Programació neurolingüística en entorns virtuals. El futur ja és aquí.
L'ensenyament de la PNL en modalitat online és, probablement, la de més fàcil adaptació a internet. A causa de la claredat de conceptes i tècniques fàcils d' explicar i posar en pràctica.
La PNL utilitza eines pragmàtiques, senzilles de compartir en un entorn virtual. Només canvia la manera com s' imparteixen les tècniques, no així l'esperit de la PNL.
Programació Neurolingüística online. El futur de la teràpia.
Amb la modalitat de presència virtual estan al teu abast d'una manera pràctica i directa els avenços de la PNL. Des de la comoditat de casa teva adquireixes habilitats d'una manera clara, concreta i específica. I això per avançar tant en la teva vida privada com laboral.
Aprens a gestionar el teu món interior amb tècniques específiques i concretes. No depèns d'un terapeuta més enllà de l'aprenentatge de les eines de programació neurolingüística online.
Un cop aprens les eines, pots seguir explorant el teu univers interior. I continuar treballant-hi.
Així podràs treballar aplicant l'après a terrenys com el coaching, la psicoteràpia. O fins i tot l'ensenyament, vendes o relacions personals.
Aprendre des de casa. Sense necessitat de desplaçaments. El que suposa un gran estalvi de temps i diners. I així poder conciliar amb la teva vida personal i professional.
Si vols saber més, no dubtis a seguir els articles vinculats a aquesta entrada. O bé pots demanar informació gratuïtament i sense compromís. Clica en el següent enllaç i contacta amb mi
Programació Neurolingüística Online. Josep Guasch, psicoteràpia i coaching online.
Virus mentals en psicoteràpiai coaching, Josep Guasch, psicoterapeuta humanista, consulta a Sabadell, Terrassa i online.
La sensació de coherència interna facilita el benestar emocional.
Vam veure en un article anterior com els virus mentals afecten la coherència de la nostra conducta. Bàsicament sota l' estructura "vull fer X" i tanmateix faig "Y". Des del punt de vista de la biologia un virus és material genètic encapsulat en una coberta de proteïna. Aquesta coberta de proteïna el manté aïllat de la resta del cos. Tanmateix no impedeix que interaccioni amb el mateix.
És una cosa semblant al que passa amb els virus mentals. Són parts de l'inconscient aïllats de la resta del sistema nerviós. Vist d' una altra manera, circuits neuronals que tenen un funcionament autònom. És a dir els seus propis criteris, creences, idiosincràsia etc.
L'aïllament dels virus mentals fa que aquests operin al marge de la resta del psiquisme. Fins i tot dotant a la seva activitat un significat i propòsit que bé pogués sembla oposat al sentit comú.
És per això que, si bé aquesta modalitat de teràpia pogués aportar elements importants al coaching, és molt més pròxima a la psicoteràpia. Com veurem més endavant, incideix molt en l'origen de les creences.
En aquest article examinarem els tres tipus principals de virus mentals i les seves implicacions.
Els desencadenants. El treball en psicoteràpia
La manera com organitzem la nostra experiència interna condiciona la nostra conducta.
Aquest tipus de virus mentals actuen sota l'esquema estímul-resposta après, generalment, per una associació inconscient. Oloro, per exemple, un perfum i em recorda una persona. Veig una platja i em recorda unes vacances especials. En psicologia clàssica es coneix com a estímul condicionat. És similar al concepte de Àncoraa PNL. En algunes modalitats de psicoteràpia és important conèixer en profunditat l'origen del desencadenant. D'aquesta manera participar des de la causa profunda en la creença que ha instal·lat aquest virus mental.
Així un estímul de qualsevol tipus pot despertar un estat intern en funció d' un aprenentatge previ. Quan aquests aprenentatges es realitzen sense participació conscient i ens indueixen estats interns negatius els anomenem virus mentals desencadenants. Són els més habituals i hi ha dos tipus:
– Simple: Quan un estímul desperta un estat intern desagradable. Per exemple com graten unes ungles sobre una pissarra i em poso nerviós.
– Complex: També anomenat estratègies. Un estímul desperta una seqüència de representacions internes que processen el nostre pensament. La Programació Neurolingüística agrupa aquestes representacions en tres grups. Pots trobar un resum en el meu anterior post. Despertar Consciència amb PNL. El sistema representacional
Un exemple:
1.- Veig els plats per fregar a la cuina (Visual Extern) 2.- Em represento a mi mateix la imatge de tasca i procés (visual intern) 3.- I afegeixo la sensació d'estar fregant els plats, el sabó, l'aigua a les mans etc. (sensacions). 4.- Em dic a mi mateix:”¡¡ufff, quin pal, ja ho faré en un altre moment!!”
Els passos 2, 3 i 4 han estat activats per la percepció dels plats a la pica. Aquesta és una estratègia de procrastinació, un dels virus mentals més comuns.
Els virus mentals restrictius
Les creences ens atorguen o impedeixen el permís per ser i fer.
Aquesta és una altra manera d'anomenar les creences limitants. Les creences, en la seva funció creativa, ens permeten comprendre la realitat i donar-li un significat. Si un cop un gos em va mossegar estarà bé que prengui certes precaucions en acariciar-los. Tanmateix una creença restrictiva m'allunyaria automàticament dels gossos.
En l' estructura bàsica de la creença hi ha la generalització: “Un cop em va mossegar un gos, després TOTS els gossos mosseguen”.
Com a normal general els virus mentals associats a creences restrictives solen romandre amagats en l'inconscient. Moltes vegades estan vinculats a generalitzacions i conseqüències associades a desencadenants. És el cas de l'exemple que acabo de citar. La imatge conscient o inconscient del gos que mossega, juntament amb les sensacions, són el desencadenant. A aquesta vivència li podem afegir una relació causa – efecte: “si acaricio un gos, em mossegarà”. O bé una relació de significat: “acariciar un gos és perillós”.
Aquesta relació causa-efecte està en l' origen d' una creença limitant. Són, precisament el tipus de bloquejos interns que més es treballen en processos de psicoteràpia i coaching.
Virus mentals Gèminis.
Vull, per exemple, ficar-me al llit d'hora per descansar i, però, em quedo veient la tele. Aquesta és l'estructura bàsica i desconcertant dels virus mentals gèminis. “Vull X i faig Y”. També pot succeir que experimentem un estat emocional durant un temps. I passat aquest temps ens desconcerti la nostra anterior reacció, com si no haguéssim estat nosaltres.
Géminis s'ha popularitzat com un signe de l'horòscop. El terme ve etimològicament del llatí, i ens remunta al concepte bessons.
Les contradiccions internes ens impedeixen sentir-nos lliures i complets.
Els virus mentals gèminis es caracteritzen doncs per aquesta dicotomia entre dues parts. Dues polaritats oposades que semblen tenir creencesi valorscompletament diferents.
Diferents modalitats de psicoteràpia, emfatitzen el treball amb les polaritats. Especialment la teràpia Gestalt.
Una característica comuna a tots els virus mentals és la que tots tenen una intenció positiva. En els gèminis, a més, en l' estructura profunda, la intenció de cada part sol ser la mateixa. Evidentment, aquesta intenció positiva escapa moltes vegades al coneixement conscient. Accedir a aquesta intenció és fonamental en tot procés terapèutic.
Una combinació mortífera
Hi ha una altra categoria que en realitat és una combinació dels tres anteriors i diferent en cada cas. Són els anomenats virus mentals assassins. Generen addiccions, depressió, compulsions, comportaments (auto) destructius i auto sabotatge.
Moltes vegades l' auto càstig és sentit per aquest tipus de dinàmica interior com una manera de fer justícia. Per tant d' assolir certa sensació de descans, 😯. Els virus mentals assassins s' han d' examinar en el context individual de la persona i, en no poques ocasions, s'arrelen en èpoques primerenques.
Els virus mentals poden conduir a situacions d'extrema dificultat.
He vist moltes persones esclaves d' addiccions amb les que aconsegueixen un alleujament al desamor que van viure de petits. En aquests casos és important ressaltar que la vivència del nen interior no té per què ser real. És a dir, el nen hi va poder haver interpretat que els seus pares no el van estimar i equivocar-se d'arrel. No obstant això, i això és cruelment cert, aquesta convicció, encara que sigui falsa, pot conduir-lo a un comportament autodestructiu.
Els virus mentals assassins són els més difícils de treballar en processos de psicoteràpia.
Fins aquí una somera descripció de les categories de virus mentals. Tanmateix només són punts de partida, la complexitat de cada vida, de cada persona és única i irrepetible.
Com saber qui sóc? Coaching i PNL de tercera generació a Sabadell, Terrassa i Online. Josep Guasch, psicoterapeuta, coach , consulta de psicoteràpia i coaching.
Per conèixer-nos millor necessitem, també, moments de soledat.
Amb qui més estem des que ens coneixem és amb nosaltres mateixos. Ningú ha compartit més amb nosaltres que nosaltres. No obstant això la gran pregunta segueix aquí. Com saber qui sóc jo? És una pregunta presente a qualsevol procés bé sigui de psicoteràpia com de coaching.
A l' article Ser i fer en PNL vaig exposar una aproximació als nivells neurològics de la programació neurolingüística. Des d' aquesta perspectiva la identitat aglutina conductes, capacitats, creences i valors en el ser. Així doncs, la resposta a Com saber qui sóc jo? tindria resposta explorant aquests diferents nivells. No obstant això tant en la pràctica de psicoteràpia com de coaching sorgeix quelcom (aparentment) desconcertant:
Una part meva vol (per exemple) menjar més i una altra vol menjar sa i fer exercici. Llavors sorgeix l'interrogant Com saber qui sóc jo? Hi ha una divertida metàfora que sovint s'utilitza en gestalt i pnl.
Diuen que Nasrudín (*) va anar a descansar a un alberg en una etapa del seu viatge. Com que aquí dormien centenars de persones a la mateixa habitació es va preguntar: "En despertar Com sabré qui soc jo?”. Així que va decidir lligar-se un globus al dit gros del peu.
Però aquest lloc estava replet de bromistes. Així que un d'ells va decidir desfer el globus del peu de Nasrudín i se'l va lligar al seu. En despertar i veure el globus lligat al peu d'un altre, Nasrudín es va preguntar: "si aquest sóc jo.... Qui sóc jo?”
Els dos nivells de la identitat segons la Programació neurolingüística (PNL).
El paper de la identitat és definir la pròpia missió de vida.
Robert Dilts va actualitzar el model dels nivells en l' aprenentatge de Bateson El nivell identitat, segons la PNL, expressa els nivells de conducta, capacitats, creences i valors. Així, per respondre a la pregunta Com saber qui sóc jo? farem bé de revisar aquests altres nivells.
El nivell de la identitat es correspon amb la missió. La missió és el paper o el servei que prestem en un sistema major. És la resposta a preguntes del tipus: Què heu vingut a fer aquí?, Quin paper jugo a la vida? etc. Això està vinculat als nostres valors i capacitats. Els valors defineixen els nostres interessos més profunds i que més ens motiven. Les capacitats, allò en què som especialment competents. Quan despleguem els nostres valors i les nostres habilitats en entorns específics mitjançant conductes coherents, la nostra identitat es manifesta lliurement i competentment.
I això està vinculat a qui som. Així doncs saber quina és la meva missió va precedit per la pregunta Com saber qui sóc? Ara bé, passa de vegades que semblen existir en nosaltres diferents "jos", diferents interessos i fins i tot capacitats. Realment som un o molts? La resposta que ens dona la PNL és essencialment pragmàtica:
Existeixen dos nivells en la identitat. Un és l' ego i un altre que podem anomenar ànima, essència, jo profund etc. L'ego obeeix als diferents rols que manifestem en la vida. El nivell de l'essència al nostre JO profund.
Com saber qui sóc jo? La tendència de l'ego/identitat a identificar-se.
L'ego tendeix a identificar-se amb rols, filiacions, defectes, virtuts etc.….
Una primera aproximació a la pregunta Com saber qui sóc? és Qui estic sent? És a dir, en aquest moment, amb aquestes persones, en aquest indret. Una percepció poc clara de la identitat comporta una inèrcia, la identificació. Identificar-se amb (X) és una fantasia que tots vivim. De la mateixa manera que Nasrudín "va ordir" desatinadament identificar-se amb un globus a nosaltres ens passa una cosa semblant.
El genial humorista Pepe Rubianes el va deixar estampat en un dels seus irreverents gags:
"Dir que hem guanyat quan veiem un partit de futbol és com veure una peli porno i dir – hem follat-".
La resposta a la pregunta Com saber qui sóc? transcorre en dos nivells diferents.
En el procés d'identificar-nos el nostre ego juga el seu rol concret. Tanmateix ens allunyem del nostre jo profund.
I per respondre a com saber qui sóc jo? cal saber abans amb què m'estic identificant. És posar consciència en la inconsciència. Una cosa inherent a qualsevol procés bé sigui de coaching com de psicoteràpia.
Aquesta característica de l'ego d'identificar-se la podem veure per exemple:
– La persona que s'identifica amb la seva malaltia diu "sóc diabètic" – Qui s' identifica amb un defecte: "Sóc mentider "o amb una virtut "sóc sincer". – També qui ho fa amb una filiació: "Sóc del Barça (del Madrid, del Betis etc...) – Fins i tot qui ho fa amb una professió: "Sóc psicoterapeuta (coach , carter, policia etc...)
A més hi ha altres nivells d' identificació. Per exemple el caràcter, el rol en el treball, el ser pare o mare... Menció a part l'anomenat per alguns el "jo social" que Jung va anomenar "persona”. És a dir, aquesta part de l'ego que s'adequa a les normes socials de tota mena.
En posar consciència podem respondre a la pregunta com saber qui sóc jo?. Bé sigui que es tracti d'una identificació parcial com de la nostra essència.
El treball amb les subpersonalitats o els jos en psicoteràpia i coaching.
Subpersonalitats o diferents jos de cadascú.
En si no és perjudicial aquest procés d' identificació, sempre que no ens deixem engolir per ell. Quan això passa, passa com en el conte "El cavaller de l'armadura oxidada". El cavaller que es va identificar tant amb la seva armadura que no sabia treure-se-la. I no només això, gairebé ni sospitava que la portava posada. Ell va acabar sent la seva armadura i quan va voler treure-se-la gairebé li costa la vida.
Conèixer les subpersonalitats no és suficient per respondre a la pregunta com saber qui sóc? Tanmateix identificar-les ens ajuda a una aproximació al nucli profund.
Comencem identificant darrere de cadascun dels patrons d'actitud i conducta moltes vegades inconscients. Podem, per facilitar el treball, posar-los nom. Per exemple: mandrósi crític; golafre i obsés de les dietes i exercici; dependent i independent.
Gairebé sempre apareixen en parells d'oposats (polaritats). Altres vegades apareix només una subpersonalitat però no la seva polaritat. Per exemple l'obsessivament puntual. En aquests casos estarà bé en sospitar que hi ha una subpersonalitat – contrapès, en el més profund del subconscient.
La teràpia amb subpersonalitats es fa servir tant en coaching com en psicoteràpia. En aquest article no podem entrar en profunditat, no obstant això una primera aproximació consisteix a reconèixer-les i nomenar-les. Així començo a respondre'm a la pregunta com saber qui sóc? per eliminació. O més ben dit, sabent que sóc aquesta subpersonalitat (per exemple el golafre) i sóc molt més que ella.
Com saber qui sóc? Les subpersonalitats i la intenció positiva.
En nosaltres no només hi ha un àngel i un dimoni.
Cada subpersonalitat compleix una funció en l'entramat de la nostra existència. Fins i tot, quan aparentment ens fa mal, té una intenció més enllà de l'aparent perjudici. Cadascuna d' elles té una necessitat i, alhora, compleix amb una intenció positiva. Identificar aquestes necessitats i intencions positives és part de la resposta a la pregunta com saber qui sóc?
Cosa diferent és que la manera com cadascuna persegueixi satisfer aquesta necessitat sigui adequada o no. No confondre mai el què? amb el com? Un exemple que ja he descrit alguna vegada però que em va impactar i emocionar:
Es tracta d'un home alcohòlic de llarg recorregut. Volia superar el seu alcoholisme però no trobava la manera malgrat les diferents modalitats de psicoteràpia que va provar.
Vam estar indagant què li passava quan prenia el primer glop. Va descobrir que una sensació càlida apareixia en el seu plexe solar. El vaig convidar a associar-se al seu personatge alcohòlic juntament amb la sensació.
En aquell moment va trencar a plorar. La recerca incessant era amor. Aquesta era la necessitat no resolta que apareixia en forma de calidesa quan bevia. Per suposat no és la millor forma, però en algun moment de la seva vida va aparèixer com un recurs d'emergència. Després es va instal·lar i ancorar d'una manera semi inconscient.
Quan busquem respondre a com saber qui sóc? també hem de buscar les ferides emocionals. Altrament la resposta seria incompleta. És bàsicament la diferència entre psicoteràpia i coaching. La primera s'assenta a solucionar ferides anímiques. El coaching es focalitza més en les capacitats i a fer-les operatives.
Relacionar-nos amb les nostres subpersonalitats des del nostre centre.
El centre és una altra manera de parlar de la nostra identitat profunda.
Darrere de cada subpersonalitat hi ha necessitats no resoltes. I, en el fons, la intenció positiva que tenen és satisfer-les. Això ens ajuda a relacionar-nos amb les nostres parts difícils d'una manera més amable i compassiva. En identificar aquestes necessitats ens acostem a la resposta a com saber qui sóc jo?
Un exercici preliminar suggerit és el de reconciliar-nos amb les nostres parts des del nostre centre. Pots veure una proposta d'exercici de centrament en el meu article: El centrament en psicoteràpia i coaching. I un enllaç a l'àudio que l'acompanya.... Pràctica de centrament estàndard. Llavors, des del teu centre, acollir i acceptar aquesta subpersonalitat ferida, amb la seva necessitat i intenció positiva. És com rebre un nen que, amb bona intenció, ha après conductes equivocades.
El segon pas consisteix a reconèixer la necessitat no resolta, la intenció positiva.
Seguidament trobar formes creatives i diferents de satisfer aquesta necessitat no resolta. I finalment reconèixer que tu ets aquesta subpersonalitat... i ets molt més que ella. Sense aquesta acceptació, la resposta a com saber qui sóc? quedaria incompleta.
En el proper article aprendrem com desidentificar-nos de les identificacions per…
Els ensenyaments de Nasrudín, meitat savi meitat bufó.
(*) Nasrudín és un personatge fictici que apareix en relats de la tradició sufí. Sovint, les seves anècdotes s'utilitzen com a metàfora que reflecteixen diferents moments en processos de psicoteràpia i coaching. Especialment en les modalitats de teràpia transpersonal, pnl i Gestalt.
Com saber qui sóc? Coaching i PNL de tercera generació a Sabadell, Terrassa i online. Josep Guasch, psicoterapeuta, coach , consulta de coaching i psicoteràpia.
Acceptar-se i comprometre' s a aprendre i millorar claus de l' autoestima
Sovint les propostes terapèutiques per millorar l'autoestima van acompanyades de suggeriments ben orientats i eficaços. És a dir, ens orienten sobre el què. Tanmateix poques ens indiquen el com. És una cosa que veig constantment en les sessions de teràpia. "Sí, això que dius ho entenc però no sé com posar-ho en pràctica.”
En el meu anterior article "què és l'autoestima” vaig suggerir diverses formes terapèutiques per millorar la seguretat en un mateix. Una d'elles, inspirades en la PNLés l' anomenada apadrinament o patrocini. Veurem en aquest article un exercici per millorar l'autoestima basat en aquesta modalitat terapèutica.
Com millorar l'autoestima i seguretat en un mateix amb els tres mentors.
Construir una autoestima forta ens ajuda a enfrontar nous desafiaments.
Qualsevol teràpia, orientada a millorar l' autoestima, que no contempli aquest nivell és parcial. Això no vol dir que no sigui eficaç. Existeixen modalitats de teràpia remediatives. És a dir, modificar conductes i, si escau, les habilitats de les quals emanen els comportaments desitjats.
A vegades, una modalitat terapèutica remediativa és suficient. En aquests casos el problema no és en el concepte que la persona té sobre si mateixa. És a dir, les creences nuclears sobre un mateix. Pots, si ho desitges, explorar la importància de les creences per millorar l' autoestima en l' article: Teràpia per a l'autoestima baixa.
Un apunt necessari abans de començar l'exercici
Com vinc dient habitualment, els exercicis que proposo al blog són una suggeriment amb caràcter orientatiu. Per garantir resultats l'ideal és posar-los en pràctica amb un terapeuta acreditat. És la millor manera de millorar l'autoestima amb garanties. Però de vegades, llegir alguna cosa amb anterioritat pot servir per fer-te una idea.
Tria una experiència concreta en la qual et sentis inferior, rebutjat, incapaç, no adequat o mereixedor/a. És de vital importància treballar amb experiències concretes, no amb fabulacions ni possibles futurs.
Exercici per millorar l' autoestima, primera part.
Tria tres persones en què vas confiar plenament. Poden ser tres persones que coneixes en la teva infància fins avui. A continuació tria tres persones que van confiar en tu. Primer treballa amb el primer grup de tres. Realitza l' exercici complet i, l' endemà amb el segon grup. Per començar escull el primer grup.
o Obsèrvals detingudament en la teva memòria. Presta atenció a la seva manera de moure' s, caminar, parlar, i tot el que consideris important de cadascuna d' elles. o Ara dona't compte del impacte que ells tenen en tu. Com és sentir-se acceptat per ells tal com ets? Com és i sents ser rebut com una persona únici valuosa?
Per millorar l'autoestima és important prendre nota de les sensacions físiques quan et sentis acceptat íntegrament.
Triar una situació en què la seguretat en tu mateix trontollava. Segona part.
Viure les emocions, siguin les que siguin, i no sucumbir-hi, clau de l'autoestima.
Tria una situació en què et sentis mancat de confiança. Observa en dissociat (com un observador) aquesta experiència (Posició jo). Presta atenció al que veus, el que ets. L' entorn i les persones que formen part de l' experiència
Ara fa un pas al capdavant, submergeix-te la situació. Reviu-la com si estigués passant ara. De forma plenament associada, submergit en ella. Observant el que veus, escoltant el que ets, prestant atenció al que sents, patrons corporals (respiració, postura, gestos...), emocionals. Posició "Experiència”
Ara fa un pas enrere i dissòcia't. Posició "Jo” (observador).
Ves a la metaposició per prendre nota d'experiència en forma associat i dissociat (Posició "Metaposició”) Observa ambdues posicions i els missatges que et suggereixen les mateixes. Des de la metaposició Què creus que li falta al jo? Quin objectiu definiries? Creus que li falta algun recurs?
Els missatges dels mentors. Tercera part
A continuació ocupa la posició de Recursos, girant-te respecte a la posició anterior en 180º de tal manera que estiguis enfront dels tres mentors. Respira i connecta amb el teu centre.
Obre els ulls i observa els teus tres mentors. Front a tu. Amb els seus missatges, ells t'inspiraran per millorar la teva autoestima
Podem triar models de persones o personatges que ens inspirin a millorar.
Ara fa un pas al capdavant i entra al mentor 1. Asòcia't plenament a ell. Quina és la teva postura corporal sent el mentor 1? Com et mous? Com respires? Què penses i com? Com ets sent el mentor 1? Entra al personatge no t'aturis en una explicació descriptiva. Sigues el mentor 1. Pensa, mou-te, parla, sent com ell.
Millorar l'autoestima treballant amb imatges internes.
Dóna mitja volta sobre tu i observa la posició “Experiència”. En condicions òptimes veuràs en dissociat l'experiència amb el "jo". Observa i atura't en allò que veus i sents tenint clar el que va quedar definit com a objectiu, recursos, etc. a la metaposició. Deixa que aparegui un missatge curt, clar i explícit per al "jo". No més de cinc paraules i si poden ser tres o quatre millor que cinc. Les paraules poden venir acompanyades d'una imatge mental i un gest o postura corporal.
Plenament associat a "mentor 1" transmet les paraules i, si escau, imatge i/o postura corporal al jo en la "posició recursos”. Aquí has d'adoptar la personalitat i l'actitud del mentor que amb el seu missatge inspira el “jo” per millorar l'autoestima.
Ves a la"posició de recursos”. Colòcat davant el mentor 1 rep el missatge, ressona amb ell. Sent com pot donar-te suport i “apila'l” al teu centre.
Refermar la sanació del nen interior.
Si ets al treball amb el teu nen interior, presenta'l ara al teu mentor 1. Aquest treball de "presentació al teu nen interior és aconsellable per millorar l'autoestima. Ho pots fer al llarg del teu treball de reparentalització. Tanmateix no és imprescindible si comences ara amb el treball.
Si decideixes afegir al procés el treball amb el nen interior, només hauràs d'afegir aquest pas amb cada mentor.
Un cop fet, repeteix l'operació amb mentor 2 i mentor 3.
El missatge definitiu per millorar l'autoestima
– Amb els tres missatges en forma de paraules, imatges, posició i/o gest defineix el meta missatge. Un missatge que adopti les tres formes i sigui l' essència de l' anterior. Les paraules, imatges i posició o gest seran les tres àncores que defineixen el recurs.
– Fes la volta 180º sobre tu mateix i amb el metamissatge i el centre vas a la posició Jo. Observa en dissociat l' experiència.
– Fes un pas endavant, associa't a la mateixa i reviula-la amb el recurs.
Dibuix de les diferents posicions durant l' exercici.
Conclusió i finalització de l'exercici augmentar els teus recursos i amor propi.
Observa i sent com es modifica la teva vivència de l'experiència. El que passa no canvia, sí que canvia la manera com ho reps. Això és així perquè l' exercici està orientat a millorar la teva autoestima.
Fins aquí l'entrada d'avui. Fins el proper article, rep una cordial salutació.
Et convido a participar al meu blog ampliant idees. Per exemple, aportant suggeriments o compartint els teus dubtes a l'apartat al peu del mateix.
Ah!!, i si t'ha agradat i et ve de gust, et convido a compartir l'article. També comentar i / o puntuar amb les estrelles en el resum que trobaràs més avall.
Estàs interessat en un programa personalitzat de coaching i/o psicoteràpia? Contacta amb mi sense compromís!:
Si vols, pots rebre còmodament la meva News Letter amb tots els articles del bloc. També, activitats, promocions i informació interessant i pràctica: – Sí vull rebre la News Letter
Si coneixes algú que pogués estar interessat, en aquesta informació, no dubtis a compartir-la
"En un lloc, no sé on, hi havia no sé quin sant, que resant no sé què, guanyava no sé quant….”
Les nostres creences conformen el motlle que dibuixa el nostre guió de vida.
