Psicoteràpia divina i Psicoteràpia tradicional, addicció i nen interior, teràpia Sabadell, Terrassa i online. Josep Guasch, coach , psicoterapeuta. Consulta a Sabadell i Terrassa

 

En el seu llibre: “Teràpia divina i addicció“, el monjo cistercenc Thomas Keating, escriu el següent:

"El propòsit de la psicoteràpia ordinària, tal com jo ho entenc, és ajudar a la persona a portar una vida normal quan es veu obstaculitzada per problemes psicològics. El de la terapia divina es la sanación de las arrels de tots els nostres problemes i la transformació de les nostres actituds, i de tota la nostra naturalesa humana, segons la ment i el cor de Crist. Una parte importante de estos problemas toman la forma de la adicción. Y ese vínculo casi siempre presente entre adicción y niño interior. Y es en este libro en el que, más meridianamente explora la relación entre psicoterapia divina y psicoterapia tradiconal.

En altres paraules, introduir-nos a través de la gràcia en la vida interior de Déu. Un sendero que transcurre paralelo al de la psicoterapia aunque con algunas diferencias.

Això implica una transformació de les nostres actituds, facultats i cos de manera que puguem rebre la màxima quantitat de transmissió de vida divina que sigui possible donats els límits de la naturalesa humana.

Els Pares de l'Església que van escriure sobre aquest tema van anomenar <<deïficació>> a aquest procés. En altres paraules, la meta d'aquest itinerari… no és convertir-se en una persona millor…. La meta és canviar-nos segons la manera divina de ser humans. Aquest és un projecte molt més gran i més comprensiu, i ens obre a la plena extensió de les possibilitats i capacitats humanes. La teva aspiració màxima és arribar a ser Déu per participació ".

Esta es la “pequeña gran diferencia” entre psicoterapia divina y psicoterapia tradicional”.

Si aprehenem l'abast d'aquestes paraules són d'una dimensió colpidora. Més enllà de les creences de cadascú. D'alguna manera ens suggereix PARTICIPAR de LA DIVINITAT. Subratllo a més que, si bé en aquesta cita no queda clar, en posteriors escrits l'autor matisa LA DIVINITAT com el que sigui que cadascú entengui per això. No es cenyeix doncs al dogma catòlic, si bé utilitza el seu llenguatge ja que forma part del seu sistema de creences.

De fet, el mateix concepte de participar del diví, més enllà d'una simple submissió o devoció és quelcom, almenys, estrany a l'església catòlica.

I, per estrany que sembli, veurem més endavant aquest nexe amb “les arrels de tots els nostres problemes” . Aquesta és la relació entre addicció i nen interior.

Psicoteràpia divina i Psicoteràpia tradicional, més enllà de l'ego.

Pel que fa al fons, és tant com posar el centre dels nostres interessos (per raonables que puguin semblar) més enllà del nostre ego. I no només això, sinó, a més confiar en alguna cosa o algú que al principi només intuïm o en el qual creiem i al que anirem coneixent, en la mesura que SEU PLA EN NOSALTRES es vagi obrint camí EN NOSALTRES. En altres paraules, és el mateix que l'antic "Que es faci la Teva Voluntat"

La diferència entre psicoteràpia divina i psicoteràpia tradicional està doncs en el centre que comanda les nostres decisions. Bé sigui que ho situem en l'ego (psicoteràpia tradicional) o en el diví (psicoteràpia divina). Paradoxalment aquest procés "ens obre a la plena extensió de les possibilitats i capacitats humanes".

Però quina és la "arrel de tots els nostres mals" segons diu l'autor?. Què és el que ens limita?

Per entendre-ho l', anomenada teràpia divina que proposa l'autor contempla dues mirades. La primera és la vessant psicològica i la segona la contemplativa. En aquest article tractarem la primera i deixem per al següent la dimensió contemplativa amb la descripció de la pràctica meditativa. En primer lloc ens ajuda a comprendre la relació entre addicció i nen interior. I, en segon lloc, proposa una pràctica amb vocació terapèutica. La oració centrant.

Psicoteràpia divina i Psicoteràpia tradicional. Les tres necessitats bàsiques no resoltes

Tal com si fos una cristal·lització del "pecat original" arribem al món amb tres necessitats bàsiques que mai seran resoltes del tot. Seran doncs tres centres en què inconscientment fixarem la nostra atenció. Tres insatisfaccions vitals al voltant de les quals gravitaran les nostres conductes, actituds i decisions. Però també els que ens van precedir i (presumiblement) els que ens seguiran estan subjectes a aquesta insatisfacció vital.

