intel·ligència emocional, Sabadell, Terrassa i online. Josep Guasch, psicoterapeuta, coach , coaching i psicoteràpia (PNL, Hipnosi, Teràpia Gestalt, Anàlisi Transaccional, Nen interior)

Com viure una emoció amb equanimitat. Consulta de PNL Generativa a Sabadell

Tenir consciència de les nostres emocions

La intel·ligència emocional és l'habilitat per percebre i comprendre les nostres emocions. Alguns autors parlen de gestió i control (o maneig de les mateixes). Conceptes que crec que s'han d'usar amb molta cautela. També inclou la capacitat de percebre i acompanyar als altres en el seu món emocional.

D'altra banda, aquesta habilitat és imprescindible tant en l'àmbit personal com professional.

 

La intel·ligència emocional i la funció de les emocions.

 

Aquestes compleixen una funció comunicativa i adaptativa. són doncs, per si mateixes, una manera d'accedir a la realitat. Comprendre la seva funció és bàsic per a relacionar-nos d'una manera creativa amb elles. Per a mi el concepte nuclear de la intel·ligència emocional està en com ens relacionem amb elles.

Pretendre modificar-les o canviar-les sorgeix, en ocasions, de la pressuposició que hi ha emocions negatives i emocions positives. Les emocions, en si mateixes no són ni bones ni dolentes. Poden incomodar més o menys, però això no pressuposa que no compleixin una funció primordial

Així, per exemple, la por serveix a la nostra protecció. La tristesa ens convida a reflexionar. La ràbia ens dinamitza per actuar davant d'una injustícia. Les emocions són respostes puntuals a situacions puntuals. Però si les seguim alimentant es desnaturalitzen. Així, per exemple, la ràbia es pot transformar en rancor. La por en pànic o temor. La tristesa en malenconia o fins i tot depressió.

Aquest concepte va ser encunyat en 1983, de Howard Gardner. Posteriorment Daniel Goleman en la seva obra "Intel·ligència Emocional" li va donar l'impuls definitiu. Avui dia està una mica en desús. No obstant això la intel·ligència emocional està a la base de la majoria de les competències d'autoconeixement i relació.

Vols saber més sobre aquest fascinant món de les emocions?
Pots llegir els meus articles.
I també demanar informació sense compromís.
¡Clica aquí!Aprimar-se online

intel·ligència emocional, Sabadell, Terrassa i online. Josep Guasch, coach , psicoterapeuta, coaching i psicoteràpia (Ansietat, acompanyament i estratègies per aprimar, deixar de fumar, autoestima, addiccions, etc ...).

Gestió de les emocions

BLOG


Hi ha una gestió correcta d'emocions? Els secrets de l'alquímia emocional

Gestió de les emocions; alquímia i intel·ligència emocional, taller coaching i pnl a Sabadell.

El món emocional ens mobilitza.

El món emocional ens porta a l'acció.

Existeixen diferents definicions d' emoció. Una que a mi m'agrada ve de l'etimologia de la paraula. A saber: del llatí “emotio”. Derivada del verb e/movere; és a dir, ens indueix a l'acció, a mobilitzar-nos. Les emocions són impulsos que s'activen al cervell límbic, és a dir el comú als mamífers. Com a tal és una sensació primària, no intencional. És per això que el terme “gestió de les emocions”, tan de moda, no és del tot correcte.

Ara bé, els sentiments són els "germans petits" de les emocions. El sentiment té, en termes generals, més durada i certa intencionalitat. Resumint molt podem dir que un sentiment és una emoció a la qual hem afegit una etiqueta cognitiva, és a dir, hem atorgat un significat.

Així, per exemple, la por que sentim si algú ens amenaça amb un ganivet és una emoció referida al present. Ara bé, si vaig pel carrer amb por que m'atraquin és un sentiment. De fet, tècnicament no és por, és temor.

De fet, el que coneixem com a gestió de les emocions és gestió dels sentiments.

El món emocional no està per canviar-lo ni negar-ho. La intel·ligència emocional ens convida a reconèixer i sostenir d'una manera creativa aquesta informació.


És el que aprendrem en aquest taller d'Alquímia Emocional.

 

El món emocional provoca transformacions interiors.

Les emocions ens informen sobre els canvis externs als quals adaptar-nos.

Les emocions, contràriament al que alguns diuen, no són negatives ni positives. Són una font d'informació que pot ser, això sí, agradable o desagradable. Però mai positiva o negativa.


Gestió de les emocions, per entendre'ns ràpidament, el taller.


És un taller de 3 hores de durada. Eminentment pràctic. Les bases teòriques són mínimes entre elles:

– Comprenem les diferències entre emocions, sentiments i estat emocional.

– També, la diferència entre emocions primàries i secundàries.

A partir d'aquí estudiarem, des de la pràctica, les característiques de les emocions bàsiques i els diferents models. El model de les 4 i les 6 emocions bàsiques.

– De què ens informen i per a què serveixen?Sabies que tenen una estructura? Comprendre aquesta estructura és el primer pas bàsic per gestionar les emocions correctament.

Farem exercicis pràctics. Aprendrem, com una correcta gestió de les emocions, ajuda a distingir la funció comunicativa d' aquestes.

– Un exercici per centrar-nos i obrir un espai per rebre les nostres emocions d'una manera creativa.

– Exercicis per sortir d'una emoció pertorbadora.

– Descobriràs la tècnica “Havening”. Una senzilla pràctica psicosensorial per gestionar emocions displacenteres.

– I a més, un mètode senzill per a, si el poses en pràctica durant 30 dies, relacionar-te definitivament d'una manera creativa amb el teu món emocional.

Amb dinàmiques senzilles i de fàcil implementació.

Sabies que una òptima gestió de les emocions és imprescindible per a una bona qualitat de vida?


Quan i on: Dissabte 04/11/23, a Espai Obert; C / Les Valls 28, 4º-6ª
Horari: De 10.30h a 13:30h
Inversió: 20.-€

Facilitem apunts i àudios


Per a reserves clica en el següent link: Sí, vull reservar la meva plaça.

 

Aprendre a conviure amb sentiments diversos.

Gestionar sàviament les nostres emocions.

 

www.josepguasch.com

Anterior entrada relacionada: Intel·ligència emocional i l'alquímia de les emocions

Viure les emocions i sentiments d'una manera creativa.

 

Gestió de les emocions; alquímia i intel·ligència emocional, taller coaching i pnl a Sabadell.

Deconstrucció masculinitat hegemònica.

BLOG


Què ens passa als homes amb les emocions? Intel·ligència emocional i masculinitat

Intel·ligència emocional i masculinitat. Què ens passa als homes amb les emocions? Taller i dinàmiques a Sabadell

 

Què ens passa amb les emocions?

Entenem el món de les emocions i els sentiments?

Jo, home.... realment decideixo el que penso, sento i faig? O em baso, conscient o inconscientment, en el que s'espera de mi. En el que m'han dit que significa ser home.

Els nostres aprenentatges, des de la infància, venen marcats pel biaix del patriarcat. Aquests mandats que interioritzem de ben petits ens diuen què hem de pensar, sentir, fer.... I què no.

Intel·ligència emocional i masculinitat els estereotips que ens limiten


Resumint molt, el sistema patriarcal defineix l'home com a:

– El "sexe fort", ni feble ni vulnerable. Això ens condiciona a no mostrar els nostres sentiments i a aparentar ser forts.
– Tenim una emotivitat "invulnerable" i escasses necessitats afectives. El que ens converteix en éssers freds, emocionalment gairebé asèptics.
– Som autònoms i independents, no necessitem de ningú per protegir-nos.
– Podem amb tot, som forts i sempre estem a l'alçada de les expectatives (pròpies o alienes).
– Som, per naturalesa, competitius, enèrgics fins i tot amb una orientació “natural” a l'agressivitat i la violència.

Però tot això és una gran mentida. En realitat estem castrats emocionalment. Els privilegis que ens atorga el sistema patriarcal tenen un preu i un cost molt elevat.

No reconèixer, en primer lloc, ni expressar en segon. les emocions té un cost elevat. Tant per a nosaltres com per a les altres persones.

Inassequibles a la sensibilitat

Podem els homes anar (encara que només sigui) una mica més enllà a l'expressió emocional?

La conseqüència més evident s'evidencia en les violències masclistes. Doncs, quan no estem habituats a reconèixer els nostres sentiments ni emocions, no sabem sostenir-los.

Et convidem a aquest taller de curta durada, completament gratuït.

Quan: Dilluns 09/10/23, de 19 a 21h
On: Casal Pere Quart, Rambla 69 Sabadell
Adreçat a: Qualsevol persona que se senti home (CIS o TRANS). Sense distinció d'orientació sexual (hetero, homo, bi, queer, inter, asexual...). I vulgui evolucionar cap a una masculinitat més completa inclusiva i oberta.

Organitza: Nous Homes de Sabadell
Si vols apuntar-te, clica aquí: Sí que vull apuntar-me al taller

 

Anterior article relacionat: Tristesa i por per què els homes riuen quan el veuen a la dona?

Som els homes insensibles al món emocional?

Som aliens a les emocions?

 

Intel·ligència emocional i masculinitat. Què ens passa als homes amb les emocions? Taller i dinàmiques a Sabadell

Tristesa i por en els homes

BLOG


Tristesa i por, per què els homes riuen quan ho veuen en la dona?

Tristesa i por entre els homes. Intel·ligència emocional i noves masculinitats. Josep Guasch, psicoterapeuta humanista, consulta a Sabadell

Gestionar la por i la tristesa

Sovint els homes no reconeixen la pròpia tristesa

Per què alguns homes riuen o veuen amb una condescendència desdenyosa la tristesa i por en una dona? Fàcil, perquè les penalitzem en nosaltres. En no reconèixer-les al nostre interior, quan l'advertim en elles, projectem les nostres pors i els trivialitzem. A Gestalt l'anomenem un mecanisme de projecció. Si volem construir una nova forma de ser home, haurem de revisar la nostra intel·ligència emocional.

A aquest mecanisme es pot unir (o actuar independentment) el de la deflexió. Bàsicament desconnectar de la tristesa i la por quan els advertim, en nosaltres o en altres persones. Se sol fer amb bromes i rialles fàcils, xerrades trivials, intel·lectualitzant (en comptes d'experimentar i expressar...).

Tristesa i por són dues de les quatre emocions bàsiques vinculades a la vulnerabilitat. A més són dues emocions mal vistes en l'home fidel als mandats del patriarcat. Tanmateix són dues emocions bàsiques, que expressem de petits. Què passa llavors i "on van" quan no s'expressen?. És important, per entendre-ho, diferenciar vulnerabilitat i debilitat. No podrem millorar la nostra intel·ligència emocional negant-les ni amagant-les.

 

Tristesa i por, vulnerabilitat i no debilitat

He vinculat tristesa i por a la vulnerabilitat i les desvinculo de la debilitat. És important, i especialment per a l'ànima masculina, establir aquesta diferència. Tot i que crec que deficient, podria considerar un consens suficient recórrer a les descripcions de la RAE.

Així veiem que defineix vulnerabilitat com:

– "Que pot ser ferit o rebre lesió, físicament o moralment" "Alguna cosa susceptible de ser danyat, perjudicat o deteriorat".

Defineix debilitat com:

– “Falta de vigor o força física". “Carència d' energia o vigor en les qualitats o resolucions de l' ànim"

Diferència vulnerabilitat i debilitat

Vulnerabilitat no és debilitat.

Jo detecto en ambdues descripcions una important diferenciació que subjau a la descripció. Així parteix de la definició de vulnerabilitat com una cosa "susceptible de ser" o "que pot ser”. He assenyalat expressament el terme ser que apunta a una qualitat inherent a aquest alguna cosa/algú. La vulnerabilitat és quelcom inherent a la condició humana. En el terreny emocional compartim amb els mamífers el por i la tristesa.

Ara bé quan descriu debilitat utilitza els termes "falta"I"mancança”. I afegeix les qualitats de les quals manca aquest alguna cosa o algú feble: Vigor, força física, resolucions de l'ànim...

És a dir, podem ser vulnerables i alhora forts (no febles). I això implica acceptar tristesa i por com les dues emocions bàsiques que ens defineixen com a éssers humans. És vital entendre, en termes d'intel·ligència emocional, aquests matisos: Acceptar la nostra vulnerabilitat, ens fa forts, encara que sembli el contrari.

Ara bé, sempre és així?. Vegem una distinció important.

 

intel·ligència emocional, emocions i sentiments, temor i melancolia

Existeixen, els que podríem considerar, "subproductes" de la por i la tristesa: el temor i la melancolia. En l'anterior article: Emocions i homes, Què ens passa amb el món emocional? vaig destacar el consensuat com a definició d'emoció: “Conjunt de reaccions orgàniques que experimenta un individu quan respon a certs estímuls externs que li permeten adaptar-se a una situació respecte a una persona, objecte, lloc, entre d' altres".

Pel que fa a aquest post concerneix destaco de la descripció el fragment: “respon a certs estímuls externs”. Tristesa i por, com emocions bàsiques, responen a l'aquí i ara d'estímuls externs. Per exemple podem sentir por davant d'un animal salvatge que ens amenaça. Podem sentir tristesa davant la mort d'un ésser estimat. Pero… ¿Qué ocurre cuando tristeza y miedo es dilaten en el temps més enllà de l'esdeveniment present? ... Apareixen els sentiments. Avançar en la nostra intel·ligència emocional requereix, també, tenir clara aquesta diferenciació.

He assenyalat ja una de les diferències entre sentiments i emocions. Mentre les segones estan més vinculades al present i poden tenir una ressonància en el temps, en els primers aquest ressò en el temps es difereix més. Per què? Passem del regne dels mamífers a l'humà.

En el sentiment intervé, a més de la reacció fisiològica, un element cognitiu. Podríem resumir amb una fórmula:

Sentiment = Emoció + pensament.

Por i tristesa emocions; Temor i melancolia, sentiments.

En el sentiment es barregen emocions i activitat cognitiva.

Resumint molt, si a la por (emoció) li afegim una etiqueta cognitiva tenim el temor (sentiment). Si a la tristesa li afegim un pensament de perdurabilitat tenim la malenconia.

El sentiment és la presa de consciència de l'emoció. És una qualitat bàsicament humana i no és "positiva" ni "negativa". Com sempre depèn de l'ús que fem.

El biòleg Humberto Maturana (un dels referents del coaching ontològic) va escriure molt al respecte. Si estàs interessat/da afegeixo un enllaç a un extracte de dues xerrades dictades: EMOCIONS I LLENGUATGE EN EDUCACIÓ I POLÍTICA

Definició de melancolia segons la RAE:

  1. f. Tristesa vaga, profunda, assossegada i permanent, nascuda de causes físiques o morals, que fa que qui la pateix no trobi gust ni diversió en res.
    2. f. Med. Monomania en què dominen les afeccions morals tristes.

Una monomania és una obsessió per una idea recurrent, és a dir, el pensament reiterat i auto-referent. Tenim, doncs, una etiqueta cognitiva (pot ser una creença, pensament automàtic, judici etc.....) vinculada a l'emoció de tristesa.

Definició de temor segons la RAE:

  1. m. Passió de l'ànim, que fa fugir o refusar allò que es considera danyós, arriscat o perillós.
  2. m. Presumpció o sospita.
  3. m. Recel d'un dany futur.

Termes com "allò que es considera..." o “recel” ens remeten, de nou, a etiquetes cognitives o judicis.

Podem veure, doncs, com temor i melancolia són sentiments derivats de dues emocions bàsiques: Por i Tristesa respectivament. Si tenim prou intel·ligència emocional sabrem establir la diferència. I a partir d'aquí gestionar adequadament, bé sigui emoció o sentiment.

Tot i que sembla una digressió he cregut oportú fer aquesta diferenciació entre les emocions i els sentiments. Tornem ara al tema de Por i Tristesa en l' home.

..T'interessaria explorar el teu món emocional com a home?
Pots assistir al taller obert que organitzem.
Més informació al següent enllaç:

Taller d'intel·ligència emocional per a homes.

Places limitades.

El lloc de poder d'un home és casa seva.

El patriarcat sosté una dinàmica en què el valor fonamental és la dominació. El més intel·ligent, llest, ric, millor posicionat etc. No obstant això, en la realitat pocs homes poden aspirar a aquestes cotes de màxim poder. Per això es va establir el "títol honorífic" de "cap de família" a l'home.

L'home és el rei de la casa.

Hi ha una equivalència perillosa i equivocada entre poder i agressivitat.

És habitual encara en molts països que la dona perdi el seu cognom al casar-se. Fins i tot els fills, per defecte, adopten el cognom patern com el primer. Aquest no és més que un exemple d'aquest mandat patriarcal.

Així doncs, sent el cap de família l'home, difícilment expressarà emocions vinculades a la vulnerabilitat: Tristesa i por principalment. L'home adoptarà rols que poden anar de l'amorosament protector al violentament controlador. Tant en un cas com en l'altre, aquestes dues emocions bàsiques són incompatibles amb l'exercici d'aquest rol.

Les emocions bàsiques -i els seus derivats- més vinculats a l'expansió (alegria i ràbia) seran les predominants en aquest estereotip masculí. Per suposat en detriment d' aquelles que suposin una contracció: Tristesa i por principalment.

Així doncs, els homes, en termes d'intel·ligència emocional estem “educastrats”.

 

Tristesa i por entre homes... Què tal?

Entre homes, encara ens atrevim menys a expressar emocions associades a la tristesa i la por. És un mandat que tenim profundament internalitzat. A més, si tenim l'obligació de ser els més.... (el que sigui), l'introjecte profund és que hem de competir amb els altres homes.

Podem, si anem molt "apurats" reconèixer la nostra vulnerabilitat davant una dona en la qual confiem molt. Però davant d'un home... és com exposar la jugular a la mirada del comte Dràcula.

I és aquí, on la inèrcia de l'educació, ens mobilitza en sentit invers al de la intel·ligència emocional. Ens retenim, bloquegem i evitem reconèixer i expressar les nostres emocions i sentiments.

És precisament per aquest motiu pel qual la majoria dels grups d'homes són no mixtos. Es tracta de superar aquesta barrera invisible, aquest sostre de vidre. Ser capaços d'"entre nosaltres" reconèixer-nos com a vulnerables, amb la tristesa i la por com a principals causes. I vèncer aquesta inèrcia a competir entre nosaltres sota el criteri d'aparentar no vulnerabilitat.

 

Les gelosia la por i la tristesa.

Ens tornem gelosos si percebem una amenaça cap a una cosa que considerem el nostre. Hi ha dos conceptes aquí interessants: temor i el nostre. Sabem que, en termes d'intel·ligència emocional, el temor és una por fantasiejada. I el concepte “el nostre” beu dels mandats del patriarcat i l'amor romàntic. La parella és algú “el nostre”…, 😯

Si a això hi afegim el mite de l'amor romàntic "la gelosia és una mostra d'amor”, tenim la fórmula “perfecta”.

