INICI➤ BLOG Reconciliar-nos amb els nostres defectes, el treball amb l'ombra psicològica.

Reconciliar-nos amb els nostres defectes, el treball amb l'ombra psicològica.

Reconciliar-nos amb els nostres defectes. Teràpia i treball amb l'ombra psicològica, Sabadell i online. Josep Guasch, psicoterapeuta, coach .

 

Aprendre dels errors

Reconciliar-nos amb els nostres defectes per aprendre de la realitat.

El títol escollit per a aquest article “reconciliar-nos amb els nostres defectes” no m'agrada especialment. Més que en defectes jo penso en aprenentatges pendents. No obstant això, entenc que, col·loquialment, és un terme més familiar. Una altra manera de referir-nos a això és el treball amb l'ombra (psicològica). Aquest terme va ser encunyat per Carl Gustav Jung. Amb ell es referia a aquestes parts nostres que rebutgem. No han de ser, necessàriament, malvades. De vegades les rebutgem perquè creiem que no són del tot correctes. Per exemple, un home que reprimeix la seva sensibilitat o vulnerabilitat.

El primer pas per reconciliar-nos amb els nostres defectes passa per acceptar les emocions difícils que en resulten. Ser empàtics o, més ben dit, auto empàtics. Tota emoció difícil ho és per alguna necessitat no resolta. Una altra manera de dir-ho és que tota emoció i/o conducta inapropiada té una intenció positiva.

Però com podem ser autoempàtics amb aquestes experiències que ens resulten especialment difícils, incòmodes, enutjoses? El secret està en com ens relacionem amb elles. Aquesta és l'essència del que anomenem el "treball amb l'ombra". Relacionar-nos amb els nostres defectes no vol dir fer allò que ells ens demanen. És més aviat relacionar-nos des d'una altra òptica.

Aquesta vocació ha aparegut recentment de manera explícita en diferents línies terapèutiques. A la psicoteràpia és molt evident a la teràpia d' acceptació i compromís. Al coaching en la modalitat de coaching generatiu.

Reconciliar-nos amb els nostres defectes, un treball de consciència.

Adquirir consciència no és necessàriament psicoteràpia, però pot ser terapèutic. I aquesta primera presa de consciència té a veure amb les nostres necessitats no satisfetes. De vegades ens resulta difícil identificar-les però és important que les tinguem presents. És essencial al treball amb l'ombra (psicològica) la metacognició:

“Sàpiga o no sàpiga quina és aquesta necessitat no resolta” sé que existeix.

Dilts i Gilligan, tant des de l'òptica del coaching com de la psicoteràpia parlen dels quatre mantres. Pots veure al següent enllaç “el principi d'intenció positiva en psicoteràpia i coaching” com aplicar-los al treball amb l'ombra.

No recordo qui va ser que va dir que “el que em separa a mi de mi mateix, és el que separa de tu”. Dit d'una altra manera, allò que anomenem negatiu, i no reconeixem ho veiem en altres persones. És el que anomenem el fenomen de projecció de l'ombra en psicoteràpia. És també el que diem al refrany castellà: “Veure la palla a l'ull aliè i no veure la biga al propi”.

Reconciliar-nos amb els nostres defectes, prendre'n consciència ens ajuda a reconciliar-nos amb els altres. Però com es construeixen aquestes parts nostres rebels, difícils, fins i tot podríem dir que negatives?


El treball amb l'ombra, tornar als orígens.

En néixer arribem amb una realitat i tres potencials:

– La nostra autenticitat i temperament de base.
– Un potencial de creixement (els nostres dons o virtuts)
– La nostra part vulnerable i potencial/s ferida/es. Aquesta part vulnerable es pot alimentar de dues fonts

 Les experiències que anem incorporant durant el nostre creixement.
 Les ferides transgeneracionals dels nostres avantpassats. És discutible si aquestes ferides emocionals transgeneracionals les heretem ja al nostre temperament de base o bé les anem incorporant, indirectament, mitjançant el contacte amb els nostres pares i familiars (avis, oncles etc....)

Reconéixer les parts repudiades.

