El nen interior de l'adult, importància de la funció simbòlica; sanar nen interior Sabadell, Terrassa i online. Josep Guasch, psicoterapeuta, coach , consulta de coaching i psicoteràpia (PNL, Teràpia Gestalt, Anàlisi Transaccional, Hipnosi, Nen Interior, Tractament fatiga pandèmica)
Vam veure en l'anterior article Imaginació activa i nen interior. La infància redimida com el que anomenem el nen interior de l'adult, segueix viu en cada un de nosaltres.
Nen interior i adult, comunicació i interacció.
Vam veure també la relació entre l' objecte de transició (per al nen) i l' símbol per a l'adult. Per al primer representava un motiu de tranquil·litat. Pel adult un impuls cap a la integració.
Seguim en aquest article aprofundint en aquest procés intern.
El nen interior de l'adult i la funció simbòlica
Jung qualifica concretament el símbol com la millor expressió i representació d'una situació problemàtica. Integra en un tot una cosa que la consciència encara no ha reconegut. Alhora, acobla els diferents aspectes d'una tensió psíquica.
El símbol resumeix l'estat de la psique, proposa una orientació per resoldre el conflicte amb la contribució tant de l'inconscient com del conscient. El símbol proposa una orientació perquè està subordinat als arquetips mitjançant el inconscient col·lectiu, autèntic terreny d'experiències col·lectives.
Recordem que el símbol és el rastre del nen interior de l'adult, l'evolució de l'objecte transicional.
A més, convé tenir present que Per Jung, la capa més profunda de l'inconscient – inconscient col·lectiu – és una psique objectiva, fins i tot autònoma. Una de les configuracions més poderoses de l'inconscient col·lectiu són els arquetips. El nen interior (de l' adult) és un dels arquetips per excel·lència.
Llavors, ¿Com es desenvolupa la funció simbòlica que permet suportar les tensions procedents del món exterior, caòtic i imprevisible?
El nen interior de l'adult. Fantasia i realitat
El pediatre i psicoanalista Donald W. Winnicott va contribuir, gràcies a les seves investigacions relatives a la funció simbòlica, a la comprensió del procés pel qual vam arribar a funcionar a la realitat.
Winnicott, amb els seus conceptes d' àrea i objecte transaccionals, va treure a la llum el camí que recorre el nen d'un univers omnipotent i il·lusori a un univers extern imprevisible i font de tensions.
La funció simbòlica reparadora i unificadora de les dues parts.
Aquest pediatre passava hores observant les interaccions dels lactants i les seves mares a fi d'elaborar les seves teories. Va desenvolupar la idea objecte transicional per descriure l' evolució envers la funció simbòlica.
Quan arriba al món, el nen no distingeix entre món exterior i món interior. Fins als sis mesos, quan té gana, sent que l'aliment apareix quan ell ho vol. No existeix una diferenciació entre el seu univers extern i ell.
Aquesta sincronització perfecta permet al nen, al principi, percebre el seu “el poder” sobre el món, al qual considera un apèndix de si mateix. Tot funciona perfectament, fins al dia en què el nen sent fam sense que aparegui la satisfacció.
El següent article il·lustra d'una manera senzilla la importància de la funció simbòlica en el nen:
La importància de l'objecte de transició en el nen
Aparició de la consciència món interior / món exterior
En aquell moment, el nen experimenta la seva primera fractura. Amb la frustració, comença a construir-se el nen interior de l'adult. És quan el nen pren consciència de l'existència d' un món exterior diferent al seu món interior. Sent una angoixa i una tensió que es resoldran amb l'aparició de la funció simbòlica.
L' objecte de transició, nexe intermedi.
Aquesta funció neix quan obté, com objecte transicional, un objecte (per exemple un osset de peluix). Aquest objecte passarà a integrar alhora l'exterior, per la realitat objectiva de l'objecte, i l'interior, per les seves qualitats afectives tranquil·litzadores.
Es tracta sovint de l'olor de la mare incrustat en un llençol, olor que reviu records vinculats a la satisfacció de les seves necessitats i redueix per tant la tensió.
