Cultivar la presència. Teràpia Gestalt i consciència, consulta a Sabadell i Terrassa. Josep Guasch, psicoterapeuta, coach , consulta de coaching i psicoteràpia online i presencial (PNL, Hipnosi, Teràpia Gestalt, Anàlisi Transaccional, Nen interior)
La consciència ens ofereix un reflex de l'exterior a l'interior.
Un aspecte important de qualsevol transició terapèutica és prendre consciència de les nostres necessitats, mancances i virtuts... Per a això tot procés comporta implícita una finalitat que pot semblar una cosa difusa, jo l'anomeno cultivar la presència. Evidentment, la intenció pot estar posada en un altre objectiu, però sense cultivar la presència és virtualment impossible assolir-lo. Això és especialment important en teràpia Gestalt.
Es tracta d'una forma conscient d'habitar la nostra autenticitat, l'ésser que realment som. Tanmateix aquest cultivar la presència té dues cares, dos aspectes. La consciència de nosaltres mateixos i el saber de l' altre. En tota societat ambdós aspectes estan interrelacionats. Ser conscient de mi és també tenir consciència del i dels altres amb els que convisc. De la mateixa manera saber-nos presents (o coneguts, respectats, valorats) en els altres alimenta la nostra consciència. No som illes.
I hi ha unes qualitats implícites en l'ésser que està en aquest món, des d' aquest indret. Obertura, consciència , habitar en el present, aquí i ara, acceptació (no resignació), no judici ni crítica... entre d' altres. Curiositat (sense xafarderies ), compassió (no (auto) commiseració...) són altres qualitats importants.
Cultivar la presència, comencem sabent com l'anem perdent.
Res hi ha més pur i innocent que un nadó. No obstant això, aquesta puresa necessita un aprenentatge per adaptar-se a la societat i créixer.
Alhora, aquest aprenentatge va construint un jo social amb el qual emmascarem aspectes nostres. Algunes vegades tractem d'encobrir trets necessaris per viure en societat. Altres vegades tenen a veure amb costums socials, familiars etc. És un tema sobre el qual hi ha molt a debatre. No obstant això, sota una perspectiva terapèutica el que sabem és que la nostra autenticitat, el nostre ésser profund, va quedant sepultat. I, el que és pitjor, moltes vegades ni tan sols en tenim consciència.
Els mandats socials ens tanquen en una presó, la de l' ideal del jo. I la nostra presència va sent sepultada. Creem un personatge social amb què recorrem el camí invers a cultivar la presència. I amb això perdem auto consciència.
Des de la teràpia gestalt parlem dels mecanismes de defensa. I si bé aquest article no va en aquesta adreça farem una breu ullada només com a exemple:
Introjecció.
Des de ben petits anem “empassant” els mandats socials, educacionals i especialment els parentals. "Això no es toca", "això no es fa", això no es diu". Parlem dels introjectes com aquests mandats que rebem i que, donada la nostra vulnerabilitat, ni tan sols qüestionem. Solen aparèixer en forma de “Deuria” “hauria de…” “No he de…”, "No puc..."
Totes aquestes normes introjectades ens parlen de què podem fer i què no. Evidentment, moltes d'elles són necessaris per viure en societat. Algunes són vàlides en algunes cultures i no en altres. Altres són costums que bé poguessin estar de més. O fins i tot que van quedant desfasades.
Però amb raó o sense, tenim un primer mur que ens aparta de la nostra autenticitat. Ens manté, d'alguna manera, lligats al passat. I recordem que cultivar la presència significa ser present a l'ara.
Projecció
El que no em permeto expressar o fer en virtut del material introjectat, ho veig en els altres. I com sol ser un material inconscient genera en mi una animadversió desproporcionada cap a l'altra persona. Per exemple, de petit em diuen que no es pot badallar en públic. De gran faig amistat amb algú que badalla sense complexos. Llavors li començo a tenir una mania que fins jo mateix puc (conscientment) entendre com a desproporcionada. Això és una cosa que sento molt en consulta: "Li tinc a X una mania brutal i no entenc per què". Aquest mecanisme d'evitació ja va ser formulat per la psicoanàlisi, no obstant això la teràpia gestalt l' assumeix també com a propi
Retroflexió
La història familiar en els mecanismes de defensa.
Alimentar aquesta animadversió desproporcionada desconcerta. I apareix el nostre "santurró" intern. (“Ai quines coses dic, penso”, etc…! “Això no es diu, no es pensa...” ).
Aquesta mala consciència que desperta el "santurró" intern (un altre introjecte) estimula sentiments de culpa. De tal manera que el que no m'atreveixo a fer-li (renyar-lo, insultar-lo, ..., etc ...) m'ho faig a mi. Llavors em maltracto, somatitzo, em deixo, no dormo, fumo, em drogo.... Etc.....
Arribats a aquest punt la nostra essència s'ha vist sacsejada per tres mecanismes. La projecció: el símptoma del qual és l'animadversió desproporcionada cap a qui fa el que jo no m'atreveixo a fer. El introjecte, el que no es diu, el que no es pensa. I com a resultat, no dic el que penso i m'ho “empasso”, la retroflexió. Prendre consciència en el present d' aquests tres mecanismes significa cultivar la presència.
