Coaching generatiu a Sabadell, Terrassa i online. Josep Guasch, psicoterapeuta, coach

Sortir de la zona de confort no és fàcil, però pot ser sorprenent.

Sabies que l'inconscient té una qualitat creativa poc explotada?
I que aquesta qualitat de l'inconscient creatiu la pots posar a el servei dels teus objectius?
Vols saber com fer-ho?

Amb aquesta nova modalitat de creixement personal, tens la possibilitat d'accedir a la millor versió de tu mateix.

Coaching generatiu la sinergia de tres grans modalitats terapèutiques

El coaching generatiu neix de la unió de tres modalitats de creixement personal:

El Coaching. Amb el coaching aconseguim claredat en el que volem i els passos a seguir.
La PNL de tercera generació. La PNL facilita el com accedir a les conductes desitjades per aconseguir els nostres propòsits. Robert Dilts va evolucionar la programació neurolingüística de tal manera que actualment comprèn camps més subtils. Per exemple el concepte d'identitat, camp, transpersonalitat etc.
El trànsit generatiu. També conegut com hipnosi ericksoniana. No obstant això, Stephen Gilligan ha evolucionat aquesta modalitat d'hipnosi per fer-la més versàtil i adaptada a aquest temps.

A la meva consulta de coaching generatiu a Sabadell, pots accedir a aquesta connexió amb la font de la teva Saviesa Interna. I tot això per a qualsevol objectiu que et proposis.

T'agradaria provar aquesta exclusiva modalitat de coaching?
Demana ara informació sense compromís, gratuïtament i sense compromís!
Fes clic a la imatge!

O bé pots examinar els següents articles:

En l'article següent trobaràs una pràctica de centrament: Relaxació i centrament. Per què en psicoteràpia i coaching?

I en aquest altre post una explicació més teòrica: El centrament, estat de relaxació alerta i font de recursos

Coaching generatiu a Sabadell, Terrassa i online. Josep Guasch, psicoterapeuta, coach

BLOG

L'ombra del teu inconscient, autoconeixement i superació personal

Name: Josep Guasch, coaching y psicoterapia
Price range: $

L'ombra del teu inconscient. Acceptar l'ombra, consulta a Sabadell, Terrassa i online. Josep Guasch, psicoterapeuta, coach , coaching i psicoteràpia (PNL, Hipnosi, Teràpia Gestalt, Anàlisi Transaccional, Nen interior) a Sabadell i Terrassa

Robert Johnson en el seu llibre "Acceptar l'ombra del teu inconscient"ens parla de l'Arquetip de l'ombra. I ens explica una trista història:

La nostra ombra personal conté una gran font d'energia si sabem alquimizarla, consulta a Sabadell

L'aigua. Arquetip de vida, sanació i purificació

L'Aigua de la Vida brollava lliure i alegre a través d'un pou. Aquesta Aigua tenia virtuts guaridores i revitalitzants de les que es beneficiava tot aquell que bevia d'ella. I ella, en la seva generositat, s'oferia a tot aquell que s'acostés per conèixer-la.

Però uns usurers van pretendre aprofitar-la.
Van aixecar tanques al voltant del pou i la van comercialitzar.

L'aigua enfadada, decidir brollar a través d'un altre pou. I així, la qual rajava del pou inicial, va perdre totes les seves màgiques propietats.

No obstant això, va passar el mateix amb altres usurers. I així va seguir succeint. D'aquesta manera, el Aigua de la Vida segueix apareixent, cada vegada, en llocs insospitats on ningú pugui enriquir-se amb usura d'ella.

I els pous que va deixant, al seu pas, només ofereixen aigua tèrbola.
No obstant això, el Aigua segueix rajant en algun lloc i està llesta, sempre per ser rebuda.

Què té a veure aquesta metàfora amb la nostra psicologia?

Aquesta història ens parla dels interessos egocèntrics per apoderar-se d'un bé que pertany a la Vida. El nostre ego actua d'una manera semblant. Ignora algunes zones de la nostra psique. Tot allò que no obeeixi als interessos egocèntrics és reprimit, negat, enterrat. De tal manera que, allò que era al principi una cosa natural, es torna tèrbol. Tal com succeeix en els pous dels que ja no raja el Aigua de la Vida. Així neix en nosaltres l'arquetip de l'ombra.

D'aquesta manera construïm un guió de vida en el qual el reprimit segueix influint-nos. Però ho fa d'una manera inconscient i, generalment, poc constructiva. Acceptar l'ombra és el primer pas per a la seva integració d'una manera constructiva.

L'ombra del teu inconscient i el lloc en el qual brolla l'Aigua de la Vida

Aquest lloc on podem trobar el Aigua no està molt lluny.

Curar les nostres ferides emocionals, consulta a Sabadell

En el nostre inconscient l'arquetip de l'ombra espera a ser descobert

Està més a prop del que sospitem, només que ... una mica amagat. Es, efectivament, nostre inconscient. I en ell, Jung va postular l'existència d'alguna cosa que va cridar l'arquetip de l' ombra. Més específicament va deixar escrit:

"La figura de l'ombra personifica tot el que el subjecte no reconeix i que, però, li força una i altra vegada, directament o indirectament. "

Com pots trobar indicis de l'arquetip de l'ombra del teu inconscient?

Imagina que algú, amb la seva conducta o actitud et exaspera molt. Tot i que pugui semblar una persona molesta, si la teva resposta emocional és exagerada, aquesta és una pista.
L'ombra del teu inconscient reacciona com una ferida al contacte amb aigua salada. Cou!!. Aquesta conducta, aquesta actitud està llavors en tu, en la teva ombra. Aquesta resposta emocional és coneguda com Projecció de l'ombra

Pot semblar una cosa contradictòria acceptar l'ombra del teu inconscient. No obstant això, és important aclarir que reconèixer no vol dir actuar segons el seu dictat.

La llum de l'ombra del teu inconscient.

D'altra banda, encara que d'això parlaré en un altre article, també podem “reconèixer” en altres parts meravelloses que ens neguem. És important aquí destacar que, en si, el que rebutgem en nosaltres no té per què ser una cosa negativa.

Les emocions reprimides en l'home i el patriarcat, consulta a Sabadell

Les qualitats negades a la masculinitat pel patriarcat jeuen en una ombra lluminosa.

Per exemple, un home que (pels dictats del patriarcat) rebutgi en si la seva sensibilitat, tendresa, delicadesa ... és fàcil que s'enamori d'una dona que manifesti aquestes qualitats. De fet l' enamorament, segons la psicologia analítica, és vist com una projecció del que és lluminós en una altra persona.

Reconèixer i acceptar l' ombra, "el tio del gimnàs", un exemple.

Vaig a relatar un diàleg amb un client en consulta (per descomptat és un resum. Conte amb el seu permís i mantinc el més estricte anonimat).

El consultante va a un gimnàs regularment. Un dia va aparèixer en aquestes instal·lacions un home que li va exasperar d'una manera exagerada. Així que, vaig indagar una mica.

Aquest va ser més o menys el diàleg que vam sostenir.

Client: Llavors va aparèixer aquell "tío". Caminant com un paó.
Josep: Com creus que camina una paó?
C: Doncs cridant l'atenció, movent-se, en pla xulo.
J: I això et molesta
C: Sí, molt.
J: I com és aquest molt en una escala de l' 1 al 10?
C: Doncs .... (Aquí es va aturar una mica ...) Jo diria que un 9!
J: Un nou per algú que ni tan sols es va ficar amb tu. Només per la seva forma de caminar
C: Sí, però és que (i aquí va emfatitzar el que passava) Anava cridant l'atenció!!

L'arquetip de l'ombra filtra i distorsiona la nostra percepció de la realitat

És curiós com el "cridar l'atenció" pugui molestar tant a

L'ombra del teu inconscient. Reconèixer l'ombra del nostre subconscient per aprendre a reconèixer la realitat.

Aprendre a reconèixer l'ombra per prendre consciència de com distorsiona la realitat.

algú. Però hi ha alguna cosa més. "Caminar movent-se com un paó" pot ser una descripció de fets. No obstant això, inferir d'això que volia cridar l'atenció és una interpretació, cosa que va deduir el client a partir dels seus filtres personals.

D'altra banda, el seu radical rebuig apuntava a una mica més. Conec al client i sé que és un home extremadament discret, cautelós i reservat, així que li vaig llançar el repte.

Acceptar l'ombra del teu inconscient, "Cridar l'atenció"

J: Tu no has volgut mai cridar l'atenció?
C: Bé ... sí però no d'aquesta manera ....
J: I quan ho has volgut ... ho has fet?
C: Doncs no, crec que cadascú ha de arreglar els seus propis problemes.

"Cadascú ha de arreglar els seus propis problemes”.

Això, per descomptat, és una creença, i en un home, encara que jove, "clàssic", sol ser un indici que no vol mostrar la seva vulnerabilitat.

És aquí on va aparèixer la seva ombra. "Cridar l'atenció", per el meu client, equival a "necessitar l'ajuda dels altres". A això en PNL se l'anomena una equivalència complexa . Ell només vol cridar l'atenció quan té algun problema entre mans, però, per descomptat no ho permet. No obstant això, el seu desig de compartir, de ser alleujat , existeix... en el seu arquetip de l'ombra.

Ocupar "tot l'espai disponible"

C: Doncs sí, va arribar va col·locar la seva tovallola en un aparell de musculació i es va anar a fer bici.
J: Et va molestar això?
C: Doncs és evident! (compte amb les afirmacions vehements, solen amagar alguna cosa "ombrívola”). Quin dret té a ocupar tot l'espai? (Ara una generalització)
J: Tot l'espai?
C: Bé ... ja m'entens, si està en la bici per què ha d'ocupar amb la seva tovallola altre aparell que podria utilitzar una altra persona?
J: Bé ... si arriba una altra persona li pot dir que retiri la tovallola, no et sembla?
C: Sí clar, A mi també m'agradaria! tenir-ho tot a la meva disposició, però no s'ha de fer això.

Important aquest paràgraf. El client no deixa de tenir raó, però…

Aquí no interessa la raó, interessa el que sorgeix!.

En primer lloc indica: "a mi també m'agradaria ..."! i és obvi i raonable que en un lloc amb recursos compartits, a tots ens agradaria tenir-los a la nostra disposició en tot moment. Recordem que acceptar l'ombra no vol dir seguir el seu dictat, només reconèixer-la.

Segueix amb un "però". La paraula però en una frase, a efectes psicològics, desvirtua l'afirmat prèviament (1). El'"a mi també m'agradaria” (la reivindicació de l'ombra) queda com menyspreat l'efecte de ser reconeguda.

"No s'ha de". Ens trobem amb el que en teràpia Gestalt anomenem un "introjecte”. Mandats generalitzats i imposats sobre què fer i no fer. Fritz Perls, el pare de la teràpia Gestalt els va anomenar com els "hauria de...".

Però hi ha més .... (Per això vaig triar aquest exemple). Va seguir queixant-se d'alguna cosa de la que en el fons tenia raó, però ....

Acceptar l'ombra del teu inconscient per reconèixer el tresor que amaga.

El tresor amagat a l'ombra.

Veurem a continuació la sinuositat amb la qual es mou l'ombra. Recordem que només posem l'atenció en reconèixer i acceptar l'ombra, no en si té o no raó. El següent fragment descobreix alguna cosa interessant encara que no evident.

C: El "tio" estava, mirant a tothom i a tot. Ho estava controlant tot! (De nou una interpretació. Que "miri tot" no vol dir necessàriament que "controli tot")
J: ¿I què hi ha de dolent en que miri a tothom? Això vol dir, necessàriament que "ho controli tot?”.
C: Bé .... Ho sembla!
J: Ho sembla o t'ho sembla a tu? (El repto a que traslladi la generalització a l'assumpció de la seva responsabilitat per la seva interpretació)
C: Bé ... m'ho sembla a mi, però això és de mala educació! (De nou un introjecte).

L'arquetip de l'ombra i les nostres potencialitats no desenvolupades.

I aquest és un aspecte molt interessant de l'ombra. La possibilitat que ens ofereix de completar-nos. Així, un introvertit farà bé en intentar aprendre de l'actitud extravertida i viceversa. Però mentre no reconegui aquesta possibilitat i segueixi veient a "els de l'altre extrem" com a enemics, perdrà una ocasió d'or.

Acceptar l'arquetip de l'ombra. ¿Per què fer conscient l'inconscient?

Fer conscient l'inconscient allibera l'energia que utilitzem per reprimir-lo. De la mateixa manera, en acceptar l'ombra del teu inconscient et tornes una persona més completa. Com va dir Jung:

"Prefereixo ser un home complet a un home bo".

Reconèixer la nostra totalitat ens dóna l'oportunitat de triar

Acceptar l'ombra i reconciliar-se amb ella, consulta a Sabadell

Reconciliar-se amb l'ombra interior

conscientment. A l'altre extrem, les actituds maniqueistes i moralitzants condueixen, sovint, a conductes depravades. No cal aprofundir massa en els foscos episodis que viu actualment l'església catòlica. Només com un exemple entre d'altres, per descomptat.

També és cert que amb aquest reconeixement no acaba tot el treball interior. Es, no obstant això, un primer pas i, de vegades el més difícil.

Dedicaré un altre article a les conseqüències de no reconèixer i acceptar l'ombra. No obstant això et convido, mentrestant, a llegir el meu anterior post: Jo construeixo la meva pròpia realitat… però…qui sóc jo?

Fins al proper post, rep una cordial salutació,

www.josepguasch.com

(1) Examinem en quina manera diferent impacta : "Avui plou, però demà farà sol "a dir" Demà farà sol, però avui plou "

Et convido a participar al meu blog ampliant idees. Per exemple, aportant suggeriments o compartint els teus dubtes a l'apartat al peu del mateix.

Següents articles relacionats: L'ombra de l'ànima. Quan la vida no té sentit, depressió noógena L'arribada de la primavera i el coronavirus; L' ombra del subconscient i l' escriptura automàtica

Ah!!, i si t'ha agradat i et ve de gust, et convido a compartir l'article. També comentar i / o puntuar amb les estrelles en el resum que trobaràs més avall.

Estàs interessat en un programa personalitzat de coaching i/o psicoteràpia? Contacta amb mi sense compromís!:

– Telèfon: 615.56.45.37 – Mail: jspguasch@gmail.com
– Web: Formulari de contacte

Si vols, pots rebre còmodament la meva News Letter amb tots els articles del bloc. També, activitats, promocions i informació interessant i pràctica:

– Sí vull rebre la News Letter

Si coneixes algú que pogués estar interessat, en aquesta informació, no dubtis a compartir-la

L'ombra del teu inconscient, acceptar l'arquetip de l'ombra, a Sabadell, Terrassa i online. Josep Guasch, coach , psicoterapeuta coaching i psicoteràpia (Ansietat, acompanyament i estratègies per aprimar, deixar de fumar, autoestima, addiccions, etc…)

BLOG

Per què repetim patrons de conducta?. Guió de vida i teràpies transgeneracionals

Per què repetim patrons de conducta? Psicoteràpia Sabadell, Terrassa i online. teràpia de guió de vida i patrons compulsius. Josep Guasch, psicoterapeuta, coach .

Superar la compulsió als rituals repetitius

La compulsió ens engoleix en un sense sentit.

Vam veure a l'article anterior la influència de dos elements, sovint inconscients, que dirigeixen la nostra conducta. Els actes compulsius i les necessitats no resoltes. Els primers una conseqüència del que Freud anomenava Neurosi obsessiva i la seva hipòtesi sobre la causa original. Posteriorment, a principis de 1970, el terme es va modificar per l'avui conegut com a Trastorn Obsessiu Compulsiu (T.O.C). Aquesta va ser la primera resposta a la pregunta “Per què repetim patrons de conducta?”

La teràpia Gestalt, amb el seu particular distanciament dels diagnòstics tipificats, aporta una cosa nova. Una aproximació sobre l'etiologia del "trastorn" obsessiu-compulsiu que li atorga direcció i sentit. Seguim amb la sèrie d'articles dirigits a respondre la pregunta: Per què repetim patrons de conducta?

Veurem en aquest article, especialment, les hipòtesis formulades pel Guió de Vida i les teràpies transgeneracionals. El guió de vida és una proposta que va popularitzar l' Anàlisi Transaccional. Pel que fa a les segones veurem les tres grans modalitats d'intervenció terapèutica.

Per què repetim patrons de conducta? El guió de vida

En termes generals totes (o gairebé totes) les persones vivim en el que es coneix com un guió de vida. El guió de vida ens col·loca com unes ulleres de colors que fa que interpretem la realitat d'una manera personal. I això és així en funció del que anomenem mandats del guió.

Per suposat aquests mandats són inconscients. I es van configurant en el nostre interior sobre l'estructura del que vivim durant dos períodes de vida:

– En primer lloc, i molt especialment, durant la primera infància.
– A continuació durant l' adolescència.

Per què repetim patrons de conducta? El guió de vida.

De petits prenem “decisions” que construeixen el guió de vida.

Es tracta de moments vitals delicats, per diferents motius, però que ens fan molt influenciables. En aquests moments s' estableix l' estructura que emmotlla la posterior repetició de patrons de conducta.

El nostre guió orienta la nostra atenció cap a aspectes de la realitat, òbvia altres i fins i tot distorsiona altres fets. Com a conseqüència final construïm generalitzacions sobre "el que ens passa". Així doncs es tracta d' un argument vital que dirigeix la manera com percebem la realitat.

Conseqüentment, aquesta percepció esbiaixada de la realitat origina una actitud i unes creences. Finalment aquesta actitud i creences configuren unes eleccions i un determinat comportament.

He resumit succintament el procés que respon a la pregunta: Per què repetim patrons de conducta? segons la teoria del guió de vida.

El Guió en acció. Els patrons es van aferrant.

Tot aquests passos obeeixen a dinàmiques inconscients que s'instal·len al nostre interior, com ja he assenyalat abans, des de ben petits. I és precisament per aquesta dinàmica inconscient que ocorren dues coses:

– Sense adonar-nos-en fem eleccions i repetim actituds i conductes.
– Aquestes eleccions, com estan influenciades pel guió, generen situacions d' acord amb els mandats del mateix. Així doncs es referma una espècie de bucle que es repeteix amb diferents personatges però amb una mateixa essència. D'aquesta manera apareix això que alguns anomenen "profecies auto complertes”.

El nostre guió de vida busca les circumstàncies que ho justifiquin.

Les profecies autocomplertes s'estructuren sobre l'argument del guió de vida.

Són processos inconscients que repetim per una necessitat bàsica de coherència impulsada pel subconscient personal. Hi ha fins i tot frases populars que ens remeten a això: “Més val dolent conegut que bo per conèixer", "el que s'ha fet de sempre (tota la vida)" etc...

Veure i sortir d'aquests rols no és una cosa fàcil, precisa, gairebé sempre, un treball terapèutic. Aquesta és una resposta generalitzada a la pregunta: Per què repetim patrons de conducta? segons la teoria del guió de vida.

Les teràpies transgeneracionals, psicogenealogia, meta-genealogia i constel·lacions familiars

Les teràpies transgeneracionals ofereixen un altre tipus de resposta a la pregunta per què repetim patrons de conducta? En l'actualitat tres són les grans modalitats: Psicogenealogia, meta genealogia i constel·lacions familiars. Amb algunes diferències les tres busquen la resposta en les ferides familiars. Cap d'aquestes propostes terapèutiques no són incompatibles amb la hipòtesi del guió de vida ni la que ofereix la teràpia Gestalt.

La resposta de la psicogenealogia

Ann Anceline Schützenberger va ser la precursora d'aquesta modalitat de teràpia, la psicogenealogia. Psicòloga de formació psicoanalítica inclou la visió transgeneracional en la seva praxi terapèutica. Va idear el mètode del genosociograma. Bàsicament es tracta d' un arbre genealògic en el qual assenyalar les dates especialment rellevants. Tant per a "bé" com per a "mal".

Aquestes dates rellevants solen ser indicadors de successos que transcorren paral·lelament en el temps. Així, una de les seves primeres clientes va desenvolupar un càncer a l'edat de 35 anys, a la mateixa edat que la seva mare. És el que ella va anomenar el síndrome de l' aniversari inclou les lleialtats familiars. Processos tots d' origen inconscient.

Per què repetim patrons de conducta?. La resposta de la psicogenealogia.

Segons la psicogenealogia, les lleialtats familiars les transmet la mare embarassada al fetus.

Així la resposta a Per què repetim patrons de conducta? es fonamenta en l' existència d' una memòria transgeneracional. Segons Schützenberger el fetus, a l'úter matern, somnia el mateix que la mare. És a través del món oníric que rep les influències de l'inconscient familiar.

A efectes pràctics convé assenyalar que Schützenberger delimita aquesta feina a trobar la resposta a la pregunta ja assenyalada: Per què repetim patrons de conducta? És a dir, es tracta d'una investigació preliminar que assenyala per on ha d'anar el posterior procés terapèutic.

En puritat, la psicogenealogia és més una metodologia d'investigació que una praxi terapèutica. La teràpia, per dir-ho així, ve després. Tanmateix molt orientada ja pel descobert en el procés previ.

Jodorowsky la Meta genealogia

Autor controvertit i debatut en la comunitat psicoterapèutica. Jodorowsky ve del món del teatre. També utilitza l'arbre genealògic com la base de la seva investigació. Per a Jodorowsky portem inscrit l'arbre al cos tant com en allò mental i emocional.

El fonament de la seva praxi es reflecteix en la frase "Jo soc tota la meva família”. Això comporta conseqüències sistèmiques de gran calat (sempre segons Jodorowsky). Sosté que quan una persona del sistema familiar adquireix i resol un conflicte, tot el sistema familiar es beneficia.

Segons la seva hipòtesi, el saber Per què repetim patrons de conducta? ja és de per si mateix resolutiu. En això es diferencia de la psicogenealogia. No obstant això, reforça el procés terapèutic amb lectures de tarot i rituals simbòlics. És el que ell anomena "psicomagia", pràctica intrínsecament lligada a la seva Meta genealogia.

Bert Hellinger i les Constel·lacions Familiars.

Bert Hellinger, va ser el creador de les constel·lacions familiars. De formació teòleg i filòsof va exercir de missioner fins que va abandonar el clergat. Es va formar en psicoanàlisi, dinàmiques de grup i teràpia familiar sistèmica d'on es va inspirar per formar la seva proposta terapèutica.

Per què repetim patrons de conducta? L'amor cec a les constel·lacions familiars de Bert Hellinger.

L'amor cec és a la base de la repetició de conductes i històries familiars.

La seva formació i vocació espiritual apareix en l'essència del seu mètode quan atorga un paper predominant a l'ànima. I tot i que la vincula a la persona, també la reconeix com a ens independent i amb dinàmica pròpia. En el seu llibre "Ordres de l' amor" indica explícitament:

"Aquesta ànima conscient que sobrepassa i dirigeix l'individu, cerca i troba solucions que superen, amb molt, allò que nosaltres podem imaginar..."

Així assenyala aquesta com l'agent terapèutic que aporta la solució i també la resposta a la pregunta Per què repetim patrons de conducta?.

El reconeixement de l' ànima i la seva intencionalitat, és al centre de la teràpia de constel·lacions familiars.

La clau està en el que Hellinger va anomenar "amor cec". La seva dinàmica és, idèntica a les "lleialtats invisibles" de la psicogenealogia. Es diferencia en la seva etiologia.

El nadó, en néixer, estima incondicionalment el seu pare i mare. Podem entendre-ho com una predisposició de l'ànima. I també com una estricta funció de supervivència. Aquest amor senta les bases de la lleialtat incondicional al sistema familiar. Lleialtat que va més enllà de les vicissituds relacionals.

Aquesta lleialtat va ser anomenada per Hellinger "amor cec". Així, ja de petits, ansiem secretament la felicitat de la mare i el pare. I per aconseguir això, el fill pot arribar a carregar inconscientment amb els problemes paterns. Això comporta sacrificis, identificacions i lleialtats invisibles.

Aquesta dinàmica respon a la pregunta: Per què repetim patrons de conducta? assenyalant a problemes del sistema familiar no resolts. Però el nen no tria conscientment aquestes conductes, venen condicionades per l'amor cec. I es reiteren en l'edat adulta.

És possible modificar els nostres patrons de conducta?

Cada escola terapèutica formula la seva modalitat d' intervenció. Algunes fan més èmfasi a respondre a Per què repetim patrons de conducta? Altres, senzillament, plantegen modificar aquests guions vitals. Cada persona és diferent, i en funció de les seves inquietuds internes úniques, pot prevaler una o altra orientació.

Conèixer la nostra biografia emocional i familiar per reconciliar-nos amb ella i nosaltres.

No obstant això hi ha una cosa que ha de prevaler. No hi ha un guió de vida o patró de conducta que, en la seva essència, sigui millor o pitjor. Tots tenen immensos potencials i perills vertiginosos. La pràctica terapèutica anirà orientada a prendre consciència dels aspectes constructius en la vida del consultant. En cada cas podem verificar l'aforisme "en el símptoma podem trobar la solució".

En el pròxim post tractaré l'anomenat "procés de la quadrinitat". Una de les propostes terapèutiques més versàtils i pragmàtiques. Respon a la pregunta Per què repetim patrons de conducta?. I proposa com deixar de cometre els mateixos errors.

Fins llavors rep una cordial salutació,

Anterior article relacionat: Per què repetim els mateixos errors i conductes? Destí o decisió inconscient?

Següents articles relacionats: Guió de vida i amor negatiu. La lleialtat inconscient als pares. ; Per què repetim els mateixos errors i conductes?

www.josepguasch.com

Per què repetim patrons de conducta? Psicoteràpia Sabadell, Terrassa i online. Teràpia de guió de vida i patrons compulsius. Josep Guasch, psicoterapeuta, coach .

BLOG

Per què repetim els mateixos errors i conductes? Destí o decisió inconscient?

Per què repetim els mateixos errors i conductes? Teràpia a Sabadell, Terrassa i online. Psicoteràpia actes compulsius, TOC i obsessions.

Actuar d'una manera diferent posant consciència en la nostra actitud i conducta.

Probablement hagis vist la pel·lícula, traduïda a Espanya com a "atrapat en el temps”. Tot i que sigui una pel·lícula en clau de comèdia és una excel·lent metàfora descriptiva i, alhora, resolutiva. Descriu i ofereix una alternativa a la pregunta: ..Per què repetim els mateixos errors i conductes? I també al com deixar de repetir els mateixos errors.

L'argument és senzill i s'ha clonat en altres films. Bàsicament el protagonista es troba atrapat en un bucle de temps. Cada dia finalitza a una hora determinada i torna a despertar les 6 del matí. Passi el que passi, queda esborrat per tornar a començar l'endemà... i es repeteix el mateix dia.

Adornat amb una història d'amor, l'argument gira al voltant de la presa de consciència del protagonista. Aquesta conscienciació és bàsica, també, en qualsevol procés de psicoteràpia i coaching.

