Ser i fer, els senders neurològics a PNL, Sabadell, Terrassa i online. Josep Guasch, psicoterapeuta, coach . Coaching i psicoteràpia (PNL, Hipnosi, Teràpia Gestalt, Anàlisi Transaccional, Nen interior)

La trobada entre cultures ofereix inesperades experiències vitals.
Orient i Occident s'han caracteritzat per una orientació cultural diferent en la dicotomia ser i fer. Així, la mentalitat oriental està més encarrilada en ser i l'occidental en fer. Almenys així ha estat històricament parlant. Actualment sembla que ambdues cultures tendeixen a convergir en una síntesi de tots dos senders. Una coherència interna cap a una major consciència.
Qui sóc jo? És una pregunta que, en algun moment de la vida, gairebé tots ens fem.
Un camí d'acció amb consciència per redescobrir el nostre ésser en el fer. I en el ser trobar la nostra expressió més autèntica. Diferents camins dins de la teràpia humanista convergeixen en aquesta recapitulació entre ser i fer. Així la teràpia Gestalt amb el seu èmfasi en l'aquí i ara, el contacte i les necessitats no resoltes. A la recerca de l' autenticitat encoberta pels mandats socials i culturals de tota mena. Molts d'ells, per descomptat, continguts en els mandats parentals. El focusing amb el seu èmfasi en el contacte amb el cos (el cos no enganya). La hipnosi amb la seva insistència en la coherència i harmonització del conscient amb l'inconscient. O la teràpia del nen interior que ens porta a les primeres experiències que van enrocar el nostre ésser.
Totes aquestes modalitats tenen cabuda en un model que vincula ser i fer. Es tracta del model dels nivells neurològics de la PNL . Aquest model ens remet als diferents nivells d'aprenentatge o de canvi en la nostra conducta i/o actitud vital. Quan els aprenentatges (per incorporar o ja incorporats) transcorren i s' assenten coherentment en els diferents nivells, ser i fer connecten fluidament. Aquest model es pot aplicar a qualsevol modalitat de teràpia, coaching i psicoteràpia.
Enumero a continuació aquests nivells per comentar-los després.
Entorn –> Conductes –> Capacitats –> Creences –> Valors –> Identitat –> Transpersonal.

L' arbre, símbol i metàfora de la unió de dalt i a baix.
En mode semblant, l' estructura del cos de l' ésser viu s' articula en diferents esglaons. Així, per exemple, els àtoms s' organitzen en molècules. Les molècules creen cèl·lules i teixits. Els teixits s'aglutinen per conformar òrgans. Finalment, els òrgans s' organitzen en els sistemes (circulatori, respiratori...). El conjunt de sistemes s' organitzen en la persona.
Principis sistèmics en la connexió entre ser i fer.
La salut depèn de la vitalitat de cada element i, molt especialment, en la coordinació entre nivells. Això últim és la base del pensament sistèmic amb dos dels seus principis bàsics:
- El principi d' interconnexió. És a dir tot el que succeeix en un nivell afecta els següents. Per suposat la coherència entre els esglaons definirà la congruència entre ser i fer.
- El principi de l'esglaó més feble. La fortalesa d'un sistema està supeditada al més feble dels seus esglaons.
És recomanable que qualsevol procés terapèutic tingui en compte els diferents nivells. Bé sigui per obtenir el màxim avanç amb el mínim esforç (atenent el nivell més feble). O per aconseguir un avenç fluid (coherència de nivells). Això proporciona una sensació de coherència entre ésser i fer que ens aporta la convicció de completesa i sentit. Veurem això més endavant amb exemples concrets.
Una transformació en els nivells superiors (en el sentit transpersonalitat cap a entorn) garanteix canvis en els nivells inferiors.
Així, per exemple, un canvi important en la identitat sol generar canvis en els nivells de creences, capacitats i conductes. De tal manera que ser i fer queden alineats d' una manera diferent. Imaginem una dona i un home que passen a ser pares (i assumeixen la maternitat i paternitat responsablement). Aquest és un canvi important en la identitat, especialment amb el primer fill. Evidentment això genera canvis importants en l'orientació de vida de tots dos.
Tanmateix els canvis en la identitat també poden esdevenir per vivències internes profundes. Per exemple, processos profunds i extensos de psicoteràpia, experiències excepcionals o, fins i tot, de tipus espiritual.
Les transformacions en nivells inferiors poden generar transformacions en els nivells superiors, però no necessàriament. Per això cal un treball conscient en un procés guiat, bé de coaching bé de psicoteràpia.
Ser (per) fer (per) tenir
Per exemple, si augmento la meva capacitat de concentració en funció d' un pla d' exercicis (nivell capacitats). Això pot millorar diferents nivells de la meva conducta (en el treball, tasques de la llar, lectura etc....). No obstant , no sempre millora el de les creences. Així, per exemple, la persona pot o no millorar la seva autoestima (nivell a mig camí entre creences i identitat).

