Es pot superar l'alcoholisme amb hipnosi?

BLOG


Hipnosi per superar l'alcoholisme. Realment funciona?. Avantatges i límits

Hipnosi per superar l'alcoholisme, a Sabadell, Terrassa i online. Teràpia addiccions i conductes compulsives (ludopatia, deixar de fumar, trastorns alimentaris…)

Rehabilitació d'addiccions

Qualsevol addicció ofusca la nostra consciència.

Darrerament rebo força peticions d'hipnosi per superar l'alcoholisme. En aquest article vull aclarir alguns conceptes ja que crec que hi ha força desinformació al respecte.
La hipnosi per superar l'alcoholisme és una excel·lent eina de suport. Pot ajudar en qualsevol procés de psicoteràpia i en altres addiccions. Per exemple deixar de fumar, ludopatia, menjar compulsivament etc. Però no és una eina, per si sola, suficient per superar addiccions, especialment l'alcoholisme. M'explico:

Sovint l'addicció s'utilitza com un substitut d'una incomoditat interna. Pot ser una cosa lleu i circumstancial (nervis, tristesa passatgera, moments difícils...) o potser fins i tot bloquejos emocionals una mica més intensos (ansietat, depressió, situacions prolongades d' estrès, descontentament vital etc ...).

La hipnoteràpia per superar una addicció és una excel·lent ajuda. Però poques vegades és l'única solució.

També és habitual arribar a l'addicció per un simple procés de "provar una cosa diferent" o bé per socialitzar. Això és típic en la joventut, sembla ser que anar de festa equivalgui a beure. És possible que en aquests casos no hi hagi un problema de fons. No obstant això, a mesura que la persona s' habitua, el beure va adquirint la categoria de “alleujament” per a problemes quotidians.

La hipnosi per superar l'alcoholisme és una excel·lent ajuda. Treballo amb aquesta teràpia per consolidar la rehabilitació de qualsevol addicció. Però insisteixo en la paraula ajuda, no solució definitiva. Existeixen, a més, en l'addicció a l'alcohol uns components mèdics i socials que convé tenir molt presents.


Hipnosi per superar l'alcoholisme, quan l'addicció es converteix en una "mala amistat"


En qualsevol cas, un cop instal·lada, l'addicció es converteix en una espècie de "mala amistat", però amistat al cap i a la fi. El plaer immediat acaba sent un analgèsic per alleujar aquest dolor, molèstia emocional, avorriment, falta de sentit vital etc..... No ens van ensenyar a fer-ho d'una altra manera. Hi ha persones que recorren a les pastilles, altres al tabac, alcohol, cànnabis. En altres casos, el menjar, o fins i tot l' exercici físic intens i continuat (vigorèxia) fins i tot la feina. L'addicció, moltes vegades, actua com una pseudo teràpia. “Alleuja” momentàniament i empitjora a mitjà/llarg termini.

De vegades comencem a beure per socialitzar.

L'alcohol pot arribar a ser un amic perillós.

En general vivim en una societat addicta que l'únic que fa és apartar-nos de nosaltres mateixos. Exemples menys reconeguts són la televisió, alguns programes i sèries, el mòbil, xarxes socials, jocs per internet...

I una societat addicta, també, de la immediatesa. La hipnosi per superar l'alcoholisme pot intervenir a nivells profunds del psiquisme però cal, també, posar molta consciència. El'"alleujament momentani i immediat”, que procura la conducta addictiva és efímer però captivador. I també una trampa molt perillosa.

Vivim en una societat addicta a moltes coses. I també a la immediatesa.

Ràpidament, el fet de consumir, es converteix en sentiment de culpa, vergonya, sensació d'inadequació per haver tornat a "caure" etc.... Això pot generar recaigudes per alleujar aquesta molèstia i així entrem en un cercle viciós que fins i tot ja està tipificat com el cercle de l'addicció.

L'alcohol és una de les drogues més permeses i excusades socialment. Fins i tot sembla "de rars" el no beure en un casament (per exemple).

He assenyalat que la hipnosi per superar l'alcoholisme pot intervenir a nivells profunds del psiquisme, però ¡cura amb això!


Les etapes en la teràpia per superar una addicció

Tot procés de psicoteràpia ha de tenir molt present la realitat del consultant. No hi ha dues persones iguals. De la mateixa manera, l'addicció a l'alcohol, i la problemàtica adjacent és diferent en cada persona. No obstant això, cautelarment, cal ser prudents en la recuperació. Per això és convenient tenir en compte diferents etapes. Cadascuna d' aquestes es poden subdividir en diferents moments en la rehabilitació. Tanmateix senyalo tres moments principals:


Desenganxar-se i la síndrome d' abstinència.

El "mono" es pot vèncer, és limitat en el temps i no té per què ser l'etapa més difícil en la rehabilitació.

Superar la síndrome d' abstinència, la primera etapa

En un altre article tractaré amb deteniment la síndrome d'abstinència en la rehabilitació. En aquest moment de la teràpia, la hipnosi per superar l'alcoholisme s'ha de centrar en la teràpia aversiva.

Es tracta d'una modalitat de psicoteràpia basada en estímuls desagradables o punitius associats a l'alcohol. La teràpia aversiva és útil en els primers moments de la rehabilitació, però insuficient a mitjà i llarg termini. És per això que la hipnosi per superar l'alcoholisme, de la mateixa manera, s' ha d' aplicar en versions diferents en cada moment.

No obstant això, aquest primer pas és imprescindible en la sanació de l'addicció a l'alcohol. És virtualment impossible anar a causes més profundes sense la necessària estabilització de la sobrietat. I a això anirà dirigida la teràpia, en la rehabilitació de l'addicció, en aquesta primera fase.

Important també, en aquest moment, mantenir el control sobre els estímuls. No exposar-se a estímuls externs i treballar els interns (imatges, diàleg intern....)

 

L'eufòria i el "núvol rosa"

Aquest és un moment especialment delicat. Depenent de cada persona, però generalment després del primer mes d' abstinència. Els grups d'alcohòlics anònims van popularitzar el terme "núvol rosa". És un moment en la rehabilitació en què ja han desaparegut els símptomes de tristesa, pessimisme, inseguretat...

Una nova sensació de confiança i optimisme s'instal·la. És un moment delicat per a les recaigudes ja que, generalment, es baixa la guàrdia.

L'excés de confiança es pot superar amb la hipnosi per superar l'alcoholisme.

Una excessiva confiança en les primeres etapes de la rehabilitació és perillosa.

La hipnosi per superar l'alcoholisme, en aquesta fase, se centra, especialment en un programa orientat a la salut. També important desenvolupar l' assertivitat per aprendre a dir no. En la primera fase ens orientem al control d'estímuls. No obstant això, no podem estar tota la vida defugint situacions, companyies i llocs. És per això necessari el desenvolupament de tècniques per evitar "caure en la temptació".

Per desgràcia la societat ha normalitzat excessivament el consum d'alcohol. D'altra banda el lobby de l'alcohol va introduint missatges enganyosos i mentides directes sobre el consum. I no oblidem que la indústria de l'alcohol, en aquest país, suposa el 2% del producte interior brut. Caldria polítics amb valors molt clars per posar en ordre aquest llop amb pell de xai.
En un altre article parlaré sobre les mentides d'aquest lobby.


Hipnosi per superar l'alcoholisme. Objectius de vida per reprendre la il·lusió.

Moltes persones que han aconseguit la rehabilitació diuen estar agraïts en haver passat per aquesta dificultat. Pot semblar estrany, però per superar aquesta addicció amb tants atractors socials cal una gran motivació. És el moment de dissenyar un programa de creixement personal motivador. Identificar necessitats i valors personals, i la manera d'aconseguir-los és vital en aquesta etapa de la rehabilitació.

Una addicció ha de ser reemplaçada per un estil de vida apassionant i saludable

Dotar de sentit la vida.

Orientar la vida cap a una cosa que il·lusioni, en cas contrari són massa els estímuls que poden induir a una recaiguda.
En aquest moment, la hipnosi per superar l'alcoholisme, pot treballar en dues línies:

– Mantenir alta la motivació i l' determinació.
– Treballar, mitjançant l' hipnoanàlisi, en records i situacions traumàtiques que poguessin encara subjaure i que podrien comprometre una recaiguda.

En aquest moment, la teràpia anirà orientada a que la persona connecti amb la seva font de motivació interna. Doncs, com he dit abans, l'alcoholisme (i qualsevol addicció) actua com una “pseudo teràpia”. Ara és el moment d'orientar la teràpia a l'autoconeixement.



Conclusió: És suficient la hipnosi per superar l'alcoholisme?

Com he dit al principi, no hi ha dues persones iguals i depèn del grau d'addicció. No obstant això, en termes generals no és suficient la hipnosi per superar l'alcoholisme. I menys encara tal com es ven.

He vist molta publicitat que garanteix la rehabilitació amb unes gravacions:

En primer lloc, destacar la necessitat de personalitzar cada sessió d'hipnosi per superar l'alcoholisme. Cada persona és diferent, amb dificultats diferents, biografies i formes de pensar particulars.

En segon lloc, cada moment del procés terapèutic precisa diferents intervencions.

En tercer lloc, crec en la inestimable ajuda de la hipnosi per superar l'alcoholisme, però no vull ser il·lús.

Superar aquesta addicció requereix, sovint, una intervenció multidisciplinària. Existeix, a la seguretat social catalana, un programa articulat pel C.A.S. molt eficient.

Donar suport a la hipnosi per superar l' alcoholisme amb altres modalitats, mèdiques i psicoterapèutiques.

Coordinat per un psiquiatre, un equip format per educador social, infermera i equip de psicòlegs. inclou:

Atenció mèdica. Per si fos necessària hospitalització i medicació.

Educador/a sòcial. Per a dificultats d' inserció.

Teràpia grupal. Generalment coordinat per l'educador/a social.

Necessitat de treball multidisciplinar.

L'alcoholisme implica diferents problemes i la necessitat de diferents intervencions.

Aquests tres elements són òptims. No obstant això, com és habitual en la seguretat social, l'atenció psicològica és encara molt millorable. Segueix focalitzada en un model molt clínic en comptes d'humanista i, per descomptat, amb una endèmica manca de recursos i professionals.

És aquí on la hipnosi per superar l'alcoholisme pot ser de gran ajuda. No obstant això, aviso també, no sempre és l'única teràpia que aplico en la rehabilitació.

Fins el proper article, rep una cordial salutació,

 

www.josepguasch.com

Anterior article relacionat: Què és el nivell de tolerància a l'alcohol? Com influeix en l'alcoholisme?

