Coaching generatiu online Josep Guasch, psicoterapeuta, coach . Consulta de psicoteràpia i coaching online (PNL, Teràpia Gestalt, Anàlisi Transaccional, Nen interior, Hipnosi online) a Sabadell i Terrassa

Consulta de coaching generatiu online

Amb el coaching generatiu online dibuixes la teva realitat, amb la teva llum interna.

Sabies que l'inconscient té una qualitat creativa poc explotada?
I que aquesta qualitat de l'inconscient creatiu la pots posar a el servei dels teus objectius?
Vols saber com fer-ho?
I, millor encara… ¿Posar-ho en pràctica en algun aspecte específic de la teva vida?

Pots fer-ho amb el coaching generatiu online. Es, de fet, una excel·lent modalitat de creixement personal per accedir a la millor versió de tu mateix. A més, pots fer-ho connectant la teu saviesa conscient amb la saviesa del teu inconscient creatiu.

D'aquesta manera, i en primer lloc, hi ha una coherència interna. Al no existir discrepància entre els teus objectius i el teu inconscient creatiu, La teva determinació creix exponencialment. I, com a resultat, el teu rendiment s'optimitza. Tant en l'àmbit personal com en el professional.

Aquesta nova modalitat de creixement personal neix amb la fusió de tres modalitats terapèutiques. El coaching, òbviament. El trànsit generatiu (hipnosi ericksoniana), molt especialment. I, en tercer lloc, la PNL.

Ara tens la possibilitat de practicar el coaching generatiu online per aconseguir els teus objectius.

Adjunt enllaç a una pràctica de centrament que trobaràs a l'article següent: Relaxació i centrament. Per què en psicoteràpia i coaching?

T'agradaria provar aquesta exclusiva modalitat de creixement personal i professional?
T'agradaria, a més, fer-ho d'una manera pràctica?
Demana ara informació, gratuïtament i sense compromís!
Clica a la imatge!

Coaching generatiu online i crida a l'acció

Processos de coaching per internet

Coaching generatiu online, Josep Guasch, coach , psicoterapeuta. Consulta de coaching i psicoteràpia (Assertivitat, teràpia de parella, gelos, ludopatia, depressió,lideratge online, etc ...) a Sabadell i Terrassa

Treballar amb l'inconscient personal, imaginació activa a Sabadell

BLOG


L'ombra del teu inconscient, autoconeixement i superació personal

L'ombra del teu inconscient. Acceptar l'ombra, consulta a Sabadell, Terrassa i online. Josep Guasch, psicoterapeuta, coach , coaching i psicoteràpia (PNL, Hipnosi, Teràpia Gestalt, Anàlisi Transaccional, Nen interior) a Sabadell i Terrassa

Robert Johnson en el seu llibre "Acceptar l'ombra del teu inconscient"ens parla de l'Arquetip de l'ombra. I ens explica una trista història:

La nostra ombra personal conté una gran font d'energia si sabem alquimizarla, consulta a Sabadell

L'aigua. Arquetip de vida, sanació i purificació

L'Aigua de la Vida brollava lliure i alegre a través d'un pou. Aquesta Aigua tenia virtuts guaridores i revitalitzants de les que es beneficiava tot aquell que bevia d'ella. I ella, en la seva generositat, s'oferia a tot aquell que s'acostés per conèixer-la.

Però uns usurers van pretendre aprofitar-la.
Van aixecar tanques al voltant del pou i la van comercialitzar.

L'aigua enfadada, decidir brollar a través d'un altre pou. I així, la qual rajava del pou inicial, va perdre totes les seves màgiques propietats.

No obstant això, va passar el mateix amb altres usurers. I així va seguir succeint. D'aquesta manera, el Aigua de la Vida segueix apareixent, cada vegada, en llocs insospitats on ningú pugui enriquir-se amb usura d'ella.

I els pous que va deixant, al seu pas, només ofereixen aigua tèrbola.
No obstant això, el Aigua segueix rajant en algun lloc i està llesta, sempre per ser rebuda.

Què té a veure aquesta metàfora amb la nostra psicologia?

Aquesta història ens parla dels interessos egocèntrics per apoderar-se d'un bé que pertany a la Vida. El nostre ego actua d'una manera semblant. Ignora algunes zones de la nostra psique. Tot allò que no obeeixi als interessos egocèntrics és reprimit, negat, enterrat. De tal manera que, allò que era al principi una cosa natural, es torna tèrbol. Tal com succeeix en els pous dels que ja no raja el Aigua de la Vida. Així neix en nosaltres l'arquetip de l'ombra.

D'aquesta manera construïm un guió de vida en el qual el reprimit segueix influint-nos. Però ho fa d'una manera inconscient i, generalment, poc constructiva. Acceptar l'ombra és el primer pas per a la seva integració d'una manera constructiva.

L'ombra del teu inconscient i el lloc en el qual brolla l'Aigua de la Vida

Aquest lloc on podem trobar el Aigua no està molt lluny.

Curar les nostres ferides emocionals, consulta a Sabadell

En el nostre inconscient l'arquetip de l'ombra espera a ser descobert

Està més a prop del que sospitem, només que ... una mica amagat. Es, efectivament, nostre inconscient. I en ell, Jung va postular l'existència d'alguna cosa que va cridar l'arquetip de l' ombra. Més específicament va deixar escrit:

"La figura de l'ombra personifica tot el que el subjecte no reconeix i que, però, li força una i altra vegada, directament o indirectament. "

 

Com pots trobar indicis de l'arquetip de l'ombra del teu inconscient?

Imagina que algú, amb la seva conducta o actitud et exaspera molt. Tot i que pugui semblar una persona molesta, si la teva resposta emocional és exagerada, aquesta és una pista.
L'ombra del teu inconscient reacciona com una ferida al contacte amb aigua salada. Cou!!. Aquesta conducta, aquesta actitud està llavors en tu, en la teva ombra. Aquesta resposta emocional és coneguda com Projecció de l'ombra

Pot semblar una cosa contradictòria acceptar l'ombra del teu inconscient. No obstant això, és important aclarir que reconèixer no vol dir actuar segons el seu dictat.

 

La llum de l'ombra del teu inconscient.

D'altra banda, encara que d'això parlaré en un altre article, també podem “reconèixer” en altres parts meravelloses que ens neguem. És important aquí destacar que, en si, el que rebutgem en nosaltres no té per què ser una cosa negativa.

Les emocions reprimides en l'home i el patriarcat, consulta a Sabadell

Les qualitats negades a la masculinitat pel patriarcat jeuen en una ombra lluminosa.

Per exemple, un home que (pels dictats del patriarcat) rebutgi en si la seva sensibilitat, tendresa, delicadesa ... és fàcil que s'enamori d'una dona que manifesti aquestes qualitats. De fet l' enamorament, segons la psicologia analítica, és vist com una projecció del que és lluminós en una altra persona.

Reconèixer i acceptar l' ombra, "el tio del gimnàs", un exemple.

Vaig a relatar un diàleg amb un client en consulta (per descomptat és un resum. Conte amb el seu permís i mantinc el més estricte anonimat).

El consultante va a un gimnàs regularment. Un dia va aparèixer en aquestes instal·lacions un home que li va exasperar d'una manera exagerada. Així que, vaig indagar una mica.

Aquest va ser més o menys el diàleg que vam sostenir.

Client: Llavors va aparèixer aquell "tío". Caminant com un paó.
Josep: Com creus que camina una paó?
C: Doncs cridant l'atenció, movent-se, en pla xulo.
J: I això et molesta
C: Sí, molt.
J: I com és aquest molt en una escala de l' 1 al 10?
C: Doncs .... (Aquí es va aturar una mica ...) Jo diria que un 9!
J: Un nou per algú que ni tan sols es va ficar amb tu. Només per la seva forma de caminar
C: Sí, però és que (i aquí va emfatitzar el que passava) Anava cridant l'atenció!!

 

L'arquetip de l'ombra filtra i distorsiona la nostra percepció de la realitat

És curiós com el "cridar l'atenció" pugui molestar tant a

L'ombra del teu inconscient. Reconèixer l'ombra del nostre subconscient per aprendre a reconèixer la realitat.

Aprendre a reconèixer l'ombra per prendre consciència de com distorsiona la realitat.

algú. Però hi ha alguna cosa més. "Caminar movent-se com un paó" pot ser una descripció de fets. No obstant això, inferir d'això que volia cridar l'atenció és una interpretació, cosa que va deduir el client a partir dels seus filtres personals.

D'altra banda, el seu radical rebuig apuntava a una mica més. Conec al client i sé que és un home extremadament discret, cautelós i reservat, així que li vaig llançar el repte.

 

Acceptar l'ombra del teu inconscient, "Cridar l'atenció"

J: Tu no has volgut mai cridar l'atenció?
C: Bé ... sí però no d'aquesta manera ....
J: I quan ho has volgut ... ho has fet?
C: Doncs no, crec que cadascú ha de arreglar els seus propis problemes.

"Cadascú ha de arreglar els seus propis problemes”.

Això, per descomptat, és una creença, i en un home, encara que jove, "clàssic", sol ser un indici que no vol mostrar la seva vulnerabilitat.

És aquí on va aparèixer la seva ombra. "Cridar l'atenció", per el meu client, equival a "necessitar l'ajuda dels altres". A això en PNL se l'anomena una equivalència complexa . Ell només vol cridar l'atenció quan té algun problema entre mans, però, per descomptat no ho permet. No obstant això, el seu desig de compartir, de ser alleujat , existeix... en el seu arquetip de l'ombra.

Ocupar "tot l'espai disponible"

C: Doncs sí, va arribar va col·locar la seva tovallola en un aparell de musculació i es va anar a fer bici.
J: Et va molestar això?
C: Doncs és evident! (compte amb les afirmacions vehements, solen amagar alguna cosa "ombrívola”). Quin dret té a ocupar tot l'espai? (Ara una generalització)
J: Tot l'espai?
C: Bé ... ja m'entens, si està en la bici per què ha d'ocupar amb la seva tovallola altre aparell que podria utilitzar una altra persona?
J: Bé ... si arriba una altra persona li pot dir que retiri la tovallola, no et sembla?
C: Sí clar, A mi també m'agradaria! tenir-ho tot a la meva disposició, però no s'ha de fer això.

Important aquest paràgraf. El client no deixa de tenir raó, però…

Aquí no interessa la raó, interessa el que sorgeix!.

En primer lloc indica: "a mi també m'agradaria ..."! i és obvi i raonable que en un lloc amb recursos compartits, a tots ens agradaria tenir-los a la nostra disposició en tot moment. Recordem que acceptar l'ombra no vol dir seguir el seu dictat, només reconèixer-la.

Segueix amb un "però". La paraula però en una frase, a efectes psicològics, desvirtua l'afirmat prèviament (1). El'"a mi també m'agradaria” (la reivindicació de l'ombra) queda com menyspreat l'efecte de ser reconeguda.

"No s'ha de". Ens trobem amb el que en teràpia Gestalt anomenem un "introjecte”. Mandats generalitzats i imposats sobre què fer i no fer. Fritz Perls, el pare de la teràpia Gestalt els va anomenar com els "hauria de...".

Però hi ha més .... (Per això vaig triar aquest exemple). Va seguir queixant-se d'alguna cosa de la que en el fons tenia raó, però ....

Acceptar l'ombra del teu inconscient per reconèixer el tresor que amaga.

Acceptar l'ombra del teu inconscient. El tresor amagat a l'ombra. Consulta a Sabadell

El tresor amagat a l'ombra.

Veurem a continuació la sinuositat amb la qual es mou l'ombra. Recordem que només posem l'atenció en reconèixer i acceptar l'ombra, no en si té o no raó. El següent fragment descobreix alguna cosa interessant encara que no evident.

C: El "tio" estava, mirant a tothom i a tot. Ho estava controlant tot! (De nou una interpretació. Que "miri tot" no vol dir necessàriament que "controli tot")
J: ¿I què hi ha de dolent en que miri a tothom? Això vol dir, necessàriament que "ho controli tot?”.
C: Bé .... Ho sembla!
J: Ho sembla o t'ho sembla a tu? (El repto a que traslladi la generalització a l'assumpció de la seva responsabilitat per la seva interpretació)
C: Bé ... m'ho sembla a mi, però això és de mala educació! (De nou un introjecte).

 

L'arquetip de l'ombra i les nostres potencialitats no desenvolupades.

No seguiré amb tota la transcripció. En aquest punt destacar que és típic en una persona extravertida estar mirant el seu entorn. El extravertit dirigeix ​​la seva atenció cap a l'exterior. El introvertit, al contrari, dirigeix ​​la seva atenció cap al seu interior. El client, un típic introvertit veu un extrovertit, són la cara i la creu d'una mateixa moneda.

I aquest és un aspecte molt interessant de l'ombra. La possibilitat que ens ofereix de completar-nos. Així, un introvertit farà bé en intentar aprendre de l'actitud extravertida i viceversa. Però mentre no reconegui aquesta possibilitat i segueixi veient a "els de l'altre extrem" com a enemics, perdrà una ocasió d'or.

Acceptar l'arquetip de l'ombra. ¿Per què fer conscient l'inconscient?

Fer conscient l'inconscient allibera l'energia que utilitzem per reprimir-lo. De la mateixa manera, en acceptar l'ombra del teu inconscient et tornes una persona més completa. Com va dir Jung:

"Prefereixo ser un home complet a un home bo".

Reconèixer la nostra totalitat ens dóna l'oportunitat de triar

Acceptar l'ombra i reconciliar-se amb ella, consulta a Sabadell

Reconciliar-se amb l'ombra interior

conscientment. A l'altre extrem, les actituds maniqueistes i moralitzants condueixen, sovint, a conductes depravades. No cal aprofundir massa en els foscos episodis que viu actualment l'església catòlica. Només com un exemple entre d'altres, per descomptat.

També és cert que amb aquest reconeixement no acaba tot el treball interior. Es, no obstant això, un primer pas i, de vegades el més difícil.

Dedicaré un altre article a les conseqüències de no reconèixer i acceptar l'ombra. No obstant això et convido, mentrestant, a llegir el meu anterior post: Jo construeixo la meva pròpia realitat… però…qui sóc jo?

Fins al proper post, rep una cordial salutació,

 

www.josepguasch.com

(1) Examinem en quina manera diferent impacta : "Avui plou, però demà farà sol "a dir" Demà farà sol, però avui plou "

 

Treballar l'ombra del subconscient

Et convido a participar al meu blog ampliant idees. Per exemple, aportant suggeriments o compartint els teus dubtes a l'apartat al peu del mateix.

Següents articles relacionats: L'ombra de l'ànima. Quan la vida no té sentit, depressió noógena L'arribada de la primavera i el coronavirus; L' ombra del subconscient i l' escriptura automàtica

Ah!!, i si t'ha agradat i et ve de gust, et convido a compartir l'article. També comentar i / o puntuar amb les estrelles en el resum que trobaràs més avall.

 

Estàs interessat en un programa personalitzat de coaching i/o psicoteràpia? Contacta amb mi sense compromís!:

– Telèfon: 615.56.45.37 – Mail: jspguasch@gmail.com
– Web: Formulari de contacte

Si vols, pots rebre còmodament la meva News Letter amb tots els articles del bloc. També, activitats, promocions i informació interessant i pràctica:

– Sí vull rebre la News Letter

Si coneixes algú que pogués estar interessat, en aquesta informació, no dubtis a compartir-la

Josep Guasch, coaching i psicoteràpia a Sabadell i Terrassa

 

 

L'ombra del teu inconscient, acceptar l'arquetip de l'ombra, a Sabadell, Terrassa i online. Josep Guasch, coach , psicoterapeuta coaching i psicoteràpia (Ansietat, acompanyament i estratègies per aprimar, deixar de fumar, autoestima, addiccions, etc…)

Escoltar el missatge del reprimit.

BLOG


Reconciliar-me amb la meva ombra. Acceptar el meu costat fosc creativament. Actitud

Reconciliar-me amb la meva ombra. Recursos de coaching generatiu i teràpia transpersonal a Sabadell, Terrassa i online. Josep Guasch, coach , psicoterapeuta humanista i transpersonal.

 

Reconciliar-me amb la meva ombra. La llum representa la nostra consciència. L'ombra l'ocult a la mateixa.

Foscor, llum i ombra.

El títol sembla prometre: “Reconciliar-me amb la meva ombra”, però gairebé sempre s'escriu sobre això des d'un pla teòric. Jung va ser el primer que va parlar sobre la saviesa de allò reprimit, oblidat, el que jeu a la foscor. Els actuals corrents de teràpia transpersonal emfatitzen el necessari d'aquest treball. Avui examinarem com em puc reconciliar amb la meva ombra des de l'òptica del coaching generatiu.

L'ombra (allò reprimit) és, també, font de saviesa, inspiració i recursos.

Entrem abans en allò físic/metafòric. Llum i foscor són dos estats naturals oposats. L'ombra implica l'existència de tots dos per l'aparició d'un tercer. Així doncs, no hi ha ombra si no hi ha res que s'interposi en la llum que provoqui foscor. Aleshores si existeix “allò lluminós” i aquesta llum es projecta sobre mi, existirà, necessàriament, una ombra.

Només sembla existir una excepció en el pla humà físic i terrenal. Si la llum incideix verticalment sobre el meu cap. És a dir sense inclinació en el pla vertical i sobre la meva part més elevada. Evidentment, una cosa poc habitual pel que farem bé de pensar en el més quotidià. Si (gairebé) sempre m'interposo en el camí de la llum, faré bé de reconciliar-me amb la meva ombra. Sense ella no existiria la llum que m'il·lumina… I tampoc existiria jo. 😕

Abans d'emprendre aquest camí amb pràctiques concretes convé cultivar una actitud cap a allò reprimit. És del que parlaré en aquest article. Al següent compartiré una pràctica inspirada en el coaching generatiu. Aquesta modalitat de teràpia transpersonal fa un especial èmfasi a la saviesa corporal. I a mi, personalment m'ha obert un nou camí per reconciliar-me amb la meva ombra. Un camí intermedi que no és ni lluitar-hi en contra, ni deixar-se emportar.

 

Reconciliar-me amb la meva ombra. Dolor i patiment.

Jo faig un èmfasi especial en la diferència entre dolor i patiment. El dolor (emocional o físic) és una resposta a una lesió física o emocional. La mort d'un ésser estimat, una separació, la pèrdua d'una amistat.

El patiment pot ser el resultat daquest dolor. Però també pot ser un patiment auto creat o, fins i tot, una prolongació innecessària d'un dolor legítim.

El dolor és inevitable, el sofriment optatiu.

El dolor és el que és inevitable, el patiment és optatiu.

Sovint aquest patiment artificial ve d'un continu pensar "sobre" (a Teràpia Gestalt parlem de l' “acercadeísmo” ) . De vegades referit al passat. Cosa que va passar, em va doldre i em recordo i esbarjo constantment al meu interior. O a un futur desitjat que visc com necessitat frustrada. És a dir, un temor.

Ni passat ni futur són un bon camí per reconciliar-me amb la meva ombra.

En ocasions el patiment amaga una victimització. En creure'm víctima d'alguna cosa m'exonero (artificialment per descomptat) de la meva responsabilitat per fer alguna cosa. La culpa funciona d'una manera semblant. Ens paralitza i ens eximeix de l'acció, el càstig ens serveix de “reparació”.

De vegades amaga també un guió de "Salvador”. Per exemple m'agradaria que dos amics meus no estiguessin enfrontats. I oblido que ja són grandets per fer amb les seves vides allò que els plagui (o no).

A mindfulness es parla de patiment primari (dolor) i patiment secundari (patiment en si).

El primer ve amb la condició humana, els fets consubstancials en existir. Per exemple una malaltia.

El segon ens el provoquem rumiant sobre el patiment primari. Per exemple tinc una malaltia i em passo el dia lamentant-me i queixant-me: Per què jo? Què he fet per merèixer això?. 🙁 etc.…

Evidentment, no és una bona idea per reconciliar-nos amb això que anomenem ombra.

Dolor patiment i la pregària de la serenitat.

El mindfulness comparteix una visió ja existent a occident però no gaire popularitzada. Al teòleg i filòsof, d'origen alemany, Reinhold Niebuhr s'atribueix l'anomenada pregària de la serenitat.

"Senyor, concedeix-me serenitat per acceptar tot allò que no puc canviar,
valor per a canviar el que sóc capaç de canviar
i saviesa per entendre la diferència".

La paraula clau: acceptar. Reconciliar-me amb la meva ombra és el camí de l'acceptació del que visc com els meus defectes. No és negar-ho, i tampoc rendir-me a això. Si ho nego, nego una part consubstancial meva. Si em rendeixo a això sucumbeixo a alguna cosa no desitjable.

Per a mi, un exemple d'aquesta acceptació és Claudio Naranjo en els darrers anys. Tot i l'evident tremolor de les mans, ni va reprimir el tremolor ni va deixar d'impartir-ne el coneixement. Fins i tot amb humor. Aquí deixo un enllaç a un vídeo seu.

Última roda de premsa de Claudio Naranjo.

 

El símptoma com a mestre i pont cap a l'ombra personal

El símptoma en coaching generatiu s'accepta com una manifestació del reprimit. I es convida des de la saviesa corporal que aparegui i s'integri amb el centre. Per reconciliar-me amb la meva ombra he d'oferir una presència humana al símptoma. Això vol dir, estar disponible per atendre'l, acceptar-ho.

El símptoma pot ser entès com un aliat que ens informa que alguna cosa va malament. És primordial entendre això si vull reonciliar-me amb la meva ombra.

El símptoma és un mestre, ens informa de quelcom que no va bé.

Ser-hi AMB el símptoma no és estar EN el símptoma. Tampoc és REBUTJAR el símptoma, 🙄 . Quan l'escolto i li ofereixo un espai per atendre'l començo a reconciliar-me amb la meva ombra. D'aquesta manera allò reprimit s'allibera i se sent reconegut. Veurem en el proper article com des de la saviesa corporal li oferim aquest espai d'acceptació.

Sóc conscient que aquesta perspectiva del coaching generatiu pot semblar paradoxal. Però en realitat és alliberadora. Si nego alguna cosa meva, em nego a mi mateix. Si el rebutjo em rebutjo.

Podem dir des d'aquesta òptica: “Jo sóc (per exemple) mandrós i sóc molt més que la meva mandra”. És probable que, fins i tot aquesta mandra tingui una intenció positiva. De vegades aquesta intenció positiva no està del tot clara. És interessant aleshores plantejar-se un treball terapèutic per descobrir-la.

Quan estic amb i no a (i tampoc en contra)començo a reconciliar-me amb la meva ombra. Això implica cultivar una actitud amable, compassiva i empàtica cap a ella i, alhora, centrada. Fins i tot faig a allò reprimit partícip de la consecució del meu objectiu. Això és completament nou, fins i tot entre les diferents modalitats de teràpia transpersonal. Per descomptat ja és una modalitat avançada de treball al coaching generatiu.

 

Reconciliar-me amb la meva ombra, alguns exemples de la saviesa del símptoma.

Allan Santos al seu llibre “El camí cap a un mateix” posa dos exemples de la saviesa del cos:

– La febre com a símptoma. Accelera les reaccions químiques del cos per activar el sistema immunològic.
– La ressaca com a símptoma d'excés de beguda. El fetge rep l'impacte de l'alcohol per evitar que aquest faci malbé el teixit nerviós. El resultat d'aquesta “depuració forçada” és la ressaca.

Són dos exemples de la saviesa corporal. Vegem ara com allò reprimit emocional també compleix una funció.

Al llibre "Generative Trance" Stephen Gilligan posa l?exemple d?una dona que volia deixar l'alcohol. Després d'un treball terapèutic, va descobrir que l'alcohol li proveïa d'un estat intern sorprenent. Cito textualment:

“…Es va sorprendre en notar que quan l'alcohol arribava a la gola, s'obria un profund camp càlid al seu interior, connectat amb unes poderoses (i agradables) ganes de rendir-se…”

Partint de la descripció d'aquest agradable estat començo a reconciliar-me amb la meva ombra. La qüestió de fons és…

Com mantenir aquest agradable estat d'una manera més creativa?

