Eliminar els virus mentals

BLOG


Virus mentals. Què són i com ens afecten.

Virus mentals en psicoteràpia i coaching, Josep Guasch, psicoterapeuta humanista, consulta a Sabadell, Terrassa i online.

La congruència és fonamental per al benestar emocional.

La sensació de coherència interna facilita el benestar emocional.

Vam veure en un article anterior com els virus mentals afecten la coherència de la nostra conducta. Bàsicament sota l' estructura "vull fer X" i tanmateix faig "Y". Des del punt de vista de la biologia un virus és material genètic encapsulat en una coberta de proteïna. Aquesta coberta de proteïna el manté aïllat de la resta del cos. Tanmateix no impedeix que interaccioni amb el mateix.

És una cosa semblant al que passa amb els virus mentals. Són parts de l'inconscient aïllats de la resta del sistema nerviós. Vist d' una altra manera, circuits neuronals que tenen un funcionament autònom. És a dir els seus propis criteris, creences, idiosincràsia etc.

L'aïllament dels virus mentals fa que aquests operin al marge de la resta del psiquisme. Fins i tot dotant a la seva activitat un significat i propòsit que bé pogués sembla oposat al sentit comú.

És per això que, si bé aquesta modalitat de teràpia pogués aportar elements importants al coaching, és molt més pròxima a la psicoteràpia. Com veurem més endavant, incideix molt en l'origen de les creences.

En aquest article examinarem els tres tipus principals de virus mentals i les seves implicacions.

 

Els desencadenants. El treball en psicoteràpia

La manera com organitzem l'experiència interior condiciona la nostra conducta.

La manera com organitzem la nostra experiència interna condiciona la nostra conducta.

Aquest tipus de virus mentals actuen sota l'esquema estímul-resposta après, generalment, per una associació inconscient. Oloro, per exemple, un perfum i em recorda una persona. Veig una platja i em recorda unes vacances especials. En psicologia clàssica es coneix com a estímul condicionat. És similar al concepte de Àncora a PNL. En algunes modalitats de psicoteràpia és important conèixer en profunditat l'origen del desencadenant. D'aquesta manera participar des de la causa profunda en la creença que ha instal·lat aquest virus mental.

Així un estímul de qualsevol tipus pot despertar un estat intern en funció d' un aprenentatge previ. Quan aquests aprenentatges es realitzen sense participació conscient i ens indueixen estats interns negatius els anomenem virus mentals desencadenants. Són els més habituals i hi ha dos tipus:

Simple: Quan un estímul desperta un estat intern desagradable. Per exemple com graten unes ungles sobre una pissarra i em poso nerviós.

Complex: També anomenat estratègies. Un estímul desperta una seqüència de representacions internes que processen el nostre pensament. La Programació Neurolingüística agrupa aquestes representacions en tres grups. Pots trobar un resum en el meu anterior post. Despertar Consciència amb PNL. El sistema representacional

Un exemple:

1.- Veig els plats per fregar a la cuina (Visual Extern)
2.- Em represento a mi mateix la imatge de tasca i procés (visual intern)
3.- I afegeixo la sensació d'estar fregant els plats, el sabó, l'aigua a les mans etc. (sensacions).
4.- Em dic a mi mateix:”¡¡ufff, quin pal, ja ho faré en un altre moment!!”

Els passos 2, 3 i 4 han estat activats per la percepció dels plats a la pica. Aquesta és una estratègia de procrastinació, un dels virus mentals més comuns.

 

Els virus mentals restrictius

Creences limitants i el que es pot o no fer.

Les creences ens atorguen o impedeixen el permís per ser i fer.

Aquesta és una altra manera d'anomenar les creences limitants. Les creences, en la seva funció creativa, ens permeten comprendre la realitat i donar-li un significat. Si un cop un gos em va mossegar estarà bé que prengui certes precaucions en acariciar-los. Tanmateix una creença restrictiva m'allunyaria automàticament dels gossos.

En l' estructura bàsica de la creença hi ha la generalització: “Un cop em va mossegar un gos, després TOTS els gossos mosseguen”.

Com a normal general els virus mentals associats a creences restrictives solen romandre amagats en l'inconscient. Moltes vegades estan vinculats a generalitzacions i conseqüències associades a desencadenants. És el cas de l'exemple que acabo de citar. La imatge conscient o inconscient del gos que mossega, juntament amb les sensacions, són el desencadenant. A aquesta vivència li podem afegir una relació causa – efecte: “si acaricio un gos, em mossegarà”. O bé una relació de significat: “acariciar un gos és perillós”.

Aquesta relació causa-efecte està en l' origen d' una creença limitant. Són, precisament el tipus de bloquejos interns que més es treballen en processos de psicoteràpia i coaching.

 

Virus mentals Gèminis.

Vull, per exemple, ficar-me al llit d'hora per descansar i, però, em quedo veient la tele. Aquesta és l'estructura bàsica i desconcertant dels virus mentals gèminis. “Vull X i faig Y”. També pot succeir que experimentem un estat emocional durant un temps. I passat aquest temps ens desconcerti la nostra anterior reacció, com si no haguéssim estat nosaltres.

Géminis s'ha popularitzat com un signe de l'horòscop. El terme ve etimològicament del llatí, i ens remunta al concepte bessons.

Els virus mentals Gèminis;  vull fer una cosa però faig una altra.

Les contradiccions internes ens impedeixen sentir-nos lliures i complets.

Els virus mentals gèminis es caracteritzen doncs per aquesta dicotomia entre dues parts. Dues polaritats oposades que semblen tenir creences i valors completament diferents.

Diferents modalitats de psicoteràpia, emfatitzen el treball amb les polaritats. Especialment la teràpia Gestalt.

Una característica comuna a tots els virus mentals és la que tots tenen una intenció positiva. En els gèminis, a més, en l' estructura profunda, la intenció de cada part sol ser la mateixa. Evidentment, aquesta intenció positiva escapa moltes vegades al coneixement conscient. Accedir a aquesta intenció és fonamental en tot procés terapèutic.

 

Una combinació mortífera

Hi ha una altra categoria que en realitat és una combinació dels tres anteriors i diferent en cada cas. Són els anomenats virus mentals assassins. Generen addiccions, depressió, compulsions, comportaments (auto) destructius i auto sabotatge.

Moltes vegades l' auto càstig és sentit per aquest tipus de dinàmica interior com una manera de fer justícia. Per tant d' assolir certa sensació de descans, 😯. Els virus mentals assassins s' han d' examinar en el context individual de la persona i, en no poques ocasions, s'arrelen en èpoques primerenques.

Superar addiccions i treball amb virus mentals.

Els virus mentals poden conduir a situacions d'extrema dificultat.

He vist moltes persones esclaves d' addiccions amb les que aconsegueixen un alleujament al desamor que van viure de petits. En aquests casos és important ressaltar que la vivència del nen interior no té per què ser real. És a dir, el nen hi va poder haver interpretat que els seus pares no el van estimar i equivocar-se d'arrel. No obstant això, i això és cruelment cert, aquesta convicció, encara que sigui falsa, pot conduir-lo a un comportament autodestructiu.

Els virus mentals assassins són els més difícils de treballar en processos de psicoteràpia.

Fins aquí una somera descripció de les categories de virus mentals. Tanmateix només són punts de partida, la complexitat de cada vida, de cada persona és única i irrepetible.

Fins el proper article rep una cordial salutació,

www.josepguasch.com

Virus mentals i treball amb l'ombra Sabadell

Virus mentals en psicoteràpia humanista i coaching generatiu. Josep Guasch, terapeuta, consulta a Sabadell, Terrassa i online.

 

Autoconeixement amb PNL Sabadell

BLOG


Com saber qui sóc jo? El nivell de la identitat segons la PNL.

Com saber qui sóc? Coaching i PNL de tercera generació a Sabadell, Terrassa i Online. Josep Guasch, psicoterapeuta, coach , consulta de psicoteràpia i coaching.

Com saber qui sóc Sabadell

Per conèixer-nos millor necessitem, també, moments de soledat.

Amb qui més estem des que ens coneixem és amb nosaltres mateixos. Ningú ha compartit més amb nosaltres que nosaltres. No obstant això la gran pregunta segueix aquí. Com saber qui sóc jo? És una pregunta presente a qualsevol procés bé sigui de psicoteràpia com de coaching.

A l' article Ser i fer en PNL vaig exposar una aproximació als nivells neurològics de la programació neurolingüística. Des d' aquesta perspectiva la identitat aglutina conductes, capacitats, creences i valors en el ser. Així doncs, la resposta a Com saber qui sóc jo? tindria resposta explorant aquests diferents nivells. No obstant això tant en la pràctica de psicoteràpia com de coaching sorgeix quelcom (aparentment) desconcertant:


Una part meva vol (per exemple) menjar més i una altra vol menjar sa i fer exercici. Llavors sorgeix l'interrogant Com saber qui sóc jo? Hi ha una divertida metàfora que sovint s'utilitza en gestalt i pnl.

Diuen que Nasrudín (*) va anar a descansar a un alberg en una etapa del seu viatge. Com que aquí dormien centenars de persones a la mateixa habitació es va preguntar: "En despertar Com sabré qui soc jo?”. Així que va decidir lligar-se un globus al dit gros del peu.

Però aquest lloc estava replet de bromistes. Així que un d'ells va decidir desfer el globus del peu de Nasrudín i se'l va lligar al seu. En despertar i veure el globus lligat al peu d'un altre, Nasrudín es va preguntar: "si aquest sóc jo.... Qui sóc jo?”

Els dos nivells de la identitat segons la Programació neurolingüística (PNL).

Qui sóc jo i per a què he vingut?

El paper de la identitat és definir la pròpia missió de vida.

Robert Dilts va actualitzar el model dels nivells en l' aprenentatge de Bateson El nivell identitat, segons la PNL, expressa els nivells de conducta, capacitats, creences i valors. Així, per respondre a la pregunta Com saber qui sóc jo? farem bé de revisar aquests altres nivells.

El nivell de la identitat es correspon amb la missió. La missió és el paper o el servei que prestem en un sistema major. És la resposta a preguntes del tipus: Què heu vingut a fer aquí? , Quin paper jugo a la vida? etc. Això està vinculat als nostres valors i capacitats. Els valors defineixen els nostres interessos més profunds i que més ens motiven. Les capacitats, allò en què som especialment competents. Quan despleguem els nostres valors i les nostres habilitats en entorns específics mitjançant conductes coherents, la nostra identitat es manifesta lliurement i competentment.

I això està vinculat a qui som. Així doncs saber quina és la meva missió va precedit per la pregunta Com saber qui sóc?
Ara bé, passa de vegades que semblen existir en nosaltres diferents "jos", diferents interessos i fins i tot capacitats. Realment som un o molts? La resposta que ens dona la PNL és essencialment pragmàtica:

Existeixen dos nivells en la identitat. Un és l' ego i un altre que podem anomenar ànima, essència, jo profund etc. L'ego obeeix als diferents rols que manifestem en la vida. El nivell de l'essència al nostre JO profund.


Com saber qui sóc jo? La tendència de l'ego/identitat a identificar-se.

Com saber qui sóc jo? Sabadell

L'ego tendeix a identificar-se amb rols, filiacions, defectes, virtuts etc.….

Una primera aproximació a la pregunta Com saber qui sóc? és Qui estic sent? És a dir, en aquest moment, amb aquestes persones, en aquest indret. Una percepció poc clara de la identitat comporta una inèrcia, la identificació. Identificar-se amb (X) és una fantasia que tots vivim. De la mateixa manera que Nasrudín "va ordir" desatinadament identificar-se amb un globus a nosaltres ens passa una cosa semblant.

El genial humorista Pepe Rubianes el va deixar estampat en un dels seus irreverents gags:

"Dir que hem guanyat quan veiem un partit de futbol
és com veure una peli porno i dir – hem follat-"
.

La resposta a la pregunta Com saber qui sóc? transcorre en dos nivells diferents.

En el procés d'identificar-nos el nostre ego juga el seu rol concret. Tanmateix ens allunyem del nostre jo profund.

I per respondre a Com saber qui sóc jo? cal saber abans amb què m'estic identificant. És posar consciència en la inconsciència. Una cosa inherent a qualsevol procés bé sigui de coaching com de psicoteràpia.

Aquesta característica de l'ego d'identificar-se la podem veure per exemple:


– La persona que s'identifica amb la seva malaltia diu "sóc diabètic"
– Qui s' identifica amb un defecte: "Sóc mentider "o amb una virtut "sóc sincer".
– També qui ho fa amb una filiació: "Sóc del Barça (del Madrid, del Betis etc....)
– Fins i tot qui ho fa amb una professió: "Sóc psicoterapeuta (coach , carter, policia etc....)

A més hi ha altres nivells d' identificació. Per exemple el caràcter, el rol en el treball, el ser pare o mare... Menció a part l'anomenat per alguns el "jo social" que Jung va anomenar "persona”. És a dir, aquesta part de l'ego que s'adequa a les normes socials de tota mena.

En posar consciència podem respondre a la pregunta Com saber qui sóc jo?. Bé sigui que es tracti d'una identificació parcial com de la nostra essència.

Aquesta identificació parcial, amb aspectes esbiaixats de la nostra personalitat ens pot conduir a prendre decisions errònies. Especialment en el terreny dels nostres valors i objectius. Si vols saber-ne més pots trobar-lo al següent article:

Jo construeixo la meva pròpia realitat… però qui sóc jo?

El treball amb les subpersonalitats o els jos en psicoteràpia i coaching.

Com saber qui sóc des de les subpersonalitats

Subpersonalitats o diferents jos de cadascú.

En si no és perjudicial aquest procés d' identificació, sempre que no ens deixem engolir per ell. Quan això passa, passa com en el conte "El cavaller de l'armadura oxidada". El cavaller que es va identificar tant amb la seva armadura que no sabia treure-se-la. I no només això, gairebé ni sospitava que la portava posada. Ell va acabar sent la seva armadura i quan va voler treure-se-la gairebé li costa la vida.

Conèixer les subpersonalitats no és suficient per respondre a la pregunta com saber qui sóc? Tanmateix identificar-les ens ajuda a una aproximació al nucli profund.

Comencem identificant darrere de cadascun dels patrons d'actitud i conducta moltes vegades inconscients. Podem, per facilitar el treball, posar-los nom. Per exemple: mandrós i crític; golafre i obsés de les dietes i exercici; dependent i independent.

Gairebé sempre apareixen en parells d'oposats (polaritats). Altres vegades apareix només una subpersonalitat però no la seva polaritat. Per exemple l'obsessivament puntual. En aquests casos estarà bé en sospitar que hi ha una subpersonalitat – contrapès, en el més profund del subconscient.

La teràpia amb subpersonalitats es fa servir tant en coaching com en psicoteràpia. En aquest article no podem entrar en profunditat, no obstant això una primera aproximació consisteix a reconèixer-les i nomenar-les. Així començo a respondre'm a la pregunta com saber qui sóc? per eliminació. O més ben dit, sabent que sóc aquesta subpersonalitat (per exemple el golafre) i sóc molt més que ella.


Com saber qui sóc? Les subpersonalitats i la intenció positiva.

Teràpia de les parts Sabadell

En nosaltres no només hi ha un àngel i un dimoni.

Cada subpersonalitat compleix una funció en l'entramat de la nostra existència. Fins i tot, quan aparentment ens fa mal, té una intenció més enllà de l'aparent perjudici. Cadascuna d' elles té una necessitat i, alhora, compleix amb una intenció positiva. Identificar aquestes necessitats i intencions positives és part de la resposta a la pregunta com saber qui sóc?

Cosa diferent és que la manera com cadascuna persegueixi satisfer aquesta necessitat sigui adequada o no. No confondre mai el què? amb el com? Un exemple que ja he descrit alguna vegada però que em va impactar i emocionar:

Es tracta d'un home alcohòlic de llarg recorregut. Volia superar el seu alcoholisme però no trobava la manera malgrat les diferents modalitats de psicoteràpia que va provar.

Vam estar indagant què li passava quan prenia el primer glop. Va descobrir que una sensació càlida apareixia en el seu plexe solar. El vaig convidar a associar-se al seu personatge alcohòlic juntament amb la sensació.

En aquell moment va trencar a plorar. La recerca incessant era amor. Aquesta era la necessitat no resolta que apareixia en forma de calidesa quan bevia. Per suposat no és la millor forma, però en algun moment de la seva vida va aparèixer com un recurs d'emergència. Després es va instal·lar i ancorar d'una manera semi inconscient.

Quan busquem respondre a com saber qui sóc? també hem de buscar les ferides emocionals. Altrament la resposta seria incompleta. És bàsicament la diferència entre psicoteràpia i coaching. La primera s'assenta a solucionar ferides anímiques. El coaching es focalitza més en les capacitats i a fer-les operatives.


Relacionar-nos amb les nostres subpersonalitats des del nostre centre.

Com saber qui sóc jo? La resposta està en el centrament.

El centre és una altra manera de parlar de la nostra identitat profunda.

Darrere de cada subpersonalitat hi ha necessitats no resoltes. I, en el fons, la intenció positiva que tenen és satisfer-les. Això ens ajuda a relacionar-nos amb les nostres parts difícils d'una manera més amable i compassiva. En identificar aquestes necessitats ens acostem a la resposta a com saber qui sóc jo?

Un exercici preliminar suggerit és el de reconciliar-nos amb les nostres parts des del nostre centre. Pots veure una proposta d'exercici de centrament en el meu article: El centrament en psicoteràpia i coaching. I un enllaç a l'àudio que l'acompanya.... Pràctica de centrament estàndard. Llavors, des del teu centre, acollir i acceptar aquesta subpersonalitat ferida, amb la seva necessitat i intenció positiva. És com rebre un nen que, amb bona intenció, ha après conductes equivocades.

El segon pas consisteix a reconèixer la necessitat no resolta, la intenció positiva.

Seguidament trobar formes creatives i diferents de satisfer aquesta necessitat no resolta. I finalment reconèixer que tu ets aquesta subpersonalitat... i ets molt més que ella. Sense aquesta acceptació, la resposta a com saber qui sóc? quedaria incompleta.

En el proper article aprendrem com desidentificar-nos de les identificacions per…

Fins llavors, rep una cordial salutació,

www.josepguasch.com

Metàfores a Gestalt i PNL Sabadell

Els ensenyaments de Nasrudín, meitat savi meitat bufó.

(*) Nasrudín és un personatge fictici que apareix en relats de la tradició sufí. Sovint, les seves anècdotes s'utilitzen com a metàfora que reflecteixen diferents moments en processos de psicoteràpia i coaching. Especialment en les modalitats de teràpia transpersonal, pnl i Gestalt.

 

Anterior article relacionat: Ser i fer el sender dels nivells neurològics en PNL, Coaching per al despertar

Següent article relacionat: Interpretació de la realitat. Consciència i despertar amb PNL

Teràpia de subpersonalitats a Sabadell


Com saber qui sóc? Coaching i PNL de tercera generació a Sabadell, Terrassa i online. Josep Guasch, psicoterapeuta, coach , consulta de coaching i psicoteràpia.

Treball amb les nostres creences amb PNL

BLOG


La Matrix de les nostres creences, és la nostra vida una gran mentida?

La matrix de les nostres creences, consulta a Sabadell, Terrassa i online. Josep Guasch, psicoterapeuta, coach , Coaching i psicoteràpia (PNL, Hipnosi, Teràpia Gestalt, Anàlisi Transaccional, Nen interior, tractament fatiga pandèmica)

"En un lloc, no sé on,
hi havia no sé quin sant,
que resant no sé què,
guanyava no sé quant….”

Treballar la matrix de les nostres creences Sabadell

Les nostres creences conformen el motlle que dibuixa el nostre guió de vida.

Per estudiar el vincle entre creences i llenguatge començaré per aprofundir en això que anomenem creences. Però ho faré des d'un punt de vista diferent a l'habitual. El presentaré amb el concepte de la matrix de les nostres creences. I per explicar-me comencem per definir el concepte matrix. Traduït al català "matriu”, és a dir un motlle en el qual es dona forma a alguna cosa. Per extensió la RAE la defineix com una entitat principal generadora d' altres. En psicoteràpia i coaching s'estudia una cosa coneguda com a guió de vida. Es tracta d'un argument vital que gravita al voltant d'una constel·lació de creences. El guió vital és el nucli, la matrix de les nostres creences

Quina relació té el concepte matrix i les creences? Per això em remetré a un hipotètic experiment proposat per la filosofia.

 

El cervell en una cubeta i la matrix de les nostres creences.

"El cervell en una cubeta" és un experiment mental. Planteja la possibilitat d'un cervell mantingut viu, en condicions de laboratori, i connectat a una súper computadora. Aquesta ofereix una sèrie d'estímuls que procuraria al cervell la il·lusió de viure en una realitat. Evidentment, un experiment mental planteja un escenari hipotètic, imaginada. La virtut d'aquesta conjectura és que ajuda a pensar una mica més enllà dels nostres límits.

La famosa pel·lícula matrix partiria (en mode similar) d' aquest supòsit. Estem presoners d'una realitat virtual que ens ofereix un escenari al qual no podem objectar res. I no podem objectar res a aquesta realitat ja que la prova per fer-ho està "fora" d'aquest univers virtual… Llevat de, és clar... que prenguem “la píndola”. Podríem dir, d'una altra manera, que decidim emprendre un procés de coaching o psicoteràpia.

És possible que les nostres creences estiguin influenciades
per una matriu que ens defineix?

Canviar el nostre guió de vida Sabadell

Som cervells que creuen viure una vida?

Vegem, per començar, com percebem la realitat amb la vista.

1º.- L'ull percep els estímuls lluminosos en forma d'ones electromagnètiques. Aquestes contenen informació relativa a la intensitat i color de la llum.

2º.- Posteriorment, la retina transforma la llum en impulsos nerviosos (de naturalesa elèctrica). Aquests impulsos nerviosos es dirigeixen al cervell a través del nervi òptic.

3º.- El cervell és qui processa els estímuls, els reconeix, interpreta i dóna formes útils i amb sentit per a nosaltres.

Així, doncs el que percebem "aquí enfora" és una cosa transformada "aquí endins”. És a dir, el nostre cervell ens ofereix la seva versió del que passa en el món extern. Jo diria que aquesta és la primera matrix de les nostres creences. És a dir, si pogués veure'm tal com sóc, no sé si m'espantaria, em disgustaria o m'alegraria.

Però hi ha més, molt més....

 

Noam Chomsky, estructura profunda i estructura superficial.

Chomsky, en la seva visió de la gramàtica transformacional, establia aquests dos nivells Estructura profunda i Estructura superficial. Posteriorment, la programació neurolingüística va incorporar aquest model per estudiar la comunicació. Vegem un exemple.

El meu amic em diu: "Ahir vaig comprar un cotxe". Aquesta és la estructura superficial. Jo puc, en absència de més dades, imaginar que va comprar un cotxe marca Audi Quattro, de color gris marengo. Per suposat en un concessionari Audi que conec i el venedor, algú vestit amb un vestit blau fosc.

Ara, amic/ga lector/a què vas imaginar tu?

Si has imaginat el mateix que jo, compartim alguna cosa d'una mateixa matrix!, és bastant improbable. Tanmateix podríem anar més enllà. El venedor parlava català o castellà?, ¿era alt, baix, amb bigoti?, hi havia més cotxes? Quins altres cotxes hi havia al concessionari? I així podríem anar ampliant les possibilitats.

És a dir, inconscientment, cadascun de nosaltres "omple" la informació que falta amb el nostre univers interpretatiu. És l'estructura profunda, cap a on, internament, ens porta cada frase. Per ser una cosa més gràfica jo imagino l'estructura profunda com les arrels d'un arbre. Arrels que es poden ramificar fins a gairebé l'infinit i sustenten el tronc i la copa, l' estructura superficial. I encara que no ho sembli, ja estem en la matrix de les nostres creences, i hem passat per dues matrius.

  • La primera, el que veiem allà fora és una interpretació del nostre cervell.
  • La segona, derivada de la frase del meu amic: "ahir vaig comprar un cotxe".

Estructura superficial i profunda en el llenguatge, PNL Sabadell

El que diem, és tot just la part visible del que està a la nostra vivència interior.

Vegem la segona matriu. Podem realment visualitzar un cotxe com un ens abstracte? Jo no, i sospito que, generalment, ningú és capaç de fer-ho. En el nostre univers intern li donem una forma, encara que no siguem conscients. Per què (jo) vaig triar visualitzar un Audi quattro? És un cotxe elegant, segur i veloç. Aquí ja apareixen, espontàniament, tres valors: elegància, seguretat i velocitat.

Ara bé...¿Com es relacionen valors i creences?

Una altra persona bé hagués pogut visualitzar aquests tres valors en marques diferents de cotxes. Un Volvo, un Lamborghini, un Ferrari... etc.. La relació entre el valor i com ho veiem a la realitat forma part, també, de la matrix de les nostres creences. I encara més, una altra persona podria haver triat visualitzar un altre tipus de cotxe en funció d'altres valors. Per exemple, seguretat, fiabilitat, comoditat etc. I tot i així podríem discutir sobre quins cotxes diferents representen aquests valors.

Valors i creences, el vincle subjectiu

Un cop vaig llegir sobre dos socis que van haver de demanar un procés de coaching per resoldre una sèrie de desavinences. Tots dos estaven d'acord en un valor que era el nucli de la bel·ligerància: professionalitat. A un, la seva professionalitat l'obligava a ser el primer a entrar i l'últim a sortir de la feina. És a dir, donar exemple als col·laboradors. Per a l' altre, la professionalitat era una cosa diferent. Fixar un objectiu, definir un pla d' acció i comunicar-ho d'una manera clara als col·laboradors. I, per descomptat, aconseguir l' objectiu o corregir el pla d' acció si procedia. Veiem, doncs, dues maneres d' entendre un valor en la matrix de les creences d' aquests dos socis.

I, en què es basen les nostres creences? Doncs jo crec fermament que en les nostres experiències més primerenques, o algunes altres que ens van impactar profundament. Evidentment, la idea no és meva. La construcció lingüística que les reflecteix no és més que una forma d'expressar una convicció interna que està per sota de les paraules. Per això, al treball amb les creences normalment no proposo frases "positives" més que com un reforç. Són només l' estructura superficial, no la profunda matriu, el nucli.

La creença és una convicció interna sobre la realitat que li atorga sentit i significat. Sol prendre forma de generalització. La generalització és, també, una matrix de creences. Per exemple, una vegada em va mossegar un gos i és possible que ara em facin por tots els gossos. Aquesta és la base del treball de re-empremta. Identificar la primera vegada que alguna cosa ens va impactar prou per instal·lar-se com a generalització. Una primera empremta.

Valors i creences, més exemples.

Defineix la paraula llibertat i demana a algú més que la defineixi, segueix amb paraules com honestedat, dignitat… paraules referides a valors i qualitats més abstractes. És probable que les discrepàncies vagin en augment…

Les paraules tenen la capacitat d'evocar imatges, records, associacions, valors, conceptes ancorats en la nostra experiència interna, subjectiva. I si bé una paraula és una convenció associada a un significat en cada cultura, no sempre està clar a quina experiència interna individual es refereix. El significant (els signes gràfics quant a convencions que expressen una paraula en un idioma concret) de cada paraula ens remet a una Estructura Superficial, mentre que el Significat ens dirigeix cap a la Estructura Profunda (imatges i experiència subjectiva individual). A més, moltes, de les paraules estan associades la nostra matrix de creences profundes.

