Programació Neurolingüística, PNL a Sabadell, Terrassa i online. Josep Guasch, coach , psicoterapeuta, consulta de psicoteràpia i coaching.

La Programació Neurolingüística (P.N.L.), és de les actuals disciplines de creixement i superació personal la més pràctica i eficaç. La seva versatilitat tant en psicoteràpia com en coaching facilita que s'agilitzin els resultats fins i tot en casos difícils.

En la meva consulta utilitzo la PNL amb excel·lents resultats per al tractament de l' ansietat i el estrès, com per problemes de sobrepès i tabaquisme.

Estàs interessat a aprendre Programació Neurolingüística?
Examina el Curs de PNL i Coaching.

També és una excel·lent ajuda per millorar l' autoestima, la assertivitat i les habilitats socials. Habitualment, també es utilitza en equips de vendes i per millorar la comunicació a l'empresa.

La Programació Neurolingüística, Què és?

La PNL es descriu com l'estudi de l'experiència subjectiva humana. Percebem la realitat externa a través dels sentits físics. Aquestes experiències les emmagatzemem i ordenem en el nostre interior seguint unes formes a les que ens hem acostumat.

Prenent consciència de la nostre peculiar manera de processar aquesta informació, podem aprendre noves maneres de fer-ho. D'aquesta manera podem respondre'ns a la típica pregunta:

Com és possible que dues persones que han viscut una mateixa experiència
els afecti en manera diferent, i tant en algunes ocasions?

Trobaràs informació al meu blog sobre articles de PNL, pots començar, si ho desitja amb el següent article: Programació Neurolingüística,

I si el que vols és iniciar-te d'una manera pràctica i efectiva en aquesta apassionant disciplina, consulta la manera de fer-ho al següent post: Curs de Programació Neurolingüística i coaching

I si vols més informació, no dubtis a consultar seguint l'enllaç:

Sí, vull més informació

Programació Neurolingüística, PNL; consulta de psicoteràpia i coaching. Josep Guasch, coach , psicoterapeuta a Sabadell, Terrassa i online.

BLOG

Hi ha una gestió correcta d'emocions? Els secrets de l'alquímia emocional

Name: Josep Guasch, coaching y psicoterapia
Price range: $

Gestió de les emocions; alquímia i intel·ligència emocional, taller coaching i pnl a Sabadell.

El món emocional ens porta a l'acció.

Existeixen diferents definicions d' emoció. Una que a mi m'agrada ve de l'etimologia de la paraula. A saber: del llatí “emotio”. Derivada del verb e/movere; és a dir, ens indueix a l'acció, a mobilitzar-nos. Les emocions són impulsos que s'activen al cervell límbic, és a dir el comú als mamífers. Com a tal és una sensació primària, no intencional. És per això que el terme “gestió de les emocions”, tan de moda, no és del tot correcte.

Ara bé, els sentiments són els "germans petits" de les emocions. El sentiment té, en termes generals, més durada i certa intencionalitat. Resumint molt podem dir que un sentiment és una emoció a la qual hem afegit una etiqueta cognitiva, és a dir, hem atorgat un significat.

Així, per exemple, la por que sentim si algú ens amenaça amb un ganivet és una emoció referida al present. Ara bé, si vaig pel carrer amb por que m'atraquin és un sentiment. De fet, tècnicament no és por, és temor.

De fet, el que coneixem com a gestió de les emocions és gestió dels sentiments.

El món emocional no està per canviar-lo ni negar-ho. La intel·ligència emocional ens convida a reconèixer i sostenir d'una manera creativa aquesta informació.

És el que aprendrem en aquest taller d'Alquímia Emocional.

El món emocional provoca transformacions interiors.

Les emocions ens informen sobre els canvis externs als quals adaptar-nos.

Les emocions, contràriament al que alguns diuen, no són negatives ni positives. Són una font d'informació que pot ser, això sí, agradable o desagradable. Però mai positiva o negativa.

Gestió de les emocions, per entendre'ns ràpidament, el taller.

És un taller de 3 hores de durada. Eminentment pràctic. Les bases teòriques són mínimes entre elles:

– Comprenem les diferències entre emocions, sentiments i estat emocional.

– També, la diferència entre emocions primàries i secundàries.

A partir d'aquí estudiarem, des de la pràctica, les característiques de les emocions bàsiques i els diferents models. El model de les 4 i les 6 emocions bàsiques.

– De què ens informen i per a què serveixen?Sabies que tenen una estructura? Comprendre aquesta estructura és el primer pas bàsic per gestionar les emocions correctament.

Farem exercicis pràctics. Aprendrem, com una correcta gestió de les emocions, ajuda a distingir la funció comunicativa d' aquestes.

– Un exercici per centrar-nos i obrir un espai per rebre les nostres emocions d'una manera creativa.

– Exercicis per sortir d'una emoció pertorbadora.

– Descobriràs la tècnica “Havening”. Una senzilla pràctica psicosensorial per gestionar emocions displacenteres.

– I a més, un mètode senzill per a, si el poses en pràctica durant 30 dies, relacionar-te definitivament d'una manera creativa amb el teu món emocional.

Amb dinàmiques senzilles i de fàcil implementació.

Sabies que una òptima gestió de les emocions és imprescindible per a una bona qualitat de vida?

Quan i on: Dissabte 04/11/23, a Espai Obert; C / Les Valls 28, 4º-6ª
Horari: De 10.30h a 13:30h
Inversió: 20.-€

Facilitem apunts i àudios

Per a reserves clica en el següent link: Sí, vull reservar la meva plaça.

Aprendre a conviure amb sentiments diversos.

Gestionar sàviament les nostres emocions.

www.josepguasch.com

Anterior entrada relacionada: Intel·ligència emocional i l'alquímia de les emocions

Gestió de les emocions; alquímia i intel·ligència emocional, taller coaching i pnl a Sabadell.

BLOG

Autosabotatge i procrastinació. Quan deixar per després ens perjudica.

Autosabotatge i procrastinació. Teràpia per deixar de deixar per després, consulta a Sabadell, Terrassa i online. Josep Guasch, coach , psicoterapeuta; consulta de psicoteràpia i coaching.

Autosabotatge i procrastinació,són el mateix?

Ens sabotegem quan posterguem el que ens convé fer?

Deixar per després (per a demà, un altre dia etc.....) és una de les dificultats cada vegada més habituals en consulta. Si vols aprofundir més pots veure el meu article anterior Què és procrastinar? . No es tracta, no obstant això, d'una dificultat senzilla a la qual puguem tractar d'una única manera. En aquest article examinarem una perspectiva l'autosabotatge i la procrastinació. Van de la mà? És real l'autosabotatge? Com s'orienta la teràpia en aquests casos?

Autosabotatge i procrastinació segons la psicoteràpia humanista.

La psicoteràpia humanista creu en la tendència natural del psiquisme humà cap a la felicitat i l'autorealització. Tanmateix poden existir algunes dificultats (ansietat, depressió, addiccions, estrès....). Aquestes es poden entendre com una manera poc creativa d' ajustar-se a la realitat.

Tanmateix l'autosabotatge sembla una cosa explícita i intencionalment dirigida a perjudicar l'autorealització; i més encara si autosabotatge i procrastinació van de la mà. Cal llavors preguntar-se: Hi ha una tendència natural cap a l'autodestrucció?

Freud va aventurar alguna cosa quan va formular la hipòtesi de la pulsió de Tànatos. Tànatos, en la mitologia grega, era el Déu de la mort, però una mort suau, sense violència. És a dir, el personatge mitològic manté un aparent isomorfisme amb la tendència a l'autode deteriorament. No obstant això, avui dia, aquesta hipòtesi està descartada, la incloc com a referència pel seu pes històric.

Llavors per què autosabotatge i procrastinació semblen anar de la mà? Hi ha alguna causa diferent de la procrastinació?. Veurem com, actualment, la teràpia posa un especial èmfasi a descobrir les necessitats no resoltes. I com tenen un major pes les que tenen una major càrrega emocional.

Conscient i el racional, inconscient i l'emocional.

Autosabotatge i procrastinació teràpia a Sabadell.

Quan subconscient i conscient col·laboren conducta i actitud flueixen amb naturalitat.

Al nostre interior hi ha un complex entramat format per diferents tendències. Valors i necessitats, creences i costums, aprenentatges i hàbits que no sempre conviuen en harmonia. Aquest entramat transcorre tant a nivell conscient com inconscient. I no poques vegades es polaritzen, uns interessos a la zona del "donar-nos compte" mentre d'altres romanen ajapats. Però tots tenen una càrrega emocional. La teràpia, llavors, es focalitza a adquirir consciència de l'inconscient.

El nostre conscient sol funcionar sobre la base dels ideals del jo. El racional. Però a la nostra ombra (inconscient) romanen necessitats no resoltes, reivindicacions no ateses. Quan aquestes necessitats no resoltes usurpen el poder interpretem que apareixen l'autosabotatge i la procrastinació.

La teràpia per deixar de deixar per després, ha de deixar de deixar per després els interessos de l'inconscient.

Però aquesta és la lectura exclusiva del nostre conscient, no de la totalitat del psiquisme. I ho interpretem així perquè les decisions preses des del subconscient tenen un profund component emocional.

Sovint tenim un ideal al cap i una necessitat en l'inconscient, amb dinàmiques i prioritats diferents. Els publicistes saben bé que és el món emocional el motor de les nostres decisions. Després, aquestes decisions, les justificarem d'una manera o altra a través de les nostres racionalitzacions.

Tota teràpia amb una mica de visió holista ha de tenir present tots dos mons. L'inconscient i el conscient per posar consciència en tots dos. I respectar ambdues tendències. En cas contrari, l'aparent autosabotatge de la procrastinació seguirà apareixent.

Deixem per després el que no és urgent per a l'inconscient.

L'emocional, si a més és inconscient, té un poder sorprenent. En realitat, autosabotatge i procrastinació no van dirigits a la persona. És més aviat una dinàmica que va de l'inconscient al conscient. De l'emocional al racional. Vegem alguns exemples:

“Sempre deixo per a un altre dia començar una dieta”:

Probablement menjar en excés satisfaci altres necessitats. Aquestes poden ser distreure'm, relaxar-me... En alguna ocasió "engreixar" per a una dona pot suposar un mecanisme de defensa. Moltes dones, després d'haver patit assetjament pel seu atractiu físic van decidir, inconscientment, engreixar.

“No dic el que penso encara que em perjudiqui”:

Si tinc por al "què diran" o a l'opinió d'algú estimat, és possible que no m'exposi. És evident que hi ha una por que eclipsa una necessitat de seguretat.

Un clàssic, deixar per després que ens sembla procrastinació i autosabotatge.

"Sempre posposo començar un projecte". Fins i tot aquest projecte pot entusiasmar-me però.... Ho deixo per després. Aquí sol aparèixer l'excusa "no tinc temps”. No obstant això, el factor temps és un criteri molt subjectiu. Per exemple, encarreguem una mateixa feina a tres persones diferents. A una li donem un termini d'una setmana. A l' altra de 4 dies i l' altra 2. Generalment totes faran aquest treball en el termini assenyalat.

És aquí on procrastinació i autosabotatge més semblen anar de la mà. Però poden subjaure altres necessitats emmascarades. Si vull seguretat i visc aquest projecte com una manera d'exposar-me, el més fàcil és no fer-ho. De vegades a això se l'anomena por al fracàs. Evidentment, aquí existeix també una creença embotida. Generalment del tipus "no sóc bo, capaç, mereixedor....” etc.

Però també: puc necessitar tranquil·litat i si faig una bona feina sé que tindré més ofertes i exigència. A això, de vegades, se l'anomena por a l'èxit.

La por, en moltes ocasions, és un motiu encobert que sustenta l'aparent autosabotatge amb procrastinació. En ocasions aquesta por ens porta a pretendre ser perfectes. I, com això és una utopia irrealitzable, deixem per després. Però el després mai arriba perquè la por continua viva. I seguirà viu molt de temps perquè aquesta necessitat de perfecció és il·lusòria.

Així doncs, què fer per evitar aquestes dinàmiques.

Consciència de les nostres necessitats, conscients i inconscients.

Intenció positiva fins i tot quan ajornem decisions i conductes desitjables.

Fins i tot el que ens perjudica té una bona intenció.

En general hi ha un conflicte de necessitats. Unes tenen motivacions conscients/racionals; les altres inconscients/emocionals. Mantenir fora de la consciència aquest conflicte pot conduir a un desgast innecessari.

Com puc fer-me conscient d'aquest món inconscient i alinear-lo amb el conscient?:

1º En primer lloc adquirint consciència de les necessitats no cobertes. Això es pot enfocar sota un punt de vista general, com una manera d'autoconeixement. O bé en cada cas específic d'aparent procrastinació i autosabotatge.

2ª El mindfulness proposa adquirir una mirada compassiva i amorosa a allò que "qualifiquem" com a defectes. Des de l'òptica de la teràpia Gestalt ho expressem d'una altra manera.

“Una cosa és el que m'ocorre, una altra què faig amb el que m'ocorre”.

Sóc conscient que pot semblar difícil adquirir aquesta mirada compassiva cap a una cosa que vivim com a procrastinació i autosabotatge. Però la clau està en ser conscients que aquesta és només la nostra etiqueta. No és la realitat.

La realitat és que existeix una necessitat no satisfeta. Que pugui ser una prioritat o no per al nostre ego és una visió parcial de la nostra vivència psíquica. El nostre ego qualifica, etiqueta, jutja, separa.... Però no és la nostra completud. Recordo una frase de Carl Gustav Jung:

"Prefereixo ser un home complet a un home bo"

Això no vol dir actuar fora de l'ètica. Veurem a continuació com. No obstant això, una visió inclusiva i d'acceptació a la nostra realitat és necessària si volem avançar com a persones.

Moltes d'aquestes necessitats tenen a veure, fins i tot, amb necessitats no satisfetes del nostre nen interior. És a dir, qüestions no resoltes en la nostra infància. Resumint: no és procrastinació per autosabotatge, és la reivindicació d'una urgència interior no resolta.

Indagar més profundament, consciència i autoempatia.

Teràpia per a l'autosabotatge i la procrastinació a Sabadell

Tenir consciència de les diferents tendències en el nostre interior.

3En tercer lloc la curiositat empàtica ens porta a indagar amorosament.

Quins necessitats no cobertes impulsen aquesta conducta o actitud? Quins beneficis secundaris pretén per a mi això que el meu ego qualifica com a procrastinació i autosabotatge?

En ocasions podem recórrer a la imaginació per definir aquesta "part" que no ens agrada. De fet hi ha modalitats terapèutiques com el Sistema de la Família Interna que treballa sobre aquesta base. Algunes pràctiques derivades de la teràpia gestalt proposa el treball amb la cadira calenta. Stephen Gilligan parla dels "quatre mantres”. La teràpia amb PNL parla de la intenció positiva. Darrere d'aquesta sempre hi ha una necessitat no resolta amb una forta càrrega emocional.

Evidentment no és aquest el lloc per descriure en profunditat aquestes pràctiques. La idea de fons és prendre consciència d'aquestes necessitats no resoltes.

En ocasions estan tan profundament arrelades que cal un procés terapèutic. Això sol ocórrer quan aquestes necessitats estan fonamentades en ferides emocionals profundes no resoltes. Especialment en la infància.

Les necessitats no resoltes solen estar al cor de l'aparent autosabotatge per procrastinació.

4on. De quina altra manera puc satisfer aquesta necessitat? Finalment la comprensió d' altres formes creatives de satisfer aquesta necessitat allibera el bloqueig. Per a aquest pas és necessari, en ocasions, una dosi important de curiositat i paciència.

La nostra mentalitat occidental exigeix respostes immediates, i no sempre aquestes apareixen. També és cert que les maneres creatives d'aconseguir satisfer necessitats no resoltes no sempre són ràpides i immediates. Per exemple, és molt més ràpid distreure'm i "relaxar-me" posant la tele. Però és important adonar-nos que això té importants perjudicis secundaris...

Conclusió: Procrastinació i autosabotatge no van de la mà.

Autoempatia i autoconeixement emocional.

Tenir consciència de les nostres emocions i necessitats.

Per acabar indicar que no té per què ser fàcil emprendre un procés d'aquestes característiques. En aquest article només senyalo les línies mestres. El com realitzar-lo, de vegades, requereix un acompanyament terapèutic. I, per descomptat, en aquest article només he exposat una cara d'una dificultat que té moltes arestes. Si vols puc acompanyar-te d'una manera personalitzada i adequada a les teves característiques personals.

Una cordial salutació,

www.josepguasch.com

Anterior article relacionat: Què és la procrastinació? Deixar per després, demà, un altre moment.

Següent article relacionat: La causa de la procrastinació. Per què deixar per després?

Autosabotatge i procrastinació, consulta a Sabadell, Terrassa i online. Teràpia per deixar de deixar per després. Josep Guasch, psicoterapeuta, coach , consulta de psicoteràpia i coaching.

BLOG

Virus mentals. Què són i com ens afecten.

Virus mentals en psicoteràpia i coaching, Josep Guasch, psicoterapeuta humanista, consulta a Sabadell, Terrassa i online.

La congruència és fonamental per al benestar emocional.

La sensació de coherència interna facilita el benestar emocional.

Vam veure en un article anterior com els virus mentals afecten la coherència de la nostra conducta. Bàsicament sota l' estructura "vull fer X" i tanmateix faig "Y". Des del punt de vista de la biologia un virus és material genètic encapsulat en una coberta de proteïna. Aquesta coberta de proteïna el manté aïllat de la resta del cos. Tanmateix no impedeix que interaccioni amb el mateix.

És una cosa semblant al que passa amb els virus mentals. Són parts de l'inconscient aïllats de la resta del sistema nerviós. Vist d' una altra manera, circuits neuronals que tenen un funcionament autònom. És a dir els seus propis criteris, creences, idiosincràsia etc.

L'aïllament dels virus mentals fa que aquests operin al marge de la resta del psiquisme. Fins i tot dotant a la seva activitat un significat i propòsit que bé pogués sembla oposat al sentit comú.

És per això que, si bé aquesta modalitat de teràpia pogués aportar elements importants al coaching, és molt més pròxima a la psicoteràpia. Com veurem més endavant, incideix molt en l'origen de les creences.

En aquest article examinarem els tres tipus principals de virus mentals i les seves implicacions.

Els desencadenants. El treball en psicoteràpia

La manera com organitzem l'experiència interior condiciona la nostra conducta.

La manera com organitzem la nostra experiència interna condiciona la nostra conducta.

Aquest tipus de virus mentals actuen sota l'esquema estímul-resposta après, generalment, per una associació inconscient. Oloro, per exemple, un perfum i em recorda una persona. Veig una platja i em recorda unes vacances especials. En psicologia clàssica es coneix com a estímul condicionat. És similar al concepte de Àncora a PNL. En algunes modalitats de psicoteràpia és important conèixer en profunditat l'origen del desencadenant. D'aquesta manera participar des de la causa profunda en la creença que ha instal·lat aquest virus mental.

Així un estímul de qualsevol tipus pot despertar un estat intern en funció d' un aprenentatge previ. Quan aquests aprenentatges es realitzen sense participació conscient i ens indueixen estats interns negatius els anomenem virus mentals desencadenants. Són els més habituals i hi ha dos tipus:

– Simple: Quan un estímul desperta un estat intern desagradable. Per exemple com graten unes ungles sobre una pissarra i em poso nerviós.

– Complex: També anomenat estratègies. Un estímul desperta una seqüència de representacions internes que processen el nostre pensament. La Programació Neurolingüística agrupa aquestes representacions en tres grups. Pots trobar un resum en el meu anterior post. Despertar Consciència amb PNL. El sistema representacional

Un exemple:

1.- Veig els plats per fregar a la cuina (Visual Extern)
2.- Em represento a mi mateix la imatge de tasca i procés (visual intern)
3.- I afegeixo la sensació d'estar fregant els plats, el sabó, l'aigua a les mans etc. (sensacions).
4.- Em dic a mi mateix:”¡¡ufff, quin pal, ja ho faré en un altre moment!!”

Els passos 2, 3 i 4 han estat activats per la percepció dels plats a la pica. Aquesta és una estratègia de procrastinació, un dels virus mentals més comuns.

Els virus mentals restrictius

Creences limitants i el que es pot o no fer.

Les creences ens atorguen o impedeixen el permís per ser i fer.

Aquesta és una altra manera d'anomenar les creences limitants. Les creences, en la seva funció creativa, ens permeten comprendre la realitat i donar-li un significat. Si un cop un gos em va mossegar estarà bé que prengui certes precaucions en acariciar-los. Tanmateix una creença restrictiva m'allunyaria automàticament dels gossos.

En l' estructura bàsica de la creença hi ha la generalització: “Un cop em va mossegar un gos, després TOTS els gossos mosseguen”.

Com a normal general els virus mentals associats a creences restrictives solen romandre amagats en l'inconscient. Moltes vegades estan vinculats a generalitzacions i conseqüències associades a desencadenants. És el cas de l'exemple que acabo de citar. La imatge conscient o inconscient del gos que mossega, juntament amb les sensacions, són el desencadenant. A aquesta vivència li podem afegir una relació causa – efecte: “si acaricio un gos, em mossegarà”. O bé una relació de significat: “acariciar un gos és perillós”.

Aquesta relació causa-efecte està en l' origen d' una creença limitant. Són, precisament el tipus de bloquejos interns que més es treballen en processos de psicoteràpia i coaching.

Virus mentals Gèminis.

Vull, per exemple, ficar-me al llit d'hora per descansar i, però, em quedo veient la tele. Aquesta és l'estructura bàsica i desconcertant dels virus mentals gèminis. “Vull X i faig Y”. També pot succeir que experimentem un estat emocional durant un temps. I passat aquest temps ens desconcerti la nostra anterior reacció, com si no haguéssim estat nosaltres.

Géminis s'ha popularitzat com un signe de l'horòscop. El terme ve etimològicament del llatí, i ens remunta al concepte bessons.

Els virus mentals Gèminis; vull fer una cosa però faig una altra.

Les contradiccions internes ens impedeixen sentir-nos lliures i complets.

Els virus mentals gèminis es caracteritzen doncs per aquesta dicotomia entre dues parts. Dues polaritats oposades que semblen tenir creences i valors completament diferents.

Diferents modalitats de psicoteràpia, emfatitzen el treball amb les polaritats. Especialment la teràpia Gestalt.

Una característica comuna a tots els virus mentals és la que tots tenen una intenció positiva. En els gèminis, a més, en l' estructura profunda, la intenció de cada part sol ser la mateixa. Evidentment, aquesta intenció positiva escapa moltes vegades al coneixement conscient. Accedir a aquesta intenció és fonamental en tot procés terapèutic.

Una combinació mortífera

Hi ha una altra categoria que en realitat és una combinació dels tres anteriors i diferent en cada cas. Són els anomenats virus mentals assassins. Generen addiccions, depressió, compulsions, comportaments (auto) destructius i auto sabotatge.

Moltes vegades l' auto càstig és sentit per aquest tipus de dinàmica interior com una manera de fer justícia. Per tant d' assolir certa sensació de descans, 😯. Els virus mentals assassins s' han d' examinar en el context individual de la persona i, en no poques ocasions, s'arrelen en èpoques primerenques.

Superar addiccions i treball amb virus mentals.

Els virus mentals poden conduir a situacions d'extrema dificultat.

He vist moltes persones esclaves d' addiccions amb les que aconsegueixen un alleujament al desamor que van viure de petits. En aquests casos és important ressaltar que la vivència del nen interior no té per què ser real. És a dir, el nen hi va poder haver interpretat que els seus pares no el van estimar i equivocar-se d'arrel. No obstant això, i això és cruelment cert, aquesta convicció, encara que sigui falsa, pot conduir-lo a un comportament autodestructiu.

Els virus mentals assassins són els més difícils de treballar en processos de psicoteràpia.

Fins aquí una somera descripció de les categories de virus mentals. Tanmateix només són punts de partida, la complexitat de cada vida, de cada persona és única i irrepetible.

Fins el proper article rep una cordial salutació,

www.josepguasch.com

Virus mentals en psicoteràpia humanista i coaching generatiu. Josep Guasch, terapeuta, consulta a Sabadell, Terrassa i online.

BLOG

Interpretació de la realitat, consciència i despertar amb PNL

Interpretació de la realitat en psicoteràpia i coaching, consulta a Sabadell, Terrassa i online. Josep Guasch, psicoterapeuta i coach. PNL (Programació Neurolingüística) i teràpia de virus mentals

Permetre'ns l'obertura a noves possibilitats.

La interpretació de la realitat condiciona la nostra qualitat de vida. De tal manera que posar consciència en com ho fem ens garanteix una existència més plena.

La PNL distingeix tres maneres d'avaluar la nostra experiència. Aquestes valoracions estan en la base de qualsevol procés de psicoteràpia i coaching. Però molt especialment en la teràpia de virus mentals. I això és així per dos motius:

– Les nostres creences són la base de la nostra interpretació de la realitat. Però al seu torn:
– Els factors que incideixen en la interpretació de la realitat generen les nostres creences.

Vegem aquestes tres distincions des de l'òptica de la Programació Neurolingüística.

La interpretació de la realitat segons la PNL.

Simplificant força dues són les actituds que dirigeixen el comportament humà:

– Acostar-nos al que ens fa sentir bé.
– Allunyar-nos del que ens fa sentir malament.

D'altra banda, Com avaluem dolor i plaer depèn de la nostra interpretació de la realitat. I per fer-ho utilitzem bàsicament tres criteris:

– La nostra fisiologia.
– Els nostres models de la realitat basats en les nostres experiències de referència.
– La forma en què aquests encaixen o no amb les nostres expectatives, criteris i valors.

Aquests són els tres principals filtres que modelen la nostra percepció i interpretació de la realitat. Evidentment, la majoria de les persones no utilitza aquests tres criteris d' una manera conscient. Adquirir-ne consciència és el primer pas per assolir les nostres fites.

La interpretació de la realitat segons la nostra fisiologia

Salut i coherència vital per al benestar emocional

La fisiologia estudia les funcions físiques i químiques dels sistemes vius. Com aquestes duen a terme les seves funcions i els resultats de les mateixes.

Així, no és el mateix estudiar estant descansats que adormits. De la mateixa manera no estem de tan bon humor quan ens fan mal els queixals com quan ens sentim bé. Factors com descans, dieta, relaxació, exercici, consum d' estupefaents etc., poden alterar la nostra interpretació de la realitat.

Altres variables no són tan òbvies però igual o més determinants per al nostre estat d'ànim. Gestos, respiració, postura corporal.

Hi ha diferents corrents terapèutics que fan un especial èmfasi en aquesta intervenció des de la fisiologia. Algunes són la risoteràpia, tècniques de respiració, relaxació, somriure interior, alba emoting, role playing i modelat en PNL.

La fisiologia pot tenir un profund valor psicoterapèutic si la sabem utilitzar al nostre favor. S'han fet famosos alguns vídeos d'algú que irromp a riure en un transport públic. Adjunt un exemple, el resultat és espectacular.

En programació neurolingüística hi ha una pràctica que és l'anomenada "com si”. Es tracta ni més ni menys que d'actuar, moure's, gesticular, etc.... com si estiguéssim... contents per exemple. Un dels recursos més socorreguts en depressions lleus és suggerir a l'afectat caminar amb el cap alt.

Els nostres mapes interns

En els tallers que imparteixo sovint suggereixo als assistents pensar en el següent: "Un gat salta per una finestra". Tot seguit compartim algunes percepcions:

Com és el gat que has visualitzat? Gran, petit, intermedi? D'alguna raça en concret, de carrer? És un gat qualsevol o un que coneixes o has conegut?

Com és la finestra? És un primer, segon, tercer pis o una planta baixa? Des d'on cau el gat en saltar per la finestra?

I així successivament fins a comprovar que l' experiència de cada assistent és diferent. La interpretació de la realitat suggerida per la frase en cada persona és diferent.

Els nostres mapes de la realitat no són la realitat.

Les nostres representacions del món no són el món.

I això és així doncs tots tenim mapes diferents de la realitat. Però, "el mapa no és la realitat". Aquest és un dels aforismes bàsics de la PNL. I hi ha tants mapes com persones.

Els nostres sentits físics creen una imatge de la realitat diferent en cada espècie. Així, per exemple, no tenim la mateixa visió que una mosca, un gat un ocell o un rèptil.

Però a més hi ha altres filtres que repercuteixen en la nostra interpretació de la realitat. En aquests es veuen implicats l' orientació de la nostra atenció així com creences, valors i expectatives.

Per defecte, tots creiem que els altres comparteixen els nostres mateixos filtres d'interpretació de la realitat. Això és causa de molts mals entesos i ho veig sovint en teràpia de parella.

El que percebem apareix com un procés actiu en funció de tres mecanismes.

Tres mecanismes que influeixen en la percepció i interpretació de la realitat.

– Generalització
Elements vivencials aïllats o puntuals els categoritzem com a extrapolables a qualsevol situació. Per exemple, un gos em va mossegar així doncs, tots els gossos són dolents.

– Omissió.
Prestem atenció selectiva a certs elements de la nostra experiència i ometem altres. Per exemple donem importància a quan ens critiquen i obviem quan ens elogien.

– Distorsió.
En aquest mecanisme influeixen molt directament les expectatives i creences sobre com han de ser les coses. Bàsicament utilitzem l'experiència sensorial per etiquetar-la i atorgar-li un significat. Per exemple, una mateixa persona pot semblar simpàtica, frívola o propera a persones diferents.

Aquest mecanisme és molt present en les metàfores i l' creació artística. En aquest últim cas la distorsió és molt òbvia, però, ambdós són formes d' interpretació de la realitat.

