Acceptació i responsabilitat en PNL, el compromís amb un mateix, Sabadell, Terrassa i online. Josep Guasch, Coaching i Psicoteràpia.
La felicitat és una quimera?
Com ser feliç, una de les aspiracions humanes més elusives. Acceptació i responsabilitat en PNL són de vital importància. A més són dues mostres de intel·ligència emocional en aquesta recerca. No fer de la recerca de la felicitat un motiu d' ansietat, perquè ens han gairebé obligat a buscar ser feliços. En cas contrari, alguna cosa va malament en nosaltres amb el que la nostra autoestima queda per terra.
I també ens han induït a pensar que "ens passen" "coses" com la depressió, la ansietat, les fòbies, el estrès, insomni, el TOC… ,entre moltes altres .... I tot això té solució, clar que sí, però ens han ensenyat a buscar-la en un lloc diferent. El compromís amb un mateix ens exigeix aquesta auto acceptació i responsabilitat.
Acceptació i responsabilitat en PNL. El compromís amb un mateix i l'herència de la teràpia Gestalt
En algun lloc vaig deixar escrit alguna cosa així com que “som responsables, fins i tot, de les nostres irresponsabilitats”. Però algú o alguns, amb millor o pitjor intenció, s'han massificat fins al que ens fem a nosaltres mateixos. Li han posat nom i codificat en llibres innombrables (Per exemple el DSM IV TR).
De tal manera que caminem per la vida pensant, sentint i convençuts que quan ens assalta una depressió (o alguna cosa ...), és com si ens hagués posseït un ens patològic (tipus virus, si no pitjor…).
Acceptació i responsabilitat en PNL van de la mà, bé sigui en l'àmbit de la psicoteràpia, com en el del coaching. I aquest concepte es deu en gran part a la teràpia Gestalt. Fritz Perls, el creador d'aquesta modalitat terapèutica, obligava a dir als seus clients una cosa més o menys... "Jo m'estic deprimint a mi mateix". I aquesta frase que sembla rebuscada (sota un punt de vista gramatical ho és), té un sentit.
D'altra banda, per a Perls el compromís amb un mateix passa per acceptar-nos en el present. Si evoquem de continu el passat, ens refugiem en el victimisme i culpem a el que va ocórrer i/o les circumstàncies.
El compromís amb un mateix passa per l' acceptació i la responsabilitat. Dos conceptes molt presents en teràpia Gestalt i PNL
Si, per altra banda, evoquem de continu un futur apassionant podem utilitzar-lo com un refugi per evadir-nos de fer en el present. De nou el compromís amb un mateix passa per entendre aquest futur com una línia d'acció. També marca unes necessitats no resoltes. No obstant això, en el present és on ha d'aparèixer aquesta acceptació i responsabilitat que la PNL integra de la teràpia Gestalt. En concret a través d' una figura anomenada el Metaprograma de temps. Viure en el passat, present o en el futur.
Acceptació i responsabilitat en PNL. Un exemple
Vegem un exemple típic:
"Tinc depressió perquè la meva xicota m'ha deixat"
En primer lloc, establim una relació de causa-efecte que no és certa. La veritat és que davant la certesa que "La meva xicota m'ha deixat", provoco (JO) en el meu interior una activitat mental que em porta a deprimir-me. probablement vegi el meu futur afectiu molt negre (amb la consegüent tonalitat en les meves imatges mentals). O em digui coses com "mai més trobaré a algú com ella", i a més en un to de veu lúgubre i patètic. I així vaig construint la meva depressió.
Assumir responsabilitat de la pròpia vida.
Compte! no dic que no sigui normal que això passi. És normal tot i que no és lògic. I això és el que hauria d'enorgullir a la nostra qualitat de mamífers, nostre món emocional és una cosa diferent a la lògica, però no per això "anormal". I tampoc una cosa que "ens passi" per culpa d'altres ... És aquí on sorgeix el compromís amb un mateix.