Hipnosi per superar alcoholisme Sabadell

Hipnosi per superar l'alcoholisme, a Sabadell. Terrassa i online. Teràpia addiccions i conductes compulsives (ludopatia, deixar de fumar, trastorns alimentaris…)

Sortir d'una addicció Sabadell

BLOG


Sortir d'una addicció amb psicoteràpia, quines garanties tinc?

Sortir d'una addicció amb psicoteràpia, coaching i hipnosi, consulta a Sabadell, Terrassa i online. Les garanties que ofereixen les teràpies.

Sortir d'una addicció amb psicoteràpia i hipnosi.

La rehabilitació de les addiccions passa per diferents etapes.

Avui escriuré un article curt i directe. Em refereixo a una pregunta típica de moltes persones que acudeixen a teràpia, especialment per sortir d'una addicció. Quin percentatge d'efectivitat ofereix la psicoteràpia? Quines garanties tinc que el procés funcioni?


I vull ser molt clar: Sense dedicació per part de la persona la teràpia no funciona. Per molt novedosa que sigui la modalitat de psicoteràpia.

En la meva pràctica de psicoteràpia per sortir d'una addicció utilitzo diverses modalitats terapèutiques. Així, la teràpia Gestalt és excel·lent per fer aflorar el món emocional. De vegades encobert per l'addicció.

En altres ocasions la PNL és útil per descobrir la configuració interna del pensar de la persona. D'aquesta manera podem seguir el rastre dels pensaments a la conducta addictiva.

En ocasions cal recórrer a la teràpia del nen interior. En aquests casos l'addicció pot estar ancorada a experiències difícils de la infància.

I gairebé sempre utilitzo la hipnosi per refermar l'après. I altres vegades per seguir el rastre de ferides emocionals que romanen amagades al subconscient. Però compte amb moltes fantasies que es venen . La hipnosi per sortir d'una addicció és una excel·lent ajuda, però no és la panacea.

Qualsevol teràpia és vàlida i útil per acompanyar la persona amb dificultats. I més encara per sortir de qualsevol addicció. Bé sigui el tabaquisme, menjar en excés, ludopatia , alcoholisme o qualsevol altre hàbit perjudicial.


Però, per què és especialment difícil per eradicar un mal hàbit?


Trobar la necessitat no resolta darrere d' un hàbit perjudicial.

A qualsevol terapeuta (i a mi el primer) ens agradaria oferir un sistema que funcioni per si sol. Una cosa semblant a portar el cotxe al mecànic, pagar la reparació i el professional fa la feina. Però en general, a psicoteràpia i coaching no existeixen avenços sense compromís per part del consultant. I per sortir d'una addicció més. Això és així perquè el procés addictiu enllaça amb totes les nostres necessitats no resoltes. I ofereix una forma ràpida d'alleujament a tots els nostres malestars. Enganyós i perillós, però ràpid.


És més ràpid veure la tele, comprar compulsivament, jugar a les escurabutxaques, fumar, menjar inconscientment... que fer alguna cosa constructiva. Puc anar als bars a la recerca de companyia. O fumar porros perquè estic trist. O quedar-me fins tard a la feina per evadir les dificultats a casa. La conducta addictiva actua com les suggestions sota hipnosi.

Darrere de les addiccions hi sol haver una situació no resolta.

Les addiccions solen ser un intent per esmorteir un dolor emocional.

No obstant això, per sortir d'una addicció cal aprendre noves formes d' enfrontar aquestes dificultats. I és així perquè en el fons de tot hàbit perjudicial hi ha un component evasiu.
Llavors... ¿Quins avantatges aporta un procés terapèutic per superar aquesta conducta autodestructiva?



El que ofereix la psicoteràpia per sortir d'una addicció.


Tot procés per sortir d'una addicció ha de proporcionar eines, tècniques i pràctiques específiques que ajudin a:


– Mantenir un estat de calma per a superar el període d'
abstinència.

– Mantenir alta la motivació.
– Identificar el benefici secundari que aporta l' addicció i substituir-lo per altres conductes que garanteixin la satisfacció d' aquesta necessitat.
– Detectar les àncores i moments, entorns, pensaments o estats anímics que actuen de disparador.
– Identificar conductes i pràctiques que ajudin a mantenir un estat de vida saludable orientat a llarg termini.

 

Sortir d'una addicció, conclusions.

Tots els elements abans ressenyats, són presents en la meva activitat de psicoteràpia. Ara bé, quan parlem d'efectivitat parlem de tres variables:

1.- El que garanteix el programa (el que he exposat).
2.- El nivell de motivació i compromís del consultant.
3.- La implicació i constància del consultant per dedicar cada dia un espai a les pràctiques. Aquest espai, al principi, pot ser de mitja hora diària per a, a mesura que va avançant escurçar-se a mitja hora cada dos dies. Sempre tenint en compte que ampliar les hores de dedicació pot aportar altres beneficis d' incalculable valor. Sortir d'una addicció requereix, en definitiva, un canvi de vida.


La primera variable la puc garantir, els punts 2 i 3 depenen de la persona. Com més alts siguin la motivació, el compromís i la seva dedicació, més fàcil li resultarà sortir de l'addicció. Sigui quina sigui.

Però sobretot m'agradaria parar atenció sobre certes fantasies que es venen. No hi ha teràpia que desvinculi la persona de l'esforç per superar l'addicció. I insisteixo, la hipnosi que és sobre la que més es mercadeja, és una excel·lent ajuda però no farà la feina que la persona interessada ha de realitzar.

Determinació per sortir d' una addicció

La psicoteràpia ha d'ajudar a mantenir la motivació

 

Fins al següent article, rep una cordial salutació,

 

www.josepguasch.com

Anterior article relacionat: Dol i rehabilitació en conductes addictives
Article relacionat: Hipnosi per superar l'alcoholisme. Realment funciona? Avantatges i límits

Recuperar l'autoestima.

 

Sortir d'una addicció amb psicoteràpia, coaching i hipnosi, consulta a Sabadell, Terrassa i online. Les garanties que ofereixen les teràpies.

Consulta de psicoteràpia per superar addiccions.

BLOG


Dol i rehabilitació d'addiccions en psicoteràpia

Dol i rehabilitació addiccions, consulta a Sabadell, Terrassa i online. Josep Guasch, coach , psicoterapeuta, consulta de coaching i psicoteràpia (Hipnosi, PNL, , Teràpia Gestalt, Nen interior, Anàlisi Transaccional,)

Dol i rehabilitació addiccions Sabadell

Superar una addicció, encara que sigui una cosa positiva, obre un període de dol

La rehabilitació d' addiccions, amb garanties, exigeix un procés integral. Un dels elements menys contemplat en la teràpia és el del dol en la rehabilitació d'addiccions. Aquest treball terapèutic va més enllà de la suspensió del consum i el comportament compulsiu. Aquesta, per descomptat, és la primera etapa en la teràpia.

Hi ha un segon pas en el procés terapèutic que és el que examinarem aquí. El procés de dol en la rehabilitació de l'addicció. Veurem les diferents pèrdues que ha d'enfrontar l'addicte en la teràpia integral.

El tercer pas, no ho desenvolupo en aquest post, és el de la transformació de l'estil de vida. Si bé aquest moment és present durant tot el procés, aquí s'emfatitza més. Serveixi, no obstant això com a introducció, esmentar que en aquesta etapa no solament es reforça l' après. En aquesta fase de la teràpia és molt important identificar els valors de la persona. El que realment li pot donar una adreça i motivació de vida que substitueixi l'encanteri de l' addicció.


Què és el dol en la rehabilitació d'addiccions?

Aquest moment de la teràpia implica un canvi radical de l'estil de vida. L'eix ja no gravita al voltant del consum de la substància (o conducta) addictiva. El nou centre de gravetat se situa a la responsabilitat de la persona sobre la seva conducta, emocions i pensaments. Aquest canvi radical pressuposa una pèrdua emocional. Per tant un dol en la rehabilitació de les addiccions. A l' elaboració d' aquest període d' adaptació emocional ha de dedicar un temps la teràpia integral.

El dol en la rehabilitació d'addiccions. Primera etapa. Comiat de la substància addictiva

Dol i rehabilitació addiccions. Acomiadar-nos d'una conducta addictiva comporta un procés d'adaptació. .

Acomiadar-se per millorar.

És la fase que emfatitza tota teràpia. La comiat de la substància addictiva. En aquest moment l'addicte en recuperació enfronta la realitat d'una pèrdua. Des d'un punt de vista racional és un comiat desitjable. Però l'addicció no “enganxa” des del sentit comú. Tant en aquesta com en les següents etapes cal tenir una idea molt clara. Quins necessitat no satisfeta cobreix l'addicció? O, dit d'una altra manera, quina intenció positiva té?

En un altre article m'estendré més al respecte. Però per entendre millor aquesta etapa del dol en la rehabilitació d'addiccions un model és de molta utilitat. Les cinc etapes de Prochaska Y DiClemente

Tota dependència comporta un desplaçament de l' autoestima cap a l' exterior. Bé sigui una substància, una conducta, persona etc.... Per aquest motiu treballar l' autoestima és imprescindible durant el procés de dol en la rehabilitació d'addiccions.

 

Segona etapa. El dol pel personatge o guió de vida

L' personatge és el nucli del guió de vida de la persona addicta. És de vital importància descobrir aquest personatge i l'argument vital que dibuixa. Per suposat per reescriure aquest guió i descobrir el nostre jo més autèntic. En aquest moment, el dol en la rehabilitació d'addiccions suposa el comiat i elaboració d'aquesta pèrdua. D' aquest personatge que, probablement, ens ha acompanyat durant anys. No obstant això, el personatge i el seu guió no és, una cosa exclusiva en els addictes. Tots vivim en un personatge que és el protagonista del nostre guió de vida.

I Què és el guió de vida?

El guió de vida forma part de la teoria de l' anàlisi transaccional elaborat per Eric Berne. Posteriorment Claude Steiner el va desenvolupar en la seva obra: "Els guions que vivim".

Segons aquest model de petits decidim un pla per a la nostra vida. Una mena de fil conductor que donés una coherència (per bé o per mal) a la nostra destinació. Aquesta decisió infantil està marcada per la relació amb els pares i persones d'influència. I, per descomptat, no és una decisió presa d'una manera conscient i deliberada. Diguem que la història de la nostra família ens empeny subtilment cap a aquest argument vital.

Dol i rehabilitació d' addiccions, acomiadar-nos del personatge.

Teràpia integral addiccions Sabadell

L'addicció crea un personatge per al qual té sentit el consum.