El paper de les creences, valors i expectatives.

Treballar amb expectatives i creences Sabadell

Expectatives i creences sobre la realitat.

Comparem els nostres particulars mapes de la realitat amb les nostres creences, valors, i expectatives. Les expectatives, creences i valors s'instal·len al nostre interior per mecanismes d'associació amb experiències del passat. I formen part no solament d' una manera d' interpretació de la realitat. També d'una manera d'aprendre el que té sentit, el que ens convé o el que no.

Això ens permet avaluar el que anem experimentant d'una manera automàtica. Però no només el que ens passa a nosaltres, també avaluem els altres.

L'aprenentatge té un aspecte positiu. Aprendre de l'experiència ens permet evitar errors o experiències doloroses. Tanmateix té una cara oculta. Aquests aprenentatges (no sempre conscients) poden ser autèntiques gàbies que limiten la nostra percepció de la realitat. Fins i tot pot portar-nos a mals entesos en la comunicació amb altres persones.

Un exemple

Podem creure que si algú ens té en consideració respondrà sempre a les nostres preguntes. Aquesta és la nostra expectativa. No obstant això, es pot donar el cas que un dia algú no respongui a una consulta que li fem.

Escoltar adequadament per a una interpretació de la realitat correcta.

¿Escoltem o escoltem?

Automàticament podem arribar a pensar "si no em respon és que no em considera". Això a PNL ho coneixem com una equivalència complexa, un significat atribuït a una conducta determinada. És l' estructura que assumeix un tipus de creença. No vol dir que sigui correcta o no, simplement és una creença.

No obstant això, és probable que no contemplem un aspecte possible (eliminació). I és el que l'altra persona pogués estar ensimismada en una cosa que la preocupi especialment. En la nostra interpretació de la realitat hem assumit que no ens ha prestat atenció.

Com més automàtiques siguin aquestes respostes, més restringida tindrem la nostra interpretació de la realitat.

La nostra interpretació de la realitat i la teràpia de virus mentals.

Vam veure en l'anterior article sobre la teràpia de virus mentals el paper de la coherència en un comportament eficient. En aquest article hem examinat el caldo de cultiu dels virus mentals, a saber:

Quan la nostra fisiologia no està en coherència amb el que sentim, volem o volem sentir o aconseguir.

Si els nostres mapes interns estan encapsulats en generalitzacions, distorsions i eliminacions.

Quan les nostres creences valors i expectatives no estan alineades amb els nostres objectius. També pot ocórrer que hi hagi un conflicte entre creences, valors i expectatives oposades.

Així mateix les nostres creences poden ser restrictives o discapacitadores. Fins i tot en els nostres processos d'aprenentatge es poden haver instal·lat associacions errònies.

Els virus mentals distorsionen la nostra percepció del que és real.

Virus mentals i percepció distorsionada

Aquests mecanismes són necessaris, però és diferent que treballin per a nosaltres a esclavitzar-nos-en. La PNL (Programació Neurolingüística) ens ajuda a prendre consciència i optimitzar aquesta tasca. D'aquesta manera la nostra interpretació de la realitat ens capacitarà en comptes de limitar-nos.

Així tornem, amb una mica més de consciència a l'enunciat del principi d'aquest article:

Les nostres creences condicionen la nostra interpretació de la realitat, en part. Doncs també és cert que les primeres es fraguen en la nostra interpretació de la realitat que no depèn només d'elles.

Fins el proper article rep una cordial salutació.

www.josepguasch.com

Anterior article relacionat: Teràpia de virus mentals amb PNL.

Interpretació de la realitat en coaching i psicoteràpia, consulta a Sabadell, Terrassa i online. Josep Guasch, coach i psicoterapeuta. Programació Neurolingüística (PNL) i teràpia de virus mentals.

BLOG

Teràpia de virus mentals i PNL (Programació neurolingüística)

Teràpia de virus mentals a Sabadell, Terrassa i online. Josep Guasch psicoterapeuta, coach . Psicoteràpia humanista amb PNL, teràpia Gestalt i coaching generatiu.

Trobar la coherència interna.

La biologia defineix un virus com un microorganisme que necessita infectar una cèl·lula per replicar-se. Així, la funció inicial de la cèl·lula queda contaminada podent danyar-la i fins a destruir-la.

Portat al terreny de la psicoteràpia i / o el coaching podem establir un paral·lelisme. Una cosa així com "vull fer X i, però, faig Y". És a dir, una falta de coherència entre el que faig i el que vull fer.

Aquesta falta impossibilita o dificulta la consecució dels nostres objectius. O fins i tot genera conductes del tot inapropiades. La teràpia de virus mentals facilita aquesta coherència o dilueix la falta de la mateixa. D'aquesta manera podem aconseguir més amb menys esforç. I fins i tot en altres casos, podem alliberar-nos d'actituds i/o conductes tòxiques.

Vegem un conte sobre la falta de coherència.

Un relat taoista sobre la congruència.

Diuen que un home de negocis va visitar un pescador. El va trobar tombat a la platja, prenent el sol i fumant tranquil·lament.

El primer va increpar el segon: Com és que estàs tombat podent sortir a pescar?

El pescador el va mirar tranquil·lament. Podríem dir que era un intuïtiu expert en teràpia de virus mentals. Va preguntar a l'home de ciutat:

Trobar el benestar al nostre interior. .

Coherència interior i benestar.

– Per a què sortir a pescar si ja he pescat el que necessito per menjar avui? – L'home de negocis li va respondre.
– Així acumularies més peixos per vendre i comprar-te un vaixell. D'aquesta manera aconseguiries una flota sencera i pescadors treballant per a tu.
– I per a què anava a voler això? – Va preguntar el pescador.
– Doncs per viure més tranquil treballant menys.

El pescador va respondre llavors…

– Just el que tinc ara.

És important en aquesta història la pregunta ¿per a què?. En termes generals al coaching amb PNL aquesta pregunta ens remet als valors. La raó primordial per la qual una conducta és mantinguda.

Sovint veiem en la teràpia de virus mentals que hi ha una oposició entre els valors.

La teràpia de virus mentals, a la recerca de la coherència perduda.

Per suposat aquesta és una metàfora. Tanmateix és molt propera a l'orientació de la teràpia de virus mentals. Dit en un llenguatge més directe és fer més amb menys. Diluir aquests bloquejos que ens impedeixen aconseguir el que volem. I podem trobar molts exemples d'això:

La teràpia de virus mentals neix amb una clara vocació de trobar la nostra coherència. La RAE defineix coherència com la connexió i relació lògica i conseqüent entre coses, principis etc.

La conducta incoherent genera una sensació de perplexitat i malestar.

El motiu pel qual vivim vides inconnexes té molt a veure amb la nostra educació primerenca. De la mateixa manera amb tota mena de mandats socials i culturals que rebem des de petits. Tots aquests mandats van dirigits a crear un "jo social" acceptable. Però ho fa a càrrec de la nostra veritable essència. D'aquesta manera anem construint un Guió de vida que ens sembla coherent però....

La teràpia de virus mentals busca doncs trobar aquestes incoherències per transformar-les. És important aquest concepte de transformació de la incongruència en comptes de "~~eliminació~~”. Si treballem per desterrar aquests virus mentals estem treballant en contra de nosaltres mateixos.

Els diferents corrents terapèutics, tant de psicoteràpia com de coaching fan un especial èmfasi en això. Acceptar no és resignar-se a.... però tampoc maleir el que no ens agrada en nosaltres.

Evidentment, el corol·lari d'aquest treball és la col·laboració dels processos conscients amb l'inconscient.

Teràpia de virus mentals i PNL

La PNL (programació neurolingüística) és la disciplina que ha proposat el terme teràpia de virus mentals. De la mà de Robert Dilts i al seu llibre "El poder de la paraula" ja apareix aquest concepte. Tanmateix va ser Donald Lofland qui va escriure un llibre dedicat exclusivament a la teràpia de virus mentals amb PNL.

Trobar-se a i amb un mateix.

Es tracta d'un llibre que aporta una orientació molt adequada. Tanmateix cal advertir que, com la majoria de llibres d'autoajuda és bastant simplista. En general es continua venent la programació neurolingüística com a una disciplina de "receptes màgiques" per a l'excel·lència.

Per desgràcia es continua obviant la vocació bàsica d'aquesta disciplina. Explorar en l' estructura de l' experiència subjectiva abans que aquesta es reflecteixi en conducta. És a dir, un treball de indagació, introspecció i autoconsciència. Sense aquest element fonamental, tant la pnl com la teràpia de virus mentals acaben sent meres "receptes". Aplicar d'una manera simplista aquestes fórmules acaba per buidar-les de contingut i eficàcia.

Dos dels llibres que, al meu entendre, aporten una visió més propera a la realitat de la PNL són:

– “El camí cap a un mateix" d' Allan Santos i Marta Salvat.
– “Pnl Donar-se Compte – Desenvolupament de la consciència i la percepció" de Peter Wrycza.

Evidentment, l'ideal és seguir el recorregut complet de formació en Programació Neurolingüística.

Quins són els casos típics a treballar amb aquesta modalitat terapèutica?

Com ja he assenyalat, la teràpia de virus mentals apunta a les conductes incoherents. Per exemple vull fer dieta però com a xocolata cada nit. Vull tenir una relació estable però no hi ha forma.

Vegem a continuació alguns exemples:

– Quan ajornem contínuament una cosa que cal fer. Procrastinar.
– Temor exagerat al fracàs que provoca bloquejos.
– Aquest és una cosa més inconscient però el temor a l'èxit també paralitza.
– Depressions (no depressió major o amb components fisiològics associats)
– Dols no conclosos.
– Compulsions i addiccions. Tabaquisme, alcoholisme, ludopatia, cànnabis, haixix....
– Trastorns alimentaris. La teràpia de virus mentals funciona en aquest cas i en les addiccions si la persona és conscient de tenir un problema.
– Quan ens comportem d'una manera diferent a com som.
– Vacil·lació contínua en prendre decisions.
– Comportaments autodestructius en general, encara que no siguem conscients del motiu del nostre auto boicot.
– Ansietat i/o temor inespecífic sense causa aparent.
– Preocupació, culpa i/o bloquejos sense causa aparent.
– Explosions d'ira i/o estat intern d'enuig persistent.

El que no veiem ens impedeix veure el que volem.

La teràpia de virus mentals també pot intervenir en les somatitzacions, al·lèrgies. Fins i tot en malalties degeneratives i/o sense causa aparent.

Poden ser la causa o catalitzadors (disparadors) de la somatització. No obstant això en aquests casos cal ser molt prudents ja que poden preexistir causes físiques no detectades.

Seguiré escrivint sobre aquest apassionant tema.

Fins el proper article rep una cordial salutació,

www.josepguasch.com

Següents entrades relacionades: Interpretació de la realitat, consciència i despertar amb pnl, Virus mentals, què són i com ens afecten

Teràpia de virus mentals a Sabadell, Terrassa i online. Josep Guasch psicoterapeuta, coach . Psicoteràpia humanista amb teràpia Gestalt PNL i coaching generatiu.

BLOG

Millorar l'autoestima, exercici de PNL per guanyar seguretat

Millorar l'autoestima, consulta a Sabadell, Terrassa i online. Josep Guasch, coach , psicoterapeuta, consulta de coaching i psicoteràpia (Ansietat, acompanyament i estratègies per aprimar, parlar en públic, deixar de fumar, autoestima, addiccions, etc ...)

Acceptar-se i comprometre' s a aprendre i millorar claus de l' autoestima

Sovint les propostes terapèutiques per millorar l'autoestima van acompanyades de suggeriments ben orientats i eficaços. És a dir, ens orienten sobre el què. Tanmateix poques ens indiquen el com. És una cosa que veig constantment en les sessions de teràpia. "Sí, això que dius ho entenc però no sé com posar-ho en pràctica.”

En el meu anterior article "què és l'autoestima” vaig suggerir diverses formes terapèutiques per millorar la seguretat en un mateix. Una d'elles, inspirades en la PNL és l' anomenada apadrinament o patrocini. Veurem en aquest article un exercici per millorar l'autoestima basat en aquesta modalitat terapèutica.

Com millorar l'autoestima i seguretat en un mateix amb els tres mentors.

Aquest exercici va orientat al nucli de la personalitat, és a dir, la identitat. Pots ampliar aquest concepte al meu article: “Com és endins és fora. Com és a dalt és a baix”

Millorar l' autoestima i acceptar nous reptes.

Construir una autoestima forta ens ajuda a enfrontar nous desafiaments.

Qualsevol teràpia, orientada a millorar l' autoestima, que no contempli aquest nivell és parcial. Això no vol dir que no sigui eficaç. Existeixen modalitats de teràpia remediatives. És a dir, modificar conductes i, si escau, les habilitats de les quals emanen els comportaments desitjats.

A vegades, una modalitat terapèutica remediativa és suficient. En aquests casos el problema no és en el concepte que la persona té sobre si mateixa. És a dir, les creences nuclears sobre un mateix. Pots, si ho desitges, explorar la importància de les creences per millorar l' autoestima en l' article: Teràpia per a l'autoestima baixa.

Un apunt necessari abans de començar l'exercici

Com vinc dient habitualment, els exercicis que proposo al blog són una suggeriment amb caràcter orientatiu. Per garantir resultats l'ideal és posar-los en pràctica amb un terapeuta acreditat. És la millor manera de millorar l'autoestima amb garanties. Però de vegades, llegir alguna cosa amb anterioritat pot servir per fer-te una idea.

Tria una experiència concreta en la qual et sentis inferior, rebutjat, incapaç, no adequat o mereixedor/a. És de vital importància treballar amb experiències concretes, no amb fabulacions ni possibles futurs.

Exercici per millorar l' autoestima, primera part.

Tria tres persones en què vas confiar plenament. Poden ser tres persones que coneixes en la teva infància fins avui.
A continuació tria tres persones que van confiar en tu.
Primer treballa amb el primer grup de tres. Realitza l' exercici complet i, l' endemà amb el segon grup.
Per començar escull el primer grup.

o Obsèrvals detingudament en la teva memòria. Presta atenció a la seva manera de moure' s, caminar, parlar, i tot el que consideris important de cadascuna d' elles.
o Ara dona't compte del impacte que ells tenen en tu. Com és sentir-se acceptat per ells tal com ets? Com és i sents ser rebut com una persona únic i valuosa?

Per millorar l'autoestima és important prendre nota de les sensacions físiques quan et sentis acceptat íntegrament.

Triar una situació en què la seguretat en tu mateix trontollava. Segona part.

Millorar l'autoestima ens ajuda a superar situacions difícils.

Viure les emocions, siguin les que siguin, i no sucumbir-hi, clau de l'autoestima.

Tria una situació en què et sentis mancat de confiança. Observa en dissociat (com un observador) aquesta experiència (Posició jo). Presta atenció al que veus, el que ets. L' entorn i les persones que formen part de l' experiència

Ara fa un pas al capdavant, submergeix-te la situació. Reviu-la com si estigués passant ara. De forma plenament associada, submergit en ella. Observant el que veus, escoltant el que ets, prestant atenció al que sents, patrons corporals (respiració, postura, gestos...), emocionals. Posició "Experiència”

(Nota important: En aquesta pràctica per millorar l'autoestima utilitzem les posicions perceptives Associat i Dissociat. Si vols saber més pots veure-ho a l'article: Com viure una emoció amb equanimitat, la teràpia dissociadora.)

Ara fa un pas enrere i dissòcia't. Posició "Jo” (observador).

Ves a la metaposició per prendre nota d'experiència en forma associat i dissociat (Posició "Metaposició”) Observa ambdues posicions i els missatges que et suggereixen les mateixes. Des de la metaposició Què creus que li falta al jo? Quin objectiu definiries? Creus que li falta algun recurs?

Els missatges dels mentors. Tercera part

A continuació ocupa la posició de Recursos, girant-te respecte a la posició anterior en 180º de tal manera que estiguis enfront dels tres mentors. Respira i connecta amb el teu centre.

Obre els ulls i observa els teus tres mentors. Front a tu. Amb els seus missatges, ells t'inspiraran per millorar la teva autoestima

Modelatge en PNL per millorar la confiança en un mateix.

Podem triar models de persones o personatges que ens inspirin a millorar.

Ara fa un pas al capdavant i entra al mentor 1. Asòcia't plenament a ell. Quina és la teva postura corporal sent el mentor 1? Com et mous? Com respires? Què penses i com? Com ets sent el mentor 1? Entra al personatge no t'aturis en una explicació descriptiva. Sigues el mentor 1. Pensa, mou-te, parla, sent com ell.

Millorar l'autoestima treballant amb imatges internes.

Dóna mitja volta sobre tu i observa la posició “Experiència”. En condicions òptimes veuràs en dissociat l'experiència amb el "jo". Observa i atura't en allò que veus i sents tenint clar el que va quedar definit com a objectiu, recursos, etc. a la metaposició. Deixa que aparegui un missatge curt, clar i explícit per al "jo". No més de cinc paraules i si poden ser tres o quatre millor que cinc. Les paraules poden venir acompanyades d'una imatge mental i un gest o postura corporal.

Plenament associat a "mentor 1" transmet les paraules i, si escau, imatge i/o postura corporal al jo en la "posició recursos”. Aquí has d'adoptar la personalitat i l'actitud del mentor que amb el seu missatge inspira el “jo” per millorar l'autoestima.

Ves a la"posició de recursos”. Colòcat davant el mentor 1 rep el missatge, ressona amb ell. Sent com pot donar-te suport i “apila'l” al teu centre.

Refermar la sanació del nen interior.

Si ets al treball amb el teu nen interior, presenta'l ara al teu mentor 1. Aquest treball de "presentació al teu nen interior és aconsellable per millorar l'autoestima. Ho pots fer al llarg del teu treball de reparentalització. Tanmateix no és imprescindible si comences ara amb el treball.

Si decideixes afegir al procés el treball amb el nen interior, només hauràs d'afegir aquest pas amb cada mentor.

Un cop fet, repeteix l'operació amb mentor 2 i mentor 3.

El missatge definitiu per millorar l'autoestima

– Amb els tres missatges en forma de paraules, imatges, posició i/o gest defineix el meta missatge. Un missatge que adopti les tres formes i sigui l' essència de l' anterior. Les paraules, imatges i posició o gest seran les tres àncores que defineixen el recurs.

– Fes la volta 180º sobre tu mateix i amb el metamissatge i el centre vas a la posició Jo. Observa en dissociat l' experiència.

– Fes un pas endavant, associa't a la mateixa i reviula-la amb el recurs.

Posicions perceptives de la PNL per millorar autoestima.

Dibuix de les diferents posicions durant l' exercici.

Conclusió i finalització de l'exercici augmentar els teus recursos i amor propi.

Observa i sent com es modifica la teva vivència de l'experiència. El que passa no canvia, sí que canvia la manera com ho reps. Això és així perquè l' exercici està orientat a millorar la teva autoestima.

Fins aquí l'entrada d'avui. Fins el proper article, rep una cordial salutació.

www.josepguasch.com

Article anterior relacionat: ..Què és l'autoestima??

Et convido a participar al meu blog ampliant idees. Per exemple, aportant suggeriments o compartint els teus dubtes a l'apartat al peu del mateix.

Ah!!, i si t'ha agradat i et ve de gust, et convido a compartir l'article. També comentar i / o puntuar amb les estrelles en el resum que trobaràs més avall.

Estàs interessat en un programa personalitzat de coaching i/o psicoteràpia? Contacta amb mi sense compromís!:

– Telèfon: 615.56.45.37 – Mail: jspguasch@gmail.com – Web: Formulari de contacte

Si vols, pots rebre còmodament la meva News Letter amb tots els articles del bloc. També, activitats, promocions i informació interessant i pràctica: – Sí vull rebre la News Letter

Si coneixes algú que pogués estar interessat, en aquesta informació, no dubtis a compartir-la

Millorar l'autoestima, consulta a Sabadell, Terrassa i online. Josep Guasch, coach , psicoterapeuta, consulta de coaching i psicoteràpia (Hipnosi, PNL, , Teràpia Gestalt, Nen interior, Anàlisi Transaccional,)

BLOG

La Matrix de les nostres creences, és la nostra vida una gran mentida?

La matrix de les nostres creences, consulta a Sabadell, Terrassa i online. Josep Guasch, psicoterapeuta, coach , Coaching i psicoteràpia (PNL, Hipnosi, Teràpia Gestalt, Anàlisi Transaccional, Nen interior, tractament fatiga pandèmica)

"En un lloc, no sé on,
hi havia no sé quin sant,
que resant no sé què,
guanyava no sé quant….”

Treballar la matrix de les nostres creences Sabadell

Les nostres creences conformen el motlle que dibuixa el nostre guió de vida.

Per estudiar el vincle entre creences i llenguatge començaré per aprofundir en això que anomenem creences. Però ho faré des d'un punt de vista diferent a l'habitual. El presentaré amb el concepte de la matrix de les nostres creences. I per explicar-me comencem per definir el concepte matrix. Traduït al català "matriu”, és a dir un motlle en el qual es dona forma a alguna cosa. Per extensió la RAE la defineix com una entitat principal generadora d' altres. En psicoteràpia i coaching s'estudia una cosa coneguda com a guió de vida. Es tracta d'un argument vital que gravita al voltant d'una constel·lació de creences. El guió vital és el nucli, la matrix de les nostres creences

Quina relació té el concepte matrix i les creences? Per això em remetré a un hipotètic experiment proposat per la filosofia.

El cervell en una cubeta i la matrix de les nostres creences.

"El cervell en una cubeta" és un experiment mental. Planteja la possibilitat d'un cervell mantingut viu, en condicions de laboratori, i connectat a una súper computadora. Aquesta ofereix una sèrie d'estímuls que procuraria al cervell la il·lusió de viure en una realitat. Evidentment, un experiment mental planteja un escenari hipotètic, imaginada. La virtut d'aquesta conjectura és que ajuda a pensar una mica més enllà dels nostres límits.

La famosa pel·lícula matrix partiria (en mode similar) d' aquest supòsit. Estem presoners d'una realitat virtual que ens ofereix un escenari al qual no podem objectar res. I no podem objectar res a aquesta realitat ja que la prova per fer-ho està "fora" d'aquest univers virtual… Llevat de, és clar... que prenguem “la píndola”. Podríem dir, d'una altra manera, que decidim emprendre un procés de coaching o psicoteràpia.

És possible que les nostres creences estiguin influenciades
per una matriu que ens defineix?

Som cervells que creuen viure una vida?

Vegem, per començar, com percebem la realitat amb la vista.

1º.- L'ull percep els estímuls lluminosos en forma d'ones electromagnètiques. Aquestes contenen informació relativa a la intensitat i color de la llum.

2º.- Posteriorment, la retina transforma la llum en impulsos nerviosos (de naturalesa elèctrica). Aquests impulsos nerviosos es dirigeixen al cervell a través del nervi òptic.

3º.- El cervell és qui processa els estímuls, els reconeix, interpreta i dóna formes útils i amb sentit per a nosaltres.

Així, doncs el que percebem "aquí enfora" és una cosa transformada "aquí endins”. És a dir, el nostre cervell ens ofereix la seva versió del que passa en el món extern. Jo diria que aquesta és la primera matrix de les nostres creences. És a dir, si pogués veure'm tal com sóc, no sé si m'espantaria, em disgustaria o m'alegraria.

Però hi ha més, molt més....

Noam Chomsky, estructura profunda i estructura superficial.

Chomsky, en la seva visió de la gramàtica transformacional, establia aquests dos nivells Estructura profunda i Estructura superficial. Posteriorment, la programació neurolingüística va incorporar aquest model per estudiar la comunicació. Vegem un exemple.

El meu amic em diu: "Ahir vaig comprar un cotxe". Aquesta és la estructura superficial. Jo puc, en absència de més dades, imaginar que va comprar un cotxe marca Audi Quattro, de color gris marengo. Per suposat en un concessionari Audi que conec i el venedor, algú vestit amb un vestit blau fosc.

Ara, amic/ga lector/a què vas imaginar tu?

Si has imaginat el mateix que jo, compartim alguna cosa d'una mateixa matrix!, és bastant improbable. Tanmateix podríem anar més enllà. El venedor parlava català o castellà?, ¿era alt, baix, amb bigoti?, hi havia més cotxes? Quins altres cotxes hi havia al concessionari? I així podríem anar ampliant les possibilitats.

És a dir, inconscientment, cadascun de nosaltres "omple" la informació que falta amb el nostre univers interpretatiu. És l'estructura profunda, cap a on, internament, ens porta cada frase. Per ser una cosa més gràfica jo imagino l'estructura profunda com les arrels d'un arbre. Arrels que es poden ramificar fins a gairebé l'infinit i sustenten el tronc i la copa, l' estructura superficial. I encara que no ho sembli, ja estem en la matrix de les nostres creences, i hem passat per dues matrius.

La primera, el que veiem allà fora és una interpretació del nostre cervell.
La segona, derivada de la frase del meu amic: "ahir vaig comprar un cotxe".

Estructura superficial i profunda en el llenguatge, PNL Sabadell

El que diem, és tot just la part visible del que està a la nostra vivència interior.

Vegem la segona matriu. Podem realment visualitzar un cotxe com un ens abstracte? Jo no, i sospito que, generalment, ningú és capaç de fer-ho. En el nostre univers intern li donem una forma, encara que no siguem conscients. Per què (jo) vaig triar visualitzar un Audi quattro? És un cotxe elegant, segur i veloç. Aquí ja apareixen, espontàniament, tres valors: elegància, seguretat i velocitat.

Ara bé...¿Com es relacionen valors i creences?

Una altra persona bé hagués pogut visualitzar aquests tres valors en marques diferents de cotxes. Un Volvo, un Lamborghini, un Ferrari... etc.. La relació entre el valor i com ho veiem a la realitat forma part, també, de la matrix de les nostres creences. I encara més, una altra persona podria haver triat visualitzar un altre tipus de cotxe en funció d'altres valors. Per exemple, seguretat, fiabilitat, comoditat etc. I tot i així podríem discutir sobre quins cotxes diferents representen aquests valors.

Valors i creences, el vincle subjectiu

Un cop vaig llegir sobre dos socis que van haver de demanar un procés de coaching per resoldre una sèrie de desavinences. Tots dos estaven d'acord en un valor que era el nucli de la bel·ligerància: professionalitat. A un, la seva professionalitat l'obligava a ser el primer a entrar i l'últim a sortir de la feina. És a dir, donar exemple als col·laboradors. Per a l' altre, la professionalitat era una cosa diferent. Fixar un objectiu, definir un pla d' acció i comunicar-ho d'una manera clara als col·laboradors. I, per descomptat, aconseguir l' objectiu o corregir el pla d' acció si procedia. Veiem, doncs, dues maneres d' entendre un valor en la matrix de les creences d' aquests dos socis.

I, en què es basen les nostres creences? Doncs jo crec fermament que en les nostres experiències més primerenques, o algunes altres que ens van impactar profundament. Evidentment, la idea no és meva. La construcció lingüística que les reflecteix no és més que una forma d'expressar una convicció interna que està per sota de les paraules. Per això, al treball amb les creences normalment no proposo frases "positives" més que com un reforç. Són només l' estructura superficial, no la profunda matriu, el nucli.

La creença és una convicció interna sobre la realitat que li atorga sentit i significat. Sol prendre forma de generalització. La generalització és, també, una matrix de creences. Per exemple, una vegada em va mossegar un gos i és possible que ara em facin por tots els gossos. Aquesta és la base del treball de re-empremta. Identificar la primera vegada que alguna cosa ens va impactar prou per instal·lar-se com a generalització. Una primera empremta.

Valors i creences, més exemples.

Defineix la paraula llibertat i demana a algú més que la defineixi, segueix amb paraules com honestedat, dignitat… paraules referides a valors i qualitats més abstractes. És probable que les discrepàncies vagin en augment…

Les paraules tenen la capacitat d'evocar imatges, records, associacions, valors, conceptes ancorats en la nostra experiència interna, subjectiva. I si bé una paraula és una convenció associada a un significat en cada cultura, no sempre està clar a quina experiència interna individual es refereix. L' significant (els signes gràfics quant a convencions que expressen una paraula en un idioma concret) de cada paraula ens remet a una Estructura Superficial, mentre que el Significat ens dirigeix cap a la Estructura Profunda (imatges i experiència subjectiva individual). A més, moltes, de les paraules estan associades la nostra matrix de creences profundes.

I això no ha fet més que començar....

I ara va una matrix de creences universal (o gairebé)….

Quan responsabilitzem els altres del nostre malestar.

Vegem frases com: “Em vaig enfadar pel que va dir el meu germà”, “em va ofendre”, “me fas sentir obligat”. La primera realitat implícita, de manera una mica diferent, en cadascuna d' aquestes frases és la mateixa. És tant com dir, “la causa del meu enuig, malestar etc....." és una altra persona.

Don Juan, el bruixot que va alliçonar Carlos Castaneda, en parlava com la importància personal. Castaneda el va recollir a la següent frase:

“El major enemic de l'home és la importància personal. El que el debilita és sentir-se ofès pel que fan o deixen de fer els seus semblants. La importància personal requereix que un passi la major part de la seva vida ofès per alguna cosa o algú."

Aquest aferrament a la importància personal és una de les més importants matrix de les nostres creences. D'aquí van derivar els tolteques la necessitat d'esborrar la història personal. Aquesta tradició xamànica ho treballa amb la recapitulació. Taisha Abelar descriu aquesta tècnica d'una manera novel·lada al seu llibre "On creuen els bruixots”. I aquí seré doblement molest, això últim és també una creença.

La importància personal i l'egocentrisme.