Homes i celopatia, teràpia a Sabadell

L'home no sol expressar la gelosia… fins que l'expressa.

Pot ser gelosia a perdre l'ésser estimat (temor que algú sedueixi la parella). També gelosia professional (temor a perdre un estatus o rol social). El temor sempre implica una por a perdre. I la por a perdre anticipa una tristesa per una pèrdua anticipada. Aquest és el vincle entre por i tristesa en els gelos.

En la gelosia hi ha por (temor) i tristesa anticipats.

Mentre que la dona és més procliu, si té gelosia, a expressar-ho, l'home sol callar. Hi ha estudis que, fins i tot evidencien que els homes som més gelosos que les dones. Tanmateix la percepció social és contrària a causa de, precisament, que la dona sol expressar-ho més obertament.

Per a la mentalitat masculina/patriarcal, expressar gelosia és una mostra de “debilitat”. I, per suposat que en la majoria dels casos existeix una autoestima danyada. Però el primer pas (al tanto, no l'únic!) per sanar-los és reconèixer-los. I tornem al precepte bàsic de la intel·ligència emocional, prendre consciència.

L' home, quan no expressa la gelosia, és com una "olla a pressió" exposada al foc sense vàlvula de seguretat. "Això pot generar una explosió de ràbia en el moment menys pensat. Aquesta ràbia solem justificar-la mitjançant una projecció de la culpa en la dona. Per exemple "sóc gelós perquè ella provoca els homes”. Qualsevol cosa menys reconèixer l'emoció de la vulnerabilitat implicada en el temor a perdre-la.

Fins i tot, afavorit pel sistema patriarcal, existeix el concepte que la "parella és meva”. Amb aquest mandat social fermament instal·lat, l' home s' exonera d' acceptar la por i la tristesa anticipada de la gelosia. Això fa, que l' expressió de la gelosia en l' home, sigui molt més violenta que en la dona.

La gelosia és més habitual en homes que en dones…
però l' “expressen” d' una manera diferent

I si por i tristesa (emocions bàsiques) no estan disponibles… apareix la ràbia. La ràbia, juntament amb l'alegria, és la que completa el cicle de les quatre emocions bàsiques. Sovint aquesta ràbia s' expressa mitjançant la violència masclista.

Aquesta forma d'expressió contaminada dels sentiments és semblant a la gestió de la frustració en l'home. Per a més informació el meu article anterior: Emocions i homes ... ¿Què ens passa amb el món emocional?

 

Intel·ligència emocional i homes un repte per avançar cap a una societat igualitària.

Fins aquí un petit intent per assenyalar les reticències de l'ànima masculina davant els sentiments i emocions que impliquin vulnerabilitat. Crec que hem de continuar treballant per avançar en la nostra intel·ligència emocional. D'aquesta manera, gran part dels problemes existents en la nostra cultura patriarcal, crec, podran, almenys, suavitzar-se. Els grups d'homes pro-feministes treballem en aquesta línia.

Una de les modalitats terapèutiques més efectiva per al reconeixement i expressió del món emocional és la Teràpia Gestalt.

Fins el proper article, rep una cordial salutació,

www.josepguasch.com

Anterior article relacionat: Homes i emocions Què ens passa amb el món emocional?

Reconèixer i gestionar por i tristesa

Tristesa i por entre els homes. Intel·ligència emocional i noves masculinitats. Josep Guasch, psicoterapeuta humanista, consulta a Sabadell.

 

Aprendre a parlar en públic amb confiança online i Sabadell

BLOG


Hipnosi per parlar en públic, com superar la glosofòbia

Hipnosi per parlar en públic, superar la glosofòbia, Sabadell, Terrassa i online. Josep Guasch, psicoterapeuta, coach , consulta de coaching i psicoteràpia (PNL, Hipnosi, Teràpia Gestalt, Anàlisi Transaccional, Nen interior, coaching per a fatiga pandèmica)

Hipnosi per parlar en públic, consulta a Sabadell i online

La por a parlar en públic és una cosa molt habitual.

Superar la glosofòbia és possible. Per glosofòbia entenem la por a parlar en públic. Etimològicament del grec "glosso" (llengua) i "fobos" (por).

El temor a exposar-se davant d'una audiència més o menys nombrosa és una cosa habitual. No sempre és senyal que "alguna cosa no funcioni" bé. D'altra banda és cert que pot dificultar les nostres relacions i/o desenvolupament professional.

La hipnosi per parlar en públic és una eina terapèutica de primer ordre. Jo, sovint, la utilitzo en combinació amb tècniques de PNL, amb resultats espectaculars.

Superar la glosofòbia passa per entendre l'origen d'aquesta por a parlar en públic. Els més habituals són la por a quedar-nos en blanc, a fer-ho malament, o al fracàs.

En qualsevol cas, superar la glosofòbia pot precisar una intervenció basada tant en psicoteràpia com en coaching. Sempre depenent de l'origen i intensitat de la por a parlar en públic.

De vegades, uns quants trucs reforçats mitjançant una intervenció d'hipnosi per parlar en públic seran suficients.

Altres vegades, serà necessari un treball basat en psicoteràpia. Especialment si hi ha dificultats associades a una baixa autoestima.

És per això que la teràpia per abordar la por a parlar en públic és, necessàriament, personalitzada. Fins i tot, en ocasions, susceptible de ser abordada amb un altre objectiu per atendre les causes desencadenants. Això és d'especial rellevància quan hi ha ferides emocionals amb origen en la infància. En aquests casos, la hipnosi per parlar en públic és complementada amb la teràpia del nen interior.

Superar la glosofòbia, algunes idees bàsiques.

Evidentment, abans parlar en públic convé repassar bé el tema a tractar. Fer un esquema general, un quadre sinòptic. No obstant això, pretendre aprendre les paraules al peu de la lletra és la millor estratègia per.... Quedar-te en blanc. Si vols pots practicar un parell de vegades per agafar agilitat amb notes, petites cartolines amb títols etc.... Però no pretenguis aprendre't les paraules de memòria.

Un altre element important a destacar. Existeixen components subjectius a l' (eventual) fracàs impossibles de controlar. Aquest és el que té a veure amb el que no depèn de nosaltres. Per exemple si el públic està d'acord o no amb la nostra exposició. Si, pel tema del qual es tracta, s'avorreixen etc.... És bo ocupar-se del que és responsabilitat nostra, estudiar el tema, claredat d' exposició, suport visual etc.... Però no preocupar-nos per allò que no està a la nostra mà.

No obstant això, és bo tenir present quin tipus de públic és el que tindrem davant. Tant per ajustar la profunditat o dificultat del contingut com la manera d' expressar-ho.

Altres vegades la por al fracàs té a veure amb un excessiu perfeccionisme. Aquest fa que prestem una atenció selectiva a qualsevol possible error que cometem (paraula mal expressada, concepte oblidat etc....). L'audiència no percep aquests errors ja que, en realitat, no saben què anem a dir.

El guió d'una sessió d'hipnosi per parlar en públic té en compte aquests elements en un script personalitzat.

Superar la glosofòbia. I si els altres es donen compte?

Una de les pors més esteses és la que "els altres s'adonen que estic nerviós”. Llevat de casos extrems ningú s'adona dels nervis d'un orador. Probablement una mica si hi ha tremolor de mans, suor o ruborització en el rostre. No obstant això, la distància que sovint ens separa de l'audiència fa imperceptible aquests detalls.

Com superar la glosofòbia, online i a Sabadell

Dirigint l'atenció cap a fora podem “sacsejar-nos” la por a parlar en públic.

El veritable problema per superar la glosofòbia és on col·loquem el focus d'atenció. Si focalitzem l'atenció en nosaltres, percebrem amb més intensitat els lleus símptomes de nerviosisme amb la qual cosa augmentaran.

Si dirigim la nostra mirada alerta al públic observaràs com l'ansietat disminueix. Tria per a això unes quantes persones que et semblin més pròximes si ho necessites així. En general a un participant li agrada que el presentador li miri i dirigeixi les seves paraules. Amb això aconseguiràs un benefici secundari.

Alguns formadors fins i tot recomanen reconèixer, obertament, davant del públic que estàs nerviós/a. En general, en fer-ho, disminueixen els nervis. Fins i tot el públic agraeix aquesta sinceritat per part de qui exposa.

Hipnosi per parlar en públic, relacionar-nos amistosament amb la por.

La hipnosi per parlar en públic ens ajuda a fer operatiu el que "ja sabem. Proveeix eines que, posades en pràctica, pas a pas, refermen aquest coneixement. I també ens ajuda a acceptar el que rebutgem.

En primer lloc, per superar la glosofòbia, és necessari aprendre a relacionar-nos amb la por d'una manera diferent. La ansietat (subproducte de la por) és una resposta del nostre cervell límbic quan interpreta que existeix una amenaça. En tractar-se d'una zona més primitiva del nostre cervell és difícil superar-la amb "bones raons". Tanmateix sí que podem aprofitar el tipus d'actitud i energia que desperta en nosaltres, el estat d' alerta.

Amb la hipnosi per parlar en públic comencem prenent contacte, en un trànsit lleu, amb els senyals del cos. Tret de casos molt lleus de por escènica (que no solen anar a una consulta) no aconsello començar, directament, amb les anomenades suggestions positives.

No és la millor idea intentar "manipular" el nostre estat emocional contrarestant amb suposades idees positives. Tot i que ben intencionada, aquesta estratègia no funciona per superar la glosofòbia en el moment que hem d'exposar.

L'ideal és acceptar els nervis i deixar que se'n vagin anant per ells mateixos. Sí que és bona idea respirar una mica més profundament, centrar-nos i des d'aquí relacionar-nos cordialment amb la nostra por. Amb la seva intenció positiva (de seguida veiem això). I des d'aquesta respiració profunda, parar atenció a parlar a poc a poc. Això és una cosa que es pot assajar prèviament.

 

El centrament un exercici de sensibilització a la hipnosi per parlar en públic.

Si vols aprendre un exercici de centrament pots escoltar l'àudio en el meu article: Centrament i relaxació…. També és un primer pas per sensibilitzar-te a la hipnosi per parlar en públic. I, per descomptat, relacionar-te d'una manera més amable amb la por.

La por a parlar en públic es disfressa de nerviosisme i, en el fons, amaga una intenció positiva. Apartar o preparar el cos per a alguna cosa que interpreta el cervell com un perill. És una manera de protegir-nos. En aquest sentit, la hipnosi, proveeix un mecanisme de col·laboració amb les parts més creatives de l'inconscient. Això és així, especialment en les últimes evolucions de la mateixa, l'anomenat trànsit generatiu o també hipnosi ericksoniana.

Aconseguida aquesta col·laboració, queda obert el camí per a una reeducació emocional que, de vegades, ocorre espontàniament. Altres vegades, podem estimular-la mitjançant la suggestió. Però és important, perquè aquesta tingui efecte, comptar amb la col·laboració de l'inconscient. Sense això últim com a requisit la suggestió sol servir de poc. Això és una cosa que observo en clients que diuen haver provat altres estratègies que han funcionat a mitges. És a dir, han de continuar esforçant-se per sentir-se còmodes.

 

La por a parlar en públic i la teràpia del nen interior.

Com superar la por a parlar en públic online i presencial a Sabadell

La por a parlar en públic pot tenir a veure amb experiències primerenques.

El paper de la hipnosi per parlar en públic i superar la glosofòbia, pot ser determinant. En primer lloc, amb la hipnosi explorem si hi ha alguna experiència que genera aquesta por a l'exposició. Aquestes experiències, generalment, romanen oblidades o, senzillament, no es relacionen conscientment amb l' actual bloqueig.

Per suposat en casos de llarg recorregut el procés no és curt. Moltes vegades té a veure amb experiències primerenques. En aquest sentit, el treball amb el nen interior s' imposa com a necessari. De totes maneres, els passos a donar estan clars. Normalment recomano tasques per fer a casa i, d'aquesta manera, escurçar els períodes. Amb perseverança es pot aconseguir parlar amb tranquil·litat i entusiasme en públic. Evidentment, sempre que sigui una cosa que estigui alineada amb el que vols.

A vegades, no obstant això, succeeix que, senzillament "som així" des de petits. Parlem doncs d'una predisposició que generalment va acompanyada d'una cosa important. Un mecanisme inconscient de protecció per part de l'inconscient personal. Diguem que és un rastre de les antigues "estratègies de supervivència" d'home primitiu només que "actualitzades". No oblidem que la por compleix una funció de protecció i és, alhora, una emoció bàsica.

Com que es tracta d'un temor irracional amb un fort component somàtic, la sensibilització als senyals del cos forma part d'una cosa bàsica en el procés. A això van dirigides, especialment la/es primera/es sessions.

 

Hipnosi per parlar en públic, el que aprens en superar la glosofòbia.

Hipnosi per parlar en públic online i a Sabadell

L'inconscient creatiu ens pot facilitar el que ens cal.

A més, durant el procés aprens altres estratègies importants, no només per vèncer la por a parlar en públic. Així, per exemple, el control de l' estrès i l' ansietat. L' habilitat de centrar-te i relaxar-te en entorns quotidians. No menys important és aprendre a connectar amb les sensacions corporals. Aquest component és vital en les estratègies d'intel·ligència emocional. També la capacitat de gestionar la direcció de l' atenció, cap a dins o cap a fora. Aquesta habilitat proveeix d' informació i feed-back intern i extern molt valuosa no solament a l' hora de fer presentacions.

 

Fins el proper article, rep una cordial salutació,

 

www.josepguasch.com

Vols millorar la teva qualitat de vida i benestar?
Parlar en públic amb confiança i seguretat?
Vols fer-ho comptant amb la col·laboració del teu subconscient?
Demana ara informació gratuïtament i sense compromís!
Clic per a visites presencials i també online! Superar la glosofòbia amb hipnosi a Sabadell i online

Anteriors articles relacionats: Hipnosi, un pont a l'inconscient creatiu; Què és la hipnosi?; Àudios de hipnosi personalitzats

 

Et convido a participar al meu blog ampliant idees. Per exemple, aportant suggeriments o compartint els teus dubtes a l'apartat al peu del mateix.

Ah!!, i si t'ha agradat i et ve de gust, et convido a compartir l'article. També comentar i / o puntuar amb les estrelles en el resum que trobaràs més avall.

 

Estàs interessat en un programa personalitzat de coaching i/o psicoteràpia? Contacta amb mi sense compromís!:

– Telèfon: 615.56.45.37 – Mail: jspguasch@gmail.com – Web: Formulari de contacte

Si vols, pots rebre còmodament la meva News Letter amb tots els articles del bloc. També, activitats, promocions i informació interessant i pràctica: – Sí vull rebre la News Letter

Si coneixes algú que pogués estar interessat, en aquesta informació, no dubtis a compartir-la

Facebook Josep Guasch, coaching i psicoteràpia

Hipnosi per parlar en públic, superar la glosofòbia, Sabadell i Terrassa. Josep Guasch, coach , psicoterapeuta, consulta de coaching i psicoteràpia (Assertivitat, lideratge, teràpia de parella, gelos, ludopatia, depressió, coaching per a fatiga pandèmica).

Mètode segur per aprimar, sense sorpreses, consulta a Sabadell

BLOG


Preguntes de coaching i PNL per al teu pes ideal. Alineació

Preguntes de coaching i PNL per al teu pes ideal, claus per aprimar, Sabadell, Terrassa i online. Josep Guasch, coaching i psicoteràpia (Gestalt, PNL, Hipnosi, Anàlisi Transaccional).

Preguntes de coaching i PNL per al teu pes ideal. Aconsegueix aprimar-te i guanya en vitalitat, optimisme i alegria, consulta a Sabadell.

Pes ideal, optimisme i alegria

Seguim en aquest article amb el començat en els dos anteriors posts, Preguntes de coaching i PNL per aprimar, i preguntes de coaching per perdre pes,

I ho fem seguint el model dels nivells neurològics promogut per Robert Dilts. Aquest model ens facilitarà interessants claus per aprimar. En aquest cas, la persona amb sobrepès pot diferenciar diferents components en la seva conducta per treballar-los aïllada i holísticament alhora. En fer aquestes distincions pots posar el focus en aspectes concrets. Aquesta una de les claus per aprimar-te més importants. D'aquesta manera la meta, baixar de pes, pot abordar-se amb més garanties.

Preguntes de coaching i PNL per al teu pes ideal. La metàfora del vaixell avariat.

Hi ha una celebrada metàfora d'un vaixell avariat. El capità d'aquest vaixell va caminar durant molt de temps provant amb diferents professionals. Ningú sabia quina era l'avaria. Va provar amb diferents enginyers, plans, sistemes sofisticats de detecció, però res. Finalment un mecànic del mateix vaixell, va accedir a la sala de màquines, va donar amb un martell un cop en una canonada i ... problema solucionat!. Intervenir en el lloc adequat, perquè un mínim esforç ocasioni els millors resultats, aquest és el secret.

Les preguntes de coaching i pnl per al teu pes ideal es dirigeixen a diferents nivells de la teva experiència vital. Per tocar la “tecla adequada” en comptes d'esforçar-te a cegues.

Basant-se en Gregory Bateson, Robert Dilts va dissenyar un sistema operatiu desglossat en 7 nivells, a saber:

  • Entorn
  • Conductes
  • Capacitats
  • Creences
  • Valors
  • Identitat
  • Transpersonal

Cada un d'aquests nivells té un reflex de qualsevol dificultat o objectiu que una persona vulgui afrontar. A més delimita diferents modalitats d'intervenció de coaching o psicoteràpia. Les claus per avançar seran diferents segons el nivell. D'aquesta manera la PNL ens facilita enfocar-nos d'una manera precisa en les solucions.

Qualsevol intenció nascuda en la consciència humana, amb el propòsit de materialitzar-se, realitza una recorregut per cada un d'aquests nivells. Des del més abstracte de la transpersonalitat fins al més evident de l'entorn.

A més, des de cada nivell, poden plantejar-se preguntes específiques que ajuden en el procés de canvi. Atenent al nivell o nivells que més incidència tinguin, podrem trobar les més precises claus per aprimar.

Preguntes de coaching i PNL per al teu pes ideal. l'Entorn

 

Entorn adequat per conducta objectiu, pots intervenir-hi amb les preguntes de coaching i PNL per al teu pes ideal. Consulta a Sabadell

La importància d'un entorn saludable per a la conducta

L'entorn fa referència al lloc, persones i moment en el qual transcorre qualsevol esdeveniment en les nostres vides. El nostre entorn és l'ambient en què vivim quan vam néixer, vam créixer i l'actual. Ens ofereix limitacions, restriccions i oportunitats.