I això no ha fet més que començar....

I ara va una matrix de creences universal (o gairebé)….

Quan responsabilitzem els altres del nostre malestar.

Vegem frases com: “Em vaig enfadar pel que va dir el meu germà”, “em va ofendre”, “em fas sentir obligat”. La primera realitat implícita, de manera una mica diferent, en cadascuna d' aquestes frases és la mateixa. És tant com dir, “la causa del meu enuig, malestar etc....." és una altra persona.

Don Juan, el bruixot que va alliçonar Carlos Castaneda, en parlava com la importància personal. Castaneda el va recollir a la següent frase:

El major enemic de l'home és la importància personal. El que el debilita és sentir-se ofès pel que fan o deixen de fer els seus semblants. La importància personal requereix que un passi la major part de la seva vida ofès per alguna cosa o algú."

Aquest aferrament a la importància personal és una de les més importants matrix de les nostres creences. D'aquí van derivar els tolteques la necessitat d'esborrar la història personal. Aquesta tradició xamànica ho treballa amb la recapitulació. Taisha Abelar descriu aquesta tècnica d'una manera novel·lada al seu llibre "On creuen els bruixots”. I aquí seré doblement molest, això últim és també una creença.

Matrix de les nostres creences

La importància personal i l'egocentrisme.

Vull ser molt clar (no sé si ho aconsegueixo). No vaig de gurú, no vull alliçonar ningú, jo sóc el primer a caure en aquestes creences. Som humans i, en certa mesura, és normal que aquest tipus de matrix de creences ens tinguin. Però puc triar veure-les, no veure-les i, probablement, deixar-les anar. També puc adonar-me que encara no estic preparat per deixar-les anar. Només proposo una feina de consciència .

Ara et proposo examinar les tres frases anteriors.

 

"M'enfado pel que va dir el meu germà"; Causa-efecte.

Jo crec que és la frase menys manipuladora de les tres. Almenys reconeix que "m'enfado", no que "em va enfadar". Però aquest enuig ho atribueix al que va dir l'altra persona (el seu germà). Ho veurem amb més deteniment en un altre post, però forma part de les creences amb estructura "causa-efecte". A l'estructura profunda subjau la creença “tu ets la causa que jo m'enfadi” (a mi mateix).

Fritz Perls, el creador de la teràpia gestalt, era visceralment clar, de vegades semblava fins a redundant (i això és la meva creença). Podia fer-li dir a aquesta persona "jo m'enfado a mi mateix” (quan vaig sentir el que vas dir). Fins i tot, la segona part de la proposició l'obviava, per això la poso entre parèntesis. I en realitat és així, ningú pot fer-nos mal amb insults o menyspreus llevat que ens agredeixi físicament. El problema és sempre el que nosaltres fem internament amb el que ens diuen.

Que algú ens pugui fer mal amb el que ens diu, és una de les matrix de les nostres creences més limitants i falses.

Això no vol dir que tinguem o no raó segons els convencionalismes socials (una altra gran creença). Vull que se m'entengui bé, no estic en contra de les creences, sí que vull visibilitzar com ens tenen. Com necessitem, com a cultura, viure en una matrix de creences.

Segur que és humà “sentir-se” ferit si un ésser estimat ens menysprea. Però aquest “sentir-se” ferit és un “sentir-me” ferit per les expectatives que vaig dipositar en aquesta persona. I probablement necessiti un temps per redefinir les meves expectatives sobre aquest algú. O probablement sobre mi. O res d' això o ambdues coses alhora. Però torno sempre a mi.

 

"Em va ofendre" la matrix de creences més demolidora

És la forma d'expressar la creença més "a sac”. Ja no és com abans que a l'estructura profunda de la persona subjauen dos moments. “Jo m'enfado…. (Temps u) pel que va dir ell” (temps dos). A l'estructura profunda d'aquesta frase subjau la idea “ell em va llançar una ofensa". Implícit necessari per comprendre el “em va ofendre”.

La paraula ofensa és una nominalització, és a dir, congela un acte en curs en una substantivació. És una de les formes més utilitzades per manipular subtilment. En un altre post parlaré sobre això doncs mereix capítol a part. De totes maneres, si vols, pots llegir aquest article sobre les nominalitzacions com a estratègia de manipulació

 

"Fas que em senti obligat, atacat, etc... "la crème de la crème"

Ningú ens fa enfadar, ens enfadem nosaltres mateixos

Ens enfaden o ens enfadem?

Per a mi és una matrix de creences estrella. Amaga un auto-engany, un equívoc i una manipulació, tot en unes poques paraules.

En primer lloc el "fas que em senti" ens remet, a la creença referida anteriorment. La causa-efecte. "Algú de l'exterior em fa sentir....X". Ja hem vist com, en realitat, som nosaltres els que ens “muntem les nostres pel·lícules”. Vegem l'altra part:

Fas que em senti (obligat, manipulat, atacat, vigilat, enganyat etc ...). Una altra variant "em fas sentir... X”. Aquí tenim el que jo he batejat com una "creença perfumada” (compte, l'"etiqueta" és només cosa meva). Algú em va dir una vegada: "Em fas sentir atacat", jo, suposo que vaig fer cara d'estranyat. Aleshores em va deixar anar… “Ahhhhhh com és el meu sentir….” (Crec que em donava a entendre que com era el seu sentiment, estava excusat de qualsevol altra consideració al respecte).

Responsabilitat enfront de projecció.

Jo proposo una altra manera de dir això. “Crec que m'estàs atacant”, o “crec que m'intentes manipular”, “crec que m'estàs obligant”…. Per dues raons:

1.- Els verbs atacar, manipular, enganyar, vigilar, obligar, oblidar, etc ... NO SÓN SENTIMENTS NI EMOCIONS. Per tant, antecedir el "sentir" com una cosa espontània que sorgeix d'una emoció o sentiment és pur engany... I també un intent de manipulació. És típica la frase: “sento que ja no m'estimes com abans”. És trist, però no és sentir, és creure.

2.- Reconèixer la creença ens responsabilitza de la nostra interpretació. És més honest. A PNL, a aquest tipus de creença se l'anomena LECTURA MENTAL. Bàsicament és pretendre endevinar allò que l'altre sent, pretén, necessita etc.… I, cura! No pressuposo que sigui cert o no, només caure en el compte que és una creença.

Jo crec que una forma més correcta de dir-ho seria: "Crec que m'estàs obligant i em sento enfadat (o trist, indignat, frustrat etc....)”. L'enuig sí que fa referència a un sentir. Així incloem en una frase el sentir i la creença. No deixa de ser una matrix de creences, però més neta.

Bé, com he dit abans, això només ha començat. Seguirem en un altre article.

Fins llavors, rep una cordial salutació,

Aprendre a alimentar el nostre cervell amb missatges inspiradors.

Les connexions al nostre cervell s'alimenten de les nostres experiències i aquestes conformen les nostres creences.

www.josepguasch.com

Anterior article relacionat: Llenguatge i realitat. Com les paraules revelen i construeixen la nostra realitat.
Següent article relacionat: L' origen de les creences limitants. El que ens impedeix ser nosaltres mateixos.

 

Et convido a participar al meu blog ampliant idees. Per exemple, aportant suggeriments o compartint els teus dubtes a l'apartat al peu del mateix.

Ah!!, i si t'ha agradat i et ve de gust, et convido a compartir l'article. També comentar i / o puntuar amb les estrelles en el resum que trobaràs més avall.

Estàs interessat en un programa personalitzat de coaching i/o psicoteràpia? Contacta amb mi sense compromís!:

Telèfon: 615.56.45.37 – Mail: jspguasch@gmail.com Web: Formulari de contacte

Si vols, pots rebre còmodament la meva News Letter amb tots els articles del bloc. També, activitats, promocions i informació interessant i pràctica: Sí vull rebre la News Letter

Si coneixes algú que pogués estar interessat, en aquesta informació, no dubtis a compartir-la

Coaching i psicoteràpia a Sabadell

 

 

La matrix de les nostres creences, consulta a Sabadell, Terrassa i online. Josep Guasch, coach , psicoterapeuta, consulta de coaching i psicoteràpia (Assertivitat, lideratge, teràpia de parella, gelos, ludopatia, depressió, tractament fatiga pandèmica)

 

Llenguatge i realitat, com definim el nostre món segons la PNL

BLOG


Llenguatge i realitat. Com les paraules revelen i construeixen la nostra realitat.

Llenguatge i realitat, Josep Guasch, psicoterapeuta, coach a Sabadell, Terrassa i online. Consulta de coaching i psicoteràpia (PNL, Hipnosi, Teràpia Gestalt, Anàlisi Transaccional, Nen interior, coaching fatiga pandèmica)

 

«Hi ha altres mons, però són en aquest»
Paul Éluard.

 

Llenguatge i realitat a PNL Sabadell

Les paraules conformen el llenguatge amb què revelem el nostre mapa de la realitat

Una diferència qualitativa de l'espècie humana rau en la nostra habilitat lingüística. Amb ella podem descriure minuciosament la realitat, o millor dit, "la nostra experiència d'ella". No obstant això, aquest vincle entre llenguatge i realitat no està net de la nostra particular idiosincràsia. I precisament, per ser humans, som molt diferents els uns dels altres.

Aquesta diversitat pot ser molt enriquidora, altres vegades motiu de conflictes. Sovint veiem això els que ens dediquem a la psicoteràpia i/o el coaching. I una de les disciplines que més s'ha dedicat a aquest estudi és la PNL. El vincle entre la nostra ment i "el real". I aquest vincle està en la nostra experiència subjectiva.

Tal com diu una pressuposició de la PNL: “El mapa no és la realitat.” I una de les formes de codificar aquest mapa està en el vincle entre llenguatge i realitat. Un vincle simbòlic arrelat al subconscient, o com diem a Gestalt en el "no adonar-nos-en".

Llenguatge i realitat en un exemple

Imagina que dius Plou!! I t'escolten un pagès i un carter. Quines diferents expectatives despertarà en un o altre la perspectiva de la pluja?…

Suposo que la sola expectativa de pluja despertarà en un bones notícies i en l'altre un dia molest de feina…


Seguirem amb el que estableix l'article: PNL i Llenguatge en els nivells neurològics. La programació neurolingüística en paraules. Començarem amb un altre exemple:

Llenguatge i realitat, nivells entorn, conducta i capacitat en PNL.

Programació neurolingüística i habilitats socials a Sabadell

Amb les paraules descrivim el nostre entorn.

En un procés de psicoteràpia un client referia que la seva parella es queixava de la seva lentitud. En concret li deia: “Ets molt lent". Durant la conversa va dir, gairebé com un crit reivindicatiu, "És que al matí, en despertar, sóc incapaç de moure'm de pressa". En a penes quinze paraules tenim diferents visions del vincle entre llenguatge i realitat. Vegem:

La parella li diu: "Ets molt lent". El verb "ser" sol referir-se a fets i característiques inherents o molt estables. Per exemple no és el mateix dir "sóc tonto" que "estic tonto". El primer és més durador, el segon transitori. Així doncs, una frase assenyala la identitat i l' altra a un estat transitori.

Sabem que un estat transitori apunta a un comportament o capacitat en un moment o lloc determinat. Per tant a un entorn. PERO NO QUALIFICA CATEGÒRICAMENT I IRREVERSIBLEMENT LA PERSONA.

Així, al client de psicoteràpia, la seva parella el qualificava (gairebé condemnava) com SER LENT. És a dir l'identificava amb la lentitud. I ell es regira amb una frase que apuntava a una altra realitat diferent: “al matí en despertar” (entorn). “Sóc incapaç de moure'm de pressa”. “Moure'm” (conducta), “incapaç” (In/capacitat) de fer-ho de pressa. A més, imbuïda està una creença, la de "ser incapaç de fer-ho així". Veurem en el proper article sobre llenguatge i realitat aquesta curiosa característica de les creences. La de permeabilitzar qualsevol altre dels nivells neurològics definits per la PNL.

La PNL no fa més que visibilitzar el vincle entre llenguatge i realitat que ja coneixem intuïtivament.

Això ho sabem d'una manera intuïtiva. No és el mateix ser gandul (identitat) que fer el gandul (comportament). O durant aquest semestre (temps/entorn) no vas estudiar el suficient (conducta). O “encara no has après a estudiar d'una manera continuada” (capacitat). Important l'adverbi encara (...). Inclou la pressuposició que en el futur sí que sabrà fer-ho.

Altres exemples com no és igual “ser tonto” que “fer el tonto”, “ser mentider” a “dir una mentida” etc.

Vegem a continuació aquest vincle entre llenguatge i realitat, amb deteniment, des de diferents plànols.


Les paraules en el nivell de l' entorn

Seguint amb el model dels nivells neurològics de la PNL, vegem com és el llenguatge en aquest context. El vincle entre llenguatge i realitat en l' entorn es caracteritza per el descriptiu. Les expressions descriptives detallen les característiques de la realitat d' una manera específica. És a dir utilitza els trets observables, quantificables, constatables referits al medi ambient. Per tant utilitza un llenguatge basat en dades sensorials referides al on, quan i amb qui.

Alguns exemples: "el cotxe és vermell", "veu aguda", "va arribar a les 20.15", "el vi té un sabor afruitat", "clima humit". En aquest nivell llenguatge i realitat se centren en el més concret i constatable. I si bé tendeix a l'objectiu, no sempre és així. Per exemple: "A l'habitació feia fred". Si bé la frase ens descriu la temperatura -un element exogen- de l'entorn, no és del tot objectiu. Per a qui és fred? i sobretot ¿comparat amb què?


Les preguntes tipus: quan?, amb qui?, en quin moment? ajuden a delimitar l' entorn.


Llenguatge i realitat, una pràctica senzilla per explicitar el mapa de l'entorn.

Als tallers que imparteixo convido els assistents a compartir algunes experiències. Per exemple, llegeixo aquesta frase "El gat va saltar per la finestra". Parlem d'una acció (va saltar) referida a un entorn (finestra). Tots sabem del que parlem, ara bé .... Quan explorem l'experiència interna que desperta aquesta frase advertim el diferents que som:

Hi ha qui veu un gat siamès, altres d' angora, altres de carrer. Hi ha qui visualitza que salta per una finestra ampla, estreta, d'un baix o d'un catorzè pis. Algunes persones, en la seva experiència interna, veuen el gat caure sobre arbres, d'altres de peu i no falten els que, directament, s'entristeixen perquè el gatet s'esclafa.

Amb aquest exemple només vull cridar l'atenció sobre el mapa tan diferent que tenim de la vida. I això ho podem veure clarament quan examinem aquest vincle entre llenguatge i realitat. I precisament en un dels nivells neurològics més concrets, el de l'ambient.

 

Com parlem quan ens referim a la conducta.

Habilitats socials i conducta assertiva amb PNL a Sabadell

La conducta també es manifesta en la interacció amb altres persones.

La PNL es refereix al comportament com allò que fem concretament. És a dir el Què faig (o no faig). El llenguatge referit a la conducta es recolza en verbs (referits a accions) i adverbis (que matisen l'acció). Per exemple: "ell camina (acció) de pressa (adverbi)”.

Aquí vull cridar l'atenció sobre un matís important. La diferència entre adverbi i adjectiu. El adverbi apunta a la conducta, el adjectiu a la identitat. L'adverbi és una paraula que matisa un verb, i en ocasions un adjectiu o adverbi. Vegem i desenvolupem l'anterior exemple: "Ell camina (verb) de pressa (adverbi) però tranquil·lament (adverbi)”. Veiem que l'adverbi tranquil·lament modula l'adverbi de pressa. I alhora, l'adverbi de pressa qualifica el verb camina.

El adjectiu, des del punt de vista de la gramàtica, complementa un substantiu. Segons el prisma de la PNL, complementa la identitat (equivalent del subjecte en gramàtica). Això és de summa importància per a qualsevol procés de psicoteràpia o de coaching. Així no és el mateix dir: "Ell camina ràpid (conducta)" que "Ell és ràpid (Identitat)”. Fins i tot podem estirar alguna cosa més l'exemple: Ell és ràpid, però camina malament. L'adjectiu "ràpid" qualifica la seva identitat (subjecte), l'adverbi “a poc a poc” gradua el seu comportament (verb). Tornem al referit anteriorment, no és el mateix fer el gandul que ser gandul.


Llenguatge i realitat en les capacitats.

Recordem que les capacitats es refereixen al com fem el que fem. És important destacar aquí que el com es refereix a quina tàctica o estratègia utilitzem per fer alguna cosa. O fins i tot per a aconseguir fer alguna cosa! Un error habitual és el confondre el com referit a una qualitat. Per exemple:


– "Com treballa?”
– "Treballa bé i ràpidament."

Aquí veiem que el com es refereix a un verb (treballar). Fins i tot tal com vam veure abans pot referir-se a la identitat:

– "Com és el teu amic?”
– "És molt divertit"

És un error que he advertit en alguns estudiants i practicants de PNL. Per aquest motiu, tot i que en la majoria de formacions, llibres i cursos de PNL es refereixen al com per parlar de capacitats jo prefereixo utilitzar altres termes. Per exemple, ..Quins passos utilitza? O ¿Quines estratègies?…per fer X?

Vegem un exemple que, alhora, engloba els tres nivells.
"Cada matí el primer que faig és el llit, endreço i netejo (conducta) la meva habitació (entorn). És veritat que és una disciplina que em suposa un esforç. Per aconseguir-ho, em recordo el bé que em sento en entrar a la meva habitació i veure-la neta i endreçada (capacitat).

La estratègia que utilitza per fer-ho (el com) és recordar-se a si mateix el bé que es sent al ….

El nivell neurològic de les capacitats, un punt d'inflexió en psicoteràpia i coaching.

El nostre mapa mental de la realitat no és la realitat

La realitat no és el nostre mapa mental de la mateixa.

Les capacitats o habilitats són motiu de la majoria d' intervencions en processos de psicoteràpia i coaching. En PNL s' estudien i elaboren estratègies específiques. Per exemple fer la distinció entre objectiu o procés. Són els anomenats metaprogrames, un esglaó entre les capacitats i les creences.

El vincle entre llenguatge i realitat, en les capacitats, ho podem veure en la següent frase:

"Només amb pensar en mullar-me les mans, tocar els plats greixos i la fatiga de estar dempeus, se'm passen les ganes de fregar els plats."

Ó:

"M' imagino la cuina neta i lluent i olor a net per animar-me a fregar els plats"

Vegem les dues estratègies diferents que revelen les dues frases.

 

Com em desmotivo a fer alguna cosa.

La paraula inicial "només" de la primera frase ja comença a ser indicativa. El que segueix no té desperdici. "Pensar en mullar-me les mans, tocar els plats i la fatiga..." Ens remet a un llenguatge estrictament cinestèsic, relacionat amb sensacions corporals. Si vols saber més pots veure el següent article: Despertar consciència amb pnl

Llenguatge i realitat interna

Motivar-nos i desmotivar-nos està al nostre abast… però cal saber fer-ho.

És una estratègia... A més aquesta estratègia està relacionada amb el procés de fregar els plats, no amb el resultat final. És a dir la persona manté en ment el temps que ha d'estar fregant els plats. La conclusió lògica és: “Si només pensant (X) se'm passen les ganes".... Implicit hi és: "Quan ho faci pot ser terrible" (o alguna cosa així). És una estratègia interna genial... ¡per desmotivar-se!

Aquest és el "com" al qual es refereix el nivell de les capacitats. Vegem ara un altre "com".

Com puc motivar-me a fer aquesta cosa.

Vegem ara com ara les distincions de la pnl i el llenguatge, revelen una altra realitat interna.

"M' imagino (Visual) la cuina neta i lluent (visual) i olor a net (sensació) per.... ”

En aquest cas l'estratègia es refereix a dues imatges internes i una sensació olfactiva. Però a més hi ha una altra estratègia que és la definitiva. El procés mental està vinculat a l' objectiu final, no al procés.

Atenció, no vol això dir que les representacions visuals siguin més motivadores que les cinestèsiques (sensació). Tampoc que el metaprograma objectiu sigui més efectiu que el procés. Simplement utilitzats d' aquesta manera genera una predisposició o una altra.


La clau està en com estructurem el nostre pensar. En això estan implícits:


El sistema representacional.
Les submodalitats. Podem advertir, per exemple, la submodalitat lluent com a més intensa que, simplement opaca en una imatge.
– La seqüència que utilitzem per vincular els diferents ítems.
– Els metaprogrames.

Per suposat que no hi ha estratègies millors que altres. Tot depèn del per a què les utilitzem. D'altra banda, cada estratègia interna és única en cada persona. De totes maneres, et convido a reproduir al teu interior aquestes dues si vas a fregar els plats. Ja em diràs què passa.


El llenguatge i la realitat en el nivell de les capacitats.

Com sabem o no fer alguna cosa

Les nostres competències indiquen el que sabem o no fer.

Les paraules que utilitzem per referir-nos a l'activitat en aquest nivell tenen a veure amb activitats internes. Per suposat "em considero capaç o incapaç", “penso”, "crec", "sento". Verbs, la major part de les vegades inespecífics, que apunten a una capacitat o habilitat. Alguns exemples: “vaig escriure un vers”, “tocar la guitarra”, “compondre una cançó”... És important destacar que aquests verbs inespecífics porten implícit el "ser capaç de", per exemple "compondre una cançó".

També algunes paraules que apunten a com processem la nostra experiència. Comuniquem el mateix en dir:

Comprenc el que dius (auditiu intern).
Veig el que dius (visual intern).
Sento el que dius (cinestèsic intern).

Tanmateix amb els diferents predicats revelem la nostra manera de processar-lo. Comprenc (auditiu intern) Veig (visual intern) i sento (cinestèsic intern). La nostra manera de parlar evidencia com processem amb el llenguatge la realitat. Ser receptius a això pot facilitar tant la comunicació com els processos de psicoteràpia i coaching.

Per aprofundir una mica més en això últim et remeto a l'article citat de El sistema representacional.

Fins el proper article, rep una cordial salutació.

www.josepguasch.com

 

Anterior article relacionat: PNL i Llenguatge en els nivells neurològics. La programació neurolingüística en paraules.
Següent article relacionat: La matrix de les nostres creences. És la nostra vida una gran mentida?

 

Et convido a participar al meu blog ampliant idees. Per exemple, aportant suggeriments o compartint els teus dubtes a l'apartat al peu del mateix.

Ah!!, i si t'ha agradat i et ve de gust, et convido a compartir l'article. També comentar i / o puntuar amb les estrelles en el resum que trobaràs més avall.

Estàs interessat en un programa personalitzat de coaching i/o psicoteràpia? Contacta amb mi sense compromís!:

Telèfon: 615.56.45.37 – Mail: jspguasch@gmail.com Web: Formulari de contacte

Si vols, pots rebre còmodament la meva News Letter amb tots els articles del bloc. També, activitats, promocions i informació interessant i pràctica: – Sí vull rebre la News Letter

Si coneixes algú que pogués estar interessat, en aquesta informació, no dubtis a compartir-la

Coaching i psicoteràpia a Sabadell

Llenguatge i realitat, Josep Guasch, coach , psicoterapèuta a Sabadell, Terrassa i online. Coaching i psicoteràpia (Ansietat, acompanyament i estratègies per aprimar, deixar de fumar, autoestima, addiccions, coaching fatiga pandèmica)

La PNL i el llenguatge expressió de l'interior a l'exterior.

BLOG


PNL i Llenguatge en els nivells neurològics. La programació neurolingüística en paraules.

PNL al llenguatge, consulta a Sabadell, Terrassa i online. Josep Guasch, psicoterapeuta, coach , coaching i psicoteràpia (PNL, Hipnosi, Teràpia Gestalt, Anàlisi Transaccional, Nen interior, teràpia fatiga pandèmica)

 

La PNL i el llenguatge, revelen el que subjau en el nostre món interior, consulta a Sabadell

El nostre món exterior és un reflex del nostre món interior.

Vam veure a l'article: El sender dels nivells neurològics a PNL lvinculació entre els diferents nivells neurològics com a nexe entre el ser i fer. Indirectament també amb el tenir. Com la PNL i el llenguatge estan íntimament connectats, veurem aquesta connexió sota aquest model.

Quan una intenció sorgeix en la consciència comença un recorregut creatiu que tendeix a la materialització. Aquest recorregut pot emergir des dels nivells més abstractes de la transpersonalitat i la identitat. I pretén concretar-se en el de conducta i entorn. D'aquesta manera, els nivells neurològics són indicadors, assenyalen el trajecte des de la "Consciència pura" a la "Consciència de…”

Sovint es dibuixa en una formulació d'objectius i en un posterior pla d' acció. El vincle entre PNL i el llenguatge apareix en cadascun d'aquests esglaons. Bé sigui d'una manera possibilitadora o bé com a impediment. Així es pot obrir o tancar el pas als anteriors o posteriors nivells. I, d'aquesta manera, impedir o afavorir que una il·lusió concreti en la teva conducta i entorn.

Des d' una altra perspectiva, aquest sistema té una gran virtut. Unificar en una sola operativa estudi i vivència de la consciència pura amb l' acció i el tenir. Dit d'una altra manera, unifica ser amb fer i d'aquí posseir. El primer tendeix a descuidar els aspectes més pràctics de la vida. Mentre que, el següent, sovint oblida el sentit i propòsit profund. Una manera de captar aquesta coherència (o incoherència) és seguint els patrons de la PNL i el llenguatge.

 

Els nivells neurològics de la PNL i el llenguatge, alguns exemples.

Programació neurolingüística per a autoconsciència, a Sabadell.

Diàleg extern i diàleg intern.

Veurem ara uns exemples per començar a diferenciar les pistes que la PNL i el llenguatge ens faciliten.

Un exemple: Com es pot expressar un fumador, bé sigui que vulgui o no deixar de fumar.

Entorn: Després d' una reunió de treball necessito fumar.
Conducta: Començo a fumar en aixecar-me del llit
Capacitats: No ho sé com deixar de fumar.
Creences/Valors: Si no fumo em "poso dels nervis".
Identitat: Sóc un yonki del tabac.
Transpersonal: Fumar, en acabar el dia, em submergeix en una sensació de pau profunda.


Vegem ara els nivells neurològics de la PNL i el llenguatge en la por als gossos:

Entorn: Els gossos al carrer i sense morrió són un perill.
Conducta: El cor se m'accelera en veure un gos.
Capacitats: Sóc incapaç d'acariciar un gos sense posar-me nerviós.
Creences/Valors: Els gossos són animals perillosos.
Identitat: Sóc fòbic als gossos
Transpersonal: Quan veig un gos la por em posseeix i no soc jo.

 

Imaginem algú amb problemes d' Ansietat

Entorn: La psicoteràpia pot guarir la meva ansietat
Conducta: Quan faig respiracions abdominals la meva ansietat es calma.
Capacitats: No puc controlar la meva ansietat
Creences/Valors: Les situacions desconegudes disparen l'ansietat.
Identitat: Sóc una víctima de l' ansietat
Transpersonal: L'ansietat em desborda i perdo el control .


