El centre i el centrament, base i tercera generació PNL de coaching generatiu. Consultoria de coaching i Psicoteràpia a Sabadell i Terrassa

BLOG


Relaxació i Centrament, per què en psicoteràpia i coaching?

Relaxació i centrament. Josep Guasch, psicoterapeuta, coach , consulta de coaching i psicoteràpia (PNL, Hipnosi, teràpia Gestalt, l' Anàlisi Transaccional, nen interior) a Sabadell i Terrassa

Relaxació i centrament ens faciliten accedir als nostres recursos i fer-los operatius. Josep Guasch, coaching i psicoteràpia a Sabadell i Terrassa

Alineació de recursos en el centrament

Crec que tota sessió terapèutica ha de començar amb una alineació de recursos per a un fi. I aquest alineament ha de ser conscient i relaxada.

Relaxació i centrament són dues pràctiques que faig servir sovint per a gairebé tot tipus de teràpies. I, precisament, per alinear recursos i capacitats. Tant si parlem de addiccions com el tabaquisme, ludopatia, trastorns d'alimentaciócom per a la ansietat i / o l' estrès o fins i tot per millorar l' autoestima

En totes aquestes situacions, i moltes altres, la pràctica de relaxació i centrament és un excel·lent suport. Però, sobretot, és un punt de partida que dota de solidesa i consciència al procés. Els motius els vaig exposar en l'anterior article El centrament, estat de relaxació alerta i font de recursos:

Actualment s'utilitza en les més recents modalitats de coaching i psicoteràpia.

En aquest post incloc, al final, una relaxació i meditació guiada per cultivar l'estat de relaxació alerta propi del centrament.

 

Quina és la diferència entre meditació, relaxació i centrament?

De la mà del mindfulness es van actualitzar certes tècniques de meditació, especialment del budisme tibetà. Posteriorment, es van adaptar a intervencions terapèutiques.

La relaxació és l'estat previ necessari per a la meditació. La primera es refereix al cos mentre que la segona se centra més en la ment. Un cos relaxat és aquell que no manté més que les tensions necessàries per expressar conductes.

Una ment meditativa és una ment atenta, però no necessàriament al xerroteig mental. La meditació afavoreix una concentració relaxada, per exemple en la respiració. També pot concentrar-se en sensacions corporals, sentiments o pensaments com a objecte d'observació. Sempre observant, sense jutjar ni pretendre canviar.

La pràctica de relaxació i centrament ens posa en contacte amb l'inconscient col·lectiu i la Saviesa dels Arquetips. Josep Guasch, coaching generatiu i psicoteràpia transpersonal a Sabadell i Terrassa

El centre ens ajuda a connectar amb la Saviesa Universal

Relaxació i meditació són pràctiques que solen realitzar-se en entorns especials. El centrament, si bé és una pràctica que pot reforçar-se amb disciplina, és per naturalesa una pràctica que s'estén al dia a dia.

T'ha passat alguna vegada, que després d'una pràctica de relaxació, ioga, meditació… surts com nou? ¿I no t'ha passat que al poc d'acabar, una ximpleria et treu de polleguera?

Doncs bé, el centrament el que pretén és precisament ser una pràctica operativa en la quotidianitat. No solament una pràctica restringida a espais i moments allunyats del dia a dia. També un estat meditatiu, alerta i serè que desplega intel·ligència emocional en la quotidianitat

Com s'aconsegueix aquesta serenitat alineada amb els recursos interns en les tasques diàries

Per a això recorrem a diferents elements heretats de la PNL i la hipnosi ericksoniana. Els citaré però desplegar una explicació de cada un excedeix la intenció d'aquest article. De totes maneres els podràs intuir en la pràctica annexa al final del post.

  • En primer lloc, les experiències de serenitat i relaxació alerta són específiques, concretes. No es tracta de suggestions vagues i difuses. Són moments que l'explorador ha viscut en el seu dia a dia.
  • Les experiències de relaxació i centrament són evocades a través dels records sensorials, no mitjançant conceptes.
  • Són viscudes en posició dissociat i associat. La primera facilita l'observació, la segona l'exposició.
  • L'experiència és ancorada, preferentment amb àncores tàctils. Això és així per poder portar-la a moments de dificultat.
  • Durant la pràctica es configura un "pont al futur". Mitjançant aquest imaginari pont, s'associa el viscut amb moments específics de la vida quotidiana.

La triple consciència i la recerca de l'excel·lència personal

Seguint el treball de Robert Dilts i Stephen Gilligan, dos dels actuals "gurus" de la PNL, la consciència pot diferenciar-se en tres aspectes:

  • Consciència somàtica.
  • ” ” cognitiva.
  • ” ” d' camp.

Cadascuna d'aquestes distincions de la consciència pot desenvolupar-se en tres graus:

  • El nivell primitiu: totalitat sense autoconsciència. És l'estat típic d'un nadó.
  • La percepció de l' ego: autoconsciència però havent perdut el sentit de totalitat. Nivell de l'home mitjà.
  • El nivell generatiu: autoconsciència diferenciada a la totalitat.

Relaxació i centrament, l'aproximació a la nostra autenticitat

el self és l'observador que ens transfereix informació objectiva sobre nosaltres. Josep Guasch, psicoterapeuta, coach , consulta de coaching generatiu, psicoteràpia transpersonal i pnl de tercera generació a Sabadell i Terrassa

El reflex que, de nosaltres mateixos, ens ofereix el nostre centre

Un primer pas és reconèixer en les nostres vides aquests moments de consciència generativa ... .El segon pas és aprendre a evocar-los per portar-los a la realitat terrenal. El tercer pas… practicar sovint.

La pràctica que al final incloc ens ajuda a connectar amb el nostre centre. Hi ha qui l'anomena essència, self, si mateixel nom és igual, si bé , sota el meu punt de vista, l'últim terme és el que més s'aproxima . L'important és la teva perícia per connectar amb ell en el teu dia a dia. I per això la pràctica és imprescindible.

Invocar el nostre centre, recordar-nos de nosaltres mateixos . La pràctica

Avui incloc una primera pràctica per trobar-nos a nosaltres mateixos en aquest estat de relaxació i centrament. L'enregistrament és casolà doncs un enregistrament així en un estudi professional suposa una inversió prohibitiva.

Ah!! I abans de començar amb la pràctica un parell d'instruccions. Primer identifica tres o més moments de la teva vida en què et vas sentir especialment relaxat i empoderat. Han de ser tres o més moments específics, concrets dels que recordis lloc, entorn, persones. En un moment de la pràctica de relaxació i centrament et demanaré que els recordis. En segon lloc, en un moment de la inducció et demanaré que portis les dues mans al centre del teu pit. Serà una mena de senyal que després podràs portar al teu dia a dia.

Nota per a les persones molt mentals i / o crítiques

Aquesta inducció està dissenyada segons els paràmetres del llenguatge (diguem-ne) “que utilitzava Milton Erickson”. Es tracta d'uns girs i expressions gramaticals per facilitar la relaxació. Per això, és probable que alguns temps verbals, predicats o construccions et cridin l'atenció… o no.

No busco en aquest cas la correcció gramatical, només l'eficàcia. Senzillament deixa't portar. Aquesta pràctica et portarà tan lluny fins on tu et deixis. Per començar la pràctica, clica al següent enllaç.Durada 37 minuts

Exercici de relaxació i centrament

 

Avís legal: L'anterior àudio forma part d'un treball més ampli degudament registrat i emparat per drets d'autor. Queda autoritzada la seva divulgació i / o ús terapèutic sempre que s'esmenti explícitament o implícitament el seu origen. No queda autoritzat el seu ús amb finalitats lucratives o de promoció d'altres productes, llevat consulta prèvia.

 

Fins el proper article, rep una cordial salutació.

www.josepguasch.com

 

Josep Guasch, coaching i psicoteràpia a Sabadell. Pàgina de Facebook

 

 

Anterior article relacionat: El centrament, estat de relaxació alerta i font de recursos

 

Et convido a participar al meu blog ampliant idees. Per exemple, aportant suggeriments o compartint els teus dubtes a l'apartat al peu del mateix.

Ah!!, i si t'ha agradat i et ve de gust, et convido a compartir l'article. També comentar i / o puntuar amb les estrelles en el resum que trobaràs més avall.

