Les fases del dol, consulta a Sabadell, Terrassa i online. Josep Guasch, coach , psicoterapeuta, Coaching i psicoteràpia (Hipnosi, PNL, Teràpia Gestalt, Nen interior, Anàlisi Transaccional)
El dol és procés d'adaptació emocional a la pèrdua que contempla varia fases.
Tal com vaig apuntar a l'anterior article: Teràpia per al dol , psicoteràpia de la pèrdua, es tracta d' un procés d' adaptació emocional a una pèrdua. Aquest procés es pot adaptar a algunes fases del dol encara que ho faci de forma singular i única. I aquesta singularitat es reflecteix tant en allò emocional com en allò cognitiu. És a dir, en el que sentim i el que ens diem. En això últim juguen un paper primordial les creences.
Entendre les fases del dol, ajuda a comprendre una de les característiques més difícils en la psicoteràpia de la pèrdua. Aquesta és la labilitat emocional. Bàsicament es tracta de inestabilitat i variacions brusques de les emocions.
Els dos models bàsics en les fases del dol
Hi ha diferents models terapèutics que expliquen aquestes etapes d'assimilació de la falta. Bàsicament dos.
- Un postula set etapes en l' elaboració de la pèrdua.
- L'altre estableix en cinc les fases del dol. Aquest model va ser proposat per Elisabeth Kübler-Ross, psiquiatre suïssa que es va especialitzar en la cura de malalts terminals.
En el seu llibre "sobre la mort i els moribunds" va proposar el model de les cinc etapes del dol . A destacar que, inicialment, aquest patró el va observar en persones en fase terminal. És a dir, persones que enfrontaven la seva mort. Posteriorment va veure que aquestes etapes es repetien en els familiars que enfrontaven l'absència de l'ésser estimat. Però, per entendre adequadament les fases del dol, vull destacar algunes salvetats que veurem més endavant.
En aquest article, i el següent, veurem en profunditat, aquestes etapes d' elaboració de la pèrdua. Per il·lustrar-ho millor utilitzaré la metàfora proposada per Jorge Bucay al seu llibre "El camí de les llàgrimes”. En aquesta obra compara les etapes de sanació d'una ferida amb les fases del dol.
Fases del dol – Negació- Incredulitat-Confusió
Negació, confusió, perplexitat caracteritzen la primera etapa de l' elaboració del dol.
Aquest moment, encara que pogués estranyar alguns, no té res d'insòlit, i molt menys de patològic. Es tracta d'un mecanisme de defensa davant el dolor, especialment quan és intens i/o inesperat. L'anomenem negació. Pot portar a un estat d' estupor davant l' evidència.
En mode semblant, davant d'una ferida inesperada, el cos allibera endorfines. Les endorfines són opiacis naturals que ajuden a alleujar el dolor i inhibeixen els estímuls nerviosos associats. Actuen com un analgèsic. Per això la metàfora de la negació. D'aquesta manera, l'imprevist d'una ferida "es pren un temps" per ser acceptat. Dit sigui de pas, algunes persones que s'autolesionen, inconscientment ho fan per alliberar el plaer que generen les endorfines.
Alhora, el cos provoca una vasoconstricció momentània per evitar una brusca hemorràgia. Però això dura poc, l'impàs necessari per assimilar la ferida.
En algunes separacions aquesta fase del dol s'eternitza. Són els típics retrobaments "ni contigo ni sin ti". A vegades, amb l'excusa de "quedar com a amics" hi ha una dissimulada negació a la separació. Retrobaments més o menys fortuïts, moltes vegades amb relacions sexuals "com amics". Per suposat està bé quedar com a amics, però la separació, per ser elaborada, necessita un distanciament.
Aquesta etapa apareix molt marcada en els nens davant, per exemple, una mort. Diguem que l'avi o l'àvia moren. I durant la vetlla, el nen apareix com a absent, fins i tot amb una estranya sensació de normalitat. El principi de realitat, en els nens, és encara una cosa difícil i llunyana.
Aquesta fase del dol és compartida per ambdós models, el de les set etapes i el de cinc.
La segona etapa del dol. Regressió
La regressió es caracteritza per una explosió emocional
Heu assistit mai a l'enrabiada d'un nen? Però un d'aquells enrabiades de veritat, no el ploriqueig manipulatiu. Per exemple perquè li han tret el peluix favorit. O perquè li va caure el pastís i li vam treure de les mans quan pretén recollir-lo del terra.
Seguint amb la metàfora de la ferida. Ara, després de la inicial "anestèsia", apareix el dolor. Com més profunda la ferida, més dolor.