Les claus per aprimar-te en l' entorn present:

  • Quins estímuls et indueixen a menjar? (probablement veure un pastís, o després del cafè…)
  • En quin moments del dia? (pica-pica, després de sopar, esmorzar ...)
  • És que menges en un ambient de nervis (treball, familiar), distracció (televisió per ex.)?
  • Quins estímuls del teu entorn, et convindria eliminar o canviar?
  • Les claus per aprimar-se en aquest nivell tenen a veure amb elements externs en general.

Preguntes de coaching i PNL per al teu pes ideal. L'entorn en el passat:

  • Què et deien els teus pares? (Per exemple: "has de menjar-te tot el que hi ha al plat", “Si no menges, no t'estimaré ”, “els nens bons s'ho mengen tot”…)
  • Com era l' ambient familiar al voltant de la taula en la teva infantesa / joventut?
  • Et premiaven o castigaven els teus pares en funció de si menjaves o no? O, fins i tot, et motivaven o et renyien directament o indirectament?

Aquestes preguntes sobre l'entorn ens donen una idea de què influeix i què es pot canviar. Evidentment, una de les claus per aprimar és revisar el passat. Aquestes preguntes de coaching donen una idea de com el teu passat, d'alguna manera, és un filtre del teu present. També informen sobre el tipus d'intervenció més adequada. Així, per exemple, no és el mateix els missatges dels pares en el passat (que solen quedar arrelats com una creença), que menjar en un ambient de nervis i crispació (que, generalment "només" requereix disciplina per modificar l'entorn). Les claus per aprimar seran diferents en cada cas. I això ens facilitarà escollir diferents formes d'intervenció.

El nostre entorn en el passat i el nostre entorn present – Influència i transformació

En general, tots els missatges que vam rebre en el passat, tenen un correlat en el nostre present. Per això és convenient revisar, també l'entorn en què vam viure de petits.

Aquests entorns són el germen de les creences que anem cultivant sobre:

  • El concepte que tenim de nosaltres mateixos.
  • La idea que creiem que els altres tenen de nosaltres (i conseqüentment el que esperen de nosaltres).
  • El concepte que tenim del món (si és un lloc hostil o amigable), i per tant la nostra disponibilitat a veure oportunitats o perills.

Recordo moltes persones que parlen dels missatges que van rebre de petits:

  • "Si no menges el pare i la mare no t'estimaran" (Sentiment de no ser mereixedor d'amor)
  • "No menjar és de nens dolents" (Sentiment de inadequació)
  • "Si no ho menges tot, estàs llevant-li de menjar als nens que passen gana " (Sentiment de culpa)

Evidentment, no vull culpar pares i mares que així van educar en el seu moment. Estic convençut que ho van fer amb molt bona intenció. Només vull emfatitzar la importància de l'entorn, el passat i l'actual. Doncs els missatges del passat segueixen mantenint la seva influència secreta, en els entorns actuals. Descobrir aquestes influències és una de les claus per aprimar fonamentals. I a això t'acosten les preguntes de coaching i PNL per al teu pes ideal:

En primer lloc detecten on actuar amb més eficàcia.
I en segon lloc quin tipus d' intervenció és més eficient per a cada persona en concret. Així, doncs, el sistema és completament personalitzat.

Preguntes de coaching i PNL per al teu pes ideal. la conducta.

 

Preguntes de coaching i pnl per al teu pes ideal. La importància d'una actitud adequada per aprimar-se, consulta a Sabadell

Conducta observable i no observable.

El cos i els sentits físics són el suport de la nostra conducta i percepció. També de les nostres sensacions i de la fisiologia de l'emoció.

Amb la nostra percepció captem el que està "allà fora" (també "aquí dins"). Mitjançant la nostra conducta actuem sobre aquest món. Amb el nostre comportament mostrem específicament el que fem per aconseguir (o no) un objectiu. És el objectivable, el que capten els sentits.

Trobem aquí una altra categoria de claus per aprimar.

  • Què és el que faig específicament? És la resposta que pot subdividir-se com vam veure en un altre article en diferenciacions ....
  • Com et veus a tu mateix/a? Quines imatges construeixes en el teu interior?. En el terreny de les preguntes de coaching i PNL per al teu pes ideal, té a veure amb les imatges que tens de tu mateix en relació ael que creus sobre el teu pes, figura etc…
  • Quins escoltes o què et dius a tu mateix/a ?. Missatges d'apoderament o culpabilitzadors? Què et dius quan estàs davant d'un plat de menjar? I mentre menges?. És important aclarir que no sempre tenim una consciència clara dels nostres diàlegs interns. Això no vol dir que no existeixin. Amb una mica de pràctica i atenció es poden detectar.
  • Fins i tot, Què olores, assaboreixes (gust) o sents (sensacions físiques, com fred, suor, humitat,,,)
  • Quins sensacions derivades del sentir emocional adverteixes en el teu cos?
  • I, per descomptat, Com coordines els moviments del teu cos per fer alguna cosa? I què fas per aconseguir aquesta cosa? ¿Menges de pressa, engolint? ¿Menges a poc a poc, gaudint del menjar? Esperes a ingerir el que tens a la boca abans de portar-te el següent mos? ..Mentre menges parles amb algú, veus la tele, ho fas distretament?

Fixeu-vos en totes aquestes distincions. Totes et donen pistes i claus per avançar d'una manera concreta i específica. És la gran virtut del mètode “preguntes de coaching i PNL per al teu pes ideal”

El concepte conducta en PNL

Vull aclarir un matís. Per a la PNL, el terreny de les sensacions internes, el diàleg o imatges que construïm en el nostre interior formen part del comportament. No és directament observable, i pot ser que tampoc sigui molt conscient en alguns casos. Però és una cosa que FEM, distreta o atentament.

Amb això la PNL reprèn el concepte (de la teràpia Gestalt) de Responsabilitat. Siguem o no conscients, gran part del que “ens passa” ho vam crear nosaltres.

 

Claus per aprimar. La manera d'intervenir en la conducta.

El comportament pot ser modificat directament, mitjançant

Claus per aprimar, aprendre a posar consciència en l'acte de menjar, consulta a Sabadell

La consciència ens permet triar la conducta

una atenció especial en ell. En altres ocasions caldrà prestar atenció a altres nivells (capacitats, creences ...). En qualsevol cas, adquirir consciència sobre el que fem i el que volem fer és vital. I per a això, prendre't un temps per respondre a les preguntes de coaching i PNL per al teu pes ideal, t'ajudarà a centrar-te en les solucions i el punt de partida.

És per això que el nivell del comportament és també molt important per a un altre factor:

Construir les imatges i diàlegs interns que volem posar en les nostres vides. Repeteixo el que vaig escriure en alguna ocasió: El nostre cervell és més influenciable per imatges amb plena participació sensorial que per xerrameca o conceptes abstractes. Per això la insistència en el que veiem, escoltem, olorem, sentim ..., bé sigui quan fem alguna cosa o quan planifiquem fer una altra... Aquesta és també una de les claus per aprimar. La plena participació sensorial subjectiva.

Seguirem en el proper article amb els altres nivells (capacitats, creences, valors ...). Fins llavors, una cordial salutació,

Les preguntes de coaching i PNL per al teu pes ideal poden facilitar claus per aprimar ajustades a tu i les teves circumstàncies.

Estàs interessat/da a començar un procés fàcil per assolir el teu pes ideal?

Descobreix LES TEVES claus per avançar
Descobreix el sistema “preguntes de coaching i PNL per al teu pes ideal”
Necessites més informació?
Clica a la imatge i t'informaré gratis i sense compromís!

Enllaç a pàgina de contacte Josep Guasch, coaching i psicoteràpia a Sabadell

www.josepguasch.com

Et convido a participar al meu blog ampliant idees. Per exemple, aportant suggeriments o compartint els teus dubtes a l'apartat al peu del mateix.

Anterior article: Preguntes de coaching i pnl per perdre pes.

 

Ah!!, i si t'ha agradat i et ve de gust, et convido a compartir l'article. També comentar i / o puntuar amb les estrelles en el resum que trobaràs més avall.


Estàs interessat/da en un programa personalitzat de coaching i/o psicoteràpia? Contacta amb mi sense compromís!:
– Telèfon: 615.56.45.37 – Mail: jspguasch@gmail.com
– Web: Formulari de contacte

Si vols, també pots rebre còmodament la meva News Letter amb tots els articles del bloc. També notícies, activitats, promocions i informació interessant i pràctica: – Sí vull rebre la News Letter

 

Josep Guasch, coaching i psicoteràpia a Sabadell

Preguntes de coaching i PNL per al teu pes ideal, claus per aprimar, Sabadell, Terrassa i online. Josep Guasch, coaching i psicoteràpia ( PNL, Gestalt, Anàlisi Transaccional, Hipnosi) i

Estratègies per mantenir viva la intenció de perdre pes

BLOG


Preguntes de coaching i PNL per perdre pes. La intenció.

Preguntes de coaching i PNL per perdre pes. Com mentalitzar-se per aprimar, Sabadell, Terrassa i online. Josep Guasch, coaching i psicoteràpia (Gestalt, PNL, Hipnosi, Anàlisi Transaccional).

Preguntes de coaching i PNL per perdre pes. Indagació apreciativa per canviar l'estil de vida i aprimar.

La indagació apreciativa redescobreix les nostres capacitats.

Vam veure en l'article "preguntes de coaching i PNL per aprimar” unes quantes preguntes basades en la Indagació Apreciativa. Bàsicament es tracta de crear una visió definida de l'objectiu, baixar de pes, en aquest cas. I posteriorment indagar en les pròpies capacitats per aconseguir aquest pes ideal. L'estratègia de fons és la de com mentalitzar-se per avançar. Seguirem treballant en aquest article en aquesta línia.

Vam veure, per sobre, la importància de les creences. I també vaig insistir en la importància de separar identitat (sóc…X) de comportament (he fet… X).

En aquest article seguirem indagant en les preguntes de coaching i PNL per perdre pes.

Wayne Dyer, en el seu llibre “Les teves zones màgiques” ens parla de la realitat màgica. Un lloc al qual podem accedir per reprendre el nostre poder. Accedir a aquest “lloc” és de vital importància per aprendre com mentalitzar-se per aprimar. Vegem ara una indagació que ens submergeix en el món de la fantasia. Però aquest aparent món de la fantasia no és tal fantasia. És més aviat un lloc intern poc transitat. La nostra Identitat Profunda.

Preguntes de coaching i PNL per perdre pes. La Identitat i el Transpersonal

Si poguéssis expressar el teu objectiu amb una metàfora, Quina seria? i aprofundint una mica més….
Qui series tu sent aquesta metàfora?

En treballar amb metàfores és com si, d'alguna manera, ens despersonalitzéssim. En realitat crea un vincle entre el concepte que tenim de nosaltres mateixos amb "alguna cosa allà fora". En altres paraules, sortim de la caixa, dels límits del nostre ego i creem un vincle amb una cosa (aparentment) extern.

La resposta a aquesta pregunta ens posa en contacte amb el nivell més profund de la identitat. Un vincle poderós amb el subconscient personal o amb el inconscient col·lectiu. Aquestes metàfores les utilitzo sovint en les sessions de hipnosi .

Les preguntes de coaching i PNL per perdre pes et posen en contacte amb nivells de la teva experiència vital, probablement, poc reconeguts

També és recomanable pintar, dibuixar o esculpir aquestes imatges per tenir-les en algun lloc visible. Expressar-les d'alguna manera no lingüística / lineal. És una altra forma de treballar el com mentalitzar-se per aprimar.

“La Divinitat s'expressa dansant sobre el cos d'un dimoni”
Mare Índia (Ana Garcia Arroyo)

Identitat i Transpersonal en el Nen Interior.

La deessa Kali ballant en un centre al voltant del qual hi ha nombrosos objectes.

Nosaltres dansem en un cercle i suposem, però el secret està assegut al centre i sap

També és possible recórrer a alguns records de la infància que poguessin inspirar-te. Recordo un client que vaig tenir que des de molt petit tenia una petita frase que es repetia sovint. Era com un petit mantra que li atorgava tranquil·litat.

“Jo sóc jo i res més que jo”

És fàcil advertir una reivindicació de si mateix i, tal com em va corroborar, una rebel·lió contra una educació que l'allunyava de la seva autenticitat.

Les preguntes de coaching i PNL per aprimar que hem vist fins ara indaguen en el nivell de les creences sobre la Identitat (autoimatge) que la persona té de si mateixa. També en el nivell Transpersonal (metàfora / símbol).

Són necessàries ja que la persona amb problemes d' addiccions (del tipus que siguin, i sempre en un sentit ampli), sol tenir una ferida profunda en la seva identitat, en el concepte o definició que tenen i construeixen de si mateix . I com vaig dir en un altre article, el plaer és l'analgèsic més efectiu (i enganyós) contra el dolor emocional. Veure l'article, Aprimar amb psicoteràpia, hipnosi i coaching.

Preguntes de coaching i PNL per perdre pes. La tensió estructural

En el com mentalitzar-se per aprimar hi ha diferents possibilitats, examinem una altra. Ara imagina que segueixes menjant tal com ho fas ara ....

  • Com et veus dins de 5, 10, 15 i 20 anys?. Recorda les pautes que vam veure a l'anterior article: Preguntes de coaching i PNL per aprimar.
  • Com et veus a tu mateix/a ? (permet-te recrear-te en la imatge)
  • Què et dius a tu mateix/a ? (permet-te ara submergir-te en els suposats missatges negatius)
  • Què et diuen les persones del teu entorn, i especialment les persones estimades?
  • Com es sent el teu cos? (sensacions físiques)
  • Com et sents emocionalment? (Emocions, sentiments, estats emocionals ...)

D'altra banda imagina que has aconseguit establir unes pautes de menjar saludables ...

  • Com et veus dins de 5, 10, 15 i 20 anys?. De nou indaga en les preguntes anteriors. Aquesta vegada, és clar, submergint-te en les, previsiblement, sensacions d'assoliment i satisfacció.

Amb això hauràs creat dues imatges contrastades. Una serà la imatge temuda, una altra l'estat desitjat.

Com mentalitzar-se per aprimar. Exercici complementari

Pots reforçar el pas previ a aquest exercici escrivint en un paper el següent i de la següent manera:

Divideix el full en dues seccions separades per una línia intermèdia. A l'esquerra anotaràs per escrit tots i cadascun dels inconvenients si segueixes amb aquest tipus de vida. A la columna dreta, per cada inconvenient, l'avantatge si aconsegueixes corregir la teva conducta.

Pot servir-te imaginar els efectes a 5, 10, 15 o 20 anys. Per exemple:

  • Em canso fàcilment i respiro pesadament en pujar escales….. Pujo escales àgilment
  • Em veig més gran i cansat….. Em veig jove i saludable.
  • La roba m'apreta i m'incomoda…. La roba em queda bé.

Recorda, per cada inconvenient del costat esquerre, un avantatge del costat dret. Aquest exercici complementari t'ajudarà a perfeccionar com mentalitzar-te per aprimar . Recorda, amb cada frase has de visualitzar i sentir com si estiguéssis així. Tant les frases de la dreta com les de l'esquerra.

Com mentalitzar-se per aprimar. Completant l' exercici.

Tanca els ulls i imagina que tens davant teu una pantalla de cinema. A la meitat esquerra (la teva esquerra) d'aquesta pantalla col·loques la imatge temuda. Visualitza-la en blanc i negre, completament estàtica.

A la part dreta d'aquesta pantalla col·loca la imatge de l' estat desitjat. A color, viva i brillant. Sosté aquestes dues imatges contrastades, durant un minut en la teva ment.

Alguns clients manifesten certa frustració en no "veure" aquestes dues imatges amb tota la claredat que imaginen s'haurien de veure. No et preocupis per això. Tu senzillament imagina que veus, "Com si" ho veiessis realment. Cal no forçar. El missatge arriba de totes maneres a la teva ment profunda.

Aprendre com mentalitzar-se per aprimar requereix practicar noves formes de pensar.

És clar, aquest contrast d'aquestes dues imatges ha de practicar-se durant un temps, més o menys 3 setmanes perquè comenci a fer efecte.

 

Com funciona la tensió estructural amb les preguntes de coaching i PNL per perdre pes.

Preguntes de coaching i PNL per perdre pes. Quan dues idees oposades es mantenen en el camp de la consciència (conscientment i d'una manera premeditada) el cervell busca una solució, d'aplicació especialment en addiccions, consulta a Sabadell

La tensió estructural, un concepte de física que té la seva aplicació en psicoteràpia

Sovint passa que una part nostra vol fer X i una altra part vol fer I. De la mateixa manera, tota tensió busca una resolució, segons la teoria de la tensió estructural

Aquesta teoria adaptada per la sociologia des de l'arquitectura i l'enginyeria, troba també un correlat en la psicoteràpia i el coaching. Quan hi ha una tensió entre dues forces (tendències, valors ...) aquesta busca una resolució. Però per a això cal reconèixer les dues tendències.

Sovint escolto a persones dir que només cultiven pensaments optimistes però que això no els funciona. I és cert. És veritat que convé tenir una actitud constructiva cap a la vida, però també és cert que si neguem el que som ens neguem a nosaltres mateixos. Per això la importància de les preguntes de coaching i PNL per perdre pes. Es tracta de preguntes amb una intenció. Definir estat actual i estat desitjat.

D'altra banda, mantenir pensaments optimistes que no es corresponen amb la realitat, pot generar un conflicte intern. Una cosa semblant a aquesta veu interna que diu... "ja està aquest amb les seves fantasies”. Vaig escriure sobre això en el meu article sobre l' Actitud Mental Positiva.

El secret és a l' Acceptació, però acceptar no és ni resignar ni claudicar. Llavors Què i com fer-ho?. Una solució elegant i pràctica és proposada per aquesta tècnica. Acceptar les dues imatges ... re visitant-les d'una manera diferent.

Aquest mateix principi ho exposo en l'article per deixar de fumar amb la tensió estructural. Si t'interessa el tema, pots ampliar la pràctica amb el que s'exposa en ell.

Concloent

En conclusió, amb les preguntes de coaching i PNL per perdre pes pots explorar com mentalitzar-se per aprimar. I tot això de formes diferents.

Vols aprimar sense presses ni pressions i no saps com?
Aprèn a fer-ho amb el mètode “Com mentalitzar-se per aprimar”
Necessites més informació, gratuïta i sense compromís?…
Fes clic a la imatge!!

Enllaç a pàgina de contacte Josep Guasch, coaching i psicoteràpia a Sabadell

www.josepguasch.com

Et convido a participar al meu blog ampliant idees. Per exemple, aportant suggeriments o compartint els teus dubtes a l'apartat al peu del mateix.