L' experiència com a font d' unió entre l' antic i el nou. El dens i el subtil.
D'altra banda, a mesura que ascendim de nivell, el concret va deixant pas a nivells més abstractes. De la mateixa manera la distància entre ser i fer es va escurçant.
Els Nivells lògics i neurològics en PNL
- El entorn és el nivell que ens informa d'ambients, llocs i moments específics.
- Les conductes formen part de l' observable en les persones, no obstant això ja és una cosa més canviant.
- Les capacitats tenen a veure amb com la persona gestiona el seu món intern per fer alguna cosa.
- Les creences i valors, generalment sobre un mateix, les persones i el món, gairebé sempre es manifesten en nivells implícits i no sempre són conscients.
- La identitat té a veure amb l'autoconcepte de la persona, i generalment escapa a la definició lingüística. De tal manera que, gairebé sempre es treballa a nivell de metàfores.
- Finalment, el nivell transpersonal que és el sentiment de sentir-se formar part d'una cosa més gran. Bé sigui en un àmbit espiritual, psicològic, o de col·lectiu social o familiar.
De la mateixa manera, cada nivell precisa intervencions diferents per propiciar canvis, així com atendre les particularitats personals. Si bé els diferents nivells estan interrelacionats, generalment és en un d' ells on donar el "cop de gràcia". D'aquesta manera garantim processos més ràpids i nets.
He vist, per exemple, persones genials per fer exposicions (un excel·lent nivell de capacitats i conducta). I tanmateix no acaben de creure-s'ho (nivell creences/identitat). És en el nivell de creences on intervenir en aquests casos, o fins i tot en el d'identitat.
També a la inversa. Persones que es creuen amb dret a opinar i fins i tot anatemitzar sobre tot… Amb una pobríssima preparació en allò del que parlen. Nivell de capacitats deficient, amb unes creences inflades sobre un mateix (inflació de l'ego)
Ser i fer a l' entorn
El entorn té a veure amb el quan, on i amb qui d' una conducta concreta. Per exemple estudi (conducta) en una habitació sorollosa pels matins (entorn). És el nivell més concret ja que, com veurem, a mesura que avancem cada nivell és més abstracte. També elements de l' ambient i el que incorporem del mateix. Per exemple el tipus d'aire que respirem (contaminat o no), el tipus de menjar. Tot el que pugui millorar un ambient, tant en un sentit material (higiene, ordre, disponibilitat de material...), com en un sentit subtil (feng-shui, colors harmònics...) té un impacte en la nostra conducta (següent nivell)
Ser i fer en la conducta

la conducta, la dimensió visible de la nostra experiència.
La conducta és el que fa la persona en entorns concrets i específics. També podem anomenar-lo comportament. Els matisos de diferència no afecten aquesta visió dels nivells lògics i neurològics. És el Què del que fem. La intervenció terapèutica per excel·lència és la del conductisme clàssic. No obstant , en PNL també existeixen modalitats d' intervenció pròpies per a aquest nivell. Quan aquestes conductes són reaccions repetitives parlem d'hàbit o, fins i tot, reflex condicionat a un estímul.
Capacitats.
En aquest viatge entre ser i fer ens movem cap a un nivell més abstracte. Les capacitats tenen a veure amb la estratègia i mapes mentals que utilitzem per materialitzar una conducta. És el com, organitzo la meva activitat interna per, per exemple, motivar-me per fregar els plats. Motivar-me és una capacitat que puc utilitzar per a diferents conductes. En aquest cas, per exemple fregar els plats (conducta). Tanmateix puc utilitzar la mateixa estratègia interna (capacitat) per anar al gimnàs, aixecar-me d'hora, estudiar etc.
Podem utilitzar la capacitat de motivar-nos per, per exemple, vèncer la procrastinació.
En aquest nivell utilitzem intensivament elements de el cognitiu. Percepció, atenció (focus i direcció), memòria (experiències i qualitat), diàleg intern, imatges internes (qualitat d' aquestes) entre altres.
És el com ens organitzem internament per aconseguir certes habilitats. Per exemple, creativitat, adaptació, estabilitat, determinació, sociabilitat, organització, gestió del temps, optimisme, persistència, capacitat d' aprenentatge, de treball, etc ...
Totes aquestes capacitats es poden adaptar a diferents conductes en diferents entorns. Així, per exemple, puc ser organitzat a la feina, en les tasques domèstiques, o en una activitat d' estudi.
Les Creences
Aquest és el nivell nuclear en el sender que uneix ser i fer. Les creences es dirigeixen cap a tres focus:
- Creences sobre un mateix. Nucli de l' autoestima.
- Sobre els altres. Capacitat relacional.
- Creences sobre la vida en general. Abarquen un ampli espectre de conseqüències.