Aprofundir en el guió de vida en les addiccions supera aquest l'abast d'aquest article. No obstant això, per a ments curioses cal destacar l'obra de Claude Steiner. Un dels llibres ja esmentats anteriorment. El següent, i específicament orientat a les addiccions és "Games alcoholics play". Fins on jo sé no conec traducció en castellà.

En aquesta obra, Steiner ens parla de tres tipologies de consumidors. Ell les anomena Ebri i Orgullós, Ebri Domèstic i Ebri Consuetudinari. Cadascun d'ells conforma un "guió de vida" al voltant d'una tipologia de personatge. Aquest treball de Steiner va ser finalitzat a finals dels 70 i als EUA. Crec que en l'actualitat podem trobar nous i diferents personatges però val aquest treball com a exemple.

El dol en la rehabilitació d'addiccions contempla en aquesta etapa evidenciar l'artificiositat del personatge.

El personatge és el portador que encobreix les necessitats no satisfetes. I ho fa amb una màscara. És, en aquest sentit el portador d' una Intenció Positiva. No obstant això, aquesta intenció positiva no es condueix amb una conducta creativa. Sovint té a veure amb la fantasia i la fugida del dolor.

Tercera etapa. La pèrdua de l' entorn i amistats de consum.

En aquest article plantejo seqüencialment les diferents fases del dol en la rehabilitació d'addiccions. Tanmateix la realitat en el procés de la teràpia és diferent. Les diferents etapes poden anar solapant-se com a, per exemple, en el comiat del cercle de consum. Llevat d' algunes excepcions, el consum apareix i es consolida en el si d' un grup de confiança. És habitual entre adolescents o fins i tot entre adults en, per exemple, els bars en l'alcoholisme.

Dol i rehabilitació addiccions

Dir no a una addicció sol comportar acomiadar-se de l'entorn de consum

El grup confereix aquesta sensació de pertinença, de sentir-se acceptat i rebut. Per suposat que en aquest cas es tracta d' una sensació de pertinença disfuncional. I és aquí on el rol del personatge desplega tota la fantasia neuròtica.

La teràpia del dol en la rehabilitació d'addiccions treballa, també, amb la pèrdua del grup de confiança.

Cal buscar formes alternatives i creatives d' aconseguir aquest sentiment de pertinença. Segurament en la majoria dels casos (per no dir en tots) fora del cercle de consum. És imprescindible entendre que una cosa és la necessitat i una altra el mode d' aconseguir-la.

Quan el grup de consum té un pes específic, és necessari deixar de freqüentar aquest entorn. I això, gairebé sempre, com a condició indispensable per deixar de consumir.

Hi ha algunes excepcions com, per exemple, algunes dones que beuen en la soledat de la seva llar. Per suposat aquí hi ha altres estigmes estereotipats i un problema profund de soledat. En aquests supòsits, el dol en la rehabilitació de l'addicció se centra més en el comiat de la substància i del personatge.

 

Dol i rehabilitació d' addiccions.

Durant tot el procés, comencem per l'acceptació de les pèrdues. És important entendre que, durant la teràpia del dol a la rehabilitació d' addiccions, se succeeixen diferents moments. Si desitges consultar pots veure-ho en els meus articles:

Les fases del dol: les primeres etapes d' assimilació de la pèrdua.

Les etapes del dol en la teràpia d'acompanyament emocional.

La teràpia comprèn el treball d'integració emocional, amb la consciència i expressió de les mateixes. Molt important també durant la teràpia descobrir i satisfer d'una manera creativa les necessitats no satisfetes. Aquestes mancances van ser "tapades" o "satisfetes" neuròticament pel guió de vida. En descobrir noves formes, és més fàcil sostenir la pèrdua de la substància, personatge i grup de confiança.

Sortir del pou addictiu

Superar una addicció és retrobar-se amb un mateix.

Dol i rehabilitació d'addiccions són dos passos necessaris per a una teràpia integral. Només d'aquesta manera es pot arribar a l'estat intern on es viu la sobrietat com un regal. No com un esforç constant per no "caure en la temptació".

Evidentment, la teràpia integral en rehabilitació d'addiccions és un procés dilatat en el temps. Però els resultats són espectaculars en la millora de qualitat de vida.

Fins el proper article, rep una cordial salutació.

 

www.josepguasch.com

Següent article relacionat: Sortir d'una addicció
Anterior article relacionat: Com ens sedueix una addicció

 

Superar el dol en deixar una addicció Sabadell

Et convido a participar al meu blog ampliant idees. Per exemple, aportant suggeriments o compartint els teus dubtes a l'apartat al peu del mateix.

Ah!!, i si t'ha agradat i et ve de gust, et convido a compartir l'article. També comentar i / o puntuar amb les estrelles en el resum que trobaràs més avall.

Estàs interessat en un programa personalitzat de coaching i/o psicoteràpia? Contacta amb mi sense compromís!:

Telèfon: 615.56.45.37 – Mail: jspguasch@gmail.com Web: Formulari de contacte

Si vols, pots rebre còmodament la meva News Letter amb tots els articles del bloc. També, activitats, promocions i informació interessant i pràctica: – Sí vull rebre la News Letter

Si coneixes algú que pogués estar interessat, en aquesta informació, no dubtis a compartir-la

 

Dol i rehabilitació addiccions, consulta a Sabadell, Terrassa i online. Josep Guasch, coach , psicoterapeuta, consulta de coaching i psicoteràpia (Ansietat, acompanyament i estratègies per aprimar, parlar en públic, deixar de fumar, autoestima, addiccions, etc ...).

 

Superar una addicció, teràpia sabadell

BLOG


Com ens sedueix una addicció?. La granota i el cassó d'aigua al foc

Com ens sedueix una addicció, consulta a Sabadell, Terrassa i online. Josep Guasch, psicoterapeuta, coach , coaching i psicoteràpia (PNL, Hipnosi, Teràpia Gestalt, Anàlisi Transaccional, Nen interior).

teràpia addiccions sabadell

L'addicció sempre apareix de forma innocent i seductora.

Com ens sedueix una addicció és una pregunta que sovint ens fem.... Però quan ja som addictes. És el camí de fer de l'ocasional un costum. Per exemple un amic em va convidar en certa ocasió a fumar un porro. I m'acostumo que aquest amic em convidés ocasionalment a fumar un "porret" (com traient-li importància, una cosa habitual).

D'aquest costum un hàbit. Per exemple els dissabtes a la nit són més divertits si fumo un "porret". I de l'hàbit a l'addicció: Al dissabte el segueix el diumenge, després dilluns.... D'altra banda m'avanço a fumar un porret divendres… I així anem enfilant fins a completar la setmana.

De manera que amb l'hàbit va venir una pregunta: Com em va seduir l'addicció? La resposta és fàcil i difícil, té molt a veure amb costums que omplen buits, i falta de consciència. I aquesta seducció pot venir de diferents formes: Tabac, porros, menjar, xarxes socials, ludopatia, sexe, beguda, treball… (si, sí addictes a la feina)

Vegem una metàfora:

Com ens sedueix una addicció? La granoteta al foc.

I per començar us explicaré una història… diuen que una vegada, en un cassó amb aigua, en un fogó, van posar a una granota. La granoteta estava bé, estava a gust en el seu element... en això que algú va posar el recipient a escalfar....

Rehabilitació addiccions psicoteràpia a Sabadell

L'addicció ens atrapa en el seu parany. La psicoteràpia ens ajuda a sortir.

La granota, va començar a sentir aquesta caloreta, “està bé, va pensar”… quina caloreta més bona… amfibis de sang freda…. Animals que poden adaptar la temperatura corporal a la del medi ambient….

I aquesta és una metàfora interessant que ens parla de la nostra capacitat per adaptar-nos al nostre medi social…. Potser on i com va començar la seducció de l'addicció. Però bé, tornem a la granota…

Les carències emocionals es deixen embruixar per la substància o conducta addictiva.

I l'aigua va començar a pujar de temperatura.... De tal manera que va començar a notar aquesta calor, però s'anava adaptant... És aquest moment en la nostra biografia (per exemple com a fumadors de porros) en què ens diem... Uiiiii, sembla que això de fumar està començant a tenir un pes en la meva vida.... Però bé, no li donem més importància....

La trampa de l'addicció

Tot i que clar, en el com ens sedueix una addicció, hi ha un pla, gairebé universal. Com a la granoteta, ens agrada el plaent, la caloreta; l'estat de beatitud interna del porret…. I el plaer.... és l'analgèsic més ràpid i eficaç contra tot dolor!… a curt termini clar.



L'aigua es va escalfar tant que va minar les nostres forces, l'hàbit addictiu ja ens ha atrapat.

Així, la nostra simpàtica granota segueix gronxant-se al cassó. Fins que comença a notar que l'aigua, “igual està massa calenta”. Aleshores intenta saltar fora del cassó, però hi ha un secret en tota seducció, ens embruixa, ens atrapa. El resultat, la granota es queda sense forces per saltar fora del cassó. I no podrà fer-ho sola ja que l'encanteri de l'aigua calenta va funcionar.

La psicoteràpia ens pot ajudar a sortir del parany de la conducta addictiva

Com ens sedueix una addicció, teràpia a Sabadell

L'abraçada tramposa de l'addicció.

De la mateixa manera, alliberar-nos de la seducció d'una addicció, és un sender difícil (gairebé impossible) recórrer en solitari.
Així, si la nostra protagonista té sort i es deixa ajudar sortirà del cassó. Però és clar, haurà de deixar-se ajudar perquè en el com la va seduir l'addicció hi ha un engany. Qui t'alliberi de l'aigua calenta (.!) és algú que t'ho farà passar malament... I tot i que no és veritat, en part és cert.


I així fins avui i fins aquí per ara.

www.josepguasch.com

Anterior article relacionat: Hàbit i addicció, superar-lo amb psicoteràpia
Següent article relacionat: Dol i rehabilitació d' addiccions

Estàs atrapat (o coneixes algú) atrapat en alguna addicció?
Vols alliberar-te'n?
La psicoteràpia et pot ajudar.
Contacta amb mi sense compromís, clicant en la següent imatge o trucant per telèfon.

Informació per superar una addicció.

Estàs interessat en un programa personalitzat de coaching i/o psicoteràpia? Contacta amb mi sense compromís!:

Telèfon: 615.56.45.37 – Mail: jspguasch@gmail.com Web: Formulari de contacte

 

coaching i psicoteràpia a Facebook

Com ens sedueix una addicció, consulta a Sabadell, Terrassa i online. Josep Guasch, coach , psicoterapeuta: Coaching i psicoteràpia (Ansietat, acompanyament i estratègies per aprimar, deixar de fumar, autoestima, psicoteràpia per a addiccions, teràpia fatiga pandèmica, etc ...).