Com pot parlar algú amb problemes de Menjar compulsiu.

Entorn: La hipnosi m'ajuda a menjar més saludablement
Conducta: Menjo massa cada dia.
Capacitats: Sóc capaç de menjar 20 hamburgueses en menys de mitja hora.
Creences/Valors: Un dia festiu cal menjar bé i més del normal.
Identitat: Ets un golafre incorregible
Transpersonal: Quan menjo compulsivament em converteixo en un depredador insaciable.


Què ens ensenya el model dels nivells neurològics de la PNL i el llenguatge

Llenguatge i PNL ens revela i ens transforma

Com parlem parla de nosaltres.

Algú que cregui ser indecís (sóc indecís) no veurà oportunitats, 😀 verá problemas, 🙄 en las opciones a su alcance. Una persona tímida, tindrà por del seu entorn sencer, interpretarà qualsevol pregunta dels altres com un perill. Aquesta creença sobre la seva identitat consumirà la seva energia focalitzada a controlar-se i reprimir-se. Segons el model de la PNL i el llenguatge, les seves expressions lingüístiques no solament li revelaran, també li construiran. ;-o. Sí, per exemple si jo dic "Sóc indecís" assumeixo que la meva identitat és així. És a dir, la meva definició intrínseca de mi conté la indecisió. De la mateixa manera que sóc, per exemple, home, sóc indecís. Així construïm una autoimatge amb la qual ens identifiquem (identitat) completament. Conseqüentment retroalimentem aquesta definició limitant.

Una pràctica de Programació neurolingüística amb el llenguatge.

Escull una cosa que tu defineixes com un "defecte" teu (la paraula "defecte" no m'agrada però per entendre'ns ràpidament") Per exemple: “sóc poruc”. Repeteix-te les següents frases utilitzant aquesta característica que vols canviar utilitzant el model de la PNL i el llenguatge.

Per això presta una especial atenció a com cada construcció lingüística impacta en el teu sentir. Vegem l'exemple:

Identitat: Sóc (X) Sóc poruc.
Valors/Creences: Crec que tinc (X) Crec que tinc molta por gairebé sempre.
Capacitats: No soc capaç de controlar (X) No soc capaç de controlar la por.
Comportament: A vegades (x) influeix en la meva conducta De vegades la por influeix en la meva conducta.
Entorn: Quan (amb, etc…) X. Quan algú condueix a molta velocitat tinc por.

Utilitzant aquestes diferents estructures del model de la PNL i el llenguatge, l'experiència impacta d'una manera diferent.

En termes generals el nivell d' identitat constreny molt més a la persona. Mentre que a l'altre extrem, el nivell de l' entorn delimita el problema. D'aquesta manera deixa la persona en un espai molt més obert i amb més possibilitats. Així, quan circumscrivim la por a un entorn, definim una cosa específica en un context determinat. A l'altre extrem, nivell d' identitat permeabilitza qualsevol conducta en qualsevol moment, lloc i situació.

Vegem a continuació com aquest model de la PNL en el llenguatge es revela en un relat.


Els nivells neurològics en paraules, un relat.

Teràpia transpersonal i gestalt a Sabadell

El poder transformador del símbol

En veure-la vaig recordar les fogueres de Sant Joan i el reflex als ulls de Mercedes. Com als seus ulls brillava el foc, el primer foc que vaig conèixer. I com aquest reflex va despertar en mi quelcom desconegut, completament nou en aquella tendra infantesa . El record ara torna amb una altra cara, en una altra dona. I també en un lloc diferent, davant un mar nou per a mi però d'alguna manera familiar. Era com si els dos llocs tan diferents i les dues persones, també diferents, compartissin un mateix origen.

Vam oferir el ram de flors al mar crepuscular i vaig veure, atònit, com les aigües engolien l'ofrena. El que va ser arrabassat a la Vida, hi torna en la seva forma primigènia.

En aquell moment, em va agafar de les espatlles i em va col·locar davant seu. Als seus ulls veia, ara, el reflex de la Lluna. No podia creure el que estava sentint. La Lluna era com el foc i el mar com les fustes ardent. I els ulls que ara veia i em miraven eren com els ulls de Mercedes, diferents i, també, iguals. Llavors va parlar i em va dir: "Ella t'ha acceptat". Vaig comprendre sense entendre, ens vam fondre en un petó i ens vam conèixer en la comunió dels cossos. Aleshores vaig saber què és perdre la consciència de mi en un Univers més gran.”

Amb el model de la PNL i el llenguatge podem advertir els diferents nivells en què transcorre una experiència. Si bé els aniré detallant en successius articles examinarem a continuació aquest text.


Identificar en un text els diferents nivells neurològics de la PNL en el llenguatge.

Les representacions sensorials internes que dirigeixen la nostra conducta.

La nostra conducta està dirigida per les nostres representacions internes de la realitat.

Si bé el text, en general, té una gran connotació transpersonal podem, no obstant això, visibilitzar els altres nivells.


El nivell de l' entorn

L'entorn és "l' extern”, el que perceben els sentits físics. És a dir, el que veiem, escoltem, olorem, assaborim i sentim a nivell de la pell. L' ambient, el qui, on, quan etc. Alguns exemples en el relat tenen a veure amb les fogueres de Sant Joan, el mar crepuscular, Mercedes i l'altra dona. Tot això constitueix els diferents entorns en els quals transcorre l' acció. És a dir, qui, on i quan.

Aquests elements s'entremesclen en la memòria de qui relata. Hi ha un nexe amb el nivell transpersonal. D'alguna manera, una octava superior a l' entorn.


la conducta

Aquest nivell té a veure amb accions específiques. Per tant està molt vinculat a verbs i adverbis concrets referits a l' observable. En el text podem observar passatges com "Oferim el ram de flors al mar". També “Em va agafar de les espatlles i em va col·locar davant d' ella". "Llavors va parlar i em va dir”.

El model de la PNL en el llenguatge contempla la conducta com una cosa que també pot ser interna. Per exemple: "aquest reflex va despertar en mi una cosa desconeguda”. O fins i tot: "El record ara torna". Veurem en un altre article això amb més deteniment ja que forma part d'una de les subtileses visibilitzades per la PNL.


Capacitats

La PNL en el llenguatge, consulta a Sabadell

Capacitats i estratègies mentals.

Sabem que les capacitats reflecteixen el com fem o no fem alguna cosa. Així, per exemple "no podia creure el que estava sentint". Aquesta frase ens remet a tres nivells, el que sento (conducta interna), no podia (capacitat), creure (creença).

La frase "el record ara torna amb una altra cara" reflecteix d'una manera velada com és el record. Veurem en un altre article com el record es pot emmagatzemar en submodalitats
i sistemes representacionals diferents. El model de la PNL en el llenguatge contempla aquesta distinció en el nivell de les capacitats. És a dir, com fem (recordem en aquest cas) el que fem.


Valors i creences

“Com aquest reflex va despertar en mi una cosa desconeguda”. Aquesta frase és un exemple del model anomenat causa-efecte. És a dir, alguna cosa ocasiona una altra cosa, la qual cosa és una creença. "El que va ser arrabassat a la Vida, hi torna en la seva forma primigènia". El nivell de les creences de vegades es mou molt subtilment en el llenguatge. Desplegant el subsumit en la frase tenim: "en ser engolit pel mar, el ram de flors, tornava a la vida". Tot i que és una llicència literària, model de la PNL en el llenguatge el defineix com a equivalència complexa. És a dir, si passa X vol dir Y. Això pertany al nivell de les creences. De nou et remeto a un pròxim article ja que aquest és un dels nivells més determinants i val la pena desplegar-lo en profunditat.

Identitat

"Les dues persones, també diferents" fa un reconeixement implícit de dos identitats diferents. "El record tornava ara amb una altra cara en una altra dona". Moltes vegades el llenguatge que expressem per definir algú té un to metafòric. I cal que sigui així doncs el nivell de la identitat recull la totalitat de la persona. Com definir-la en poques paraules és una cosa que sol resoldre's amb la metàfora.

“Llavors vaig saber què és perdre la consciència de mi en un Univers més gran”. Aquesta frase delimita la frontera entre un ésser/identitat (el protagonista) i el nivell transpersonal (major a l' individu). Aprofundirem també en successius articles sobre la PNL i el llenguatge en aquest nivell.


Transpersonal

Gestalt transpersonal Sabadell

Espiritualitat i transpersonalitat.

"I les dues persones, també diferents, compartissin un mateix origen". El llenguatge que s' utilitza per a l' àmbit del transpersonal és, necessàriament, ambigu. Moltes vegades en termes abstractes i altres com metàfores i símbols. En aquest cas parla d'"un mateix origen", deixant en l'aire quin i què és aquest origen. “El que va ser arrabassat a la Vida tornava a la mateixa en la seva forma primigènia”. El llenguatge ambigu referit a la paraula Vida, reprèn més aroma transpersonal en identificar el mar com a símbol de vida.

La PNL i el llenguatge. Conclusió i nous horitzons.

El model dels nivells neurològics de la PNL en el llenguatge ofereix pistes sobre la intervenció terapèutica necessària. No és el mateix intervenir a nivell estrictament conductual (modificar una conducta) que en el de les creences. El focus terapèutic en ambdós casos serà diferent. Sabent on incidir, trobem com actuar amb més eficiència.

I fins aquí aquesta introducció a la PNL en el llenguatge. L' exposat és molt bàsic i, de vegades, fins pot semblar innecessàriament obvi. No obstant això és la base sobre la qual edificar quelcom fascinant. Descobrir-nos a nosaltres mateixos mitjançant la manera com parlem. Al proper article aprofundirem en tres nivells, entorn, conducta i capacitats.

Fins llavors, una cordial salutació.

Els diferents nivells de la nostra experiència vital.

Els diferents nivells de la nostra experiència es comuniquen entre si.

www.josepguasch.com

 

Anteriors articles relacionats: Ser i fer. El sender dels nivells neurològics a PNL, Llenguatge i experiència interna.... Les paraules ens delaten i construeixen.

Següent article relacionat: Llenguatge i realitat. Com les paraules revelen i construeixen la nostra realitat.

 

Et convido a participar al meu blog ampliant idees. Per exemple, aportant suggeriments o compartint els teus dubtes a l'apartat al peu del mateix.

Ah!!, i si t'ha agradat i et ve de gust, et convido a compartir l'article. També comentar i / o puntuar amb les estrelles en el resum que trobaràs més avall.

Estàs interessat en un programa personalitzat de coaching i/o psicoteràpia? Contacta amb mi sense compromís!:

Telèfon: 615.56.45.37 – Mail: jspguasch@gmail.com Web: Formulari de contacte

Si vols, pots rebre còmodament la meva News Letter amb tots els articles del bloc. També, activitats, promocions i informació interessant i pràctica: – Sí vull rebre la News Letter

Si coneixes algú que pogués estar interessat, en aquesta informació, no dubtis a compartir-la

Coaching i psicoteràpia amb PNL a Sabadell

La PNL en el llenguatge; consulta a Sabadell, Terrassa i online. Josep Guasch, coach , psicoterapeuta, consulta de coaching i psicoteràpia (Ansietat, estrès, acompanyament i estratègies per aprimar, deixar de fumar, autoestima, addiccions, teràpia fatiga pandèmica)

 

Llenguaj i experiència interna

BLOG


Llenguatge i experiència interna.... Les paraules ens delaten i construeixen

Llenguatge i experiència interna, consulta de PNL Sabadell, Terrassa i online. Josep Guasch, psicoterapeuta, coach , coaching i psicoteràpia (PNL, Hipnosi, Teràpia Gestalt, Anàlisi Transaccional, Nen interior)

 

Llenguatge i experiència interna

Amb algunes construccions gramaticals creiem no aparèixer al món.

Com dic al títol, les paraules no només ens delaten, també ens construeixen. Una de les construccions gramaticals, per a mi, més traïdores és la de "sí, però...". Quan l'escolto, al meu interior sorgeix una veueta (el meu gremlin particular) “Sí, però…. sí què? Què és aquest "sí"? De debò un desig de dir no? Doncs no, és no! I sí, és sí.

La PNL, una metodologia que es pot utilitzar tant en psicoteràpia com en coaching, estudia l' experiència subjectiva. Alhora, un aspecte de la pnl s' ocupa d' aquesta relació entre llenguatge i experiència interna. Però no només la PNL, també el coaching en general i la teràpia Gestalt molt en particular.

Llenguatge i experiència interna... en una conversa de coaching.

Client: Ahir em vaig atrevir i vaig parlar amb el cap per demanar-li l'augment de sou.

Coach: Bé, veig que per fi t'has animat a fer el pas.

Client: Sí, però dubto que finalment ho faci.

PNL i coachin generatiu Sabadell

Si dic alguna cosa interessant però dic una altra cosa després, el primer queda enfosquit…

Aquesta conversa de coaching podria resumir-se en la següent frase:

"Ahir em vaig atrevir a demanar-li un augment de sou al cap, però dubto que m'ho concedeixi".

Existeixen altres alternatives a aquesta oració:

"Ahir em vaig atrevir a demanar-li un augment de sou al cap i dubto que m'ho concedeixi"

La situació relatada és la mateixa; si, però ... el canvi de "però" per "i" genera en tu una sensació diferent? Hi ha un impacte intern diferent entre les diferents formes d'utilitzar el llenguatge i la teva experiència interna?

Vegem a continuació...

"Ahir em vaig atrevir a demanar un augment al cap, encara que dubto que m'ho concedeixi"

Què passa al teu interior comparant les tres frases?.

Una part de la PNL (tot i que no la més popular) s' inspira en la gramàtica transformacional reformulada per Chomsky . Posteriorment, Grinder i Bandler (fundadors de la PNL) van aprofundir en la retroalimentació entre llenguatge i experiència interna.

Vegem un altre exemple, aquesta vegada en una conversa de psicoteràpia.

 

Llenguatge i experiència interna... en un procés de psicoteràpia.

Client: Avui em trobo més tranquil, però tinc por que torni l'ansietat.

Terapeuta: Així que avui et trobes més tranquil i tens por que torni l'ansietat.

Llenguatge i experiència interna van de la mà.

La conjunció “i” concedeix importància en la frase a ambdós aspectes de l' experiència.

Aquesta seria la reformulació clàssica en un procés de psicoteràpia Gestalt. Utilitzant la conjunció copulativa com una manera de parar atenció a ambdós enunciats en la frase.

La frase podria ser reformulada per un altre terapeuta (probablement de PNL) amb una altra intenció de fons. “Sí, però... avui et trobes més tranquil encara que tens por que torni l'ansietat".

Com es relaciona llenguatge i experiència interna amb les tres construccions gramaticals?

Qüestió d'estils i escoles...

 

Llenguatge i experiència interna, la gramàtica transformacional i la PNL

Vegem què ens diu la RAE sobre aquestes tres paraules, però, i, encara que

Però: Conjunció adversativa:
"Conjunció coordinant que enllaça unitats sintàctiques els significats de les quals s'hi oposen discursivament

Contraposa a l' enunciat expressat inicialment un altre. Així, el primer concepte queda com a diluït. Exemple: "He completat el primer curs de carrera, però me'n queden quatre més"

Així, el però desplaça amb el llenguatge la teva experiència interna cap al segon enunciat de la frase.

PNL i psicoteràpia a Sabadell

Amb el llenguatge podem empresonar o alliberar el nostre món intern.

I: Conjunció copulativa:
"Conjunció coordinant que forma conjunts els elements dels quals se sumen."

Uneix tots dos enunciats en una aparent igualtat de condicions. Seguint amb l'anterior exemple: "He completat el primer curs de carrera i me'n queden quatre més"

Així, la conjunció I desplaça l'atenció amb el llenguatge, de la teva experiència interna, cap a ambdós enunciats.


Encara que : Conjunció concessiva i adversativa:
Com a conjunció concessiva "Conjunció subordinant que expressa concessió"

En funcionar com a conjunció adversativa fa les vegades de però, encara que dilueix més el segon enunciat de la frase. Vegem: "He completat el primer curs de carrera, encara que me'n queden quatre més"

Quan funciona com a conjunció concessiva, sol anar al principi de la frase. En aquest sentit el que fa en una oració composta és minimitzar l' enunciat de l' impediment, així:

Encara que me'n queden quatre més, he completat el primer curs de carrera.

Sí, però... també podria utilitzar-se al revés....

Encara que he completat el primer curs de carrera, me'n queden quatre més.

Examinant aquesta mateixa frase des de diferents construccions gramaticals podem observar el diferent impacte entre llenguatge i experiència interna.

La PNL ha visibilitzat encara més aquestes distincions, però el seu origen està en la Gramàtica transformacional.

L' impacte de la construcció lingüística, figura i fons en psicoteràpia Gestalt

Des de l'òptica de la psicoteràpia Gestalt podem observar què apareix en primer pla i què en el fons.

Consulta de psicoteràpia Gestalt a Sabadell

Expressar amb el llenguatge, d'una manera clara, la nostra experiència interna

Així, a la frase: Encara que em fa mal el queixal estic content. En el primer pla emergeix l'"estic content". I en el fons roman “em fa mal el queixal”

Amb una lleugera modificació en el llenguatge l'experiència interna és molt diferent: Estic content però em fa mal el queixal.

No obstant això, des de l'òptica de la psicoteràpia Gestalt es tendeix a ponderar tots dos enunciats de l'experiència. Així, la frase construïda des de l'ortodòxia gestàltica seria:

Estic content i em fa mal el queixal.

En qualsevol cas, sempre és una qüestió d' elecció i del que es pretengui en el procés. Bé sigui de psicoteràpia o de coaching, el nexe entre llenguatge i experiència interna s' ha de construir sobre la base clara del que es pretén. Primer definir l'objectiu, després l' estratègia o la tàctica.

Mentre escric això estic escoltant un programa de cuina d'Arguiñano a la tele i acaba de dir.

"Aquestes dues cremes per separat estan boníssimes, però juntes també”. Confesso que se m'acaben de fondre les neurones.

Fins el proper article, rep una cordial salutació,

www.josepguasch.com

Vols emprendre un procés de psicoteràpia o coaching?
T'agradaria conèixer allò que et pot oferir la PNL i/o la teràpia Gestalt.?
O potser un procés de coaching generatiu amb hipnosi?
Fes clic a la imatge si vols contactar amb mi!

Coaching i PNL a Sabadell També pots trucar per telèfon al 615.56.45.37
O bé per mail: jspguasch@gmail.com

 

Entrada anterior directament relacionada: Veu i comunicació en coaching i psicoteràpia
Entrada següent directament relacionada: PNL i Llenguatge en els nivells neurològics. La programació neurolingüística en paraules.

 

Josep Guasch, coaching i psicoteràpia a Sabadell. Pàgina de facebook

Llenguatge i experiència interna; PNL a Sabadell, Terrassa i online. Josep Guasch, coach , psicoterapeuta, consulta de coaching i psicoteràpia (Ansietat, acompanyament i estratègies per aprimar, deixar de fumar, autoestima, addiccions, etc ...).

 

Nivells d' experiència i pnl

BLOG


Ser i fer. El sender dels nivells neurològics a PNL

Ser i fer, els senders neurològics a PNL, Sabadell, Terrassa i online. Josep Guasch, psicoterapeuta, coach . Coaching i psicoteràpia (PNL, Hipnosi, Teràpia Gestalt, Anàlisi Transaccional, Nen interior)

 

PNL i  la trobada entre l'ésser i el fer., consulta a Sabadell

La trobada entre cultures ofereix inesperades experiències vitals.

Orient i Occident s'han caracteritzat per una orientació cultural diferent en la dicotomia ser i fer. Així, la mentalitat oriental està més encarrilada en ser i l'occidental en fer. Almenys així ha estat històricament parlant. Actualment sembla que ambdues cultures tendeixen a convergir en una síntesi de tots dos senders. Una coherència interna cap a una major consciència.

Qui sóc jo? És una pregunta que, en algun moment de la vida, gairebé tots ens fem.

Un camí d'acció amb consciència per redescobrir el nostre ésser en el fer. I en el ser trobar la nostra expressió més autèntica. Diferents camins dins de la teràpia humanista convergeixen en aquesta recapitulació entre ser i fer. Així la teràpia Gestalt amb el seu èmfasi en l'aquí i ara, el contacte i les necessitats no resoltes. A la recerca de l' autenticitat encoberta pels mandats socials i culturals de tota mena. Molts d'ells, per descomptat, continguts en els mandats parentals. El focusing amb el seu èmfasi en el contacte amb el cos (el cos no enganya). La hipnosi amb la seva insistència en la coherència i harmonització del conscient amb l'inconscient. O la teràpia del nen interior que ens porta a les primeres experiències que van enrocar el nostre ésser.

Totes aquestes modalitats tenen cabuda en un model que vincula ser i fer. Es tracta del model dels nivells neurològics de la PNL . Aquest model ens remet als diferents nivells d'aprenentatge o de canvi en la nostra conducta i/o actitud vital. Quan els aprenentatges (per incorporar o ja incorporats) transcorren i s' assenten coherentment en els diferents nivells, ser i fer connecten fluidament. Aquest model es pot aplicar a qualsevol modalitat de teràpia, coaching i psicoteràpia.

Enumero a continuació aquests nivells per comentar-los després.

Entorn –> Conductes –> Capacitats –> Creences –> Valors –> Identitat –> Transpersonal.

L' arbre, una metàfora dels nivells neurològics. Connexió entre ser i fer.

L' arbre, símbol i metàfora de la unió de dalt i a baix.

En mode semblant, l' estructura del cos de l' ésser viu s' articula en diferents esglaons. Així, per exemple, els àtoms s' organitzen en molècules. Les molècules creen cèl·lules i teixits. Els teixits s'aglutinen per conformar òrgans. Finalment, els òrgans s' organitzen en els sistemes (circulatori, respiratori...). El conjunt de sistemes s' organitzen en la persona.

 

Principis sistèmics en la connexió entre ser i fer.

La salut depèn de la vitalitat de cada element i, molt especialment, en la coordinació entre nivells. Això últim és la base del pensament sistèmic amb dos dels seus principis bàsics:

  • El principi d' interconnexió. És a dir tot el que succeeix en un nivell afecta els següents. Per suposat la coherència entre els esglaons definirà la congruència entre ser i fer.
  • El principi de l'esglaó més feble. La fortalesa d'un sistema està supeditada al més feble dels seus esglaons.

És recomanable que qualsevol procés terapèutic tingui en compte els diferents nivells. Bé sigui per obtenir el màxim avanç amb el mínim esforç (atenent el nivell més feble). O per aconseguir un avenç fluid (coherència de nivells). Això proporciona una sensació de coherència entre ésser i fer que ens aporta la convicció de completesa i sentit. Veurem això més endavant amb exemples concrets.

Una transformació en els nivells superiors (en el sentit transpersonalitat cap a entorn) garanteix canvis en els nivells inferiors.

Així, per exemple, un canvi important en la identitat sol generar canvis en els nivells de creences, capacitats i conductes. De tal manera que ser i fer queden alineats d' una manera diferent. Imaginem una dona i un home que passen a ser pares (i assumeixen la maternitat i paternitat responsablement). Aquest és un canvi important en la identitat, especialment amb el primer fill. Evidentment això genera canvis importants en l'orientació de vida de tots dos.

Tanmateix els canvis en la identitat també poden esdevenir per vivències internes profundes. Per exemple, processos profunds i extensos de psicoteràpia, experiències excepcionals o, fins i tot, de tipus espiritual.

Les transformacions en nivells inferiors poden generar transformacions en els nivells superiors, però no necessàriament. Per això cal un treball conscient en un procés guiat, bé de coaching bé de psicoteràpia.

Ser (per) fer (per) tenir

Per exemple, si augmento la meva capacitat de concentració en funció d' un pla d' exercicis (nivell capacitats). Això pot millorar diferents nivells de la meva conducta (en el treball, tasques de la llar, lectura etc....). No obstant això, no sempre millora el de les creences. Així, per exemple, la persona pot o no millorar la seva autoestima (nivell a mig camí entre creences i identitat).

Unir l'espiritual amb el material pnl sabadell

L' experiència com a font d' unió entre l' antic i el nou. El dens i el subtil.

D'altra banda, a mesura que ascendim de nivell, el concret va deixant pas a nivells més abstractes. De la mateixa manera la distància entre ser i fer es va escurçant.

Els Nivells lògics i neurològics en PNL

  • El entorn és el nivell que ens informa d'ambients, llocs i moments específics.
  • Les conductes formen part de l' observable en les persones, no obstant això ja és una cosa més canviant.
  • Les capacitats tenen a veure amb com la persona gestiona el seu món intern per fer alguna cosa.
  • Les creences i valors, generalment sobre un mateix, les persones i el món, gairebé sempre es manifesten en nivells implícits i no sempre són conscients.
  • La identitat té a veure amb l'autoconcepte de la persona, i generalment escapa a la definició lingüística. De tal manera que, gairebé sempre es treballa a nivell de metàfores.
  • Finalment, el nivell transpersonal que és el sentiment de sentir-se formar part d'una cosa més gran. Bé sigui en un àmbit espiritual, psicològic, o de col·lectiu social o familiar.

De la mateixa manera, cada nivell precisa intervencions diferents per propiciar canvis, així com atendre les particularitats personals. Si bé els diferents nivells estan interrelacionats, generalment és en un d' ells on donar el "cop de gràcia". D'aquesta manera garantim processos més ràpids i nets.

He vist, per exemple, persones genials per fer exposicions (un excel·lent nivell de capacitats i conducta). I tanmateix no acaben de creure-s'ho (nivell creences/identitat). És en el nivell de creences on intervenir en aquests casos, o fins i tot en el d'identitat.

També a la inversa. Persones que es creuen amb dret a opinar i fins i tot anatemitzar sobre tot… Amb una pobríssima preparació en allò del que parlen. Nivell de capacitats deficient, amb unes creences inflades sobre un mateix (inflació de l'ego)

 

Ser i fer a l' entorn

El entorn té a veure amb el quan, on i amb qui d' una conducta concreta. Per exemple estudi (conducta) en una habitació sorollosa pels matins (entorn). És el nivell més concret ja que, com veurem, a mesura que avancem cada nivell és més abstracte. També elements de l' ambient i el que incorporem del mateix. Per exemple el tipus d'aire que respirem (contaminat o no), el tipus de menjar. Tot el que pugui millorar un ambient, tant en un sentit material (higiene, ordre, disponibilitat de material...), com en un sentit subtil (feng-shui, colors harmònics...) té un impacte en la nostra conducta (següent nivell)

 

Ser i fer en la conducta

Intervenir en la conducta amb pnl.

la conducta, la dimensió visible de la nostra experiència.

La conducta és el que fa la persona en entorns concrets i específics. També podem anomenar-lo comportament. Els matisos de diferència no afecten aquesta visió dels nivells lògics i neurològics. És el Què del que fem. La intervenció terapèutica per excel·lència és la del conductisme clàssic. No obstant això, a PNL també existeixen modalitats d' intervenció pròpies per a aquest nivell. Quan aquestes conductes són reaccions repetitives parlem d'hàbit o, fins i tot, reflex condicionat a un estímul.

 

Capacitats.