Gilligan segueix explicant com l'inconscient creatiu de la pacient va trobar maneres més saludables d'aconseguir aquest estat intern. La necessitat subjacent, el que amagava el símptoma, era la necessitat d'una pràctica espiritual. El treball espiritual proveïa a aquesta persona la sensació de trobar-se davant quelcom més gran al qual rendir-se. Una sensació de pertinença a alguna cosa més gran i, per descomptat, més creativa que la beguda.

 

El que és reprimit és com l'aigua estancada. Es podreix.

Reconciliar-me amb la meva ombra Sabadell

Si permetem a l'aigua fluir, és font de vida i creativitat. En cas contrari, es podreix.

A la capçalera una metàfora. El símptoma apareix com una resposta a una necessitat no resolta. Si sóc capaç d'escoltar el missatge de fons, puc reconciliar-me amb la meva ombra. Aquesta última la provoco jo en no permetre que flueixi la necessitat i se satisfaci. Com diu la capçalera, l'aigua estancada es podreix. Si permeto que flueixi, s'allibera i purifica.

No obstant això, és cert que el mateix procés d'educació comporta una gran quantitat de repressió. D'aquesta manera, allò reprimit va conformant un estany d'aigua retinguda. A més, el consumisme dirigit i manipulatiu no ajuda a crear persones sanes, connectades amb les seves necessitats reals.

Llavors, com diu Bandler al seu llibre “"Trance-Formations"”, apareixen símptomes amb propòsit però sense significat. Puc, per exemple, fumar-me una caixeta diària de tabac per calmar el meu estrès. El propòsit és obvi, però la conducta no té un significat creatiu.

Per reconciliar-me amb la meva ombra començo a reconèixer al símptoma una veu que m'alerta d'alguna cosa. Un avís sobre una carència important.

El símptoma és fumar. Té un propòsit com tots els símptomes. Tot i això és un propòsit sense un significat adaptatiu.

Allò reprimit és la meva necessitat de calma, serenitat. El símptoma sempre ens avisa duna necessitat subjacent. I és així tant en l'aspecte físic com emocional.

Aleshores allò que apareix, inicialment com a molest, ho puc veure amb nous ulls. Acceptar i abraçar el símptoma és el primer pas. Entendre de què m'està alertant és el segon. El tercer cercar formes alternatives de satisfer la necessitat no satisfeta.

..Com reconciliar-me amb la meva ombra? Conclusió i pas següent.

Reconciliar-me amb la meva ombra em porta a entendre en profunditat que tot el que passa a la meva vida és per alguna cosa. Que estarà bé que accepti el símptoma (dolor emocional en aquest cas) com un avís. Com un aliat. Si el símptoma no té remei, entendre que pensar sobre ell no portarà més que dolor innecessari.

Però gairebé sempre el símptoma és la veu d' allò reprimit. Llavors, aprendre a escoltar el que hi subjau. Gairebé sempre una necessitat no satisfeta. El següent pas, descobrir noves maneres de satisfer aquesta insuficiència d'una manera més creativa.

Consulta de teràpia transpersonal a Sabadell

Abraçar la pròpia ombra és acceptar el cabal d'energia i creativitat.

Acceptar llavors, el molest, és atendre el missatger, amb la seva peculiar manera d'alertar-nos. El següent pas per reconciliar-me amb la meva ombra té a veure amb l' autoconeixement. El coaching generatiu, en l'àmbit del creixement personal, i el trànsit generatiu al psicoterapèutic són noves eines. Pertanyen al camp de la teràpia transpersonal. Podem entendre-ho com allò que aporta sentit, profunditat i consciència a la vida. Gairebé sempre més enllà del que experimenta l'ego.

En el següent article proposo un exercici pràctic i senzill. Fins llavors, rep una cordial salutació,

 

www.josepguasch.com

Anterior article relacionat: L' ombra del subconscient i l' escriptura automàtica

Següent article relacionat: Abraçar l'ombra. Fer dels defectes una virtut.

Reconciliar-se amb el reprimit

 

Reconciliar-me amb la meva ombra. Recursos de teràpia transpersonal i coaching generatiu a Sabadell, Terrassa i online. Josep Guasch, psicoterapeuta i coach humanista i transpersonal.

 

En complir els seixanta

BLOG


En complir els seixanta. Un sender de vida.

En complir els seixanta, un sender de vida. Josep Guasch, psicoterapeuta, coach , consulta de coaching i psicoteràpia, Sabadell, Un sender de vida.i. (PNL, Hipnosi, psicoteràpia Gestalt, Anàlisi Transaccional, Teràpia del nen interior, Teràpia per fatiga pandèmica covid19)

"Perquè existeixi la falta hi ha d'haver espera, un temps obert,
alguna cosa per complir-se, conjectures.
O millor: exigències, un nivell de dret.
La falta sorgeix en la cruïlla del nivell de fet.
És a partir del “hi ha d' haver” que alguna cosa pot faltar."
(Oscar Massota)

En complir els seixanta.

En complir els seixanta anys sembla obrir-se una altra dimensió de l'experiència vital.

Què se sent en complir els seixanta?. Aquesta és la pregunta que, a tall de felicitació, em va demanar un conegut. Doncs sí, fa poc els vaig complir. I de vegades, quan volem compartir el que sentim, caiem en el parany d'explicacions, justificacions i altres. Però si he de parlar del que sento és de nostàlgia.

La nostàlgia, per a mi, és una tristesa referida a una cosa preexistent. De vegades pot ser una cosa concreta (una persona, una casa, una ciutat...). Altres vegades aquesta nostàlgia es remet a una cosa impalpable, potser intuït. I és a aquest segon aspecte de la nostàlgia al qual em refereixo ara.


¿Nostàlgia de què? i a què es refereix aquesta nostàlgia en complir els seixanta?

No crec en les definicions precisament matemàtiques en parlar del món emocional, per això m'estendré una mica... O això crec.

En complir els seixanta... Nostàlgia... ¿de què?

Descric el concepte pulsió, tal com el descriu Oscar Massota. Llibre "El resguard de la falta”, “Lliçons d' introducció a la psicoanàlisi”:

"Aquesta força (la pulsió) que ens impulsa a realitzar una acció per satisfer una tensió interna, no té objecte. A diferència de l'instint que sí que té una cosa o algú cap al qual fer-ho per diluir la tensió..

I em sembla especialment metafòrica el terme "falta" triat per Massota.

La participació mística, la fusió del jo amb el "no-jo"

Hi ha un anhel intern per formar part d'una cosa més gran. Sigui el que sigui que entenguem per aquest “una mica més gran”

Aquest sentiment de trobar-se en falta jo el relaciono amb el "sentiment oceànic" descrit per Freud. Aquest anhel per tornar a l'estat intern viscut al si de la mare, abans de néixer. També conegut com a estat de "participació mística" per Jung:


"El subjecte no encerta a diferenciar-se diferentment de l' objecte, vinculant-s'hi en virtut d'una relació directa que podríem anomenar identitat parcial. Aquesta entitat es basa en una unitat a priori d' objecte i subjecte”.


No obstant això en complir els seixanta, Quin és el vincle amb aquest estat de beatitud interna?

De la inconsciència inconscient a la inconsciència conscient, el trànsit a la maduresa.

Abans d'aparèixer en aquest món érem inconscientment incompetents. No sabíem que no sabíem. Allà a la panxeta de la mare vivíem i ens formàvem feliços, sense preocupacions. Probablement algun sobresalt hormonal si vam tenir una mare especialment estressada, però era amb el que ens formàvem.... Aquest estat de inconsciència inconscient, el sentiment oceànic, la participació mística. Hi ha qui el relaciona amb l'Edèn bíblic d'abans de la "caiguda".

I va ser precisament la caiguda, els primers remolins al coll uterí els que ens van apartar d'aquest estat. I apareguem aquí. Va ser quan abordem l'adonar-nos que no sabíem res, comencem a ser conscientment incompetents. I crec que mai hauríem d'apartar-nos d'aquesta innocència en el saber que no sabem.

Els primers moments de maduresa, incorporant la consciència.

Però passa que aprenem coses i, d' algunes, en alguns moments, ens fem conscients conscients. Per exemple: quan aprenc a conduir, m'esforço conscientment a coordinar l'embragatge, canvi de marxes, fre i accelerador. A poc a poc això es converteix en un automatisme i aprenem a utilitzar-lo. Llavors la meva competència en conduir es fa inconscient. O més ben dit inconscientment competent. No sé que sé.

Coaching generatiu a Sabadell

De la incompetència inconscient a la competència inconscient.

Aquest joc en l' aprenentatge de conductes i habilitats el podem contemplar des d' un altre nivell. El joc de la vida. Potser les regles no siguin exactament les mateixes però sempre m'ha ressonat.

Mai deixem d'aprendre i, en el millor dels casos, anem contínuament en aquest cicle d'aprenentatge conscient. Tot això fins, crec, en l'últim tram de la vida.


En complir els seixanta, el trànsit de la por a l'amor.


Crec fermament que el següent pas en l'evolució de l'espècie és el trànsit cap a l' amor. I crec que això es fa més evident amb el pas dels anys.

En complir els seixanta s'obre una nova dimensió a la vida.

L'aparent foscor ho és pel contrast amb la llum.

Com he assenyalat abans, el naixement no va ser precisament una cosa plàcid. En néixer deixem un estat de fluïdesa serena, indiferenciada, a un altre ambient fred, aspre. Comença l'adonar-nos del que és "jo" i "no jo". El procés de la diferenciació. Però només és el començament.

I en aquest començament apareix la por. Jo crec fermament que és la primera emoció que coneixem, el por. La supervivència està implicada durant el trauma del naixement.


A partir d' aquest moment l' ego es va formant i, amb ell, l' aprenentatge conscient. També anem aprenent a estimar. I és l'amor, al principi per la mare i el pare, el que ens va apartant de la por. No en va, diuen que l'oposat de la por és l'amor. L'amor uneix, la por separa.

 

El centre de la consciència és l'ego.

Aquesta frase és de Jung. I aquest ego incipient té la funció d' atorgar sentit, continuïtat i identitat personal a través de la vida. Però no és la totalitat de la psique. Jung va denominar "sí-mateix" a aquest centre que equilibra els aspectes conscients i inconscients de la psique. Traslladar el centre de gravetat, de l'ego al si mateix és un moment necessari en el procés d'individuació.

Però significa destronar l'ego i la seva necessitat de control

La por torna a aparèixer en aquest moment. Ja no hi ha control, i el temps s'acaba. La percepció de finitud és cada vegada més certa.

No obstant això, a la segona meitat de la vida, la consciència ens urgeix a tornar la mirada a un altre lloc per seguir trobant sentit. L'ego, en el millor dels casos, s'ha de rendir a una cosa d'ordre superior. Anomenem-li consciència , sí-mateix, self, jo superior etc.

I segueixo citant Jung:

"La primera meitat de la vida es dedica a formar un ego saludable, la segona meitat se'n va cap endins i el deixa anar."

Deixar anar a l'ego en complir els seixanta....

Deixar anar el que ja no és a l'ordre principal de prioritats.

Deixar anar a l'ego (que tant va costar construir), el nostre "centre de control i el poder" és una tasca difícil. Significa una rendició conscient a la Vida, a la segona meitat de la vida doncs segons Jung:

"La segona meitat de la vida, el vespre, no ha d'estar governada pels mateixos principis que van regir l'alba, doncs no tindran el mateix sentit que van tenir abans”.

I, com vaig dir abans, desprendre's de la por en deixar anar l'ego només és possible, crec, mitjançant l'amor. I segueixo citant Jung:

"On regna l'amor, no hi ha voluntat de poder, i on predomina el poder, falta l'amor. L'un és l'ombra de l'altre." – Carl Jung

En aquest moment de la vida recomano, per a qui no ho hagi fet encara, un treball de recapitulació. Una espècie de biografia emocional amb ànim sanador. Hi ha moltes formes de fer-ho, per fer-ho individualment (no sempre recomanable) adjunt un enllaç a un text inspirador. El camí tolteca de la recapitulació.

Psicoteràpia transpersonal Sabadell

Recapitular i resignificar el sender recorregut


En complir els seixanta, “el pes del món és amor”.

En complir els seixanta, un poema d'Allen Ginsberg torna una i altra vegada a la meva memòria: “Cançó”. És un poema a l'amor, però no aquest amor edulcorat i simpló. Diu així:

“El pes d'aquest món
és l'amor.
A sota de la càrrega de la soledat,
sota la càrrega
de la insatisfacció
el pes,
el pes que carreguem
és amor.
Qui podria negar-ho?
Toca al cos en els somnis,
crea mil·lennis en el pensament,
en la imaginació pateix
fins que aconsegueix concretar-se en un altre cos
–i mira des del cor
ardent en la seva puresa–
perquè la càrrega de la vida
és l'amor;
però portem la càrrega amb fatiga,
per això és que hem de descansar finalment
en braços de l'amor,
descansar als braços de l'amor.
Sense amor no hi ha descans,
no es dorm sense somnis
d'amor– I encara que estiguis, obsessionat
amb àngels o màquines,
el desig final és l'amor.


–Mai és amarg,
i no sap negar-se,
no sap contenir-se encara que ho neguin
és massa el pes.
–I dona sense esperar a canvi res,
així com la idea ens és donada en soledat
en tota l'excel·lència del seu excés.
Els cossos tebis brillen junts en el fosc,
la mà busca el centre de la carn,
la pell tremola feliç
i l'ànima arriba alegre a l'ull
Sí, si, això és el que volia,
és el que sempre vaig voler,
tornar
al cos
que vaig néixer.”

Coaching generatiu Sabadell

La bellesa física té data de caducitat, passa el mateix amb l'essència?

És una bella manera d'unir allò que finalitza amb allò que comença.

Recordo aquest poema de la meva època d'estudiant. A mi sempre em va agradar el marginal, el repudiat, i més encara en la meva joventut. I Allen Ginsberg va formar part d'aquesta generació contestatària dels anys 50, la generació Beat.


La psicoteràpia de les interaccions del Jo i la Valentia d'estimar.

La meva ànima d'adolescent que llegia tardanament aquests versos (l'Espanya tardona de llavors), se sentia atreta per un no sé què. Ara, en complir els seixanta anys, adverteixo des de quin lloc es va escriure i a quin tipus d'amor es referia.

Una percepció semblant va sorgir en mi en llegir el llibre de Gilligan "La Valentia d'estimar". En la seva forma és la presentació de la "psicoteràpia de les interaccions del jo". A la seva estructura profunda traspua aquesta “valentia d'estimar” del títol.

Sento d'una manera cada cop més intensa aquesta crida de l'últim tram del trajecte. Desprendre's de l'ego (la font de la consciència) per servir a això que anomenem Vida que inclou, a títol personal el conscient i l'inconscient. I també la rendició conscient al col·lectiu.

En una formació que vaig rebre, fa ja temps, se'ns convidava a visitar els últims moments de la nostra vida. En aquests instants, i mirant cap enrere se'ns convidava a ressonar la pregunta:

Ha estat una vida ben viscuda?.

En complir els seixanta.... psicoteràpia transpersonal a Sabadell

L'amor, perdurable més enllà de la transitorietat del vincle.

Ara, en complir els seixanta, percebo la proximitat d'aquesta pregunta cada vegada més a prop. I aquest és el pes que sento de l'amor, aquest saber-ho i acceptar-ho. I reconsiderant la resposta sentida, m'ajuda a ser, cada vegada més conscient. Crec que sí, que fins ara ha estat ben viscuda, amb les meves bogeries i les meves rareses, amb la meva rebel·lia i la meva dolçor. Amb les meves faltes i les meves virtuts. Sé que no agrado a tothom, tampoc ho pretenc. I sé que em dol més no agradar a algunes persones que a altres. Però aquest és el preu de la diferència. I tornen unes paraules de Jung a la meva consciència, ara, en aquest moment:

“L'amor veritable estableix sempre vincles duradors, responsables. Necessita llibertat només per a l'elecció, no per a la realització.”

L'amor, apareix abans de la possibilitat o no de realització. El poder realitzar-lo és la satisfacció de l'ego, però això ve (si és que ve) després. El “pes” del qual va parlar Ginsberg és la irremeiable insatisfacció, sempre o en algun moment. No obstant això, el primer perdura.


El gran místic i poeta sufí Rumi va afirmar:

«Hi ha una gran espelma al teu cor,
llesta per ser encesa.
Hi ha un buit a la teva ànima,
llest per ser omplert.
Ho sents, veritat?
Sents la separació
de l'Estimat.
Convida'l a que t'ompli,
abraça el foc.
I recorda'l a aquells que et diuen el contrari».

En complir els seixanta, sentit i significat de vida.

La flama es defineix per la seva forma i per la foscor que la delimita.

Fins el proper article, rep una cordial salutació.

www.josepguasch.com

Et convido a participar al meu blog ampliant idees. Per exemple, aportant suggeriments o compartint els teus dubtes a l'apartat al peu del mateix.

Ah!!, i si t'ha agradat i et ve de gust, et convido a compartir l'article. També comentar i / o puntuar amb les estrelles en el resum que trobaràs més avall.

Estàs interessat en un programa personalitzat de coaching i/o psicoteràpia? Contacta amb mi sense compromís!:

– Telèfon: 615.56.45.37 – Mail: jspguasch@gmail.com – Web: Formulari de contacte

Si vols, pots rebre còmodament la meva News Letter amb tots els articles del bloc. També, activitats, promocions i informació interessant i pràctica: – Sí vull rebre la News Letter

Si coneixes algú que pogués estar interessat, en aquesta informació, no dubtis a compartir-la

 

coaching i psicoteràpia a Facebook

En complir els seixanta. Josep Guasch, coach , psicoterapeuta, consulta a Sabadell, Terrassa i online. Coaching i psicoteràpia (Ansietat, acompanyament i estratègies per aprimar, deixar de fumar, autoestima, addiccions, Teràpia per fatiga pandèmica (covid19) etc ...).

 

Llenguaj i experiència interna

BLOG


Llenguatge i experiència interna.... Les paraules ens delaten i construeixen

Llenguatge i experiència interna, consulta de PNL Sabadell, Terrassa i online. Josep Guasch, psicoterapeuta, coach , coaching i psicoteràpia (PNL, Hipnosi, Teràpia Gestalt, Anàlisi Transaccional, Nen interior)

 

Llenguatge i experiència interna

Amb algunes construccions gramaticals creiem no aparèixer al món.

Com dic al títol, les paraules no només ens delaten, també ens construeixen. Una de les construccions gramaticals, per a mi, més traïdores és la de "sí, però...". Quan l'escolto, al meu interior sorgeix una veueta (el meu gremlin particular) “Sí, però…. sí què? Què és aquest "sí"? De debò un desig de dir no? Doncs no, és no! I sí, és sí.

La PNL, una metodologia que es pot utilitzar tant en psicoteràpia com en coaching, estudia l' experiència subjectiva. Alhora, un aspecte de la pnl s' ocupa d' aquesta relació entre llenguatge i experiència interna. Però no només la PNL, també el coaching en general i la teràpia Gestalt molt en particular.

Llenguatge i experiència interna... en una conversa de coaching.

Client: Ahir em vaig atrevir i vaig parlar amb el cap per demanar-li l'augment de sou.

Coach: Bé, veig que per fi t'has animat a fer el pas.

Client: Sí, però dubto que finalment ho faci.

PNL i coachin generatiu Sabadell

Si dic alguna cosa interessant però dic una altra cosa després, el primer queda enfosquit…

Aquesta conversa de coaching podria resumir-se en la següent frase:

"Ahir em vaig atrevir a demanar-li un augment de sou al cap, però dubto que m'ho concedeixi".

Existeixen altres alternatives a aquesta oració:

"Ahir em vaig atrevir a demanar-li un augment de sou al cap i dubto que m'ho concedeixi"

La situació relatada és la mateixa; si, però ... el canvi de "però" per "i" genera en tu una sensació diferent? Hi ha un impacte intern diferent entre les diferents formes d'utilitzar el llenguatge i la teva experiència interna?

Vegem a continuació...

"Ahir em vaig atrevir a demanar un augment al cap, encara que dubto que m'ho concedeixi"

Què passa al teu interior comparant les tres frases?.

Una part de la PNL (tot i que no la més popular) s' inspira en la gramàtica transformacional reformulada per Chomsky . Posteriorment, Grinder i Bandler (fundadors de la PNL) van aprofundir en la retroalimentació entre llenguatge i experiència interna.

Vegem un altre exemple, aquesta vegada en una conversa de psicoteràpia.

 

Llenguatge i experiència interna... en un procés de psicoteràpia.

Client: Avui em trobo més tranquil, però tinc por que torni l'ansietat.

Terapeuta: Així que avui et trobes més tranquil i tens por que torni l'ansietat.

Llenguatge i experiència interna van de la mà.

La conjunció “i” concedeix importància en la frase a ambdós aspectes de l' experiència.

Aquesta seria la reformulació clàssica en un procés de psicoteràpia Gestalt. Utilitzant la conjunció copulativa com una manera de parar atenció a ambdós enunciats en la frase.

La frase podria ser reformulada per un altre terapeuta (probablement de PNL) amb una altra intenció de fons. “Sí, però... avui et trobes més tranquil encara que tens por que torni l'ansietat".

Com es relaciona llenguatge i experiència interna amb les tres construccions gramaticals?

Qüestió d'estils i escoles...

 

Llenguatge i experiència interna, la gramàtica transformacional i la PNL

Vegem què ens diu la RAE sobre aquestes tres paraules, però, i, encara que

Però: Conjunció adversativa:
"Conjunció coordinant que enllaça unitats sintàctiques els significats de les quals s'hi oposen discursivament”

Contraposa a l' enunciat expressat inicialment un altre. D'aquesta manera, el primer concepte queda com a diluït. Exemple: "He completat el primer curs de carrera, però me'n queden quatre més"

Així, el però desplaça amb el llenguatge la teva experiència interna cap al segon enunciat de la frase.

PNL i psicoteràpia a Sabadell

Amb el llenguatge podem empresonar o alliberar el nostre món intern.

I: Conjunció copulativa:
"Conjunció coordinant que forma conjunts els elements dels quals se sumen."

Uneix tots dos enunciats en una aparent igualtat de condicions. Seguint amb l'anterior exemple: "He completat el primer curs de carrera i me'n queden quatre més"

Així, la conjunció I desplaça l'atenció amb el llenguatge, de la teva experiència interna, cap a ambdós enunciats.


Encara que : Conjunció concessiva i adversativa:
Com a conjunció concessiva "Conjunció subordinant que expressa concessió"

En funcionar com a conjunció adversativa fa les vegades de però, encara que dilueix més el segon enunciat de la frase. Vegem: "He completat el primer curs de carrera, encara que me'n queden quatre més"

Quan funciona com a conjunció concessiva, sol anar al principi de la frase. En aquest sentit el que fa en una oració composta és minimitzar l' enunciat de l' impediment, així:

Encara que me'n queden quatre més, he completat el primer curs de carrera.

Sí, però... també podria utilitzar-se al revés....

Encara que he completat el primer curs de carrera, me'n queden quatre més.

Examinant aquesta mateixa frase des de diferents construccions gramaticals podem observar el diferent impacte entre llenguatge i experiència interna.

La PNL ha visibilitzat encara més aquestes distincions, però el seu origen està en la Gramàtica transformacional.

L' impacte de la construcció lingüística, figura i fons en psicoteràpia Gestalt

Des de l'òptica de la psicoteràpia Gestalt podem observar què apareix en primer pla i què en el fons.

Consulta de psicoteràpia Gestalt a Sabadell

Expressar amb el llenguatge, d'una manera clara, la nostra experiència interna

Així, a la frase: Encara que em fa mal el queixal estic content. En el primer pla emergeix l'"estic content". I en el fons roman “em fa mal el queixal”

Amb una lleugera modificació en el llenguatge l'experiència interna és molt diferent: Estic content però em fa mal el queixal.

No obstant això, des de l'òptica de la psicoteràpia Gestalt es tendeix a ponderar tots dos enunciats de l'experiència. Així, la frase construïda des de l'ortodòxia gestàltica seria:

Estic content i em fa mal el queixal.

En qualsevol cas, sempre és una qüestió d' elecció i del que es pretengui en el procés. Bé sigui de psicoteràpia o de coaching, el nexe entre llenguatge i experiència interna s' ha de construir sobre la base clara del que es pretén. Primer definir l'objectiu, després l' estratègia o la tàctica.