 

L'obertura a un Poder Superior pot ser especialment útil en coaching i psicoteràpia, així com en processos de rehabilitació d'addiccions i alcoholisme. Consulta a Sabadell

BLOG


Acceptació i teràpia divina, oració centrant i rendició de l'ego.

Acceptació i teràpia divina, en psicoteràpia i rehabilitació de conductes addictives, Sabadell, Terrassa i online. L'acceptació a les addiccions. Josep Guasch, psicoterapeuta, coach , consulta de coaching i psicoteràpia (PNL, Hipnosi, Teràpia Gestalt, Anàlisi Transaccional, Nen interior) a Sabadell i Terrassa

Els dos últims articles els he dedicat a la teoria i praxi de l'anomenada teràpia divina. Veure psicoteràpia divina i tradicional i l' oració centrant, meditació i psicologia transpersonal. Finalitzo amb aquest a manera de conclusió.

Recordem que la idea subjacent és la de obrir-nos a la

Acceptació i teràpia divina. Meditació i oració centrant en psicoteràpia i rehabilitació d'addiccions com l'alcoholisme, consulta a Sabadell

Els diferents tipus de meditació, com l'oració centrant, ens posen en contacte amb la nostra essència.

presència i acció de Déu. Existeix, doncs, una acceptació i confiança en l'acció d'allò Diví en nosaltres, més enllà de les nostres expectatives. Acceptació i teràpia divina van de la mà. Però no només això, el treball en l'acceptació en les addiccions, és un compromís necessari, tot i que pugui semblar paradoxal. A continuació examinarem les implicacions d'aquesta acceptació radical partint dels beneficis de la pregària centrant. Posteriorment veurem el treball d'acceptació en les addiccions.

Acceptació i teràpia divina. Beneficis de l'oració centrant.

Alguns dels beneficis d'aquesta disciplina tenen a veure amb els esperats en qualsevol pràctica meditativa, a saber:

  • Aprenem a habitar el moment present amb més presència.
  • Desenvolupem una major serenitat i capacitat de concentració.
  • En aprendre a escoltar-nos, en primer lloc, avancem en el nostre autoconeixement, en segon lloc aprenem a escoltar als altres.
  • Aquesta capacitat d'escolta, sense enjudiciar ni valorar, augmenta una actitud més compassiva i empàtica.

No obstant això, els seguidors d'aquesta disciplina remarquen un altre benefici, aquest sí, genuí d'aquesta pràctica.

  • Emergeix una confiança en deixar que sigui Déu qui governi les nostres vides.

Això és, el més difícil d'acceptar. La rendició de l'ego a una instància diferent. No obstant això, això no és nou, tampoc en psicologia.

Carl Gustav Jung va popularitzar el concepte de si Mateix com totalitat de l'home i la psique. Comprèn no només ho conscient, sinó també el inconscient tant en el seu àmbit personal com en el col·lectiu.

Així com l'ego és el centre de la consciència, el Si Mateix ho és de la totalitat i va, per tant, més enllà dels objectius o apetències de l'ego. Alhora, com a centre de la psique representa l' objectiu de la vida, el destí que roman, en part, amagat als desitjos de la consciència. Confereix, per tant, direcció i sentit al nostre esdevenir. I això també formar part del treball d'acceptació en les addiccions. Acceptar una cosa més enllà del nostre ego.

Acceptació i teràpia divina. Les imatges arquetípiques com a referents.

A més, aquest principi organitzador i estructurant de la psique, regeix la integració dels oposats. De manera que els transmuta de contradictoris a complementaris. De fet, en la praxi terapèutica observem sovint aquesta polaritat ... "una part meva vol (fer això ...) i una altra (fer allò altre…)

El Si Mateix i la seva funció sanadora, especialment en processos de rehabilitació d'addiccions i alcoholisme. Consulta de psicoteràpia i coaching a Sabadell. Acceptació i teràpia divina

El mandala com un símbol del Si Mateix (punt central) al voltant del qual l'ego només pot donar voltes per aproximar-se (circumambulació)

Sent, doncs, d'aquesta magnitud el SI MATEIX, Com podem, d'alguna manera, aprehendre'l?

Segons Jung, una de les possibles respostes està en les imatges arquetípiques que emergeixen de religions o confessions espirituals. Aquestes imatges estan dotades de la suficient càrrega numinosa com per estimular i establir un pont conscient / inconscient.

Evidentment, una altra de les possibilitats està en alguna pràctica que ajudi a silenciar el nostre ego. La meditació és una de les pràctiques més esteses en aquest sentit. No obstant això, la pràctica de l'oració centrant i l'acceptació i teràpia divina compleixen tots dos requisits.

Cal destacar també que si bé la teràpia divina és d'orientació cristiana, seu mateix creador la declara oberta a qualsevol tipus de confessió. Per tant aquest "poder superior" pot estar referit al Déu Cristià o a qualsevol altre tipus de Deïtat.

Acceptació i teràpia divina en els dotze passos

Un dels models amb més èxit per a la recuperació d'alcohòlics és el de "els dotze passos”.

Aquest model (implementat per alcohòlics anònims) va néixer com una forma de recuperació per a addictes a l'alcohol. No obstant això la seva influència ha anat estenent-se a àmbits més amplis. Així grups com "narcòtics anònims”, “menjadors compulsius”, fins i tot "neuròtics anònims”, treballen també amb aquesta metodologia. També hi ha xarxes de suport familiar com Al - anon (famílies d'alcohòlics) o nar-anon (familiars de drogoaddictes) que utilitzen els dotze passos.

El primer pas d'aquest model diu literalment: “Admetem que érem impotents davant l'alcohol, que les nostres vides s'havien tornat ingovernables.” I és aquí on comença la feina d'acceptació en les addiccions. L'acceptació no és una cosa que toqui només el cognitiu. Implica assumir totes les conseqüències necessàries en el treball de rehabilitació. Com , per exemple, no tornar a provar l'alcohol, o no freqüentar segons quines amistats.

Quines similituds té el programa dels dotze passos amb la teràpia divina?

Tornant sobre el primer pas i els dos següents d'aquest programa, literalment diuen:

1.-Admetem que érem impotents davant l'alcohol i que

Acceptació en les addiccions. Els dotze passos en psicoteràpia i rehabilitació d'addiccions i alcoholisme. Consulta a Sabadell

Una escala de dotze esglaons, metàfora dels dotze passos en la rehabilitació de l'alcoholisme.

les nostres vides s'havien tornat ingovernables.

2.-Vam arribar a creure que un poder superior a nosaltres podria retornar-nos el sa judici.

3.-Vam resoldre confiar la nostra voluntat i la nostra vida a la cura de Déu, segons el nostre propi enteniment d'Ell.

Per descomptat de cada un dels passos emergeix un treball concret, aquí simplement he exposat els tres primers enunciats doncs, en la seva essència, conté el mateix esperit que la teràpia divina, a saber:

  • En primer lloc l'assumpció de la impotència per governar les nostres vides, tal com vol el nostre ego. Això és obvi per l'addicte, però també per a tots i cada un de nosaltres. Vegem, si no, les tres necessitats bàsiques impossibles de resoldre des de nens (veure article psicoteràpia divina i psicoteràpia tradicional). D'altra banda, no falten exemples de persones que, aparentment, ho tenen tot i cauen en la depressió, drogoaddicció o fins i tot suïcidis. Aquesta insatisfacció inherent a la condició humana sembla no tenir una manera "convencional" de ser calmada.
  • En segon lloc, la confiança en un Poder Superior que atorgui direcció, sentit i satisfacció a les nostres vides. De nou podem observar a aquest Poder Superior com un arquetip del Si Mateix, o com una divinitat. Fins i tot les dues coses alhora.
Veiem doncs que acceptació i teràpia divina van de la mà.
  • Acceptació del present tal com és (encomanat a Déu o al Si mateix).
  • Acollir els sentiments difícils de suportar, per descomptat sense rendir-se a ells.
  • Acceptació que és allò diví (o el Si Mateix) qui s'encarregui d'anar dissolent aquestes dificultats.
  • I mantenir la connexió mitjançant la pràctica de l' oració centrant.

El treball d'acceptació en les addiccions.

La Crida pregària de la serenitat és un paradigma de l'tractament d'acceptació en les addiccions. Transcric el fragment més socorregut i utilitzat. No obstant en l'enllaç anterior podràs trobar, si ho desitges, l'oració completa i els seus antecedents:

“Senyor, concedeix-me serenitat per acceptar tot allò que no puc canviar,
fortalesa per canviar el que sóc capaç de canviar
i saviesa per entendre la diferència.”

Òbviament, el paràgraf “acceptar tot allò que no puc canviar” es refereix a una cosa bàsica. El treball d'acceptació en la rehabilitació d'addiccions té a veure amb assumir que no es pot tornar a consumir. Qualsevol modalitat de psicoteràpia que treballi la rehabilitació ha de ser meridianament clara en aquesta pauta. Almenys fins on sabem ara en la teràpia d'addiccions.

De nou destacar que no és tan important el concepte de La Divinitat com la comprensió que alguna cosa més enllà de nosaltres té les seves raons. Sigui el que sigui que entenguem per aquesta “alguna cosa més”.

Amb aquest tercer article finalitzo la meva exposició de la Teràpia Divina, així com algunes de les seves connexions i implicacions. Crec que s'obre un apassionant panorama que uneix allò místic amb allò terapèutic. probablement, a la llum de la psicologia transpersonal es faran brillants avenços en aquesta línia. De moment espero haver contribuït en alguna cosa a divulgar aquest apassionant i innovador escenari.

Fins el proper article, rep una cordial salutació,

www.josepguasch.com

Anteriors articles relacionats: psicoteràpia divina i psicoteràpia tradicional; oració centrant, psicoteràpia i meditació

Et convido a participar al meu blog ampliant idees. Per exemple, aportant suggeriments o compartint els teus dubtes a l'apartat al peu del mateix.

 

Ah!!, i si t'ha agradat i et ve de gust, et convido a compartir l'article. També comentar i / o puntuar amb les estrelles en el resum que trobaràs més avall.