En aquest viatge entre ser i fer ens movem cap a un nivell més abstracte. Les capacitats tenen a veure amb la estratègia i mapes mentals que utilitzem per materialitzar una conducta. És el com, organitzo la meva activitat interna per, per exemple, motivar-me per fregar els plats. Motivar-me és una capacitat que puc utilitzar per a diferents conductes. En aquest cas, per exemple fregar els plats (conducta). Tanmateix puc utilitzar la mateixa estratègia interna (capacitat) per anar al gimnàs, aixecar-me d'hora, estudiar etc.

Podem utilitzar la capacitat de motivar-nos per, per exemple, vèncer la procrastinació.

En aquest nivell utilitzem intensivament elements de el cognitiu. Percepció, atenció (focus i direcció), memòria (experiències i qualitat), diàleg intern, imatges internes (qualitat d' aquestes) entre altres.

És el com ens organitzem internament per aconseguir certes habilitats. Per exemple, creativitat, adaptació, estabilitat, determinació, sociabilitat, organització, gestió del temps, optimisme, persistència, capacitat d' aprenentatge, de treball, etc ...

Totes aquestes capacitats es poden adaptar a diferents conductes en diferents entorns. Així, per exemple, puc ser organitzat a la feina, en les tasques domèstiques, o en una activitat d' estudi.

 

Les Creences

Aquest és el nivell nuclear en el sender que uneix ser i fer. Les creences es dirigeixen cap a tres focus:

  • Creences sobre un mateix. Nucli de l' autoestima.
  • Sobre els altres. Capacitat relacional.
  • Creences sobre la vida en general. Abarquen un ampli espectre de conseqüències.

Creences i pnl sabadell. El nucli de la connexió entre ser i fer.

Les creences el centre de l' experiència vital.

Generalment contenen judicis i avaluacions sobre les tres àrees relacionades. Per exemple puc creure que soc incapaç d'aprendre a jugar bé a escacs. En aquest exemple observem, a més de la creença limitant (en cert nivell TOTA creença és limitant, fins i tot les "positives") que s' adreça a l' àrea de les capacitats. I això és indiferent a si sóc o no capaç. Puc ser un fantàstic estratega i creure que no ho sóc.

Això apunta a una de les característiques principals d'aquest nivell. Les creences poden referir-se a qualsevol nivell lògic. Per exemple, puc creure que la meva consulta (entorn) es lúgubre, que la meva activitat com a terapeuta és torpe (conducta). També puc creure que no soc capaç d' empatitzar (capacitats) o fins i tot creure que sóc un pèssim terapeuta (identitat). I totes aquestes creences poden o no estar alineades amb el que, com a consens general, pogués considerar-se òptim o no.

Les creences solen estar vinculades als límits que ens imposen per fer alguna cosa.

 

Els Valors, essencials en la trobada en ser i fer.

Generalment, a PNL, s' ubiquen en un mateix nivell creences i valors. Jo prefereixo examinar-los diferenciadament. Una definició clàssica de PNL sobre els valors és la de "generalitzacions i nominalitzacions sobre allò a què aspirem o amb el que volem relacionar-nos o aconseguir”. No obstant això, Jo prefereixo examinar-los diferenciadament, és més senzill dir allò que és important per a nosaltres.

Valors i motivació interna

Els valors, el nucli del nostre ésser i motivació interna.

Els valors i la jerarquia d' aquests és diferent en cada persona. D'altra banda, valors i creences solen estar vinculats pel com les segones defineixen els primers. Així, la paraula professionalitat pot ser diferent per a dues persones diferents. Per a una pot representar definir i complir objectius en una organització. Mentre que, per a una altra, pot ser arribar el primer i anar-se'n l'últim de l'oficina. Més enllà d'ideologies polítiques el que vull remarcar aquí és que tots dos parlen de “progrés” (professionalitat), però la semàntica diferent per a cadascú.

Així veiem com, per exemple en política, diferents líders es refereixen als mateixos valors. Per a algú d'esquerres la llibertat pot estar vinculada a la igualtat i justícia social real entre les persones. Per a algú de dretes, però, aquest concepte de llibertat és una mica més abstracte i menys vinculat a la justícia social. Així, el valor que ambdós comparteixen és definit de manera diferent per diferents creences.

 

Valors, motivació i objectius.

Els valors, per altra banda, són font de motivació interna. Així, una persona que pugui materialitzar els seus valors en la seva vida privada i/o laboral tendirà a ser més feliç. Cal diferenciar la motivació interna de l' externa. La primera té a veure amb el que és important intrínsecament per a la persona (valors). La motivació externa amb factors externs. Per exemple un sou important en una feina.

Los objetivos vinculados con valores personales son mucho más motivadores que aquellos que lo están con las fantasías del ego. Com per exemple, prestigio social, imatge, jerarquia, posició econòmica etc.... D' aquesta manera els valors que es plasmen en objectius estableixen importants ponts entre ser i fer.

En el meu blog vaig publicar fa poc una llista de valors. Annex enllaç a la mateixa que et pot ser d'utilitat per reconèixer-los en el teu dia a dia:

Llista de valors.

 

La identitat

Identitat, autoimatge i autoestima amb PNL, a Sabadell. El nucli de l' ésser i fer.

Els valors ens aproximen a la nostra identitat profunda.

És el autoconcepte, la definició que explícita i implícitament tenim de nosaltres mateixos.. Tots els nivells anteriors, tot i que diferents solen confluir en aquest estrat de l'experiència vital. Si bé de vegades hi ha importants distorsions. Per exemple no és el mateix fer (comportament) el tonto que ser (identitat) tonto.

La autoimatge i autoestima es reflecteixen en aquest nivell. Per la seva escala superior es vincula amb el transpersonal. En aquest vincle la identitat dibuixa tres aspectes, a saber:

  • Missió: té a veure amb la nostra aportació única a la humanitat, societat, col·lectiu etc.
  • Rol: El tipus de persona que hem de ser per crear la vida que volem. El paper a desenvolupar perquè es materialitzi la nostra aportació a la humanitat.
  • Propòsit: Per a qui o per a què de la nostra aportació i rol a la humanitat?

Per exemple, una persona pot sentir la missió de fer feliços als altres mitjançant el riure. Per a això es prepara per adoptar el rol professional de pallasso. I, si bé pot adreçar la seva activitat a tota la societat, decideix enfocar-se als malalts hospitalitzats.

En el seu nivell més primitiu, la identitat tendeix a la identificació, per exemple amb altres grups. Això no té en si res de dolent si, amb això, no perdem la nostra individualitat que és el que sol succeir amb els fanatismes. I això és una cosa que, sovint veiem amb massa facilitat. Tendim a identificar-nos amb un equip de futbol, una opció política, una idea o posicionament determinats etc.

 

La identitat durant la crisi del coronavirus.

Actualment (gener de 2021) hi ha una polarització en la societat amb motiu de la pandèmia del coronavirus. Així, d'una banda els negacionistes a ultrança, mentre que a l'altre els que col·laboren sense dir ni piu. Això genera una identificació amb actituds i conductes extremes. Per exemple, els que sempre i en tot moment porten la mascareta i els que desobeeixen contínuament els consells i normes imposades. De nou el vincle entre ser i fer reflecteix les diferències. En aquest cas, la identificació (si hi ha fanatisme) dilueix la identitat originària.

El nivell del transpersonal

Teràpia transpersonal a Sabadell

El transpersonal ens porta a un nivell d'experiència diferent a l'acostumat per l'ego.

Quan parlava sobre la identitat apuntava al propòsit. El per a què o per a qui de la nostra aportació? Aquest és doncs el nivell del transpersonal. L'estrat en què transcendim el purament egoic per estar al servei d'un propòsit més gran.

Aquest nivell pot tenir a veure amb:

  • Causes vinculades a col·lectius socials o professionals; familiars (pares, fills, germans, parelles); o la societat en general.
  • Solidaritat amb els éssers vius en general, la naturalesa etc…Per exemple militàncies ecologistes o animalistes.
  • Propòsits vinculats al transpersonal psíquic. Nen interior, consciència ampliada, experiències més enllà de l'ego.
  • El purament espiritual, vinculat o no amb credos religiosos.

Gregory Bateson va parlar de "el patró que connecta totes les coses en un tot major”. Conceptes similars poden ser el "camp relacional", "consciència col·lectiva", "esperit de grup" etc. Aquests conceptes, formulats d' aquesta darrera manera, comencen a introduir-se en entorns organitzacionals.

Hasta aquí esta exploración en la conciencia hacia una coherencia interna.

Veurem en un altre article implicacions pràctiques d'aquests nivells. Fins llavors, rep una cordial salutació.

 

www.josepguasch.com

T'ha agradat aquest article?
Vols explorar aspectes de la teva vida amb aquesta perspectiva?
T'agradaria vivenciar aquest nivell de coherència interna?

Si és així, contacta amb mi sense compromís.
.Fes clic a la imatge per ampliar informació o sol·licitar hora per a una visita!
. Coaching i psicoteràpia presencial i online.

coaching i psicoteràpia amb pnl a Sabadell

I, per descomptat, pots trucar per telèfon al 615.56.45.37 (També WhatsApp)

Següent article relacionat: Com saber qui sóc jo?. El nivell de la identitat segons la PNL

Josep Guasch, coaching i psicoteràpia a Sabadell. Pàgina de facebook

 

 

 

 

 

 

 

Ser i fer, els nivells neurològics a PNL, Josep Guasch, coach , psicoterapeuta, consulta a Sabadell, Terrassa i online. Coaching i psicoteràpia (Ansietat, acompanyament i estratègies per aprimar, deixar de fumar, parlar en públic, autoestima, addiccions, etc…).

Llista de valors per centrar els objectius.

BLOG


Llista de valors. Una eina per a l'autoconsciència i exercicis específics

Llista de valors. Josep Guasch, psicoterapeuta, coach . Consulta de coaching i psicoteràpia amb valors a Sabadell, Terrassa i online. (PNL, Hipnosi, Teràpia Gestalt, Anàlisi Transaccional, Nen interior)

Valors i PNL a Sabadell. Llista de valors.

Descobrir i fer operatius els nostres valors.

Tant en psicoteràpia com en coaching, sovint es planteja el treball amb valors. Com sigui que es tracta d'un aspecte una mica abstracte, el millor és oferir diferents exemples. A continuació una llista de valors a efectes de qualsevol tipus de treball de superació personal.

No incloc en aquesta llista de valors una classificació per categories. Com observaràs n'hi ha alguns de més transcendents com el transpersonal. Altres més terrenals com sexualitat o diners. No crec que sigui una bona idea etiquetar-los en una primera part del treball ja que podria condicionar la teràpia. És, simplement, una eina d'autoconeixement.

Llista de valors més freqüents.

 

Abundància.

Acció conscient.

Acceptació.

Acollida.

Activitat.

Agraïment.

Estalvi.

Alegria.

Altruisme.

Amistat.

Amor.

Obertura.

Suport.

Aprenentatge.

Harmonia..

Art.

Assertivitat.

Astúcia.

Atracció.

Audàcia.

Absència d' esforç.

Austeritat.

Autenticitat.

Autoafirmació.

Autocontrol.

Autoestima.

Autonomia.

Autosuficiència.

Ajuda.

Bellesa.

Benefici.

Benestar.

Bondat.

Bon ambient.

Cavallerositat.

Calma.

Candidesa.

Caràcter.

Carinyo.

Castedat.

Claredat.

Col·laboració.

Comoditat.

Companys.

Compartir.

Compassió.

Competència.

Complicitat.

Comprensió.

Compromís.

Comunicació.

Comunió.

Consciència.

Connexió.

Confiança.

Congruència.

Conèixer gent.

coneixement.

Consciència.

Consens.

Consistència.

Construir.

Contactes.

Contemplació.

Contentament

Control.

Coratge.

Cordialitat.

Cortesia.

Creativitat.

Creixement.

Cultura.

Curiositat.

Donar.

Decisió.

Dedicació.

Delicadesa.

Despreniment.

Desenvolupament.

Descans.

Desitj.

Determinació.

Diàleg.

Dignitat.

Diligència.

Dinamisme.

Diners.

Disciplina.

Gaudi.

Disponibilitat.

Distinció.

Diversió.

Domini.

Dolçor.

Ecologia.

Economia.

Equanimitat.

Educació.

Eficàcia.

Eficiència.

Emocions fortes.

Empatia.

Trobo.

Energia.

Ensenyament.

Entesa.

Enteresa.

Entrega.

Entusiasme.

Equilibri.

Esforç.

Esperança.

Espiritualitat.

Espontaneïtat.

Estabilitat.

Ser-hi .

Benestar.

Estar informat.

Estètica.

Estudi.

Eternitat.

Ètica.

Evolució.

Excel·lència.

Exclusiu.

Èxit.

Expansió.

Experiència.

Èxtasi.

Fama.

Fe.

Felicitat.

Fidelitat.

Festa.

Filosofia.

Finalitat.

Fermesa.

Flexibilitat.

Fluir.

Fraternitat.

Força.

Funcionalitat.

Fusió.

Guany.

Generositat.

Goig.

Gràcia.

Gratitud.

Gratuïtat.

Fer coses.

Bellesa.

Honestedat.

Honor.

Honradesa.

Humilitat.

Humor.

Idealisme.

Identitat.

Igualtat.

Imatge.

Improvisació.

Independència.

Iniciativa.

Innovació.

Innocència.

Integració.

Integritat.

Intel·ligència.

Intensitat.

Intimitat.

Intuïció.

Invenció.

Recerca.

Justícia.

Lleialtat.

Llibertat.

Lideratge.

Longevitat.

Lucre.

Llum.

Mantenir la paraula.

Meditació.

Millora.

Misticisme.

Moderació.

Modèstia.

Moral.

Motivació.

Nacionalisme.

Naturalitat.

Novetat.

Objectivitat.

Ocupació.

Oportunitat.

Optimisme.

Ordre.

Organització.

Originalitat.

Paciència.

Passió.

Patrimoni.

Pau.

Perdó.

Perfecció.

Perseverança.

Pertinença.

Plaer.

Planificació.

Pregària.

Plenitud.

Poder.

Positivisme.

Pragmatisme.

Prestigi.

Professionalitat

Progrés.

Propòsit.

Prosperitat.

Protecció.

Proximitat

Projecció.

Prudència.

Puntualitat.

Puresa.

Radiant

Rapidesa.

Raó.

Realitat.

Realització.

Reinvenció

Relacions.

relaxació.

Religió.

Religiositat.

Renovació

Renúncia.

Respecte.

Responsabilitat.

Repte.

Risc.

Riquesa

Rutina

Saber

Saviesa.

Sacrifici

Salut.

Santedat.

Satisfer desitjos.

Satisfacció.

Seguretat.

Senzillesa.

Sensualitat.

Sentit de la vida.

Ser.

Ser oportú

Serenitat

Servei

Sexe

Sexualitat

Silenci.

Simpatia.

Simplicitat.

Simplificar.

Sinceritat.

Sintonia

Sobrietat.

Sociabilitat.

Soledat.

Solidaritat.

Sospir.

Submissió.

Superació.

Superioritat.

Templanza.

Tendresa

Tolerància.

Totalitat.

Treball.

Tradició.

Tranquil·litat.

Transformació.

Transparència.

Transpersonal.

Transcendència.

Unitat

Utilitat.

Valentía.

Valor.

Valoració.

Variació.

Veritat.

Viatjar.

Vida.

Vinculació.

Vincle

Virginitat.

Virtut.

Vitalitat.

Viure bé.

Voluntat.

 

 

 

 

Autoconeixement per a processos de psicoteràpia i coaching

Aquesta llista de valors pretén ser només un auxiliar. Conèixer-los és vital per a l'autoconeixement. No obstant això és una cosa que no ens ensenyen. Amb els valors ressenyats en aquest post podem tenir una idea intuïtiva. Tant si desitgem, simplement saber alguna cosa més, com si estem en un procés de coaching o psicoteràpia.

Coaching amb valors a Sabadell

Podem enriquir les nostres vides fent operatius els nostres valors.

Aquesta llista de valors és, per descomptat, incompleta i no pretén il·lustrar sobre res. És simplement una eina orientativa per als diferents tipus d'exercicis que contemplen identificar els nostres valors. Aquests són la font de la nostra motivació interna. Pràctiques i exercicis a part, estarà bé si els fas un cop d'ull i veus amb quin/s t'identifiques més. Generalment advertiràs que es tracta d'aquest tipus de coneixement que sabem implícitament però no tenim gaire present.

Fins aquí aquesta llista de valors. Pots utilitzar-la per potenciar la consciència de tu mateix i el teu autoconeixement. Més endavant inclouré exercicis que ens remetran a aquest resum de valors.

No obstant això, i per a la teva constància, adjunt un dels meus articles del blog. Hi podràs adonar-te de la importància dels valors en la nostra vida.

Coaching per objectius amb valors

Reconèixer els propis valors per al nostre autoconeixement.

I tu… Quins són els teus valors?

Fins a la propera, rep una cordial salutació.

www.josepguasch.com

Et convido a participar al meu blog ampliant idees. Per exemple, aportant suggeriments o compartint els teus dubtes a l'apartat al peu del mateix.

Ah!!, i si t'ha agradat i et ve de gust, et convido a compartir l'article. També comentar i / o puntuar amb les estrelles en el resum que trobaràs més avall.

Estàs interessat en un programa personalitzat de coaching i/o psicoteràpia? Contacta amb mi sense compromís!:

Telèfon: 615.56.45.37 – Mail: jspguasch@gmail.com Web: Formulari de contacte

Si vols, pots rebre còmodament la meva News Letter amb tots els articles del bloc. També, activitats, promocions i informació interessant i pràctica: – Sí vull rebre la News Letter

Si coneixes algú que pogués estar interessat, en aquesta informació, no dubtis a compartir-la

 

Gestalt, hipnosi i pnl a Sabadell

Llista de valors. Josep Guasch, coach , psicoterapeuta, consulta de coaching i psicoteràpia amb valors a Sabadell, Terrassa i online. (Assertivitat, lideratge, teràpia de parella, gelos, ludopatia, depressió, etc ...)

Jo et veig, la mirada de l'ànima.

BLOG


Jo et veig. El poder de la presència en la comunicació i teràpia

Jo et veig. La presència en comunicació i teràpia, consulta a Sabadell, Terrassa i online. Josep Guasch, psicoterapeuta, coach , consulta de coaching i psicoteràpia (PNL, Hipnosi, Teràpia Gestalt, Anàlisi Transaccional, Nen interior)

Indagar en allò nou i desconegut, deixar-se sorprendre per la vida i viure en el present. Consulta de teràpia gestalt a Sabadell

Saludar el passat i el futur en el present.

Recordo el que em va portar a la teràpia gestalt, fa més de 20 anys. Per aquella època els llibres de teràpia gestalt apareixien a les llibreries alternatives tipus New Age, espiritualitat, Càbala, bruixeria...

I va ser en una d'aquestes llibreries de Barcelona, a finals dels 90, quan va succeir. És una llibreria jo diria que acollidora, hospitalària, entranyable. M'agradava ensumar entre els llibres. Un dia, el propietari em va dir "t'agraden aquests temes veritat?” “Per descomptat”, li vaig respondre. “Bé, -em va dir- , pots venir aquí sempre que vulguis, per explorar, indagar entre els llibres, no cal que compris res”.

Amb les paraules del llibreter em vaig sentir rebut. Vaig intuir en la seva actitud aquestes paraules que més tard faria servir en alguna pràctica, "jo et veig". Només que en aquella època jo encara no ho sabia. Un espai replet de possibilitats s'obria davant meu.

La via del buit fèrtil replet de possibilitats.

Un dia, tafanejant entre els llibres en vaig veure un que em va cridar l'atenció. “Teràpia Gestalt, la via del buit fèrtil” de Francisco Peñarrubia. Així que, com tenia permís, vaig agafar el llibre el vaig obrir i vaig començar a explorar. Només començar el llibre, a la secció de notes i agraïments apareix una cita de Martin Buber:

"Miro de vegades el fons dels ulls d'un gat.
L'animal domesticat ha adquirit al preu de la seva ingenuïtat elemental la facultat de dirigir-nos aquesta mirada, a nosaltres que no som ja animals.
La mirada d'aquest gat il·luminada al contacte amb la màgia em pregunta:

  • És veritat que t'interesses en mi?
  • És que existo per a tu?
  • Potser existeixo?

Jo et veig. La mirada del gat Buberià

La mirada del gat de Buber semblava inquirir-lo, realment existeixo per a tu?

Aquestes paraules van ser suficientes per mi per comprar el llibre i, abans d'una setmana ja estava començant una formació en psicoteràpia Gestalt. Així, tal qual, tot d'una .

Crec que soc un dels primers a llegir aquest llibre. Jo coneixia el buit estèril i fred, però m'intrigava això del buit fèrtil. I sobretot, el que segons Buber existia en el fons de la mirada del gat, "jo et veig però... tu em veus a mi?

 

Cultivar la presència la consciència interpersonal "Jo et veig"

Jo et veig, podria ser la traducció de la salutació "Sawabona”. La resposta és "Shikoba”, estic aquí o existeixo per a tu. Aquest és més que un protocol de salutació entre algunes tribus del sud d'Àfrica. Implica una salutació de presència a presència.

I dic que va més enllà d'un simple protocol. No és un simple "jo et veig" com a constatació de percebre una presència física. És, més aviat, l'equivalent al "Namasté" sànscrit, una cosa així com “la meva divinitat saluda la teva espurna divina”.

Per als acostumats al concepte "escolta activa”, és familiar el concepte "escoltar amb tot el cos”. De la mateixa manera, en aquest "jo et veig" existeix aquesta totalitat que rep la totalitat de qui és vist.

En clau musical, rebre la persona estimada íntegrament, a la cançó de Katie James, "Tot o res".

Jo et veig, consulta de teràpia gestalt a Sabadell

Quan una mirada diu el que les paraules no poden.

He inclòs tres exemples a tall de metàfora ja que aprehendre el que existeix després d'aquest "Jo et veig" no és una cosa que es pugui entendre només des del concepte. És més aviat actitud. Actitud que convida a l' obertura i la curiositat. Ara bé... cultivar aquesta presència, requereix connectar amb una part nostra que no jutgi, que no etiqueti, ni valori....

Implica estar amb l'altre des del propi ésser doncs no puc escoltar si m'oblido de mi. “La distància que em separa de mi és la mateixa que em separa de tu”.

Sawabona, Jo et veig

Al “jo et veig” d' aquestes tribus (entre elles la potent societat zulú) hi ha diversos conceptes associats. “Ets important per a mi", "Et valoro". "Veig qui ets en el més profund de tu”. Existeix també la voluntat de rebre l' altra persona en la seva totalitat. Reconèixer les seves necessitats, pors i aprenentatges pendents. Així com la de veure-ho com algú que aporta valor a la societat. Des de la pròpia individualitat. De fet tots som éssers individuals i únics i, des d' aquesta diversitat, tenim una cosa important per aportar. Només hem de recordar "qui som”. I saber que algú diposita la seva confiança amb presència i ens reserva un espai.

Teràpia transpersonal a Sabadell

La salutació, “Sawabona”

Tot això és possible per la ferma convicció d'un llaç que l'uneix a tot. “Jo sóc part de tu i tu ho ets de mi”. Però per això cal veure l'altra persona de forma conscient i relaxada. Veure amb "ment de principiant”. És a dir amb entusiasme, curiositat i sense per ni pre judicis.

Abraçar l'ànima de l'altra persona amb la pròpia per atorgar-li un espai. I és a l'espai social on el "jo et veig" adquireix una dimensió sanadora com veurem més endavant.

 

Shikoba, sóc aquí

 

"Quan els homes se saben escoltats, es tornen febles.
Aquests moments de debilitat són l'única escletxa a través de la qual es pot desprendre una gota de generositat del granit humà.”
(Josep Pla, "El quadern gris")

La resposta a “Sawabona” (Jo et veig) és "Shikoba" (Sóc aquí). De nou la traducció literal ofereix una pobra perspectiva. Literalment és "jo sóc aquí" o amb un altre matís "llavors jo existeixo per a tu”. En la resposta hi ha un matís de consol i alè: “em sento alleujat en saber que existeixo per a tu”. És la resposta que conté l'alè profund de saber-se vist i acceptat.

Saber-se acceptat és una necessitat humana. Crec, però, convenient afegir un matís que de vegades no es té en compte. No és el mateix la necessitat de ser acceptat que la necessitat d'aprovació.

El ser acceptat és al nucli de l'expressió "jo et veig".

Shikona. Sóc aquí.

Shikoba. Sóc aquí.

És a dir: “t'accepto tal com ets. Amb les teves lluites i pors. Amb les teves contradiccions i veritats". "I això és independent dels meus criteris i valors que poden no coincidir amb els teus". "T'accepto per tant com ser únic i valuós diferent a mi i honro la teva existència”. Aquestes frases entrecomillades són el nucli de l' acceptació. Quan algú se sap vist i acceptat, se sent rebut tal com és. I se sent lliure per manifestar la seva autenticitat.

A la necessitat d'aprovació el nucli de l' actitud i conducta és un altre. La persona les emmotlla en funció del que creu que aprovarà o no l'altre o la societat. És a dir, s'allunya de ser qui és per agradar i, si és el cas, pidolar amor.

En no saber-se acceptat pot existir l' impuls de caure en la necessitat d' aprovació. És una temptació difícil de solucionar, especialment si s'hi involucra un ésser estimat o admirat. No obstant això, el procés d' individuació exigeix no caure en aquesta trampa.

 

Jo et veig, sóc aquí. Recordar qui som.

Ouspenski (l'alumne més avantatjat de Gurdjieff) va escriure sobre el record de si mateix. Descriu el record de si mateix en termes més de sensació que de pensament. El pensament sol ser una de les trampes de l'ego. Mentre que la sensació de si mateix (de mi mateix) té a veure més amb la pròpia autenticitat. L'essència, el nostre centre, si mateix, self, jo superior o com se li vulgui anomenar.

Recordar qui som, teràpia gestalt i transpersonal a Sabadell

La mirada de l'altre (“jo et veig”) ens recorda qui som.

En mode semblant a Rousseau, que creia que entre els homes, en estat natural, regnen l'amistat i l'harmonia, els zulús creuen que som en essència bons. L'origen dels actes nocius està en l'oblit de qui som. En mode semblant, en la nostra cultura, fem una diferenciació entre "qui sóc" i "què faig".

Aquesta convicció és la que subjau en l'acceptació incondicional de l'altre i, per tant, de la diversitat. Habita també al nucli de l'expressió "jo et veig".

La Programació Neurolingüística (PNL) ho expressa d'una manera una mica més elaborada a través dels anomenats Nivells Neurològics. Aquest model expressa els diferents nivells que subjauen a tota conducta humana. Es tabulen mitjançant aquesta seqüència:

Transpersonal – Identitat – Valors/creences – Capacitats – Conductes – Entorn.

El nivell transpersonal en els nivells neurològics

Té a veure amb la realitat (generalment subtil) amb la qual ens sentim partícips. Té a veure amb el sentiment de pertinença i pot obeir a inclinacions de tipus espiritual com altres més pragmàtiques. En el segon cas exemples poden ser la família, col·lectius professionals, sentiment patriòtic, social etc..

