INICI➤ BLOG Abraçar l'ombra. Fer dels defectes una virtut.

Abraçar l'ombra. Fer dels defectes una virtut.

Abraçar l'ombra, fer dels defectes una virtut amb la saviesa del cos. Teràpia de trànsit generatiu a Sabadell, Terrassa i online.

 

Curiositat amable per reconciliar-nos amb el reprimit.

Una actitud d'amable curiositat és imprescindible per emprendre aquest treball.

Vam veure a l'anterior article, reconciliar-me amb la meva ombra, com el símptoma pot amagar una necessitat no resolta. A aquesta mancança se l'anomena benefici secundari en psicoanàlisi o intenció positiva a PNL. El símptoma és la manifestació exterior de l´ombra personal. Però també és el missatger del que roman al fons del reprimit.

També vam veure la necessitat d'una actitud empàtica, compassiva i un ànim impulsat per una curiositat amable. Aquesta actitud és imprescindible abans d'abraçar l'ombra personal. Examinarem aquí una forma pràctica de reconciliar-nos amb allò reprimit.

Stephen Gilligan és el principal impulsor d'una modalitat terapèutica anomenada trànsit generatiu . En aquesta modalitat de teràpia transpersonal, el treball amb la saviesa del cos ocupa un lloc primordial. Des d'aquesta visió compartiré un exercici per abraçar l'ombra i reconèixer allò reprimit.

Per què abraçar l'ombra? Quins beneficis té?

En primer lloc, quan reprimim una pulsió aquesta no desapareix. Queda en el fons del nostre psiquisme. En mantenir amagada en el fons aquesta energia succeeixen dues coses:

1.- El reprimit apareix a formes distorsionades. És el principi de la neurosi. Un exemple senzill que veurem és el d'una persona que menteix per manca d' autoestima.
2.- Mantenir silenciat allò reprimit requereix una energia. Aquesta energia s'allibera quan permetem que s'expressi.

Alliberar allò reprimit d'una manera creativa, és l'orientació de la teràpia amb l'ombra.

Abraçar l'ombra permet doncs:

Abraçar l'ombra permet alliberar una gran reserva d'energia reprimida per a la creativitat.

Abraçar l'ombra permet més creativitat.

1.- Comprendre el fons de la nostra neurosi
2.– Coneixent això, formes més creatives de satisfer la necessitat no resolta.
3.- Una major vitalitat en alliberar l'energia que es destinava a silenciar allò que s'ha reprimit.
4.- Ocasionalment una creativitat més gran.

5.- I per sobre de tot, ens permet tenir una sensació de coherència personal. D'aquesta manera podem aconseguir que els objectius de vida que ens plantegem siguin molt més realistes i possibles. I això és així perquè les nostres decisions les prendrem des de la nostra identitat completa. No des de necessitats parcials i esbiaixades. Encara que semblen ser preses des del nostre “jo autèntic”. Però sense abraçar l'ombra difícilment accedirem a aquesta autenticitat interior. Això ho desenvolupo amb més amplitud a l'article:

Jo construeixo la meva pròpia realitat, però… Qui sóc jo?

 

La saviesa corporal en el trànsit generatiu

Cos i ombra pertanyen a l'àmbit del reprimit a la nostra cultura. Al meu article sobre el guió de vida sense alegria tracto amb una mica més d'extensió aquest tema. I això és així perquè les dues expressions de la nostra experiència vital estan íntimament connectades.

Quan una situació ens impacta, agradable o desagradablement, hi ha un reflex corporal. Atendre aquest impacte de allò reprimit al cos és abraçar l'ombra.

En aquest cas s'anomena a aquesta sensació, una sensació sentida. Sovint passem de reüll, quan no rebutgem, aquestes sensacions que etiquetem com a desagradables.

La teràpia amb el trànsit generatiu permet obrir un espai SENSE ETIQUETES al reprimit. Mitjançant la pràctica del centrament podem abraçar l'ombra perquè aquesta s'expressi. Això no vol dir deixar-nos portar pels seus impulsos primaris. Però sí acceptar-los sense reprimir-los.