Estàs interessat en un programa personalitzat de coaching i/o psicoteràpia? Contacta amb mi sense compromís!: -Telèfon: 615.56.45.37 Mail: jspguasch@gmail.com
Web: Formulari de contacte

Si vols, pots rebre còmodament la meva News Letter amb tots els articles del bloc. També, activitats, promocions i informació interessant i pràctica: Sí vull rebre la News Letter

Si coneixes algú que pogués estar interessat, en aquesta informació, no dubtis a compartir-la

 

Josep Guasch, coaching i psicoteràpia a Sabadell i Terrassa

Acceptació i teràpia divina, en rehabilitació de conductes addictives, Sabadell, Terrassa i online. El treball d'acceptació en les addiccions. Josep Guasch, coach , psicoterapeuta, consulta de coaching i psicoteràpia (Ansietat, acompanyament i estratègies per aprimar, deixar de fumar, autoestima, addiccions, etc…). A Sabadell i Terrassa

 

La teràpia divina, oració centrant, un mètode de psicoteràpia transpersonal per combatre l'alcoholisme i les addiccions, consulta a Sabadell

BLOG


Oració centrant, meditació i psicoteràpia transpersonal

Oració centrant i psicoteràpia transpersonal. Tractament d' addiccions amb meditació a Sabadell, Terrassa i online. Josep Guasch, coaching i psicoteràpia consulta a Terrassa i Sabadell

Oració centrant, teràpia divina i psicoteràpia transpersonal

El creador de l'oració centrant, el pare trapenc Thomas Keating

En l'anterior article "psicoteràpia divina i psicoteràpia tradicionalvam veure els dos aspectes de la psicoteràpia divina: psicològic i meditatiu. Vam examinar breument l'aspecte psicològic, vegem ara el contemplatiu.

L'oració centrant és una forma de meditació creada pel monjo trapenc Thomas Keating. S'utilitza com a pràctica meditativa i teràpia, entre d'altres en els grups de dotze passos inspirats en alcohòlics anònims. També es pot utilitzar per al tractament d' addiccions, i trastorns com estrès, ansietat, depressió, etc.

El tractament d'addiccions amb meditació no és una cosa nova. Vegeu, per exemple, el meu article sobre la meditació per deixar de fumar.

No obstant això, aquesta pràctica específica requereix d'un element addicional. I és que per tingui efecte el practicant ha de tenir algun tipus de convicció sobre l'existència d'un "Poder Superior”. Això sí, sigui quin sigui el tipus de creença que sustenti la seva convicció.

El tractament d'addiccions amb meditació no és una cosa nova. L'oració centrant és un exemple d'aquesta pràctica.

A continuació examinarem aquesta línia de tractament d'addiccions, acceptada per la psicoteràpia humanista i transpersonal. No obstant això la psicoteràpia més tradicional no ho accepta com una cosa provada.

L'oració centrant per què funciona, actitud i pràctica.

El tractament d'addiccions amb meditació i oració centrant postula l'existència de necessitats impossibles de satisfer al 100% en la persona.

Segons Keating, només el Poder Superior pot satisfer aquestes necessitats – exposades en l'anterior article – no resoltes. No obstant això, aquest Poder Superior no intervé en la nostra ajuda llevat que li ho demanem. Això és així perquè gaudim de lliure albir. Per suposat aquesta és una pressuposició inspirada en l'anomenada psicoteràpia divina.

Meditació, psicoteràpia transpersonal i tractament addiccions a Sabadell

L'actitud necessària per meditar.

L'actitud bàsica a adoptar durant la pràctica és la de sentir-nos acompanyats del poder superior i deixar que la seva influència obri en nosaltres. És important el recolliment i no demanar ni dir res més del que es prescriu en la pràctica. Aquesta instrucció es porta a l'extrem, aparentment paradoxal, de no pretendre cap resultat amb la seva pràctica. En l'essència d'aquest precepte hi ha la creença que el Poder Superior sap millor que nosaltres el que ens cal.

Es recomana un mínim d'una pràctica al dia, encara que l'ideal serien dos, preferentment en el mateix horari. Es pot fer en solitari tot i que la pràctica ideal és en grup.

És important realitzar l'exercici en algun lloc que convidi al recolliment, allunyat de sorolls i tranquil. Durant la pràctica assegura't de no ser interromput (telèfon, mòbils, família ...). Fins i tot pots dedicar una habitació amb algun símbol sagrat per a tu, encendre una espelma, encens .... Per descomptat no és imprescindible però a algunes persones els ajuda.

Tria una paraula que tingui per a tu una qualitat "sagrada". Qualsevol que, des d'una òptica personal contingui la intenció de consentir a la presència i iniciativa del Diví. Des del oriental OM, fins a altres com abandonament, amor, serenitat, confiança, gratitud ... O fins i tot el nom d'alguna deïtat si participes d'alguna religió, Déu, Mare terra, Allah, Crist…

És molt important, en el tractament d'addiccions amb meditació, que la paraula o paraules ressonin en el teu interior.

Un altre element important a tenir en compte: Si bé el tractament d'addiccions amb meditació no és acceptat per la psicoteràpia tradicional, no és contraindicat. És a dir, no són mútuament excloents i es poden aplicar conjuntament les dues modalitats de psicoteràpia.

Tractament d'addiccions amb meditació. L' oració centrant, pautes

– En una posició còmoda, preferentment assegut per evitar dormir-te, i amb els ulls tancats, relaxa't. És important mantenir l'esquena recta encara que sense forçar, si al principi et costa amb la pràctica milloraràs. Si estàs acostumat, pots seure a terra amb les cames creuades. En aquest cas és recomanable seure en un zafu, coixí, o manta doblegada de tal manera que el teu cul s'elevi uns 15-20 centímetres. D'aquesta manera no forcem tant les cames en la seva postura doblegada. Si no tens pràctica amb aquesta postura, procura recolzar la teva esquena en una paret per mantenir-la recta.

Oració centrant en el tractament de l'alcoholisme a Sabadell

Pautes per a l'oració centrant .

– Centra't ara en la respiració, tal com entra i surt ... respectant el seu ritme, durant un parell de minuts, mentre et vas relaxant. Vas afluixant els músculs del teu cos ... I al ritme de les respiració repeteix assossegadament la paraula sagrada, gronxant la paraula amb la teva respiració i amb la intenció de consentir l'acció i presència del Diví en tu. Com si aquesta paraula fos un símbol o talismà d'aquest consentiment.

– Inevitablement, en algun moment, algun pensament, record, emoció… interromprà l'atenció. Fins i tot pot tractar-se de sensacions físiques com picors, tremolors, gotes de suor. Accepta-ho com una cosa normal i, deixant passar les interrupcions, torna assossegadament a la paraula sagrada. És important que ho facis sense retrets, autocrítica o impaciència. Aquesta és l'actitud de l'observador equànime que s'indica en moltes tradicions meditatives. El temps estimat per a aquesta etapa pot ser progressiu, comença, per exemple, per deu minuts fins a anar allargant a 30 – 45 minuts o més ...

– Finalitzada aquesta etapa, roman en silenci, simplement, amb els ulls tancats ... uns minuts ... Només el Silenci ... Pots, un cop finalitzat el silenci, agrair, repetir les teves afirmacions, compromisos etc. Procura portar aquest estat al llarg del dia.

Teràpia de conductes addictives amb meditació. Variant de meditació per a “ments mogudes”.

– Una altra variant, especialment si tens una ment molt "moguda", és la de combinar la paraula amb un compte de l' 1 al 10. Així, per exemple, 1 (mentre inspires) AMOR (mentre espires) 2 (inspira) AMOR (espires ...). Quan arribis a 10 comences de nou i segueixes una altra ronda. Si et despistes per pensaments intrusos, tornes a començar des de l' 1.

– Tot i que sé que costa, és important, si apareixen picors i molèsties corporals no reaccionar. Simplement observes sense gratar o tocar-te .... Probablement al principi sigui (gairebé) impossible, però amb la pràctica aprendràs a "observar" aquests senyals des d'un lloc diferent.

– Important també per a ments mogudes, no analitzis l'experiència, simplement lliura't a ella. No et jutgis o critiquis en funció de resultats, no hi ha resultats millors o pitjors. Pensa que la pregària centrant va més enllà dels resultats. Pel que no dipositis expectatives sobre alguna cosa "emocionant" que pogués passar. El Diví està en tot, en la teva respiració, en la teva paraula ... i si fins i tot en els picors!, lliura't a l'experiència. No hi ha res més que fer, res a esperar…

En el següent post ampliarem alguns conceptes interessants sobre l'oració centrant i el tractament d'addiccions amb meditació. No obstant això, el nucli està en aquesta pràctica.

Fins llavors, rep una cordial salutació.

www.josepguasch.com

Anterior article relacionat: Psicoteràpia divina i Psicoteràpia tradicional
Següents articles relacionats: Acceptació i teràpia divina, oració centrant i rendició de l'ego. , Meditació del somriure interior.

Et convido a participar al meu blog ampliant idees. Per exemple, aportant suggeriments o compartint els teus dubtes a l'apartat al peu del mateix.

Ah!!, i si t'ha agradat i et ve de gust, et convido a compartir l'article. També comentar i / o puntuar amb les estrelles en el resum que trobaràs més avall.

Estàs interessat en un programa personalitzat de coaching i/o psicoteràpia? Contacta amb mi sense compromís!:

Telèfon: 615.56.45.37 Mail: jspguasch@gmail.com Web: Formulari de contacte

Si vols, pots rebre còmodament la meva News Letter amb tots els articles del bloc. També, activitats, promocions i informació interessant i pràctica: – Sí vull rebre la News Letter

Si coneixes algú que pogués estar interessat, en aquesta informació, no dubtis a compartir-la.

Josep Guasch, coaching i psicoteràpia a Sabadell i Terrassa

 

Psicoteràpia transpersonal i oració centrant. Tractament d' addiccions amb meditació a Sabadell, Terrassa i online. Josep Guasch, coach , psicoterapeuta, consulta a Sabadell, Terrassa.

 

Psicoteràpia divina i Psicoteràpia transpersonal, addicció i nen interior; consulta a Sabadell

BLOG


Psicoteràpia divina i psicoteràpia tradicional a l'addicció.

Psicoteràpia divina i Psicoteràpia tradicional, addicció i nen interior, teràpia Sabadell, Terrassa i online. Josep Guasch, coach , psicoterapeuta. Consulta a Sabadell i Terrassa

 

Addicció i nen interior, psicoterapia transpersonal Sabadell.

