La consciència i el lideratge de l'ànima, en contraposició a l' ideal del jo, consulta a Sabadell, Terrassa i online. Josep Guasch, psicoterapeuta, coach , consulta de coaching i psicoteràpia (PNL, Hipnosi, Teràpia Gestalt, Anàlisi Transaccional, Nen interior).
L' Lideratge de l'ànima és "un camí d'acció amb consciència ”. Aquesta és la meva definició de coaching, i així m'agrada definir les empremtes d'una vida ben viscuda. Comprendre el viatge de la nostra vida (un viatge d'anada i tornada al mateix lloc) implica una transformació de la consciència , i aquesta saviesa profunda és la font secreta de la plenitud.
La consciència, fins al seu ple despertar, segueix una sèrie d'etapes.
Aquestes etapes del despertar de la consciència és el que examinarem en aquest article. Ho farem mitjançant una metàfora. Però abans examinem una diferenciació important que no sempre apareix d'una manera clara en el nostre idioma. La diferència entre la conciència i la consciència.
El lideratge de l'ànima - La "consciència" i la consciència
L'Adonar-se és la funció primordial de la consciència. El seu centre és al jo.
Per començar assenyalaré una diferenciació que no sempre està clara en català, si bé en llengua castellana una mica més clara. Distingir les dues accepcions de la paraula consciència "la conciencia" en castellà i la consciència, doncs discriminar aquest dos significats pot donar-nos claus importants per comprendre conceptual i vitalment (és a dir encarnar el coneixement) el viatge de la nostra vida.
Les diferents accepcions de la paraula consciencia
- El terme consciència pot referir-se al fet de viure desperts (en un sentit profund i ampli) a la vida. En anglès el terme "awareness”, que si fa no fa pot traduir-se com <<adonar-se>>, apunta aquesta qualitat de "despert", aquest és un concepte nuclear a la teràpia Gestalt.
- El terme consciència, també pot implicar un estar alerta relacionat amb una activitat suficient dels sentits i del raciocini associat a una activitat cognitiva, més o menys voluntària, de la ment. És una cosa així com estar "desperts" en el sentit més pla de la paraula.
- La consciència també port significar una participació total de la nostra capacitat d'alerta (els dos hemisferis cerebrals). És un donar-nos-compte-de-que-ens-donem-compte o, en clau oriental, una consciència-de-la-consciència, de "allò mitjançant la qual cosa coneixem"; participant plenament en l'acte de conèixer objectes "externs", "Interns" i d'estar vius.
- La consciència en un sentit més senzill, implica un simple predomini de les ones cerebrals beta que ens indiquen, a efectes neurològics, que la persona està conscient. En termes molt bàsics aquest estat es caracteritza per una resposta suficient i coherent a estímuls de tipus verbal, ocular i motor.
“Estar conscient” i la plenitud de la consciència
És obvi llavors que "estar conscient" no és el mateix que estar en la plenitud de la consciència, o almenys en una operativitat total de la mateixa. Llavors com podem seguir avançant en aquest tema?
Proposo, per raons que explicaré posteriorment, avançar mitjançant una metàfora. La metàfora del poble ideal i l'erm que donen cos al curs El lideratge de l'Ànima.
Poble Ideal - Ideal del jo - La consciència adormida
Imaginem una ciutat o poble, diguem-ne, "Poble Ideal". Aquest poble ideal està regit per unes lleis i normes de convivència. Tots els habitants d'aquesta comunitat viuen conformes i "feliços" en la mesura que respecten les normes.
Fins i tot els criteris del que significa avançar i gaudir estan explícitament o implícitament marcats. Així el assoliment material o el lloc que s'ocupa en l' escala social o laboral són bons indicadors en aquest poble ideal.
La diversió ja ve en el mateix "pack": televisió, futbol, reality shows, xarxes socials .... Probablement alguns espectacles culturals per "els més refinats", però sempre dins d'un ordre.
La veu interior es revela i es rebel·la
I és clar, els bons costums de tota mena, i tot i que sembla que en alguna cosa aquests bons costums es van relaxant... no deixen d'estar encara en l'ànima d'aquesta perfecta societat que fins i tot permet unes certes llicències. .
Certes relliscades permeses sobretot als més perfectes (perquè és molt difícil ser perfecte). Els "predicadors” de l' “associació nacional del rifle” (n'hi ha de diferents especialitats per cert).