I va més enllà dels "canvis remediatius" dirigint-se a un procés de responsabilitat i autoconsciència. Veurem en aquest i successius articles com la consciència és bàsica per respondre a les dues preguntes bàsiques:

Per què repetim els mateixos errors i conductes?
Com deixar de repetir els mateixos errors?

I tornant a la pel·lícula, com una metàfora que recomano veure, podem descobrir també la clau: Quan el protagonista, malgrat visitar sempre el mateix dia, percep que la solució a l' enigma està en ell. Com diria Gandhi: "Sigues el canvi que vols veure al món". Això suposa un canvi profund de creences que afecten el nivell de la identitat. Un canvi de paradigma de victima impotent a protagonista conscient.

Una excel·lent crítica basada en la psicoanàlisi la pots

Promoure transformacions profundes teràpia Sabadell

Amb la transformació alliberem el millor de nosaltres mateixos.

trobar en el següent enllaç: Ètica i cinema, "El dia de la marmota”

En aquest post i els següents exposaré les principals línies que, dins de la psicoteràpia, ofereixen explicacions a la pregunta: Per què repetim els mateixos errors i conductes?. Una forma metafòrica d'entendre-ho seria preguntar-nos:

Qui sóc jo que visc i construeixo aquesta experiència en la meva vida?

Els actes compulsius, la compulsió a la repetició.

Els actes compulsius són una manera de respondre a l' ansietat. Tot comença quan un pensament ansiògen, no desitjat, comença a emergir des del fons de la consciència. Aquesta primera fase rep el nom d' obsessió i és estrictament mental.

La següent obeeix a la compulsió. Es caracteritza per la necessitat imperiosa de materialitzar el pensament que genera ansietat. Per exemple, tornar una i altra vegada a revisar si es va tancar bé la porta.

Parlem, generalment, de rituals obsessius que es repeteixen una i altra vegada. Les primeres intervencions en teràpia aniran dirigides a diferenciar els dos plans:

– El mental (obsessió – pensament)
– El conductual (compulsiu – acció)

Així doncs, mitjançant pràctiques terapèutiques, aprofundim, en primer lloc, en la percepció de les dues fases. Seguidament, convidem a establir una "falca" de consciència per diferenciar i promoure alternatives.

Els dos nivells dels actes compulsius, el mental (obsessió) el conductual (compulsió)

El primer intent per part de la psicoteràpia per explicar aquest fenomen va venir de la mà de Freud. Ell el va anomenar compulsió de repetició: Va nomenar així la tendència, a algunes persones, a repetir conductes, actituds, pensaments o fins i tot somnis. El més curiós d'això és que, en la majoria dels casos es tractava de patrons de conducta o creences no desitjats.

Actitud i conducta reiteratives ens porten, simbòlica o literalment, a la inèrcia i l'immobilisme.

En aquesta breu explicació trobem una primera aproximació a per què repetim els mateixos errors i conductes. No obstant això, la hipòtesi Freudiana era preocupant. En la resposta a la pregunta per què repetim els mateixos errors?, i des de la seva visió, apareixia una conclusió preocupant:

Per a Freud, compulsió de repetició és a la base de l' impuls de mort. Va denominar Tanatos a aquesta pulsió. Segons la seva teoria, comporta un intent de regressió a estats primitius de quietud, en altres paraules al regne mineral. La petrificació i congelació de la vida humana.

Per què repetim els mateixos errors i conductes? La psicoteràpia Gestalt

Entrem en un terreny menys determinista, el del corrent fenomenològic i humanista de la psicoteràpia Gestalt. La conducta no va orientada a una fatalitat, sinó que té significat i sentit. A més, aquest significat és únic en cada persona (fenomenologia).

Una pressuposició bàsica de la teràpia Gestalt és la confiança en la saviesa organísmica. És a dir la nostra experiència vital ens dirigeix a situacions en què puguem completar la nostra autenticitat. Així doncs "apareixen" escenaris que ens enfronten a necessitats no cobertes. Dit d'una altra manera "Reptes que ens incomoden". Però en aquesta incomoditat hi ha el germen del nostre creixement personal.

Aquests contextos no estan orientats a respondre a la pregunta:

Per què repetim els mateixos errors? Gestalts inconcluses

Satisfer les pròpies necessitats en qualsevol etapa de la nostra vida.

Per què repetim els mateixos errors i conductes? Més aviat ens posen en la tessitura de Com deixar de repetir els mateixos errors?
Contràriament a una opinió molt estesa, la teràpia Gestalt no menysprea el passat. Més aviat atenem a com el (això que anomenem) passat està present en el present.

Vegem un exemple que simplificaré molt per il·lustrar-lo d'una manera directa. Evidentment, en la realitat terapèutica no tot és tan senzill com exposaré ara.

Trastorns alimentaris i nen interior

Imaginem un mandat parental adreçat al nen o nena molt típic: "Si no menges la mama (o el papa) no t'estimaran". Crec que darrerament pares i mares no recorren tant a aquesta espècie de xantatge emocional. No obstant això, no fa gaire era prou habitual.

Hi ha una necessitat universal, ser volgut, estimat, acceptat. Això genera un sentiment de satisfacció, alegria, tranquil·litat etc....

El nen, des de la seva necessitat de ser estimat, rep un missatge que interpreta literalment. Aquest missatge genera una gran confusió entre dues coses que vol. L'amor dels seus pares i, en aquell moment, no menjar. El conflicte intern està servit.

El mandat parental tendeix a instal·lar una relació de significat que funciona sota el format: “Això vol dir allò”. És a dir, si no menges vol dir que el pare i la mare no t'estimaran. El nen a més pot inferir altres conseqüències: "Sóc dolent", "no sóc digne de ser estimat", “no sóc mereixedor”, “sóc incapaç de…”, "el que vull no està bé" etc.

Qualsevol intervenció en psicoteràpia, més enllà de l'aspecte superficial/remediatiu haurà d'atendre aquestes introjeccions per ser completa.

Aquí podem trobar el nucli d'alguns patrons del trastorn alimentari compulsiu. La resposta a la pregunta per què repetim els mateixos errors?, en aquest cas menjar compulsivament, és òbvia. Es deu a una creença instal·lada des de la infància originada en un assumpte inconclús.

Vull aclarir alguna cosa al respecte. Si l'observem sota el prisma adult, és obvi que l'estratègia dels pares, en aquest cas, és benintencionada. Però no adequada per a la mentalitat infantil. Fins i tot, l' eventual adult afectat pel trastorn alimentari el pot comprendre.

Però tots tenim un nen interior amb els registres d' experiències no assimilades. I la seva dinàmica segueix molt viva, amb els introjectes "engolits" literalment.

Per què repetim els mateixos errors?. Introjectes en teràpia Gestalt

De petits “empassem” literalment el que ens diuen el pare i la mare .

En cercles gestàltics es recorre a una metàfora per il·lustrar aquest tipus de mandats. Menjar una poma sense mastegar. Òbviament, si la empassem sense triturar-la abans, els sucs gàstrics hauran de fer un sobre esforç. La conseqüència, males digestions, possibles úlceres gàstriques etc....

En el pla emocional, això comporta conductes irracionals i inadaptades. Però la raó d'aquestes no podem trobar-la en la raó habitual. Més aviat en els assumptes inconclusos, també anomenats Gestalts obertes.

Per ampliar més sobre per què repetim els mateixos errors? sota una perspectiva gestàltica suggereixo el següent article:

Gestalt, tancar assumptes inconclusos

En el proper article examinarem altres propostes terapèutiques que responen a la pregunta: Per què repetim els mateixos errors i conductes?

Fins llavors rep una cordial salutació,

www.josepguasch.com

Anterior article relacionat: Què és el guió de vida? La vida que ens viu sense saber-ho.

Següent article relacionat: Per què repetim patrons de conducta? El guió de vida i teràpies transgeneracionals

Per què repetim els mateixos errors i conductes?, teràpia a Sabadell, Terrassa i online. Psicoteràpia actes compulsius, TOC i obsessions.

BLOG

Virus mentals. Què són i com ens afecten.

Virus mentals en psicoteràpia i coaching, Josep Guasch, psicoterapeuta humanista, consulta a Sabadell, Terrassa i online.

La congruència és fonamental per al benestar emocional.

La sensació de coherència interna facilita el benestar emocional.

Vam veure en un article anterior com els virus mentals afecten la coherència de la nostra conducta. Bàsicament sota l' estructura "vull fer X" i tanmateix faig "Y". Des del punt de vista de la biologia un virus és material genètic encapsulat en una coberta de proteïna. Aquesta coberta de proteïna el manté aïllat de la resta del cos. Tanmateix no impedeix que interaccioni amb el mateix.

És una cosa semblant al que passa amb els virus mentals. Són parts de l'inconscient aïllats de la resta del sistema nerviós. Vist d' una altra manera, circuits neuronals que tenen un funcionament autònom. És a dir els seus propis criteris, creences, idiosincràsia etc.

L'aïllament dels virus mentals fa que aquests operin al marge de la resta del psiquisme. Fins i tot dotant a la seva activitat un significat i propòsit que bé pogués sembla oposat al sentit comú.

És per això que, si bé aquesta modalitat de teràpia pogués aportar elements importants al coaching, és molt més pròxima a la psicoteràpia. Com veurem més endavant, incideix molt en l'origen de les creences.

En aquest article examinarem els tres tipus principals de virus mentals i les seves implicacions.

Els desencadenants. El treball en psicoteràpia

La manera com organitzem l'experiència interior condiciona la nostra conducta.

La manera com organitzem la nostra experiència interna condiciona la nostra conducta.

Aquest tipus de virus mentals actuen sota l'esquema estímul-resposta après, generalment, per una associació inconscient. Oloro, per exemple, un perfum i em recorda una persona. Veig una platja i em recorda unes vacances especials. En psicologia clàssica es coneix com a estímul condicionat. És similar al concepte de Àncora a PNL. En algunes modalitats de psicoteràpia és important conèixer en profunditat l'origen del desencadenant. D'aquesta manera participar des de la causa profunda en la creença que ha instal·lat aquest virus mental.

Així un estímul de qualsevol tipus pot despertar un estat intern en funció d' un aprenentatge previ. Quan aquests aprenentatges es realitzen sense participació conscient i ens indueixen estats interns negatius els anomenem virus mentals desencadenants. Són els més habituals i hi ha dos tipus:

– Simple: Quan un estímul desperta un estat intern desagradable. Per exemple com graten unes ungles sobre una pissarra i em poso nerviós.

– Complex: També anomenat estratègies. Un estímul desperta una seqüència de representacions internes que processen el nostre pensament. La Programació Neurolingüística agrupa aquestes representacions en tres grups. Pots trobar un resum en el meu anterior post. Despertar Consciència amb PNL. El sistema representacional

Un exemple:

1.- Veig els plats per fregar a la cuina (Visual Extern)
2.- Em represento a mi mateix la imatge de tasca i procés (visual intern)
3.- I afegeixo la sensació d'estar fregant els plats, el sabó, l'aigua a les mans etc. (sensacions).
4.- Em dic a mi mateix:”¡¡ufff, quin pal, ja ho faré en un altre moment!!”

Els passos 2, 3 i 4 han estat activats per la percepció dels plats a la pica. Aquesta és una estratègia de procrastinació, un dels virus mentals més comuns.

Els virus mentals restrictius

Creences limitants i el que es pot o no fer.

Les creences ens atorguen o impedeixen el permís per ser i fer.

Aquesta és una altra manera d'anomenar les creences limitants. Les creences, en la seva funció creativa, ens permeten comprendre la realitat i donar-li un significat. Si un cop un gos em va mossegar estarà bé que prengui certes precaucions en acariciar-los. Tanmateix una creença restrictiva m'allunyaria automàticament dels gossos.

En l' estructura bàsica de la creença hi ha la generalització: “Un cop em va mossegar un gos, després TOTS els gossos mosseguen”.

Com a normal general els virus mentals associats a creences restrictives solen romandre amagats en l'inconscient. Moltes vegades estan vinculats a generalitzacions i conseqüències associades a desencadenants. És el cas de l'exemple que acabo de citar. La imatge conscient o inconscient del gos que mossega, juntament amb les sensacions, són el desencadenant. A aquesta vivència li podem afegir una relació causa – efecte: “si acaricio un gos, em mossegarà”. O bé una relació de significat: “acariciar un gos és perillós”.

Aquesta relació causa-efecte està en l' origen d' una creença limitant. Són, precisament el tipus de bloquejos interns que més es treballen en processos de psicoteràpia i coaching.

Virus mentals Gèminis.

Vull, per exemple, ficar-me al llit d'hora per descansar i, però, em quedo veient la tele. Aquesta és l'estructura bàsica i desconcertant dels virus mentals gèminis. “Vull X i faig Y”. També pot succeir que experimentem un estat emocional durant un temps. I passat aquest temps ens desconcerti la nostra anterior reacció, com si no haguéssim estat nosaltres.

Géminis s'ha popularitzat com un signe de l'horòscop. El terme ve etimològicament del llatí, i ens remunta al concepte bessons.

Els virus mentals Gèminis; vull fer una cosa però faig una altra.

Les contradiccions internes ens impedeixen sentir-nos lliures i complets.

Els virus mentals gèminis es caracteritzen doncs per aquesta dicotomia entre dues parts. Dues polaritats oposades que semblen tenir creences i valors completament diferents.

Diferents modalitats de psicoteràpia, emfatitzen el treball amb les polaritats. Especialment la teràpia Gestalt.

Una característica comuna a tots els virus mentals és la que tots tenen una intenció positiva. En els gèminis, a més, en l' estructura profunda, la intenció de cada part sol ser la mateixa. Evidentment, aquesta intenció positiva escapa moltes vegades al coneixement conscient. Accedir a aquesta intenció és fonamental en tot procés terapèutic.

Una combinació mortífera

Hi ha una altra categoria que en realitat és una combinació dels tres anteriors i diferent en cada cas. Són els anomenats virus mentals assassins. Generen addiccions, depressió, compulsions, comportaments (auto) destructius i auto sabotatge.

Moltes vegades l' auto càstig és sentit per aquest tipus de dinàmica interior com una manera de fer justícia. Per tant d' assolir certa sensació de descans, 😯. Els virus mentals assassins s' han d' examinar en el context individual de la persona i, en no poques ocasions, s'arrelen en èpoques primerenques.

Superar addiccions i treball amb virus mentals.

Els virus mentals poden conduir a situacions d'extrema dificultat.

He vist moltes persones esclaves d' addiccions amb les que aconsegueixen un alleujament al desamor que van viure de petits. En aquests casos és important ressaltar que la vivència del nen interior no té per què ser real. És a dir, el nen hi va poder haver interpretat que els seus pares no el van estimar i equivocar-se d'arrel. No obstant això, i això és cruelment cert, aquesta convicció, encara que sigui falsa, pot conduir-lo a un comportament autodestructiu.

Els virus mentals assassins són els més difícils de treballar en processos de psicoteràpia.

Fins aquí una somera descripció de les categories de virus mentals. Tanmateix només són punts de partida, la complexitat de cada vida, de cada persona és única i irrepetible.

Fins el proper article rep una cordial salutació,

www.josepguasch.com

Virus mentals en psicoteràpia humanista i coaching generatiu. Josep Guasch, terapeuta, consulta a Sabadell, Terrassa i online.

BLOG

Evolució i despertar en temps de crisi, coaching generatiu i PNL

Evolució i despertar en temps de crisi, Coaching generatiu i PNL a Sabadell, Terrassa i online. Josep Guasch, psicoterapeuta, coach . Formació de coaching a Sabadell

Perill i oportunitat. Els caràcters que defineixen les crisis.

No fa gaire es va popularitzar el concepte crisi com a oportunitat. De fet la paraula en xinès es compon dos caràcters: “perill"I"oportunitat”. Fins aquí la teoria que, com sempre, és molt bonica. Però, com materialitzar això en èpoques d'autèntiques crisis?

És possible evolucionar i despertar en temps de crisi?

En aquest post presento les bases d' aquest monogràfic de coaching generatiu: Evolucionar i despertar en temps de crisi. Durant el taller aprofundirem, amb eines específiques, en aquesta possibilitat.

Evolució i despertar en temps de crisi. L'oportunitat del coaching generatiu.

El coaching, inicialment, es va dirigir al canvi dels comportaments. Per això era necessari (de vegades encara que no sempre) revisar el nivell de les capacitats i habilitats.

Més tard es va descobrir la importància de les creences. Per exemple, si crec que soc incapaç de parlar en públic, no ho faré. I això encara que tingui les capacitats i habilitats necessàries.

No obstant això, i especialment gràcies a Robert Dilts i Stephen Gilligan, aquesta modalitat de teràpia va assolir nivells més profunds. L' anomenat nivell de la identitat. El qui sóc jo?. O més aviat dit qui CREC que sóc?

En el monogràfic evolució i despertar en temps de crisi aprofundirem en les diferents implicacions d'aquest nivell.

El no valc, no mereixo, no sóc benvingut, no tinc res especial que aportar....

El “no sóc suficient, mereixedor” etc… missatges que limiten la identitat.

Al subtítol alguns dels missatges que més atempten a la nostra identitat. Aquest tipus de missatges solen estar profundament arrelats en el subconscient. És per això que la formulació en paraules és només això, paraules. Tanmateix són presents d'una manera subtil.

En el monogràfic "evolució i despertar en temps de crisi" treballem des d'aquest nivell. Veurem a continuació les expressions externes d'una identitat parcialment limitada. Però abans et convido a explorar dos dels meus anteriors articles:

“Coaching per al despertar” i "Com saber qui sóc jo?”

En aquests vaig aprofundir en el concepte de subpersonalitat. La subpersonalitat és una constel·lació de creences mitjançant les quals ens identifiquem amb una característica nostra. Per exemple: “sóc mandrós”, “sóc impacient”, “sóc poc constant”, “sóc fumador”. N'hi ha d'altres crences encara més nocives com: “sóc culpable de”, “sóc una càrrega”, “sóc invisible”, “sóc incapaç de ser feliç"... Aquestes juntament amb les expressades en el títol són creences que afecten el nivell més profund de la nostra identitat.

Si jo m'identifico amb una característica, per exemple, sóc desconfiat, em nego l'altra possibilitat. És a dir no puc confiar doncs jo SÓC desconfiat. Aquest tipus de missatges té efecte a un nivell inconscient molt profund. És tant com dir:

A/ Sóc home.
B/ Els homes no volen.
C/Doncs jo no puc volar.

És el tipus de "raonament" que discorre en el nivell de la identitat. És per això que en evolució i despertar en temps de crisi utilitzem el concepte "sortir de la caixa”.

Sortir de la caixa, necessari i difícil en temps de crisi.

Un client, una vegada em va preguntar: Per què fer aquest esforç extra per "sortir de la caixa" en temps de dificultat? La resposta és senzilla. Perquè estem programats per a, en situacions d' estrès, tornar a conductes i actituds conegudes, encara que no funcionin. Fins i tot encara que mai hagin funcionat. És on posem la consciència al taller evolució i despertar en temps de crisi.

Sortir de la caixa o de la zona de comoditat.

Freud va anomenar a aquesta tornada a conductes conegudes com a "compulsió de repetició" En el pensament Freudià aquest concepte té implicacions que van més enllà. No obstant això, en el seu nucli essencial de conseqüències immediates ens porta a repetir conductes i actituds improductives. I més encara en situacions d' estrès. I l'estrès és la primera reacció que sorgeix en temps de dificultat.

Cada vegada que ens sentim en perill tornem al conegut. És com "tornar a casa”. I sé que això pot semblar una resposta irracional, jo diria que més que irracional és a/racional. És a dir, obeeix a un impuls diferent al del "raonament". En castellà hi ha un refrany que l'il·lustra a la perfecció: “Més val dolent conegut que bo per conèixer".

I aquests programes segueixen ancorats i són tan poderosos perquè estan incrustats en la nostra identitat. En la definició secreta que tenim de nosaltres mateixos.

Emergir de la nostra pròpia identitat, implica sortir de la caixa en la qual estem instal·lats. Com si fos una presó d'or perquè ens facilita una falsa seguretat. En el monogràfic evolució i despertar en temps de crisi facilitem aquest procés d'una manera segura. Amb pràctiques específiques i comprovades.

Per què evolució i despertar en temps de crisi?

Per a Darwin l'evolució de les espècies es devia a un mecanisme d'adaptació que va anomenar la selecció natural. És a dir, que, quan

Evolució i despertar en temps de crisi Sabadell

Sobreviu qui té més capacitat d'adaptar-se, no el més fort.

les variables de l' entorn són amenaçadores, sobreviuen els organismes amb major capacitat d' adaptació. Per suposat que Darwin el va contemplar des del punt de vista de la supervivència física. Però també és extrapolable als factors de benestar i avenç en altres aspectes de l'existència.

L' evolució, en última instància, tendeix a un avenç continu en el qual està implicada la identitat. I és en temps de dificultat quan més acuciant aquesta necessitat d'adaptació.

A PNL hi ha un aforisme que diu: “Si fas sempre les mateixes coses, obtindràs els mateixos resultats”. En el programa d' evolució i despertar en temps de crisi estudiarem i practicarem quines coses noves podem fer. I com a resultat de l' anterior, generar noves transformacions.

Programa evolució i despertar en temps de crisi. Dates i dades pràctiques.

Quan i on?

Dates: Divendres, dissabte i diumenge 17, 18 i 19 de juny.

Horaris: Divendres començarem a la tarda a les 18h i acabarem a les 21h
Dissabte farem al matí de 10 a 14 i reprendrem a la tarda de 16 a 20h.
El diumenge l' horari serà de 10 a 14h.

On: Instal·lacions d'Espai Obert, C / Les Valls 28, 4º-6ª 08201 Sabadell

Imparteix: Equip de coaching d' Institut Integratiu

Inversió: 150.- €

Si necessites de més informació pots contactar amb mi o bé al mail d'Institut Integratiu: info@institut-integratiu.com

També pots accedir a més informació a la pàgina de Institut Integratiu

Una cordial salutació,

El treball en equip facilita processos d' aprenentatge més enriquidors.

www.josepguasch.com

I si t'interessés també pots accedir a la formació de coaching integratiu certificada per la I.C.F.

Evolució i despertar en temps de crisi, PNL i coaching generatiu a Sabadell, Terrassa i online. Josep Guasch, psicoterapeuta, coach . Formació de coaching a Sabadell.

BLOG

Significat del Nadal i Cap d' Any. Dimensió transpersonal i evolució de la consciència

El significat del Nadal. Consciència i teràpia transpersonal a Sabadell, online i Terrassa. Josep Guasch, psicoterapeuta, coach , consulta de psicoteràpia i coaching.

El solstici dhivern assenyala la nit de més foscor i també linici de la “remuntada” del sol.

El significat del Nadal, des de l' etimologia, ens porta al concepte del naixement. Tots sabem molt bé què celebrem aquests dies. No obstant això, existeix un sentit més enllà que ho enllaça amb l' Any Nou. Jo diria que el significat del Nadal i el Cap d'Any és el d'una nova consciència . D'alguna manera, això està implícit en qualsevol procés de psicoteràpia i coaching.

Segur que ens resulten familiars els nous propòsits en aquesta època. Per exemple, deixar de fumar, començar una dieta, començar uns estudis, exercici, implicar-nos a superar el estrès, ansietat… etc.

Darrere d'aquests bons i nous propòsits hi ha alguna cosa que subsisteix per sota. Ressorgir un període de foscor cap a una nova llum i consciència. De la foscor de l'hivern cap a més presència de llum.

També els nadons, en néixer, viuen aquesta transició. D'un lloc fosc i més o menys plàcid a un altre on els llums i els sorolls són més intensos. El naixement.

I, una vegada més grans, seguim anhelant aquesta mena de segon naixement. Parlaré en un altre post d'aquest concepte “el segon naixement”. Però, de moment, seguiré en aquest àmbit més simbòlic.

El significat del Nadal i l'Any Nou. L'evolució de la consciència.

Aquesta època de l'any està vinculada al temps astronòmic del Solstici d'Hivern. Entre el 21 i el 23 de desembre tenim les nits més llargues de l'any. A partir d'aquestes dates, el sol comença a augmentar la seva presència entre nosaltres. la llum (símbol de la consciència per al nostre subconscient profund) guanya terreny a la foscor.

Per a la nostra mentalitat urbanita, això no sembla tenir una major transcendència. No obstant això, no caiem en compte del perquè d'algunes conductes i actituds curioses. Quin vincle hi ha entre el significat del Nadal i, per exemple, els bons propòsits? Per què celebrem l' Any Nou en aquestes dates? O per què adornem els carrers amb llums i, amb especial predomini, del color vermell el daurat? Per què és una festivitat especialment adreçada als nens? Són preguntes a les quals oferiré algunes propostes de reflexió.

Imaginem les antigues hordes primitives, els nostres ancestres primordials. Parlo de la prehistòria, del sorgiment de la consciència humana. No és estrany que l'home visqués molt pendent dels fenòmens atmosfèrics. Més fred o calor, major foscor o claredat tenien una especial incidència en la supervivència. Així, tal qual, no parlem de gust o disgust, parlem de supervivència. I aquí va ser quan va començar tot.

El Solstici de l'Hivern, en el ressorgiment de la nova consciència

La importància del sol en la supervivència.

El sol era, i encara és, extremadament important per a la supervivència.

Imaginem els nostres primers ancestres, aquella nova consciència observant com el fred i la foscor anaven avançant a la tardor/hivern. Aquests, només homínids, contemplaven amb extrema ansietat la “desaparició” gradual del sol. Llavors, van decidir invocar aquesta “esfera màgica solar” amb rituals de foc i sang. És aquí on comença el significat del Nadal. Perquè no desaparegués el sol van utilitzar els primers rituals. Amb sacrificis de sang oferien alguna cosa. Amb la “màgia simpàtica” (allò similar atrau allò similar) van oferir desesperades fogueres al sol perquè no desaparegués.

Per a aquestes a penes naixents consciències, la “màgia” va funcionar, 😮 , doncs van començar a succeir-se dies més llargs. Naixia un “nou sol” després del sol que agonitzava les nits més llargues de l'any. Aquella "empremta” poderosa va quedar gravada a l'imaginari col·lectiu d'aquestes naixents societats. I, com sol passar amb els costums, les fogueres van seguir i els rituals es van succeir.

A Europa, antes del cristianismo, les tradicions paganes perpetuaven aquest sentit original. Celebraven aquest dia com la festivitat de Yule . El dia del Nou Sol. D'alguna manera, el vell sol deixava pas a un sol nou que s'obria pas entre la foscor. Així, aquest “naixement” va poder vincular-se amb el significat del Nadal i allò que alguns barregen en una curiosa frase: El naixement del Nen Déu Sol.

El nostre inconscient col·lectiu no oblida, només “modifica” les formes

Ja no encenem fogueres… però il·luminem els carrers amb llums de colors. Als arbres i els adorns predomina el vermell, el color associat al foc. I a prop, molt a prop del Nadal treuen el cap els reis mags, o personatges similars. Tots amb regals… per als nens. Un reflex d'aquest nou nen déu sol.

El sol s'associa, simbòlicament, a la consciència.