Les creences el centre de l' experiència vital.
Generalment contenen judicis i avaluacions sobre les tres àrees relacionades. Per exemple puc creure que soc incapaç d'aprendre a jugar bé a escacs. En aquest exemple observem, a més de la creença limitant (en cert nivell TOTA creença és limitant, fins i tot les "positives") que s' adreça a l' àrea de les capacitats. I això és indiferent a si sóc o no capaç. Puc ser un fantàstic estratega i creure que no ho sóc.
Això apunta a una de les característiques principals d'aquest nivell. Les creences poden referir-se a qualsevol nivell lògic. Per exemple, puc creure que la meva consulta (entorn) es lúgubre, que la meva activitat com a terapeuta és torpe (conducta). També puc creure que no soc capaç d' empatitzar (capacitats) o fins i tot creure que sóc un pèssim terapeuta (identitat). I totes aquestes creences poden o no estar alineades amb el que, com a consens general, pogués considerar-se òptim o no.
Les creences solen estar vinculades als límits que ens imposen per fer alguna cosa.
Els Valors, essencials en la trobada en ser i fer.
Generalment, a PNL, s' ubiquen en un mateix nivell creences i valors. Jo prefereixo examinar-los diferenciadament. Una definició clàssica de PNL sobre els valors és la de "generalitzacions i nominalitzacions sobre allò a què aspirem o amb el que volem relacionar-nos o aconseguir”. No obstant , Jo prefereixo examinar-los diferenciadament, és més senzill dir allò que és important per a nosaltres.

Els valors, el nucli del nostre ésser i motivació interna.
Els valors i la jerarquia d' aquests és diferent en cada persona. D'altra banda, valors i creences solen estar vinculats pel com les segones defineixen els primers. Així, la paraula professionalitat pot ser diferent per a dues persones diferents. Per a una pot representar definir i complir objectius en una organització. Mentre que, per a una altra, pot ser arribar el primer i anar-se'n l'últim de l'oficina. Més enllà d'ideologies polítiques el que vull remarcar aquí és que tots dos parlen de “progrés” (professionalitat), però la semàntica diferent per a cadascú.
Així veiem com, per exemple en política, diferents líders es refereixen als mateixos valors. Per a algú d'esquerres la llibertat pot estar vinculada a la igualtat i justícia social real entre les persones. Per a algú de dretes, però, aquest concepte de llibertat és una mica més abstracte i menys vinculat a la justícia social. Així, l' valor que ambdós comparteixen és definit de manera diferent per diferents creences.
Valors, motivació i objectius.
Els valors, per altra banda, són font de motivació interna. Així, una persona que pugui materialitzar els seus valors en la seva vida privada i/o laboral tendirà a ser més feliç. Cal diferenciar la motivació interna de l' externa. La primera té a veure amb el que és important intrínsecament per a la persona (valors). La motivació externa amb factors externs. Per exemple un sou important en una feina.
Los objetivos vinculados con valores personales son mucho más motivadores que aquellos que lo están con las fantasías del ego. Com per exemple, prestigio social, imatge, jerarquia, posició econòmica etc.... D' aquesta manera els valors que es plasmen en objectius estableixen importants ponts entre ser i fer.
En el meu blog vaig publicar fa poc una llista de valors. Annex enllaç a la mateixa que et pot ser d'utilitat per reconèixer-los en el teu dia a dia:
La identitat

