INICI➤ BLOG El menjar compulsiu i els “nivells del problema complex”

El menjar compulsiu i els “nivells del problema complex”

Menjar compulsivament, superar el trastorn per afartament, Sabadell i online. Josep Guasch, psicoterapeuta, coach , consulta de coaching i psicoteràpia. PNL, Hipnosi, Teràpia Gestalt, Anàlisi Transaccional, teràpia de virus mentals, Nen interior a Sabadell i Terrassa

 

El problema subjacent en el menjar compulsivament, sol ser invisible, també en l'addicció al menjar, consulta a Sabadell

El model dels nivells complexos en les addiccions

Com vaig exposar en l'anterior post (Perdre pes, amb Psicoteràpia i Coaching), el Model de "Nivells del Problema Complex"s'ha revelat darrerament, no només com una explicació teòrica, sinó també com un referent ampli per a les intervencions en trastorns d'alimentació. I, per descomptat, per superar el trastorn per afartament.

En aquest i següents articles desplegaré els quatre passos bàsics.

Per començar, indicar que es tracta exclusivament d'un abordatge purament teòric. Durant el procés terapèutic, les fases no apareixen en forma seqüencial (ni se les ha de forçar), sinó que van apareixent i ocultant-aleatòriament en la conversa.

Com psicoterapeuta, entenc que la vida no es circumscriu a interpretacions ni a models. El model és només una forma de teoritzar i de marcar referències per identificar, clarificar i optimitzar el procés, mai un llit de Procust per amputar el procés vivencial.

Menjar compulsivament, i aquest és un concepte bàsic a entendre, no és una “qüestió” de fer una o altra dieta. Amaga un problema emocional encapsulat darrere de diferents nivells. Aquest problema emocional ha d'abordar-se per superar el trastorn per afartament amb èxit. Menjar compulsivament és només el símptoma. Per superar el trastorn per atracament s'han d'abordar qüestions emocionals, de vegades, profundes.

 

Menjar compulsivament. El primer nivell el "Problema original" en termes de Baiocchi

El problema original (que no és menjar compulsivament), mai apareix al començament de la teràpia. Per la seva naturalesa, és desconegut a l ' "adonar-se" del client, i per descomptat també al terapeuta.

Que potser hi pogués haver una certa sospita expressada, generalment, en difusos termes lingüístics. Però la vivència real i profunda, sol estar emmascarada lluny de les interpretacions intelectualizadas doncs beu d'un substrat més essencial. Solen ser necessitats emocionals no resoltes que sustenten el descontentament intern, I aquest, finalment, desemboca en el menjar compulsiu , com una forma de “omplir un buit”.

Menjar compulsivament, investigar la causa no evident o malestar emocional en els trastorns d'alimentació, consulta a Sabadell

Menjar compulsivament i la causa oculta subjacent .

I és on la tasca terapèutica ha de resoldre, mitjançant el contacte real i creatiu amb l'experiència original.

No és un parlar "sobre ....", de la mateixa manera que no és el mateix l'experiència d'un somni o d'una emoció profunda que parlar-ne.

Aquesta necessitat emocional, com a experiència congelada, és el que alimenta energèticament la compulsió o l'addicció ja que és, en la seva essència, una necessitat no satisfeta i :

Fins que no es satisfaci hi haurà una tensió interna no resolta que cerca, confusa i secretament, ser alleujada.

En aquesta necessitat no satisfeta rau el nucli
per superar el trastorn per afartament.

Tenim doncs que en algun moment de la biografia de la persona, una necessitat no se satisfà degudament, bé sigui per un fet puntual o per una dinàmica continuada. Però el client ve convençut que "el seu problema" és un altre, el del menjar, i el seu objectiu aprimar-se.

En realitat, la dificultat per aprimar (o per deixar qualsevol tipus d'addicció) és la punta de l'iceberg. Per superar el trastorn per atracament cal viatjar al que amaga l'iceberg en la profunditat del mar. Les necessitats emocionals no resoltes.

L'objectiu aparent: aprimar-se, és la tapadora de les ferides del nen interior

En gairebé tots els casos, aquesta necessitat no resolta neix en un marc temporal molt d'hora. Fins i tot en etapes pre – verbals del/la nen/a, de manera que la dificultat per integrar aquesta mancança és encara més dolorosa, per viure com incomprensible i existir encara una manca de recursos per comprendre i integrar.