Mentre escric això estic escoltant un programa de cuina d'Arguiñano a la tele i acaba de dir.

"Aquestes dues cremes per separat estan boníssimes, però juntes també”. Confesso que se m'acaben de fondre les neurones.

Fins el proper article, rep una cordial salutació,

www.josepguasch.com

Vols emprendre un procés de psicoteràpia o coaching?
T'agradaria conèixer allò que et pot oferir la PNL i/o la teràpia Gestalt.?
O potser un procés de coaching generatiu amb hipnosi?
Fes clic a la imatge si vols contactar amb mi!

Coaching i PNL a Sabadell També pots trucar per telèfon al 615.56.45.37
O bé per mail: jspguasch@gmail.com

 

Entrada anterior directament relacionada: Veu i comunicació en coaching i psicoteràpia
Entrada següent directament relacionada: PNL i Llenguatge en els nivells neurològics. La programació neurolingüística en paraules.

 

Josep Guasch, coaching i psicoteràpia a Sabadell. Pàgina de facebook

Llenguatge i experiència interna; PNL a Sabadell, Terrassa i online. Josep Guasch, coach , psicoterapeuta, consulta de coaching i psicoteràpia (Ansietat, acompanyament i estratègies per aprimar, deixar de fumar, autoestima, addiccions, etc ...).

 

Nivells d' experiència i pnl

BLOG


Ser i fer. El sender dels nivells neurològics a PNL

Ser i fer, els senders neurològics a PNL, Sabadell, Terrassa i online. Josep Guasch, psicoterapeuta, coach . Coaching i psicoteràpia (PNL, Hipnosi, Teràpia Gestalt, Anàlisi Transaccional, Nen interior)

 

PNL i la trobada entre l'ésser i el fer., consulta a Sabadell

La trobada entre cultures ofereix inesperades experiències vitals.

Orient i Occident s'han caracteritzat per una orientació cultural diferent en la dicotomia ser i fer. Així, la mentalitat oriental està més encarrilada en ser i l'occidental en fer. Almenys així ha estat històricament parlant. Actualment sembla que ambdues cultures tendeixen a convergir en una síntesi de tots dos senders. Una coherència interna cap a una major consciència.

Qui sóc jo? És una pregunta que, en algun moment de la vida, gairebé tots ens fem.

Un camí d'acció amb consciència per redescobrir el nostre ésser en el fer. I en el ser trobar la nostra expressió més autèntica. Diferents camins dins de la teràpia humanista convergeixen en aquesta recapitulació entre ser i fer. Així la teràpia Gestalt amb el seu èmfasi en l'aquí i ara, el contacte i les necessitats no resoltes. A la recerca de l' autenticitat encoberta pels mandats socials i culturals de tota mena. Molts d'ells, per descomptat, continguts en els mandats parentals. El focusing amb el seu èmfasi en el contacte amb el cos (el cos no enganya). La hipnosi amb la seva insistència en la coherència i harmonització del conscient amb l'inconscient. O la teràpia del nen interior que ens porta a les primeres experiències que van enrocar el nostre ésser.

Totes aquestes modalitats tenen cabuda en un model que vincula ser i fer. Es tracta del model dels nivells neurològics de la PNL . Aquest model ens remet als diferents nivells d'aprenentatge o de canvi en la nostra conducta i/o actitud vital. Quan els aprenentatges (per incorporar o ja incorporats) transcorren i s' assenten coherentment en els diferents nivells, ser i fer connecten fluidament. Aquest model es pot aplicar a qualsevol modalitat de teràpia, coaching i psicoteràpia.

Enumero a continuació aquests nivells per comentar-los després.

Entorn –> Conductes –> Capacitats –> Creences –> Valors –> Identitat –> Transpersonal.

L' arbre, una metàfora dels nivells neurològics. Connexió entre ser i fer.

L' arbre, símbol i metàfora de la unió de dalt i a baix.

En mode semblant, l' estructura del cos de l' ésser viu s' articula en diferents esglaons. Així, per exemple, els àtoms s' organitzen en molècules. Les molècules creen cèl·lules i teixits. Els teixits s'aglutinen per conformar òrgans. Finalment, els òrgans s' organitzen en els sistemes (circulatori, respiratori...). El conjunt de sistemes s' organitzen en la persona.

 

Principis sistèmics en la connexió entre ser i fer.

La salut depèn de la vitalitat de cada element i, molt especialment, en la coordinació entre nivells. Això últim és la base del pensament sistèmic amb dos dels seus principis bàsics:

  • El principi d' interconnexió. És a dir tot el que succeeix en un nivell afecta els següents. Per suposat la coherència entre els esglaons definirà la congruència entre ser i fer.
  • El principi de l'esglaó més feble. La fortalesa d'un sistema està supeditada al més feble dels seus esglaons.

És recomanable que qualsevol procés terapèutic tingui en compte els diferents nivells. Bé sigui per obtenir el màxim avanç amb el mínim esforç (atenent el nivell més feble). O per aconseguir un avenç fluid (coherència de nivells). Això proporciona una sensació de coherència entre ésser i fer que ens aporta la convicció de completesa i sentit. Veurem això més endavant amb exemples concrets.

Una transformació en els nivells superiors (en el sentit transpersonalitat cap a entorn) garanteix canvis en els nivells inferiors.

Així, per exemple, un canvi important en la identitat sol generar canvis en els nivells de creences, capacitats i conductes. De tal manera que ser i fer queden alineats d' una manera diferent. Imaginem una dona i un home que passen a ser pares (i assumeixen la maternitat i paternitat responsablement). Aquest és un canvi important en la identitat, especialment amb el primer fill. Evidentment això genera canvis importants en l'orientació de vida de tots dos.

Tanmateix els canvis en la identitat també poden esdevenir per vivències internes profundes. Per exemple, processos profunds i extensos de psicoteràpia, experiències excepcionals o, fins i tot, de tipus espiritual.

Les transformacions en nivells inferiors poden generar transformacions en els nivells superiors, però no necessàriament. Per això cal un treball conscient en un procés guiat, bé de coaching bé de psicoteràpia.

Ser (per) fer (per) tenir

Per exemple, si augmento la meva capacitat de concentració en funció d' un pla d' exercicis (nivell capacitats). Això pot millorar diferents nivells de la meva conducta (en el treball, tasques de la llar, lectura etc....). No obstant això, no sempre millora el de les creences. Així, per exemple, la persona pot o no millorar la seva autoestima (nivell a mig camí entre creences i identitat).

Unir l'espiritual amb el material pnl sabadell

L' experiència com a font d' unió entre l' antic i el nou. El dens i el subtil.

D'altra banda, a mesura que ascendim de nivell, el concret va deixant pas a nivells més abstractes. De la mateixa manera la distància entre ser i fer es va escurçant.

Els Nivells lògics i neurològics en PNL

  • El entorn és el nivell que ens informa d'ambients, llocs i moments específics.
  • Les conductes formen part de l' observable en les persones, no obstant això ja és una cosa més canviant.
  • Les capacitats tenen a veure amb com la persona gestiona el seu món intern per fer alguna cosa.
  • Les creences i valors, generalment sobre un mateix, les persones i el món, gairebé sempre es manifesten en nivells implícits i no sempre són conscients.
  • La identitat té a veure amb l'autoconcepte de la persona, i generalment escapa a la definició lingüística. De tal manera que, gairebé sempre es treballa a nivell de metàfores.
  • Finalment, el nivell transpersonal que és el sentiment de sentir-se formar part d'una cosa més gran. Bé sigui en un àmbit espiritual, psicològic, o de col·lectiu social o familiar.

De la mateixa manera, cada nivell precisa intervencions diferents per propiciar canvis, així com atendre les particularitats personals. Si bé els diferents nivells estan interrelacionats, generalment és en un d' ells on donar el "cop de gràcia". D'aquesta manera garantim processos més ràpids i nets.

He vist, per exemple, persones genials per fer exposicions (un excel·lent nivell de capacitats i conducta). I tanmateix no acaben de creure-s'ho (nivell creences/identitat). És en el nivell de creences on intervenir en aquests casos, o fins i tot en el d'identitat.

També a la inversa. Persones que es creuen amb dret a opinar i fins i tot anatemitzar sobre tot… Amb una pobríssima preparació en allò del que parlen. Nivell de capacitats deficient, amb unes creences inflades sobre un mateix (inflació de l'ego)

 

Ser i fer a l' entorn

El entorn té a veure amb el quan, on i amb qui d' una conducta concreta. Per exemple estudi (conducta) en una habitació sorollosa pels matins (entorn). És el nivell més concret ja que, com veurem, a mesura que avancem cada nivell és més abstracte. També elements de l' ambient i el que incorporem del mateix. Per exemple el tipus d'aire que respirem (contaminat o no), el tipus de menjar. Tot el que pugui millorar un ambient, tant en un sentit material (higiene, ordre, disponibilitat de material...), com en un sentit subtil (feng-shui, colors harmònics...) té un impacte en la nostra conducta (següent nivell)

 

Ser i fer en la conducta

Intervenir en la conducta amb pnl.

la conducta, la dimensió visible de la nostra experiència.

La conducta és el que fa la persona en entorns concrets i específics. També podem anomenar-lo comportament. Els matisos de diferència no afecten aquesta visió dels nivells lògics i neurològics. És el Què del que fem. La intervenció terapèutica per excel·lència és la del conductisme clàssic. No obstant això, a PNL també existeixen modalitats d' intervenció pròpies per a aquest nivell. Quan aquestes conductes són reaccions repetitives parlem d'hàbit o, fins i tot, reflex condicionat a un estímul.

 

Capacitats.

En aquest viatge entre ser i fer ens movem cap a un nivell més abstracte. Les capacitats tenen a veure amb la estratègia i mapes mentals que utilitzem per materialitzar una conducta. És el com, organitzo la meva activitat interna per, per exemple, motivar-me per fregar els plats. Motivar-me és una capacitat que puc utilitzar per a diferents conductes. En aquest cas, per exemple fregar els plats (conducta). Tanmateix puc utilitzar la mateixa estratègia interna (capacitat) per anar al gimnàs, aixecar-me d'hora, estudiar etc.

Podem utilitzar la capacitat de motivar-nos per, per exemple, vèncer la procrastinació.

En aquest nivell utilitzem intensivament elements de el cognitiu. Percepció, atenció (focus i direcció), memòria (experiències i qualitat), diàleg intern, imatges internes (qualitat d' aquestes) entre altres.

És el com ens organitzem internament per aconseguir certes habilitats. Per exemple, creativitat, adaptació, estabilitat, determinació, sociabilitat, organització, gestió del temps, optimisme, persistència, capacitat d' aprenentatge, de treball, etc ...

Totes aquestes capacitats es poden adaptar a diferents conductes en diferents entorns. Així, per exemple, puc ser organitzat a la feina, en les tasques domèstiques, o en una activitat d' estudi.

 

Les Creences

Aquest és el nivell nuclear en el sender que uneix ser i fer. Les creences es dirigeixen cap a tres focus:

  • Creences sobre un mateix. Nucli de l' autoestima.
  • Sobre els altres. Capacitat relacional.
  • Creences sobre la vida en general. Abarquen un ampli espectre de conseqüències.

Creences i pnl sabadell. El nucli de la connexió entre ser i fer.

Les creences el centre de l' experiència vital.

Generalment contenen judicis i avaluacions sobre les tres àrees relacionades. Per exemple puc creure que soc incapaç d'aprendre a jugar bé a escacs. En aquest exemple observem, a més de la creença limitant (en cert nivell TOTA creença és limitant, fins i tot les "positives") que s' adreça a l' àrea de les capacitats. I això és indiferent a si sóc o no capaç. Puc ser un fantàstic estratega i creure que no ho sóc.

Això apunta a una de les característiques principals d'aquest nivell. Les creences poden referir-se a qualsevol nivell lògic. Per exemple, puc creure que la meva consulta (entorn) es lúgubre, que la meva activitat com a terapeuta és torpe (conducta). També puc creure que no soc capaç d' empatitzar (capacitats) o fins i tot creure que sóc un pèssim terapeuta (identitat). I totes aquestes creences poden o no estar alineades amb el que, com a consens general, pogués considerar-se òptim o no.

Les creences solen estar vinculades als límits que ens imposen per fer alguna cosa.

 

Els Valors, essencials en la trobada en ser i fer.

Generalment, a PNL, s' ubiquen en un mateix nivell creences i valors. Jo prefereixo examinar-los diferenciadament. Una definició clàssica de PNL sobre els valors és la de "generalitzacions i nominalitzacions sobre allò a què aspirem o amb el que volem relacionar-nos o aconseguir”. No obstant això, Jo prefereixo examinar-los diferenciadament, és més senzill dir allò que és important per a nosaltres.

Valors i motivació interna

Els valors, el nucli del nostre ésser i motivació interna.

Els valors i la jerarquia d' aquests és diferent en cada persona. D'altra banda, valors i creences solen estar vinculats pel com les segones defineixen els primers. Així, la paraula professionalitat pot ser diferent per a dues persones diferents. Per a una pot representar definir i complir objectius en una organització. Mentre que, per a una altra, pot ser arribar el primer i anar-se'n l'últim de l'oficina. Més enllà d'ideologies polítiques el que vull remarcar aquí és que tots dos parlen de “progrés” (professionalitat), però la semàntica diferent per a cadascú.

Així veiem com, per exemple en política, diferents líders es refereixen als mateixos valors. Per a algú d'esquerres la llibertat pot estar vinculada a la igualtat i justícia social real entre les persones. Per a algú de dretes, però, aquest concepte de llibertat és una mica més abstracte i menys vinculat a la justícia social. Així, el valor que ambdós comparteixen és definit de manera diferent per diferents creences.

 

Valors, motivació i objectius.

Els valors, per altra banda, són font de motivació interna. Així, una persona que pugui materialitzar els seus valors en la seva vida privada i/o laboral tendirà a ser més feliç. Cal diferenciar la motivació interna de l' externa. La primera té a veure amb el que és important intrínsecament per a la persona (valors). La motivació externa amb factors externs. Per exemple un sou important en una feina.

Los objetivos vinculados con valores personales son mucho más motivadores que aquellos que lo están con las fantasías del ego. Com per exemple, prestigio social, imatge, jerarquia, posició econòmica etc.... D' aquesta manera els valors que es plasmen en objectius estableixen importants ponts entre ser i fer.

En el meu blog vaig publicar fa poc una llista de valors. Annex enllaç a la mateixa que et pot ser d'utilitat per reconèixer-los en el teu dia a dia:

Llista de valors.

 

La identitat

Identitat, autoimatge i autoestima amb PNL, a Sabadell. El nucli de l' ésser i fer.

Els valors ens aproximen a la nostra identitat profunda.

És el autoconcepte, la definició que explícita i implícitament tenim de nosaltres mateixos.. Tots els nivells anteriors, tot i que diferents solen confluir en aquest estrat de l'experiència vital. Si bé de vegades hi ha importants distorsions. Per exemple no és el mateix fer (comportament) el tonto que ser (identitat) tonto.

La autoimatge i autoestima es reflecteixen en aquest nivell. Per la seva escala superior es vincula amb el transpersonal. En aquest vincle la identitat dibuixa tres aspectes, a saber:

  • Missió: té a veure amb la nostra aportació única a la humanitat, societat, col·lectiu etc.
  • Rol: El tipus de persona que hem de ser per crear la vida que volem. El paper a desenvolupar perquè es materialitzi la nostra aportació a la humanitat.
  • Propòsit: Per a qui o per a què de la nostra aportació i rol a la humanitat?

Per exemple, una persona pot sentir la missió de fer feliços als altres mitjançant el riure. Per a això es prepara per adoptar el rol professional de pallasso. I, si bé pot adreçar la seva activitat a tota la societat, decideix enfocar-se als malalts hospitalitzats.

En el seu nivell més primitiu, la identitat tendeix a la identificació, per exemple amb altres grups. Això no té en si res de dolent si, amb això, no perdem la nostra individualitat que és el que sol succeir amb els fanatismes. I això és una cosa que, sovint veiem amb massa facilitat. Tendim a identificar-nos amb un equip de futbol, una opció política, una idea o posicionament determinats etc.

 

La identitat durant la crisi del coronavirus.

Actualment (gener de 2021) hi ha una polarització en la societat amb motiu de la pandèmia del coronavirus. Així, d'una banda els negacionistes a ultrança, mentre que a l'altre els que col·laboren sense dir ni piu. Això genera una identificació amb actituds i conductes extremes. Per exemple, els que sempre i en tot moment porten la mascareta i els que desobeeixen contínuament els consells i normes imposades. De nou el vincle entre ser i fer reflecteix les diferències. En aquest cas, la identificació (si hi ha fanatisme) dilueix la identitat originària.

El nivell del transpersonal

Teràpia transpersonal a Sabadell

El transpersonal ens porta a un nivell d'experiència diferent a l'acostumat per l'ego.

Quan parlava sobre la identitat apuntava al propòsit. El per a què o per a qui de la nostra aportació? Aquest és doncs el nivell del transpersonal. L'estrat en què transcendim el purament egoic per estar al servei d'un propòsit més gran.

Aquest nivell pot tenir a veure amb:

  • Causes vinculades a col·lectius socials o professionals; familiars (pares, fills, germans, parelles); o la societat en general.
  • Solidaritat amb els éssers vius en general, la naturalesa etc…Per exemple militàncies ecologistes o animalistes.
  • Propòsits vinculats al transpersonal psíquic. Nen interior, consciència ampliada, experiències més enllà de l'ego.
  • El purament espiritual, vinculat o no amb credos religiosos.

Gregory Bateson va parlar de "el patró que connecta totes les coses en un tot major”. Conceptes similars poden ser el "camp relacional", "consciència col·lectiva", "esperit de grup" etc. Aquests conceptes, formulats d' aquesta darrera manera, comencen a introduir-se en entorns organitzacionals.

Hasta aquí esta exploración en la conciencia hacia una coherencia interna.

Veurem en un altre article implicacions pràctiques d'aquests nivells. Fins llavors, rep una cordial salutació.

 

www.josepguasch.com

T'ha agradat aquest article?
Vols explorar aspectes de la teva vida amb aquesta perspectiva?
T'agradaria vivenciar aquest nivell de coherència interna?

Si és així, contacta amb mi sense compromís.
.Fes clic a la imatge per ampliar informació o sol·licitar hora per a una visita!
. Coaching i psicoteràpia presencial i online.

coaching i psicoteràpia amb pnl a Sabadell

I, per descomptat, pots trucar per telèfon al 615.56.45.37 (També WhatsApp)

Següent article relacionat: Com saber qui sóc jo?. El nivell de la identitat segons la PNL

Josep Guasch, coaching i psicoteràpia a Sabadell. Pàgina de facebook

 

 

 

 

 

 

 

Ser i fer, els nivells neurològics a PNL, Josep Guasch, coach , psicoterapeuta, consulta a Sabadell, Terrassa i online. Coaching i psicoteràpia (Ansietat, acompanyament i estratègies per aprimar, deixar de fumar, parlar en públic, autoestima, addiccions, etc…).

Llista de valors per centrar els objectius.

BLOG


Llista de valors. Una eina per a l'autoconsciència i exercicis específics

Llista de valors. Josep Guasch, psicoterapeuta, coach . Consulta de coaching i psicoteràpia amb valors a Sabadell, Terrassa i online. (PNL, Hipnosi, Teràpia Gestalt, Anàlisi Transaccional, Nen interior)

Valors i PNL a Sabadell. Llista de valors.

Descobrir i fer operatius els nostres valors.

Tant en psicoteràpia com en coaching, sovint es planteja el treball amb valors. Com sigui que es tracta d'un aspecte una mica abstracte, el millor és oferir diferents exemples. A continuació una llista de valors a efectes de qualsevol tipus de treball de superació personal.

No incloc en aquesta llista de valors una classificació per categories. Com observaràs n'hi ha alguns de més transcendents com el transpersonal. Altres més terrenals com sexualitat o diners. No crec que sigui una bona idea etiquetar-los en una primera part del treball ja que podria condicionar la teràpia. Es, simplement, una eina d'autoconeixement.

Llista de valors més freqüents.

 

Abundància.

Acció conscient.

Acceptació.

Acollida.

Activitat.

Agraïment.

Estalvi.

Alegria.

Altruisme.

Amistat.

Amor.

Obertura.

Suport.

Aprenentatge.

Harmonia..

Art.

Assertivitat.

Astúcia.

Atracció.

Audàcia.

Absència d' esforç.

Austeritat.

Autenticitat.

Autoafirmació.

Autocontrol.

Autoestima.

Autonomia.

Autosuficiència.

Ajuda.

Bellesa.

Benefici.

Benestar.

Bondat.

Bon ambient.

Cavallerositat.

Calma.

Candidesa.

Caràcter.

Carinyo.

Castedat.

Claredat.

Col·laboració.

Comoditat.

Companys.

Compartir.

Compassió.

Competència.

Complicitat.

Comprensió.

Compromís.

Comunicació.

Comunió.

Consciència.

Connexió.

Confiança.

Congruència.

Conèixer gent.

coneixement.

Consciència.

Consens.

Consistència.

Construir.

Contactes.

Contemplació.

Contentament

Control.

Coratge.

Cordialitat.

Cortesia.

Creativitat.

Creixement.

Cultura.

Curiositat.

Donar.

Decisió.

Dedicació.

Delicadesa.

Despreniment.

Desenvolupament.

Descans.

Desitj.

Determinació.

Diàleg.

Dignitat.

Diligència.

Dinamisme.

Diners.

Disciplina.

Gaudi.

Disponibilitat.

Distinció.

Diversió.

Domini.

Dolçor.

Ecologia.

Economia.

Equanimitat.

Educació.

Eficàcia.

Eficiència.

Emocions fortes.

Empatia.

Trobo.

Energia.

Ensenyament.

Entesa.

Enteresa.

Entrega.

Entusiasme.

Equilibri.

Esforç.

Esperança.

Espiritualitat.

Espontaneïtat.

Estabilitat.

Ser-hi .

Benestar.

Estar informat.

Estètica.

Estudi.

Eternitat.

Ètica.

Evolució.

Excel·lència.

Exclusiu.

Èxit.

Expansió.

Experiència.

Èxtasi.

Fama.

Fe.

Felicitat.

Fidelitat.

Festa.

Filosofia.

Finalitat.

Fermesa.

Flexibilitat.

Fluir.

Fraternitat.

Força.

Funcionalitat.

Fusió.

Guany.

Generositat.

Goig.

Gràcia.

Gratitud.

Gratuïtat.

Fer coses.

Bellesa.

Honestedat.

Honor.

Honradesa.

Humilitat.

Humor.

Idealisme.

Identitat.

Igualtat.

Imatge.

Improvisació.

Independència.

Iniciativa.

Innovació.

Innocència.

Integració.

Integritat.

Intel·ligència.

Intensitat.

Intimitat.

Intuïció.

Invenció.

Recerca.

Justícia.

Lleialtat.

Llibertat.

Lideratge.

Longevitat.

Lucre.

Llum.

Mantenir la paraula.

Meditació.

Millora.

Misticisme.

Moderació.

Modèstia.

Moral.

Motivació.

Nacionalisme.

Naturalitat.

Novetat.

Objectivitat.

Ocupació.

Oportunitat.

Optimisme.

Ordre.

Organització.

Originalitat.

Paciència.

Passió.

Patrimoni.

Pau.

Perdó.

Perfecció.

Perseverança.

Pertinença.

Plaer.

Planificació.

Pregària.

Plenitud.

Poder.

Positivisme.

Pragmatisme.

Prestigi.

Professionalitat

Progrés.

Propòsit.

Prosperitat.

Protecció.

Proximitat

Projecció.

Prudència.

Puntualitat.

Puresa.

Radiant

Rapidesa.

Raó.

Realitat.

Realització.

Reinvenció

Relacions.

relaxació.

Religió.

Religiositat.

Renovació

Renúncia.

Respecte.

Responsabilitat.

Repte.

Risc.

Riquesa

Rutina

Saber

Saviesa.

Sacrifici

Salut.

Santedat.

Satisfer desitjos.

Satisfacció.

Seguretat.

Senzillesa.

Sensualitat.

Sentit de la vida.

Ser.

Ser oportú

Serenitat

Servei

Sexe

Sexualitat

Silenci.