Per estudiar el vincle entre creences i llenguatge començaré per aprofundir en això que anomenem creences. Però ho faré des d'un punt de vista diferent a l'habitual. El presentaré amb el concepte de la matrix de les nostres creences. I per explicar-me comencem per definir el concepte matrix. Traduït al català "matriu”, és a dir un motlle en el qual es dona forma a alguna cosa. Per extensió la RAE la defineix com una entitat principal generadora d' altres. En psicoteràpia i coaching s'estudia una cosa coneguda com a guió de vida. Es tracta d'un argument vital que gravita al voltant d'una constel·lació de creences. El guió vital és el nucli, la matrix de les nostres creences
Quina relació té el concepte matrix i les creences? Per això em remetré a un hipotètic experiment proposat per la filosofia.
El cervell en una cubeta i la matrix de les nostres creences.
"El cervell en una cubeta" és un experiment mental. Planteja la possibilitat d'un cervell mantingut viu, en condicions de laboratori, i connectat a una súper computadora. Aquesta ofereix una sèrie d'estímuls que procuraria al cervell la il·lusió de viure en una realitat. Evidentment, un experiment mental planteja un escenari hipotètic, imaginada. La virtut d'aquesta conjectura és que ajuda a pensar una mica més enllà dels nostres límits.
La famosa pel·lícula matrix partiria (en mode similar) d' aquest supòsit. Estem presoners d'una realitat virtual que ens ofereix un escenari al qual no podem objectar res. I no podem objectar res a aquesta realitat ja que la prova per fer-ho està "fora" d'aquest univers virtual… Llevat de, és clar... que prenguem “la píndola”. Podríem dir, d'una altra manera, que decidim emprendre un procés de coaching o psicoteràpia.
És possible que les nostres creences estiguin influenciades per una matriu que ens defineix?
Som cervells que creuen viure una vida?
Vegem, per començar, com percebem la realitat amb la vista.
1º.- L'ull percep els estímuls lluminosos en forma d'ones electromagnètiques. Aquestes contenen informació relativa a la intensitat i color de la llum.
2º.- Posteriorment, la retina transforma la llum en impulsos nerviosos (de naturalesa elèctrica). Aquests impulsos nerviosos es dirigeixen al cervell a través del nervi òptic.
3º.- El cervell és qui processa els estímuls, els reconeix, interpreta i dóna formes útils i amb sentit per a nosaltres.
Així, doncs el que percebem "aquí enfora" és una cosa transformada "aquí endins”. És a dir, el nostre cervell ens ofereix la seva versiódel que passa en el món extern. Jo diria que aquesta és la primera matrix de les nostres creences. És a dir, si pogués veure'm tal com sóc, no sé si m'espantaria, em disgustaria o m'alegraria.
Però hi ha més, molt més....
Noam Chomsky, estructura profunda i estructura superficial.
Chomsky, en la seva visió de la gramàtica transformacional, establia aquests dos nivells Estructura profunda i Estructura superficial. Posteriorment, la programació neurolingüística va incorporar aquest model per estudiar la comunicació. Vegem un exemple.
El meu amic em diu: "Ahir vaig comprar un cotxe". Aquesta és la estructura superficial. Jo puc, en absència de més dades, imaginar que va comprar un cotxe marca Audi Quattro, de color gris marengo. Per suposat en un concessionari Audi que conec i el venedor, algú vestit amb un vestit blau fosc.
Ara, amic/ga lector/a què vas imaginar tu?
Si has imaginat el mateix que jo, compartim alguna cosa d'una mateixa matrix!, és bastant improbable. Tanmateix podríem anar més enllà. El venedor parlava català o castellà?, ¿era alt, baix, amb bigoti?, hi havia més cotxes? Quins altres cotxes hi havia al concessionari? I així podríem anar ampliant les possibilitats.
És a dir, inconscientment, cadascun de nosaltres "omple" la informació que falta amb el nostre univers interpretatiu. És l'estructura profunda, cap a on, internament, ens porta cada frase. Per ser una cosa més gràfica jo imagino l'estructura profunda com les arrels d'un arbre. Arrels que es poden ramificar fins a gairebé l'infinit i sustenten el tronc i la copa, l' estructura superficial. I encara que no ho sembli, ja estem en la matrix de les nostres creences, i hem passat per dues matrius.
La primera, el que veiem allà fora és una interpretació del nostre cervell.
La segona, derivada de la frase del meu amic: "ahir vaig comprar un cotxe".
El que diem, és tot just la part visible del que està a la nostra vivència interior.
Vegem la segona matriu. Podem realment visualitzar un cotxe com un ens abstracte? Jo no, i sospito que, generalment, ningú és capaç de fer-ho. En el nostre univers intern li donem una forma, encara que no siguem conscients. Per què (jo) vaig triar visualitzar un Audi quattro? És un cotxe elegant, segur i veloç. Aquí ja apareixen, espontàniament, tres valors: elegància, seguretat i velocitat.
Ara bé...¿Com es relacionen valors i creences?
Una altra persona bé hagués pogut visualitzar aquests tres valors en marques diferents de cotxes. Un Volvo, un Lamborghini, un Ferrari... etc.. La relació entre el valor i com ho veiem a larealitat forma part, també, de la matrix de les nostres creences. I encara més, una altra persona podria haver triat visualitzar un altre tipus de cotxe en funció d'altres valors. Per exemple, seguretat, fiabilitat, comoditat etc. I tot i així podríem discutir sobre quins cotxes diferents representen aquests valors.
Valors i creences, el vincle subjectiu
Un cop vaig llegir sobre dos socis que van haver de demanar un procés de coaching per resoldre una sèrie de desavinences. Tots dos estaven d'acord en un valor que era el nucli de la bel·ligerància: professionalitat. A un, la seva professionalitat l'obligava a ser el primer a entrar i l'últim a sortir de la feina. És a dir, donar exemple als col·laboradors. Per a l' altre, la professionalitat era una cosa diferent. Fixar un objectiu, definir un pla d' acció i comunicar-ho d'una manera clara als col·laboradors. I, per descomptat, aconseguir l' objectiu o corregir el pla d' acció si procedia. Veiem, doncs, dues maneres d' entendre un valor en la matrix de les creences d' aquests dos socis.
I, en què es basen les nostres creences? Doncs jo crec fermament que en les nostres experiències més primerenques, o algunes altres que ens van impactar profundament. Evidentment, la idea no és meva. La construcció lingüística que les reflecteix no és més que una forma d'expressar una convicció interna que està per sota de les paraules. Per això, al treball amb les creences normalment no proposo frases "positives" més que com un reforç. Són només l' estructura superficial, no la profunda matriu, el nucli.
La creença és una convicció interna sobre la realitat que li atorga sentit i significat. Sol prendre forma de generalització. La generalització és, també, una matrix de creences. Per exemple, una vegada em va mossegar un gos i és possible que ara em facin por tots els gossos. Aquesta és la base del treball de re-empremta. Identificar la primera vegada que alguna cosa ens va impactar prou per instal·lar-se com a generalització. Una primera empremta.
Valors i creences, més exemples.
Defineix la paraula llibertat i demana a algú més que la defineixi, segueix amb paraules com honestedat, dignitat… paraules referides a valors i qualitats més abstractes. És probable que les discrepàncies vagin en augment…
Les paraules tenen la capacitat d'evocar imatges, records, associacions, valors, conceptes ancorats en la nostra experiència interna, subjectiva. I si bé una paraula és una convenció associada a un significat en cada cultura, no sempre està clar a quina experiència interna individual es refereix. El significant (els signes gràfics quant a convencions que expressen una paraula en un idioma concret) de cada paraula ens remet a una Estructura Superficial, mentre que el Significat ens dirigeix cap a la Estructura Profunda (imatges i experiència subjectiva individual). A més, moltes, de les paraules estan associades la nostra matrix de creences profundes.
I això no ha fet més que començar....
I ara va una matrix de creences universal (o gairebé)….
Quan responsabilitzem els altres del nostre malestar.
Vegem frases com: “Em vaig enfadar pel que va dir el meu germà”, “em va ofendre”, “mefas sentir obligat”. La primera realitat implícita, de manera una mica diferent, en cadascuna d' aquestes frases és la mateixa. És tant com dir, “la causa del meu enuig, malestar etc....." és una altra persona.
Don Juan, el bruixot que va alliçonar Carlos Castaneda, en parlava com la importància personal. Castaneda el va recollir a la següent frase:
“El major enemic de l'home és la importància personal. El que el debilita és sentir-se ofès pel que fan o deixen de fer els seus semblants. La importància personal requereix que un passi la major part de la seva vida ofès per alguna cosa o algú."
Aquest aferramenta la importància personal és una de les més importants matrix de les nostres creences. D'aquí van derivar els tolteques la necessitat d'esborrar la història personal. Aquesta tradició xamànica ho treballa amb la recapitulació. Taisha Abelar descriu aquesta tècnica d'una manera novel·lada al seu llibre "On creuen els bruixots”. I aquí seré doblement molest, això últim és també una creença.
La importància personal i l'egocentrisme.
Vull ser molt clar (no sé si ho aconsegueixo). No vaig de gurú, no vull alliçonar ningú, jo sóc el primer a caure en aquestes creences. Som humans i, en certa mesura, és normal que aquest tipus de matrix de creences ens tinguin. Però puc triar veure-les, no veure-les i, probablement, deixar-les anar. També puc adonar-me que encara no estic preparat per deixar-les anar. Només proposo una feina de consciència .
Ara et proposo examinar les tres frases anteriors.
"M'enfado pel que va dir el meu germà"; Causa-efecte.
Jo crec que és la frase menys manipuladora de les tres. Almenys reconeix que "m'enfado", no que "em va enfadar". Però aquest enuig ho atribueix al que va dir l'altra persona (el seu germà). Ho veurem amb més deteniment en un altre post, però forma part de les creences amb estructura "causa-efecte". A l'estructura profunda subjau la creença “tu ets la causa que jo m'enfadi” (a mi mateix).
Fritz Perls, el creador de la teràpia gestalt, era visceralment clar, de vegades semblava fins a redundant (i això és la meva creença). Podia fer-li dir a aquesta persona "jo m'enfado a mi mateix” (quan vaig sentir el que vas dir). Fins i tot, la segona part de la proposició l'obviava, per això la poso entre parèntesis. I en realitat és així, ningú pot fer-nos mal amb insults o menyspreus llevat que ens agredeixi físicament. El problema és sempre el que nosaltres fem internament amb el que ens diuen.
Que algú ens pugui fer mal amb el que ens diu, és una de les matrix de les nostres creences més limitants i falses.
Això no vol dir que tinguem o no raó segons els convencionalismes socials (una altra gran creença). Vull que se m'entengui bé, no estic en contra de les creences, sí que vull visibilitzar com ens tenen. Com necessitem, com a cultura, viure en una matrix de creences.
Segur que és humà “sentir-se” ferit si un ésser estimat ens menysprea. Però aquest “sentir-se” ferit és un “sentir-me” ferit per les expectatives que vaig dipositar en aquesta persona. I probablement necessiti un temps per redefinir les mevesexpectatives sobre aquest algú. O probablement sobre mi. O res d' això o ambdues coses alhora. Però torno sempre a mi.
"Em va ofendre" la matrix de creences més demolidora
És la forma d'expressar la creença més "a sac”. Ja no és com abans que a l'estructura profunda de la persona subjauen dos moments. “Jo m'enfado…. (Temps u) pel que va dir ell” (temps dos). A l'estructura profunda d'aquesta frase subjau la idea “ell em va llançar una ofensa". Implícit necessari per comprendre el “em va ofendre”.
La paraula ofensa és una nominalització, és a dir, congela un acte en curs en una substantivació. És una de les formes més utilitzades per manipular subtilment. En un altre post parlaré sobre això doncs mereix capítol a part. De totes maneres, si vols, pots llegir aquest article sobre les nominalitzacions com a estratègia de manipulació
"Fas que em senti obligat, atacat, etc... "la crème de la crème"
Ens enfaden o ens enfadem?
Per a mi és una matrix de creences estrella. Amaga un auto-engany, un equívoc i una manipulació, tot en unes poques paraules.
En primer lloc el "fas que em senti" ens remet, a la creença referida anteriorment. La causa-efecte. "Algú de l'exterior em fa sentir....X". Ja hem vist com, en realitat, som nosaltres els que ens “muntem les nostres pel·lícules”. Vegem l'altra part:
“Fas que em senti (obligat, manipulat, atacat, vigilat, enganyat etc ...). Una altra variant "em fas sentir... X”. Aquí tenim el que jo he batejat com una "creença perfumada” (compte, l'"etiqueta" és només cosa meva). Algú em va dir una vegada: "Em fas sentir atacat", jo, suposo que vaig fer cara d'estranyat. Aleshores em va deixar anar… “Ahhhhhh com és el meu sentir….” (Crec que em donava a entendre que com era el seu sentiment, estava excusat de qualsevol altra consideració al respecte).
Responsabilitat enfront de projecció.
Jo proposo una altra manera de dir això. “Crec que m'estàs atacant”, o “crec que m'intentes manipular”, “crec que m'estàs obligant”…. Per dues raons:
1.- Els verbs atacar, manipular, enganyar, vigilar, obligar, oblidar, etc ... NO SÓN SENTIMENTS NI EMOCIONS. Per tant, antecedir el "sentir" com una cosa espontània que sorgeix d'una emoció o sentiment és pur engany... I també un intent de manipulació. És típica la frase: “sento que ja no m'estimes com abans”. És trist, però no és sentir, és creure.
2.- Reconèixer la creença ens responsabilitza de la nostra interpretació. És més honest. A PNL, a aquest tipus de creença se l'anomena LECTURA MENTAL. Bàsicament és pretendre endevinar allò que l'altre sent, pretén, necessita etc.… I, cura! No pressuposo que sigui cert o no, només caure en el compte que és una creença.
Jo crec que una forma més correcta de dir-ho seria: "Crec que m'estàs obligant i em sento enfadat (o trist, indignat, frustrat etc....)”. L'enuig sí que fa referència a un sentir. Així incloem en una frase el sentir i la creença. No deixa de ser una matrix de creences, però més neta.
Bé, com he dit abans, això només ha començat. Seguirem en un altre article.
Fins llavors, rep una cordial salutació,
Les connexions al nostre cervell s'alimenten de les nostres experiències i aquestes conformen les nostres creences.
Et convido a participar al meu blog ampliant idees. Per exemple, aportant suggeriments o compartint els teus dubtes a l'apartat al peu del mateix.
Ah!!, i si t'ha agradat i et ve de gust, et convido a compartir l'article. També comentar i / o puntuar amb les estrelles en el resum que trobaràs més avall.
Estàs interessat en un programa personalitzat de coaching i/o psicoteràpia? Contacta amb mi sense compromís!:
Si vols, pots rebre còmodament la meva News Letter amb tots els articles del bloc. També, activitats, promocions i informació interessant i pràctica: – Sí vull rebre la News Letter
Si coneixes algú que pogués estar interessat, en aquesta informació, no dubtis a compartir-la
«Hi ha altres mons, però són en aquest» Paul Éluard.
Les paraules conformen el llenguatge amb què revelem el nostre mapa de la realitat
Una diferència qualitativa de l'espècie humana rau en la nostra habilitat lingüística. Amb ella podem descriure minuciosament la realitat, o millor dit, "la nostra experiència d'ella". No obstant això, aquest vincle entre llenguatge i realitat no està net de la nostra particular idiosincràsia. I precisament, per ser humans, som molt diferents els uns dels altres.
Aquesta diversitat pot ser molt enriquidora, altres vegades motiu de conflictes. Sovint veiem això els que ens dediquem a la psicoteràpia i/o el coaching. I una de les disciplines que més s'ha dedicat a aquest estudi és la PNL. El vincle entre la nostra ment i "el real". I aquest vincle està en la nostra experiència subjectiva.
Tal com diu una pressuposició de la PNL: “El mapa no és la realitat.” I una de les formes de codificar aquest mapa està en el vincle entre llenguatge i realitat. Un vincle simbòlic arrelat al subconscient, o com diem a Gestalt en el "no adonar-nos-en".
Llenguatge i realitat en un exemple
Imagina que dius Plou!! I t'escolten un pagès i un carter. Quines diferents expectatives despertarà en un o altre la perspectiva de la pluja?…
Suposo que la sola expectativa de pluja despertarà en un bones notícies i en l'altre un dia molest de feina…
Llenguatge i realitat, nivells entorn, conducta i capacitat en PNL.
Amb les paraules descrivim el nostre entorn.
En un procés de psicoteràpia un client referia que la seva parella es queixava de la seva lentitud. En concret li deia: “Ets molt lent". Durant la conversa va dir, gairebé com un crit reivindicatiu, "És que al matí, en despertar, sóc incapaç de moure'm de pressa". En a penes quinze paraules tenim diferents visions del vincle entre llenguatge i realitat. Vegem:
La parella li diu: "Ets molt lent". El verb "ser" sol referir-se a fets i característiques inherents o molt estables. Per exemple no és el mateix dir "sóc tonto" que "estic tonto". El primer és més durador, el segon transitori. Així doncs, una frase assenyala la identitati l' altra a un estat transitori.
Sabem que un estat transitori apunta a un comportament o capacitat en un moment o lloc determinat. Per tant a un entorn. PERO NO QUALIFICA CATEGÒRICAMENT I IRREVERSIBLEMENT LA PERSONA.
Així, al client de psicoteràpia, la seva parella el qualificava (gairebé condemnava) com SER LENT. És a dir l'identificava amb la lentitud. I ell es regira amb una frase que apuntava a una altra realitat diferent: “al matí en despertar” (entorn). “Sóc incapaç de moure'm de pressa”. “Moure'm” (conducta), “incapaç” (In/capacitat) de fer-ho de pressa. A més, imbuïda està una creença, la de "ser incapaç de fer-ho així". Veurem en el proper article sobre llenguatge i realitat aquesta curiosa característica de les creences. La de permeabilitzar qualsevol altre dels nivells neurològics definits per la PNL.
La PNL no fa més que visibilitzar el vincle entre llenguatge i realitat que ja coneixem intuïtivament.
Això ho sabem d'una manera intuïtiva. No és el mateix ser gandul (identitat) que fer el gandul (comportament). O durant aquest semestre (temps/entorn) no vas estudiar el suficient (conducta). O “encara no has après a estudiar d'una manera continuada” (capacitat). Important l'adverbi encara (...). Inclou la pressuposició que en el futur sí que sabrà fer-ho.
Altres exemples com no és igual “ser tonto” que “fer el tonto”, “ser mentider” a “dir una mentida” etc.
Vegem a continuació aquest vincle entre llenguatge i realitat, amb deteniment, des de diferents plànols.
Les paraules en el nivell de l' entorn
Seguint amb el model dels nivells neurològics de la PNL, vegem com és el llenguatge en aquest context. El vincle entre llenguatge i realitat en l' entorn es caracteritza per el descriptiu. Les expressions descriptives detallen les característiques de la realitat d' una manera específica. És a dir utilitza els trets observables, quantificables, constatables referits al medi ambient. Per tant utilitza un llenguatge basat en dades sensorials referides al on, quan i amb qui.
Alguns exemples: "el cotxe és vermell", "veu aguda", "va arribar a les 20.15", "el vi té un sabor afruitat", "clima humit". En aquest nivell llenguatge i realitat se centren en el més concret i constatable. I si bé tendeix a l'objectiu, no sempre és així. Per exemple: "A l'habitació feia fred". Si bé la frase ens descriu la temperatura -un element exogen- de l'entorn, no és del tot objectiu. Per a qui és fred? i sobretot ¿comparat amb què?
Les preguntes tipus: quan?, amb qui?, en quin moment? ajuden a delimitar l' entorn.
Llenguatge i realitat, una pràctica senzilla per explicitar el mapa de l'entorn.
Als tallers que imparteixo convido els assistents a compartir algunes experiències. Per exemple, llegeixo aquesta frase "El gat va saltar per la finestra". Parlem d'una acció (va saltar) referida a un entorn (finestra). Tots sabem del que parlem, ara bé .... Quan explorem l'experiència interna que desperta aquesta frase advertim el diferents que som:
Hi ha qui veu un gat siamès, altres d' angora, altres de carrer. Hi ha qui visualitza que salta per una finestra ampla, estreta, d'un baix o d'un catorzè pis. Algunes persones, en la seva experiència interna, veuen el gat caure sobre arbres, d'altres de peu i no falten els que, directament, s'entristeixen perquè el gatet s'esclafa.
Amb aquest exemple només vull cridar l'atenció sobre el mapa tan diferent que tenim de la vida. I això ho podem veure clarament quan examinem aquest vincle entre llenguatge i realitat. I precisament en un dels nivells neurològics més concrets, el de l'ambient.
Com parlem quan ens referim a la conducta.
La conducta també es manifesta en la interacció amb altres persones.
La PNL es refereix al comportament com allò que fem concretament. És a dir el Què faig (o no faig). El llenguatge referit a la conducta es recolza en verbs (referits a accions) i adverbis (que matisen l'acció). Per exemple: "ell camina (acció) de pressa (adverbi)”.
Aquí vull cridar l'atenció sobre un matís important. La diferència entre adverbi i adjectiu. El adverbi apunta a la conducta, el adjectiu a la identitat. L'adverbi és una paraula que matisa un verb, i en ocasions un adjectiu o adverbi. Vegem i desenvolupem l'anterior exemple: "Ell camina (verb) de pressa (adverbi) però tranquil·lament (adverbi)”. Veiem que l'adverbi tranquil·lament modula l'adverbi de pressa. I alhora, l'adverbi de pressa qualifica el verb camina.
El adjectiu, des del punt de vista de la gramàtica, complementa un substantiu. Segons el prisma de la PNL, complementa la identitat (equivalent del subjecte en gramàtica). Això és de summa importància per a qualsevol procés de psicoteràpia o de coaching. Així no és el mateix dir: "Ell camina ràpid (conducta)" que "Ell és ràpid (Identitat)”. Fins i tot podem estirar alguna cosa més l'exemple: Ell és ràpid, però camina malament. L'adjectiu "ràpid" qualifica la seva identitat (subjecte), l'adverbi “a poc a poc” gradua el seu comportament (verb). Tornem al referit anteriorment, no és el mateix fer el gandul que ser gandul.
Llenguatge i realitat en les capacitats.
Recordem que les capacitats es refereixen al comfem el que fem. És important destacar aquí que el com es refereix a quina tàctica o estratègia utilitzem per fer alguna cosa. O fins i tot per a aconseguir fer alguna cosa! Un error habitual és el confondre el com referit a una qualitat. Per exemple:
– "Com treballa?” – "Treballa bé i ràpidament."
Aquí veiem que el com es refereix a un verb (treballar). Fins i tot tal com vam veure abans pot referir-se a la identitat:
– "Com és el teu amic?” – "És molt divertit"
És un error que he advertit en alguns estudiants i practicants de PNL. Per aquest motiu, tot i que en la majoria de formacions, llibres i cursos de PNL es refereixen al com per parlar de capacitats jo prefereixo utilitzar altres termes. Per exemple, ..Quins passos utilitza? O ¿Quines estratègies?…per fer X?
Vegem un exemple que, alhora, engloba els tres nivells. "Cada matí el primer que faig és el llit, endreço i netejo (conducta) la meva habitació (entorn). És veritat que és una disciplina que em suposa un esforç. Per aconseguir-ho, em recordo el bé que em sento en entrar a la meva habitació i veure-la neta i endreçada (capacitat).”
La estratègia que utilitza per fer-ho (el com) és recordar-se a si mateix el bé que es sent al ….
El nivell neurològic de les capacitats, un punt d'inflexió en psicoteràpia i coaching.
La realitat no és el nostre mapa mental de la mateixa.
Les capacitats o habilitats són motiu de la majoria d' intervencions en processos de psicoteràpia i coaching. En PNL s' estudien i elaboren estratègies específiques. Per exemple fer la distinció entre objectiu o procés. Són els anomenats metaprogrames, un esglaó entre les capacitats i les creences.
El vincle entre llenguatge i realitat, en les capacitats, ho podem veure en la següent frase:
"Només amb pensar en mullar-me les mans, tocar els plats greixos i l' fatiga de estar dempeus, se'm passen les ganes de fregar els plats."
Ó:
"M' imagino la cuina neta i lluent i el olor a net per animar-me a fregar els plats"
Vegem les dues estratègies diferents que revelen les dues frases.
Com em desmotivo a fer alguna cosa.
La paraula inicial "només" de la primera frase ja comença a ser indicativa. El que segueix no té desperdici. "Pensar en mullar-me les mans, tocar els plats i la fatiga..." Ens remet a un llenguatge estrictament cinestèsic, relacionat amb sensacions corporals. Si vols saber més pots veure el següent article: Despertar consciència amb pnl
Motivar-nos i desmotivar-nos està al nostre abast… però cal saber fer-ho.
És una estratègia... A més aquesta estratègia està relacionada amb el procés de fregar els plats, no amb el resultat final. És a dir la persona manté en ment el temps que ha d'estar fregant els plats. La conclusió lògica és: “Si només pensant (X) se'm passen les ganes".... Implicit hi és: "Quan ho faci pot ser terrible" (o alguna cosa així). És una estratègia interna genial... ¡per desmotivar-se!
Aquest és el "com" al qual es refereix el nivell de les capacitats. Vegem ara un altre "com".
Com puc motivar-me a fer aquesta cosa.
Vegem ara com ara les distincions de la pnl i el llenguatge, revelen una altra realitat interna.
"M' imagino (Visual) la cuina neta i lluent (visual) i el olor a net (sensació) per.... ”
En aquest cas l'estratègia es refereix a dues imatges internes i una sensació olfactiva. Però a més hi ha una altra estratègia que és la definitiva. El procés mental està vinculat a l' objectiu final, no al procés.
Atenció, no vol això dir que les representacions visuals siguin més motivadores que les cinestèsiques (sensació). Tampoc que el metaprograma objectiu sigui més efectiu que el procés. Simplement utilitzats d' aquesta manera genera una predisposició o una altra.
La clau està en com estructurem el nostre pensar. En això estan implícits:
– El sistema representacional. – Les submodalitats.Podem advertir, per exemple, la submodalitat lluent com a més intensa que, simplement opaca en una imatge. – La seqüència que utilitzem per vincular els diferents ítems. – Els metaprogrames.
Per suposat que no hi ha estratègies millors que altres. Tot depèn del per a què les utilitzem. D'altra banda, cada estratègia interna és única en cada persona. De totes maneres, et convido a reproduir al teu interior aquestes dues si vas a fregar els plats. Ja em diràs què passa.
El llenguatge i la realitat en el nivell de les capacitats.
Les nostres competències indiquen el que sabem o no fer.
Les paraules que utilitzem per referir-nos a l'activitat en aquest nivell tenen a veure amb activitats internes. Per suposat "em considero capaç o incapaç", “penso”, "crec", "sento". Verbs, la major part de les vegades inespecífics, que apunten a una capacitat o habilitat. Alguns exemples: “vaig escriure un vers”, “tocar la guitarra”, “compondre una cançó”... És important destacar que aquests verbs inespecífics porten implícit el "ser capaç de", per exemple "compondre una cançó".