 

Anterior article relacionat: Preguntes de coaching i PNL per aprimar
Següent article relacionat: Preguntes de coaching i PNL per al teu pes ideal.


 

Ah!!, i si t'ha agradat i et ve de gust, et convido a compartir l'article. També comentar i / o puntuar amb les estrelles en el resum que trobaràs més avall.


Estàs interessat/da en un programa personalitzat de coaching i/o psicoteràpia? Contacta amb mi sense compromís!: -Telèfon: 615.56.45.37 –Mail: jspguasch@gmail.com –Web: Formulari de contacte

Si vols, també pots rebre còmodament la meva News Letter amb tots els articles del bloc. També notícies, activitats, promocions i informació interessant i pràctica: – Sí vull rebre la News Letter

Josep Guasch, coaching i psicoteràpia a Sabadell

Preguntes de coaching i PNL per perdre pes, com mentalitzar-se per aprimar, Sabadell, Terrassa i online. Josep Guasch, coach , psicoterapeuta, consulta de coaching i psicoteràpia (Ansietat, acompanyament i estratègies per aprimar, deixar de fumar, autoestima, addiccions, etc…).

Preguntes de coaching i PNL per aprimar. Perdre pes saludablement i per sempre, consulta a Sabadell

BLOG


Preguntes de coaching i PNL per aprimar, enfocament i objectiu

Preguntes de coaching i PNL per aprimar. Com mentalitzar-se per perdre pes, Sabadell, Terrassa i online . Josep Guasch, coaching i psicoteràpia (Gestalt, PNL, Hipnosi, Anàlisi Transaccional, Teràpia per fatiga pandèmica Covid-19).

Preguntes de coaching i PNL per aprimar. Evitar l'efecte rebot (o efecte io-io) cultivant l'autoestima i l'autoconeixement alhora que t'aprimes.

Autoconeixement per evitar l'efecte io-io

Com aprimar i mentalitzar-se per perdre pes de forma sana evitant el tan temut efecte io-io (efecte rebot)?

És suficient amb una dieta o règim per assolir el teu pes ideal?

Com augmentar la teva motivació per deixar de menjar compulsivament ?

Alguns mètodes com la banda gàstrica amb hipnosi (que va més enllà de la sessió d'hipnosi), fan un especial èmfasi en menjar conscientment i a recuperar els teus recursos. Per a això les preguntes de coaching i PNL per aprimar estableixen una base sòlida per a l'èxit.

El coaching aporta claredat i convenciment sobre els propis recursos i capacitats. Ajuda a aprendre com mentalitzar-se per perdre pes.

Preguntes de coaching i pnl per aprimar

Baixar de pes no és tasca fàcil quan es tracta d'una constitució arrelada des de fa anys. Per això, per establir un pla adequat cal començar establint bases sòlides.

Les preguntes de coaching i pnl per aprimar ajuden a identificar els elements principals que, en cada persona poden suposar una font de recursos o bé de problemes. I no oblidem que cada persona és única.

Per aconseguir baixar de pes de forma permanent, és convenient fer operatius els primers, i preparar estratègies preventives per als segons. Per això és important a aprendre com mentalitzar-se per perdre pes. Cada persona és única i en cada persona hi ha fortaleses i aprenentatges pendents diferents.

Les preguntes de coaching i pnl per avançar aporten claredat al procés de perdre pes saludablement.

Les preguntes de coaching i pnl per avançar ens remeten a la persona en concret. Més enllà de plans estandarditzats. És la millor manera d'elaborar un pla personalitzat.

Com mentalitzar-se per perdre pes. Imaginar l'estat desitjat. Exemples.

Imagina que ja has aconseguit el pes ideal i la figura desitjada ....

  • Com et veus a tu mateix/a ? (permet-te recrear-te en la imatge)
  • Què et dius a tu mateix/a ? (permet-te ara submergir-te en els suposats missatges positius)
  • Què et diuen les persones del teu entorn, i especialment les persones estimades?
  • Com es sent el teu cos? (sensacions físiques)
  • Com et sents emocionalment? (Emocions, sentiments, estats emocionals ...)

Visualització creativa i percepció sensorial subjectiva per aprimar, consulta a Sabadell

Perquè l'objectiu es compleixi és convenient submergir-se en les sensacions d'haver-ho aconseguit.

És important que et submergeixis plenament en aquestes percepcions internes ...

Amb aquestes preguntes focalitzes l' objectiu, el que en PNL coneixem com l' estat desitjat. Recrear el que veus, escoltes, sents (corporal i emocionalment), fa realitat en la teva imaginació l'objectiu.

Aquest és el primer pas per aprendre
com mentalitzar-se per perdre pes.

Això té dues conseqüències:

  • Augmenta l' motivació. Com a norma general la motivació s'activa quan vivim l'estat desitjat. La motivació disminueix quan focalitzem la nostra atenció en el recorregut i les dificultats del mateix. Per això és convenient mantenir i "refrescar" de tant en tant l'estat desitjat. No tant a nivell de concepte (per exemple "el pes de 70 kgr.), com d'imatge, sensació i diàleg intern. És a dir, què veig, com em sento i què em diuen i dic a mi mateix.

És important destacar que el cervell és moltíssim més influenciable a impressions visuals, auditives i sensacions emocionals i corporals que a conceptes mentals, per molt raonables que siguin. La imaginació sempre guanya al pensament.

  • Serveix com una guia interna per les teves qualitats "adormides". És a dir, posa a col·laborar a la part creativa del subconscient.

Aquest tipus de preguntes està basada en la tècnica anomenada "Pregunta del Miracle”. Pots ampliar aquest concepte, si ho desitges, en els següents articles:

Coaching i els objectius del cor

Coaching i la pregunta del miracle.

Preguntes de coaching i PNL per aprimar. El que es desprèn de l'estat desitjat ...

  • Quina altra qualitat adverteixes en aquesta persona que ets tu amb el teu pes ideal?

Entrem en el terreny dels aprenentatges pendents. aquí advertim, generalment, les creences que té la persona sobre si mateixa i les seves (SUPOSADES) limitacions.

Imaginem que la resposta és:

“En aquesta imatge em veig a mi mateix @ amb la constància que em falta. "

Sovint ens jutgem en mode BLANC / NEGRE, és el funcionament del nostre Crític Interior. Vegem com passar a les tonalitats grises.

  • En quines situacions de la teva vida has estat, ets o creus que podries ser constant?

Sovint passa, no és que no SIGUEM (Identitat) constants o vel·leïtosos (per exemple). És, més aviat, que en alguns entorns ens COMPORTEM d'una manera constant i en altres no. No és tant, doncs, que tinguem o no una qualitat, és més aviat quines estratègies internes utilitzem per fer operativa o no aquesta qualitat.

Treballar en els diferents nivells de la nostra experiència vital. És imprescindible per aprendre com mentalitzar-se per perdre pes saludablement.

En aquest nivell és adequat treballar amb les creences de la persona, així com el que en PNL es diu cartografiat i modelatge de conductes. Per descomptat escapa a l'àmbit d'aquest article, però més endavant escriuré sobre això.

Com mentalitzar-se per perdre pes, doncs sempre hi ha esperança… i qualitats en què recolzar-se

Preguntes de coaching i PNL per aprimar, consulta a Sabadell

Les preguntes de PNL i coaching ens ajuden a aclarir l'objectiu.

A vegades hi ha persones que són incapaços de reconèixer aquesta qualitat en elles. Per la meva experiència puc afirmar que és virtualment impossible no reconèixer una qualitat (X) en una persona. La tasca del coach o psicoterapeuta aquí és bàsica per rescatar allò oblidat pel client. Però tot en el supòsit que fos impossible hi ha una altra pregunta que pot servir com a alternativa o per reforçar.

  • Quines persones o situacions podrien, suggerir-aquesta qualitat?

Aquí la pregunta va dirigida a aquesta percepció que tenim d'algú quan, imaginem en aquesta persona una qualitat (i insisteixo, el 90% de les vegades… només imaginem, fins i tot quan és cert, gairebé sempre “només” imaginem…).

Des de petits aprenem per mimetisme. És a dir, modelem d'una manera intuïtiva a les persones del nostre entorn. Aquesta possibilitat d'aprendre podem recuperar-la en la nostra edat adulta. D'aquesta manera fem servir també la capacitat de la nostra imaginació, el nostre hemisferi cerebral dret. És per aquest motiu que les preguntes de coaching i pnl per avançar no són només, “racionals”.

Aprendre com mentalitzar-se per perdre pes requereix utilitzar tots els recursos de la nostra ment. I la nostra imaginació i subconscient són poderosos recursos als que recorrem en coaching i PNL.

Com mentalitzar-se per perdre pes, la Maièutica Socràtica i la Indagació Apreciativa.

Seguiré en el proper article desenvolupant aquest tipus de preguntes. El preguntar, és una manera d'aprendre basada en la Maièutica Socràtica. És, bàsicament, una manera d'indagar en el pou de coneixements i recursos que cada persona posseeix en el seu interior.

D'aquesta manera aconseguim un nivell de coherència i congruència interna en el nostre creixement com a individus, des de la nostra pròpia autenticitat i no des del que altres persones o institucions consideren que és la veritat.

Aquesta és la filosofia i tècnica que subjau a les preguntes de coaching i PNL per aprimar.

Al llarg d'aquest recorregut per les indagacions apreciatives aprendràs com mentalitzar-se per perdre pes. I, per descomptat, aquest tipus d'aprenentatge el podràs aplicar a qualsevol altre àmbit de la teva vida.

Fins el proper article, en el qual seguirem indagant en el preguntar, rep una cordial salutació.

www.josepguasch.com

Vols aprimar sense presses ni pressions i no saps com?
Necessites més informació, gratuïta i sense compromís?…
Fes clic a la imatge!!

Enllaç a pàgina de contacte Josep Guasch, coaching i psicoteràpia a Sabadell

Et convido a participar al meu blog ampliant idees. Per exemple, aportant suggeriments o compartint els teus dubtes a l'apartat al peu del mateix.

Anteriors articles relacionats: Aprimar-se amb la ment, Aprimar amb hipnosi, psicoteràpia i coaching, Menjar compulsivament i els nivells del “problema complex”, Aprimar-se ràpid, és possible?, Aprimar sense miracles, consciència i autoconeixement.

Següent article relacionat: Preguntes de coaching i PNL per perdre pes.

 

Banda gàstrica amb hipnosi, aprimar sense dieta

Ah!!, i si t'ha agradat i et ve de gust, et convido a compartir l'article. També comentar i / o puntuar amb les estrelles en el resum que trobaràs més avall.


Estàs interessat/da en un programa personalitzat de coaching i/o psicoteràpia? Contacta amb mi sense compromís!: –Telèfon: 615.56.45.37 – Mail: jspguasch@gmail.com
–Web: Formulari de contacte

 

Si vols, també pots rebre còmodament la meva News Letter amb tots els articles del bloc. També notícies, activitats, promocions i informació interessant i pràctica: – Sí vull rebre la News Letter

Josep Guasch, coaching i psicoteràpia a Sabadell

Preguntes de coaching i PNL per aprimar, com mentalitzar-se per perdre pes, Sabadell, Terrrassa i online. Josep Guasch, coach , psicoterapeuta, consulta de coaching i psicoteràpia (Assertivitat, lideratge, teràpia de parella, gelos, ludopatia, depressió, Teràpia per fatiga pandèmica Covid-19).

 

Les necessitats no satisfetes, Gestalt a Sabadell

BLOG


Les necessitats de l'ésser humà i la manipulació dels telèfons mòbils

Les necessitats de l'ésser humà i les necessitats no satisfetes. Gestalt teràpia online i presencial a Sabadell i Terrassa. Josep Guasch, coaching i psicoteràpia (Teràpia Gestalt, PNL, Anàlisi Transaccional, Hipnosi, teràpia per fatiga pandèmica per coronavirus).

Ens atrevim a expressar el que necessitem?
Quin és el preu de les nostres necessitats no satisfetes?

Les necessitats de l' ésser humà en gestalt

És perillós reconèixer i expressar el que volem?

Les necessitats de l'ésser humà obeeixen a un fonament bàsic de la nostra experiència vital. Si les tenim satisfetes els nostres sentiments i estat d'ànim seran plaents. No obstant això, si estan desateses nostre sentir i satisfacció es mostrarà d'una manera o altre. Atendre les necessitats no satisfetes és un principi bàsic de la teràpia Gestalt.

Per la seva banda, el principi de intenció positiva dels comportaments de la pnl, proposa una reconciliació amb les nostres conductes. I no sempre les conductes reparen les necessitats no satisfetes.

Poden conciliar tots dos models?

Jo crec que no només això. Fins i tot crec que facilita la comprensió de les conductes més abjectes i de les pautes de comunicació més disruptives. Ara bé, per començar… comencem pel principi… :mrgreen:

Les necessitats de l'ésser humà no satisfetes i les conductes no desitjades.

Aquest article l'he titulat expressament com les necessitats de l' ésser humà. La psicoteràpia humanista reconeix la tendència de l'ésser humà a la salut, el benestar i la seva evolució i autorealització. Per evolucionar cal comprendre'ns, i per a això cal conèixer-nos. Per conèixer-nos hem de saber què és el que volem.... I si ho tenim cobert.

I no em refereixo a les necessitats més bàsiques, sinó a les que, també reclamen la nostra realització. Una d'elles és la de reconèixer-nos i aparèixer davant el món com un ésser únic, individual i irrepetible. En definitiva tal com som. Però... per a gran part de la nostra societat està mal vist expressar-les i reivindicar-les.

Què passa si perpetuem les nostres necessitats no satisfetes?

El psicòleg Marshall Rosenberg lo tenia clar. Tot sentiment negatiu obeeix a una mancança no satisfeta. I no només això, ell defensava que fins i tot tota conducta violenta és el símptoma de la mateixa manca.

Evidentment, si una persona alberga sentiments d'insatisfacció, això es reflectirà en la seva conducta

Llavors... ¿Per què està mal vist reivindicar i satisfer les nostres mancances? 🙄

Les emmascarades i les reals

Les necessitats no satisfetes, Gestalt a Sabadell

Ens bombardegen des de petits amb falsos desitjos. Per què no sabem diferenciar-ho?

Vam veure a l'anterior article El terme mitjà i l'adonar-se'n en teràpia Gestalt, la dificultat per conciliar les nostres tendències oposades. També com aquesta conciliació, cal constatar-la des d'un altre nivell diferent a aquell en què ocorre la confrontació. I vam concloure amb aquest aspecte gairebé elusiu de la pau entre oposats, però sovint intuït. Vegem a continuació una de les formes en les quals podem experimentar aquesta dificultat.

Com és que "necessito" fer X quan el que vull és fer I?

Et sona?. Gran part dels nostres anhels són succedanis per satisfer necessitats no satisfetes i més profundes. Per exemple, tinc constància d'una malalta de fibromiàlgia que es nega a deixar d'estar-ho perquè així .... Rep l' atenció que d'altra manera no rebia de la seva família! Per suposat això no és extensiu a totes les persones que pateixen aquesta malaltia. I, per descomptat també, la majoria de les vegades és un procés del qual la persona no és conscient.

De què té gana l'addicte a la xocolata, tot i saber com li perjudica?

Què troba a faltar el fumador quan es retira a fumar l'últim cigarret del dia?

Per quina raó algunes persones són capaços de passar tota una tarda de diumenge davant la tele, sabent que la malgasten i acabant amb aquest atordiment típic?

Quines són les necessitats no satisfetes reals darrere d'aquestes conductes poc creatives? Dit d'una altra manera Quin benefici secundari rep el fumador, l'addicte a la xocolata, el mentider compulsiu ...?

Les necessitats no satisfetes deixen un buit que pot “omplir-se” artificialment

Per no ser aquest el motiu d'aquest article, no exposo algun dels models que existeixen sobre les necessitats de l' ésser humà. Adjunt, no obstant això, dos enllaços a dos dels més vigents.

Piràmide de Maslow: Jerarquia de les necessitats de l' ésser humà

Les Necessitats de l'ésser humà segons l'Associació Comunicació No Violenta

Les necessitats de l'ésser humà. Teràpia Gestalt, i la intenció positiva de la PNL.

PNL i teràpia gestalt a Sabadell

Assumpte inconclús. La sensació de buit que deixa un anhel no satisfet del tot.

Una manera en què la teràpia Gestalt aborda aquest tema es reflecteix en aquest magnífic article de Celedonio Castanedo. Teràpia Gestalt, tancar assumptes inconclusos.

Des de la PNL, programació neurolingüística, es pressuposa que tota conducta té, o en algun moment va tenir, una intenció positiva. En el següent article tractarem això amb més profunditat. Valgui, no obstant això ara, incidir en aquesta connexió.

(Uns dies després incloc enllaç a l'article ja en línia El principi d'intenció positiva en PNL)

Però…per què en la nostra societat està mal vist que reivindiquem el que necessitem? És només l'herència de la nostra tradició juevacristiana? Hi ha res més ...?

Jo estic convençut que hi ha qui ho fa per crear-nos altres artificials que supleixin el buit que deixen les autèntiques quan no són cobertes. L'única diferència és que les creades ho són per purs interessos mercantilistes, els d'aquells que ens manipulen.

Adjunt un article que, si bé no és un clar exponent del que s'ha esmentat, deixa en evidència com en el món dels negocis les necessitats no satisfetes es tenen en compte. És clar que hi ha qui ho fa a fi de bé. Evidentment, els que no ho fan a fi de bé no ho publiquen a internet ....

Les necessitats de l' ésser humà no cobertes i oportunitats de negoci.

I ... ara sí!! un fragment de "Els simuladors". Val, i molt, la pena veure aquest contundent i curt fragment. Vendre-li a algú una cosa que no necessita, fent-li creure que ho necessita. I ho creurà en la mesura que sigui més infeliç.

Els simuladors fragment de la pel·lícula

Ara…. Algú veu d'una manera diferent aquest mandat social en virtut del qual…

És d' “egoistes” procurar pel que necessitem?…

Les necessitats de l'ésser humà i els telèfons mòbils

I… Com desconnectar-nos, encara més de la nostra necessitat real…

... i així crear espais d'insatisfacció…

... que ens convidaran a alleujar…

... amb altres (“fantàstics”) productes…?

Durant els últims anys s'està rendint culte als missatges curts, els vídeos no poden excedir de dos o tres minuts, els textos "llargs" no es llegeixen ...

Què està passant?

La sobreestimulació a la qual estem sent sotmesos ens obliga a "passar de puntetes" davant de tot. Estan creant falsos desitjos en tots i totes nosaltres. Abans era l'ordinador i les xarxes socials. Però és clar, l'ordinador és una baluerna i no el portem sempre amb nosaltres ... La solució ideal, el telèfon mòbil. Un trasto petit, sempre a mà i sempre amb nosaltres ...

