L'ombra de l'ànima, quan la vida no té sentit. Depressió noógena, consulta a Sabadell, Terrassa i online. Josep Guasch, psicoterapeuta, coach , coaching i psicoteràpia (PNL, Hipnosi, Teràpia Gestalt, Anàlisi Transaccional, Nen interior, Psicoteràpia per coronavirus)

 

Ja fa temps que a la meva consulta acudeix un tipus de persones amb unes característiques especials. D'una banda semblen estar ancorats en un estat depressiu, però no han patit cap desgràcia externa. En general, sota un punt de vista convencional, les coses "els funcionen”.

Molts d'ells han anat al metge i no han trobat carència o desequilibri hormonal o en neurotransmissors que justifiqui aquest estat d'ànim.

I no és que els símptomes siguin alarmants, com en alguna depressió que no es poden aixecar del llit. Són més aviat persones que viuen desangeladamente, gairebé m'atreviria a dir com zombies.

“La manca d'un sentit vital té un paper crucial en el desenvolupament de les neurosis. En última instància, cal entendre la neurosi com un patiment de l'ànima que no ha descobert el seu significat. Aproximadament una tercera part dels meus pacients no pateixen de cap neurosi clínicament definible, sinó de la manca de sentit i de propòsit…“.
(Carl Gustav Jung)

 

Amb aquestes paraules, Jung augurava un dels mals del nostre

temps, la manca de sentit i propòsit. Sovint s'ha relacionat amb l'anomenada "crisi de la mitjana edat ", però la seva ombra té un major abast. Podem trobar persones més joves que s'adhereixen a la creença que la vida no té sentit.

Aquesta ombra de l'ànima va ser identificada primerament per Jung. No obstant , va ser Viktor E. Frankl, psiquiatre austríac, qui la va associar a la depressió. Si desitges ampliar pots consultar el meu anterior article “l'ombra del teu inconscient“.

Així doncs, és com aquesta nova forma de neurosi abocava en l'horitzó de la psicoteràpia.

 

L'ombra de l'ànima, quan la vida no té sentit

"La mancança d' un sentit vital exerceix un paper crucial
en el desenvolupament de la neurosi. En última instància cal entendre la neurosi com un patiment de l'ànima que no ha trobat el seu significat " (Viktor E. Frankl a "Teoria i teràpia de la neurosi")

Si no trobem sentit i propòsit, no tenim una direcció a la qual dirigir-nos. És com caminar a cegues sense arribar a cap lloc. Això genera una manca de confiança en el futur i, com a conseqüència bloqueja la nostra capacitat d'actuar. A aquesta ombra de l'ànima, Vicktor E. Frankl la va denominar depressió noógena. El seu nucli essencial és la sensació de manca de sentit.

La depressió noógena, també anomenada neurosi existencial, es caracteritza per una falta d'il·lusió, que abasta tot. Quan algú creu que la vida no té sentit, perd els somnis i, conseqüentment, la motivació per fer plans. El següent pas és el bloqueig de l'acció, no hi ha on anar, llavors no hi ha res a fer ....

 

Depressió noógena, quan la vida no té sentit i no se sap què fer

Etimològicament la paraula noógena ve del terme grec NOOS o nous que fa referència a l'esperit. Quan la vida no té sentit, perdem la connexió amb l' esperit. I entenc aquí esperit en un sentit molt ampli i com cadascú vulgui creure-ho. Sota un punt de vida més academicista d'això en podríem dir la manca d' un projecte vital. Aquest projecte, per viure plenament, hauria d'incloure valors solidaris. Mancar d'això obre les portes a aquest tipus de depressió.

La depressió noògena neix de la sensació que la vida no té sentit.

Igualment important és la capacitat de suportar la frustració. Ni la frustració ni el conflicte intern s'han de considerar com patològics sinó més aviat vies d'aprenentatge. I en aquest procés adonar-nos de la nostra dimensió humana i aprendre dels errors. El problema ve quan els errors fan que perdem la il·lusió.

Frankl diferència la depressió noógena dels altres dos tipus principals de depressió, a saber:

Depressió endògena

Aquest tipus de depressió té a veure amb canvis fisiològics en el cervell, sense influència de factors externs. Es deu a desequilibris en els neurotransmissors i baixos nivells de serotonina (l'hormona de la felicitat). Psicoteràpia i medicació és el que es prescriu en aquesta malaltia. Existeixen, però, uns hàbits de vida i alimentació que ajuden a mantenir alts els nivells de serotonina. Recomano aquest article de la revista Cos Ment: De mal humor? 8 hàbits per guanyar serotonina i superar la depressió.

 

Depressió reactiva (exògena)

D'origen psicosocial, la depressió reactiva és deguda a la mala adaptació a canvis externs viscuts com adversitats. Està generalment associada a una pèrdua (mort d'un ésser estimat, pèrdua d'ocupació, de la llar ...).

 

Depressió noógena: "La vida no té sentit"

La depressió noógena no està associada a factors biològics. Tampoc hi ha pèrdua o experiència traumàtica. Existeix, això sí, una sensació de buit sense associar-se a canvi extern i / o intern. La sensació que la vida no té sentit o, la pèrdua d'il·lusió, actuen com una ombra de l'ànima.