Aquesta és l'etapa de la desesperació, del plor explosiu, de la bronca. Aquí la naturalesa emocional necessita expressar-se en tota la seva crua realitat. No és moment de "raonar" si coneixes algú en aquesta fase del dol. És moment, simplement, de deixar anar i, si et toca acompanyar, simplement ser-hi. Recolzant però no "raonant", ni tan sols intentat "suavitzar o calmar". I si ho vius, dóna't permís per plorar, cridar, cridar, colpejar coixins...
És una tornada al nen interior.
En el model de 5 fases del dol, aquest moment se subsumeix en el següent, el de la ràbia. No obstant això, no és només ràbia el que pot aparèixer en aquest instant. És més aviat desesperació, una explosió emocional al contacte directe i cru de la realitat. El model de les set fases del dol aporta aquest matís que no contempla el de les 5 etapes.
Segona (o tercera) fase del dol. La Ràbia
Aquesta fase del dol és consensuada pels dos esquemes. Fins on jo he comprovat en consulta, la ràbia és una de les emocions menys acceptades en una pèrdua. Especialment si la pèrdua és la mort d'un ésser estimat.
Ràbia, una emoció bàsica en l'elaboració del dol.
En essència la ràbia sembla no tenir sentit. Tanmateix la seva funció és la d'anar retornant-nos, a poc a poc a la realitat. Les diferents fases del dol tenen una missió. Conduir-nos gradualment a la integració de la realitat de la pèrdua. Cap a un moment de desolació. Per això el procés és gradual.
Després de l'etapa de estupor i d' desesperació un pas intermedi és la ràbia. Busquem culpables. I com a culpables pot aparèixer qualsevol i qualsevol cosa.
En el cas de mort poden ser els metges que van atendre un ésser estimat. Fins i tot els que van quedar/quedem en vida. O a les persones que, suposem que van poder fer alguna cosa més. O a qui sigui.
En casos de separació la ràbia igual pot anar diversificada. Cap a l'ex-parella, cap a les amistats que, suposem, la van portar a separar-se. Als pares, als sogres, a qui sigui, també.
Tot i que entendre alguna cosa pressuposi una mica de racionalitat, en aquest cas no hem d'esperar raons coherents. La ràbia compleix una funció i la seva funció és la d'anar desplegant el procés del dol. Per això podem enfadar-nos amb el menys culpable com si fos amb "un que passava per aquí".
No busquem "raons raonables" en aquesta ràbia més enllà de la seva funció en el procés de dol.
Bucay utilitza el símil del sagnat en la ferida. Cal que la sang brolli abans de començar a coagular. Alguna cosa s'ha trencat al cos. I, paradoxalment, perquè comenci el procés de coagulació cal que el cos sagni. Sense sang no comença la cicatrització.
La ràbia ens va retornant, de mica en mica, a la realitat. Ens trasllada de l'arravatament desmesurat del nen ferit a l'intent de buscar culpables de l'adult. De vegades la ràbia no es dirigeix contra persones. Pot dirigir-se contra la vida, el destí, el meu "mal fari", o fins i tot la Divinitat. En ocasions fins i tot contra la persona que va morir i ens va deixar en el més profund abandonament.
La ràbia és una emoció mal vista, he observat que és especialment rebutjada entre dones. Suposo que els mandats del model patriarcal tenen el seu pes.
En qualsevol cas, cal acollir la ràbia i entendre-la com un moment del procés. No necessàriament "raonable", però de vegades el "sensat" no és el necessari en éssers emocionals com som.
En el següent article completarem aquestes fases del dol. Fins llavors rep una cordial salutació.
www.josepguasch.com
Anterior article relacionat: Teràpia del dol. Psicoteràpia de la pèrdua.
Següent article relacionat: Les etapes del dol en teràpia d'acompanyament emocional
Si vols, participa al meu blog ampliant idees!. Per exemple, aportant suggeriments o compartint els teus dubtes a l'apartat al peu del mateix.
I si t'ha agradat i et ve de gust, et convido a compartir l'article. També comentar i / o puntuar amb les estrelles en el resum que trobaràs més avall.
Estàs interessat en un programa personalitzat de coaching i/o psicoteràpia? Contacta amb mi sense compromís!:
– Telèfon: 615.56.45.37 – Mail: jspguasch@gmail.com – Web: Formulari de contacte
Si vols, pots rebre còmodament la meva News Letter amb tots els articles del bloc. També, activitats, promocions i informació interessant i pràctica: – Sí vull rebre la News Letter
Si coneixes algú que pogués estar interessat, en aquesta informació, no dubtis a compartir-la
Les fases del dol, consulta a Sabadell, Terrassa i online. Josep Guasch, coach , psicoterapeuta, consulta de coaching i psicoteràpia (Ansietat, acompanyament i estratègies per aprimar, deixar de fumar, autoestima, addiccions, etc ...).
Telèfon No.615564537