Estàs interessat en un programa personalitzat de coaching i/o psicoteràpia? Contacta amb mi sense compromís!:

Telèfon: 615.56.45.37
Mail: jspguasch@gmail.com
Web: Formulari de contacte

 

Si vols, també pots rebre còmodament la meva News Letter amb tots els articles del bloc. També notícies, activitats, promocions i informació interessant i pràctica:
Sí vull rebre la News Letter

 

Relaxació i centrament. Josep Guasch, coach , psicoterapeuta, consulta de coaching i psicoteràpia (Assertivitat, lideratge, teràpia de parella, gelosia, ludopatia, etc…) a Sabadell i Terrassa

Amb el coaching aprenem a ampliar la percepció de la realitat.

BLOG


El centrament, estat de relaxació alerta i font de recursos

El centrament i centre, Josep Guasch, psicoteràpia i coaching a Sabadell i Terrassa.
Membre de FEDINE amb carnet professional nº9712

El centrament. Coaching generatiu a Sabadell

El Secret que seu al Centre, sap

En el següent post inclouré , per primera vegada, un àudio amb un exercici de centrament. Sovint utilitzo aquest exercici com a base per a qualsevol procés. Bé sigui deixar de fumar, acompanyament per aprimar. També per al estrès, trastorn d'ansietat, i en general per a augmentar la sensació de pau, Seguretat i felicitat. Però… Què és això que anomenem el centrament?

El centre i el centrament. La millor versió de tu mateix, l'excel·lència, l'essència….

Algunes de les paraules d'aquest subtítol s'apropen al concepte del Centre o el centrament. No obstant això, com va dir Allan Santos una vegada, “res que puguem dir sobre el centre, és el centre”. Les paraules simplement ens apropen. De la mateixa manera que un interruptor pot servir per encendre la llum, però no és la llum, les paraules poden servir per evocar l'estat de centrament, però no són el centre. I dic això perquè moltes vegades es dóna més importància al que es diu que al que es viu.

A mi m'agrada definir el centre com el nucli més profund de la nostra identitat. El centrament és el procés pel qual ens apropem a aquest centre. Es caracteritza per un estat de relaxació alerta que és plenament operatiu en la quotidianitat. És doncs, una sensació sentida a través de la qual podem fer fluint, fins i tot en situacions d'estrès. Com sensació sentida, la connexió amb el cos és molt més important que les maniobres de la ment pensant.

La qualitat dels nostres estats interns influeixen en la manera en què sentim i fem el que fem. Per tant, un estat intern centrat optimitza el nostre acompliment i ens apropa a interpretacions de la realitat molt més enriquidores i inspirades. Així doncs, amb el centrament afloren els nostres recursos per fer-los operatius en la quotidianitat.

Hèstia, tornar a casa, el foc de la llar, i dels temples dels déus.

El centrament en PNL de tercera generació. Coaching i psicoteràpia a Sabadell

Hèstia, la guardiana del foc del temple, de la llar, i del foc interior.

Una de les frases metafòriques que s'utilitzen per parlar del centre és la de “tornar a casa”, en el sentit de tornar a la llar. Els grecs tenien en Hèstia la figura de la Deessa de la Llar. Era una Deessa invisible, no representada per escultures ni pintures. Però era present a totes les llars en forma d'un suau foc al centre de la llar.

A més Hestia era la Deessa que estava present en tots els temples dels Déus, també en forma d'un foc suau. És precisament el Foc d'Hestia el que atorgava la qualitat de Sagrat als Temples i les llars.

He utilitzat la metàfora d'Hèstia per il·lustrar, d'una manera semblant, el que significa el Centre. Estar centrat afavoreix que la nostra energia (sigui la que sigui) flueixi d'una manera constructiva. Així, per exemple, la ira pot convertir-se en determinació i energia, la mandra en descans reparador, la por a cautela…

El centrament, recordar-nos de nosaltres mateixos

Una de les formes de ser feliç, és recordar els moments de felicitat "

Aquesta cita, que no recordo de qui és, il·lustra una manera d'acostar-nos al centre.

Alguns venedors tenen una curiosa pràctica. Anoten en una llibreta especial totes les vendes que han finalitzat amb èxit. A la seva manera il·lustren una mena de registre d'èxits. Llavors, cada vegada que s'enfronten a una visita difícil, repassen, cinc minuts abans, la seva llibreta d'èxits. D'aquesta manera connecten amb els seus recursos reals, posats en pràctica en algun moment, per fer-los operatius en el moment necessari.

Quan invoquem el nostre centre, romanem en una connexió creativa amb el nostre cos i recursos. Estem relaxats i atents, Oberts i concentrats, sostenint la dificultat creativament. Podem, com va dir un pensador, "Enfadar-nos en la mesura justa, amb la persona adequada i expressar-ho adequadament ". El centrament roman en contacte amb la realitat, Per tant, no és, un estat de beatitud passiva.

Per descomptat aquesta capacitat és susceptible de ser entrenada i millorada dia a dia. Per a la seva consolidació hi ha dos tipus de pràctiques bàsiques.

  • La pràctica constant de l'estat de centrament, és en si un objectiu. Com he dit abans veurem en el proper article una pràctica inicial.
  • Recordar l'estat en el nostre dia a dia, especialment davant un repte o dificultat. De poc serveix la pràctica del centrament si no som capaços de fer-ho operatiu en la quotidianitat.
Josep Guasch, coaching i psicoteràpia a Sabadell

Durant el centrament rebem el moviment extern des de la quietud interna

El centrament. Ment de principiant, acceptació, confiança i curiositat.

Quan ens enfrontem a una dificultat, sovint ens bloquegem en pensaments reiteratius. És possible que el nostre cos es tensi i les nostres emocions ens facin sentir malestar. Ens mantenim en un estat de ruptura definit pel coaching generatiu com:

Estat CRASH.

Gontret , tens.

Reactiu en lloc de proactiu.

Analitzant el "problema" en bucles reiteratius. Donant voltes i més voltes.

Separat, desconnectat dels nostres recursos i la creativitat.

Herit emocionalment (H de "herido"). Malestar, estrès, enuig ....

El concepte "ment de principiant", adoptat del budisme, ens situa en un estat intern de curiositat creativa. Acceptem relaxadament el repte o dificultat, confiem en els nostres recursos per solucionar-lo permetent que aflori la nostra creativitat. Podem il·lustrar-ho com:

Estat COACH

Gentrat .

Opening. Obert, estat de receptivitat a solucions innovadores.

Atent. atenció conscient (de l'anglès "Awareness", més o menys "despert")

Gonnectat. Amb l'objectiu, els recursos, les persones i, sobretot amb un mateix.

Holding. de l'anglès, sostenir la dificultat (no és el mateix que "aguantar")

Adjunt un article en el qual Robert Dilts defineix el estat coach

Existeixen diferents pràctiques per consolidar i millorar l'estat de centrament. En el proper post inclouré un àudio amb una pràctica inicial de centrament. Fins llavors, rep una cordial salutació.

www.josepguasch.com

Següent article relacionat: Relaxació i centrament. Per què en psicoteràpia i coaching?

 

Et convido a participar al meu blog ampliant idees. Per exemple, aportant suggeriments o compartint els teus dubtes a l'apartat al peu del mateix.

Ah!!, i si t'ha agradat i et ve de gust, et convido a compartir l'article. També comentar i / o puntuar amb les estrelles en el resum que trobaràs més avall.

Estàs interessat en un programa personalitzat de coaching i/o psicoteràpia? Contacta amb mi sense compromís!: – Telèfon: 615.56.45.37 – Mail: jspguasch@gmail.com Web: Formulari de contacte

Si vols, també pots rebre còmodament la meva News Letter amb tots els articles del bloc. També notícies, activitats, promocions i informació interessant i pràctica:Sí vull rebre la News Letter

Josep Guasch, coaching i psicoteràpia a Sabadell

 

 

El centrament i el centre, Josep Guasch, coach , psicoterapeuta, consulta de coaching i psicoteràpia a Terrassa i Sabadell

Submodalitats de PNL i Creixement personal a Sabadell i Terrassa

BLOG


Les submodalitats de PNL i la Superació Personal

Submodalitats de PNL i superació personal. Josep Guasch, psicoteràpia i coaching (PNL, Hipnosi, Gestalt, Anàlisi Transaccional). Consulta a Sabadell i Terrassa

 

Submodalitats de PNL i Creixement personal a Sabadell i Terrassa

Submodalitats de PNL. Tots tenim un canal dominant.

Tal com vaig indicar en la meva pàgina La sorprenent PNL no cal explicar el contingut del que et passa al terapeuta. Per descomptat que és millor, però no és “obligatori”. Això fa de la PNL, en primer lloc, una modalitat d'intervenció extremadament confidencial, i, en segon lloc, molt versàtil.