Què aconsegueixen amb això?… La manipulació subtil o no…

No entraré en les conseqüències que, en les relacions humanes, això està tenint (seria un altre "gran tema"). Sí estan aconseguint que sempre caminem distrets ... sense entrar de ple en cap tema ... sense recapacitar sobre el que està passant en aquest món ... en la nostra societat ...

Les necessitats no satisfetes de l' ésser humà.

La manipulació de…

Ens queixem del govern a Facebook... però tot seguit compartim un acudit i després una èpica frase de creixement personal i després...

... i així anem i deixem que ens obliguin a caminar, distrets. Sense emprendre les accions necessàries, sense entendre ni "entrar a fons" (amb tot el que això comporti de coherència personal i dignitat)... I enllaço amb el que he ressenyat una mica més amunt….

Les necessitats no satisfetes deixen un buit que pot ser emplenat artificialment. Jo diria un buit que anhela ser cobert. A més:

Sabies que triguem de cinc a vint minuts a reprendre la concentració després d'una interrupció?

 

Per concloure i aprendre que deixin de manipular-nos

I així seguiran mentre ens deixem. Despistant-nos contínuament per distreure la nostra tendència a saber i comprendre amb hams falsos. Com a resultat d'aquesta “distracció” continuem estant desconnectats de nosaltres mateixos. I per aquesta raó som més receptius a missatges que ens ofereixen falses esperances… i òbviament… som més manipulables.

Així estem sempre distrets ... i de pas, alguns saben què volem, Què mirem, Què diem i si fes falta, on som… per “colar-nos” el que els interessi.

La teràpia gestalt ens ajuda a identificar les nostres necessitats no satisfetes, en primer lloc, i després a satisfer-les d'una manera creativa.

Fins el proper article, rep una cordial salutació.

www.josepguasch.com

Et convido a participar al meu blog ampliant idees. Per exemple, aportant suggeriments o compartint els teus dubtes a l'apartat al peu del mateix.

 

Anteriors articles relacionats: Desitjos i necessitats. La capacitat d'escollir. El terme mitjà i l'adonar-se'n en teràpia Gestalt.
Següent article relacionat: El principi d'intenció positiva en PNL.

Ah!!, i si t'ha agradat i et ve de gust, et convido a compartir l'article. També comentar i / o puntuar amb les estrelles en el resum que trobaràs més avall.

 


Estàs interessat/da en un programa personalitzat de coaching i/o psicoteràpia? Contacta amb mi sense compromís!: –Telèfon: 615.56.45.37 –Mail: jspguasch@gmail.com –Web: Formulari de contacte

Si vols, també pots rebre còmodament la meva News Letter amb tots els articles del bloc. També notícies, activitats, promocions i informació interessant i pràctica: – Sí vull rebre la News Letter

Josep Guasch, coaching i psicoteràpia a Sabadell

Les necessitats de l'ésser humà, i les necessitats no satisfetes. Gestalt teràpia online i presencial a Sabadell i Terrassa. Josep Guasch, coach , psicoterapeuta, consulta de coaching i psicoteràpia (Ansietat, acompanyament i estratègies per aprimar, deixar de fumar, addiccions , autoestima, teràpia per fatiga pandèmica per coronavirus)

Diferència entre violència i agressivitat.

BLOG


Violència activa i passiva, i agressivitat en les relacions

Teràpia per a la Violència activa i passiva. Violència en la parella, Sabadell, Terrassa i online. Josep Guasch, coaching i psicoteràpia (Teràpia Gestalt, PNL, Hipnosi, Anàlisi Transaccional coaching per a fatiga pandèmica), a Sabadell i Terrassa

Diferència entre violència i agressivitat.

On acaba l'agressivitat i comença la violència?

Violència i agressivitat sovint es confonen. D'altra banda la violència pot ser activa i passiva. Solem reconèixer la primera fàcilment, però no tant la passiva. En qualsevol cas sempre denota falta d' empatia i assertivitat.

Examinarem les diferències, entre violència activa i passiva, així com la manera d'expressar-se en la violència de gènere i altres formes més subtils com els micromasclismes. També les examinarem en el xantatge emocional i les relacions tòxiques.

Agressivitat i violència les diferències.

L'agressivitat és un instint al servei de la supervivència i l'adaptació a l'entorn. És comú en tots els animals. Els depredadors necessiten la seva agressivitat per caçar i sobreviure. No obstant això no la utilitzen quan no tenen fam..

Per contra, la violència és un comportament après. És l'agressivitat al servei dels propis interessos o per fer mal a algú o alguna cosa intencionadament. És una actitud i conducta pròpiament humana.

En ocasions violència activa i passiva, són utilitzades per reivindicar, erròniament, els nostres drets. En aquest sentit, podem educar la nostra assertivitat per evitar mostrar-nos davant del món d'una manera violenta i / o manipulador.

Violència activa i passiva, i violència en la parella poden ser treballades en teràpia.

El respecte i la solidaritat, l'empatia i cooperació enfront de la rivalitat. La igualtat i la llibertat de totes les persones, són valors nuclears per fer front a la violència activa i passiva. Aquests valors, així com les capacitats per manifestar-los es poden treballar en teràpia.

Violència activa i passiva les diferències

Si bé poden existir mandats culturals implícits, la violència activa i passiva és exercida per persones immadures. Persones que no saben sostenir les diferències ni reclamar els seus drets d'una manera assertiva. Així doncs, la teràpia anirà dirigida en aquest sentit: maduresa, saber sostenir la frustració i la diferència.

L'activa és fàcilment reconeixible ja que utilitza la coacció física majoritàriament, així com l'amenaça.

Violència activa i passiva.

Violència passiva, el llop amb pell de xai

No obstant això la passiva no ho és tant doncs s'exerceix a través de la manipulació i el xantatge emocional“. Si bé la coacció física és més habitual entre homes, la passiva l'exerceixen tant dones com homes. Això és degut al fet que l'agressivitat, al servei de l'emoció bàsica de la ràbia, és tolerada en homes (i fins i tot ben vista) i no tant en les dones.

No hem d'oblidar que en la passiva, el manipulador pot oferir una imatge submisa, encantadora, fins i tot seductora. Sin embargo subyace una gran reserva de agresividad. En aquest cas sol tractar-se de persones que no s'atreveixen a aparèixer davant el món o que han rebut una educació emocionalment castradora. Encara que també hi ha persones amb unes grans habilitats que l'exerceixen subtil i sibil·linament al servei dels seus interessos.

Tot i que la violència activa i passiva s'exerceix molt clarament en la relació de parella, no hem d'oblidar la seva presència a les relacions humanes en general i / o, el món laboral així com amb els fills. Per descomptat que en la majoria dels casos, la violència amb els fills no és intencionada i gran part de les vegades és passiva. No ha de ser però justificació, doncs hi ha el perill que en rebre aquest tipus d'educació, el nen la repliqui de gran. El paper de l'educació és fonamental en la prevenció de la violència en general.

Violència seqüencial

Hi ha una altra estratègia mixta, la violència seqüencial. L'actor aparenta, en primer lloc, renunciar als seus drets (manipular), però no dubta a agredir física o verbalment quan considera que l'estratègia no li funciona, o bé passa a un altre moment més decisiu.

En els episodis de violència en parella és força habitual. Quan l'agressor adopta el paper de víctima (aparent renúncia als seus drets) per fer sentir mal a l'altra part. Pot, fins i tot, adoptar el paper de persona callada, que no diu res. “Castigar” amb el seu silenci a la parella (violència passiva). Si l' altra part cau en el joc manipulador, arribarà a sentir-se culpable. Llavors el manipulador adoptarà el paper de perseguidor, per fer sentir encara més culpable l'altra part. Aquest és un típic guió neuròtic manipulador de violència activa i passiva.

Violència activa i passiva, sentiment de culpa, relacions tòxiques i xantatge emocional

És evident el paper de l'agressivitat en les anomenades ara relacions tòxiques. Alertar però que quan el xantatge emocional apareix d'una manera subtil, una relació tòxica pot passar inadvertida.

Hi ha diferents formes de xantatge emocional. Un és el que ja he exposat anteriorment amb l'assumpció del paper de víctima i la tàctica del silenci. I posteriorment la persecució per fer sentir encara més culpable.

En general, els més perillosos són els que inciten el sentiment de culpa en la parella. Així missatges del tipus “No em vols si”:

  • No respons als meus missatges (en un període curt de temps).
  • Si no em truques cada X temps.
  • No vols fer l'amor.

Poden arribar a ser, fins i tot, “arguments” que pretenen justificar l' ús de la violència en la parella.

L'ús de la violència en la parella pot ser tractat amb teràpia.

D'altres són tragicòmics però existeixen, i molts en les cançons d'èxit:

  • “Sense tu no sóc res”
  • “Si tu no em vols, si tu no m'estimes, llavors per què visc”
  • “Si te'n vas, amor meu si tu te'n vas, em tornaré a enterrar en vida i no sortiré”

Els tres missatges formen part de tres cançons d'èxit molt concretes. En els tres es responsabilitza a la parella de la felicitat o fins i tot de la vida del (cantant…) 🙄

O fins i tot en les relacions entre pares i fills:

  • “El pare i la mare no testimaran si no menges”. O bé un altre perversament subtil
  • “Aprèn del teu germà o cosí….” , alguns cruels…
  • “Estic fart/a de tu…” etc… Altres invaliden subtilment la sensació de capacitat del nen
  • “¿Per què m'has a ajudar?… ja ho faig jo”

Violència activa i passiva. Violència en la parella, masclisme i Micromasclisme.

La violència de gènere és una altra forma en què la violència activa i passiva es manifesta. La permissivitat, invisibilització i normalització d'aquest tipus de maltractament ha fet que, almenys fins fa poc, es consentís.

Entre las causas:

  • La incapacitat masculina de fer front als i gestionar les seves pròpies emocions.
  • Per descomptat causa d'una deficient i esbiaixada educació emocional. Els estereotips de gènere fan que l'home pugui expressar emocions “fortes” (alegria, ràbia, indignació, frustració…). Però no les catalogades com febles, por, tristesa, malenconia… i derivats.
  • Una cultura patriarcal que atorga privilegis al masculí en detriment del femení.

Micromasclisme i violència passiva.

Micromasclisme, el masclisme encobert.

Una de les formes més invisibilitzades de violència de gènere, són els micromasclismes. Es tracta de comportaments de violència passiva o de baixa intensitat en la relació de parella. Sovint és un tipus de violència exercida inconscientment per l'home, si bé això no és excusa.

Solucionar la violència de gènere, requereix teràpia i educació.

Un exemple d'Micromasclisme “benintencionat” és el de l'home que, en arribar a casa, es presta a ajudar a la seva parella. Implícit en el terme “ajudar”, està que la dona és la responsable, almenys, de la logística de la llar. Després, quan l'home “disposa de temps” es presta a col·laborar.

Sobre el Micromasclisme podrien escriure diversos articles. De moment valgui assenyalar-ho com a exemple, en alguns casos, de violència passiva o de baixa intensitat.

Violència activa i passiva. Un antídot

La violència activa i passiva és un subproducte de la civilització del qual hem de responsabilitzar-nos individual i col·lectivament. La dinàmica de la violència apareix molt especialment en la comunicació. Devem a Marshall Rosenberg una de les propostes més útils per eradicar aquesta xacra de la societat.

La per ell batejada comunicació no violenta , és un disseny de comunicació basada en profunds valors de respecte, pacifisme, connexió, responsabilitat i elecció.

Treballar amb aquest model de comunicació no és només “filosofar” sobre la conveniència d'això o allò. És fer operativa una qualitat que es troba molt a faltar en la nostra societat actual. L'autoconsciència.

Fins el proper article, rep una cordial salutació.

www.josepguasch.com

Vols millorar la teva qualitat de vida i benestar?
Vols fer-ho comptant amb la col·laboració del teu subconscient?
Demana ara informació gratuïtament i sense compromís!
¡Clic per a visites presencials i també online!

Psicoteràpia gestalt a Sabadell

 

Et convido a participar al meu blog ampliant idees. Per exemple, aportant suggeriments o compartint els teus dubtes a l'apartat al peu del mateix.

Ah!!, i si t'ha agradat i et ve de gust, et convido a compartir l'article. També comentar i / o puntuar amb les estrelles en el resum que trobaràs més avall.

 

Estàs interessat/da en un programa personalitzat de coaching i/o psicoteràpia?Contacta amb mi sense compromís!: – Telèfon: 615.56.45.37 – Mail: jspguasch@gmail.com – Web: Formulari de contacte

Si vols, també pots rebre còmodament la meva News Letter amb tots els articles del bloc. També notícies, activitats, promocions i informació interessant i pràctica:- Sí vull rebre la News Letter

Josep Guasch, coaching i psicoteràpia a Sabadell

Teràpia per a la Violència activa i passiva. Violència en la parella, Sabadell, Terrassa i online. Josep Guasch, coach , psicoterapeuta, consulta de coaching i psicoteràpia (Ansietat, acompanyament i estratègies per aprimar, deixar de fumar, autoestima, addiccions, Coaching per a fatiga pandèmica)

 

Desitjos i necessitats, consulta de PNL a Sabadell

BLOG


Desitjos i necessitats. La capacitat d'escollir.

Desitjos i necessitats, la capacitat de triar, consulta a Sabadell, Terrassa i online. Josep Guasch, psicoterapeuta, coach , coaching i psicoteràpia

Desitjos i necessitats, consulta de PNL a Sabadell

Desitjos i necessitats, elements de la nostra experiència vital.

Desitjos i necessitats, dues dimensions de l'experiència vital humana que sovint es confonen. El nivell de satisfacció (o no) d'aquestes influeixen en la nostra felicitat i creixement personal.

És per això necessari conèixer les diferències en un nivell profundament vivencial. Això donarà una nova dimensió a la nostra intel·ligència emocional pràctica, responsabilitat i capacitat de triar.

Proposo a continuació unes pràctiques inspirades en Teràpia Gestalt , PNL (Programació Neurolingüística) i (en part) en La CNV (Comunicació No Violenta).

Una qüestió és necessària aclarir. Sovint, a teràpia Gestalt es parla de “Necessitats no satisfetes“. Jo prefereixo parlar de sentiments de mancança, un concepte més ampli i ara veurem per què.

Desitjos i necessitats. Aclarint conceptes.

“La violència és l'expressió tràgica de necessitats no satisfetes.”

Amb aquestes contundents paraules, Marshall Rosenberg assenyala l'impacte que poden tenir les necessitats no resoltes. No obstant això en la seva obra no distingeix clarament entre desitjos, necessitats i valors. A l'efecte de la seva encomiable obra, és suficient. Tanmateix podem aprofitar per anar una mica més enllà.

En diferents diccionaris de psicologia trobem les següents definicions, que sintetitzo a continuació. Adjunt, no obstant això, l'enllaç per si voleu ampliar conceptes:

  • Necessitat: Manca de les coses que són menester per a la conservació de la vida almenys en condicions mínimament òptimes (la cursiva és meva). Afegeixo la cursiva ja que en teràpia Gestalt el concepte necessitat és una mica més específic quan parlem del Cicle de necessitats de l'experiència humana.
  • Desitj: Cerca o intensa espera de com es percep com a satisfactor de les pròpies exigències i gustos.
  • Valor: Un valor és una preferència o prioritat, interès, gust o disgust d'un subjecte sobre un objecte, esdeveniment o situació.

Deixem de moment el món dels valors per a un altre article. He portat a col·lació la definició per delimitar conceptes.

Sí que crec, no obstant això, delimitar la frontera entre necessitat i desig. Veiem en la definició de necessitat una generalització sobre el que és necessari. Posem per exemple menjar per nodrir-nos. No obstant això, el desig el defineix com a alguna cosa o algú que percebem com el satisfactor de la necessitat. Per exemple, “desitjo xocolata per calmar la fam”...

Les necessitats existeixen com una cosa humana. La capacitat de triar també. Una necessitat no depèn d'alguna cosa o algú per ser satisfeta. El desig apareix com un miratge que ens diu que “això o aquesta persona” és la responsable de satisfer-lo. I, probablement – i pitjor encara – és l'única forma de satisfer aquesta necessitat.

Desitjos i necessitats. “Necessito i vull” Un exercici

La capacitat d'escollir, consulta de teràpia gestalt a Sabadell

Necessitat i desig.

Per distingir les diferències entre desitjos i necessitats hem delimitat la teoria, què és una cosa i l'altra. I, per descomptat, què no són. Passem a la pràctica.

Moltes vegades diem “necessito”, quan en realitat hauríem de dir “vull”. Vegem un exemple pràctic.

En dinàmiques gestàltiques és habitual fer aquest exercici en parelles. No obstant també es pot fer en solitari, vegem a continuació.

Escriu una llista de coses que “Necessites“, en primera persona, per exemple…

  • Necessito estudiar per ascendir en l'empresa.
  • Necessito menjar tres vegades al dia.
  • Jo necessito dormir vuit hores diàries.
  • Necessito prendre un cafè després del menjar.
  • Necessito veure la sèrie de la tarda.
  • Jo necessito quedar amb els meus amics els diumenges
  • Necessito veure a la meva parella cada dia…

Com més llarga sigui la llista, millor, estàs revisant aspectes concrets de la teva vida.

A continuació canvia el Necessito pel Vull, així:

  • Vull estudiar per ascendir a l'empresa.
  • Jo vull menjar tres vegades al dia.
  • Vull dormir vuit hores diàries…/…

Llegeix diverses vegades les dues llistes, confrontant-les per parells equivalents. Fes-ho atent a les ressonàncies emocionals.

Com et sents en dir, per exemple, “Necessito estudiar per ascendir a l'empresa”, millor que “Vull estudiar per ascendir a l'empresa?

És important que puguem discernir la diferència entre els nostres desitjos i necessitats.

Quan dic "Necessito" i el que crec "necessitar" és un desig (un vull vehement), em col·loco en el paper de víctima, conscient o inconscientment. … 🙄

Quan dic vull, assumeixo la responsabilitat i la meva capacitat de triar.

Són realment necessitats (imprescindibles per viure ) o són desitjos?. Quins són necessitats i quins desitjos? . Redefineix doncs les frases anteriors amb el Vull i assumeix la teva quota de responsabilitat. Adona't de la teva capacitat de triar.

Desitjos i necessitats. Desitjar i no tenir

La paraula vull ens condueix a dos paisatges emocionals: Vull allò i tenir-lo, o no tenir-lo. Per exemple, pot ser tan cert:

  • “Vull dormir vuit hores diàries…. (I ho faig)”… Com :
  • “Vull dormir vuit hores diàries…. (I no ho faig) - manca i conseqüent sentiment de mancança. No sempre a una manca li segueix el sentiment de mancança

– Revisem aquesta llista veient el que vull i ho aconsegueixo (Felicitats!!).
– Reservem l'anterior i redefineix allò que “vull… i no faig…” per “vull…. i trio fer (o no fer…). Per exemple:

  • “Vull dormir vuit hores diàries i trio quedar-me a veure la tele fins tard”. Siguem honests, la majoria de les vegades es tracta d'una elecció.