 

Abraçar l'ombra, primer, el contacte amb la sensació sentida

Connectar amb la saviesa corporal

Una bona manera de connectar amb l'ombra és mitjançant la saviesa del cos.

Pensa per un moment en una experiència que desperti en tu “la bèstia” que portes dins. Un cop la tinguis deixa de parar atenció al que va passar i centra't en la sensació corporal. És en aquesta sensació sentida on comença el procés d'abraçar l'ombra. Unes consideracions necessàries:

La sensació sentida és més que una sensació muscular. És més interna. Té contingut psicològic però emergeix abans de la reactivitat muscular. Puc, per exemple, tensar les espatlles com a resposta d' estrès. Aquesta és la reacció secundària. No obstant això, un segon abans, hi ha una sensació sentida. És la resposta experiencial primària. Generalment apareix a la boca de l'estómac, pit, ventre… A la línia mitjana del cos.

És el més semblant a la sensació de papallones a l'estómac. El que passa que no sempre és un suau aleteig de papallones. Quan aquesta sensació sentida apareix com a resposta de quelcom que desperta “la nostra bèstia” solem tenir dues respostes.

1.- Em deixo emportar per la sensació sentida i em desboco.
2.- La nego i separo.

Hi ha una tercera resposta que és la que anomeno en aquest post abraçar l'ombra”.

A la resposta 1. M'introdueixo EN la resposta primària i m'hi perdo. Segons el que es tracti puc perdre fins i tot la dignitat. 😆

A la resposta 2 CREC que em desentenc. 🙄 . Per simplement nego, inverteixo una energia a bloquejar la resposta.

A la resposta 3 estic AMB el que sento en la meva sensació corporal. És important aquí aquesta distinció. Em centre, com en una meditació, en la sensació sentida. Aquest és el primer pas d' abraçar l'ombra.

 

Compte amb la ment. Atendre només la saviesa del cos.

A la teràpia de trànsit generatiu es treballa també amb allò cognitiu. Però només per donar una adreça a l'energia o bé per analitzar, reflexionar, planificar etc.… Però no per alimentar el símptoma! Escoltem el símptoma però no li donem menjar. Tampoc ho etiquetem (dolent, bo, desagradable etc…) D'aquí la importància de centrar-nos en la sensació sentida.

Consciència corporal per aturar el parloteig mental.

El pensament automàtic fa moltes voltes improductives.

Durant l'exercici no torno a reviure una vegada i una altra l'experiència. Això seria disparar el pensament automàtic en bucle. Només em centre en la sensació sentida que ha despertat en mi el record!. D'aquesta manera, allò reprimit es manifesta a través de la saviesa del cos. I així ni el descuido ni em deixo portar per ell.

Tal com diu la saviesa cherokee a la seva metàfora dels dos llops que nien al nostre interior. Aquests dos llops lluiten entre si. Guanyarà aquell al qual alimentem. No obstant això, la majoria dels relats sobre aquesta llegenda ometen un detall:

En realitat la llegenda diu que hem d'atendre tots dos. I portar-los a l'equilibri. Atendre el llop negre és escoltar-lo, estar AMB ell no EN ell. Tampoc no l'hem de matar de gana perquè així matem una part nostra. Això és abraçar l'ombra.

Donar voltes, rumiar, culpar-se, victimitzar-se, queixar-se… Totes són formes en què la ment treballa improductivament. Engrandeix la sensació d'impotència davant del llop negre. El trànsit generatiu proposa escoltar la saviesa del cos. Aquesta és la primera fase. En fer-ho a poc a poc anirà minvant el seu impuls. Com un nen petit quan se sap escoltat.

Abraçar l'ombra atenent la saviesa del cos. Crear el context.

“Cada ésser humà és una posada,
q
ue diàriament rep la inesperada visita
d'un nou hoste.

I cada nouvingut porta amb si
a
legries, tristeses, mesquineses
i
un despertar insospitat.

Dóna'ls a tots la benvinguda i agaxa'ls,
encara que portin amb si un vendaval de patiment
q
ue arrossegui violentament casa teva,
i
la despulli de tots els seus estris.