Així, el significat del Nadal, a l'origen més profund segueix viu en les nostres consciències. I molt especialment aquesta nova consciència de la infància.

La infància és un període de la vida ple d'aprenentatges, reptes, il·lusions, curiositat, espontaneïtat. Les emocions són més vives que mai, l'entusiasme per explorar i aprendre ocupa l'experiència vital… Nosaltres, els adults, hem estat nens. … I sovint oblidem que tot allò que vam ser al seu moment, encara és viu al nostre interior. La clau rau en saber escoltar.

Probablement aquestes festes ens recordin la necessitat d'escoltar el nostre nen interior. Un significat del Nadal pot recordar-nos la infància de la nostra consciència i cuidar aquest preat do que comencem a desaprofitar.

Així que, malgrat els temps difícils que ens ha tocat viure, et desitjo unes molt bones festes.

Bon Nadal, Feliç Solstici!!

www.josepguasch.com

El significat del Nadal. Consciència i teràpia transpersonal a Sabadell, online i Terrassa. Josep Guasch, psicoterapeuta, coach , consulta de psicoteràpia i coaching.

BLOG

Abraçar l'ombra. Fer dels defectes una virtut.

Abraçar l'ombra, fer dels defectes una virtut amb la saviesa del cos. Teràpia de trànsit generatiu a Sabadell, Terrassa i online.

Curiositat amable per reconciliar-nos amb el reprimit.

Una actitud d'amable curiositat és imprescindible per emprendre aquest treball.

Vam veure a l'anterior article, reconciliar-me amb la meva ombra, com el símptoma pot amagar una necessitat no resolta. A aquesta mancança se l'anomena benefici secundari en psicoanàlisi o intenció positiva a PNL. El símptoma és la manifestació exterior de l´ombra personal. Però també és el missatger del que roman al fons del reprimit.

També vam veure la necessitat d'una actitud empàtica, compassiva i un ànim impulsat per una curiositat amable. Aquesta actitud és imprescindible abans d'abraçar l'ombra personal. Examinarem aquí una forma pràctica de reconciliar-nos amb allò reprimit.

Stephen Gilligan és el principal impulsor d'una modalitat terapèutica anomenada trànsit generatiu . En aquesta modalitat de teràpia transpersonal, el treball amb la saviesa del cos ocupa un lloc primordial. Des d'aquesta visió compartiré un exercici per abraçar l'ombra i reconèixer allò reprimit.

Per què abraçar l'ombra? Quins beneficis té?

En primer lloc, quan reprimim una pulsió aquesta no desapareix. Queda en el fons del nostre psiquisme. En mantenir amagada en el fons aquesta energia succeeixen dues coses:

1.- El reprimit apareix a formes distorsionades. És el principi de la neurosi. Un exemple senzill que veurem és el d'una persona que menteix per manca d' autoestima.
2.- Mantenir silenciat allò reprimit requereix una energia. Aquesta energia s'allibera quan permetem que s'expressi.

Alliberar allò reprimit d'una manera creativa, és l'orientació de la teràpia amb l'ombra.

Abraçar l'ombra permet doncs:

Abraçar l'ombra permet alliberar una gran reserva d'energia reprimida per a la creativitat.

Abraçar l'ombra permet més creativitat.

1.- Comprendre el fons de la nostra neurosi
2.– Coneixent això, formes més creatives de satisfer la necessitat no resolta.
3.- Una major vitalitat en alliberar l'energia que es destinava a silenciar allò que s'ha reprimit.
4.- Ocasionalment una creativitat més gran.

La saviesa corporal en el trànsit generatiu

Cos i ombra pertanyen a l'àmbit del reprimit en la nostra cultura. En el meu article sobre el guió de vida sense alegria tracto amb una mica més d'extensió aquest tema. I això és així perquè ambdues expressions de la nostra experiència vital estan íntimament connectades.

Quan una situació ens impacta, agradable o desagradablement, hi ha un reflex corporal. Atendre aquest impacte de allò reprimit al cos és abraçar l'ombra.

En aquest cas s'anomena a aquesta sensació, una sensació sentida. Sovint passem de reüll, quan no rebutgem, aquestes sensacions que etiquetem com a desagradables.

La teràpia amb el trànsit generatiu permet obrir un espai SENSE ETIQUETES al reprimit. Mitjançant la pràctica del centrament podem abraçar l'ombra perquè aquesta s'expressi. Això no vol dir deixar-nos portar pels seus impulsos primaris. Però sí acceptar-los sense reprimir-los.

Abraçar l'ombra, primer, el contacte amb la sensació sentida

Una bona forma per connectar amb l'ombra és mitjançant la saviesa del cos.

Pensa per un moment en una experiència que desperti en tu "la bèstia" que portes dins. Una vegada la tinguis deixa de parar atenció al que va succeir i cèntra't en la sensació corporal. És en aquesta sensació sentida on comença el procés d'abraçar l'ombra. Unes consideracions necessàries:

La sensació sentida és més que una sensació muscular. És més interna. Té contingut psicològic però emergeix abans de la reactivitat muscular. Puc, per exemple, tensar les espatlles com a resposta d' estrès. Aquesta és la reacció secundària. No obstant això, un segon abans, hi ha una sensació sentida. És la resposta experiencial primària. Generalment apareix a la boca de l'estómac, pit, ventre... A la línia mitjana del cos.

És el més semblant a la sensació de papallones a l'estómac. El que passa que no sempre és un suau aleteig de papallones. Quan aquesta sensació sentida apareix com a resposta de quelcom que desperta “la nostra bèstia” solem tenir dues respostes.

1.- Em deixo portar per la sensació sentida i em desboco.
2.- La nego i separo.

Hi ha una tercera resposta que és la que anomeno en aquest post “abraçar l'ombra”.

A la resposta 1. M'introdueixo EN la resposta primària i m'hi perdo. Segons el que es tracti puc perdre fins i tot la dignitat. 😆

A la resposta 2 CREC que em desentenc. 🙄 . Per simplement nego, inverteixo una energia a bloquejar la resposta.

A la resposta 3 estic AMB el que sento en la meva sensació corporal. És important aquí aquesta distinció. Em centre, com en una meditació, en la sensació sentida. Aquest és el primer pas d' abraçar l'ombra.

Compte amb la ment. Atendre només la saviesa del cos.

A la teràpia de trànsit generatiu es treballa també amb allò cognitiu. Però només per donar una adreça a l'energia o bé per analitzar, reflexionar, planificar etc.… Però no per alimentar el símptoma! Escoltem el símptoma però no li donem menjar. Tampoc ho etiquetem (dolent, bo, desagradable etc…)D'aquí la importància de centrar-nos en la sensació sentida.

Consciència corporal per aturar el parloteig mental.

El pensament automàtic dona moltes voltes improductives.

Durant l'exercici no torno a reviure una i altra vegada l'experiència. Això seria disparar el pensament automàtic en bucle. Només em centro en la sensació sentida que ha despertat en mi el record!. D'aquesta manera, allò reprimit es manifesta a través de la saviesa del cos. I així ni ho descuido ni em deixo portar per ell.

Tal com diu la saviesa cherokee en la seva metàfora dels dos llops que nien al nostre interior. Aquests dos llops lluiten entre si. Guanyarà aquell al qual alimentem. No obstant això, la majoria dels relats sobre aquesta llegenda omet un detall:

En realitat la llegenda diu que hem d'atendre els dos. I portar-los a l'equilibri. Atendre el llop negre és escoltar-lo, estar AMB ell no EN ell. Tampoc l'hem de matar de fam ja que així matem una part nostra. Això és abraçar l'ombra.

Donar voltes, rumiar, culpar-se, victimitzar-se, queixar-se... Totes són formes en què la ment treballa improductivament. Engrandeix la sensació d'impotència davant del llop negre. El trànsit generatiu proposa escoltar la saviesa del cos. Aquesta és la primera fase. En fer-ho a poc a poc anirà minvant el seu impuls. Com un nen petit quan se sap escoltat.

Abraçar l'ombra atenent la saviesa del cos. Crear el context.

"Cada ésser humà és una posada,
que a diari rep la inesperada visita
d' un nou hoste.

I cada nouvingut porta amb si
alegries, tristeses, mesquineses
i un despertar insospitat.

Dóna'ls a tots la benvinguda i agaxa'ls,
encara que portin amb si un vendaval de patiment
que arrossegui violentament casa teva,
i la despulli de tots els seus estris.

Acull amablement tot hoste
perquè ignores qui serà el missatger
de les noves alegries.

Obre els braços
a tot pensament fosc, a la vergonya
i a la malícia, i convida'ls a entrar.

I no oblidis donar les gràcies a qui cridi a la teva porta
perquètots porten amb si un missatge de l'infinit."

Abraçar l'ombra és donar la benvinguda a l'inesperat, però no deixar-se portar necessàriament per això.

Donar la benvinguda al símptoma com un missatger del que roman reprimit.

Aquest meravellós escrit del místic sufí Rumi ens assenyala el camí. Crear un context per abraçar l'ombra passa per fer-ho des d'un estat de centrament. He inclòs un enllaç a l'article que inclou un exercici d'aquestes característiques. Per suposat no és l' únic. Podem fer-ho també amb una pràctica de relaxació, mindfulness etc.... És a dir rebre l'"hoste" preparant la benvinguda. De la mateixa manera que ho fem quan preparem un sopar per a algú especial.

La pràctica del centrament com a pas previ.

Els passos són els següents:

1.- Centrament o exercici de relaxació. Especialment adreçat a la consciència corporal.
2.- Recordar un moment concret en el qual "va despertar la bèstia"
3.- Sentir el reflex corporal, la sensació sentida i centrar-me en ella.
4.- Si estic centrat rebo la sensació i puc abraçar l'ombra des d' un estat de acceptació no reactiva.
5.- Segueixo sentint amb curiositat, calma, compassió, només centrat en la sensació, no ja en el record.
6.- Porto una o ambdues mans a la zona en què sento la sensació. Deixo que es vagi transformant o diluint.

Un cop hem practicat suficientment vegades aquest exercici podem portar-lo a la quotidianitat. En aquell moment que ens assalta l'inesperat. Per fer-ho amb destresa cal practicar-lo diverses vegades a casa amb records reals. Així aconseguirem abraçar l'ombra quan ens assalti inesperadament en el dia a dia.

El centrament ens permet estar AMB l'ombra i no EN ella.

El procés en el quotidià és bàsicament el mateix. La diferència quan passa en el dia a dia és que no ens dona temps a preparar el context. És per això que ho hem de practicar abans. Amb la pràctica el centrament es torna una cosa disponible immediatament. I la curiositat amable el fil conductor des del qual ens relacionem amb el reprimit.

Abraçar l'ombra en la teràpia de les addiccions.

Aquest exercici és important per a, per exemple, la teràpia de les addiccions. Anomenem “craving” a l' impuls de consumir, per exemple un cigarret. Sostenir l'impuls durant uns segons, i des de l'estat de centrament en la sensació corporal, té resultats sorprenents. Als pocs segons, el craving es va afluixant fins a desaparèixer. Això és estar AMB l'ombra en comptes de deixar-se portar per ella.

Fins aquí el que és recomanable practicar en solitari. Quan aprenem a abraçar l'ombra des d'aquest estat d'acceptació centrada podem avançar alguna cosa més. És recomanable estar atents a imatges, records, pensaments que puguin sorgir espontàniament. És quan el símptoma comença a posar-nos en contacte amb la necessitat reprimida que comença a sentir-se escoltada. No obstant això, això ja requereix la intervenció d' un terapeuta especialitzat.

L' àmbit relacional en el contacte amb el reprimit.

Ja vaig assenyalar a l'anterior article que el símptoma és el missatger d'una necessitat interna no satisfeta. D'una manera semblant, la PNL proposa el terme intenció positiva. Però no és fàcil abraçar aquesta obertura existencial ja que no sempre aquesta intenció positiva és accessible. Tanmateix partir de la confiança en aquesta pressuposició és bàsic.

Per això Gilligan proposa el que ell anomena mantres relacionals. És a dir, quatre frases curtes que ens recorden la importància d'una relació amable i compassiva amb el símptoma. Aquests mantres relacionals obren el camí per abraçar l'ombra:

1.- “Què interessant”!
2.- "Estic segur que té sentit"
3.- “Alguna cosa intenta despertar (o curar)”
4.- "Benvingut"
(Del llibre Trànsit generatiu de Stephen Gilligan)

El símptoma protegeix la nostra part ferida i vulnerable

El símptoma, a més de missatger, pot ser un protector de les nostres parts vulnerables.

El trànsit generatiu comparteix amb la teràpia sistèmica la importància del relacional. Aquests mantres resumeixen l'actitud en enfrontar el símptoma. No són, per descomptat, fórmules exactes a repetir tal qual. Són més aviat maneres d'orientar l'actitud en la relació amb el reprimit en el nostre interior.

L'home que deia ser mentider.

Per il·lustrar-ho transcric un fragment central d'una sessió de teràpia. Com sempre compto amb el consentiment del consultant i oculto el nom.

Es tracta d'un home de mitjana edat. S' identifica com un mentider. Això li ocasiona vergonya. La vergonya és una manera encoberta de repudiar el reprimit. Però abraçar l'ombra, també implica reconèixer la funció positiva de la vergonya. Responc a la seva intervenció inicial:

– “Sí, com algú que no diu la veritat sents vergonya, és bo saber-ho. ¿Però...Qui més ets a més de algú que no diu la veritat?…. (1)…. Pots, per un moment, obrir un espai per entrar en contacte amb aquesta sensació? (... pausa... centrament...) Des d'aquest algú més que ets On sents aquesta sensació?…algú que no diu la veritat...

(Porta les mans a la boca de l'estómac)

Després d'unes paraules de reenquadrament i acompanyament diu una cosa molt interessant...

– “M'oculto al mentider (2)” – Responc:

– “Sí, ja veig que t'amagues en el mentider i et dono les gràcies per aparèixer (4º mantra). Estic segur que té sentit que romanguessis ocult durant tant de temps (2º mantra). I segur que tens molt a dir (3er. Mantra). ..Qui més ets a més d'algú que ha estat ocult fins ara? (2).

– “Em ve...” (Aquí el client trenca a plorar)

Resumeixo el que va seguir a continuació. Van emergir records de la seva infància en què va creure ser menyspreat pels seus pares. Dic expressament va creure ser menyspreat. Quan som nens no tenim prou capacitats per comprendre les conductes del pare i la mare. Fins i tot quan aquestes conductes poguessin amagar una bona intenció... però una pèssima forma d'expressar-ho.

Notes i comentaris a la sessió de teràpia amb l'ombra.

(1) És important aquesta primera diferenciació entre conducta (dir mentides) i l' identificació amb la conducta (sóc mentider). En el reenquadrament no és el mateix algú que no diu la veritat que un mentirós. El segon terme té un matís punitiu i moralista. El primer, és una conducta, no una etiqueta moralista. En aquest "és bo saber-ho" hi ha una acceptació de la vergonya. Comença el treball d' abraçar l'ombra com un reconeixement. El client sap que necessita un canvi però portem aquesta necessitat al canvi de conducta. No al canvi de qui és.

La teràpia dels sistemes de família interna (IFS)

Teràpia del self i reconciliar-se amb l'ombra a Sabadell

Podem imaginar els nostres diferents desitjos com a subpersonalitats.

(2) En la teràpia dels sistemes de família interna (IFS) es treballa amb la metàfora de les subpersonalitats o "parts". És a dir, nuclis interns que semblen tenir una idiosincràsia pròpia. Per exemple el golafre en la persona que reconeix tenir un problema amb la xocolata. En identificar i posar nom a una part comencem a reconèixer implícitament que "Jo sóc alguna cosa més que aquesta part" (Això està també implícit en la pregunta "Qui ets a més d'algú que no diu la veritat?”) És un treball de desidentificació (encara que sigui parcial) d' aquesta part. Aquesta desidentificació és una manera d' estar amb i no a. I és en aquesta manera d'estar que comencem a abraçar l'ombra. Però hi ha més.

A l' IFS es reconeixen dues categories de subpersonalitats. Els protectors i els exiliats. Els exiliats són parts del sistema intern que romanen amagades sostenint un dolor profund i no resolt. Habitualment referides a moments de la infància especialment difícils, que el nen no va saber entendre i/o resoldre. És el que treballem en la Teràpia del Nen Interior . Els protectors representen parts que protegeixen l'exiliat de viure un dolor intens. Amb millor o pitjor capacitat intenten preservar l'exiliat d'una exposició que pogués resultar aclaparadora. No obstant això, en fer-ho, li sostreuen la capacitat d'aparèixer, ser reconegut i començar el camí de la sanació.

Generalment, el protector és el símptoma. En aquest cas el mentider. L'exiliat és aquest ésser vulnerable que roman amagat a allò reprimit.

Abraçar l'ombra i la funció positiva del símptoma

Hem vist en l'exemple com va sorgir el nen ferit, abraçar l'ombra és abraçar aquest nen ferit. Com a estratègia adaptativa va aprendre, en aquest cas, a mentir. Per creure's no valorat pels seus pares va construir una corassa. Però aquesta corassa no era ell, era una manera de protegir-se... i estava feta de mentides.

A poc a poc aquesta estratègia va anar refermant-se i arrelant en el seu caràcter. El personatge “mentider” el protegia de la seva por de sentir-se abandonat, ferit, menyspreat. És el símptoma que perdura en la biografia emocional de la persona com una manera de protegir-lo. Abraçar l'ombra és també abraçar aquest personatge amb la seva intenció positiva... encara que no constructiva.

Vull finalitzar amb un poema de Derek Walcott

Abraçar l'ombra és tornar a unir el que estava separat.

L'ombra com la part complementària de la nostra consciència.

"Arribarà el dia en què, jubilosament,
et saludaràs a tu mateixa arribant a la teva pròpia porta, en el teu propi mirall.

I cadascuna de vosaltres somriurà amb la benvinguda de l'altra.
I us direu: asseu-te aquí, menja.
Tornareu a estimar-vos, a les estranyes que éreu vosaltres mateixes.

Li regalaràs el teu vi, li regalaràs el teu pa. Li tornaràs el teu cor…
A tu mateixa, aquesta estranya que sempre et va estimar.

Tota la teva vida has ignorat, prenent-la per una altra,
a qui et coneix de cor.

Baixa les cartes d'amor de la prestatgeria,
les fotografies, les notes desesperades;
treu la teva pròpia imatge del mirall.

Seu-te, celebra la festa de la teva vida! ”

Fins que arribi aquell dia, rep una cordial salutació,

www.josepguasch.com

Anterior article relacionat: Reconciliar-me amb la meva ombra. Acceptar el meu costat fosc creativament.

Abraçar l'ombra, fer dels defectes una virtut amb la saviesa del cos. Teràpia de trànsit generatiu a Sabadell, Terrassa i online.

BLOG

En complir els seixanta. Un sender de vida.

En complir els seixanta, un sender de vida. Josep Guasch, psicoterapeuta, coach , consulta de coaching i psicoteràpia, Sabadell, Un sender de vida.i. (PNL, Hipnosi, psicoteràpia Gestalt, Anàlisi Transaccional, Teràpia del nen interior, Teràpia per fatiga pandèmica covid19)

"Perquè existeixi la falta hi ha d'haver espera, un temps obert,
alguna cosa per complir-se, conjectures.
O millor: exigències, un nivell de dret.
La falta sorgeix en la cruïlla del nivell de fet.
És a partir del “hi ha d' haver” que alguna cosa pot faltar."
(Oscar Massota)

En complir els seixanta anys sembla obrir-se una altra dimensió de l'experiència vital.

Què se sent en complir els seixanta?. Aquesta és la pregunta que, a tall de felicitació, em va demanar un conegut. Doncs sí, fa poc els vaig complir. I de vegades, quan volem compartir el que sentim, caiem en el parany d'explicacions, justificacions i altres. Però si he de parlar del que sento és de nostàlgia.

La nostàlgia, per a mi, és una tristesa referida a una cosa preexistent. De vegades pot ser una cosa concreta (una persona, una casa, una ciutat...). Altres vegades aquesta nostàlgia es remet a una cosa impalpable, potser intuït. I és a aquest segon aspecte de la nostàlgia al qual em refereixo ara.

¿Nostàlgia de què? i a què es refereix aquesta nostàlgia en complir els seixanta?

No crec en les definicions precisament matemàtiques en parlar del món emocional, per això m'estendré una mica... O això crec.

En complir els seixanta... Nostàlgia... ¿de què?

Descric el concepte pulsió, tal com el descriu Oscar Massota. Llibre "El resguard de la falta”, “Lliçons d' introducció a la psicoanàlisi”:

"Aquesta força (la pulsió) que ens impulsa a realitzar una acció per satisfer una tensió interna, no té objecte. A diferència de l'instint que sí que té una cosa o algú cap al qual fer-ho per diluir la tensió..

I em sembla especialment metafòrica el terme "falta" triat per Massota.

La participació mística, la fusió del jo amb el "no-jo"

Hi ha un anhel intern per formar part d'una cosa més gran. Sigui el que sigui que entenguem per aquest “una mica més gran”

Aquest sentiment de trobar-se en falta jo el relaciono amb el "sentiment oceànic" descrit per Freud. Aquest anhel per tornar a l'estat intern viscut al si de la mare, abans de néixer. També conegut com a estat de "participació mística" per Jung:

"El subjecte no encerta a diferenciar-se diferentment de l' objecte, vinculant-s'hi en virtut d'una relació directa que podríem anomenar identitat parcial. Aquesta entitat es basa en una unitat a priori d' objecte i subjecte”.

No obstant això en complir els seixanta, Quin és el vincle amb aquest estat de beatitud interna?

De la inconsciència inconscient a la inconsciència conscient, el trànsit a la maduresa.

Abans d'aparèixer en aquest món érem inconscientment incompetents. No sabíem que no sabíem. Allà a la panxeta de la mare vivíem i ens formàvem feliços, sense preocupacions. Probablement algun sobresalt hormonal si vam tenir una mare especialment estressada, però era amb el que ens formàvem.... Aquest estat de inconsciència inconscient, el sentiment oceànic, la participació mística. Hi ha qui el relaciona amb l'Edèn bíblic d'abans de la "caiguda".

I va ser precisament la caiguda, els primers remolins al coll uterí els que ens van apartar d'aquest estat. I apareguem aquí. Va ser quan abordem l'adonar-nos que no sabíem res, comencem a ser conscientment incompetents. I crec que mai hauríem d'apartar-nos d'aquesta innocència en el saber que no sabem.

Els primers moments de maduresa, incorporant la consciència.

Però passa que aprenem coses i, d' algunes, en alguns moments, ens fem conscients conscients. Per exemple: quan aprenc a conduir, m'esforço conscientment a coordinar l'embragatge, canvi de marxes, fre i accelerador. A poc a poc això es converteix en un automatisme i aprenem a utilitzar-lo. Llavors la meva competència en conduir es fa inconscient. O més ben dit inconscientment competent. No sé que sé.

De la incompetència inconscient a la competència inconscient.

Aquest joc en l' aprenentatge de conductes i habilitats el podem contemplar des d' un altre nivell. El joc de la vida. Potser les regles no siguin exactament les mateixes però sempre m'ha ressonat.

Mai deixem d'aprendre i, en el millor dels casos, anem contínuament en aquest cicle d'aprenentatge conscient. Tot això fins, crec, en l'últim tram de la vida.

En complir els seixanta, el trànsit de la por a l'amor.

Crec fermament que el següent pas en l'evolució de l'espècie és el trànsit cap a l' amor. I crec que això es fa més evident amb el pas dels anys.

En complir els seixanta s'obre una nova dimensió a la vida.

L'aparent foscor ho és pel contrast amb la llum.

Com he assenyalat abans, el naixement no va ser precisament una cosa plàcid. En néixer deixem un estat de fluïdesa serena, indiferenciada, a un altre ambient fred, aspre. Comença l'adonar-nos del que és "jo" i "no jo". El procés de la diferenciació. Però només és el començament.

I en aquest començament apareix la por. Jo crec fermament que és la primera emoció que coneixem, el por. La supervivència està implicada durant el trauma del naixement.

A partir d' aquest moment l' ego es va formant i, amb ell, l' aprenentatge conscient. També anem aprenent a estimar. I és l'amor, al principi per la mare i el pare, el que ens va apartant de la por. No en va, diuen que l'oposat de la por és l'amor. L'amor uneix, la por separa.

El centre de la consciència és l'ego.

Aquesta frase és de Jung. I aquest ego incipient té la funció d' atorgar sentit, continuïtat i identitat personal a través de la vida. Però no és la totalitat de la psique. Jung va denominar "sí-mateix" a aquest centre que equilibra els aspectes conscients i inconscients de la psique. Traslladar el centre de gravetat, de l'ego al si mateix és un moment necessari en el procés d'individuació.

Però significa destronar l'ego i la seva necessitat de control

La por torna a aparèixer en aquest moment. Ja no hi ha control, i el temps s'acaba. La percepció de finitud és cada vegada més certa.

No obstant això, a la segona meitat de la vida, la consciència ens urgeix a tornar la mirada a un altre lloc per seguir trobant sentit. L'ego, en el millor dels casos, s'ha de rendir a una cosa d'ordre superior. Anomenem-li consciència , sí-mateix, self, jo superior etc.

I segueixo citant Jung:

"La primera meitat de la vida es dedica a formar un ego saludable, la segona meitat se'n va cap endins i el deixa anar."

Deixar anar a l'ego en complir els seixanta....

Deixar anar el que ja no és a l'ordre principal de prioritats.

Deixar anar a l'ego (que tant va costar construir), el nostre "centre de control i el poder" és una tasca difícil. Significa una rendició conscient a la Vida, a la segona meitat de la vida doncs segons Jung:

"La segona meitat de la vida, el vespre, no ha d'estar governada pels mateixos principis que van regir l'alba, doncs no tindran el mateix sentit que van tenir abans”.

I, com vaig dir abans, desprendre's de la por en deixar anar l'ego només és possible, crec, mitjançant l'amor. I segueixo citant Jung:

"On regna l'amor, no hi ha voluntat de poder, i on predomina el poder, falta l'amor. L'un és l'ombra de l'altre." – Carl Jung

En aquest moment de la vida recomano, per a qui no ho hagi fet encara, un treball de recapitulació. Una espècie de biografia emocional amb ànim sanador. Hi ha moltes formes de fer-ho, per fer-ho individualment (no sempre recomanable) adjunt un enllaç a un text inspirador. El camí tolteca de la recapitulació.

Recapitular i resignificar el sender recorregut

En complir els seixanta, “el pes del món és amor”.

En complir els seixanta, un poema d'Allen Ginsberg torna una i altra vegada a la meva memòria: “Cançó”. És un poema a l'amor, però no aquest amor edulcorat i simpló. Diu així:

“El pes d'aquest món
és l'amor.
A sota de la càrrega de la soledat,
sota la càrrega
de la insatisfacció
el pes,
el pes que carreguem
és amor.
Qui podria negar-ho?
Toca al cos en els somnis,
crea mil·lennis en el pensament,
en la imaginació pateix
fins que aconsegueix concretar-se en un altre cos
–i mira des del cor
ardent en la seva puresa–
perquè la càrrega de la vida
és l'amor;
però portem la càrrega amb fatiga,
per això és que hem de descansar finalment
en braços de l'amor,
descansar als braços de l'amor.
Sense amor no hi ha descans,
no es dorm sense somnis
d'amor– I encara que estiguis, obsessionat
amb àngels o màquines,
el desig final és l'amor.