L' “ideal del jo” i l'adormiment de la consciència
Des del macro, viatgem al micro. Tot això dibuixa en l'ànima (jo diria imprimeix més que dibuixa) del ciutadà d'aquest poble ideal un "ideal del jo”, al qual assenyalen les preguntes:
- Qui he de ser?
- Quins són els indicadors que sóc bon/a noi i noia?…
- I altres preguntes per l'estil…i, és clar, totes aquestes preguntes tenen unes respostes clares, concretes i .... inamovibles que dicten els evangelitzadors que abans hem assenyalat.
Si (jo ciutadà) aconsegueixo uns (ELS) estàndards d'èxit, seré bon/a noi/a, en cas contrari, sóc un/a fracassat/da. I així, en aquest poble ideal es mouen uns ciutadans, uns quants (molt pocs i cada vegada menys) els d'èxit i molts altres (cada vegada més) els i les fracassats/des.
Faig un petit incís per traslladar-nos d'el món de la metàfora al més acadèmic. El concepte “ideal del jo” es deu en principi a Freud qui el va definir com:
«Instància de la personalitat que resulta de la convergència del narcisisme (idealització del jo) i de les identificacions amb els pares, amb els seus substituts i amb els ideals col·lectius. Com instància diferenciada, l'ideal de l'jo constitueix un model a què el subjecte intenta adequar-se. »
En aquest context ens val amb assenyalar a aquest “jo obedient” a “el que ha de ser i s'espera”. Tot això segons els mandats socials que tendeixen a uniformar les persones (una altra forma de dir “aborregament”)
La consciència adormida i l'adormiment induït de la consciència
Aquests/es pobres fracassats/des són, per descomptat, un exemple a no seguir,però com que són tants, caldrà acontentar-los de tant en tant amb alguna cosa que els mantingui distrets (més tele, més futbol, més porno, més cerveses ...).
I perquè tinguin la sensació que són realment lliures, els donen a triar diferents marques (de cervesa, de detergents, de medicaments, de postures sexuals, d'equips de futbol ...)
Però és clar, els senyors de "l'associació nacional del rifle" (molt preocupats ells per aquests/es pobres ciutadans/es) s'ocupen de alliçonar-los com cal. Perquè aprenguin millor les lliçons, apliquen una pedagogia realista.
Bàsicament els donen a entendre com de malament ho poden passar si no són obedients, (una mica de por, o bé molta...) en cas contrari caurien preses de les terribles conseqüències d'anar al "país erm”
Per això, la norma, la repetició, allò escrit, el que “ha de ser” i sempre ha estat, és el que ensenyen els senyors del rifle.
El País Erm - L'ombra. L'inici del despertar de la consciència
En algun lloc, fora de les fronteres d'aquest "Món Feliç” (¿et sona el títol ...?) hi ha un país erm, habitat per uns individus estrafolaris que es qüestionen les normes, que no volen pertànyer a aquest poble ideal.
Aquests éssers es rebel·len contínuament i per tot, des del vestir fins a la manera de caminar o de comportar-se; fins i tot transgredeixen normes que val més no esmentar ....
La consciència ens facilita la transició d'éssers indiferenciats, a persones úniques i connectades.
Diuen que van pertànyer, temps enrere, al poble ideal, però en algun moment van sentir una estranya (i irreverent, per descomptat) sensació de desconnexió, sensación de mancança, buit, incomoditat... O termes així de estrambòtics.
Però el més curiós és que si els preguntes sobre això que diuen trobar a faltar, tampoc saben definir-ho.
Les zones ombrívoles del país erm – Deixar-se seduir per l'ombra
El dolent, és que en aquest país erm, hi ha zones molt perilloses. Llocs habitats per éssers depressius, marginats, drogoaddictes, obsessos, alcohòlics, proxenetes ....
La veritat és que vist des de fora, aquest país erm sembla un lloc gens tranquil·litzador, per molt que s'auto proclamin revolucionaris, llibertaris o coses semblants ...
Als éssers del país erm els esglaia una maledicció eterna. Mai podran tornar al Poble Ideal, i si ho fan (algun ho va aconseguir), misteriosament desapareixen, i ni ells mateixos tornen a saber d'ells mateixos, cosa molt estranya ... (o, no…!?)
El despertar l'Ésser Interior – Escoltar la crida i emprendre el camí
Alguns dels quals estaven al país erm van tenir la sobtada percepció que transitar aquest ombrívol lloc era un pas, necessari, però com passa amb els ponts llevadissos dels castells medievals ... no és bon lloc per quedar-se .
Així que van decidir fer alguna cosa, no podien anar cap enrere i quedar-se no semblava aconsellable, llavors ....