Acull amablement tot hoste
perquè ignores qui serà el missatger
d
e les noves alegries.

Obre els braços
a tot pensament fosc, a la vergonya
i
a la malícia, i convida'ls a entrar.

I no oblidis donar les gràcies a qui truqui a la teva porta
perquè
tots porten amb si un missatge de l'infinit."

 

Abraçar l'ombra és donar la benvinguda a l'inesperat, però no deixar-se portar necessàriament per això.

Donar la benvinguda al símptoma com un missatger del que roman reprimit.

Aquest meravellós escrit del místic sufí Rumi ens assenyala el camí. Crear un context per abraçar l'ombra passa per fer-ho des d'un estat de centrament. He inclòs un enllaç a l'article que inclou un exercici d'aquestes característiques. Per descomptat, no és l'únic. Podem fer-ho també amb una pràctica de relaxació, mindfulness etc.… És a dir rebre al “hoste” preparant la benvinguda. De la mateixa manera que ho fem quan preparem un sopar per a algú especial.

Hi ha a la Bíblia una metàfora similar. Popularment se la coneix com “la paràbola del fill pròdig”. Si et ve de gust explorar la trobaràs a l'Evangeli de Lluc Cap. 15, vers. 11-32. Sense entrar a la dinàmica dels retrets, el pare abraça l'ombra de la família. El fill pròdig.

 

La pràctica del centrament com a pas previ.

Els passos són els següents:

1.- Centrament o exercici de relaxació. Especialment dirigit a la consciència corporal.
2.- Recordar un moment concret en què “va despertar la bèstia”
3.- Sentir el reflex corporal, la sensació sentida i centrar-me en ella.
4.- Si estic centrat rebo la sensació i puc abraçar l'ombra des d'un estat d' acceptació no reactiva.
5.- Continuo sentint amb curiositat, calma, compassió, només centrat en la sensació, no ja en el record.
6.- Porto una o ambdues mans a la zona en què sento la sensació. Deixo que es vagi transformant o diluint.

Un cop hem practicat prou vegades aquest exercici podem portar-lo a la quotidianitat. En aquell moment que ens assalta l'inesperat. Per fer-ho amb destresa cal practicar-ho diverses vegades a casa amb records reals. Així aconseguirem abraçar l'ombra quan ens assalti inesperadament al dia a dia.

Centrar-se per rebre l'ombra.

El centrament ens permet estar amb l'ombra i no en ella.

El procés en el quotidià és bàsicament el mateix. La diferència quan passa al dia a dia és que no ens dóna temps a preparar el context. És per això que ho hem de practicar abans. Amb la pràctica el centrament es torna disponible immediatament. I la curiositat amable el fil conductor des del qual ens relacionem amb allò reprimit.

 

Abraçar l'ombra a la teràpia de les addiccions.

Aquest exercici és important per, per exemple, la teràpia de les addiccions. Anomenem “craving” a l' impuls de consumir, per exemple una cigarreta. Sostenir l'impuls durant uns segons, i des de l'estat de centrament a la sensació corporal, té resultats sorprenents. Al cap de pocs segons, el craving es va afluixant fins a desaparèixer. Això és estar AMB l'ombra en comptes de deixar-se portar per ella.

Fins aquí allò que és recomanable practicar en solitari. Quan aprenem a abraçar l'ombra des d'aquest estat d'acceptació centrada, podem avançar una mica més. És recomanable estar atents a imatges, records, pensaments que puguin sorgir espontàniament. És quan el símptoma comença a posar-nos en contacte amb la necessitat reprimida que comença a sentir-se escoltada. No obstant això, això ja requereix la intervenció d'un terapeuta especialitzat.

L'àmbit relacional en el contacte amb allò reprimit.

Ja vaig assenyalar a l'anterior article que el símptoma és el missatger d'una necessitat interna no satisfeta. D'una manera semblant, la PNL proposa el terme intenció positiva. Però no és fàcil abraçar aquesta obertura existencial ja que no sempre aquesta intenció positiva és accessible. Tot i això partir de la confiança en aquesta pressuposició és bàsic.