Vull ser molt clar (no sé si ho aconsegueixo). No vaig de gurú, no vull alliçonar ningú, jo sóc el primer a caure en aquestes creences. Som humans i, en certa mesura, és normal que aquest tipus de matrix de creences ens tinguin. Però puc triar veure-les, no veure-les i, probablement, deixar-les anar. També puc adonar-me que encara no estic preparat per deixar-les anar. Només proposo una feina de consciència .

Ara et proposo examinar les tres frases anteriors.

"M'enfado pel que va dir el meu germà"; Causa-efecte.

Jo crec que és la frase menys manipuladora de les tres. Almenys reconeix que "m'enfado", no que "em va enfadar". Però aquest enuig ho atribueix al que va dir l'altra persona (el seu germà). Ho veurem amb més deteniment en un altre post, però forma part de les creences amb estructura "causa-efecte". A l'estructura profunda subjau la creença “tu ets la causa que jo m'enfadi” (a mi mateix).

Fritz Perls, el creador de la teràpia gestalt, era visceralment clar, de vegades semblava fins a redundant (i això és la meva creença). Podia fer-li dir a aquesta persona "jo m'enfado a mi mateix” (quan vaig sentir el que vas dir). Fins i tot, la segona part de la proposició l'obviava, per això la poso entre parèntesis. I en realitat és així, ningú pot fer-nos mal amb insults o menyspreus llevat que ens agredeixi físicament. El problema és sempre el que nosaltres fem internament amb el que ens diuen.

Que algú ens pugui fer mal amb el que ens diu, és una de les matrix de les nostres creences més limitants i falses.

Això no vol dir que tinguem o no raó segons els convencionalismes socials (una altra gran creença). Vull que se m'entengui bé, no estic en contra de les creences, sí que vull visibilitzar com ens tenen. Com necessitem, com a cultura, viure en una matrix de creences.

Segur que és humà “sentir-se” ferit si un ésser estimat ens menysprea. Però aquest “sentir-se” ferit és un “sentir-me” ferit per les expectatives que vaig dipositar en aquesta persona. I probablement necessiti un temps per redefinir les meves expectatives sobre aquest algú. O probablement sobre mi. O res d' això o ambdues coses alhora. Però torno sempre a mi.

"Em va ofendre" la matrix de creences més demolidora

És la forma d'expressar la creença més "a sac”. Ja no és com abans que a l'estructura profunda de la persona subjauen dos moments. “Jo m'enfado…. (Temps u) pel que va dir ell” (temps dos). A l'estructura profunda d'aquesta frase subjau la idea “ell em va llançar una ofensa". Implícit necessari per comprendre el “em va ofendre”.

La paraula ofensa és una nominalització, és a dir, congela un acte en curs en una substantivació. És una de les formes més utilitzades per manipular subtilment. En un altre post parlaré sobre això doncs mereix capítol a part. De totes maneres, si vols, pots llegir aquest article sobre les nominalitzacions com a estratègia de manipulació

"Fas que em senti obligat, atacat, etc... "la crème de la crème"

Ningú ens fa enfadar, ens enfadem nosaltres mateixos

Ens enfaden o ens enfadem?

Per a mi és una matrix de creences estrella. Amaga un auto-engany, un equívoc i una manipulació, tot en unes poques paraules.

En primer lloc el "fas que em senti" ens remet, a la creença referida anteriorment. La causa-efecte. "Algú de l'exterior em fa sentir....X". Ja hem vist com, en realitat, som nosaltres els que ens “muntem les nostres pel·lícules”. Vegem l'altra part:

“Fas que em senti (obligat, manipulat, atacat, vigilat, enganyat etc ...). Una altra variant "em fas sentir... X”. Aquí tenim el que jo he batejat com una "creença perfumada” (compte, l'"etiqueta" és només cosa meva). Algú em va dir una vegada: "Em fas sentir atacat", jo, suposo que vaig fer cara d'estranyat. Aleshores em va deixar anar… “Ahhhhhh com és el meu sentir….” (Crec que em donava a entendre que com era el seu sentiment, estava excusat de qualsevol altra consideració al respecte).

Responsabilitat enfront de projecció.

Jo proposo una altra manera de dir això. “Crec que m'estàs atacant”, o “crec que m'intentes manipular”, “crec que m'estàs obligant”…. Per dues raons:

1.- Els verbs atacar, manipular, enganyar, vigilar, obligar, oblidar, etc ... NO SÓN SENTIMENTS NI EMOCIONS. Per tant, antecedir el "sentir" com una cosa espontània que sorgeix d'una emoció o sentiment és pur engany... I també un intent de manipulació. És típica la frase: “sento que ja no m'estimes com abans”. És trist, però no és sentir, és creure.

2.- Reconèixer la creença ens responsabilitza de la nostra interpretació. És més honest. A PNL, a aquest tipus de creença se l'anomena LECTURA MENTAL. Bàsicament és pretendre endevinar allò que l'altre sent, pretén, necessita etc.… I, cura! No pressuposo que sigui cert o no, només caure en el compte que és una creença.

Jo crec que una forma més correcta de dir-ho seria: "Crec que m'estàs obligant i em sento enfadat (o trist, indignat, frustrat etc....)”. L'enuig sí que fa referència a un sentir. Així incloem en una frase el sentir i la creença. No deixa de ser una matrix de creences, però més neta.

Bé, com he dit abans, això només ha començat. Seguirem en un altre article.

Fins llavors, rep una cordial salutació,

Aprendre a alimentar el nostre cervell amb missatges inspiradors.

Les connexions al nostre cervell s'alimenten de les nostres experiències i aquestes conformen les nostres creences.

www.josepguasch.com

Anterior article relacionat: Llenguatge i realitat. Com les paraules revelen i construeixen la nostra realitat.
Següent article relacionat: L' origen de les creences limitants. El que ens impedeix ser nosaltres mateixos.

Et convido a participar al meu blog ampliant idees. Per exemple, aportant suggeriments o compartint els teus dubtes a l'apartat al peu del mateix.

Ah!!, i si t'ha agradat i et ve de gust, et convido a compartir l'article. També comentar i / o puntuar amb les estrelles en el resum que trobaràs més avall.

Estàs interessat en un programa personalitzat de coaching i/o psicoteràpia? Contacta amb mi sense compromís!:

– Telèfon: 615.56.45.37 – Mail: jspguasch@gmail.com – Web: Formulari de contacte

Si vols, pots rebre còmodament la meva News Letter amb tots els articles del bloc. També, activitats, promocions i informació interessant i pràctica: – Sí vull rebre la News Letter

Si coneixes algú que pogués estar interessat, en aquesta informació, no dubtis a compartir-la

La matrix de les nostres creences, consulta a Sabadell, Terrassa i online. Josep Guasch, coach , psicoterapeuta, consulta de coaching i psicoteràpia (Assertivitat, lideratge, teràpia de parella, gelos, ludopatia, depressió, tractament fatiga pandèmica)

BLOG

Llenguatge i realitat. Com les paraules revelen i construeixen la nostra realitat.

Llenguatge i realitat, Josep Guasch, psicoterapeuta, coach a Sabadell, Terrassa i online. Consulta de coaching i psicoteràpia (PNL, Hipnosi, Teràpia Gestalt, Anàlisi Transaccional, Nen interior, coaching fatiga pandèmica)

«Hi ha altres mons, però són en aquest»
Paul Éluard.

Les paraules conformen el llenguatge amb què revelem el nostre mapa de la realitat

Una diferència qualitativa de l'espècie humana rau en la nostra habilitat lingüística. Amb ella podem descriure minuciosament la realitat, o millor dit, "la nostra experiència d'ella". No obstant això, aquest vincle entre llenguatge i realitat no està net de la nostra particular idiosincràsia. I precisament, per ser humans, som molt diferents els uns dels altres.

Aquesta diversitat pot ser molt enriquidora, altres vegades motiu de conflictes. Sovint veiem això els que ens dediquem a la psicoteràpia i/o el coaching. I una de les disciplines que més s'ha dedicat a aquest estudi és la PNL. El vincle entre la nostra ment i "el real". I aquest vincle està en la nostra experiència subjectiva.

Tal com diu una pressuposició de la PNL: “El mapa no és la realitat.” I una de les formes de codificar aquest mapa està en el vincle entre llenguatge i realitat. Un vincle simbòlic arrelat al subconscient, o com diem a Gestalt en el "no adonar-nos-en".

Llenguatge i realitat en un exemple

Imagina que dius Plou!! I t'escolten un pagès i un carter. Quines diferents expectatives despertarà en un o altre la perspectiva de la pluja?…

Suposo que la sola expectativa de pluja despertarà en un bones notícies i en l'altre un dia molest de feina…

Seguirem amb el que estableix l'article: PNL i Llenguatge en els nivells neurològics. La programació neurolingüística en paraules. Començarem amb un altre exemple:

Llenguatge i realitat, nivells entorn, conducta i capacitat en PNL.

Programació neurolingüística i habilitats socials a Sabadell

Amb les paraules descrivim el nostre entorn.

En un procés de psicoteràpia un client referia que la seva parella es queixava de la seva lentitud. En concret li deia: “Ets molt lent". Durant la conversa va dir, gairebé com un crit reivindicatiu, "És que al matí, en despertar, sóc incapaç de moure'm de pressa". En a penes quinze paraules tenim diferents visions del vincle entre llenguatge i realitat. Vegem:

La parella li diu: "Ets molt lent". El verb "ser" sol referir-se a fets i característiques inherents o molt estables. Per exemple no és el mateix dir "sóc tonto" que "estic tonto". El primer és més durador, el segon transitori. Així doncs, una frase assenyala la identitat i l' altra a un estat transitori.

Sabem que un estat transitori apunta a un comportament o capacitat en un moment o lloc determinat. Per tant a un entorn. PERO NO QUALIFICA CATEGÒRICAMENT I IRREVERSIBLEMENT LA PERSONA.

Així, al client de psicoteràpia, la seva parella el qualificava (gairebé condemnava) com SER LENT. És a dir l'identificava amb la lentitud. I ell es regira amb una frase que apuntava a una altra realitat diferent: “al matí en despertar” (entorn). “Sóc incapaç de moure'm de pressa”. “Moure'm” (conducta), “incapaç” (In/capacitat) de fer-ho de pressa. A més, imbuïda està una creença, la de "ser incapaç de fer-ho així". Veurem en el proper article sobre llenguatge i realitat aquesta curiosa característica de les creences. La de permeabilitzar qualsevol altre dels nivells neurològics definits per la PNL.

La PNL no fa més que visibilitzar el vincle entre llenguatge i realitat que ja coneixem intuïtivament.

Això ho sabem d'una manera intuïtiva. No és el mateix ser gandul (identitat) que fer el gandul (comportament). O durant aquest semestre (temps/entorn) no vas estudiar el suficient (conducta). O “encara no has après a estudiar d'una manera continuada” (capacitat). Important l'adverbi encara (...). Inclou la pressuposició que en el futur sí que sabrà fer-ho.

Altres exemples com no és igual “ser tonto” que “fer el tonto”, “ser mentider” a “dir una mentida” etc.

Vegem a continuació aquest vincle entre llenguatge i realitat, amb deteniment, des de diferents plànols.

Les paraules en el nivell de l' entorn

Seguint amb el model dels nivells neurològics de la PNL, vegem com és el llenguatge en aquest context. El vincle entre llenguatge i realitat en l' entorn es caracteritza per el descriptiu. Les expressions descriptives detallen les característiques de la realitat d' una manera específica. És a dir utilitza els trets observables, quantificables, constatables referits al medi ambient. Per tant utilitza un llenguatge basat en dades sensorials referides al on, quan i amb qui.

Alguns exemples: "el cotxe és vermell", "veu aguda", "va arribar a les 20.15", "el vi té un sabor afruitat", "clima humit". En aquest nivell llenguatge i realitat se centren en el més concret i constatable. I si bé tendeix a l'objectiu, no sempre és així. Per exemple: "A l'habitació feia fred". Si bé la frase ens descriu la temperatura -un element exogen- de l'entorn, no és del tot objectiu. Per a qui és fred? i sobretot ¿comparat amb què?

Les preguntes tipus: quan?, amb qui?, en quin moment? ajuden a delimitar l' entorn.

Llenguatge i realitat, una pràctica senzilla per explicitar el mapa de l'entorn.

Als tallers que imparteixo convido els assistents a compartir algunes experiències. Per exemple, llegeixo aquesta frase "El gat va saltar per la finestra". Parlem d'una acció (va saltar) referida a un entorn (finestra). Tots sabem del que parlem, ara bé .... Quan explorem l'experiència interna que desperta aquesta frase advertim el diferents que som:

Hi ha qui veu un gat siamès, altres d' angora, altres de carrer. Hi ha qui visualitza que salta per una finestra ampla, estreta, d'un baix o d'un catorzè pis. Algunes persones, en la seva experiència interna, veuen el gat caure sobre arbres, d'altres de peu i no falten els que, directament, s'entristeixen perquè el gatet s'esclafa.

Amb aquest exemple només vull cridar l'atenció sobre el mapa tan diferent que tenim de la vida. I això ho podem veure clarament quan examinem aquest vincle entre llenguatge i realitat. I precisament en un dels nivells neurològics més concrets, el de l'ambient.

Com parlem quan ens referim a la conducta.

Habilitats socials i conducta assertiva amb PNL a Sabadell

La conducta també es manifesta en la interacció amb altres persones.

La PNL es refereix al comportament com allò que fem concretament. És a dir el Què faig (o no faig). El llenguatge referit a la conducta es recolza en verbs (referits a accions) i adverbis (que matisen l'acció). Per exemple: "ell camina (acció) de pressa (adverbi)”.

Aquí vull cridar l'atenció sobre un matís important. La diferència entre adverbi i adjectiu. L' adverbi apunta a la conducta, el adjectiu a la identitat. L'adverbi és una paraula que matisa un verb, i en ocasions un adjectiu o adverbi. Vegem i desenvolupem l'anterior exemple: "Ell camina (verb) de pressa (adverbi) però tranquil·lament (adverbi)”. Veiem que l'adverbi tranquil·lament modula l'adverbi de pressa. I alhora, l'adverbi de pressa qualifica el verb camina.

L' adjectiu, des del punt de vista de la gramàtica, complementa un substantiu. Segons el prisma de la PNL, complementa la identitat (equivalent del subjecte en gramàtica). Això és de summa importància per a qualsevol procés de psicoteràpia o de coaching. Així no és el mateix dir: "Ell camina ràpid (conducta)" que "Ell és ràpid (Identitat)”. Fins i tot podem estirar alguna cosa més l'exemple: Ell és ràpid, però camina malament. L'adjectiu "ràpid" qualifica la seva identitat (subjecte), l'adverbi “a poc a poc” gradua el seu comportament (verb). Tornem al referit anteriorment, no és el mateix fer el gandul que ser gandul.

Llenguatge i realitat en les capacitats.

Recordem que les capacitats es refereixen al com fem el que fem. És important destacar aquí que el com es refereix a quina tàctica o estratègia utilitzem per fer alguna cosa. O fins i tot per a aconseguir fer alguna cosa! Un error habitual és el confondre el com referit a una qualitat. Per exemple:

– "Com treballa?”
– "Treballa bé i ràpidament."

Aquí veiem que el com es refereix a un verb (treballar). Fins i tot tal com vam veure abans pot referir-se a la identitat:

– "Com és el teu amic?”
– "És molt divertit"

És un error que he advertit en alguns estudiants i practicants de PNL. Per aquest motiu, tot i que en la majoria de formacions, llibres i cursos de PNL es refereixen al com per parlar de capacitats jo prefereixo utilitzar altres termes. Per exemple, ..Quins passos utilitza? O ¿Quines estratègies?…per fer X?

Vegem un exemple que, alhora, engloba els tres nivells.
"Cada matí el primer que faig és el llit, endreço i netejo (conducta) la meva habitació (entorn). És veritat que és una disciplina que em suposa un esforç. Per aconseguir-ho, em recordo el bé que em sento en entrar a la meva habitació i veure-la neta i endreçada (capacitat).”

La estratègia que utilitza per fer-ho (el com) és recordar-se a si mateix el bé que es sent al ….

El nivell neurològic de les capacitats, un punt d'inflexió en psicoteràpia i coaching.

El nostre mapa mental de la realitat no és la realitat

La realitat no és el nostre mapa mental de la mateixa.

Les capacitats o habilitats són motiu de la majoria d' intervencions en processos de psicoteràpia i coaching. En PNL s' estudien i elaboren estratègies específiques. Per exemple fer la distinció entre objectiu o procés. Són els anomenats metaprogrames, un esglaó entre les capacitats i les creences.

El vincle entre llenguatge i realitat, en les capacitats, ho podem veure en la següent frase:

"Només amb pensar en mullar-me les mans, tocar els plats greixos i l' fatiga de estar dempeus, se'm passen les ganes de fregar els plats."

Ó:

"M' imagino la cuina neta i lluent i el olor a net per animar-me a fregar els plats"

Vegem les dues estratègies diferents que revelen les dues frases.

Com em desmotivo a fer alguna cosa.

La paraula inicial "només" de la primera frase ja comença a ser indicativa. El que segueix no té desperdici. "Pensar en mullar-me les mans, tocar els plats i la fatiga..." Ens remet a un llenguatge estrictament cinestèsic, relacionat amb sensacions corporals. Si vols saber més pots veure el següent article: Despertar consciència amb pnl

Motivar-nos i desmotivar-nos està al nostre abast… però cal saber fer-ho.

És una estratègia... A més aquesta estratègia està relacionada amb el procés de fregar els plats, no amb el resultat final. És a dir la persona manté en ment el temps que ha d'estar fregant els plats. La conclusió lògica és: “Si només pensant (X) se'm passen les ganes".... Implicit hi és: "Quan ho faci pot ser terrible" (o alguna cosa així). És una estratègia interna genial... ¡per desmotivar-se!

Aquest és el "com" al qual es refereix el nivell de les capacitats. Vegem ara un altre "com".

Com puc motivar-me a fer aquesta cosa.

Vegem ara com ara les distincions de la pnl i el llenguatge, revelen una altra realitat interna.

"M' imagino (Visual) la cuina neta i lluent (visual) i el olor a net (sensació) per.... ”

En aquest cas l'estratègia es refereix a dues imatges internes i una sensació olfactiva. Però a més hi ha una altra estratègia que és la definitiva. El procés mental està vinculat a l' objectiu final, no al procés.

Atenció, no vol això dir que les representacions visuals siguin més motivadores que les cinestèsiques (sensació). Tampoc que el metaprograma objectiu sigui més efectiu que el procés. Simplement utilitzats d' aquesta manera genera una predisposició o una altra.

La clau està en com estructurem el nostre pensar. En això estan implícits:

– El sistema representacional.
– Les submodalitats. Podem advertir, per exemple, la submodalitat lluent com a més intensa que, simplement opaca en una imatge.
– La seqüència que utilitzem per vincular els diferents ítems.
– Els metaprogrames.

Per suposat que no hi ha estratègies millors que altres. Tot depèn del per a què les utilitzem. D'altra banda, cada estratègia interna és única en cada persona. De totes maneres, et convido a reproduir al teu interior aquestes dues si vas a fregar els plats. Ja em diràs què passa.

El llenguatge i la realitat en el nivell de les capacitats.

Les nostres competències indiquen el que sabem o no fer.

Les paraules que utilitzem per referir-nos a l'activitat en aquest nivell tenen a veure amb activitats internes. Per suposat "em considero capaç o incapaç", “penso”, "crec", "sento". Verbs, la major part de les vegades inespecífics, que apunten a una capacitat o habilitat. Alguns exemples: “vaig escriure un vers”, “tocar la guitarra”, “compondre una cançó”... És important destacar que aquests verbs inespecífics porten implícit el "ser capaç de", per exemple "compondre una cançó".

També algunes paraules que apunten a com processem la nostra experiència. Comuniquem el mateix en dir:

– Comprenc el que dius (auditiu intern).
– Veig el que dius (visual intern).
– Sento el que dius (cinestèsic intern).

Tanmateix amb els diferents predicats revelem la nostra manera de processar-lo. Comprenc (auditiu intern) Veig (visual intern) i sento (cinestèsic intern). La nostra manera de parlar evidencia com processem amb el llenguatge la realitat. Ser receptius a això pot facilitar tant la comunicació com els processos de psicoteràpia i coaching.

Per aprofundir una mica més en això últim et remeto a l'article citat de El sistema representacional.

Fins el proper article, rep una cordial salutació.

www.josepguasch.com

Anterior article relacionat: PNL i Llenguatge en els nivells neurològics. La programació neurolingüística en paraules.
Següent article relacionat: La matrix de les nostres creences. És la nostra vida una gran mentida?

Et convido a participar al meu blog ampliant idees. Per exemple, aportant suggeriments o compartint els teus dubtes a l'apartat al peu del mateix.

Ah!!, i si t'ha agradat i et ve de gust, et convido a compartir l'article. També comentar i / o puntuar amb les estrelles en el resum que trobaràs més avall.

Estàs interessat en un programa personalitzat de coaching i/o psicoteràpia? Contacta amb mi sense compromís!:

– Telèfon: 615.56.45.37 – Mail: jspguasch@gmail.com – Web: Formulari de contacte

Si vols, pots rebre còmodament la meva News Letter amb tots els articles del bloc. També, activitats, promocions i informació interessant i pràctica: – Sí vull rebre la News Letter

Si coneixes algú que pogués estar interessat, en aquesta informació, no dubtis a compartir-la

Llenguatge i realitat, Josep Guasch, coach , psicoterapèuta a Sabadell, Terrassa i online. Coaching i psicoteràpia (Ansietat, acompanyament i estratègies per aprimar, deixar de fumar, autoestima, addiccions, coaching fatiga pandèmica)

BLOG

PNL i Llenguatge en els nivells neurològics. La programació neurolingüística en paraules.

PNL al llenguatge, consulta a Sabadell, Terrassa i online. Josep Guasch, psicoterapeuta, coach , coaching i psicoteràpia (PNL, Hipnosi, Teràpia Gestalt, Anàlisi Transaccional, Nen interior, teràpia fatiga pandèmica)

La PNL i el llenguatge, revelen el que subjau en el nostre món interior, consulta a Sabadell

El nostre món exterior és un reflex del nostre món interior.

Vam veure a l'article: El sender dels nivells neurològics a PNL lvinculació entre els diferents nivells neurològics com a nexe entre el ser i fer. Indirectament també amb el tenir. Com la PNL i el llenguatge estan íntimament connectats, veurem aquesta connexió sota aquest model.

Quan una intenció sorgeix en la consciència comença un recorregut creatiu que tendeix a la materialització. Aquest recorregut pot emergir des dels nivells més abstractes de la transpersonalitat i l' identitat. I pretén concretar-se en el de conducta i entorn. D'aquesta manera, els nivells neurològics són indicadors, assenyalen el trajecte des de la "Consciència pura" a la "Consciència de…”

Sovint es dibuixa en una formulació d'objectius i en un posterior pla d' acció. El vincle entre PNL i el llenguatge apareix en cadascun d'aquests esglaons. Bé sigui d'una manera possibilitadora o bé com a impediment. Així es pot obrir o tancar el pas als anteriors o posteriors nivells. I, d'aquesta manera, impedir o afavorir que una il·lusió concreti en la teva conducta i entorn.

Des d' una altra perspectiva, aquest sistema té una gran virtut. Unificar en una sola operativa estudi i vivència de la consciència pura amb l' acció i el tenir. Dit d'una altra manera, unifica ser amb fer i d'aquí posseir. El primer tendeix a descuidar els aspectes més pràctics de la vida. Mentre que, el següent, sovint oblida el sentit i propòsit profund. Una manera de captar aquesta coherència (o incoherència) és seguint els patrons de la PNL i el llenguatge.

Els nivells neurològics de la PNL i el llenguatge, alguns exemples.

Programació neurolingüística per a autoconsciència, a Sabadell.

Diàleg extern i diàleg intern.

Veurem ara uns exemples per començar a diferenciar les pistes que la PNL i el llenguatge ens faciliten.

Un exemple: Com es pot expressar un fumador, bé sigui que vulgui o no deixar de fumar.

Entorn: Després d' una reunió de treball necessito fumar.
Conducta: Començo a fumar en aixecar-me del llit
Capacitats: No ho sé com deixar de fumar.
Creences/Valors: Si no fumo em "poso dels nervis".
Identitat: Sóc un yonki del tabac.
Transpersonal: Fumar, en acabar el dia, em submergeix en una sensació de pau profunda.

Vegem ara els nivells neurològics de la PNL i el llenguatge en la por als gossos:

Entorn: Els gossos al carrer i sense morrió són un perill.
Conducta: El cor se m'accelera en veure un gos.
Capacitats: Sóc incapaç d'acariciar un gos sense posar-me nerviós.
Creences/Valors: Els gossos són animals perillosos.
Identitat: Sóc fòbic als gossos
Transpersonal: Quan veig un gos la por em posseeix i no soc jo.

Imaginem algú amb problemes d' Ansietat

Entorn: La psicoteràpia pot guarir la meva ansietat
Conducta: Quan faig respiracions abdominals la meva ansietat es calma.
Capacitats: No puc controlar la meva ansietat
Creences/Valors: Les situacions desconegudes disparen l'ansietat.
Identitat: Sóc una víctima de l' ansietat
Transpersonal: L'ansietat em desborda i perdo el control .

Com pot parlar algú amb problemes de Menjar compulsiu.

Entorn: La hipnosi m'ajuda a menjar més saludablement
Conducta: Menjo massa cada dia.
Capacitats: Sóc capaç de menjar 20 hamburgueses en menys de mitja hora.
Creences/Valors: Un dia festiu cal menjar bé i més del normal.
Identitat: Ets un golafre incorregible
Transpersonal: Quan menjo compulsivament em converteixo en un depredador insaciable.

Què ens ensenya el model dels nivells neurològics de la PNL i el llenguatge

Llenguatge i PNL ens revela i ens transforma

Com parlem parla de nosaltres.

Algú que cregui ser indecís (sóc indecís) no veurà oportunitats, 😀 verá problemas, 🙄 en las opciones a su alcance. Una persona tímida, tindrà por del seu entorn sencer, interpretarà qualsevol pregunta dels altres com un perill. Aquesta creença sobre la seva identitat consumirà la seva energia focalitzada a controlar-se i reprimir-se. Segons el model de la PNL i el llenguatge, les seves expressions lingüístiques no solament li revelaran, també li construiran. ;-o. Sí, per exemple si jo dic "Sóc indecís" assumeixo que la meva identitat és així. És a dir, la meva definició intrínseca de mi conté la indecisió. De la mateixa manera que sóc, per exemple, home, sóc indecís. Així construïm una autoimatge amb la qual ens identifiquem (identitat) completament. Conseqüentment retroalimentem aquesta definició limitant.

Una pràctica de Programació neurolingüística amb el llenguatge.

Escull una cosa que tu defineixes com un "defecte" teu (la paraula "defecte" no m'agrada però per entendre'ns ràpidament") Per exemple: “sóc poruc”. Repeteix-te les següents frases utilitzant aquesta característica que vols canviar utilitzant el model de la PNL i el llenguatge.

Per això presta una especial atenció a com cada construcció lingüística impacta en el teu sentir. Vegem l'exemple:

Identitat: Sóc (X) Sóc poruc.
Valors/Creences: Crec que tinc (X) Crec que tinc molta por gairebé sempre.
Capacitats: No soc capaç de controlar (X) No soc capaç de controlar la por.
Comportament: A vegades (x) influeix en la meva conducta De vegades la por influeix en la meva conducta.
Entorn: Quan (amb, etc…) X. Quan algú condueix a molta velocitat tinc por.

Utilitzant aquestes diferents estructures del model de la PNL i el llenguatge, l'experiència impacta d'una manera diferent.

En termes generals el nivell d' identitat constreny molt més a la persona. Mentre que a l'altre extrem, el nivell de l' entorn delimita el problema. D'aquesta manera deixa la persona en un espai molt més obert i amb més possibilitats. Així, quan circumscrivim la por a un entorn, definim una cosa específica en un context determinat. A l'altre extrem, nivell d' identitat permeabilitza qualsevol conducta en qualsevol moment, lloc i situació.

Vegem a continuació com aquest model de la PNL en el llenguatge es revela en un relat.

Els nivells neurològics en paraules, un relat.

Teràpia transpersonal i gestalt a Sabadell

El poder transformador del símbol

“En veure-la vaig recordar les fogueres de Sant Joan i el reflex als ulls de Mercedes. Com als seus ulls brillava el foc, el primer foc que vaig conèixer. I com aquest reflex va despertar en mi quelcom desconegut, completament nou en aquella tendra infantesa . El record ara torna amb una altra cara, en una altra dona. I també en un lloc diferent, davant un mar nou per a mi però d'alguna manera familiar. Era com si els dos llocs tan diferents i les dues persones, també diferents, compartissin un mateix origen.

Vam oferir el ram de flors al mar crepuscular i vaig veure, atònit, com les aigües engolien l'ofrena. El que va ser arrabassat a la Vida, hi torna en la seva forma primigènia.

En aquell moment, em va agafar de les espatlles i em va col·locar davant seu. Als seus ulls veia, ara, el reflex de la Lluna. No podia creure el que estava sentint. La Lluna era com el foc i el mar com les fustes ardent. I els ulls que ara veia i em miraven eren com els ulls de Mercedes, diferents i, també, iguals. Llavors va parlar i em va dir: "Ella t'ha acceptat". Vaig comprendre sense entendre, ens vam fondre en un petó i ens vam conèixer en la comunió dels cossos. Aleshores vaig saber què és perdre la consciència de mi en un Univers més gran.”