–Mai és amarg,
i no sap negar-se,
no sap contenir-se encara que ho neguin
és massa el pes.
–I dona sense esperar a canvi res,
així com la idea ens és donada en soledat
en tota l'excel·lència del seu excés.
Els cossos tebis brillen junts en el fosc,
la mà busca el centre de la carn,
la pell tremola feliç
i l'ànima arriba alegre a l'ull
Sí, si, això és el que volia,
és el que sempre vaig voler,
tornar
al cos
que vaig néixer.”

La bellesa física té data de caducitat, passa el mateix amb l'essència?

És una bella manera d'unir allò que finalitza amb allò que comença.

Recordo aquest poema de la meva època d'estudiant. A mi sempre em va agradar el marginal, el repudiat, i més encara en la meva joventut. I Allen Ginsberg va formar part d'aquesta generació contestatària dels anys 50, la generació Beat.

La psicoteràpia de les interaccions del Jo i la Valentia d'estimar.

La meva ànima d'adolescent que llegia tardanament aquests versos (l'Espanya tardona de llavors), se sentia atreta per un no sé què. Ara, en complir els seixanta anys, adverteixo des de quin lloc es va escriure i a quin tipus d'amor es referia.

Una percepció semblant va sorgir en mi en llegir el llibre de Gilligan "La Valentia d'estimar". En la seva forma és la presentació de la "psicoteràpia de les interaccions del jo". A la seva estructura profunda traspua aquesta “valentia d'estimar” del títol.

Sento d'una manera cada cop més intensa aquesta crida de l'últim tram del trajecte. Desprendre's de l'ego (la font de la consciència) per servir a això que anomenem Vida que inclou, a títol personal el conscient i l'inconscient. I també la rendició conscient al col·lectiu.

En una formació que vaig rebre, fa ja temps, se'ns convidava a visitar els últims moments de la nostra vida. En aquests instants, i mirant cap enrere se'ns convidava a ressonar la pregunta:

Ha estat una vida ben viscuda?.

En complir els seixanta.... psicoteràpia transpersonal a Sabadell

L'amor, perdurable més enllà de la transitorietat del vincle.

Ara, en complir els seixanta, percebo la proximitat d'aquesta pregunta cada vegada més a prop. I aquest és el pes que sento de l'amor, aquest saber-ho i acceptar-ho. I reconsiderant la resposta sentida, m'ajuda a ser, cada vegada més conscient. Crec que sí, que fins ara ha estat ben viscuda, amb les meves bogeries i les meves rareses, amb la meva rebel·lia i la meva dolçor. Amb les meves faltes i les meves virtuts. Sé que no agrado a tothom, tampoc ho pretenc. I sé que em dol més no agradar a algunes persones que a altres. Però aquest és el preu de la diferència. I tornen unes paraules de Jung a la meva consciència, ara, en aquest moment:

“L'amor veritable estableix sempre vincles duradors, responsables. Necessita llibertat només per a l'elecció, no per a la realització.”

L'amor, apareix abans de la possibilitat o no de realització. El poder realitzar-lo és la satisfacció de l'ego, però això ve (si és que ve) després. El “pes” del qual va parlar Ginsberg és la irremeiable insatisfacció, sempre o en algun moment. No obstant això, el primer perdura.

El gran místic i poeta sufí Rumi va afirmar:

«Hi ha una gran espelma al teu cor,
llesta per ser encesa.
Hi ha un buit a la teva ànima,
llest per ser omplert.
Ho sents, veritat?
Sents la separació
de l'Estimat.
Convida'l a que t'ompli,
abraça el foc.
I recorda'l a aquells que et diuen el contrari».

En complir els seixanta, sentit i significat de vida.

La flama es defineix per la seva forma i per la foscor que la delimita.

Fins el proper article, rep una cordial salutació.

www.josepguasch.com

Et convido a participar al meu blog ampliant idees. Per exemple, aportant suggeriments o compartint els teus dubtes a l'apartat al peu del mateix.

Ah!!, i si t'ha agradat i et ve de gust, et convido a compartir l'article. També comentar i / o puntuar amb les estrelles en el resum que trobaràs més avall.

Estàs interessat en un programa personalitzat de coaching i/o psicoteràpia? Contacta amb mi sense compromís!:

– Telèfon: 615.56.45.37 – Mail: jspguasch@gmail.com – Web: Formulari de contacte

Si vols, pots rebre còmodament la meva News Letter amb tots els articles del bloc. També, activitats, promocions i informació interessant i pràctica: – Sí vull rebre la News Letter

Si coneixes algú que pogués estar interessat, en aquesta informació, no dubtis a compartir-la

En complir els seixanta. Josep Guasch, coach , psicoterapeuta, consulta a Sabadell, Terrassa i online. Coaching i psicoteràpia (Ansietat, acompanyament i estratègies per aprimar, deixar de fumar, autoestima, addiccions, Teràpia per fatiga pandèmica (covid19) etc ...).

BLOG

Llenguatge i experiència interna.... Les paraules ens delaten i construeixen

Llenguatge i experiència interna, consulta de PNL Sabadell, Terrassa i online. Josep Guasch, psicoterapeuta, coach , coaching i psicoteràpia (PNL, Hipnosi, Teràpia Gestalt, Anàlisi Transaccional, Nen interior)

Amb algunes construccions gramaticals creiem no aparèixer al món.

Com dic al títol, les paraules no només ens delaten, també ens construeixen. Una de les construccions gramaticals, per a mi, més traïdores és la de "sí, però...". Quan l'escolto, al meu interior sorgeix una veueta (el meu gremlin particular) “Sí, però…. sí què? Què és aquest "sí"? De debò un desig de dir no? Doncs no, és no! I sí, és sí.

La PNL, una metodologia que es pot utilitzar tant en psicoteràpia com en coaching, estudia l' experiència subjectiva. Alhora, un aspecte de la pnl s' ocupa d' aquesta relació entre llenguatge i experiència interna. Però no només la PNL, també el coaching en general i la teràpia Gestalt molt en particular.

Llenguatge i experiència interna... en una conversa de coaching.

Client: Ahir em vaig atrevir i vaig parlar amb el cap per demanar-li l'augment de sou.

Coach: Bé, veig que per fi t'has animat a fer el pas.

Client: Sí, però dubto que finalment ho faci.

Si dic alguna cosa interessant però dic una altra cosa després, el primer queda enfosquit…

Aquesta conversa de coaching podria resumir-se en la següent frase:

"Ahir em vaig atrevir a demanar-li un augment de sou al cap, però dubto que m'ho concedeixi".

Existeixen altres alternatives a aquesta oració:

"Ahir em vaig atrevir a demanar-li un augment de sou al cap i dubto que m'ho concedeixi"

La situació relatada és la mateixa; si, però ... el canvi de "però" per "i" genera en tu una sensació diferent? Hi ha un impacte intern diferent entre les diferents formes d'utilitzar el llenguatge i la teva experiència interna?

Vegem a continuació...

"Ahir em vaig atrevir a demanar un augment al cap, encara que dubto que m'ho concedeixi"

Què passa al teu interior comparant les tres frases?.

Una part de la PNL (tot i que no la més popular) s' inspira en la gramàtica transformacional reformulada per Chomsky . Posteriorment, Grinder i Bandler (fundadors de la PNL) van aprofundir en la retroalimentació entre llenguatge i experiència interna.

Vegem un altre exemple, aquesta vegada en una conversa de psicoteràpia.

Llenguatge i experiència interna... en un procés de psicoteràpia.

Client: Avui em trobo més tranquil, però tinc por que torni l'ansietat.

Terapeuta: Així que avui et trobes més tranquil i tens por que torni l'ansietat.

Llenguatge i experiència interna van de la mà.

La conjunció “i” concedeix importància en la frase a ambdós aspectes de l' experiència.

Aquesta seria la reformulació clàssica en un procés de psicoteràpia Gestalt. Utilitzant la conjunció copulativa com una manera de parar atenció a ambdós enunciats en la frase.

La frase podria ser reformulada per un altre terapeuta (probablement de PNL) amb una altra intenció de fons. “Sí, però... avui et trobes més tranquil encara que tens por que torni l'ansietat".

Com es relaciona llenguatge i experiència interna amb les tres construccions gramaticals?

Qüestió d'estils i escoles...

Llenguatge i experiència interna, la gramàtica transformacional i la PNL

Vegem què ens diu la RAE sobre aquestes tres paraules, però, i, encara que

Però: Conjunció adversativa:
"Conjunció coordinant que enllaça unitats sintàctiques els significats de les quals s'hi oposen discursivament”

Contraposa a l' enunciat expressat inicialment un altre. D'aquesta manera, el primer concepte queda com a diluït. Exemple: "He completat el primer curs de carrera, però me'n queden quatre més"

Així, el però desplaça amb el llenguatge la teva experiència interna cap al segon enunciat de la frase.

Amb el llenguatge podem empresonar o alliberar el nostre món intern.

I: Conjunció copulativa:
"Conjunció coordinant que forma conjunts els elements dels quals se sumen."

Uneix tots dos enunciats en una aparent igualtat de condicions. Seguint amb l'anterior exemple: "He completat el primer curs de carrera i me'n queden quatre més"

Així, la conjunció I desplaça l'atenció amb el llenguatge, de la teva experiència interna, cap a ambdós enunciats.

Encara que : Conjunció concessiva i adversativa:
Com a conjunció concessiva "Conjunció subordinant que expressa concessió"

En funcionar com a conjunció adversativa fa les vegades de però, encara que dilueix més el segon enunciat de la frase. Vegem: "He completat el primer curs de carrera, encara que me'n queden quatre més"

Quan funciona com a conjunció concessiva, sol anar al principi de la frase. En aquest sentit el que fa en una oració composta és minimitzar l' enunciat de l' impediment, així:

Encara que me'n queden quatre més, he completat el primer curs de carrera.

Sí, però... també podria utilitzar-se al revés....

Encara que he completat el primer curs de carrera, me'n queden quatre més.

Examinant aquesta mateixa frase des de diferents construccions gramaticals podem observar el diferent impacte entre llenguatge i experiència interna.

La PNL ha visibilitzat encara més aquestes distincions, però el seu origen està en la Gramàtica transformacional.

L' impacte de la construcció lingüística, figura i fons en psicoteràpia Gestalt

Des de l'òptica de la psicoteràpia Gestalt podem observar què apareix en primer pla i què en el fons.

Consulta de psicoteràpia Gestalt a Sabadell

Expressar amb el llenguatge, d'una manera clara, la nostra experiència interna

Així, a la frase: Encara que em fa mal el queixal estic content. En el primer pla emergeix l'"estic content". I en el fons roman “em fa mal el queixal”

Amb una lleugera modificació en el llenguatge l'experiència interna és molt diferent: Estic content però em fa mal el queixal.

No obstant això, des de l'òptica de la psicoteràpia Gestalt es tendeix a ponderar tots dos enunciats de l'experiència. Així, la frase construïda des de l'ortodòxia gestàltica seria:

Estic content i em fa mal el queixal.

En qualsevol cas, sempre és una qüestió d' elecció i del que es pretengui en el procés. Bé sigui de psicoteràpia o de coaching, el nexe entre llenguatge i experiència interna s' ha de construir sobre la base clara del que es pretén. Primer definir l'objectiu, després l' estratègia o la tàctica.

Mentre escric això estic escoltant un programa de cuina d'Arguiñano a la tele i acaba de dir.

"Aquestes dues cremes per separat estan boníssimes, però juntes també”. Confesso que se m'acaben de fondre les neurones.

Fins el proper article, rep una cordial salutació,

www.josepguasch.com

Vols emprendre un procés de psicoteràpia o coaching?
T'agradaria conèixer allò que et pot oferir la PNL i/o la teràpia Gestalt.?
O potser un procés de coaching generatiu amb hipnosi?
Fes clic a la imatge si vols contactar amb mi!

També pots trucar per telèfon al 615.56.45.37
O bé per mail: jspguasch@gmail.com

Entrada anterior directament relacionada: Veu i comunicació en coaching i psicoteràpia
Entrada següent directament relacionada: PNL i Llenguatge en els nivells neurològics. La programació neurolingüística en paraules.

Llenguatge i experiència interna; PNL a Sabadell, Terrassa i online. Josep Guasch, coach , psicoterapeuta, consulta de coaching i psicoteràpia (Ansietat, acompanyament i estratègies per aprimar, deixar de fumar, autoestima, addiccions, etc ...).

BLOG

Respiració i trastorn d' ansietat, respiració abdominal i relaxació

Respiració i trastorn d' ansietat; respiració abdominal i relaxació, consulta a Sabadell, Terrassa i online. Josep Guasch, psicoterapeuta, coach . Coaching i psicoteràpia (PNL, Hipnosi, Teràpia Gestalt, Anàlisi Transaccional, Nen interior)

Respiració i trastorn ansietat, teràpia a Sabadell

Relaxació per superar l'ansietat.

Les tècniques de relaxació i/o meditació són bàsiques per a qualsevol teràpia d'ansietat generalitzada. Fins i tot redueix la freqüència i gravetat dels atacs de pànic. I, per descomptat, també en moltes altres modalitats de teràpia com un recurs de primer ordre.

Una de les primeres modalitats terapèutiques a adoptar la meditació va ser la teràpia Gestalt. Amb el temps alguns científics es van interessar en els beneficis d'aquesta. El pioner va ser el neuròleg John Kabat Zinn. Practicant de disciplines de meditació va adoptar aquestes pràctiques a la teràpia contra l' estrès. Amb el temps la meditació es va incorporar al món terapèutic a través del mindfulness. Una de les pràctiques més esteses són les tècniques de respiració per al trastorn d'ansietat.

En l'anterior article vam veure com la respiració per a l' ansietat generalitzada s'utilitza sota el paraigua del mindfulness. En aquest cas l'agent curatiu era l' atenció plena. Tanmateix en aquest article practicarem amb certes instruccions, també orientades a la meditació. Doncs aquesta disciplina s'ha incorporat amb èxit al món de la teràpia.

I veurem com orientar l'alè d'una manera determinada també ofereix pautes sanadores del trastorn d'ansietat.

Per què aprendre tècniques de respiració per al trastorn d'ansietat?

Quan les tècniques de meditació s' orienten cap a la relaxació succeeixen una sèrie de canvis importants:

Beneficis fisiològics de la meditació i relaxació

Augmenta la producció d' ones alfa al cervell. Les
Respiració i relaxació
ones alfa són generades pel cervell en estats de relaxació.
Els músculs esquelètics es relaxen.
Disminueix la pressió arterial.
La freqüència cardíaca (el pols) disminueix.
El ritme respiratori (la quantitat de respiracions en un temps determinat) baixa.
Millora la vitalitat i resistència de la pell
Disminueix la despesa energètica del cos (taxa metabòlica)

Aquests beneficis han induït diversos investigadors a incloure la meditació a la teràpia.

Beneficis psicosomàtics de la respiració per al trastorn d' ansietat

La pràctica constant de la respiració per al trastorn d'ansietat genera també beneficis psicosomàtics importants.

Millora la consciència emocional. La relaxació afavoreix els processos d' introspecció.
Millora l' autoconfiança en disminuir el pensament analític (en bucle) i, sovint, l'autocrítica.
Redueix i preveu migranyes, insomni, fatiga, hipertensió i trastorns psicosomàtics associats com l'asma. Fins i tot és un excel·lent preventiu per a malalties cardiològiques.
En disminuir l' activitat cerebral innecessària, millora la capacitat de concentració. Això comporta millores a la memòria, l' estat energètic i la productivitat.
Disminueix els nivells de Distrès (l'estrès dolent) i d' ansietat. La pràctica perllongada pot disminuir la freqüència i intensitat dels atacs de pànic.

A més, les tècniques de respiració per al trastorn d' ansietat, fan efecte en un temps inferior al d' altres tècniques de relaxació. I fins i tot a altres modalitats de teràpia.

La Síndrome d'hiperventilació. El gran enemic de l'ansietat i atacs de pànic.

Els exercicis de meditació que veurem corregeixen el síndrome d' hiperventilació. Aquesta forma de respirar és molt freqüent en persones sotmeses a estrès, nervis o ansietat. De totes maneres, també poden existir causes físiques que convé consultar amb el metge.

Controlar la hiperventilació amb respiració abdominal, consulta a Sabadell

La hiperventilació produeix símptomes que disparen els pensaments catastrofistes.

La hiperventilació és una respiració superficial, ràpida, intensa, a tall de sospir i gairebé esbufegant. També se l'anomena hiperrespiració. Els qui respiren així prenen més oxigen del que consumeixen. D'aquesta manera baixen els nivells de diòxid de carboni que, en petites reserves el cos necessita.

La disminució dels nivells de diòxid de carboni provoca efectes fisiològics concrets, a saber:

Augmenta l' alcalinitat a les cèl·lules nervioses, el que provoca una major sensibilitat de les mateixes. Conseqüentment, s'instal·la un estat de nerviosisme i inquietud a la persona.
La circulació cerebral es veu entorpida en existir un encongiment dels vasos sanguinis del cervell. Alguns efectes associats són sensacions de mareig, desorientació, irrealitat i fins i tot de separació del cos.
El cor bomba més fort i ràpid en disminuir la presència d' anhídrid carbònic. Aquesta acceleració de l' activitat provoca alteracions en la percepció. Així els llums semblen més brillants i els sons més forts. A més, la percepció daquest augment en la freqüència cardíaca pot disparar pensaments alarmistes.

Altres efectes associats són, formigueig, taquicàrdies, confusió, sequedat a la boca, dolor toràcic….

Com a efecte d'això, i especialment en persones sotmeses a estrès o ansietat, els pensaments catastrofistes es disparen. Si afegim que aquests símptomes són similars als atacs de pànic, l'efecte crida està servit. Les tècniques de respiració per al trastorn d'ansietat corregeixen aquest efecte. I no només com a teràpia per al temut atac de pànic. També com a pràctica per al trastorn d' ansietat generalitzada.

Respirar amb l'abdomen, avantsala de la relaxació i serenitat.

T'has fixat en com respira un nadó? Sí, inflant una mica la panxa en inspirar i afluixant en exhalar. La bona notícia és que quan dormim també respirem així. Podem reaprendre aquesta modalitat amb una mica de perseverança.

En això, precisament, es basen les tècniques de respiració per al trastorn d'ansietat.

A aquest efecte reserva al principi uns quinze minuts. Primer recomano començar tombat. A continuació, i passats uns dies de pràctica, fes-ho assegut. I quan ja dominis l'exercici ho pots fer de peu.

Tres fases de la respiració abdominal. Inspirar, retenir i exhalar suaument.

Així doncs, en primer lloc tomba't còmodament. Col·loca les dues mans amb els palmells sobre la panxa. Una mà davant l'altra de tal manera que els dits mitjans es toquin per les puntes.

A continuació imagina que un tub connecta les teves fosses nasals amb el teu baix ventre. De tal manera que en inspirar pel nas la teva panxa es bomba una mica. Inspira una mica més profundament. Juga amb la imaginació com si l'aire baixés fins al teu ventre i, amb això, s'inflés la panxa. No cal forçar, el moviment és més aviat relaxat.

En inspirar així el múscul diafragmàtic es distén i baixa. Com a efecte d'això, els pulmons tenen més espai a la part inferior per agafar aire. Notaràs, si ho fas bé, que els dits mig se separen en inhalar.

A continuació, deixa anar l'aire, de tal manera que la teva panxa es va afluixant i “desinflant”. Procura deixar anar tot l'aire sense forçar. Notaràs com els rovells dels dits mig, tornaran a tocar-se. Com a efecte secundari, en aquest moviment ondulant de la panxa, el diafragma va rebent un suau massatge. És com un moviment ondulatori. Com les onades del mar.

En inspirar fes-ho pel nas, en deixar anar l'aire per la boca o el nas.

Avançant en la teràpia de respiració per al trastorn d'ansietat.

Al principi pots practicar portant només una mica més de profunditat al teu alè. De mica en mica ves modificant afegint un cert ritme. Per exemple, comptant fins a tres per inspirar i deixar anar l'aire comptant fins a tres o una mica més. La freqüència de la inspiració i l'exhalació han de fer-te sentir còmode.

Posteriorment podràs anar acomodant-te a ritmes diferents. I afegir períodes de retenció de l'aire. Per exemple:

Inspira comptant fins a quatre.
Mantenint l' aire comptant fins a quatre, amb la panxa inflada.
Tot seguit deixa anar l' aire, comptant fins a quatre.
Mantenen una suau retenció comptant fins a quatre i torna a inspirar.

Aquesta és l'anomenada respiració "quadrada". És una tècnica especial de respiració per al trastorn d'ansietat en situacions de molta tensió i estrès. Si notes un lleu mareig, descansa i reprèn la pràctica quan et trobis millor. Amb la pràctica, les molèsties desapareixeran.

Pranayamas de ioga com a teràpia.

Els pranayames del ioga són tècniques específiques de respiració. Algunes són útils per a ansietat i estrès.

És coneguda també com a respiració oceànica. Aviat entendràs perquè. Aquesta modalitat de meditació ha estat estudiada per diferents universitats. Entre elles les de Pavia (Itàlia), universitat de El Caire i a la ciutat de Bhopal (Índia). En general els estudis conclouen que és una pràctica excel·lent per millorar els símptomes de l'asma bronquial lleu. Disminueix així mateix els nivells d' estrès i la pressió arterial. En general, s'ha revelat com una excel·lent tècnica de respiració per al trastorn d'ansietat.

El cicle de respiració Ujjayi es caracteritza per una inhalació profunda i una exhalació lenta. Pot anar acompanyada o no de Kumbhaka (retenció de l' aire) però ha de ser abdominal.

Una altra de les característiques d'Ujjayi és el so que provoca l'exhalació. Aquest so es produeix en apretar suaument la part posterior de la gola. Amb això s'ofereix una suau resistència a la sortida de l'aire. El so resultant pot recordar les onades de l'oceà. Hi ha qui també en diu la “respiració de Darth Vader”, evidentment més suau i per motius diferents, 😆

Practica-ho còmodament, combinada amb l'abdominal. Juntament amb el so, la característica principal és allargar l'exhalació. Per exemple inspires comptant fins a quatre i deixes anar l'aire comptant fins a vuit…

Recorda que qualsevol modalitat de teràpia orientada a la respiració ha de ser practicada amb comoditat.

Alguns practicants, a més de concentrar-se en els temps ho fan al so sord de l'exhalació.

Tècniques de respiració per a l'ansietat. Aturar un atac de pànic.

L'atac de pànic dura entre 10 i 15 minuts. Controlant la

Atac de pànic i pensaments catastrofistes.

A l'atac de pànic solen disparar-se pensaments catastrofistes que empitjoren els símptomes.

respiració podem superar-ho des de l'inici. En advertir els primers símptomes, abans d'un atac de pànic, sol ser suficient la respiració abdominal. No obstant això, hi ha una altra tècnica de respiració per al trastorn d'ansietat. També adaptada del ioga i que pot ser útil. Es basa també en l'abdominal però amb els temps següents:

1.- Inhala lentament, pel nas, comptant fins a cinc.

2.- Retenció de l'aire comptant, també, fins cinc.

3.- Exhala lentament per la boca, compte fins cinc o més si fos necessari. Aquí el que és important és deixar anar tot l'aire a poc a poc.

4.- Ara fes dos cicles al teu ritme normal

5.- Torna als passos 1 a 3, i després el pas 4.

6.- Repeteix durant uns cinc minuts.

7.- En exhalar aire pots optar per repetir-te frases o paraules del tipus, “deixo anar tensions”, “em calmo”, “relaxat”…etc.…

Tècniques de relaxació i respiració per al trastorn d' ansietat.

Restituir el benestar, l'objectiu final de la teràpia per a l'ansietat.

I fins aquí, aquest article dedicat a les tècniques de respiració per al trastorn d'ansietat. Seguiré amb altres posts dedicats a l'ansietat i atacs de pànic des de diferents teràpies.

Per suposat si pateixes d'un trastorn d'ansietat m'alegrarà que et serveixin d'ajuda. No obstant la millor i més efectiva ajuda és la d'un terapeuta que adapti aquestes tècniques a la teva individualitat.

Fins el proper article, rep una cordial salutació,

www.josepguasch.com

Pateixes d'ansietat i vols sentir-te alliberat/da?
Necessites un tractament personalitzat o més informació?
Demana ara informació gratuïtament i sense compromís!

Clic per a visites presencials! I també visites online a Skype

Respiració i trastorn d' ansietat, respiració abdominal i relaxació, consulta a Sabadell, Terrassa i online. Josep Guasch, coach , psicoterapeuta, coaching i psicoteràpia (Ansietat, acompanyament i estratègies per aprimar, deixar de fumar, autoestima, addiccions, hipnosi per parlar en públic, teràpia fatiga pandèmica, etc ...)

BLOG

Respiració i ansietat generalitzada. Tècniques basades en mindfulness

Respiració i ansietat generalitzada, mindfulness i meditació a Sabadell, Terrassa i online. Josep Guasch, psicoterapeuta, coach , consulta de coaching i psicoteràpia (PNL, Hipnosi, Teràpia Gestalt, Anàlisi Transaccional, Nen interior)

Respiració i ansietat generalitzada a Sabadell

Ancorar-nos a l'experiència sensorial concreta del present.

Fa uns anys que les tècniques de meditació i mindfulness s'estan introduint en la praxi de la psicoteràpia. Per exemple:, tècniques de respiració per a l' ansietat generalitzada estan prenent una especial rellevància. Les raons són bàsicament dues:

En primer lloc, i sota la praxi de la meditació i mindfulness. L' agent curatiu és propiciat per l' atenció plena, la respiració és només un mitjà.
En segon lloc, la respiració disciplinada sota certs paràmetres. Aquest tipus de respiració aporta uns beneficis fisiològics que s'extrapolen al psicològic.

En aquest article examinarem les tècniques de respiració per a l'ansietat generalitzada basades en el mindfulness i la meditació. Deixaré per al següent article el de la respiració disciplinada sota certs paràmetres.

En qualsevol cas, sempre examinarem aquesta disciplina sota el prisma de la psicoteràpia per a l'ansietat generalitzada. Sense perdre de vista la seva possible aplicació a altres intervencions com l' estrès, addiccions, coaching, trastorns alimentaris, deixar de fumar, fòbies etc.

Psicoteràpia amb respiració i ansietat generalitzada. En què es basa l'atenció plena?

La vida passa en el moment present. Les nostres sensacions (tant internes com externes) i emocions són un clar exponent d'aquesta realitat. No em dol ara un queixal perquè em faci mal demà. No m'emociono avui com ahir quan em vaig retrobar amb una persona estimada després d'una llarga absència.

La psicoteràpia per a l'ansietat generalitzada focalitza les pràctiques en la consciència del present.