Per això Gilligan proposa el que ell anomena mantres relacionals. És a dir, quatre frases curtes que ens recorden la importància d'una relació amable i compassiva amb el símptoma. Aquests mantres relacionals obren el camí per abraçar l'ombra:

1.- “Què interessant”!
2.- “Estic segur que té sentit”
3.- “Alguna cosa intenta despertar (o curar)”
4.- “Benvingut”
(Del llibre Trànsit generatiu de Stephen Gilligan)

El símptoma protegeix la nostra part ferida i vulnerable

El símptoma, a més de missatger, pot ser un protector de les nostres parts vulnerables.

El trànsit generatiu comparteix amb la teràpia sistèmica la importància del relacional. Aquests mantres resumeixen l'actitud en enfrontar el símptoma. No són, per descomptat, fórmules exactes a repetir tal qual. Són més aviat maneres d'orientar l'actitud en la relació amb allò reprimit al nostre interior.

 

L'home que deia ser mentider.

Per il·lustrar-ho transcric un fragment central d'una sessió de teràpia. Com sempre compto amb el consentiment del client i oculto el nom.

Es tracta d'un home de mitjana edat. S' identifica com un mentider. Això li fa vergonya. La vergonya és una manera encoberta de repudiar allò reprimit. Però abraçar l'ombra, també implica reconèixer la funció positiva de la vergonya. Responc a la seva intervenció inicial:

– “Sí, com algú que no diu la veritat sents vergonya, és bo saber-ho. Però…Qui més ets a més de algú que no diu la veritat?…. (1)…. Pots, per un moment, obrir un espai per entrar en contacte amb aquesta sensació? (… pausa… centrament…) Des d'aquest algú més que ets On sents aquesta sensació?…algú que no diu la veritat...

(Porta les mans a la boca de l'estómac)

Després d'unes paraules de reenquadrament i acompanyament diu una cosa molt interessant…

– “M'oculto al mentider (2)” – Responc:

Sí, ja veig que t'amagues en el mentider i et dono les gràcies per aparèixer (4º mantra). Segur que té sentit que romanguessis ocult durant tant de temps (2º mantra). I segur que tens molt a dir (3er. Mantra). ..Qui més ets a més d'algú que ha estat ocult fins ara? (2).

– “Em ve…” (Aquí el client trenca a plorar)

Resumeixo el que va seguir a continuació. Van emergir records de la seva infància en què va creure ser menyspreat pels seus pares. Dic expressament va creure ser menyspreat. Quan som nens no tenim prou capacitats per comprendre les conductes del pare i la mare. Fins i tot quan aquestes conductes poguessin amagar una bona intenció... però una pèssima forma d'expressar-ho.

 

Notes i comentaris a la sessió de teràpia amb l'ombra.

(1) És important aquesta primera diferenciació entre conducta (dir mentides) i la identificació amb la conducta (sóc mentider). Al reenquadrament no és el mateix algú que no diu la veritat que un mentider. El segon terme té un matís punitiu i moralista. El primer, és una conducta, no una etiqueta moralista. En aquest “és bo saber-ho” hi ha una acceptació de la vergonya. Comença el treball d' abraçar l'ombra com un reconeixement. El client sap que necessita un canvi però portem aquesta necessitat al canvi de conducta. No al canvi de qui és.

La teràpia dels sistemes de família interna (IFS)

Teràpia del self i reconciliar-se amb l'ombra a Sabadell

Podem imaginar els nostres diferents desitjos com a subpersonalitats.

(2) A la teràpia dels sistemes de família interna (IFS) es treballa amb la metàfora de les subpersonalitats o “parts”. És a dir, nuclis interns que semblen tenir una idiosincràsia pròpia. Per exemple el golafre en la persona que reconeix tenir un problema amb la xocolata. En identificar i posar nom a una part comencem a reconèixer implícitament que “Jo sóc alguna cosa més que aquesta part” (Això està també implícit en la pregunta “Qui ets a més d'algú que no diu la veritat?”) És un treball de desidentificació (encara que sigui parcial) d'aquesta part. Aquesta desidentificació és una manera de ser amb i no a. I és en aquesta manera d'estar que comencem a abraçar l'ombra. Però hi ha més.