La Identitat

És el nucli essencial, aquesta part que els zulus reconeixen com l'ésser bo. No és tant qui crec que sóc, ni molt menys el "jo social". Aquest jo profund que, per dalt, manté un vincle amb el transpersonal és contaminat per les creences i valors. Les creences beuen de les experiències de referència que van ocultant el nostre jo real. A Gestalt parlem dels introjectes. Conformats per mandats socials, parentals i educacionals de tota mena ens diuen "el que es deu i no fer".

A aquesta identitat profunda, abans de la contaminació de les creences, es dirigeix el "jo et veig". I també des d'aquest lloc es pot respondre “Estic aquí”.

 

Jo et veig. El poder de la presència en la relació humana

No sé si t'ha passat alguna vegada, parlar amb algú i semblar-te que no està amb tu. Que està pensant altres coses o “en un altre lloc”.

Es tracta de la presència humana (o no presència). Aquesta es caracteritza per una atenció conscient a l' aquí i ara. L'aquí és el lloc i la persona, l'ara és el temps present. Només des d'aquest aquí i ara algú pot dir, “jo et veig”. Només des d'aquesta presència puc dir “em sento vist, sóc aquí”.

Evidentment, això que expresso en paraules va més enllà del llenguatge. Aquest és només una forma de compartir.

Quan oblidem qui som. El poder de la comunitat.

Jo et veig, el poder de la comunitat.

El ser en comunitat

I tornant al “jo et veig” de la comunitat sud-africana. Els errors que pot cometre un membre són vistos com un crit de socors. Una petició d'ajuda de la identitat nuclear de la persona que ha "comès" la irregularitat. L'actitud de fons és "t'has portat malament però en el fons ets bo". De nou la diferenciació dels nivells comportament (“portat”), identitat ("eres").

Aleshores la comunitat s'uneix al voltant de la persona per recordar-li qui és. El col·loquen al centre d'un cercle i accionen un ritual. Algunes comunitats li canten una cançó especial, tal com vaig exposar al meu anterior article: Cultivar la presència. Teràpia Gestalt i autoconsciència. I li recorden tot el que va fer de bo.

Els rituals obeeixen a la peculiar idiosincràsia de cada cultura. Tanmateix són una manera simbòlica de reconnectar el terrenal amb el subtil. La persona en societat amb el seu nucli essencial perquè pugui aportar a la comunitat el seu do.

 

Fins el proper article, rep una cordial salutació,

 

www.josepguasch.com

Anterior article relacionat: Cultivar la presència. Teràpia Gestalt i auto consciència

Ah!!, i si t'ha agradat i et ve de gust, et convido a compartir l'article. També comentar i / o puntuar amb les estrelles en el resum que trobaràs més avall.

Estàs interessat en un programa personalitzat de coaching i/o psicoteràpia? Contacta amb mi sense compromís!:

Telèfon: 615.56.45.37 – Mail: jspguasch@gmail.com Web: Formulari de contacte

Si vols, pots rebre còmodament la meva News Letter amb tots els articles del bloc. També, activitats, promocions i informació interessant i pràctica: Sí vull rebre la News Letter

Si coneixes algú que pogués estar interessat, en aquesta informació, no dubtis a compartir-la

 

Gestalt, hipnosi i pnl a Sabadell

 

 

 

 

 

 

Jo et veig. La presència en comunicació i teràpia, a Sabadell, Terrassa i online. Josep Guasch, coach , psicoterapeuta, consulta de coaching i psicoteràpia (Ansietat, acompanyament i estratègies per aprimar, parlar en públic, deixar de fumar, autoestima, addiccions, etc ...).

 

Cercle d'excel·lència personal, consulta de coaching i pnl a Sabadell

BLOG


Cercle d'excel·lència personal. Una tècnica de PNL per aconseguir objectius.

Cercle d'excel·lència personal i professional, tècniques de PNL, Sabadell, Terrassa i online. Josep Guasch, coach , psicoterapeuta. Consulta de coaching i psicoteràpia (Parlar en públic, Ansietat, acompanyament i estratègies per aprimar, deixar de fumar, autoestima, addiccions, formació de coaching i pnl per al dia a dia a Sabadell etc ...)

"La gran revolució de la nostra generació
consisteix a haver descobert
que,
canviant les actituds internes de la seva ment,
els éssers humans
poden canviar
els aspectes externs de la seva vida”
William James.

 

Coaching i PNL a Sabadell

Modelar conductes i habilitats, una competència bàsica en PNL

El cercle d'excel·lència personal és una tècnica de PNL orientada a desenvolupar i ancorar habilitats específiques. S'utilitza molt especialment en coaching per accedir a recursos interns que ens facilitin aconseguir objectius. Dit d'una altra manera, el desenvolupament de capacitats que ens apropen al nostre èxit personal i/o professional.

Sabem que, quan estem instal·lats en estats interns de benestar i possibilitat, les nostres habilitats ens donen suport a aconseguir objectius. Aquests estats interns se sustenten en creences, capacitats, sentiments i experiències de referència. I, molt especialment, com les organitzem al nostre interior.

El cercle d'excel·lència personal és una tècnica de PNL que modela i sistematitza la manera com accedeixen a certes habilitats.

El modelatge és l'ànima de la PNL.

És a dir la capacitat de replicar, en diferents contextos, factors que condueixen a un resultat determinat. Evidentment, ens interessa modelar factors d'èxit. Aquesta és l'orientació del Cercle d'excel·lència personal i professional.

Pots recordar moments de la teva vida en què vas superar dificultats?
O bé moments en què vas aconseguir, amb èxit, certs objectius?

En ambdós casos, Quines habilitats i recursos vas posar en joc?

La bona notícia és que aquestes habilitats d'èxit les pots extrapolar a altres situacions. Aquesta és l'essència de la tècnica de PNL el cercle d'excel·lència personal i professional.

Modelar habilitats d'èxit en coaching i PNL.

“Si alguna cosa funciona no ho toquis”. Pot ser una visió d'extrema prudència. Ara bé... si alguna cosa funciona... per què no extrapolar-ho a altres situacions, moments, persones…?

El cercle d'excel·lència personal, tècniques de PNL a Sabadell

Els diferents factors interns (recursos) que condueixen a l'èxit

Bé, imaginem que estàs en un procés de coaching en el qual et planteges un objectiu. Per exemple assolir el nivell A2 d' anglès en el termini d' un any. Elabores el teu pla d'acció, comences amb el mateix i... comença a fallar-te la motivació. Per suposat que existeixen tècniques de Pnl específiques per a la motivació. No obstant això, ara treballarem amb el cercle d'excel·lència personal.

Planteja't ara:

  • En quins moments de la teva vida et vas sentir especialment motivat?
  • Com et vas sentir? Què vas pensar?…. Veuràs a la secció de la construcció del cercle d'excel·lència personal un inventari una mica més complet.

Com més moments millor. Recomanació: modelar habilitats d' èxit exigeix identificar períodes concrets i específics. Com més, millor. Detallar, lloc, persones, entorn, temps... És a dir instants definits i limitats.

Llavors... ¿no seria fantàstic ancorar aquests recursos per extrapolar-los a voluntat a qualsevol objectiu pendent? Aquesta és la proposta del cercle d'excel·lència personal i professional.

 

I què passa si no recordo moments d'especial èxit o excel·lència en alguna habilitat?

Per suposat l'ideal és recórrer a moments propis. Són experiències de referència que ens porten a nosaltres mateixos, és per tant, l'ideal. T'animo doncs que insisteixis i exploris una mica més en això. Aprofundeix en records que poden anar des de la teva infantesa fins avui mateix.

I si realment "és" impossible...

Hi ha dues alternatives més.

1.- Persones o personatges que t'inspirin aquesta qualitat que desitges incorporar. Poden ser persones reals conegudes, "mig conegudes", famosos als quals no tens accés. Poden ser també personatges mitològics o de fantasia. L'important és la imatge interna que tu en tinguis, si incorpora aquesta habilitat per al teu èxit.

2.- Imaginar "com si…”. Si bé al final de la tècnica del cercle d'excel·lència personal apliques el "com si" també pots fer-ho ara. És, doncs, imaginar-te tenint aquesta habilitat i aplicant-la en l'entorn i temps que desitges.

 

La importància en coaching i PNL del joc intern. El secret de l'èxit.

Joc interior i joc exterior, consulta de PNL a Sabadell

Importància de la coherència entre el joc interior i el joc exterior.

Timothy Gallwey a “El joc interior del tennis" va distingir dues habilitats diferents en la pràctica d' aquest esport. Els anomenats joc exterior i el joc interior. El joc exterior té a veure amb el desenvolupament per assolir una meta externa. Superar els obstacles externs. Evidentment té molt a veure amb el pla físic.

Tanmateix el joc interior té a veure amb el desplegament d'habilitats internes. Per exemple concentració, determinació, alerta relaxada, confiança, auto-acceptació i crítica CONSTRUCTIVA, flexibilitat, estabilitat, etc... I, per descomptat, gestionant òptimament l'ansietat, el dubte, manca de confiança, ràbia etc....

Com veuràs el joc intern contempla l'habilitat de gestionar estats interns. Això és de vital importància en el coaching generatiu. Sabem que un estat intern òptim desenvolupa actituds i comportaments més eficaços que un altre auto-limitant.

Així doncs, el cercle d'excel·lència personal és una tècnica de PNL que ajuda a:

  • Invocar aquests estats interns de recursos.
  • Ancorar-los per fer-los operatius d' una manera ràpida i en diferents contextos.

 

Els venedors, un exemple de coaching actualitzant recursos.

Recuperar els recursos interns, consulta de coaching i pnl a Sabadell

Recordar l'alegria per estar alegres.

La venda és una professió difícil. Exigeix molta motivació i habilitats especials. Alguns venedors recorren a una estratègia que bé podria ser de coaching i, fins i tot de PNL.

Tenen una llibreta en la qual anoten les seves vendes més exitoses. És un registre personal en el qual, senzillament, apunten les dades que els serveix per recordar aquests moments d'èxit.

I per què fan això?

Doncs bé, és l'esperit del modelatge en PNL. I també l'essència del cercle d'excel·lència personal. Endevines?. Cada vegada que tenen una visita important o una venda difícil, recorren a la llibreta. Cinc minuts abans li fan una ullada, recorden les vendes que els van funcionar i… passa la màgia!… Però no és exactament màgia. Crec que va ser Wittgenstein qui va dir alguna cosa com:

Podem ser feliços,
recuperant el record de moments en què ho vam ser.

 

Evidentment, revivint aquests moments com si estiguessin passant aquí i ara. Evocant la percepció sensorial subjectiva amb tots els sentits. I evitant les trampes de la ment (no del cervell) que pot aparèixer com a nostàlgia, frustració etc.

Doncs bé, aquesta és la proposta de la tècnica de PNL, el cercle d'excel·lència personal. Per suposat amb una metodologia optimitzada.

 

Modelar el cercle d'excel·lència personal. Com és la nostra experiència d'èxit?

Si has llegit alguna cosa de PNL o has seguit els meus articles, sabràs que la PNL va heretar de la teràpia Gestalt l' orientació cap al com. És a dir, com registrem una experiència d'èxit i una altra que no etiquetem com a tal. La importància no està en el contingut (el Què) sinó en la forma, el com.

Cercle d'excel·lència per a l'èxit, consulta a Sabadell

Com saps que tens èxit?

Ho veuràs clar amb un exemple. Imaginem dues persones que van en cotxe i tenen un accident. Les dues surten il·leses però una d'elles queda traumatitzada i és incapaç de tornar a conduir. L' altra, en canvi, l'endemà condueix com si no hagués passat res.

Què ha passat si totes dues van viure la mateixa experiència?

El secret està en com van registrar internament l'experiència. Una d'elles, per exemple, pot tenir un record vívid, en color, amb imatges grans, properes i en moviment, reviscut plenament submergit.

L' altra, però, amb imatges llunyanes, en blanc i negre, desdibuixades etc..... (Pots veure més d'això en el meu article: Submodalitats de PNL i superació personal)

¿Imagines quina de les dues és més probable que sigui la traumatitzada?

És important destacar que aquestes claus que desperten les teves habilitats o les teves pors, són només teves. Per això la PNL no és, només, conjunt de tècniques aplicables en coaching o per aconseguir objectius. És també, una disciplina d'autoconeixement i consciència.

A continuació examinarem el com de les teves experiències d'èxit.

 

El cercle d'excel·lència personal, els passos un a un

1.- En primer lloc tria una habilitat que vulguis millorar o replicar en un context determinat. Per exemple capacitat de concentració.

Pensa en períodes de la teva vida en què l'has posat en joc. habilitat. Reviu, de moment breument, aquest instant, el que hagis experimentat més plenament.

2.- Visualitza ara un cercle a terra davant teu. Imagina'l amb color, so o qualsevol altra percepció que, espontàniament et recordi aquesta habilitat que vols modelar. Recorda que durant aquest pas, ho veus a certa distància. És el que en PNL es coneix com a posició dissociat.

Coaching i PNL a Sabadell

Des de la posició d'observador podem analitzar.

El cercle que ara visualitzes des de certa distància (dos o tres passos) ha de ser prou gran com perquè hi càpigues en un moment de l'exercici.

Ara observa aquesta experiència en aquest cercle. Veient-te a tu mateix…. Com et veus? Quina és la teva postura/gestos/llenguatge corporal?

Escoltant-te.… Com sents la teva veu?

Des d'aquesta posició només pots veure i sentir el que pot veure i sentir un observador. Pots imaginar què sentiries si fossis un observador, però no el que sentiries sent-hi . Aquesta diferència és subtil però convé tenir-la present. Des d'aquesta posició pots indagar com seria veure't des de fora, és una posició més mental.

 

Vivint al cercle d'excel·lència personal l'experiència d'èxit.

3.- Un cop fet aquest inventari de la teva percepció com a observador, pren una profunda respiració. Fes un pas (o dos o tres) al capdavant i situa't al centre del cercle. Aprofundeix i expandeix ara a la teva percepció sensorial subjectiva. És molt important tenir clar aquest pas. A PNL, es diu viure una experiència en mode associat. És fonamental per a l'èxit en la pràctica del cercle d'excel·lència personal. Així que ho ampliaré

Ara no et veus com a observador, vius l'experiència en primera persona, submergit en l' experiència de plenitud de recursos. Fes un inventari complet de la teva experiència en temps present. Revivint aquí i ara aquesta experiència d'èxit i plenitud de recursos.

L' inventari de recursos ha d' incloure tots els sentits físics, és a dir:

A/ Vista. Com et veus a tu mateix en temps present? (Imagina tenir un mirall doncs ara, al centre del cercle d'excel·lència personal ho vius en primera persona). Pots veure la cara d'alegria i/o sorpresa de persones properes.

La visió també pot referir-se a imatges internes que puguin aparèixer. Aquest és un món plenament personal. Des de visualitzar-te nedant àgilment, fins a aparèixer una imatge metafòrica. Vaig tenir un client al qual li apareixia la imatge d'un puma saltant àgilment sobre la seva presa.... Així que...

B/ Oïda. Què et diuen les teves amistats, parella, fills, pares, etc ...? Com, per exemple, sonen els teus passos en caminar més lleuger?

Inclou també els diàlegs interns (auditiu intern). Què et dius ara? Quines són les teves frases motivadores i d'auto-felicitació? Com sona ara la teva veu interna – volum, to, timbre....?

La sensació corporal, el corol·lari de l'experiència d'èxit en el cercle d'excel·lència personal

C/ Sensacions corporals. Reviu i explora a la teva postura corporal aquí, en aquest moment d'èxit. Com és la teva respiració? I la teva gestualitat? Com camines o t'incorpores d'una cadira? Com són els patrons de tensió i/o relaxació en el teu cos? Quins sentiments t'envaeix? (És de suposar que d'alegria, confiança etc....). On sents al teu cos aquesta sensació d'èxit? Aquest element de les sensacions corporals és genuí en aquest pas. A l'anterior, quan et visualitzaves des de fora del cercle d'excel·lència personal no. Podia aparèixer, com a molt, la sensació des de la percepció d'un espectador, però no la genuïnament teva. Ara ets el protagonista.

El cercle d'excel·lència personal i professional. Submergir-se plenament en l'experiència per viure plenament.

Submergir-se i gaudir de l'experiència permet reviure l'estat intern associat a ella.

En aquest apartat pots incloure, d' existir, patrons de gust i olfacte, els sabors, olors associades, d' haver-n' hi.

Expandeix i gaudeix tota aquesta vivència explorant el com. Et pot servir d'ajuda el meu anterior article sobre les submodalitats. Explora a cada submodalitat per veure com la pots tornar més viva i gaudir-ne més. Per exemple afegint brillantor, color, moviment, profunditat a les imatges. O un so més envoltant, nítid o veus més suaus. Tens moltes variants contemplades en el quadre de submodalitats per millorar la teva experiència en el teu cercle d'excel·lència personal.

Gaudeix, amplifica i viu intensament aquest moment.

Amb això estàs incorporant els teus patrons cognitius, conductuals, sensacions físiques i emocionals del teu estat de plenitud de recursos. És a dir, el teu estat intern eficaç i d'èxit.

Recorda que un cop plenament associat, la teva atenció ha d'estar focalitzada cap a l' extern i l' intern. Per exemple, imatges externes i representacions internes, veus externes i internes.

Pren nota de tots aquests patrons. Si ho fas amb algun company, demana-li que t'ajudi en aquesta exploració i dicta-li perquè en prengui nota.

 

Elements addicionals del cercle d'excel·lència personal

En la mesura que coneguis millor els factors associats al teu rendiment òptim, més fàcil et serà accedir-hi. Ara imaginem altres ingredients possibles de l'èxit.

Recordes que al principi, com a observador et suggereixo la possibilitat de contemplar el cercle amb un color, vibració o so. Això és així per incorporar el visual (color), sensació (vibració) i auditiu (so). Per suposat que et suggereixin el recurs o l'habilitat a incorporar.

Si així ho has fet, imagina també el teu cos impregnant-se d'aquest color. Per fora i per dins.

Imagina també el teu cos vibrant amb aquest so, si l'has incorporat.

Sent com el color, la vibració i so van pujant per tot el teu cos. Recorrent des dels teus peus, panxell, genolls, cuixes, abdomen inferior i superior, tòrax, fins a arribar al cap.

Amplifica aquesta i la resta de sensacions i percepcions. Imagina que les respires més i més profundament. Com si s' incorporessin a totes les teves cèl·lules. I recorda que en fer-ho, una habilitat no és tal habilitat fins que no entra en el múscul. És a dir, fins que no es converteix en conducta. Per això imagina que impregna les cèl·lules, teixits i músculs fins que encarna en acció.

Ancorar el moment d'excel·lència

L'ancoratge a PNL una eina bàsica.

L'ancoratge d'una experiència d'èxit

Anclar en PNL és associar un estímul sensorial, imatge o paraula a una experiència interna. En aquest cas a una experiència interna de recursos. La forma d'actuar és molt senzilla. Un cop plenament submergit a la teva experiència sensorial d'èxit:

  • Imagina una imatge, color, persona, etc.... que t'ho recordi (àncora visual)
  • Una o, com a molt, tres paraules (àncora auditiva)
  • Un gest o posició corporal (ancla kinestèsica)

Aquestes àncores et poden servir per accedir d'una manera directa al recurs en el teu dia a dia. D'aquesta manera la pràctica de coaching i/o PNL es fa operativa d'una manera més ràpida i pràctica.

A continuació surt del cercle i repeteix els passos 2 i 3. Pots repetir-ho les vegades que necessitis fins a tenir la certesa de poder accedir d'una manera ràpida i directa. No obstant això no t'obsessions amb la perfecció.

 

Extrapolant el cercle d'excel·lència personal a situacions concretes.

4.- Ara fora del cercle, Identifica algunes de les situacions en què volguessis tenir aquest estat, però veient l'experiència com des de fora, sense submergir-t'hi.

Tan aviat com hagis detectat el nou context, introdueix-te al cercle. Submergeix-te ara en l'experiència i observa les variacions en el teu estat intern. Reviu la situació nova amb les sensacions incorporades en el cercle d'excel·lència personal. Per reforçar, activa les tres àncores. Hauries de reviure aquesta situació en plenitud de recursos.

Surt fora del cercle i observa si l'estat de plenitud de recursos continua operatiu. Reforça si cal tornant a introduir-te en el cercle.

 

Concloent

Pots utilitzar aquesta tècnica de PNL en multitud d'ocasions. Si necessites confiança per fer una presentació. O determinació per deixar de fumar. Potser per motivar-te per apuntar-te a un gimnàs (i sí, anar regularment, 😆 ).

Recorda que pots invocar el cercle d'excel·lència personal activant les tres àncores. Però, això sí, abans hauràs de fer la pràctica. I recorda:

És una excel·lent eina per consolidar el teu èxit personal i/o professional

Fins el proper article rep una cordial salutació,

 

www.josepguasch.com

Anteriors articles relacionats: Com viure una emoció amb equanimitat; Submodalitats de PNL i superació personal; El principi d'intenció positiva en PNL; Despertar consciència i PNL; Acceptació i responsabilitat; El perdó i les posicions perceptives; Posicions perceptives i empatia; Consulta de PNL Online i presencial a Sabadell

Següent article relacionat: Meditació del somriure interior

Vols posar en pràctica el cercle d'excel·lència personal?

T'agradaria conèixer més tècniques de PNL per a l'èxit en els teus objectius?
Demana'm informació gratuïta i sense compromís!
Consulta de PNL, presencial i Online

Consulta de PNL a Sabadell i Online. Consulta de programació neurolingüística ONline

 

 

 

 

 

 

Facebook Josep Guasch, coaching i psicoteràpia

 

El cercle d'excel·lència personal i professional, tècniques de PNL a Sabadell, Terrassa i online. Josep Guasch, coach , psicoterapeuta. Consulta de psicoteràpia i coaching (Ansietat, acompanyament i estratègies per aprimar, deixar de fumar, autoestima, addiccions, cursos de creixement i superació personal a Sabadell etc ...)

 

El centrament en acció en el coaching generatiu

BLOG


Equilibri emocional, centrament en acció i coaching generatiu

Equilibri emocional, centrament en acció, coaching generatiu Sabadell, Terrassa i online. Josep Guasch, psicoterapeuta, coach , consulta de coaching i psicoteràpia (PNL, Hipnosi, Teràpia Gestalt, Anàlisi Transaccional, Nen interior, Curs de coaching i pnl per al dia a dia a Sabadell )

 

Centrament en acció i equilibri emocional, alerta i relaxat

Estat de relaxació alerta

Vam veure en l'article "com viure una emoció amb equanimitat" om accedir a l' equilibri emocional mitjançant la teràpia dissociadora. Inspirada aquesta en la PNL (Programació neurolingüística)

Vam estudiar el procés de dissociació com un element que ens ajuda a prendre distància de les emocions difícils. Així podem actuar amb major desafecció sense deixar d'estar en contacte amb (no a) l'emoció. No obstant això, en aquestes situacions accedim a una vivència una mica desarrelada. Com si l'experiència "no fos amb nosaltres". Existeix, doncs, una segona possibilitat per avançar en aquest equilibri emocional mitjançant el centrament en acció.

En aquest article posarem en joc dues habilitats. La de la teràpia dissociadora (l'enllaç a l'article està una mica més amunt). I, d'altra banda, el centrament actiu, una pràctica bàsica del coaching generatiu. Per a això et suggereixo repassar l'article Relaxació i centrament i posar en pràctica l'àudio centrament estàndard.

La teràpia dissociadora és només el pas intermedi. El centrament en acció permet l'experiència de viure un estat emocional amb equanimitat. I crec que aquesta habilitat, la d'adquirir equilibri emocional, és bàsica per avançar actualment.

 

Buscant una experiència que t'allunyi de l'equilibri emocional

coaching generatiu, sortir de la zona de comoditat

Qualsevol experiència que et "tregui de polleguera" és vàlida. Al principi, i als efectes de començar la pràctica, és convenient que no sigui molt intensa. A mida que domines la técnica, podràs fer-ho amb experiències més feridores. Aquest és un principi vàlid per al coaching i qualsevol teràpia.

Escric aquest article en el mes de juny del 2020, en plena crisi del Covid19. Tenim al nostre abast, experiències que ens acosten a la por, la incertesa, el estrès, ansietat, etc. Així que, tal com treballem en PNL i coaching, et demano que triïs una experiència concreta. Tingui a veure o no amb l'actual situació.

Sovint em pregunten: I si no recordo una experiència dolorosa concreta? La resposta és senzilla, inverteix el temps necessari per a recordar-la. Estic convençut que qualsevol treball de psicoteràpia o coaching que no contempli experiències de referència concretes, està condemnat al fracàs.

Per assolir l'equilibri emocional mitjançant la pràctica del centrament en acció has de treballar amb experiències concretes.

Pensar, especular, raonar, parlar sobre .... és cosa de la ment. No obstant això, treballar amb experiències registrades en el nostre cervell és el que permet transformar-les. I això és així perquè són les connexions neuronals les que registren les nostres experiències. I aquestes formen part del nostre cervell i teixit nerviós.

Per treballar amb el centrament en acció i la teràpia dissociadora, necessitem, doncs, experiències específiques. Si saps el que és la por és perquè en algun moment la vas viure. Si coneixes la tristesa és perquè has tingut alguna experiència d'aflicció. No pots conèixer l'enamorament si no t'has enamorat. I tots aquests registres estan gravats en el nostre sistema nerviós i cervell.

Per incorporar l'equilibri emocional en situacions quotidianes hem de treballar amb situacions reals. El coaching i la PNL formen part d'un tipus de teràpies bàsicament pràctiques.

 

Abans de practicar el centrament en acció. Reviu l' experiència en mode associat i dissociat.

Així que, troba una experiència incòmoda concreta. Un dia, en un lloc i amb una/es persona/es identificad/a/es. Quan la tinguis accedeix a aquest record, imagina que el projectes davant teu, en manera dissociat. Si tens dubtes pots llegir aquest article "Com viure una emoció amb equanimitat. La teràpia dissociadora. En mode dissociat et veus com un espectador.

Equilibri emocional amb PNL i teràpia dissociadora a Sabadell

La teràpia dissociadora fa veure la realitat des de certa distància.

A continuació fes un pas endavant i submergeix-te en l'experiència. Uneix-te a ella, viu en primera persona. Fes-ho amb una plena experiència subjectiva interna. Això és, mira el que veus, escolta el que recordes sentir, evoca les sensacions i sentiments. En primera persona, com si estiguessis aquí en temps present.

Ara fa un pas cap enrere. Nota en quin dels dos modes vius l'experiència amb més equilibri emocional. La vivència no és la mateixa, no ha canviat. No obstant això, en termes generals, la manera associat ens facilita el reviure l'experiència amb més intensitat. No canvia el què, canvia el com i, d'aquesta manera, canvia com vivim aquest moment.

Veurem a continuació com incorporar el centrament actiu doncs viure una experiència en mode dissociat provoca el que jo anomeno la "manera passota". És a dir, un allunyament que pot ser proper a un desentendre's. I això està bé per, per exemple, escoltar alguns polítics, però no sempre és l'ideal. Per això incorporarem el centrament en acció.