També algunes paraules que apunten a com processem la nostra experiència. Comuniquem el mateix en dir:
– Comprenc el que dius (auditiu intern). – Veig el que dius (visual intern). – Sento el que dius (cinestèsic intern).
Tanmateix amb els diferents predicats revelem la nostra manera de processar-lo. Comprenc (auditiu intern) Veig (visual intern) i sento (cinestèsic intern). La nostra manera de parlar evidencia com processem amb el llenguatge la realitat. Ser receptius a això pot facilitar tant la comunicació com els processos de psicoteràpia i coaching.
Et convido a participar al meu blog ampliant idees. Per exemple, aportant suggeriments o compartint els teus dubtes a l'apartat al peu del mateix.
Ah!!, i si t'ha agradat i et ve de gust, et convido a compartir l'article. També comentar i / o puntuar amb les estrelles en el resum que trobaràs més avall.
Estàs interessat en un programa personalitzat de coaching i/o psicoteràpia? Contacta amb mi sense compromís!:
Si vols, pots rebre còmodament la meva News Letter amb tots els articles del bloc. També, activitats, promocions i informació interessant i pràctica: – Sí vull rebre la News Letter
Si coneixes algú que pogués estar interessat, en aquesta informació, no dubtis a compartir-la
El nostre món exterior és un reflex del nostre món interior.
Vam veure a l'article: El sender dels nivells neurològics a PNL lvinculació entre els diferents nivells neurològics com a nexe entre el ser i fer. Indirectament també amb el tenir. Com la PNL i el llenguatge estan íntimament connectats, veurem aquesta connexió sota aquest model.
Quan una intenció sorgeix en la consciència comença un recorregut creatiu que tendeix a la materialització. Aquest recorregut pot emergir des dels nivells més abstractes de la transpersonalitat i l' identitat. I pretén concretar-se en el de conducta i entorn. D'aquesta manera, els nivells neurològics són indicadors, assenyalen el trajecte des de la "Consciència pura" a la "Consciència de…”
Sovint es dibuixa en una formulació d'objectius i en un posterior pla d' acció. El vincle entre PNL i el llenguatge apareix en cadascun d'aquests esglaons. Bé sigui d'una manera possibilitadora o bé com a impediment. Així es pot obrir o tancar el pas als anteriors o posteriors nivells. I, d'aquesta manera, impedir o afavorir que una il·lusió concreti en la teva conducta i entorn.
Des d' una altra perspectiva, aquest sistema té una gran virtut. Unificar en una sola operativa estudi i vivència de la consciència pura amb l' acció i el tenir. Dit d'una altra manera, unifica ser amb fer i d'aquí posseir. El primer tendeix a descuidar els aspectes més pràctics de la vida. Mentre que, el següent, sovint oblida el sentit i propòsit profund.Una manera de captar aquesta coherència (o incoherència) és seguint els patrons de la PNL i el llenguatge.
Els nivells neurològics de la PNL i el llenguatge, alguns exemples.
Diàleg extern i diàleg intern.
Veurem ara uns exemples per començar a diferenciar les pistes que la PNL i el llenguatge ens faciliten.
Un exemple: Com es pot expressar un fumador, bé sigui que vulgui o no deixar de fumar.
Entorn: Després d' una reunió de treball necessito fumar. Conducta: Començo a fumar en aixecar-me del llit Capacitats: No ho sé com deixar de fumar. Creences/Valors: Si no fumo em "poso dels nervis". Identitat: Sóc un yonki del tabac. Transpersonal: Fumar, en acabar el dia, em submergeix en una sensació de pau profunda.
Vegem ara els nivells neurològics de la PNL i el llenguatge en la por als gossos:
Entorn: Els gossos al carrer i sense morrió són un perill. Conducta: El cor se m'accelera en veure un gos. Capacitats: Sóc incapaç d'acariciar un gos sense posar-me nerviós. Creences/Valors: Els gossos són animals perillosos. Identitat: Sóc fòbic als gossos Transpersonal: Quan veig un gos la por em posseeix i no soc jo.
Entorn: La psicoteràpia pot guarir la meva ansietat Conducta: Quan faig respiracions abdominals la meva ansietat es calma. Capacitats: No puc controlar la meva ansietat Creences/Valors: Les situacions desconegudes disparen l'ansietat. Identitat:Sóc una víctima de l' ansietat Transpersonal:L'ansietat em desborda i perdo el control .
Entorn: La hipnosi m'ajuda a menjar més saludablement Conducta: Menjo massa cada dia. Capacitats: Sóc capaç de menjar 20 hamburgueses en menys de mitja hora. Creences/Valors: Un dia festiu cal menjar bé i més del normal. Identitat:Ets un golafre incorregible Transpersonal: Quan menjo compulsivament em converteixo en un depredador insaciable.
Què ens ensenya el model dels nivells neurològics de la PNL i el llenguatge
Com parlem parla de nosaltres.
Algú que cregui ser indecís (sóc indecís) no veurà oportunitats, 😀 veráproblemas, 🙄en las opciones a su alcance. Una persona tímida, tindrà por del seu entorn sencer, interpretarà qualsevol pregunta dels altres com un perill. Aquesta creença sobre la seva identitat consumirà la seva energia focalitzada a controlar-se i reprimir-se. Segons el model de la PNL i el llenguatge, les seves expressions lingüístiques no solament li revelaran, també li construiran. ;-o. Sí, per exemple si jo dic "Sóc indecís" assumeixo que la meva identitat és així. És a dir, la meva definició intrínseca de mi conté la indecisió. De la mateixa manera que sóc, per exemple, home, sóc indecís. Així construïm una autoimatgeamb la qual ens identifiquem (identitat) completament. Conseqüentment retroalimentem aquesta definició limitant.
Una pràctica de Programació neurolingüística amb el llenguatge.
Escull una cosa que tu defineixes com un "defecte" teu (la paraula "defecte" no m'agrada però per entendre'ns ràpidament") Per exemple: “sóc poruc”. Repeteix-te les següents frases utilitzant aquesta característica que vols canviar utilitzant el model de la PNL i el llenguatge.
Per això presta una especial atenció a com cada construcció lingüística impacta en el teu sentir. Vegem l'exemple:
Identitat: Sóc (X) Sóc poruc. Valors/Creences: Crec que tinc (X) Crec que tinc molta por gairebé sempre. Capacitats: No soc capaç de controlar (X) No soc capaç de controlar la por. Comportament: A vegades (x) influeix en la meva conducta De vegades la por influeix en la meva conducta. Entorn: Quan (amb, etc…) X. Quan algú condueix a molta velocitat tinc por.
Utilitzant aquestes diferents estructures del model de la PNL i el llenguatge, l'experiència impacta d'una manera diferent.
En termes generals el nivell d' identitat constrenymolt més a la persona. Mentre que a l'altre extrem, el nivell de l' entorn delimitael problema. D'aquesta manera deixa la persona en un espai molt més obert i amb més possibilitats. Així, quan circumscrivim la por a un entorn, definim una cosa específica en un context determinat. A l'altre extrem, nivell d' identitat permeabilitza qualsevol conducta en qualsevol moment, lloc i situació.
Vegem a continuació com aquest model de la PNL en el llenguatge es revela en un relat.
Els nivells neurològics en paraules, un relat.
El poder transformador del símbol
“En veure-la vaig recordar les fogueres de Sant Joan i el reflex als ulls de Mercedes. Com als seus ulls brillava el foc, el primer foc que vaig conèixer. I com aquest reflex va despertar en mi quelcom desconegut, completament nou en aquella tendra infantesa . El record ara torna amb una altra cara, en una altra dona. I també en un lloc diferent, davant un mar nou per a mi però d'alguna manera familiar. Era com si els dos llocs tan diferents i les dues persones, també diferents, compartissin un mateix origen.
Vam oferir el ram de flors al mar crepuscular i vaig veure, atònit, com les aigües engolien l'ofrena. El que va ser arrabassat a la Vida, hi torna en la seva forma primigènia.
En aquell moment, em va agafar de les espatlles i em va col·locar davant seu. Als seus ulls veia, ara, el reflex de la Lluna. No podia creure el que estava sentint. La Lluna era com el foc i el mar com les fustes ardent. I els ulls que ara veia i em miraven eren com els ulls de Mercedes, diferents i, també, iguals. Llavors va parlar i em va dir: "Ella t'ha acceptat". Vaig comprendre sense entendre, ens vam fondre en un petó i ens vam conèixer en la comunió dels cossos. Aleshores vaig saber què és perdre la consciència de mi en un Univers més gran.”
Amb el model de la PNL i el llenguatge podem advertir els diferents nivells en què transcorre una experiència. Si bé els aniré detallant en successius articles examinarem a continuació aquest text.
Identificar en un text els diferents nivells neurològics de la PNL en el llenguatge.
La nostra conducta està dirigida per les nostres representacions internes de la realitat.
Si bé el text, en general, té una gran connotació transpersonal podem, no obstant això, visibilitzar els altres nivells.
El nivell de l' entorn
L'entorn és "l' extern”, el que perceben els sentits físics. És a dir, el que veiem, escoltem, olorem, assaborim i sentim a nivell de la pell. L' ambient, el qui, on, quan etc. Alguns exemples en el relat tenen a veure amb les fogueres de Sant Joan, el mar crepuscular, Mercedes i l'altra dona. Tot això constitueix els diferents entorns en els quals transcorre l' acció. És a dir, qui, on i quan.
Aquests elements s'entremesclen en la memòria de qui relata. Hi ha un nexe amb el nivell transpersonal. D'alguna manera, una octava superior a l' entorn.
la conducta
Aquest nivell té a veure amb accions específiques. Per tant està molt vinculat a verbs i adverbis concrets referits a l' observable. En el text podem observar passatges com "Oferim el ram de flors al mar". També “Em va agafar de les espatlles i em va col·locar davant d' ella". "Llavors va parlar i em va dir”.
El model de la PNL en el llenguatge contempla la conducta com una cosa que també pot ser interna. Per exemple: "aquest reflex va despertar en mi una cosa desconeguda”. O fins i tot: "El record ara torna". Veurem en un altre article això amb més deteniment ja que forma part d'una de les subtileses visibilitzades per la PNL.
Capacitats
Capacitats i estratègies mentals.
Sabem que les capacitats reflecteixen el comfem o no fem alguna cosa. Així, per exemple "no podia creure el que estava sentint". Aquesta frase ens remet a tres nivells, el que sento (conducta interna), no podia (capacitat), creure (creença).
La frase "el record ara torna amb una altra cara" reflecteix d'una manera velada com és el record. Veurem en un altre article com el record es pot emmagatzemar en submodalitats i sistemes representacionals diferents. El model de la PNL en el llenguatge contempla aquesta distinció en el nivell de les capacitats. És a dir, com fem (recordem en aquest cas) el que fem.
Valors i creences
“Com aquest reflex va despertar en mi una cosa desconeguda”. Aquesta frase és un exemple del model anomenat causa-efecte. És a dir, alguna cosa ocasiona una altra cosa, la qual cosa és una creença. "El que va ser arrabassat a la Vida, hi torna en la seva forma primigènia". El nivell de les creences de vegades es mou molt subtilment en el llenguatge. Desplegant el subsumit en la frase tenim: "en ser engolit pel mar, el ram de flors, tornava a la vida". Tot i que és una llicència literària, model de la PNL en el llenguatge el defineix com a equivalència complexa. És a dir, si passa X vol dir Y. Això pertany al nivell de les creences. De nou et remeto a un pròxim article ja que aquest és un dels nivells més determinants i val la pena desplegar-lo en profunditat.
Identitat
"Les dues persones, també diferents" fa un reconeixement implícit de dos identitats diferents. "El record tornava ara amb una altra cara en una altra dona". Moltes vegades el llenguatge que expressem per definir algú té un to metafòric. I cal que sigui així doncs el nivell de la identitat recull la totalitat de la persona. Com definir-la en poques paraules és una cosa que sol resoldre's amb la metàfora.
“Llavors vaig saber què és perdre la consciència de mi en un Univers més gran”. Aquesta frase delimita la frontera entre un ésser/identitat (el protagonista) i el nivell transpersonal (major a l' individu). Aprofundirem també en successius articles sobre la PNL i el llenguatge en aquest nivell.
Transpersonal
Espiritualitat i transpersonalitat.
"I les dues persones, també diferents, compartissin un mateix origen". El llenguatge que s' utilitza per a l' àmbit del transpersonal és, necessàriament, ambigu. Moltes vegades en termes abstractes i altres com metàfores i símbols. En aquest cas parla d'"un mateix origen", deixant en l'aire quin i què és aquest origen. “El que va ser arrabassat a la Vida tornava a la mateixa en la seva forma primigènia”. El llenguatge ambigu referit a la paraula Vida, reprèn més aroma transpersonal en identificar el mar com a símbol de vida.
La PNL i el llenguatge. Conclusió i nous horitzons.
El model dels nivells neurològics de la PNL en el llenguatge ofereix pistes sobre la intervenció terapèutica necessària. No és el mateix intervenir a nivell estrictament conductual (modificar una conducta) que en el de les creences. El focus terapèutic en ambdós casos serà diferent. Sabent on incidir, trobem com actuar amb més eficiència.
I fins aquí aquesta introducció a la PNL en el llenguatge. L' exposat és molt bàsic i, de vegades, fins pot semblar innecessàriament obvi. No obstant això és la base sobre la qual edificar quelcom fascinant. Descobrir-nos a nosaltres mateixos mitjançant la manera com parlem. Al proper article aprofundirem en tres nivells, entorn, conducta i capacitats.
Fins llavors, una cordial salutació.
Els diferents nivells de la nostra experiència es comuniquen entre si.
Et convido a participar al meu blog ampliant idees. Per exemple, aportant suggeriments o compartint els teus dubtes a l'apartat al peu del mateix.
Ah!!, i si t'ha agradat i et ve de gust, et convido a compartir l'article. També comentar i / o puntuar amb les estrelles en el resum que trobaràs més avall.
Estàs interessat en un programa personalitzat de coaching i/o psicoteràpia? Contacta amb mi sense compromís!:
Si vols, pots rebre còmodament la meva News Letter amb tots els articles del bloc. També, activitats, promocions i informació interessant i pràctica: – Sí vull rebre la News Letter
Si coneixes algú que pogués estar interessat, en aquesta informació, no dubtis a compartir-la
Amb algunes construccions gramaticals creiem no aparèixer al món.
Com dic al títol, les paraules no només ens delaten, també ens construeixen. Una de les construccions gramaticals, per a mi, més traïdores és la de "sí, però...". Quan l'escolto, al meu interior sorgeix una veueta (el meu gremlin particular) “Sí, però…. sí què? Què és aquest "sí"? De debò un desig de dir no? Doncs no, és no! I sí, és sí.
La PNL, una metodologia que es pot utilitzar tant en psicoteràpia com en coaching, estudia l' experiència subjectiva. Alhora, un aspecte de la pnl s' ocupa d' aquesta relació entre llenguatge i experiència interna. Però no només la PNL, també el coaching en general i la teràpia Gestalt molt en particular.
Llenguatge i experiència interna...en una conversa de coaching.
Client: Ahir em vaig atrevir i vaig parlar amb el cap per demanar-li l'augment de sou.
Coach: Bé, veig que per fi t'has animat a fer el pas.
Client:Sí, però dubto que finalment ho faci.
Si dic alguna cosa interessant però dic una altra cosa després, el primer queda enfosquit…
Aquesta conversa de coaching podria resumir-se en la següent frase:
"Ahir em vaig atrevir a demanar-li un augment de sou al cap, però dubto que m'ho concedeixi".
Existeixen altres alternatives a aquesta oració:
"Ahir em vaig atrevir a demanar-li un augment de sou al cap i dubto que m'ho concedeixi"
La situació relatada és la mateixa; si, però ... el canvi de "però" per "i" genera en tu una sensació diferent? Hi ha un impacte intern diferent entre les diferents formes d'utilitzar el llenguatge i la teva experiència interna?
Vegem a continuació...
"Ahir em vaig atrevir a demanar un augment al cap, encara quedubto que m'ho concedeixi"
Què passa al teu interior comparant les tres frases?.
Una part de la PNL (tot i que no la més popular) s' inspira en la gramàtica transformacional reformulada per Chomsky . Posteriorment, Grinder i Bandler (fundadors de la PNL) van aprofundir en la retroalimentació entre llenguatge i experiència interna.
Vegem un altre exemple, aquesta vegada en una conversa de psicoteràpia.
Llenguatge i experiència interna... en un procés de psicoteràpia.
Client: Avui em trobo més tranquil, però tinc por que torni l'ansietat.
Terapeuta: Així que avui et trobes més tranquil i tens por que torni l'ansietat.
La conjunció “i” concedeix importància en la frase a ambdós aspectes de l' experiència.
Aquesta seria la reformulació clàssica en un procés de psicoteràpia Gestalt. Utilitzant la conjunció copulativa com una manera de parar atenció a ambdós enunciats en la frase.
La frase podria ser reformulada per un altre terapeuta (probablement de PNL) amb una altra intenció de fons. “Sí, però... avui et trobes més tranquil encara que tens por que torni l'ansietat".
Com es relaciona llenguatge i experiència interna amb les tres construccions gramaticals?
Qüestió d'estils i escoles...
Llenguatge i experiència interna, la gramàtica transformacional i la PNL
Però: Conjunció adversativa: "Conjunció coordinant que enllaça unitats sintàctiques els significats de les quals s'hi oposen discursivament”
Contraposa a l' enunciat expressat inicialment un altre. D'aquesta manera, el primer concepte queda com a diluït. Exemple: "He completat el primer curs de carrera, peròme'n queden quatre més"
Així, el però desplaça amb el llenguatge la teva experiència interna cap al segon enunciat de la frase.
Amb el llenguatge podem empresonar o alliberar el nostre món intern.
I: Conjunció copulativa: "Conjunció coordinant que forma conjunts els elements dels quals se sumen."
Uneix tots dos enunciats en una aparent igualtat de condicions. Seguint amb l'anterior exemple: "He completat el primer curs de carrera i me'n queden quatre més"
Així, la conjunció I desplaça l'atenció amb el llenguatge, de la teva experiència interna, cap a ambdós enunciats.
Encara que : Conjunció concessiva i adversativa: Com a conjunció concessiva "Conjunció subordinant que expressa concessió"
En funcionar com a conjunció adversativa fa les vegades de però, encara que dilueix més el segon enunciat de la frase. Vegem: "He completat el primer curs de carrera, encara que me'n queden quatre més"
Quan funciona com a conjunció concessiva, sol anar al principi de la frase. En aquest sentit el que fa en una oració composta és minimitzar l' enunciat de l' impediment, així:
Encara que me'n queden quatre més, he completat el primer curs de carrera.
Sí, però... també podria utilitzar-se al revés....
Encara que he completat el primer curs de carrera, me'n queden quatre més.
Examinant aquesta mateixa frase des de diferents construccions gramaticals podem observar el diferent impacte entre llenguatge i experiència interna.
La PNL ha visibilitzat encara més aquestes distincions, però el seu origen està en la Gramàtica transformacional.
L' impacte de la construcció lingüística, figura i fons en psicoteràpia Gestalt
Des de l'òptica de la psicoteràpia Gestalt podem observar què apareix en primer pla i què en el fons.
Expressar amb el llenguatge, d'una manera clara, la nostra experiència interna
Així, a la frase:Encara que em fa mal el queixal estic content. En el primer pla emergeix l'"estic content". I en el fons roman “em fa mal el queixal”
Amb una lleugera modificació en el llenguatge l'experiència interna és molt diferent: Estic content peròem fa mal el queixal.
No obstant això, des de l'òptica de la psicoteràpia Gestalt es tendeix a ponderar tots dos enunciats de l'experiència. Així, la frase construïda des de l'ortodòxia gestàltica seria:
Estic content i em fa mal el queixal.
En qualsevol cas, sempre és una qüestió d' elecció i del que es pretengui en el procés. Bé sigui de psicoteràpia o de coaching, el nexe entre llenguatge i experiència interna s' ha de construir sobre la base clara del que es pretén. Primer definir l'objectiu, després l' estratègia o la tàctica.
Mentre escric això estic escoltant un programa de cuina d'Arguiñano a la tele i acaba de dir.
"Aquestes dues cremes per separat estan boníssimes, però juntes també”. Confesso que se m'acaben de fondre les neurones.
Fins el proper article, rep una cordial salutació,
Vols emprendre un procés de psicoteràpia o coaching? T'agradaria conèixer allò que et pot oferir la PNL i/o la teràpia Gestalt.? O potser un procés de coaching generatiu amb hipnosi? Fes clic a la imatge si vols contactar amb mi!
També pots trucar per telèfon al 615.56.45.37 O bé per mail: jspguasch@gmail.com
La trobada entre cultures ofereix inesperades experiències vitals.
Orient i Occident s'han caracteritzat per una orientació cultural diferent en la dicotomia ser i fer. Així, la mentalitat oriental està més encarrilada en ser i l'occidental en fer. Almenys així ha estat històricament parlant. Actualment sembla que ambdues cultures tendeixen a convergir en una síntesi de tots dos senders. Una coherència interna cap a una major consciència.
Qui sóc jo? És una pregunta que, en algun moment de la vida, gairebé tots ens fem.
Un camí d'acció amb consciència per redescobrir el nostre ésser en el fer. I en el ser trobar la nostra expressió més autèntica. Diferents camins dins de la teràpia humanista convergeixen en aquesta recapitulació entre ser i fer. Així la teràpiaGestaltamb el seu èmfasi en l'aquí i ara, el contacte i les necessitats no resoltes. A la recerca de l' autenticitat encoberta pels mandats socials i culturals de tota mena. Molts d'ells, per descomptat, continguts en els mandats parentals. El focusing amb el seu èmfasi en el contacte amb el cos (el cos no enganya). La hipnosi amb la seva insistència en la coherència i harmonització del conscient amb l'inconscient. O la teràpia del nen interior que ens porta a les primeres experiències que van enrocar el nostre ésser.
Totes aquestes modalitats tenen cabuda en un model que vincula ser i fer. Es tracta del model dels nivells neurològics de la PNL . Aquest model ens remet als diferents nivells d'aprenentatge o de canvi en la nostra conducta i/o actitud vital. Quan els aprenentatges (per incorporar o ja incorporats) transcorren i s' assenten coherentment en els diferents nivells, ser i fer connecten fluidament. Aquest model es pot aplicar a qualsevol modalitat de teràpia, coaching i psicoteràpia.
Enumero a continuació aquests nivells per comentar-los després.
L' arbre, símbol i metàfora de la unió de dalt i a baix.
En mode semblant, l' estructura del cos de l' ésser viu s' articula en diferents esglaons. Així, per exemple, els àtoms s' organitzen en molècules. Les molècules creen cèl·lules i teixits. Els teixits s'aglutinen per conformar òrgans. Finalment, els òrgans s' organitzen en els sistemes (circulatori, respiratori...). El conjunt de sistemes s' organitzen en la persona.
Principis sistèmics en la connexió entre ser i fer.
La salut depèn de la vitalitat de cada element i, molt especialment, en la coordinació entre nivells. Això últim és la base del pensament sistèmic amb dos dels seus principis bàsics:
El principi d' interconnexió. És a dir tot el que succeeix en un nivell afecta els següents. Per suposat la coherència entre els esglaons definirà la congruència entre ser i fer.
El principi de l'esglaó més feble. La fortalesa d'un sistema està supeditada al més feble dels seus esglaons.
És recomanable que qualsevol procés terapèutic tingui en compte els diferents nivells. Bé sigui per obtenir el màxim avanç amb el mínim esforç (atenent el nivell més feble). O per aconseguir un avenç fluid (coherència de nivells). Això proporciona una sensació de coherència entre ésser i fer que ens aporta la convicció de completesa i sentit. Veurem això més endavant amb exemples concrets.
Una transformació en els nivells superiors (en el sentit transpersonalitat cap a entorn) garanteix canvis en els nivells inferiors.
Així, per exemple, un canvi important en la identitat sol generar canvis en els nivells de creences, capacitats i conductes. De tal manera que ser i fer queden alineats d' una manera diferent. Imaginem una dona i un home que passen a ser pares (i assumeixen la maternitat i paternitat responsablement). Aquest és un canvi important en la identitat, especialment amb el primer fill. Evidentment això genera canvis importants en l'orientació de vida de tots dos.
Tanmateix els canvis en la identitat també poden esdevenir per vivències internes profundes. Per exemple, processos profunds i extensos de psicoteràpia, experiències excepcionals o, fins i tot, de tipus espiritual.
Les transformacions en nivells inferiors poden generar transformacions en els nivells superiors, però no necessàriament. Per això cal un treball conscient en un procés guiat, bé de coaching bé de psicoteràpia.
Ser (per) fer (per) tenir
Per exemple, si augmento la meva capacitat de concentració en funció d' un pla d' exercicis (nivell capacitats). Això pot millorar diferents nivells de la meva conducta (en el treball, tasques de la llar, lectura etc....). No obstant això, no sempre millora el de les creences. Així, per exemple, la persona pot o no millorar la seva autoestima (nivell a mig camí entre creences i identitat).
L' experiència com a font d' unió entre l' antic i el nou. El dens i el subtil.
D'altra banda, a mesura que ascendim de nivell, el concret va deixant pas a nivells més abstractes. De la mateixa manera la distància entre ser i fer es va escurçant.
Els Nivells lògics i neurològics en PNL
El entorn és el nivell que ens informa d'ambients, llocs i moments específics.
Les conductes formen part de l' observable en les persones, no obstant això ja és una cosa més canviant.
Les capacitats tenen a veure amb com la persona gestiona el seu món intern per fer alguna cosa.
Les creences i valors, generalment sobre un mateix, les persones i el món, gairebé sempre es manifesten en nivells implícits i no sempre són conscients.
La identitat té a veure amb l'autoconcepte de la persona, i generalment escapa a la definició lingüística. De tal manera que, gairebé sempre es treballa a nivell de metàfores.
Finalment, el nivell transpersonal que és el sentiment de sentir-se formar part d'una cosa més gran. Bé sigui en un àmbit espiritual, psicològic, o de col·lectiu social o familiar.
De la mateixa manera, cada nivell precisa intervencions diferents per propiciar canvis, així com atendre les particularitats personals. Si bé els diferents nivells estan interrelacionats, generalment és en un d' ells on donar el "cop de gràcia". D'aquesta manera garantim processos més ràpids i nets.
He vist, per exemple, persones genials per fer exposicions (un excel·lent nivell de capacitats i conducta). I tanmateix no acaben de creure-s'ho (nivell creences/identitat). És en el nivell de creences on intervenir en aquests casos, o fins i tot en el d'identitat.