El discurs catastofista de la ment en l'ansietat

“La ment és un bon servidor però un amo cruel”.

I aquí entrem al tercer terreny, el cognitiu/mental. Puc rememorar una cosa semblant a aquesta emoció d'ahir, ara, però sobre la base del record. L'emoció ve referida a una activitat mental present. Però l'activitat mental (el record) si està referit al passat.

Les tècniques de respiració per a l' ansietat generalitzada (basades en meditació i mindfulness) s' assenten en aquest principi. L'atenció al present, aquí i ara.

L'atenció plena es basa doncs en el regne del present, emoció i sensació. Parar atenció d'una manera concreta, sostinguda, deliberada i sense jutjar. Hi ha també una atenció curiosa i compassiva cap al que passa, acceptant-ho com a tal sense etiquetar ni mediar intervenció mental. Aquesta és una actitud que recull també la psicoteràpia gestalt.

El present ens permet viure amb més serenitat.

“Benvingut, el futur és ara”

Una consciència d'aquestes característiques ens permet posar un fre a l' anticipació catastròfica. El nom sona una mica contundent però és realment així. Gran part d'aquest tipus de problemes podrien resoldre's amb tècniques de respiració per a l' ansietat generalitzada. I això és així perquè en focalitzar-nos exclusivament en la respiració, aprenem a dirigir la nostra atenció a les sensacions físiques. Aquest aprenentatge i focus en allò sensorial ens aparta de l'activitat mental.

Contràriament, el pensament anticipatori es projecta en el futur. Generalment, en l'àmbit lingüístic es tradueix en la construcció gramatical: "i si...?”. I si demà la presentació surt malament?. O bé I si aquesta taca a la pell és un tumor? I si, en sortir aquesta nit m'atraquen?

Per què són útils les tècniques de respiració per a l'ansietat generalitzada basada en mindfulness?

Hem vist com allò corporal i emocional és el que roman en el present. La ment ens pot portar al passat, futur, temps atemporal, fins i tot al present… 😆 . I moltes vegades elabora fantasies més perjudicials que beneficioses. I gran part d‟aquesta fantasia mental provoca els estats d‟ansietat generalitzada, i fins i tot atacs de pànic. Aleshores…

Com podem aprendre a
mantenir-nos centrats en el present?

Viure en el present una àncora per vèncer l'ansietat.

Instal·lar-se al present permet viure amb equanimitat el futur i el passat.

Una resposta és a la respiració per a l' ansietat generalitzada. En aquest article l'examinem sota la perspectiva de la psicoteràpia amb orientació al mindfulness.

En meditació i mindfulness la respiració és un mitjà per aprendre a mantenir l'atenció centrada en el present. Quan adquirim certa perícia en això, els pensaments anticipatoris disminueixen i també ho fa l'ansietat. Fins i tot pot ajudar en els casos de crisi de pànic. Veurem, al següent article, com una respiració convenientment ensinistrada ens serveix per identificar la hiperventilació. Curiosament la hiperventilació produeix uns símptomes semblants als de la crisi de pànic. No saber-ho, dispara el pensament catastrofista i produeix l'efecte de la profecia auto complerta

Però crec que el pas previ és aprendre les tècniques de respiració per a l'ansietat generalitzada basada en Mindfulness.

La pressuposició de fons és que podem entrenar la nostra atenció. En comptes de dispersar-la amb els pensaments, podem focalitzar-nos en la sensació. I ho podem fer d'una manera tranquil·la, sense forçar i sense tensió.

La identificació amb el temor, l'escull a salvar

En psicoteràpia gestalt solem dir que una cosa és el que “ens passa”. I una altra cosa diferent el que fem amb el que "ens passa". Si aprenem a parar atenció a les sensacions corporals, ens anem adonant que una cosa són les sensacions, i una altra cosa "sóc jo". Aprenem a no identificar-nos amb el que sorgeixi, sigui el que sigui. En el cas que ens ocupa la por, ansietat, temor etc....

Tècniques de respiració per a l'ansietat generalitzada a Sabadell

El temor és una por imaginària referida, gairebé sempre a un futur incert.

La respiració per a l' ansietat generalitzada actua com una àncora. Ens ajuda a relacionar-nos amb la por (l'emoció que subjau a l'ansietat) com esdeveniment de la nostra consciència. D'aquesta manera no ens submergim en la mateixa. No ens identifiquem amb ella.

En el terreny lingüístic és molt diferent dir “tinc por" a "sóc poruc”. El "tenir" ens ofereix la possibilitat de relacionar-nos, el “sóc” és un pur fenomen d' identificació. D'altra banda ens ajuda a descobrir una realitat tranquil·litzadora, la por no és una cosa permanent.

La paradoxa que descobrim és que la millor manera de controlar la por és estar i no fer. Estar implica reconèixer-ho, prendre consciència de les sensacions sense imaginar ni fantasiejar. I, per descomptat, sense fer res per “treure'ns-ho de sobre”. I per això la respiració per a l' ansietat generalitzada és una de les tècniques més útil, senzilla i pràctica. Es pot utilitzar com a pràctica formal (la pràctica per a la qual reservem 10 o 15 minuts). I també com a pràctica informal, per exemple atendre la respiració durant uns segons mentre llegim, caminem, treballem etc....

La respiració per a l' ansietat generalitzada es pot fer servir, en psicoteràpia, com àncora per a altres situacions difícils. Per exemple depressió, gelos, deixar de fumar, menjar compulsivament, etc.

Por i temor en psicoteràpia

Si bé l'ansietat es defineix com una por inespecífica, crec que és una definició inexacta. Jo associo més l'ansietat al temor que a la por. Aquesta és una distinció teòrica bàsica sota el prisma de la psicoteràpia i crec convenient fer una distinció clara. No obstant això, la pràctica de la respiració per a l'ansietat és operativa sigui quina sigui la definició que adoptem.

El por és una emoció bàsica, com a tal és intensa, puntual i referida a alguna cosa present i real. La seva funció és la de protegir davant d' un perill.
El temor està més basat en el pensament anticipatori. No és una emoció bàsica, és més aviat un sentiment pel que té d'etiqueta cognitiva associada. Sol referir-se més a situacions imaginàries, que si bé poden ser possibles, no són reals aquí i ara. El temor s'estén més al clima emocional de la persona i és, per tant, més permanent. La seva funció és més limitant que de protecció doncs el perill que anticipa és, simplement, una fantasia.

Meditar amb la respiració, una pràctica de respiració per a l'ansietat generalitzada.

Consideracions prèvies:

El mindfulness i la relaxació pràctiques serenar els nervis i l'estrès. Consulta a Sabadell

El mindfulness (atenció plena) un fantàstic antídot contra l'ansietat.

L'atenció en la respiració és una pràctica serena i tolerant. És convenient incloure una actitud de curiositat atenta per les percepcions que vas descobrint. Si durant la pràctica descobreixes que la teva ment ha començat a divagar, no t'enjudiciis ni culpabilitzes. Simplement torna a l' objecte de la consciència meditativa, les sensacions durant la respiració. Amabilitat, receptivitat curiosa, i no judici són tres qualitats a desenvolupar durant la pràctica.

Entrenar la consciència aquí i ara per vèncer la por.

Tingues en compte que parlem d'un entrenament de la consciència. Una cosa que no ens han ensenyat ni a l', institut ni universitat. L' agent de la psicoteràpia és la consciència plena i per això utilitzem la respiració com a funció corporal.

El temps de la pràctica de la respiració per a l'ansietat generalitzada: Quinze minuts és millor que deu, deu millor que cinc, i 30 segons millor que res. Fins i tot 5 segons són millor que res.

La pràctica de la respiració per a l' ansietat generalitzada:

És preferible al principi que facis la pràctica assegut còmodament. La esquena recta i els peus ben consolidats a terra. Això últim et proporciona la sensació d'arrelament i seguretat. Les mans suaument recolzades a les cuixes.

Pots fer-ho també tombat, però el risc d'adormir-te, restaria eficàcia a l' orientació de la psicoteràpia. De la mateixa manera, i per descomptat quan ja ho dominis, podràs fer-ho en qualsevol altra postura, fins i tot en moviment.

Com a pràctica introductòria fes una petita revisió per al teu cos. Sent si hi ha alguna zona incòmoda o tensa. Acomoda't i relaxa si cal.

Ara, simplement, sent la respiració al teu cos, tal com és, sense forçar. No influeixis en res en ella. Simplement sent el pas de l'aire, per les fosses nasals, la tràquea, fins i tot pels pulmons. Nota la qualitat fresca o calenta de l' aire en inhalar. En exhalar nota si ha canviat aquesta qualitat i explora (sempre des de la sensació) la diferència.

La pràctica de la respiració per a l'ansietat generalitzada ha de ser còmoda.

Sent el teu cos expandir-se amb la inspiració.... Potser el tòrax, la clavícula, costelles, abdomen... Explora on més sentis la respiració al teu cos...

Sent com es contreu amb l'espiració… I amb ella arriba la relaxació, deixant anar tensions, deixant anar...…

Explora en les sensacions que la respiració desperta al teu interior. Posa la teva presència en les sensacions, però una presència permissiva, no intrusiva.

Para atenció al cicle de cada respiració. Inhalar, potser una suau retenció, exhalar i potser una altra suau retenció (o no ...)

Si apareixen pensaments d'impaciència, nerviosisme, frustració... pots observar-los simplement, sense jutjar amb la presència de la respiració. També li pots dir a la teva "ment cognitiva": “de seguida estaré per tu”.

Deixa que la teva consciència descansi en les variades sensacions de cada cicle de respiració.

Psicoteràpia, respiració i ansietat, variacions sobre la pràctica.

Portar la meditació al dia a dia.

Fins aquí una senzilla tècnica de respiració per a l'ansietat generalitzada. El monjo budista Thich Nhat Hanh proposa afegir algunes paraules durant la inspiració i l'espiració. Ell suggereix, per exemple:

"Inspirant estic en calma" (Durant la inspiració)
“Espirant somric" (Durant l' espiració)

Una altra proposta molt típica de les tècniques de relaxació en psicoteràpia:

(Inspires): Inspiro energia purificadora i sanadora.
(Espires): Deixo anar tensions, nervis, preocupacions...

Però deixa que sigui la teva respiració la que ocupi la major part de la teva consciència. Les paraules són només una ajuda.

Una altra pràctica de meditació amb la respiració una mica més avançada.

La pràctica formal d'aquest tipus de meditació et conduirà a un estat de més serenitat interna. Una manera de fer-ho operatiu és practicar-ho mentre et dediques a alguna tasca quotidiana. Permetent que la teva atenció es dirigeixi, també, a la respiració, per exemple, en fregar els plats, escombrar etc. Que siguin, al principi, tasques senzilles. D'aquesta manera evitaràs que la consciència de la respiració per a l' ansietat suposi més un risc que un avantatge. A continuació pots provar amb llegir, vestir-te, dutxar-te etc. Veuràs com en adquirir certa destresa podràs portar fins i tot la pràctica de la meditació en la respiració a l'ansietat.

Si desitges, al principi, et pot servir d'ajuda escoltar aquest àudio que he gravat: Clica a la imatge.

Pràctica de meditació psicoterapèutica per a l' ansietat generalitzada

Podem evocar els moments de calma i serenitat per fer front a l'ansietat.

Pràctica de psicoteràpia amb meditació i respiració per a l' ansietat generalitzada.

Fins el proper article, rep una cordial salutació.

www.josepguasch.com

Pateixes d'ansietat i vols sentir-te alliberat/da?
Necessites un tractament personalitzat o més informació?
Demana ara informació gratuïtament i sense compromís!

Clic per a visites presencials! També visites online per Skype!

Altres articles relacionats: Relaxació i centrament, Equilibri emocional, centrament en acció , Com viure una emoció amb equanimitat, Tractament de l'ansietat, Respiració i trastorn d' ansietat.

Anterior article relacionat: Símptomes de l' ansietat i tècniques per gestionar-la.

Respiració i ansietat generalitzada, meditació i mindfulness, consulta a Sabadell, Terrassa i online. Josep Guasch, coach , psicoterapeuta, consulta de coaching i psicoteràpia (Assertivitat, lideratge, teràpia de parella, gelos, ludopatia, depressió, etc ...)

BLOG

Ser i fer. El sender dels nivells neurològics a PNL

Ser i fer, els senders neurològics a PNL, Sabadell, Terrassa i online. Josep Guasch, psicoterapeuta, coach . Coaching i psicoteràpia (PNL, Hipnosi, Teràpia Gestalt, Anàlisi Transaccional, Nen interior)

PNL i la trobada entre l'ésser i el fer., consulta a Sabadell

La trobada entre cultures ofereix inesperades experiències vitals.

Orient i Occident s'han caracteritzat per una orientació cultural diferent en la dicotomia ser i fer. Així, la mentalitat oriental està més encarrilada en ser i l'occidental en fer. Almenys així ha estat històricament parlant. Actualment sembla que ambdues cultures tendeixen a convergir en una síntesi de tots dos senders. Una coherència interna cap a una major consciència.

Qui sóc jo? És una pregunta que, en algun moment de la vida, gairebé tots ens fem.

Un camí d'acció amb consciència per redescobrir el nostre ésser en el fer. I en el ser trobar la nostra expressió més autèntica. Diferents camins dins de la teràpia humanista convergeixen en aquesta recapitulació entre ser i fer. Així la teràpia Gestalt amb el seu èmfasi en l'aquí i ara, el contacte i les necessitats no resoltes. A la recerca de l' autenticitat encoberta pels mandats socials i culturals de tota mena. Molts d'ells, per descomptat, continguts en els mandats parentals. El focusing amb el seu èmfasi en el contacte amb el cos (el cos no enganya). La hipnosi amb la seva insistència en la coherència i harmonització del conscient amb l'inconscient. O la teràpia del nen interior que ens porta a les primeres experiències que van enrocar el nostre ésser.

Totes aquestes modalitats tenen cabuda en un model que vincula ser i fer. Es tracta del model dels nivells neurològics de la PNL . Aquest model ens remet als diferents nivells d'aprenentatge o de canvi en la nostra conducta i/o actitud vital. Quan els aprenentatges (per incorporar o ja incorporats) transcorren i s' assenten coherentment en els diferents nivells, ser i fer connecten fluidament. Aquest model es pot aplicar a qualsevol modalitat de teràpia, coaching i psicoteràpia.

Enumero a continuació aquests nivells per comentar-los després.

Entorn –> Conductes –> Capacitats –> Creences –> Valors –> Identitat –> Transpersonal.

L' arbre, una metàfora dels nivells neurològics. Connexió entre ser i fer.

L' arbre, símbol i metàfora de la unió de dalt i a baix.

En mode semblant, l' estructura del cos de l' ésser viu s' articula en diferents esglaons. Així, per exemple, els àtoms s' organitzen en molècules. Les molècules creen cèl·lules i teixits. Els teixits s'aglutinen per conformar òrgans. Finalment, els òrgans s' organitzen en els sistemes (circulatori, respiratori...). El conjunt de sistemes s' organitzen en la persona.

Principis sistèmics en la connexió entre ser i fer.

La salut depèn de la vitalitat de cada element i, molt especialment, en la coordinació entre nivells. Això últim és la base del pensament sistèmic amb dos dels seus principis bàsics:

El principi d' interconnexió. És a dir tot el que succeeix en un nivell afecta els següents. Per suposat la coherència entre els esglaons definirà la congruència entre ser i fer.
El principi de l'esglaó més feble. La fortalesa d'un sistema està supeditada al més feble dels seus esglaons.

És recomanable que qualsevol procés terapèutic tingui en compte els diferents nivells. Bé sigui per obtenir el màxim avanç amb el mínim esforç (atenent el nivell més feble). O per aconseguir un avenç fluid (coherència de nivells). Això proporciona una sensació de coherència entre ésser i fer que ens aporta la convicció de completesa i sentit. Veurem això més endavant amb exemples concrets.

Una transformació en els nivells superiors (en el sentit transpersonalitat cap a entorn) garanteix canvis en els nivells inferiors.

Així, per exemple, un canvi important en la identitat sol generar canvis en els nivells de creences, capacitats i conductes. De tal manera que ser i fer queden alineats d' una manera diferent. Imaginem una dona i un home que passen a ser pares (i assumeixen la maternitat i paternitat responsablement). Aquest és un canvi important en la identitat, especialment amb el primer fill. Evidentment això genera canvis importants en l'orientació de vida de tots dos.

Tanmateix els canvis en la identitat també poden esdevenir per vivències internes profundes. Per exemple, processos profunds i extensos de psicoteràpia, experiències excepcionals o, fins i tot, de tipus espiritual.

Les transformacions en nivells inferiors poden generar transformacions en els nivells superiors, però no necessàriament. Per això cal un treball conscient en un procés guiat, bé de coaching bé de psicoteràpia.

Ser (per) fer (per) tenir

Per exemple, si augmento la meva capacitat de concentració en funció d' un pla d' exercicis (nivell capacitats). Això pot millorar diferents nivells de la meva conducta (en el treball, tasques de la llar, lectura etc....). No obstant això, no sempre millora el de les creences. Així, per exemple, la persona pot o no millorar la seva autoestima (nivell a mig camí entre creences i identitat).

Unir l'espiritual amb el material pnl sabadell

L' experiència com a font d' unió entre l' antic i el nou. El dens i el subtil.

D'altra banda, a mesura que ascendim de nivell, el concret va deixant pas a nivells més abstractes. De la mateixa manera la distància entre ser i fer es va escurçant.

Els Nivells lògics i neurològics en PNL

El entorn és el nivell que ens informa d'ambients, llocs i moments específics.
Les conductes formen part de l' observable en les persones, no obstant això ja és una cosa més canviant.
Les capacitats tenen a veure amb com la persona gestiona el seu món intern per fer alguna cosa.
Les creences i valors, generalment sobre un mateix, les persones i el món, gairebé sempre es manifesten en nivells implícits i no sempre són conscients.
La identitat té a veure amb l'autoconcepte de la persona, i generalment escapa a la definició lingüística. De tal manera que, gairebé sempre es treballa a nivell de metàfores.
Finalment, el nivell transpersonal que és el sentiment de sentir-se formar part d'una cosa més gran. Bé sigui en un àmbit espiritual, psicològic, o de col·lectiu social o familiar.

De la mateixa manera, cada nivell precisa intervencions diferents per propiciar canvis, així com atendre les particularitats personals. Si bé els diferents nivells estan interrelacionats, generalment és en un d' ells on donar el "cop de gràcia". D'aquesta manera garantim processos més ràpids i nets.

He vist, per exemple, persones genials per fer exposicions (un excel·lent nivell de capacitats i conducta). I tanmateix no acaben de creure-s'ho (nivell creences/identitat). És en el nivell de creences on intervenir en aquests casos, o fins i tot en el d'identitat.

També a la inversa. Persones que es creuen amb dret a opinar i fins i tot anatemitzar sobre tot… Amb una pobríssima preparació en allò del que parlen. Nivell de capacitats deficient, amb unes creences inflades sobre un mateix (inflació de l'ego)

Ser i fer a l' entorn

El entorn té a veure amb el quan, on i amb qui d' una conducta concreta. Per exemple estudi (conducta) en una habitació sorollosa pels matins (entorn). És el nivell més concret ja que, com veurem, a mesura que avancem cada nivell és més abstracte. També elements de l' ambient i el que incorporem del mateix. Per exemple el tipus d'aire que respirem (contaminat o no), el tipus de menjar. Tot el que pugui millorar un ambient, tant en un sentit material (higiene, ordre, disponibilitat de material...), com en un sentit subtil (feng-shui, colors harmònics...) té un impacte en la nostra conducta (següent nivell)

Ser i fer en la conducta

la conducta, la dimensió visible de la nostra experiència.

La conducta és el que fa la persona en entorns concrets i específics. També podem anomenar-lo comportament. Els matisos de diferència no afecten aquesta visió dels nivells lògics i neurològics. És el Què del que fem. La intervenció terapèutica per excel·lència és la del conductisme clàssic. No obstant això, a PNL també existeixen modalitats d' intervenció pròpies per a aquest nivell. Quan aquestes conductes són reaccions repetitives parlem d'hàbit o, fins i tot, reflex condicionat a un estímul.

Capacitats.

En aquest viatge entre ser i fer ens movem cap a un nivell més abstracte. Les capacitats tenen a veure amb la estratègia i mapes mentals que utilitzem per materialitzar una conducta. És el com, organitzo la meva activitat interna per, per exemple, motivar-me per fregar els plats. Motivar-me és una capacitat que puc utilitzar per a diferents conductes. En aquest cas, per exemple fregar els plats (conducta). Tanmateix puc utilitzar la mateixa estratègia interna (capacitat) per anar al gimnàs, aixecar-me d'hora, estudiar etc.

Podem utilitzar la capacitat de motivar-nos per, per exemple, vèncer la procrastinació.

En aquest nivell utilitzem intensivament elements de el cognitiu. Percepció, atenció (focus i direcció), memòria (experiències i qualitat), diàleg intern, imatges internes (qualitat d' aquestes) entre altres.

És el com ens organitzem internament per aconseguir certes habilitats. Per exemple, creativitat, adaptació, estabilitat, determinació, sociabilitat, organització, gestió del temps, optimisme, persistència, capacitat d' aprenentatge, de treball, etc ...

Totes aquestes capacitats es poden adaptar a diferents conductes en diferents entorns. Així, per exemple, puc ser organitzat a la feina, en les tasques domèstiques, o en una activitat d' estudi.

Les Creences

Aquest és el nivell nuclear en el sender que uneix ser i fer. Les creences es dirigeixen cap a tres focus:

Creences sobre un mateix. Nucli de l' autoestima.
Sobre els altres. Capacitat relacional.
Creences sobre la vida en general. Abarquen un ampli espectre de conseqüències.

Creences i pnl sabadell. El nucli de la connexió entre ser i fer.

Les creences el centre de l' experiència vital.

Generalment contenen judicis i avaluacions sobre les tres àrees relacionades. Per exemple puc creure que soc incapaç d'aprendre a jugar bé a escacs. En aquest exemple observem, a més de la creença limitant (en cert nivell TOTA creença és limitant, fins i tot les "positives") que s' adreça a l' àrea de les capacitats. I això és indiferent a si sóc o no capaç. Puc ser un fantàstic estratega i creure que no ho sóc.

Això apunta a una de les característiques principals d'aquest nivell. Les creences poden referir-se a qualsevol nivell lògic. Per exemple, puc creure que la meva consulta (entorn) es lúgubre, que la meva activitat com a terapeuta és torpe (conducta). També puc creure que no soc capaç d' empatitzar (capacitats) o fins i tot creure que sóc un pèssim terapeuta (identitat). I totes aquestes creences poden o no estar alineades amb el que, com a consens general, pogués considerar-se òptim o no.

Les creences solen estar vinculades als límits que ens imposen per fer alguna cosa.

Els Valors, essencials en la trobada en ser i fer.

Generalment, a PNL, s' ubiquen en un mateix nivell creences i valors. Jo prefereixo examinar-los diferenciadament. Una definició clàssica de PNL sobre els valors és la de "generalitzacions i nominalitzacions sobre allò a què aspirem o amb el que volem relacionar-nos o aconseguir”. No obstant això, Jo prefereixo examinar-los diferenciadament, és més senzill dir allò que és important per a nosaltres.

Els valors, el nucli del nostre ésser i motivació interna.

Els valors i la jerarquia d' aquests és diferent en cada persona. D'altra banda, valors i creences solen estar vinculats pel com les segones defineixen els primers. Així, la paraula professionalitat pot ser diferent per a dues persones diferents. Per a una pot representar definir i complir objectius en una organització. Mentre que, per a una altra, pot ser arribar el primer i anar-se'n l'últim de l'oficina. Més enllà d'ideologies polítiques el que vull remarcar aquí és que tots dos parlen de “progrés” (professionalitat), però la semàntica diferent per a cadascú.

Així veiem com, per exemple en política, diferents líders es refereixen als mateixos valors. Per a algú d'esquerres la llibertat pot estar vinculada a la igualtat i justícia social real entre les persones. Per a algú de dretes, però, aquest concepte de llibertat és una mica més abstracte i menys vinculat a la justícia social. Així, el valor que ambdós comparteixen és definit de manera diferent per diferents creences.

Valors, motivació i objectius.

Els valors, per altra banda, són font de motivació interna. Així, una persona que pugui materialitzar els seus valors en la seva vida privada i/o laboral tendirà a ser més feliç. Cal diferenciar la motivació interna de l' externa. La primera té a veure amb el que és important intrínsecament per a la persona (valors). La motivació externa amb factors externs. Per exemple un sou important en una feina.

Los objetivos vinculados con valores personales son mucho más motivadores que aquellos que lo están con las fantasías del ego. Com per exemple, prestigio social, imatge, jerarquia, posició econòmica etc.... D' aquesta manera els valors que es plasmen en objectius estableixen importants ponts entre ser i fer.

En el meu blog vaig publicar fa poc una llista de valors. Annex enllaç a la mateixa que et pot ser d'utilitat per reconèixer-los en el teu dia a dia:

Llista de valors.

La identitat

Identitat, autoimatge i autoestima amb PNL, a Sabadell. El nucli de l' ésser i fer.

Els valors ens aproximen a la nostra identitat profunda.

És el autoconcepte, la definició que explícita i implícitament tenim de nosaltres mateixos.. Tots els nivells anteriors, tot i que diferents solen confluir en aquest estrat de l'experiència vital. Si bé de vegades hi ha importants distorsions. Per exemple no és el mateix fer (comportament) el tonto que ser (identitat) tonto.

La autoimatge i autoestima es reflecteixen en aquest nivell. Per la seva escala superior es vincula amb el transpersonal. En aquest vincle la identitat dibuixa tres aspectes, a saber:

Missió: té a veure amb la nostra aportació única a la humanitat, societat, col·lectiu etc.
Rol: El tipus de persona que hem de ser per crear la vida que volem. El paper a desenvolupar perquè es materialitzi la nostra aportació a la humanitat.
Propòsit: Per a qui o per a què de la nostra aportació i rol a la humanitat?

Per exemple, una persona pot sentir la missió de fer feliços als altres mitjançant el riure. Per a això es prepara per adoptar el rol professional de pallasso. I, si bé pot adreçar la seva activitat a tota la societat, decideix enfocar-se als malalts hospitalitzats.

En el seu nivell més primitiu, la identitat tendeix a la identificació, per exemple amb altres grups. Això no té en si res de dolent si, amb això, no perdem la nostra individualitat que és el que sol succeir amb els fanatismes. I això és una cosa que, sovint veiem amb massa facilitat. Tendim a identificar-nos amb un equip de futbol, una opció política, una idea o posicionament determinats etc.

La identitat durant la crisi del coronavirus.

Actualment (gener de 2021) hi ha una polarització en la societat amb motiu de la pandèmia del coronavirus. Així, d'una banda els negacionistes a ultrança, mentre que a l'altre els que col·laboren sense dir ni piu. Això genera una identificació amb actituds i conductes extremes. Per exemple, els que sempre i en tot moment porten la mascareta i els que desobeeixen contínuament els consells i normes imposades. De nou el vincle entre ser i fer reflecteix les diferències. En aquest cas, la identificació (si hi ha fanatisme) dilueix la identitat originària.