 

El centrament en acció, la base del coaching generatiu.

Una de les pràctiques bàsiques del coaching generatiu implica el

Centrament en acció, consulta online i a Sabadell

El centrament en acció no implica passivitat.

treball amb els estats interns. Saber invocar i mantenir estats de qualitat és essencial per respondre amb equanimitat als reptes quotidians. De poc serveix una pràctica de meditació, mindfulness, relaxació etc.… si en situacions estressants se “ens porten els dimonis”. És precisament en el quotidià que ha d'aparèixer l'equilibri emocional.

El centrament en acció és la base que ens serveix per a consolidar aquesta habilitat. I per seguir amb la pràctica és imprescindible haver llegit l'article Relaxació i centrament. En el mateix trobaràs un enllaç a un àudio que enllaça a un exercici de trànsit generatiu.

El centrament en acció és la base per a l'equilibri emocional.

Per seguir dono per fet que has realitzat aquesta pràctica i l'assenyalada anteriorment: La teràpia dissociadora.

Llavors tornem al moment en que et dissocies de l'experiència. Des d'aquí fes un pas enrere, respira una mica més profundament, estimula l'àncora del centrament. Roman en aquest estat de centrament actiu durant uns segons.

Amb l'àncora activa fes un pas endavant i situa't en la posició d'observador. Examina, en manera dissociat la situació. Un cop preparat/da, amb l'àncora i centrament actius, dónes un altre pas endavant i t' associes a l'experiència. Observa què canvia en la manera de viure aquesta situació.

Generalment veuràs que no t'afectarà tant, tot i que l'experiència sigui la mateixa. Podríem dir que la vius amb més equilibri emocional. Com veuràs aquesta és l'essència de la pràctica del centrament en acció. Es tracta de portar aquest estat intern de qualitat a cada situació quotidiana.

 

Assolir l'equilibri emocional amb la pràctica del centrament en acció. El secret

Repeteix aquest cicle, amb aquesta experiència unes tres o quatre vegades. D'aquesta manera quedarà ancorat en el teu interior. Aquesta és la base del trenall amb les submodalitats. En concret amb la d' associat i dissociat que pots veure a l'article, l'enllaç del qual, acabo d'incorporar.

El centrament en acció cal practicar-ho

Amb el centrament ens permetem brillar amb la nostra pròpia llum

Practica una i altra vegada amb diferents experiències, sempre específiques. És una bona idea fer-ho a l'acabar el dia amb algun moment que t'hagi incomodat. El cervell té una gran capacitat per generalitzar de tal manera que, un cop l'hagis reelaborat un nombre determinat de vegades, podràs fer-ho sense pensar. L'exercici llavors ja serà un record.

És com aprendre a conduir. Primer has de pensar en trepitjar embragatge abans d'encaixar la marxa. Després deixar anar embragatge i trepitjar accelerador etc.… Amb el temps, ja no has de pensar en aquests passos i ho fas automàticament. L'equilibri emocional amb l'exercici del centrament actiu funciona de la mateixa manera. L'exercici no és més que una forma de reestructurar l'experiència interna. Un cop ancorada en el teu interior podràs reelaborar qualsevol experiència sobre la marxa. I ho faràs sense necessitat de tota la parafernàlia de l'exercici o, com a molt, amb només una elaboració mental.

 

Quantes vegades hauré practicar el centrament en acció per aconseguir l'equilibri emocional?

Com en tot el que té a veure amb el creixement interior, cadascú té el seu ritme. No puc donar, doncs, uns temps exactes. sí puc, no obstant això, oferir unes pautes que serviran per aprofitar millor i més ràpid els exercicis.

1.- Consolidar les pràctiques inicials.

Com en tots els coneixements acumulatius cal cuidar els principis. Per no ser repetitiu em remeto als dos enllaços ressenyats anteriorment. Un és l'article de la teràpia dissociadora, un altre el de la relaxació i centrament. De fet la pràctica del centrament actiu per a l'equilibri emocional és la suma dels dos exercicis.

2.- Aconseguir l'equilibri emocional començant amb experiències desagradables, però poc.

És semblant a quan vam aprendre a anar en bici. Generalment no ho vam fer directament, sobre una bicicleta gran de només dues rodes. És possible que comencéssim amb un tricicle o amb una bicicleta amb dues rodes auxiliars. Alguns nens van començar sent assistits pels seus pares. En qualsevol cas, fins que no es consolida l' equilibri, a poc a poc, no comencem a circular en bici per qualsevol terreny. El centrament en acció necessita “curtar-se” en situacions cada cop més intenses, però començar gradualment. Aquest pas a pas constant i progressiu us condueix a l'equilibri emocional desitjat.

3.- La pràctica regular del centrament en acció

Com he exposat anteriorment, practicar regularment i amb

Equilibri emocional en el centre de la tempesta, consulta a Sabadell

Amb el centrament actiu pots romandre en el centre de l'huracà

situacions reals. El nostre cervell té registrades les experiències que considera significatives. Aquestes experiències són com una base de dades que acoloreixen el nostre present. La manera com les recodifiquem asseurà la base del com experimentem les següents vivències. Per això la pràctica del centrament actiu és fonamental per anar apropant-nos a la serenitat emocional.

4.- Deixar la pràctica escalonadament.

En algun moment ja no serà necessari practicar l'exercici, però no és aconsellable tallar de cop. Les pautes de conducta i actitud apreses durant anys poden tornar a poc que se'ls doni una oportunitat.

Per això és millor no "obrir comportes" abruptament i sí fer-ho d'una manera escalonada. D'aquesta manera, el centrament actiu s'anirà enfortint i obrint pas d'una manera segura.

5.- Si cal, reforçar amb un procés de coaching generatiu online o presencial

Totes les pràctiques que proposo al blog poden ser beneficioses. No obstant això no poden substituir la pràctica amb un coach o psicoterapeuta certificat i entrenat. Això també és vàlid per aconseguir l'equilibri emocional amb el centrament en acció. El terapeuta ajuda a adaptar les pràctiques a la teva situació real i, si és el cas, optimitza els resultats.

Avui en dia, i gràcies a la tecnologia, aquest tipus d'exercicis es pot realitzar mitjançant processos online. Encara que , per descomptat, la modalitat presencial segueix vigent.

Fins el proper article, rep una cordial salutació,

www.josepguasch.com

 

Coneixes el coaching generatiu?
T'agradaria provar aquesta exclusiva modalitat de creixement personal?

Visites online i presencials
Demana ara informació gratuïtament i sense compromís!
Clica a la imatge!Coaching generatiu online i presencial a Sabadell

Anteriors articles relacionats: El centrament, estat de relaxació alerta i font de recursos, Relaxació i centrament. Per què en psicoteràpia i coaching?, Com viure una emoció amb equanimitat, la teràpia dissociadora

Següent article relacionat: Jo et veig. El poder de la presència.

 

Et convido a participar al meu blog ampliant idees. Per exemple, aportant suggeriments o compartint els teus dubtes a l'apartat al peu del mateix.

Ah!!, i si t'ha agradat i et ve de gust, et convido a compartir l'article.

 

T'ha resultat interessant aquest article sobre el centrament en acció per aconseguir l'equilibri emocional?
Estàs interessat en un programa personalitzat de
coaching i/o psicoteràpia? Contacta amb mi sense compromís!:

Telèfon: 615.56.45.37 – Mail: jspguasch@gmail.com Web: Formulari de contacte

Si vols, pots rebre còmodament la meva News Letter amb tots els articles del bloc. També, activitats, promocions i informació interessant i pràctica: – Sí vull rebre la News Letter

Si coneixes algú que pogués estar interessat, en aquesta informació, no dubtis a compartir-la

 

Icona de facebook, Josep Guasch, coaching i psicoteràpia, consulta a Sabadell

 

 

 

 

 

 

Equilibri emocional, centrament en acció, coaching generatiu a Sabadell, Terrassa i online. Josep Guasch, coach , psicoterapeuta, coaching i psicoteràpia (Assertivitat, lideratge, teràpia de parella, gelos, ludopatia, depressió, Cursos de creixement personal, etc ...) a Sabadell i Terrassa

Com viure una emoció amb equanimitat. Consulta de PNL Generativa a Sabadell

BLOG


Com viure una emoció amb equanimitat, la teràpia dissociadora

Com viure una emoció amb equanimitat, teràpia dissociadora Sabadell, Terrassa i online. Josep Guasch, psicoterapeuta, coach , consulta de coaching i psicoteràpia (PNL, Hipnosi, Teràpia Gestalt, Anàlisi Transaccional, Nen interior).

 

Com viure una emoció amb equanimitat.

Viure amb equanimitat, equilibri emocional

Parlem tal com organitzem la nostra experiència en el cervell. Per exemple, suposo que alguna vegada hauràs sentit la frase "és una persona distant". Aquesta frase no és una frase casual. Generalment ens parla d'una persona freda, poc aferrada a les emocions. Per contra, quan diem d'una persona que és pròxima, ens referim a algú acollidor, empàtic, que connecta amb el món emocional.

En aquest article tractaré com viure una emoció amb equanimitat mitjançant la teràpia dissociadora. Començaré amb una introducció.

En l'article "Despertar consciència"Parlo de les finestres de la nostra percepció. De com els nostres sentits físics ens connecten amb el que està allà fora. Això conforma una manera de viure i representar-nos les nostres experiències. Així, cosa que veiem en el món extern, es correspon amb una imatge interna. Això conforma l'experiència visual externa i la visual interna. De la mateixa manera passa amb el que sentim (auditiu) i el que sentim (kinestèsic) en el nostre cos.

Més endavant, en l'article sobre les submodalitats de la PNL assenyalo com les experiències que tenim poden quedar registrades, de formes diferents, en la nostra neurologia. És important ressenyar que tota experiència la registrem a través d'una sèrie de filtres personals. A grans trets és el que anomenem submodalitats. En l'esmentat article tens una llista d'elles.

En aquestes submodalitats hi ha la clau que ens facilita el com viure una emoció amb equanimitat. Més concretament, mitjançant la teràpia dissociadora.

 

Viure una emoció amb equanimitat

Ser equànimes no és una cosa fàcil. Vegem la definició d' equanimitat segons la wikipedia. A tall de resum la defineix com a: Un estat d'estabilitat i compostura psicològica que no es veu pertorbat per l'experiència o exposició a emocions, dolor o altres fenòmens que poden causar la pèrdua de l'equilibri de la ment. "

Bàsicament parlem d'un equilibri emocional. I Com assolir aquest estat que ens permeti viure una emoció amb equanimitat?. La PNL proposa una modalitat d'intervenció a la qual alguns anomenen teràpia dissociadora.

Per aprendre com viure una emoció amb equanimitat, la teràpia dissociadora és una excel·lent eina.

I no es tracta d'una manera estranya de gestionar els nostres estats interns. És simplement aprofitar les diferents maneres en què el nostre cervell pot treballar amb les emocions. Quantes més opcions tinguem per viure una experiència, menys condicionats estarem. I per tant més lliures serem.

 

Viure una emoció amb equanimitat amb la teràpia dissociadora.

Vegem una pràctica: Per això pensa en una situació específica que et resulti una cosa molesta. Dues qüestions importants:

1.- És important a del principi que no sigui excessivament molesta doncs estem començant a desenvolupar una habilitat. Evidentment, un cop ho tinguis podràs practicar amb situacions de més tensió.

2.- Ha de ser una situació específica. Per exemple, dilluns passat, una discussió amb el director de la sucursal del meu banc. El cervell (no la ment) no treballa amb abstraccions, ho fa amb vivències concretes.

Quan ho tinguis comenem amb la teràpia dissociadora. Per a això

teràpia dissociadora, consulta a Sabadell

teràpia dissociadora. Viure l'experiència en primera persona o com a testimoni.

Imagina que veus davant teu aquesta situació. Et veus a tu mateix com si fossis un doble, a la/les altra/es persona/es implicada/es. Veus l'ambient, els detalls. Escoltes els sons, veus, sorolls ... fins i tot música si n'hi ha.

Pots imaginar que ho veus en una pantalla de cinema i tu, còmodament assegut a la butaca. O, senzillament, tal qual sense posar "ornaments". En aquesta posició d'observador diem que estàs dissociat, per això l'anomenem teràpia dissociadora.

Ho veus des de la distància. Recordes quan, al principi de l'article, parlava d'una "persona distant"? Doncs, senzillament, imagina això, que ets un observador imparcial d'allò que està passant. I que els personatges són com actors, un d'ells igual que tu.

És molt probable que des d'aquesta posició puguis viure una emoció amb equanimitat. Amb equilibri emocional.

 

Següent pas: Associa't a l'experiència

Ara imagina (o sense imaginar, fes-ho) que fas un pas cap endavant i et fiques en l'escena. Si utilitzes la imatgeria de cinema, t'aixeques de la butaca i et fiques a la pantalla. Si ho fas sense "floritures" fas un pas endavant i t' introdueixes en l'experiència. Ho vius en primera persona. D'això en diem associar-se.

Ara tot ho veus amb els teus ulls, ho sents submergit en l'experiència. Mires el que veus, escoltes el que sents. Deixes que el teu cos senti les sensacions corporals associades a la temperatura, humitat, roba ... També les sensacions corporals associades a l'emoció, el sentiment ...

Ara no ho veus des de la distància. Ara ets l'experiència. Nota la intensitat del teu sentir. Aquesta és la segona etapa en la teràpia dissociadora.

Dóna un altre pas cap enrere per tornar a viure l'emoció amb equanimitat

El següent pas en la teràpia dissociadora és tornar a la posició d'observador. Fas un pas enrere, o bé, imagines que surts de la pantalla i tornes a la butaca. Tornes a reviure l'experiència des de la distància.

És molt important ser conscients que ens hem dissociat del tot. Que ho tornem a veure com a observador. De vegades queden “residus” emocionals per haver estat associat prèviament. Per això insisteix en dissociar-te, veure't a tu mateix, posar distància. Es tracta d'experimentar com si ho veiessis i escoltessis des de fora. És un exercici de percepció sensorial subjectiva. No té res a veure amb “pensar sobre”. És, més aviat, experimentar. En primer lloc des de fora. En segon lloc des de dins. Per finalitzar, una altra vegada des de fora (estem treballant amb una experiència desagradable).

Aprendre a viure una emoció amb equanimitat et garanteix un benestar emocional més gran, qualitat de vida i coherència interior. 😆

En aquest pas ja tens una percepció de com és viure una emoció amb equanimitat. Tanmateix és només el tercer pas de la teràpia dissociadora.

Evidentment, pots repetir el procés tantes vegades com necessitis. La finalitat és que percebis, te n'adonis, i registris la diferència en la intensitat amb la que vius aquesta situació. I aquesta és la base de la teràpia dissociadora. Ara només queda…

 

Practicar, practicar i practicar.

teràpia dissociadora, a Sabadell

Testificar és un terme que prové de la meditació. Ens permet equilibrar-nos davant les dificultats.

Insisteixo en el que assenyala anteriorment. El focus en aquesta pràctica és l'adonar-te de com canvia la intensitat del sentir. Com a norma general, quan estiguis passant una experiència plaent, associat del tot. No obstant això, si estàs transitant una experiència difícil, aprèn a dissociar-te.

Una manera pràctica per fer aquest exercici és amb les teves experiències del dia. En quin moment et vas deixar portar pels nervis, l'estrès, la ràbia, la por…?.

Porta llavors aquell moment específica a la pràctica de la teràpia dissociadora. Sent com pots viure aquesta emoció amb equanimitat.

 

Per finalitzar una pregunta que sovint em fan

A vegades (moltes) clients i alumnes em fan una pregunta amb molt sentit. Tot això de viure una emoció amb equanimitat practicant la teràpia dissociadora està molt bé. Però ... "com poso jo en pràctica aquesta dinàmica en el meu dia a dia?”

La pregunta està molt bé i té molt sentit. Comencem pel principi. Viure una experiència en mode associat o dissociat és una forma natural en què el nostre cervell registra una experiència.

Generalment les persones emocionals i temperamentals viuen les seves experiències preferentment en mode associat. Per contra, persones aparentment fredes, distants o molt mentals solen viure-les en manera dissociat.

I no només això. És molt possible que en una mateixa persona certes situacions (per exemple de treball) les visqui a manera dissociat. I, per altra banda, en altres contextos, per exemple relacionals, visqui més associat al moment.

Quan haguem practicat diverses vegades amb experiències específiques, i après a rectificar-les, adquirirem aquesta habilitat espontàniament. Al principi, probablement un senzill truc anirà bé. Quan et trobis en una situació delicada, respira i recorda l'exercici (sense fer-ho clar). Recorda només l'experiència d'associar-te o dissociar-te, segons vulguis. Imagina com seria aplicar-lo immediatament en aquest moment, sense dinàmiques ni visualitzacions.

Veuràs com amb el temps funciona!

Amb la teràpia dissociadora passa com amb aprendre a conduir o muntar en bici. Adquirim el mecanisme a base de practicar i posar una mica de consciència a el principi. Per a , en un segon moment internalitzar l'experiència i realitzar-la "sense pensar".

Aprendre com viure una emoció amb equanimitat és un pas imprescindible en el coaching generatiu. No obstant això, la teràpia dissociadora és només el primer pas. Podem anar una mica més enllà. En el següent article donarem aquest pas més. Fins llavors, rep una cordial salutació.

COACHING GENERATIU amb PNL

T'agradaria provar aquesta exclusiva modalitat de coaching? Vols millorar la teva qualitat de vida i aconseguir els teus objectius?
Demana ara informació gratuïtament i sense compromís!
Fes clic a la imatge!

Josep Guasch, coaching i psicoteràpia a Sabadell. Enllaç a pàgina de contacte.

www.josepguasch.com

Anteriors articles relacionats: El centrament, estat de relaxació alerta i font de recursos, Relaxació i centrament, per què en psicoteràpia i coaching?

Següents articles relacionats: Centrament en acció i coaching generatiu; Cercle d'excel·lència personal.

 

 

Et convido a participar al meu blog ampliant idees. Per exemple, aportant suggeriments o compartint els teus dubtes a l'apartat al peu del mateix.

Ah!!, i si t'ha agradat i et ve de gust, et convido a compartir l'article. També comentar i / o puntuar amb les estrelles en el resum que trobaràs més avall.

Estàs interessat en un programa personalitzat de coaching i/o psicoteràpia? Contacta amb mi sense compromís!:

Telèfon: 615.56.45.37 – Mail: jspguasch@gmail.com Web: Formulari de contacte

Si vols, pots rebre còmodament la meva News Letter amb tots els articles del bloc. També, activitats, promocions i informació interessant i pràctica: Sí vull rebre la News Letter

Si coneixes algú que pogués estar interessat, en aquesta informació, no dubtis a compartir-la

 

Coaching de tercera generació a Sabadell

Com viure una emoció amb equanimitat, teràpia dissociadora a Sabadell, Terrassa i online. Josep Guasch, coach , psicoterapeuta, consulta de coaching i psicoteràpia (Ansietat, acompanyament i estratègies per aprimar, deixar de fumar, autoestima, addiccions)

Submodalitats de PNL i Creixement personal a Sabadell i Terrassa

BLOG


Les submodalitats de PNL i la Superació Personal

Submodalitats de PNL i superació personal Sabadell, Terrassa i online. Josep Guasch, psicoteràpia i coaching (PNL, Hipnosi, Gestalt, Anàlisi Transaccional, formació pràctica de coaching i pnl a Sabadell)

 

Submodalitats de PNL

Les submodalitats de la Programació Neurolingüística.

Tal com vaig indicar en la meva pàgina La sorprenent PNL no cal explicar el contingut del que et passa al terapeuta. Per descomptat que és millor, però no és “obligatori”. Això fa de la PNL, en primer lloc, una modalitat d'intervenció extremadament confidencial, i, en segon lloc, molt versàtil.

També vaig indicar que pot utilitzar-se en psicoteràpia, coaching, vendes, formació, empresa….. I en àrees molt diverses, autoestima, ansietat, teràpia de parella, gelos, fòbies, ludopatia, addiccions. També per deixar de fumar i aprimar-se, i, en general, qualsevol modalitat de superació personal.

Les Submodalitats de PNL, els àtoms de l'experiència interna.

En primer lloc, percebem la realitat a través dels sentits físics. Si vols ampliar pots veure l'article: Despertar consciència amb PNL. El sistema representacional. En segon lloc, aquesta informació és emmagatzemada en la nostra memòria en forma d'un nucli conglomerat del que veiem, escoltem i sentim. De la mateixa manera que una molècula està formada per àtoms, les diferents dades que aporten els nostres sentits són, també emmagatzemats conjuntament.

Les submodalitats de la PNL mostren com es configuren aquests records al nostre interior.

El contingut és invariable. Però vom pot ser que una mateixa experiència afecti de forma diferent persones diferents?. El secret està en les submodalitats de PNL. Conèixer-les ens ajuda a conèixer-nos i a la nostra superació personal.

A continuació, un senzill exercici:

 

Submodalitats de PNL, una pràctica.

Fes el següent experiment. Amb els ulls tancats, pensa en una experiència mitjanament agradable.

  • En primer lloc detecta: La veus en color o en blanc i negre? A continuació, canvia a blanc i negre o en color segons sigui l'original. La sents d'una manera diferent?. A continuació, torna-la a la seva configuració inicial.
  • Recorda, en primer lloc detecta: La veus a prop teu o lluny? A continuació, acosta-la molt més o allunya-la. Sents que la teva experiència canvia? Probablement la seva intensitat, qualitat, , sentir….. Tot seguit, torna-la a la seva configuració inicial.

Evidentment, els canvis no són radicalment espectaculars al principi. A més necessitaràs cert entrenament per prendre consciència d'ells. Hi ha diferents exercicis que es poden practicar. No obstant això, i a títol orientatiu, un inicial és el proposat anteriorment. En el nostre camí de superació personal, la consciència de les submodalitats de la PNL ens ajuda a detectar les distincions significatives.

A continuació va una llista de les diferents submodalitats de PNL. Evidentment, no estan totes, només és una guia per tenir una referència. T'animo a explorar modificant per exemple en una experiència desagradable les diferents submodalitats indicades. En l'anterior exercici et vaig recomanar que la tornessis a la seva configuració inicial ja que es tractava d'una experiència agradable. Però, per descomptat, pots canviar, i guardar el canvi de configuració, per modificar un record desagradable.

Com hauràs advertit, aprendre com gestionar les submodalitats de pnl és un gran recurs per a la teva superació personal.

Evidentment, afegiré exercicis en articles successius que remetran a aquest quadre com a referència.

 

Submodalitats de PNL

VISUAL

 

Associat / DissociatEstàs present en la imatge com si la veiessis amb els teus propis ulls? o…
¿Et veus a tu mateix com en una pel·lícula?
Interna / ExternaÉs una imatge que perceps del món extern, o és una imatge que es forma en el teu interior?
Mida de la Imatge
És la mida igual, major o menor que a la realitat?
Color / Blanc i Negre
Hi ha color o és en blanc i negre?
Lluminositat/Claredat (Llum, no definició)
És lluminosa i clara o ombrejada?
Localització en l'espai
Davant, darrere, a l'esquerra, dreta, de tu?
DistànciaPropera, llunyana, normal?
Relleu o no
En dues o tres dimensions?
NitidesaNítida o difusa?
BrillantorBrillant o apagada?
Mat / translúcidImatges compactes o transparents?
DefinicióTé un contorn precís o no?
ContrastLes diferències en la imatge (brillantor, color), ¿Són contrastades o bé uniformes?
Dues / Tres dimensions
Plana com una fotografia o amb relleu
Enquadrada o panoràmica
Emmarcada o en una pantalla gran, panoràmica.
Estàtica / Moviment
¿Estàtica com una fotografia o en moviment com una pel·lícula?
Velocitat del moviment
Lent, normal, ràpida…
Seqüència d'aparició d'imatges
Seqüencial, aleatòria, simultàniament.

 

 

Submodalitats de PNL

AUDITIVES

Quantitat i qualitat
És una o diversos sons / veus? Algun/s so/ns destaca/quen? Quin/es?
Associat / DissociatEscoltant-te a tu a-o-fora
VolumAlt, baix, intermedi…
Timbre (en el cas de la veu)Descriure… conegut / desconegut – agradable / desagradable…. Utilitzar altres submodalitats per descriure
Velocitat i “tempo” ¿Ritme ràpid o lent? Compassat o irregular? Continu o intermitent?
Durada¿El so és constant o interromput?
Mono / Estèreo¿Se sent d'un sol costat, dels dos, voltant / envoltant?
TonalitatGreu, intermedi, agut?
ContrastMarcat o no? Harmònic o dissonant?
LocalitzacióD'on procedeix el so? Al davant, darrere, dalt, d'una banda…?
DistànciaA prop, lluny, mitjana…?
Intern / externA l'interior o a l'exterior?
Diàleg intern (1)
Hi ha diàleg intern?

Nota aclaridora

(1) Convé aquí diferenciar dues possibilitats:

1.1 Si es tracta d'un diàleg intern discursiu o bé d'interjeccions (frases fetes del tipus 'sembla mentida! Ja ho he tornat a fer! Una altra vegada no!)

1.2 Si es tracta d'un diàleg intern que passa ara, al reviure aquesta experiència, o bé propi del moment que revius.

 

Submodalitats de PNL

SENSACIONS / cinestèsiques (1)
Què / com sents en el teu cos? (2)

Interna / ExternaÉs una sensació interna, dins del cos, o externa, de fora del cos?
Localització
En quina part del cos la sents?
SaborDescriure (veure altres submodalitats)
Olor ” ” ( ” ” ” ” ” )
Tacte ” ” ( ” ” ” ” ” )
RespiracióProfunda / superficial; Lenta / agitada; alta-clavicular / profunda-abdominal.
To muscular
Tens / Relaxat; Agitat / Quiet
Sensacions propioceptivesAltres sensacions corporals (veure altres submodalitats per definir)
Humitat¿Humitat de l'ambient? Genera en tu llàgrimes, suor, sequedat (perquè. ex. de boca)?
Pressió¿Fort o feble? ¿General o localitzada en alguna part del cos? ¿Des de fora cap a dins oa l'inrevés?
TemperaturaCalor, frescor, , fred, tebiesa?
Pes Pesada i difícil de manejar o lleugera?
Dolor / plaerSensació agradable, molesta, neutral?
Textura
Diferents textures al tacte i vista.
ExtensióLocalitzada en una zona petita, intermèdia, àmplia…delimitar.
NombreÉs una sensació o diverses? Alguna dominant o ho són per igual…?
FormaPots sentir-la amb alguna forma o és difícil definir-la?
MovimentEstàtica o amb moviment? D'haver-ho ¿és cadenciós i rítmic, intermitent, col·lapsat? Alguna vibració corporal, pessigolleig…?
EmocionalitatGenera alguna emoció, sentiment, estat emocional? Algun record evocador?
Durada
És perllongada o de curta durada en el temps?
IntensitatGenera sensacions fortes, febles, subtils o captivadores?
CadènciaApareix i desapareix? Constant, intermitent? Si té una freqüència o “tempo” Com és?
Densitat¿Sensació compacta / densa / consistent / espessa o… fluïda / lleugera …?