Confluència
Un altre mecanisme que es revisa en teràpia gestalt és el de la confluència. Bàsicament visc la vida d'una altra persona, oblidant les meves necessitats. Conflueixo quan, visc al: ..Què et cal, què vols, que necessites...?. Vols alguna cosa més d'això, d' allò, vols que faci alguna cosa per tu, et puc ajudar en alguna cosa...? Faig un especial èmfasi en el visc al (un altre)… i, com a resultat, m'oblido de mi.... Per suposat és saludable ajudar, ser col·laboratiu, solidari etc.... Tanmateix, el confluent s'oblida de si mateix, dels seus propis límits. És sempre present en els altres… i mai en ell.
Aquests són només alguns exemples del que en Teràpia Gestalt, coneixem com a mecanismes d'evitació. Eviten el contacte amb el que és real de nosaltres mateixos, emocions, necessitats, dolor, el que ens aclapara… Cultivar la presència ens ajuda a establir aquest contacte necessari amb allò que és real en nosaltres. I de pas ens serveix per posar més consciència intrapersonal per una part i interpersonal per l'altra. Dit d'una altra manera, consciència de mi i dels altres.
Cultivar la presència, l'auto consciència.
Per cultivar la presència amb obertura i curiositat, abans hem de connectar amb una part nostra que no jutgi, que no etiqueti, que no valori... en definitiva, les qualitats descrites en el primer paràgraf d' aquest article. Per arribar a aquest nucli més profund de la pròpia consciència hi ha diverses formes de treball. Jo utilitzo una combinació que inclou Teràpia gestalt, PNL, coaching transpersonal i trànsit generatiu .
Seguiré en un altre article amb aquest aspecte del treball de la consciència des de la teràpia gestalt, PNL i trànsit generatiu. Ara et proposo treballar amb l'hemisferi dret. Cultivar la presència des del narratiu.
Al llibre "El Viatge de l'heroi" Dilts i Gilligan recorden les paraules de Marta Graham:
"Hi ha una vitalitat, una força de vida, una acceleració que es tradueix en acció a través teu, i com sempre i en tot moment només hi ha un tu, aquesta expressió és única. Si la bloqueges, mai es manifestarà per cap altre mitjà i es perdrà. El món no la tindrà. No depèn de tu determinar com és de bona, ni si és millor o pitjor que altres expressions. La teva tasca és mantenir el canal obert." (Marta Graham)
Malidoma Somé, en el seu llibre: "D' Aigua i Esperit" descriu com en la seva cultura creuen fermament que venim a aquest món amb un do. Alguna cosa a compartir amb la societat. Alguna cosa per a la qual hem de “mantenir el canal obert”
Quina és la cançó de la teva consciència?
Cançó de l'ànima i la missió personal
En mode semblant, la poeta africana Tolba Phanen, ens parla d'una pràctica iniciàtica realment sorprenent per a la nostra cultura occidental.
A la seva tribu, quan una mare donarà a llum, les dones s'hi reuneixen en un lloc apartat del bosc. Juntes resen i mediten per donar la benvinguda a aquest nou esperit. Quan, finalment, aquesta nova consciència encarna, alguna de les dones presents comença, només, a murmurar un so. A aquesta música incipient se li van unint les dones del cercle. Tot sentint aquest nou esperit que acaba d'encarnar. El Ritual culmina quan finalment es dibuixa una cançó. Una cançó única per a aquest nadó. Una manera de cultivar la presència d'aquest nounat. Et convido a veure aquest curt vídeo explicatiu:
Aquesta cançó és el regal que el nounat escoltarà una i altra vegada. Al llarg dels diferents moments de la seva vida, en els diferents trànsits. Als seus aniversaris, en la iniciació a la joventut, maduresa, paternitat. I finalment a la seva mort. En aquell moment, la seva cançó és cantada per última vegada, portant-se amb el seu esperit aquesta melodia.
Cultivar la presència, recordar qui som.
No obstant això hi ha alguna cosa encara més bonica en aquesta cerimònia. I és que quan aquesta persona, ja en la seva edat adulta, comet algun acte en contra de la comunitat no el castiguen, ni tan sols el reprenen. El col·loquen al centre d'un cercle, l'envolten i li canten la seva cançó.
És una forma de cultivar la presència del seu esperit. De recordar-li qui és fins i tot quan no encerta a ser-ho. Li recorden que és un fill de la terra i que la seva ànima és única i té una missió.
Per finalitzar, indicar-te que seguiré en un altre article amb aquest tema. Mentrestant et convido a deixar que aparegui….
I tu, Quina és la teva cançó?
www.josepguasch.com
Articles relacionats: El continuum de consciència i l'adonar-se, Continuum de consciència i Teràpia Gestalt, Què és la consciència? El lideratge de l'ànima. Coaching generatiu , Teràpia gestalt a Sabadell, La Transpersonalitat , Maleït 2020. Fantasies gestàltiques en temps de pandèmia.
Següent article relacionat molt especialment: Jo et veig. El poder de la presència en la comunicació i en teràpia I també… En complir els seixanta. Un sender de vida
T'ha interessat l'article i t'agradaria a emprendre un procés personal?
Consulta presencial a Sabadell i Terrassa i online
Fes clic a la imatge i rebràs informació gratuïta i sense compromís.
Cultivar la presència. Teràpia Gestalt i consciència, consulta a Sabadell i Terrassa. Josep Guasch, coach , psicoterapeuta, consulta de coaching i psicoteràpia online i presencial. (Ansietat, parlar en públic, acompanyament i estratègies per aprimar, deixar de fumar, autoestima, addiccions, etc…)
Telèfon No.615564537