També a la inversa. Persones que es creuen amb dret a opinar i fins i tot anatemitzar sobre tot… Amb una pobríssima preparació en allò del que parlen. Nivell de capacitats deficient, amb unes creences inflades sobre un mateix (inflació de l'ego)
Ser i fer a l' entorn
El entorn té a veure amb el quan, on i amb qui d' una conducta concreta. Per exemple estudi (conducta) en una habitació sorollosa pels matins (entorn). És el nivell més concret ja que, com veurem, a mesura que avancem cada nivell és més abstracte. També elements de l' ambient i el que incorporem del mateix. Per exemple el tipus d'aire que respirem (contaminat o no), el tipus de menjar. Tot el que pugui millorar un ambient, tant en un sentit material (higiene, ordre, disponibilitat de material...), com en un sentit subtil (feng-shui, colors harmònics...) té un impacte en la nostra conducta (següent nivell)
Ser i fer en la conducta
la conducta, la dimensió visible de la nostra experiència.
La conducta és el que fa la persona en entorns concrets i específics. També podem anomenar-lo comportament. Els matisos de diferència no afecten aquesta visió dels nivells lògics i neurològics. És el Què del que fem. La intervenció terapèutica per excel·lència és la del conductisme clàssic. No obstant això, a PNLtambé existeixen modalitats d' intervenció pròpies per a aquest nivell. Quan aquestes conductes són reaccions repetitives parlem d'hàbit o, fins i tot, reflex condicionat a un estímul.
Capacitats.
En aquest viatge entre ser i fer ens movem cap a un nivell més abstracte. Les capacitats tenen a veure amb la estratègia i mapes mentals que utilitzem per materialitzar una conducta. És el com, organitzo la meva activitat interna per, per exemple, motivar-me per fregar els plats. Motivar-me és una capacitat que puc utilitzar per a diferents conductes. En aquest cas, per exemple fregar els plats (conducta). Tanmateix puc utilitzar la mateixa estratègia interna (capacitat) per anar al gimnàs, aixecar-me d'hora, estudiar etc.
Podem utilitzar la capacitat de motivar-nos per, per exemple, vèncer la procrastinació.
En aquest nivell utilitzem intensivament elements de el cognitiu. Percepció, atenció (focus i direcció), memòria (experiències i qualitat), diàleg intern, imatges internes (qualitat d' aquestes) entre altres.
És el com ens organitzem internament per aconseguir certes habilitats. Per exemple, creativitat, adaptació, estabilitat, determinació, sociabilitat, organització, gestió del temps, optimisme, persistència, capacitat d' aprenentatge, de treball, etc ...
Totes aquestes capacitats es poden adaptar a diferents conductes en diferents entorns. Així, per exemple, puc ser organitzat a la feina, en les tasques domèstiques, o en una activitat d' estudi.
Les Creences
Aquest és el nivell nuclear en el sender que uneix ser i fer. Les creenceses dirigeixen cap a tres focus:
Creences sobre un mateix. Nucli de l' autoestima.
Sobre els altres. Capacitat relacional.
Creences sobre la vida en general. Abarquen un ampli espectre de conseqüències.
Les creences el centre de l' experiència vital.
Generalment contenen judicis i avaluacions sobre les tres àrees relacionades. Per exemple puc creure que soc incapaç d'aprendre a jugar bé a escacs. En aquest exemple observem, a més de la creença limitant (en cert nivell TOTA creença és limitant, fins i tot les "positives") que s' adreça a l' àrea de les capacitats. I això és indiferent a si sóc o no capaç. Puc ser un fantàstic estratega i creure que no ho sóc.
Això apunta a una de les característiques principals d'aquest nivell. Les creences poden referir-se a qualsevol nivell lògic. Per exemple, puc creure que la meva consulta (entorn) es lúgubre, que la meva activitat com a terapeuta és torpe (conducta). També puc creure que no soc capaç d' empatitzar(capacitats) o fins i tot creure que sóc un pèssim terapeuta (identitat). I totes aquestes creences poden o no estar alineades amb el que, com a consens general, pogués considerar-se òptim o no.
Les creences solen estar vinculades als límits que ens imposen per fer alguna cosa.
Els Valors, essencials en la trobada en ser i fer.
Generalment, a PNL, s' ubiquen en un mateix nivell creences i valors. Jo prefereixo examinar-los diferenciadament. Una definició clàssica de PNL sobre els valors és la de "generalitzacions i nominalitzacions sobre allò a què aspirem o amb el que volem relacionar-nos o aconseguir”. No obstant això, Jo prefereixo examinar-los diferenciadament, és més senzill dir allò que és important per a nosaltres.
Els valors, el nucli del nostre ésser i motivació interna.
Els valors i la jerarquia d' aquests és diferent en cada persona. D'altra banda, valors i creences solen estar vinculats pel comles segones defineixen els primers. Així, la paraula professionalitat pot ser diferent per a dues persones diferents. Per a una pot representar definir i complir objectius en una organització. Mentre que, per a una altra, pot ser arribar el primer i anar-se'n l'últim de l'oficina. Més enllà d'ideologies polítiques el que vull remarcar aquí és que tots dos parlen de “progrés” (professionalitat), però la semàntica diferent per a cadascú.
Així veiem com, per exemple en política, diferents líders es refereixen als mateixos valors. Per a algú d'esquerres la llibertat pot estar vinculada a la igualtat i justícia social real entre les persones. Per a algú de dretes, però, aquest concepte de llibertat és una mica més abstracte i menys vinculat a la justícia social. Així, el valor que ambdós comparteixen és definit de manera diferent per diferents creences.
Valors, motivació i objectius.
Els valors, per altra banda, són font de motivació interna. Així, una persona que pugui materialitzar els seus valors en la seva vida privada i/o laboral tendirà a ser més feliç. Cal diferenciar la motivació interna de l' externa. La primera té a veure amb el que és important intrínsecament per a la persona (valors). La motivació externa amb factors externs. Per exemple un sou important en una feina.
Los objetivos vinculados con valores personales son mucho más motivadores que aquellos que lo están con las fantasías del ego. Com per exemple, prestigio social, imatge, jerarquia, posició econòmica etc.... D' aquesta manera els valors que es plasmen en objectius estableixen importants ponts entre ser i fer.
En el meu blog vaig publicar fa poc una llista de valors. Annex enllaç a la mateixa que et pot ser d'utilitat per reconèixer-los en el teu dia a dia:
Els valors ens aproximen a la nostra identitat profunda.
És el autoconcepte, la definició que explícita i implícitament tenim de nosaltres mateixos.. Tots els nivells anteriors, tot i que diferents solen confluir en aquest estrat de l'experiència vital. Si bé de vegades hi ha importants distorsions. Per exemple no és el mateix fer (comportament) el tonto que ser (identitat) tonto.
La autoimatge i autoestimaes reflecteixen en aquest nivell. Per la seva escala superior es vincula amb el transpersonal. En aquest vincle la identitat dibuixa tres aspectes, a saber:
Missió: té a veure amb la nostra aportació única a la humanitat, societat, col·lectiu etc.
Rol: El tipus de persona que hem de ser per crear la vida que volem. El paper a desenvolupar perquè es materialitzi la nostra aportació a la humanitat.
Propòsit: Per a qui o per a què de la nostra aportació i rol a la humanitat?
Per exemple, una persona pot sentir la missió de fer feliços als altres mitjançant el riure. Per a això es prepara per adoptar el rol professional de pallasso. I, si bé pot adreçar la seva activitat a tota la societat, decideix enfocar-se als malalts hospitalitzats.
En el seu nivell més primitiu, la identitat tendeix a la identificació, per exemple amb altres grups. Això no té en si res de dolent si, amb això, no perdem la nostra individualitat que és el que sol succeir amb els fanatismes. I això és una cosa que, sovint veiem amb massa facilitat. Tendim a identificar-nos amb un equip de futbol, una opció política, una idea o posicionament determinats etc.
La identitat durant la crisi del coronavirus.
Actualment (gener de 2021) hi ha una polarització en la societat amb motiu de la pandèmia del coronavirus. Així, d'una banda els negacionistes a ultrança, mentre que a l'altre els que col·laboren sense dir ni piu. Això genera una identificació amb actituds i conductes extremes. Per exemple, els que sempre i en tot moment porten la mascareta i els que desobeeixen contínuament els consells i normes imposades. De nou el vincle entre ser i fer reflecteix les diferències. En aquest cas, la identificació (si hi ha fanatisme) dilueix la identitat originària.
El nivell del transpersonal
El transpersonal ens porta a un nivell d'experiència diferent a l'acostumat per l'ego.
Quan parlava sobre la identitat apuntava al propòsit. El per a què o per a qui de la nostra aportació? Aquest és doncs el nivell del transpersonal. L'estrat en què transcendim el purament egoic per estar al servei d'un propòsit més gran.
Aquest nivell pot tenir a veure amb:
Causes vinculades a col·lectius socials o professionals; familiars (pares, fills, germans, parelles); o la societat en general.
Solidaritat amb els éssers vius en general, la naturalesa etc…Per exemple militàncies ecologistes o animalistes.
Propòsits vinculats al transpersonal psíquic. Nen interior, consciència ampliada, experiències més enllà de l'ego.
El purament espiritual, vinculat o no amb credos religiosos.
Gregory Bateson va parlar de "el patró que connecta totes les coses en un tot major”. Conceptes similars poden ser el "camp relacional", "consciència col·lectiva", "esperit de grup" etc. Aquests conceptes, formulats d' aquesta darrera manera, comencen a introduir-se en entorns organitzacionals.
Hasta aquí esta exploración en la conciencia hacia una coherencia interna.
Veurem en un altre article implicacions pràctiques d'aquests nivells. Fins llavors, rep una cordial salutació.
T'ha agradat aquest article? Vols explorar aspectes de la teva vida amb aquesta perspectiva? T'agradaria vivenciar aquest nivell de coherència interna?
Tant en psicoteràpia com en coaching, sovint es planteja el treball amb valors. Com sigui que es tracta d'un aspecte una mica abstracte, el millor és oferir diferents exemples. A continuació una llista de valors a efectes de qualsevol tipus de treball de superació personal.
No incloc en aquesta llista de valors una classificació per categories. Com observaràs n'hi ha alguns de més transcendents com el transpersonal. Altres més terrenals com sexualitat o diners. No crec que sigui una bona idea etiquetar-los en una primera part del treball ja que podria condicionar la teràpia. Es, simplement, una eina d'autoconeixement.
Llista de valors més freqüents.
Abundància.
Acció conscient.
Acceptació.
Acollida.
Activitat.
Agraïment.
Estalvi.
Alegria.
Altruisme.
Amistat.
Amor.
Obertura.
Suport.
Aprenentatge.
Harmonia..
Art.
Assertivitat.
Astúcia.
Atracció.
Audàcia.
Absència d' esforç.
Austeritat.
Autenticitat.
Autoafirmació.
Autocontrol.
Autoestima.
Autonomia.
Autosuficiència.
Ajuda.
Bellesa.
Benefici.
Benestar.
Bondat.
Bon ambient.
Cavallerositat.
Calma.
Candidesa.
Caràcter.
Carinyo.
Castedat.
Claredat.
Col·laboració.
Comoditat.
Companys.
Compartir.
Compassió.
Competència.
Complicitat.
Comprensió.
Compromís.
Comunicació.
Comunió.
Consciència.
Connexió.
Confiança.
Congruència.
Conèixer gent.
coneixement.
Consciència.
Consens.
Consistència.
Construir.
Contactes.
Contemplació.
Contentament
Control.
Coratge.
Cordialitat.
Cortesia.
Creativitat.
Creixement.
Cultura.
Curiositat.
Donar.
Decisió.
Dedicació.
Delicadesa.
Despreniment.
Desenvolupament.
Descans.
Desitj.
Determinació.
Diàleg.
Dignitat.
Diligència.
Dinamisme.
Diners.
Disciplina.
Gaudi.
Disponibilitat.
Distinció.
Diversió.
Domini.
Dolçor.
Ecologia.
Economia.
Equanimitat.
Educació.
Eficàcia.
Eficiència.
Emocions fortes.
Empatia.
Trobo.
Energia.
Ensenyament.
Entesa.
Enteresa.
Entrega.
Entusiasme.
Equilibri.
Esforç.
Esperança.
Espiritualitat.
Espontaneïtat.
Estabilitat.
Ser-hi .
Benestar.
Estar informat.
Estètica.
Estudi.
Eternitat.
Ètica.
Evolució.
Excel·lència.
Exclusiu.
Èxit.
Expansió.
Experiència.
Èxtasi.
Fama.
Fe.
Felicitat.
Fidelitat.
Festa.
Filosofia.
Finalitat.
Fermesa.
Flexibilitat.
Fluir.
Fraternitat.
Força.
Funcionalitat.
Fusió.
Guany.
Generositat.
Goig.
Gràcia.
Gratitud.
Gratuïtat.
Fer coses.
Bellesa.
Honestedat.
Honor.
Honradesa.
Humilitat.
Humor.
Idealisme.
Identitat.
Igualtat.
Imatge.
Improvisació.
Independència.
Iniciativa.
Innovació.
Innocència.
Integració.
Integritat.
Intel·ligència.
Intensitat.
Intimitat.
Intuïció.
Invenció.
Recerca.
Justícia.
Lleialtat.
Llibertat.
Lideratge.
Longevitat.
Lucre.
Llum.
Mantenir la paraula.
Meditació.
Millora.
Misticisme.
Moderació.
Modèstia.
Moral.
Motivació.
Nacionalisme.
Naturalitat.
Novetat.
Objectivitat.
Ocupació.
Oportunitat.
Optimisme.
Ordre.
Organització.
Originalitat.
Paciència.
Passió.
Patrimoni.
Pau.
Perdó.
Perfecció.
Perseverança.
Pertinença.
Plaer.
Planificació.
Pregària.
Plenitud.
Poder.
Positivisme.
Pragmatisme.
Prestigi.
Professionalitat
Progrés.
Propòsit.
Prosperitat.
Protecció.
Proximitat
Projecció.
Prudència.
Puntualitat.
Puresa.
Radiant
Rapidesa.
Raó.
Realitat.
Realització.
Reinvenció
Relacions.
relaxació.
Religió.
Religiositat.
Renovació
Renúncia.
Respecte.
Responsabilitat.
Repte.
Risc.
Riquesa
Rutina
Saber
Saviesa.
Sacrifici
Salut.
Santedat.
Satisfer desitjos.
Satisfacció.
Seguretat.
Senzillesa.
Sensualitat.
Sentit de la vida.
Ser.
Ser oportú
Serenitat
Servei
Sexe
Sexualitat
Silenci.
Simpatia.
Simplicitat.
Simplificar.
Sinceritat.
Sintonia
Sobrietat.
Sociabilitat.
Soledat.
Solidaritat.
Sospir.
Submissió.
Superació.
Superioritat.
Templanza.
Tendresa
Tolerància.
Totalitat.
Treball.
Tradició.
Tranquil·litat.
Transformació.
Transparència.
Transpersonal.
Transcendència.
Unitat
Utilitat.
Valentía.
Valor.
Valoració.
Variació.
Veritat.
Viatjar.
Vida.
Vinculació.
Vincle
Virginitat.
Virtut.
Vitalitat.
Viure bé.
Voluntat.
Autoconeixement per a processos de psicoteràpia i coaching
Aquesta llista de valors pretén ser només un auxiliar. Conèixer-los és vital per a l'autoconeixement. No obstant això és una cosa que no ens ensenyen. Amb els valors ressenyats en aquest post podem tenir una idea intuïtiva. Tant si desitgem, simplement saber alguna cosa més, com si estem en un procés de coaching o psicoteràpia.
Podem enriquir les nostres vides fent operatius els nostres valors.
Aquesta llista de valors és, per descomptat, incompleta i no pretén il·lustrar sobre res. És simplement una eina orientativa per als diferents tipus d'exercicis que contemplen identificar els nostres valors. Aquests són la font de la nostra motivació interna. Pràctiques i exercicis a part, estarà bé si els fas un cop d'ull i veus amb quin/s t'identifiques més. Generalment advertiràs que es tracta d'aquest tipus de coneixement que sabem implícitament però no tenim gaire present.
Fins aquí aquesta llista de valors. Pots utilitzar-la per potenciar la consciència de tu mateix i el teu autoconeixement. Més endavant inclouré exercicis que ens remetran a aquest resum de valors.
No obstant això, i per a la teva constància, adjunt un dels meus articles del blog. Hi podràs adonar-te de la importància dels valors en la nostra vida.
Et convido a participar al meu blog ampliant idees. Per exemple, aportant suggeriments o compartint els teus dubtes a l'apartat al peu del mateix.
Ah!!, i si t'ha agradat i et ve de gust, et convido a compartir l'article. També comentar i / o puntuar amb les estrelles en el resum que trobaràs més avall.
Estàs interessat en un programa personalitzat de coaching i/o psicoteràpia? Contacta amb mi sense compromís!:
Si vols, pots rebre còmodament la meva News Letter amb tots els articles del bloc. També, activitats, promocions i informació interessant i pràctica: – Sí vull rebre la News Letter
Si coneixes algú que pogués estar interessat, en aquesta informació, no dubtis a compartir-la
Recordo el que em va portar a la teràpia gestalt, fa més de 20 anys. Per aquella època els llibres de teràpia gestalt apareixien a les llibreries alternatives tipus New Age, espiritualitat, Càbala, bruixeria...
I va ser en una d'aquestes llibreries de Barcelona, a finals dels 90, quan va succeir. És una llibreria jo diria que acollidora, hospitalària, entranyable. M'agradava ensumar entre els llibres. Un dia, el propietari em va dir "t'agraden aquests temes veritat?” “Per descomptat”, li vaig respondre. “Bé, -em va dir- , pots venir aquí sempre que vulguis, per explorar, indagar entre els llibres, no cal que compris res”.
Amb les paraules del llibreter em vaig sentir rebut. Vaig intuir en la seva actitud aquestes paraules que més tard faria servir en alguna pràctica, "jo et veig". Només que en aquella època jo encara no ho sabia. Un espai replet de possibilitats s'obria davant meu.
La via del buit fèrtil replet de possibilitats.
Un dia, tafanejant entre els llibres en vaig veure un que em va cridar l'atenció. “Teràpia Gestalt, la via del buit fèrtil” de Francisco Peñarrubia. Així que, com tenia permís, vaig agafar el llibre el vaig obrir i vaig començar a explorar. Només començar el llibre, a la secció de notes i agraïments apareix una cita de Martin Buber:
"Miro de vegades el fons dels ulls d'un gat. L'animal domesticat ha adquirit al preu de la seva ingenuïtat elemental la facultat de dirigir-nos aquesta mirada, a nosaltres que no som ja animals. La mirada d'aquest gat il·luminada al contacte amb la màgia em pregunta:
És veritat que t'interesses en mi?
És que existo per a tu?
Potser existeixo?
La mirada del gat de Buber semblava inquirir-lo, realment existeixo per a tu?
Aquestes paraules van ser suficientes per mi per comprar el llibre i, abans d'una setmana ja estava començant una formació en psicoteràpia Gestalt. Així, tal qual, tot d'una .
Crec que soc un dels primers a llegir aquest llibre. Jo coneixia el buit estèril i fred, però m'intrigava això del buit fèrtil. I sobretot, el que segons Buber existia en el fons de la mirada del gat, "jo et veig però... tu em veus a mi?
Cultivar la presència la consciència interpersonal "Jo et veig"
Jo et veig, podria ser la traducció de la salutació "Sawabona”. La resposta és "Shikoba”, estic aquí o existeixo per a tu. Aquest és més que un protocol de salutació entre algunes tribus del sud d'Àfrica. Implica una salutació de presència a presència.
I dic que va més enllà d'un simple protocol. No és un simple "jo et veig" com a constatació de percebre una presència física. És, més aviat, l'equivalent al "Namasté" sànscrit, una cosa així com “la meva divinitat saluda la teva espurna divina”.
Per als acostumats al concepte "escolta activa”, és familiar el concepte "escoltar amb tot el cos”. De la mateixa manera, en aquest "jo et veig" existeix aquesta totalitat que rep la totalitat de qui és vist.
En clau musical, rebre la persona estimada íntegrament, a la cançó de Katie James, "Tot o res".
Quan una mirada diu el que les paraules no poden.
He inclòs tres exemples a tall de metàfora ja que aprehendre el que existeix després d'aquest "Jo et veig" no és una cosa que es pugui entendre només des del concepte. És més aviat actitud. Actitud que convida a l' obertura i la curiositat. Ara bé... cultivar aquesta presència, requereix connectar amb una part nostra que no jutgi, que no etiqueti, ni valori....
Implica estar amb l'altre des del propi ésser doncs no puc escoltar si m'oblido de mi. “La distància que em separa de mi és la mateixa que em separa de tu”.
Sawabona, Jo et veig
Al “jo et veig” d' aquestes tribus (entre elles la potent societat zulú) hi ha diversos conceptes associats. “Ets important per a mi", "Et valoro". "Veig qui ets en el més profund de tu”. Existeix també la voluntat de rebre l' altra persona en la seva totalitat. Reconèixer les seves necessitats, pors i aprenentatges pendents. Així com la de veure-ho com algú que aporta valor a la societat. Des de la pròpia individualitat. De fet tots som éssers individuals i únics i, des d' aquesta diversitat, tenim una cosa important per aportar. Només hem de recordar "qui som”. I saber que algú diposita la seva confiança amb presència i ens reserva un espai.
La salutació, “Sawabona”
Tot això és possible per la ferma convicció d'un llaç que l'uneix a tot. “Jo sóc part de tu i tu ho ets de mi”. Però per això cal veure l'altra persona de forma conscient i relaxada. Veure amb "ment de principiant”. És a dir amb entusiasme, curiositat i sense per ni pre judicis.
Abraçar l'ànima de l'altra persona amb la pròpia per atorgar-li un espai. I és a l'espai social on el "jo et veig" adquireix una dimensió sanadora com veurem més endavant.
Shikoba, sóc aquí
"Quan els homes se saben escoltats, es tornen febles. Aquests moments de debilitat són l'única escletxa a través de la qual es pot desprendre una gota de generositat del granit humà.” (Josep Pla, "El quadern gris")
La resposta a “Sawabona” (Jo et veig) és "Shikoba" (Sóc aquí). De nou la traducció literal ofereix una pobra perspectiva. Literalment és "jo sóc aquí" o amb un altre matís "llavors jo existeixo per a tu”. En la resposta hi ha un matís de consol i alè: “em sento alleujat en saber que existeixo per a tu”. És la resposta que conté l'alè profund de saber-se vist i acceptat.
Saber-se acceptat és una necessitat humana. Crec, però, convenient afegir un matís que de vegades no es té en compte. No és el mateix la necessitat de ser acceptat que la necessitat d'aprovació.
El ser acceptat és al nucli de l'expressió "jo et veig".
Shikoba. Sóc aquí.
És a dir: “t'accepto tal com ets. Amb les teves lluites i pors. Amb les teves contradiccions i veritats". "I això és independent dels meus criteris i valors que poden no coincidir amb els teus". "T'accepto per tant com ser únic i valuós diferent a mi i honro la teva existència”. Aquestes frases entrecomillades són el nucli de l' acceptació. Quan algú se sap vist i acceptat, se sent rebut tal com és. I se sent lliure per manifestar la seva autenticitat.
A la necessitat d'aprovació el nucli de l' actitud i conducta és un altre. La persona les emmotlla en funció del que creu que aprovarà o no l'altre o la societat. És a dir, s'allunya de ser qui és per agradar i, si escau, pidolar amor.
En no saber-se acceptat pot existir l' impuls de caure en la necessitat d' aprovació. És una temptació difícil de solucionar, especialment si s'hi involucra un ésser estimat o admirat. No obstant això, el procés d' individuació exigeix no caure en aquesta trampa.
Jo et veig, sóc aquí. Recordar qui som.
Ouspenski (l'alumne més avantatjat de Gurdjieff) va escriure sobre el record de si mateix. Descriu el record de si mateix en termes més de sensació que de pensament. El pensament sol ser una de les trampes de l'ego. Mentre que la sensació de si mateix (de mi mateix) té a veure més amb la pròpia autenticitat. L'essència, el nostre centre, si mateix, self, jo superior o com se li vulgui anomenar.
La mirada de l'altre (“jo et veig”) ens recorda qui som.
En mode semblant a Rousseau, que creia que entre els homes, en estat natural, regnen l'amistat i l'harmonia, els zulús creuen que som en essència bons. L'origen dels actes nocius està en l'oblit de qui som. En mode semblant, en la nostra cultura, fem una diferenciació entre "qui sóc" i "què faig".
Aquesta convicció és la que subjau en l'acceptació incondicional de l'altre i, per tant, de la diversitat. Habita també al nucli de l'expressió "jo et veig".
La Programació Neurolingüística (PNL) ho expressa d'una manera una mica més elaborada a través dels anomenats Nivells Neurològics. Aquest model expressa els diferents nivells que subjauen a tota conducta humana. Es tabulen mitjançant aquesta seqüència:
El nivell transpersonal en els nivells neurològics
Té a veure amb la realitat (generalment subtil) amb la qual ens sentim partícips. Té a veure amb el sentiment de pertinença i pot obeir a inclinacions de tipus espiritual com altres més pragmàtiques. En el segon cas exemples poden ser la família, col·lectius professionals, sentiment patriòtic, social etc..
La Identitat
És el nucli essencial, aquesta part que els zulus reconeixen com l'ésser bo. No és tant qui crec que sóc, ni molt menys el "jo social". Aquest jo profund que, per dalt, manté un vincle amb el transpersonal és contaminat per les creences i valors. Les creences beuen de les experiències de referència que van ocultant el nostre jo real. A Gestalt parlem dels introjectes. Conformats per mandats socials, parentals i educacionals de tota mena ens diuen "el que es deu i no fer".
A aquesta identitat profunda, abans de la contaminació de les creences, es dirigeix el "jo et veig". I també des d'aquest lloc es pot respondre “Estic aquí”.
Jo et veig. El poder de la presència en la relació humana
No sé si t'ha passat alguna vegada, parlar amb algú i semblar-te que no està amb tu. Que està pensant altres coses o “en un altre lloc”.
Es tracta de la presència humana (o no presència). Aquesta es caracteritza per una atenció conscient a l' aquí i ara. L'aquí és el lloc i la persona, l'ara és el temps present. Només des d'aquest aquí i ara algú pot dir, “jo et veig”. Només des d'aquesta presència puc dir “em sento vist, sóc aquí”.
Evidentment, això que expresso en paraules va més enllà del llenguatge. Aquest és només una forma de compartir.
Quan oblidem qui som. El poder de la comunitat.
El ser en comunitat
I tornant al “jo et veig” de la comunitat sud-africana. Els errors que pot cometre un membre són vistos com un crit de socors. Una petició d'ajuda de la identitat nuclear de la persona que ha "comès" la irregularitat. L'actitud de fons és "t'has portat malament però en el fons ets bo". De nou la diferenciació dels nivells comportament (“portat”), identitat ("eres").
Aleshores la comunitat s'uneix al voltant de la persona per recordar-li qui és. El col·loquen al centre d'un cercle i accionen un ritual. Algunes comunitats li canten una cançó especial, tal com vaig exposar al meu anterior article: Cultivar la presència. Teràpia Gestalt i autoconsciència. I li recorden tot el que va fer de bo.