Teràpia divina i addicció

Al seu llibre: “Teràpia divina i addicció“, el monjo cistercenc Thomas Keating, escriu el següent:

"El propòsit de la psicoteràpia ordinària, tal com jo ho entenc, és ajudar a la persona a portar una vida normal quan es veu obstaculitzada per problemes psicològics. El de la teràpia divina és la sanació de les arrels de tots els nostres problemes i la transformació de les nostres actituds, i de tota la nostra naturalesa humana, segons la ment i el cor de Crist. Una part important d'aquests problemes prenen la forma de l'addicció. I aquest vincle gairebé sempre present entre addicció i nen interior. I és en aquest llibre en què, més meridianament explora la relació entre psicoteràpia divina i psicoteràpia tradicional.

En altres paraules, introduir-nos a través de la gràcia en la vida interior de Déu. Un sender que transcorre paral·lel al de la psicoteràpia tot i que amb algunes diferències.

Això implica una transformació de les nostres actituds, facultats i cos de manera que puguem rebre la màxima quantitat de transmissió de vida divina que sigui possible donats els límits de la naturalesa humana.

Els Pares de l'Església que van escriure sobre aquest tema van anomenar <<deïficació>> a aquest procés. En altres paraules, la meta d'aquest itinerari… no és convertir-se en una persona millor…. La meta és canviar-nos segons la manera divina de ser humans. Aquest és un projecte molt més gran i més comprensiu, i ens obre a la plena extensió de les possibilitats i capacitats humanes. La teva aspiració màxima és arribar a ser Déu per participació”.

Aquesta és la “petita gran diferència” entre psicoteràpia divina i psicoteràpia tradicional”.

Si aprehenem l'abast d'aquestes paraules són d'una dimensió colpidora. Més enllà de les creences de cadascú. D'alguna manera ens suggereix PARTICIPAR de LA DIVINITAT. Subratllo a més que, si bé en aquesta cita no queda clar, en posteriors escrits l'autor matisa LA DIVINITAT com el que sigui que cadascú entengui per això. No es cenyeix doncs al dogma catòlic, si bé utilitza el seu llenguatge ja que forma part del seu sistema de creences.

De fet, el mateix concepte de participar del diví, més enllà d'una simple submissió o devoció és quelcom, almenys, estrany a l'església catòlica.

I, per estrany que sembli, veurem més endavant aquest nexe amb “les arrels de tots els nostres problemes” . Aquesta és la relació entre addicció i nen interior.

Psicoteràpia divina i Psicoteràpia tradicional, més enllà de l'ego.

Pel que fa al fons, és tant com posar el centre dels nostres interessos (per raonables que puguin semblar) més enllà del nostre ego. I no només això, sinó, a més confiar en alguna cosa o algú que al principi només intuïm o en el qual creiem i al que anirem coneixent, en la mesura que SEU PLA EN NOSALTRES es vagi obrint camí EN NOSALTRES. En altres paraules, és el mateix que l'antic "Que es faci la Teva Voluntat".

La diferència entre psicoteràpia divina i psicoteràpia tradicional està doncs en el centre que comanda les nostres decisions. Bé sigui que ho situem en l'ego (psicoteràpia tradicional) o en el diví (psicoteràpia divina). Paradoxalment aquest procés "ens obre a la plena extensió de les possibilitats i capacitats humanes".

Però quina és l'arrel de tots els nostres mals segons diu l'autor?. Què és el que ens limita?. Viatgem a la ferida infantil que, en alguns casos, estableix el vincle addicció i infant interior.

Psicologia transpersonal, més enllà de l'ego.

Terapia transpersonal més enllà de l'ego.

Per entendre-ho l', anomenada teràpia divina que proposa l'autor contempla dues mirades. La primera és la vessant psicològica i la segona la contemplativa. En aquest article tractarem la primera i deixem per al següent la dimensió contemplativa amb la descripció de la pràctica meditativa. En primer lloc ens ajuda a comprendre la relació entre addicció i nen interior. I, en segon lloc, proposa una pràctica amb vocació terapèutica. La oració centrant.

Psicoteràpia divina i Psicoteràpia tradicional. Les tres necessitats bàsiques no resoltes

Tal com si fos una cristal·lització del "pecat original" arribem al món amb tres necessitats bàsiques que mai seran resoltes del tot. Seran doncs tres centres en què inconscientment fixarem la nostra atenció. Tres insatisfaccions vitals al voltant de les quals gravitaran les nostres conductes, actituds i decisions. Però també els que ens van precedir i (presumiblement) els que ens seguiran estan subjectes a aquesta insatisfacció vital.

Segons l'autor aquestes tres necessitats bàsiques són:

  • SEGURETAT
  • AMOR, ACCEPTACIÓ I RECONEIXEMENT.
  • PODER I CONTROL

Com vaig dir abans aquesta insatisfacció ja se sent només néixer. Però els nadons no poden articular, o gestionar una cosa amb la qual cosa "ja vénen", un dolor implícit. A més, no teníem la capacitat de processar i entendre aquest dolor per la qual cosa vam començar ja de petits a manejar aquesta insatisfacció amb estratègies "primitives" o, directament amb la repressió del dolor. Així, d'una banda el reprimíem i de l'altra intentàvem atreure al cost que fos amor, control i seguretat. Generalment, en la vida d' adult, l'addicció genera un alleujament momentani tot i que, per descomptat, passatger i, probablement, comporta més dolor. Així doncs, el vincle entre addicció i nen interior, viu a cada adult, arrela en la més tendra infància.

El plor és una de les primeres estratègies per aconseguir atenció, amor i control. El nadó ràpidament veu que quan plora algú li abraça (amor), el protegeix i dóna de menjar (seguretat). Així que integra aquesta estratègia per a quan la necessita (el poder).

El plor (conducta) satisfà una necessitat (qualsevol de les tres o una combinació d'elles). És, senzillament, l'estratègia d'un nadó que no sap (ni pot) satisfer les seves necessitats per si mateix. Aquí comencen a edificar-se els fonaments d'aquest vincle entre addicció i nen interior.

La “falta” viscuda pel nadó. El vincle en l' adult: addicció i nen interior

Psicoteràpia divina i Psicoteràpia tradicional. Tractament de les addiccions a Sabadell

La manca viscuda pel nen

però a més, qualsevol insatisfacció era percebuda com una absència d'amor per part de l'adult (pare o mare). D'aquesta manera, un moment de fam, fred o dolor, és interpretat pel nadó com un abandonament. Per suposat un nadó és incapaç de raonar, però no de sentir. Així doncs, la insatisfacció era reprimida, o reclamada maldestrament o malinterpretats els intents per satisfer-la per part dels pares.

D'aquesta manera vam anar creixent, mal gestionant la pressió de cadascuna d'aquestes tres necessitats. Evidentment, com més ens vam sentir estimats, protegits i en control en els nostres primers anys, millor ho va ser per al nostre desenvolupament, però, tal com hem vist, la satisfacció en un grau òptim a aquesta edat és gairebé una utopia.

Una addicció és una manera de satisfer ràpidament (i il·lusòriament) una mancança interna, una falta. I aquesta necessitat, viscuda amb urgència peremptòria, neix de la sensació d'impotència del bebè. Depèn de “alguna cosa / algú allà fora”, i així cristal·litza el vincle addicció i nen interior. És a dir, continuar buscant fora una cosa que “calmi” la mancança interna.

Psicoteràpia divina i Psicoteràpia tradicional. Què fer en l'edat adulta.

Així doncs, venim marcats des de la nostra més tendra infància. Què fer per sanar, en la mesura del possible aquest dolor? Consciència és, gairebé sempre, la paraula màgica. I, salvant les diferències, el sender de la consciència és el que vincula a la psicoteràpia divina i psicoteràpia tradicional.

En primer lloc connectar en tot moment amb la sensació que ens provoca algun tipus de dolor. Com que tot sentiment d'insatisfacció té el seu origen en alguna necessitat no satisfeta, identificar aquesta connexió.

Per exemple, puc sentir ràbia (sentiment) perquè algú no em fa cas. Llavors adonar-me si aquest enuig té el seu origen en una necessitat de poder i control o de reconeixement no satisfeta.

Puc sentir por per haver-me quedat a l'atur i connectar amb la sensació d'absència de seguretat material. Puc sentir tristesa perquè la meva parella m'ha abandonat i connectar amb la meva necessitat d'amor i ser reconegut.

És important que aquesta connexió sigui viscuda com una cosa genuïna i mai jutjada. No caben aquí interpretacions del tipus "si és o no raonable" aquesta insatisfacció o sentiment. Això ja formaria part d'un altre tipus d'intervenció. Així doncs, escoltar-nos sense jutjar, valorar ni criticar és el primer pas.

El segon identificar sentiment i necessitat.

Com he escrit abans, el nadó sent que la seva necessitat no resolta és satisfeta per algú / alguna cosa allà fora. Amb la immediatesa que necessita el seu sentiment d'indefensió. Es reforça el vincle entre addicció i nen interior com la satisfacció d'una necessitat. Per alguna cosa / algú de fora, i d'una manera immediata.

És obvi el paral·lelisme en l'edat adulta. L'objecte de l'addicció canvia de focus, però continua estant “aquí fora”.

La responsabilitat sobre el que sentim i fem

La següent etapa ens porta a la certesa que tot el que ens causa insatisfacció no està "allà fora" sinó més bé aquí, ara i dins nostre. És a dir, som responsables del nostre dolor perquè és fruit de les demandes dels nostres centres. És evident, per tant, que hem de deixar anar la imperiosa necessitat infantil que algú satisfaci les nostres necessitats. Aquest és el pas de la necessària dependència del nen a l'autonomia de l'adult.

la responsabilitat, sobre els propis sentiments, en teràpia Gestalt és sempre pròpia, no dels altres. Gestalt a Sabadell

la responsabilitat

Així doncs, som nosaltres els responsables del nostre dolor per tal com és resultat de les demandes dels nostres centres (el contrari a reprimir) i donar-li la benvinguda compassivament.

Ja no és satisfer d'una manera urgent una necessitat. És reconèixer-la com una cosa nostre. Sostenir-la amb hospitalitat, compassivament i amb responsabilitat. L'addicció ens despista, la responsabilitat ens apropa a nosaltres mateixos . És el primer pas per trencar aquest vincle entre addicció i nen interior. A la teràpia del nen interior, a aquest pas el nomenem la reparentalització.

I és aquí on els camins de la psicoteràpia divina i la psicoteràpia tradicional es bifurquen.

El següent, en la modalitat de psicoteràpia divina, ja és, com és d'esperar, d'inspiració devocional. Per Keating el diví (sigui com sigui que ho entenguem) És l'única font capaç de satisfer aquestes necessitats. I connectar amb la divinitat és un pas essencial en aquesta teràpia, per això va idear el sistema meditatiu de l'oració centrant. Veurem en el proper article aquesta pràctica.