Notes aclaridores

(1) Utilitzo aquesta paraula per definir la sensació global del cos en un sentit ampli. Jo prefereixo anomenar-la consciència somàtica, però incloc aquest terme ja que és el més habitual en els manuals de PNL encara que crec que és imprecís.

(2) A títol orientatiu el món de la sensació corporal el podem diferenciar en tres categories:

a) Tàctils, olfactives, gustatives ...

b) Propioceptives. Consciència somàtica sobre la postura, situació en l'espai, sensacions dels músculs o pell (pressió, humitat ...), moviment ...

c) Meta-sentiments: Sovint percepcions internes o externes desperten certes ressonàncies en la línia mitjana del tors (pit, abdomen, boca de l'estómac ...). Són sensacions cinestèsic viscerals associades a emocions, sentiments o certs significats anàlegs ...

Explorar les submodalitats de la PNL requereix temps i disciplina. No obstant això és un dels camins més segurs i directes per a l'autoconeixement i superació personal.

I, per descomptat, fins al proper article, rep una cordial salutació.

www.josepguasch.com

Et convido a participar al meu blog ampliant idees. Per exemple, aportant suggeriments o compartint els teus dubtes a l'apartat al peu del mateix.

Anteriors articles: La sorprenent programació neuro-lingüística (PNL), Despertar consciència amb PNL. El sistema representacional, Acceptació i responsabilitat en PNL, Psicoteràpia i coaching; Despertar consciència; El principi d'intenció positiva;
Següents articles relacionats: Com viure una emoció amb equanimitat; El cercle d'excel·lència personal;

 

 

Ah!!, i si t'ha agradat i et ve de gust, et convido a compartir l'article. També comentar i / o puntuar amb les estrelles en el resum que trobaràs més avall.


Estàs
interessat/da en un programa personalitzat de coaching i/o psicoteràpia? Contacta amb mi sense compromís!: Telèfon: 615.56.45.37 Mail:jspguasch@gmail.com Web: Formulari de contacte

Si vols, també pots rebre còmodament la meva News Letter amb tots els articles del bloc. També notícies, activitats, promocions i informació interessant i pràctica: Sí vull rebre la News Letter

Josep Guasch, coaching i psicoteràpia a Sabadell

 

Submodalitats de PNL i superació personal Sabadell, Terrassa i online. Josep Guasch, coaching i psicoteràpia (Hipnosi, Gestalt, PNL, Anàlisi Transaccional, Tallers de creixement personal a Sabadell )

 

Reconciliación interior y compasión.

BLOG


El principi d'intenció positiva en PNL i les necessitats humanes.

El principi d'intenció positiva en pnl (Reconciliació interior), Sabadell, Terrassa i online. coaching i psicoteràpia (Teràpia Gestalt, PNL, Anàlisi transaccional, Hipnosi, psicoteràpia per fatiga pandèmica)

El principi d'intenció positiva en PNL

El principi d'intenció positiva en PNL facilita el perdó i la reconciliació interior.

El principi d'intenció positiva en pnl pressuposa una intenció positiva en tots els comportaments.

“En algun nivell tot comportament és (o en algun moment va ser) “ben intencionat”. Va ser o és percebut com apropiat donat el context en què va ocórrer i a partir del punt de vista de la persona que el va generar. És més fàcil i productiu respondre a la intenció que a l'expressió del comportament problemàtic.”

El principi d'intenció positiva obre les portes al perdó i la reconciliació interior. Podem detectar-ho tant en les relacions interpersonals com intrapersonals. I també és vital tenir-lo present en processos de coaching i psicoteràpia.

El principi d'intenció positiva en PNL, com funciona.

La intenció positiva pot manifestar-se a través d'una conducta desafortunada, o bé com una resistència al canvi. L'una i l'altra no són més que una estratègia per aconseguir un benefici no visible a primer cop d'ull. Alguns terapeutes parlen de "benefici secundari”.

Una altra manera de referir-se a aquesta intenció és la de necessitats no resoltes. És la manera com la psicoteràpia Gestalt es refereix a assumptes inconclusos. Aquests assumptes no tancats apareixen en la nostra vida en forma de bloquejos, distorsions i formes de conducta o actitud no creatives.

Atendre aquest principi de la intenció positiva en PNL facilita, en definitiva, la reconciliació interior. I per fer-ho d'una manera efectiva, convé separar els aspectes visibles (nivell comportament) de la intenció i, per descomptat, de la identitat.

Que una persona menteixi no vol dir que vulgui dir mentides, ni que sigui una mentidera

Si algú evita anar al metge, no vol dir que vulgui emmalaltir,
ni que sigui un malalt.
Que una persona s'arruïne jugant no vol dir que vulgui fer-ho, ni que sigui un jugador

El principi d'intenció positiva en PNL

Fins i tot l'evasió de la realitat té una intenció positiva.

Per exemple:

  • Un drogoaddicte pot desitjar amb la seva conducta evadir-se de la seva realitat i sentir-se més tranquil.
  • No prendre la iniciativa per enfrontar un canvi laboral necessari, pot ser una manera de protegir-se davant d'un temut fracàs. Per tant buscar “seguretat”, “tranquil·litat”…
  • Algú que vulgui seguir mantenint "viva" una relació, de totes totes impossible està buscant desesperadament l'amor. Ho fa des de el conegut, recordant, si de cas, quan va ser estimat per aquesta persona i els sentiments que va viure.
  • Un nen que faci entremaliadures continuadament és probable que vulgui cridar l'atenció. Així, sentir-se important per als seus pares i ser "visible".
Què valora una persona que adopta una conducta no desitjada?
Per quin motiu es comporta així, tot i no desitjant-ho...?

També podem contemplar com un missatge amb intenció positiva les malalties o dolors del cos. La febre, és una resposta de l'organisme per combatre cossos estranys. Un dolor al genoll ens obliga a reposar l'articulació ... En general qualsevol molèstia, dolor o disfunció és un missatge del cos a nosaltres mateixos.

Hi ha una pràctica en PNL coneguda com el metge interior que aprofundeix en aquest aspecte. Aquesta necessària reconciliació interior, repeteixo, és important atendre-la en qualsevol procés de coaching i, molt especialment, en psicoteràpia.

El principi d'intenció positiva en pnl i les necessitats inconcluses

Reconciliació interior i satisfer les necessitats no satisfetes.

Intenció Positiva i necessitats no resoltes.

Segons el model de la Comunicació No Violenta tot sentiment viscut com no desitjat, obeeix a un valor o una necessitat no satisfets. Generalment aquest tipus de sentiments generen conductes, desitjades o no…

Així, podem trobar a les necessitats no resoltes un niu de conductes que intenten satisfer-les. Probablement la conducta no sigui l'adequada, però sí l'intent de satisfer aquesta necessitat. En els exemples anteriors podem trobar recerca d' amor, seguretat, tranquil·litat. I en els missatges del cos, indubtablement salut. Amor, seguretat, tranquil·litat i salut poden ser entesos tant com a valors, com a necessitats.

És important també destacar que la recerca final no és tant la satisfacció de la necessitat, com el estat intern a que això condueix. Estem habituats a posar-ho tot en paraules, però de vegades són un parany.

Com em sentiré un cop resolta la intenció positiva o necessitat?

I de nou, reitero, és preferible evocar la sensació sentida (per tant somáticamente) a descripcions. I tant és que la construcció lingüística sigui molt fidedigna. El cos i allò visceral s'orienta millor davant la sensació que davant allò cognitiu.

Consciència d' emocions i sensacions.

Consciència de les sensacions i emocions.

La intenció positiva està vinculada, doncs, a un estat intern, no a una acció. L'acció pot ser l' estratègia, però no l'estat desitjat. La reconciliació interior no passa perquè “ens diem alguna cosa al respecte de…”. És un estat intern de coherència.

Per exemple: “Educar bé als meus fills”, “ser millor pare”, “organitzar-me millor” són intencions positives vinculades a una acció o qualificació, el que ens interessa és:

Com et sents quan eduques millor als teus fills, o ets millor pare, o t'organitzes millor….?

Les respostes poden ser: “alleujat, content, acceptat, relaxat….” etc…

Per què és útil el principi d'intenció positiva en pnl?

Sovint escolto la següent objecció. Com sé que, realment, una altra persona té una intenció positiva tot i que la seva conducta sigui molesta per a mi?. És important assenyalar que el principi d'intenció positiva és operatiu per a la persona que manifesta la conducta.

Per exemple, imaginem la violència de gènere. Sense que això suposi eximir de responsabilitat, en la majoria dels casos, es tracta d'homes que no saben comunicar la seva frustració, indignació o ràbia d'una altra manera. Insisteixo, això no eximeix de responsabilitat al maltractador. No obstant això, la intenció no sol ser exactament la de maltractar la parella.

Trobar el benefici secundari d' una conducta facilita la reconciliació interior.

Aprendre a reconciliar-nos amb les nostres conductes, per difícils que siguin.

Robert Dilts, un dels actuals "gurus" de la PNL, ha tractat a moltíssimes víctimes d'atemptats utilitzant el principi d'intenció positiva en pnl. Com a resultat s'alliberen sentiments profundament feridors a les víctimes. Alguns com el rancor, la ràbia, odi, frustració, desesperació…. Facilitant el perdó i la reconciliació interior. De vegades, podem arribar fins i tot la percepció que no existeixen botxins ni víctimes. El botxí és (gairebé) sempre una altra víctima.

En altres termes les constel·lacions familiars ho refereixen com perpetrador i víctima es busquen”. Evidentment, en aquesta recerca no hi ha un desig conscient de trobar-se.

El enraizamiento en el subconsciente.

Sovint el principi d'intenció positiva de la PNL amaga una vocació protectora fortament arrelada al subconscient. Rosetta Forner , coautora amb Leo Baker del llibre Coaching personal amb PNL”, ens relata un esgarrifós cas. El d'una dona jove que, malgrat els seus molts intents, no aconseguia aprimar. Aparentment el menjar li servia de compensació a una insatisfacció vital "crònica", en tots els aspectes de la seva vida. Finalment la vocació "protectora" del seu subconscient va aparèixer amb tota la seva intensitat.

Pel que sembla havia estat víctima d'incest durant la seva infància. El seu "excés de pes", d'aquesta manera, la feia poc atractiva i així evitava reviure amb un altre home (imatge transferida del seu pare a nivell simbòlic) l'incest sofert de petita. Així veiem com aquest principi d'intenció positiva de la PNL la protegia de reviure el dolor inicial. Entendre això ajuda a construir un enquadrament més amable en qualsevol procés de psicoteràpia o de coaching,

Desbrossar les capes que sepulten les intencions positives.

Sí, sóc conscient que costa moltes vegades detectar aquesta intenció positiva. Per a això hem d'aprendre a desbrossar algunes capes. En algun lloc vaig escriure alguna cosa així com, una cosa és el que sento o faig i una altra cosa diferent és el que penso o sento pel que fa a això que sento o faig.

Imaginem, per exemple, que li tinc pànic als gossos petits. Aquest pànic ha de cobrir alguna intenció positiva, sigui el que sigui. Si jo em dic a mi mateix "Sóc un covard, sembla mentida amb la meva edat i aquesta por absurda...”, estic afegint un pensament (judici) que genera al seu torn un sentiment (vergonya). Aquesta vergonya ja és un sentir "postís", no és la por original. És el que sento sobre el que sento contaminat per un judici.

L'acceptació ens obliga a anar a la capa primera, a la por inicial, no a la vergonya. Fins que no accedim aquí, el principi d'intenció positiva en pnl funciona "a mig gas". I, el que és pitjor, en comptes de reconciliació interior, hi ha un empitjorament per missatges de culpa, vergonya etc…

El principi de la intenció positiva en pnl i la pràctica.

Teràpia de les parts i el principi d' intenció positiva en PNL

La Teràpia de les parts, afavoreix la trobada en la intenció positiva de les nostres tendències en conflicte.

La teràpia de les parts ha popularitzat una cosa que ja es treballava des de l'òptica gestàltica. Bàsicament segueix el format

"Una part meva vol ... .X .... I una altra part vol ... .I…”.

S'utilitza, doncs, la imaginació per diferenciar les diferents tendències en cadascú de nosaltres. La proposta per treballar amb les intencions positives forma part d'aquesta dinàmica.

Preguntem per exemple a aquesta part nostra que ens empeny a fer alguna cosa que no ens convingui:

Què estàs tractant de comunicar-me?
Quina intenció positiva tens?
Si ja haguéssim aconseguit X... Què aporta de bo a la teva vida?
Quin benefici secundari o avantatges obtens?

A continuació imaginem que som aquesta altra part. Podem fins i tot ocupar un altre espai o lloc per assumir aquesta altra identitat. Imaginem que responem a qui ha formulat la pregunta DES DE LA PART QUE ENS impel·leix a ACTUAR d'aquesta manera INADEQUADA. De vegades la intenció no apareix tot d'una, evidentment aquí el paper del terapeuta és, moltes vegades, irreemplaçable.

Aquesta dinàmica està a la base d'algunes modalitats d'intervenció com la cadira calenta en teràpia Gestalt, o les posicions perceptives de la Programació neurolingüística.

El principi d'intenció positiva en pnl i els 4 Mantres relacionals de Stephen Gilligan

Reconciliació interior amb programació neurolingüística a Sabadell

Els valors profunds estan en la base de la intenció positiva.

Un exercici introductori:

Deixem de banda, de moment, l'ànsia de resultat. Simplement, porta a la teva memòria una situació difícil, però no gaire (símptoma d'una malaltia, repte, dificultat ....)

  • Submergeix-te en ella i reviu-la. Com reacciones tu davant aquesta situació?
  • Contacta amb la intenció positiva. Si de moment no apareix, no passa res, simplement confia que existeix (i encara que no confiïs, existeix…!)
  • Relaxa't, respira amb tranquil·litat, acull a aquesta part teva que et fa sentir així, probablement la sentis en alguna part del teu cos ... Imagina que en algun moment va tenir una intenció positiva, probablement es tracti del teu nen interior…. dóna-li la benvinguda.

– Des d'aquesta posició recita per a tu els mantres relacionals, Sense esperar resposta!

  • Interessant!! (procura sentir una curiositat genuïna)
  • Alguna cosa està despertant (o sanant) amb mi. (Tot i que encara no sàpiga què és ...)
  • Segur que té sentit (Confiança en què el que està despertant té sentit)
  • Benvinguda, gràcies… (Acollir amb amor a aquesta part teva ferida, que va activar, en el seu moment, una sèrie d'estratègies…)

Evidentment, els mantres relacionals no s'han de repetir mecànicament. Les lletres no són un “manual d'instruccions”, apunten més aviat a una actitud.

Com observaràs, es tracta només de relacionar amorosament amb el que apareix. Sorgeixi o no la intenció positiva. És probable que sentis en alguna part del teu cos, com una tensió, molèstia, "papallones a l'estómac", tremolor .... Si és així, fantàstic. Simplement mantingues la consciència en aquesta sensació corporal.

No pretenguem forçar l'aparició de la intenció positiva. A vegades, el sol fet de prestar atenció a la sensació corporal ja activa la reconciliació interior.

Els anomenats mantres relacionals de Stephen Gilligan ajuden a crear un tipus de consciència especial. Una consciència oberta, curiosa, receptiva, confiada en el sentit del que apareix i agraïda al símptoma com a avís o senyal.

Mindfulness, ment de principiant i compassió

No parlaré, no pensaré,
però l'amor infinit m'omplirà l'ànima…”
Arthur Rimbaud, SENSACIÓ

No saber i la ment de principiant.

La curiositat és el motor de l'aprenentatge.

El Mindfulness ha actualitzat a la mentalitat occidental la saviesa ancestral del budisme. En alguns casos portant-lo, fins i tot, a la pràctica clínica. El principi d'intenció positiva en PNL, assenta la seva base en aquesta, anomenada, ment de principiant. Acollir amb curiositat, sense avaluar, sense jutjar, el que sorgeix del fons del misteri que ens habita. Doncs en el fons és això, misteri, una altra cosa són les etiquetes que assignem. I en això de les etiquetes sóc molt escèptic i (ara sí) crític.

Compassió, en el sentit budista, no és auto commiseració. És abraçar la nostra humanitat amb humilitat, sabent-nos aprenents de la Vida. I com tot aprenent, tenim un apassionant camí d'aprenentatge. Però sense la necessària reconciliació interior el camí es tanca.

Fins el proper article, rep una cordial salutació.

Endavant explorant com si fos la primera vegada.

En la ment de principiant hi ha moltíssimes possibilitats, en la de l' expert, poques.

www.josepguasch.com

Et convido a participar al meu blog ampliant idees. Per exemple, aportant suggeriments o compartint els teus dubtes a l'apartat al peu del mateix.

 

Anterior article relacionat: Les necessitats de l' ésser humà i la manipulació dels telèfons mòbils.
Altres articles relacionats: Consulta de PNL online i presencial a Sabadell; Posicions perceptives i empatia; El perdó i les posicions perceptives; Acceptació i responsabilitat en PNL; Despertar consciència; Submodalitats de PNL i superació personal; Com viure una emoció amb equanimitat; Cercle d'excel·lència personal.

 

Ah!!, i si t'ha agradat i et ve de gust, et convido a compartir l'article. També comentar i / o puntuar amb les estrelles en el resum que trobaràs més avall.

Estàs interessat/da en un programa personalitzat de coaching i/o psicoteràpia? Contacta amb mi sense compromís!: Telèfon: 615.56.45.37 Mail: jspguasch@gmail.com Web: Formulari de contacte

Si vols, també pots rebre còmodament la meva News Letter amb tots els articles del bloc. També notícies, activitats, promocions i informació interessant i pràctica: – Sí vull rebre la News Letter

 

Josep Guasch, coaching i psicoteràpia a Sabadell

El principi d'intenció positiva en pnl (Reconciliació interior) Sabadell, Terrassa i online. Josep Guasch, coach i psicoterapeuta (Teràpia Gestalt, PNL, Anàlisi transaccional, Hipnosi, Psicoteràpia per fatiga pandèmica).

 

Despertar consciència amb PNL a Sabadell

BLOG


Despertar Consciència amb PNL. El sistema representacional.

Despertar consciència amb PNL, Sabadell, Terrassa i online. L'atenció al present. Josep Guasch, psicoterapeuta, coach , consulta de coaching i psicoteràpia (PNL, Hipnosi, Teràpia Gestalt, Anàlisi Transaccional, Nen interior, curs de coaching amb PNL , presencial a Sabadell ).

Despertar consciència amb PNL a Sabadell

Despertar de la consciència, de la inèrcia a la participació conscient.

La consciència de l'ésser humà desperta en la mesura que distingeix els elements que la componen. Adonar-se'n és reconèixer i distingir els elements bàsics de la nostra experiència. Com a hereva, en part, de la teràpia Gestalt, la PNL es caracteritza per la seva atenció al present. Aquest és un element clau per despertar consciència. Tot i que revisitem experiències del passat ho fem en clau de l'atenció al present. És a dir, “com i de quina manera m'afecta aquí i ara?”

El sistema representacional de la PNL, un mode pragmàtic de despertar consciència i atenció al present.

El sistema de representació de la pnl organitza la percepció en tres canals sensorials:

  • Sistema de representació Visual.
  • “ “ ” ” Kinestèsic (Olfacte, Gust, Tacte, Emoció - en el sentit de la sensació sentida de l'emoció en el cos- i consciència del propi cos)
  • Sistema de representació Auditiu.

A través d'aquests tres canals captem la realitat externa. Però no només això, també registrem i emmagatzemem aquesta informació de modes diferents segons cada persona.

Així, hi ha persones que registren experiències amb predomini d'imatges (Visual Intern). Altres persones tenen una preferència en diàlegs interns (Auditiu Intern). I, finalment, altres persones tenen un predomini Kinestèsic (sensacions gustatives, olfactives, tàctils internes).

Evidentment, en totes les persones cohabiten els tres sistemes sensorials. La manera com predomina un o altre i com interaccionen marca el tret distintiu de cadascú.

Com despertar consciència, ancorar-nos en l'atenció al present.

La atenció al present, doncs, des de la programació neurolingüística, passa per despertar a la consciència com captem i emmagatzemem aquesta informació.

I crec que és vital fer aquesta distinció. Sovint es ven la PNL com la “tecnologia de l'èxit” (o frases per l'estil). I no vull dir que no serveixi per això. Però sí que és més cert que, en realitat, aquest “èxit” ha de venir precedit d'un despertar de consciència.

En conseqüència, Consciència i PNL van íntimament lligades, de la mà, vegem com a continuació.

Què és despertar consciència amb PNL?. El sistema representacional

Els elements bàsics de la nostra experiència es basen en el que capten els nostres sentits físics. Tradicionalment es classifiquen en cinc, vista, oïda, gust, olfacte i tacte. Uns anys després es van catalogar altres sentits que tenien a veure amb el cos:

  • Propiocepció, sentir la posició de parts del cos sense mirar.
  • Cenestèsia, és la consciència que tenim del nostre cos i les seves sensacions.
  • Cinestèsia, percepció de equilibri i moviment del cos. També se l'anomena Kinestesia o Quinestèsia.

Últimament, en alguns cercles terapèutics, s'utilitza un terme més genèric:

Consciència somàtica.

(Un breu incís per assenyalar una cosa important. Consciència somàtica significa despertar consciència al nostre cos i la seva energia. Això comporta, necessàriament, una atenció a l'aquí i ara, doncs el cos, i les seves sensacions, només pot habitar en el present)

A efecte de no induir a confusió assenyalaré la diferència amb un altre terme:

PNL i coaching a Sabadell

De quin color et sents? La sinestèsia visual i cinestèsic.

– La sinestèsia. La assimilació conjunta a través de diversos tipus de canals sensorials d'una mateixa percepció. Exemple: “la seva dolça mirada“; en aquest cas es barreja el sabor (dolça) amb la vista (és obvi que per veure una mirada cal utilitzar el sentit de la vista, tot i que no aparegui de manera explícita en la frase).

Com hem vist al principi, a efectes pràctics la PNL aglutinar els sentits de gust, olfacte i tacte, juntament amb la propiocepció, cenestèsia i cinestèsia en un canal sensorial que, en la majoria de tractats apareix com "Kinestèsic”. Va afegir a la kinestèsia la percepció sobtada d'una emoció (no sentiment) pel correlat fisiològic que comporta.

Altres autors associen les sensacions corporals exclusivament amb el tacte, diferenciant a part gust i olfacte. Es tracta de simples matisos que no suposen major problema i poden utilitzar-se conjuntament segons la situació. Imaginem per exemple que estem treballant amb un cuiner o un gourmet. En aquest cas cal diferenciar molt clarament olfacte, gust i tacte (textura) amb, generalment, freqüents associacions sinestèsiques.

En alguns tractats de PNL, el sistema representacional apareix amb l'abreviatura Sistema VAK.

El Despertar de la consciència amb PNL. La Exteriorització / Fora

Els canals sensorials ens informen sobre el que hi ha “allà fora”. En primer lloc, és important focalitzar-nos en cada sistema de representació, per separat. Com a conseqüència, l'atenció a aquest s'aguditza.

Canal Visual. Què veus?. Observa el que veus i procura "veure/mirar" alguna cosa més enllà d'allò que normalment prestes atenció.

PNL i coaching a Sabadell

L'atenció dirigida cap al món extern.

Canal Auditiu. Què escoltes?. Presta atenció al que escoltes, potser veus, sons, animals .... Fins i tot el silenci. Com abans procura anar una mica més enllà en la teva audició.

Canal Kinestèsic Què sents?. La temperatura, el contacte del teu cos amb la roba o la cadira. Tacte, olfacte, gust si estàs per exemple menjant alguna cosa. Una sensació sobtada com ara "papallones a l'estómac". Fes alguna distinció més al respecte.

Despertar consciència al món exterior implica involucrar més la nostra capacitat d'observació utilitzant cada modalitat sensorial. Necessàriament això implica aguditzar l' atenció al present.

Els extravertits, per exemple, dirigeixen gran part de la seva atenció, i els seus sentits, al món exterior. Despertar consciència, per a un extrovertit, suposa, sobretot, dirigir la seva atenció al present del seu món intern. Imatges, diàlegs interns, records que apareixen aquí i ara.

Despertar consciència amb PNL. La Interiorització / Dins.

De la mateixa manera, la informació que rebem del món exterior és processada internament. De fet, cada experiència externa té una representació interna. La manera en què està organitzada dibuixa el nostre "mapa del món".

En la introversió l' atenció es focalitza en el món interior de la persona.

Introversió, l'atenció dirigida als paisatges interns.

Els nostres pensaments estan configurats per aquestes representacions internes. Estan formats, doncs, per imatges (visual), frases o diàlegs interns (auditiu), sensacions (kinestèsic).Totes aquestes representacions són internes.

En les persones introvertides la seva atenció al present sol dirigir-se a aquest món interior.

Despertar consciència per als introvertits suposa un doble moviment:

  • En quina mesura el món de representacions internes presta atenció al present?. És molt habitual que el món intern es dirigeixi al passat o al futur.
  • Despertar consciència, per a l' introvertit, suposa també aprendre a dirigir l'atenció al món exterior. Per suposat ja ho fa, però amb una mica més d'assiduïtat.

 

Consciència de la percepció. Les nostres imatges internes. Sistema de representació visual.

Visual. Veig, per exemple, un majestuós mar al capvespre i, a més de la imatge externa que construeixo, ve a la memòria una tarda de meditació. Aquest record (associació d'idees) és un pensament que pot venir per qualsevol dels tres sistemes representacionals. No obstant això està associat al canal visual extern.

Vegem el cèlebre fragment / inici de "Cent Anys de Solitud" de Gabriel García Márquez:

Molts anys després, davant de l'escamot d'afusellament, el coronel Aureliano Buendía havia de recordar aquella tarda remota en què el seu pare el va portar a conèixer el gel…”

Si bé no ho diu explícitament, és probable que la visió davant l'escamot d'afusellament, sigui el que li porta el record ... I aquí arrenca la novel·la.

Atenció al present, a les nostres veus, sons i diàlegs interns. Sistema de representació auditiu.

Auditiu. També un so extern pot portar-nos records i sensacions. Un exemple típic és el dels records associats a una cançó. El so pot portar-nos el record en forma d'imatge (Visual intern), sensacions (kinestèsic interna), o fins i tot d'una veu o diàleg (auditiu intern).

De la mateixa manera, un diàleg intern o una melodia recordada pot evocar sentiments, sensacions i imatges de tot tipus.

Gran part de les pràctiques meditatives dirigeixen l'atenció al present dels diàlegs interns. És una manera de distingir un jo que experimenta i l'experimentat. Aquesta distinció comporta, necessàriament, un despertar de la consciència. Des d'aquesta distinció sentida podem triar si ens identifiquem o no amb allò que experimentem.

Despertar consciència a les sensacions, sabors i olors. sistema kinestèsic.