Els valors ens aproximen a la nostra identitat profunda.
És el autoconcepte, la definició que explícita i implícitament tenim de nosaltres mateixos.. Tots els nivells anteriors, tot i que diferents solen confluir en aquest estrat de l'experiència vital. Si bé de vegades hi ha importants distorsions. Per exemple no és el mateix fer (comportament) el tonto que ser (identitat) tonto.
La autoimatge i autoestima es reflecteixen en aquest nivell. Per la seva escala superior es vincula amb el transpersonal. En aquest vincle la identitat dibuixa tres aspectes, a saber:
- Missió: té a veure amb la nostra aportació única a la humanitat, societat, col·lectiu etc.
- Rol: El tipus de persona que hem de ser per crear la vida que volem. El paper a desenvolupar perquè es materialitzi la nostra aportació a la humanitat.
- Propòsit: Per a qui o per a què de la nostra aportació i rol a la humanitat?
Per exemple, una persona pot sentir la missió de fer feliços als altres mitjançant el riure. Per a això es prepara per adoptar el rol professional de pallasso. I, si bé pot adreçar la seva activitat a tota la societat, decideix enfocar-se als malalts hospitalitzats.
En el seu nivell més primitiu, la identitat tendeix a la identificació, per exemple amb altres grups. Això no té en si res de dolent si, amb això, no perdem la nostra individualitat que és el que sol succeir amb els fanatismes. I això és una cosa que, sovint veiem amb massa facilitat. Tendim a identificar-nos amb un equip de futbol, una opció política, una idea o posicionament determinats etc.
La identitat durant la crisi del coronavirus.
Actualment (gener de 2021) hi ha una polarització en la societat amb motiu de la pandèmia del coronavirus. Així, d'una banda els negacionistes a ultrança, mentre que a l'altre els que col·laboren sense dir ni piu. Això genera una identificació amb actituds i conductes extremes. Per exemple, els que sempre i en tot moment porten la mascareta i els que desobeeixen contínuament els consells i normes imposades. De nou el vincle entre ser i fer reflecteix les diferències. En aquest cas, la identificació (si hi ha fanatisme) dilueix la identitat originària.
El nivell del transpersonal

El transpersonal ens porta a un nivell d'experiència diferent a l'acostumat per l'ego.
Quan parlava sobre la identitat apuntava al propòsit. El per a què o per a qui de la nostra aportació? Aquest és doncs el nivell del transpersonal. L'estrat en què transcendim el purament egoic per estar al servei d'un propòsit més gran.
Aquest nivell pot tenir a veure amb:
- Causes vinculades a col·lectius socials o professionals; familiars (pares, fills, germans, parelles); o la societat en general.
- Solidaritat amb els éssers vius en general, la naturalesa etc…Per exemple militàncies ecologistes o animalistes.
- Propòsits vinculats al transpersonal psíquic. Nen interior, consciència ampliada, experiències més enllà de l'ego.
- El purament espiritual, vinculat o no amb credos religiosos.
Gregory Bateson va parlar de "el patró que connecta totes les coses en un tot major”. Conceptes similars poden ser el "camp relacional", "consciència col·lectiva", "esperit de grup" etc. Aquests conceptes, formulats d' aquesta darrera manera, comencen a introduir-se en entorns organitzacionals.
Hasta aquí esta exploración en la conciencia hacia una coherencia interna.
Veurem en un altre article implicacions pràctiques d'aquests nivells. Fins llavors, rep una cordial salutació.
www.josepguasch.com
T'ha agradat aquest article?
Vols explorar aspectes de la teva vida amb aquesta perspectiva?
T'agradaria vivenciar aquest nivell de coherència interna?
Si és així, contacta amb mi sense compromís.
.Fes clic a la imatge per ampliar informació o sol·licitar hora per a una visita!
. Coaching i psicoteràpia presencial i online.
I, per descomptat, pots trucar per telèfon al 615.56.45.37 (També WhatsApp)
Següent article relacionat: Com saber qui sóc jo?. El nivell de la identitat segons la PNL
Ser i fer, els nivells neurològics a PNL, Josep Guasch, coach , psicoterapeuta, consulta a Sabadell, Terrassa i online. Coaching i psicoteràpia (Ansietat, acompanyament i estratègies per aprimar, deixar de fumar, parlar en públic, autoestima, addiccions, etc…).

Telèfon No.615564537