Però hi ha més en aquesta aparentment innocent frase. Això que se li ha col·locat l'etiqueta de depressió, és una cosa en curs, és un procés, malsà o no, però alguna cosa dinàmica, amb vida. Si dic "tinc depressió", cosifico un procés anímic intern, com si m'hagués empassat un monòlit de marbre.
Acceptació i responsabilitat en PNL. la Nominalització
A PNL a això se'n diu "Nominalització”, però independentment de la "parauleta", el perill que amaga és el de congelar un procés en curs, del qual jo sóc el creador, dinamitzador i responsable.
On no hi ha dinamisme, no hi ha possibilitat de canvi. I si em convenço a mi mateix que "tinc alguna cosa" que no em provoco jo, seguiré estant a mercè depenent d'alguna cosa diferent a mi, encara que “aquesta cosa” no existeixi…(A partir d'aquí, qualsevol cosa és possible)
I per què no s'han inventat un altre "trastorn de personalitat"? Una metàfora (o no…)
Proposo un nou trastorn de personalitat el TIDAPF, m'explico ...
Dilluns al matí, una oficina qualsevol. Una discussió acalorada entre dos o més treballadors, habitualment del gènere masculí. Discuteixen perquè el cap de setmana van veure un programa a la tele (habitualment la del bar). En aquest programa 22 individus en calça curta corrien darrere d'una pilota. Onze portaven roba d'un color, els altres onze d'un altre.
La qüestió era que 11 havien de ficar la pilota en una anomenada "porteria" i els altres onze en l'altra. Guanya qui més vegades fiqui la pilota i menys l' hi hagin ficat (amb perdó ...). Divertit, no?.
I el dilluns al matí, molts senyors que només van estar veient a aquests vint-i-dos de calça curta, es debaten amb furibunds diàlegs o pitjor.. Generalment són assalariats que per cobrar el que cobren els de calça curta en un mes, han de treballar mesos o anys. Què passa a l'interior d'aquests senyors?. Com es provoquen ells mateixos, aquests arravataments d'ira?
Això sí que és preocupant!! Que jo em deprimeixi a mi mateix perquè m'ha deixat la núvia .... És normal, sóc mamífer i necessito contacte .... Que em provoqui crisi d'angoixa amb la que està caient ... també és normal, sóc humà i necessito estabilitat. Però els que discuteixen per aquests 22 senyors de calça curta ... no sé, crec que això ... Sí és preocupant!!
Entre tant proposo per a doctes llibres el terme TIDAPF (Trastorn d'Ira amb Descontrol i Agitació Psicomotriu Futbolera). No ho sé, igual poden inventar-se un protocol d'intervenció. Ah!!, i algun medicament que podria dir-se "Fútbolprofen" o "Pelotatil". Com no se'ls va ocórrer abans a les farmacèutiques?... Bé, sospito per què ...
Fins el proper article, rep una cordial salutació.
www.josepguasch.com
Anteriors articles relacionats: Consulta de PNL ONline i presèncial; Posicions perceptives i empatia; El perdó i les posicions perceptives
Següents articles relacionats: Despertar consciència amb PNL . Les submodalitats de PNL i la Superació Personal; Com viure una emoció amb equanimitat; Cercle d'excel·lència personal.
Si t'ha agradat i et ve de gust, et convido a compartir l'article. També comentar i / o puntuar amb les estrelles en el resum que trobaràs més avall.
Estàs interessat/da en un programa personalitzat de coaching i/o psicoteràpia?Contacta amb mi sense compromís!: – Telèfon: 615.56.45.37 – Mail: jspguasch@gmail.com
Si vols, també pots rebre còmodament la meva News Letter amb tots els articles del bloc. També notícies, activitats, promocions i informació interessant i pràctica:
– Sí vull rebre la News Letter
Acceptació i responsabilitat en PNL. El compromís amb un mateix, Sabadell, Terrassa i online. Josep Guasch, psicoteràpia i Coaching.
Telèfon No.615564537