Amb el model de la PNL i el llenguatge podem advertir els diferents nivells en què transcorre una experiència. Si bé els aniré detallant en successius articles examinarem a continuació aquest text.

Identificar en un text els diferents nivells neurològics de la PNL en el llenguatge.

Les representacions sensorials internes que dirigeixen la nostra conducta.

La nostra conducta està dirigida per les nostres representacions internes de la realitat.

Si bé el text, en general, té una gran connotació transpersonal podem, no obstant això, visibilitzar els altres nivells.

El nivell de l' entorn

L'entorn és "l' extern”, el que perceben els sentits físics. És a dir, el que veiem, escoltem, olorem, assaborim i sentim a nivell de la pell. L' ambient, el qui, on, quan etc. Alguns exemples en el relat tenen a veure amb les fogueres de Sant Joan, el mar crepuscular, Mercedes i l'altra dona. Tot això constitueix els diferents entorns en els quals transcorre l' acció. És a dir, qui, on i quan.

Aquests elements s'entremesclen en la memòria de qui relata. Hi ha un nexe amb el nivell transpersonal. D'alguna manera, una octava superior a l' entorn.

la conducta

Aquest nivell té a veure amb accions específiques. Per tant està molt vinculat a verbs i adverbis concrets referits a l' observable. En el text podem observar passatges com "Oferim el ram de flors al mar". També “Em va agafar de les espatlles i em va col·locar davant d' ella". "Llavors va parlar i em va dir”.

El model de la PNL en el llenguatge contempla la conducta com una cosa que també pot ser interna. Per exemple: "aquest reflex va despertar en mi una cosa desconeguda”. O fins i tot: "El record ara torna". Veurem en un altre article això amb més deteniment ja que forma part d'una de les subtileses visibilitzades per la PNL.

Capacitats

La PNL en el llenguatge, consulta a Sabadell

Capacitats i estratègies mentals.

Sabem que les capacitats reflecteixen el com fem o no fem alguna cosa. Així, per exemple "no podia creure el que estava sentint". Aquesta frase ens remet a tres nivells, el que sento (conducta interna), no podia (capacitat), creure (creença).

La frase "el record ara torna amb una altra cara" reflecteix d'una manera velada com és el record. Veurem en un altre article com el record es pot emmagatzemar en submodalitats
i sistemes representacionals diferents. El model de la PNL en el llenguatge contempla aquesta distinció en el nivell de les capacitats. És a dir, com fem (recordem en aquest cas) el que fem.

Valors i creences

“Com aquest reflex va despertar en mi una cosa desconeguda”. Aquesta frase és un exemple del model anomenat causa-efecte. És a dir, alguna cosa ocasiona una altra cosa, la qual cosa és una creença. "El que va ser arrabassat a la Vida, hi torna en la seva forma primigènia". El nivell de les creences de vegades es mou molt subtilment en el llenguatge. Desplegant el subsumit en la frase tenim: "en ser engolit pel mar, el ram de flors, tornava a la vida". Tot i que és una llicència literària, model de la PNL en el llenguatge el defineix com a equivalència complexa. És a dir, si passa X vol dir Y. Això pertany al nivell de les creences. De nou et remeto a un pròxim article ja que aquest és un dels nivells més determinants i val la pena desplegar-lo en profunditat.

Identitat

"Les dues persones, també diferents" fa un reconeixement implícit de dos identitats diferents. "El record tornava ara amb una altra cara en una altra dona". Moltes vegades el llenguatge que expressem per definir algú té un to metafòric. I cal que sigui així doncs el nivell de la identitat recull la totalitat de la persona. Com definir-la en poques paraules és una cosa que sol resoldre's amb la metàfora.

“Llavors vaig saber què és perdre la consciència de mi en un Univers més gran”. Aquesta frase delimita la frontera entre un ésser/identitat (el protagonista) i el nivell transpersonal (major a l' individu). Aprofundirem també en successius articles sobre la PNL i el llenguatge en aquest nivell.

Transpersonal

Espiritualitat i transpersonalitat.

"I les dues persones, també diferents, compartissin un mateix origen". El llenguatge que s' utilitza per a l' àmbit del transpersonal és, necessàriament, ambigu. Moltes vegades en termes abstractes i altres com metàfores i símbols. En aquest cas parla d'"un mateix origen", deixant en l'aire quin i què és aquest origen. “El que va ser arrabassat a la Vida tornava a la mateixa en la seva forma primigènia”. El llenguatge ambigu referit a la paraula Vida, reprèn més aroma transpersonal en identificar el mar com a símbol de vida.

La PNL i el llenguatge. Conclusió i nous horitzons.

El model dels nivells neurològics de la PNL en el llenguatge ofereix pistes sobre la intervenció terapèutica necessària. No és el mateix intervenir a nivell estrictament conductual (modificar una conducta) que en el de les creences. El focus terapèutic en ambdós casos serà diferent. Sabent on incidir, trobem com actuar amb més eficiència.

I fins aquí aquesta introducció a la PNL en el llenguatge. L' exposat és molt bàsic i, de vegades, fins pot semblar innecessàriament obvi. No obstant això és la base sobre la qual edificar quelcom fascinant. Descobrir-nos a nosaltres mateixos mitjançant la manera com parlem. Al proper article aprofundirem en tres nivells, entorn, conducta i capacitats.

Fins llavors, una cordial salutació.

Els diferents nivells de la nostra experiència vital.

Els diferents nivells de la nostra experiència es comuniquen entre si.

www.josepguasch.com

Anteriors articles relacionats: Ser i fer. El sender dels nivells neurològics a PNL, Llenguatge i experiència interna.... Les paraules ens delaten i construeixen.

Següent article relacionat: Llenguatge i realitat. Com les paraules revelen i construeixen la nostra realitat.

Et convido a participar al meu blog ampliant idees. Per exemple, aportant suggeriments o compartint els teus dubtes a l'apartat al peu del mateix.

Ah!!, i si t'ha agradat i et ve de gust, et convido a compartir l'article. També comentar i / o puntuar amb les estrelles en el resum que trobaràs més avall.

Estàs interessat en un programa personalitzat de coaching i/o psicoteràpia? Contacta amb mi sense compromís!:

– Telèfon: 615.56.45.37 – Mail: jspguasch@gmail.com – Web: Formulari de contacte

Si vols, pots rebre còmodament la meva News Letter amb tots els articles del bloc. També, activitats, promocions i informació interessant i pràctica: – Sí vull rebre la News Letter

Si coneixes algú que pogués estar interessat, en aquesta informació, no dubtis a compartir-la

La PNL en el llenguatge; consulta a Sabadell, Terrassa i online. Josep Guasch, coach , psicoterapeuta, consulta de coaching i psicoteràpia (Ansietat, estrès, acompanyament i estratègies per aprimar, deixar de fumar, autoestima, addiccions, teràpia fatiga pandèmica)

BLOG

Llenguatge i experiència interna.... Les paraules ens delaten i construeixen

Llenguatge i experiència interna, consulta de PNL Sabadell, Terrassa i online. Josep Guasch, psicoterapeuta, coach , coaching i psicoteràpia (PNL, Hipnosi, Teràpia Gestalt, Anàlisi Transaccional, Nen interior)

Amb algunes construccions gramaticals creiem no aparèixer al món.

Com dic al títol, les paraules no només ens delaten, també ens construeixen. Una de les construccions gramaticals, per a mi, més traïdores és la de "sí, però...". Quan l'escolto, al meu interior sorgeix una veueta (el meu gremlin particular) “Sí, però…. sí què? Què és aquest "sí"? De debò un desig de dir no? Doncs no, és no! I sí, és sí.

La PNL, una metodologia que es pot utilitzar tant en psicoteràpia com en coaching, estudia l' experiència subjectiva. Alhora, un aspecte de la pnl s' ocupa d' aquesta relació entre llenguatge i experiència interna. Però no només la PNL, també el coaching en general i la teràpia Gestalt molt en particular.

Llenguatge i experiència interna... en una conversa de coaching.

Client: Ahir em vaig atrevir i vaig parlar amb el cap per demanar-li l'augment de sou.

Coach: Bé, veig que per fi t'has animat a fer el pas.

Client: Sí, però dubto que finalment ho faci.

Si dic alguna cosa interessant però dic una altra cosa després, el primer queda enfosquit…

Aquesta conversa de coaching podria resumir-se en la següent frase:

"Ahir em vaig atrevir a demanar-li un augment de sou al cap, però dubto que m'ho concedeixi".

Existeixen altres alternatives a aquesta oració:

"Ahir em vaig atrevir a demanar-li un augment de sou al cap i dubto que m'ho concedeixi"

La situació relatada és la mateixa; si, però ... el canvi de "però" per "i" genera en tu una sensació diferent? Hi ha un impacte intern diferent entre les diferents formes d'utilitzar el llenguatge i la teva experiència interna?

Vegem a continuació...

"Ahir em vaig atrevir a demanar un augment al cap, encara que dubto que m'ho concedeixi"

Què passa al teu interior comparant les tres frases?.

Una part de la PNL (tot i que no la més popular) s' inspira en la gramàtica transformacional reformulada per Chomsky . Posteriorment, Grinder i Bandler (fundadors de la PNL) van aprofundir en la retroalimentació entre llenguatge i experiència interna.

Vegem un altre exemple, aquesta vegada en una conversa de psicoteràpia.

Llenguatge i experiència interna... en un procés de psicoteràpia.

Client: Avui em trobo més tranquil, però tinc por que torni l'ansietat.

Terapeuta: Així que avui et trobes més tranquil i tens por que torni l'ansietat.

Llenguatge i experiència interna van de la mà.

La conjunció “i” concedeix importància en la frase a ambdós aspectes de l' experiència.

Aquesta seria la reformulació clàssica en un procés de psicoteràpia Gestalt. Utilitzant la conjunció copulativa com una manera de parar atenció a ambdós enunciats en la frase.

La frase podria ser reformulada per un altre terapeuta (probablement de PNL) amb una altra intenció de fons. “Sí, però... avui et trobes més tranquil encara que tens por que torni l'ansietat".

Com es relaciona llenguatge i experiència interna amb les tres construccions gramaticals?

Qüestió d'estils i escoles...

Llenguatge i experiència interna, la gramàtica transformacional i la PNL

Vegem què ens diu la RAE sobre aquestes tres paraules, però, i, encara que

Però: Conjunció adversativa:
"Conjunció coordinant que enllaça unitats sintàctiques els significats de les quals s'hi oposen discursivament”

Contraposa a l' enunciat expressat inicialment un altre. Així, el primer concepte queda com a diluït. Exemple: "He completat el primer curs de carrera, però me'n queden quatre més"

Així, el però desplaça amb el llenguatge la teva experiència interna cap al segon enunciat de la frase.

Amb el llenguatge podem empresonar o alliberar el nostre món intern.

I: Conjunció copulativa:
"Conjunció coordinant que forma conjunts els elements dels quals se sumen."

Uneix tots dos enunciats en una aparent igualtat de condicions. Seguint amb l'anterior exemple: "He completat el primer curs de carrera i me'n queden quatre més"

Així, la conjunció I desplaça l'atenció amb el llenguatge, de la teva experiència interna, cap a ambdós enunciats.

Encara que : Conjunció concessiva i adversativa:
Com a conjunció concessiva "Conjunció subordinant que expressa concessió"

En funcionar com a conjunció adversativa fa les vegades de però, encara que dilueix més el segon enunciat de la frase. Vegem: "He completat el primer curs de carrera, encara que me'n queden quatre més"

Quan funciona com a conjunció concessiva, sol anar al principi de la frase. En aquest sentit el que fa en una oració composta és minimitzar l' enunciat de l' impediment, així:

Encara que me'n queden quatre més, he completat el primer curs de carrera.

Sí, però... també podria utilitzar-se al revés....

Encara que he completat el primer curs de carrera, me'n queden quatre més.

Examinant aquesta mateixa frase des de diferents construccions gramaticals podem observar el diferent impacte entre llenguatge i experiència interna.

La PNL ha visibilitzat encara més aquestes distincions, però el seu origen està en la Gramàtica transformacional.

L' impacte de la construcció lingüística, figura i fons en psicoteràpia Gestalt

Des de l'òptica de la psicoteràpia Gestalt podem observar què apareix en primer pla i què en el fons.

Consulta de psicoteràpia Gestalt a Sabadell

Expressar amb el llenguatge, d'una manera clara, la nostra experiència interna

Així, a la frase: Encara que em fa mal el queixal estic content. En el primer pla emergeix l'"estic content". I en el fons roman “em fa mal el queixal”

Amb una lleugera modificació en el llenguatge l'experiència interna és molt diferent: Estic content però em fa mal el queixal.

No obstant això, des de l'òptica de la psicoteràpia Gestalt es tendeix a ponderar tots dos enunciats de l'experiència. Així, la frase construïda des de l'ortodòxia gestàltica seria:

Estic content i em fa mal el queixal.

En qualsevol cas, sempre és una qüestió d' elecció i del que es pretengui en el procés. Bé sigui de psicoteràpia o de coaching, el nexe entre llenguatge i experiència interna s' ha de construir sobre la base clara del que es pretén. Primer definir l'objectiu, després l' estratègia o la tàctica.

Mentre escric això estic escoltant un programa de cuina d'Arguiñano a la tele i acaba de dir.

"Aquestes dues cremes per separat estan boníssimes, però juntes també”. Confesso que se m'acaben de fondre les neurones.

Fins el proper article, rep una cordial salutació,

www.josepguasch.com

Vols emprendre un procés de psicoteràpia o coaching?
T'agradaria conèixer allò que et pot oferir la PNL i/o la teràpia Gestalt.?
O potser un procés de coaching generatiu amb hipnosi?
Fes clic a la imatge si vols contactar amb mi!

També pots trucar per telèfon al 615.56.45.37
O bé per mail: jspguasch@gmail.com

Entrada anterior directament relacionada: Veu i comunicació en coaching i psicoteràpia
Entrada següent directament relacionada: PNL i Llenguatge en els nivells neurològics. La programació neurolingüística en paraules.

Llenguatge i experiència interna; PNL a Sabadell, Terrassa i online. Josep Guasch, coach , psicoterapeuta, consulta de coaching i psicoteràpia (Ansietat, acompanyament i estratègies per aprimar, deixar de fumar, autoestima, addiccions, etc ...).

BLOG

Ser i fer. El sender dels nivells neurològics a PNL

Ser i fer, els senders neurològics a PNL, Sabadell, Terrassa i online. Josep Guasch, psicoterapeuta, coach . Coaching i psicoteràpia (PNL, Hipnosi, Teràpia Gestalt, Anàlisi Transaccional, Nen interior)

PNL i la trobada entre l'ésser i el fer., consulta a Sabadell

La trobada entre cultures ofereix inesperades experiències vitals.

Orient i Occident s'han caracteritzat per una orientació cultural diferent en la dicotomia ser i fer. Així, la mentalitat oriental està més encarrilada en ser i l'occidental en fer. Almenys així ha estat històricament parlant. Actualment sembla que ambdues cultures tendeixen a convergir en una síntesi de tots dos senders. Una coherència interna cap a una major consciència.

Qui sóc jo? És una pregunta que, en algun moment de la vida, gairebé tots ens fem.

Un camí d'acció amb consciència per redescobrir el nostre ésser en el fer. I en el ser trobar la nostra expressió més autèntica. Diferents camins dins de la teràpia humanista convergeixen en aquesta recapitulació entre ser i fer. Així la teràpia Gestalt amb el seu èmfasi en l'aquí i ara, el contacte i les necessitats no resoltes. A la recerca de l' autenticitat encoberta pels mandats socials i culturals de tota mena. Molts d'ells, per descomptat, continguts en els mandats parentals. L' focusing amb el seu èmfasi en el contacte amb el cos (el cos no enganya). La hipnosi amb la seva insistència en la coherència i harmonització del conscient amb l'inconscient. O la teràpia del nen interior que ens porta a les primeres experiències que van enrocar el nostre ésser.

Totes aquestes modalitats tenen cabuda en un model que vincula ser i fer. Es tracta del model dels nivells neurològics de la PNL . Aquest model ens remet als diferents nivells d'aprenentatge o de canvi en la nostra conducta i/o actitud vital. Quan els aprenentatges (per incorporar o ja incorporats) transcorren i s' assenten coherentment en els diferents nivells, ser i fer connecten fluidament. Aquest model es pot aplicar a qualsevol modalitat de teràpia, coaching i psicoteràpia.

Enumero a continuació aquests nivells per comentar-los després.

Entorn –> Conductes –> Capacitats –> Creences –> Valors –> Identitat –> Transpersonal.

L' arbre, una metàfora dels nivells neurològics. Connexió entre ser i fer.

L' arbre, símbol i metàfora de la unió de dalt i a baix.

En mode semblant, l' estructura del cos de l' ésser viu s' articula en diferents esglaons. Així, per exemple, els àtoms s' organitzen en molècules. Les molècules creen cèl·lules i teixits. Els teixits s'aglutinen per conformar òrgans. Finalment, els òrgans s' organitzen en els sistemes (circulatori, respiratori...). El conjunt de sistemes s' organitzen en la persona.

Principis sistèmics en la connexió entre ser i fer.

La salut depèn de la vitalitat de cada element i, molt especialment, en la coordinació entre nivells. Això últim és la base del pensament sistèmic amb dos dels seus principis bàsics:

El principi d' interconnexió. És a dir tot el que succeeix en un nivell afecta els següents. Per suposat la coherència entre els esglaons definirà la congruència entre ser i fer.
El principi de l'esglaó més feble. La fortalesa d'un sistema està supeditada al més feble dels seus esglaons.

És recomanable que qualsevol procés terapèutic tingui en compte els diferents nivells. Bé sigui per obtenir el màxim avanç amb el mínim esforç (atenent el nivell més feble). O per aconseguir un avenç fluid (coherència de nivells). Això proporciona una sensació de coherència entre ésser i fer que ens aporta la convicció de completesa i sentit. Veurem això més endavant amb exemples concrets.

Una transformació en els nivells superiors (en el sentit transpersonalitat cap a entorn) garanteix canvis en els nivells inferiors.

Així, per exemple, un canvi important en la identitat sol generar canvis en els nivells de creences, capacitats i conductes. De tal manera que ser i fer queden alineats d' una manera diferent. Imaginem una dona i un home que passen a ser pares (i assumeixen la maternitat i paternitat responsablement). Aquest és un canvi important en la identitat, especialment amb el primer fill. Evidentment això genera canvis importants en l'orientació de vida de tots dos.

Tanmateix els canvis en la identitat també poden esdevenir per vivències internes profundes. Per exemple, processos profunds i extensos de psicoteràpia, experiències excepcionals o, fins i tot, de tipus espiritual.

Les transformacions en nivells inferiors poden generar transformacions en els nivells superiors, però no necessàriament. Per això cal un treball conscient en un procés guiat, bé de coaching bé de psicoteràpia.

Ser (per) fer (per) tenir

Per exemple, si augmento la meva capacitat de concentració en funció d' un pla d' exercicis (nivell capacitats). Això pot millorar diferents nivells de la meva conducta (en el treball, tasques de la llar, lectura etc....). No obstant això, no sempre millora el de les creences. Així, per exemple, la persona pot o no millorar la seva autoestima (nivell a mig camí entre creences i identitat).

Unir l'espiritual amb el material pnl sabadell

L' experiència com a font d' unió entre l' antic i el nou. El dens i el subtil.

D'altra banda, a mesura que ascendim de nivell, el concret va deixant pas a nivells més abstractes. De la mateixa manera la distància entre ser i fer es va escurçant.

Els Nivells lògics i neurològics en PNL

L' entorn és el nivell que ens informa d'ambients, llocs i moments específics.
Les conductes formen part de l' observable en les persones, no obstant això ja és una cosa més canviant.
Les capacitats tenen a veure amb com la persona gestiona el seu món intern per fer alguna cosa.
Les creences i valors, generalment sobre un mateix, les persones i el món, gairebé sempre es manifesten en nivells implícits i no sempre són conscients.
La identitat té a veure amb l'autoconcepte de la persona, i generalment escapa a la definició lingüística. De tal manera que, gairebé sempre es treballa a nivell de metàfores.
Finalment, el nivell transpersonal que és el sentiment de sentir-se formar part d'una cosa més gran. Bé sigui en un àmbit espiritual, psicològic, o de col·lectiu social o familiar.

De la mateixa manera, cada nivell precisa intervencions diferents per propiciar canvis, així com atendre les particularitats personals. Si bé els diferents nivells estan interrelacionats, generalment és en un d' ells on donar el "cop de gràcia". D'aquesta manera garantim processos més ràpids i nets.

He vist, per exemple, persones genials per fer exposicions (un excel·lent nivell de capacitats i conducta). I tanmateix no acaben de creure-s'ho (nivell creences/identitat). És en el nivell de creences on intervenir en aquests casos, o fins i tot en el d'identitat.

També a la inversa. Persones que es creuen amb dret a opinar i fins i tot anatemitzar sobre tot… Amb una pobríssima preparació en allò del que parlen. Nivell de capacitats deficient, amb unes creences inflades sobre un mateix (inflació de l'ego)

Ser i fer a l' entorn

L' entorn té a veure amb el quan, on i amb qui d' una conducta concreta. Per exemple estudi (conducta) en una habitació sorollosa pels matins (entorn). És el nivell més concret ja que, com veurem, a mesura que avancem cada nivell és més abstracte. També elements de l' ambient i el que incorporem del mateix. Per exemple el tipus d'aire que respirem (contaminat o no), el tipus de menjar. Tot el que pugui millorar un ambient, tant en un sentit material (higiene, ordre, disponibilitat de material...), com en un sentit subtil (feng-shui, colors harmònics...) té un impacte en la nostra conducta (següent nivell)

Ser i fer en la conducta

la conducta, la dimensió visible de la nostra experiència.

La conducta és el que fa la persona en entorns concrets i específics. També podem anomenar-lo comportament. Els matisos de diferència no afecten aquesta visió dels nivells lògics i neurològics. És el Què del que fem. La intervenció terapèutica per excel·lència és la del conductisme clàssic. No obstant això, a PNL també existeixen modalitats d' intervenció pròpies per a aquest nivell. Quan aquestes conductes són reaccions repetitives parlem d'hàbit o, fins i tot, reflex condicionat a un estímul.

Capacitats.

En aquest viatge entre ser i fer ens movem cap a un nivell més abstracte. Les capacitats tenen a veure amb la estratègia i mapes mentals que utilitzem per materialitzar una conducta. És el com, organitzo la meva activitat interna per, per exemple, motivar-me per fregar els plats. Motivar-me és una capacitat que puc utilitzar per a diferents conductes. En aquest cas, per exemple fregar els plats (conducta). Tanmateix puc utilitzar la mateixa estratègia interna (capacitat) per anar al gimnàs, aixecar-me d'hora, estudiar etc.

Podem utilitzar la capacitat de motivar-nos per, per exemple, vèncer la procrastinació.

En aquest nivell utilitzem intensivament elements de el cognitiu. Percepció, atenció (focus i direcció), memòria (experiències i qualitat), diàleg intern, imatges internes (qualitat d' aquestes) entre altres.

És el com ens organitzem internament per aconseguir certes habilitats. Per exemple, creativitat, adaptació, estabilitat, determinació, sociabilitat, organització, gestió del temps, optimisme, persistència, capacitat d' aprenentatge, de treball, etc ...

Totes aquestes capacitats es poden adaptar a diferents conductes en diferents entorns. Així, per exemple, puc ser organitzat a la feina, en les tasques domèstiques, o en una activitat d' estudi.

Les Creences

Aquest és el nivell nuclear en el sender que uneix ser i fer. Les creences es dirigeixen cap a tres focus:

Creences sobre un mateix. Nucli de l' autoestima.
Sobre els altres. Capacitat relacional.
Creences sobre la vida en general. Abarquen un ampli espectre de conseqüències.

Creences i pnl sabadell. El nucli de la connexió entre ser i fer.

Les creences el centre de l' experiència vital.

Generalment contenen judicis i avaluacions sobre les tres àrees relacionades. Per exemple puc creure que soc incapaç d'aprendre a jugar bé a escacs. En aquest exemple observem, a més de la creença limitant (en cert nivell TOTA creença és limitant, fins i tot les "positives") que s' adreça a l' àrea de les capacitats. I això és indiferent a si sóc o no capaç. Puc ser un fantàstic estratega i creure que no ho sóc.

Això apunta a una de les característiques principals d'aquest nivell. Les creences poden referir-se a qualsevol nivell lògic. Per exemple, puc creure que la meva consulta (entorn) es lúgubre, que la meva activitat com a terapeuta és torpe (conducta). També puc creure que no soc capaç d' empatitzar (capacitats) o fins i tot creure que sóc un pèssim terapeuta (identitat). I totes aquestes creences poden o no estar alineades amb el que, com a consens general, pogués considerar-se òptim o no.

Les creences solen estar vinculades als límits que ens imposen per fer alguna cosa.

Els Valors, essencials en la trobada en ser i fer.

Generalment, a PNL, s' ubiquen en un mateix nivell creences i valors. Jo prefereixo examinar-los diferenciadament. Una definició clàssica de PNL sobre els valors és la de "generalitzacions i nominalitzacions sobre allò a què aspirem o amb el que volem relacionar-nos o aconseguir”. No obstant això, Jo prefereixo examinar-los diferenciadament, és més senzill dir allò que és important per a nosaltres.

Els valors, el nucli del nostre ésser i motivació interna.

Els valors i la jerarquia d' aquests és diferent en cada persona. D'altra banda, valors i creences solen estar vinculats pel com les segones defineixen els primers. Així, la paraula professionalitat pot ser diferent per a dues persones diferents. Per a una pot representar definir i complir objectius en una organització. Mentre que, per a una altra, pot ser arribar el primer i anar-se'n l'últim de l'oficina. Més enllà d'ideologies polítiques el que vull remarcar aquí és que tots dos parlen de “progrés” (professionalitat), però la semàntica diferent per a cadascú.

Així veiem com, per exemple en política, diferents líders es refereixen als mateixos valors. Per a algú d'esquerres la llibertat pot estar vinculada a la igualtat i justícia social real entre les persones. Per a algú de dretes, però, aquest concepte de llibertat és una mica més abstracte i menys vinculat a la justícia social. Així, el valor que ambdós comparteixen és definit de manera diferent per diferents creences.

Valors, motivació i objectius.

Els valors, per altra banda, són font de motivació interna. Així, una persona que pugui materialitzar els seus valors en la seva vida privada i/o laboral tendirà a ser més feliç. Cal diferenciar la motivació interna de l' externa. La primera té a veure amb el que és important intrínsecament per a la persona (valors). La motivació externa amb factors externs. Per exemple un sou important en una feina.

Los objetivos vinculados con valores personales son mucho más motivadores que aquellos que lo están con las fantasías del ego. Com per exemple, prestigio social, imatge, jerarquia, posició econòmica etc.... D' aquesta manera els valors que es plasmen en objectius estableixen importants ponts entre ser i fer.

En el meu blog vaig publicar fa poc una llista de valors. Annex enllaç a la mateixa que et pot ser d'utilitat per reconèixer-los en el teu dia a dia:

Llista de valors.

La identitat

Identitat, autoimatge i autoestima amb PNL, a Sabadell. El nucli de l' ésser i fer.

Els valors ens aproximen a la nostra identitat profunda.

És el autoconcepte, la definició que explícita i implícitament tenim de nosaltres mateixos.. Tots els nivells anteriors, tot i que diferents solen confluir en aquest estrat de l'experiència vital. Si bé de vegades hi ha importants distorsions. Per exemple no és el mateix fer (comportament) el tonto que ser (identitat) tonto.

La autoimatge i autoestima es reflecteixen en aquest nivell. Per la seva escala superior es vincula amb el transpersonal. En aquest vincle la identitat dibuixa tres aspectes, a saber:

Missió: té a veure amb la nostra aportació única a la humanitat, societat, col·lectiu etc.
Rol: El tipus de persona que hem de ser per crear la vida que volem. El paper a desenvolupar perquè es materialitzi la nostra aportació a la humanitat.
Propòsit: Per a qui o per a què de la nostra aportació i rol a la humanitat?

Per exemple, una persona pot sentir la missió de fer feliços als altres mitjançant el riure. Per a això es prepara per adoptar el rol professional de pallasso. I, si bé pot adreçar la seva activitat a tota la societat, decideix enfocar-se als malalts hospitalitzats.

En el seu nivell més primitiu, la identitat tendeix a la identificació, per exemple amb altres grups. Això no té en si res de dolent si, amb això, no perdem la nostra individualitat que és el que sol succeir amb els fanatismes. I això és una cosa que, sovint veiem amb massa facilitat. Tendim a identificar-nos amb un equip de futbol, una opció política, una idea o posicionament determinats etc.

La identitat durant la crisi del coronavirus.

Actualment (gener de 2021) hi ha una polarització en la societat amb motiu de la pandèmia del coronavirus. Així, d'una banda els negacionistes a ultrança, mentre que a l'altre els que col·laboren sense dir ni piu. Això genera una identificació amb actituds i conductes extremes. Per exemple, els que sempre i en tot moment porten la mascareta i els que desobeeixen contínuament els consells i normes imposades. De nou el vincle entre ser i fer reflecteix les diferències. En aquest cas, la identificació (si hi ha fanatisme) dilueix la identitat originària.

El nivell del transpersonal

El transpersonal ens porta a un nivell d'experiència diferent a l'acostumat per l'ego.

Quan parlava sobre la identitat apuntava al propòsit. L' per a què o per a qui de la nostra aportació? Aquest és doncs el nivell del transpersonal. L'estrat en què transcendim el purament egoic per estar al servei d'un propòsit més gran.

