Què és la psicoteràpia?, consulta a Sabadell, Terrassa i online. Josep Guasch, psicoterapeuta, coach , consulta de coaching i psicoteràpia (PNL, Hipnosi, Teràpia Gestalt, Anàlisi Transaccional, Nen interior)
Què és la psicoteràpia, definició i significat
EL dolor és inevitable, el patiment, optatiu.
Psicoteràpia és un terme subjecte a diferents definicions. En general, en la seva vocació terapèutica, està estroncar les ferides de l'ànima. A mi m'agrada especialment la que defineix el procés terapèutic com una co-creació. I això passa entre psicoterapeuta i client. La co-creació de narratives més possibilitadores i creatives. I això perquè ajudin el consultant a alliberar-se d'un patiment emocional.
He posat expressament en negreta tres paraules que crec són bàsiques per entendre aquesta definició de psicoteràpia.
- Co-creació: El client és coautor, juntament amb el psicoterapeuta, del que esdevé en el procés terapèutic. El consultant, és l'expert en la seva vida, i no és ni més ni menys coautor que el psicoterapeuta.
- Narratives: Som, tots, protagonistes de la nostra vida, que succeeix entre dues variables ineludibles, temps i espai. Aquests dos aspectes dibuixen la nostra personalitat. Però també la interpretació que fem del que "(ens) succeeix allà fora "
- Patiment: El dolor és irremeiable, el sofriment optatiu. Però aquesta possibilitat de triar no sempre està al nostre abast ja que som presoners de la nostra pròpia subjectivitat. Podríem dir, resumint molt, que el sofriment és el re / pensar o re / sentir. I fer-ho d'una manera reiterativa i automàtica, sobre el que hem sentit en un moment determinat.
Què és i què no és psicoteràpia
Existeixen en l'actualitat moltes escoles de psicoteràpia. No obstant això hi ha uns supòsits i / o aspectes d'intervenció que totes o, en qualsevol cas la majoria (fins on jo sé), assumeixen com a importants.
Què és la psicoteràpia? Diferents definicions per a un mateix fi.
Psicoteràpia no és aconsellar
El psicoterapeuta no dóna consells. Poques vegades algú pot pressuposar què és el millor per a una altra persona. I això és així doncs tots tenim criteris i capacitats diferents.
D'altra banda, aconsellar comporta implícita la pressuposició que qui aconsella és superior a l'aconsellat.
Només es pot entendre lícit en el procés psicoterapèutic el consell en dos supòsits:
- Quan aquest s'emmarca en un curs d'acció consensuat per client i terapeuta. I quan el consell del terapeuta forma part d'un contingut de la seva competència. Per exemple indicacions, suggeriments o fins i tot bibliografia per superar una crisi existencial.
- Una altra excepció és la del consell per evitar un dany objectiu al client o a terceres persones. El cas extrem és el suïcidi.
Redefinir, resignificar, reenquadrar ...
Reenquadrar és veure una experiència des d'una altra perspectiva
Redefinir, resignificar i reenquadrar són termes similars (encara que no exactament iguals) que solen concórrer en un procés de psicoteràpia. Com a recursos serveixen perquè el consultant ampliï el seu mapa de la realitat. D'aquesta manera podrà construir unes expectatives més realistes o possibilitadores sobre el que és possible o no.
Aquestes formes d'explicar-nos la realitat, deriven bàsicament d'un concepte àmpliament consensuat per la majoria d'escoles. A saber: una cosa és la realitat o els fets. Una altra diferent la interpretació que fem de la mateixa. D'aquí el significat que puguem inferir, i el significat atorga direcció i sentit a l'actitud i conducta.
Psicoteràpia i les creences
Íntimament relacionat amb l'apartat anterior, les creences sobre com és la realitat. Evidentment, això incideix en la manera en què ens relacionem amb ella.
Les creences focalitzen la seva influència en tres aspectes:
- Creences sobre un mateix. inclou l' autoimatge i autoestima. Per exemple, el sentiment d'idoneïtat (ser idoni o capaç de…) mereixement (ser mereixedor de...) etc….
- Creences sobre els altres. El nostre autoconcepte contamina el que esperem dels altres i configura les expectatives que dipositem en les persones. .