A l'IFS es reconeixen dues categories de subpersonalitats. Els protectors i els exiliats. Els exiliats són parts del sistema intern que romanen amagades sostenint un dolor profund i no resolt. Habitualment referides a moments de la infància especialment difícils, que el nen no va saber entendre i/o resoldre. És el que treballem a la Teràpia del Nen Interior . Els protectors representen parts que protegeixen l'exiliat de viure un dolor intens. Amb millor o pitjor capacitat intenten preservar l'exiliat d'una exposició que pogués resultar aclaparadora. No obstant això, en fer-ho, us sostreuen la capacitat d'aparèixer, ser reconegut i començar el camí de la sanació.

Generalment, el protector és el símptoma. En aquest cas el mentider. L'exiliat és aquest ésser vulnerable que roman amagat a allò reprimit.

 

Abraçar l'ombra i la funció positiva del símptoma

Hem vist a l'exemple com va sorgir el nen ferit, abraçar l'ombra és abraçar aquest nen ferit. Com a estratègia adaptativa va aprendre, en aquest cas, a mentir. Per creure's no valorat pels seus pares va construir una cuirassa. Però aquesta cuirassa no era ell, era una manera de protegir-se… i estava feta de mentides.

A poc a poc aquesta estratègia va anar refermant-se i arrelant en el seu caràcter. El personatge “mentider” el protegia de la seva por de sentir-se abandonat, ferit, menyspreat. És el símptoma que perdura en la biografia emocional de la persona com una manera de protegir-lo. Abraçar l'ombra és també abraçar aquest personatge amb la seva intenció positiva… encara que no constructiva.

Vull finalitzar amb un poema de Derek Walcott

Abraçar l'ombra és tornar a unir el que estava separat.

L'ombra com la part complementària de la nostra consciència.

“Arribarà el dia en què, jubilosament,
et saludaràs a tu mateixa arribant a la teva pròpia porta, al teu propi mirall.

I cadascuna de vosaltres somriurà amb la benvinguda de l'altra.
I us direu: asseu-te aquí, menja.
Tornareu a estimar-vos, a les estranyes que éreu vosaltres mateixes.

Li regalaràs el teu vi, li regalaràs el teu pa. Li tornaràs el teu cor…
A tu mateixa, aquesta estranya que sempre et va estimar.

Tota la teva vida has ignorat, prenent-la per una altra,
a qui et coneix de cor.

Baixa les cartes d'amor de la prestatgeria,
les fotografies, les notes desesperades;
treu la teva pròpia imatge del mirall.

Seu-te, celebra la festa de la teva vida! ”

Fins que arribi aquell dia, rep una cordial salutació,

www.josepguasch.com

Anterior article relacionat: Reconciliar-me amb la meva ombra. Acceptar el meu costat fosc creativament.

Següent article relacionat: Reconciliar-nos amb els nostres defectes. L'ombra psicològica

 

Hi ha una metàfora sorprenent que exemplifica com fer d'un defecte una virtut. Una altra manera de dir “abraçar l'ombra”. Ho pots veure al següent post: Contes jasidics, el cel i l'infern.

 

Teràpia per reconciliar-me amb els meus defectes.

Abraçar l'ombra, fer dels defectes una virtut amb la saviesa del cos. Teràpia de trànsit generatiu a Sabadell, Terrassa i online.

 

Resum
Trance Generatiu Sabadell
Tipus de servei
Trance Generatiu Sabadell
Nom del proveïdor
Josep Guasch, coaching i psicoteràpia,
C / Les Valls 28; 4º-5ª,Sabadell,Barcelona-08201,
Telèfon No.615564537
Àrea
Psicoteràpia i Coaching a Sabadell
Descripció
Allò que coneixem com a defectes amaga sempre una intenció positiva, tot i que no sàpiguem veure-la. Abraçar la pròpia ombra significa aquest reconeixement per estar amb i no en ella. En aquest article, també, un senzill exercici introductori a aquest treball.
Publicat a Teràpia amb l'ombra i etiquetatge , , , , , , .

Deixa una resposta