Els rituals obeeixen a la peculiar idiosincràsia de cada cultura. Tanmateix són una manera simbòlica de reconnectar el terrenal amb el subtil. La persona en societat amb el seu nucli essencial perquè pugui aportar a la comunitat el seu do.
Fins el proper article, rep una cordial salutació,
Ah!!, i si t'ha agradat i et ve de gust, et convido a compartir l'article. També comentar i / o puntuar amb les estrelles en el resum que trobaràs més avall.
Estàs interessat en un programa personalitzat de coaching i/o psicoteràpia? Contacta amb mi sense compromís!:
Si vols, pots rebre còmodament la meva News Letter amb tots els articles del bloc. També, activitats, promocions i informació interessant i pràctica: – Sí vull rebre la News Letter
Si coneixes algú que pogués estar interessat, en aquesta informació, no dubtis a compartir-la
"La gran revolució de la nostra generació consisteix a haver descobert que, canviant les actituds internes de la seva ment, els éssers humans poden canviar els aspectes externs de la seva vida” William James.
Modelar conductes i habilitats, una competència bàsica en PNL
El cercle d'excel·lència personal és una tècnica de PNL orientada a desenvolupar i ancorar habilitats específiques. S'utilitza molt especialment en coachingper accedir a recursos interns que ens facilitin aconseguir objectius.
Sabem que, quan estem instal·lats en estats interns de benestar i possibilitat, les nostres habilitats ens donen suport a aconseguir objectius. Aquests estats interns se sustenten en creences, capacitats, sentiments i experiències de referència. I, molt especialment, com les organitzem al nostre interior.
El cercle d'excel·lència personal és una tècnica de PNL que modela i sistematitza la manera com accedeixen a certes habilitats.
El modelatge és l'ànima de la PNL.
És a dir la capacitat de replicar, en diferents contextos, factors que condueixen a un resultat determinat. Evidentment, ens interessa modelar factors d'èxit. Aquesta és l'orientació del Cercle d'excel·lència personal i professional.
Pots recordar moments de la teva vida en què vas superar dificultats? O bé moments en què vas aconseguir, amb èxit, certs objectius?
En ambdós casos, quines habilitats i recursos vas posar en joc?
La bona notícia és que aquestes habilitats d'èxit les pots extrapolar a altres situacions. Aquesta és l'essència de la tècnica de PNL el cercle d'excel·lència personal i professional.
Modelar habilitats d'èxit en coaching i PNL
“Si alguna cosa funciona no ho toquis”. Pot ser una visió d'extrema prudència. Ara bé... si alguna cosa funciona... per què no extrapolar-ho a altres situacions, moments, persones…?
Els diferents factors interns (recursos) que condueixen a l'èxit
Bé, imaginem que estàs en un procés de coaching en el qual et planteges un objectiu. Per exemple assolir el nivell A2 d' anglès en el termini d' un any. Elabores el teu pla d'acció, comences amb el mateix i... comença a fallar-te la motivació. Per suposat que existeixen tècniques de Pnl específiques per a la motivació. No obstant això, ara treballarem amb el cercle d'excel·lència personal.
Planteja't ara:
En quins moments de la teva vida et vas sentir especialment motivat?
Com et vas sentir? Què vas pensar?…. Veuràs a la secció de la construcció del cercle d'excel·lència personal un inventari una mica més complet.
Com més moments millor. Recomanació: modelar habilitats d' èxit exigeix identificar períodes concrets i específics. Com més, millor. Detallar, lloc, persones, entorn, temps... És a dir instants definits i limitats.
Llavors... ¿no seria fantàstic ancoraraquests recursos per extrapolar-los a voluntat a qualsevol objectiu pendent? Aquesta és la proposta del cercle d'excel·lència personal i professional.
I què passa si no recordo moments d'especial èxit o excel·lència en alguna habilitat?
Per suposat l'ideal és recórrer a moments propis. Són experiències de referència que ens porten a nosaltres mateixos, és per tant, l'ideal. T'animo doncs que insisteixis i exploris una mica més en això. Aprofundeix en records que poden anar des de la teva infantesa fins avui mateix.
I si realment "és" impossible...
Hi ha dues alternatives més.
1.- Persones o personatgesque t'inspirin aquesta qualitat que desitges incorporar. Poden ser persones reals conegudes, "mig conegudes", famosos als quals no tens accés. Poden ser també personatges mitològics o de fantasia. L'important és la imatge interna que tu en tinguis, si incorpora aquesta habilitat per al teu èxit.
2.- Imaginar "com si…”. Si bé al final de la tècnica del cercle d'excel·lència personal apliques el "com si" també pots fer-ho ara. Es, doncs, imaginar-te tenint aquesta habilitat i aplicant-la en l'entorn i temps que desitges.
La importància en coaching i PNL del joc intern. El secret de l'èxit
Importància de la coherència entre el joc interior i el joc exterior.
Timothy Gallwey a “El joc interior del tennis" va distingir dues habilitats diferents en la pràctica d' aquest esport. Els anomenats joc exterior i el joc interior. El joc exterior té a veure amb el desenvolupament per assolir una meta externa. Superar els obstacles externs. Evidentment té molt a veure amb el pla físic.
Tanmateix el joc interior té a veure amb el desplegament d'habilitats internes. Per exemple concentració, determinació, alerta relaxada, confiança, auto-acceptació i crítica CONSTRUCTIVA, flexibilitat, estabilitat, etc... I, per descomptat, gestionant òptimament l'ansietat, el dubte, manca de confiança, ràbia etc....
Com veuràs el joc intern contempla l'habilitat de gestionar estats interns. Això és de vital importància en el coaching generatiu. Sabem que un estat intern òptim desenvolupa actituds i comportaments més eficaços que un altre auto-limitant.
Així doncs, el cercle d'excel·lència personal és una tècnica de PNL que ajuda a:
Invocar aquests estats interns de recursos.
Ancorar-los per fer-los operatius d' una manera ràpida i en diferents contextos.
Els venedors, un exemple de coaching actualitzant recursos.
Recordar l'alegria per estar alegres.
La venda és una professió difícil. Exigeix molta motivació i habilitats especials. Alguns venedors recorren a una estratègia que bé podria ser de coaching i, fins i tot de PNL.
Tenen una llibreta en la qual anoten les seves vendes més exitoses. És un registre personal en el qual, senzillament, apunten les dades que els serveix per recordar aquests moments d'èxit.
I per què fan això?
Doncs bé, és l'esperit del modelatge en PNL. I també l'essència del cercle d'excel·lència personal. Endevines?. Cada vegada que tenen una visita important o una venda difícil, recorren a la llibreta. Cinc minuts abans li fan una ullada, recorden les vendes que els van funcionar i… passa la màgia!… Però no és exactament màgia. Crec que va ser Wittgenstein qui va dir alguna cosa com:
Podem ser feliços, recuperant el record de moments en què ho vam ser.
Evidentment, revivint aquests moments com si estiguessin passant aquí i ara. Evocant la percepció sensorial subjectiva amb tots els sentits. I evitant les trampes de la ment (no del cervell) que pot aparèixer com a nostàlgia, frustració etc.
Doncs bé, aquesta és la proposta de la tècnica de PNL, el cercle d'excel·lència personal. Per suposat amb una metodologia optimitzada.
Modelar el cercle d'excel·lència personal. Com és la nostra experiència d'èxit?
Si has llegit alguna cosa de PNL o has seguit els meus articles, sabràs que la PNL va heretar de la teràpia Gestaltl' orientació cap al com. És a dir, com registrem una experiència d'èxit i una altra que no etiquetem com a tal. La importància no està en el contingut (el Què) sinó en la forma, el com.
Com saps que tens èxit?
Ho veuràs clar amb un exemple. Imaginem dues persones que van en cotxe i tenen un accident. Les dues surten il·leses però una d'elles queda traumatitzada i és incapaç de tornar a conduir. L' altra, en canvi, l'endemà condueix com si no hagués passat res.
Què ha passat si totes dues van viure la mateixa experiència?
El secret està en com van registrar internament l'experiència. Una d'elles, per exemple, pot tenir un record vívid, en color, amb imatges grans, properes i en moviment, reviscut plenament submergit.
L' altra, però, amb imatges llunyanes, en blanc i negre, desdibuixades etc..... (Pots veure més d'això en el meu article: Submodalitats de PNL i superació personal)
¿Imagines quina de les dues és més probable que sigui la traumatitzada?
És important destacar que aquestes claus que desperten les teves habilitats o les teves pors, són només teves. Per això la PNL no és, només, conjunt de tècniques aplicables en coaching o per aconseguir objectius. És també, una disciplina d'autoconeixement i consciència.
A continuació examinarem el com de les teves experiències d'èxit.
El cercle d'excel·lència personal, els passos un a un
1.- En primer lloc tria una habilitat que vulguis millorar o replicar en un context determinat. Per exemple capacitat de concentració.
Pensa en períodes de la teva vida en què l'has posat en joc. habilitat. Reviu, de moment breument, aquest instant, el que hagis experimentat més plenament.
2.- Visualitza ara un cercle a terra davant teu. Imagina'l amb color, so o qualsevol altra percepció que, espontàniament et recordi aquesta habilitat que vols modelar. Recorda que durant aquest pas, ho veus a certa distància. És el que en PNL es coneix com a posició dissociat.
Des de la posició d'observador podem analitzar.
El cercle que ara visualitzes des de certa distància (dos o tres passos) ha de ser prou gran com perquè hi càpigues en un moment de l'exercici.
Ara observa aquesta experiència en aquest cercle. Veient-te a tu mateix…. Com et veus? Quina és la teva postura/gestos/llenguatge corporal?
Escoltant-te.… Com sents la teva veu?
Des d'aquesta posició només pots veure i sentir el que pot veure i sentir un observador. Pots imaginar què sentiries si fossis un observador, però no el que sentiries sent-hi . Aquesta diferència és subtil però convé tenir-la present. Des d'aquesta posició pots indagar com seria veure't des de fora, és una posició més mental.
Vivint al cercle d'excel·lència personal l'experiència d'èxit.
3.- Un cop fet aquest inventari de la teva percepció com a observador, pren una profunda respiració. Fes un pas (o dos o tres) al capdavant i situa't al centre del cercle. Aprofundeix i expandeix ara a la teva percepció sensorial subjectiva. És molt important tenir clar aquest pas. A PNL, es diu viure una experiència en mode associat. És fonamental per a l'èxit en la pràctica del cercle d'excel·lència personal. Així que ho ampliaré
Ara no et veus com a observador, vius l'experiència en primera persona, submergit en l' experiència de plenitud de recursos. Fes un inventari complet de la teva experiència en temps present. Revivint aquí i ara aquesta experiència d'èxit i plenitud de recursos.
L' inventari de recursos ha d' incloure tots els sentits físics, és a dir:
A/ Vista. Com et veus a tu mateix en temps present? (Imagina tenir un mirall doncs ara, al centre del cercle d'excel·lència personal ho vius en primera persona). Pots veure la cara d'alegria i/o sorpresa de persones properes.
La visió també pot referir-se a imatges internes que puguin aparèixer. Aquest és un món plenament personal. Des de visualitzar-te nedant àgilment, fins a aparèixer una imatge metafòrica. Vaig tenir un client al qual li apareixia la imatge d'un puma saltant àgilment sobre la seva presa.... Així que...
B/ Oïda. Què et diuen les teves amistats, parella, fills, pares, etc ...? Com, per exemple, sonen els teus passos en caminar més lleuger?
Inclou també els diàlegs interns (auditiu intern). Què et dius ara? Quines són les teves frases motivadores i d'auto-felicitació? Com sona ara la teva veu interna – volum, to, timbre....?
La sensació corporal, el corol·lari de l'experiència d'èxit en el cercle d'excel·lència personal
C/ Sensacions corporals. Reviu i explora a la teva postura corporal aquí, en aquest moment d'èxit. Com és la teva respiració? I la teva gestualitat? Com camines o t'incorpores d'una cadira? Com són els patrons de tensió i/o relaxació en el teu cos? Quins sentiments t'envaeix? (És de suposar que d'alegria, confiança etc...). On sents al teu cos aquesta sensació d'èxit? Aquest element de les sensacions corporals és genuí en aquest pas. A l'anterior, quan et visualitzaves des de fora del cercle d'excel·lència personal no. Podia aparèixer, com a molt, la sensació des de la percepció d'un espectador, però no la genuïnament teva. Ara ets el protagonista.
Submergir-se i gaudir de l'experiència permet reviure l'estat intern associat a ella.
En aquest apartat pots incloure, d' existir, patrons de gust i olfacte, els sabors, olors associades, d' haver-n' hi.
Expandeix i gaudeix tota aquesta vivència explorant el com. Et pot servir d'ajuda el meu anterior article sobre les submodalitats. Explora a cada submodalitat per veure com la pots tornar més viva i gaudir-ne més. Per exemple afegint brillantor, color, moviment, profunditat a les imatges. O un so més envoltant, nítid o veus més suaus. Tens moltes variants contemplades en el quadre de submodalitats per millorar la teva experiència en el teu cercle d'excel·lència personal.
Gaudeix, amplifica i viu intensament aquest moment.
Amb això estàs incorporant els teus patrons cognitius, conductuals, sensacions físiques i emocionals del teu estat de plenitud de recursos. És a dir, el teu estat intern eficaç i d'èxit.
Recorda que un cop plenament associat, la teva atenció ha d'estar focalitzada cap a l' extern i l' intern. Per exemple, imatges externes i representacions internes, veus externes i internes.
Pren nota de tots aquests patrons. Si ho fas amb algun company, demana-li que t'ajudi en aquesta exploració i dicta-li perquè en prengui nota.
Elements addicionals del cercle d'excel·lència personal
En la mesura que coneguis millor els factors associats al teu rendiment òptim, més fàcil et serà accedir-hi. Ara imaginem altres ingredients possibles de l'èxit.
Recordes que al principi, com a observador et suggereixo la possibilitat de contemplar el cercle amb un color, vibració o so. Això és així per incorporar el visual (color), sensació (vibració) i auditiu (so). Per suposat que et suggereixin el recurs o l'habilitat a incorporar.
Si així ho has fet, imagina també el teu cos impregnant-se d'aquest color. Per fora i per dins.
Imagina també el teu cos vibrant amb aquest so, si l'has incorporat.
Sent com el color, la vibració i el so van pujant per tot el teu cos. Recorrent des dels teus peus, panxell, genolls, cuixes, abdomen inferior i superior, tòrax, fins a arribar al cap.
Amplifica aquesta i la resta de sensacions i percepcions. Imagina que les respires més i més profundament. Com si s' incorporessin a totes les teves cèl·lules. I recorda que en fer-ho, una habilitat no és tal habilitat fins que no entra en el múscul. És a dir, fins que no es converteix en conducta. Per això imagina que impregna les cèl·lules, teixits i músculs fins que encarna en acció.
Ancorar el moment d'excel·lència
L'ancoratge d'una experiència d'èxit
Anclar en PNL és associar un estímul sensorial, imatge o paraula a una experiència interna. En aquest cas a una experiència interna de recursos. La forma d'actuar és molt senzilla. Un cop plenament submergit a la teva experiència sensorial d'èxit:
Imagina una imatge, color, persona, etc.... que t'ho recordi (àncora visual)
Una o, com a molt, tres paraules (àncora auditiva)
Un gest o posició corporal (ancla kinestèsica)
Aquestes àncores et poden servir per accedir d'una manera directa al recurs en el teu dia a dia. D'aquesta manera la pràctica de coaching i/o PNL es fa operativa d'una manera més ràpida i pràctica.
A continuació surt del cercle i repeteix els passos 2 i 3. Pots repetir-ho les vegades que necessitis fins a tenir la certesa de poder accedir d'una manera ràpida i directa. No obstant això no t'obsessions amb la perfecció.
Extrapolant el cercle d'excel·lència personal a situacions concretes.
4.- Ara fora del cercle, Identifica algunes de les situacions en què volguessis tenir aquest estat, però veient l'experiència com des de fora, sense submergir-t'hi.
Tan aviat com hagis detectat el nou context, introdueix-te al cercle. Submergeix-te ara en l'experiència i observa les variacions en el teu estat intern. Reviu la situació nova amb les sensacions incorporades en el cercle d'excel·lència personal. Per reforçar, activa les tres àncores. Hauries de reviure aquesta situació en plenitud de recursos.
Surt fora del cercle i observa si l'estat de plenitud de recursos continua operatiu. Reforça si cal tornant a introduir-te en el cercle.
Concloent
Pots utilitzar aquesta tècnica de PNL en multitud d'ocasions. Si necessites confiança per fer una presentació. O determinació per deixar de fumar. Potser per motivar-te per apuntar-te a un gimnàs (i sí, anar regularment, 😆 ).
Recorda que pots invocar el cercle d'excel·lència personal activant les tres àncores. Però, això sí, abans hauràs de fer la pràctica.
Vols posar en pràctica el cercle d'excel·lència personal?
T'agradaria conèixer més tècniques de PNL per a l'èxit en els teus objectius? Demana'm informació gratuïta i sense compromís! Consulta de PNL, presencial i Online
Vam veure en l'article "com viure una emoció amb equanimitat" om accedir a l' equilibri emocional mitjançant la teràpia dissociadora. Inspirada aquesta en la PNL (Programació neurolingüística)
Vam estudiar el procés de dissociació com un element que ens ajuda a prendre distància de les emocions difícils. Així podem actuar amb major desafecció sense deixar d'estar en contacte amb (no a) l'emoció. No obstant això, en aquestes situacions accedim a una vivència una mica desarrelada. Com si l'experiència "no fos amb nosaltres". Existeix, doncs, una segona possibilitat per avançar en aquest equilibri emocional mitjançant el centrament en acció.
En aquest article posarem en joc dues habilitats. La de la teràpia dissociadora (l'enllaç a l'article està una mica més amunt). I, d'altra banda, el centrament actiu, una pràctica bàsica del coaching generatiu. Per a això et suggereixo repassar l'article Relaxació i centrament i posar en pràctica l'àudio centrament estàndard.
La teràpia dissociadora és només el pas intermedi. El centrament en acció permet l'experiència de viure un estat emocional amb equanimitat.
Buscant una experiència que t'allunyi de l'equilibri emocional
Qualsevol experiència que et "tregui de polleguera" és vàlida. Al principi, i als efectes de començar la pràctica, és convenient que no sigui molt intensa. A mida que domines la técnica, podràs fer-ho amb experiències més feridores. Aquest és un principi vàlid per al coaching i qualsevol teràpia.
Escric aquest article en el mes de juny del 2020, en plena crisi del Covid19. Tenim al nostre abast, experiències que ens acosten a la por, la incertesa, el estrès, ansietat, etc. Així que, tal com treballem en PNL i coaching, et demano que triïs una experiència concreta. Tingui a veure o no amb l'actual situació.
Sovint em pregunten: I si no recordo una experiència dolorosa concreta? La resposta és senzilla, inverteix el temps necessari per a recordar-la. Estic convençut que qualsevol treball de psicoteràpia o coaching que no contempli experiències de referència concretes, està condemnat al fracàs.
Per assolir l'equilibri emocional mitjançant la pràctica del centrament en acció has de treballar amb experiències concretes.
Pensar, especular, raonar, parlar sobre .... és cosa de la ment. No obstant això, treballar amb experiències registrades en el nostre cervell és el que permet transformar-les. I això és així perquè són les connexions neuronals les que registren les nostres experiències. I aquestes formen part del nostre cervell i teixit nerviós.
Per treballar amb el centrament en acció i l' teràpia dissociadora, necessitem, doncs, experiències específiques. Si saps el que és la por és perquè en algun moment la vas viure. Si coneixes la tristesa és perquè has tingut alguna experiència d'aflicció. No pots conèixer l'enamorament si no t'has enamorat. I tots aquests registres estan gravats en el nostre sistema nerviós i cervell. El coaching i la PNL formen part d'un tipus de teràpia bàsicament pràctica.
Abans de practicar el centrament en acció. Reviu l' experiència en mode associat i dissociat
Així que, troba una experiència incòmoda concreta. Un dia, en un lloc i amb una/es persona/es identificad/a/es. Quan la tinguis accedeix a aquest record, imagina que el projectes davant teu, en manera dissociat. Si tens dubtes pots llegir aquest article "Com viure una emoció amb equanimitat. La teràpia dissociadora” . En mode dissociat et veus com un espectador.
La teràpia dissociadora fa veure la realitat des de certa distància.
A continuació fes un pas endavant i submergeix-te en l'experiència. Uneix-te a ella, viu en primera persona. Fes-ho amb una plena experiència subjectiva interna. Això és, mira el que veus, escolta el que recordes sentir, evoca les sensacions i sentiments. En primera persona, com si estiguessis aquí en temps present.
Ara fa un pas cap enrere. Nota en quin dels dos modes vius l'experiència amb més equilibri emocional. La vivència no és la mateixa, no ha canviat. No obstant això, en termes generals, la manera associat ens facilita el reviure l'experiència amb més intensitat. No canvia el què, canvia el com i, d'aquesta manera, canvia com vivim aquest moment.
Veurem a continuació com incorporar el centrament actiu doncs viure una experiència en mode dissociat provoca el que jo anomeno la "manera passota". És a dir, un allunyament que pot ser proper a un desentendre's. I això està bé per, per exemple, escoltar alguns polítics, però no sempre és l'ideal. Per això incorporarem el centrament en acció.
El centrament en acció, la base del coaching generatiu
Una de les pràctiques bàsiques del coaching generatiu implica el
El centrament en acció no implica passivitat.
treball amb els estats interns. Saber invocar i mantenir estats de qualitat és essencial per respondre amb equanimitat als reptes quotidians. De poc serveix una pràctica de meditació, mindfulness, relaxació etc ... si en situacions estressants es "ens porten els dimonis".
El centrament en acció és la base que ens serveix per a consolidar aquesta habilitat. I per seguir amb la pràctica és imprescindible haver llegit l'article Relaxació i centrament. En el mateix trobaràs un enllaç a un àudio que enllaça a un exercici de trànsit generatiu.
El centrament en acció és la base per a l'equilibri emocional.
Per seguir dono per fet que has realitzat aquesta pràctica i l'assenyalada anteriorment: La teràpia dissociadora.
Llavors tornem al moment en que et dissocies de l'experiència. Des d'aquí fes un pas enrere, respira una mica més profundament, estimula l'àncora del centrament. Roman en aquest estat de centrament actiu durant uns segons.
Amb l'àncora activa fes un pas endavant i situa't en la posició d'observador. Examina, en manera dissociat la situació. Un cop preparat/da, amb l'àncora i centrament actius, dónes un altre pas endavant i t' associes a l'experiència. Observa què canvia en la manera de viure aquesta situació.
Generalment veuràs que no t'afectarà tant, tot i que l'experiència sigui la mateixa.
Assolir l'equilibri emocional amb la pràctica del centrament en acció. El secret
Repeteix aquest cicle, amb aquesta experiència unes tres o quatre vegades. D'aquesta manera quedarà ancorat en el teu interior. Aquesta és la base del trenall amb les submodalitats.
Amb el centrament ens permetem brillar amb la nostra pròpia llum
Practica una i altra vegada amb diferents experiències, sempre específiques. És una bona idea fer-ho a l'acabar el dia amb algun moment que t'hagi incomodat. El cervell té una gran capacitat per generalitzar de tal manera que, un cop l'hagis reelaborat un nombre determinat de vegades, podràs fer-ho sense pensar. L'exercici llavors ja serà un record.
És com aprendre a conduir. Primer has de pensar en trepitjar embragatge abans d'encaixar la marxa. Després deixar anar embragatge i trepitjar accelerador etc.… Amb el temps, ja no has de pensar en aquests passos i ho fas automàticament. L'equilibri emocional amb l'exercici del centrament actiu funciona de la mateixa manera. L'exercici no és més que una forma de reestructurar l'experiència interna. Un cop ancorada en el teu interior podràs reelaborar qualsevol experiència sobre la marxa. I ho faràs sense necessitat de tota la parafernàlia de l'exercici o, com a molt, amb només una elaboració mental.
Quantes vegades hauré practicar el centrament en acció per aconseguir l'equilibri emocional?
Com en tot el que té a veure amb el creixement interior, cadascú té el seu ritme. No puc donar, doncs, uns temps exactes. sí puc, no obstant això, oferir unes pautes que serviran per aprofitar millor i més ràpid els exercicis.
1.- Consolidar les pràctiques inicials.
Com en tots els coneixements acumulatius cal cuidar els principis. Per no ser repetitiu em remeto als dos enllaços ressenyats anteriorment. Un és l'article de la teràpia dissociadora, un altre el de la relaxació i centrament. De fet la pràctica del centrament actiu per a l'equilibri emocional és la suma dels dos exercicis.
2.- Aconseguir l'equilibri emocional començant amb experiències desagradables, però poc.
És semblant a quan vam aprendre a anar en bici. Generalment no ho vam fer directament, sobre una bicicleta gran de només dues rodes. És possible que comencéssim amb un tricicle o amb una bicicleta amb dues rodes auxiliars. Alguns nens van començar sent assistits pels seus pares. En qualsevol cas, fins que no es consolida l' equilibri, a poc a poc, no comencem a circular en bici per qualsevol terreny. El centrament en acció necessita entrenar-se en situacions cada vegada més intenses, però començar gradualment.
3.- La pràctica regular del centrament en acció
Com he exposat anteriorment, practicar regularment i amb
Amb el centrament actiu pots romandre en el centre de l'huracà
situacions reals. El nostre cervell té registrades les experiències que considera significatives. Aquestes experiències són com una base de dades que acoloreixen el nostre present. La manera en què les recodifiquem asseurà la base de el com experimentem les següents vivències. Per això la pràctica és fonamental per anar apropant-nos a la serenitat emocional.
4.- Deixar la pràctica escalonadament.
En algun moment ja no serà necessari practicar l'exercici, però no és aconsellable tallar de cop. Les pautes de conducta i actitud apreses durant anys poden tornar a poc que se'ls doni una oportunitat.
Per això és millor no "obrir comportes" abruptament i sí fer-ho d'una manera escalonada. D'aquesta manera el centrament actiu s'anirà enfortint i obrint pas d'una manera segura.
5.- Si cal, reforçar amb un procés de coaching generatiu online o presencial
Totes les pràctiques que proposo al blog poden ser beneficioses. No obstant això no poden substituir la pràctica amb un coach o psicoterapeuta certificat i entrenat. Això també és vàlid per aconseguir l'equilibri emocional amb el centrament en acció. El terapeuta ajuda a adaptar les pràctiques a la teva situació real i, si escau, optimitza els resultats.
Avui en dia, i gràcies a la tecnologia, aquest tipus d'exercicis es pot realitzar mitjançant processos online. Encara que , per descomptat, la modalitat presencial segueix vigent.