Sovint quan diem “no puc”, és “no vull” . I és lícit si això és fruit d'una elecció…. i prenem consciència que és així. La capacitat d'escollir implica “no voler”, no “no poder”. Vegem un exemple:

Una persona em va dir una vegada que no podia denunciar la seva parella, tot i que li robava i maltractava. Durant el procés va dir que no suportava la idea que la persona que estimava (o creia que estimava…) acabés a la presó. Les alternatives eren:

  • A: Seguir patint els maltractaments i no denunciar els fets.
  • B: Denunciar, possibilitat de presó i separació forçosa.

Concloent

Desig i necessitat la frontera entre un i altre.

El veritable sentiment de mancança, relacionat amb una necessitat, no amb un desig.

Òbviament, aquesta persona preferia l'alternativa A a la B. La veritat subjacent és que quan dic “No Puc” em poso en posició de víctima (fantasia de no ser responsable).

És, però, diferent a dir, trio no fer-ho (no vull) per…. (la raó que sigui). Les raons que justifiquen l'elecció seran o no discutibles, però ja hem avançat un pas en la presa de consciència. Hem diferenciat entre desitjos i necessitats.

Fritz Perls, (el creador de la teràpia Gestalt) era, en aquest sentit, més radical. Quan un client deia “No Puc”, ell senzillament li etzibava, “No digui que no pot, digui que no ho farà”. Dir “no ho faré”, és situar-me a mi mateix en el nucli de la causa (responsabilitat), en comptes de com l'efecte d'un problema aliè. Afermo la meva capacitat de triar sense autoenganys.

La capacitat de triar està fonamentada en la nostra responsabilitat.
Aquest concepte és bàsic per a la teràpia Gestalt.

I ara la pregunta del milió: Amb això resolem el problema?. Doncs sí i no!!. El problema aparent no ho resolem, però sí que ens adonem que tenim un problema que triem no resoldre…. I en tota elecció conscient, per nefasta que sigui, sempre hi ha un nivell d'empoderament diferent del de la victimització inconscient.

Fins el proper article, rep una cordial salutació.

www.josepguasch.com

Vols acostar-te a la teva autenticitat?
Sentir que vius la vida que realment vols viure perquè...?
... Ets qui realment creus que ets?
Llavors la teràpia Gestalt és per a tu!
Demana ara informació gratuïtament i sense compromís!
Clic per a visites presencials! I també online

Psicoteràpia gestalt a Sabadell, la capacitat de triar.

Et convido a participar al meu blog ampliant idees. Per exemple, aportant suggeriments o compartint els teus dubtes a l'apartat al peu del mateix.

 

Si vols saber una mica més sobre Teràpia Gestalt et convido a llegir aquests articles: Teràpia Gestalt; Fantasia dirigida i teràpia Gestalt; Continuum de consciència i teràpia Gestalt
Següent article relacionat: Les necessitats de l'ésser humà i la manipulació dels telèfons mòbils

 

Ah!!, i si t'ha agradat i et ve de gust, et convido a compartir l'article. També comentar i / o puntuar amb les estrelles en el resum que trobaràs més avall.


Estàs interessat/da en un programa personalitzat de coaching i/o psicoteràpia?Contacta amb mi sense compromís!: – Telèfon: 615.56.45.37 – Mail: jspguasch@gmail.com – Web: Formulari de contacte

 

Si vols, també pots rebre còmodament la meva News Letter amb tots els articles del bloc. També notícies, activitats, promocions i informació interessant i pràctica: – Sí vull rebre la News Letter

 

Josep Guasch, coaching i psicoteràpia a Sabadell

Desitjos i necessitats, la capacitat de triar, consulta a Sabadell, Terrassa i online. Josep Guasch, coach , psicoterapeuta, consulta de coaching i psicoteràpia (Ansietat, acompanyament i estratègies per aprimar, deixar de fumar, autoestima, addiccions, psicoteràpia covid-19).

 

Habilitats socials, veu i comunicació, consulta a Sabadell

BLOG


Veu i Comunicació. Influència en coaching i psicoteràpia

Veu i comunicació no verbal, formació i consulta Sabadell Terrassa i online. Josep Guasch, psicoterapeuta, coach , sessions de Coaching i Psicoteràpia online i presencials (PNL, Hipnosi, Teràpia Gestalt, Anàlisi Transaccional, Nen interior, Teràpia per fatiga pandèmica per covid-19)

Un consell savi:
“Permet a la teva veu i al teu esperit fluir amb el Tao”
(S. Chun-Tao Cheng "El Tao de la Veu")

 

Veu i comunicació. La comunicació paraverbal

Una de les creences més esteses és que el més important en un discurs és el contingut, oblidant el consell d'experts comunicadors sobre la rellevància de la comunicació no verbal.

Habilitats socials, veu i comunicació, consulta a Sabadell

La importància de la veu en la comunicació.

Generalment, un dels aspectes més descuidats, i potser un dels que haurien d'atendre amb més cura. La veu roman en aquest terreny a mig camí entre la comunicació no verbal i la verbal. L'anomenada comunicació paraverbal . Veu i comunicació no verbal són, doncs, dos elements que van de la mà.

Pot emfatitzar, donar color i profunditat al que dius si saps impostar i modular-la adequadament. La veu, és, alhora, un dels elements que més impacten, no solament al nostre interlocutor, sinó també a nosaltres mateixos.

L'anàlisi i comprensió dels elements de la veu, la seva cadència, to, timbre, modulació, matisos, etc.... i el treball amb ells, ens facilita una retroalimentació constant (no oblidem que ens sentim parlar encara que no ens adonem) sobre els nostres estats d'ànim i ens recorda constantment la nostra inseguretat (si el to és vacil·lant, tremolós ...) o confiança (si es tracta d'una veu impostada adequadament).

Veu i comunicació no verbal, la importància de la consciència

La millor pràctica inicial consisteix, com en gairebé tot a prendre consciència de com utilitzem la veu. Per això podem gravar-la en diferents entorns conversacionals i escoltar-la després.

Apreciar com és el to (greu, agut, intermedi), el volum (so fort o feble). Igualment útil és la velocitat i el tempo de la veu (ràpida o serena, compassada o irregular…). Seguidament, prendre nota de les inflexions i altres característiques pròpies… El timbre, suau o aspre, ja forma més part de les característiques personals.

Veu i comunicació no verbal van de la mà.

Després de prendre consciència intervenir conscientment, no per modificar-la en si, sinó més aviat perquè pugui afegir o disminuir energia i distingir el clima emocional que volem transmetre. És d'ajuda també prestar especial atenció durant un temps a la qualitat de la veu dels nostres interlocutors.

Com segurament sabràs, escoltar la pròpia veu gravada ens torna, al principi, una sonoritat que no reconeixem com la nostra, si bé és la que perceben els nostres interlocutors. Per aquest motiu, és important la pràctica amb eines d'enregistrament.

La respiració i la impostació de la veu

Aprendre a modular la veu, segons l'ocasió, no és una "eina màgica". Sí que és una habilitat que a poc a poc es pot afermar, de tal manera que trobem en ella un suport adequat per a mitigar les inseguretats, d'altra banda tan normals, a l'hora de parlar en públic. Dit d'una altra manera, tot i que estiguem nerviosos, si aprenem a modular

PNL i habilitats socials a Sabadell

Tenir cura de la coherència entre el que es diu i com es diu.

la nostra veu "com si" estiguéssim tranquils, la tranquil·litat poc a poc impregnarà el nostre ésser.

Una de les primeres habilitats a desenvolupar és la de la respiració abdominal. En aquest tipus de respiració l'abdomen es dilata en inspirar i es contrau al expirar. Observa un nadó respirar i veuràs com es tracta d'una manera instintiva i natural de respirar.

Començar el següent exercici tombat.

  • Posa les mans sobre l'abdomen, amb els dits mig tocant-se entre si. Imagina que en inspirar la columna d'aire descendeix directament des de les fosses nasals fins al baix ventre, com si baixés directament per un tub fins a l'abdomen. Paral·lelament l'abdomen s'expandeix com si fos un globus. Notaràs aquesta expansió si els dits mig se separen en inspirar. En deixar anar l'aire l'abdomen es contrau permetent als dits mig tornar a entrar en contacte entre si.

Aquest exercici pot realitzar-se en una segona fase assegut, amb l'esquena recolzada al respatller de la cadira i els peus aposentats a terra.

  • El següent pas és portar la respiració a la postura alçada. Dempeus, en una postura que reflecteixi Estabilitat, respira segons les instruccions detallades.

Per millorar la sensació d'estabilitat suggereixo mirada cap a l'infinit i cap al front. Cos plenament afermat en la terra i centrat, relaxat però amb una suau fermesa en el to muscular. Plantes dels peus recolzades en la seva totalitat a terra, genolls una mica flexionats. Esquena recta, pelvis basculada cap endavant si tens problemes de lordosi lumbar.

Veu i comunicació. Variant per ampliar la capacitat pulmonar:

  • Dempeus, tal com s'ha descrit anteriorment. Inspira aixecant els braços lateralment descrivint una circumferència sobre el cap. Torna a la posició inicial (braços caiguts) al expirar. Aquestes pràctiques s'han de realitzar amb la plena consciència que, amb elles, afermes l'estabilitat i la serenitat.

Els exercicis respiratoris indicats no són només una pràctica inicial per aprendre a impostar la veu sinó que són, alhora, exercicis excel·lents de relaxació i, amb lleugeres variants constitueixen l'essència d'algunes pràctiques meditatives orientals com la meditació Vipassana, pràctica de meditació que ajuda, alhora, a aplacar estats de nerviosisme, estrès, ansietat, etc…

El següent pas serà vocalitzar les vocals al expirar l'aire.

  • Dempeus, en una postura d'estabilitat. Inspira imaginant que l'aire descendeix pel tub fins a omplir el teu abdomen com si fos un globus. A continuació, al expirar vocalitza la lletra A notant com en expulsar l'aire de tornada pel "tub" fantasiejat, la vocalització es recolza en l'abdomen que a poc a poc es va contraient.

És important en aquest punt aturar-nos i verificar que no vocalitzem tensant les cordes vocals (forçant la gola). La sensació ha de ser la que la columna d'aire ascendeix fins a la cavitat bucal i, al seu pas, emet el so, que ha de sorgir des del "punt de ressonància" que es troba darrere de la úvula.

Veu i comunicació. Teresa Baró, experta en comunicació en un programa de TV.

Seguint aquests passos, amb deteniment i atenció al principi, s'aconsegueix que el so ressoni molt millor, es projecti més lluny i es redueixi el cansament en la veu.

  • Posteriorment, en una mateixa entonació, recita les cinc vocals alhora A-E-I-O-U.

Pren consciència de la musculatura de la boca, comissura dels llavis, mandíbules, etc.... en pronunciar cada vocal.

  • Estan més tenses del que és necessari?. Estan tremoloses?. Alguna molèstia ...?
  • Pots aplicar una mica més de fermesa?

Sigues conscient, també, de la veu i la seva impostació ... (¿és ferma, tremolosa, vacil·lant, amb "alts i baixos ...")

Un cop dominat l'anterior pots llegir un fragment d'algun llibre en veu alta. Recorda anar sempre prenent consciència de la respiració, el tono de voz, la musculatura facial etc.

Si segueixes aquests senzills consells, la teva forma de comunicar-te en la conversa millorarà ostensiblement.

Fins el proper article, rep una cordial salutació.

www.josepguasch.com

Un altre article directament relacionat: Llenguatge i experiència interna… Les paraules ens delaten i construeixen

 

Et convido a participar al meu blog ampliant idees. Per exemple, aportant suggeriments o compartint els teus dubtes a l'apartat al peu del mateix.

Ah!!, i si t'ha agradat l'article, no oblidis compartir-lo i puntuar amb les estrelles en el resum que trobaràs més avall.

Estàs interessat/da en un programa personalitzat de coaching i/o psicoteràpia?Contacta amb mi sense compromís!: – Telèfon: 615.56.45.37 – Mail: jspguasch@gmail.com

 

Si vols, també pots rebre còmodament la meva News Letter amb tots els articles del bloc. També notícies, activitats, promocions i informació interessant i pràctica:

– Sí vull rebre la News Letter

Josep Guasch, coaching i psicoteràpia a Sabadell

Veu i comunicació no verbal, formació i consulta Sabadell, Terrassa i online. Josep Guasch, coach , psicoterapeuta, consulta de coaching on-line i presencial (Assertivitat, lideratge, teràpia de parella, gelos, ludopatia, depressió, Teràpia per fatiga pandèmica per covid-19)

 

Nous homes de Sabadell

BLOG


Grups d'Homes. Els diferents tipus.

Nous Homes de Sabadell. Grups d'homes i noves masculinitats.

Grups d'homes, què són

Nous homes de Sabadell

El tot més que la suma de les parts

El terme “Grups d'homes” encara genera força confusió ja que es tracta d'un moviment incipient. Hem d'afegir a això dues dificultats:

  • El repte que suposa per a l'home compartir, parlar (més enllà de la feina, futbol i sexe) sobre temes personals. I en aquest parlar, compartir d'una manera obert i inclusiva, i mantenir el compromís.
  • La diferència que hi ha entre diferents grups d'homes.

Els primers Grups d'homes sorgeixen a Europa del Nord a partir dels anys 70. Van ser els integrants dels grups anti sexistes. En general els grups d'homes sorgeixen com un replantejament de la masculinitat a partir de la revolució feminista.

Els diferents grups d'homes en l'actualitat

El ressorgir del feminisme i la reivindicació de la dona, d'un lloc en la societat diferent a l'assignat va suposar un debat social intens. Els homes, per la seva banda, van veure, que el seu rol en la societat quedava, indirectament qüestionat per la reivindicació feminista. Especialment pel que fa a l' àmbit laboral i, tot i que indirectament també, en el domèstic.

Aquest debat va obligar,necessàriament, que els homes, en el seu moment, ens pronunciàrem. D'aquesta manera van sorgir els diferents grups d'homes.

Uns van reaccionar agredolçament contra el feminisme. A l'altre extrem, els que van entendre i acceptar la necessitat de la igualtat. I en aquest camí de coherència assumir les renúncies als privilegis que el patriarcat atorga als homes.

Per als primers grups d' homes, no calia més que defensar radicalment l'establert, l'immobilisme.

A l'altre extrem les dificultats van augmentar perquè ja no era necessària “només” la reivindicació política. Es començava a perfilar la necessitat de redefinir què significa ser home més enllà dels rols establerts. Especialment els grups d'homes associats al moviment pro-feminista van sentir la necessitat de redefinir la masculinitat. I d'aquesta manera començar l', anomenada actualment, deconstrucció de la masculinitat hegemònica.

El debat estava obert i van començar a dibuixar-se els diferents grups d'homes.

Grups d'homes. El moviment pro-feminista o anti-sexistes.

Comparteixen els valors nuclears del feminisme, igualtat i justícia. Rebutgen el patriarcat i el masclisme que d'ell es deriva i promouen canvis en l'actitud i conducta dels homes cap a models més oberts, igualitaris i pacífics.

Qüestionen, molt especialment, l'hegemonia de l'home en la societat. Promouen, de la mateixa manera, la diversitat així com polítiques anti-racistes i la defensa dels drets d'homosexuals.

Per a aquests grups no és necessària només la reivindicació política d' igualtat de drets. I això és així perquè entenem que hi ha unes inèrcies molt establertes en l'imaginari col·lectiu. Aquestes inèrcies, pràcticament, invaliden el que, en teoria està contemplat legislativament.

Entenem que la reivindicació política ha d'anar associada a un profund canvi cultural. En ocasions fins i tot terapèutic. Una transformació que comporti una redefinició del que significa ser home, més enllà dels mandats del patriarcat. Cal, doncs, un profund treball de reflexió i vivencial.

Fer dels nostres àmbits personals i professionals llocs on fer visibles els valors del feminisme.

Visibilitzar també clarament i contundentment el nostre rebuig al masclisme i, molt especialment, a la violència masclista. Es tracta doncs d' un moviment clarament compromès amb la transformació social. Alguns eslògans típics:

  • “Tot home és una revolució pendent”.
  • “El silenci ens fa còmplices”. Al·ludint a les actituds i conductes masclistes quan són silenciades, minimitzades o fins i tot excusades, molt especialment en els feminicidis.

També anomenats "pro-feministes radicals".

Moviment de les teràpies de la masculinitat, l'alliberament de l'home.

Aliats naturals dels pro-feministes amb els que comparteixen els valors nuclears. Si bé aquells són un grup d'inspiració més política i social, aquests fan un especial èmfasi en la ferida de l'ànima masculina constreta pels mandats del patriarcat.

De forma semblant als anteriors, denuncien el model patriarcal de l'actual societat. No obstant això, aquest moviment fa un especial èmfasi en l'opressió masculina promoguda pel rol de gènere.

Fomenten activitats d'auto suport i trobades terapèutiques per promoure canvis socials a través del personal.

Moviment mite-poètic i grups espirituals

Noves masculinitats Sabadell

Grups d'homes pro feministes. Suport i col·laboració en processos d'auto-descobriment.

Grups d'introspecció i d'autoconeixement orientats a retrobar la "masculinitat profunda" en els arquetips. Com a font inconscient d'actitud i conducta, els arquetips es manifesten a través de mites, llegendes i ritus que utilitzen en el seu treball.

S'inspiren especialment en la psicologia analítica de Jung i en Robert Bly. D'aquest autor destaca, molt especialment, el llibre Iron John (adjunt enllaç al mateix).

Moviment de defensa dels drets dels homes.

Emfatitzen la suposada desigualtat a la qual els homes ens hem vist abocats, per l'avanç de la dona i el feminisme.

Sense rebutjar explícitament l'existència de la violència masclista, també reivindiquen la de les dones cap als homes, així com certs privilegis (legals) de la dona, com la custòdia dels fills i el biaix judicial protector en els processos de divorci.

Grups d'homes. Els fonamentalistes masculins

Format per homes tradicionalistes i explícitament anti-feministes. Defensen els valors de la família tradicional i els rols home / autoritat-proveïdor-pare i dona / mare-mestressa de casa. Vinculats a moviments polítics de dreta i extrema dreta, també a certs lobbies supremacistes blancs i de defensa de les armes.

Si estàs interessat a formar part d'un grup d'homes, o coneixes a algú que pogués estar-ho, no dubtis en contactar amb nosaltres.