També vaig indicar que pot utilitzar-se en psicoteràpia, coaching, vendes, formació, empresa….. I en àrees molt diverses, autoestima, ansietat, teràpia de parella, gelosia, fòbies, ludopatia, addiccions. També per deixar de fumar i aprimar, i, en general, qualsevol modalitat de superació personal

Les Submodalitats de PNL, els àtoms de l'experiència interna.

En primer lloc, percebem la realitat a través dels sentits físics. Si vols ampliar pots veure l'article: Despertar consciència amb PNL. El sistema representacional. En segon lloc, aquesta informació és emmagatzemada en la nostra memòria en forma d'un nucli conglomerat del que veiem, escoltem i sentim. De la mateixa manera que una molècula està formada per àtoms, les diferents dades que aporten els nostres sentits són, també emmagatzemats conjuntament.

El contingut és invariable. Però com pot ser que una mateixa experiència afecti de manera diferent a persones diferents?. El secret està en les submodalitats de PNL. A continuació, un senzill exercici.

 

Submodalitats de PNL, una pràctica

Fes el següent experiment. Amb els ulls tancats, pensa en una experiència mitjanament agradable.

  • En primer lloc detecta: La veus en color o en blanc i negre? A continuació, canvia a blanc i negre o en color segons sigui l'original. La sents d'una manera diferent?. A continuació, torna-la a la seva configuració inicial.
  • Recorda, en primer lloc detecta: La veus a prop teu o lluny? A continuació, acosta-la molt més o allunya-la. Sents que la teva experiència canvia? Probablement la seva intensitat, qualitat, , sentir….. Tot seguit, torna-la a la seva configuració inicial.

Evidentment, els canvis no són radicalment espectaculars al principi. A més necessitaràs cert entrenament per prendre consciència d'ells. Hi ha diferents exercicis que es poden practicar. No obstant això, i a títol orientatiu, un inicial és el proposat anteriorment.

A continuació va una llista de les diferents submodalitats de PNL. Evidentment, no estan totes, només és una guia per tenir una referència. T'animo a explorar modificant per exemple en una experiència desagradable les diferents submodalitats indicades. En l'anterior exercici et vaig recomanar que la tornessis a la seva configuració inicial ja que es tractava d'una experiència agradable. Però, per descomptat, pots canviar, i guardar el canvi de configuració, per modificar un record desagradable.

Evidentment, afegiré exercicis en articles successius que remetran a aquest quadre com a referència.

 

Submodalitats de PNL

VISUAL

 

Associat / Dissociat Estàs present en la imatge com si la veiessis amb els teus propis ulls? o…
Et veus a tu mateix com en una pel·lícula?
Interna / Externa És una imatge que perceps del món extern, o és una imatge que es forma en el teu interior?
Mida de la Imatge
És la mida igual, major o menor que a la realitat?
Color / Blanc i Negre
Hi ha color o és en blanc i negre?
Lluminositat/Claredat (Llum, no definició)
És lluminosa i clara o ombrejada?
Localització en l'espai
Davant, darrere, a l'esquerra, dreta, de tu?
Distància Propera, llunyana, normal?
Relleu o no
En dues o tres dimensions?
Nitidesa Nítida o difusa?
Brillantor Brillant o apagada?
Mat / translúcid Imatges compactes o transparents?
Definició Té un contorn precís o no?
Contrast Les diferències en la imatge (brillantor, color), ¿Són contrastades o bé uniformes?
Dues / Tres dimensions
Plana com una fotografia o amb relleu
Enquadrada o panoràmica
Emmarcada o en una pantalla gran, panoràmica.
Estàtica / Moviment
¿Estàtica com una fotografia o en moviment com una pel·lícula?
Velocitat del moviment
Lent, normal, ràpid…
Seqüència d'aparició d'imatges
Seqüencial, aleatòria, simultàniament.

 

 

Submodalitats de PNL

AUDITIVES

Quantitat i qualitat
És una o diversos sons / veus? Algun/s so/ns destaca/quen? Quin/s?
Associat / Dissociat Escoltant-te a tu a-o-fora
Volum Alt, baix, intermedi…
Timbre (en el cas de la veu) Descriure… conegut / desconegut – agradable / desagradable…. Utilitzar altres submodalitats per descriure
Velocitat i “tempo” ¿Ritme ràpid o lent? Compassat o irregular? Continu o intermitent?
Durada ¿El so és constant o interromput?
Mono / Estèreo ¿Se sent d'un sol costat, dels dos, voltant / envoltant?
Tonalitat Greu, intermedi, agut?
Contrast Marcat o no? Harmònic o dissonant?
Localització D'on procedeix el so? Al davant, darrere, dalt, d'una banda…?
Distància A prop, lluny, mitjana…?
Intern / extern A l'interior o a l'exterior?
Diàleg intern (1)
Hi ha diàleg intern?

Nota aclaridora

(1) Convé aquí diferenciar dues possibilitats:

1.1 Si es tracta d'un diàleg intern discursiu o bé d'interjeccions (frases fetes del tipus 'sembla mentida! Ja ho he tornat a fer! Una altra vegada no!)

1.2 Si es tracta d'un diàleg intern que passa ara, al reviure aquesta experiència, o bé propi del moment que revius.

 

Submodalitats de PNL

SENSACIONS / cinestèsiques (1)
Què / com sents en el teu cos? (2)

Interna / Externa És una sensació interna, dins del cos, o externa, de fora del cos?
Localització
En quina part del cos la sents?
Sabor Descriure (veure altres submodalitats)
Olor ” ” ( ” ” ” ” ” )
Tacte ” ” ( ” ” ” ” ” )
Respiració Profunda / superficial; Lenta / agitada; alta-clavicular / profunda-abdominal.
To muscular
Tens / Relaxat; Agitat / Quiet
Sensacions propioceptives Altres sensacions corporals (veure altres submodalitats per definir)
Humitat ¿Humitat de l'ambient? Genera en tu llàgrimes, suor, sequedat (p. ex. de boca)?
Pressió ¿Fort o feble? ¿General o localitzada en alguna part del cos? ¿Des de fora cap a dins oa l'inrevés?
Temperatura Calor, frescor, , fred, tebiesa?
Pes Pesada i difícil de manejar o lleugera?
Dolor / plaer Sensació agradable, molesta, neutral?
Textura
Diferents textures al tacte i vista.
Extensió Localitzada en una zona petita, intermèdia, àmplia…delimitar.
Nombre És una sensació o diverses? Alguna dominant o ho són per igual…?
Forma Pots sentir-la amb alguna forma o és difícil definir-la?
Moviment Estàtica o amb moviment? D'haver-ho ¿és cadenciós i rítmic, intermitent, col·lapsat? Alguna vibració corporal, pessigolleig…?
Emocionalitat Genera alguna emoció, sentiment, estat emocional? Algun record evocador?
Durada
És perllongada o de curta durada en el temps?
Intensitat Genera sensacions fortes, febles, subtils o captivadores?
Cadència Apareix i desapareix? Constant, intermitent? Si té una freqüència o “tempo” com és?
Densitat ¿Sensació compacta / densa / consistent / espessa o… fluïda / lleugera …?

Notes aclaridores

(1) Utilitzo aquesta paraula per definir la sensació global del cos en un sentit ampli. Jo prefereixo anomenar-la consciència somàtica, però incloc aquest terme ja que és el més habitual en els manuals de PNL encara que crec que és imprecís.

(2) A títol orientatiu el món de la sensació corporal el podem diferenciar en tres categories:

a) Tàctils, olfactives, gustatives ...

b) Propioceptives. Consciència somàtica sobre la postura, situació en l'espai, sensacions dels músculs o pell (pressió, humitat ...), moviment ...

c) Meta-sentiments: Sovint percepcions internes o externes desperten certes ressonàncies en la línia mitjana del tors (pit, abdomen, boca de l'estómac ...). Són sensacions cinestèsic viscerals associades a emocions, sentiments o certs significats anàlegs ...

Fins el proper article, rep una cordial salutació.

www.josepguasch.com

Et convido a participar al meu blog ampliant idees. Per exemple, aportant suggeriments o compartint els teus dubtes a l'apartat al peu del mateix.

Anteriors articles: La sorprenent programació neuro-lingüística (PNL), Despertar consciència amb PNL. El sistema representacional, Acceptació i responsabilitat en PNL, Psicoteràpia i coaching

 

 

Ah!!, i si t'ha agradat i et ve de gust, et convido a compartir l'article. També comentar i / o puntuar amb les estrelles en el resum que trobaràs més avall.