Psicoteràpia divina i Psicoteràpia tradicional. Lliurar-nos al poder superior

D'una manera semblant a com postulen els grups de recuperació basats en els 12 passos, lliurar-nos a un poder superior és un pilar actitudinal bàsic. Si tots estem ferits per aquesta falta, no hi ha ningú capaç d'assistir a una altra persona en profunditat i totalment. I Què fem entretant amb les necessitats?

  • Escoltar-les compassivament
  • Donar-les la benvinguda
  • Deixar-les anar i lliurar-nos a la divinitat.

Unes senzilles paraules ideades per l'autor i que poden repetir-se a manera de mantra són:

BENVINGUT, BENVINGUT, BENVINGUT” (el sentiment) i tot seguit repetir senzillament "DEIXO ANAR LA MEVA NECESSITAT DE SEGURETAT, DEIXO ANAR LA MEVA NECESSITAT D'AMOR, ACCEPTACIÓ I RECONEIXEMENT, DEIXO ANAR LA MEVA NECESSITAT DE PODER I CONTROL..."

Com he dit, en el proper article veurem la pràctica meditativa de la oració centrant. Fins llavors, rep una cordial salutació.

www.josepguasch.com

Següents articles relacionats: Oració centrant, psicoteràpia i meditació Acceptació i teràpia divina, oració centrant i rendició de l'ego.

 

Et convido a participar al meu blog ampliant idees. Per exemple, aportant suggeriments o compartint els teus dubtes a l'apartat al peu del mateix.

 

Ah!!, i si t'ha agradat i et ve de gust, et convido a compartir l'article. També comentar i / o puntuar amb les estrelles en el resum que trobaràs més avall.

 

Estàs interessat en un programa personalitzat de coaching i/o psicoteràpia? Contacta amb mi sense compromís!: Telèfon: 615.56.45.37 Mail: jspguasch@gmail.com Web: Formulari de contacte

Si vols, pots rebre còmodament la meva News Letter amb tots els articles del bloc. També, activitats, promocions i informació interessant i pràctica: Sí vull rebre la News Letter

Si coneixes algú que pogués estar interessat, en aquesta informació, no dubtis a compartir-la

 

Josep Guasch, coaching i psicoteràpia a Sabadell i Terrassa

 

Psicoteràpia divina i Psicoteràpia tradicional. Addicció i nen interior, teràpia addiccions a Sabadell. Terrassa i online. Josep Guasch, coaching i psicoteràpia a Sabadell i Terrassa.

 

Tractament de les addiccions, superar la dependència d'alcohol a Sabadell

BLOG


Què és el nivell de tolerància a l'alcohol? Com influeix en l'alcoholisme?

El nivell de tolerància a l'alcohol, teràpia per dependència de l' alcohol, Sabadell, Terrassa i online. Tractament d'addiccions online i presencial (alcoholisme, ludopatia, tabaquisme, menjar compulsivament…). Josep Guasch, psicoterapeuta, coach , psicoteràpia i coaching (Hipnosi, PNL, Teràpia Gestalt, Nen interior, Anàlisi Transaccional, Tractament fatiga pandèmica per coronavirus) a Sabadell i Terrassa

Tractament alcoholisme a Sabadell. Nivell de tolerància a l'alcohol. Josep Guasch, coaching i psicoteràpia

El nivell de tolerància a l'alcohol

S'entén per nivell de tolerància a l'alcohol (o altres substàncies) la quantitat que una persona ha de beure per començar a notar el seu efecte. No és un estat d'embriaguesa, és l'inici, quan comença a "pujar al cap". El que es coneix com el “punt”, el "globus". És important entendre aquest concepte per comprendre amb més profunditat els processos addictius. A trets generals, com més alt és el nivell de tolerància a la beguda, major dependència de l'alcohol.

El nivell de tolerància a l'alcohol en la joventut.

Per explicar-ho d'una manera detallada recorreré a un exemple. Imaginem tres joves de 16 anys que mai han ingerit substàncies alcohòliques. Diguem que es diuen Joan, Francesc i Mario. Un dia decideixen provar amb unes cerveses.

  • Joan beu una cervesa i ja comença a notar-se marejat, riure mes del compte .... Ha arribat al seu nivell de tolerància.
  • Francesc, per notar els mateixos efectes necessita dos cerveses.
  • Mario fins a la tercera cervesa no comença a notar el "globus".

per notar els mateixos efectes necessita dues cerveses. S'ha constatat científicament que aquest llindar és diferent per a cada persona i ve determinat genèticament.

Aquest nivell de tolerància a l'alcohol no pot canviar-se a voluntat. És com la persona que neix amb una especial sensibilitat al fred.

Sovint les persones amb baix nivell de tolerància a l'alcohol solen recordar la primera vegada que van beure ja que "amb poc ja van notar els efectes". Altres persones (les de major nivell de tolerància a l'alcohol) no solen recordar la primera vegada que van beure ja que no els "va passar res especial". Això és determinant en la majoria de processos que condueixen a la conducta addictiva.

Així doncs, la regla com més alt és el nivell de tolerància a la beguda, major dependència de l'alcohol no és de el tot certa, en alguns casos. Doncs veiem que hi ha altres variables, no solament la menor o major dependència de l'alcohol.

El nivell de tolerància a l'alcohol, addicció i alcoholisme

Dependència de l'alcohol, teràpia alcoholisme a Sabadell

Mantenir la sobrietat és l'única solució al tractament de l'alcoholisme

Tornem amb els tres protagonistes de la nostra història. Imaginem que durant un temps, cada dia surten junts i prenen dues cerveses. A Joan això ja li suposa superar el seu llindar, en la pràctica tindrà una "mini borratxera" cada dia. Francieso simplement estarà fregant cada dia el seu nivell de tolerància, és a dir, cada dia tindrà "un punt". No obstant això Mario es quedarà com si res.

El principal problema serà en Joan, doncs amb el temps el seu cos s'acostumarà, artificialment, a un nivell superior al que la seva genètica li marca. Enganyosament creurà que el seu cos s'està acostumant i que la beguda ja no li fa efecte. Estarà començant a recórrer el camí de l'alcoholisme. Si, com sol passar entre gent jove, fan d'això una mena de repte per veure qui aguanta més, Joan serà el més exposat doncs haurà començat abans a violentar la seva natural nivell de tolerància a l'alcohol.

A poc a poc Juan anirà augmentant, artificialment, el seu nivell de tolerància a l'alcohol. Fins i tot és probable que no tingui grans borratxeres amb el que anirà normalitzant un consum excessiu i gradualment progressiu. Aquesta suposada normalització pot conduir a una acceptació social del consum, però no és més que un engany. Dit d'una altra manera:

Es pot desenvolupar una dependència a l'alcohol sense tenir borratxeres. Amb la qual cosa el tractament de l' alcoholisme serà igualment necessari

A l'altre extrem Mario amb els seus dos cerveses al dia pràcticament "ni s'assabenta". Fins i tot és probable que es digui allò de "no sé quina gràcia li troben a beure alcohol". Clar, el consum (i si no sobrepassa el seu alt nivell) no li produeix res "emocionant". Això no vol dir, per descomptat, que no estigui exposat si comença a augmentar la seva ingesta d'alcohol. No obstant això, la seva exposició és inferior a la de Joan.

Per descomptat tot dependrà també d'altres factors, educació, ambient, possibles problemes personals etc. Però, com podem veure, el nivell de tolerància a l'alcohol predisposa més a unes persones que a altres.

Què passa amb el nivell de tolerància a l'alcohol si deixem de beure?

El cos és savi i tendeix a la salut. Imaginem que Joan

Ajuda alcoholisme a Sabadell. Nivell de tolerància a l'alcohol.

De l'alcoholisme i de qualsevol addicció, es pot sortir

decideix deixar de beure. Amb el temps el seu cos tornarà al nivell de tolerància inicial. És a dir, si passa el temps suficient sense beure i un dia, per qualsevol motiu, torna a fer-ho, amb una sola cervesa ja notarà els efectes, com quan va començar a beure. Això pot desconcertar Joan que es recordava com algú capaç de suportar grans nivells de consum. Però, per descomptat, induïts artificialment.

No obstant això, si persisteix en la seva conducta de beure, el seu nivell de tolerància tornarà a augmentar.

Però aquesta vegada ho farà molt més ràpid que la primera.

Els canvis registrats en el seu cervell per la seva etapa anterior no han desaparegut, simplement estaven ensopits. En realitat Joan, des de molt jove, era una persona que no es podia permetre, fins i tot, un consum d'alcohol "moderat". Evidentment, sense el risc de desenvolupar un consum addictiu.

En conclusió:

Hi ha persones molt més predisposades que d'altres a la dependència de l'alcohol. El nivell de tolerància a la beguda és una variable important i sovint concloent. Hi ha altres factors de risc però aquest, pel que sabem de moment, és el més "objectiu".

Aquest aspecte és important ja que un dels inconvenients en el tractament de l'alcoholisme és la vergonya de l'alcohòlic. Fins ara l'alcoholisme s'associava (i encara molta gent ho segueix fent) a vici, falta de personalitat etc. Aquesta vergonya és la que impedeix a l'alcohòlic demanar ajuda i començar un tractament. L' alternativa, generalment, és recórrer a la mentida.

D'especial importància és la prevenció durant la infància i joventut. Adjunt un enllaç informatiu del Ministeri de Sanitat per a la prevenció i tractament de l' alcoholisme en menors.

L'única veritat incontestable és que només la sobrietat garanteix no tenir problemes amb la beguda. I, per descomptat, conèixer el nostre nivell de tolerància a l'alcohol i al poc o molt risc que ens exposa.

Fins el proper article, rep una cordial salutació.

www.josepguasch.com

Següent article relacionat: Hipnosi per superar l'alcoholisme. Realment funciona?

Et convido a participar al meu blog ampliant idees. Per exemple, aportant suggeriments o compartint els teus dubtes a l'apartat al peu del mateix.

Ah!!, i si t'ha agradat i et ve de gust, et convido a compartir l'article. També comentar i / o puntuar amb les estrelles en el resum que trobaràs més avall.