Fins el proper article, rep una cordial salutació,
Coneixes el coaching generatiu? T'agradaria provar aquesta exclusiva modalitat de creixement personal? Visites online i presencials Demana ara informació gratuïtament i sense compromís! Clica a la imatge!
Et convido a participar al meu blog ampliant idees. Per exemple, aportant suggeriments o compartint els teus dubtes a l'apartat al peu del mateix.
Ah!!, i si t'ha agradat i et ve de gust, et convido a compartir l'article.
T'ha resultat interessant aquest article sobre el centrament en acció per aconseguir l'equilibri emocional? Estàs interessat en un programa personalitzat de coaching i/o psicoteràpia? Contacta amb mi sense compromís!:
Si vols, pots rebre còmodament la meva News Letter amb tots els articles del bloc. També, activitats, promocions i informació interessant i pràctica: – Sí vull rebre la News Letter
Si coneixes algú que pogués estar interessat, en aquesta informació, no dubtis a compartir-la
Parlem tal com organitzem la nostra experiència en el cervell. Per exemple, suposo que alguna vegada hauràs sentit la frase "és una persona distant". Aquesta frase no és una frase casual. Generalment ens parla d'una persona freda, poc aferrada a les emocions. Per contra, quan diem d'una persona que és pròxima, ens referim a algú acollidor, empàtic, que connecta amb el món emocional.
En aquest article tractaré com viure una emoció amb equanimitat mitjançant la teràpia dissociadora. Començaré amb una introducció.
En l'article "Despertar consciència"Parlo de les finestres de la nostra percepció. De com els nostres sentits físics ens connecten amb el que està allà fora. Això conforma una manera de viure i representar-nos les nostres experiències. Així, cosa que veiem en el món extern, es correspon amb una imatge interna. Això conforma l'experiència visual externa i la visual interna. De la mateixa manera passa amb el que sentim (auditiu) i el que sentim (kinestèsic) en el nostre cos.
Més endavant, en l'article sobre les submodalitats de la PNL assenyalo com les experiències que tenim poden quedar registrades, de formes diferents, en la nostra neurologia. És important ressenyar que tota experiència la registrem a través d'una sèrie de filtres personals. A grans trets és el que anomenem submodalitats. En l'esmentat article tens una llista d'elles.
En aquestes submodalitats hi ha la clau que ens facilita el com viure una emoció amb equanimitat. Més concretament, mitjançant la teràpia dissociadora.
Viure una emoció amb equanimitat
Ser equànimes no és una cosa fàcil. Vegem la definició d' equanimitat segons la wikipedia. A tall de resum la defineix com a: “Un estat d'estabilitat i compostura psicològica que no es veu pertorbat per l'experiència o exposició a emocions, dolor o altres fenòmens que poden causar la pèrdua de l'equilibri de la ment. "
Bàsicament parlem d'un equilibri emocional. I Com assolir aquest estat que ens permeti viure una emoció amb equanimitat?. La PNLproposa una modalitat d'intervenció a la qual alguns anomenen teràpia dissociadora.
Per aprendre com viure una emoció amb equanimitat, la teràpia dissociadora és una excel·lent eina.
I no es tracta d'una manera estranya de gestionar els nostres estats interns. És simplement aprofitar les diferents maneres en què el nostre cervell pot treballar amb les emocions. Quantes més opcions tinguem per viure una experiència, menys condicionats estarem. I per tant més lliures serem.
Viure una emoció amb equanimitat amb la teràpia dissociadora.
Vegem una pràctica: Per això pensa en una situació específica que et resulti una cosa molesta. Dues qüestions importants:
1.- És important a del principi que no sigui excessivament molesta doncs estem començant a desenvolupar una habilitat. Evidentment, un cop ho tinguis podràs practicar amb situacions de més tensió.
2.- Ha de ser una situació específica. Per exemple, dilluns passat, una discussió amb el director de la sucursal del meu banc. El cervell (no la ment) no treballa amb abstraccions, ho fa amb vivències concretes.
Quan ho tinguis comenem amb la teràpia dissociadora. Per a això
teràpia dissociadora. Viure l'experiència en primera persona o com a testimoni.
Imagina que veus davant teu aquesta situació. Et veus a tu mateix com si fossis un doble, a la/les altra/es persona/es implicada/es. Veus l'ambient, els detalls. Escoltes els sons, veus, sorolls ... fins i tot música si n'hi ha.
Pots imaginar que ho veus en una pantalla de cinema i tu, còmodament assegut a la butaca. O, senzillament, tal qual sense posar "ornaments". En aquesta posició d'observador diem que estàs dissociat, per això l'anomenem teràpia dissociadora.
Ho veus des de la distància. Recordes quan, al principi de l'article, parlava d'una "persona distant"? Doncs, senzillament, imagina això, que ets un observador imparcial d'allò que està passant. I que els personatges són com actors, un d'ells igual que tu.
És molt probable que des d'aquesta posició puguis viure una emoció amb equanimitat. Amb equilibri emocional.
Següent pas: Associa't a l'experiència
Ara imagina (o sense imaginar, fes-ho) que fas un pas cap endavant i et fiques en l'escena. Si utilitzes la imatgeria de cinema, t'aixeques de la butaca i et fiques a la pantalla. Si ho fas sense "floritures" fas un pas endavant i t' introdueixes en l'experiència. Ho vius en primera persona. D'això en diem associar-se.
Ara tot ho veus amb els teus ulls, ho sents submergit en l'experiència. Mires el que veus, escoltes el que sents. Deixes que el teu cos senti les sensacions corporals associades a la temperatura, humitat, roba ... També les sensacions corporals associades a l'emoció, el sentiment ...
Ara no ho veus des de la distància. Ara ets l'experiència. Nota la intensitat del teu sentir. Aquesta és la segona etapa en la teràpia dissociadora.
Dóna un altre pas cap enrere per tornar a viure l'emoció amb equanimitat
El següent pas en la teràpia dissociadora és tornar a la posició d'observador. Fas un pas enrere, o bé, imagines que surts de la pantalla i tornes a la butaca. Tornes a reviure l'experiència des de la distància.
És molt important ser conscients que ens hem dissociat del tot. Que ho tornem a veure com a observador. De vegades queden “residus” emocionals per haver estat associat prèviament. Per això insisteix en dissociar-te, veure't a tu mateix, posar distància. Es tracta d'experimentar com si ho veiessis i escoltessis des de fora. És un exercici de percepció sensorial subjectiva. No té res a veure amb “pensar sobre”. Es, més aviat, experimentar. En primer lloc des de fora. En segon lloc des de dins. Per finalitzar, una altra vegada des de fora (estem treballant amb una experiència desagradable).
En aquest pas ja tens una percepció de com és viure una emoció amb equanimitat. Tanmateix és només el tercer pas de la teràpia dissociadora.
Evidentment, pots repetir el procés tantes vegades com necessitis. La finalitat és que percebis, te n'adonis, i registris la diferència en la intensitat amb la que vius aquesta situació. I aquesta és la base de la teràpia dissociadora. Ara només queda…
Practicar, practicar i practicar.
Testificar és un terme que prové de la meditació. Ens permet equilibrar-nos davant les dificultats.
Insisteixo en el que assenyala anteriorment. El focus en aquesta pràctica és l'adonar-te de com canvia la intensitat del sentir. Com a norma general, quan estiguis passant una experiència plaent, associat del tot. No obstant això, si estàs transitant una experiència difícil, aprèn a dissociar-te.
Una manera pràctica per fer aquest exercici és amb les teves experiències del dia. En quin moment et vas deixar portar pels nervis, l'estrès, la ràbia, la por…?.
Porta llavors aquell moment específica a la pràctica de la teràpia dissociadora. Sent com pots viure aquesta emoció amb equanimitat.
Per finalitzar una pregunta que sovint em fan
A vegades (moltes) clients i alumnes em fan una pregunta amb molt sentit. Tot això de viure una emoció amb equanimitat practicant la teràpia dissociadora està molt bé. Però ... "com poso jo en pràctica aquesta dinàmica en el meu dia a dia?”
La pregunta està molt bé i té molt sentit. Comencem pel principi. Viure una experiència en mode associat o dissociat és una forma natural en què el nostre cervell registra una experiència.
Generalment les persones emocionals i temperamentals viuen les seves experiències preferentment en mode associat. Per contra, persones aparentment fredes, distants o molt mentals solen viure-les en manera dissociat.
I no només això. És molt possible que en una mateixa persona certes situacions (per exemple de treball) les visqui a manera dissociat. I, per altra banda, en altres contextos, per exemple relacionals, visqui més associat al moment.
Quan haguem practicat diverses vegades amb experiències específiques, i après a rectificar-les, adquirirem aquesta habilitat espontàniament. Al principi, probablement un senzill truc anirà bé. Quan et trobis en una situació delicada, respira i recorda l'exercici (sense fer-ho clar). Recorda només l'experiència d'associar-te o dissociar-te, segons vulguis. Imagina com seria aplicar-lo immediatament en aquest moment, sense dinàmiques ni visualitzacions.
Veuràs com amb el temps funciona!
Amb la teràpia dissociadora passa com amb aprendre a conduir o muntar en bici. Adquirim el mecanisme a base de practicar i posar una mica de consciència a el principi. Per a , en un segon moment internalitzar l'experiència i realitzar-la "sense pensar".
Aprendre com viure una emoció amb equanimitat és un pas imprescindible en el coaching generatiu. No obstant això, la teràpia dissociadora és només el primer pas. Podem anar una mica més enllà. En el següent article donarem aquest pas més. Fins llavors, rep una cordial salutació.
COACHING GENERATIU amb PNL
T'agradaria provar aquesta exclusiva modalitat de coaching? Vols millorar la teva qualitat de vida i aconseguir els teus objectius? Demana ara informació gratuïtament i sense compromís! Fes clic a la imatge!
Et convido a participar al meu blog ampliant idees. Per exemple, aportant suggeriments o compartint els teus dubtes a l'apartat al peu del mateix.
Ah!!, i si t'ha agradat i et ve de gust, et convido a compartir l'article. També comentar i / o puntuar amb les estrelles en el resum que trobaràs més avall.
Estàs interessat en un programa personalitzat de coaching i/o psicoteràpia? Contacta amb mi sense compromís!:
Si vols, pots rebre còmodament la meva News Letter amb tots els articles del bloc. També, activitats, promocions i informació interessant i pràctica: – Sí vull rebre la News Letter
Si coneixes algú que pogués estar interessat, en aquesta informació, no dubtis a compartir-la
Relaxació i centrament, pràctica a Sabadell, Terrassa i online. La millor versió de tu mateix. Josep Guasch, psicoterapeuta, coach , sessions decoaching online i presencial (PNL, Hipnosi, Teràpia Gestalt, Anàlisi Transaccional, Nen interior, coaching fatiga pandèmica)Sabadell i Terrassa
Alineació de recursos en el centrament
Crec que tota sessió terapèutica ha de començar amb una alineació de recursos per a un fi. I aquest alineament ha de ser conscient i relaxada.Relaxació i centrament són dues pràctiques que faig servir sovint per a gairebé tot tipus de teràpies. I, precisament, per alinear recursos icapacitats. Tant si parlem deaddiccions com el tabaquisme, ludopatia, trastorns d'alimentació… com per a laansietat i / o elestrèso fins i tot per millorar l' autoestima. En totes aquestes situacions, i moltes altres, la pràctica de relaxació i centrament és un excel·lent suport. Però, sobretot, és un punt de partida que dota de solidesa i consciència al procés. I això és vàlid en qualsevol procés de coaching o de psicoteràpia. Els motius els vaig exposar en l'anterior article:
Actualment s' utilitza en les més recents modalitats terapèutiques. En aquest post incloc, al final, una relaxació i meditació guiada per cultivar l'estat de relaxació alerta propi del centrament. Aquesta pràctica està basada en els principis del coaching i trànsit generatiu. Una pràctica que t'ajudarà a visibilitzar la millor versió de tu mateix.
Quina és la diferència entre meditació, relaxació i centrament?
De la mà delmindfulnesses van actualitzar certes tècniques de meditació, especialment inspirades en el budisme tibetà. Posteriorment, es van adaptar a intervencions terapèutiques.
La relaxació és l'estat previ necessari per a la meditació. La primera es refereix al cos mentre que la segona se centra més en la ment. Un cos relaxat és aquell que no manté més que les tensions necessàries per expressar conductes.Una ment meditativa és una ment atenta, però no necessàriament al xerroteig mental.
La meditació afavoreix una concentració relaxada, per exemple en la respiració. També pot concentrar-se en sensacions corporals, sentiments o pensaments com a objecte d'observació. Sempre observant, sense jutjar ni pretendre canviar.
Relaxació i centrament, ambdues pràctiques s'adapten a qualsevol procés de coaching i psicoteràpia. De fet és una pràctica rescatada pel coaching generatiu, la més actualitzada evolució en el món del coaching i la PNL. I la pràctica de base que et permet aconseguir la millor versió de tu mateix.
Relaxació i centrament i altres pràctiques de meditació i psicoteràpia
El centre ens ajuda a connectar amb la Saviesa Universal
Relaxació i meditació són pràctiques que solen realitzar-se en entorns especials. El centrament, si bé és una pràctica que pot reforçar-se amb disciplina, és per naturalesa una pràctica que s'estén al dia a dia.
I aquesta és la important aportació del coaching generatiu. Aconseguir que la pràctica de relaxació i centrament sigui operativa en el dia a dia.
Una pràctica meditativa molt terapèutica és la meditació del somriure interior. Encaixa i complementa a la perfecció les tècniques de relaxació i centrament.
Des de fa uns anys, s'ha popularitzat en l'àmbit del coaching una frase: “la millor versió de tu mateix”. És una frase que “sona molt bé” però que hem de contemplar com el que és. Dit d'una altra manera, una visió, un nord, no és una cosa a la qual puguem aspirar immediatament. És més aviat un anar aconseguint-ho i construint dia a dia. Per anar acostant-nos a aquest nord les pràctiques de relaxació i centrament ens van donant referències; senyals en el camí. Però sobretot…
La millor versió de tu mateix s'ha de reflectir en el quotidià.
T'ha passat alguna vegada, que després d'una pràctica de relaxació, ioga, meditació… surts com nou? ¿I no t'ha passat que al poc d'acabar, una ximpleria et treu de polleguera?Doncs bé, el centrament el que pretén és precisament ser una pràctica operativa en la quotidianitat. No solament una pràctica restringida a espais i moments allunyats del dia a dia. També un estat meditatiu, alerta i serè que desplega intel·ligència emocional en la quotidianitat. I, per descomptat, connecta amb això que anomenem la millor versió de tu mateix.
Això no suposa assolir un suposat estat de beatitud interna que ens alleugi de la realitat. Les pràctiques de relaxació i centrament han de permetre'ns conviure amb les emocions i sentiments. Sense negar-los ni reprimir-los, però tampoc deixant-nos engullir per ells. L' anomenada “millor versió de tu mateix” ha de conviure amb la millor expressió del món emocional.
Com s'aconsegueix aquesta serenitat alineada amb els recursos interns en les tasques diàries
Per a això recorrem a diferents elements heretats de laPNLi l' hipnosi ericksoniana. Els citaré però desplegar una explicació de cada un excedeix la intenció d'aquest article. De totes maneres els podràs intuir en la pràctica annexa al final del post.
En primer lloc, les experiències de serenitat i relaxació alerta són específiques, concretes. No es tracta de suggestions vagues i difuses. Són moments que l'explorador ha viscut en el seu dia a dia.
Les experiències de relaxació i centrament són evocades a través dels records sensorials, no mitjançant conceptes.
Són viscudes en posició dissociat i associat. La primera facilita l'observació, la segona l'exposició.
L'experiència és ancorada, preferentment amb àncores tàctils. Això és així per poder portar-la a moments de dificultat.
Durant la pràctica es configura un "pont al futur”. Mitjançant aquest imaginari pont, s'associa el viscut amb moments específics de la vida quotidiana. Aquesta és una visió específica del coaching generatiu. Associar estats interns d'excel·lència personal amb situacions concretes del dia a dia.
La triple consciència i la recerca de l'excel·lència personal
Seguint el treball deRobert Dilts i Stephen Gilligan, dos dels actuals "gurus" de la PNL, i promotors del coaching generatiu, la consciència pot diferenciar-se en tres aspectes:
Consciència somàtica.
” ” cognitiva.
Ment de camp.
Cadascuna d'aquestes distincions de la consciència pot desenvolupar-se en tres graus:
El nivell primitiu: totalitat sense autoconsciència. És l'estat típic d'un nadó.
La percepció de l' ego: autoconsciència però havent perdut el sentit de totalitat. Nivell de l'home mitjà.
El nivell generatiu: autoconsciència diferenciada a la totalitat. Precisament del nivell generatiu pren el nom el coaching generatiu.
I, per descomptat, tot això encaixa amb la proposta de definició que, en el seu moment, vaig fer del coaching. “Acció amb consciència”.
Relaxació i centrament, l'aproximació a la nostra autenticitat
El reflex que, de nosaltres mateixos, ens ofereix el nostre centre
Un primer pas és reconèixer en les nostres vides aquests moments de consciència generativa ... .El segon pas és aprendre a evocar-los per portar-los a la realitat terrenal. El tercer pas… practicar sovint.La pràctica que al final incloc ens ajuda a connectar amb el nostre centre. Hi ha qui l'anomena essència, la millor versió de tu mateix, self,si mateix… el nom és igual, si bé , sota el meu punt de vista, l'últim terme és el que més s'aproxima . L'important és la teva perícia per connectar amb ell en el teu dia a dia. I per això la pràctica és imprescindible.
Invocar el teu centre, la millor versió de tu mateix. La pràctica
Avui incloc una primera pràctica per trobar-nos a nosaltres mateixos en aquest estat de relaxació i centrament. L'enregistrament és casolà doncs un enregistrament així en un estudi professional suposa una inversió prohibitiva. Ah!! I abans de començar amb la pràctica un parell d'instruccions. Primer identifica tres o més moments de la teva vida en què et vas sentir especialment relaxat i empoderat. Han de ser tres o més moments específics, concrets dels que recordis lloc, entorn, persones. En un moment de la pràctica de relaxació i centrament et demanaré que els recordis. En segon lloc, en un moment de la inducció et demanaré que portis les dues mans al centre del teu pit. Serà una mena de senyal que després podràs portar al teu dia a dia. De tal manera que puguis associar aquesta millor versió de tu mateix durant la pràctica a la teva quotidianitat.
Nota per a les persones molt mentals i / o crítiques
Aquesta inducció està dissenyada segons els paràmetres del llenguatge (diguem-ne) “que utilitzava Milton Erickson”. Es tracta d'uns girs i expressions gramaticals per facilitar la relaxació. Per això, és probable que alguns temps verbals, predicats o construccions et cridin l'atenció… o no. No busco en aquest cas la correcció gramatical, només l'eficàcia. Senzillament deixa't portar. Aquesta pràctica et portarà tan lluny fins on tu et deixis. Per connectar amb la millor versió de tu mateix, comença amb la pràctica. Per a això, clica en el següent enllaç.
T'agradaria provar aquesta exclusiva modalitat de coaching? Demana ara informació gratuïtament i sense compromís! Fes clic a la imatge!
Avís legal: L'anterior àudio forma part d'un treball més ampli degudament registrat i emparat per drets d'autor. Queda autoritzada la seva divulgació i / o ús terapèutic sempre que s'esmenti explícitament o implícitament el seu origen.No queda autoritzat el seu ús amb finalitats lucratives o de promoció d'altres productes, llevat consulta prèvia.
Fins el proper article, rep una cordial salutació.
Et convido a participar al meu blog ampliant idees. Per exemple, aportant suggeriments o compartint els teus dubtes a l'apartat al peu del mateix.
Ah!!, i si t'ha agradat i et ve de gust, et convido a compartir l'article. També comentar i / o puntuar amb les estrelles en el resum que trobaràs més avall.
Estàs interessat en un programa personalitzat de coaching i/o psicoteràpia? Contacta amb mi sense compromís!:– Telèfon: 615.56.45.37 – Mail: jspguasch@gmail.com– Web: Formulari de contacte
Si vols, també pots rebre còmodament la meva News Letter amb tots els articles del bloc. També notícies, activitats, promocions i informació interessant i pràctica: – Sí vull rebre la News Letter
Relaxació i centrament, pràctica a Sabadell, Terrassa i online. La millor versió de tu mateix. Josep Guasch, coach , psicoterapeuta, consulta decoaching online i presencial (Assertivitat, lideratge, teràpia de parella, gelos, ludopatia, coaching fatiga pandèmica) Sabadell i Terrassa.
El centrament i el centre. L'estat coach Josep Guasch, psicoterapeuta i coach . Consulta de coaching generatiu a Sabadell, Terrassa i online. PNL, Hipnosi, Teràpia Gestalt, Anàlisi Transaccional, Nen interior, Tractament per fatiga pandèmica. . Membre de FEDINE, carnet professional núm. 9712
El Secret que seu al Centre, sap
En el següent article he inclòs, per primera vegada, un àudio amb un exercici de centrament. Sovint utilitzo aquest exercici com a base per a qualsevol procés. Bé sigui deixar de fumar, acompanyament per aprimar. També per al estrès, trastorn d'ansietat, i en general per a augmentar la sensació de pau, Seguretat i felicitat. Però… Què és això que anomenem el centrament?
El centrament és una pràctica bàsica del coaching generatiu, si bé no és original d' aquesta modalitat terapèutica. Podem trobar-lo en altres tipus de teràpia transpersonal. Per exemple en la psicologia de l'autorealització d'Antonio Blay. En aquest post examinarem aquest estat intern i una aproximació a l'Estat COACH. Una ampliació del primer.
El centre el lloc de la millor versió de tu mateix, l'excel·lència, l'essència….
Algunes de les paraules d'aquest subtítol s'apropen al concepte del Centre o el centrament. No obstant això, com va dir Allan Santos una vegada, “res que puguem dir sobre el centre, és el centre”. Les paraules simplement ens apropen. De la mateixa manera que un interruptor pot servir per encendre la llum, però no és la llum, les paraules poden servir per evocar l'estat de centrament, però no són el centre. I dic això perquè moltes vegades es dóna més importància al que es diu que al que es viu.
A mi m'agrada definir el centre com el nucli més profund de la nostra identitat. El centrament és el procés pel qual ens apropem a aquest centre. Es caracteritza per un estat de relaxació alerta que és plenament operatiu en la quotidianitat. És doncs, una sensació sentida a través de la qual podem fer fluint, fins i tot en situacions d'estrès. Com sensació sentida, la connexió amb el cos és molt més important que les maniobres de la ment pensant.
La qualitat dels nostres estats interns influeixen en la manera en què sentim i fem el que fem. Per tant, un estat intern centrat optimitza el nostre acompliment i ens apropa a interpretacions de la realitat molt més enriquidores i inspirades. Així doncs, amb el centrament afloren els nostres recursos per fer-los operatius en la quotidianitat.
Alhora, el centrament és la base del que, en coaching generatiu, es diu l'estat coach. Una metàfora el significat de la qual veurem més endavant.
Hèstia, tornar a casa, el foc de la llar, i dels temples dels déus.
Hèstia, la guardiana del foc del temple, de la llar, i del foc interior.
Una de les frases metafòriques que s'utilitzen per parlar del centre és la de “tornar a casa”, en el sentit de tornar a la llar. És una altra manera de referir-se al jo no condicionat. Té a veure amb la saviesa del Nen Interior. Els grecs tenien en Hèstia la figura de la Deessa de la Llar. Era una Deessa invisible, no representada per escultures ni pintures. Però era present a totes les llars en forma d'un suau foc al centre de la llar.
A més Hestia era la Deessa que estava present en tots els temples dels Déus, també en forma d'un foc suau. És precisament el Foc d'Hestia el que atorgava la qualitat de Sagrat als Temples i les llars.
He utilitzat la metàfora d'Hèstia per il·lustrar, d'una manera semblant, el que significa el Centre. Estar centrat afavoreix que la nostra energia (sigui la que sigui) flueixi d'una manera constructiva. Així, per exemple, la ira pot convertir-se en determinació i energia, la mandra en descans reparador, la por a cautela…i, de la mateixa manera, constitueix la base d'un estat intern més ampli, l'estat coach
El centrament, recordar-nos de nosaltres mateixos
“Una de les formes de ser feliç, és recordar els moments de felicitat "
Aquesta cita, que no recordo de qui és, il·lustra una manera d'acostar-nos al centre.
Alguns venedors tenen una curiosa pràctica. Anoten en una llibreta especial totes les vendes que han finalitzat amb èxit. A la seva manera il·lustren una mena de registre d'èxits. Llavors, cada vegada que s'enfronten a una visita difícil, repassen, cinc minuts abans, la seva llibreta d'èxits. D'aquesta manera connecten amb els seus recursos reals, posats en pràctica en algun moment, per fer-los operatius en el moment necessari.
Quan invoquem el nostre centre, romanem en una connexió creativa amb el nostre cos i recursos. Estem relaxatsi atents, Obertsi concentrats, sostenint la dificultat creativament. Podem, com va dir un pensador, "Enfadar-nos en la mesura justa, amb la persona adequada i expressar-ho adequadament ". El centrament roman en contacte amb la realitat, Per tant, no és, un estat de beatitud passiva.
Per descomptat aquesta capacitat és susceptible de ser entrenada i millorada dia a dia. Per a la seva consolidació hi ha dos tipus de pràctiques bàsiques:
La pràctica constant de l'estat de centrament, és en si un objectiu. Com he dit abans veurem en el proper article una pràctica inicial.
Recordar l'estat en el nostre dia a dia, especialment davant un repte o dificultat. De poc serveix la pràctica del centrament si no som capaços de fer-ho operatiu en la quotidianitat. Per això podem servir-nos d'algunes estratègies com l'ancoratge de la PNL.
Durant el centrament rebem el moviment extern des de la quietud interna
El centrament. Ment de principiant, acceptació, confiança i curiositat.
Quan ens enfrontem a una dificultat, sovint ens bloquegem en pensaments reiteratius. És possible que el nostre cos es tensi i les nostres emocions ens facin sentir malestar. Ens mantenim en un estat de ruptura definit pel coaching generatiu com:
Estat CRASH.
Contret , tens.
Reactiu en lloc de proactiu.
Analitzant el "problema" en bucles reiteratius. Donant voltes i més voltes.
Separat, desconnectat dels nostres recursos i la creativitat.
Herit emocionalment (H de "herido"). Malestar, estrès, enuig ....
Aquest estat, és diametralment oposat a l'estat coach. El concepte "ment de principiant", adoptat del budisme, ens situa en un estat intern de curiositat creativa. Aquest és el vincle que he assenyalat abans amb la ment no condicionada, relacionat amb l' infant interior.
Acceptem relaxadament el repte o dificultat, confiem en els nostres recursos per solucionar-lo permetent que aflori la nostra creativitat. Podem il·lustrar-ho com:
Estat COACH
Centrat . Vinculat amb la consciència somàtica.