Kinestèsic. Per finalitzar, el famós "fragment de la magdalena" de el llibre "El camí de Swann", la primera part de "A la recerca del temps perdut":

I molt aviat, aclaparat pel trist dia que havia passat i per la perspectiva d'un altre tan malenconiós per venir, em vaig portar als llavis una cullerada de te amb un tros de magdalena. Però en el mateix instant en què aquell empasso, amb les molles de la magdalena, va tocar el meu paladar, em emocionar, fixa la meva atenció en una cosa extraordinària que passava a dins meu. Un plaer deliciós em va envair, em va aïllar, sense noció del que ho causava. … I, de sobte, el record apareix. Aquest sabor és el que tenia el tros de magdalena que la meva tia Léonie m'oferia, després de mullar-la en la seva infusió de te o de til·la, els diumenges al matí a Combray (perquè els diumenges jo no sortia fins a l'hora de missa) quan anava a donar-li el bon dia a la seva habitació.”

D'aquest fragment podem observar com el gust de la magdalena mullada en te (Gustatiu) genera un fort sentiment ("em vaig emocionar", "un plaer deliciós em va envair"). No obstant això hi ha més, Proust amb la seva proverbial intuïció d'artista sabia que el sentir difícilment pot venir per si sol si no és precedit d'una experiència present, o un record (bé sigui en forma d'imatges o de sons). Aquí és quan apareix el record de la seva tieta Léonie.

Recordem que el predomini de l'atenció al present, cap al món intern caracteritza el introvertit.

Seguirem en propers articles amb pràctiques per a Despertar consciència amb pnl i sistema representacional. Fins llavors, rep una cordial salutació.

Despertar consciència amb PNL a Sabadell

Consciència externa i interna, consciència de ser.

www.josepguasch.com

Et convido a participar al meu blog ampliant idees. Per exemple, aportant suggeriments o compartint els teus dubtes a l'apartat al peu del mateix.

 

Altres articles anteriors relacionats: La sorprenent PNL Acceptació i responsabilitat en PNL ; Posicions perceptives i empatia; El perdó i les posicions perceptives
Següent article relacionat:
Les submodalitats de PNL i la Superació Personal; Com viure una emoció amb equanimitat; El cercle d'excel·lència personal.

Ah!!, i si t'ha agradat i et ve de gust, et convido a compartir l'article. També comentar i / o puntuar amb les estrelles en el resum que trobaràs més avall.

 

Estàs interessat/da en un programa personalitzat de coaching i/o psicoteràpia?Contacta amb mi sense compromís!: Telèfon: 615.56.45.37 – Mail: jspguasch@gmail.com

Si vols, també pots rebre còmodament la meva News Letter amb tots els articles del bloc. També notícies, activitats, promocions i informació interessant i pràctica: Sí vull rebre la News Letter

 

Josep Guasch, coaching i psicoteràpia a Sabadell

Despertar consciència i PNL Sabadell, Terrassa i online. L'atenció al present. Josep Guasch, coach , psicoterapeuta, consulta de coaching i psicoteràpia. (Lideratge, assertivitat, teràpia de parella, ludopatia, depressió, gelos, Cursos i activitats de creixement personal a Sabadell)

Acceptació i responsabilitat en PNL, consulta a Sabadell

BLOG


Acceptació i responsabilitat en PNL, Psicoteràpia i Coaching

Acceptació i responsabilitat en PNL, el compromís amb un mateix, Sabadell, Terrassa i online. Josep Guasch, Coaching i Psicoteràpia.

Acceptació i responsabilitat en PNL, consulta a Sabadell

La felicitat és una quimera?

Com ser feliç, una de les aspiracions humanes més elusives. Acceptació i responsabilitat en PNL són de vital importància. A més són dues mostres de intel·ligència emocional en aquesta recerca. No fer de la recerca de la felicitat un motiu d' ansietat, perquè ens han gairebé obligat a buscar ser feliços. En cas contrari, alguna cosa va malament en nosaltres amb el que la nostra autoestima queda per terra.

I també ens han induït a pensar que "ens passen" "coses" com la depressió, la ansietat, les fòbies, el estrès, insomni, agorafòbia, ,entre moltes altres .... I tot això té solució, clar que sí, però ens han ensenyat a buscar-la en un lloc diferent. El compromís amb un mateix ens exigeix ​​aquesta auto acceptació i responsabilitat.

Acceptació i responsabilitat en PNL. El compromís amb un mateix i l'herència de la teràpia Gestalt

En algun lloc vaig deixar escrit alguna cosa així com que “som responsables, fins i tot, de les nostres irresponsabilitats”. Però algú o alguns, amb millor o pitjor intenció, s'han massificat fins al que ens fem a nosaltres mateixos. Li han posat nom i codificat en llibres innombrables (Per exemple el DSM IV TR).

De tal manera que caminem per la vida pensant, sentint i convençuts que quan ens assalta una depressió (o alguna cosa ...), és com si ens hagués posseït un ens patològic (tipus virus, si no pitjor…).

Acceptació i responsabilitat en PNL van de la mà, bé sigui en l'àmbit de la psicoteràpia, com en el del coaching. I aquest concepte es deu en gran part a la teràpia Gestalt. Fritz Perls, el creador d'aquesta modalitat terapèutica, obligava a dir als seus clients una cosa més o menys... "Jo m'estic deprimint a mi mateix". I aquesta frase que sembla rebuscada (sota un punt de vista gramatical ho és), té un sentit.

D'altra banda, per a Perls el compromís amb un mateix passa per acceptar-nos en el present. Si evoquem de continu el passat, ens refugiem en el victimisme i culpem a el que va ocórrer i/o les circumstàncies.

El compromís amb un mateix passa per l' acceptació i la responsabilitat. Dos conceptes molt presents en teràpia Gestalt i PNL

Si, per altra banda, evoquem de continu un futur apassionant podem utilitzar-lo com un refugi per evadir-nos de fer en el present. De nou el compromís amb un mateix passa per entendre aquest futur com una línia d'acció. També marca unes necessitats no resoltes. No obstant això, en el present és on ha d'aparèixer aquesta acceptació i responsabilitat que la PNL integra de la teràpia Gestalt. En concret a través d' una figura anomenada el Metaprograma de temps. Viure en el passat, present o en el futur.

Acceptació i responsabilitat en PNL. Un exemple

Vegem un exemple típic:

"Tinc depressió perquè la meva xicota m'ha deixat"

En primer lloc, establim una relació de causa-efecte que no és certa. La veritat és que davant la certesa que "La meva xicota m'ha deixat", provoco (JO) en el meu interior una activitat mental que em porta a deprimir-me. probablement vegi el meu futur afectiu molt negre (amb la consegüent tonalitat en les meves imatges mentals). O em digui coses com "mai més trobaré a algú com ella", i a més en un to de veu lúgubre i patètic. I així vaig construint la meva depressió.

Consulta de PNL a Sabadell

Assumir responsabilitat de la pròpia vida.

Compte! no dic que no sigui normal que això passi. És normal tot i que no és lògic. I això és el que hauria d'enorgullir a la nostra qualitat de mamífers, nostre món emocional és una cosa diferent a la lògica, però no per això "anormal". I tampoc una cosa que "ens passi" per culpa d'altres ... És aquí on sorgeix el compromís amb un mateix. I també acceptar la nostra responsabilitat davant les nostres emocions.

Però hi ha més en aquesta aparentment innocent frase. Això que se li ha col·locat l'etiqueta de depressió, és una cosa en curs, és un procés, malsà o no, però alguna cosa dinàmica, amb vida. Si dic "tinc depressió", cosifico un procés anímic intern, com si m'hagués empassat un monòlit de marbre.

El compromís amb un mateix a PNL. la Nominalització

A PNL a això se'n diu "Nominalització”, però independentment de la "parauleta", el perill que amaga és el de congelar un procés en curs, del qual jo sóc el creador, dinamitzador i responsable.

On no hi ha dinamisme, no hi ha possibilitat de canvi. I si em convenço a mi mateix que "tinc alguna cosa" que no em provoco jo, seguiré estant a mercè depenent d'alguna cosa diferent a mi, encara que “aquesta cosa” no existeixi…(A partir d'aquí, qualsevol cosa és possible).

La depressió, en aquest cas, com la majoria d'estats interns, és un procés en curs. I, per tant, dinàmic. I a més acceptar la nostra responsabilitat implica adonar-nos de com ho construïm. Tinguem o no això que anomenem “raó”.

I per què no s'han inventat un altre "trastorn de personalitat"? Una metàfora (o no…)

Proposo un nou trastorn de personalitat el TIDAPF, m'explico ...

Dilluns al matí, una oficina qualsevol. Una discussió acalorada entre dos o més treballadors, habitualment del gènere masculí. Discuteixen perquè el cap de setmana van veure un programa a la tele (habitualment la del bar). En aquest programa 22 individus en calça curta corrien darrere d'una pilota. Onze portaven roba d'un color, els altres onze d'un altre.

La qüestió era que 11 havien de ficar la pilota en una anomenada "porteria" i els altres onze en l'altra. Guanya qui més vegades fiqui la pilota i menys l' hi hagin ficat (amb perdó ...). Divertit, no?.

I el dilluns al matí, molts senyors que només van estar veient a aquests vint-i-dos de calça curta, es debaten amb furibunds diàlegs o pitjor.. Generalment són assalariats que per cobrar el que cobren els de calça curta en un mes, han de treballar mesos o anys. Què passa a l'interior d'aquests senyors?. Com es provoquen ells mateixos, aquests arravataments d'ira? Estan realment compromesos amb ells mateixos? Accepten la responsabilitat dels seus acalorats debats?

Això sí que és preocupant!! Que jo em deprimeixi a mi mateix perquè m'ha deixat la núvia .... És normal, sóc mamífer i necessito contacte .... Que em provoqui crisi d'angoixa amb la que està caient ... també és normal, sóc humà i necessito estabilitat. Però els que discuteixen per aquests 22 senyors de calça curta ... no sé, crec que això ... Sí és preocupant!!

Entre tant proposo per a doctes llibres el terme TIDAPF (Trastorn d'Ira amb Descontrol i Agitació Psicomotriu Futbolera). No ho sé, igual poden inventar-se un protocol d'intervenció. Ah!!, i algun medicament que podria dir-se "Fútbolprofen" o "Pelotatil". Com no se'ls va ocórrer abans a les farmacèutiques?... Bé, sospito per què ...

Fins el proper article, rep una cordial salutació.

 

www.josepguasch.com

 

Anteriors articles relacionats: Consulta de PNL online i presèncial; Posicions perceptives i empatia; El perdó i les posicions perceptives
Següents articles relacionats: Despertar consciència amb PNL .
Les submodalitats de PNL i la Superació Personal; Com viure una emoció amb equanimitat; Cercle d'excel·lència personal.

Si t'ha agradat i et ve de gust, et convido a compartir l'article. També comentar i / o puntuar amb les estrelles en el resum que trobaràs més avall.

Estàs interessat/da en un programa personalitzat de coaching i/o psicoteràpia?Contacta amb mi sense compromís!: Telèfon: 615.56.45.37 – Mail: jspguasch@gmail.com

Si vols, també pots rebre còmodament la meva News Letter amb tots els articles del bloc. També notícies, activitats, promocions i informació interessant i pràctica:

– Sí vull rebre la News Letter

Josep Guasch, coaching i psicoteràpia a Sabadell

Acceptació i responsabilitat en PNL. El compromís amb un mateix, Sabadell, Terrassa i online. Josep Guasch, psicoteràpia i Coaching.

 

Coaching i PNL, estratègies per assolir els teus objectius.

BLOG


Coaching, PNL, Formulació d'objectius (IV), context i ecologia

Coaching, PNL, estratègies per assolir objectius, Sabadell, Terrassa i online. Josep Guasch, psicoterapeuta, coach , consulta de coaching i psicoteràpia. PNL, Hipnosi, Teràpia Gestalt, Nen interior, Formació coach professional.

La formació reticular i el sistema representacional. Coaching, PNL

Coaching, pnl; estratègies per assolir objectius, consulta a Sabadell

Els registres sensorials i l'activitat de la ment a l'uníson en la formulació d'objectius.

Vam veure a l'anterior article (Formulació d'objectius (III), descripció i evidència) la importància que té per al cervell l'explicitació dels objectius en dades sensorials. La Crida percepció sensorial subjectiva. Per aquest motiu en alguns processos de coaching , el coach fa especial èmfasi en preguntes del tipus: Què veus i sents? Et diuen alguna cosa els altres? Què et dius a tu mateix?sota la perspectiva del futur ja manifestat.

A la formulació d'objectius, les dades de recerca per al cervell han de quedar molt clares i tenir un referent en el "món exterior". No t'ha passat desitjar alguna cosa, per exemple un cotxe marca X, i veure-ho per tot arreu?. Això passa molt sovint amb les parelles que desitgen tenir un fill, quan per fi decideixen embarassar-se, sol succeir que "de sobte" el món sembla poblar-se, per a ells, de nadons, cotxets, futures mares embarassades ..., i no és que abans "tot això" no estigués aquí ...

Els neuròlegs han descobert l'especial importància en aquest procés de "filtrat de la realitat" de la formació reticular. Aquesta part del cervell, té una especial connexió amb el sistema límbic que, alhora, regula la vida instintiu-emocional; des d'aquesta perspectiva, el cervell ens posa en alerta davant certs estímuls del "món exterior" que semblen respondre als nostres desitjos més profunds, regulant una mena de Atenció selectiva.

anem, doncs, a seguir avançant en les estratègies per assolir els teus objectius amb els criteris de coaching, PNL. És el sistema de major impacte en superació personal i excel·lència.

La formació reticular, atenció selectiva i llei d'atracció. Estratègies per assolir objectius.

L'atenció, el focus de la consciència perquè es manifestin els nostres objectius, consulta de coaching i pnl a Sabadell

El que mantenim en el focus de la nostra atenció organitza la nostra activitat interna per manifestar-se.

No oblidem que estem subjectes a un bombardeig continu d'estímuls externs, la formació reticular actua com un tamís que selecciona els estímuls que poden ser d'especial rellevància i, és clar, aquesta especial rellevància som nosaltres els que hem de definir-la. Aquesta és una mena d'aproximació científica a la "Llei de l'Atracció”.

Subministrar dades "clares" al cervell, és important, i en fer-ho amb representacions internes sensorialment específiques, estimulem molt més la seva activitat i li donem una direcció clara.

Coaching, PNL. Contextualitzar l'objectiu

És a dir, on, quan, amb qui et veus amb la meta ja realitzada.

  • Quins llocs i ambients?
  • En companyia de quines persones?
  • Què veus i sents, com et sents ara que ja ho has aconseguit?
  • Quins són els límits i oportunitats que es presenten en aquest escenari?

Són algunes de les preguntes que t'ajudaran a contextualitzar amb representacions sensorials internes, enriquidores i estimulants. Utilitzar un llenguatge sensorial i específic ajuda al cervell a construir imatges. Aquesta és una de les estratègies per assolir metes més poderoses del sistema Coaching, PNL.

De nou, és possible que, per la naturalesa genèrica de la meta, no hi hagi un escenari específic per a la seva realització . Llavors es tracta de representar alguns dels llocs en els quals la seva manifestació apareix amb una especial rellevància.

De quina manera aconseguir el teu objectiu impactarà en la teva vida? – Ecologia

No sóc partidari de classificar les experiències com a "bones o dolentes", som nosaltres qui les etiquetem. No obstant això, sí que és cert que la consecució d'una meta, com qualsevol canvi, impacta d'una manera o altra en el nostre escenari vital.

Ecologia de vida i consecució d'objectius, consulta a Sabadell

Com la consecució de l'objectiu afectarà a la teva vida?

Evidentment, tota acció té conseqüències en altres àrees de la nostra pròpia vida que poden incloure o no al sistema més ampli en el qual vivim.

  • Quines són les conseqüències d'haver aconseguit, o d'estar treballant per aconseguir, aquest objectiu?... Aquestes conseqüències poden repercutir en el teu (temps, diners, treball, possibles renúncies ...) i també en el sistema més ampli al qual pertanys; família, amistats, entorn laboral ....
  • Estàs disposat a pagar aquest preu?
  • Què hi ha d'important en les teves circumstàncies actuals que potser hagis de deixar enrere?

El coaching amb PNL ofereix estratègies concretes per aconseguir els teus objectius.

El primer t'ajuda a aclarir, distingir i definir objectius i desafiaments en el camí. La programació neurolingüística facilita el com aconseguir-ho.

Pràctica de Coaching, PNL

T'animo a aplicar aquests criteris (context i ecologia) en la formulació dels teus possibles objectius. És la millor manera d'aprendre les estratègies per assolir objectius amb la metodologia coaching, PNL. I, per descomptat, si ho desitges, inclou els teus resultats, dubtes o ampliacions a l'apartat "comentaris" del blog.

Recorda: El coaching amb PNL ensenya com dissenyar les millors estratègies per assolir objectius.

Fins el proper article, rep una cordial salutació.

www.josepguasch.com

Si estàs interessat/da en un programa personalitzat de coaching i/o psicoteràpia, pots posar-te en contacte amb mi:

Trucant al telèfon 615.56.45.37 Per Mail: jspguasch@gmail.com

Si vols, pots rebre còmodament la meva News Letter amb tots els articles del bloc, així com notícies, activitats, promocions i informació interessant i pràctica: – Sí vull rebre la News Letter

Ah!!, i si t'ha agradat i et ve de gust, et convido a compartir l'article. També comentar i / o puntuar amb les estrelles en el resum que trobaràs més avall.

Anterior article relacionat: Formulació d'objectius (III), descripció i evidència. Següent article relacionat: Formulació d'objectius (V) Limitacions i recursos

Josep Guasch, coaching i psicoteràpia a Sabadell i Terrassa

Coaching, PNL, estratègies per assolir objectius, Sabadell, Terrassa i online. Josep Guasch, coach , psicoterapeuta, consulta de coaching i psicoteràpia (Assertivitat, lideratge, teràpia de parella, gelos, ludopatia, etc ...).

Aconseguir els teus objectius.

BLOG


Coaching, PNL i Formulació d'Objectius.

Coaching, eina per a la formulació d'objectius, Sabadell, Terrassa i online. Josep Guasch, psicoterapeuta, coach , consulta de coaching i psicoteràpia (PNL, Hipnosi, Teràpia Gestalt, Anàlisi Transaccional, Nen interior, Formació de coaching integratiu)

Aconsegueix els teus objectius

La formulació d' objectius ha de ser un pas acuradament establert, i, poques vegades lineal. Més aviat forma part d'un procés en el qual es van "recol·locant" a diferents nivells recursos, valors i creences,…. afavorint la interacció entre el conscient i el que no és conscient. Això beneficia, no solament la correcta formulació d' objectius, també l' accés a recursos.

Coaching i formulació d'objectius a Sabadell

Definir de forma clara l'objectiu

Mantenir l' atenció en el propòsit definit clara, detalladament i des de diferents perspectives vitals, farà que petites decisions o simples actituds, de vegades inadvertides, ens dirigeixin més directament a la meta. D'aquí la importància de definir l' propòsit d'una manera és clar, específica i detallada. En aquest sentit, el coaching com a eina per a la formulació d'objectius és un dels recursos més valuosos.

"On poses l'atenció és cap a on es dirigeix ​​l'energia".

Si recordes, a l'entrada Coaching i els objectius del cor, examinem la formulació de metes des d'una visió holista, en la qual corporalitat, sentiment i llenguatge interactuaven per definir internament "allò que més vols".

Ara ho farem des d'una perspectiva més clàssica, complementària amb l'anterior, en la qual, fins i tot alguns passos semblen solapar-se, però és com veure un mateix objecte des de diferents posicions en l'espai.

Per a això ens donarem suport, també, en una eina molt potent, la PNL (Programació Neurolingüística)

 

Coaching, PNL i formulació d'objectius. Les Condicions de la bona formulació.

Què és el que vols?
Com ho defineixes clara, específica i detalladament?

La PNL, fa un especial èmfasi en aquest definir clara, específica i detalladament. I això és així perquè el cervell, com a òrgan físic, registra dades sensorials. És a dir, el que veiem, sentim, olorem, assaborim i toquem. Aquesta és la manera com realment, podem implementar al nostre cervell les fites que ens proposem. Recolzats pel coaching i la PNL.

Comencem per tenir en compte la distinció entre meta/procés i meta/resultat:

– La objectiu – resultat és el resultat últim, el lloc al que esperes arribar. És la definició en què conclou la formulació de l' objectiu.

– La objectiu – procés és l'indicador parcial, però significatiu, que assenyala que vas en la bona direcció. Generalment forma part del pla d'acció. Podríem definir-ho com a metes intermèdies. Aquesta distinció ajuda a aclarir alguns malentesos. El coaching com a eina per aconseguir objectius et pot ser de gran ajuda per implementar aquestes distincions.

El coaching com a eina de formulació d'objectius incideix molt en això: L' objectiu final i les successives etapes han d' estar subjectes a temporalització. Això vol dir fixar unes dates per a la cumplimentació de cada pas i de la meta final. Això delimita un temps i una activitat mental i emocional més focalitzada.

1.- L'Objectiu al que vols accedir ha d'estar enunciat en termes positius

Aquí ens interessa què és el que vols aconseguir. No el que et falta, del que fuges o el que vols deixar o abandonar.

El “No” no interessa per a la formulació d'objectius

Formulació d'objectius a Sabadell, amb cocaching i PNL

Definir el que no es vol és una mala manera de definir el que es vol.

El cervell necessita per anar "cap a l'objectiu" enunciats positius. El "NO" no ho entén. Suposo que coneixes el típic exemple "no pensis en una llimona" ... Saps el primer que ha fet el teu cervell ...? Exacte! Primer pensar en la llimona, per després dir-se a si mateix que no ha de pensar en això que està pensant, per saber que no ha de pensar en això, en el que està pensant .... I no!, no és un error de redactat, el bucle intern és exactament aquest.

El "NO!"serveix, com a molt, per aturar una conducta (I de vegades, ni això), però el procés intern segueix aquí ... rumiant en el que ha d'evitar ... Et sona ...?

“Joan volia guanyar més diners, per deixar de ser l'ovella negra de la família ...”

És evident que el que si vol en Joan, ha de ser alguna cosa semblant a ser acceptat, respectat, valorat etc.... per la família. A més "guanyar més diners”, és un pas intermedi, la meta procés, no la meta final; per altra banda, tal com veurem més endavant, aquest “guanyar més diners” ha de detallar-se més específicament. És important fer aquestes distincions.

El coaching com a eina per identificar els valors t'ofereix amplis recursos.

Formulació d'objectius i els filtres de la realitat

coaching personal a Sabadell

Els filtres mentals fan que vegem la nostra realitat d'una manera distorsionada.

Els filtres mentals, també anomenats metaprogrames per la PNL, són com unes ulleres de colors. Fan que vegem la realitat de certa manera

En el nostre univers intern tenim certa predisposició a enfocar l'atenció de determinades formes, per exemple:

Vols evitar sentir-te malament o prefereixes sentir-te ? ... Com et fa sentir una i altra possibilitat?? En quina d'elles experimentes que milloraria la teva predisposició interna a l'assoliment?

Fugir d'alguna cosa, sovint ens posa en contacte amb ferides emocionals que poden tenir el seu origen en la infància i mobilitzar-nos cap a objectius que, sense ser falsos, són compensacions disfressades d'objectius, és a dir, no sustentades en autèntics valors. Però aquest és un tema sobre el qual tornarem més endavant i, en qualsevol cas, difícil si no és examinat en un procés personal.

 

Formulació d'objectius. Quan és difícil formular-ho en positiu.

I què passa quan vull, per exemple,Deixar de fumar“? Doncs, a primera vista, sembla difícil formular-ho en positiu, excepte alguna estrafolària ocurrència. Una vegada, com a resposta a aquesta pregunta, vaig escoltar això...: “doncs imagina't bevent un got d'aigua cada vegada que tinguis ganes de fumar…”, encara sort que es tractava d'aigua perquè, per a un fumador empedreït, beure cada vegada que tingui ganes de fumar, pot suposar una perspectiva poc afalagadora.

Recordes el que assenyalo anteriorment com a diferència entre objectiu procés i resultat?. La pregunta adequada podria ser alguna del tipus ...

– ..Per a què vols deixar de fumar? O ...
– ..Què aconseguiràs un cop deixis de fumar?

Consecució d'objectius amb coaching i PNL, consulta a Sabadell

Què aconseguiràs quan aconsegueixis el teu objectiu?

Aquí l'horitzó canvia, puc desitjar (o fins i tot necessitar) més salut, o major resistència en practicar un esport, respirar més intensament, o estalviar una certa quantitat de diners .... I deixar de fumar no és més que el objectiuprocés, que, si pot (dic pot encara que no sigui sempre desitjable) formular-se en negatiu. Des de la PNL insistim que la pregunta “per a què”… (vols aconseguir aquest objectiu) ens aproxima als nostres valors.

En certa manera, per aconseguir un objectiu, sempre hem de renunciar a alguna cosa (temps, diversió, companyia ....) per això és bo aclarir abans què és el que sí vull , i si això que vull, val la pena més que el que deixo. En definir el que sí vull i mantenir l'atenció en això, puc acceptar millor el que deixo, "tot do, requereix un altre do ".

Compte! Aconseguir un objectiu pot significar renúncies inesperades.

El coaching com a eina per a la formulació d'objectius ha de tenir en compte la ecologia de vida. És tant com preguntar-se:

– Què repercussions va suposar en la meva vida aconseguir aquesta fita? o bé…

– A què hauré de renunciar jo, o bé altres, si aconsegueixo aquest propòsit?

Si vols veure això amb més claredat pots consultar el següent article:

Coaching, PNL i Formulació d'objectius, context i ecologia.

 

Pràctica

La resolució necessària per aconseguir els teus somnis

Determinació i constància.

Seguint amb les pautes ja indicades, et suggereixo una pràctica de formulació d'objectius. Defineix el teu somni. Què és el que més desitges ara? No cal, de moment, tancar la descripció, doncs falten més punts que veurem en successius articles però, si pots començar amb la pràctica.

– Què és el que si vols?
– Com ho definiries en termes específics i detallats?
– Pots començar a delimitar les metes-procés?

Seguirem en el proper article amb més indicacions per a una correcta formulació d'objectius; fins llavors, rep una cordial salutació.

www.josepguasch.com

Et convido a participar al meu blog ampliant idees, aportant suggeriments o compartint els teus dubtes a l'apartat al peu del bloc.

Estàs interessat/da en un programa personalitzat de coaching i/o psicoteràpia? Contacta amb mi sense compromís!:
Telèfon: 615.56.45.37 – Mail: jspguasch@gmail.com

Si vols, pots rebre còmodament la meva News Letter amb tots els articles del bloc, així com notícies, activitats, promocions i informació interessant i pràctica: Sí vull rebre la News Letter

 

Ah!!, i si t'ha agradat i et ve de gust, et convido a compartir l'article. També comentar i / o puntuar amb les estrelles en el resum que trobaràs més avall.

Anterior article relacionat: Coaching i la Pregunta del Miracle
Següent article relacionat: Coaching, PNL i Formulació Objectius (II)

 

Josep Guasch, coaching i psicoteràpia a Sabadell

Coaching com a eina per a la formulació d'objectius, Sabadell, Terrassa i online. Josep Guasch, coach , psicoterapeuta, consulta de coaching i psicoteràpia (Ansietat, acompanyament i estratègies per aprimar, deixar de fumar, autoestima, addiccions, Teràpia per fatiga pandèmica coronavirus)