El treball amb l'ombra, tornar als orígens

Reconciliar-nos amb els nostres defectes passa, especialment, per reconèixer aquesta part vulnerable nostra. Però alhora el nostre potencial de creixement.

L'educació i la socialització ens hauria d'ajudar a desenvolupar el nostre potencial de creixement, no obstant això, no és clar que sigui així. Els estereotips socials i les deficiències d'una educació subjecta a pressupostos escassos i programes supeditats més a continguts que a l'autoconeixement del nen ajuden molt parcialment, i de vegades, fins i tot dificulten i bloquegen el despertar d'aquest potencial. De tal manera que l'autenticitat del nen va quedant sepultada. És el que va quedant a l'ombra.



Reconciliar-nos amb els nostres defectes, la recerca del nen interior.

D'altra banda, l'essència del nen/nena busca l'amor i l'aprovació dels pares i les persones de referència. Si el nen/a sent que rep aquest amor pot desplegar el seu de manera orgànica i natural. I això ho farà d'acord amb el seu temperament de base.

Si el nen rebés aquest tipus d'amor seria innecessari d'adult aquest treball de què parlo:


– Reconciliar-se amb els defectes.
– El treball amb la seva ombra (doncs no seria dipositari de tal construcció psíquica).

Però és pràcticament impossible que el nen/a rebi tot l'amor que necessita, o almenys senti/cregui que rep l'amor que necessita.

Això no vol dir que els pares no li ofereixin el seu amor, és una qüestió més de formes que de fons. Per exemple:
– La manera com, necessàriament, els pares posen límits pot ser rebuda com una manca d' amor.
– L'arribada d'un germà petit i la gelosia.
– L'enuig d'un progenitor a qui la m/paternitat prova la seva paciència.
– La comparació amb altres nens (amics, cosins, germans...)
– Una cara de mal humor del pare o la mare per un mal dia que no té a veure amb el nen.
– Una obligació o urgència del pare o mare que abandona momentàniament el nen.
– La poca o nul·la educació emocional del pare/mare…


Aquesta, viscuda com, absència d'amor per part del nen genera una ferida emocional al seu interior davant la qual es protegeix.


– Bé sigui amb una cuirassa per defensar-se o protegir-se de rebre més dolor
– Bé sigui falsejant la seva manera de comportar-se per rebre l'amor i l'aprovació desitjats.
– Normalment un combinació d' ambdós.

Comença a conformar-se el que podríem anomenar el caràcter com una estructura defensiva davant dels requeriments del món exterior. Hi ha diferents formes terapèutiques que el treballen amb formes diferents, però totes amb un mateix nucli. Exemples:


Reconciliar-nos amb els nostres defectes amb el sistema de la família interna.

El caràcter és una estructura defensiva.

El caràcter, com a estructura defensiva, es va creant des de la infància.

Aquesta modalitat de psicoteràpia postula, en el seu treball amb l'ombra, l'existència d'unes màscares. Aquestes tenen la missió de protegir a la part vulnerada/ferida de la persona. Així, els protectors (que divideix en directius i apagafocs), protegeixen els anomenats exiliats. Bàsicament la figura del nen interior ferit.

Segons aquesta modalitat terapèutica reconciliar-nos amb els nostres defectes implica reconèixer el treball dels protectors. Aquests fan el "treball brut" que consisteix a protegir el nucli vulnerat de la persona. Aquesta màscara protectora és el que podem conèixer com a ombra psicològica.



El treball amb l'ombra i l'eneagrama.

Em baso en l'orientació de Claudio Naranjo. Aquest sistema estableix 9 eneatips o estructures bàsiques de caràcter. Alhora subdivideix cada eneatip en tres versions matisades. Cada eneatip es conforma en funció de les experiències infantils no assimilades. Reconciliar-nos amb el nostre eneatip implica aquest treball amb l'ombra psicològica.

La teoria de l'eneagrama suggereix que cada tipus té un camí específic cap a l'autorealització i la integració, proporcionant així una guia per al desenvolupament personal i espiritual.



Reconciliar-nos amb els nostres defectes amb les cinc ferides de l'ànima.