Estàs
interessat/da en un programa personalitzat de coaching i/o psicoteràpia? Contacta amb mi sense compromís!: Telèfon: 615.56.45.37 Mail:jspguasch@gmail.com Web: Formulari de contacte

Si vols, també pots rebre còmodament la meva News Letter amb tots els articles del bloc. També notícies, activitats, promocions i informació interessant i pràctica: Sí vull rebre la News Letter

Josep Guasch, coaching i psicoteràpia a Sabadell

 

 

Submodalitats de PNL i superació personal. Josep Guasch, coaching i psicoteràpia (Hipnosi, Gestalt, PNL, Anàlisi Transaccional. Consulta a Terrassa i Sabadell

intenció positiva, necessitats no resoltes. Coaching a Sabadell i Terrassa

BLOG


El principi d'intenció positiva en PNL i les necessitats humanes.

El principi d'intenció positiva en pnl. Josep Guasch, coaching i psicoteràpia (Teràpia Gestalt, PNL, Anàlisi transaccional, Hipnosi), consulta a Terrassa i Sabadell

El principi d'intenció positiva en PNL. Josep Guasch coaching y psicoterapia. Sabadell i Terrassa

El principi d'intenció positiva en PNL facilita el perdó i la reconciliació

El principi d'intenció positiva en pnl pressuposa una intenció positiva en tots els comportaments.

“En algun nivell tot comportament és (o en algun moment va ser) “ben intencionat”. Va ser o és percebut com apropiat donat el context en què va ocórrer i a partir del punt de vista de la persona que el va generar. És més fàcil i productiu respondre a la intenció que a l'expressió del comportament problemàtic.”

El principi d'intenció positiva obre les portes al perdó i la reconciliació. Podem detectar tant en les relacions interpersonals com intrapersonals.

El principi d'intenció positiva en PNL, com funciona.

La intenció positiva pot manifestar-se a través d'una conducta desafortunada, o bé com una resistència al canvi. L'una i l'altra no són més que una estratègia per aconseguir un benefici no visible a primer cop d'ull. Alguns terapeutes parlen de "benefici secundari”. En qualsevol cas, convé separar els aspectes visibles (nivell comportament) de la intenció i, per descomptat, de la identitat.

Que una persona menteixi no vol dir que vulgui dir mentides,
ni que sigui una mentidera

Si algú evita anar al metge, no vol dir que vulgui emmalaltir,
ni que sigui un malalt.
Que una persona s'arruïne jugant no vol dir que vulgui fer-ho, ni que sigui un jugador

Per exemple:

  • Un drogoaddicte pot desitjar amb la seva conducta evadir-se de la seva realitat i sentir-se més tranquil.
  • No prendre la iniciativa per enfrontar un canvi laboral necessari, pot ser una manera de protegir-se davant d'un temut fracàs. Per tant buscar “seguretat”, “tranquil·litat”…
  • Algú que vulgui seguir mantenint "viva" una relació, de totes totes impossible està buscant desesperadament l'amor. Ho fa des de el conegut, recordant, si de cas, quan va ser estimat per aquesta persona i els sentiments que va viure.
  • Un nen que faci entremaliadures continuadament és probable que vulgui cridar l'atenció. Així, sentir-se important per als seus pares i ser "visible".

Què valora una persona que adopta una conducta no desitjada?
Per quin motiu es comporta així, tot i no desitjant-ho...?

També podem contemplar com un missatge amb intenció positiva les malalties o dolors del cos. La febre, és una resposta de l'organisme per combatre cossos estranys. Un dolor al genoll ens obliga a reposar l'articulació ... En general qualsevol molèstia, dolor o disfunció és un missatge del cos a nosaltres mateixos.

Hi ha una pràctica en PNL coneguda com el metge interior que aprofundeix en aquest aspecte.

El principi d'intenció positiva en pnl i les necessitats inconcluses

intenció positiva, necessitats no resoltes. Coaching a Sabadell i Terrassa

Intenció Positiva i necessitats no resoltes.

Segons el model de la Comunicació No Violenta tot sentiment viscut com no desitjat, obeeix a un valor o una necessitat no satisfets. Generalment aquest tipus de sentiments generen conductes, desitjades o no…

Així, podem trobar a les necessitats no resoltes un niu de conductes que intenten satisfer-les. Probablement la conducta no sigui l'adequada, però sí l'intent de satisfer aquesta necessitat. En els exemples anteriors podem trobar recerca d' amor, seguretat, tranquil·litat. I en els missatges del cos, indubtablement salut. Amor, seguretat, tranquil·litat i salut poden ser entesos tant com a valors, com a necessitats.

És important també destacar que la recerca final no és tant la satisfacció de la necessitat, com el estat intern a que això condueix. Estem habituats a posar-ho tot en paraules, però de vegades són un parany.

¿Com em sentiré un cop resolta la intenció positiva o necessitat?

I de nou, reitero, és preferible evocar la sensació sentida (per tant somáticamente) a descripcions. I tant és que la construcció lingüística sigui molt fidedigna. El cos i allò visceral s'orienta millor davant la sensació que davant allò cognitiu.

La intenció positiva està vinculada, doncs, a un estat intern, no a una acció. L'acció pot ser l' estratègia, però no l'estat desitjat.

Per exemple: “Educar bé als meus fills”, “ser millor pare”, “organitzar-me millor” són intencions positives vinculades a una acció o qualificació, el que ens interessa és:

Com et sents quan eduques millor als teus fills, o ets millor pare, o t'organitzes millor….??

Les respostes poden ser: “alleujat, content, acceptat, relaxat….” etc…

Per què és útil el principi d'intenció positiva en pnl?

Sovint escolto la següent objecció. Com sé que, realment, una altra persona té una intenció positiva tot i que la seva conducta sigui molesta per a mi?. És important assenyalar que el principi d'intenció positiva és operatiu per a la persona que manifesta la conducta.

Per exemple, imaginem la violència de gènere. Sense que això suposi eximir de responsabilitat, en la majoria dels casos es tracta d'homes que no saben comunicar la seva frustració, indignació o ràbia d'una altra manera. Insisteixo, això no eximeix de responsabilitat al maltractador. No obstant això, la intenció no sol ser exactament la de maltractar la parella.

Robert Dilts, un dels actuals "gurus" de la PNL, ha tractat a moltíssimes víctimes d'atemptats utilitzant el principi d'intenció positiva en pnl. Com a resultat s'alliberen sentiments profundament feridors a les víctimes. Alguns com el rancor, la ràbia, odi, frustració, desesperació…. Facilitant el perdó i la reconciliació. En ocasions, podem arribar fins i tot la percepció que no existeixen botxins ni víctimes. El botxí és (gairebé) sempre una altra víctima.

En altres termes les constel·lacions familiars ho refereixen com perpetrador i víctima es busquen”. Evidentment, en aquesta recerca no hi ha un desig conscient de trobar-se.

El enraizamiento en el subconsciente.

Sovint la intenció positiva amaga una vocació protectora fortament arrelada en el subconscient. Rosetta Forner , coautora amb Leo Baker del llibre Coaching personal amb PNL”, ens relata un esgarrifós cas. El d'una dona jove que, malgrat els seus molts intents, no aconseguia aprimar. Aparentment el menjar li servia de compensació a una insatisfacció vital "crònica", en tots els aspectes de la seva vida. Finalment la vocació "protectora" del seu subconscient va aparèixer amb tota la seva intensitat.

Pel que sembla havia estat víctima d'incest durant la seva infància. El seu "excés de pes", d'aquesta manera, la feia poc atractiva i així evitava reviure amb un altre home (imatge transferida del seu pare a nivell simbòlic) l'incest sofert de petita.

Desbrossar les capes que sepulten les intencions positives.

Sí, sóc conscient que costa moltes vegades detectar aquesta intenció positiva. Per a això hem d'aprendre a desbrossar algunes capes. En algun lloc vaig escriure alguna cosa així com, una cosa és el que sento o faig i una altra cosa diferent és el que penso o sento pel que fa a això que sento o faig.

Imaginem, per exemple, que li tinc pànic als gossos petits. Aquest pànic ha de cobrir alguna intenció positiva, sigui el que sigui. Si jo em dic a mi mateix "Sóc un covard, sembla mentida amb la meva edat i aquesta por absurda...”, estic afegint un pensament (judici) que genera al seu torn un sentiment (vergonya). Aquesta vergonya ja és un sentir "postís", no és la or original. És el que sento sobre el que sento contaminat per un judici.

L'acceptació ens obliga a anar a la capa primera, a la por inicial, no a la vergonya. Fins que no accedim aquí, el principi d'intenció positiva en pnl funciona "a mig gas".