Aquest nivell pot tenir a veure amb:

Causes vinculades a col·lectius socials o professionals; familiars (pares, fills, germans, parelles); o la societat en general.
Solidaritat amb els éssers vius en general, la naturalesa etc…Per exemple militàncies ecologistes o animalistes.
Propòsits vinculats al transpersonal psíquic. Nen interior, consciència ampliada, experiències més enllà de l'ego.
El purament espiritual, vinculat o no amb credos religiosos.

Gregory Bateson va parlar de "el patró que connecta totes les coses en un tot major”. Conceptes similars poden ser el "camp relacional", "consciència col·lectiva", "esperit de grup" etc. Aquests conceptes, formulats d' aquesta darrera manera, comencen a introduir-se en entorns organitzacionals.

Hasta aquí esta exploración en la conciencia hacia una coherencia interna.

Veurem en un altre article implicacions pràctiques d'aquests nivells. Fins llavors, rep una cordial salutació.

www.josepguasch.com

T'ha agradat aquest article?
Vols explorar aspectes de la teva vida amb aquesta perspectiva?
T'agradaria vivenciar aquest nivell de coherència interna?

Si és així, contacta amb mi sense compromís.
.Fes clic a la imatge per ampliar informació o sol·licitar hora per a una visita!
. Coaching i psicoteràpia presencial i online.

I, per descomptat, pots trucar per telèfon al 615.56.45.37 (També WhatsApp)

Següent article relacionat: Com saber qui sóc jo?. El nivell de la identitat segons la PNL

Ser i fer, els nivells neurològics a PNL, Josep Guasch, coach , psicoterapeuta, consulta a Sabadell, Terrassa i online. Coaching i psicoteràpia (Ansietat, acompanyament i estratègies per aprimar, deixar de fumar, parlar en públic, autoestima, addiccions, etc…).

BLOG

Llista de valors. Una eina per a l'autoconsciència i exercicis específics

Llista de valors. Josep Guasch, psicoterapeuta, coach . Consulta de coaching i psicoteràpia amb valors a Sabadell, Terrassa i online. (PNL, Hipnosi, Teràpia Gestalt, Anàlisi Transaccional, Nen interior)

Valors i PNL a Sabadell. Llista de valors.

Descobrir i fer operatius els nostres valors.

Tant en psicoteràpia com en coaching, sovint es planteja el treball amb valors. Com sigui que es tracta d'un aspecte una mica abstracte, el millor és oferir diferents exemples. A continuació una llista de valors a efectes de qualsevol tipus de treball de superació personal.

No incloc en aquesta llista de valors una classificació per categories. Com observaràs n'hi ha alguns de més transcendents com el transpersonal. Altres més terrenals com sexualitat o diners. No crec que sigui una bona idea etiquetar-los en una primera part del treball ja que podria condicionar la teràpia. És, simplement, una eina d'autoconeixement.

Llista de valors més freqüents.

Abundància.	Acció conscient.	Acceptació.	Acollida.	Activitat.
Agraïment.	Estalvi.	Alegria.	Altruisme.	Amistat.
Amor.	Obertura.	Suport.	Aprenentatge.	Harmonia..
Art.	Assertivitat.	Astúcia.	Atracció.	Audàcia.
Absència d' esforç.	Austeritat.	Autenticitat.	Autoafirmació.	Autocontrol.
Autoestima.	Autonomia.	Autosuficiència.	Ajuda.	Bellesa.
Benefici.	Benestar.	Bondat.	Bon ambient.	Cavallerositat.
Calma.	Candidesa.	Caràcter.	Carinyo.	Castedat.
Claredat.	Col·laboració.	Comoditat.	Companys.	Compartir.
Compassió.	Competència.	Complicitat.	Comprensió.	Compromís.
Comunicació.	Comunió.	Consciència.	Connexió.	Confiança.
Congruència.	Conèixer gent.	coneixement.	Consciència.	Consens.
Consistència.	Construir.	Contactes.	Contemplació.	Contentament
Control.	Coratge.	Cordialitat.	Cortesia.	Creativitat.
Creixement.	Cultura.	Curiositat.	Donar.	Decisió.
Dedicació.	Delicadesa.	Despreniment.	Desenvolupament.	Descans.
Desitj.	Determinació.	Diàleg.	Dignitat.	Diligència.
Dinamisme.	Diners.	Disciplina.	Gaudi.	Disponibilitat.
Distinció.	Diversió.	Domini.	Dolçor.	Ecologia.
Economia.	Equanimitat.	Educació.	Eficàcia.	Eficiència.
Emocions fortes.	Empatia.	Trobo.	Energia.	Ensenyament.
Entesa.	Enteresa.	Entrega.	Entusiasme.	Equilibri.
Esforç.	Esperança.	Espiritualitat.	Espontaneïtat.	Estabilitat.
Ser-hi .	Benestar.	Estar informat.	Estètica.	Estudi.
Eternitat.	Ètica.	Evolució.	Excel·lència.	Exclusiu.
Èxit.	Expansió.	Experiència.	Èxtasi.	Fama.
Fe.	Felicitat.	Fidelitat.	Festa.	Filosofia.
Finalitat.	Fermesa.	Flexibilitat.	Fluir.	Fraternitat.
Força.	Funcionalitat.	Fusió.	Guany.	Generositat.
Goig.	Gràcia.	Gratitud.	Gratuïtat.	Fer coses.
Bellesa.	Honestedat.	Honor.	Honradesa.	Humilitat.
Humor.	Idealisme.	Identitat.	Igualtat.	Imatge.
Improvisació.	Independència.	Iniciativa.	Innovació.	Innocència.
Integració.	Integritat.	Intel·ligència.	Intensitat.	Intimitat.
Intuïció.	Invenció.	Recerca.	Justícia.	Lleialtat.
Llibertat.	Lideratge.	Longevitat.	Lucre.	Llum.
Mantenir la paraula.	Meditació.	Millora.	Misticisme.	Moderació.
Modèstia.	Moral.	Motivació.	Nacionalisme.	Naturalitat.
Novetat.	Objectivitat.	Ocupació.	Oportunitat.	Optimisme.
Ordre.	Organització.	Originalitat.	Paciència.	Passió.
Patrimoni.	Pau.	Perdó.	Perfecció.	Perseverança.
Pertinença.	Plaer.	Planificació.	Pregària.	Plenitud.
Poder.	Positivisme.	Pragmatisme.	Prestigi.	Professionalitat
Progrés.	Propòsit.	Prosperitat.	Protecció.	Proximitat
Projecció.	Prudència.	Puntualitat.	Puresa.	Radiant
Rapidesa.	Raó.	Realitat.	Realització.	Reinvenció
Relacions.	relaxació.	Religió.	Religiositat.	Renovació
Renúncia.	Respecte.	Responsabilitat.	Repte.	Risc.
Riquesa	Rutina	Saber	Saviesa.	Sacrifici
Salut.	Santedat.	Satisfer desitjos.	Satisfacció.	Seguretat.
Senzillesa.	Sensualitat.	Sentit de la vida.	Ser.	Ser oportú
Serenitat	Servei	Sexe	Sexualitat	Silenci.
Simpatia.	Simplicitat.	Simplificar.	Sinceritat.	Sintonia
Sobrietat.	Sociabilitat.	Soledat.	Solidaritat.	Sospir.
Submissió.	Superació.	Superioritat.	Templanza.	Tendresa
Tolerància.	Totalitat.	Treball.	Tradició.	Tranquil·litat.
Transformació.	Transparència.	Transpersonal.	Transcendència.	Unitat
Utilitat.	Valentía.	Valor.	Valoració.	Variació.
Veritat.	Viatjar.	Vida.	Vinculació.	Vincle
Virginitat.	Virtut.	Vitalitat.	Viure bé.	Voluntat.

Autoconeixement per a processos de psicoteràpia i coaching

Aquesta llista de valors pretén ser només un auxiliar. Conèixer-los és vital per a l'autoconeixement. No obstant això és una cosa que no ens ensenyen. Amb els valors ressenyats en aquest post podem tenir una idea intuïtiva. Tant si desitgem, simplement saber alguna cosa més, com si estem en un procés de coaching o psicoteràpia.

Podem enriquir les nostres vides fent operatius els nostres valors.

Aquesta llista de valors és, per descomptat, incompleta i no pretén il·lustrar sobre res. És simplement una eina orientativa per als diferents tipus d'exercicis que contemplen identificar els nostres valors. Aquests són la font de la nostra motivació interna. Pràctiques i exercicis a part, estarà bé si els fas un cop d'ull i veus amb quin/s t'identifiques més. Generalment advertiràs que es tracta d'aquest tipus de coneixement que sabem implícitament però no tenim gaire present.

Fins aquí aquesta llista de valors. Pots utilitzar-la per potenciar la consciència de tu mateix i el teu autoconeixement. Més endavant inclouré exercicis que ens remetran a aquest resum de valors.

No obstant això, i per a la teva constància, adjunt un dels meus articles del blog. Hi podràs adonar-te de la importància dels valors en la nostra vida.

Coaching per objectius amb valors

Reconèixer els propis valors per al nostre autoconeixement.

I tu… Quins són els teus valors?

Fins a la propera, rep una cordial salutació.

www.josepguasch.com

Et convido a participar al meu blog ampliant idees. Per exemple, aportant suggeriments o compartint els teus dubtes a l'apartat al peu del mateix.

Ah!!, i si t'ha agradat i et ve de gust, et convido a compartir l'article. També comentar i / o puntuar amb les estrelles en el resum que trobaràs més avall.

Estàs interessat en un programa personalitzat de coaching i/o psicoteràpia? Contacta amb mi sense compromís!:

– Telèfon: 615.56.45.37 – Mail: jspguasch@gmail.com – Web: Formulari de contacte

Si vols, pots rebre còmodament la meva News Letter amb tots els articles del bloc. També, activitats, promocions i informació interessant i pràctica: – Sí vull rebre la News Letter

Si coneixes algú que pogués estar interessat, en aquesta informació, no dubtis a compartir-la

Llista de valors. Josep Guasch, coach , psicoterapeuta, consulta de coaching i psicoteràpia amb valors a Sabadell, Terrassa i online. (Assertivitat, lideratge, teràpia de parella, gelos, ludopatia, depressió, etc ...)

BLOG

Jo et veig. El poder de la presència en la comunicació i teràpia

Jo et veig. La presència en comunicació i teràpia, consulta a Sabadell, Terrassa i online. Josep Guasch, psicoterapeuta, coach , consulta de coaching i psicoteràpia (PNL, Hipnosi, Teràpia Gestalt, Anàlisi Transaccional, Nen interior)

Indagar en allò nou i desconegut, deixar-se sorprendre per la vida i viure en el present. Consulta de teràpia gestalt a Sabadell

Saludar el passat i el futur en el present.

Recordo el que em va portar a la teràpia gestalt, fa més de 20 anys. Per aquella època els llibres de teràpia gestalt apareixien a les llibreries alternatives tipus New Age, espiritualitat, Càbala, bruixeria...

I va ser en una d'aquestes llibreries de Barcelona, a finals dels 90, quan va succeir. És una llibreria jo diria que acollidora, hospitalària, entranyable. M'agradava ensumar entre els llibres. Un dia, el propietari em va dir "t'agraden aquests temes veritat?” “Per descomptat”, li vaig respondre. “Bé, -em va dir- , pots venir aquí sempre que vulguis, per explorar, indagar entre els llibres, no cal que compris res”.

Amb les paraules del llibreter em vaig sentir rebut. Vaig intuir en la seva actitud aquestes paraules que més tard faria servir en alguna pràctica, "jo et veig". Només que en aquella època jo encara no ho sabia. Un espai replet de possibilitats s'obria davant meu.

La via del buit fèrtil replet de possibilitats.

Un dia, tafanejant entre els llibres en vaig veure un que em va cridar l'atenció. “Teràpia Gestalt, la via del buit fèrtil” de Francisco Peñarrubia. Així que, com tenia permís, vaig agafar el llibre el vaig obrir i vaig començar a explorar. Només començar el llibre, a la secció de notes i agraïments apareix una cita de Martin Buber:

"Miro de vegades el fons dels ulls d'un gat.
L'animal domesticat ha adquirit al preu de la seva ingenuïtat elemental la facultat de dirigir-nos aquesta mirada, a nosaltres que no som ja animals.
La mirada d'aquest gat il·luminada al contacte amb la màgia em pregunta:

És veritat que t'interesses en mi?
És que existo per a tu?
Potser existeixo?

La mirada del gat de Buber semblava inquirir-lo, realment existeixo per a tu?

Aquestes paraules van ser suficientes per mi per comprar el llibre i, abans d'una setmana ja estava començant una formació en psicoteràpia Gestalt. Així, tal qual, tot d'una .

Crec que soc un dels primers a llegir aquest llibre. Jo coneixia el buit estèril i fred, però m'intrigava això del buit fèrtil. I sobretot, el que segons Buber existia en el fons de la mirada del gat, "jo et veig però... tu em veus a mi?

Cultivar la presència la consciència interpersonal "Jo et veig"

Jo et veig, podria ser la traducció de la salutació "Sawabona”. La resposta és "Shikoba”, estic aquí o existeixo per a tu. Aquest és més que un protocol de salutació entre algunes tribus del sud d'Àfrica. Implica una salutació de presència a presència.

I dic que va més enllà d'un simple protocol. No és un simple "jo et veig" com a constatació de percebre una presència física. És, més aviat, l'equivalent al "Namasté" sànscrit, una cosa així com “la meva divinitat saluda la teva espurna divina”.

Per als acostumats al concepte "escolta activa”, és familiar el concepte "escoltar amb tot el cos”. De la mateixa manera, en aquest "jo et veig" existeix aquesta totalitat que rep la totalitat de qui és vist.

En clau musical, rebre la persona estimada íntegrament, a la cançó de Katie James, "Tot o res".

Jo et veig, consulta de teràpia gestalt a Sabadell

Quan una mirada diu el que les paraules no poden.

He inclòs tres exemples a tall de metàfora ja que aprehendre el que existeix després d'aquest "Jo et veig" no és una cosa que es pugui entendre només des del concepte. És més aviat actitud. Actitud que convida a l' obertura i la curiositat. Ara bé... cultivar aquesta presència, requereix connectar amb una part nostra que no jutgi, que no etiqueti, ni valori....

Implica estar amb l'altre des del propi ésser doncs no puc escoltar si m'oblido de mi. “La distància que em separa de mi és la mateixa que em separa de tu”.

Sawabona, Jo et veig

Al “jo et veig” d' aquestes tribus (entre elles la potent societat zulú) hi ha diversos conceptes associats. “Ets important per a mi", "Et valoro". "Veig qui ets en el més profund de tu”. Existeix també la voluntat de rebre l' altra persona en la seva totalitat. Reconèixer les seves necessitats, pors i aprenentatges pendents. Així com la de veure-ho com algú que aporta valor a la societat. Des de la pròpia individualitat. De fet tots som éssers individuals i únics i, des d' aquesta diversitat, tenim una cosa important per aportar. Només hem de recordar "qui som”. I saber que algú diposita la seva confiança amb presència i ens reserva un espai.

La salutació, “Sawabona”

Tot això és possible per la ferma convicció d'un llaç que l'uneix a tot. “Jo sóc part de tu i tu ho ets de mi”. Però per això cal veure l'altra persona de forma conscient i relaxada. Veure amb "ment de principiant”. És a dir amb entusiasme, curiositat i sense per ni pre judicis.

Abraçar l'ànima de l'altra persona amb la pròpia per atorgar-li un espai. I és a l'espai social on el "jo et veig" adquireix una dimensió sanadora com veurem més endavant.

Shikoba, sóc aquí

"Quan els homes se saben escoltats, es tornen febles.
Aquests moments de debilitat són l'única escletxa a través de la qual es pot desprendre una gota de generositat del granit humà.”
(Josep Pla, "El quadern gris")

La resposta a “Sawabona” (Jo et veig) és "Shikoba" (Sóc aquí). De nou la traducció literal ofereix una pobra perspectiva. Literalment és "jo sóc aquí" o amb un altre matís "llavors jo existeixo per a tu”. En la resposta hi ha un matís de consol i alè: “em sento alleujat en saber que existeixo per a tu”. És la resposta que conté l'alè profund de saber-se vist i acceptat.

Saber-se acceptat és una necessitat humana. Crec, però, convenient afegir un matís que de vegades no es té en compte. No és el mateix la necessitat de ser acceptat que la necessitat d'aprovació.

L' ser acceptat és al nucli de l'expressió "jo et veig".

Shikoba. Sóc aquí.

És a dir: “t'accepto tal com ets. Amb les teves lluites i pors. Amb les teves contradiccions i veritats". "I això és independent dels meus criteris i valors que poden no coincidir amb els teus". "T'accepto per tant com ser únic i valuós diferent a mi i honro la teva existència”. Aquestes frases entrecomillades són el nucli de l' acceptació. Quan algú se sap vist i acceptat, se sent rebut tal com és. I se sent lliure per manifestar la seva autenticitat.

A la necessitat d'aprovació el nucli de l' actitud i conducta és un altre. La persona les emmotlla en funció del que creu que aprovarà o no l'altre o la societat. És a dir, s'allunya de ser qui és per agradar i, si escau, pidolar amor.

En no saber-se acceptat pot existir l' impuls de caure en la necessitat d' aprovació. És una temptació difícil de solucionar, especialment si s'hi involucra un ésser estimat o admirat. No obstant això, el procés d' individuació exigeix no caure en aquesta trampa.

Jo et veig, sóc aquí. Recordar qui som.

Ouspenski (l'alumne més avantatjat de Gurdjieff) va escriure sobre el record de si mateix. Descriu el record de si mateix en termes més de sensació que de pensament. El pensament sol ser una de les trampes de l'ego. Mentre que la sensació de si mateix (de mi mateix) té a veure més amb la pròpia autenticitat. L'essència, el nostre centre, si mateix, self, jo superior o com se li vulgui anomenar.

Recordar qui som, teràpia gestalt i transpersonal a Sabadell

La mirada de l'altre (“jo et veig”) ens recorda qui som.

En mode semblant a Rousseau, que creia que entre els homes, en estat natural, regnen l'amistat i l'harmonia, els zulús creuen que som en essència bons. L'origen dels actes nocius està en l'oblit de qui som. En mode semblant, en la nostra cultura, fem una diferenciació entre "qui sóc" i "què faig".

Aquesta convicció és la que subjau en l'acceptació incondicional de l'altre i, per tant, de la diversitat. Habita també al nucli de l'expressió "jo et veig".

La Programació Neurolingüística (PNL) ho expressa d'una manera una mica més elaborada a través dels anomenats Nivells Neurològics. Aquest model expressa els diferents nivells que subjauen a tota conducta humana. Es tabulen mitjançant aquesta seqüència:

Transpersonal – Identitat – Valors/creences – Capacitats – Conductes – Entorn.

El nivell transpersonal en els nivells neurològics

Té a veure amb la realitat (generalment subtil) amb la qual ens sentim partícips. Té a veure amb el sentiment de pertinença i pot obeir a inclinacions de tipus espiritual com altres més pragmàtiques. En el segon cas exemples poden ser la família, col·lectius professionals, sentiment patriòtic, social etc..

La Identitat

És el nucli essencial, aquesta part que els zulus reconeixen com l'ésser bo. No és tant qui crec que sóc, ni molt menys el "jo social". Aquest jo profund que, per dalt, manté un vincle amb el transpersonal és contaminat per les creences i valors. Les creences beuen de les experiències de referència que van ocultant el nostre jo real. A Gestalt parlem dels introjectes. Conformats per mandats socials, parentals i educacionals de tota mena ens diuen "el que es deu i no fer".

A aquesta identitat profunda, abans de la contaminació de les creences, es dirigeix el "jo et veig". I també des d'aquest lloc es pot respondre “Estic aquí”.

Jo et veig. El poder de la presència en la relació humana

No sé si t'ha passat alguna vegada, parlar amb algú i semblar-te que no està amb tu. Que està pensant altres coses o “en un altre lloc”.

Es tracta de la presència humana (o no presència). Aquesta es caracteritza per una atenció conscient a l' aquí i ara. L'aquí és el lloc i la persona, l'ara és el temps present. Només des d'aquest aquí i ara algú pot dir, “jo et veig”. Només des d'aquesta presència puc dir “em sento vist, sóc aquí”.

Evidentment, això que expresso en paraules va més enllà del llenguatge. Aquest és només una forma de compartir.

Quan oblidem qui som. El poder de la comunitat.

El ser en comunitat

I tornant al “jo et veig” de la comunitat sud-africana. Els errors que pot cometre un membre són vistos com un crit de socors. Una petició d'ajuda de la identitat nuclear de la persona que ha "comès" la irregularitat. L'actitud de fons és "t'has portat malament però en el fons ets bo". De nou la diferenciació dels nivells comportament (“portat”), identitat ("eres").

Aleshores la comunitat s'uneix al voltant de la persona per recordar-li qui és. El col·loquen al centre d'un cercle i accionen un ritual. Algunes comunitats li canten una cançó especial, tal com vaig exposar al meu anterior article: Cultivar la presència. Teràpia Gestalt i autoconsciència. I li recorden tot el que va fer de bo.

Els rituals obeeixen a la peculiar idiosincràsia de cada cultura. Tanmateix són una manera simbòlica de reconnectar el terrenal amb el subtil. La persona en societat amb el seu nucli essencial perquè pugui aportar a la comunitat el seu do.

Fins el proper article, rep una cordial salutació,

www.josepguasch.com

Anterior article relacionat: Cultivar la presència. Teràpia Gestalt i auto consciència

Ah!!, i si t'ha agradat i et ve de gust, et convido a compartir l'article. També comentar i / o puntuar amb les estrelles en el resum que trobaràs més avall.

Estàs interessat en un programa personalitzat de coaching i/o psicoteràpia? Contacta amb mi sense compromís!:

– Telèfon: 615.56.45.37 – Mail: jspguasch@gmail.com – Web: Formulari de contacte

Si vols, pots rebre còmodament la meva News Letter amb tots els articles del bloc. També, activitats, promocions i informació interessant i pràctica: – Sí vull rebre la News Letter

Si coneixes algú que pogués estar interessat, en aquesta informació, no dubtis a compartir-la

Jo et veig. La presència en comunicació i teràpia, a Sabadell, Terrassa i online. Josep Guasch, coach , psicoterapeuta, consulta de coaching i psicoteràpia (Ansietat, acompanyament i estratègies per aprimar, parlar en públic, deixar de fumar, autoestima, addiccions, etc ...).

BLOG

Cercle d'excel·lència personal. Una tècnica de PNL per aconseguir objectius.

Cercle d'excel·lència personal i professional, tècniques de PNL, Sabadell, Terrassa i online. Josep Guasch, coach , psicoterapeuta. Consulta de coaching i psicoteràpia (Parlar en públic, Ansietat, acompanyament i estratègies per aprimar, deixar de fumar, autoestima, addiccions, etc ...)

"La gran revolució de la nostra generació
consisteix a haver descobert que,
canviant les actituds internes de la seva ment,
els éssers humans poden canviar
els aspectes externs de la seva vida”
William James.

Modelar conductes i habilitats, una competència bàsica en PNL

L' cercle d'excel·lència personal és una tècnica de PNL orientada a desenvolupar i ancorar habilitats específiques. S'utilitza molt especialment en coaching per accedir a recursos interns que ens facilitin aconseguir objectius.

Sabem que, quan estem instal·lats en estats interns de benestar i possibilitat, les nostres habilitats ens donen suport a aconseguir objectius. Aquests estats interns se sustenten en creences, capacitats, sentiments i experiències de referència. I, molt especialment, com les organitzem al nostre interior.

L' cercle d'excel·lència personal és una tècnica de PNL que modela i sistematitza la manera com accedeixen a certes habilitats.

El modelatge és l'ànima de la PNL.

És a dir la capacitat de replicar, en diferents contextos, factors que condueixen a un resultat determinat. Evidentment, ens interessa modelar factors d'èxit. Aquesta és l'orientació del Cercle d'excel·lència personal i professional.

Pots recordar moments de la teva vida en què vas superar dificultats?
O bé moments en què vas aconseguir, amb èxit, certs objectius?

En ambdós casos, quines habilitats i recursos vas posar en joc?

La bona notícia és que aquestes habilitats d'èxit les pots extrapolar a altres situacions. Aquesta és l'essència de la tècnica de PNL el cercle d'excel·lència personal i professional.

Modelar habilitats d'èxit en coaching i PNL

“Si alguna cosa funciona no ho toquis”. Pot ser una visió d'extrema prudència. Ara bé... si alguna cosa funciona... per què no extrapolar-ho a altres situacions, moments, persones…?

El cercle d'excel·lència personal, tècniques de PNL a Sabadell

Els diferents factors interns (recursos) que condueixen a l'èxit

Bé, imaginem que estàs en un procés de coaching en el qual et planteges un objectiu. Per exemple assolir el nivell A2 d' anglès en el termini d' un any. Elabores el teu pla d'acció, comences amb el mateix i... comença a fallar-te la motivació. Per suposat que existeixen tècniques de Pnl específiques per a la motivació. No obstant això, ara treballarem amb el cercle d'excel·lència personal.

Planteja't ara:

En quins moments de la teva vida et vas sentir especialment motivat?
Com et vas sentir? Què vas pensar?…. Veuràs a la secció de la construcció del cercle d'excel·lència personal un inventari una mica més complet.

Com més moments millor. Recomanació: modelar habilitats d' èxit exigeix identificar períodes concrets i específics. Com més, millor. Detallar, lloc, persones, entorn, temps... És a dir instants definits i limitats.

Llavors... ¿no seria fantàstic ancorar aquests recursos per extrapolar-los a voluntat a qualsevol objectiu pendent? Aquesta és la proposta del cercle d'excel·lència personal i professional.

I què passa si no recordo moments d'especial èxit o excel·lència en alguna habilitat?

Per suposat l'ideal és recórrer a moments propis. Són experiències de referència que ens porten a nosaltres mateixos, és per tant, l'ideal. T'animo doncs que insisteixis i exploris una mica més en això. Aprofundeix en records que poden anar des de la teva infantesa fins avui mateix.

I si realment "és" impossible...

Hi ha dues alternatives més.

1.- Persones o personatges que t'inspirin aquesta qualitat que desitges incorporar. Poden ser persones reals conegudes, "mig conegudes", famosos als quals no tens accés. Poden ser també personatges mitològics o de fantasia. L'important és la imatge interna que tu en tinguis, si incorpora aquesta habilitat per al teu èxit.

2.- Imaginar "com si…”. Si bé al final de la tècnica del cercle d'excel·lència personal apliques el "com si" també pots fer-ho ara. És, doncs, imaginar-te tenint aquesta habilitat i aplicant-la en l'entorn i temps que desitges.

La importància en coaching i PNL del joc intern. El secret de l'èxit

Joc interior i joc exterior, consulta de PNL a Sabadell

Importància de la coherència entre el joc interior i el joc exterior.

Timothy Gallwey a “El joc interior del tennis" va distingir dues habilitats diferents en la pràctica d' aquest esport. Els anomenats joc exterior i el joc interior. L' joc exterior té a veure amb el desenvolupament per assolir una meta externa. Superar els obstacles externs. Evidentment té molt a veure amb el pla físic.

Tanmateix el joc interior té a veure amb el desplegament d'habilitats internes. Per exemple concentració, determinació, alerta relaxada, confiança, auto-acceptació i crítica CONSTRUCTIVA, flexibilitat, estabilitat, etc... I, per descomptat, gestionant òptimament l'ansietat, el dubte, manca de confiança, ràbia etc....

Com veuràs el joc intern contempla l'habilitat de gestionar estats interns. Això és de vital importància en el coaching generatiu. Sabem que un estat intern òptim desenvolupa actituds i comportaments més eficaços que un altre auto-limitant.

Així doncs, el cercle d'excel·lència personal és una tècnica de PNL que ajuda a:

Invocar aquests estats interns de recursos.
Ancorar-los per fer-los operatius d' una manera ràpida i en diferents contextos.

Els venedors, un exemple de coaching actualitzant recursos.

Recuperar els recursos interns, consulta de coaching i pnl a Sabadell

Recordar l'alegria per estar alegres.

La venda és una professió difícil. Exigeix molta motivació i habilitats especials. Alguns venedors recorren a una estratègia que bé podria ser de coaching i, fins i tot de PNL.

Tenen una llibreta en la qual anoten les seves vendes més exitoses. És un registre personal en el qual, senzillament, apunten les dades que els serveix per recordar aquests moments d'èxit.

I per què fan això?

Doncs bé, és l'esperit del modelatge en PNL. I també l'essència del cercle d'excel·lència personal. Endevines?. Cada vegada que tenen una visita important o una venda difícil, recorren a la llibreta. Cinc minuts abans li fan una ullada, recorden les vendes que els van funcionar i… passa la màgia!… Però no és exactament màgia. Crec que va ser Wittgenstein qui va dir alguna cosa com:

Podem ser feliços,
recuperant el record de moments en què ho vam ser.

Evidentment, revivint aquests moments com si estiguessin passant aquí i ara. Evocant la percepció sensorial subjectiva amb tots els sentits. I evitant les trampes de la ment (no del cervell) que pot aparèixer com a nostàlgia, frustració etc.

Doncs bé, aquesta és la proposta de la tècnica de PNL, el cercle d'excel·lència personal. Per suposat amb una metodologia optimitzada.

Modelar el cercle d'excel·lència personal. Com és la nostra experiència d'èxit?

Si has llegit alguna cosa de PNL o has seguit els meus articles, sabràs que la PNL va heretar de la teràpia Gestalt l' orientació cap al com. És a dir, com registrem una experiència d'èxit i una altra que no etiquetem com a tal. La importància no està en el contingut (el Què) sinó en la forma, el com.