El nivell del transpersonal

El transpersonal ens porta a un nivell d'experiència diferent a l'acostumat per l'ego.

Quan parlava sobre la identitat apuntava al propòsit. El per a què o per a qui de la nostra aportació? Aquest és doncs el nivell del transpersonal. L'estrat en què transcendim el purament egoic per estar al servei d'un propòsit més gran.

Aquest nivell pot tenir a veure amb:

Causes vinculades a col·lectius socials o professionals; familiars (pares, fills, germans, parelles); o la societat en general.
Solidaritat amb els éssers vius en general, la naturalesa etc…Per exemple militàncies ecologistes o animalistes.
Propòsits vinculats al transpersonal psíquic. Nen interior, consciència ampliada, experiències més enllà de l'ego.
El purament espiritual, vinculat o no amb credos religiosos.

Gregory Bateson va parlar de "el patró que connecta totes les coses en un tot major”. Conceptes similars poden ser el "camp relacional", "consciència col·lectiva", "esperit de grup" etc. Aquests conceptes, formulats d' aquesta darrera manera, comencen a introduir-se en entorns organitzacionals.

Hasta aquí esta exploración en la conciencia hacia una coherencia interna.

Veurem en un altre article implicacions pràctiques d'aquests nivells. Fins llavors, rep una cordial salutació.

www.josepguasch.com

T'ha agradat aquest article?
Vols explorar aspectes de la teva vida amb aquesta perspectiva?
T'agradaria vivenciar aquest nivell de coherència interna?

Si és així, contacta amb mi sense compromís.
.Fes clic a la imatge per ampliar informació o sol·licitar hora per a una visita!
. Coaching i psicoteràpia presencial i online.

I, per descomptat, pots trucar per telèfon al 615.56.45.37 (També WhatsApp)

Següent article relacionat: Com saber qui sóc jo?. El nivell de la identitat segons la PNL

Ser i fer, els nivells neurològics a PNL, Josep Guasch, coach , psicoterapeuta, consulta a Sabadell, Terrassa i online. Coaching i psicoteràpia (Ansietat, acompanyament i estratègies per aprimar, deixar de fumar, parlar en públic, autoestima, addiccions, etc…).

BLOG

Llista de valors. Una eina per a l'autoconsciència i exercicis específics

Llista de valors. Josep Guasch, psicoterapeuta, coach . Consulta de coaching i psicoteràpia amb valors a Sabadell, Terrassa i online. (PNL, Hipnosi, Teràpia Gestalt, Anàlisi Transaccional, Nen interior)

Valors i PNL a Sabadell. Llista de valors.

Descobrir i fer operatius els nostres valors.

Tant en psicoteràpia com en coaching, sovint es planteja el treball amb valors. Com sigui que es tracta d'un aspecte una mica abstracte, el millor és oferir diferents exemples. A continuació una llista de valors a efectes de qualsevol tipus de treball de superació personal.

No incloc en aquesta llista de valors una classificació per categories. Com observaràs n'hi ha alguns de més transcendents com el transpersonal. Altres més terrenals com sexualitat o diners. No crec que sigui una bona idea etiquetar-los en una primera part del treball ja que podria condicionar la teràpia. Es, simplement, una eina d'autoconeixement.

Llista de valors més freqüents.

Abundància.	Acció conscient.	Acceptació.	Acollida.	Activitat.
Agraïment.	Estalvi.	Alegria.	Altruisme.	Amistat.
Amor.	Obertura.	Suport.	Aprenentatge.	Harmonia..
Art.	Assertivitat.	Astúcia.	Atracció.	Audàcia.
Absència d' esforç.	Austeritat.	Autenticitat.	Autoafirmació.	Autocontrol.
Autoestima.	Autonomia.	Autosuficiència.	Ajuda.	Bellesa.
Benefici.	Benestar.	Bondat.	Bon ambient.	Cavallerositat.
Calma.	Candidesa.	Caràcter.	Carinyo.	Castedat.
Claredat.	Col·laboració.	Comoditat.	Companys.	Compartir.
Compassió.	Competència.	Complicitat.	Comprensió.	Compromís.
Comunicació.	Comunió.	Consciència.	Connexió.	Confiança.
Congruència.	Conèixer gent.	coneixement.	Consciència.	Consens.
Consistència.	Construir.	Contactes.	Contemplació.	Contentament
Control.	Coratge.	Cordialitat.	Cortesia.	Creativitat.
Creixement.	Cultura.	Curiositat.	Donar.	Decisió.
Dedicació.	Delicadesa.	Despreniment.	Desenvolupament.	Descans.
Desitj.	Determinació.	Diàleg.	Dignitat.	Diligència.
Dinamisme.	Diners.	Disciplina.	Gaudi.	Disponibilitat.
Distinció.	Diversió.	Domini.	Dolçor.	Ecologia.
Economia.	Equanimitat.	Educació.	Eficàcia.	Eficiència.
Emocions fortes.	Empatia.	Trobo.	Energia.	Ensenyament.
Entesa.	Enteresa.	Entrega.	Entusiasme.	Equilibri.
Esforç.	Esperança.	Espiritualitat.	Espontaneïtat.	Estabilitat.
Ser-hi .	Benestar.	Estar informat.	Estètica.	Estudi.
Eternitat.	Ètica.	Evolució.	Excel·lència.	Exclusiu.
Èxit.	Expansió.	Experiència.	Èxtasi.	Fama.
Fe.	Felicitat.	Fidelitat.	Festa.	Filosofia.
Finalitat.	Fermesa.	Flexibilitat.	Fluir.	Fraternitat.
Força.	Funcionalitat.	Fusió.	Guany.	Generositat.
Goig.	Gràcia.	Gratitud.	Gratuïtat.	Fer coses.
Bellesa.	Honestedat.	Honor.	Honradesa.	Humilitat.
Humor.	Idealisme.	Identitat.	Igualtat.	Imatge.
Improvisació.	Independència.	Iniciativa.	Innovació.	Innocència.
Integració.	Integritat.	Intel·ligència.	Intensitat.	Intimitat.
Intuïció.	Invenció.	Recerca.	Justícia.	Lleialtat.
Llibertat.	Lideratge.	Longevitat.	Lucre.	Llum.
Mantenir la paraula.	Meditació.	Millora.	Misticisme.	Moderació.
Modèstia.	Moral.	Motivació.	Nacionalisme.	Naturalitat.
Novetat.	Objectivitat.	Ocupació.	Oportunitat.	Optimisme.
Ordre.	Organització.	Originalitat.	Paciència.	Passió.
Patrimoni.	Pau.	Perdó.	Perfecció.	Perseverança.
Pertinença.	Plaer.	Planificació.	Pregària.	Plenitud.
Poder.	Positivisme.	Pragmatisme.	Prestigi.	Professionalitat
Progrés.	Propòsit.	Prosperitat.	Protecció.	Proximitat
Projecció.	Prudència.	Puntualitat.	Puresa.	Radiant
Rapidesa.	Raó.	Realitat.	Realització.	Reinvenció
Relacions.	relaxació.	Religió.	Religiositat.	Renovació
Renúncia.	Respecte.	Responsabilitat.	Repte.	Risc.
Riquesa	Rutina	Saber	Saviesa.	Sacrifici
Salut.	Santedat.	Satisfer desitjos.	Satisfacció.	Seguretat.
Senzillesa.	Sensualitat.	Sentit de la vida.	Ser.	Ser oportú
Serenitat	Servei	Sexe	Sexualitat	Silenci.
Simpatia.	Simplicitat.	Simplificar.	Sinceritat.	Sintonia
Sobrietat.	Sociabilitat.	Soledat.	Solidaritat.	Sospir.
Submissió.	Superació.	Superioritat.	Templanza.	Tendresa
Tolerància.	Totalitat.	Treball.	Tradició.	Tranquil·litat.
Transformació.	Transparència.	Transpersonal.	Transcendència.	Unitat
Utilitat.	Valentía.	Valor.	Valoració.	Variació.
Veritat.	Viatjar.	Vida.	Vinculació.	Vincle
Virginitat.	Virtut.	Vitalitat.	Viure bé.	Voluntat.

Autoconeixement per a processos de psicoteràpia i coaching

Aquesta llista de valors pretén ser només un auxiliar. Conèixer-los és vital per a l'autoconeixement. No obstant això és una cosa que no ens ensenyen. Amb els valors ressenyats en aquest post podem tenir una idea intuïtiva. Tant si desitgem, simplement saber alguna cosa més, com si estem en un procés de coaching o psicoteràpia.

Podem enriquir les nostres vides fent operatius els nostres valors.

Aquesta llista de valors és, per descomptat, incompleta i no pretén il·lustrar sobre res. És simplement una eina orientativa per als diferents tipus d'exercicis que contemplen identificar els nostres valors. Aquests són la font de la nostra motivació interna. Pràctiques i exercicis a part, estarà bé si els fas un cop d'ull i veus amb quin/s t'identifiques més. Generalment advertiràs que es tracta d'aquest tipus de coneixement que sabem implícitament però no tenim gaire present.

Fins aquí aquesta llista de valors. Pots utilitzar-la per potenciar la consciència de tu mateix i el teu autoconeixement. Més endavant inclouré exercicis que ens remetran a aquest resum de valors.

No obstant això, i per a la teva constància, adjunt un dels meus articles del blog. Hi podràs adonar-te de la importància dels valors en la nostra vida.

Coaching per objectius amb valors

Reconèixer els propis valors per al nostre autoconeixement.

I tu… Quins són els teus valors?

Fins a la propera, rep una cordial salutació.

www.josepguasch.com

Et convido a participar al meu blog ampliant idees. Per exemple, aportant suggeriments o compartint els teus dubtes a l'apartat al peu del mateix.

Ah!!, i si t'ha agradat i et ve de gust, et convido a compartir l'article. També comentar i / o puntuar amb les estrelles en el resum que trobaràs més avall.

Estàs interessat en un programa personalitzat de coaching i/o psicoteràpia? Contacta amb mi sense compromís!:

– Telèfon: 615.56.45.37 – Mail: jspguasch@gmail.com – Web: Formulari de contacte

Si vols, pots rebre còmodament la meva News Letter amb tots els articles del bloc. També, activitats, promocions i informació interessant i pràctica: – Sí vull rebre la News Letter

Si coneixes algú que pogués estar interessat, en aquesta informació, no dubtis a compartir-la

Llista de valors. Josep Guasch, coach , psicoterapeuta, consulta de coaching i psicoteràpia amb valors a Sabadell, Terrassa i online. (Assertivitat, lideratge, teràpia de parella, gelos, ludopatia, depressió, etc ...)

BLOG

Cercle d'excel·lència personal. Una tècnica de PNL per aconseguir objectius.

Cercle d'excel·lència personal i professional, tècniques de PNL, Sabadell, Terrassa i online. Josep Guasch, coach , psicoterapeuta. Consulta de coaching i psicoteràpia (Parlar en públic, Ansietat, acompanyament i estratègies per aprimar, deixar de fumar, autoestima, addiccions, etc ...)

"La gran revolució de la nostra generació
consisteix a haver descobert que,
canviant les actituds internes de la seva ment,
els éssers humans poden canviar
els aspectes externs de la seva vida”
William James.

Modelar conductes i habilitats, una competència bàsica en PNL

El cercle d'excel·lència personal és una tècnica de PNL orientada a desenvolupar i ancorar habilitats específiques. S'utilitza molt especialment en coaching per accedir a recursos interns que ens facilitin aconseguir objectius.

Sabem que, quan estem instal·lats en estats interns de benestar i possibilitat, les nostres habilitats ens donen suport a aconseguir objectius. Aquests estats interns se sustenten en creences, capacitats, sentiments i experiències de referència. I, molt especialment, com les organitzem al nostre interior.

El cercle d'excel·lència personal és una tècnica de PNL que modela i sistematitza la manera com accedeixen a certes habilitats.

El modelatge és l'ànima de la PNL.

És a dir la capacitat de replicar, en diferents contextos, factors que condueixen a un resultat determinat. Evidentment, ens interessa modelar factors d'èxit. Aquesta és l'orientació del Cercle d'excel·lència personal i professional.

Pots recordar moments de la teva vida en què vas superar dificultats?
O bé moments en què vas aconseguir, amb èxit, certs objectius?

En ambdós casos, quines habilitats i recursos vas posar en joc?

La bona notícia és que aquestes habilitats d'èxit les pots extrapolar a altres situacions. Aquesta és l'essència de la tècnica de PNL el cercle d'excel·lència personal i professional.

Modelar habilitats d'èxit en coaching i PNL

“Si alguna cosa funciona no ho toquis”. Pot ser una visió d'extrema prudència. Ara bé... si alguna cosa funciona... per què no extrapolar-ho a altres situacions, moments, persones…?

El cercle d'excel·lència personal, tècniques de PNL a Sabadell

Els diferents factors interns (recursos) que condueixen a l'èxit

Bé, imaginem que estàs en un procés de coaching en el qual et planteges un objectiu. Per exemple assolir el nivell A2 d' anglès en el termini d' un any. Elabores el teu pla d'acció, comences amb el mateix i... comença a fallar-te la motivació. Per suposat que existeixen tècniques de Pnl específiques per a la motivació. No obstant això, ara treballarem amb el cercle d'excel·lència personal.

Planteja't ara:

En quins moments de la teva vida et vas sentir especialment motivat?
Com et vas sentir? Què vas pensar?…. Veuràs a la secció de la construcció del cercle d'excel·lència personal un inventari una mica més complet.

Com més moments millor. Recomanació: modelar habilitats d' èxit exigeix identificar períodes concrets i específics. Com més, millor. Detallar, lloc, persones, entorn, temps... És a dir instants definits i limitats.

Llavors... ¿no seria fantàstic ancorar aquests recursos per extrapolar-los a voluntat a qualsevol objectiu pendent? Aquesta és la proposta del cercle d'excel·lència personal i professional.

I què passa si no recordo moments d'especial èxit o excel·lència en alguna habilitat?

Per suposat l'ideal és recórrer a moments propis. Són experiències de referència que ens porten a nosaltres mateixos, és per tant, l'ideal. T'animo doncs que insisteixis i exploris una mica més en això. Aprofundeix en records que poden anar des de la teva infantesa fins avui mateix.

I si realment "és" impossible...

Hi ha dues alternatives més.

1.- Persones o personatges que t'inspirin aquesta qualitat que desitges incorporar. Poden ser persones reals conegudes, "mig conegudes", famosos als quals no tens accés. Poden ser també personatges mitològics o de fantasia. L'important és la imatge interna que tu en tinguis, si incorpora aquesta habilitat per al teu èxit.

2.- Imaginar "com si…”. Si bé al final de la tècnica del cercle d'excel·lència personal apliques el "com si" també pots fer-ho ara. Es, doncs, imaginar-te tenint aquesta habilitat i aplicant-la en l'entorn i temps que desitges.

La importància en coaching i PNL del joc intern. El secret de l'èxit

Joc interior i joc exterior, consulta de PNL a Sabadell

Importància de la coherència entre el joc interior i el joc exterior.

Timothy Gallwey a “El joc interior del tennis" va distingir dues habilitats diferents en la pràctica d' aquest esport. Els anomenats joc exterior i el joc interior. El joc exterior té a veure amb el desenvolupament per assolir una meta externa. Superar els obstacles externs. Evidentment té molt a veure amb el pla físic.

Tanmateix el joc interior té a veure amb el desplegament d'habilitats internes. Per exemple concentració, determinació, alerta relaxada, confiança, auto-acceptació i crítica CONSTRUCTIVA, flexibilitat, estabilitat, etc... I, per descomptat, gestionant òptimament l'ansietat, el dubte, manca de confiança, ràbia etc....

Com veuràs el joc intern contempla l'habilitat de gestionar estats interns. Això és de vital importància en el coaching generatiu. Sabem que un estat intern òptim desenvolupa actituds i comportaments més eficaços que un altre auto-limitant.

Així doncs, el cercle d'excel·lència personal és una tècnica de PNL que ajuda a:

Invocar aquests estats interns de recursos.
Ancorar-los per fer-los operatius d' una manera ràpida i en diferents contextos.

Els venedors, un exemple de coaching actualitzant recursos.

Recuperar els recursos interns, consulta de coaching i pnl a Sabadell

Recordar l'alegria per estar alegres.

La venda és una professió difícil. Exigeix molta motivació i habilitats especials. Alguns venedors recorren a una estratègia que bé podria ser de coaching i, fins i tot de PNL.

Tenen una llibreta en la qual anoten les seves vendes més exitoses. És un registre personal en el qual, senzillament, apunten les dades que els serveix per recordar aquests moments d'èxit.

I per què fan això?

Doncs bé, és l'esperit del modelatge en PNL. I també l'essència del cercle d'excel·lència personal. Endevines?. Cada vegada que tenen una visita important o una venda difícil, recorren a la llibreta. Cinc minuts abans li fan una ullada, recorden les vendes que els van funcionar i… passa la màgia!… Però no és exactament màgia. Crec que va ser Wittgenstein qui va dir alguna cosa com:

Podem ser feliços,
recuperant el record de moments en què ho vam ser.

Evidentment, revivint aquests moments com si estiguessin passant aquí i ara. Evocant la percepció sensorial subjectiva amb tots els sentits. I evitant les trampes de la ment (no del cervell) que pot aparèixer com a nostàlgia, frustració etc.

Doncs bé, aquesta és la proposta de la tècnica de PNL, el cercle d'excel·lència personal. Per suposat amb una metodologia optimitzada.

Modelar el cercle d'excel·lència personal. Com és la nostra experiència d'èxit?

Si has llegit alguna cosa de PNL o has seguit els meus articles, sabràs que la PNL va heretar de la teràpia Gestalt l' orientació cap al com. És a dir, com registrem una experiència d'èxit i una altra que no etiquetem com a tal. La importància no està en el contingut (el Què) sinó en la forma, el com.

Cercle d'excel·lència per a l'èxit, consulta a Sabadell

Com saps que tens èxit?

Ho veuràs clar amb un exemple. Imaginem dues persones que van en cotxe i tenen un accident. Les dues surten il·leses però una d'elles queda traumatitzada i és incapaç de tornar a conduir. L' altra, en canvi, l'endemà condueix com si no hagués passat res.

Què ha passat si totes dues van viure la mateixa experiència?

El secret està en com van registrar internament l'experiència. Una d'elles, per exemple, pot tenir un record vívid, en color, amb imatges grans, properes i en moviment, reviscut plenament submergit.

L' altra, però, amb imatges llunyanes, en blanc i negre, desdibuixades etc..... (Pots veure més d'això en el meu article: Submodalitats de PNL i superació personal)

¿Imagines quina de les dues és més probable que sigui la traumatitzada?

És important destacar que aquestes claus que desperten les teves habilitats o les teves pors, són només teves. Per això la PNL no és, només, conjunt de tècniques aplicables en coaching o per aconseguir objectius. És també, una disciplina d'autoconeixement i consciència.

A continuació examinarem el com de les teves experiències d'èxit.

El cercle d'excel·lència personal, els passos un a un

1.- En primer lloc tria una habilitat que vulguis millorar o replicar en un context determinat. Per exemple capacitat de concentració.

Pensa en períodes de la teva vida en què l'has posat en joc. habilitat. Reviu, de moment breument, aquest instant, el que hagis experimentat més plenament.

2.- Visualitza ara un cercle a terra davant teu. Imagina'l amb color, so o qualsevol altra percepció que, espontàniament et recordi aquesta habilitat que vols modelar. Recorda que durant aquest pas, ho veus a certa distància. És el que en PNL es coneix com a posició dissociat.

Des de la posició d'observador podem analitzar.

El cercle que ara visualitzes des de certa distància (dos o tres passos) ha de ser prou gran com perquè hi càpigues en un moment de l'exercici.

Ara observa aquesta experiència en aquest cercle. Veient-te a tu mateix…. Com et veus? Quina és la teva postura/gestos/llenguatge corporal?

Escoltant-te.… Com sents la teva veu?

Des d'aquesta posició només pots veure i sentir el que pot veure i sentir un observador. Pots imaginar què sentiries si fossis un observador, però no el que sentiries sent-hi . Aquesta diferència és subtil però convé tenir-la present. Des d'aquesta posició pots indagar com seria veure't des de fora, és una posició més mental.

Vivint al cercle d'excel·lència personal l'experiència d'èxit.

3.- Un cop fet aquest inventari de la teva percepció com a observador, pren una profunda respiració. Fes un pas (o dos o tres) al capdavant i situa't al centre del cercle. Aprofundeix i expandeix ara a la teva percepció sensorial subjectiva. És molt important tenir clar aquest pas. A PNL, es diu viure una experiència en mode associat. És fonamental per a l'èxit en la pràctica del cercle d'excel·lència personal. Així que ho ampliaré

Ara no et veus com a observador, vius l'experiència en primera persona, submergit en l' experiència de plenitud de recursos. Fes un inventari complet de la teva experiència en temps present. Revivint aquí i ara aquesta experiència d'èxit i plenitud de recursos.

L' inventari de recursos ha d' incloure tots els sentits físics, és a dir:

A/ Vista. Com et veus a tu mateix en temps present? (Imagina tenir un mirall doncs ara, al centre del cercle d'excel·lència personal ho vius en primera persona). Pots veure la cara d'alegria i/o sorpresa de persones properes.

La visió també pot referir-se a imatges internes que puguin aparèixer. Aquest és un món plenament personal. Des de visualitzar-te nedant àgilment, fins a aparèixer una imatge metafòrica. Vaig tenir un client al qual li apareixia la imatge d'un puma saltant àgilment sobre la seva presa.... Així que...

B/ Oïda. Què et diuen les teves amistats, parella, fills, pares, etc ...? Com, per exemple, sonen els teus passos en caminar més lleuger?

Inclou també els diàlegs interns (auditiu intern). Què et dius ara? Quines són les teves frases motivadores i d'auto-felicitació? Com sona ara la teva veu interna – volum, to, timbre....?

La sensació corporal, el corol·lari de l'experiència d'èxit en el cercle d'excel·lència personal

C/ Sensacions corporals. Reviu i explora a la teva postura corporal aquí, en aquest moment d'èxit. Com és la teva respiració? I la teva gestualitat? Com camines o t'incorpores d'una cadira? Com són els patrons de tensió i/o relaxació en el teu cos? Quins sentiments t'envaeix? (És de suposar que d'alegria, confiança etc...). On sents al teu cos aquesta sensació d'èxit? Aquest element de les sensacions corporals és genuí en aquest pas. A l'anterior, quan et visualitzaves des de fora del cercle d'excel·lència personal no. Podia aparèixer, com a molt, la sensació des de la percepció d'un espectador, però no la genuïnament teva. Ara ets el protagonista.

El cercle d'excel·lència personal i professional. Submergir-se plenament en l'experiència per viure plenament.

Submergir-se i gaudir de l'experiència permet reviure l'estat intern associat a ella.

En aquest apartat pots incloure, d' existir, patrons de gust i olfacte, els sabors, olors associades, d' haver-n' hi.

Expandeix i gaudeix tota aquesta vivència explorant el com. Et pot servir d'ajuda el meu anterior article sobre les submodalitats. Explora a cada submodalitat per veure com la pots tornar més viva i gaudir-ne més. Per exemple afegint brillantor, color, moviment, profunditat a les imatges. O un so més envoltant, nítid o veus més suaus. Tens moltes variants contemplades en el quadre de submodalitats per millorar la teva experiència en el teu cercle d'excel·lència personal.

Gaudeix, amplifica i viu intensament aquest moment.

Amb això estàs incorporant els teus patrons cognitius, conductuals, sensacions físiques i emocionals del teu estat de plenitud de recursos. És a dir, el teu estat intern eficaç i d'èxit.

Recorda que un cop plenament associat, la teva atenció ha d'estar focalitzada cap a l' extern i l' intern. Per exemple, imatges externes i representacions internes, veus externes i internes.

Pren nota de tots aquests patrons. Si ho fas amb algun company, demana-li que t'ajudi en aquesta exploració i dicta-li perquè en prengui nota.

Elements addicionals del cercle d'excel·lència personal

En la mesura que coneguis millor els factors associats al teu rendiment òptim, més fàcil et serà accedir-hi. Ara imaginem altres ingredients possibles de l'èxit.

Recordes que al principi, com a observador et suggereixo la possibilitat de contemplar el cercle amb un color, vibració o so. Això és així per incorporar el visual (color), sensació (vibració) i auditiu (so). Per suposat que et suggereixin el recurs o l'habilitat a incorporar.

Si així ho has fet, imagina també el teu cos impregnant-se d'aquest color. Per fora i per dins.

Imagina també el teu cos vibrant amb aquest so, si l'has incorporat.

Sent com el color, la vibració i el so van pujant per tot el teu cos. Recorrent des dels teus peus, panxell, genolls, cuixes, abdomen inferior i superior, tòrax, fins a arribar al cap.

Amplifica aquesta i la resta de sensacions i percepcions. Imagina que les respires més i més profundament. Com si s' incorporessin a totes les teves cèl·lules. I recorda que en fer-ho, una habilitat no és tal habilitat fins que no entra en el múscul. És a dir, fins que no es converteix en conducta. Per això imagina que impregna les cèl·lules, teixits i músculs fins que encarna en acció.

Ancorar el moment d'excel·lència

L'ancoratge d'una experiència d'èxit

Anclar en PNL és associar un estímul sensorial, imatge o paraula a una experiència interna. En aquest cas a una experiència interna de recursos. La forma d'actuar és molt senzilla. Un cop plenament submergit a la teva experiència sensorial d'èxit:

Imagina una imatge, color, persona, etc.... que t'ho recordi (àncora visual)
Una o, com a molt, tres paraules (àncora auditiva)
Un gest o posició corporal (ancla kinestèsica)

Aquestes àncores et poden servir per accedir d'una manera directa al recurs en el teu dia a dia. D'aquesta manera la pràctica de coaching i/o PNL es fa operativa d'una manera més ràpida i pràctica.

A continuació surt del cercle i repeteix els passos 2 i 3. Pots repetir-ho les vegades que necessitis fins a tenir la certesa de poder accedir d'una manera ràpida i directa. No obstant això no t'obsessions amb la perfecció.

Extrapolant el cercle d'excel·lència personal a situacions concretes.

4.- Ara fora del cercle, Identifica algunes de les situacions en què volguessis tenir aquest estat, però veient l'experiència com des de fora, sense submergir-t'hi.

Tan aviat com hagis detectat el nou context, introdueix-te al cercle. Submergeix-te ara en l'experiència i observa les variacions en el teu estat intern. Reviu la situació nova amb les sensacions incorporades en el cercle d'excel·lència personal. Per reforçar, activa les tres àncores. Hauries de reviure aquesta situació en plenitud de recursos.

Surt fora del cercle i observa si l'estat de plenitud de recursos continua operatiu. Reforça si cal tornant a introduir-te en el cercle.