El principi de la intenció positiva en pnl i la pràctica.

Teràpia de les parts, Gestalt i PNL. Josep Guasch, coaching i psicoteràpia a Sabadell i Terrassa

La Teràpia de les parts, afavoreix la trobada en la intenció positiva de les nostres tendències en conflicte.

La teràpia de les parts ha popularitzat una cosa que ja es treballava des de l'òptica gestàltica. Bàsicament segueix el format

"Una part meva vol ... .X .... I una altra part vol ... .I…”.

S'utilitza, doncs, la imaginació per diferenciar les diferents tendències en cadascú de nosaltres. La proposta per treballar amb les intencions positives forma part d'aquesta dinàmica.

Preguntem per exemple a aquesta part nostra que ens empeny a fer alguna cosa que no ens convingui:

Què estàs tractant de comunicar-me?
Quina intenció positiva tens?
Si ja haguessis aconseguit X ... què aporta de bo a la teva vida?
Quin benefici secundari o avantatges obtens?

A continuació imaginem que som aquesta altra part. Podem fins i tot ocupar un altre espai o lloc per assumir aquesta altra identitat. Imaginem que responem a qui ha formulat la pregunta DES DE LA PART QUE ENS impel·leix a ACTUAR d'aquesta manera INADEQUADA. De vegades la intenció no apareix tot d'una, evidentment aquí el paper del terapeuta és, moltes vegades, irreemplaçable.

Aquesta dinàmica està a la base d'algunes modalitats d'intervenció com la cadira calenta en teràpia Gestalt, o les posicions perceptives de l' Programació neurolingüística.

El principi d'intenció positiva en pnl i els 4 Mantres relacionals de Stephen Gilligan

Un exercici introductori:

Deixem de banda, de moment, l'ànsia de resultat. Simplement, porta a la teva memòria una situació difícil, però no gaire (símptoma d'una malaltia, repte, dificultat ....)

  • Submergeix-te en ella i reviu-la. Com reacciones tu davant aquesta situació?
  • Contacta amb la intenció positiva. Si de moment no apareix, no passa res, simplement confia que existeix (i encara que no confiïs, existeix…!)
  • Relaxa't, respira amb tranquil·litat, acull a aquesta part teva que et fa sentir així, probablement la sentis en alguna part del teu cos ... Imagina que en algun moment va tenir una intenció positiva, probablement es tracti del teu nen interior…. dóna-li la benvinguda.

– Des d'aquesta posició recita per a tu els mantres relacionals, Sense esperar resposta!

  • Interessant!! (procura sentir una curiositat genuïna)
  • Alguna cosa està despertant (o sanant) amb mi. (Tot i que encara no sàpiga què és ...)
  • Segur que té sentit (Confiança en què el que està despertant té sentit)
  • Benvinguda, gràcies… (Acollir amb amor a aquesta part teva ferida, que va activar, en el seu moment, una sèrie d'estratègies…)

Evidentment, els mantres relacionals no s'han de repetir mecànicament. Les lletres no són un “manual d'instruccions”, apunten més aviat a una actitud.

Com observaràs, es tracta només de relacionar amorosament amb el que apareix. Sorgeixi o no la intenció positiva. És probable que sentis en alguna part del teu cos, com una tensió, molèstia, "papallones a l'estómac", tremolor .... Si és així, fantàstic. Simplement mantingues la consciència en aquesta sensació corporal.

No pretenguem forçar l'aparició de la intenció positiva. A vegades, el sol fet de prestar atenció a la sensació corporal ja activa la sanació.

Els anomenats mantres relacionals d' Stephen Gilligan ajuden a crear un tipus de consciència especial. Una consciència oberta, curiosa, receptiva, confiada en el sentit del que apareix i agraïda al símptoma com a avís o senyal.

Mindfulness, ment de principiant i compassió

No parlaré, no pensaré,
però l'amor infinit m'omplirà l'ànima…”
Arthur Rimbaud, SENSACIÓ

Ment de principiant i aprenentatge. Josep Guasch, coaching i psicoteràpia a Sabadell i Terrassa

La “Ment de Principiant” (Curiositat), motor de l'aprenentatge.

El Mindfulness ha actualitzat a la mentalitat occidental la saviesa ancestral del budisme. En alguns casos portant-lo, fins i tot, a la pràctica clínica. El principi d'intenció positiva en PNL, assenta la seva base en aquesta, crida, ment de principiant. Acollir amb curiositat, sense avaluar, sense jutjar, el que sorgeix del fons del misteri que ens habita. Doncs en el fons és això, misteri, una altra cosa són les etiquetes que assignem. I en això de les etiquetes sóc molt escèptic i (ara sí) crític.

Compassió, en el sentit budista, no és autocommiseració. És abraçar la nostra humanitat amb humilitat, sabent-nos aprenents de la Vida. I com tot aprenent, tenim un apassionant camí d'aprenentatge.

Fins el proper article, rep una cordial salutació.

www.josepguasch.com

Et convido a participar al meu blog ampliant idees. Per exemple, aportant suggeriments o compartint els teus dubtes a l'apartat al peu del mateix.

 

Anterior article relacionat: Les necessitats de l'ésser humà i la manipulació dels telèfons mòbils.

 

Ah!!, i si t'ha agradat i et ve de gust, et convido a compartir l'article. També comentar i / o puntuar amb les estrelles en el resum que trobaràs més avall.

Estàs interessat/da en un programa personalitzat de coaching i/o psicoteràpia? Contacta amb mi sense compromís!: Telèfon: 615.56.45.37 Mail: jspguasch@gmail.com Web: Formulari de contacte

Si vols, també pots rebre còmodament la meva News Letter amb tots els articles del bloc. També notícies, activitats, promocions i informació interessant i pràctica: – Sí vull rebre la News Letter

 

Josep Guasch, coaching i psicoteràpia a Sabadell

El principi d'intenció positiva en pnl. Josep Guasch, coach i psicoterapeuta (teràpia Gestalt, PNL, Anàlisi transaccional, Hipnosi) Consulta a Sabadell i Terrassa

Despertar de la consciència i PNL. Josep Guasch, coaching i psicoteràpia a Sabadell

BLOG


Despertar Consciència amb PNL. El sistema representacional.

Despertar consciència amb PNL. Consulta de Coaching i Psicoteràpia a Sabadell i Terrassa (PNL, Gestalt, Hipnosi)

Despertar de la consciència i PNL. Josep Guasch, coaching i psicoteràpia a Sabadell

Despertar de la consciència, de la inèrcia a la participació conscient.

La consciència de l'ésser humà desperta en la mesura que distingeix els elements que la componen. Tenir consciència d'això és reconèixer i distingir els elements bàsics de la nostra experiència. El sistema de representació de l' pnl organitza la percepció en tres canals sensorials:

  • Sistema de representació Visual.
  • “ “ ” ” Kinestèsic (Olfacte, Gust, Tacte, Emoció - en el sentit de la sensació sentida de l'emoció en el cos- i consciència del propi cos)
  • Sistema de representació Auditiu.

En conseqüència, Consciència i PNL van íntimament lligades de la mà, vegem com a continuació.

Despertar consciència amb PNL. El sistema representacional

Els elements bàsics de la nostra experiència es basen en el que capten els nostres sentits físics. Tradicionalment es classifiquen en cinc, vista, oïda, gust, olfacte i tacte. Uns anys després es van catalogar altres sentits que tenien a veure amb el cos:

  • Propiocepció, sentir la posició de parts del cos sense mirar.
  • Cenestèsia, és la consciència que tenim del nostre cos i les seves sensacions.
  • Cinestèsia, percepció de l'equilibri i moviment del cso.També se l'anomena kinestèsia o Quinestesia.

Últimament, en alguns cercles terapèutics, s'utilitza un terme més genèric consciència somàtica.

A efecte de no induir a confusió assenyalaré la diferència amb un altre terme:

La sinestèsia PNL visual i kinestèsica. Josep Guasch, coaching i psicoteràpia a Sabadell

De quin color et sents? La sinestèsia visual i cinestèsic.

– La sinestèsia. La assimilació conjunta a través de diversos tipus de canals sensorials d'una mateixa percepció. Exemple: “la seva dolça mirada“; en aquest cas es barreja el sabor (dolça) amb la vista (és obvi que per veure una mirada cal utilitzar el sentit de la vista, tot i que no aparegui de manera explícita en la frase).