Cercle d'excel·lència per a l'èxit, consulta a Sabadell

Com saps que tens èxit?

Ho veuràs clar amb un exemple. Imaginem dues persones que van en cotxe i tenen un accident. Les dues surten il·leses però una d'elles queda traumatitzada i és incapaç de tornar a conduir. L' altra, en canvi, l'endemà condueix com si no hagués passat res.

Què ha passat si totes dues van viure la mateixa experiència?

El secret està en com van registrar internament l'experiència. Una d'elles, per exemple, pot tenir un record vívid, en color, amb imatges grans, properes i en moviment, reviscut plenament submergit.

L' altra, però, amb imatges llunyanes, en blanc i negre, desdibuixades etc..... (Pots veure més d'això en el meu article: Submodalitats de PNL i superació personal)

¿Imagines quina de les dues és més probable que sigui la traumatitzada?

És important destacar que aquestes claus que desperten les teves habilitats o les teves pors, són només teves. Per això la PNL no és, només, conjunt de tècniques aplicables en coaching o per aconseguir objectius. És també, una disciplina d'autoconeixement i consciència.

A continuació examinarem el com de les teves experiències d'èxit.

El cercle d'excel·lència personal, els passos un a un

1.- En primer lloc tria una habilitat que vulguis millorar o replicar en un context determinat. Per exemple capacitat de concentració.

Pensa en períodes de la teva vida en què l'has posat en joc. habilitat. Reviu, de moment breument, aquest instant, el que hagis experimentat més plenament.

2.- Visualitza ara un cercle a terra davant teu. Imagina'l amb color, so o qualsevol altra percepció que, espontàniament et recordi aquesta habilitat que vols modelar. Recorda que durant aquest pas, ho veus a certa distància. És el que en PNL es coneix com a posició dissociat.

Des de la posició d'observador podem analitzar.

El cercle que ara visualitzes des de certa distància (dos o tres passos) ha de ser prou gran com perquè hi càpigues en un moment de l'exercici.

Ara observa aquesta experiència en aquest cercle. Veient-te a tu mateix…. Com et veus? Quina és la teva postura/gestos/llenguatge corporal?

Escoltant-te.… Com sents la teva veu?

Des d'aquesta posició només pots veure i sentir el que pot veure i sentir un observador. Pots imaginar què sentiries si fossis un observador, però no el que sentiries sent-hi . Aquesta diferència és subtil però convé tenir-la present. Des d'aquesta posició pots indagar com seria veure't des de fora, és una posició més mental.

Vivint al cercle d'excel·lència personal l'experiència d'èxit.

3.- Un cop fet aquest inventari de la teva percepció com a observador, pren una profunda respiració. Fes un pas (o dos o tres) al capdavant i situa't al centre del cercle. Aprofundeix i expandeix ara a la teva percepció sensorial subjectiva. És molt important tenir clar aquest pas. A PNL, es diu viure una experiència en mode associat. És fonamental per a l'èxit en la pràctica del cercle d'excel·lència personal. Així que ho ampliaré

Ara no et veus com a observador, vius l'experiència en primera persona, submergit en l' experiència de plenitud de recursos. Fes un inventari complet de la teva experiència en temps present. Revivint aquí i ara aquesta experiència d'èxit i plenitud de recursos.

L' inventari de recursos ha d' incloure tots els sentits físics, és a dir:

A/ Vista. Com et veus a tu mateix en temps present? (Imagina tenir un mirall doncs ara, al centre del cercle d'excel·lència personal ho vius en primera persona). Pots veure la cara d'alegria i/o sorpresa de persones properes.

La visió també pot referir-se a imatges internes que puguin aparèixer. Aquest és un món plenament personal. Des de visualitzar-te nedant àgilment, fins a aparèixer una imatge metafòrica. Vaig tenir un client al qual li apareixia la imatge d'un puma saltant àgilment sobre la seva presa.... Així que...

B/ Oïda. Què et diuen les teves amistats, parella, fills, pares, etc ...? Com, per exemple, sonen els teus passos en caminar més lleuger?

Inclou també els diàlegs interns (auditiu intern). Què et dius ara? Quines són les teves frases motivadores i d'auto-felicitació? Com sona ara la teva veu interna – volum, to, timbre....?

La sensació corporal, el corol·lari de l'experiència d'èxit en el cercle d'excel·lència personal

C/ Sensacions corporals. Reviu i explora a la teva postura corporal aquí, en aquest moment d'èxit. Com és la teva respiració? I la teva gestualitat? Com camines o t'incorpores d'una cadira? Com són els patrons de tensió i/o relaxació en el teu cos? Quins sentiments t'envaeix? (És de suposar que d'alegria, confiança etc...). On sents al teu cos aquesta sensació d'èxit? Aquest element de les sensacions corporals és genuí en aquest pas. A l'anterior, quan et visualitzaves des de fora del cercle d'excel·lència personal no. Podia aparèixer, com a molt, la sensació des de la percepció d'un espectador, però no la genuïnament teva. Ara ets el protagonista.

El cercle d'excel·lència personal i professional. Submergir-se plenament en l'experiència per viure plenament.

Submergir-se i gaudir de l'experiència permet reviure l'estat intern associat a ella.

En aquest apartat pots incloure, d' existir, patrons de gust i olfacte, els sabors, olors associades, d' haver-n' hi.

Expandeix i gaudeix tota aquesta vivència explorant el com. Et pot servir d'ajuda el meu anterior article sobre les submodalitats. Explora a cada submodalitat per veure com la pots tornar més viva i gaudir-ne més. Per exemple afegint brillantor, color, moviment, profunditat a les imatges. O un so més envoltant, nítid o veus més suaus. Tens moltes variants contemplades en el quadre de submodalitats per millorar la teva experiència en el teu cercle d'excel·lència personal.

Gaudeix, amplifica i viu intensament aquest moment.

Amb això estàs incorporant els teus patrons cognitius, conductuals, sensacions físiques i emocionals del teu estat de plenitud de recursos. És a dir, el teu estat intern eficaç i d'èxit.

Recorda que un cop plenament associat, la teva atenció ha d'estar focalitzada cap a l' extern i l' intern. Per exemple, imatges externes i representacions internes, veus externes i internes.

Pren nota de tots aquests patrons. Si ho fas amb algun company, demana-li que t'ajudi en aquesta exploració i dicta-li perquè en prengui nota.

Elements addicionals del cercle d'excel·lència personal

En la mesura que coneguis millor els factors associats al teu rendiment òptim, més fàcil et serà accedir-hi. Ara imaginem altres ingredients possibles de l'èxit.

Recordes que al principi, com a observador et suggereixo la possibilitat de contemplar el cercle amb un color, vibració o so. Això és així per incorporar el visual (color), sensació (vibració) i auditiu (so). Per suposat que et suggereixin el recurs o l'habilitat a incorporar.

Si així ho has fet, imagina també el teu cos impregnant-se d'aquest color. Per fora i per dins.

Imagina també el teu cos vibrant amb aquest so, si l'has incorporat.

Sent com el color, la vibració i el so van pujant per tot el teu cos. Recorrent des dels teus peus, panxell, genolls, cuixes, abdomen inferior i superior, tòrax, fins a arribar al cap.

Amplifica aquesta i la resta de sensacions i percepcions. Imagina que les respires més i més profundament. Com si s' incorporessin a totes les teves cèl·lules. I recorda que en fer-ho, una habilitat no és tal habilitat fins que no entra en el múscul. És a dir, fins que no es converteix en conducta. Per això imagina que impregna les cèl·lules, teixits i músculs fins que encarna en acció.

Ancorar el moment d'excel·lència

L'ancoratge d'una experiència d'èxit

Anclar en PNL és associar un estímul sensorial, imatge o paraula a una experiència interna. En aquest cas a una experiència interna de recursos. La forma d'actuar és molt senzilla. Un cop plenament submergit a la teva experiència sensorial d'èxit:

Imagina una imatge, color, persona, etc.... que t'ho recordi (àncora visual)
Una o, com a molt, tres paraules (àncora auditiva)
Un gest o posició corporal (ancla kinestèsica)

Aquestes àncores et poden servir per accedir d'una manera directa al recurs en el teu dia a dia. D'aquesta manera la pràctica de coaching i/o PNL es fa operativa d'una manera més ràpida i pràctica.

A continuació surt del cercle i repeteix els passos 2 i 3. Pots repetir-ho les vegades que necessitis fins a tenir la certesa de poder accedir d'una manera ràpida i directa. No obstant això no t'obsessions amb la perfecció.

Extrapolant el cercle d'excel·lència personal a situacions concretes.

4.- Ara fora del cercle, Identifica algunes de les situacions en què volguessis tenir aquest estat, però veient l'experiència com des de fora, sense submergir-t'hi.

Tan aviat com hagis detectat el nou context, introdueix-te al cercle. Submergeix-te ara en l'experiència i observa les variacions en el teu estat intern. Reviu la situació nova amb les sensacions incorporades en el cercle d'excel·lència personal. Per reforçar, activa les tres àncores. Hauries de reviure aquesta situació en plenitud de recursos.

Surt fora del cercle i observa si l'estat de plenitud de recursos continua operatiu. Reforça si cal tornant a introduir-te en el cercle.

Concloent

Pots utilitzar aquesta tècnica de PNL en multitud d'ocasions. Si necessites confiança per fer una presentació. O determinació per deixar de fumar. Potser per motivar-te per apuntar-te a un gimnàs (i sí, anar regularment, 😆 ).

Recorda que pots invocar el cercle d'excel·lència personal activant les tres àncores. Però, això sí, abans hauràs de fer la pràctica.

Fins el proper article rep una cordial salutació,

www.josepguasch.com

Anteriors articles relacionats: Com viure una emoció amb equanimitat; Submodalitats de PNL i superació personal; El principi d'intenció positiva en PNL; Despertar consciència i PNL; Acceptació i responsabilitat; El perdó i les posicions perceptives; Posicions perceptives i empatia; Consulta de PNL Online i presencial a Sabadell

Següent article relacionat: Meditació del somriure interior

Vols posar en pràctica el cercle d'excel·lència personal?

T'agradaria conèixer més tècniques de PNL per a l'èxit en els teus objectius?
Demana'm informació gratuïta i sense compromís!
Consulta de PNL, presencial i Online

El cercle d'excel·lència personal i professional, tècniques de PNL a Sabadell, Terrassa i online. Josep Guasch, coach , psicoterapeuta. Consulta de psicoteràpia i coaching (Ansietat, acompanyament i estratègies per aprimar, deixar de fumar, autoestima, addiccions, etc ...)

BLOG

Hipnosi per parlar en públic, com superar la glosofòbia

Hipnosi per parlar en públic, superar la glosofòbia, Sabadell, Terrassa i online. Josep Guasch, psicoterapeuta, coach , consulta de coaching i psicoteràpia (PNL, Hipnosi, Teràpia Gestalt, Anàlisi Transaccional, Nen interior, coaching per a fatiga pandèmica)

Hipnosi per parlar en públic, consulta a Sabadell i online

La por a parlar en públic és una cosa molt habitual.

Superar la glosofòbia és possible. Per glosofòbia entenem la por a parlar en públic. Etimològicament del grec "glosso" (llengua) i "fobos" (por).

El temor a exposar-se davant d'una audiència més o menys nombrosa és una cosa habitual. No sempre és senyal que "alguna cosa no funcioni" bé. D'altra banda és cert que pot dificultar les nostres relacions i/o desenvolupament professional.

La hipnosi per parlar en públic és una eina terapèutica de primer ordre. Jo, sovint, la utilitzo en combinació amb tècniques de PNL, amb resultats espectaculars.

Superar la glosofòbia passa per entendre l'origen d'aquesta por a parlar en públic. Els més habituals són la por a quedar-nos en blanc, a fer-ho malament, o al fracàs.

En qualsevol cas, superar la glosofòbia pot precisar una intervenció basada tant en psicoteràpia com en coaching. Sempre depenent de l'origen i intensitat de la por a parlar en públic.

De vegades, uns quants trucs reforçats mitjançant una intervenció d'hipnosi per parlar en públic seran suficients.

Altres vegades, serà necessari un treball basat en psicoteràpia. Especialment si hi ha dificultats associades a una baixa autoestima.

És per això que la teràpia per abordar la por a parlar en públic és, necessàriament, personalitzada. Fins i tot, en ocasions, susceptible de ser abordada amb un altre objectiu per atendre les causes desencadenants. Això és d'especial rellevància quan hi ha ferides emocionals amb origen en la infància. En aquests casos, la hipnosi per parlar en públic és complementada amb la teràpia del nen interior.

Superar la glosofòbia, algunes idees bàsiques.

Evidentment, abans parlar en públic convé repassar bé el tema a tractar. Fer un esquema general, un quadre sinòptic. No obstant això, pretendre aprendre les paraules al peu de la lletra és la millor estratègia per.... Quedar-te en blanc. Si vols pots practicar un parell de vegades per agafar agilitat amb notes, petites cartolines amb títols etc.... Però no pretenguis aprendre't les paraules de memòria.

Un altre element important a destacar. Existeixen components subjectius a l' (eventual) fracàs impossibles de controlar. Aquest és el que té a veure amb el que no depèn de nosaltres. Per exemple si el públic està d'acord o no amb la nostra exposició. Si, pel tema del qual es tracta, s'avorreixen etc.... És bo ocupar-se del que és responsabilitat nostra, estudiar el tema, claredat d' exposició, suport visual etc.... Però no preocupar-nos per allò que no està a la nostra mà.

No obstant això, és bo tenir present quin tipus de públic és el que tindrem davant. Tant per ajustar la profunditat o dificultat del contingut com la manera d' expressar-ho.

Altres vegades la por al fracàs té a veure amb un excessiu perfeccionisme. Aquest fa que prestem una atenció selectiva a qualsevol possible error que cometem (paraula mal expressada, concepte oblidat etc....). L'audiència no percep aquests errors ja que, en realitat, no saben què anem a dir.

El guió d'una sessió d'hipnosi per parlar en públic té en compte aquests elements en un script personalitzat.

Superar la glosofòbia. I si els altres es donen compte?

Una de les pors més esteses és la que "els altres s'adonen que estic nerviós”. Llevat de casos extrems ningú s'adona dels nervis d'un orador. Probablement una mica si hi ha tremolor de mans, suor o ruborització en el rostre. No obstant això, la distància que sovint ens separa de l'audiència fa imperceptible aquests detalls.

Com superar la glosofòbia, online i a Sabadell

Dirigint l'atenció cap a fora podem “sacsejar-nos” la por a parlar en públic.

El veritable problema per superar la glosofòbia és on col·loquem el focus d'atenció. Si focalitzem l'atenció en nosaltres, percebrem amb més intensitat els lleus símptomes de nerviosisme amb la qual cosa augmentaran.

Si dirigim la nostra mirada alerta al públic observaràs com l'ansietat disminueix. Tria per a això unes quantes persones que et semblin més pròximes si ho necessites així. En general a un participant li agrada que el presentador li miri i dirigeixi les seves paraules. Amb això aconseguiràs un benefici secundari.

Alguns formadors fins i tot recomanen reconèixer, obertament, davant del públic que estàs nerviós/a. En general, en fer-ho, disminueixen els nervis. Fins i tot el públic agraeix aquesta sinceritat per part de qui exposa.

Hipnosi per parlar en públic, relacionar-nos amistosament amb la por.

La hipnosi per parlar en públic ens ajuda a fer operatiu el que "ja sabem. Proveeix eines que, posades en pràctica, pas a pas, refermen aquest coneixement. I també ens ajuda a acceptar el que rebutgem.

En primer lloc, per superar la glosofòbia, és necessari aprendre a relacionar-nos amb la por d'una manera diferent. La ansietat (subproducte de la por) és una resposta del nostre cervell límbic quan interpreta que existeix una amenaça. En tractar-se d'una zona més primitiva del nostre cervell és difícil superar-la amb "bones raons". Tanmateix sí que podem aprofitar el tipus d'actitud i energia que desperta en nosaltres, el estat d' alerta.

Amb la hipnosi per parlar en públic comencem prenent contacte, en un trànsit lleu, amb els senyals del cos. Tret de casos molt lleus de por escènica (que no solen anar a una consulta) no aconsello començar, directament, amb les anomenades suggestions positives.

No és la millor idea intentar "manipular" el nostre estat emocional contrarestant amb suposades idees positives. Tot i que ben intencionada, aquesta estratègia no funciona per superar la glosofòbia en el moment que hem d'exposar.

L'ideal és acceptar els nervis i deixar que se'n vagin anant per ells mateixos. Sí que és bona idea respirar una mica més profundament, centrar-nos i des d'aquí relacionar-nos cordialment amb la nostra por. Amb la seva intenció positiva (de seguida veiem això). I des d'aquesta respiració profunda, parar atenció a parlar a poc a poc. Això és una cosa que es pot assajar prèviament.

El centrament un exercici de sensibilització a la hipnosi per parlar en públic.

Si vols aprendre un exercici de centrament pots escoltar l'àudio en el meu article: Centrament i relaxació…. També és un primer pas per sensibilitzar-te a la hipnosi per parlar en públic. I, per descomptat, relacionar-te d'una manera més amable amb la por.

La por a parlar en públic es disfressa de nerviosisme i, en el fons, amaga una intenció positiva. Apartar o preparar el cos per a alguna cosa que interpreta el cervell com un perill. És una manera de protegir-nos. En aquest sentit, la hipnosi, proveeix un mecanisme de col·laboració amb les parts més creatives de l'inconscient. Això és així, especialment en les últimes evolucions de la mateixa, l'anomenat trànsit generatiu o també hipnosi ericksoniana.

Aconseguida aquesta col·laboració, queda obert el camí per a una reeducació emocional que, de vegades, ocorre espontàniament. Altres vegades, podem estimular-la mitjançant la suggestió. Però és important, perquè aquesta tingui efecte, comptar amb la col·laboració de l'inconscient. Sense això últim com a requisit la suggestió sol servir de poc. Això és una cosa que observo en clients que diuen haver provat altres estratègies que han funcionat a mitges. És a dir, han de continuar esforçant-se per sentir-se còmodes.

La por a parlar en públic i la teràpia del nen interior.

Com superar la por a parlar en públic online i presencial a Sabadell

La por a parlar en públic pot tenir a veure amb experiències primerenques.

El paper de la hipnosi per parlar en públic i superar la glosofòbia, pot ser determinant. En primer lloc, amb la hipnosi explorem si hi ha alguna experiència que genera aquesta por a l'exposició. Aquestes experiències, generalment, romanen oblidades o, senzillament, no es relacionen conscientment amb l' actual bloqueig.

Per suposat en casos de llarg recorregut el procés no és curt. Moltes vegades té a veure amb experiències primerenques. En aquest sentit, el treball amb el nen interior s' imposa com a necessari. De totes maneres, els passos a donar estan clars. Normalment recomano tasques per fer a casa i, d'aquesta manera, escurçar els períodes. Amb perseverança es pot aconseguir parlar amb tranquil·litat i entusiasme en públic. Evidentment, sempre que sigui una cosa que estigui alineada amb el que vols.

A vegades, no obstant això, succeeix que, senzillament "som així" des de petits. Parlem doncs d'una predisposició que generalment va acompanyada d'una cosa important. Un mecanisme inconscient de protecció per part de l'inconscient personal. Diguem que és un rastre de les antigues "estratègies de supervivència" d'home primitiu només que "actualitzades". No oblidem que la por compleix una funció de protecció i és, alhora, una emoció bàsica.

Com que es tracta d'un temor irracional amb un fort component somàtic, la sensibilització als senyals del cos forma part d'una cosa bàsica en el procés. A això van dirigides, especialment la/es primera/es sessions.

Hipnosi per parlar en públic, el que aprens en superar la glosofòbia.

Hipnosi per parlar en públic online i a Sabadell

L'inconscient creatiu ens pot facilitar el que ens cal.

A més, durant el procés aprens altres estratègies importants, no només per vèncer la por a parlar en públic. Així, per exemple, el control de l' estrès i l' ansietat. L' habilitat de centrar-te i relaxar-te en entorns quotidians. No menys important és aprendre a connectar amb les sensacions corporals. Aquest component és vital en les estratègies d'intel·ligència emocional. També la capacitat de gestionar la direcció de l' atenció, cap a dins o cap a fora. Aquesta habilitat proveeix d' informació i feed-back intern i extern molt valuosa no solament a l' hora de fer presentacions.

Fins el proper article, rep una cordial salutació,

www.josepguasch.com

Vols millorar la teva qualitat de vida i benestar?
Parlar en públic amb confiança i seguretat?
Vols fer-ho comptant amb la col·laboració del teu subconscient?
Demana ara informació gratuïtament i sense compromís!
Clic per a visites presencials i també online!

Anteriors articles relacionats: Hipnosi, un pont a l'inconscient creatiu; Què és la hipnosi?; Àudios de hipnosi personalitzats

Et convido a participar al meu blog ampliant idees. Per exemple, aportant suggeriments o compartint els teus dubtes a l'apartat al peu del mateix.

Ah!!, i si t'ha agradat i et ve de gust, et convido a compartir l'article. També comentar i / o puntuar amb les estrelles en el resum que trobaràs més avall.

Estàs interessat en un programa personalitzat de coaching i/o psicoteràpia? Contacta amb mi sense compromís!:

– Telèfon: 615.56.45.37 – Mail: jspguasch@gmail.com – Web: Formulari de contacte

Si vols, pots rebre còmodament la meva News Letter amb tots els articles del bloc. També, activitats, promocions i informació interessant i pràctica: – Sí vull rebre la News Letter

Si coneixes algú que pogués estar interessat, en aquesta informació, no dubtis a compartir-la

Hipnosi per parlar en públic, superar la glosofòbia, Sabadell i Terrassa. Josep Guasch, coach , psicoterapeuta, consulta de coaching i psicoteràpia (Assertivitat, lideratge, teràpia de parella, gelos, ludopatia, depressió, coaching per a fatiga pandèmica).

BLOG

Es pot deixar de fumar online, tractament del tabaquisme

Es pot deixar de fumar Online. Josep Guasch, psicoterapeuta, coach , consulta de coaching i psicoteràpia (PNL, Hipnosi, Teràpia Gestalt, Anàlisi Transaccional, Nen interior) a Sabadell i Terrassa. Tractament del tabaquisme online.

Deixar de fumar definitivament online és possible

Vols deixar de fumar i ho has provat diverses vegades?
Creus que necessites ajuda per superar el tabaquisme però no tens temps?
Vols alliberar-te de l' addicció mitjançant un programa fiable i posat a prova?

Saps que hi ha un tractament del tabaquisme online?
Sí, és possible, es pot deixar de fumar online

Jo vaig abandonar els cigarrets fa ja 29 anys. Just quan vaig començar a estudiar psicoteràpia. Vaig anar aplicant, a poc a poc, el que anava aprenent i em va funcionar!

Ara em sento completament satisfet d'haver-ho aconseguit i vull compartir la meva experiència personal i professional. He acompanyat i segueixo fent-ho en la meva consulta presencial de psicoteràpia i coaching a persones que ho volen deixar. També segueixo ajudant a altres persones a superar altres addiccions. Però ara, les noves tecnologies ens obren una nova possibilitat. La teràpia online.

Tens la possibilitat d'accedir al mètode personalitzat Es pot deixar de fumar en línia.

Pots fer-ho mitjançant el tractament del tabaquisme online.

Deixar de fumar des de la comoditat de casa teva

És possible deixar de fumar des de casa, mitjançant la tecnologia online

Des de qualsevol lloc de món de parla hispana.

Mitjançant un programa adaptat a les teves necessitats, personalitat i disponibilitat de temps.

Durant les primeres visites no cal deixar el tabac. Aprendràs una sèrie d'habilitats que t'ajudaran per, quan arribi el moment, alliberar-te definitivament. I és precisament d'això del que va aquest procés, d'alliberar-se definitivament. És el que fa que et sentis satisfet i feliç al poc temps de deixar-ho.

El mètode Es pot deixar de fumar online és, alhora que un programa estructurat, un procés personalitzat. Segueix unes pautes i temps marcats però flexibles.

No és important si ja ho has provat i has fracassat. Com si ho has intentat moltes vegades i no va funcionar. Per descomptat millor si és la primera vegada que ho decideixes. L' tractament del tabaquisme online propicia el contacte amb aquesta part teva que sembla sabotejar-te.

Sabies que aquest (diguem-ne) fumador intern és com un nen petit desorientat?. Sí, hi ha persones que es sorprenen d'aquest descobriment. Qualsevol addicció (i el tabaquisme és una de les més importants) amaga al seu interior un propòsit positiu. Només que s'equivoca en les formes. És com un nen petit que es farta de llaminadures perquè li agraden ... Sense saber que el preu que pagarà serà una indigestió.

'Amb el mètode es pot deixar de fumar en línia tu tries el moment d'abandonar el tabac!!

No hi ha res pitjor que sentir-se obligat a abandonar una cosa que no es vol deixar. "Una part meva vol, però un altre.... "et sona ? En realitat, fins que una persona no està preparada no deixa una addicció. Aquesta és la realitat.

L' tractament del tabaquisme online fa que desitgis deixar de fumar d'una manera natural. I aquest moment arriba sense sentir-te pressionat. Només demano una cosa, fer els exercicis cada dia. Només et demanaran mitja hora diària, no més.

Saps el guany que et suposarà en el futur aquesta mitja hora diària?

Fixa't en aquestes afirmacions

Em resulta cansat caminar i pujar escales. Camino amb vitalitat i pujo escales àgilment.

Tinc un gust amarg a la boca. Tinc un gust fresc i natural en la meva boca.

La meva pell és gris i somorta. La meva pell brilla saludablement.

Estic tossint des que em llevo. Respiro amb profunditat i llibertat.

No assaboreixo bé el que menjo. M'adono de la textura, l'olor i sabor del menjar.

La meva esperança de vida minva amb cada cigar. La meva vitalitat augmenta en deixar de fumar.

Es pot deixar de fumar online, tractament del tabaquisme online

Inconvenients de seguir enganxat, avantatges d'alliberar-te.

Compara les descripcions ... T'estan entrant ganes de deixar de fumar? Evidentment, és un exercici preliminar, va bastant més enllà. El que vull indicar-te és que quan aconseguim desitjar deixar de fumar, és fàcil i ràpid. Llavors el sentiment d'alleujament i alliberament apareix d'una manera natural. És molt diferent a fer-ho lluitant a cada moment amb aquesta altra part que segueix desitjant fumar.

T'agradaria viure la resta de la teva vida encantat d'haver pres aquesta decisió en comptes de tens i a la defensiva?

El tractament del tabaquisme online inclou una sessió d'hipnosi i molt més ...

Una vegada que ho hagis decidit, i amb tot l'après, mitjançant una sessió de hipnosi online rebràs l'impuls necessari per abandonar definitivament el tabac.

Sí, és possible realitzar sessions d'hipnosi en línia!! Evidentment, sempre que hi hagi el teu consentiment. A més aquesta sessió d'hipnosi és completament personalitzada, no es tracta d'una sessió estàndard, la mateixa per a tots. És per aquesta raó, també, que mantenim les sessions prèvies. A la hipnosi personalitzada apareixeran els elements que, en funció de la teva personalitat i biografia com fumador, més puguin influenciar-te positivament.

Avantatges de la teràpia online. Et queda un registre de tot el procés

Una gran col·lecció de recursos per allibertar-te definitivament del tabac.

Un dels avantatges d'aquesta metodologia és que permet gravar totes les sessions, incloent la de hipnosi. De tal manera que tindràs un enregistrament, al teu ordinador, de totes les converses que tinguem. Això té molts avantatges, per exemple:

Et permet repassar el conversat en la sessió quan vulguis.
Tindràs un registre audiovisual de tots els exercicis que fem, i els tindràs amb tu per sempre.
Tindràs aquest mateix registre de la sessió d'hipnosi. Això és important bàsicament per dos motius:
Algunes persones es queden adormides durant la hipnosi i encara que l'efecte és el mateix, no queden molt segures. D'aquesta manera podràs tornar a escoltar-la a casa teva, tranquil·lament, les vegades que vulguis.
Fins i tot, en alguns casos, pot existir certa suspicàcia sobre el que ha passat durant la hipnosi
Si t'interessa reforçar la teva motivació i confiança. La tens perquè l'escoltis les vegades que et calgui.

Aquestes són alguns dels avantatges del mètode es pot deixar de fumar online. Però hi ha més

Què aprens durant el procés de alliberar-te de l'addicció a fumar

Una vegada un client, rehabilitat d'alcoholisme, em va dir que se sentia afortunat de la seva malaltia. Aquesta afirmació, encara que sorprenent a el principi, se sostenia sobre una gran veritat. El que va aprendre sobre ell mateix en el procés de la seva rehabilitació. I és que superar una addicció no és una cosa que s'aconsegueixi "només" amb força de voluntat. Requereix introspecció i estratègia. Conèixer les pròpies debilitats i les fortaleses. Ens ajuda a conèixer les possibles palanques de la nostra motivació.

Tu tries quan deixar enrere el tabaquisme

Saber quins valors propis ens poden ajudar a crear les nostres estratègies de motivació interna. Quins beneficis secundaris donaran suport a la nostra motivació externa.

Podem aprendre també sobre l'origen de la nostra addicció. Qualsevol addicció sorgeix com un alleujament a un dolor intern, o acaba ocupant aquest lloc. Per exemple fumar per alleujar l'estrès, reflexionar, trobar inspiració, etc. Un vegada, un client va confessar ser incapaç de deixar el cigarret de les 11 de la nit. Era el seu moment de descans, el seu alleujament.