Simpatia.

Simplicitat.

Simplificar.

Sinceritat.

Sintonia

Sobrietat.

Sociabilitat.

Soledat.

Solidaritat.

Sospir.

Submissió.

Superació.

Superioritat.

Templanza.

Tendresa

Tolerància.

Totalitat.

Treball.

Tradició.

Tranquil·litat.

Transformació.

Transparència.

Transpersonal.

Transcendència.

Unitat

Utilitat.

Valentía.

Valor.

Valoració.

Variació.

Veritat.

Viatjar.

Vida.

Vinculació.

Vincle

Virginitat.

Virtut.

Vitalitat.

Viure bé.

Voluntat.

 

 

 

 

Autoconeixement per a processos de psicoteràpia i coaching

Aquesta llista de valors pretén ser només un auxiliar. Conèixer-los és vital per a l'autoconeixement. No obstant això és una cosa que no ens ensenyen. Amb els valors ressenyats en aquest post podem tenir una idea intuïtiva. Tant si desitgem, simplement saber alguna cosa més, com si estem en un procés de coaching o psicoteràpia.

Coaching amb valors a Sabadell

Podem enriquir les nostres vides fent operatius els nostres valors.

Aquesta llista de valors és, per descomptat, incompleta i no pretén il·lustrar sobre res. És simplement una eina orientativa per als diferents tipus d'exercicis que contemplen identificar els nostres valors. Aquests són la font de la nostra motivació interna. Pràctiques i exercicis a part, estarà bé si els fas un cop d'ull i veus amb quin/s t'identifiques més. Generalment advertiràs que es tracta d'aquest tipus de coneixement que sabem implícitament però no tenim gaire present.

Fins aquí aquesta llista de valors. Pots utilitzar-la per potenciar la consciència de tu mateix i el teu autoconeixement. Més endavant inclouré exercicis que ens remetran a aquest resum de valors.

No obstant això, i per a la teva constància, adjunt un dels meus articles del blog. Hi podràs adonar-te de la importància dels valors en la nostra vida.

Coaching per objectius amb valors

Reconèixer els propis valors per al nostre autoconeixement.

I tu… Quins són els teus valors?

Fins a la propera, rep una cordial salutació.

www.josepguasch.com

Et convido a participar al meu blog ampliant idees. Per exemple, aportant suggeriments o compartint els teus dubtes a l'apartat al peu del mateix.

Ah!!, i si t'ha agradat i et ve de gust, et convido a compartir l'article. També comentar i / o puntuar amb les estrelles en el resum que trobaràs més avall.

Estàs interessat en un programa personalitzat de coaching i/o psicoteràpia? Contacta amb mi sense compromís!:

– Telèfon: 615.56.45.37 – Mail: jspguasch@gmail.com – Web: Formulari de contacte

Si vols, pots rebre còmodament la meva News Letter amb tots els articles del bloc. També, activitats, promocions i informació interessant i pràctica: – Sí vull rebre la News Letter

Si coneixes algú que pogués estar interessat, en aquesta informació, no dubtis a compartir-la

 

Gestalt, hipnosi i pnl a Sabadell

Llista de valors. Josep Guasch, coach , psicoterapeuta, consulta de coaching i psicoteràpia amb valors a Sabadell, Terrassa i online. (Assertivitat, lideratge, teràpia de parella, gelos, ludopatia, depressió, etc ...)

Cercle d'excel·lència personal, consulta de coaching i pnl a Sabadell

BLOG


Cercle d'excel·lència personal. Una tècnica de PNL per aconseguir objectius.

Cercle d'excel·lència personal i professional, tècniques de PNL, Sabadell, Terrassa i online. Josep Guasch, coach , psicoterapeuta. Consulta de coaching i psicoteràpia (Parlar en públic, Ansietat, acompanyament i estratègies per aprimar, deixar de fumar, autoestima, addiccions, etc ...)

"La gran revolució de la nostra generació
consisteix a haver descobert que,
canviant les actituds internes de la seva ment,
els éssers humans poden canviar
els aspectes externs de la seva vida”
William James.

 

Coaching i PNL a Sabadell

Modelar conductes i habilitats, una competència bàsica en PNL

El cercle d'excel·lència personal és una tècnica de PNL orientada a desenvolupar i ancorar habilitats específiques. S'utilitza molt especialment en coaching per accedir a recursos interns que ens facilitin aconseguir objectius.

Sabem que, quan estem instal·lats en estats interns de benestar i possibilitat, les nostres habilitats ens donen suport a aconseguir objectius. Aquests estats interns se sustenten en creences, capacitats, sentiments i experiències de referència. I, molt especialment, com les organitzem al nostre interior.

El cercle d'excel·lència personal és una tècnica de PNL que modela i sistematitza la manera com accedeixen a certes habilitats.

El modelatge és l'ànima de la PNL.

És a dir la capacitat de replicar, en diferents contextos, factors que condueixen a un resultat determinat. Evidentment, ens interessa modelar factors d'èxit. Aquesta és l'orientació del Cercle d'excel·lència personal i professional.

Pots recordar moments de la teva vida en què vas superar dificultats?
O bé moments en què vas aconseguir, amb èxit, certs objectius?

En ambdós casos, quines habilitats i recursos vas posar en joc?

La bona notícia és que aquestes habilitats d'èxit les pots extrapolar a altres situacions. Aquesta és l'essència de la tècnica de PNL el cercle d'excel·lència personal i professional.

Modelar habilitats d'èxit en coaching i PNL

“Si alguna cosa funciona no ho toquis”. Pot ser una visió d'extrema prudència. Ara bé... si alguna cosa funciona... per què no extrapolar-ho a altres situacions, moments, persones…?

El cercle d'excel·lència personal, tècniques de PNL a Sabadell

Els diferents factors interns (recursos) que condueixen a l'èxit

Bé, imaginem que estàs en un procés de coaching en el qual et planteges un objectiu. Per exemple assolir el nivell A2 d' anglès en el termini d' un any. Elabores el teu pla d'acció, comences amb el mateix i... comença a fallar-te la motivació. Per suposat que existeixen tècniques de Pnl específiques per a la motivació. No obstant això, ara treballarem amb el cercle d'excel·lència personal.

Planteja't ara:

  • En quins moments de la teva vida et vas sentir especialment motivat?
  • Com et vas sentir? Què vas pensar?…. Veuràs a la secció de la construcció del cercle d'excel·lència personal un inventari una mica més complet.

Com més moments millor. Recomanació: modelar habilitats d' èxit exigeix identificar períodes concrets i específics. Com més, millor. Detallar, lloc, persones, entorn, temps... És a dir instants definits i limitats.

Llavors... ¿no seria fantàstic ancorar aquests recursos per extrapolar-los a voluntat a qualsevol objectiu pendent? Aquesta és la proposta del cercle d'excel·lència personal i professional.

 

I què passa si no recordo moments d'especial èxit o excel·lència en alguna habilitat?

Per suposat l'ideal és recórrer a moments propis. Són experiències de referència que ens porten a nosaltres mateixos, és per tant, l'ideal. T'animo doncs que insisteixis i exploris una mica més en això. Aprofundeix en records que poden anar des de la teva infantesa fins avui mateix.

I si realment "és" impossible...

Hi ha dues alternatives més.

1.- Persones o personatges que t'inspirin aquesta qualitat que desitges incorporar. Poden ser persones reals conegudes, "mig conegudes", famosos als quals no tens accés. Poden ser també personatges mitològics o de fantasia. L'important és la imatge interna que tu en tinguis, si incorpora aquesta habilitat per al teu èxit.

2.- Imaginar "com si…”. Si bé al final de la tècnica del cercle d'excel·lència personal apliques el "com si" també pots fer-ho ara. Es, doncs, imaginar-te tenint aquesta habilitat i aplicant-la en l'entorn i temps que desitges.

 

La importància en coaching i PNL del joc intern. El secret de l'èxit

Joc interior i joc exterior, consulta de PNL a Sabadell

Importància de la coherència entre el joc interior i el joc exterior.

Timothy Gallwey a “El joc interior del tennis" va distingir dues habilitats diferents en la pràctica d' aquest esport. Els anomenats joc exterior i el joc interior. El joc exterior té a veure amb el desenvolupament per assolir una meta externa. Superar els obstacles externs. Evidentment té molt a veure amb el pla físic.

Tanmateix el joc interior té a veure amb el desplegament d'habilitats internes. Per exemple concentració, determinació, alerta relaxada, confiança, auto-acceptació i crítica CONSTRUCTIVA, flexibilitat, estabilitat, etc... I, per descomptat, gestionant òptimament l'ansietat, el dubte, manca de confiança, ràbia etc....

Com veuràs el joc intern contempla l'habilitat de gestionar estats interns. Això és de vital importància en el coaching generatiu. Sabem que un estat intern òptim desenvolupa actituds i comportaments més eficaços que un altre auto-limitant.

Així doncs, el cercle d'excel·lència personal és una tècnica de PNL que ajuda a:

  • Invocar aquests estats interns de recursos.
  • Ancorar-los per fer-los operatius d' una manera ràpida i en diferents contextos.

 

Els venedors, un exemple de coaching actualitzant recursos.

Recuperar els recursos interns, consulta de coaching i pnl a Sabadell

Recordar l'alegria per estar alegres.

La venda és una professió difícil. Exigeix molta motivació i habilitats especials. Alguns venedors recorren a una estratègia que bé podria ser de coaching i, fins i tot de PNL.

Tenen una llibreta en la qual anoten les seves vendes més exitoses. És un registre personal en el qual, senzillament, apunten les dades que els serveix per recordar aquests moments d'èxit.

I per què fan això?

Doncs bé, és l'esperit del modelatge en PNL. I també l'essència del cercle d'excel·lència personal. Endevines?. Cada vegada que tenen una visita important o una venda difícil, recorren a la llibreta. Cinc minuts abans li fan una ullada, recorden les vendes que els van funcionar i… passa la màgia!… Però no és exactament màgia. Crec que va ser Wittgenstein qui va dir alguna cosa com:

Podem ser feliços,
recuperant el record de moments en què ho vam ser.

 

Evidentment, revivint aquests moments com si estiguessin passant aquí i ara. Evocant la percepció sensorial subjectiva amb tots els sentits. I evitant les trampes de la ment (no del cervell) que pot aparèixer com a nostàlgia, frustració etc.

Doncs bé, aquesta és la proposta de la tècnica de PNL, el cercle d'excel·lència personal. Per suposat amb una metodologia optimitzada.

 

Modelar el cercle d'excel·lència personal. Com és la nostra experiència d'èxit?

Si has llegit alguna cosa de PNL o has seguit els meus articles, sabràs que la PNL va heretar de la teràpia Gestalt l' orientació cap al com. És a dir, com registrem una experiència d'èxit i una altra que no etiquetem com a tal. La importància no està en el contingut (el Què) sinó en la forma, el com.

Cercle d'excel·lència per a l'èxit, consulta a Sabadell

Com saps que tens èxit?

Ho veuràs clar amb un exemple. Imaginem dues persones que van en cotxe i tenen un accident. Les dues surten il·leses però una d'elles queda traumatitzada i és incapaç de tornar a conduir. L' altra, en canvi, l'endemà condueix com si no hagués passat res.

Què ha passat si totes dues van viure la mateixa experiència?

El secret està en com van registrar internament l'experiència. Una d'elles, per exemple, pot tenir un record vívid, en color, amb imatges grans, properes i en moviment, reviscut plenament submergit.

L' altra, però, amb imatges llunyanes, en blanc i negre, desdibuixades etc..... (Pots veure més d'això en el meu article: Submodalitats de PNL i superació personal)

¿Imagines quina de les dues és més probable que sigui la traumatitzada?

És important destacar que aquestes claus que desperten les teves habilitats o les teves pors, són només teves. Per això la PNL no és, només, conjunt de tècniques aplicables en coaching o per aconseguir objectius. És també, una disciplina d'autoconeixement i consciència.

A continuació examinarem el com de les teves experiències d'èxit.

 

El cercle d'excel·lència personal, els passos un a un

1.- En primer lloc tria una habilitat que vulguis millorar o replicar en un context determinat. Per exemple capacitat de concentració.

Pensa en períodes de la teva vida en què l'has posat en joc. habilitat. Reviu, de moment breument, aquest instant, el que hagis experimentat més plenament.

2.- Visualitza ara un cercle a terra davant teu. Imagina'l amb color, so o qualsevol altra percepció que, espontàniament et recordi aquesta habilitat que vols modelar. Recorda que durant aquest pas, ho veus a certa distància. És el que en PNL es coneix com a posició dissociat.

Coaching i PNL a Sabadell

Des de la posició d'observador podem analitzar.

El cercle que ara visualitzes des de certa distància (dos o tres passos) ha de ser prou gran com perquè hi càpigues en un moment de l'exercici.

Ara observa aquesta experiència en aquest cercle. Veient-te a tu mateix…. Com et veus? Quina és la teva postura/gestos/llenguatge corporal?

Escoltant-te.… Com sents la teva veu?

Des d'aquesta posició només pots veure i sentir el que pot veure i sentir un observador. Pots imaginar què sentiries si fossis un observador, però no el que sentiries sent-hi . Aquesta diferència és subtil però convé tenir-la present. Des d'aquesta posició pots indagar com seria veure't des de fora, és una posició més mental.

 

Vivint al cercle d'excel·lència personal l'experiència d'èxit.

3.- Un cop fet aquest inventari de la teva percepció com a observador, pren una profunda respiració. Fes un pas (o dos o tres) al capdavant i situa't al centre del cercle. Aprofundeix i expandeix ara a la teva percepció sensorial subjectiva. És molt important tenir clar aquest pas. A PNL, es diu viure una experiència en mode associat. És fonamental per a l'èxit en la pràctica del cercle d'excel·lència personal. Així que ho ampliaré

Ara no et veus com a observador, vius l'experiència en primera persona, submergit en l' experiència de plenitud de recursos. Fes un inventari complet de la teva experiència en temps present. Revivint aquí i ara aquesta experiència d'èxit i plenitud de recursos.

L' inventari de recursos ha d' incloure tots els sentits físics, és a dir:

A/ Vista. Com et veus a tu mateix en temps present? (Imagina tenir un mirall doncs ara, al centre del cercle d'excel·lència personal ho vius en primera persona). Pots veure la cara d'alegria i/o sorpresa de persones properes.

La visió també pot referir-se a imatges internes que puguin aparèixer. Aquest és un món plenament personal. Des de visualitzar-te nedant àgilment, fins a aparèixer una imatge metafòrica. Vaig tenir un client al qual li apareixia la imatge d'un puma saltant àgilment sobre la seva presa.... Així que...

B/ Oïda. Què et diuen les teves amistats, parella, fills, pares, etc ...? Com, per exemple, sonen els teus passos en caminar més lleuger?

Inclou també els diàlegs interns (auditiu intern). Què et dius ara? Quines són les teves frases motivadores i d'auto-felicitació? Com sona ara la teva veu interna – volum, to, timbre....?

La sensació corporal, el corol·lari de l'experiència d'èxit en el cercle d'excel·lència personal

C/ Sensacions corporals. Reviu i explora a la teva postura corporal aquí, en aquest moment d'èxit. Com és la teva respiració? I la teva gestualitat? Com camines o t'incorpores d'una cadira? Com són els patrons de tensió i/o relaxació en el teu cos? Quins sentiments t'envaeix? (És de suposar que d'alegria, confiança etc...). On sents al teu cos aquesta sensació d'èxit? Aquest element de les sensacions corporals és genuí en aquest pas. A l'anterior, quan et visualitzaves des de fora del cercle d'excel·lència personal no. Podia aparèixer, com a molt, la sensació des de la percepció d'un espectador, però no la genuïnament teva. Ara ets el protagonista.

El cercle d'excel·lència personal i professional. Submergir-se plenament en l'experiència per viure plenament.

Submergir-se i gaudir de l'experiència permet reviure l'estat intern associat a ella.

En aquest apartat pots incloure, d' existir, patrons de gust i olfacte, els sabors, olors associades, d' haver-n' hi.

Expandeix i gaudeix tota aquesta vivència explorant el com. Et pot servir d'ajuda el meu anterior article sobre les submodalitats. Explora a cada submodalitat per veure com la pots tornar més viva i gaudir-ne més. Per exemple afegint brillantor, color, moviment, profunditat a les imatges. O un so més envoltant, nítid o veus més suaus. Tens moltes variants contemplades en el quadre de submodalitats per millorar la teva experiència en el teu cercle d'excel·lència personal.

Gaudeix, amplifica i viu intensament aquest moment.

Amb això estàs incorporant els teus patrons cognitius, conductuals, sensacions físiques i emocionals del teu estat de plenitud de recursos. És a dir, el teu estat intern eficaç i d'èxit.

Recorda que un cop plenament associat, la teva atenció ha d'estar focalitzada cap a l' extern i l' intern. Per exemple, imatges externes i representacions internes, veus externes i internes.

Pren nota de tots aquests patrons. Si ho fas amb algun company, demana-li que t'ajudi en aquesta exploració i dicta-li perquè en prengui nota.

 

Elements addicionals del cercle d'excel·lència personal

En la mesura que coneguis millor els factors associats al teu rendiment òptim, més fàcil et serà accedir-hi. Ara imaginem altres ingredients possibles de l'èxit.

Recordes que al principi, com a observador et suggereixo la possibilitat de contemplar el cercle amb un color, vibració o so. Això és així per incorporar el visual (color), sensació (vibració) i auditiu (so). Per suposat que et suggereixin el recurs o l'habilitat a incorporar.

Si així ho has fet, imagina també el teu cos impregnant-se d'aquest color. Per fora i per dins.

Imagina també el teu cos vibrant amb aquest so, si l'has incorporat.

Sent com el color, la vibració i el so van pujant per tot el teu cos. Recorrent des dels teus peus, panxell, genolls, cuixes, abdomen inferior i superior, tòrax, fins a arribar al cap.

Amplifica aquesta i la resta de sensacions i percepcions. Imagina que les respires més i més profundament. Com si s' incorporessin a totes les teves cèl·lules. I recorda que en fer-ho, una habilitat no és tal habilitat fins que no entra en el múscul. És a dir, fins que no es converteix en conducta. Per això imagina que impregna les cèl·lules, teixits i músculs fins que encarna en acció.

Ancorar el moment d'excel·lència

L'ancoratge a PNL una eina bàsica.

L'ancoratge d'una experiència d'èxit

Anclar en PNL és associar un estímul sensorial, imatge o paraula a una experiència interna. En aquest cas a una experiència interna de recursos. La forma d'actuar és molt senzilla. Un cop plenament submergit a la teva experiència sensorial d'èxit:

  • Imagina una imatge, color, persona, etc.... que t'ho recordi (àncora visual)
  • Una o, com a molt, tres paraules (àncora auditiva)
  • Un gest o posició corporal (ancla kinestèsica)

Aquestes àncores et poden servir per accedir d'una manera directa al recurs en el teu dia a dia. D'aquesta manera la pràctica de coaching i/o PNL es fa operativa d'una manera més ràpida i pràctica.

A continuació surt del cercle i repeteix els passos 2 i 3. Pots repetir-ho les vegades que necessitis fins a tenir la certesa de poder accedir d'una manera ràpida i directa. No obstant això no t'obsessions amb la perfecció.

 

Extrapolant el cercle d'excel·lència personal a situacions concretes.

4.- Ara fora del cercle, Identifica algunes de les situacions en què volguessis tenir aquest estat, però veient l'experiència com des de fora, sense submergir-t'hi.

Tan aviat com hagis detectat el nou context, introdueix-te al cercle. Submergeix-te ara en l'experiència i observa les variacions en el teu estat intern. Reviu la situació nova amb les sensacions incorporades en el cercle d'excel·lència personal. Per reforçar, activa les tres àncores. Hauries de reviure aquesta situació en plenitud de recursos.

Surt fora del cercle i observa si l'estat de plenitud de recursos continua operatiu. Reforça si cal tornant a introduir-te en el cercle.

 

Concloent

Pots utilitzar aquesta tècnica de PNL en multitud d'ocasions. Si necessites confiança per fer una presentació. O determinació per deixar de fumar. Potser per motivar-te per apuntar-te a un gimnàs (i sí, anar regularment, 😆 ).

Recorda que pots invocar el cercle d'excel·lència personal activant les tres àncores. Però, això sí, abans hauràs de fer la pràctica.

Fins el proper article rep una cordial salutació,

www.josepguasch.com

Anteriors articles relacionats: Com viure una emoció amb equanimitat; Submodalitats de PNL i superació personal; El principi d'intenció positiva en PNL; Despertar consciència i PNL; Acceptació i responsabilitat; El perdó i les posicions perceptives; Posicions perceptives i empatia; Consulta de PNL Online i presencial a Sabadell

Següent article relacionat: Meditació del somriure interior

Vols posar en pràctica el cercle d'excel·lència personal?

T'agradaria conèixer més tècniques de PNL per a l'èxit en els teus objectius?
Demana'm informació gratuïta i sense compromís!
Consulta de PNL, presencial i Online

Consulta de PNL a Sabadell i Online. Consulta de programació neurolingüística ONline

 

 

 

 

 

 

Facebook Josep Guasch, coaching i psicoteràpia

 

El cercle d'excel·lència personal i professional, tècniques de PNL a Sabadell, Terrassa i online. Josep Guasch, coach , psicoterapeuta. Consulta de psicoteràpia i coaching (Ansietat, acompanyament i estratègies per aprimar, deixar de fumar, autoestima, addiccions, etc ...)

El centrament en acció en el coaching generatiu

BLOG


Equilibri emocional, centrament en acció i coaching generatiu

Equilibri emocional, centrament en acció, coaching generatiu Sabadell, Terrassa i online. Josep Guasch, psicoterapeuta, coach , consulta de coaching i psicoteràpia (PNL, Hipnosi, Teràpia Gestalt, Anàlisi Transaccional, Nen interior)

 

Centrament en acció i equilibri emocional, alerta i relaxat

Estat de relaxació alerta

Vam veure en l'article "com viure una emoció amb equanimitat" om accedir a l' equilibri emocional mitjançant la teràpia dissociadora. Inspirada aquesta en la PNL (Programació neurolingüística)

Vam estudiar el procés de dissociació com un element que ens ajuda a prendre distància de les emocions difícils. Així podem actuar amb major desafecció sense deixar d'estar en contacte amb (no a) l'emoció. No obstant això, en aquestes situacions accedim a una vivència una mica desarrelada. Com si l'experiència "no fos amb nosaltres". Existeix, doncs, una segona possibilitat per avançar en aquest equilibri emocional mitjançant el centrament en acció.

En aquest article posarem en joc dues habilitats. La de la teràpia dissociadora (l'enllaç a l'article està una mica més amunt). I, d'altra banda, el centrament actiu, una pràctica bàsica del coaching generatiu. Per a això et suggereixo repassar l'article Relaxació i centrament i posar en pràctica l'àudio centrament estàndard.

La teràpia dissociadora és només el pas intermedi. El centrament en acció permet l'experiència de viure un estat emocional amb equanimitat.

 

Buscant una experiència que t'allunyi de l'equilibri emocional

coaching generatiu, sortir de la zona de comoditat

Qualsevol experiència que et "tregui de polleguera" és vàlida. Al principi, i als efectes de començar la pràctica, és convenient que no sigui molt intensa. A mida que domines la técnica, podràs fer-ho amb experiències més feridores. Aquest és un principi vàlid per al coaching i qualsevol teràpia.

Escric aquest article en el mes de juny del 2020, en plena crisi del Covid19. Tenim al nostre abast, experiències que ens acosten a la por, la incertesa, el estrès, ansietat, etc. Així que, tal com treballem en PNL i coaching, et demano que triïs una experiència concreta. Tingui a veure o no amb l'actual situació.

Sovint em pregunten: I si no recordo una experiència dolorosa concreta? La resposta és senzilla, inverteix el temps necessari per a recordar-la. Estic convençut que qualsevol treball de psicoteràpia o coaching que no contempli experiències de referència concretes, està condemnat al fracàs.

Per assolir l'equilibri emocional mitjançant la pràctica del centrament en acció has de treballar amb experiències concretes.