En alguns casos una depressió reactiva pot ser l'avantsala de la depressió noógena.

Per exemple la mort d'un ésser estimat cap al qual, la persona depressiva, havia projectat la seva única il·lusió. Aquí hi ha, no solament pèrdua d'un ésser estimat, hi ha també una pèrdua del sentit de vida. O una persona per a la que la seva professió de músic és la seva vida i, per un accident, perd les seves mans perdent, amb això, la possibilitat de tocar el seu instrument. I en aquests casos és molt més recomanable confiar en la psicoteràpia que en la medicació.

 

Depressió noógena, l'ombra de l'ànima. Recuperar la il·lusió per la vida, Viktor E. Frankl.

Pocs professionals de la salut mental poden aportar un testimoni de vida tan contundent com Frankl. Va ser supervivent dels camps d'extermini nazi. La seva convicció per anteposar la llibertat i dignitat humana a la brutalitat el va mantenir viu en condicions extremes.

Posteriorment, i arran d'aquesta traumàtica experiència escriuria el llibre "L'home a la recerca de sentit". Aquesta obra va ser la base sobre la qual edificaria la seva escola psicoterapèutica, la logoteràpia

La logoteràpia és una modalitat de psicoteràpia, postula la voluntat de sentit com la principal motivació humana. Com trobar aquest significat és, per suposat un camí personal.

 

El viatge de l'heroi. Superar la depressió noógena

Tota persona recorre el seu viatge de l'heroi. I en aquest viatge hi ha un doble compromís. En primer lloc amb un mateix. En segon lloc amb la societat, o alguna cosa més gran de la que sentim formar part. És la visió transpersonal

La PNL defineix dos conceptes, molt de moda últimament, atenent a aquesta visió transpersonal. Es tracta de les nocions Missió i Visió. Ajustant-nos a aquesta visió es delimiten aquests conceptes amb dues indagacions:

 

• Visió: En quin (tipus de) món t'agradaria viure?
• Missió: Quin seria el teu compromís / participació en la creació d'aquest món?

I seguint amb la metàfora del Viatge de l'Heroi, Robert Dilts i Stephen Gilligan fan una apreciació interessant:

Venim (tots i totes) a aquest món amb una ferida i un do.
La nostra missió és curar la ferida i compartir el nostre do.

La ferida conté registres personals, però també transgeneracionals per la qual cosa curar la nostra ferida té un fort contingut transpersonal. Un efecte solidari amb la humanitat. No sanem solament la nostra ferida, sinó també la dels que ens van precedir i, d'aquesta manera, impedim la seva eventual "transmissió" en generacions futures. Aquesta ombra de l'ànima és el que metafòricament, Campbell anomenaba el drac.

Quant al do, és contemplat com l'últim pas en el viatge de l'heroi. Compartir el / els dons apresos o innats per millorar la societat. D'això parlo en el meu article Què és la consciència?

Així podríem entendre un projecte viscut amb sentit. Sobre aquest concepte va escriure per primera vegada Joseph Campbell en el seu llibre "L'heroi de les mil cares”

 

Conclusió

Per descomptat que el descrit anteriorment, és només una proposta. El sentit vital és una cosa personal i intransferibli. Però quan sembla que la vida no té sentit, pot servir inspirar-nos en aquestes metàfores universals.

Resumeixo algunes de les conclusions a què he arribat gràcies als meus consultants:

• El sentit és únic i individual, diferent per a cada persona.
• Implica una profunda connexió entre un mateix i el viscut. Dit d'una altra manera, quan tu i la teva quotidianitat sou el mateix.
• El concepte MISSIÓ ens remet a una manera concreta de encarnar i de deixar la nostra empremta en aquest món.
• Implica estar receptius al que passa. No tenim dret a exigir a ningú. És la Vida qui ens busca, i és a Ella a qui hem d'escoltar.
• Arrelar en la societat i el temps que ens ha tocat viure. Treballar i projectar-nos, amb ells, cap a un futur millor.
• L'anterior implica viure amb plena responsabilitat. Com va dir Gilligan una vegada:

“La Vida és bella encara que de vegades faci mal com mil dimonis”

Hi ha una bella i antiga metàfora, les "noces alquímiques”. Els alquimistes entenien l' esperit com la nostra essència inviolable. D'altra banda, l' ànima és aquesta part essencial que conté la nostra història personal i també col·lectiva. Quan Ànima i Esperit (el col·lectiu i l'individual) s'uneixen apareix l' "Elixir de la Immortalitat”.

El que és aquest misteriós "elixir" és una cosa que cadascú pot descobrir en el seu trajecte personal. Enfrontar i superar la depressió noógena pot ser entès com el primer pas, la Crida. Una veu que posa llum a l'ombra de l'ànima. És dur, però és així.

Fins el proper article, rep una cordial salutació.

www.josepguasch.com

A més d'en les icones que apareixen més avall, pots llegir els següents articles relacionats: L'ombra del teu inconscient; Tractament per a la depressió

 

L'ombra de l'ànima, quan la vida no té sentit. Depressió noógena, consulta a Sabadell, Terrassa i online. Josep Guasch, coach , psicoterapeuta coaching i psicoteràpia (Assertivitat, lideratge, teràpia de parella, gelos, ludopatia, psicoteràpia per coronavirus)