Nous Homes de Sabadell www.josepguasch.com

 

Següent entrada relacionada: Nous Homes de Sabadell – Qui som.

 

 

Els diferents grups d'Homes. Nous Homes de Sabadell, noves masculinitats.

Allibera't dels teus lligams amb PNL, consulta a Sabadell

BLOG


El perdó i les posicions perceptives.

Perdó i posicions perceptives, Sabadell, Terrassa i on line. Josep Guasch, psicoterapeuta, coach , consulta de coaching i psicoteràpia (PNL, Hipnosi, Teràpia Gestalt, Teràpia virus mentals, Anàlisi Transaccional, Nen interior).

 

El perdó i la programació neurolingüística, consulta a Sabadell

El perdó, un moviment anímic terapèutic essencial

“L' perdó és l'aigua amb la qual exterminem els incendis de l'ànima. "

Aquesta frase d'autor desconegut ens parla sobre el valor terapèutic del perdó, no només en les relacions entre persones, sinó fins i tot en les relacions amb un mateix.

Però..

  • Qui és mereixedor de perdó?
  • Què té a veure el perdó amb les posicions perceptives?
  • Com es pot atorgar a algú el perdó?

La teràpia amb PNL facilita l'accés a l'perdó. Per veure com es relaciona, a través de les posicions perceptives PNL, començarem amb un conte.

El Perdó del Rei

Diuen que fa no massa temps, i en algun lloc, no molt llunyà, l'autoritat va portar davant d'un jutge un botiguer indignat i un miserable indigent. El botiguer es queixava que el captaire li havia robat arròs i 5 pomes de la seva botiga.

– <<De què s'acusa a aquest home?>> Va preguntar, en primer lloc, el jutge

– <<De robar dues unces d'arròs i cinc pomes>> va respondre el botiguer.

La gent del poble va començar a escridassar el botiguer que era conegut per la seva usura i cobdícia.

-<<És això cert?>> Va preguntar, tot seguit, el jutge al captaire

-<<Sí, així és, però pas gana i no tinc aixopluc ni què menjar>>

– <<Saps quina és la pena per robar?>> Va preguntar el jutge

El pobre indigent va baixar el cap, tothom ho sabia, als lladres se'ls tallaven les mans.

– <<Sí que ho sé, però poseu-vos en el meu lloc, ¿No heu mai temut per la vostra vida?>> i va seguir, <<demano el vostre perdó>> va dir dirigint-se al botiguer.

El botiguer va mirar a un altre costat amb cara d'indignació i menyspreu, el poble va vociferar a favor del pobre indigent, el jutge va quedar pensatiu ... però presoner de les lleis.

Aquell debat judicial va durar un temps, hi va haver una gran mobilització del poble a favor de perdó del captaire, però el botiguer reclamava el càstig, el jutge (tot i reconèixer la injustícia en aquest cas) s'emparava en la llei (que havia de ser igual per a tots).

Quan el jutge abdica davant el rei

ALÇADA DE MIRES

Les corones de la reialesa se situen al cap el que (hauria de) simbolitza(r) altura de mires

Però com la gent del poble amenaçava amb revoltes importants, el jutge va creure oportú portar l'assumpte davant el rei.

El rei, després d'examinar els antecedents va resoldre:

<<Cert és, pobre home, que, en primer lloc, ha desobeït la llei, i que aquesta és necessària per a la justa convivència dels ciutadans; però també que aquesta desobediència ho era en nom d'alguna cosa superior, la vida.>> I va seguir ...

<<I què seria d'un poble que fos incapaç de ser clement amb aquells que ho mereixen?>> I va concloure ...

<<Pel que decideixo el perdó per al pres i la restitució dels béns al botiguer amb càrrec a l'erari públic>>

Així va resoldre el rei aquesta situació.

Les posicions perceptives. Teràpia amb PNL

Aquest és un conte de "final feliç" i predictible, però ho he triat expressament per il·lustrar amb un exemple l'abast real i pràctic de les posicions perceptives i l'empatia, a més d'altres aspectes, tal com ja vaig indicar en l'anterior article sobre aquest tema. Aquesta pràctica de la teràpia amb PNL facilita la reconciliació i el perdó.

la quarta posició perceptiva de la pnl per al perdó

Visió holística de la quarta posició perceptiva en pnl

Així, podem veure la inamovible postura de primera posició al botiguer, que simplement es mou pels seus interessos; el poble, però, a empatitzar amb les causes que van portar al captaire a robar, ho feia en segona posició, perspectiva bàsica de l' empatia.

El captaire, reclama per a ell la segona posició al jutge "poseu-vos en el meu lloc”, però el jutge queda travat a la tercera posició, la de la imparcial (i cega) llei.

En l'anterior article, al referir-me a la quarta posició, vaig escriure alguna cosa així com que la quarta perspectiva requereix una visió holística, des de la qual l'experiència de ser tot el sistema és bàsica; el bé comú ha de predominar en aquesta visió, és la diferència amb la tercera posició que és bàsicament asèptica, cega com es diu de la justícia.

Això queda reflectit en les paraules del rei, doncs en paraules de Robert McDonald, la clemència és el <<trencament de les regles al servei del cor>>. Concloent:

Qui mereix ser perdonat?

La teràpia amb PNL facilita el perdó, bé sigui que vulguis perdonar una altra persona, bé sigui a tu mateix.

Si t'interessa ampliar una mica més sobre el perdó, hi ha un llibre fantàstic sobre aquest tema (tot i que també sobre molts més. La llei del mirall.)

www.josepguasch.com

Anteriors articles relacionats: Les posicions perceptives de la PNL i l'empatia; Consulta de PNL Online i presencial a Sabadell

Següents articles relacionats: Acceptació i responsabilitat en PNL; Despertar consciència; El principi d'intenció positiva en PNL, Submodalitats de PNL i superació personal; Com viure una emoció amb equanimitat; Cercle d'excel·lència personal.

Coneixes la teràpia amb PNL?
Saps la multitud de temes que pots treballar amb ella? No només el perdó!
Si estàs interessat/da, clica més avall i pídem informació i sense compromís.
Visites presencials i online.

Treballar el perdó amb coaching a Sabadell Teràpia amb PNL Online

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Et convido a participar al meu blog ampliant idees, aportant suggeriments o compartint els teus dubtes a l'apartat al peu del mateix.

Estàs interessat/da en un programa personalitzat de coaching i/o psicoteràpia?Contacta amb mi sense compromís!:
– Telèfon: 615.56.45.37 – Mail: jspguasch@gmail.com

Si vols, pots rebre còmodament la meva News Letter amb tots els articles del bloc, així com notícies, activitats, promocions i informació interessant i pràctica:

– Sí vull rebre la News Letter

Ah!!, i si t'ha agradat i et ve de gust, et convido a compartir l'article. També comentar i/o puntuar amb les estrelles al següent resum .

 

Josep Guasch, coaching i psicoteràpia a Sabadell i Terrassa

L' perdó, les posicions perceptives i l' programació neurolingüística, consulta Sabadell, Terrassa i on line. Teràpia amb PNL. Josep Guasch, coaching i psicoteràpia .

L'empatia, entender al otro.

BLOG


Posicions perceptives, PNL i empatia.

Posicions perceptives i empatia, Sabadell, Terrassa i online. Josep Guasch, psicoterapeuta, coach , consulta de coaching i psicoteràpia. PNL, Hipnosi, Teràpia de virus mentals, Gestalt, Nen interior, Formació coaching professional a Sabadell i Terrassa

Les posicions perceptives i l'observador

Posicions perceptives de la PNL per desenvolupar l' empatia

Aprendre a empatitzar és possible.

Les posicions perceptives formen part d'una de les pràctiques de PNL més efectives per al desenvolupament de diferents habilitats. Especialment les habilitats de comunicació, per exemple, la empatia i l' assertivitat. En aquest post tractarem l' empatia.

En l'anterior article Habilitats socials i empatia , indicava que, a es parla d'empatia com la capacitat de posar-se en les sabates d'un altre:

Es precisament el que en la pràctica de les posicions perceptives s' aprèn…

Cque un home, en un tren, va veure que el company de seient portava només una sabata, llavors li va dir:

– Disculpi, crec que ha perdut una sabata

Al que l'al·ludit va respondre

– S'equivoca senyor, he trobat una sabata….

La importància de les posicions perceptives per entendre l' altre. Consulta de Coaching i PNL a Sabadell

La importància de l' observador en interpretar la realitat.

Aquesta anècdota ens il·lustra sobre la importància de l' observador a l'hora d'interpretar la realitat, doncs una de les pressuposicions bàsiques del coaching transformacional és que vivim en un univers d' interpretacions.

Per tant, el nostre univers no és innocent a la definició que de nosaltres mateixos fem. Aquesta és una de les pressuposicions bàsiques de la PNL.

Podem llavors, ampliar la nostra visió de la realitat adoptant diferents posicions perceptives que són punts de vista des dels quals observem una mateixa realitat, fet o relació. Veurem el paper que això despempanya en l'empatia.

Les quatre posicions bàsiques

A mitjans dels anys 80 Judith Delozier i John Grinder van establir, en primer lloc, tres posicions perceptives bàsiques:

  • Primera posició perceptiva (Jo)
  • Segona (Tu) i
  • Tercera (Observador).

Van afegir també una operativa pràctica per accedir a aquestes diferents formes d'interpretar la realitat.

Posteriorment, Robert Dilts va afegir una Quarta posició perceptiva (Nosaltres).

Aquests quatre mestres de la PNL (Programació Neurolingüística) van establir, definitivament aquestes diferenciacions.

Vegem a continuació cadascuna d'elles.

Posicions perceptives, 1ª posició: Jo

La perspectiva del jo, t'associa directament amb la teva pròpia experiència de la realitat, el que veus, escoltes i sents. És la teva pròpia visió d'una experiència o relació concreta.

El teu postura corporal serà l'habitual en tu i el llenguatge esquitxat de paraules en primera persona (la meva, jo, jo mateix, opino, crec, m'ha passat, les meves pertinences ...).

  • Què és important per a tu?
  • Quins vols?
  • Quines són les teves necessitats?

Per tant, en aquest estat entres en contacte directe amb els teus sentiments, prioritats i creences. És, per tant, la ideal per aparèixer i reivindicar-te.

Posicions perceptives: 2ª posició: Tu

Contràriament a la primera, la segona se centra en l'altre.

Aquesta segona perspectiva és de vital importància per desenvolupar l' empatia, pel que si t'interessa et recomano practicar-la.També pots complementar amb aquest altre article sobre el posar-se en la pell d'una altra persona.

La segona posició ajuda a despertar l'empatia.

Posar-se a la pell de l' altre amb la tècnica de les posicions perceptives.

D'una manera semblant a la que vaig indicar en l'article Fantasies dirigides i teràpia Gestalt , pots experimentar amb identificar-te amb alguna cosa o algú per ampliar la teva visió d'una relació, conflicte o situació concreta, en aquest cas t'identifiques amb l'altra persona. Com a resultat t'aproximes a percebre com a pensa, sent i actua.

A la pràctica que més endavant presento tens unes pautes per fer-ho, però evidentment es tracta d' una capacitat que es desenvolupa amb la pràctica continuada. I això és vàlid també per a l'empatia.

És important destacar que desenvolupar aquest estat ajuda, especialment, a la capacitat de "modelar”, un dels recursos bàsics de la PNL (programació neurolingüística) i el nuclear en l'inici d'aquesta disciplina.

3ª posició: l'observador

Aquesta tercera posició perceptiva té a veure amb la d'un observador imparcial, un testimoni. De vegades s' indueix la fantasia d'imaginar ser un consultor o assessor extern que aconsella sobre possibles millores des d'una òptica imparcial i professional.

Amb aquest estat inclous, a més, una visió una mica més objectiva

Pensa per exemple en alguna cosa que et molesti de tu mateix. Si això mateix li passés a un amic teu:

  • Què li diries?
  • Li dius a ell el mateix que a tu?
  • I… Com li dius el que li dius?
  • Què ha canviat en el què i el com? ò…
  • Què canvia si et dirigeixes a tu mateix de la mateixa manera que a una altra persona?

Aquest és una manera d'utilitzar la 3ª posició.

Posicions perceptives: 4ª posició: Nosaltres

Desenvolupar la quarta posició requereix alguna habilitat específica com la de tenir una visió holística, genèrica, des de la qual l'experiència de ser tot el sistema és bàsica. Engloba les tres perpspectives anteriors, però a diferència de la tercera posició perceptiva, és alhora inclusiva i no asèptica com sí ho és la tercera.

La visió del bé comú ha de predominar en aquesta posició. Convé, abans de treballar amb aquesta quarta, practicar amb les tres anteriors.

Imagina, per exemple, el CEO d'una empresa; la seva visió del funcionament ha de ser objectiva quant a la competència que, entre si, puguin tenir els diferents departaments.

No obstant això un consultor (aliè a l'empresa encara que eventual col·laborador) no està de la mateixa manera implicat en l'organització, tot i que també pogués tenir una visió objectiva.

Mentre el primer s'implica en 4a posició, el segon ho fa en la 3a.

Aquesta és la més actual novetat, de la mà de la PNL de tercera generació o generativa.

Les pràctiques inicials amb les posicions perceptives

La tercera posició perceptiva de la PNL i la imparcialitat

La neutralitat de la tercera posició perceptiva de la PNL

Reviu una situació de conflicte verbal amb algú.

Per començar és convenient que no es tracti de situacions amb excessiva tensió, més aviat algun desacord lleuger.

Reserva en l'espai tres llocs (poden ser tres cadires, coixins, papers a terra; o senzillament tres espais reservats sense més) que identifiquin les tres posicions perceptives. Generalment la primera et correspondrà a tu, la segona a qui representi el teu interlocutor i la tercera una perspectiva d'observador.

És recomanable un disseny d'aquest tipus:

1ª Posició………………………….2ª Posició

…………………..3ª Posició…………………….

Seguiràs amb la següent:

Operativa

  • 1.- Ocuparàs, en primer lloc, la posició 1 (Jo) i reviuràs des d'aquí l'experiència; revisa-amb ajuda dels inventaris A i B, un cop hagis fet els dos inventaris, apunta la intenció positiva que et motiva en aquesta interacció amb aquesta persona. Trobaràs una explicació més detallada dels dos inventaris i de la intenció positiva més a baix.
  • 2.- Surt d'aquest estat i procura "acomiadar-te" d'ell, per exemple prenent un got d'aigua, fent unes quantes respiracions, estiraments ... el que sigui per desfer-te de l'experiència.
  • 3.- Col·loca't en la segona posició, i repeteix el pas primer, però "com si" fossis aquesta altra persona. Submergeix-te en l'experiència revisant els dos inventaris i la intenció positiva, “com si” (insisteixo) fossis aquesta persona.
  • 4.- Com en el pas 2.- buida't de l'experiència.
  • 5.- A continuació, ocupa la tercera posició perceptiva, procura fer-ho amb una postura corporal equilibrada i simètrica. Revisa la relació entre les dues posicions amb total equanimitat i asèpsia; des d'una òptica neutral, distant i sense emocions.
  • Descobreix noves informacions des d'aquest lloc, especialment pel que fa a la primera posició (Jo) que contribueixin a millorar aquesta relació.

 

Els dos inventaris i la intenció positiva en les posicions perceptives

inventari A

  • Sobre la teva experiència corporal… Què descobreixes? ..Què i com és la teva postura, moviment / s, gestos, respiració, zones de tensió…?
  • La experiència sensorial. La manera en que captes la realitat a través dels sentits i com organitzes a el teu esta experiència. Quins veus i com ho veus? Quins escoltes i com? ..Qines sensacions corporals tens i com són?
  • La manera en què transmets mitjançant el llenguatge. Paraules que utilitzes, to de veu, modulació…
  • Les teves emocions. ..Què emocions i sentiments tens i quina és la seva intensitat?
  • Els patrons cognitius que apareixen en forma d' imatges, records associats, diàleg intern, pensaments automàtics…

inventari B

  • En quin entorn té lloc l'experiència? ..On, quan, amb qui?
  • Quins conductes, comportaments, accions visibles (postura, moviment, gest ...) et caracteritzen?
  • Quins capacitats, coneixements, estratègies, habilitats, experiències, utilitzes? ... Com fas servir la teva ment?
  • Quins creences, expectatives, pressuposicions, criteris, prioritats, opinions, valors…. defenses en aquesta posició?
  • Quina sensació (en un sentit ampli) et genera "ser"qui ets en aquest moment?
  • És probable que també vulguis explorar a quin propòsit superior (tal com tu ho entenguis ...) subordines la teva activitat o relació en aquest moment.

L'empatia és una qualitat que es pot desenvolupar.
Amb les posicions perceptives de la PNL pots aconseguir-ho.

Els conceptes vinculats en aquest inventari tenen a veure amb els anomenats “nivells lògics” a PNL. Pots, si ho desitges, ampliar aquest concepte a l' article “Ser i fer, el sender dels nivells neurològics en PNL“

En començar una pràctica és recomanable posar bé els fonaments encara que pugui semblar tediós i fins i tot repetitiu fer-ho amb els dos inventaris, però, amb el temps aniràs adquirint l'habilitat de seleccionar les diferents variables d'una manera més ràpid i intuïtiva.

La Intenció positiva i les posicions perceptives.

Tot comportament negatiu té una intenció positiva, entendre-ho per desenvolupar l' empatia.

No sempre és suficient amb tenir bona intenció.

En cadascuna de les dues primeres posicions (no en la tercera) pregunta't:

  • Quins intenció positiva o necessitat estàs defensant o reivindicant?
  • Com et faria sentir, internament, aconseguir aquesta intenció positiva o necessitat mitjançant aquesta activitat o relació?Com definiries el teu estat intern?

Per finalitzar indicar una cosa important. Poques vegades es ressalta en els tractats i llibres de PNL (Programació Neurolingüística) que la "intenció positiva"Té a veure més amb un estat intern (sensació, sentiment ...) que amb una acció. Per exemple, quan un nen petit fa entremaliadures per cridar l'atenció, la intenció positiva pot ser el reconeixement, cridar l'atenció és l' estratègia i fer entremaliadures la manera en què dóna forma a l'estratègia, la tàctica.

Comentari important per als molt mentals, 💡 , no es tracta d'endevinar o encertar la intenció positiva de ningú (encara que encertaràs molt amb la pràctica), més aviat que adoptis la posició perceptiva "com si" fos real; quan t'acostumis a això, la teva actitud i sobretot el teu sentir intern t'ho agrairan.

De la mateixa manera, en aquesta línia, també et pots preguntar pels beneficis potencials que poden transformar-se en reals, si enfrontes aquesta situació difícil com una oportunitat i / o un aprenentatge.

En conclusió, la visió de la intenció positiva és especialment útil en la comunicació, però també en els processos de psicoteràpia i coaching.