Pensar, especular, raonar, parlar sobre .... és cosa de la ment. No obstant això, treballar amb experiències registrades en el nostre cervell és el que permet transformar-les. I això és així perquè són les connexions neuronals les que registren les nostres experiències. I aquestes formen part del nostre cervell i teixit nerviós.

Per treballar amb el centrament en acció i l' teràpia dissociadora, necessitem, doncs, experiències específiques. Si saps el que és la por és perquè en algun moment la vas viure. Si coneixes la tristesa és perquè has tingut alguna experiència d'aflicció. No pots conèixer l'enamorament si no t'has enamorat. I tots aquests registres estan gravats en el nostre sistema nerviós i cervell. El coaching i la PNL formen part d'un tipus de teràpia bàsicament pràctica.

Abans de practicar el centrament en acció. Reviu l' experiència en mode associat i dissociat

Així que, troba una experiència incòmoda concreta. Un dia, en un lloc i amb una/es persona/es identificad/a/es. Quan la tinguis accedeix a aquest record, imagina que el projectes davant teu, en manera dissociat. Si tens dubtes pots llegir aquest article "Com viure una emoció amb equanimitat. La teràpia dissociadora” . En mode dissociat et veus com un espectador.

Equilibri emocional amb PNL i teràpia dissociadora a Sabadell

La teràpia dissociadora fa veure la realitat des de certa distància.

A continuació fes un pas endavant i submergeix-te en l'experiència. Uneix-te a ella, viu en primera persona. Fes-ho amb una plena experiència subjectiva interna. Això és, mira el que veus, escolta el que recordes sentir, evoca les sensacions i sentiments. En primera persona, com si estiguessis aquí en temps present.

Ara fa un pas cap enrere. Nota en quin dels dos modes vius l'experiència amb més equilibri emocional. La vivència no és la mateixa, no ha canviat. No obstant això, en termes generals, la manera associat ens facilita el reviure l'experiència amb més intensitat. No canvia el què, canvia el com i, d'aquesta manera, canvia com vivim aquest moment.

Veurem a continuació com incorporar el centrament actiu doncs viure una experiència en mode dissociat provoca el que jo anomeno la "manera passota". És a dir, un allunyament que pot ser proper a un desentendre's. I això està bé per, per exemple, escoltar alguns polítics, però no sempre és l'ideal. Per això incorporarem el centrament en acció.

 

El centrament en acció, la base del coaching generatiu

Una de les pràctiques bàsiques del coaching generatiu implica el

Centrament en acció, consulta online i a Sabadell

El centrament en acció no implica passivitat.

treball amb els estats interns. Saber invocar i mantenir estats de qualitat és essencial per respondre amb equanimitat als reptes quotidians. De poc serveix una pràctica de meditació, mindfulness, relaxació etc ... si en situacions estressants es "ens porten els dimonis".

El centrament en acció és la base que ens serveix per a consolidar aquesta habilitat. I per seguir amb la pràctica és imprescindible haver llegit l'article Relaxació i centrament. En el mateix trobaràs un enllaç a un àudio que enllaça a un exercici de trànsit generatiu.

El centrament en acció és la base per a l'equilibri emocional.

Per seguir dono per fet que has realitzat aquesta pràctica i l'assenyalada anteriorment: La teràpia dissociadora.

Llavors tornem al moment en que et dissocies de l'experiència. Des d'aquí fes un pas enrere, respira una mica més profundament, estimula l'àncora del centrament. Roman en aquest estat de centrament actiu durant uns segons.

Amb l'àncora activa fes un pas endavant i situa't en la posició d'observador. Examina, en manera dissociat la situació. Un cop preparat/da, amb l'àncora i centrament actius, dónes un altre pas endavant i t' associes a l'experiència. Observa què canvia en la manera de viure aquesta situació.

Generalment veuràs que no t'afectarà tant, tot i que l'experiència sigui la mateixa.

 

Assolir l'equilibri emocional amb la pràctica del centrament en acció. El secret

Repeteix aquest cicle, amb aquesta experiència unes tres o quatre vegades. D'aquesta manera quedarà ancorat en el teu interior. Aquesta és la base del trenall amb les submodalitats.

El centrament en acció cal practicar-ho

Amb el centrament ens permetem brillar amb la nostra pròpia llum

Practica una i altra vegada amb diferents experiències, sempre específiques. És una bona idea fer-ho a l'acabar el dia amb algun moment que t'hagi incomodat. El cervell té una gran capacitat per generalitzar de tal manera que, un cop l'hagis reelaborat un nombre determinat de vegades, podràs fer-ho sense pensar. L'exercici llavors ja serà un record.

És com aprendre a conduir. Primer has de pensar en trepitjar embragatge abans d'encaixar la marxa. Després deixar anar embragatge i trepitjar accelerador etc.… Amb el temps, ja no has de pensar en aquests passos i ho fas automàticament. L'equilibri emocional amb l'exercici del centrament actiu funciona de la mateixa manera. L'exercici no és més que una forma de reestructurar l'experiència interna. Un cop ancorada en el teu interior podràs reelaborar qualsevol experiència sobre la marxa. I ho faràs sense necessitat de tota la parafernàlia de l'exercici o, com a molt, amb només una elaboració mental.

 

Quantes vegades hauré practicar el centrament en acció per aconseguir l'equilibri emocional?

Com en tot el que té a veure amb el creixement interior, cadascú té el seu ritme. No puc donar, doncs, uns temps exactes. sí puc, no obstant això, oferir unes pautes que serviran per aprofitar millor i més ràpid els exercicis.

1.- Consolidar les pràctiques inicials.

Com en tots els coneixements acumulatius cal cuidar els principis. Per no ser repetitiu em remeto als dos enllaços ressenyats anteriorment. Un és l'article de la teràpia dissociadora, un altre el de la relaxació i centrament. De fet la pràctica del centrament actiu per a l'equilibri emocional és la suma dels dos exercicis.

2.- Aconseguir l'equilibri emocional començant amb experiències desagradables, però poc.

És semblant a quan vam aprendre a anar en bici. Generalment no ho vam fer directament, sobre una bicicleta gran de només dues rodes. És possible que comencéssim amb un tricicle o amb una bicicleta amb dues rodes auxiliars. Alguns nens van començar sent assistits pels seus pares. En qualsevol cas, fins que no es consolida l' equilibri, a poc a poc, no comencem a circular en bici per qualsevol terreny. El centrament en acció necessita entrenar-se en situacions cada vegada més intenses, però començar gradualment.

3.- La pràctica regular del centrament en acció

Com he exposat anteriorment, practicar regularment i amb

Equilibri emocional en el centre de la tempesta, consulta a Sabadell

Amb el centrament actiu pots romandre en el centre de l'huracà

situacions reals. El nostre cervell té registrades les experiències que considera significatives. Aquestes experiències són com una base de dades que acoloreixen el nostre present. La manera en què les recodifiquem asseurà la base de el com experimentem les següents vivències. Per això la pràctica és fonamental per anar apropant-nos a la serenitat emocional.

4.- Deixar la pràctica escalonadament.

En algun moment ja no serà necessari practicar l'exercici, però no és aconsellable tallar de cop. Les pautes de conducta i actitud apreses durant anys poden tornar a poc que se'ls doni una oportunitat.

Per això és millor no "obrir comportes" abruptament i sí fer-ho d'una manera escalonada. D'aquesta manera el centrament actiu s'anirà enfortint i obrint pas d'una manera segura.

5.- Si cal, reforçar amb un procés de coaching generatiu online o presencial

Totes les pràctiques que proposo al blog poden ser beneficioses. No obstant això no poden substituir la pràctica amb un coach o psicoterapeuta certificat i entrenat. Això també és vàlid per aconseguir l'equilibri emocional amb el centrament en acció. El terapeuta ajuda a adaptar les pràctiques a la teva situació real i, si escau, optimitza els resultats.

Avui en dia, i gràcies a la tecnologia, aquest tipus d'exercicis es pot realitzar mitjançant processos online. Encara que , per descomptat, la modalitat presencial segueix vigent.

Fins el proper article, rep una cordial salutació,

www.josepguasch.com

 

Coneixes el coaching generatiu?
T'agradaria provar aquesta exclusiva modalitat de creixement personal?
Visites online i presencials
Demana ara informació gratuïtament i sense compromís!
Clica a la imatge!Coaching generatiu online i presencial a Sabadell

Anteriors articles relacionats: El centrament, estat de relaxació alerta i font de recursos, Relaxació i centrament. Per què en psicoteràpia i coaching?, Com viure una emoció amb equanimitat, la teràpia dissociadora

Següent article relacionat: Jo et veig. El poder de la presència.

 

Et convido a participar al meu blog ampliant idees. Per exemple, aportant suggeriments o compartint els teus dubtes a l'apartat al peu del mateix.

Ah!!, i si t'ha agradat i et ve de gust, et convido a compartir l'article.

 

T'ha resultat interessant aquest article sobre el centrament en acció per aconseguir l'equilibri emocional?
Estàs interessat en un programa personalitzat de coaching i/o psicoteràpia? Contacta amb mi sense compromís!:

– Telèfon: 615.56.45.37 – Mail: jspguasch@gmail.com – Web: Formulari de contacte

Si vols, pots rebre còmodament la meva News Letter amb tots els articles del bloc. També, activitats, promocions i informació interessant i pràctica: – Sí vull rebre la News Letter

Si coneixes algú que pogués estar interessat, en aquesta informació, no dubtis a compartir-la

 

Icona de facebook, Josep Guasch, coaching i psicoteràpia, consulta a Sabadell

 

 

 

 

 

 

Equilibri emocional, centrament en acció, coaching generatiu a Sabadell, Terrassa i online. Josep Guasch, coach , psicoterapeuta, coaching i psicoteràpia (Assertivitat, lideratge, teràpia de parella, gelos, ludopatia, depressió, etc ...) a Sabadell i Terrassa

Es pot deixar de fumar online

BLOG


Es pot deixar de fumar online, tractament del tabaquisme

Es pot deixar de fumar Online. Josep Guasch, psicoterapeuta, coach , consulta de coaching i psicoteràpia (PNL, Hipnosi, Teràpia Gestalt, Anàlisi Transaccional, Nen interior) a Sabadell i Terrassa. Tractament del tabaquisme online.

 

Tractament del tabaquisme online

Deixar de fumar definitivament online és possible

Vols deixar de fumar i ho has provat diverses vegades?
Creus que necessites ajuda per superar el tabaquisme però no tens temps?
Vols alliberar-te de l' addicció mitjançant un programa fiable i posat a prova?

Saps que hi ha un tractament del tabaquisme online?
Sí, és possible, es pot deixar de fumar online

Jo vaig abandonar els cigarrets fa ja 29 anys. Just quan vaig començar a estudiar psicoteràpia. Vaig anar aplicant, a poc a poc, el que anava aprenent i em va funcionar!

Ara em sento completament satisfet d'haver-ho aconseguit i vull compartir la meva experiència personal i professional. He acompanyat i segueixo fent-ho en la meva consulta presencial de psicoteràpia i coaching a persones que ho volen deixar. També segueixo ajudant a altres persones a superar altres addiccions. Però ara, les noves tecnologies ens obren una nova possibilitat. La teràpia online.

 

Tens la possibilitat d'accedir al mètode personalitzat Es pot deixar de fumar en línia.

Pots fer-ho mitjançant el tractament del tabaquisme online.

Deixar de fumar des de la comoditat de casa teva

És possible deixar de fumar des de casa, mitjançant la tecnologia online

Des de qualsevol lloc de món de parla hispana.

Mitjançant un programa adaptat a les teves necessitats, personalitat i disponibilitat de temps.

Durant les primeres visites no cal deixar el tabac. Aprendràs una sèrie d'habilitats que t'ajudaran per, quan arribi el moment, alliberar-te definitivament. I és precisament d'això del que va aquest procés, d'alliberar-se definitivament. És el que fa que et sentis satisfet i feliç al poc temps de deixar-ho.

El mètode Es pot deixar de fumar online és, alhora que un programa estructurat, un procés personalitzat. Segueix unes pautes i temps marcats però flexibles.

No és important si ja ho has provat i has fracassat. Com si ho has intentat moltes vegades i no va funcionar. Per descomptat millor si és la primera vegada que ho decideixes. El tractament del tabaquisme online propicia el contacte amb aquesta part teva que sembla sabotejar-te.

Sabies que aquest (diguem-ne) fumador intern és com un nen petit desorientat?. Sí, hi ha persones que es sorprenen d'aquest descobriment. Qualsevol addicció (i el tabaquisme és una de les més importants) amaga al seu interior un propòsit positiu. Només que s'equivoca en les formes. És com un nen petit que es farta de llaminadures perquè li agraden ... Sense saber que el preu que pagarà serà una indigestió.


'Amb el mètode es pot deixar de fumar en línia tu tries el moment d'abandonar el tabac!!

No hi ha res pitjor que sentir-se obligat a abandonar una cosa que no es vol deixar. "Una part meva vol, però un altre.... "et sona ? En realitat, fins que una persona no està preparada no deixa una addicció. Aquesta és la realitat.

El tractament del tabaquisme online fa que desitgis deixar de fumar d'una manera natural. I aquest moment arriba sense sentir-te pressionat. Només demano una cosa, fer els exercicis cada dia. Només et demanaran mitja hora diària, no més.

Saps el guany que et suposarà en el futur aquesta mitja hora diària?

Fixa't en aquestes afirmacions

Em resulta cansat caminar i pujar escales. Camino amb vitalitat i pujo escales àgilment.

Tinc un gust amarg a la boca. Tinc un gust fresc i natural en la meva boca.

La meva pell és gris i somorta. La meva pell brilla saludablement.

Estic tossint des que em llevo. Respiro amb profunditat i llibertat.

No assaboreixo bé el que menjo. M'adono de la textura, l'olor i sabor del menjar.

La meva esperança de vida minva amb cada cigar. La meva vitalitat augmenta en deixar de fumar.

Es pot deixar de fumar online, tractament del tabaquisme online

Inconvenients de seguir enganxat, avantatges d'alliberar-te.

Compara les descripcions ... T'estan entrant ganes de deixar de fumar? Evidentment, és un exercici preliminar, va bastant més enllà. El que vull indicar-te és que quan aconseguim desitjar deixar de fumar, és fàcil i ràpid. Llavors el sentiment d'alleujament i alliberament apareix d'una manera natural. És molt diferent a fer-ho lluitant a cada moment amb aquesta altra part que segueix desitjant fumar.

T'agradaria viure la resta de la teva vida encantat d'haver pres aquesta decisió en comptes de tens i a la defensiva?

El tractament del tabaquisme online inclou una sessió d'hipnosi i molt més ...

Una vegada que ho hagis decidit, i amb tot l'après, mitjançant una sessió de hipnosi online rebràs l'impuls necessari per abandonar definitivament el tabac.

Sí, és possible realitzar sessions d'hipnosi en línia!! Evidentment, sempre que hi hagi el teu consentiment. A més aquesta sessió d'hipnosi és completament personalitzada, no es tracta d'una sessió estàndard, la mateixa per a tots. És per aquesta raó, també, que mantenim les sessions prèvies. A la hipnosi personalitzada apareixeran els elements que, en funció de la teva personalitat i biografia com fumador, més puguin influenciar-te positivament.

Avantatges de la teràpia online. Et queda un registre de tot el procés

Tractament del tabaquisme online

Una gran col·lecció de recursos per allibertar-te definitivament del tabac.

Un dels avantatges d'aquesta metodologia és que permet gravar totes les sessions, incloent la de hipnosi. De tal manera que tindràs un enregistrament, al teu ordinador, de totes les converses que tinguem. Això té molts avantatges, per exemple:

  • Et permet repassar el conversat en la sessió quan vulguis.
  • Tindràs un registre audiovisual de tots els exercicis que fem, i els tindràs amb tu per sempre.
  • Tindràs aquest mateix registre de la sessió d'hipnosi. Això és important bàsicament per dos motius:
  • Algunes persones es queden adormides durant la hipnosi i encara que l'efecte és el mateix, no queden molt segures. D'aquesta manera podràs tornar a escoltar-la a casa teva, tranquil·lament, les vegades que vulguis.
  • Fins i tot, en alguns casos, pot existir certa suspicàcia sobre el que ha passat durant la hipnosi
  • Si t'interessa reforçar la teva motivació i confiança. La tens perquè l'escoltis les vegades que et calgui.

Aquestes són alguns dels avantatges del mètode es pot deixar de fumar online. Però hi ha més

Què aprens durant el procés de alliberar-te de l'addicció a fumar

Una vegada un client, rehabilitat d'alcoholisme, em va dir que se sentia afortunat de la seva malaltia. Aquesta afirmació, encara que sorprenent a el principi, se sostenia sobre una gran veritat. El que va aprendre sobre ell mateix en el procés de la seva rehabilitació. I és que superar una addicció no és una cosa que s'aconsegueixi "només" amb força de voluntat. Requereix introspecció i estratègia. Conèixer les pròpies debilitats i les fortaleses. Ens ajuda a conèixer les possibles palanques de la nostra motivació.

Es pot deixar de fumar online

Tu tries quan deixar enrere el tabaquisme

Saber quins valors propis ens poden ajudar a crear les nostres estratègies de motivació interna. Quins beneficis secundaris donaran suport a la nostra motivació externa.

Podem aprendre també sobre l'origen de la nostra addicció. Qualsevol addicció sorgeix com un alleujament a un dolor intern, o acaba ocupant aquest lloc. Per exemple fumar per alleujar l'estrès, reflexionar, trobar inspiració, etc. Un vegada, un client va confessar ser incapaç de deixar el cigarret de les 11 de la nit. Era el seu moment de descans, el seu alleujament.

Superar una addicció és, a més d'una teràpia, un camí d' autoconeixement i superació personal.

Aprendre a trobar el benefici secundari del tabac ens acosta a les nostres mancances internes. És doncs una manera d'autoconeixement. La bona notícia és que aquestes necessitats no satisfetes poden trobar altres maneres de ser cobertes. D'aquesta manera no tractem simplement el símptoma (fumar) sinó també la causa primera que el produeix.

 

Aprenentatges específics en el programa “es pot deixar de fumar online”


– Aprens a relaxar-te i gestionar el teu estrès i ansietat. I pots aplicar aquestes tècniques en altres situacions com parlar en públic, la teva professió, relacions… Hi ha en el meu blog un article que, juntament amb altres tracta aquest tema. Si t'interessa pots llegir-lo així com escoltar l'àudio annex: Relaxació i centrament. Per què en psicoteràpia i coaching?

– A identificar i gestionar les teves imatges i diàleg interns. Totes les estratègies internes que dirigeixen la nostra actitud i conducta tenen a veure amb això. Si t'interessa aprofundir una mica més en això et recomano que llegeixis l'article: Les submodalitats de la PNL i la superació personal:

– Reconèixer els valors que dirigeixen la teva vida. Els valors són la font principal de motivació interna.

– En conseqüència aprofundeixes en el teu autoconeixement.

– Una especial tècnica de motivació basada en la Programació Neurolingüística.

– Connectar amb el teu subconscient creatiu per aconseguir la seva col·laboració. Tot això de la mà de la més moderna modalitat en el terreny del coaching. El Coaching Generatiu.

– Aprendre a fer les paus amb tu mateix, tot i que no entenguis el motiu d'algunes conductes autodestructives. Una mica d'això ja ho he avançat a l'article, i pots trobar més llegint aquest altre article del meu blog: El principi d'intenció positiva en PNL i les necessitats humanes

I el més important, totes aquestes habilitats no només formen part d'un tractament del tabaquisme online. .Són eines de creixement personal que pots aplicar a altres aspectes de la teva vida!

A més, rebràs suport amb àudios i text.

L'autoconeixement és necessari per alliberar-se d'una addicció online

Conèixer les parts que ens mantenen enganxats a l'addicció és una manera d'autoconeixement.

Com és el procés per superar l'addicció

El procés es pot deixar de fumar online es realitza a través de la plataforma Skype. Cada sessió és d'una hora de durada amb suport afegit (àudio i/o text segons el tema que tractem).

Acordem la manera de pagament després de la primera sessió. Pots abonar els honoraris per bizum, transferència o PayPal.

Les fases per de el procés es pot deixar de fumar online

Etapa prèvia.

Durant aquest període segueixes fumant amb normalitat.

  • Treballem amb els motius que et van induir a fumar i els que encara et mantenen en l'addicció.
  • Aprens a gestionar les teves imatges i diàleg intern relacionats amb l'hàbit de fumar.
  • Adquireixes competències per gestionar l' estrès i ansietat
  • Aprendràs una exclusiva tècnica de motivació i sabràs per què funciona
  • Aprens a connectar amb la teva saviesa interna així com amb experiències de referència que donin suport a la teva voluntat.
  • Connectaràs d'una manera natural amb les ganes de deixar de fumar. D'una manera natural, establint un nexe amb les raons de la teva ment i les del teu cor. O el que és el mateix, el teu conscient i el teu subconscient.
  • Trobes sortides creatives perquè es manifesti d'una manera més saludable el que et va portar a fumar o et manté encara en l'addicció.

Aquesta etapa finalitza quan et sentis ja preparat per dir adéu al tabaquisme. Llavors procedim a la sessió d'hipnosi per deixar de fumar online.

Com ja t'he dit, queda gravada perquè la tinguis i la repassis si ho consideres oportú. I, repeteixo també, és completament personalitzada.

Tractament del tabaquisme online

Tenir clar que has triat una vida saludable

Deixant de fumar

  • Durant aquesta etapa, si ho desitges, podem seguir veient-nos. També hi ha qui prefereix deixar-ho aquí. Per descomptat no és obligat continuar (bo, res en el procés és obligat).
  • Si ho desitjes t'acompanyaré i reforçaré la teva motivació per enfrontar el millor possible la síndrome d'abstinència. Si has fet bé la feina serà fàcil, però convé tenir cura ja que el perill és l'excés de confiança.

 

Reforçant el que s'ha après i enfocant-nos cap a la salut

  • Aquesta ja és l'última etapa del procés. Ens orientem a la salut. Reforcem el que has après i, si escau, treballem amb algun tema que hagi sortit en les anteriors fases.

Durant cada etapa rebràs material addicional per reforçar el teu procés.

Lliure del tabac definitivament

Alliberar-te de l'addicció et permet començar una vida saludable i alegre.

De quantes sessions consta el mètode es pot deixar de fumar en línia?

El procés, com he indicat anteriorment, és completament personalitzat. No és un protocol estàndard sinó que s'ajusta a les teves necessitats i biografia com fumador.

La mitjana de sessions està entre cinc i sis però, insisteixo que depèn de cada persona.

El tractament del tabaquisme online és completament personalitzat.

D'altra banda, hi ha la possibilitat (que recomano però completament lliure) de seguir amb unes quantes sessions de seguiment perquè et sentis acompanyat durant els dies després de deixar el tabac.

Pensa en la teva salut, en tot el que pots fer a partir d'ara. Adona't com la teva autoestima millora veient que ets capaç de superar el hàbit. Dóna la benvinguda a una nova sensació de llibertat i creixement personal. I com de diferent et miren els teus éssers estimats i ... també, en tots els diners que pots estalviar des de ja. Has pensat en què ho vas a invertiràs?

Teràpia addiccions online

Lliure de l'addicció definitivament pots conduir la teva vida a on vulguis

 

Si tens dubtes, posa't en contacte amb mi sense compromís a través d'aquest enllaç: Josep Guasch, coaching i psicoteràpia – Contacte

I si tens pressa, mitjançant telèfon o WhatsApp 615.56.45.37

Pots veure un dels meus articles en la meva web en el següent enllaç: Deixar de fumar amb hipnosi i PNL. Tractament per al tabaquisme

Rep una cordial salutació,

Vols sentir-te lliure definitivament?
Vols fer-ho d'una manera segura, amb poca "filosofia" i eines pràctiques?
Es pot deixar de fumar online!
Demana ara informació, gratuïtament i sense compromís
¡Visites ONLINE i presencials!

És possible deixar de fumar online

Teràpies per al tabaquisme per internet

 

www.josepguasch.com

Següent article relacionat: Tips per deixar de fumar. Consells per superar el tabaquisme

 

Et convido a participar al meu blog ampliant idees. Per exemple, aportant suggeriments o compartint els teus dubtes a l'apartat al peu del mateix.