 

Creus que necessites un tractament especialitzat per dependència de l'alcohol? O bé, senzillament: Estàs interessat/da en un programa personalitzat de coaching i/o psicoteràpia? Contacta amb mi sense compromís!:

Telèfon: 615.56.45.37 Mail: jspguasch@gmail.com
Web: Formulari de contacte

Si vols, també pots rebre còmodament la meva News Letter amb tots els articles del bloc. També notícies, activitats, promocions i informació interessant i pràctica:

– Sí vull rebre la News Letter

Josep Guasch, coaching i psicoteràpia a Sabadell i Terrassa

El nivell de tolerància a l'alcohol, teràpia dependència de l' alcohol, a Sabadell, Terrassa i online. Tractament d' addiccions presencial i online (alcoholisme, ludopatia, tabaquisme, menjar compulsiu...). Josep Guasch, coach , psicoterapeuta, consulta de coaching i psicoteràpia (Assertivitat, lideratge, teràpia de parella, gelos, ludopatia, depressió, Tractament fatiga pandèmica per coronavirus) a Sabadell i Terrassa.

Tractament addiccions Sabadell. Josep Guasch, coaching i psicoteràpia a Sabadell.

BLOG


Hàbit i addicció, en què s'assemblen, en què es diferencien.

Hàbit i addicció. Costum o addicció?, consulta Sabadell, Terrassa i online. Josep Guasch, psicoterapeuta, coach , sessions de psicoteràpia online i presencial (PNL, Hipnosi, Teràpia Gestalt, Anàlisi Transaccional, Nen interior, Teràpia fatiga pandèmica) a Sabadell i Terrassa

 

Teràpia i tractament addiccions, tabac, alcohol, ludopatia, a Sabadell. Diferència hàbit i addicció

Hàbit i addicció. Una addicció és un mal hàbit.

A vegades, quan pregunto, Quin és el teu problema?, Alguns clients diuen… “el tabac”, “el menjar”, “l'alcohol”. Llavors em permeto qüestionar-los, respectuosa i irreverentment: – el tabac, l'alcohol, el menjar…no són un problema. Evidentment, no ho són si no els consumeixes en excés, menjar i alcohol, per exemple. O fins i tot alguns millor no consumir-los en absolut (tabac, cocaïna, cànnabis…).

Llavors, Quin és el problema?. El problema real és la conducta addictiva. I Què és, doncs, una conducta addictiva i en què es diferencia de l'hàbit? Es tracta de costum o addicció?

 

Què és un hàbit, Què és una addicció?

Un hàbit pot ser beneficiós, per exemple recórrer sempre el mateix camí a la feina ja que és el més ràpid. Encara que , de vegades, pot suposar una rutina que ens aparta d'altres possibilitats. Per exemple, no assabentar-nos que han obert una altra via de comunicació més ràpida o agradable.

El diccionari de la R.A.E. estableix les següents definicions:

  • Hàbit: Pràctica habitual d'una persona, animal o col·lectivitat.
  • Addicció: Hàbit de conductes perilloses o de consum de determinats productes, especialment drogues, dels quals no es pot prescindir o resulta molt difícil fer-ho per raons de dependència psicològica o fisiològica.

Així doncs, una conducta addictiva és un hàbit amb certes característiques. Entre d' altres, la necessitat d' un tractament. Ampliarem més endavant aquestes distincions.

Així doncs, una de les fronteres entre hàbit i addicció és el perill o perjudici que suposa.

 

Hàbit i addicció, la transició de l'un a l'altre

Qualsevol hàbit comença sent una conducta esporàdica. Així, per exemple, els ocasionals primers cigars d'un adolescent, o prendre cafè, de tant en tant, en determinat bar, o menjar-se una bossa de crispetes veient una pel·lícula, o una cervesa durant un partit de futbol…

Hàbit i addicció. Teràpia per addiccions a Sabadell i Terrassa

Les addiccions i la seva força. Tractament de les addiccions a Sabadell

Aquesta conducta es torna un hàbit per la repetició constant associada (o no) a moments, llocs o persones. Seguint els exemples anteriors, l'adolescent que fuma sempre que està amb un amic determinat, el cafè que pren Joan al mateix bar els dimarts i dijous a les 10 del matí. Cada diumenge anem al cinema o al futbol, per la qual cosa cada diumenge consumim crispetes o cerveses.

Costum o addicció?. La diferència que marca la diferència

Si aquests hàbits es mantenen dins d'un “consum moderat”, no parlaríem encara de conducta addictiva. Però és difícil en alguns d'ells, com el tabac i, ocasionalment, l'alcohol no alimentar una espiral creixent de consum. I amb això la necessitat d'un tractament.

D'altra banda, estem parlant de substàncies potencialment addictives (cafè, tabac i alcohol). Se suposa que els aliments no ho són, encara que hi hauria molt a discutir sobre la manera en què es processen alguns i les respostes que generen en l'organisme.

En aquest cas, la frontera entre costum o addicció és el control del consum.

Sabem també que algunes persones tenen una major predisposició genètica que altres a quedar “enganxades” a les drogues, fins i tot legals, com l'alcohol. Això, i el nivell de tolerància, explica com dues persones que han consumit el mateix (generalment en la joventut) poden, una, desplegar una conducta addictiva (i la necessitat de tractament), i l'altra no. En el proper article tractaré aquest tema.

Hàbit i addicció. La diferència en la pràctica.

Costum o addicció? Vegem alguns paràmetres pràctics.

Una addicció és sempre un hàbit; un hàbit no té per què ser una conducta addictiva. Quina és la frontera entre tots dos? Hi ha tres variables que delimiten clarament la diferència:

1.- Quan suposa algun perjudici evident. Per exemple, prendre més de cinc cafès al dia. Mèdicament està comprovat que superar aquesta quantitat és especialment perjudicial.

2.- Quan la persona és incapaç, o d'aplicar un sobreesforç, per moderar el consum. Imaginem, per exemple, que per relaxar algú necessita cinc cerveses en dues hores. Si no ho fa, no es relaxa.

3.- La persona addicta mai podrà tornar a un consum moderat, especialment en l'addicció a substàncies. Tot i que s'hagi aconseguit mantenir un període de sobrietat. L' <<somni daurat>> de molts addictes és el de tornar a un “consum moderat”. Però aquest “de tant en tant” ja no és possible sense el risc de tornar a la conducta addictiva. Qualsevol tractament ha de tenir això en compte.

Deixar de fumar i superar el tabaquisme a Terrassa i Sabadell. Hàbit i addicció

El tabaquisme, una addicció que, com totes, té solució.

Imaginem algú que, en un dia d'estiu, té molta set. Davant té una gerra d'aigua freda, en quantitat suficient per pal·liar la seva set, i al costat, un got de beguda alcohòlica. Només pot escollir una d'aquestes dues alternatives. Imagines quina serà la diferent elecció entre un addicte a l'alcohol i un altre que no ho és?

En definitiva, la persona addicta ha perdut la seva capacitat d'escollir i, per tant, la seva llibertat.

 

La dificultat d'establir límits

Evidentment, les fronteres entre hàbit i addicció estan, en allò teòric, delimitades, però no sempre en la pràctica. Vegem l'exemple d'un professional que acostuma a prendre un cervesa, sempre, Després de treballar, per relaxar-se. Si es veu forçat a no fer-ho, se sent malament, però durant tot el dia, només beu aquesta copa. El component de dependència de AQUESTA cervesa és obvi, però el seu consum no suposa un perjudici evident. És més una dependència psicològica que física. Aquest és un exemple extrem, però hi ha moltes gradacions i matisos entre hàbit i addicció.

També és cert que el “craving” (desig de consumir, especialment durant un període d'abstinència), depèn en moltes ocasions de diferents contextos (persones, situacions, llocs…). És per això que una de les primeres mesures en el tractament d'addiccions és allunyar-los dels entorns en què van consumir. L'eventual craving és, doncs, un paràmetre important per delimitar si és costum o addicció.

 

“Jo controlo” “Jo ho deixo quan vulgui”. La paradoxa de l'addicció.

Una vegada, a la barra d'un bar, un home amb signes evidents d'embriaguesa etzibava “tot cridant” a un amic seu: “això jo ho controlo”, “això jo ho deixo quan em doni la gana”. És obvi que no “controlava” i que deixar-ho quan li donés la gana era qüestionable.

No sempre la persona addicta és aliena a la seva dependència. Però si quan diu “puc controlar” o “ho deixo quan vulgui”. Aquesta necessitat de justificar-se és, la major part de les vegades, un indici més que raonable de dependència. Un comportament addictiu mai és controlat mentre continuï mantenint-se, és ell qui controla. D'altra banda, si pogués ser controlat seria, com a molt, un hàbit que encara no ha generat dependència.

Aquestes frases solen ser la vàlvula d'escapament de l'addicte quan se sent qüestionat. O, fins i tot, quan la conducta addictiva ja ha ocasionat algun trencadissa evident en la seva vida.

Les addiccions necessiten un tractament especialitzat, adjunt unes recomanacions del Govern Basc. Entre elles inclou un programa de prevenció de l'alcoholisme en menors, i un altre per a deixar de fumar.

En el proper article tractarem el concepte “nivell de tolerància”, especialment en el consum de substàncies addictives.

Fins llavors, rep una cordial salutació.

www.josepguasch.com

Creus que necessites tractament per superar alguna addicció?
Vols alliberar-te definitivament?
Necessites més informació, gratuïta i sense compromís?
Fes clic a la imatge!!

Enllaç a pàgina de contacte Josep Guasch, coaching i psicoteràpia a Sabadell

Anterior post sobre hàbit i addicció relacionat: Tractament ludopatia

Un altre relacionat: Com ens sedueix una addicció?. La granota i el cassó d'aigua al foc

Següent article sobre hàbits i addiccions: El nivell de tolerància a l'alcohol i com influeix en l'alcoholisme

 

Et convido a participar al meu blog ampliant idees. Per exemple, aportant suggeriments o compartint els teus dubtes a l'apartat al peu del mateix.

Ah!!, i si t'ha agradat i et ve de gust, et convido a compartir l'article. També comentar i / o puntuar amb les estrelles en el resum que trobaràs més avall.

 

Estàs interessat en un programa personalitzat de coaching i/o psicoteràpia? Contacta amb mi sense compromís!:

Telèfon: 615.56.45.37 Mail: jspguasch@gmail.com
Web: Formulari de contacte

Si vols, pots rebre còmodament la meva News Letter amb tots els articles del bloc. També, activitats, promocions i informació interessant i pràctica:

– Sí vull rebre la News Letter

Si coneixes algú que pogués estar interessat, en aquesta informació, no dubtis a compartir-la

Josep Guasch, coaching i psicoteràpia a Sabadell i Terrassa

 

Hàbit i addicció. Costum o addicció?, consulta a Sabadell, Terrassa i online. Josep Guasch, coach , psicoterapeuta, consulta de psicoteràpia (Ansietat, acompanyament i estratègies per aprimar, deixar de fumar, autoestima, addiccions,Teràpia fatiga pandèmica etc.…) a Terrassa, Sabadell i online.