Aquesta visió es basa en el treball de Lise Bourbeau que va aparèixer al seu llibre “Les cinc ferides que impedeixen ser un mateix”. Posteriorment un altre llibre de la mateixa autora “La sanació de les cinc ferides de l'ànima” aprofundeix una mica més en aquest model.

El caràcter és una estructura defensiva.

Les cinc ferides d'ànima són un motiu d'aprenentatge

Bàsicament postula l'existència de cinc ferides emocionals al nen. Per protegir-les apareixen 5 formacions de caràcter que anomena “màscares”. Des d'aquestes màscares la persona interactua amb el món exterior i, alhora, protegeix les ferides emocionals.

Es basa en el treball de John Pierrakos i la seva companya, Eva Brooks sobre les ferides existencials. Les ferides existencials, són el resultat d'experiències doloroses, traumes, rebutjos i abandonaments que ocorren durant la infància i al llarg de la vida adulta. Aquestes experiències poden crear bloquejos emocionals i patrons de comportament defensius que impedeixen el creixement personal, l' autenticitat i la connexió amb el propi ésser.

El treball amb l'ombra psicològica implicaria el reconeixement d'aquestes màscares (comportaments defensius) en un primer pas. Per a , a continuació, guarir la ferida psicològica. Aquesta seria la manera de reconciliar-nos amb els nostres defectes segons aquesta visió terapèutica.

Desenvolupo en altres articles aquest interessant model.


El treball amb l'ombra i les creences.


D'altra banda, les experiències viscudes per la persona des de la seva infància fins al moment actual de la seva vida conformen les seves creences. Aquestes creences cristal·litzen en pautes d'actitud i conducta determinades i, generalment, poc flexibles. I aquestes s'aglutinen al voltant d'un argument vital o guió de vida. Aquest guió de vida pretén atorgar sentit i direcció a la vida de la persona. Prendre consciència d'aquesta orientació és una manera de reconciliar-nos amb els nostres defectes. El treball amb el guió de vida és una manera de treballar amb l'ombra.

Reconciliar-nos amb els nostres defectes treballant les creences limitants.

Les creences s'organitzen al voltant d'actituds i conductes repetitives.

Si bé els models ens poden servir com una referència, no sóc gaire amic de cenyir-nos estrictament a ells. Entenc, des de la perspectiva humanista, que cada persona és diferent i els models ens poden facilitar aproximacions, però no esclavitzar-nos-hi.

Podem visualitzar en general un nucli que és la part vulnerada/ferida i la nostra essència més pura. Un segon cercle que l'envolta que és el caràcter, la màscara, el fenotip etc. Aquest apareix en situacions d' estrès i protegeix la nostra part ferida. I ho fa compensant amb actituds, conductes, creences, compulsions limitants per no exposar a la ferida.

 

Fins aquí l'article d'avui. Rep una cordial salutació,

www.josepguasch.com

Si estàs interessat/interessada en un treball personal amb la teva ombra (reconciliar-te amb els teus “defectes”) contacta amb mi sense compromís.

Pots fer-ho per:

I si vols investigar més sobre com reconciliar-te amb els teus defectes, pots seguir llegint els següents articles:

Anteriors articles relacionats: Abraçar les ferides del subconscient; Reconciliar-me amb el repudiat; La part fosca del subconscient i l'escriptura automàtica; L'arquetip de l'ombra, autoconeixement i superació personal,

Reconciliar-nos amb els nostres defectes

Reconciliar-nos amb els nostres defectes. Teràpia i treball amb l'ombra psicològica, Sabadell i online. Josep Guasch, psicoterapeuta, coach .

Resum
Teràpia de l'ombra a Sabadell
Tipus de servei
Teràpia de l'ombra a Sabadell
Nom del proveïdor
Josep Guasch, coaching i psicoteràpia,
C/Les Valls 28; 4º-5ª,Sabadell,Barcelona-08201,
Telèfon No.615564537
Àrea
Psicoteràpia
Descripció
Sovint veiem els nostres “defectes" com un enemic interior. Tot i això ens assenyalen el camí del nostre aprenentatge i evolució. En aquest article desenvolupo aquesta idea.
Publicat a Psicoteràpia, Psicoteràpia online, Teràpia de virus mentals i etiquetatge , , , , , , , , .

Deixa una resposta