Ah!!, i si t'ha agradat i et ve de gust, et convido a compartir l'article. També comentar i / o puntuar amb les estrelles en el resum que trobaràs més avall.

Estàs interessat en un programa personalitzat de coaching i/o psicoteràpia? Contacta amb mi sense compromís!: – Telèfon: 615.56.45.37 – Mail: jspguasch@gmail.com – Web: Formulari de contacte

Si vols, pots rebre còmodament la meva News Letter amb tots els articles del bloc. També, activitats, promocions i informació interessant i pràctica: – Sí vull rebre la News Letter

Si coneixes algú que pogués estar interessat, en aquesta informació, no dubtis a compartir-la.

 

Icona de facebook, Josep Guasch, coaching i psicoteràpia, consulta a Sabadell

 

 

Es pot deixar de fumar online. Josep Guasch, coach , psicoterapeuta, consulta de coaching i psicoteràpia (Assertivitat, lideratge, teràpia de parella, gelos, ludopatia, depressió, etc ...) a Sabadell i Terrassa. Tractament del tabaquisme online

 

El sentit del corona virus i l'arribada de la primavera, consulta de psicoteràpia i coaching a Sabadell

BLOG


El sentit del corona virus i l'arribada de la primavera

El sentit del corona virus i l'arribada de la primavera. Josep Guasch, psicoterapeuta, coach , consulta de coaching i psicoteràpia a Sabadell, Terrassa i online. (PNL, Hipnosi, Teràpia Gestalt, Anàlisi Transaccional, Nen interior).

 

El sentit del corona virus, consulta de coaching a Sabadell

El sentit no està tant en la meta com en el camí.

Té sentit aquesta pandèmia del corona virus?
Ens porta alguna lliçó amb l'arribada de la primavera?

Atorgar un sentit a la nostra vida és una elecció purament humana. Per exemple, podem triar viure en harmonia amb la Natura ... o no fer-ho. I, per poca consciència que tinguem, podem adonar-nos del preu a pagar per la desconnexió amb el nostre medi ambient.

D'altra banda, la crisi del COVID-19 ha disparat la incidència de conegudes dolències. Alguns exemples: Ansietat, Estrès, Depressió, dols traumàtics per comiats no consumats, i en general un ambient de trauma.

Per això sé que la pregunta si té sentit aquesta pandèmia del corona virus o, fins i tot, si porta alguna lliçó amb l'arribada de la primavera pot semblar absurda ... a primer cop d'ull. No obstant això, quan penso en això del significat de vida, o fins i tot de "el que ens passa", ve a la meva memòria Viktor E. Frankl.

La recerca de sentit en el coronavirus, font de resiliència

Frankl va ser un psiquiatre i neuròleg austríac. Però el més

L'arribada de la primavera, construir des de l'adversitat, coaching a Sabadell

Sentit de vida i resiliència

important, supervivent de l'holocaust nazi. La seva obra "L'home a la recerca de sentit" és el corol·lari de la seva filosofia i modalitat terapèutica, la logoteràpia. També un exemple de resiliència.

Sovint les seves frases i reflexions em serveixen com una forma de mantenir el meu nord. I això ho dic tant a títol personal en frases com:

D'alguna manera, el sofriment deixa d'estar patint
en el moment en que troba un significat.

I aquí és interessant aquesta disgregació implícita de la paraula patiment. Per a mi, una cosa és experimentar un dolor o incomoditat, una altra cosa patir. El patir, per a mi i molts altres, implica el recordar que ho estic passant malament. Aquesta és la trampa del "patiment". I per sortir d'aquest parany res millor que trobar un significat, aprenentatge o lliçó de vida.

Però també, com a psicoterapeuta i coach, m'ajuda a veure la voluntat de superació en els meus consultants quan diu:

Diria que els nostres pacients mai es desesperen realment pel sofriment en si mateix!
En canvi, la seva desesperació sorgeix en cada instància d'un dubte,
pel que fa a si el sofriment és significatiu.
L'home està llest i disposat a suportar qualsevol sofriment
tan aviat com pugui veure un significat en ell.

Portem ja un parell de setmanes amb mesures dràstiques i ara s'han intensificat. Més o menys ja sabem què fer i què no però ... Queden, almenys, dues setmanes més, després de les dues primeres. Ja no és la “novetat” tot i que vagi acompanyada de por. I sabem que la por és l'avantsala de l'ansietat.

Ara comença el llarg recorregut. I és precisament ara quan poden aparèixer les nostres ferides més profundes. Pors, impaciències… Com suportar-ho al llarg del temps?.

És ara quan, crec, més rellevància pren el pensament de Viktor E. Frankl. Com diu el títol de la seva obra més significativa “L'home a la recerca de sentit“. Els ensenyaments de la logoteràpia, de la recerca de sentit, és molt més evident en períodes de dificultat. I és ara, en aquesta crisi del Covid-19, en plena arribada de la primavera, quan podem llegir-lo en clau d'oportunitat.

La crisi del Covid-19 i la revolució interna

I, per descomptat, això no implica resignació ni, probablement, obeir mansament. Significa, precisament, una oportunitat d'aprenentatge. durant la qual, fins i tot, puguem qüestionar activament el maneig de la informació i mesures adoptades pel govern.

Però cura amb les rebel·lianes sense causes (o amb causes no justificades). No es tracta de qüestionar per qüestionar com sembla que estan fent alguns grups. Tampoc de fer-ho per raons polítiques. Es tracta d'un qüestionament que ha de néixer de les nostres conviccions més profundes.

Aquesta és la clau. Fins i tot si decidim assentir, que ho sigui des de les conviccions més profundes. Jo crec que tota revolució externa ha d'anar precedida d'una revolució interna, i això exigeix coherència i valor.

La crisi del Covid-19 ens afecta tod@s. I en això hem de posar el millor de nosaltres.

L'arribada del corona virus té algun sentit?

L'arribada de la primavera, consulta de psicoteràpia i coaching transpersonal a Sabadell

Sembla que la interrupció de l'activitat humana revitalitza el planeta.

Com trobar sentit en el dolor és una cosa molt personal. No obstant això, aprofitant aquesta crisi amb l'arribada de la primavera (un nou començament) vaig a llançar alguna idea. Almenys compartir, que ja en alguna cosa ajuda.

Què està passant amb la natura en aquesta difícil arribada de la primavera?

L'altre dia vaig llegir aquest article: Capa de ozono se recupera y redirige vientos a todo el mundo

L'article comença amb les següents paraules: "La capa de ozono se está recuperando del daño que la contaminación y el sobrecalentamiento del planeta provocaba. Y ahora esparce sus vientos alrededor del mundo. "

A la llum d'aquesta notícia podem tornar a la pregunta: L'arribada del corona virus té algun sentit?. Els "vientos que se redirigen a todo el mundo" amb l'arribada de la primavera, ens diuen alguna cosa?

Evidentment, és una pregunta a la qual cadascú trobarà la seva resposta. No obstant això són òbvies les conseqüències d'haver detingut, només dues setmanes, la nostra frenètica activitat. L'ecologia de la terra ho agraeix. I no crec que sigui una cosa banal.

Un altre curiós efecte secundari que acompanya aquesta pandèmia

Una italiana, usuària de Twitter, ha compartit unes imatges de l'aigua dels canals de Venècia. En el seu comentari deixa escrit:

"Un efecte inesperat de la pandèmia – l'aigua que flueix pels canals de Venècia està neta per primera vegada en molt de temps. Els peixos són visibles, els cignes han tornat "

Pots veure l'article que comenta aquesta notícia: El agua de los canales de Venecia por el corona virus, transparente y con peces.

 

El sentit del corona virus i els valors

Conèixer els nostres valors, coaching a Sabadell

Conèixer i posar en pràctica els nostres valors, atorga sentit a la vida.

En mode semblant algunes persones famoses semblen trobar sentit a l'epidèmia del corona virus. Així, la que va ser capitana de la selecció espanyola de natació sincronitzada, Ona Carbonell, declara en una entrevista a el diari Sport:

"Tots hem de reflexionar sobre el que està passant i treure alguna cosa d'aquesta situació. Encara que estigui sent difícil per a tothom hem de veure que hem de canviar coses com a societat. Ser més sostenibles, pensar menys en nosaltres, ser més solidaris i pensar en global deixant els egos. I sobretot gaudir del que tenim, de les coses bàsiques. D'una abraçada, una mirada, un somriure, un gest ... el dia a dia tan frenètic que portem ens fa menys autèntics i això ens està ensenyant una mica a tots. "

També he llegit sobre la "feresa democràtica" del corona virus. Així, altres pandèmies (sida, ebola, o fins i tot la crisi del 2008) no aixecaven la mateixa solidaritat que aquesta actual. Aquestes últimes afectaven a col·lectius desfavorits o fins i tot marginals.

Però aquesta pandèmia del corona virus sembla tenir algun sentit quan, de cop i volta, tots ens tornem solidaris. La resposta, òbvia, per primera vegada un virus sembla ser anàrquicament democràtic. Pot afectar els poderosos i els no tant, rics i pobres, blancs i negres, hetero i no “normosexuals”. .Bon senyal! 😆

L'arribada de la primavera, el nou i el sentit del transpersonal.

El sentit del corona virus i la sanació d'planeta

¿Porta el coronavirus una possibilitat de sanació humana i planetària?

Per trobar algun sentit en l'epidèmia del corona virus podem remuntar-nos a una visió esotèrica. Des de l'antiguitat els pobles europeus, i d'altres cultures, rendien honor a les forces de la Vida. Entre elles els cicles estacionals. I així és com, fa poc, transitem l' equinocci de primavera. El moment en què hores de llum i de foscor s'equilibren.

A partir de l' arribada de la primavera les hores de llum van guanyant terreny a les de foscor. I és just en aquest moment quan emergeix amb més força aquesta epidèmia. Un estudi astrològic d'aquesta llunació de primavera sembla establir una curiosa correlació arquetípica amb Quirón, el sanador ferit.

Carl Gustav Jung estava convençut que “només la persona ferida cura“. Una significativa afirmació per a una societat malalta. Ara bé, només el fet d'estar malalt no sana. Cura el recórrer a partir de la malaltia la sanació.

Annex un enllaç a un vídeo que il·lustra aquesta interessant visió i recerca de sentit en l'epidèmia del corona virus. En la mateixa una explicació de la mà de Núria Picola, una bona amiga i excel·lent astròloga. Així com una suggerent meditació guiada per Débora.

 

El sentit del corona virus en les hipòtesis de la conspiració

Altres mirades més inquietants ens porten a la hipòtesi de la conspiració. Annex article amb vídeo dels deu minuts finals de la intervenció del Dr. Thomas Cowan. A la Cimera de Salut i Drets Humans a Tucson, el 12 de març de 2020.

En aquesta intervenció ens parla de la correlació entre la electrificació de la terra i les pandèmies de grip:

Existeix un ordre mundial que conspira en contra de la majoria de la humanitat?

La teoria de la conspiració mereix ser tinguda en compte…

Intencionadament o no, ens condueix a un escenari en el qual, les negades declaracions de Christine Lagarde sobre la longevitat dels ancians, no desmenteix l'informe de l'FMI de 2012 en el qual sí es deia:

"Les implicacions financeres que la gent visqui més del que s'esperava ("risc de longevitat") són molt grans ".

I sabem que quan els interessos són financers, pocs són els criteris ètics posats en joc. Deixo l'article que defensa a Lagarde, Però no precisament a l'F.M.I.! 🙄

És fals que Lagarde digués que la gent gran viu massa… però no és fals que ho digués l'FMI.

 

Per finalitzar, recordar que “quan alguna cosa es mou fora, alguna cosa es mou dins”

El tema del sentit o no d'el corona virus dóna per a molt. Segur que m'he deixat moltes altres consideracions. No obstant això, sí que és veritat que amb l'arribada de la primavera, alguna cosa nova sembla re/néixer en l'ambient. Tot i els pesars, alguna cosa haurem de deixar enrere i, en ocasions, cal tornar al nostre és necessari.

M'agrada, no obstant això, recordar un poema que circula fa poc per internet.

El sentit de la introversió, consulta de coaching a Sabadell

El tresor de la introversió.

"La gent es va quedar a casa. Va llegir llibres, va escoltar, va descansar i va fer exercici i art,
i va jugar i va aprendre noves formes de ser, i es va estar quieta.

I va escoltar més profundament. alguns meditaven, alguns resaven, alguns ballaven.
D'altres es van trobar amb les seves ombres, van començar a pensar de manera diferent. Van sanar.

Llavors, en absència de persones que vivien en la ignorància, perilloses, sense sentit i sense cor,
la terra va començar a curar.

I quan va passar el perill, i la gent es va unir de nou, van plorar les seves pèrdues,
van prendre noves decisions, van somiar amb noves imatges i van crear noves formes de viure
i sanar la terra per complet, ja que havien estat curades "

(Kitty o'Meara)

Annex enllaç a una revista que ens parla de la història d'aquest poema que s'ha fet viral.

Segons l'article l'autora és una mestra nord-americana. Però sense dubtar-ho, pel cognom i la musicalitat del poema, d'ascendència irlandesa.

Doncs creia que acabava però pel que es veu, no

Estava ja “tunejant” l'article per publicar-lo. El contingut clar, quatre detalls… i apareix aquesta notícia:

“APROVADA LA NOSTRA GEOLOCALITZACIÓ AL BOE”

Annex enllaç a l'ordre ministerial apareguda al sacrosant B.O.E.

I ara sí, vaig a respirar uns minuts (probablement hores). No crec que pugui evitar proferir paraules com INDIGNACIÓ, VERGONYA, DICTADURA.., i d'altres de pitjor escoltar però mateix contingut. Aprofitant la conjuntura crítica ens fiquen (si, ens fiquen) el que la “casta” política / econòmica estava desitjant.

Ara sí, crec, val la pena donar una direcció molt concreta i amb molt sentit als nostres esforços.

Fins el proper article, rep una cordial salutació

www.josepguasch.com

 

Et convido a participar al meu blog ampliant idees. Per exemple, aportant suggeriments o compartint els teus dubtes a l'apartat al peu del mateix.

Ah!!, i si t'ha agradat i et ve de gust, et convido a compartir l'article. També comentar i / o puntuar amb les estrelles en el resum que trobaràs més avall.

Estàs interessat en un programa personalitzat de coaching i/o psicoteràpia? Contacta amb mi sense compromís!: – Telèfon: 615.56.45.37 – Mail: jspguasch@gmail.com – Web: Formulari de contacte

Si vols, pots rebre còmodament la meva News Letter amb tots els articles del bloc. També, activitats, promocions i informació interessant i pràctica: – Sí vull rebre la News Letter

Si coneixes algú que pogués estar interessat, en aquesta informació, no dubtis a compartir-la.

 

Icona de facebook, Josep Guasch, coaching i psicoteràpia, consulta a Sabadell

 

 

 

 

 

 

El sentit del corona virus i l'arribada de la primavera. Josep Guasch, coach , psicoterapeuta, consulta de coaching i psicoteràpia a Sabadell, Terrassa i online. (Assertivitat, lideratge, teràpia de parella, gelos, ludopatia, etc…).

 

Treballar amb l'inconscient personal, imaginació activa a Sabadell

BLOG


L'ombra del teu inconscient, autoconeixement i superació personal

L'ombra del teu inconscient. Acceptar l'ombra, consulta a Sabadell, Terrassa i online. Josep Guasch, psicoterapeuta, coach , coaching i psicoteràpia (PNL, Hipnosi, Teràpia Gestalt, Anàlisi Transaccional, Nen interior).

Robert Johnson en el seu llibre "Acceptar l'ombra del teu inconscient"ens parla de l'Arquetip de l'ombra. I ens explica una trista història:

La nostra ombra personal conté una gran font d'energia si sabem alquimizarla, consulta a Sabadell

L'aigua. Arquetip de vida, sanació i purificació

L'Aigua de la Vida brollava lliure i alegre a través d'un pou. Tenia virtuts sanadores de les quals es beneficiava tot aquell que bevia d'ella. I ella, en la seva generositat, s'oferia a tot aquell que s'acostés per conèixer-la.

Però uns usurers van pretendre aprofitar-la.
Van aixecar tanques al voltant del pou i la van comercialitzar.

L'aigua enfadada, decidir brollar a través d'un altre pou. I així, la qual rajava del pou inicial, va perdre totes les seves màgiques propietats.

No obstant això, va passar el mateix amb altres usurers. I així va continuar succeint. D'aquesta manera, el Aigua de la Vida segueix apareixent, cada vegada, en llocs insospitats on ningú pugui enriquir-se amb usura d'ella. I els pous que va deixant, al seu pas, només ofereixen aigua tèrbola.

No obstant això, el Aigua segueix rajant en algun lloc i està llesta, sempre per ser rebuda. Sovint, en psicoteràpia i coaching utilitzem aquest tipus de metàfores. Què vol dir? De què ens parla?

Què té a veure aquesta metàfora amb la nostra psicologia?

Aquesta història ens parla dels interessos egocèntrics per apoderar-se d'un bé que pertany a la Vida. El nostre ego actua d'una manera semblant. Ignora algunes zones de la nostra psique. Tot allò que no obeeixi als interessos egocèntrics és reprimit, negat, enterrat. De tal manera, allò que era al principi una cosa natural, es torna tèrbol. Tal com succeeix en els pous dels que ja no raja el Aigua de la Vida. Així neix en nosaltres l'arquetip de l'ombra.

Tot allò que està més enllà dels interessos de l'ego, és camp d' estudi de la psicoteràpia transpersonal.

Llavors creem un guió de vida en el qual el reprimit continua influenciant-nos, però d'una manera inconscient i, generalment, poc constructiva.

Acceptar l'ombra és el primer pas per a la seva integració d'una manera constructiva.

El segon és construir modes creatius perquè es manifesti.

L'ombra del teu inconscient i el lloc del qual brolla l'Aigua de la Vida

Aquest lloc on podem trobar el Aigua no està molt lluny.

Curar les nostres ferides emocionals, consulta a Sabadell

En el nostre inconscient l'arquetip de l'ombra espera a ser descobert

Està més a prop del que sospitem, només que ... una mica amagat. Es, efectivament, nostre inconscient. I en ell, Jung va postular l'existència d'alguna cosa que va cridar l'arquetip de l' ombra. Més específicament va deixar escrit:

"La figura de l'ombra personifica tot el que el subjecte no reconeix i que, però, li força una i altra vegada, directament o indirectament. "

 

Com pots trobar indicis de l'arquetip de l'ombra del teu inconscient?

Imagina que algú, amb la seva conducta o actitud et exaspera molt. Tot i que pugui semblar una persona molesta, si la teva resposta emocional és exagerada, aquesta és una pista.
L'ombra del teu inconscient reacciona com una ferida al contacte amb aigua salada. Cou!!. Aquesta conducta, aquesta actitud està llavors en tu, en la teva ombra. Aquesta resposta emocional és coneguda com Projecció de l'ombra

Pot semblar una cosa contradictòria acceptar l'ombra del teu inconscient. No obstant això, és important aclarir que reconèixer no vol dir actuar segons el seu dictat.

 

La llum de l'ombra del teu inconscient.

D'altra banda, encara que d'això parlaré en un altre article, també podem "reconèixer" en altres persones parts que ens neguem. És important aquí destacar que, en si, el que rebutgem en nosaltres no té per què ser una cosa negativa.

Les emocions reprimides en l'home i el patriarcat, consulta a Sabadell

Les qualitats negades a la masculinitat pel patriarcat jeuen en una ombra lluminosa.

Per exemple, un home que (pels dictats del patriarcat) rebutgi en si la seva sensibilitat, tendresa, delicadesa ... és fàcil que s'enamori d'una dona que manifesti aquestes qualitats. De fet l' enamorament, segons la psicologia analítica, és vist com una projecció del que és lluminós en una altra persona.

Reconèixer i acceptar l' ombra, "el tio del gimnàs", un exemple.

Resumeixo un diàleg amb un client en procés de psicoteràpia. Evidentment, tinc el seu permís i mantinc el més estricte anonimat.

El consultante va a un gimnàs regularment. Un dia va aparèixer en aquestes instal·lacions un home que li va exasperar d'una manera exagerada. Així que, vaig indagar una mica.

Aquest va ser més o menys el diàleg que vam sostenir.

Client: Llavors va aparèixer aquell "tío". Caminant com un paó.
Josep: Com creus que camina una paó?
C: Doncs cridant l'atenció, movent-se, en pla xulo.
J: I això et molesta
C: Sí, molt.
J: I com és aquest molt en una escala de l' 1 al 10?
C: Doncs .... (Aquí es va aturar una mica ...) Jo diria que un 9!
J: Un nou per algú que ni tan sols es va ficar amb tu. Només per la seva forma de caminar
C: Sí, però és que (i aquí va emfatitzar el que passava) Anava cridant l'atenció!!

 

L'arquetip de l'ombra filtra i distorsiona la nostra percepció de la realitat

És curiós com el "cridar l'atenció" pugui molestar tant a

L'ombra del teu inconscient. Reconèixer l'ombra del nostre subconscient per aprendre a reconèixer la realitat.

Aprendre a reconèixer l'ombra per prendre consciència de com distorsiona la realitat.

algú. Però hi ha alguna cosa més. "Caminar movent-se com un paó" pot ser una descripció de fets. No obstant això, inferir d'això que volia cridar l'atenció és una interpretació, cosa que va deduir el client a partir dels seus filtres personals. És a dir, és el senyal que delata una creença.

D'altra banda, el seu radical rebuig apuntava a una mica més. Conec al client i sé que és un home extremadament discret, cautelós i reservat, així que li vaig llançar el repte.

 

Acceptar l'ombra del teu inconscient, "Cridar l'atenció"

J: Tu no has volgut mai cridar l'atenció?
C: Bé ... sí però no d'aquesta manera ....
J: I quan ho has volgut ... ho has fet?
C: Doncs no, crec que cadascú ha de arreglar els seus propis problemes.

"Cadascú ha de arreglar els seus propis problemes”.

Això, per descomptat, és una creença, i en un home, encara que jove, "clàssic", sol ser un indici que no vol mostrar la seva vulnerabilitat.

És aquí on va aparèixer la seva ombra. “Cridar l'atenció”, per el meu client, equival a "necessitar l'ajuda dels altres". A això en PNL se l'anomena una equivalència complexa . Ell només vol cridar l'atenció quan té algun problema entre mans, però, per descomptat no ho permet. No obstant això, el seu desig de compartir, de ser alleujat , existeix... en el seu arquetip de l'ombra.

Ocupar "tot l'espai disponible"

C: Doncs sí, va arribar va col·locar la seva tovallola en un aparell de musculació i es va anar a fer bici.
J: Et va molestar això?
C: Doncs és evident! (compte amb les afirmacions vehements, solen amagar alguna cosa "ombrívola”). Quin dret té a ocupar tot l'espai? (Ara una generalització)
J: Tot l'espai?
C: Bé ... ja m'entens, si està en la bici per què ha d'ocupar amb la seva tovallola altre aparell que podria utilitzar una altra persona?
J: Bé ... si arriba una altra persona li pot dir que retiri la tovallola, no et sembla?
C: Sí clar, A mi també m'agradaria! tenir-ho tot a la meva disposició, però no s'ha de fer això.

Important aquest paràgraf. El client no deixa de tenir raó, però…

Aquí no interessa la raó, interessa el que sorgeix!.

En primer lloc indica: “A mi també m'agradaria…”! i és obvi i raonable que en un lloc amb recursos compartits a tots ens agradaria tenir-los a la nostra disposició en tot moment. Recordem que acceptar l'ombra no vol dir seguir el seu dictat, només reconèixer-la.

Segueix amb un "però". La paraula però en una frase, a efectes psicològics, desvirtua l'afirmat prèviament (1). El "a mi també m'agradaria" (la reivindicació de l'ombra) queda com menyspreat l'efecte de ser reconeguda.

"No s'ha de". Ens trobem amb el que en teràpia Gestalt anomenem un "introjecte”. Mandats generalitzats i imposats sobre què fer i no fer. Fritz Perls, el pare de la teràpia Gestalt els va anomenar com els "hauria de...".

Però hi ha més .... (Per això vaig triar aquest exemple). Va seguir queixant-se d'alguna cosa de la que en el fons tenia raó, però ....

Acceptar l'ombra del teu inconscient per reconèixer el tresor que amaga.