L' objecte de transició per a l' infant i el símbol per a l' adult estableixen el pont entre l' infant interior de l' adult i la funció simbòlica.
Aquest objecte esdevé simbòlic en el sentit en que uneix les dues dimensions, interior i exterior. De la mateixa manera calma la tensió suscitada per la distància entre dos mons. El símbol, per tant, estableix un vincle entre dos mons, és el que relaciona, Allò que uneix.
El nen interior de l'adult, diferenciació i angoixa de separació
I quan el nen reconeix que ell és diferent de l'altre (de la seva mare), llavors desenvolupa el llenguatge. Apareix el primer balboteig de l'experiència simbòlica. Però és també i sobretot en aquest espai on desenvoluparà la seva creativitat. Aquesta creativitat li permetrà sobreviure en el món angoixant de les diferències.
L'angoixa de separació de la mare al nadó.
És per tant en la consciència de la diferència on l'ésser humà es desmarca de l'animal. A més, on la dimensió simbòlica i creativa (per exemple, el llenguatge) apareix com una característica típicament humana.
És així, també, com es constitueix una àrea anomenada intermèdia, a mig camí entre la realitat i l'imaginari. Una àrea que engloba el llenguatge i tot l'univers simbòlic. Es tracta d'una àrea de joc que ens permetrà ser creatius amb la vida en lloc de patir-la directament.
Més tard, aquesta àrea transicional s'ampliarà quan adopti la forma de cultura, art, religió i espiritualitat. Aquestes esferes simbòliques deriven totes de processos transicionals i són necessàries per apaivagar l'etern conflicte entre el que es percep objectivament i el que es concep subjectivament. Però això ja serà funció del nen interior de l'adult.
La zona intermèdia i els estats interns, l'espai per generar la nostra realitat
Aquesta és l'àrea intermèdia mitjançant la qual podem "generar la nostra realitat" els canvis interns que repercuteixen, directament o indirectament en el món intern. Fa tot just uns anys, els investigadors més acadèmics van demostrar una cosa que ja se sabia empíricament fa temps. I és que la qualitat dels nostres estats interns, incideixen directament en els resultats que aconseguirem en la consecució dels nostres objectius.
Es dedueix del que s'ha exposat que aquests canvis en els estats interns no es produeixen només per tenir la certesa que "hauria de fer això o evitar allò". Aquesta no és més que una certesa del nostre psiquisme racional, un instrument del nostre conscient.
El canvi es genera a la "zona de transició”, la zona intermèdia que permet una interactuació entre el conscient i l'inconscient. La imaginació activa, juntament amb el treball amb el nen interior han demostrat ser poderoses metodologies per afavorir aquest diàleg tan necessari.
Fins el proper article rep una cordial salutació.
www.josepguasch.com
Anterior article relacionat: Imaginació activa i nen interior. La infància redimida
Següent article relacionat: El nen interior lliure, la vitalitat i les ganes d'aprendre.
Participa al meu blog ampliant idees, aportant suggeriments o compartint els teus dubtes a l'apartat al peu del mateix.
Ah!!, i si t'ha agradat no oblidis compartir-lo i puntuar amb les estrelles en el resum que trobaràs més avall.
Estàs interessat/da en un programa personalitzat de coaching i/o psicoteràpia? Contacta amb mi sense compromís!:
– Telèfon: 615.56.45.37 – Mail: jspguasch@gmail.com –Web: Formulari de contacte
Si vols, pots rebre còmodament la meva News Letter amb tots els articles del bloc, així com notícies, activitats, promocions i informació interessant i pràctica: – Sí vull rebre la News Letter
El nen interior de l'adult i la importància de la funció simbòlica. Sanar nen interior Sabadell, Terrassa i online. Josep Guasch, coach , psicoterapeuta, consulta de coaching i psicoteràpia (Ansietat, acompanyament i estratègies per aprimar, deixar de fumar, autoestima, addiccions, Tractament fatiga pandèmica)
Telèfon No.615564537