Opening. Obert, estat de receptivitat a solucions innovadores. Consciència de camp.
Atent. atenció conscient (de l'anglès "Awareness", més o menys "despert"). Vinculat amb la curiositat.
Connectat. Amb l'objectiu, els recursos, les persones i, sobretot amb un mateix. També connexió de les tres ments assenyalades abans. (Somàtica, de camp i cognitiva)
Holding. de l'anglès, sostenir la dificultat (no és el mateix que "aguantar").
Existeixen diferents pràctiques per consolidar i millorar l'estat de centrament. En el proper article he inclòs un àudio amb una pràctica inicial de centrament. Però no oblidis que és només la primera “C” de l'estat COACH. Hi ha més feina després.
El centrament, estat coach i coaching generatiu.
T'agradaria provar aquesta exclusiva modalitat de coaching? Demana ara informació gratuïtament i sense compromís! Fes clic a la imatge!
Et convido a participar al meu blog ampliant idees. Per exemple, aportant suggeriments o compartint els teus dubtes a l'apartat al peu del mateix.
Ah!!, i si t'ha agradat i et ve de gust, et convido a compartir l'article. També comentar i / o puntuar amb les estrelles en el resum que trobaràs més avall.
Estàs interessat en un programa personalitzat de coaching i/o psicoteràpia? Contacta amb mi sense compromís!: – Telèfon: 615.56.45.37 – Mail: jspguasch@gmail.com – Web: Formulari de contacte
Si vols, també pots rebre còmodament la meva News Letter amb tots els articles del bloc. També notícies, activitats, promocions i informació interessant i pràctica: –Sí vull rebre la News Letter
L'addicció al tabac pren moltes formes, hi ha qui, fins i tot, competeixen
La addicció al tabac s'ha convertit en un problema de salut pública.
Malgrat tot, es pot deixar de fumar. Per superar el tabaquisme amb èxit és necessari, primer, establir un pla. En segon lloc, seguir uns consells per deixar el tabac definitivament i per sempre. Així que en aquest article examinarem alguns trucs per deixar de fumar.
Per descomptat l'ideal és seguir un mètode personal per deixar definitivament els cigarrets. Però si per qualsevol motiu no pot ser encara, aquí deixo uns quants consells per deixar de fumar. Alguns són típics, altres es basen en tècniques pràctiques que enllacen a articles del meu blog. Vull amb això aportar un valor afegit.
Este post lo centraré en la planificació dels dies abans. El proper anirà destinat a consells per deixar de fumar a partir del "dia D".
Consells per deixar de fumar. Els dies abans
Dues són les prioritats per elaborar un bon pla d'acció.
1.- Mantenir alta la motivació, la confiança i el enfocament en l'objectiu.
2.- identificar les dificultats que apareguin durant l'abstinència i els recursos per superar-les.
Has intentat deixar de fumar i no ho has aconseguit?.
La resposta a aquesta pregunta pot donar-te pistes molt interessants sobre els reptes a enfrontar. Identifica les dificultats que vas trobar en intentar superar el tabaquisme amb anterioritat. En primer lloc això t'ajuda a estar en guàrdia en situacions específiques. En segon lloc a avançar estratègies d' afrontament.
Consells “estàndard” per vèncer el tabaquisme
Consells per deixar el tabac abans que sigui tard
1.- Prepara amb anterioritat el dia. Tria un que dediquis expressament a deixar de fumar. Això és que no prevegis motius d' estrès, ni situacions que t'exposin, com ara sortir amb amistats a prendre unes copes. Com termini raonable entre la teva decisió i el "dia D" és recomanable voltant de dues setmanes. De totes maneres és un termini orientatiu. El nuclear és que planifiquis el dia en què tu sentis que estaràs preparat.
2.- Comunica a persones del teu entornque deixaràs el tabac. D'una banda et fa sentir més obligat en situacions d'exposició. D'altra banda, si ho exposes amb claredat, pots sol·licitar la col·laboració d'aquestes persones, especialment si són éssers estimats. Aquest és un dels trucs per deixar de fumar que millor funcionen.
3.- Poc abans de deixar-ho planifica tot el que eliminaràs del teu entorn que et recordi al tabac. Cigarretes, cendrers, encenedors. Aireja bé la casa, el despatx, el cotxe i qualsevol lloc on fumis habitualment. Planifica aquesta acció per materialitzar-la just la nit abans de deixar de fumar, després de l'últim cigar.
4.- Si coneixes algú que també vol deixar el tabac, procureu feu-ho conjuntament. Compartir un repte el fa més suportable i motivador.
5.- Tingues present que vas a realitzar un canvi de vida. Recorda, l'únic que pot garantir l'èxit és l' abstinència total.
Ara bé, què fer durant aquests dies abans del “Dia D”?
Trucs per deixar de fumar. Algunes tècniques molt útils.
6.- Aprèn alguna tècnica de relaxació o centrament i practicar-dies o setmanes abans de deixar el tabac. Et serà molt útil aprendre-la bé per “tenir-la a mà” ràpidament. I per aconseguir això necessitaràs practicar durant un temps. És dels millors trucs per deixar de fumar i per a moltes altres coses. Pots aprofitar, si ho desitges, l'àudio incorporat en el meu article
Així que aprofita aquests dies per dedicar una mitja hora diària a la relaxació. Pensa que, a més, et servirà per a moltes altres situacions complicades del teu dia a dia.
Com comprovaràs, alguns dels consells per deixar de fumar es poden extrapolar a moltes altres àrees de la teva vida.
7.- Planteja't: “Quins guanys secundaris o intenció positiva aporta el tabac en la meva vida?”. Això, que al principi pot sonar a estrany, no ho és tant. Hi ha qui fuma perquè creu que el relaxa, també hi ha qui ho fa per socialitzar o no caure malament. Un vegada, una clienta em va dir que fumava perquè era “l'únic moment que tenia per estar amb ella mateixa”.
8.- Identifica els sentimentsque hi ha darrere de la “intenció positiva” del fumar i busca alternatives. Si et serveix, per exemple, per relaxar-te, troba altres maneres de relaxar-te. Si desitges ampliar, consulta el següent article: El principi d'intenció positiva en PNL.
Aquesta “truc per deixar de fumar” és extensiu a qualsevol altra conducta que vulguis modificar. Des de procrastinarfins a símptomes més preocupants com ansietat i estrès.
Recursos per abandonar el tabac. Consciència i motivació
9.- Dedica cada dia a fumar una cigarreta ambplena consciència. Si són dos, millor que un i si són tots excel·lent, tot i que això últim difícilment és factible. Si vols saber més sobre això, pots consultar el següent article: Meditació per deixar de fumar.
10.– Aquest és un dels consells per deixar de fumar més habitual. Fes una llista dels motiuspels quals vols deixar-ho. Rellegeix-la cada dia i procura completar-la al màxim. Per a una llista una mica més efectiva et recomano ampliar amb el següent article: Fumador / exfumador.
Reforçar la motivació i la voluntat per deixar de fumar. Pensar en beneficis i desavantatges
Trucs per deixar de fumar. Prendre consciència dels desencadenants, preparar estratègies.
12.– Pren consciència durant aquests dies abans de deixar de fumar dels desencadenants. Llocs, moments, persones, situacions, sentiments. Prepara una llista de possibles estratègiesd'afrontament. Per exemple:
Centrar-te i respirar profunda i tranquil • lament.
Sortir a fer esport o caminar.
Canviar d'activitat. Fer una altra cosa en aquest moment, “trenca esquemes”.
Trucar a un amic o persona estimada. Pot ser algú que hagis alertat prèviament tal com vam exposar en el punt 2.
Ajornar-ho 15 minuts, repassa mentre la teva llista de motius.
Beu un glop d'aigua, mastega un xiclet, menja un caramel o una peça de fruita.
També pots imaginar que veus davant teu un cigar que es va allunyant cada vegada més, fent-se més petit i desdibuixat a mesura que s'allunya i et distàncies.
Sigui quina sigui l'estratègia que triïs (o una combinació d'elles), tingues-la/es a mà per als primers dies. I sobretot, tingues molt clar que el desig, per intens que sigui, s'esvaeix.
Recursos addicionals per deixar de fumar. Com dissenyar útils afirmacions positives.
13.- Com a recurs per completar el punt 7 pots preparar una mena de Mantraoafirmació positiva. Planteja't abans de dissenyar les teves afirmacions (poden ser més d'una) que ha de respondre al teu objectiu, NO A EL QUE VOLS EVITAR. Això és molt important. Em sorprèn veure encara algunes webs i fins i tot enregistraments que suggereixen frases com:
Sóc capaç de deixar de fumar
El "sóc capaç" està bé; la part "deixar de fumar" sobra, i explico els motius:
El cervell respon als estímuls dels sentits físics (o al registre que té d'ells), per tant a allò literal i concreta, no pot pensar en termes d' absència d'alguna cosa. No entén per tant el NO, o el DEIXAR.
La ment sí que pot pensar en termes abstractes. Però per ment entenem a una abstracció que resulta de la funció del cervell, pensar. I a l'efecte de validar una suggestió és més fiable el cervell amb la seva concreció que conceptes abstractes.
Suposo que has escoltat la típica frase ... NO pensis en una llimona. Què has fet per (no) pensar en una llimona? Òbviament, el primer pensar en una llimona. El mateix passa quan diem "deixo de fumar", primer ens visualitzem fumant i després, com cadascú bonament s'imagini el "no". Però el fumar ja ha aparegut com a representació interna al cervell. I és aquest l'estímul que volem evitar!
D'altra banda, si aquesta afirmació la fem servir quan ja hem deixat de fumar ... no és una contradicció?. Tot i que tot just faci cinc minuts que respirem lliures, Aquests cinc minuts existeixen!
Què fem llavors?. Preguntem-nos abans de dissenyar la frase/crossa ...
Què vull aconseguir amb deixar de fumar? Com em sentiré? Què faré? Com em veuran els meus éssers estimats?
Aquestes o altres preguntes que apuntin al que vols aconseguir, no al que vols evitar. Puc decidir, per exemple, sentir-me lliure i respirar millor. O sentir-me més vital, fer més bona olor , tenir les dents més blanques. Llavors suggereixo frases del tipus:
– Em sento lliure i respiro vitalitat. – Sóc capaç de portar una vida sana i gaudeixo amb ella. – Trio la meva salut i llibertat. – Cada dia que passa em sento millor, millor i millor (Aquesta declaració pertany a l'anomenat mètode de Silva de dinàmica mental, però encaixa perfectament).
O qualsevol altra frase que compleixi amb el requisit d' afirmar el teu objectiu, millor que el que vols evitar. I que, alhora, posi alguna cosa positiva en la teva vida en aquest “buit” que deixa el tabac.
Aquest consell per deixar de fumar té el seu origen en la correcta formulació d' objectius. Ho pots ampliar en el meu article Coaching, PNL i formulació d'objectius.
Una vegada vaig veure un suggeriment d'algú que va deixar escrit com a afirmació: "Controlo fàcilment els meus desitjos inconscients”. No vaig parar de riure en tot el dia pensant en qui podia ser aquest "personatge". Siguem realistes i no ens “muntem pel·lícules fantàstiques”. En això del tabaquisme, de vegades cal recórrer a uns quants trucs per deixar de fumar.
En quan a l'inconscient… és això… inconscient.
Alliberar-nos del tabac per sempre per millorar la qualitat de vida
En el proper article parlarem de consells per deixar de fumar ... quan ja no fumem…
Et convido a participar al meu blog ampliant idees. Per exemple, aportant suggeriments o compartint els teus dubtes a l'apartat al peu del mateix.
Ah!!, i si t'ha agradat i et ve de gust, et convido a compartir l'article. També comentar i / o puntuar amb les estrelles en el resum que trobaràs més avall.
Estàs interessat en un programa personalitzat de coaching i/o psicoteràpia? Contacta amb mi sense compromís!:
Si vols, pots rebre còmodament la meva News Letter amb tots els articles del bloc. També, activitats, promocions i informació interessant i pràctica: – Sí vull rebre la News Letter
Si coneixes algú que pogués estar interessat, en aquesta informació, no dubtis a compartir-la
Les submodalitats de la Programació Neurolingüística.
Tal com vaig indicar en la meva pàginaLa sorprenent PNL no cal explicar el contingut del que et passa al terapeuta. Per descomptat que és millor, però no és “obligatori”. Això fa de la PNL, en primer lloc, una modalitat d'intervenció extremadament confidencial, i, en segon lloc, molt versàtil.
També vaig indicar que pot utilitzar-se en psicoteràpia, coaching, vendes, formació, empresa….. I en àrees molt diverses, autoestima, ansietat, teràpia deparella, gelos, fòbies, ludopatia, addiccions. També per deixarde fumar i aprimar, i, en general, qualsevol modalitat de superació personal.
Les Submodalitats de PNL, els àtoms de l'experiència interna.
En primer lloc, percebem la realitat a través dels sentits físics. Si vols ampliar pots veure l'article: Despertar consciència amb PNL. El sistema representacional. En segon lloc, aquesta informació és emmagatzemada en la nostra memòria en forma d'un nucli conglomerat del que veiem, escoltem i sentim. De la mateixa manera que una molècula està formada per àtoms, les diferents dades que aporten els nostres sentits són, també emmagatzemats conjuntament.
Les submodalitats de la PNL mostren com es configuren aquests records al nostre interior.
El contingut és invariable. Però vom pot ser que una mateixa experiència afecti de forma diferent persones diferents?. El secret està en les submodalitats de PNL. Conèixer-les ens ajuda a conèixer-nos i a la nostra superació personal.
A continuació, un senzill exercici:
Submodalitats de PNL, una pràctica
Fes el següent experiment. Amb els ulls tancats, pensa en una experiència mitjanament agradable.
En primer lloc detecta: La veus en color o en blanc i negre? A continuació, canvia a blanc i negre o en color segons sigui l'original. La sents d'una manera diferent?. A continuació, torna-la a la seva configuració inicial.
Recorda, en primer lloc detecta: La veus a prop teu o lluny? A continuació, acosta-la molt més o allunya-la. Sents que la teva experiència canvia? Probablement la seva intensitat, qualitat, , sentir….. Tot seguit, torna-la a la seva configuració inicial.
Evidentment, els canvis no són radicalment espectaculars al principi. A més necessitaràs cert entrenament per prendre consciència d'ells. Hi ha diferents exercicis que es poden practicar. No obstant això, i a títol orientatiu, un inicial és el proposat anteriorment. En el nostre camí de superació personal, la consciència de les submodalitats de la PNL ens ajuda a detectar les distincions significatives.
A continuació va una llista de les diferents submodalitats de PNL. Evidentment, no estan totes, només és una guia per tenir una referència. T'animo a explorar modificant per exemple en una experiència desagradable les diferents submodalitats indicades. En l'anterior exercici et vaig recomanar que la tornessis a la seva configuració inicial ja que es tractava d'una experiència agradable. Però, per descomptat, pots canviar, i guardar el canvi de configuració, per modificar un record desagradable.
Com hauràs advertit, aprendre com gestionar-les és un gran recurs per a la teva superació personal.
Evidentment, afegiré exercicis en articles successius que remetran a aquest quadre com a referència.
Submodalitats de PNL
VISUAL
Associat / Dissociat
Estàs present en la imatge com si la veiessis amb els teus propis ulls? o… ¿Et veus a tu mateix com en una pel·lícula?
Interna / Externa
És una imatge que perceps del món extern, o és una imatge que es forma en el teu interior?
Mida de la Imatge
És la mida igual, major o menor que a la realitat?
Color / Blanc i Negre
Hi ha color o és en blanc i negre?
Lluminositat/Claredat (Llum, no definició)
És lluminosa i clara o ombrejada?
Localització en l'espai
Davant, darrere, a l'esquerra, dreta, de tu?
Distància
Propera, llunyana, normal?
Relleu o no
En dues o tres dimensions?
Nitidesa
Nítida o difusa?
Brillantor
Brillant o apagada?
Mat / translúcid
Imatges compactes o transparents?
Definició
Té un contorn precís o no?
Contrast
Les diferències en la imatge (brillantor, color), ¿Són contrastades o bé uniformes?
Dues / Tres dimensions
Plana com una fotografia o amb relleu
Enquadrada o panoràmica
Emmarcada o en una pantalla gran, panoràmica.
Estàtica / Moviment
¿Estàtica com una fotografia o en moviment com una pel·lícula?
Velocitat del moviment
Lent, normal, ràpida…
Seqüència d'aparició d'imatges
Seqüencial, aleatòria, simultàniament.
Submodalitats de PNL
AUDITIVES
Quantitat i qualitat
És una o diversos sons / veus? Algun/s so/ns destaca/quen? Quin/s?
Associat / Dissociat
Escoltant-te a tu a-o-fora
Volum
Alt, baix, intermedi…
Timbre (en el cas de la veu)
Descriure… conegut / desconegut – agradable / desagradable…. Utilitzar altres submodalitats per descriure
Velocitat i “tempo”
¿Ritme ràpid o lent? Compassat o irregular? Continu o intermitent?
Durada
¿El so és constant o interromput?
Mono / Estèreo
¿Se sent d'un sol costat, dels dos, voltant / envoltant?
Tonalitat
Greu, intermedi, agut?
Contrast
Marcat o no? Harmònic o dissonant?
Localització
D'on procedeix el so? Al davant, darrere, dalt, d'una banda…?
Distància
A prop, lluny, mitjana…?
Intern / extern
A l'interior o a l'exterior?
Diàleg intern (1)
Hi ha diàleg intern?
Nota aclaridora
(1) Convé aquí diferenciar dues possibilitats:
1.1 Si es tracta d'un diàleg intern discursiu o bé d'interjeccions (frases fetes del tipus 'sembla mentida! Ja ho he tornat a fer! Una altra vegada no!)
1.2 Si es tracta d'un diàleg intern que passa ara, al reviure aquesta experiència, o bé propi del moment que revius.
Submodalitats de PNL
SENSACIONS / cinestèsiques(1) Què / com sents en el teu cos?(2)
Interna / Externa
És una sensació interna, dins del cos, o externa, de fora del cos?
(1) Utilitzo aquesta paraula per definir la sensació global del cos en un sentit ampli. Jo prefereixo anomenar-la consciència somàtica, però incloc aquest terme ja que és el més habitual en els manuals de PNL encara que crec que és imprecís.
(2) A títol orientatiu el món de la sensació corporal el podem diferenciar en tres categories:
a) Tàctils, olfactives, gustatives ...
b) Propioceptives. Consciència somàtica sobre la postura, situació en l'espai, sensacions dels músculs o pell (pressió, humitat ...), moviment ...
c) Meta-sentiments: Sovint percepcions internes o externes desperten certes ressonàncies en la línia mitjana del tors (pit, abdomen, boca de l'estómac ...). Són sensacions cinestèsic viscerals associades a emocions, sentiments o certs significats anàlegs ...
Explorar les submodalitats de la PNL requereix temps i disciplina. No obstant això és un dels camins més segurs i directes per a l'autoconeixement i superació personal.
I, per descomptat, fins al proper article, rep una cordial salutació.
Ah!!, i si t'ha agradat i et ve de gust, et convido a compartir l'article. També comentar i / o puntuar amb les estrelles en el resum que trobaràs més avall.
Si vols, també pots rebre còmodament la meva News Letter amb tots els articles del bloc. També notícies, activitats, promocions i informació interessant i pràctica: – Sí vull rebre la News Letter
La indagació apreciativa redescobreix les nostres capacitats.
Vam veure en l'article "preguntes de coaching i PNL per aprimar” unes quantes preguntes basades en la Indagació Apreciativa. Bàsicament es tracta de crear una visió definida de l'objectiu, baixar de pes, en aquest cas. I posteriorment indagar en les pròpies capacitats per aconseguir aquest pes ideal. L'estratègia de fons és la de com mentalitzar-se per avançar. Seguirem treballant en aquest article en aquesta línia.
Vam veure, per sobre, la importància de les creences. I també vaig insistir en la importància de separar identitat(sóc…X) de comportament (he fet… X).
En aquest article seguirem indagant en les preguntes de coaching i PNL per perdre pes.
Wayne Dyer, en el seu llibre “Les teves zones màgiques” ens parla de la realitat màgica. Un lloc al qual podem accedir per reprendre el nostre poder. Accedir a aquest “lloc” és de vital importància per aprendre com mentalitzar-se per aprimar. Vegem ara una indagació que ens submergeix en el món de la fantasia. Però aquest aparent món de la fantasia no és tal fantasia. És més aviat un lloc intern poc transitat. La nostra Identitat Profunda.
Preguntes de coaching i PNL per perdre pes. La Identitat i el Transpersonal
Si poguéssis expressar el teu objectiu amb una metàfora, Quina seria? i aprofundint una mica més…. Qui series tu sent aquesta metàfora?
En treballar amb metàfores és com si, d'alguna manera, ens despersonalitzéssim. En realitat crea un vincle entre el concepte que tenim de nosaltres mateixos amb "alguna cosa allà fora". En altres paraules, sortim de la caixa, dels límits del nostre ego i creem un vincle amb una cosa (aparentment) extern.
La resposta a aquesta pregunta ens posa en contacte amb el nivell més profund de la identitat. Un vincle poderós amb el subconscient personal o amb el inconscient col·lectiu. Aquestes metàfores les utilitzo sovint en les sessions de hipnosi .
Les preguntes de coaching i PNL per perdre pes et posen en contacte amb nivells de la teva experiència vital, probablement, poc reconeguts
També és recomanable pintar, dibuixar o esculpir aquestes imatges per tenir-les en algun lloc visible. Expressar-les d'alguna manera no lingüística / lineal. És una altra forma de treballar el com mentalitzar-se per aprimar.
“La Divinitat s'expressa dansant sobre el cos d'un dimoni” Mare Índia (Ana Garcia Arroyo)
Identitat i Transpersonal en el Nen Interior.
Nosaltres dansem en un cercle i suposem, però el secret està assegut al centre i sap
També és possible recórrer a alguns records de la infància que poguessin inspirar-te. Recordo un client que vaig tenir que des de molt petit tenia una petita frase que es repetia sovint. Era com un petit mantra que li atorgava tranquil·litat.
“Jo sóc jo i res més que jo”
És fàcil advertir una reivindicació de si mateix i, tal com em va corroborar, una rebel·lió contra una educació que l'allunyava de la seva autenticitat.
Les preguntes de coaching i PNL per aprimar que hem vist fins ara indaguen en el nivell de les creences sobre la Identitat (autoimatge) que la persona té de si mateixa. També en el nivell Transpersonal (metàfora / símbol).
Són necessàries ja que la persona amb problemes d' addiccions(del tipus que siguin, i sempre en un sentit ampli), sol tenir una ferida profunda en la seva identitat, en el concepte o definició que tenen i construeixen de si mateix . I com vaig dir en un altre article, el plaer és l'analgèsic més efectiu (i enganyós) contra el dolor emocional. Veure l'article, Aprimar amb psicoteràpia, hipnosi i coaching.
Preguntes de coaching i PNL per perdre pes. La tensió estructural
En el com mentalitzar-se per aprimar hi ha diferents possibilitats, examinem una altra. Ara imagina que segueixes menjant tal com ho fas ara ....
Com et veus a tu mateix/a ? (permet-te recrear-te en la imatge)
Què et dius a tu mateix/a ? (permet-te ara submergir-te en els suposats missatges negatius)
Què et diuen les persones del teu entorn, i especialment les persones estimades?
Com es sent el teu cos? (sensacions físiques)
Com et sents emocionalment? (Emocions, sentiments, estats emocionals ...)
D'altra banda imagina que has aconseguit establir unes pautes de menjar saludables ...
Com et veus dins de 5, 10, 15 i 20 anys?. De nou indaga en les preguntes anteriors. Aquesta vegada, és clar, submergint-te en les, previsiblement, sensacions d'assoliment i satisfacció.
Amb això hauràs creat dues imatges contrastades. Una serà la imatge temuda, una altra l'estat desitjat.
Com mentalitzar-se per aprimar. Exercici complementari
Pots reforçar el pas previ a aquest exercici escrivint en un paper el següent i de la següent manera:
Divideix el full en dues seccions separades per una línia intermèdia. A l'esquerra anotaràs per escrit tots i cadascun dels inconvenients si segueixes amb aquest tipus de vida. A la columna dreta, per cada inconvenient, l'avantatge si aconsegueixes corregir la teva conducta.
Pot servir-te imaginar els efectes a 5, 10, 15 o 20 anys. Per exemple:
Em canso fàcilment i respiro pesadament en pujar escales….. Pujo escales àgilment
Em veig més gran i cansat….. Em veig jove i saludable.
La roba m'apreta i m'incomoda…. La roba em queda bé.
Recorda, per cada inconvenient del costat esquerre, un avantatge del costat dret. Aquest exercici complementari t'ajudarà a perfeccionar com mentalitzar-te per aprimar
. Recorda, amb cada frase has de visualitzar i sentir com si estiguéssis així. Tant les frases de la dreta com les de l'esquerra.
Com mentalitzar-se per aprimar. Completant l' exercici.
Tanca els ulls i imagina que tens davant teu una pantalla de cinema. A la meitat esquerra (la teva esquerra) d'aquesta pantalla col·loques la imatge temuda. Visualitza-la en blanc i negre, completament estàtica.
A la part dreta d'aquesta pantalla col·loca la imatge de l' estat desitjat. A color, viva i brillant. Sosté aquestes dues imatges contrastades, durant un minut en la teva ment.
Alguns clients manifesten certa frustració en no "veure" aquestes dues imatges amb tota la claredat que imaginen s'haurien de veure. No et preocupis per això. Tu senzillament imagina que veus, "Com si" ho veiessis realment. Cal no forçar. El missatge arriba de totes maneres a la teva ment profunda.
Aprendre com mentalitzar-se per aprimar requereix practicar noves formes de pensar.
És clar, aquest contrast d'aquestes dues imatges ha de practicar-se durant un temps, més o menys 3 setmanes perquè comenci a fer efecte.
Com funciona la tensió estructural amb les preguntes de coaching i PNL per perdre pes.
La tensió estructural, un concepte de física que té la seva aplicació en psicoteràpia
Sovint passa que una part nostra vol fer X i una altra part vol fer I. De la mateixa manera, tota tensió busca una resolució, segons la teoria de la tensió estructural
Aquesta teoria adaptada per la sociologia des de l'arquitectura i l'enginyeria, troba també un correlat en la psicoteràpiai el coaching. Quan hi ha una tensió entre dues forces (tendències, valors ...) aquesta busca una resolució. Però per a això cal reconèixer les dues tendències.
Sovint escolto a persones dir que només cultiven pensaments optimistes però que això no els funciona. I és cert. És veritat que convé tenir una actitud constructiva cap a la vida, però també és cert que si neguem el que som ens neguem a nosaltres mateixos. Per això la importància de les preguntes de coaching i PNL per perdre pes. Es tracta de preguntes amb una intenció. Definir estat actual i estat desitjat.