Acceptar l'ombra del teu inconscient. El tresor amagat a l'ombra. Consulta a Sabadell

El tresor amagat a l'ombra.

Veurem a continuació la sinuositat amb la qual es mou l'ombra. Recordem que només posem l'atenció en reconèixer i acceptar l'ombra, no en si té o no raó. El següent fragment descobreix alguna cosa interessant encara que no evident.

C: El "tio" estava, mirant a tothom i a tot. Ho estava controlant tot! (De nou una interpretació. Que "miri tot" no vol dir necessàriament que "controli tot")
J: ¿I què hi ha de dolent en que miri a tothom? Això vol dir, necessàriament que "ho controli tot?”.
C: Bé .... Ho sembla!
J: Ho sembla o t'ho sembla a tu? (El repto a que traslladi la generalització a l'assumpció de la seva responsabilitat per la seva interpretació)
C: Bé ... m'ho sembla a mi, però això és de mala educació! (De nou un introjecte).

 

L'arquetip de l'ombra i les nostres potencialitats no desenvolupades.

No seguiré amb tota la transcripció. En aquest punt destacar que és típic en una persona extravertida estar mirant el seu entorn. El extravertit dirigeix ​​la seva atenció cap a l'exterior. El introvertit, al contrari, dirigeix ​​la seva atenció cap al seu interior. El client, un típic introvertit veu un típic extravertit, són la cara i la creu d'una mateixa moneda.
I aquest és un aspecte molt interessant de l'ombra. La possibilitat que ens ofereix de completar-nos. Així, un introvertit farà bé en intentar aprendre de l'actitud extravertida i viceversa. Però mentre no reconegui aquesta possibilitat i segueixi veient a "els de l'altre extrem" com a enemics, perdrà una ocasió d'or.

Acceptar l'arquetip de l'ombra. ¿Per què fer conscient l'inconscient?

Fer conscient l'inconscient allibera l'energia que utilitzem per reprimir-lo. De la mateixa manera, en acceptar l'ombra del teu inconscient et tornes una persona més completa. Com va dir Jung:

"Prefereixo ser un home complet a un home bo".

Reconèixer la nostra totalitat ens dóna l'oportunitat de triar

Acceptar l'ombra i reconciliar-se amb ella, consulta a Sabadell

Reconciliar-se amb l'ombra interior

conscientment. A l'altre extrem, les actituds maniqueistes i moralitzants condueixen, sovint, a conductes depravades. No cal aprofundir massa en els foscos episodis que viu actualment l'església catòlica. Només com un exemple entre d'altres, per descomptat.

També és cert que amb aquest reconeixement no acaba tot el treball interior. Es, no obstant això, un primer pas i, de vegades el més difícil.

Dedicaré un altre article a les conseqüències de no reconèixer i acceptar l'ombra. No obstant això et convido, mentrestant, a llegir el meu anterior post: Jo construeixo la meva pròpia realitat… però…Qui sóc jo?

Fins el proper article, rep una cordial salutació,

www.josepguasch.com

(1) Examinem en quina manera diferent impacta : "Avui plou, però demà farà sol "a dir" Demà farà sol, però avui plou "

 

Treballar l'ombra del subconscient

Et convido a participar al meu blog ampliant idees. Per exemple, aportant suggeriments o compartint els teus dubtes a l'apartat al peu del mateix.

Següents articles relacionats: L'ombra de l'ànima. Quan la vida no té sentit, depressió noógena L'arribada de la primavera i el coronavirus; L' ombra del subconscient i l' escriptura automàtica

Ah!!, i si t'ha agradat i et ve de gust, et convido a compartir l'article. També comentar i / o puntuar amb les estrelles en el resum que trobaràs més avall.

 

Estàs interessat en un programa personalitzat de coaching i/o psicoteràpia? Contacta amb mi sense compromís!:

– Telèfon: 615.56.45.37 – Mail: jspguasch@gmail.com
– Web: Formulari de contacte

Si vols, pots rebre còmodament la meva News Letter amb tots els articles del bloc. També, activitats, promocions i informació interessant i pràctica:

– Sí vull rebre la News Letter

Si coneixes algú que pogués estar interessat, en aquesta informació, no dubtis a compartir-la

Josep Guasch, coaching i psicoteràpia a Sabadell i Terrassa

 

 

L'ombra del teu inconscient, acceptar l'arquetip de l'ombra, consulta a Sabadell, Terrassa i online. Josep Guasch, coach , psicoterapeuta coaching i psicoteràpia (Ansietat, acompanyament i estratègies per aprimar, deixar de fumar, autoestima, addiccions, etc ...)

 

Jo construeixo la meva pròpia realitat, coaching i PNL a Sabadell. Josep Guasch, coach , psicoterapeuta

BLOG


Jo construeixo la meva pròpia realitat .... Però ... qui sóc jo?

Jo construeixo la meva pròpia realitat. Integrar l'ombra, consulta Sabadell, Terrassa i online. Josep Guasch, psicoterapeuta, coach , coaching i psicoteràpia (PNL, Hipnosi, Teràpia Gestalt, Anàlisi Transaccional, Nen interior) a Sabadell i Terrassa

Consciència i coaching. Josep Guasch, coach , psicoterapèuta a Sabadell

La nostra consciència és tot just un raig de llum

He sentit i llegit moltes vegades: "vostè crea la seva pròpia realitat". I aquesta frase ens convida a interpel·lar-nos: "Jo construeixo la meva pròpia realitat". És una frase molt típica en ambients de creixement personal i / o espiritual. I sí que crec que és cert. No obstant això crec també que és una frase perillosa si no es pronuncia amb consciència . I hi ha persones que conviden a que ens mengem frases. Però no ens ajuden a digerir-les, no ens expliquen detalls molt importants. Potser ni elles els coneixen. Perquè en aquest “jo construeixo la meva pròpia realitat” també hi ha d'haver un espai per integrar l'ombra.

Vegem, quan dic "jo"A qui em refereixo? Generalment ens referim a aquesta part de la nostra consciència que ens posa en contacte amb el món exterior. Que també ens fa conscients del que pensem, sentim .... Aquesta part nostra que s'il·lusiona amb objectius (objectius que gairebé sempre són il·lusions de l'ego). La nostra capacitat reflexiva, d'anàlisi i planificació. Com deia Jung, l'ego que és el centre de la nostra consciència.

Integrar l'ombra. Aquesta altra part que també “sóc jo”

Però també hi ha una part nostra que opera a la foscor, i també és "jo", encara que l'anomenem d'un altre manera. Aquesta part nostra que guarda registres d'experiències de referència. Algunes alegres i plenes d'amor. D'altres no tant...

Aquesta part nostra que ens porta, per exemple, a amors bojos, desenfrenats (vegem sinó els mites de l' amor romàntic). També a situacions absurdes o llocs foscos del nostre sentir. Tota llum desprèn una ombra. Hem après a integrar l'ombra dels nostres objectius?.

Existeix en l'actualitat una tirania de la felicitat. Fins i tot propiciada per alguns professionals del coaching i la psicoteràpia. Evidentment, no dic que devem “caminar tot el dia de morros”. Però sí reconèixer les nostres parts ferides. I en aquest reconeixement i donar-los espai podem integrar l'ombra.

Recordo dues frases de Jung que toquen la realitat, tal com és, no de color rosa:

“El coneixement de la teva pròpia foscor és el millor mètode per fer front a les tenebres d'altres persones..

"Un no s'il·lumina imaginant figures de llum,
sinó fent conscient la foscor"

En el treball de psicoteràpia, integrar l'ombra aporta una major consciència. I aquesta consciència es pot integrar en el treball de coaching per formular objectius assentats en valors. No com una compensació de mancances vislumbrades (i moltes vegades ni això) per l' ego.

Quan treballem des d'aquesta completud sí que podem dir: Jo construeixo la meva pròpia realitat. Des d'un lloc real i no fantasiejat.

 

Jo construeixo la meva pròpia realitat. El meu jo conscient i el meu jo inconscient.

Recordo que algú va dir: “Romeu i Julieta va ser una història entre dos adolescents de 13 i 17 anys. Que va durar tres dies i va deixar al seu pas 6 morts”. I és així, si posem una mica de consciència veurem que aplaudim històries absurdes. Però aquest que aplaudeix aquestes històries també és "jo".

I "jo" sóc també això. Aquesta part que apareix en els malsons

Treball amb l'ombra i nen interior a Sabadell. Jo construeixo la meva pròpia realitat.

Estem segurs de saber el que, realment, volem?

a la nit. O en els somnis més inversemblants.

I aquesta part nostra que opera a la foscor, si no és reconeguda sabotejarà tots els nostres intents. I una de les formes més curioses que utilitza és la de il·lusionar-nos amb objectius que no són més que un símptoma del dolor que tanquem a les masmorres del nostre "no-donar-nos-compte". Integrar l'ombra que nia en aquestes masmorres pot fer-nos persones més completes.

Et sona?…. “Vull fer dieta però no puc parar de menjar encara que ja no tinc gana”. “Bé ... el dilluns començo” :mrgreen: Vull anar a dormir d'hora però .... no hi ha manera. O fins i tot .... Sé que desatenc la meva família per (culpa de) la meva feina… però no puc deixar de fer hores i més hores (aquesta última gaudeix de cert "prestigi social" per cert).

Aquesta formulació d'objectius que ens condueixen a la il·lusió "jo construeixo la meva pròpia realitat". I sí, és cert “jo construeixo la meva pròpia realitat”, però… en quin “jo” estem pensant?. Aquesta és una frontera delicada entre psicoteràpia i coaching. La primera ens ajuda a integrar l'ombra, la segona a formular objectius correctament.

 

El Dr. Jekyll i Mr.. Hyde, el conscient i el desterrat

Segur que coneixes l'obra "L'estrany cas del Dr. Jekyll i Mr.. Hyde”. Per descomptat que és un cas extrem de trastorn dissociatiu d'identitat. Però en un grau menor aquesta polaritat existeix al nostre interior. Et convido a fer una ullada al DSMV (El adjunt és només una "petita guia", no el DSMV en si, però ja val per fer-nos una idea). ¿Segur que no et reconeixes, en ocasions, en algun dels símptomes que descriu? (jo sí). Em resulta, no sé si còmic, extravagant o de bojos, que fins i tot la por a les injeccions estigui catalogada.

Però al que anava, Mr.. Hyde finalment es suïcida i, amb el seu suïcidi acaba amb la vida del Dr. Jekyll. Curiosament, el Dr.. Jekyll va idear el seu experiment per "separar el bé del mal".

Si matem o rebutgem la nostra ombra,
ens matem o rebutgem a nosaltres mateixos.

Oblidar que tenim una part ferida és pretendre dissociar el bé del mal. I quan això passa caiem en aquest estrany maniqueisme de "jo bo" i "jo dolent", el que ens porta a pretendre desterrar la nostra part fosca. Però si la nostra part fosca desapareix .... La nostra part "lluminosa" (ehhemmmm ....) també ho farà, tal com li va passar al pobre Dr. Jekyll.

 

Jo construeixo la meva pròpia realitat, o sigui .... "Tu pots"

Certes obres i autors de "empoderament personal" fan un èmfasi extrem en el "tu pots” (corol·lari necessari del "jo construeixo la meva pròpia realitat"). Llavors, és clar, com "jo construeixo la meva pròpia realitat" i "jo puc", i no sé quin jo és el que està "creant" (ni tan sols sé que no sé), el meu jo petit (el que conec) se sent frustrat, es desmotiva i, el que és pitjor, es desvaloritza a si mateix. .

I això és realment perillós ja que en aquest "no arribar" a aquests objectius, apareix la frustració. I el que és pitjor un sentiment d'inadequació de no ser capaç d'aconseguir aquest mandat "tu pots".

Jo construeixo la meva pròpia realitat. Qui ho diu?

Tu pots amb tot! Segur?

Llavors, Què fem? Sabem que tenim una consciència limitada. També sospitem que alguna cosa va malament en el nostre interior, a les masmorres de la nostra psique.

Qui realment està habilitat a dir “Jo construeixo la meva pròpia realitat”

No obstant això, també ens habita una Saviesa Interna, en algun lloc, també, del nostre subconscient.

Des Jung fins a la més moderna psicologia transpersonal es parla d'una instància psicològica que unifica la nostra psique. Jung el va anomenar Si mateix, Assagioli JO o Sí Superior, i més recentment Richard C. Schwartz creador de l'IFS (Sistemes de la Família Interna) , desenvolupat posteriorment per Jay Earley com la teràpia del Self.

Aquest lloc de psique que uneix els oposats no és unilateral. No entén de "bons i dolents". Evidentment, no és una llicència per a "fer el que ens vingui de gust". Tampoc per permetre'ns actituds i conductes a mig camí de l'ètica.

És posar el centre de gravetat de les nostres expectatives en un lloc més enllà de l'ego. I, sobretot, més enllà del que alguns pretenen fer-nos empassar.

Aquest és el veritable Jo que pot dir: “Jo construeixo la meva pròpia realitat”. Assolir aquest jo exigeix un treball previ de reconèixer i integrar l'ombra.

Acceptar les nostres parts exiliades. Aprendre a integrar l'ombra

Jo construeixo la meva pròpia realitat, per això, Com em relaciono amb la meva ombra? Consulta a Sabadell

Podem fer-nos amics de la nostra ombra

Donar cabuda en la nostra consciència a aquests repudiats impulsos farà que la seva secreta influència es relaxi. El budisme parla de la necessària compassió envers nosaltres mateixos, això és reconèixer la nostra humanitat. Tot i que està bé que apuntem alt, no oblidem a aquest personatge que ens acompanya, i que també és "jo".

Hi ha en el mercat diversos llibres sobre "l'ombra". la majoria, abstractes i teòrics. Existeix, però, un llibre de Jean Monbourquette "Reconciliar-se amb la pròpia ombra"Que ofereix alguns exercicis pràctics i, sobretot, ens informa sobre aquesta visió compassiva i equilibradora del Si Mateix

El Si mateix en la seva essència és amor. Un amor inclusiu que entén que aquesta ombra que ens desequilibra conté les ferides emocionals des de la nostra més tendra infància. El nostre nen interior. Vist des d'aquesta perspectiva, potser sigui més suportable entendre que també tenim un Mr. Hyde en el nostre interior. Un Mr. Hyde que en el seu moment va ser un nen, i ara és el nen interior del nostre adult.

He donat algunes claus per aprendre a integrar l'ombra. Aportaré alguna més en propers articles. I, per descomptat, si has arribat fins aquí, inclouré enllaços a títol informatiu.

 

Una visió unilateral de l'Amor, la versió "tu pots"

I parlant de l'amor .... Em fan gràcia aquests que van deixant anar amb veu de suficiència "El veritable amor és desinteressat". Llavors vaig jo (el meu "jo petitet"), em miro .... I és clar, Ja entenc per què em va així! Per més que ho intento no aconsegueixo ser desinteressat! De tal manera que "jo construeixo la meva pròpia realitat", em culpo, em desmerezco, em critico etc., etc ...

Per cert, un secret, molts i moltes dels i les que creuen ser desinteressats en realitat van de Salvadors. I això és diferent i també satisfà desitjos interessats.

Integrar l'ombra. Josep Guasch, coach , psicoterapeuta, consulta de coaching i psicoteràpia a Sabadell

El veritable amor és desinteressat i si no no és amor?

I sí, crec que és així, contemplar veritats absolutes com d'obligat compliment pot motivar al principi, però enfonsar a mig / llarg termini. Vivim temps en què sembla que ser feliç és una cosa obligat, si no ho ets "alguna cosa va malament".

Temps en què hem d'estimar "desinteressadament" perquè si no ... Total, objectius impossibles d'assolir i que no condueixen més que a la frustració. Crec que és molt millor comprendre que som això ... humans.

Entenc que hi ha veritats que cal observar amb molta cura. Realitats que s'han de contemplar des del pla humà que és el que som (bo, almenys jo). I fins que no aconsegueixi ser un gurú, el meu Mr. Hyde seguirà estimant interessadament. I no ho justifico, ho accepto i des d'aquí procuro millorar-lo però sense falses pretensions.

Crear la relació de parella des de la humanitat

Però sí que puc creure des de la meva humanitat (i ara vaig a l'amor de parella) en la reciprocitat. Si en una relació algú dóna, sempre, més del que rep, en aquest desequilibri ha un perill.

I en aquest observar i tenir cura de l'altre, a mi i a (aquesta entelèquia) la parella, si puc construir un amor humà. Aquí sí que em veig capaç de dir "Jo construeixo la meva pròpia realitat", aquí i ara, amb les meves llums i ombres. Realment, l'escola de l'amor és la millor escola per aprendre a integrar l'ombra.

Fins que aconsegueixi aquesta il·luminació, et desitjo un feliç dia (i feliç nit).

www.josepguasch.com

Et convido a participar al meu blog ampliant idees. Per exemple, aportant suggeriments o compartint els teus dubtes a l'apartat al peu del mateix.

Ah!!, i si t'ha agradat i et ve de gust, et convido a compartir l'article. També comentar i / o puntuar amb les estrelles en el resum que trobaràs més avall.

Estàs interessat en un programa personalitzat de coaching i/o psicoteràpia? Contacta amb mi sense compromís!:

– Telèfon: 615.56.45.37
– Mail: jspguasch@gmail.com
– Web: Formulari de contacte

Si vols, també pots rebre còmodament la meva News Letter amb tots els articles del bloc. També notícies, activitats, promocions i informació interessant i pràctica: – Sí vull rebre la News Letter

 

Icona de facebook de coaching i psicoteràpia Sabadell

 

Jo construeixo la meva pròpia realitat. Integrar l'ombra, consulta a Sabadell, Terrassa i online. Josep Guasch, coach , psicoterapeuta, consulta de coaching i psicoteràpia (Ansietat, acompanyament i estratègies per aprimar, deixar de fumar, autoestima, addiccions, etc…). A Sabadell i Terrassa

Passar a l'acció. Com és a dalt és a baix, com és endins és fora, coaching i psicoteràpia a Sabadell i Terrassa

BLOG


Com és endins és fora… però també com és fora és a dins

Com és endins és fora, passar a l'acció, Sabadell, Terrassa i online. Josep Guasch, psicoterapeuta, coach , consulta de psicoteràpia coaching (Teràpia Gestalt, PNL, Hipnosi, , Anàlisi Transaccional, Nen interior, tractament per fatiga pandèmica)a Sabadell i Terrassa

Com és endins és fora. Josep Guasch, coaching i psicoteràpia a Sabadell

Com és a baix és a dalt. Tal com és endins és fora

Voldria compartir en aquest article el que, només, és la meva opinió sobre certes tendències que observo, ja fa un temps, en el món del creixement personal.

I és que crec que s'ha dut a límits irreals el concepte que cadascú crea la seva realitat. Fins a l'extrem d'entendre tot el que vivim com una massiva projecció de material interior. Una cosa semblant a un projector de cinema que ens fa veure, literalment, el que està en el nostre interior, fora. Sembla com si passar a l'acció per a modificar el de “fora” estigués en un segon pla.

I sí, jo crec que en certa manera com és endins és enfora. Però això no exclou la necessitat de passar a l'acció per concretar, el que en algun nivell del transpersonal és només una potencialitat.

Sí crec que la nostra visió "contamina" amb un biaix especial el que ja existeix.

Però, per altra banda, el que existeix és obvi, i existeix per si mateix. Una cosa diferent és com ho interpretem. I és aquí on està la nostra projecció, no en l'objecte o fet en si, sinó en la nostra interpretació. I, per descomptat també, en passar a l' acció concreta, la nostra visió del món filtra el que fem. Com diem en PNL, el nostre mapa de la realitat és diferent de la realitat en si.

D'altra banda, aquesta visió subscriu una visió egocèntrica de la realitat Oblidem, pot ser , que els altres TAMBÉ existeixen i Co-Creen una realitat compartida?

Una part d'aquesta tendència subscriu que les opinions i judicis que emetem ens revelen. Com si això fos el corol·lari d'aquest tipus de discurs. D'altra banda, jo crec que és així. Però… Hi ha alguna cosa “dolent” en això? Sincerament crec que no. És que hem de passar per alt tantes injustícies i “personatges” que habiten la nostra realitat com si nosaltres fóssim ells?

Cosa diferent, per descomptat, són els judicis de valor (aquells des dels que senzillament expressem la nostra opinió), judicis moralistes (els que pretenen dir que “s'ha” o no fer)

També crec que projectem “fora” gran part de la nostra misèria. Puc admetre aquesta creença en la seva radicalitat més profunda (TOT és pura interpretació/projecció) Però potser no faríem bé en canviar, també, “el de fora” per així, modificar “el de dins”?

Crec que hi ha una cosa bàsica a entendre en aquest embolic.

Com és endins és fora, lls nivells de la realitat. .

Fins on sabem, la realitat és complexa i multifactorial. I cada nivell de la realitat precisa d'una intervenció pròpia del aquest nivell.

Si, per exemple, Treballem en un ambient net, ordenat i endreçat ens sentirem millor. Quan ens sentim millor treballem més a gust. I, per descomptat, si treballem més a gust serem més productius. Veiem doncs una evident connexió entre diferents nivells de realitat, en aquest cas, entorn, estat intern, conducta i productivitat. Aquest és el model dels nivells neurològics popularitzat per la PNL.

Un altre exemple, puc haver desenvolupat una malaltia orgànica d'origen psicosomàtic. Imaginem que el cor està malmès per un ritme de vida estressat i poc acurat. Si prenc consciència i modero el meu ritme de vida hauré curat la causa original. Amb sort, tot torna al seu lloc i es restableix la salut. Ara bé, Si el centre està danyat sense possibilitat de remissió, faré bé en tenir cura del ritme de vida…. però sense deixar de prendre la medicació que el metge hagi prescrit!. És a dir, hauré actuar en dos nivells.

És cert que “com és endins és fora” i en això hi ha d' haver una coherència d' actitud i conducta en cada nivell.

Sense perjudici que tots els nivells de la realitat puguin estar connectats, cada nivell requereix una intervenció específica. Per molt “visualitzar” i repetir-nos afirmacions positives, si no cultivem el passar a l'acció, poc aconseguirem.

La programació neurolingüística (PNL) distingeix cada nivell. De la mateixa manera proposa diferents modalitats d' intervenció i teràpia segons sigui el nivell afectat.

Com és endins és fora i la Llei de l'Atracció

Passar a l'acció, coaching i psicoteràpia transpersonal sabadell.

L'acció més petita és millor que moltes bones intencions.

Durant un temps vaig formar part d'una associació amb un marcada vocació espiritual orientada al desenvolupament personal. Un dia, debatent sobre “El Secret” i l' “Llei de l'Atracció”, un dels representants va exposar el posicionament grupal. El Veritable secret no és altre que passar a l'ACCIÓ.

De res serveixen afirmacions benintencionades, decrets, oracions, suggestions, meditacions, invocacions o fins i tot rituals si no hi ha acció. L'anterior, per descomptat, nodreix la conducta i la inspira, no obstant això hi ha un nivell de la realitat que és el material. I en el pla material, els canvis es produeixen maniobrant en el físic. Per tant, passar a l'acció és una cosa imprescindible.

Per als representants d'aquesta associació si en els plànols subtils (Podríem dir el subconscient) alimentem cert tipus d'idees, però en el plànol físic (material) no fem alguna cosa, es crea una manca d'harmonia que es resol “deixant les coses com són”.

Els psicòlegs acadèmics a això en diuen “Dissonància cognitiva”. És a dir, una contradicció entre pensaments, creences, emocions i comportaments o entre aquests. El model dels nivells neurològics de la PNL busca precisament aquesta coherència entre nivells.

Com és endins és fora i la PNL

Vegem un resum dels nivells neurològics postulats per la PNL. És una forma d'entendre les diferents realitats per les quals es mou l'experiència subjectiva i vital d'una persona. Així tenim d'allò més subtil al més "dens" els següents estrats.

  • Transpersonal – És a dir el sentiment de formar part d'alguna cosa més gran.
  • Identitat – El concepte de ser qui som.
  • Valors – El que és important per a cadascú de nosaltres.
  • Creences – El que creiem que és cert sobre la vida, els altres o nosaltres mateixos.
  • Capacitats – Nivell d'habilitats i competències internes que es manifesten en conductes.
  • Comportament – Comportaments observables. El nivell de passar a l' acció.
  • Entorn – El "com", "on", "quan" , "amb qui" apareix aquesta /es conducta /es.