La justícia i l'empatia no estan renyides, consulta de coaching i PNL a Sabadell

La justícia ha de ser imparcial

I, per descomptat, fins al proper article, rep una cordial salutació.

www.josepguasch.com

Et convido a participar al meu blog ampliant idees, aportant suggeriments o compartint els teus dubtes a l'apartat al peu del mateix.

Anterior article relacionat: Habilitats socials i empatia
Següents articles relacionats: El perdó, un relat ; Acceptació i responsabilitat en PNL; Despertar consciència amb PNL; El principi d'intenció positiva en PNL; Submodalitats de PNL i superació personal; Com viure una emoció amb equanimitat; El cercle d'excel·lència personal;

Vols aprendre algunes de les més eficaces tècniques de PNL per aconseguir els teus objectius?
Saps que ho pots fer presencialment i online?
Demana informació gratuïtament i sense compromís!

Posicions perceptives de la PNL. Coaching i PNL a Sabadell Coaching i PNL online per desenvolupar l'empatia.

 

 

 

 

 

 

 

Estàs interessat/da en un programa personalitzat de coaching i/o psicoteràpia?Contacta amb mi sense compromís!:
– Telèfon: 615.56.45.37 – Mail: jspguasch@gmail.com

Si vols, pots rebre còmodament la meva News Letter amb tots els articles del bloc, així com notícies, activitats, promocions i informació interessant i pràctica:

– Sí vull rebre la News Letter

Ah!!, i si t'ha agradat i et ve de gust, et convido a compartir l'article. També comentar i / o puntuar amb les estrelles en el resum que trobaràs més avall.

 

Coaching i psicoteràpia a Sabadell

 

La Empatia i les posicions perceptives de la PNL, consulta a Sabadell, Terrassa i online. Josep Guasch, coach , psicoterapeuta, coaching i psicoteràpia (Assertivitat, lideratge, teràpia de parella, gelos, ludopatia, psicoteràpia coronavirus).

L'empatia, posar-se al lloc de l' altre

BLOG


Habilitats socials i empatia

L'empatia, posar-se les sabates de l'altre, Sabadell i online. Josep Guasch, psicoterapeuta, coach , consulta de coaching i psicoteràpia. PNL, Hipnosi, Teràpia Gestalt, Anàlisi Transaccional, Nen interior, Titulació de coaching Terrassa i Sabadell.

 

Què és la empatia?
Podem potenciar-la i / o millorar-la?
Coneixem la diferència entre empatia i simpatia?
Quin és l'origen de l'expressió “posar-se les sabates de l'altre”?

Empatia i habilitats socials, consulta de coaching a Sabadell

Amb l'empatia connectem amb l'univers emocional de l'altre

L'empatia és un aspecte de les habilitats socials, que formen part, alhora, de la Intel·ligència Emocional. Es defineix sovint com la capacitat per comprendre el món emocional de les persones amb les que interactuem. En conseqüència implica posar-nos en el seu lloc, comprendre, més enllà de les paraules (o juntament amb elles) els seus sentiments.

Seguint el model de la Comunicació No Violenta de Marshall Rosenberg, darrere de tot sentiment s'amaga una necessitat. Quan són insatisfactoris, es refereixen a una necessitat no resolta. Aquesta visió amplia l'espectre d'acció de l'empatia i permet aprofundir en la comprensió de l'altre.

Sovint l'empatia es confon amb la simpatia, i si bé tots dos processos poden ser complementaris, són diferents.

L'empatia, definició. Diferència amb la simpatia.

Etimològicament el terme simpatia ve del concepte llatí sympátheia. El prefix sim (sym) ens informa de reunió, concordança i pátheia que es refereix a una afecció, física o emocional, en el sentit d'experiència. En un sentit ampli en el que ens ocupa, podríem parlar de "reciprocitat de sentiments".

la simpatia, és una inclinació afectiva entre dues o més persones, una ressonància en una "mateixa freqüència". En general la simpatia és una cosa que sorgeix espontàniament, al principi d'una relació i sol ser recíproca. No obstant això, també pot anar apareixent mentre madura la relació.

La simpatia sempre ve referida a l' univers interior de la persona. Amb la simpatia sóc present en els meus sentiments cap a l'altra persona. En manera diferent, amb l'empatia estic present en els sentiments de l'altra persona per acompanyar-la, estigui o no d'acord, i tant si em "cau bé” (simpatia), com si em “cau malament”.

L'empatia ens permet percebre l'estat d'ànim de l'altra persona i les necessitats subjacents. No obstant això no hi ha un vincle afectiu, no exigeix ​​que compartim l'experiència o les causes que l'originen.

Amb l'empatia podem acompanyar des d'una òptica de coneixement més que de sentiment.

La capacitat d'empatitzar és alhora una actitud i una aptitud que es retroalimenten l'una a l'altra. Veurem a continuació què caracteritza l'actitud empàtica:

Empatia, actitud i escolta activa

El filòsof xinès Chuang-Tzu, va definir l'escolta en els següents termes: "Escoltar simplement amb les orelles és una cosa. Escoltar amb l'enteniment és una altra diferent. Però escoltar amb l'ànima exigeix ​​buidar totes les facultats. I quan les facultats estan buides, és tot l'ésser el que escolta. Llavors es capta de manera directa allò que té davant, la qual cosa mai podria sentir-se a través de l'oïda ni comprendre amb la ment ".

Escolta activa i empatia, consulta i formació a Sabadell

L'escolta activa ens permet captar l'altre en la seva totalitat

De fet, un requisit bàsic per a l'empatia és aquesta habilitat de "escolta amb l'ànima", mitjançant la qual "buidem totes les facultats". Però a què es refereix quan parla d'això?

Si reflexionem sobre el que s'ha exposat anteriorment, en el sentit que podem empatitzar sense necessitat d'estar d'acord, o fins i tot amb algú que ens resulta antipàtic ... arribem al concepte de "posar entre parèntesi"els nostres judicis i prejudicis, valors, criteris i actituds generals que caracteritzen la nostra manera de ser, estar i apareixen davant el món.

La pràctica de "posar entre parèntesis", terme típic de la teràpia gestalt, es refereix a l'actitud receptiva, d'obertura i flexibilitat necessària, aquí i ara, lliure de filtres que poguessin contaminar la recepció empàtica i apressar judicis o conclusions prematures.

“L'única relació autèntica i duradora que viurem
al llarg de tota la nostra vida
és la relació que mantenim amb nosaltres mateixos.
La resta de relacions no són més que un joc de miralls i projeccions”
Jiddu Krishnamurti

Empatitzar, escoltant “com si fos la primera vegada”

Un assistent a un dels tallers que imparteixo sobre consciència empàtica, després d'un exercici d'escolta activa va dir que havia parlat amb el seu interlocutor “com si hagués estat la primera vegada”, tot i que es coneixien. Aquesta és la frescor del moment present en què succeeix realment la trobada empàtica.

Si bé l'escolta activa mereix un treball a part, podem dir que és el principi (sine qua non) sobre el qual s'edifica l'actitud empàtica. Sense escolta activa no hi ha empatia i, encara que pogués semblar paradoxal, per escoltar activament, hem de despullar-nos (transitòriament) de les nostres opinions i preconceptes. Sense escolta activa, no existeix el posar-se les sabates de l'altre, expressió amb la qual, de vegades, identifiquem l'empatia. Però… D'on ve aquesta expressió?

L'origen de l'expressió posar-se les sabates de l'altre

Posar-se en les sabates de l'altre

Empatia, posar-se les sabates de l'altra persona.

Sovint es diu metafòricament que l'empatia significa posar-se les sabates de l'altre. Aquesta expressió ve d'un costum dels indígenes apatxes. Quan volien demostrar la seva amistat a algú, es descalzaban i oferien els seus mocassins. Era una manera d'oferir la seva amistat.

Però, per posar-se les sabates de l'altre, abans hem de treure'ns les nostres… I, en això, hi ha una cosa que ja he dit.

Sovint es defineix l'empatia com posar-se (EN) les sabates de l' altre.

Fins el proper article, rep una cordial salutació.

www.josepguasch.com

Et convido a participar al meu blog ampliant idees, aportant suggeriments o compartint els teus dubtes a l'apartat al peu del mateix.

Estàs interessat/da en un programa personalitzat de coaching i/o psicoteràpia?Contacta amb mi sense compromís!:

– Telèfon: 615.56.45.37 – Mail: jspguasch@gmail.com

– Web: Formulari de contacte

Si vols, pots rebre còmodament la meva News Letter amb tots els articles del bloc, així com notícies, activitats, promocions i informació interessant i pràctica:

– Sí vull rebre la News Letter

Ah!!, i si t'ha agradat no oblidis compartir-lo i puntuar amb les estrelles en el resum que trobaràs més avall.

Següent article relacionat: Posicions perceptives en PNL

 

Josep Guasch, coaching i psicoteràpia a Sabadell

L'empatia, Posar-se les sabates de l'altre, Sabadell i online. Formació i processos individuals i de grup. Josep Guasch, coach , psicoterapeuta, consulta de coaching i psicoteràpia (Ansietat, acompanyament i estratègies per aprimar, deixar de fumar, autoestima, addiccions, Teràpia fatiga pandèmica per coronavirus) a Sabadell i Terrassa

 

Coaching i actitud mental positiva, consulta a Sabadell

BLOG


Actitud Mental Positiva, el que crec i el que no. I tu, què en penses?

Actitud Mental Positiva, pensament positiu consulta a Sabadell i online. Josep Guasch, psicoterapeuta, coach , consulta de coaching i psicoteràpia (PNL, Hipnosi, Teràpia Gestalt, Nen interior) Formació certificada de coaching a Sabadell

Actitud mental positiva, consulta de coaching a Sabadell

“Happy Flower” és l'apel·latiu que alguns utilitzen per parlar de persones amb una actitud mental tan positiva que és irreal

La actitud mental positiva és un dels temes més debatuts en coaching i psicoteràpia, i en qualsevol escola de superació i creixement personal. A PNL se li assigna una distinció coneguda com a metaprograma. Alguns la venen com la resposta a qualsevol pregunta, o el millor consell per facilitar la comprensió i l'anàlisi cap a una solució. Realment, l'anomenada actitud mental positiva és el “producte top”? per dir-ho així.

Aquesta actitud té els seus orígens en la psicologia positiva, molt difosa als Estats Units. I si bé es tracta d'una sana actitud davant la vida, sovint, no respon a la tan habitual pregunta…

“Com faig per pensar en positiu si tot al meu voltant sembla esfondrar-se?…”

És una pregunta que he sentit en multitud d'ocasions ... Abans de res, val a dir que, per a mi, l'actitud mental positiva, es como un músculo que se desarrolla a medida que lo ejercitamos, així de senzill i ... complicat veritat?. Però un múscul que s'ha d'inspirar del realisme.

Un refrany tibetà diu: “no podem evitar que els ocells volin al voltant del nostre cap, però sí que podem evitar que facin un niu”, a poc a poc, aniran apartant-se fins a desaparèixer. Per tant acceptació, (no resignació), sobre la realitat dels pensaments negatius (els ocells). Vegem la seva importància en processos de coaching i psicoteràpia

Actitud Mental Positiva i acceptació.

Acceptació és, per a mi, la paraula màgica inicial. L'actitud no pot beure de l'escapisme d'ignorar el conflicte interior; i és aquí on discrepo d'alguns seguidors de la AMP i afins. Jo no puc exercitar la ment dient-me "sóc hàbil en això o allò" quan la meva realitat em diu una altra cosa; estic creant un conflicte intern entre el meu present imaginat i el meu present real.

Hi ha una diferència fonamental entre el que creiem i el que volem creure.

Des de la psicoteràpia entenem de vital importància atendre, també a les nostres “parts ferides”. En general, i aquesta és una pressuposició bàsica de la PNL, qualsevol conducta té una intenció positiva.

Acceptem la realitat tal com és (estat actual) i la realitat que volem (estat desitjat), distincions típiques de la PNL. Organitzem un pla estratègic primer i d'acció després, per apropar-nos a l'estat desitjat i emprenguem el camí.

Només llavors podem pensar que "estic en el camí". En coherència el que faig amb l'estratègia interior, i és quan puc afirmar o visualitzar des de l'acció.

La importància de les creences en l' actitud mental positiva

Qualsevol adquisició d'una competència, o creença possibilitadora, suposa un procés d'aprenentatge, que ha de ser creïble per a mi mateix; si jo sóc una persona amb un fort component ansiogen, i em repeteixo, “estic perfectament tranquil i serè”, el més probable és que no em cregui a mi mateix!!; hi ha qui diu que el secret és repetir-un milió de vegades i més ..., jo crec en un camí que permet veure els petits canvis, cada dia; des de l' acció, aquesta és una distinció essencial del coaching.

Pensament positiu, consulta de coaching a Sabadell

No obstant això no hem d'oblidar tota la gamma de sentiments de la nostra experiència vital

Una de les disciplines més efectives que conec per aconseguir aquesta transformació interna en les creences és la PNL (Programació Neurolingüística). Doncs és precisament un model que dirigeix la seva mirada a l'experiència interna (subjectiva per naturalesa) que, de la realitat, construïm tots i cada un de nosaltres. Permet, al seu torn una gran versatilitat per a qualsevol procés de creixement personal, coaching o psicoteràpia.

 

Pensament positiu i actitud mental positiva. Diferències.

La actitud en general és una predisposició permanent en la persona. Podríem dir que és un conglomerat de sentiments, pensaments i creences que predisposen a l'acció.

L' sentiment és el resultat d'una emoció més un pensament. L'etiqueta cognitiva que assignem a una emoció. Imaginem, per exemple, que tinc por (emoció) a les altures (en psicoteràpia es coneix aquesta fòbia com a acrofòbia). Si jo crec (creença) que, com home no he de tenir aquesta por (creença d'origen patriarcal), és possible que pensi que alguna cosa en mi va malament (pensament). Això genera un sentiment (vergonya, enuig etc…).

Aquest conglomerat és el que conforma l'actitud. Una predisposició que em portarà a evitar, en manera permanent els entorns en què l'altura sigui present. No oblidem que una fòbia és una forma d'evitar un tipus d' ansietat.

L'actitud mental positiva realista alimenta una intel·ligència emocional saludable.

El pensament és el que em dic, l'actitud el conté i acull, alhora, més elements.

Així doncs, l'actitud mental positiva conté a el pensament positiu. I alhora, creences i sentiments. Sovint, associats a experiències que van marcar la nostra biografia emocional.

Posant en pràctica el Pensament Positiu

Consulta de coaching a Sabadell

Passar a l'acció és imprescindible per concretar els objectius.

Coneixent en quina manera construïm la realitat i quin mapa intern hem edificat de la mateixa, podem intervenir per realitzar les transformacions en la forma (no en el fons ni el contingut) en què la interpretem. Aquesta interpretació és la que configura tota la gamma de sentiments de la nostra experiència vital. Una pressuposició bàsica de la PNL és la que el mapa no és la realitat.

Una vegada anava conduint, maleint els meus ossos ja que em feia mal l'esquena; a parar-me davant d'un semàfor vaig observar com molt a poc a poc, un home d'una edat aproximada a la meva, travessava la calçada. Anava completament doblat, la seva esquena tenia una deformitat crònica evident i molt acusada que amb prou feines li permetia caminar, però ell caminava en la mesura que podia. Vaig quedar impactat! Jo! queixant-me per una lumbàlgia passatgera que no m'impedia ni conduir, i davant meu algú de la meva edat; amb una malaltia molt més greu seguia el seu camí.

Si aprenem a mirar, la vida ens regala casualitats (causalitats?), perles de saviesa de les que podem aprendre.

Tingui molt o poc ... Què faig amb el que tinc? Com ho cuido o ho oblido? ?, aquestes distincions són bàsiques en coaching.

Actitud Positiva, el que tinc i el que faig amb el que tinc.

Vaig aprendre molt aquell dia. Vaig aprendre que era lliure d'acceptar o no les petites molèsties, però que en mi hi havia alguna cosa molt més valuosa, que no sabia apreciar. M'acompanya la vitalitat, uns ulls que em permeten veure; un camí per recórrer i orelles per escoltar el que esculli. Tinc boca per parlar i amics amb qui fer-ho, un llit on dormir i un escriptori on plasmar per escrit els meus pensaments.

Cada matí el Sol m'il·lumina (a mi, si a mi com a tots!) i de nit, la Lluna plena m'inspira i la Nova m'acosta al Misteri.

Tinc mans per fer coses, per menjar i rentar-me i, si fos necessari, ajudar a altres que no les tenen. El pensament positiu afermat en la realitat és realista, coherent i beu de l' actitud mental positiva:

  • M'acompanya la capacitat de pensar. Com la utilitzo?
  • Tinc el poder de sentir, cap a on dirigeixo els meus sentiments?
  • Sento l'energia per viure, l'aprofito?…
  • Tinc inventiva i capacitat per pensar en solucions als meus problemes i ... bé, si,També tinc la possibilitat de desesperar-me! Fins i tot, això tinc, la possibilitat de triar!

I hi ha una cosa meravellosa que segueixo tenint, l'única cosa que no vaig triar i que de vegades oblido, que és el regal més preuat ... Sobretot Tinc Vida! Què faig amb Ella?

L'agraïment en l'actitud mental positiva, un exercici típic de coaching

Com a exercici pràctic per desenvolupar aquesta Actitud Mental Positiva, proposo que de tant en tant ens aturem a veure què podem agrair a la Vida, quins regals acceptem o quins rebutgem (o més aviat obviem), i sí! Encara que faci mandra posar-ho per escrit no fos cas que tornem a oblidar-ho!. Així anem afermant una actitud mental positiva realista.

www.josepguasch.com

Et convido a participar al meu blog ampliant idees, aportant suggeriments o compartint els teus dubtes a l'apartat al peu del bloc.

Estàs interessat/da en un programa personalitzat de coaching i/o psicoteràpia? Contacta amb mi sense compromís!:

– Telèfon: 615.56.45.37 – Mail: jspguasch@gmail.com
– Web: Formulari de contacte:

 

Si vols, pots rebre còmodament la meva News Letter amb tots els articles del bloc, així com notícies, activitats, promocions i informació interessant i pràctica: Sí vull rebre la News Letter

 

Ah!!, i si t'ha agradat i et ve de gust, et convido a compartir l'article. També comentar i / o puntuar amb les estrelles en el resum que trobaràs més avall.

 

Següent article relacionat: Veure el got mig ple. Pensament positiu realista.

 

Actitud mental positiva i superació personal Sabadell

Actitud Mental Positiva, pensament positiu consulta a Sabadell i online. Josep Guasch, coaching i psicoteràpia. (Ansietat, acompanyament i estratègies per aprimar, deixar de fumar, autoestima, addiccions, etc ...).