Com hem vist al principi, a efectes pràctics la PNL aglutinar els sentits de gust, olfacte i tacte, juntament amb la propiocepció, cenestèsia i cinestèsia en un canal sensorial que, en la majoria de tractats apareix com "Kinestèsic”. Va afegir a la kinestèsia la percepció sobtada d'una emoció (no sentiment) pel correlat fisiològic que comporta.

Altres autors associen les sensacions corporals exclusivament amb el tacte, diferenciant a part gust i olfacte. Es tracta de simples matisos que no suposen major problema i poden utilitzar-se conjuntament segons la situació. Imaginem per exemple que estem treballant amb un cuiner o un gourmet. En aquest cas cal diferenciar molt clarament olfacte, gust i tacte (textura) amb, generalment, freqüents associacions sinestèsiques.

En alguns tractats de PNL, el sistema representacional apareix amb l'abreviatura Sistema VAK

Despertar consciència amb PNL. La Exteriorització / Fora

Els canals sensorials ens informen sobre el que hi ha “allà fora”.

Canal Visual. Quines veus?. Observa el que veus i procura "veure / mirar" una mica més enllà d'allò que normalment prestes atenció.

Despertar consciència amb PNL. Josep Guasch, coaching i psicoteràpia a Sabadell.

L'atenció dirigida cap al món extern.

Canal Auditiu. Quines escoltes?. Presta atenció al que escoltes, potser veus, sons, animals .... Fins i tot el silenci. Com abans procura anar una mica més enllà en la teva audició.

Canal Kinestèsic Quines sents?. La temperatura, el contacte del teu cos amb la roba o la cadira. Tacte, olfacte, gust si estàs per exemple menjant alguna cosa. Una sensació sobtada com ara "papallones a l'estómac". Fes alguna distinció més al respecte.

Despertar consciència al món exterior implica involucrar més la nostra capacitat d'observació utilitzant cada modalitat sensorial.

Els extravertits, per exemple, dirigeixen gran part de la seva atenció, i els seus sentits, al món exterior.

Despertar consciència amb PNL. La Interiorització / Dins

De la mateixa manera, la informació que rebem del món exterior és processada internament. De fet, cada experiència externa té una representació interna. La manera en què està organitzada dibuixa el nostre "mapa del món".

Els nostres pensaments estan configurats per aquestes representacions internes. Estan formats, doncs, per imatges (visual), frases o diàlegs interns (auditiu), sensacions (kinestèsic).

Despertar consciència a les nostres imatges internes. Sistema de representació visual

Visual. Veig, per exemple, un majestuós mar al capvespre i, a més de la imatge externa que construeixo, ve a la memòria una tarda de meditació. Aquest record (associació d'idees) és un pensament que pot venir per qualsevol dels tres sistemes representacionals. No obstant això està associat al canal visual extern.

Vegem el cèlebre fragment / inici de "Cent Anys de Solitud" de Gabriel García Márquez:

Molts anys després, davant de l'escamot d'afusellament, el coronel Aureliano Buendía havia de recordar aquella tarda remota en què el seu pare el va portar a conèixer el gel…”

Si bé no ho diu explícitament, és probable que la visió davant l'escamot d'afusellament, sigui el que li porta el record ... I aquí arrenca la novel·la.

Despertar consciència a les nostres veus, sons i diàlegs interns. Sistema de representació auditiu

Despertar consciència. Introversió. Josep Guasch, coaching i psicoteràpia. Consulta a Sabadell

Introversió, l'atenció dirigida als paisatges interns.

Auditiu. També un so extern pot portar-nos records i sensacions. Un exemple típic és el dels records associats a una cançó. El so pot portar-nos el record en forma d'imatge (Visual intern), sensacions (kinestèsic interna), o fins i tot d'una veu o diàleg (auditiu intern).

De la mateixa manera, un diàleg intern o una melodia recordada pot evocar sentiments, sensacions i imatges de tot tipus.

Despertar consciència a les sensacions, sabors i olors. sistema kinestèsic.

Kinestèsic. És famós el "fragment de la magdalena" del llibre "El camí de Swann", la primera part de "A la recerca del temps perdut":

I molt aviat, aclaparat pel trist dia que havia passat i per la perspectiva d'un altre tan malenconiós per venir, em vaig portar als llavis una cullerada de te amb un tros de magdalena. Però en el mateix instant en què aquell glop, amb les molles de la magdalena, va tocar el meu paladar, em vaig emocionar, fixa la meva atenció en una cosa extraordinària que passava a dins meu. Un plaer deliciós em va envair, em va aïllar, sense noció del que ho causava. … I, de sobte, l' record apareix. Aquest sabor és el que tenia el tros de magdalena que la meva tieta Léonie m'oferia, després de mullar-la en la seva infusió de te o de til·la, els diumenges al matí a Combray (perquè els diumenges jo no sortia fins a l'hora de missa) quan anava a donar-li el bon dia a la seva habitació.”

D'aquest fragment podem observar com el gust de la magdalena mullada en te (Gustatiu) genera un fort sentiment ("em vaig emocionar", "un plaer deliciós em va envair"). No obstant això hi ha més, Proust amb la seva proverbial intuïció d'artista sabia que el sentir difícilment pot venir per si sol si no és precedit d'una experiència present, o un record (bé sigui en forma d'imatges o de sons). Aquí és quan apareix el record de la seva tieta Léonie.

El predomini de l'atenció cap al món intern caracteritza el introvertit.

Seguirem en propers articles amb pràctiques per a Despertar consciència amb pnl i sistema representacional.Fins llavors, rep una cordial salutació.

Consciència externa i interna. Consciència de ser. Josep Guasch, coaching i psicoteràpia a Sabadell

Consciència de ser. Consciència externa i interna

www.josepguasch.com

Et convido a participar al meu blog ampliant idees. Per exemple, aportant suggeriments o compartint els teus dubtes a l'apartat al peu del mateix.

 

Altres articles anteriors relacionats: La sorprenent PNL Acceptació i responsabilitat en PNL
Següent article relacionat:
Les submodalitats de PNL i la Superació Personal

Ah!!, i si t'ha agradat i et ve de gust, et convido a compartir l'article. També comentar i / o puntuar amb les estrelles en el resum que trobaràs més avall.

 

Estàs interessat/da en un programa personalitzat de coaching i/o psicoteràpia?Contacta amb mi sense compromís!: Telèfon: 615.56.45.37 – Mail: jspguasch@gmail.com

Si vols, també pots rebre còmodament la meva News Letter amb tots els articles del bloc. També notícies, activitats, promocions i informació interessant i pràctica: Sí vull rebre la News Letter

 

Josep Guasch, coaching i psicoteràpia a Sabadell

Despertar consciència i PNL, Josep Guasch, psicoteràpia i coaching Consulta a Terrassa i Sabadell

Acceptació i responsabilitat en PNL. Josep Guasch, coaching i psicoteràpia a sabadell

BLOG


Acceptació i responsabilitat en PNL, Psicoteràpia i Coaching

Acceptació i responsabilitat en PNL, Josep Guasch, Coaching i Psicoteràpia; consulta a Sabadell i Terrassa

Acceptació i responsabilitat en PNL. Josep Guasch, coaching i psicoteràpia a sabadell

Sembla com si tinguéssim l'obligació de ser feliços sempre.

Com ser feliç, una de les aspiracions humanes més elusives. Acceptació i responsabilitat, són dues mostres de intel·ligència emocional en aquesta recerca. No fer de la recerca de la felicitat un motiu d' ansietat, perquè ens han gairebé obligat a buscar ser feliços. En cas contrari, alguna cosa va malament en nosaltres amb el que la nostra autoestima queda per terra.

I també ens han induït a pensar que "ens passen" "coses" com la depressió, la ansietat, les fòbies, l' estrès, insomni, l' TOC ,entre moltes altres .... I tot això té solució, clar que sí, però ens han ensenyat a buscar-la en un lloc diferent.

Acceptació i responsabilitat en PNL, l'herència de la teràpia Gestalt

En algun lloc vaig deixar escrit alguna cosa així com que “som responsables, fins i tot, de les nostres irresponsabilitats”. Però algú o alguns, amb millor o pitjor intenció, s'han massificat fins al que ens fem a nosaltres mateixos. Li han posat nom i codificat en llibres innombrables (Per exemple l' DSM IV TR).

De tal manera que caminem per la vida pensant, sentint i convençuts que quan ens assalta una depressió (o alguna cosa ...), és com si ens hagués posseït un ens patològic (tipus virus, si no pitjor…).