- Creences sobre el món en general. La sensació íntima de si el món és un lloc ple de possibilitats o bé de perills. Actua com un poderós gresol a l'hora d'actuar o inhibir l'acció.
A efecte de superar aquestes creences cal que, en algun moment del procés, el client assumeixi riscos per explorar amb noves conductes, la veritat o no d'aquestes pressuposicions.
Psicoteràpia, flexibilitat i el ventall de respostes.
Una major flexibilitat permetrà al consultant adequar la seva conducta, i actitud a diferents situacions. D'aquesta manera s'adapta creativament al seu entorn.
Redefinir, té raó o no el nen?
Aquesta (gairebé) obvietat deu la seva importància a l' enfocament sistèmic que emfatitza la importància que cada element d'un sistema tingui una suficient capacitat d'aprenentatge i una gamma vàlida d'alternatives per adaptar-se millor a diferents situacions.
Creences, actitud, competències i acció
Per definir succintament aquestes quatre variables podem dir que:
– Creences: Generalitzacions sobre el que creiem cert, sobre el món, nosaltres o els altres.
– Competències: Capacitats d'afrontament de diferents situacions (en l'àmbit psicoterapèutic). Poden tenir una base a la experiència, coneixements o habilitats.
– Actitud: Predisposició a comportar-se o estar d'una manera i amb un estat d'ànim determinat davant d'una situació
– Acció: Conductes observables i la qualitat d'aquestes.
El nadó no atorga el mateix significat que un adult a un generós escot. Resignificar.
Aquestes quatre variables estan interconnectades i s'influeixen mútuament.
Així, per exemple, una habilitat pot desenvolupar-se canviant les creences innates sobre les pròpies capacitats. Però de vegades assumir riscos mitjançant l'acció és molt convenient. D'això deduïm que no cal estar bé per fer alguna cosa diferent (una creença força generalitzada). I el més important, l'acció i les conseqüències d'aquesta poden ajudar a modificar creences limitants.
No t'ha passat a vegades animar-te a fer alguna cosa que semblava terrible i, un cop fet, t'has adonat que "no n'hi havia per tant"?
Aquests són només alguns principis crec que comuns en les actuals corrents psicoterapèutiques, per descomptat, hi ha més que aniré desgranant al meu blog.
Per a què serveix la psicoteràpia
En general per a tots les dificultats emocionals com bloquejos, pors, inseguretat, baixa autoestima, timidesa, depressió. També processos d' adaptació a l'entorn i dol, dubtes existencials, missió i sentit de vida, entre altres.
De la mateixa manera, per modificar conductes com tics, fòbies, habilitats de comunicació, agressivitat, ansietat, estrès, addiccions. En el context de l'actual crisi del coronavirus fatiga pandèmica.
En l'àmbit de la parella, gelos, co dependències, violència de gènere…
Per tal de no repetir-me, pots trobar en el següent apartat del web una llista detallada (encara que mai definitiva) dels àmbits d'aplicació: Anterior article relacionat:
Vols millorar la teva qualitat de vida i benestar?
Vols fer-ho en un context segur de psicoteràpia humanista?
Fes clic a la imatge i t'informaré gratuïtament i sense compromís!
www.josepguasch.com
Alguns articles relacionats: Psicoteràpia humanista; Psicoteràpia online
Estàs interessat/da en un programa personalitzat de coaching i/o psicoteràpia?. Contacta amb mi sense compromís!:
– Telèfon: 615.56.45.37 Mail: jspguasch@gmail.com
Si vols, pots rebre còmodament la meva News Letter amb tots els articles del bloc, així com notícies, activitats, promocions i informació interessant i pràctica: – Sí vull rebre la News Letter
Ah!!, i si t'ha agradat i et ve de gust, et convido a compartir l'article. També comentar i / o puntuar amb les estrelles en el resum següent.
Què és la psicoteràpia consulta a Sabadell , Terrassa i online. Josep Guasch. coach , psicoterapeuta. Coaching i teràpia (Assertivitat, lideratge, teràpia de parella, gelos, ludopatia, fatiga pandèmica etc…)
Telèfon No.615564537