Segons l'autor aquestes tres necessitats bàsiques són:

• SEGURETAT
• AMOR, ACCEPTACIÓ I RECONEIXEMENT.
• PODER I CONTROL

Com vaig dir abans aquesta insatisfacció ja se sent només néixer. Però els nadons no poden articular, o gestionar alguna cosa amb la qual cosa "ja vénen", un dolor implícit. A més, no teníem la capacitat de processar i entendre aquest dolor per la qual cosa vam començar ja de petits a manejar aquesta insatisfacció amb estratègies "primitives" o, directament amb la repressió del dolor. Així, d'una banda el tapàvem i per l'altre intentàvem atreure al cost que fos amor, control i seguretat. Generalment, en la vida de adulto, la adicción genera un alivio momentáneo aunque, per descomptat, pasajero y, probablement, acarrea más dolor. Així doncs, el vínculo entre la adicción y el niño interior, vivo en cada adulto, comença, en la más tierna infancia a germinar.

El plor és una de les primeres estratègies per aconseguir atenció, amor i control. El nadó ràpidament veu que quan plora algú li abraça (amor), el protegeix i dóna de menjar (seguretat). Així que integra aquesta estratègia per a quan la necessita (el poder).

El plor (conducta) satisfà una necessitat (qualsevol de les tres o una combinació d'elles). Es, senzillament, l'estratègia d'un nadó que no sap (ni pot) satisfer les seves necessitats per si mateix. Aquí comencen a edificar-se els fonaments d'aquest vincle entre addicció i nen interior.

La “falta” viscuda pel nadó

La manca viscuda pel nen

però a més, qualsevol insatisfacció era percebuda com una absència d'amor per part de l'adult (pare o mare). D'aquesta manera, un moment de fam, fred o dolor, es interpretado por el bebé como un abandono. Per suposat un nadó és incapaç de raonar, però no de sentir. Així doncs, la insatisfacció era reprimida, o reclamada maldestrament o malinterpretats els intents per satisfer-la per part dels pares.

D'aquesta manera vam anar creixent, mal gestionant la pressió de cadascuna d'aquestes tres necessitats. Evidentment, com més ens vam sentir estimats, protegits i en control en els nostres primers anys, millor ho va ser per al nostre desenvolupament, no obstant això, tal com hem vist, la satisfacció en un grau òptim a aquesta edat és gairebé una utopia.

Una adicción es una manera de satisfacer rápidamente (i il·lusòriament) una mancança interna, una falta. I aquesta necessitat, viscuda amb urgència peremptòria, neix de la sensació d'impotència del bebè. Depèn de “alguna cosa / algú allà fora”. El sendero de la psicoterapia tradicional reorienta este apoyo buscado fuera a un apoyo interno.

Psicoteràpia divina i Psicoteràpia tradicional. Què fer en l'edat adulta.

Així doncs, venim marcats des de la nostra més tendra infància. Què fer per curar, en la mesura del possible aquest dolor? Consciència és, gairebé sempre, la paraula màgica. I, salvando las diferencias el sendero de la conciencia es lo que vincula a la psicoterapia divina y psicoterapia tradicional.

En primer lloc connectar en tot moment amb la sensació que ens provoca algun tipus de dolor. Com que tot sentiment d'insatisfacció té el seu origen en alguna necessitat no satisfeta, identificar aquesta connexió.

Per exemple, puc sentir ràbia (sentiment) perquè el meu fill no em fa cas. Llavors adonar-me si aquest enuig té el seu origen en una necessitat de poder i control o de reconeixement no satisfeta.

Puc sentir por per haver-me quedat a l'atur i connectar amb la sensació d'absència de seguretat material. Puc sentir tristesa perquè la meva parella m'ha abandonat i connectar amb la meva necessitat d'amor i ser reconegut.

És important que aquesta connexió sigui viscuda com una cosa genuïna i mai jutjada. No caben aquí interpretacions del tipus "si és o no raonable" aquesta insatisfacció o sentiment. Això ja formaria part d'un altre tipus d'intervenció. Així doncs, escoltar-nos sense jutjar, valorar ni criticar és el primer pas.

El segon identificar sentiment i necessitat.