Acceptació i responsabilitat en PNL van de la mà, bé sigui en l'àmbit de la psicoteràpia, com en el del coaching. I aquest concepte es deu en gran part a la teràpia Gestalt. Fritz Perls, el creador d'aquesta modalitat terapèutica, obligava a dir als seus clients una cosa més o menys... "Jo m'estic deprimint a mi mateix". I aquesta frase que sembla rebuscada (sota un punt de vista gramatical ho és), té un sentit.

Acceptació i responsabilitat en PNL. Un exemple

Vegem un exemple típic:

"Tinc depressió perquè la meva xicota m'ha deixat"

En primer lloc, establim una relació de causa-efecte que no és certa. La veritat és que davant la certesa que "La meva xicota m'ha deixat", provoco (JO) en el meu interior una activitat mental que em porta a deprimir-me. probablement vegi el meu futur afectiu molt negre (amb la consegüent tonalitat en les meves imatges mentals). O em digui coses com "mai més trobaré a algú com ella", i a més en un to de veu lúgubre i patètic. I així vaig construint la meva depressió.

Acceptació de la pròpia responsabilitat. Josep Guasch, coaching i psicoteràpia a Sabadell

Som responsables de tot el que “ens passa” amb el que “ens passa”.

I, Compte!! no dic que no sigui normal que això passi. És normal tot i que no és lògic. I això és el que hauria d'enorgullir a la nostra qualitat de mamífers, nostre món emocional és una cosa diferent a la lògica, però no per això "anormal". I tampoc una cosa que "ens passi" per culpa d'altres ....

Però hi ha més en aquesta aparentment innocent frase. Això que se li ha col·locat l'etiqueta de depressió, és una cosa en curs, és un procés, malsà o no, però alguna cosa dinàmica, amb vida. Si dic "tinc depressió", cosifico un procés anímic intern, com si m'hagués empassat un monòlit de marbre.

Acceptació i responsabilitat en PNL. la Nominalització

A PNL a això se'n diu "Nominalització”, però independentment de la "parauleta", el perill que amaga és el de congelar un procés en curs, del qual jo sóc el creador, dinamitzador i responsable.

On no hi ha dinamisme, no hi ha possibilitat de canvi. I si em convenço a mi mateix que "tinc alguna cosa" que no em provoco jo, seguiré estant a mercè depenent d'alguna cosa diferent a mi, encara que “aquesta cosa” no existeixi…(A partir d'aquí, qualsevol cosa és possible)

I per què no s'han inventat un altre "trastorn de personalitat"? Una metàfora (o no…)

Proposo un nou trastorn de personalitat el TIDAPF, m'explico ...

Dilluns al matí, una oficina qualsevol. Una discussió acalorada entre dos o més treballadors, habitualment del gènere masculí. Discuteixen perquè el cap de setmana van veure un programa a la tele (habitualment la del bar). En aquest programa 22 individus en calça curta corrien darrere d'una pilota. Onze portaven roba d'un color, els altres onze d'un altre.

La qüestió era que 11 havien de ficar la pilota en una anomenada "porteria" i els altres onze en l'altra. Guanya qui més vegades fiqui la pilota i menys l' hi hagin ficat (amb perdó ...). Divertit, no?.

I el dilluns al matí, molts senyors que només van estar veient a aquests vint-i-dos de calça curta, es debaten amb furibunds diàlegs o pitjor.. Generalment són assalariats que per cobrar el que cobren els de calça curta en un mes, han de treballar mesos o anys. Què passa a l'interior d'aquests senyors?. Com es provoquen ells mateixos, aquests arravataments d'ira?

Això sí que és preocupant!! Que jo em deprimeixi a mi mateix perquè m'ha deixat la núvia .... És normal, sóc mamífer i necessito contacte .... Que em provoqui crisi d'angoixa amb la que està caient ... també és normal, sóc humà i necessito estabilitat. Però això d'aquests 22 senyors de calça curta ... no sé, crec que això ... Sí és preocupant!!

Entre tant proposo per a doctes llibres el terme TIDAPF (Trastorn d'Ira amb Descontrol i Agitació Psicomotriu Futbolera). No ho sé, igual poden inventar-se un protocol d'intervenció. Ah!!, i algun medicament que podria dir-se "Fútbolprofen" o "Pelotatil". Com no se'ls va ocórrer abans a les farmacèutiques?... Bé, sospito per què ...

Fins el proper article, rep una cordial salutació.

www.josepguasch.com

Anterior article relacionat: PNL
Següents articles relacionats: Despertar consciència amb PNL .
Les submodalitats de PNL i la Superació Personal

Si t'ha agradat i et ve de gust, et convido a compartir l'article. També comentar i / o puntuar amb les estrelles en el resum que trobaràs més avall.

Estàs interessat/da en un programa personalitzat de coaching i/o psicoteràpia?Contacta amb mi sense compromís!: Telèfon: 615.56.45.37 – Mail: jspguasch@gmail.com

Si vols, també pots rebre còmodament la meva News Letter amb tots els articles del bloc. També notícies, activitats, promocions i informació interessant i pràctica:

– Sí vull rebre la News Letter

Josep Guasch, coaching i psicoteràpia a Sabadell

Acceptació i responsabilitat en PNL. Josep Guasch, psicoteràpia i Coaching, consulta a Terrassa i Sabadell

segona posició perceptiva de la PNL i la Empatia

BLOG


Posicions perceptives, PNL i empatia.

Posicions perceptives, processos de PNL. Coaching i Psicoteràpia a Sabadell i Terrassa

Les posicions perceptives i l'observador

Les posicions perceptives formen part d'una de les pràctiques de PNL més efectives per al desenvolupament de diferents habilitats. Especialment les habilitats de comunicació, per exemple, la empatia i la assertivitat. En aquest post tractarem l' empatia.

En l'anterior article Habilitats socials i empatia , indicava que, a es parla d'empatia com la capacitat de posar-se en les sabates d'un altre:

Es precisament el que en la pràctica de les posicions perceptives s' aprèn…

Gque un home, en un tren, va veure que el company de seient portava només una sabata, llavors li va dir:

– Disculpi, crec que ha perdut una sabata

Al que l'al·ludit va respondre

– S'equivoca senyor, he trobat una sabata….

Les posicions perceptives en PNL. Observador i interpretació de la realitat segons el coaching transformacional

La importància de l'observador al interpertar la realitat

Aquesta anècdota ens il·lustra sobre la importància de l' observador a l'hora d'interpretar la realitat, doncs una de les pressuposicions bàsiques del coaching transformacional és que vivim en un univers d' interpretacions.

Per tant, el nostre univers no és innocent a la definició que de nosaltres mateixos fem.

Podem llavors, ampliar la nostra visió de la realitat adoptant diferents posicions perceptives que són punts de vista des dels quals observem una mateixa realitat, fet o relació

Les quatre posicions bàsiques

A mitjans dels anys 80 Judith Delozier i John Grinder van establir, en primer lloc, tres posicions perceptives bàsiques:

  • Primera posició (JO)
  • Segona posició (Tu) i
  • Tercera posició (Observador).

Van afegir també una operativa pràctica per accedir a aquestes diferents formes d'interpretar la realitat.

Posteriorment, Robert Dilts va afegir una Quarta posició perceptiva (Nosaltres).

Vegem a continuació cadascuna d'elles.

Posicions perceptives, 1ª posició: JO

La posició del jo, t'associa directament amb la teva pròpia experiència de la realitat, el que veus, escoltes i sents. És la teva pròpia pròpia perspectiva d'una experiència o relació concreta.

El teu postura corporal serà l'habitual en tu i el llenguatge esquitxat de paraules en primera persona (la meva, jo, jo mateix, opino, crec, m'ha passat, les meves pertinences ...).

  • Què és important per a tu?
  • Quines vols?
  • Quines són les teves necessitats?

Per tant, en aquesta posició entres en contacte directe amb els teus sentiments, prioritats i creences. Es, per tant, la ideal per aparèixer i reivindicar-te.

Posicions perceptives: 2ª posició: Tu

Contràriament a la primera posició, la segona se centra en l'altre.

Aquesta segona posició és de vital importància per a desenvolupar l' empatia, pel que si t'interessa et recomano practicar-la.

segona posició perceptiva de la PNL i la Empatia

Posicions perceptives. La segona t'ajuda a desenvolupar l'empatia.

D'una manera semblant a la que vaig indicar en l'article Fantasies dirigides i teràpia Gestalt , pots experimentar amb identificar-te amb alguna cosa o algú per ampliar la teva visió d'una relació, conflicte o situació concreta, en aquest cas t'identifiques amb l'altra persona. Com a resultat t'aproximes a percebre com a pensa, sent i actua.