D'altra banda, mantenir pensaments optimistes que no es corresponen amb la realitat, pot generar un conflicte intern. Una cosa semblant a aquesta veu interna que diu... "ja està aquest amb les seves fantasies”. Vaig escriure sobre això en el meu article sobre l' Actitud Mental Positiva.
El secret és a l' Acceptació, però acceptar no és ni resignar ni claudicar. Llavors Què i com fer-ho?. Una solució elegant i pràctica és proposada per aquesta tècnica. Acceptar les dues imatges ... re visitant-les d'una manera diferent.
Aquest mateix principi ho exposo en l'article per deixar de fumar amb la tensió estructural. Si t'interessa el tema, pots ampliar la pràctica amb el que s'exposa en ell.
Concloent
En conclusió, amb les preguntes de coaching i PNL per perdre pes pots explorar com mentalitzar-se per aprimar. I tot això de formes diferents.
Vols aprimar sense presses ni pressions i no saps com? Aprèn a fer-ho amb el mètode “Com mentalitzar-se per aprimar” Necessites més informació, gratuïta i sense compromís?… Fes clic a la imatge!!
www.josepguasch.com
Et convido a participar al meu blog ampliant idees. Per exemple, aportant suggeriments o compartint els teus dubtes a l'apartat al peu del mateix.
Ah!!, i si t'ha agradat i et ve de gust, et convido a compartir l'article. També comentar i / o puntuar amb les estrelles en el resum que trobaràs més avall.
Si vols, també pots rebre còmodament la meva News Letter amb tots els articles del bloc. També notícies, activitats, promocions i informació interessant i pràctica: – Sí vull rebrela News Letter
El principi d'intenció positiva en PNL facilita el perdó i la reconciliació interior.
El principi d'intenció positiva en pnl pressuposa una intenció positiva en tots els comportaments.
“En algun nivell tot comportament és (o en algun moment va ser) “ben intencionat”. Va ser o és percebut com apropiat donat el context en què va ocórrer i a partir del punt de vista de la persona que el va generar. És més fàcil i productiu respondre a la intenció que a l'expressió del comportament problemàtic.”
El principi d'intenció positiva obre les portes alperdói l' reconciliació interior. Podem detectar-ho tant en les relacions interpersonals com intrapersonals. I també és vital tenir-lo present en processos de coaching i psicoteràpia.
El principi d'intenció positiva en PNL, com funciona.
La intenció positiva pot manifestar-se a través d'una conducta desafortunada, o bé com una resistència al canvi. L'una i l'altra no són més que una estratègia per aconseguir un benefici no visible a primer cop d'ull. Alguns terapeutes parlen de "benefici secundari”.
Una altra manera de referir-se a aquesta intenció és la de necessitats no resoltes. És la manera com la psicoteràpia Gestalt es refereix a assumptes inconclusos. Aquests assumptes no tancats apareixen en la nostra vida en forma de bloquejos, distorsions i formes de conducta o actitud no creatives.
Atendre aquest principi de la intenció positiva en PNL facilita, en definitiva, la reconciliació interior. I per fer-ho d'una manera efectiva, convé separar els aspectes visibles (nivell comportament) de la intenció i, per descomptat, de la identitat.
Que una persona menteixi no vol dir que vulgui dir mentides, ni que sigui una mentidera
Si algú evita anar al metge, no vol dir que vulgui emmalaltir, ni que sigui un malalt. Que una persona s'arruïne jugant no vol dir que vulgui fer-ho, ni que sigui un jugador
Fins i tot l'evasió de la realitat té una intenció positiva.
Per exemple:
Un drogoaddicte pot desitjar amb la seva conducta evadir-se de la seva realitat i sentir-se més tranquil.
No prendre la iniciativa per enfrontar un canvi laboral necessari, pot ser una manera de protegir-se davant d'un temut fracàs. Per tant buscar “seguretat”, “tranquil·litat”…
Algú que vulgui seguir mantenint "viva" una relació, de totes totes impossible està buscant desesperadament l'amor. Ho fa des de el conegut, recordant, si de cas, quan va ser estimat per aquesta persona i els sentiments que va viure.
Un nen que faci entremaliadures continuadament és probable que vulgui cridar l'atenció. Així, sentir-se important per als seus pares i ser "visible".
Què valora una persona que adopta una conducta no desitjada? Per quin motiu es comporta així, tot i no desitjant-ho...?
També podem contemplar com un missatge amb intenció positiva les malalties o dolors del cos. La febre, és una resposta de l'organisme per combatre cossos estranys. Un dolor al genoll ens obliga a reposar l'articulació ... En general qualsevol molèstia, dolor o disfunció és un missatge del cos a nosaltres mateixos.
Hi ha una pràctica en PNL coneguda com el metge interior que aprofundeix en aquest aspecte. Aquesta necessària reconciliació interior, repeteixo, és important atendre-la en qualsevol procés de coaching i, molt especialment, en psicoteràpia.
El principi d'intenció positiva en pnl i les necessitats inconcluses
Intenció Positiva i necessitats no resoltes.
Segons el model de la Comunicació No Violenta tot sentiment viscut com no desitjat, obeeix a un valor o una necessitat no satisfets. Generalment aquest tipus de sentiments generen conductes, desitjades o no…
Així, podem trobar a les necessitats no resoltes un niu de conductes que intenten satisfer-les. Probablement la conducta no sigui l'adequada, però sí l'intent de satisfer aquesta necessitat. En els exemples anteriors podem trobar recerca d' amor, seguretat, tranquil·litat. I en els missatges del cos, indubtablement salut. Amor, seguretat, tranquil·litat i salut poden ser entesos tant com a valors, com a necessitats.
És important també destacar que la recerca final no és tant la satisfacció de la necessitat, com el estat intern a que això condueix. Estem habituats a posar-ho tot en paraules, però de vegades són un parany.
Com em sentiré un cop resolta la intenció positiva o necessitat?
I de nou, reitero, és preferible evocar la sensació sentida (per tant somáticamente) a descripcions. I tant és que la construcció lingüística sigui molt fidedigna. El cos i allò visceral s'orienta millor davant la sensació que davant allò cognitiu.
Consciència de les sensacions i emocions.
La intenció positiva està vinculada, doncs, a un estat intern, no a una acció. L'acció pot ser l' estratègia, però no l'estat desitjat. La reconciliació interior no passa perquè “ens diem alguna cosa al respecte de…”. És un estat intern de coherència.
Per exemple: “Educar bé als meus fills”, “ser millor pare”, “organitzar-me millor” són intencions positives vinculades a una acció o qualificació, el que ens interessa és:
Com et sents quan eduques millor als teus fills, o ets millor pare, o t'organitzes millor….?
Les respostes poden ser: “alleujat, content, acceptat, relaxat….” etc…
Per què és útil el principi d'intenció positiva en pnl?
Sovint escolto la següent objecció. Com sé que, realment, una altra persona té una intenció positiva tot i que la seva conducta sigui molesta per a mi?. És important assenyalar que el principi d'intenció positiva és operatiu per a la persona que manifesta la conducta.
Per exemple, imaginem la violència de gènere. Sense que això suposi eximir de responsabilitat, en la majoria dels casos, es tracta d'homes que no saben comunicar la seva frustració, indignació o ràbia d'una altra manera. Insisteixo, això no eximeix de responsabilitat al maltractador. No obstant això, la intenció no sol ser exactament la de maltractar la parella.
Aprendre a reconciliar-nos amb les nostres conductes, per difícils que siguin.
Robert Dilts, un dels actuals "gurus" de la PNL, ha tractat a moltíssimes víctimes d'atemptats utilitzant el principi d'intenció positiva en pnl. Com a resultat s'alliberen sentiments profundament feridors a les víctimes. Alguns com el rancor, la ràbia, odi, frustració, desesperació…. Facilitant el perdó i l' reconciliació interior. De vegades, podem arribar fins i tot la percepció que no existeixen botxins ni víctimes. El botxí és (gairebé) sempre una altra víctima.
En altres termes les constel·lacions familiars ho refereixen com “perpetrador ivíctima es busquen”. Evidentment, en aquesta recerca no hi ha un desig conscient de trobar-se.
El enraizamiento en el subconsciente.
Sovint el principi d'intenció positiva de la PNL amaga una vocació protectora fortament arrelada al subconscient. Rosetta Forner , coautora amb Leo Baker del llibre “Coaching personal amb PNL”, ens relata un esgarrifós cas. El d'una dona jove que, malgrat els seus molts intents, no aconseguia aprimar. Aparentment el menjar li servia de compensació a una insatisfacció vital "crònica", en tots els aspectes de la seva vida. Finalment la vocació "protectora" del seu subconscient va aparèixer amb tota la seva intensitat.
Pel que sembla havia estat víctima d'incest durant la seva infància. El seu "excés de pes", d'aquesta manera, la feia poc atractiva i així evitava reviure amb un altre home (imatge transferida del seu pare a nivell simbòlic) l'incest sofert de petita. Així veiem com aquest principi d'intenció positiva de la PNL la protegia de reviure el dolor inicial. Entendre això ajuda a construir un enquadrament més amable en qualsevol procés de psicoteràpia o de coaching,
Desbrossar les capes que sepulten les intencions positives.
Sí, sóc conscient que costa moltes vegades detectar aquesta intenció positiva. Per a això hem d'aprendre a desbrossar algunes capes. En algun lloc vaig escriure alguna cosa així com, una cosa és el que sento o faig i una altra cosa diferent és el que penso o sento pel que fa a això que sento o faig.
Imaginem, per exemple, que li tinc pànic als gossos petits. Aquest pànic ha de cobrir alguna intenció positiva, sigui el que sigui. Si jo em dic a mi mateix "Sóc un covard, sembla mentida amb la meva edat i aquesta por absurda...”, estic afegint un pensament (judici) que genera al seu torn un sentiment (vergonya). Aquesta vergonya ja és un sentir "postís", no és la por original. És el que sento sobre el que sento contaminat per un judici.
L'acceptació ens obliga a anar a la capa primera, a la por inicial, no a la vergonya. Fins que no accedim aquí, el principi d'intenció positiva en pnl funciona "a mig gas". I, el que és pitjor, en comptes de reconciliació interior, hi ha un empitjorament per missatges de culpa, vergonya etc…
El principi de la intenció positiva en pnl i la pràctica.
La Teràpia de les parts, afavoreix la trobada en la intenció positiva de les nostres tendències en conflicte.
La teràpia de les parts ha popularitzat una cosa que ja es treballava des de l'òptica gestàltica. Bàsicament segueix el format
"Una part meva vol ... .X .... I una altra part vol ... .I…”.
S'utilitza, doncs, la imaginació per diferenciar les diferents tendències en cadascú de nosaltres. La proposta per treballar amb les intencions positives forma part d'aquesta dinàmica.
Preguntem per exemple a aquesta part nostra que ens empeny a fer alguna cosa que no ens convingui:
Què estàs tractant de comunicar-me? Quina intenció positiva tens? Si ja haguéssim aconseguit X... Què aporta de bo a la teva vida? Quin benefici secundari o avantatges obtens?
A continuació imaginem que som aquesta altra part. Podem fins i tot ocupar un altre espai o lloc per assumir aquesta altra identitat. Imaginem que responem a qui ha formulat la pregunta DES DE LA PART QUE ENS impel·leix a ACTUAR d'aquesta manera INADEQUADA. De vegades la intenció no apareix tot d'una, evidentment aquí el paper del terapeuta és, moltes vegades, irreemplaçable.
Aquesta dinàmica està a la base d'algunes modalitats d'intervenció com la cadiracalenta en teràpia Gestalt, o les posicions perceptivesde la Programació neurolingüística.
El principi d'intenció positiva en pnl i els 4 Mantres relacionals de Stephen Gilligan
Els valors profunds estan en la base de la intenció positiva.
Un exercici introductori:
Deixem de banda, de moment, l'ànsia de resultat. Simplement, porta a la teva memòria una situació difícil, però no gaire (símptoma d'una malaltia, repte, dificultat ....)
Submergeix-te en ella i reviu-la. Com reacciones tu davant aquesta situació?
Contacta amb la intenció positiva. Si de moment no apareix, no passa res, simplement confia que existeix (i encara que no confiïs, existeix…!)
Relaxa't, respira amb tranquil·litat, acull a aquesta part teva que et fa sentir així, probablement la sentis en alguna part del teu cos ... Imagina que en algun moment va tenir una intenció positiva, probablement es tracti del teu neninterior…. dóna-li la benvinguda.
– Des d'aquesta posició recita per a tu els mantres relacionals, Sense esperar resposta!
Interessant!! (procura sentir una curiositatgenuïna)
Alguna cosa està despertant (o sanant) amb mi. (Tot i que encara no sàpiga què és ...)
Segur que té sentit (Confiança en què el que està despertant té sentit)
Benvinguda, gràcies… (Acollir amb amor a aquesta part teva ferida, que va activar, en el seu moment, una sèrie d'estratègies…)
Evidentment, els mantres relacionals no s'han de repetir mecànicament. Les lletres no són un “manual d'instruccions”, apunten més aviat a una actitud.
Com observaràs, es tracta només de relacionar amorosament amb el que apareix. Sorgeixi o no la intenció positiva. És probable que sentis en alguna part del teu cos, com una tensió, molèstia, "papallones a l'estómac", tremolor .... Si és així, fantàstic. Simplement mantingues la consciència en aquesta sensació corporal.
No pretenguem forçar l'aparició de la intenció positiva. A vegades, el sol fet de prestar atenció a la sensació corporal ja activa la reconciliació interior.
Els anomenats mantres relacionals de Stephen Gilligan ajuden a crear un tipus de consciència especial. Una consciència oberta, curiosa, receptiva, confiada en el sentit del que apareix i agraïda al símptoma com a avís o senyal.
Mindfulness, ment de principiant i compassió
“No parlaré, no pensaré, però l'amor infinit m'omplirà l'ànima…” Arthur Rimbaud, SENSACIÓ
La curiositat és el motor de l'aprenentatge.
El Mindfulness ha actualitzat a la mentalitat occidental la saviesa ancestral del budisme. En alguns casos portant-lo, fins i tot, a la pràctica clínica. El principi d'intenció positiva en PNL, assenta la seva base en aquesta, anomenada, ment de principiant. Acollir amb curiositat, sense avaluar, sense jutjar, el que sorgeix del fons del misteri que ens habita. Doncs en el fons és això, misteri, una altra cosa són les etiquetes que assignem. I en això de les etiquetes sóc molt escèptic i (ara sí) crític.
Compassió, en el sentit budista, no és auto commiseració. És abraçar la nostra humanitat amb humilitat, sabent-nos aprenents de la Vida. I com tot aprenent, tenim un apassionant camí d'aprenentatge. Però sense la necessària reconciliació interior el camí es tanca.
Fins el proper article, rep una cordial salutació.
En la ment de principiant hi ha moltíssimes possibilitats, en la de l' expert, poques.
Ah!!, i si t'ha agradat i et ve de gust, et convido a compartir l'article. També comentar i / o puntuar amb les estrelles en el resum que trobaràs més avall.
Estàs interessat/da en un programa personalitzat de coaching i/o psicoteràpia? Contacta amb mi sense compromís!: –Telèfon: 615.56.45.37 – Mail: jspguasch@gmail.com –Web:Formulari de contacte
Si vols, també pots rebre còmodament la meva News Letter amb tots els articles del bloc. També notícies, activitats, promocions i informació interessant i pràctica: – Sí vull rebre la News Letter
Despertar de la consciència, de la inèrcia a la participació conscient.
La consciència de l'ésser humàdesperta en la mesura que distingeix els elements que la componen. Tenir consciència d'això és reconèixer i distingir els elements bàsics de la nostra experiència. Com a hereva, en part, de la teràpia Gestalt, la PNL es caracteritza per la seva atenció al present. Aquest és un element clau per despertar consciència. Tot i que revisitem experiències del passat ho fem en clau de l'atenció al present. És a dir, “com i de quina manera m'afecta aquí i ara?”
El sistema representacional de la PNL, un mode pragmàtic de despertar consciència i atenció al present.
El sistema de representació de la pnl organitza la percepció en tres canals sensorials:
Sistema de representació Visual.
“ “ ” ” Kinestèsic (Olfacte, Gust, Tacte, Emoció - en el sentit de la sensació sentida de l'emoció en el cos- i consciència del propi cos)
Sistema de representació Auditiu.
A través d'aquests tres canals captem la realitat externa. Però no només això, també registrem i emmagatzemem aquesta informació de modes diferents segons cada persona.
Així, hi ha persones que registren experiències amb predomini d'imatges (Visual Intern). Altres persones tenen una preferència en diàlegs interns (Auditiu Intern). I, finalment, altres persones tenen un predomini Kinestèsic (sensacions gustatives, olfactives, tàctils internes).
Evidentment, en totes les persones cohabiten els tres sistemes sensorials. La manera com predomina un o altre i com interaccionen marca el tret distintiu de cadascú.
Per despertar consciència, l'ideal és ancorar-nos en l'atenció al present.
La atenció al present, doncs, des de la programació neurolingüística, passa per despertar a la consciència com captem i emmagatzemem aquesta informació.
En conseqüència, Consciència i PNL van íntimament lligades, de la mà, vegem com a continuació.
Despertar consciència amb PNL. El sistema representacional
Els elements bàsics de la nostra experiència es basen en el que capten els nostres sentits físics. Tradicionalment es classifiquen en cinc, vista, oïda, gust, olfactei tacte. Uns anys després es van catalogar altres sentits que tenien a veure amb el cos:
Propiocepció, sentir la posició de parts del cos sense mirar.
Cenestèsia, és la consciència que tenim del nostre cos i les seves sensacions.
Cinestèsia, percepció de equilibri i moviment del cos. També se l'anomena Kinestesia o Quinestèsia.
Últimament, en alguns cercles terapèutics, s'utilitza un terme més genèric:
Consciència somàtica.
(Un breu incís per assenyalar una cosa important. Consciència somàtica significa despertar consciència al nostre cos i la seva energia. Això comporta, necessàriament, una atenció a l'aquí i ara, doncs el cos, i les seves sensacions, només pot habitar en el present)
A efecte de no induir a confusió assenyalaré la diferència amb un altre terme:
De quin color et sents? La sinestèsia visual i cinestèsic.
– La sinestèsia. Laassimilació conjunta a través de diversos tipus de canals sensorialsd'una mateixa percepció. Exemple: “la seva dolça mirada“; en aquest cas es barreja el sabor (dolça) amb la vista (és obvi que per veure una mirada cal utilitzar el sentit de la vista, tot i que no aparegui de manera explícita en la frase).
Com hem vist al principi, a efectes pràctics la PNL aglutinar els sentits de gust, olfacte i tacte, juntament amb la propiocepció, cenestèsia i cinestèsia en un canal sensorial que, en la majoria de tractats apareix com "Kinestèsic”. Va afegir a la kinestèsia la percepció sobtada d'una emoció (no sentiment) pel correlat fisiològic que comporta.
Altres autors associen les sensacions corporals exclusivament amb el tacte, diferenciant a part gust i olfacte. Es tracta de simples matisos que no suposen major problema i poden utilitzar-se conjuntament segons la situació. Imaginem per exemple que estem treballant amb un cuiner o un gourmet. En aquest cas cal diferenciar molt clarament olfacte, gust i tacte (textura) amb, generalment, freqüents associacions sinestèsiques.
En alguns tractats de PNL, el sistema representacional apareix amb l'abreviatura Sistema VAK
El Despertar de la consciència amb PNL. La Exteriorització / Fora
Els canals sensorials ens informen sobre el que hi ha “allà fora”. En primer lloc, és important focalitzar-nos en cada sistema de representació, per separat. Com a conseqüència, l'atenció a aquest s'aguditza.
– Canal Visual. Quins veus?. Observa el que veus i procura "veure/mirar" alguna cosa més enllà d'allò que normalment prestes atenció.
L'atenció dirigida cap al món extern.
– Canal Auditiu. Quins escoltes?. Presta atenció al que escoltes, potser veus, sons, animals .... Fins i tot el silenci. Com abans procura anar una mica més enllà en la teva audició.
–Canal Kinestèsic Quins sents?. La temperatura, el contacte del teu cos amb la roba o la cadira. Tacte, olfacte, gust si estàs per exemple menjant alguna cosa. Una sensació sobtada com ara "papallones a l'estómac". Fes alguna distinció més al respecte.
Despertar consciència al món exterior implica involucrar més la nostra capacitat d'observació utilitzant cada modalitat sensorial. Necessàriament això implica aguditzar l' atenció al present.
Els extravertits, per exemple, dirigeixen gran part de la seva atenció, i els seus sentits, al món exterior. Despertar consciència, per a un extrovertit, suposa, sobretot, dirigir la seva atenció al present del seu món intern. Imatges, diàlegs interns, records que apareixen aquí i ara.
Despertar consciència amb PNL. La Interiorització / Dins
De la mateixa manera, la informació que rebem del món exterior és processada internament. De fet, cada experiència externa té una representació interna. La manera en què està organitzada dibuixa el nostre "mapa del món".
Introversió, l'atenció dirigida als paisatges interns.
Els nostres pensaments estan configurats per aquestes representacions internes. Estan formats, doncs, per imatges (visual), frases o diàlegs interns (auditiu), sensacions (kinestèsic).Totes aquestes representacions són internes.
En les persones introvertides la seva atenció al present sol dirigir-se a aquest món interior.
Despertar consciència per als introvertits suposa un doble moviment:
En quina mesura el món de representacions internes presta atenció al present?. És molt habitual que el món intern es dirigeixi al passat o al futur.
Despertar consciència, per a l' introvertit, suposa també aprendre a dirigir l'atenció al món exterior. Per suposat ja ho fa, però amb una mica més d'assiduïtat.
Consciència de la percepció. Les nostres imatges internes. Sistema de representació visual
Visual. Veig, per exemple, un majestuós mar al capvespre i, a més de la imatge externa que construeixo, ve a la memòria una tarda de meditació. Aquest record (associació d'idees) és un pensament que pot venir per qualsevol dels tres sistemes representacionals. No obstant això està associat al canal visual extern.
Vegem el cèlebre fragment / inici de "Cent Anys de Solitud" de Gabriel García Márquez:
“Molts anys després, davant de l'escamot d'afusellament, el coronel Aureliano Buendía havia de recordar aquella tarda remota en què el seu pare el va portar a conèixer el gel…”
Si bé no ho diu explícitament, és probable que la visió davant l'escamot d'afusellament, sigui el que li porta el record ... I aquí arrenca la novel·la.
Atenció al present, a les nostres veus, sons i diàlegs interns. Sistema de representació auditiu
– Auditiu. També un so extern pot portar-nos records i sensacions. Un exemple típic és el dels records associats a una cançó. El so pot portar-nos el record en forma d'imatge (Visual intern), sensacions (kinestèsic interna), o fins i tot d'una veu o diàleg (auditiu intern).
De la mateixa manera, un diàleg intern o una melodia recordada pot evocar sentiments, sensacions i imatges de tot tipus.
Gran part de les pràctiques meditatives dirigeixen l'atenció al present dels diàlegs interns. És una manera de distingir un jo que experimenta i l'experimentat. Aquesta distinció comporta, necessàriament, un despertar de la consciència. Des d'aquesta distinció sentida podem triar si ens identifiquem o no amb allò que experimentem.
Despertar consciència a les sensacions, sabors i olors. sistema kinestèsic.
– Kinestèsic. Per finalitzar, el famós "fragment de la magdalena" de el llibre "El camí de Swann", la primera part de "A la recerca del temps perdut":
“I molt aviat, aclaparat pel trist dia que havia passat i per la perspectiva d'un altre tan malenconiós per venir, em vaig portar als llavis una cullerada de te amb un tros de magdalena. Però en el mateix instant en què aquell empasso, amb les molles de la magdalena, va tocar el meu paladar, me emocionar, fixa la meva atenció en una cosa extraordinària que passava a dins meu. Un plaer deliciós em va envair, em va aïllar, sense noció del que ho causava. … I, de sobte, el record apareix. Aquest sabor és el que tenia el tros de magdalena que la meva tia Léonie m'oferia, després de mullar-la en la seva infusió de te o de til·la, els diumenges al matí a Combray (perquè els diumenges jo no sortia fins a l'hora de missa) quan anava a donar-li el bon dia a la seva habitació.”
D'aquest fragment podem observar com el gust de la magdalena mullada en te (Gustatiu) genera un fort sentiment ("em vaig emocionar", "un plaer deliciós em va envair"). No obstant això hi ha més, Proust amb la seva proverbial intuïció d'artista sabia que el sentir difícilment pot venir per si sol si no és precedit d'una experiència present, o un record (bé sigui en forma d'imatges o de sons). Aquí és quan apareix el record de la seva tieta Léonie.
Recordem que el predomini de l'atenció al present, cap al món intern caracteritza el introvertit.
Seguirem en propers articles amb pràctiques per a Despertar consciència amb pnl i el sistema representacional. Fins llavors, rep una cordial salutació.
Consciència externa i interna, consciència de ser.
Ah!!, i si t'ha agradat i et ve de gust, et convido a compartir l'article. També comentar i / o puntuar amb les estrelles en el resum que trobaràs més avall.
Estàs interessat/da en un programa personalitzat de coaching i/o psicoteràpia?Contacta amb mi sense compromís!: – Telèfon: 615.56.45.37 – Mail: jspguasch@gmail.com
Si vols, també pots rebre còmodament la meva News Letter amb tots els articles del bloc. També notícies, activitats, promocions i informació interessant i pràctica: – Sí vull rebre la News Letter
Aquest lloc utilitza cookies per a diferents propòsits, com personalitzar el contingut, millorar la seva navegació i mesurar l'ús del web. Para administrar o deshabilitar estas cookies, faci clic a "Veure preferències", o per obtenir més informació, visiteu la nostra Política de Cookies
Funcional Always active
L' emmagatzematge o accés tècnic és estrictament necessari per al propòsit legítim de permetre l' ús d' un servei específic explícitament demanat per l' abonat o usuari, o amb l' únic propòsit de dur a terme la transmissió d' una comunicació a través d' una xarxa de comunicacions electròniques.
Preferències
L' emmagatzematge o accés tècnic és necessari per a la finalitat legítima d' emmagatzemar preferències no demanades per l' abonat o usuari.
Estadístiques
L' emmagatzematge o accés tècnic que és utilitzat exclusivament amb fins estadístics.L' emmagatzematge o accés tècnic que s' utilitza exclusivament amb fins estadístics anònims. Sense un requeriment, el compliment voluntari per part del teu Proveïdor de serveis d'Internet, o els registres addicionals d' un tercer, la informació emmagatzemada o recuperada només per a aquest propòsit no es pot utilitzar per identificar-te.
Màrqueting
L' emmagatzematge o accés tècnic és necessari per crear perfils d' usuari per enviar publicitat, o per rastrejar l'usuari en una web o en diverses web amb finalitats de màrqueting similars.