Com he escrit abans, el nadó sent que la seva necessitat no resolta és satisfeta per algú / alguna cosa allà fora. Amb la immediatesa que necessita el seu sentiment d'indefensió. Es reforça el vincle entre addicció i nen interior com la satisfacció d'una necessitat. Per alguna cosa / algú de fora, i d'una manera immediata.

És obvi el paral·lelisme en l'edat adulta. El objeto de la adicción cambia de foco, pero sigue estando “ahí fuera”.

La responsabilitat sobre el que sentim i fem

La següent etapa ens porta a la certesa que tot el que ens causa insatisfacció no està "allà fora" sinó més bé aquí, ara i dins nostre. És a dir, som responsables del nostre dolor perquè és fruit de les demandes dels nostres centres. És evident, per tant, que hem de deixar anar la imperiosa necessitat infantil que algú satisfaci les nostres necessitats. Aquest és el pas de la necessària dependència del nen a l'autonomia de l'adult.

Així doncs, som nosaltres els responsables del nostre dolor per tal com és resultat de les demandes dels nostres centres (el contrari a reprimir) i donar-li la benvinguda compassivament.

Ja no és satisfer d'una manera urgent una necessitat. És reconèixer-la com una cosa nostre. Sostenir-la amb hospitalitat, compassivament i amb responsabilitat. L'addicció ens despista, la responsabilitat ens apropa a nosaltres mateixos . És el primer pas per trencar aquest vincle entre addicció i nen interior.

Y es aquí donde los caminos de la psicoterapia divina y la psicoterapia tradicional se bifurcan.

El siguiente, en la modalidad de psicoterapia divina, ya es, com és d'esperar, d'inspiració devocional. Per Keating el diví (sigui com sigui que ho entenguem) És l'única font capaç de satisfer aquestes necessitats. I connectar amb la divinitat és un pas essencial en aquesta teràpia, per això va idear el sistema meditatiu de l'oració centrant. Veurem en el proper article aquesta pràctica.

Psicoteràpia divina i Psicoteràpia tradicional. Lliurar-nos al poder superior

D'una manera semblant a com postulen els grups de recuperació basats en els 12 passos, lliurar-nos a un poder superior és un pilar actitudinal bàsic. Si tots estem ferits per aquesta falta, no hi ha ningú capaç d'assistir a una altra persona en profunditat i totalment. I què fem mentrestant amb les necessitats?

• Escoltar-les compassivament
• Donar-les la benvinguda
• Deixar-les anar i lliurar-nos a la divinitat.

Unes senzilles paraules ideades per l'autor i que poden repetir-se a manera de mantra són:

“BENVINGUT, BENVINGUT, BENVINGUT” (el sentiment) i tot seguit repetir senzillament "DEIXO ANAR LA MEVA NECESSITAT DE SEGURETAT, DEIXO ANAR LA MEVA NECESSITAT D'AMOR, ACCEPTACIÓ I RECONEIXEMENT, DEIXO ANAR LA MEVA NECESSITAT DE PODER I CONTROL..."

Com he dit, en el proper article veurem la pràctica meditativa de la oració centrant. Fins llavors, rep una cordial salutació.

www.josepguasch.com

Següents articles relacionats: Oració centrant, psicoteràpia i meditació Acceptació i teràpia divina, oració centrant i rendició de l'ego.

 

Et convido a participar al meu blog ampliant idees. Per exemple, aportant suggeriments o compartint els teus dubtes a l'apartat al peu del mateix.

 

Ah!!, i si t'ha agradat i et ve de gust, et convido a compartir l'article. També comentar i / o puntuar amb les estrelles en el resum que trobaràs més avall.

 

Estàs interessat en un programa personalitzat de coaching i/o psicoteràpia? Contacta amb mi sense compromís!: – Telèfon: 615.56.45.37 – Mail: jspguasch@gmail.com – Web: Formulari de contacte

Si vols, pots rebre còmodament la meva News Letter amb tots els articles del bloc. També, activitats, promocions i informació interessant i pràctica: Sí vull rebre la News Letter

Si coneixes algú que pogués estar interessat, en aquesta informació, no dubtis a compartir-la

 

 

Psicoteràpia divina i Psicoteràpia tradicional. Addicció i nen interior, terapia adicciones en Sabadell. Terrassa i online. Josep Guasch, coaching i psicoteràpia en Sabadell i Terrassa.