És com menjar-se una poma sense haver-la mastegat (en el fons és l'acte de menjar compulsivament).

A partir d'aquí el nen viu com si portés unes ulleres de color, amb les quals filtra tota la realitat. Aquesta necessitat emocional no resolta s'adhereix com una segona naturalesa, un caràcter….Però com nen que és, no sap que això “només” és un mapa limitant.

I l'incorpora com una realitat amb la qual s'identifica.
Una realitat que, secreta, però encertadament, el defineix i condiciona.
Els trastorns d'alimentació poden tenir, en alguns casos, origen en la infància, consulta a Sabadell

L'origen del menjar compulsivament pot estar en la infància.

Aquesta manca pot venir reforçada per qüestions educacionals. Per exemple, missatges del tipus "si no menges pare o mare no et voldran". Aquest tipus de missatges fan al nen interpretar que l'amor dels seus pares corre perill, llavors integrarà aquest mandat / missatge (ser bo = menjar).

Segons sigui el caràcter, aquesta contradicció interna la viurà amb més o menys ansietat ja que exigeix, o bé obeir al pare i la mare per "ser bo" (i ser infidel a si mateix), o bé una negació a l'obediència paterna (amb el risc fantasiejat de perdre l'amor dels pares).

 

El nen enfronta, ara, un “conflicte de doble llaç "
en el qual no sembla haver-hi una resposta adequada.
Però per superar el trastorn per afartament,
l'adult pot aprendre a sostenir aquesta ansietat.

 

S'instal·la una sensació de "mancança interna"davant la perplexitat de no trobar una possible sortida. Un dolor original al qual se suma una sensació de inadequació o de no idoneïtat per resoldre un conflicte intern, que més tard o més d'hora serà compensat per algun mecanisme evasiu.

Recordem que el plaer, sobretot si és immediat, és el millor analgèsic contra el dolor.

La compensació el segon nivell del model i la teràpia del Nen Interior

Apareix doncs la compensació. No com una resposta lògica o creativa, sinó com una resposta a una sensació difusa d'inadequació, manca de mereixement o idoneïtat. Una manera d'atenuar el conflicte intern. I el conflicte, aquesta necessitat emocional no resolta pot mitigar-se de moltes maneres, una d'elles, el menjar compulsiu. .

Per descomptat aquesta compensació no ha de ser una addicció, pot ser també una conducta o actitud poc adaptatives. Aquesta compensació obeeix al principi d'intenció positiva. És a dir, tot i que la conducta no és l'adequada, pretén evitar un malestar.

Ens endinsem en les ferides del nen interior, ferides que , en major o menor mesura, tots i totes compartim.

En el cas que ens ocupa, més tard o més d'hora, apareixen els primers afartaments o desordres en l'alimentació. És aquí on Baiocchi defineix el segon nivell, i un requisit és necessari per entrar-hi creativament. Per superar el trastorn per atracament, cal superar la culpa i la vergonya. I això passa, en primer lloc, per entendre que hi ha alguna necessitat emocional no resolta.

 

Menjar compulsivament. La compensació el veritable enemic de les dietes per aprimar

La compensació per mitigar aquest dolor intern no és més que un "recurs", inapropiat. No soluciona el dolor real, al contrari, ho empitjora, però alleuja momentàniament. I ho confirma que el mecanisme compensatori sol empitjorar en els moments de tensió, dificultat o crisis emocionals.

Apareix la "segona capa de la ceba":

Aquesta compensació, per la seva urgència i voracitat (voracitat normal, ja que la seva intenció de resoldre mai és resolta), es converteix en un pou sense fi, i amb el temps les conseqüències es fan evidents.

Menjar compulsivament és el símptoma,
si no es resol la causa que subjau, difícilment
es pot avançar i assolir el pes saludable.

En el cas dels desordres d'alimentació, apareix l'obesitat. Per al alcohòlic pot ser la pèrdua del treball, per al drogodependent la marginalitat i així ... segons sigui el cas.

Descobrir la causa per a deixar de menjar compulsivament i curar definitivament, consulta a Sabadell

El menjar compulsiu és el símptoma, la causa sol estar encoberta.

Aprimar es converteix doncs en un objectiu, però com a objectiu no es sustenta en valors. Es fonamenta en una compensació a una carència no identificada com a tal. Es basa en una fantasia de resolució que tendeix a perpetuar-se ja que l'objectiu aparent (aprimar-se) mai solucionarà el dolor original.