He simplificat molt per no fer-ho llarg, a continuació, un exemple. No obstant això, i estàs interessat, pots ampliar a través d'uns articles que vaig escriure ja fa temps al portal Saludterapia.

L' activitat en els diferents nivells neurològics ha de ser coherent si volem aconseguir un canvi.

Tots aquests nivells han d' interactuar harmoniosament perquè es compleixi l' afirmació “Com és endins és fora”. En aquest model de la PNL seria una cosa així com “com en el nivell del transpersonal és en el nivell del comportament”. Si no hi ha una coherència entre els nivells les dinàmiques subtils es llisquen cap a “el de sempre”. No oblidem que el nostre cervell té una prioritat, la supervivència. I la supervivència tendeix a repetir el ja conegut i més fàcil per suposar un estalvi d' energia.

Aquesta és la raó per la qual podem passar-nos hores amb visualitzacions i afirmacions positives. Però si no hi ha un passar a l'acció coherent amb el transpersonal, no hi ha canvi. El cervell es queda en el de sempre. Hi ha un (crec jo que mal) exemple en la (mal) anomenada saviesa popular. “Més val dolent conegut que bo per conèixer”. Et sona?

Vegem, doncs, com l'aforisme “com és endins és fora”, no sempre funciona si no es compleixen uns requisits bàsics.

Com és endins és fora… o no. El músic que creia ser músic

Imaginem algú a qui li encanta la música (Nivell valors en els nivells lògics de la PNL). Fins i tot és capaç de viure moments d'èxtasi sublims escoltant certs temes (transpersonal). Tant és així que s' identifica com a músic (Identitat) i creu ser-ho (Creences). Fins i tot assisteix a multitud de concerts per afinar la seva oïda i sensibilitzar-se a diferents estils (entorn).

Però aquest algú va aprendre malament, en algun moment, a tocar un instrument. Quan pensa en això, l'envaeix una mandra tremenda. Clar, significa tornar a la teoria, pràctica, escales interminable, els treballs intermedis abans de dominar un tema complet.

És a dir, en el nivell del comportament actua com si no fos músic. No desenvolupa, per tant, les habilitats necessàries (nivell capacitats) per ser-ho.

Aquesta persona serà, en qualsevol cas, amant de la música, però no un músic. És a dir, si el de “fora” (comportament) no interactua en consonància amb el de “endins” la identificació és falsa i el que viu és pura fantasia mai actualitzada. Mai serà un músic per molt que alimenti la il·lusió d'identificació. La incoherència entre els nivells neix del seu nul compromís al nivell del comportament.

Insisteixo, No hi ha cap decret, pregària, meditació o ritual que valgui davant d'una contradicció com aquesta. I el que moltes persones ignoren o no volen veure (aquestes contradiccions) l'ésser intern (subconscient, essència, jo superior o com li vulguem anomenar), les registra. En el fons de moltes fantasies il·luses aquest mecanisme és palmàriament operatiu.

Aquest model dels nivells lògics de la PNL té la virtut d' establir un nexe entre el subtil i el material.

Fets i interpretacions, coaching i psicoteràpia Sabadell

Compte amb les interpretacions que fem de la realitat, no fos cas que….

 

Passar a l'acció, fer per ser

Tal com és el nostre món intern, hi ha un reflex en les nostres conductes, actituds, gestos etc… Però també és veritat a l'inrevés. Si somric, espontàniament hi ha alguna cosa en el meu interior que em connecta amb l'alegria. Però si somric tot i que no tingui ganes, el cervell ho interpretarà com alegria també. I, el més important, això té un correlat en la nostra fisiologia.

Es pot passar a l'acció per estar alegre. Esbossant un somriure, redreçant la nostra postura. El cos, a el passar a l'acció, lentament modifica també el nostre estat d'ànim.

Existeix, fins i tot, una modalitat terapèutica que incideix en això. Passar a l'acció des del nivell físic per provocar certes emocions. Aquest mètode, ideat per la psicòloga Susana Bloch es diu Alba Emoting.

Com és endins és fora… però compte no oblidem intervenir en cada pla

Crec fins i tot que és probable que moltes de les creences benintencionades, no són més que una tapadora. I sí, una tapadora que ens aparta del nivell en el qual ha de cristal·litzar el canvi. Les raons?. Bé podria equivocar-me encara que sospito que no….

No serà que ens volen rentar el cervell perquè obviem FER per transformar REALMENT la realitat? És que ens volen fer sentir culpables per no alimentar càndids pensaments?. Probablement vulguin que ens dediquem a generar “pensaments positius” en comptes de fer que les coses passin en aquest pla. I perquè això últim passi, l'acció és indispensable.

Existeix, per altra banda, una tendència relativament moderna a la qual alguns l'anomenen la “tirania de la felicitat”. Evidentment, no estic fent apologia del negativisme. No obstant això, crec que hem de donar la benvinguda a les emocions, siguin quines siguin.

I torno a repetir el que ja he dit alguna vegada. No hi ha emocions “positives” o “negatives”. Les emocions ens parlen, ens mouen o no per passar a l'acció. Entenc que hi ha emocions còmodes o incòmodes, però tant unes com les altres són necessàries per adaptar-nos a la realitat.

Respecto molt el món d'allò transpersonal i l'espiritualitat. Però sóc contrari a fer d'aquesta experiència una vàlvula d'escapament per no enfrontar el que s'ha de fer, aquí i ara, en el pla material. Recordes aquesta frase “al Cèsar el que és del Cèsar ia Déu el que és de Déu?”

Els cabalistes tenen un aforisme que assenyala precisament en aquesta direcció: “No hi ha farina sense Torà, però tampoc hi ha Torà sense farina” (1)… Així que…..

Fins el proper article, rep una cordial salutació.

www.josepguasch.com

(1) La farina (base del pa), en aquest context és metàfora de l'aliment. La Torà és el llibre sagrat del judaisme i la càbala. És el nom que li donen al que coneixem com Pentateuc, els cinc primers llibres de l'Antic Testament.

Josep Guasch, coaching i psicoteràpia a Sabadell i Terrassa

Com és endins és fora, la necessitat de passar a l'acció, a Sabadell, Terrassa i online. Josep Guasch, psicoterapeuta, coach . Consulta de psicoteràpia i coaching transpersonal online i presencial amb PNL. Assertivitat, lideratge, teràpia de parella, gelos, ludopatia, depressió, tractament per fatiga pandèmica, a Sabadell i Terrassa

Teràpia transpersonal a Sabadell

BLOG


La Transpersonalitat , espiritualitat i expansió de consciència.

La Transpersonalitat expansió de consciència i espiritualitat, Sabadell, Terrassa i online. Josep Guasch, psicoterapeuta, coach . Psicoteràpia i coaching online i presencial (PNL, Hipnosi, Teràpia Gestalt, Anàlisi Transaccional, Nen interior)

<<És un llibre que parla del que parlen gairebé tots els llibres. De la incapacitat que les persones han de triar el seu propi destí>>. (L'alquimista)

Teràpia transpersonal a Sabadell

El transpersonal vincula la percepció limitada de l'ego amb sistemes majors

La psicologia transpersonal s'ha obert pas recentment com una de les modalitats terapèutiques més completes. No només té la capacitat d'atendre els temes clàssics de la psicoteràpia. També dóna resposta a moltes de les preguntes de l'home modern sobre el sentit de la nostra experiència vital. Una cosa que amalgama consciència i espiritualitat. Però… Què és l'experiència transpersonal?.

Robert Dilts associa l'experiència transpersonal a un “despertar“. Aquest despertar és un aspecte renovat de la consciència que permet percebre la realitat amb una visió i sentit enriquits. Com a experiència de vida té dos components bàsics.

  • El sentir-se formar part, des de la pròpia individualitat, d'un sistema major.
  • Un sentiment de missió, sentit i propòsit de vida més enllà dels interessos de l'ego .

Generalment la nostra consciència està “enganxada” a l' ego. L'orientació bàsica del transpersonal és la d'unir consciència i espiritualitat.

Consciència i espiritualitat, la “poció màgica”.

Permet, doncs, experimentar-nos a nosaltres mateixos (identitat) d'una manera més possibilitadora. Dilts utilitza la metàfora de "sortir de la caixa" des de la qual fins ara percebíem la realitat. Així doncs, el sentiment de pertinença a una cosa més gran apropa la consciència a l'espiritualitat. D'aquesta manera, aquesta aproximació al transpersonal permet a l'ego alliberar-se de les dreceres als mandats socials de tota mena. Aquesta, podríem dir metafòricament parlant és la poció secreta, consciència i espiritualitat.

Consciència i espiritualitat. Els tres nivells de l' experiència

El sentiment de transpersonalitat el podem viure de tres maneres diferents. . En aquest article, i només a efectes de distingir els nivells, els he diferenciat amb un nom encara que no sempre coincideix amb la manera en què diferents autors els identifiquen. De la mateixa manera, cal indicar que, de vegades, els tres nivells es barregen i es confonen l'un amb l'altre, pel que la diferenciació és merament teòrica.

La transpersonalitat en la quotidianitat i vida social

El sentiment de pertinença a un sistema major. La família d'origen és el primer sistema més gran que ens acull en arribar a la vida. Posteriorment pot ser l'escola, un grup de companys, el barri, la ciutat en la qual vam néixer.

Pot ser també sentir-se formar part d'un col·lectiu professional, sovint articulat per col·legis professionals i/o gremis. En el món laboral, la qualitat del vincle amb l'empresa o organització en la qual es treballa.

Altres exemples són les ONG que inclouen en el seu programa valors d'altruisme i solidaritat. En altres àmbits, el sentiment de patriotisme; pel que tinc entès, els serveis d'intel·ligència de cada país procuren reclutar col·laboradors amb un fort sentiment de patriotisme. Evidentment, això garanteix una major fidelitat en l'exercici de funcions delicades.

Aquest és el primer nivell, el més “aterrat” de la transpersonalitat.

Convé, però mantenir juntament amb aquest sentiment de pertinença, també un sentit de singularitat en el camp. Enriquir el col·lectiu amb l'individual. Tot això a l'efecte de no caure en un evasiu escapisme. D'això parlo en el meu altre post: Com és endins és fora, però també com és fora és a dins.

La transpersonalitat en allò psicològic i anímic.

Treball amb somnis a Sabadell

Importància del treball amb somnis en el transpersonal

Totes les activitats que inclouen el treball amb el subconscient personal. Alguns exemples en l'àmbit de la teràpia la hipnosi clàssica, la hipnosi ericksoniana, les dinàmiques mentals, el treball amb el nen interior, el treball amb els somnis, entre d'altres.

Com he indicat al principi, algunes d'aquestes vivències poden transcendir el nivell anímic per fondre's amb l'anterior, o fins i tot en el superior. Un exemple molt típic és el del treball amb el nen interior que se sustenta en el nucli familiar, però també pot transcendir l'individual per passar al següent nivell, el arquetípic.

La Transpersonalitat , inconscient col·lectiu i arquetips.

Carl Gustav Jung va definir els arquetips com “sistemes d'aptitud per a l'acció i, al mateix temps, imatges i emocions."Es tracta de possibilitats comuns a tota la humanitat. En tractar-se de continguts inconscients, les seves manifestacions no es presenten d'una manera directa ja que no són accessibles en el seu nucli intern a la consciència. Per descomptat això no ens eximeix de la seva influència, abans bé, pot fins i tot fer-nos esclaus d'ella si no sabem reconèixer-la i, en la mesura del possible, Destil·lar-la.

La idea de fons és que tot allò que pertany a aquest imaginari col·lectiu dels arquetips, tingui una manifestació creativa en el pla de l'autenticitat i individualitat de cada persona.

En no ser accessible d'una manera directa per a la consciència, es manifesten veladament a través de les imatges arquetípiques. Les imatges arquetípiques formen part de cada cultura i moment històric. Així, per exemple, l'arquetip de l'heroi no és el mateix en la Grècia Clàssica (Ulisses), que per a la cultura actual (Superman, Spiderman, o segons sigui el cas, Martin Luther King, Gandhi ...).

Aquestes representacions aparreixen en els contes, mites, llegendes i diferents cosmogonies i religions. És aquí on trobem aquest nexe entre psicologia i religió. I és en aquest nivell on el nexe consciència i espiritualitat apareix amb més força.

La consciència ens uneix a l'ànima personal i aquesta a l'esperit.

Els tres nivells, doncs, unifiquen una cosa que les antigues religions, en el seu aspecte exotèric, havien guardat bé. Unir consciència i espiritualitat. Espiritualitat sense consciència és obediència cega o, fins i tot, fanatisme. La consciència és el que ens uneix a l'ànima, i l'ànima, el pont a l'esperit.

Unir consciència i espiritualitat és imprescindible en una experiència transpersonal saludable.

Deixarem per a un altre article el treball amb aquests dos arquetips tan poderosos en el transpersonal, Esperit i Ànima. Mentrestant et convido a visitar aquest relat que ofereix resplendors (sempre, només indicis) de la transpersonalitat.

La Transpersonalitat ; quan el Fer també fa al Ser. Un relat.

Psicoteràpia amb arquetips a Sabadell

Sanació amb l' arquetip de l' aigua.

Diuen...que una vegada, dos amants, van decidir satisfer un dels seus somnis. Nedar cap a l'horitzó fins que aparegués una país que imaginaven màgic. Un dia, tot d'una , van iniciar la travessia. Submergits, mar endins, van notar els seus cossos cansats, però no podien tornar, ... i van decidir seguir.

Passat un temps es van adonar de les múltiples formes en què podien economitzar esforços. També van aprendre diferents ritmes per avançar i altres per descansar. Va ser llavors quan van començar a gaudir de les aigües, dels seus habitants, i, per descomptat, també a alimentar-se.

I a mesura que dansaven amb els corrents marins, seus sentits s'anaven fent cada vegada més sensibles i precisos, mentre es fonien amb els capvespres i les transformacions del temps. I així, mentre avançaven a la recerca del seu anhel, també van descobrir, altres formes d'estimar-se.

Un dia, a la llunyania, van veure el perfil difuminat de la terra a la qual es dirigien. van redoblar els seus esforços contents d'arribar a la seva meta. Per fi, després de dies incomptables, els seus peus es van enfonsar a la sorra d'aquesta costa anhelada, i quan els seus cossos ja estaven acomiadant-se de les aigües, els va visitar l' Instant. Un silenci dens els habitava i amb ell la Certesa.

Es van mirar i llavors ho van saber:

Van tornar la seva mirada a la mar, es van donar la mà i es van endinsar en les aigües per seguir nedant, mar endins…

Aquest és, per a mi un relat amb un fort contingut transpersonal, encara que una mica vetllat. En ell, per a mi, s'uneixen consciència i espiritualitat juntament amb una especial dimensió de sentit.

Fins el proper article, rep una cordial salutació.

www.josepguasch.com

 

Et convido a participar al meu blog ampliant idees. Per exemple, aportant suggeriments o compartint els teus dubtes a l'apartat al peu del mateix.

 

Anterior article relacionat: Què és la consciència? El lideratge de l'ànima.

Següents articles relacionats: Els 4 elements. Arquetips i Transpersonalitat , Cultivar la presència. Teràpia Gestalt i auto consciència Sovint els contes i relats ens posen en contacte amb l'univers transpersonal Has llegit aquest?: On conflueixen els rius.

 

Ah!!, i si t'ha agradat i et ve de gust, et convido a compartir l'article. També comentar i / o puntuar amb les estrelles en el resum que trobaràs més avall.

 

Estàs interessat/da en un programa personalitzat de coaching i/o psicoteràpia? Contacta amb mi sense compromís!: – Telèfon: 615.56.45.37 – Mail: jspguasch@gmail.com – Web: Formulari de contacte

Si vols, també pots rebre còmodament la meva News Letter amb tots els articles del bloc. També notícies, activitats, promocions i informació interessant i pràctica: – Sí vull rebre la News Letter

 


Josep Guasch, coaching i psicoteràpia a Sabadell

La Transpersonalitat . Expansió de consciència i espiritualitat, Sabadell, Terrassa i online. Josep Guasch, coach , psicoterapeuta.. Psicoteràpia i coaching online (Ansietat, acompanyament i estratègies per aprimar, deixar de fumar, autoestima, addiccions, etc…)

Acceptació i responsabilitat en PNL, consulta a Sabadell

BLOG


Acceptació i responsabilitat en PNL, Psicoteràpia i Coaching

Acceptació i responsabilitat en PNL, el compromís amb un mateix, Sabadell, Terrassa i online. Josep Guasch, Coaching i Psicoteràpia.

Acceptació i responsabilitat en PNL, consulta a Sabadell

La felicitat és una quimera?

Com ser feliç, una de les aspiracions humanes més elusives. Acceptació i responsabilitat en PNL són de vital importància. A més són dues mostres de intel·ligència emocional en aquesta recerca. No fer de la recerca de la felicitat un motiu d' ansietat, perquè ens han gairebé obligat a buscar ser feliços. En cas contrari, alguna cosa va malament en nosaltres amb el que la nostra autoestima queda per terra.

I també ens han induït a pensar que "ens passen" "coses" com la depressió, la ansietat, les fòbies, el estrès, insomni, el TOC… ,entre moltes altres .... I tot això té solució, clar que sí, però ens han ensenyat a buscar-la en un lloc diferent. El compromís amb un mateix ens exigeix ​​aquesta auto acceptació i responsabilitat.

Acceptació i responsabilitat en PNL. El compromís amb un mateix i l'herència de la teràpia Gestalt

En algun lloc vaig deixar escrit alguna cosa així com que “som responsables, fins i tot, de les nostres irresponsabilitats”. Però algú o alguns, amb millor o pitjor intenció, s'han massificat fins al que ens fem a nosaltres mateixos. Li han posat nom i codificat en llibres innombrables (Per exemple el DSM IV TR).

De tal manera que caminem per la vida pensant, sentint i convençuts que quan ens assalta una depressió (o alguna cosa ...), és com si ens hagués posseït un ens patològic (tipus virus, si no pitjor…).

Acceptació i responsabilitat en PNL van de la mà, bé sigui en l'àmbit de la psicoteràpia, com en el del coaching. I aquest concepte es deu en gran part a la teràpia Gestalt. Fritz Perls, el creador d'aquesta modalitat terapèutica, obligava a dir als seus clients una cosa més o menys... "Jo m'estic deprimint a mi mateix". I aquesta frase que sembla rebuscada (sota un punt de vista gramatical ho és), té un sentit.

D'altra banda, per a Perls el compromís amb un mateix passa per acceptar-nos en el present. Si evoquem de continu el passat, ens refugiem en el victimisme i culpem a el que va ocórrer i/o les circumstàncies.

El compromís amb un mateix passa per l' acceptació i la responsabilitat. Dos conceptes molt presents en teràpia Gestalt i PNL

Si, per altra banda, evoquem de continu un futur apassionant podem utilitzar-lo com un refugi per evadir-nos de fer en el present. De nou el compromís amb un mateix passa per entendre aquest futur com una línia d'acció. També marca unes necessitats no resoltes. No obstant això, en el present és on ha d'aparèixer aquesta acceptació i responsabilitat que la PNL integra de la teràpia Gestalt. En concret a través d' una figura anomenada el Metaprograma de temps. Viure en el passat, present o en el futur.

Acceptació i responsabilitat en PNL. Un exemple

Vegem un exemple típic:

"Tinc depressió perquè la meva xicota m'ha deixat"

En primer lloc, establim una relació de causa-efecte que no és certa. La veritat és que davant la certesa que "La meva xicota m'ha deixat", provoco (JO) en el meu interior una activitat mental que em porta a deprimir-me. probablement vegi el meu futur afectiu molt negre (amb la consegüent tonalitat en les meves imatges mentals). O em digui coses com "mai més trobaré a algú com ella", i a més en un to de veu lúgubre i patètic. I així vaig construint la meva depressió.

Consulta de PNL a Sabadell

Assumir responsabilitat de la pròpia vida.

Compte! no dic que no sigui normal que això passi. És normal tot i que no és lògic. I això és el que hauria d'enorgullir a la nostra qualitat de mamífers, nostre món emocional és una cosa diferent a la lògica, però no per això "anormal". I tampoc una cosa que "ens passi" per culpa d'altres ... És aquí on sorgeix el compromís amb un mateix.

Però hi ha més en aquesta aparentment innocent frase. Això que se li ha col·locat l'etiqueta de depressió, és una cosa en curs, és un procés, malsà o no, però alguna cosa dinàmica, amb vida. Si dic "tinc depressió", cosifico un procés anímic intern, com si m'hagués empassat un monòlit de marbre.

Acceptació i responsabilitat en PNL. la Nominalització

A PNL a això se'n diu "Nominalització”, però independentment de la "parauleta", el perill que amaga és el de congelar un procés en curs, del qual jo sóc el creador, dinamitzador i responsable.

On no hi ha dinamisme, no hi ha possibilitat de canvi. I si em convenço a mi mateix que "tinc alguna cosa" que no em provoco jo, seguiré estant a mercè depenent d'alguna cosa diferent a mi, encara que “aquesta cosa” no existeixi…(A partir d'aquí, qualsevol cosa és possible)

I per què no s'han inventat un altre "trastorn de personalitat"? Una metàfora (o no…)

Proposo un nou trastorn de personalitat el TIDAPF, m'explico ...

Dilluns al matí, una oficina qualsevol. Una discussió acalorada entre dos o més treballadors, habitualment del gènere masculí. Discuteixen perquè el cap de setmana van veure un programa a la tele (habitualment la del bar). En aquest programa 22 individus en calça curta corrien darrere d'una pilota. Onze portaven roba d'un color, els altres onze d'un altre.

La qüestió era que 11 havien de ficar la pilota en una anomenada "porteria" i els altres onze en l'altra. Guanya qui més vegades fiqui la pilota i menys l' hi hagin ficat (amb perdó ...). Divertit, no?.

I el dilluns al matí, molts senyors que només van estar veient a aquests vint-i-dos de calça curta, es debaten amb furibunds diàlegs o pitjor.. Generalment són assalariats que per cobrar el que cobren els de calça curta en un mes, han de treballar mesos o anys. Què passa a l'interior d'aquests senyors?. Com es provoquen ells mateixos, aquests arravataments d'ira?

Això sí que és preocupant!! Que jo em deprimeixi a mi mateix perquè m'ha deixat la núvia .... És normal, sóc mamífer i necessito contacte .... Que em provoqui crisi d'angoixa amb la que està caient ... també és normal, sóc humà i necessito estabilitat. Però els que discuteixen per aquests 22 senyors de calça curta ... no sé, crec que això ... Sí és preocupant!!

Entre tant proposo per a doctes llibres el terme TIDAPF (Trastorn d'Ira amb Descontrol i Agitació Psicomotriu Futbolera). No ho sé, igual poden inventar-se un protocol d'intervenció. Ah!!, i algun medicament que podria dir-se "Fútbolprofen" o "Pelotatil". Com no se'ls va ocórrer abans a les farmacèutiques?... Bé, sospito per què ...

Fins el proper article, rep una cordial salutació.

www.josepguasch.com

 

Anteriors articles relacionats: Consulta de PNL ONline i presèncial; Posicions perceptives i empatia; El perdó i les posicions perceptives
Següents articles relacionats: Despertar consciència amb PNL . Les submodalitats de PNL i la Superació Personal; Com viure una emoció amb equanimitat; Cercle d'excel·lència personal.

Si t'ha agradat i et ve de gust, et convido a compartir l'article. També comentar i / o puntuar amb les estrelles en el resum que trobaràs més avall.

Estàs interessat/da en un programa personalitzat de coaching i/o psicoteràpia?Contacta amb mi sense compromís!: – Telèfon: 615.56.45.37 – Mail: jspguasch@gmail.com

Si vols, també pots rebre còmodament la meva News Letter amb tots els articles del bloc. També notícies, activitats, promocions i informació interessant i pràctica:

– Sí vull rebre la News Letter

Josep Guasch, coaching i psicoteràpia a Sabadell

Acceptació i responsabilitat en PNL. El compromís amb un mateix, Sabadell, Terrassa i online. Josep Guasch, psicoteràpia i Coaching.