Concloent

Pots utilitzar aquesta tècnica de PNL en multitud d'ocasions. Si necessites confiança per fer una presentació. O determinació per deixar de fumar. Potser per motivar-te per apuntar-te a un gimnàs (i sí, anar regularment, 😆 ).

Recorda que pots invocar el cercle d'excel·lència personal activant les tres àncores. Però, això sí, abans hauràs de fer la pràctica.

Fins el proper article rep una cordial salutació,

www.josepguasch.com

Anteriors articles relacionats: Com viure una emoció amb equanimitat; Submodalitats de PNL i superació personal; El principi d'intenció positiva en PNL; Despertar consciència i PNL; Acceptació i responsabilitat; El perdó i les posicions perceptives; Posicions perceptives i empatia; Consulta de PNL Online i presencial a Sabadell

Següent article relacionat: Meditació del somriure interior

Vols posar en pràctica el cercle d'excel·lència personal?

T'agradaria conèixer més tècniques de PNL per a l'èxit en els teus objectius?
Demana'm informació gratuïta i sense compromís!
Consulta de PNL, presencial i Online

El cercle d'excel·lència personal i professional, tècniques de PNL a Sabadell, Terrassa i online. Josep Guasch, coach , psicoterapeuta. Consulta de psicoteràpia i coaching (Ansietat, acompanyament i estratègies per aprimar, deixar de fumar, autoestima, addiccions, etc ...)

BLOG

Hipnosi per parlar en públic, com superar la glosofòbia

Hipnosi per parlar en públic, superar la glosofòbia, Sabadell, Terrassa i online. Josep Guasch, psicoterapeuta, coach , consulta de coaching i psicoteràpia (PNL, Hipnosi, Teràpia Gestalt, Anàlisi Transaccional, Nen interior, coaching per a fatiga pandèmica)

Hipnosi per parlar en públic, consulta a Sabadell i online

La por a parlar en públic és una cosa molt habitual.

Superar la glosofòbia és possible. Per glosofòbia entenem la por a parlar en públic. Etimològicament del grec "glosso" (llengua) i "fobos" (por).

El temor a exposar-se davant d'una audiència més o menys nombrosa és una cosa habitual. No sempre és senyal que "alguna cosa no funcioni" bé. D'altra banda és cert que pot dificultar les nostres relacions i/o desenvolupament professional.

La hipnosi per parlar en públic és una eina terapèutica de primer ordre. Jo, sovint, la utilitzo en combinació amb tècniques de PNL, amb resultats espectaculars.

Superar la glosofòbia passa per entendre l'origen d'aquesta por a parlar en públic. Els més habituals són la por a quedar-nos en blanc, a fer-ho malament, o al fracàs.

En qualsevol cas, superar la glosofòbia pot precisar una intervenció basada tant en psicoteràpia com en coaching. Sempre depenent de l'origen i intensitat de la por a parlar en públic.

De vegades, uns quants trucs reforçats mitjançant una intervenció d'hipnosi per parlar en públic seran suficients.

Altres vegades, serà necessari un treball basat en psicoteràpia. Especialment si hi ha dificultats associades a una baixa autoestima.

És per això que la teràpia per abordar la por a parlar en públic és, necessàriament, personalitzada. Fins i tot, en ocasions, susceptible de ser abordada amb un altre objectiu per atendre les causes desencadenants. Això és d'especial rellevància quan hi ha ferides emocionals amb origen en la infància. En aquests casos, la hipnosi per parlar en públic és complementada amb la teràpia del nen interior.

Superar la glosofòbia, algunes idees bàsiques.

Evidentment, abans parlar en públic convé repassar bé el tema a tractar. Fer un esquema general, un quadre sinòptic. No obstant això, pretendre aprendre les paraules al peu de la lletra és la millor estratègia per.... Quedar-te en blanc. Si vols pots practicar un parell de vegades per agafar agilitat amb notes, petites cartolines amb títols etc.... Però no pretenguis aprendre't les paraules de memòria.

Un altre element important a destacar. Existeixen components subjectius a l' (eventual) fracàs impossibles de controlar. Aquest és el que té a veure amb el que no depèn de nosaltres. Per exemple si el públic està d'acord o no amb la nostra exposició. Si, pel tema del qual es tracta, s'avorreixen etc.... És bo ocupar-se del que és responsabilitat nostra, estudiar el tema, claredat d' exposició, suport visual etc.... Però no preocupar-nos per allò que no està a la nostra mà.

No obstant això, és bo tenir present quin tipus de públic és el que tindrem davant. Tant per ajustar la profunditat o dificultat del contingut com la manera d' expressar-ho.

Altres vegades la por al fracàs té a veure amb un excessiu perfeccionisme. Aquest fa que prestem una atenció selectiva a qualsevol possible error que cometem (paraula mal expressada, concepte oblidat etc....). L'audiència no percep aquests errors ja que, en realitat, no saben què anem a dir.

El guió d'una sessió d'hipnosi per parlar en públic té en compte aquests elements en un script personalitzat.

Superar la glosofòbia. I si els altres es donen compte?

Una de les pors més esteses és la que "els altres s'adonen que estic nerviós”. Llevat de casos extrems ningú s'adona dels nervis d'un orador. Probablement una mica si hi ha tremolor de mans, suor o ruborització en el rostre. No obstant això, la distància que sovint ens separa de l'audiència fa imperceptible aquests detalls.

Com superar la glosofòbia, online i a Sabadell

Dirigint l'atenció cap a fora podem “sacsejar-nos” la por a parlar en públic.

El veritable problema per superar la glosofòbia és on col·loquem el focus d'atenció. Si focalitzem l'atenció en nosaltres, percebrem amb més intensitat els lleus símptomes de nerviosisme amb la qual cosa augmentaran.

Si dirigim la nostra mirada alerta al públic observaràs com l'ansietat disminueix. Tria per a això unes quantes persones que et semblin més pròximes si ho necessites així. En general a un participant li agrada que el presentador li miri i dirigeixi les seves paraules. Amb això aconseguiràs un benefici secundari.

Alguns formadors fins i tot recomanen reconèixer, obertament, davant del públic que estàs nerviós/a. En general, en fer-ho, disminueixen els nervis. Fins i tot el públic agraeix aquesta sinceritat per part de qui exposa.

Hipnosi per parlar en públic, relacionar-nos amistosament amb la por.

La hipnosi per parlar en públic ens ajuda a fer operatiu el que "ja sabem. Proveeix eines que, posades en pràctica, pas a pas, refermen aquest coneixement. I també ens ajuda a acceptar el que rebutgem.

En primer lloc, per superar la glosofòbia, és necessari aprendre a relacionar-nos amb la por d'una manera diferent. La ansietat (subproducte de la por) és una resposta del nostre cervell límbic quan interpreta que existeix una amenaça. En tractar-se d'una zona més primitiva del nostre cervell és difícil superar-la amb "bones raons". Tanmateix sí que podem aprofitar el tipus d'actitud i energia que desperta en nosaltres, el estat d' alerta.

Amb la hipnosi per parlar en públic comencem prenent contacte, en un trànsit lleu, amb els senyals del cos. Tret de casos molt lleus de por escènica (que no solen anar a una consulta) no aconsello començar, directament, amb les anomenades suggestions positives.

No és la millor idea intentar "manipular" el nostre estat emocional contrarestant amb suposades idees positives. Tot i que ben intencionada, aquesta estratègia no funciona per superar la glosofòbia en el moment que hem d'exposar.

L'ideal és acceptar els nervis i deixar que se'n vagin anant per ells mateixos. Sí que és bona idea respirar una mica més profundament, centrar-nos i des d'aquí relacionar-nos cordialment amb la nostra por. Amb la seva intenció positiva (de seguida veiem això). I des d'aquesta respiració profunda, parar atenció a parlar a poc a poc. Això és una cosa que es pot assajar prèviament.

El centrament un exercici de sensibilització a la hipnosi per parlar en públic.

Si vols aprendre un exercici de centrament pots escoltar l'àudio en el meu article: Centrament i relaxació…. També és un primer pas per sensibilitzar-te a la hipnosi per parlar en públic. I, per descomptat, relacionar-te d'una manera més amable amb la por.

La por a parlar en públic es disfressa de nerviosisme i, en el fons, amaga una intenció positiva. Apartar o preparar el cos per a alguna cosa que interpreta el cervell com un perill. És una manera de protegir-nos. En aquest sentit, la hipnosi, proveeix un mecanisme de col·laboració amb les parts més creatives de l'inconscient. Això és així, especialment en les últimes evolucions de la mateixa, l'anomenat trànsit generatiu o també hipnosi ericksoniana.

Aconseguida aquesta col·laboració, queda obert el camí per a una reeducació emocional que, de vegades, ocorre espontàniament. Altres vegades, podem estimular-la mitjançant la suggestió. Però és important, perquè aquesta tingui efecte, comptar amb la col·laboració de l'inconscient. Sense això últim com a requisit la suggestió sol servir de poc. Això és una cosa que observo en clients que diuen haver provat altres estratègies que han funcionat a mitges. És a dir, han de continuar esforçant-se per sentir-se còmodes.

La por a parlar en públic i la teràpia del nen interior.

Com superar la por a parlar en públic online i presencial a Sabadell

La por a parlar en públic pot tenir a veure amb experiències primerenques.

El paper de la hipnosi per parlar en públic i superar la glosofòbia, pot ser determinant. En primer lloc, amb la hipnosi explorem si hi ha alguna experiència que genera aquesta por a l'exposició. Aquestes experiències, generalment, romanen oblidades o, senzillament, no es relacionen conscientment amb l' actual bloqueig.

Per suposat en casos de llarg recorregut el procés no és curt. Moltes vegades té a veure amb experiències primerenques. En aquest sentit, el treball amb el nen interior s' imposa com a necessari. De totes maneres, els passos a donar estan clars. Normalment recomano tasques per fer a casa i, d'aquesta manera, escurçar els períodes. Amb perseverança es pot aconseguir parlar amb tranquil·litat i entusiasme en públic. Evidentment, sempre que sigui una cosa que estigui alineada amb el que vols.

A vegades, no obstant això, succeeix que, senzillament "som així" des de petits. Parlem doncs d'una predisposició que generalment va acompanyada d'una cosa important. Un mecanisme inconscient de protecció per part de l'inconscient personal. Diguem que és un rastre de les antigues "estratègies de supervivència" d'home primitiu només que "actualitzades". No oblidem que la por compleix una funció de protecció i és, alhora, una emoció bàsica.

Com que es tracta d'un temor irracional amb un fort component somàtic, la sensibilització als senyals del cos forma part d'una cosa bàsica en el procés. A això van dirigides, especialment la/es primera/es sessions.

Hipnosi per parlar en públic, el que aprens en superar la glosofòbia.

Hipnosi per parlar en públic online i a Sabadell

L'inconscient creatiu ens pot facilitar el que ens cal.

A més, durant el procés aprens altres estratègies importants, no només per vèncer la por a parlar en públic. Així, per exemple, el control de l' estrès i l' ansietat. L' habilitat de centrar-te i relaxar-te en entorns quotidians. No menys important és aprendre a connectar amb les sensacions corporals. Aquest component és vital en les estratègies d'intel·ligència emocional. També la capacitat de gestionar la direcció de l' atenció, cap a dins o cap a fora. Aquesta habilitat proveeix d' informació i feed-back intern i extern molt valuosa no solament a l' hora de fer presentacions.

Fins el proper article, rep una cordial salutació,

www.josepguasch.com

Vols millorar la teva qualitat de vida i benestar?
Parlar en públic amb confiança i seguretat?
Vols fer-ho comptant amb la col·laboració del teu subconscient?
Demana ara informació gratuïtament i sense compromís!
Clic per a visites presencials i també online!

Anteriors articles relacionats: Hipnosi, un pont a l'inconscient creatiu; Què és la hipnosi?; Àudios de hipnosi personalitzats

Et convido a participar al meu blog ampliant idees. Per exemple, aportant suggeriments o compartint els teus dubtes a l'apartat al peu del mateix.

Ah!!, i si t'ha agradat i et ve de gust, et convido a compartir l'article. També comentar i / o puntuar amb les estrelles en el resum que trobaràs més avall.

Estàs interessat en un programa personalitzat de coaching i/o psicoteràpia? Contacta amb mi sense compromís!:

– Telèfon: 615.56.45.37 – Mail: jspguasch@gmail.com – Web: Formulari de contacte

Si vols, pots rebre còmodament la meva News Letter amb tots els articles del bloc. També, activitats, promocions i informació interessant i pràctica: – Sí vull rebre la News Letter

Si coneixes algú que pogués estar interessat, en aquesta informació, no dubtis a compartir-la

Hipnosi per parlar en públic, superar la glosofòbia, Sabadell i Terrassa. Josep Guasch, coach , psicoterapeuta, consulta de coaching i psicoteràpia (Assertivitat, lideratge, teràpia de parella, gelos, ludopatia, depressió, coaching per a fatiga pandèmica).

BLOG

Es pot deixar de fumar online, tractament del tabaquisme

Es pot deixar de fumar Online. Josep Guasch, psicoterapeuta, coach , consulta de coaching i psicoteràpia (PNL, Hipnosi, Teràpia Gestalt, Anàlisi Transaccional, Nen interior) a Sabadell i Terrassa. Tractament del tabaquisme online.

Deixar de fumar definitivament online és possible

Vols deixar de fumar i ho has provat diverses vegades?
Creus que necessites ajuda per superar el tabaquisme però no tens temps?
Vols alliberar-te de l' addicció mitjançant un programa fiable i posat a prova?

Saps que hi ha un tractament del tabaquisme online?
Sí, és possible, es pot deixar de fumar online

Jo vaig abandonar els cigarrets fa ja 29 anys. Just quan vaig començar a estudiar psicoteràpia. Vaig anar aplicant, a poc a poc, el que anava aprenent i em va funcionar!

Ara em sento completament satisfet d'haver-ho aconseguit i vull compartir la meva experiència personal i professional. He acompanyat i segueixo fent-ho en la meva consulta presencial de psicoteràpia i coaching a persones que ho volen deixar. També segueixo ajudant a altres persones a superar altres addiccions. Però ara, les noves tecnologies ens obren una nova possibilitat. La teràpia online.

Tens la possibilitat d'accedir al mètode personalitzat Es pot deixar de fumar en línia.

Pots fer-ho mitjançant el tractament del tabaquisme online.

Deixar de fumar des de la comoditat de casa teva

És possible deixar de fumar des de casa, mitjançant la tecnologia online

Des de qualsevol lloc de món de parla hispana.

Mitjançant un programa adaptat a les teves necessitats, personalitat i disponibilitat de temps.

Durant les primeres visites no cal deixar el tabac. Aprendràs una sèrie d'habilitats que t'ajudaran per, quan arribi el moment, alliberar-te definitivament. I és precisament d'això del que va aquest procés, d'alliberar-se definitivament. És el que fa que et sentis satisfet i feliç al poc temps de deixar-ho.

El mètode Es pot deixar de fumar online és, alhora que un programa estructurat, un procés personalitzat. Segueix unes pautes i temps marcats però flexibles.

No és important si ja ho has provat i has fracassat. Com si ho has intentat moltes vegades i no va funcionar. Per descomptat millor si és la primera vegada que ho decideixes. El tractament del tabaquisme online propicia el contacte amb aquesta part teva que sembla sabotejar-te.

Sabies que aquest (diguem-ne) fumador intern és com un nen petit desorientat?. Sí, hi ha persones que es sorprenen d'aquest descobriment. Qualsevol addicció (i el tabaquisme és una de les més importants) amaga al seu interior un propòsit positiu. Només que s'equivoca en les formes. És com un nen petit que es farta de llaminadures perquè li agraden ... Sense saber que el preu que pagarà serà una indigestió.

'Amb el mètode es pot deixar de fumar en línia tu tries el moment d'abandonar el tabac!!

No hi ha res pitjor que sentir-se obligat a abandonar una cosa que no es vol deixar. "Una part meva vol, però un altre.... "et sona ? En realitat, fins que una persona no està preparada no deixa una addicció. Aquesta és la realitat.

El tractament del tabaquisme online fa que desitgis deixar de fumar d'una manera natural. I aquest moment arriba sense sentir-te pressionat. Només demano una cosa, fer els exercicis cada dia. Només et demanaran mitja hora diària, no més.

Saps el guany que et suposarà en el futur aquesta mitja hora diària?

Fixa't en aquestes afirmacions

Em resulta cansat caminar i pujar escales. Camino amb vitalitat i pujo escales àgilment.

Tinc un gust amarg a la boca. Tinc un gust fresc i natural en la meva boca.

La meva pell és gris i somorta. La meva pell brilla saludablement.

Estic tossint des que em llevo. Respiro amb profunditat i llibertat.

No assaboreixo bé el que menjo. M'adono de la textura, l'olor i sabor del menjar.

La meva esperança de vida minva amb cada cigar. La meva vitalitat augmenta en deixar de fumar.

Es pot deixar de fumar online, tractament del tabaquisme online

Inconvenients de seguir enganxat, avantatges d'alliberar-te.

Compara les descripcions ... T'estan entrant ganes de deixar de fumar? Evidentment, és un exercici preliminar, va bastant més enllà. El que vull indicar-te és que quan aconseguim desitjar deixar de fumar, és fàcil i ràpid. Llavors el sentiment d'alleujament i alliberament apareix d'una manera natural. És molt diferent a fer-ho lluitant a cada moment amb aquesta altra part que segueix desitjant fumar.

T'agradaria viure la resta de la teva vida encantat d'haver pres aquesta decisió en comptes de tens i a la defensiva?

El tractament del tabaquisme online inclou una sessió d'hipnosi i molt més ...

Una vegada que ho hagis decidit, i amb tot l'après, mitjançant una sessió de hipnosi online rebràs l'impuls necessari per abandonar definitivament el tabac.

Sí, és possible realitzar sessions d'hipnosi en línia!! Evidentment, sempre que hi hagi el teu consentiment. A més aquesta sessió d'hipnosi és completament personalitzada, no es tracta d'una sessió estàndard, la mateixa per a tots. És per aquesta raó, també, que mantenim les sessions prèvies. A la hipnosi personalitzada apareixeran els elements que, en funció de la teva personalitat i biografia com fumador, més puguin influenciar-te positivament.

Avantatges de la teràpia online. Et queda un registre de tot el procés

Una gran col·lecció de recursos per allibertar-te definitivament del tabac.

Un dels avantatges d'aquesta metodologia és que permet gravar totes les sessions, incloent la de hipnosi. De tal manera que tindràs un enregistrament, al teu ordinador, de totes les converses que tinguem. Això té molts avantatges, per exemple:

Et permet repassar el conversat en la sessió quan vulguis.
Tindràs un registre audiovisual de tots els exercicis que fem, i els tindràs amb tu per sempre.
Tindràs aquest mateix registre de la sessió d'hipnosi. Això és important bàsicament per dos motius:
Algunes persones es queden adormides durant la hipnosi i encara que l'efecte és el mateix, no queden molt segures. D'aquesta manera podràs tornar a escoltar-la a casa teva, tranquil·lament, les vegades que vulguis.
Fins i tot, en alguns casos, pot existir certa suspicàcia sobre el que ha passat durant la hipnosi
Si t'interessa reforçar la teva motivació i confiança. La tens perquè l'escoltis les vegades que et calgui.

Aquestes són alguns dels avantatges del mètode es pot deixar de fumar online. Però hi ha més

Què aprens durant el procés de alliberar-te de l'addicció a fumar

Una vegada un client, rehabilitat d'alcoholisme, em va dir que se sentia afortunat de la seva malaltia. Aquesta afirmació, encara que sorprenent a el principi, se sostenia sobre una gran veritat. El que va aprendre sobre ell mateix en el procés de la seva rehabilitació. I és que superar una addicció no és una cosa que s'aconsegueixi "només" amb força de voluntat. Requereix introspecció i estratègia. Conèixer les pròpies debilitats i les fortaleses. Ens ajuda a conèixer les possibles palanques de la nostra motivació.

Tu tries quan deixar enrere el tabaquisme

Saber quins valors propis ens poden ajudar a crear les nostres estratègies de motivació interna. Quins beneficis secundaris donaran suport a la nostra motivació externa.

Podem aprendre també sobre l'origen de la nostra addicció. Qualsevol addicció sorgeix com un alleujament a un dolor intern, o acaba ocupant aquest lloc. Per exemple fumar per alleujar l'estrès, reflexionar, trobar inspiració, etc. Un vegada, un client va confessar ser incapaç de deixar el cigarret de les 11 de la nit. Era el seu moment de descans, el seu alleujament.

Superar una addicció és, a més d'una teràpia, un camí d' autoconeixement i superació personal.

Aprendre a trobar el benefici secundari del tabac ens acosta a les nostres mancances internes. És doncs una manera d'autoconeixement. La bona notícia és que aquestes necessitats no satisfetes poden trobar altres maneres de ser cobertes. D'aquesta manera no tractem simplement el símptoma (fumar) sinó també la causa primera que el produeix.

Aprenentatges específics en el programa “es pot deixar de fumar online”

– Aprens a relaxar-te i gestionar el teu estrès i ansietat. I pots aplicar aquestes tècniques en altres situacions com parlar en públic, la teva professió, relacions… Hi ha en el meu blog un article que, juntament amb altres tracta aquest tema. Si t'interessa pots llegir-lo així com escoltar l'àudio annex: Relaxació i centrament. Per què en psicoteràpia i coaching?

– A identificar i gestionar les teves imatges i diàleg interns. Totes les estratègies internes que dirigeixen la nostra actitud i conducta tenen a veure amb això. Si t'interessa aprofundir una mica més en això et recomano que llegeixis l'article: Les submodalitats de la PNL i la superació personal:

– Reconèixer els valors que dirigeixen la teva vida. Els valors són la font principal de motivació interna.

– En conseqüència aprofundeixes en el teu autoconeixement.

– Una especial tècnica de motivació basada en la Programació Neurolingüística.

– Connectar amb el teu subconscient creatiu per aconseguir la seva col·laboració. Tot això de la mà de la més moderna modalitat en el terreny del coaching. El Coaching Generatiu.

– Aprendre a fer les paus amb tu mateix, tot i que no entenguis el motiu d'algunes conductes autodestructives. Una mica d'això ja ho he avançat a l'article, i pots trobar més llegint aquest altre article del meu blog: El principi d'intenció positiva en PNL i les necessitats humanes

I el més important, totes aquestes habilitats no només formen part d'un tractament del tabaquisme online. .Són eines de creixement personal que pots aplicar a altres aspectes de la teva vida!

A més, rebràs suport amb àudios i text.

L'autoconeixement és necessari per alliberar-se d'una addicció online

Conèixer les parts que ens mantenen enganxats a l'addicció és una manera d'autoconeixement.

Com és el procés per superar l'addicció

El procés es pot deixar de fumar online es realitza a través de la plataforma Skype. Cada sessió és d'una hora de durada amb suport afegit (àudio i/o text segons el tema que tractem).

Acordem la manera de pagament després de la primera sessió. Pots abonar els honoraris per bizum, transferència o PayPal.

Les fases per de el procés es pot deixar de fumar online

Etapa prèvia.

Durant aquest període segueixes fumant amb normalitat.

Treballem amb els motius que et van induir a fumar i els que encara et mantenen en l'addicció.
Aprens a gestionar les teves imatges i diàleg intern relacionats amb l'hàbit de fumar.
Adquireixes competències per gestionar l' estrès i ansietat
Aprendràs una exclusiva tècnica de motivació i sabràs per què funciona
Aprens a connectar amb la teva saviesa interna així com amb experiències de referència que donin suport a la teva voluntat.
Connectaràs d'una manera natural amb les ganes de deixar de fumar. D'una manera natural, establint un nexe amb les raons de la teva ment i les del teu cor. O el que és el mateix, el teu conscient i el teu subconscient.
Trobes sortides creatives perquè es manifesti d'una manera més saludable el que et va portar a fumar o et manté encara en l'addicció.

Aquesta etapa finalitza quan et sentis ja preparat per dir adéu al tabaquisme. Llavors procedim a la sessió d'hipnosi per deixar de fumar online.

Com ja t'he dit, queda gravada perquè la tinguis i la repassis si ho consideres oportú. I, repeteixo també, és completament personalitzada.

Tenir clar que has triat una vida saludable

Deixant de fumar

Durant aquesta etapa, si ho desitges, podem seguir veient-nos. També hi ha qui prefereix deixar-ho aquí. Per descomptat no és obligat continuar (bo, res en el procés és obligat).
Si ho desitjes t'acompanyaré i reforçaré la teva motivació per enfrontar el millor possible la síndrome d'abstinència. Si has fet bé la feina serà fàcil, però convé tenir cura ja que el perill és l'excés de confiança.

Reforçant el que s'ha après i enfocant-nos cap a la salut

Aquesta ja és l'última etapa del procés. Ens orientem a la salut. Reforcem el que has après i, si escau, treballem amb algun tema que hagi sortit en les anteriors fases.

Durant cada etapa rebràs material addicional per reforçar el teu procés.

Alliberar-te de l'addicció et permet començar una vida saludable i alegre.

De quantes sessions consta el mètode es pot deixar de fumar en línia?

El procés, com he indicat anteriorment, és completament personalitzat. No és un protocol estàndard sinó que s'ajusta a les teves necessitats i biografia com fumador.

La mitjana de sessions està entre cinc i sis però, insisteixo que depèn de cada persona.

El tractament del tabaquisme online és completament personalitzat.

D'altra banda, hi ha la possibilitat (que recomano però completament lliure) de seguir amb unes quantes sessions de seguiment perquè et sentis acompanyat durant els dies després de deixar el tabac.

Pensa en la teva salut, en tot el que pots fer a partir d'ara. Adona't com la teva autoestima millora veient que ets capaç de superar el hàbit. Dóna la benvinguda a una nova sensació de llibertat i creixement personal. I com de diferent et miren els teus éssers estimats i ... també, en tots els diners que pots estalviar des de ja. Has pensat en què ho vas a invertiràs?

Lliure de l'addicció definitivament pots conduir la teva vida a on vulguis

Si tens dubtes, posa't en contacte amb mi sense compromís a través d'aquest enllaç: Josep Guasch, coaching i psicoteràpia – Contacte

I si tens pressa, mitjançant telèfon o WhatsApp 615.56.45.37

Pots veure un dels meus articles en la meva web en el següent enllaç: Deixar de fumar amb hipnosi i PNL. Tractament per al tabaquisme

Rep una cordial salutació,

Vols sentir-te lliure definitivament?
Vols fer-ho d'una manera segura, amb poca "filosofia" i eines pràctiques?
Es pot deixar de fumar online!
Demana ara informació, gratuïtament i sense compromís
¡Visites ONLINE i presencials!

Teràpies per al tabaquisme per internet

www.josepguasch.com

Següent article relacionat: Tips per deixar de fumar. Consells per superar el tabaquisme

Et convido a participar al meu blog ampliant idees. Per exemple, aportant suggeriments o compartint els teus dubtes a l'apartat al peu del mateix.

Ah!!, i si t'ha agradat i et ve de gust, et convido a compartir l'article. També comentar i / o puntuar amb les estrelles en el resum que trobaràs més avall.