Superar una addicció és, a més d'una teràpia, un camí d' autoconeixement i superació personal.

Aprendre a trobar el benefici secundari del tabac ens acosta a les nostres mancances internes. És doncs una manera d'autoconeixement. La bona notícia és que aquestes necessitats no satisfetes poden trobar altres maneres de ser cobertes. D'aquesta manera no tractem simplement el símptoma (fumar) sinó també la causa primera que el produeix.

Aprenentatges específics en el programa “es pot deixar de fumar online”

– Aprens a relaxar-te i gestionar el teu estrès i ansietat. I pots aplicar aquestes tècniques en altres situacions com parlar en públic, la teva professió, relacions… Hi ha en el meu blog un article que, juntament amb altres tracta aquest tema. Si t'interessa pots llegir-lo així com escoltar l'àudio annex: Relaxació i centrament. Per què en psicoteràpia i coaching?

– A identificar i gestionar les teves imatges i diàleg interns. Totes les estratègies internes que dirigeixen la nostra actitud i conducta tenen a veure amb això. Si t'interessa aprofundir una mica més en això et recomano que llegeixis l'article: Les submodalitats de la PNL i la superació personal:

– Reconèixer els valors que dirigeixen la teva vida. Els valors són la font principal de motivació interna.

– En conseqüència aprofundeixes en el teu autoconeixement.

– Una especial tècnica de motivació basada en la Programació Neurolingüística.

– Connectar amb el teu subconscient creatiu per aconseguir la seva col·laboració. Tot això de la mà de la més moderna modalitat en el terreny del coaching. L' Coaching Generatiu.

– Aprendre a fer les paus amb tu mateix, tot i que no entenguis el motiu d'algunes conductes autodestructives. Una mica d'això ja ho he avançat a l'article, i pots trobar més llegint aquest altre article del meu blog: El principi d'intenció positiva en PNL i les necessitats humanes

I el més important, totes aquestes habilitats no només formen part d'un tractament del tabaquisme online. .Són eines de creixement personal que pots aplicar a altres aspectes de la teva vida!

A més, rebràs suport amb àudios i text.

L'autoconeixement és necessari per alliberar-se d'una addicció online

Conèixer les parts que ens mantenen enganxats a l'addicció és una manera d'autoconeixement.

Com és el procés per superar l'addicció

El procés es pot deixar de fumar online es realitza a través de la plataforma Skype. Cada sessió és d'una hora de durada amb suport afegit (àudio i/o text segons el tema que tractem).

Acordem la manera de pagament després de la primera sessió. Pots abonar els honoraris per bizum, transferència o PayPal.

Les fases per de el procés es pot deixar de fumar online

Etapa prèvia.

Durant aquest període segueixes fumant amb normalitat.

Treballem amb els motius que et van induir a fumar i els que encara et mantenen en l'addicció.
Aprens a gestionar les teves imatges i diàleg intern relacionats amb l'hàbit de fumar.
Adquireixes competències per gestionar l' estrès i ansietat
Aprendràs una exclusiva tècnica de motivació i sabràs per què funciona
Aprens a connectar amb la teva saviesa interna així com amb experiències de referència que donin suport a la teva voluntat.
Connectaràs d'una manera natural amb les ganes de deixar de fumar. D'una manera natural, establint un nexe amb les raons de la teva ment i les del teu cor. O el que és el mateix, el teu conscient i el teu subconscient.
Trobes sortides creatives perquè es manifesti d'una manera més saludable el que et va portar a fumar o et manté encara en l'addicció.

Aquesta etapa finalitza quan et sentis ja preparat per dir adéu al tabaquisme. Llavors procedim a la sessió d'hipnosi per deixar de fumar online.

Com ja t'he dit, queda gravada perquè la tinguis i la repassis si ho consideres oportú. I, repeteixo també, és completament personalitzada.

Tenir clar que has triat una vida saludable

Deixant de fumar

Durant aquesta etapa, si ho desitges, podem seguir veient-nos. També hi ha qui prefereix deixar-ho aquí. Per descomptat no és obligat continuar (bo, res en el procés és obligat).
Si ho desitjes t'acompanyaré i reforçaré la teva motivació per enfrontar el millor possible la síndrome d'abstinència. Si has fet bé la feina serà fàcil, però convé tenir cura ja que el perill és l'excés de confiança.

Reforçant el que s'ha après i enfocant-nos cap a la salut

Aquesta ja és l'última etapa del procés. Ens orientem a la salut. Reforcem el que has après i, si escau, treballem amb algun tema que hagi sortit en les anteriors fases.

Durant cada etapa rebràs material addicional per reforçar el teu procés.

Alliberar-te de l'addicció et permet començar una vida saludable i alegre.

De quantes sessions consta el mètode es pot deixar de fumar en línia?

El procés, com he indicat anteriorment, és completament personalitzat. No és un protocol estàndard sinó que s'ajusta a les teves necessitats i biografia com fumador.

La mitjana de sessions està entre cinc i sis però, insisteixo que depèn de cada persona.

El tractament del tabaquisme online és completament personalitzat.

D'altra banda, hi ha la possibilitat (que recomano però completament lliure) de seguir amb unes quantes sessions de seguiment perquè et sentis acompanyat durant els dies després de deixar el tabac.

Pensa en la teva salut, en tot el que pots fer a partir d'ara. Adona't com la teva autoestima millora veient que ets capaç de superar el hàbit. Dóna la benvinguda a una nova sensació de llibertat i creixement personal. I com de diferent et miren els teus éssers estimats i ... també, en tots els diners que pots estalviar des de ja. Has pensat en què ho vas a invertiràs?

Lliure de l'addicció definitivament pots conduir la teva vida a on vulguis

Si tens dubtes, posa't en contacte amb mi sense compromís a través d'aquest enllaç: Josep Guasch, coaching i psicoteràpia – Contacte

I si tens pressa, mitjançant telèfon o WhatsApp 615.56.45.37

Pots veure un dels meus articles en la meva web en el següent enllaç: Deixar de fumar amb hipnosi i PNL. Tractament per al tabaquisme

Rep una cordial salutació,

Vols sentir-te lliure definitivament?
Vols fer-ho d'una manera segura, amb poca "filosofia" i eines pràctiques?
Es pot deixar de fumar online!
Demana ara informació, gratuïtament i sense compromís
¡Visites ONLINE i presencials!

Teràpies per al tabaquisme per internet

www.josepguasch.com

Següent article relacionat: Tips per deixar de fumar. Consells per superar el tabaquisme

Et convido a participar al meu blog ampliant idees. Per exemple, aportant suggeriments o compartint els teus dubtes a l'apartat al peu del mateix.

Ah!!, i si t'ha agradat i et ve de gust, et convido a compartir l'article. També comentar i / o puntuar amb les estrelles en el resum que trobaràs més avall.

Estàs interessat en un programa personalitzat de coaching i/o psicoteràpia? Contacta amb mi sense compromís!: – Telèfon: 615.56.45.37 – Mail: jspguasch@gmail.com – Web: Formulari de contacte

Si vols, pots rebre còmodament la meva News Letter amb tots els articles del bloc. També, activitats, promocions i informació interessant i pràctica: – Sí vull rebre la News Letter

Si coneixes algú que pogués estar interessat, en aquesta informació, no dubtis a compartir-la.

Es pot deixar de fumar online. Josep Guasch, coach , psicoterapeuta, consulta de coaching i psicoteràpia (Assertivitat, lideratge, teràpia de parella, gelos, ludopatia, depressió, etc ...) a Sabadell i Terrassa. Tractament del tabaquisme online

BLOG

Tractament per a la depressió, amb Gestalt, Hipnosi i PNL

Tractament per a la depressió a Sabadell, Terrassa i online. Josep Guasch, psicoterapeuta, coach , consulta de psicoteràpia presencial i online per a estats depressius. (PNL, Hipnosi, Teràpia Gestalt, Anàlisi Transaccional, Nen interior)

Sentir-se superat pels fets, una manera de endinsar-se en la depressió

En el meu article sobre El trastorn depressiu i l'ansietat, veure Article vaig exposar que tots dos comparteixen un mateix origen. Sentir aclaparat per experiències que la persona creu que la desborden.

La resposta a l' ansietat és anticipar (en el que gairebé sempre es fantasieja), preocupar-se i agitar-se. En la resposta depressiva hi ha el tancar-se i aïllar-se.

Avui parlarem sobre el tractament de la depressió i, per descomptat, línies mestres per enfrontar la resposta depressiva. Però abans vull aclarir una cosa:

La definició anterior afecta només dos tipus de trastorn depressiu, les depressions exògenes i les noògenes. Pots trobar la definició d'ambdues en el següent article: La ombra de l'ànima. Quan la vida no té sentit.

Doncs hi ha un altre tipus de depressió (endògena) que és deguda a desequilibris hormonals i de neurotransmissors. No apareix com una resposta a situacions vitals. El tractament per a la depressió endògena ha d'incloure (almenys a el principi) tractament mèdic addicional al psicoterapèutic.

En qualsevol dels tres casos, la bona notícia és que la depressió es cura. Difereix en alguna cosa el procés però és possible sortir de la depressió.
En el tractament per a la depressió atenc especialment les necessitats de cada persona en concret. No hi ha ningú igual pel que no tracte amb protocols estàndard. En funció de cada persona puc utilitzar sis modalitats d' intervenció:

Teràpia Gestalt, PNL, Hipnosi, Anàlisi transaccional, Focusing, Teràpia Nen Interior

Tractament per a la depressió. El clima emocional del deprimit.

L'emoció bàsica que afecta el deprimit és la tristesa. Però

El clima emocional ombrívol és una característica de l'estat depressiu.

aquesta tristesa envaeix de tal manera que afecta la motivació, fins i tot per viure. Apareixen, doncs, la desgana, apatia, falta d'energia, baixa autoestima, absència d'esperança, pessimisme… El rerefons emocional pot ser tan ombrívol que fins i tot inclogui idees suïcides.

No obstant això, és cert que tots podem passar per moments tristos. No obstant això la resposta depressiva es caracteritza per una estabilització permanent en el clima emocional de la persona. Pots veure seguint el següent enllaç les diferències entre tristesa i depressió: Veure article

És important conèixer aquesta diferència per no caure en falsos alarmismes. La tristesa és una emoció bàsica i saludable quan és expressió de la retirada per assumir una pèrdua. Només si s'instal·la definitivament a la persona podem començar a pensar en un tractament per a la depressió.

Símptomes del trastorn depressiu.

Si bé tractaré en un altre article els símptomes físics i psicològics de la depressió, afegeixo alguns a títol orientatiu:

El deprimit sent que ha perdut la energia, i amb ella la motivació fins i tot per viure.
La capacitat de gaudi ha desaparegut deixant lloc a una apatia profunda.
El diàleg intern és negatiu i pessimista.
La persona deprimida pot patir trastorns del somni.
També són habituals els trastorns alimentaris en ambdós extrems. Des d'una desgana extrema als afartaments compulsius.

Símptomes de la depressió, psicoteràpia a Sabadell

Els símptomes de la depressió

En general els símptomes depressius tenen un punt central, tristesa amb apatia i falta d'energia. Per aquest motiu, en ocasions, la persona deprimida ha estat considerada com una persona indulgent i feble de caràcter.

No obstant això, s'ha demostrat que el cervell de la persona deprimida Mostra alteracions evidents:

D'una banda el segment prefrontal esquerra de l'escorça cerebral evidencia una alta activitat en el flux sanguini. Això és simptomàtic dels pensaments negatius característics.
La hipòfisi també evidencia un anormal flux sanguini en períodes depressius.
Baixos nivells de serotonina (l'hormona de la felicitat)
Així mateix es detecten baixos nivells de certs neurotransmissors com la dopamina (precursor, de la norepinefrina)

Tal com he indicat abans, utilitzo diferents modalitats d' intervenció en psicoteràpia. Teràpia Gestalt, hipnosi, PNL, anàlisi transaccional, focusing i nen interior. Sempre en funció de cada persona. A continuació les característiques de cada teràpia, en concret les tres primeres, en el tractament per a la depressió.

Tractament de la resposta depressiva amb teràpia Gestalt

La teràpia Gestalt considera que tractem amb persones que tenen un problema, no que són un problema. Així, per exemple, preferim parlar d'una persona amb símptomes de depressió abans que d'algú depressiu. Mantenim el marc holístic de la persona com un ésser únic i individual.

No som partidaris de "estandarditzar" amb protocols el tractament per a la depressió. Creiem que cada persona pot sortir de la depressió utilitzant els seus propis recursos. I cada un de nosaltres tenim creences, criteris i capacitats subtil o radicalment diferents.

D'altra banda preferim parlar de resposta depressiva enfront de depressió. Aquest terme no cosifica el trastorn depressiu com si fos una cosa aliena a la persona i que, en algun moment, "la posseeix" (metafòricament parlant). D'altra banda reubica la responsabilitat del procés de sortir de la depressió en la persona.

Alguns elements que la teràpia Gestalt contempla en el tractament per a la depressió

Cadascun dels apartats següents es consideren com possibilitats a contemplar, en la valoració gestàltica. Bàsicament es tracta d'identificar les àrees que han de ser ateses en aquesta persona. A partir d'aquí establir un pla d'acció.

Refrenar l'impuls a l'acció.

Aquest mecanisme, en teràpia Gestalt, és anomenat retroflexió. Provoca que la persona es faci a si mateixa el que no s'atreveix a exterioritzar. L'acció desitjada és bloquejada i l'energia es torna contra ella mateixa. D'aquesta manera el retroflector pot tornar-se en el pitjor enemic de si mateix. Així, per exemple, si sovint reprimim els nostres impulsos per defensar-nos davant els atacs d'altres persones, aquesta energia pot tornar-se en contra nostra en forma d'agressió. El resultat és que ens agredim, bé sigui verbalment o fins i tot físicament.

Les somatitzacions són un dels resultats finals de la retroflexió. Així són típics els símptomes com cefalees, mal de panxa, úlceres, migranyes ... Per descomptat no és així en tots els casos, però convé tenir-ho en compte. Especialment si no s'identifica cap causa que provoqui aquestes molèsties.

L' suïcidi és l'exemple extrem de la retroflexió.

La importància del suport relacional

Importància del suport d'amistats i persones estimades en la depressió

Importància del suport relacional en la depressió.

Entenem per suport com els recursos al nostre abast per sortir d'una situació difícil. En el cas de el tractament de la depressió el suport relacional (amistats, parents ...) és de vital importància.

La persona deprimida ha perdut, d'una banda, la capacitat de relacionar-se. D'altra banda sembla donar poca importància a les relacions. Però no només això, en no poques ocasions, tem "ser vista". I en aquest "ser vista" incloc l'expressió dels seus sentiments de dolor, tristesa i pèrdua.

Assumptes pendents

Una de les creences més devastadores per al deprimit és la seva sensació de incapacitat per sortir de la depressió. Sovint aquesta creença està basada en experiències anteriors que no es van tancar adequadament a nivell emocional. Poden ser, per exemple, traumes, duels, pèrdues (d'ocupació d'estatus social, d'una amistat ...)

Això genera una sensació de inadequació personal en primer lloc. I en segon lloc unes expectatives negatives pel que fa a el món i els altres. Com a resultat l'esperança, tan necessària per enfrontar aquests processos, es veu diluïda. En el meu article sobre el trastorn depressiu i d'ansietat adjunt alguns consells per mantenir l'esperança. Veure aquí l'article.

Tractaré en un altre article més àmpliament el tractament de la depressió amb teràpia Gestalt. De moment valgui dir que la Gestalt teràpia genera un efecte vivificador al client.

Tractament per a la depressió amb PNL

El tractament de la depressió amb programació neurolingüística té alguns punts en comú amb la teràpia Gestalt. Un d'ells és el concepte acceptació i responsabilitat, he annexat un enllaç a l'article per a no repetir-me

De la Gestalt també recull el com es viu una experiència més que el Què de la mateixa. La PNL va derivar d'això, el treball amb les submodalitats. La forma en què les experiències són registrades i viscudes (o reviscudes) en el nostre cervell. Així, per exemple, no es viu de la mateixa manera un record registrat en color que en blanc i negre.

Com aquesta hi ha moltes altres possibilitats. Així, no són gratuïtes expressions com "ho veu tot molt fosc” o “tenir una motxilla pesada”, “una vida sòrdida” (etimològicament brut o amb taques)" etc..

Annex, com abans, enllaç a un article del meu blog que amplia aquest concepte: El treball amb submodalitats

La PNL i la intenció positiva

La importància de l'benefici secundari en el tractament de la depressió, consulta a Sabadell

Respectar i mantenir la intenció positiva de la depressió.

Hi ha una pressuposició bàsica en PNL, a saber: "Tota conducta té (o alguna vegada la va tenir) una intenció positiva”. És difícil, quan per primera vegada s'escolta això, acceptar-ho. No obstant això aquesta pressuposició va de la mà d'una altra: “A cada moment ho fem el millor que sabem i podem segons el nostre model de món.”

A vegades, aquestes estratègies es congelen i repeteixen indefinidament tot i que van ser útils en el seu moment. Fins i tot és possible que hàgim desenvolupat habilitats més que suficients per a enfrontar, ara, aquesta situació que vam viure en el passat. I, per descomptat, fer-ho d'una manera més creatiu, però .... Coneixes aquesta història d'un elefant?

Diuen que el domador d'un circ va recollir un elefant nadó. Per començar a entrenar-lo el va lligar a una estaca clavada a terra. Com l'elefant era molt petit no tenia força suficient per arrencar l'estaca. Ho va intentar una i mil vegades, però encara era petit per aconseguir-ho. Així van passar els anys, el petit elefant es va transformar en un elefant adult amb la mida i la força pròpia de la seva edat. No obstant això, va seguir tota la seva vida lligat a aquesta petita estaca, sense atrevir-se a arrencar-la. I tot perquè, de molt petit, no va poder fer-ho.

Va aprendre a creure que era impossible arrencar l'estaca de molt petit, i així va seguir d'adult.

De la mateixa manera, alguns nens petits aprenen formes de cridar l'atenció. Així, en alguns casos, una depressió pot ser (encara que no sempre ho sigui) una forma de cridar l'atenció.

En el meu article El principi d'intenció positiva en PNL amplio aquest concepte.

El tractament de la resposta depressiva amb PNL i la Transformació Essencial.

És important tenir present que aquesta intenció positiva, també anomenada benefici secundari en altres escoles terapèutiques, no sempre obeeix a una intenció conscient. Sovint són estratègies profundament arrelades al subconscient.

Connirae & Tamara Andreas, van desenvolupar el procés anomenat La Transformació Essencial. En aquest van portar el concepte d'intenció positiva de la PNL a la seva màxima expressió. Aquesta modalitat permet, partint del símptoma o símptomes, conduir a el nucli mateix de l'Ésser. I això ho fa a través dels anomenats estats essencials.

Es tracta d'estats interns subjectius dotats d'una profunda comprensió. Des d'aquesta comprensió el símptoma és acceptat i integrat de tal manera que és completament transformat.

Els virus mentals de la depressió

La teràpia de virus mentals s'utilitza contra la depressió

Robert Dilts, un dels actuals "gurus" de la PNL va desenvolupar el concepte "virus mentals”. El va definir com una part nostra que es desconnecta tant de les nostres intencions conscients com de les inconscients. De tal manera que adquireix "vida pròpia" així com una intencionalitat completament incomprensible i falta de coherència.

Posteriorment Donald Lofland va desenvolupar el treball amb els virus mentals. Dissecciona la depressió com la superposició de dos tipus de virus mentals, el desencadenant complex i el restrictiu.

Resumint molt, els desencadenants funcionen sota la premissa de l' associació d'idees. Així un estímul és associat a una conducta o estat intern. Quan aquesta associació es perpetua en contextos en què no compleix amb una funció útil es desvincula de la seva funció inicial i apareix el virus.

L' virus restrictiu està íntimament relacionat amb la culpa. En la seva estructura prèvia està sostingut per guions interns restrictius del tipus: “No puc”, “em costa molt”, “no hauria”, “he de”. Afecten un nucli molt profund de la identitat i, generalment, responen a missatges parentals introyectados.

L'avantatge de la feina amb els virus mentals és la seva claredat de formulació i pragmatisme.

Tractament per a la depressió amb Hipnosi

La depressió pot tractar-se amb hipnosi

El tractament de la depressió amb hipnosi adopta tres orientacions bàsiques.

1.- D'una banda identificar les experiències viscudes com doloroses i que romanen improntadas en el subconscient. Adquireixen la rellevància de "experiències de referència"que són evocades una vegada rera un altre com un ressò davant estímuls externs que, aparentment, no tenen res a veure.

El treball següent consisteix a re-empremtar (amb o sense hipnosi) aquestes experiències. Aquest treball de re-empremta és una resignificació que dóna un altre sentit i direcció al viscut, inicialment, com una cosa traumàtica.

2.- El tractament de la depressió amb hipnosi recorre regularment a la suggestió. Aquesta és una segona forma de treball. No la recomano no obstant si no és en cooperació amb l'anterior línia de treball i investigació o bé amb la següent.

3.- El treball amb el trànsit generatiu , també anomenat hipnosi ericksoniana. Suposa un avanç significatiu mitjançant el qual s'estableix un diàleg i cooperació entre el conscient i el subconscient.

El subconscient, així entès, no és només un receptacle d'experiències més o menys doloroses. Pot ser, també, una font d'inspiració, significat i recursos. La hipnosi en el tractament de la depressió facilita aquesta col·laboració

Fins el proper article, rep una cordial salutació,

www.josepguasch.com

Pateixes de depressió o ansietat i vols sentir-te alliberat?
Necessites un tractament personalitzat o més informació?
Demana ara informació gratuïtament i sense compromís!

Clic per a visites presencials! I també visites online a Skype

Anterior article relacionat: L'ombra de l'ànima. Quan la vida no té sentit

Et convido a participar al meu blog ampliant idees. Per exemple, aportant suggeriments o compartint els teus dubtes a l'apartat al peu del mateix.

Ah!!, i si t'ha agradat i et ve de gust, et convido a compartir l'article. També comentar i / o puntuar amb les estrelles en el resum que trobaràs més avall.

Estàs interessat en un programa personalitzat de coaching i/o psicoteràpia? Contacta amb mi sense compromís!:

– Telèfon: 615.56.45.37 – Mail: jspguasch@gmail.com – Web: Formulari de contacte

Si vols, pots rebre còmodament la meva News Letter amb tots els articles del bloc. També, activitats, promocions i informació interessant i pràctica: – Sí vull rebre la News Letter

Si coneixes algú que pogués estar interessat, en aquesta informació, no dubtis a compartir-la.

Tractament de la depressió, a Sabadell, Terrassa i online. Josep Guasch, coach , psicoterapeuta, consulta de psicoteràpia online i presencial (Ansietat, acompanyament i estratègies per aprimar, com parlar en públic, deixar de fumar, autoestima, addiccions, etc ...)

BLOG

Relaxació i Centrament, per què en psicoteràpia i coaching?

Relaxació i centrament, pràctica a Sabadell, Terrassa i online. La millor versió de tu mateix. Josep Guasch, psicoterapeuta, coach , sessions de coaching online i presencial (PNL, Hipnosi, Teràpia Gestalt, Anàlisi Transaccional, Nen interior, coaching fatiga pandèmica) Sabadell i Terrassa

Relaxació i centrament ens faciliten accedir als nostres recursos i fer-los operatius. Josep Guasch, coaching i psicoteràpia a Sabadell i Terrassa

Alineació de recursos en el centrament

Crec que tota sessió terapèutica ha de començar amb una alineació de recursos per a un fi. I aquest alineament ha de ser conscient i relaxada. Relaxació i centrament són dues pràctiques que faig servir sovint per a gairebé tot tipus de teràpies. I, precisament, per alinear recursos i capacitats. Tant si parlem de addiccions com el tabaquisme, ludopatia, trastorns d'alimentació… com per a la ansietat i / o el estrès o fins i tot per millorar l' autoestima. En totes aquestes situacions, i moltes altres, la pràctica de relaxació i centrament és un excel·lent suport. Però, sobretot, és un punt de partida que dota de solidesa i consciència al procés. I això és vàlid en qualsevol procés de coaching o de psicoteràpia. Els motius els vaig exposar en l'anterior article:

El centrament, estat de relaxació alerta i font de recursos:

Actualment s' utilitza en les més recents modalitats terapèutiques. En aquest post incloc, al final, una relaxació i meditació guiada per cultivar l'estat de relaxació alerta propi del centrament. Aquesta pràctica està basada en els principis del coaching i trànsit generatiu. Una pràctica que t'ajudarà a visibilitzar la millor versió de tu mateix.

Quina és la diferència entre meditació, relaxació i centrament?

De la mà del mindfulness es van actualitzar certes tècniques de meditació, especialment inspirades en el budisme tibetà. Posteriorment, es van adaptar a intervencions terapèutiques.

La relaxació és l'estat previ necessari per a la meditació. La primera es refereix al cos mentre que la segona se centra més en la ment. Un cos relaxat és aquell que no manté més que les tensions necessàries per expressar conductes. Una ment meditativa és una ment atenta, però no necessàriament al xerroteig mental.

La meditació afavoreix una concentració relaxada, per exemple en la respiració. També pot concentrar-se en sensacions corporals, sentiments o pensaments com a objecte d'observació. Sempre observant, sense jutjar ni pretendre canviar.

Relaxació i centrament, ambdues pràctiques s'adapten a qualsevol procés de coaching i psicoteràpia. De fet és una pràctica rescatada pel coaching generatiu, la més actualitzada evolució en el món del coaching i la PNL. I la pràctica de base que et permet aconseguir la millor versió de tu mateix.

Relaxació i centrament i altres pràctiques de meditació i psicoteràpia

La pràctica de relaxació i centrament ens posa en contacte amb l'inconscient col·lectiu i la Saviesa dels Arquetips. Josep Guasch, coaching generatiu i psicoteràpia transpersonal a Sabadell i Terrassa

El centre ens ajuda a connectar amb la Saviesa Universal

Relaxació i meditació són pràctiques que solen realitzar-se en entorns especials. L' centrament, si bé és una pràctica que pot reforçar-se amb disciplina, és per naturalesa una pràctica que s'estén al dia a dia.

I aquesta és la important aportació del coaching generatiu. Aconseguir que la pràctica de relaxació i centrament sigui operativa en el dia a dia.

Una pràctica meditativa molt terapèutica és la meditació del somriure interior. Encaixa i complementa a la perfecció les tècniques de relaxació i centrament.

Des de fa uns anys, s'ha popularitzat en l'àmbit del coaching una frase: “la millor versió de tu mateix”. És una frase que “sona molt bé” però que hem de contemplar com el que és. Dit d'una altra manera, una visió, un nord, no és una cosa a la qual puguem aspirar immediatament. És més aviat un anar aconseguint-ho i construint dia a dia. Per anar acostant-nos a aquest nord les pràctiques de relaxació i centrament ens van donant referències; senyals en el camí. Però sobretot…

La millor versió de tu mateix s'ha de reflectir en el quotidià.

T'ha passat alguna vegada, que després d'una pràctica de relaxació, ioga, meditació… surts com nou? ¿I no t'ha passat que al poc d'acabar, una ximpleria et treu de polleguera? Doncs bé, el centrament el que pretén és precisament ser una pràctica operativa en la quotidianitat. No solament una pràctica restringida a espais i moments allunyats del dia a dia. També un estat meditatiu, alerta i serè que desplega intel·ligència emocional en la quotidianitat. I, per descomptat, connecta amb això que anomenem la millor versió de tu mateix.

Això no suposa assolir un suposat estat de beatitud interna que ens alleugi de la realitat. Les pràctiques de relaxació i centrament han de permetre'ns conviure amb les emocions i sentiments. Sense negar-los ni reprimir-los, però tampoc deixant-nos engullir per ells. La Crida “millor versió de tu mateix” ha de conviure amb la millor expressió del món emocional.

Com s'aconsegueix aquesta serenitat alineada amb els recursos interns en les tasques diàries

Per a això recorrem a diferents elements heretats de la PNL i l' hipnosi ericksoniana. Els citaré però desplegar una explicació de cada un excedeix la intenció d'aquest article. De totes maneres els podràs intuir en la pràctica annexa al final del post.

En primer lloc, les experiències de serenitat i relaxació alerta són específiques, concretes. No es tracta de suggestions vagues i difuses. Són moments que l'explorador ha viscut en el seu dia a dia.
Les experiències de relaxació i centrament són evocades a través dels records sensorials, no mitjançant conceptes.
Són viscudes en posició dissociat i associat. La primera facilita l'observació, la segona l'exposició.
L'experiència és ancorada, preferentment amb àncores tàctils. Això és així per poder portar-la a moments de dificultat.
Durant la pràctica es configura un "pont al futur”. Mitjançant aquest imaginari pont, s'associa el viscut amb moments específics de la vida quotidiana. Aquesta és una visió específica del coaching generatiu. Associar estats interns d'excel·lència personal amb situacions concretes del dia a dia.

La triple consciència i la recerca de l'excel·lència personal

Seguint el treball de Robert Dilts i Stephen Gilligan, dos dels actuals "gurus" de la PNL, i promotors del coaching generatiu, la consciència pot diferenciar-se en tres aspectes:

Consciència somàtica.
” ” cognitiva.
Ment de camp.

Cadascuna d'aquestes distincions de la consciència pot desenvolupar-se en tres graus:

El nivell primitiu: totalitat sense autoconsciència. És l'estat típic d'un nadó.
La percepció de l' ego: autoconsciència però havent perdut el sentit de totalitat. Nivell de l'home mitjà.
El nivell generatiu: autoconsciència diferenciada a la totalitat. Precisament del nivell generatiu pren el nom el coaching generatiu.