A la pràctica que més endavant presento tens unes pautes per fer-ho, però evidentment es tracta d'una capacitat que es desenvolupa amb la pràctica continuada.

És important destacar que desenvolupar aquesta posició ajuda, especialment, a la capacitat de "modelar”, un dels recursos bàsics de la PNL (programació neurolingüística) i el nuclear en l'inici d'aquesta disciplina.

3ª posició: l'observador

Aquesta tercera posició té a veure amb la d'un observador imparcial, un testimoni. De vegades s' indueix la fantasia d'imaginar ser un consultor o assessor extern que aconsella sobre possibles millores des d'una òptica imparcial i professional.

Amb aquesta posició inclous, a més, una visió una mica més objectiva

Pensa per exemple en alguna cosa que et molesti de tu mateix. Si això mateix li passés a un amic teu:

  • Què li diries?
  • Li dius a ell el mateix que a tu?
  • I… Com li dius el que li dius?
  • Què ha canviat en el què i el com? ó…
  • Què canvia si et dirigeixes a tu mateix de la mateixa manera que a una altra persona?

Aquest és una manera d'utilitzar la 3ª posició

Posicions perceptives: 4ª posició: Nosaltres

Desenvolupar la quarta posició requereix alguna habilitat específica com la de tenir una visió holística, genèrica, des de la qual l'experiència de ser tot el sistema és bàsica. Engloba a les tres posicions anteriors, però a diferència de la tercera posició, és alhora inclusiva i no asèptica com sí ho és la tercera.

La visió del bé comú ha de predominar en aquesta posició. Convé, abans de treballar amb aquesta quarta, practicar amb les tres anteriors.

Imagina, per exemple, l' CEO d'una empresa; la seva visió del funcionament de la mateixa ha de ser objectiva pel que fa a la competecia que, entre si, puguin tenir els diferents departaments.

No obstant això un consultor (aliè a l'empresa encara que eventual col·laborador) no està de la mateixa manera implicat en l'organització, tot i que també pogués tenir una visió objectiva.

Mentre el primer s'implica en 4a posició, el segon ho fa en la 3a

Les pràctiques inicials amb les posicions perceptives

Tercera posició perceptiva de la PNL. Coaching i psicoteràpia a Sabadell

La tercera posició posició perceptiva i la imparcialitat.

Reviu una situació de conflicte verbal amb algú.

Per començar és convenient que no es tracti de situacions amb excessiva tensió, més aviat algun desacord lleuger.

Reserva en l'espai tres llocs (poden ser tres cadires, coixins, papers a terra; o senzillament tres espais reservats sense més) que identifiquin les tres posicions perceptives. Generalment la primera et correspondrà a tu, la segona a qui representi teu interlocutor i la tercera una posició d'observador.

És recomanable un disseny d'aquest tipus:

1ª Posició………………………….2ª Posició

…………………..3ª Posició…………………….

Seguiràs amb la següent:

Operativa

  • 1.- Ocuparàs, en primer lloc, la posició 1 (JO) i reviuràs des d'aquí l'experiència; revisa-amb ajuda dels inventaris A i B, un cop hagis fet els dos inventaris, apunta la intenció positiva que et motiva en aquesta interacció amb aquesta persona. Trobaràs una explicació més detallada dels dos inventaris i de la intenció positiva més a baix.
  • 2.- Surt d'aquesta posició i procura "buidar-te" d'ella, per exemple prenent un got d'aigua, fent unes quantes respiracions, estiraments ... el que sigui per desfer-te de l'experiència.
  • 3.- Col·loca't en la segona posició, i repeteix el pas primer, però "com si" fossis aquesta altra persona. Submergeix-te en l'experiència revisant els dos inventaris i la intenció positiva, “com si” (insisteixo) fossis aquesta persona.
  • 4.- Com en el pas 2.- buida't de l'experiència.
  • 5.- A continuació, ocupa la tercera posició, procura fer-ho amb una postura corporal equilibrada i simètrica. Revisa la relació entre les dues posicions amb total equanimitat i asèpsia; des d'una òptica neutral, distant i sense emocions.
  • Descobreix noves informacions des d'aquest lloc, especialment pel que fa a la primera posició (JO) que contribueixin a millorar aquesta relació.

 

Els dos inventaris i la intenció positiva en les posicions perceptives

inventari A

  • Sobre la teva experiència corporalQuè descobreixes? ..Què i com és la teva postura, moviment / s, gestos, respiració, zones de tensió…?
  • La experiència sensorial. La manera en que captes la realitat a través dels sentits i com organitzes a el teu esta experiència. Quines veus i com ho veus? Quines escoltes i com? ..Qines sensacions corporals tens i com són?
  • La manera en què transmets mitjançant el llenguatge. Paraules que utilitzes, to de veu, modulació…
  • Les teves emocions. ..Què emocions i sentiments tens i quina és la seva intensitat?
  • Els patrons cognitius que apareixen en forma d' imatges, records associats, diàleg intern, pensaments automàtics

inventari B

  • En quin entorn té lloc l'experiència? ..On, quan, amb qui?
  • Quines conductes, comportaments, accions visibles (postura, moviment, gest ...) et caracteritzen?
  • Quines capacitats, coneixements, estratègies, habilitats, experiències, utilitzes? ... Com fas servir la teva ment?
  • Quines creences, expectatives, pressuposicions, criteris, prioritats, opinions, valors…. defenses en aquesta posició?
  • Quina sensació (en un sentit ampli) et genera "ser"qui ets en aquest moment?
  • És probable que també vulguis explorar a quin propòsit superior (tal com tu ho entenguis ...) subordines la teva activitat o relació en aquest moment.

 

En començar una pràctica és recomanable posar bé els fonaments encara que pugui semblar tediós i fins i tot repetitiu fer-ho amb els dos inventaris, però, amb el temps aniràs adquirint l'habilitat de seleccionar les diferents variables d'una manera més ràpid i intuïtiva.

La Intenció positiva i les posicions perceptives.

Les posicions perceptives. Intenció positiva en PNL. PNL a Sabadell

Cercar la intenció positiva. Separar conductes d'intencions.

En cadascuna de les dues primeres posicions (no en la tercera) pregunta't:

  • Quines intenció positiva o necessitat estàs defensant o reivindicant?
  • Com et faria sentir, internament, aconseguir aquesta intenció positiva o necessitat mitjançant aquesta activitat o relació?Com definiries el teu estat intern?

Poques vegades es ressalta en els tractats i llibres de PNL (Programació Neurolingüística) que la "intenció positiva"Té a veure més amb un estat intern (sensació, sentiment ...) que amb una acció. Per exemple, quan un nen petit fa entremaliadures per cridar l'atenció, la intenció positiva pot ser el reconeixement, cridar l'atenció és l' estratègia i fer entremaliadures la manera en què dóna forma a l'estratègia, la tàctica.

Comentari important per als molt cerebrals, 💡 , no es tracta d'endevinar o encertar la intenció positiva de ningú (encara que encertaràs molt amb la pràctica), més aviat que adoptis la posició perceptiva "com si" fos real ; quan t'acostumis a això, la teva actitud i sobretot el teu sentir intern t'ho agrairan.

De la mateixa manera, en aquesta línia, també et pots preguntar pels beneficis potencials que poden transformar-se en reals, si enfrontes aquesta situació difícil com una oportunitat i / o un aprenentatge.

En conclusió, la visió de la intenció positiva és especialment útil en la comunicació, però també en els processos de psicoteràpia i coaching.

Posicions perceptives en PNL. Josep Guasch, coaching i psicoteràpia .

Reflexió final

Fins el proper article, rep una cordial salutació.

www.josepguasch.com

Et convido a participar al meu blog ampliant idees, aportant suggeriments o compartint els teus dubtes a l'apartat al peu del mateix.

Anterior article relacionat: Habilitats socials i empatia
Següent article relacionat:
El perdó, un relat

Estàs interessat/da en un programa personalitzat de coaching i/o psicoteràpia?Contacta amb mi sense compromís!:
Telèfon: 615.56.45.37 – Mail: jspguasch@gmail.com

 

Si vols, pots rebre còmodament la meva News Letter amb tots els articles del bloc, així com notícies, activitats, promocions i informació interessant i pràctica:

– Sí vull rebre la News Letter


 

Ah!!, i si t'ha agradat i et ve de gust, et convido a compartir l'article. També comentar i / o puntuar amb les estrelles en el resum que trobaràs més avall.

 

 

La Empatia i les posicions perceptives de l' PNL. Josep Guasch, coaching i psicoteràpia, Terrassa i Sabadell