És llavors quan el símptoma, menjar compulsivament, es recrueix. Doncs a la sensació de malestar, li segueix la vergonya per “haver caigut”. I aquesta vergonya i/o culpa es mitiga, momentàniament amb, de nou el menjar compulsiu. La necessitat emocional no només no es resol sinó que s'amaga rere capes de negació o culpa i vergonya. És llavors quan es fa obvi que per superar el trastorn per atracament s'ha d'actuar d'una manera diferent.

Menjar compulsivament. El cercle addictiu, ocult darrere de l'objectiu aparent “aprimar-se” tendeix a perpetuar-se

Menjar compulsivament és una manera d'alleujar, però momentània. El sentiment de culpa, i pitjor encara la vergonya, apareixen després de l'atracament. El cercle viciós es reforça, el pou sense fi continua, no només engolint la necessitat original no resolta, sinó que crea al seu voltant una altra capa , la de la vergonya, la decepció, la culpa, la perplexitat existencial.

Sorgeix un diàleg intern que pot prendre dues direccions:

  • La autoculpabilització i el deteriorament de l'autoimatge.
  • La negació de la responsabilitat buscant "allà fora" responsables de la seva situació.

Les dues respostes, con su parte de verdad y mentira, s'allunyen de l'autèntica responsabilitat. Recordem que responsabilitat significa fer-se càrrec, però també (i això no ens ho ensenyen) l'autèntica responsabilitat, mai inclou la culpa ni la vergonya.

En altres paraules, "Som responsables fins i tot de les nostres irresponsabilitats". Això és una veritat, no un judici moralitzador que és la base de la culpa i la vergonya. Superar el trastorn per afartament és possible però, com va dir Einstein, s'ha de treballar des d'un altre nivell.

Seguirem en un proper article, fins llavors, rep una cordial salutació.

Recorda: Tant el menjar compulsiu com el trastorn per afartament són el símptoma d'una causa emocional més profunda. Amb psicoteràpia, hipnosi i coaching podem treballar aquesta causa profunda.

Vols aprimar sense presses ni pressions i no saps com?
Necessites més informació, gratuïta i sense compromís?…
Fes clic a la imatge!!

Josep Guasch, coaching i psicoteràpia a Sabadell. Enllaç a pàgina de contacte.

www.josepguasch.com

Et convido a participar al meu blog ampliant idees, aportant suggeriments o compartint els teus dubtes a l'apartat al peu del mateix.

Estàs interessat/da en un programa personalitzat de coaching i/o psicoteràpia? Contacta amb mi sense compromís!:

Telèfon: 615.56.45.37, Mail: jspguasch@gmail.com
Web: Formulari de contacte

 

Si vols, pots rebre còmodament la meva News Letter amb tots els articles del bloc, així com notícies, activitats, promocions i informació interessant i pràctica: – Sí vull rebre la News Letter

Ah!!, i si t'ha agradat i et ve de gust, et convido a compartir l'article. També comentar i / o puntuar amb les estrelles en el resum que trobaràs més avall.

Josep Guasch, coaching i psicoteràpia a Sabadell. Pàgina de Facebook

 

Anterior article relacionat: Perdre pes, amb Psicoteràpia i Coaching, a Sabadell.
Següent article relacionat
:
Perdre pes i ràpida, és possible?

 

Banda gàstrica amb hipnosi. Aprimar sense dieta

 

 

 

Superar el trastorn per afartament, menjar compulsivament, consulta Sabadell i online . Josep Guasch, coach , psicoterapeuta, consulta de coaching i psicoteràpia (Assertivitat, lideratge, teràpia de parella, gelos, ludopatia, etc ...) a Sabadell i Terrassa.

 

Resum
Teràpia per al menjar compulsiu.
Tipus de servei
Teràpia per al menjar compulsiu.
Nom del proveïdor
Josep Guasch, coaching i psicoteràpia,
C / Les Valls 28; 4º-5ª (Espai Obert),Sabadell,Barcelona-08201,
Telèfon No.615564537
Àrea
Psicoteràpia, coaching
Descripció
Menjar compulsivament. Per què la majoria de les dietes no són l'única solució per aprimar? Com aprimar-se d'una manera saludable, constant i, sobretot, per sempre? No es tracta d'una dieta miracle, no és una substància. És autoconeixement
Publicat a Aprimar-se i etiquetatge , , , , .

Deixa una resposta