I, per descomptat, tot això encaixa amb la proposta de definició que, en el seu moment, vaig fer del coaching. “Acció amb consciència”.

Relaxació i centrament, l'aproximació a la nostra autenticitat

el self és l'observador que ens transfereix informació objectiva sobre nosaltres. Josep Guasch, psicoterapeuta, coach , consulta de coaching generatiu, psicoteràpia transpersonal i pnl de tercera generació a Sabadell i Terrassa

El reflex que, de nosaltres mateixos, ens ofereix el nostre centre

Un primer pas és reconèixer en les nostres vides aquests moments de consciència generativa ... .El segon pas és aprendre a evocar-los per portar-los a la realitat terrenal. El tercer pas… practicar sovint. La pràctica que al final incloc ens ajuda a connectar amb el nostre centre. Hi ha qui l'anomena essència, la millor versió de tu mateix, self, si mateix… el nom és igual, si bé , sota el meu punt de vista, l'últim terme és el que més s'aproxima . L'important és la teva perícia per connectar amb ell en el teu dia a dia. I per això la pràctica és imprescindible.

Invocar el teu centre, la millor versió de tu mateix. La pràctica

Avui incloc una primera pràctica per trobar-nos a nosaltres mateixos en aquest estat de relaxació i centrament. L'enregistrament és casolà doncs un enregistrament així en un estudi professional suposa una inversió prohibitiva. Ah!! I abans de començar amb la pràctica un parell d'instruccions. Primer identifica tres o més moments de la teva vida en què et vas sentir especialment relaxat i empoderat. Han de ser tres o més moments específics, concrets dels que recordis lloc, entorn, persones. En un moment de la pràctica de relaxació i centrament et demanaré que els recordis. En segon lloc, en un moment de la inducció et demanaré que portis les dues mans al centre del teu pit. Serà una mena de senyal que després podràs portar al teu dia a dia. De tal manera que puguis associar aquesta millor versió de tu mateix durant la pràctica a la teva quotidianitat.

Nota per a les persones molt mentals i / o crítiques

Aquesta inducció està dissenyada segons els paràmetres del llenguatge (diguem-ne) “que utilitzava Milton Erickson”. Es tracta d'uns girs i expressions gramaticals per facilitar la relaxació. Per això, és probable que alguns temps verbals, predicats o construccions et cridin l'atenció… o no. No busco en aquest cas la correcció gramatical, només l'eficàcia. Senzillament deixa't portar. Aquesta pràctica et portarà tan lluny fins on tu et deixis. Per connectar amb la millor versió de tu mateix, comença amb la pràctica. Per a això, clica en el següent enllaç.

Exercici de relaxació i centrament
(durada 37 minuts)

T'agradaria provar aquesta exclusiva modalitat de coaching?
Demana ara informació gratuïtament i sense compromís!
Fes clic a la imatge!

Avís legal: L'anterior àudio forma part d'un treball més ampli degudament registrat i emparat per drets d'autor. Queda autoritzada la seva divulgació i / o ús terapèutic sempre que s'esmenti explícitament o implícitament el seu origen. No queda autoritzat el seu ús amb finalitats lucratives o de promoció d'altres productes, llevat consulta prèvia.

Fins el proper article, rep una cordial salutació.

www.josepguasch.com

Anterior article relacionat: El centrament, estat de relaxació alerta i font de recursos

Següents articles relacionats: Com viure una emoció amb equanimitat, la teràpia dissociadora , Equilibri emocional, centrament en acció i coaching generatiu, Meditació del somriure interior

Et convido a participar al meu blog ampliant idees. Per exemple, aportant suggeriments o compartint els teus dubtes a l'apartat al peu del mateix.

Ah!!, i si t'ha agradat i et ve de gust, et convido a compartir l'article. També comentar i / o puntuar amb les estrelles en el resum que trobaràs més avall.

Estàs interessat en un programa personalitzat de coaching i/o psicoteràpia? Contacta amb mi sense compromís!: – Telèfon: 615.56.45.37 – Mail: jspguasch@gmail.com – Web: Formulari de contacte

Si vols, també pots rebre còmodament la meva News Letter amb tots els articles del bloc. També notícies, activitats, promocions i informació interessant i pràctica: – Sí vull rebre la News Letter

Relaxació i centrament, pràctica a Sabadell, Terrassa i online. La millor versió de tu mateix. Josep Guasch, coach , psicoterapeuta, consulta de coaching online i presencial (Assertivitat, lideratge, teràpia de parella, gelos, ludopatia, coaching fatiga pandèmica) Sabadell i Terrassa.

BLOG

El centrament, estat de relaxació alerta i font de recursos

L' centrament i el centre. L'estat coach Josep Guasch, psicoterapeuta i coach . Consulta de coaching generatiu a Sabadell, Terrassa i online. PNL, Hipnosi, Teràpia Gestalt, Anàlisi Transaccional, Nen interior, Tractament per fatiga pandèmica. .
Membre de FEDINE, carnet professional núm. 9712

El centrament. Coaching generatiu a Sabadell

El Secret que seu al Centre, sap

En el següent article he inclòs, per primera vegada, un àudio amb un exercici de centrament. Sovint utilitzo aquest exercici com a base per a qualsevol procés. Bé sigui deixar de fumar, acompanyament per aprimar. També per al estrès, trastorn d'ansietat, i en general per a augmentar la sensació de pau, Seguretat i felicitat. Però… Què és això que anomenem el centrament?

(Pots escoltar l'àudio a la fi del següent post: Relaxació i centrament, Per què en coaching i psicoteràpia?)

El centrament és una pràctica bàsica del coaching generatiu, si bé no és original d' aquesta modalitat terapèutica. Podem trobar-lo en altres tipus de teràpia transpersonal. Per exemple en la psicologia de l'autorealització d'Antonio Blay. En aquest post examinarem aquest estat intern i una aproximació a l'Estat COACH. Una ampliació del primer.

El centre el lloc de la millor versió de tu mateix, l'excel·lència, l'essència….

Algunes de les paraules d'aquest subtítol s'apropen al concepte del Centre o el centrament. No obstant això, com va dir Allan Santos una vegada, “res que puguem dir sobre el centre, és el centre”. Les paraules simplement ens apropen. De la mateixa manera que un interruptor pot servir per encendre la llum, però no és la llum, les paraules poden servir per evocar l'estat de centrament, però no són el centre. I dic això perquè moltes vegades es dóna més importància al que es diu que al que es viu.

A mi m'agrada definir el centre com el nucli més profund de la nostra identitat. El centrament és el procés pel qual ens apropem a aquest centre. Es caracteritza per un estat de relaxació alerta que és plenament operatiu en la quotidianitat. És doncs, una sensació sentida a través de la qual podem fer fluint, fins i tot en situacions d'estrès. Com sensació sentida, la connexió amb el cos és molt més important que les maniobres de la ment pensant.

La qualitat dels nostres estats interns influeixen en la manera en què sentim i fem el que fem. Per tant, un estat intern centrat optimitza el nostre acompliment i ens apropa a interpretacions de la realitat molt més enriquidores i inspirades. Així doncs, amb el centrament afloren els nostres recursos per fer-los operatius en la quotidianitat.

Alhora, el centrament és la base del que, en coaching generatiu, es diu l'estat coach. Una metàfora el significat de la qual veurem més endavant.

Hèstia, tornar a casa, el foc de la llar, i dels temples dels déus.

El centrament en PNL de tercera generació. Coaching i psicoteràpia a Sabadell

Hèstia, la guardiana del foc del temple, de la llar, i del foc interior.

Una de les frases metafòriques que s'utilitzen per parlar del centre és la de “tornar a casa”, en el sentit de tornar a la llar. És una altra manera de referir-se al jo no condicionat. Té a veure amb la saviesa del Nen Interior. Els grecs tenien en Hèstia la figura de la Deessa de la Llar. Era una Deessa invisible, no representada per escultures ni pintures. Però era present a totes les llars en forma d'un suau foc al centre de la llar.

A més Hestia era la Deessa que estava present en tots els temples dels Déus, també en forma d'un foc suau. És precisament el Foc d'Hestia el que atorgava la qualitat de Sagrat als Temples i les llars.

He utilitzat la metàfora d'Hèstia per il·lustrar, d'una manera semblant, el que significa el Centre. Estar centrat afavoreix que la nostra energia (sigui la que sigui) flueixi d'una manera constructiva. Així, per exemple, la ira pot convertir-se en determinació i energia, la mandra en descans reparador, la por a cautela…i, de la mateixa manera, constitueix la base d'un estat intern més ampli, l'estat coach

El centrament, recordar-nos de nosaltres mateixos

“Una de les formes de ser feliç, és recordar els moments de felicitat "

Aquesta cita, que no recordo de qui és, il·lustra una manera d'acostar-nos al centre.

Alguns venedors tenen una curiosa pràctica. Anoten en una llibreta especial totes les vendes que han finalitzat amb èxit. A la seva manera il·lustren una mena de registre d'èxits. Llavors, cada vegada que s'enfronten a una visita difícil, repassen, cinc minuts abans, la seva llibreta d'èxits. D'aquesta manera connecten amb els seus recursos reals, posats en pràctica en algun moment, per fer-los operatius en el moment necessari.

Quan invoquem el nostre centre, romanem en una connexió creativa amb el nostre cos i recursos. Estem relaxats i atents, Oberts i concentrats, sostenint la dificultat creativament. Podem, com va dir un pensador, "Enfadar-nos en la mesura justa, amb la persona adequada i expressar-ho adequadament ". El centrament roman en contacte amb la realitat, Per tant, no és, un estat de beatitud passiva.

Per descomptat aquesta capacitat és susceptible de ser entrenada i millorada dia a dia. Per a la seva consolidació hi ha dos tipus de pràctiques bàsiques:

La pràctica constant de l'estat de centrament, és en si un objectiu. Com he dit abans veurem en el proper article una pràctica inicial.
Recordar l'estat en el nostre dia a dia, especialment davant un repte o dificultat. De poc serveix la pràctica del centrament si no som capaços de fer-ho operatiu en la quotidianitat. Per això podem servir-nos d'algunes estratègies com l'ancoratge de la PNL.

Josep Guasch, coaching i psicoteràpia a Sabadell

Durant el centrament rebem el moviment extern des de la quietud interna

El centrament. Ment de principiant, acceptació, confiança i curiositat.

Quan ens enfrontem a una dificultat, sovint ens bloquegem en pensaments reiteratius. És possible que el nostre cos es tensi i les nostres emocions ens facin sentir malestar. Ens mantenim en un estat de ruptura definit pel coaching generatiu com:

Estat CRASH.

Contret , tens.

Reactiu en lloc de proactiu.

Analitzant el "problema" en bucles reiteratius. Donant voltes i més voltes.

Separat, desconnectat dels nostres recursos i la creativitat.

Herit emocionalment (H de "herido"). Malestar, estrès, enuig ....

Aquest estat, és diametralment oposat a l'estat coach. El concepte "ment de principiant", adoptat del budisme, ens situa en un estat intern de curiositat creativa. Aquest és el vincle que he assenyalat abans amb la ment no condicionada, relacionat amb l' infant interior.

Acceptem relaxadament el repte o dificultat, confiem en els nostres recursos per solucionar-lo permetent que aflori la nostra creativitat. Podem il·lustrar-ho com:

Estat COACH

Centrat . Vinculat amb la consciència somàtica.

Opening. Obert, estat de receptivitat a solucions innovadores. Consciència de camp.

Atent. atenció conscient (de l'anglès "Awareness", més o menys "despert"). Vinculat amb la curiositat.

Connectat. Amb l'objectiu, els recursos, les persones i, sobretot amb un mateix. També connexió de les tres ments assenyalades abans. (Somàtica, de camp i cognitiva)

Holding. de l'anglès, sostenir la dificultat (no és el mateix que "aguantar").

Adjunt un article en el qual Robert Dilts defineix el “estat coach” “secrets del coaching generatiu“

Existeixen diferents pràctiques per consolidar i millorar l'estat de centrament. En el proper article he inclòs un àudio amb una pràctica inicial de centrament. Però no oblidis que és només la primera “C” de l'estat COACH. Hi ha més feina després.

El centrament, estat coach i coaching generatiu.

T'agradaria provar aquesta exclusiva modalitat de coaching?
Demana ara informació gratuïtament i sense compromís!
Fes clic a la imatge!

Rep una cordial salutació,

www.josepguasch.com

Següents articles relacionats: Relaxació i centrament. Per què en psicoteràpia i coaching? Com viure una emoció amb equanimitat, la teràpia dissociadora Equilibri emocional, centrament en acció i coaching generatiu; Coaching per al despertar

Et convido a participar al meu blog ampliant idees. Per exemple, aportant suggeriments o compartint els teus dubtes a l'apartat al peu del mateix.

Ah!!, i si t'ha agradat i et ve de gust, et convido a compartir l'article. També comentar i / o puntuar amb les estrelles en el resum que trobaràs més avall.

Estàs interessat en un programa personalitzat de coaching i/o psicoteràpia? Contacta amb mi sense compromís!: – Telèfon: 615.56.45.37 – Mail: jspguasch@gmail.com – Web: Formulari de contacte

Si vols, també pots rebre còmodament la meva News Letter amb tots els articles del bloc. També notícies, activitats, promocions i informació interessant i pràctica: –Sí vull rebre la News Letter

El centrament i el centre. L'estat coach. Josep Guasch, coach , psicoterapeuta, consulta de coaching generatiu a Sabadell, Terrassa i online. (Ansietat, acompanyament i estratègies per aprimar, deixar de fumar, autoestima, addiccions, Tractament per fatiga pandèmica) a Sabadell i Terrassa

BLOG

Consells per deixar de fumar. Tips per superar el tabaquisme.

Consells per deixar de fumar a Sabadell, Terrassa i online. Josep Guasch, psicoterapeuta, coach , consulta de coaching i psicoteràpia (PNL, Hipnosi, Teràpia Gestalt, Anàlisi Transaccional, Nen interior) a Sabadell i Terrassa

Deixar de fumar a Sabadell amb hipnosi, coaching i PNL

L'addicció al tabac pren moltes formes, hi ha qui, fins i tot, competeixen

La addicció al tabac s'ha convertit en un problema de salut pública.

Malgrat tot, es pot deixar de fumar. Per superar el tabaquisme amb èxit és necessari, primer, establir un pla. En segon lloc, seguir uns consells per deixar el tabac definitivament i per sempre. Així que en aquest article examinarem alguns trucs per deixar de fumar.

Per descomptat l'ideal és seguir un mètode personal per deixar definitivament els cigarrets. Però si per qualsevol motiu no pot ser encara, aquí deixo uns quants consells per deixar de fumar. Alguns són típics, altres es basen en tècniques pràctiques que enllacen a articles del meu blog. Vull amb això aportar un valor afegit.

Este post lo centraré en la planificació dels dies abans. El proper anirà destinat a consells per deixar de fumar a partir del "dia D".

Consells per deixar de fumar. Els dies abans

Dues són les prioritats per elaborar un bon pla d'acció.

1.- Mantenir alta la motivació, la confiança i el enfocament en l'objectiu.

2.- identificar les dificultats que apareguin durant l'abstinència i els recursos per superar-les.

Has intentat deixar de fumar i no ho has aconseguit?.

La resposta a aquesta pregunta pot donar-te pistes molt interessants sobre els reptes a enfrontar. Identifica les dificultats que vas trobar en intentar superar el tabaquisme amb anterioritat. En primer lloc això t'ajuda a estar en guàrdia en situacions específiques. En segon lloc a avançar estratègies d' afrontament.

Consells “estàndard” per vèncer el tabaquisme

Alliberar-se del tabac abans que sigui tard, consulta a Sabadell

Consells per deixar el tabac abans que sigui tard

1.- Prepara amb anterioritat el dia. Tria un que dediquis expressament a deixar de fumar. Això és que no prevegis motius d' estrès, ni situacions que t'exposin, com ara sortir amb amistats a prendre unes copes. Com termini raonable entre la teva decisió i el "dia D" és recomanable voltant de dues setmanes. De totes maneres és un termini orientatiu. El nuclear és que planifiquis el dia en què tu sentis que estaràs preparat.

2.- Comunica a persones del teu entorn que deixaràs el tabac. D'una banda et fa sentir més obligat en situacions d'exposició. D'altra banda, si ho exposes amb claredat, pots sol·licitar la col·laboració d'aquestes persones, especialment si són éssers estimats. Aquest és un dels trucs per deixar de fumar que millor funcionen.

3.- Poc abans de deixar-ho planifica tot el que eliminaràs del teu entorn que et recordi al tabac. Cigarretes, cendrers, encenedors. Aireja bé la casa, el despatx, el cotxe i qualsevol lloc on fumis habitualment. Planifica aquesta acció per materialitzar-la just la nit abans de deixar de fumar, després de l'últim cigar.

4.- Si coneixes algú que també vol deixar el tabac, procureu feu-ho conjuntament. Compartir un repte el fa més suportable i motivador.

5.- Tingues present que vas a realitzar un canvi de vida. Recorda, l'únic que pot garantir l'èxit és l' abstinència total.

Ara bé, què fer durant aquests dies abans del “Dia D”?

Trucs per deixar de fumar. Algunes tècniques molt útils.

6.- Aprèn alguna tècnica de relaxació o centrament i practicar-dies o setmanes abans de deixar el tabac. Et serà molt útil aprendre-la bé per “tenir-la a mà” ràpidament. I per aconseguir això necessitaràs practicar durant un temps. És dels millors trucs per deixar de fumar i per a moltes altres coses. Pots aprofitar, si ho desitges, l'àudio incorporat en el meu article

Relaxació i Centrament

Així que aprofita aquests dies per dedicar una mitja hora diària a la relaxació. Pensa que, a més, et servirà per a moltes altres situacions complicades del teu dia a dia.

Com comprovaràs, alguns dels consells per deixar de fumar es poden extrapolar a moltes altres àrees de la teva vida.

7.- Planteja't: “Quins guanys secundaris o intenció positiva aporta el tabac en la meva vida?”. Això, que al principi pot sonar a estrany, no ho és tant. Hi ha qui fuma perquè creu que el relaxa, també hi ha qui ho fa per socialitzar o no caure malament. Un vegada, una clienta em va dir que fumava perquè era “l'únic moment que tenia per estar amb ella mateixa”.

8.- Identifica els sentiments que hi ha darrere de la “intenció positiva” del fumar i busca alternatives. Si et serveix, per exemple, per relaxar-te, troba altres maneres de relaxar-te. Si desitges ampliar, consulta el següent article: El principi d'intenció positiva en PNL.

Aquesta “truc per deixar de fumar” és extensiu a qualsevol altra conducta que vulguis modificar. Des de procrastinar fins a símptomes més preocupants com ansietat i estrès.

Recursos per abandonar el tabac. Consciència i motivació

9.- Dedica cada dia a fumar una cigarreta amb plena consciència. Si són dos, millor que un i si són tots excel·lent, tot i que això últim difícilment és factible. Si vols saber més sobre això, pots consultar el següent article: Meditació per deixar de fumar.

10.– Aquest és un dels consells per deixar de fumar més habitual. Fes una llista dels motius pels quals vols deixar-ho. Rellegeix-la cada dia i procura completar-la al màxim. Per a una llista una mica més efectiva et recomano ampliar amb el següent article: Fumador / exfumador.

Deixar de fumar, estratègies per reforçar la voluntat i motivació, consulta a Sabadell

Reforçar la motivació i la voluntat per deixar de fumar. Pensar en beneficis i desavantatges

11.– Projecta el teu futur a 1, 2, 5 o 10 anys com fumador i com no fumador. Sent les diferències i completa amb el següent exercici: Com deixar de fumar amb la tècnica de la tensió estructural.

Trucs per deixar de fumar. Prendre consciència dels desencadenants, preparar estratègies.

12.– Pren consciència durant aquests dies abans de deixar de fumar dels desencadenants. Llocs, moments, persones, situacions, sentiments. Prepara una llista de possibles estratègies d'afrontament. Per exemple:

Centrar-te i respirar profunda i tranquil • lament.
Sortir a fer esport o caminar.
Canviar d'activitat. Fer una altra cosa en aquest moment, “trenca esquemes”.
Trucar a un amic o persona estimada. Pot ser algú que hagis alertat prèviament tal com vam exposar en el punt 2.
Ajornar-ho 15 minuts, repassa mentre la teva llista de motius.
Beu un glop d'aigua, mastega un xiclet, menja un caramel o una peça de fruita.
També pots imaginar que veus davant teu un cigar que es va allunyant cada vegada més, fent-se més petit i desdibuixat a mesura que s'allunya i et distàncies.

Sigui quina sigui l'estratègia que triïs (o una combinació d'elles), tingues-la/es a mà per als primers dies. I sobretot, tingues molt clar que el desig, per intens que sigui, s'esvaeix.

Recursos addicionals per deixar de fumar. Com dissenyar útils afirmacions positives.

13.- Com a recurs per completar el punt 7 pots preparar una mena de Mantra o afirmació positiva. Planteja't abans de dissenyar les teves afirmacions (poden ser més d'una) que ha de respondre al teu objectiu, NO A EL QUE VOLS EVITAR. Això és molt important. Em sorprèn veure encara algunes webs i fins i tot enregistraments que suggereixen frases com:

Sóc capaç de deixar de fumar

El "sóc capaç" està bé; la part "deixar de fumar" sobra, i explico els motius:

El cervell respon als estímuls dels sentits físics (o al registre que té d'ells), per tant a allò literal i concreta, no pot pensar en termes d' absència d'alguna cosa. No entén per tant el NO, o el DEIXAR.

La ment sí que pot pensar en termes abstractes. Però per ment entenem a una abstracció que resulta de la funció del cervell, pensar. I a l'efecte de validar una suggestió és més fiable el cervell amb la seva concreció que conceptes abstractes.

Suposo que has escoltat la típica frase ... NO pensis en una llimona. Què has fet per (no) pensar en una llimona? Òbviament, el primer pensar en una llimona. El mateix passa quan diem "deixo de fumar", primer ens visualitzem fumant i després, com cadascú bonament s'imagini el "no". Però el fumar ja ha aparegut com a representació interna al cervell. I és aquest l'estímul que volem evitar!

D'altra banda, si aquesta afirmació la fem servir quan ja hem deixat de fumar ... no és una contradicció?. Tot i que tot just faci cinc minuts que respirem lliures, Aquests cinc minuts existeixen!

Què fem llavors?. Preguntem-nos abans de dissenyar la frase/crossa ...

Què vull aconseguir amb deixar de fumar?
Com em sentiré? Què faré? Com em veuran els meus éssers estimats?

Aquestes o altres preguntes que apuntin al que vols aconseguir, no al que vols evitar. Puc decidir, per exemple, sentir-me lliure i respirar millor. O sentir-me més vital, fer més bona olor , tenir les dents més blanques. Llavors suggereixo frases del tipus:

– Em sento lliure i respiro vitalitat.
– Sóc capaç de portar una vida sana i gaudeixo amb ella.
– Trio la meva salut i llibertat.
– Cada dia que passa em sento millor, millor i millor (Aquesta declaració pertany a l'anomenat mètode de Silva de dinàmica mental, però encaixa perfectament).

O qualsevol altra frase que compleixi amb el requisit d' afirmar el teu objectiu, millor que el que vols evitar. I que, alhora, posi alguna cosa positiva en la teva vida en aquest “buit” que deixa el tabac.

Aquest consell per deixar de fumar té el seu origen en la correcta formulació d' objectius. Ho pots ampliar en el meu article Coaching, PNL i formulació d'objectius.

Una vegada vaig veure un suggeriment d'algú que va deixar escrit com a afirmació: "Controlo fàcilment els meus desitjos inconscients”. No vaig parar de riure en tot el dia pensant en qui podia ser aquest "personatge". Siguem realistes i no ens “muntem pel·lícules fantàstiques”. En això del tabaquisme, de vegades cal recórrer a uns quants trucs per deixar de fumar.

En quan a l'inconscient… és això… inconscient.

Consells per deixar de fumar, a Sabadell, consulta de coaching i psicoteràpia.

Alliberar-nos del tabac per sempre per millorar la qualitat de vida

En el proper article parlarem de consells per deixar de fumar ... quan ja no fumem…

Vols alliberar-te del tabaquisme definitivament?

Vols fer-ho d'una manera segura, amb poca "filosofia" i eines pràctiques?
Demana ara informació, gratuïtament i sense compromís
Clic per a visites presencials! I També visites en línia per Skype

Rep una cordial salutació

www.josepguasch.com

Et convido a participar al meu blog ampliant idees. Per exemple, aportant suggeriments o compartint els teus dubtes a l'apartat al peu del mateix.

Ah!!, i si t'ha agradat i et ve de gust, et convido a compartir l'article. També comentar i / o puntuar amb les estrelles en el resum que trobaràs més avall.

Estàs interessat en un programa personalitzat de coaching i/o psicoteràpia? Contacta amb mi sense compromís!:

– Telèfon: 615.56.45.37; – Mail: jspguasch@gmail.com
– Web: Formulari de contacte

Si vols, pots rebre còmodament la meva News Letter amb tots els articles del bloc. També, activitats, promocions i informació interessant i pràctica: – Sí vull rebre la News Letter

Si coneixes algú que pogués estar interessat, en aquesta informació, no dubtis a compartir-la

Consells per deixar de fumar, Sabadell, Terrassa i online. Josep Guasch, coach , psicoterapeuta, consulta de coaching i psicoteràpia (Ansietat, acompanyament i estratègies per aprimar, deixar de fumar, autoestima, addiccions,) a Sabadell i Terrassa.

És el que aprendrem en aquest taller d'Alquímia Emocional.

Gestió de les emocions, per entendre'ns ràpidament, el taller.

Sabies que una òptima gestió de les emocions és imprescindible per a una bona qualitat de vida?

Share this:

M'agrada això:

Autosabotatge i procrastinació segons la psicoteràpia humanista.

Conscient i el racional, inconscient i l'emocional.

La teràpia per deixar de deixar per després, ha de deixar de deixar per després els interessos de l'inconscient.

Deixem per després el que no és urgent per a l'inconscient.

“Sempre deixo per a un altre dia començar una dieta”:

“No dic el que penso encara que em perjudiqui”:

Un clàssic, deixar per després que ens sembla procrastinació i autosabotatge.

Consciència de les nostres necessitats, conscients i inconscients.

“Una cosa és el que m'ocorre, una altra què faig amb el que m'ocorre”.

Indagar més profundament, consciència i autoempatia.

Les necessitats no resoltes solen estar al cor de l'aparent autosabotatge per procrastinació.

Conclusió: Procrastinació i autosabotatge no van de la mà.

Share this:

M'agrada això:

Els desencadenants. El treball en psicoteràpia

Els virus mentals restrictius

Virus mentals Gèminis.

Una combinació mortífera

Share this:

M'agrada això:

La interpretació de la realitat segons la PNL.

La interpretació de la realitat segons la nostra fisiologia

Els nostres mapes interns

Tres mecanismes que influeixen en la percepció i interpretació de la realitat.

El paper de les creences, valors i expectatives.

Un exemple

La nostra interpretació de la realitat i la teràpia de virus mentals.

Share this:

M'agrada això:

Un relat taoista sobre la congruència.

La teràpia de virus mentals, a la recerca de la coherència perduda.

Teràpia de virus mentals i PNL

Quins són els casos típics a treballar amb aquesta modalitat terapèutica?

Share this:

M'agrada això:

Com millorar l'autoestima i seguretat en un mateix amb els tres mentors.

Un apunt necessari abans de començar l'exercici

Exercici per millorar l' autoestima, primera part.

Triar una situació en què la seguretat en tu mateix trontollava. Segona part.

Els missatges dels mentors. Tercera part

Millorar l'autoestima treballant amb imatges internes.

Refermar la sanació del nen interior.

El missatge definitiu per millorar l'autoestima

Conclusió i finalització de l'exercici augmentar els teus recursos i amor propi.

Share this:

M'agrada això:

El cervell en una cubeta i la matrix de les nostres creences.

És possible que les nostres creences estiguin influenciades per una matriu que ens defineix?

Noam Chomsky, estructura profunda i estructura superficial.

Ara, amic/ga lector/a què vas imaginar tu?

Ara bé...¿Com es relacionen valors i creences?

Valors i creences, el vincle subjectiu

Valors i creences, més exemples.

Quan responsabilitzem els altres del nostre malestar.

"M'enfado pel que va dir el meu germà"; Causa-efecte.

Que algú ens pugui fer mal amb el que ens diu, és una de les matrix de les nostres creences més limitants i falses.

"Em va ofendre" la matrix de creences més demolidora

"Fas que em senti obligat, atacat, etc... "la crème de la crème"

Responsabilitat enfront de projecció.

Share this:

M'agrada això:

Llenguatge i realitat en un exemple

Llenguatge i realitat, nivells entorn, conducta i capacitat en PNL.

La PNL no fa més que visibilitzar el vincle entre llenguatge i realitat que ja coneixem intuïtivament.

Les paraules en el nivell de l' entorn

Llenguatge i realitat, una pràctica senzilla per explicitar el mapa de l'entorn.

Com parlem quan ens referim a la conducta.

Llenguatge i realitat en les capacitats.

El nivell neurològic de les capacitats, un punt d'inflexió en psicoteràpia i coaching.

Com em desmotivo a fer alguna cosa.

Com puc motivar-me a fer aquesta cosa.

El llenguatge i la realitat en el nivell de les capacitats.

Share this:

M'agrada això:

Els nivells neurològics de la PNL i el llenguatge, alguns exemples.

És possible que les nostres creences estiguin influenciades
per una matriu que ens defineix?