Aquests alguns, tot escoltant una veu sense veu, van assentir que al país erm, es feien les coses d'una manera diferent, nova, trencadora ... però amb el temps, cada acció seguia tenint la seva reacció, era com si .... la repetició (norma fonamental en el poble ideal) comencés també a ser una norma, amb qüestions diferents, però la mateixa estructura ...
…I van decidir travessar el país erm, cap al Nord, un desert ombrívol i rigorós. Se'ls pot veure allunyar-se, de tant en tant, gairebé com un lent degoteig ...
Diuen les males llengües, que gairebé mai tornen, però hi ha (sembla ser) una petita representació que sí que ho fa ...
L'última etapa del viatge de la consciència - Integrar l'Ésser interior
Creuar el llindar del conegut cap al desconegut
I com aquests pocs, que viatgen cap al Nord (el lloc del fred), en tornar no passen pel poble de les ombres (el país erm) i en el "poble ideal", si algú els veu, faran com si no els veiessin ... no hi ha manera de saber si existeixen o no.
No se sap molt bé, quina "anomenada"van seguir. Hi ha qui diu que viuen la realitat des d'un lloc més profund (encara que no se sap molt bé què és això ..).
Unes i uns altres, diuen, que van deixar de creure en el temps per endinsar-se, encara més, en ell (encara que sembla igual o més estrany). Unes i uns altres, pel que sembla, en escoltar tant comentari .... Van decidir provar, experimentar, començar a caminar…
Diuen les males llengües que van tornar reforçats/des al poble ideal. Asseguren que alguns/es estan enredant als ciutadans i ciutadanes.
La tornada a casa
Hi ha qui els reconeix en personatges extravagants, delinqüents, estafadors, gent de mal viure (segons un barbut i caspós senyor de l'associació del rifle, que quan parla sembla pronunciar unes “s” pastoses i de vegades s'embolica amb les paraules…) que van a "carregar-se" l'ordre establert que tant ha costat.
Unes i uns altres sospiten, que actuen més en silenci…. Diuen que repartint algun estrany i irreverent (per descomptat) coneixement ....
Sembla ser que algú els escolta, però és clar, els que escolten a aquests estranys éssers, passen automàticament a la maledicció del país erm ... i un cop allà, hauran de re / descobrir la seva veu interna per travessar els freds del Nord, arribar a la terra dels verds prats i tornar (això diuen), de bell nou al poble ideal, però llavors ja no els coneixen, doncs en el viatge, tant els seus rostres com els seus cossos són altres, tot i que són els mateixos.
I tu ... Has vist algun d'aquests éssers alguna vegada?
La pregunta del miracle... adreçada a la teva consciència…
Si aquesta nit, quan vagis a dormir, després de llegir aquest relat, algun canvi s'ocasionés en tu ... imagina que ja has despertat…
- Què ha canviat en tu?
Silenci necessari per despertar la consciència.
Com et sents corporal i emocionalment?
- Quins nous pensaments et visiten?
- Qui s'adona, el/la primer/a, d'aquesta transformació teva?
- Qui més?
- Què creus que ha canviat en el teu entorn?
- T'adones d'alguna cosa nova en tu que et ocasiona aquesta transformació?
- Quantes i quines coses noves et permet fer aquest canvi ?
Seguirà ...
www.josepguasch.com
Et convido a participar al meu blog ampliant idees, aportant suggeriments o compartint els teus dubtes a l'apartat al peu del mateix.
Estàs interessat/da en un programa personalitzat de coaching o psicoteràpia?Contacta amb mi sense compromís!:
– Telèfon: 615.56.45.37 – Mail: jspguasch@gmail.com
– Web: Formulari de contacte
Si vols, pots rebre còmodament la meva News Letter amb tots els articles del bloc, així com notícies, activitats, promocions i informació interessant i pràctica: – Sí vull rebre la News Letter
Anterior article relacionat: El Lideratge de l'Ànima
Següent article relacionat: Cultivar la presència. Teràpia Gestalt i auto consciència
Ah!!, i si t'ha agradat i et ve de gust, et convido a compartir l'article. També comentar i/o puntuar amb les estrelles al següent resum.
La consciència i l'ideal del jo, consulta a Sabadell, Terrassa i online. Josep Guasch, coach , psicoterapeuta, consulta de coaching i psicoteràpia (Ansietat, acompanyament i estratègies per aprimar, deixar de fumar, autoestima, addiccions, etc…).
Telèfon No.615564537