Estàs interessat en un programa personalitzat de coaching i/o psicoteràpia? Contacta amb mi sense compromís!: – Telèfon: 615.56.45.37 – Mail: jspguasch@gmail.com – Web: Formulari de contacte

Si vols, pots rebre còmodament la meva News Letter amb tots els articles del bloc. També, activitats, promocions i informació interessant i pràctica: – Sí vull rebre la News Letter

Si coneixes algú que pogués estar interessat, en aquesta informació, no dubtis a compartir-la.

Es pot deixar de fumar online. Josep Guasch, coach , psicoterapeuta, consulta de coaching i psicoteràpia (Assertivitat, lideratge, teràpia de parella, gelos, ludopatia, depressió, etc ...) a Sabadell i Terrassa. Tractament del tabaquisme online

BLOG

El sentit del corona virus i l'arribada de la primavera

El sentit del corona virus i l'arribada de la primavera. Josep Guasch, psicoterapeuta, coach , consulta de coaching i psicoteràpia a Sabadell, Terrassa i online. (PNL, Hipnosi, Teràpia Gestalt, Anàlisi Transaccional, Nen interior).

El sentit del corona virus, consulta de coaching a Sabadell

El sentit no està tant en la meta com en el camí.

Té sentit aquesta pandèmia del corona virus?
Ens porta alguna lliçó amb l'arribada de la primavera?

Atorgar un sentit a la nostra vida és una elecció purament humana. Per exemple, podem triar viure en harmonia amb la Natura ... o no fer-ho. I, per poca consciència que tinguem, podem adonar-nos del preu a pagar per la desconnexió amb el nostre medi ambient.

D'altra banda, la crisi del COVID-19 ha disparat la incidència de conegudes dolències. Alguns exemples: Ansietat, Estrès, Depressió, dols traumàtics per comiats no consumats, i en general un ambient de trauma.

Per això sé que la pregunta si té sentit aquesta pandèmia del corona virus o, fins i tot, si porta alguna lliçó amb l'arribada de la primavera pot semblar absurda ... a primer cop d'ull. No obstant això, quan penso en això del significat de vida, o fins i tot de "el que ens passa", ve a la meva memòria Viktor E. Frankl.

La recerca de sentit en el coronavirus, font de resiliència

Frankl va ser un psiquiatre i neuròleg austríac. Però el més

L'arribada de la primavera, construir des de l'adversitat, coaching a Sabadell

Sentit de vida i resiliència

important, supervivent de l'holocaust nazi. La seva obra "L'home a la recerca de sentit" és el corol·lari de la seva filosofia i modalitat terapèutica, la logoteràpia. També un exemple de resiliència.

Sovint les seves frases i reflexions em serveixen com una forma de mantenir el meu nord. I això ho dic tant a títol personal en frases com:

D'alguna manera, el sofriment deixa d'estar patint
en el moment en que troba un significat.

I aquí és interessant aquesta disgregació implícita de la paraula patiment. Per a mi, una cosa és experimentar un dolor o incomoditat, una altra cosa patir. El patir, per a mi i molts altres, implica el recordar que ho estic passant malament. Aquesta és la trampa del "patiment". I per sortir d'aquest parany res millor que trobar un significat, aprenentatge o lliçó de vida.

Però també, com a psicoterapeuta i coach, m'ajuda a veure la voluntat de superació en els meus consultants quan diu:

Diria que els nostres pacients mai es desesperen realment pel sofriment en si mateix!
En canvi, la seva desesperació sorgeix en cada instància d'un dubte,
pel que fa a si el sofriment és significatiu.
L'home està llest i disposat a suportar qualsevol sofriment
tan aviat com pugui veure un significat en ell.

Portem ja un parell de setmanes amb mesures dràstiques i ara s'han intensificat. Més o menys ja sabem què fer i què no però ... Queden, almenys, dues setmanes més, després de les dues primeres. Ja no és la “novetat” tot i que vagi acompanyada de por. I sabem que la por és l'avantsala de l'ansietat.

Ara comença el llarg recorregut. I és precisament ara quan poden aparèixer les nostres ferides més profundes. Pors, impaciències… Com suportar-ho al llarg del temps?.

És ara quan, crec, més rellevància pren el pensament de Viktor E. Frankl. Com diu el títol de la seva obra més significativa “L'home a la recerca de sentit“. Els ensenyaments de la logoteràpia, de la recerca de sentit, és molt més evident en períodes de dificultat. I és ara, en aquesta crisi del Covid-19, en plena arribada de la primavera, quan podem llegir-lo en clau d'oportunitat.

La crisi del Covid-19 i la revolució interna

I, per descomptat, això no implica resignació ni, probablement, obeir mansament. Significa, precisament, una oportunitat d'aprenentatge. durant la qual, fins i tot, puguem qüestionar activament el maneig de la informació i mesures adoptades pel govern.

Però cura amb les rebel·lianes sense causes (o amb causes no justificades). No es tracta de qüestionar per qüestionar com sembla que estan fent alguns grups. Tampoc de fer-ho per raons polítiques. Es tracta d'un qüestionament que ha de néixer de les nostres conviccions més profundes.

Aquesta és la clau. Fins i tot si decidim assentir, que ho sigui des de les conviccions més profundes. Jo crec que tota revolució externa ha d'anar precedida d'una revolució interna, i això exigeix coherència i valor.

La crisi del Covid-19 ens afecta tod@s. I en això hem de posar el millor de nosaltres.

L'arribada del corona virus té algun sentit?

L'arribada de la primavera, consulta de psicoteràpia i coaching transpersonal a Sabadell

Sembla que la interrupció de l'activitat humana revitalitza el planeta.

Com trobar sentit en el dolor és una cosa molt personal. No obstant això, aprofitant aquesta crisi amb l'arribada de la primavera (un nou començament) vaig a llançar alguna idea. Almenys compartir, que ja en alguna cosa ajuda.

Què està passant amb la natura en aquesta difícil arribada de la primavera?

L'altre dia vaig llegir aquest article: Capa de ozono se recupera y redirige vientos a todo el mundo

L'article comença amb les següents paraules: "La capa de ozono se está recuperando del daño que la contaminación y el sobrecalentamiento del planeta provocaba. Y ahora esparce sus vientos alrededor del mundo. "

A la llum d'aquesta notícia podem tornar a la pregunta: L'arribada del corona virus té algun sentit?. Els "vientos que se redirigen a todo el mundo" amb l'arribada de la primavera, ens diuen alguna cosa?

Evidentment, és una pregunta a la qual cadascú trobarà la seva resposta. No obstant això són òbvies les conseqüències d'haver detingut, només dues setmanes, la nostra frenètica activitat. L'ecologia de la terra ho agraeix. I no crec que sigui una cosa banal.

Un altre curiós efecte secundari que acompanya aquesta pandèmia

Una italiana, usuària de Twitter, ha compartit unes imatges de l'aigua dels canals de Venècia. En el seu comentari deixa escrit:

"Un efecte inesperat de la pandèmia – l'aigua que flueix pels canals de Venècia està neta per primera vegada en molt de temps. Els peixos són visibles, els cignes han tornat "

Pots veure l'article que comenta aquesta notícia: El agua de los canales de Venecia por el corona virus, transparente y con peces.

El sentit del corona virus i els valors

Conèixer els nostres valors, coaching a Sabadell

Conèixer i posar en pràctica els nostres valors, atorga sentit a la vida.

En mode semblant algunes persones famoses semblen trobar sentit a l'epidèmia del corona virus. Així, la que va ser capitana de la selecció espanyola de natació sincronitzada, Ona Carbonell, declara en una entrevista a el diari Sport:

"Tots hem de reflexionar sobre el que està passant i treure alguna cosa d'aquesta situació. Encara que estigui sent difícil per a tothom hem de veure que hem de canviar coses com a societat. Ser més sostenibles, pensar menys en nosaltres, ser més solidaris i pensar en global deixant els egos. I sobretot gaudir del que tenim, de les coses bàsiques. D'una abraçada, una mirada, un somriure, un gest ... el dia a dia tan frenètic que portem ens fa menys autèntics i això ens està ensenyant una mica a tots. "

També he llegit sobre la "feresa democràtica" del corona virus. Així, altres pandèmies (sida, ebola, o fins i tot la crisi del 2008) no aixecaven la mateixa solidaritat que aquesta actual. Aquestes últimes afectaven a col·lectius desfavorits o fins i tot marginals.

Però aquesta pandèmia del corona virus sembla tenir algun sentit quan, de cop i volta, tots ens tornem solidaris. La resposta, òbvia, per primera vegada un virus sembla ser anàrquicament democràtic. Pot afectar els poderosos i els no tant, rics i pobres, blancs i negres, hetero i no “normosexuals”. .Bon senyal! 😆

L'arribada de la primavera, el nou i el sentit del transpersonal.

El sentit del corona virus i la sanació d'planeta

¿Porta el coronavirus una possibilitat de sanació humana i planetària?

Per trobar algun sentit en l'epidèmia del corona virus podem remuntar-nos a una visió esotèrica. Des de l'antiguitat els pobles europeus, i d'altres cultures, rendien honor a les forces de la Vida. Entre elles els cicles estacionals. I així és com, fa poc, transitem l' equinocci de primavera. El moment en què hores de llum i de foscor s'equilibren.

A partir de l' arribada de la primavera les hores de llum van guanyant terreny a les de foscor. I és just en aquest moment quan emergeix amb més força aquesta epidèmia. Un estudi astrològic d'aquesta llunació de primavera sembla establir una curiosa correlació arquetípica amb Quirón, el sanador ferit.

Carl Gustav Jung estava convençut que “només la persona ferida cura“. Una significativa afirmació per a una societat malalta. Ara bé, només el fet d'estar malalt no sana. Cura el recórrer a partir de la malaltia la sanació.

Annex un enllaç a un vídeo que il·lustra aquesta interessant visió i recerca de sentit en l'epidèmia del corona virus. En la mateixa una explicació de la mà de Núria Picola, una bona amiga i excel·lent astròloga. Així com una suggerent meditació guiada per Débora.

El sentit del corona virus en les hipòtesis de la conspiració

Altres mirades més inquietants ens porten a la hipòtesi de la conspiració. Annex article amb vídeo dels deu minuts finals de la intervenció del Dr. Thomas Cowan. A la Cimera de Salut i Drets Humans a Tucson, el 12 de març de 2020.

En aquesta intervenció ens parla de la correlació entre la electrificació de la terra i les pandèmies de grip:

Existeix un ordre mundial que conspira en contra de la majoria de la humanitat?

La teoria de la conspiració mereix ser tinguda en compte…

Intencionadament o no, ens condueix a un escenari en el qual, les negades declaracions de Christine Lagarde sobre la longevitat dels ancians, no desmenteix l'informe de l'FMI de 2012 en el qual sí es deia:

"Les implicacions financeres que la gent visqui més del que s'esperava ("risc de longevitat") són molt grans ".

I sabem que quan els interessos són financers, pocs són els criteris ètics posats en joc. Deixo l'article que defensa a Lagarde, Però no precisament a l'F.M.I.! 🙄

És fals que Lagarde digués que la gent gran viu massa… però no és fals que ho digués l'FMI.

Per finalitzar, recordar que “quan alguna cosa es mou fora, alguna cosa es mou dins”

El tema del sentit o no d'el corona virus dóna per a molt. Segur que m'he deixat moltes altres consideracions. No obstant això, sí que és veritat que amb l'arribada de la primavera, alguna cosa nova sembla re/néixer en l'ambient. Tot i els pesars, alguna cosa haurem de deixar enrere i, en ocasions, cal tornar al nostre és necessari.

M'agrada, no obstant això, recordar un poema que circula fa poc per internet.

El sentit de la introversió, consulta de coaching a Sabadell

El tresor de la introversió.

"La gent es va quedar a casa. Va llegir llibres, va escoltar, va descansar i va fer exercici i art,
i va jugar i va aprendre noves formes de ser, i es va estar quieta.

I va escoltar més profundament. alguns meditaven, alguns resaven, alguns ballaven.
D'altres es van trobar amb les seves ombres, van començar a pensar de manera diferent. Van sanar.

Llavors, en absència de persones que vivien en la ignorància, perilloses, sense sentit i sense cor,
la terra va començar a curar.

I quan va passar el perill, i la gent es va unir de nou, van plorar les seves pèrdues,
van prendre noves decisions, van somiar amb noves imatges i van crear noves formes de viure
i sanar la terra per complet, ja que havien estat curades "

(Kitty o'Meara)

Annex enllaç a una revista que ens parla de la història d'aquest poema que s'ha fet viral.

Segons l'article l'autora és una mestra nord-americana. Però sense dubtar-ho, pel cognom i la musicalitat del poema, d'ascendència irlandesa.

Doncs creia que acabava però pel que es veu, no

Estava ja “tunejant” l'article per publicar-lo. El contingut clar, quatre detalls… i apareix aquesta notícia:

“APROVADA LA NOSTRA GEOLOCALITZACIÓ AL BOE”

Annex enllaç a l'ordre ministerial apareguda al sacrosant B.O.E.

I ara sí, vaig a respirar uns minuts (probablement hores). No crec que pugui evitar proferir paraules com INDIGNACIÓ, VERGONYA, DICTADURA.., i d'altres de pitjor escoltar però mateix contingut. Aprofitant la conjuntura crítica ens fiquen (si, ens fiquen) el que la “casta” política / econòmica estava desitjant.

Ara sí, crec, val la pena donar una direcció molt concreta i amb molt sentit als nostres esforços.

Fins el proper article, rep una cordial salutació

www.josepguasch.com

Et convido a participar al meu blog ampliant idees. Per exemple, aportant suggeriments o compartint els teus dubtes a l'apartat al peu del mateix.

Ah!!, i si t'ha agradat i et ve de gust, et convido a compartir l'article. També comentar i / o puntuar amb les estrelles en el resum que trobaràs més avall.

Si vols, pots rebre còmodament la meva News Letter amb tots els articles del bloc. També, activitats, promocions i informació interessant i pràctica: – Sí vull rebre la News Letter

Si coneixes algú que pogués estar interessat, en aquesta informació, no dubtis a compartir-la.

El sentit del corona virus i l'arribada de la primavera. Josep Guasch, coach , psicoterapeuta, consulta de coaching i psicoteràpia a Sabadell, Terrassa i online. (Assertivitat, lideratge, teràpia de parella, gelos, ludopatia, etc…).

BLOG

L'ombra del teu inconscient, autoconeixement i superació personal

Robert Johnson en el seu llibre "Acceptar l'ombra del teu inconscient"ens parla de l'Arquetip de l'ombra. I ens explica una trista història:

L'aigua. Arquetip de vida, sanació i purificació

L'Aigua de la Vida brollava lliure i alegre a través d'un pou. Tenia virtuts sanadores de les quals es beneficiava tot aquell que bevia d'ella. I ella, en la seva generositat, s'oferia a tot aquell que s'acostés per conèixer-la.

Però uns usurers van pretendre aprofitar-la.
Van aixecar tanques al voltant del pou i la van comercialitzar.

L'aigua enfadada, decidir brollar a través d'un altre pou. I així, la qual rajava del pou inicial, va perdre totes les seves màgiques propietats.

No obstant això, va passar el mateix amb altres usurers. I així va continuar succeint. D'aquesta manera, el Aigua de la Vida segueix apareixent, cada vegada, en llocs insospitats on ningú pugui enriquir-se amb usura d'ella. I els pous que va deixant, al seu pas, només ofereixen aigua tèrbola.

No obstant això, el Aigua segueix rajant en algun lloc i està llesta, sempre per ser rebuda. Sovint, en psicoteràpia i coaching utilitzem aquest tipus de metàfores. Què vol dir? De què ens parla?

Què té a veure aquesta metàfora amb la nostra psicologia?

Aquesta història ens parla dels interessos egocèntrics per apoderar-se d'un bé que pertany a la Vida. El nostre ego actua d'una manera semblant. Ignora algunes zones de la nostra psique. Tot allò que no obeeixi als interessos egocèntrics és reprimit, negat, enterrat. De tal manera, allò que era al principi una cosa natural, es torna tèrbol. Tal com succeeix en els pous dels que ja no raja el Aigua de la Vida. Així neix en nosaltres l'arquetip de l'ombra.

Tot allò que està més enllà dels interessos de l'ego, és camp d' estudi de la psicoteràpia transpersonal.

Llavors creem un guió de vida en el qual el reprimit continua influenciant-nos, però d'una manera inconscient i, generalment, poc constructiva.

Acceptar l'ombra és el primer pas per a la seva integració d'una manera constructiva.

El segon és construir modes creatius perquè es manifesti.

L'ombra del teu inconscient i el lloc del qual brolla l'Aigua de la Vida

Aquest lloc on podem trobar el Aigua no està molt lluny.

En el nostre inconscient l'arquetip de l'ombra espera a ser descobert

"La figura de l'ombra personifica tot el que el subjecte no reconeix i que, però, li força una i altra vegada, directament o indirectament. "

Com pots trobar indicis de l'arquetip de l'ombra del teu inconscient?

Pot semblar una cosa contradictòria acceptar l'ombra del teu inconscient. No obstant això, és important aclarir que reconèixer no vol dir actuar segons el seu dictat.

La llum de l'ombra del teu inconscient.

D'altra banda, encara que d'això parlaré en un altre article, també podem "reconèixer" en altres persones parts que ens neguem. És important aquí destacar que, en si, el que rebutgem en nosaltres no té per què ser una cosa negativa.

Les qualitats negades a la masculinitat pel patriarcat jeuen en una ombra lluminosa.

Reconèixer i acceptar l' ombra, "el tio del gimnàs", un exemple.

Resumeixo un diàleg amb un client en procés de psicoteràpia. Evidentment, tinc el seu permís i mantinc el més estricte anonimat.

El consultante va a un gimnàs regularment. Un dia va aparèixer en aquestes instal·lacions un home que li va exasperar d'una manera exagerada. Així que, vaig indagar una mica.

Aquest va ser més o menys el diàleg que vam sostenir.

L'arquetip de l'ombra filtra i distorsiona la nostra percepció de la realitat

És curiós com el "cridar l'atenció" pugui molestar tant a

Aprendre a reconèixer l'ombra per prendre consciència de com distorsiona la realitat.

D'altra banda, el seu radical rebuig apuntava a una mica més. Conec al client i sé que és un home extremadament discret, cautelós i reservat, així que li vaig llançar el repte.

Acceptar l'ombra del teu inconscient, "Cridar l'atenció"

"Cadascú ha de arreglar els seus propis problemes”.

Això, per descomptat, és una creença, i en un home, encara que jove, "clàssic", sol ser un indici que no vol mostrar la seva vulnerabilitat.

És aquí on va aparèixer la seva ombra. “Cridar l'atenció”, per el meu client, equival a "necessitar l'ajuda dels altres". A això en PNL se l'anomena una equivalència complexa . Ell només vol cridar l'atenció quan té algun problema entre mans, però, per descomptat no ho permet. No obstant això, el seu desig de compartir, de ser alleujat , existeix... en el seu arquetip de l'ombra.

Ocupar "tot l'espai disponible"

Important aquest paràgraf. El client no deixa de tenir raó, però…

Aquí no interessa la raó, interessa el que sorgeix!.

En primer lloc indica: “A mi també m'agradaria…”! i és obvi i raonable que en un lloc amb recursos compartits a tots ens agradaria tenir-los a la nostra disposició en tot moment. Recordem que acceptar l'ombra no vol dir seguir el seu dictat, només reconèixer-la.

Segueix amb un "però". La paraula però en una frase, a efectes psicològics, desvirtua l'afirmat prèviament (1). El "a mi també m'agradaria" (la reivindicació de l'ombra) queda com menyspreat l'efecte de ser reconeguda.

"No s'ha de". Ens trobem amb el que en teràpia Gestalt anomenem un "introjecte”. Mandats generalitzats i imposats sobre què fer i no fer. Fritz Perls, el pare de la teràpia Gestalt els va anomenar com els "hauria de...".

Però hi ha més .... (Per això vaig triar aquest exemple). Va seguir queixant-se d'alguna cosa de la que en el fons tenia raó, però ....

Acceptar l'ombra del teu inconscient per reconèixer el tresor que amaga.

El tresor amagat a l'ombra.

L'arquetip de l'ombra i les nostres potencialitats no desenvolupades.

No seguiré amb tota la transcripció. En aquest punt destacar que és típic en una persona extravertida estar mirant el seu entorn. El extravertit dirigeix la seva atenció cap a l'exterior. El introvertit, al contrari, dirigeix la seva atenció cap al seu interior. El client, un típic introvertit veu un típic extravertit, són la cara i la creu d'una mateixa moneda.
I aquest és un aspecte molt interessant de l'ombra. La possibilitat que ens ofereix de completar-nos. Així, un introvertit farà bé en intentar aprendre de l'actitud extravertida i viceversa. Però mentre no reconegui aquesta possibilitat i segueixi veient a "els de l'altre extrem" com a enemics, perdrà una ocasió d'or.

Acceptar l'arquetip de l'ombra. ¿Per què fer conscient l'inconscient?

Fer conscient l'inconscient allibera l'energia que utilitzem per reprimir-lo. De la mateixa manera, en acceptar l'ombra del teu inconscient et tornes una persona més completa. Com va dir Jung:

"Prefereixo ser un home complet a un home bo".

Reconèixer la nostra totalitat ens dóna l'oportunitat de triar

Reconciliar-se amb l'ombra interior

També és cert que amb aquest reconeixement no acaba tot el treball interior. Es, no obstant això, un primer pas i, de vegades el més difícil.

Fins el proper article, rep una cordial salutació,

www.josepguasch.com

(1) Examinem en quina manera diferent impacta : "Avui plou, però demà farà sol "a dir" Demà farà sol, però avui plou "

Et convido a participar al meu blog ampliant idees. Per exemple, aportant suggeriments o compartint els teus dubtes a l'apartat al peu del mateix.

Ah!!, i si t'ha agradat i et ve de gust, et convido a compartir l'article. També comentar i / o puntuar amb les estrelles en el resum que trobaràs més avall.

Estàs interessat en un programa personalitzat de coaching i/o psicoteràpia? Contacta amb mi sense compromís!:

– Telèfon: 615.56.45.37 – Mail: jspguasch@gmail.com
– Web: Formulari de contacte

Si vols, pots rebre còmodament la meva News Letter amb tots els articles del bloc. També, activitats, promocions i informació interessant i pràctica:

– Sí vull rebre la News Letter

Si coneixes algú que pogués estar interessat, en aquesta informació, no dubtis a compartir-la

L'ombra del teu inconscient, acceptar l'arquetip de l'ombra, consulta a Sabadell, Terrassa i online. Josep Guasch, coach , psicoterapeuta coaching i psicoteràpia (Ansietat, acompanyament i estratègies per aprimar, deixar de fumar, autoestima, addiccions, etc ...)

BLOG

Jo construeixo la meva pròpia realitat .... Però ... qui sóc jo?

Jo construeixo la meva pròpia realitat. Integrar l'ombra, consulta Sabadell, Terrassa i online. Josep Guasch, psicoterapeuta, coach , coaching i psicoteràpia (PNL, Hipnosi, Teràpia Gestalt, Anàlisi Transaccional, Nen interior) a Sabadell i Terrassa

Consciència i coaching. Josep Guasch, coach , psicoterapèuta a Sabadell

La nostra consciència és tot just un raig de llum

He sentit i llegit moltes vegades: "vostè crea la seva pròpia realitat". I aquesta frase ens convida a interpel·lar-nos: "Jo construeixo la meva pròpia realitat". És una frase molt típica en ambients de creixement personal i / o espiritual. I sí que crec que és cert. No obstant això crec també que és una frase perillosa si no es pronuncia amb consciència . I hi ha persones que conviden a que ens mengem frases. Però no ens ajuden a digerir-les, no ens expliquen detalls molt importants. Potser ni elles els coneixen. Perquè en aquest “jo construeixo la meva pròpia realitat” també hi ha d'haver un espai per integrar l'ombra.

Vegem, quan dic "jo"A qui em refereixo? Generalment ens referim a aquesta part de la nostra consciència que ens posa en contacte amb el món exterior. Que també ens fa conscients del que pensem, sentim .... Aquesta part nostra que s'il·lusiona amb objectius (objectius que gairebé sempre són il·lusions de l'ego). La nostra capacitat reflexiva, d'anàlisi i planificació. Com deia Jung, l'ego que és el centre de la nostra consciència.

Integrar l'ombra. Aquesta altra part que també “sóc jo”

Però també hi ha una part nostra que opera a la foscor, i també és "jo", encara que l'anomenem d'un altre manera. Aquesta part nostra que guarda registres d'experiències de referència. Algunes alegres i plenes d'amor. D'altres no tant...

Aquesta part nostra que ens porta, per exemple, a amors bojos, desenfrenats (vegem sinó els mites de l' amor romàntic). També a situacions absurdes o llocs foscos del nostre sentir. Tota llum desprèn una ombra. Hem après a integrar l'ombra dels nostres objectius?.

Existeix en l'actualitat una tirania de la felicitat. Fins i tot propiciada per alguns professionals del coaching i la psicoteràpia. Evidentment, no dic que devem “caminar tot el dia de morros”. Però sí reconèixer les nostres parts ferides. I en aquest reconeixement i donar-los espai podem integrar l'ombra.

Recordo dues frases de Jung que toquen la realitat, tal com és, no de color rosa:

“El coneixement de la teva pròpia foscor és el millor mètode per fer front a les tenebres d'altres persones..

"Un no s'il·lumina imaginant figures de llum,
sinó fent conscient la foscor"

En el treball de psicoteràpia, integrar l'ombra aporta una major consciència. I aquesta consciència es pot integrar en el treball de coaching per formular objectius assentats en valors. No com una compensació de mancances vislumbrades (i moltes vegades ni això) per l' ego.

Quan treballem des d'aquesta completud sí que podem dir: Jo construeixo la meva pròpia realitat. Des d'un lloc real i no fantasiejat.

Jo construeixo la meva pròpia realitat. El meu jo conscient i el meu jo inconscient.

Recordo que algú va dir: “Romeu i Julieta va ser una història entre dos adolescents de 13 i 17 anys. Que va durar tres dies i va deixar al seu pas 6 morts”. I és així, si posem una mica de consciència veurem que aplaudim històries absurdes. Però aquest que aplaudeix aquestes històries també és "jo".

I "jo" sóc també això. Aquesta part que apareix en els malsons

Treball amb l'ombra i nen interior a Sabadell. Jo construeixo la meva pròpia realitat.

Estem segurs de saber el que, realment, volem?

a la nit. O en els somnis més inversemblants.

I aquesta part nostra que opera a la foscor, si no és reconeguda sabotejarà tots els nostres intents. I una de les formes més curioses que utilitza és la de il·lusionar-nos amb objectius que no són més que un símptoma del dolor que tanquem a les masmorres del nostre "no-donar-nos-compte". Integrar l'ombra que nia en aquestes masmorres pot fer-nos persones més completes.

Et sona?…. “Vull fer dieta però no puc parar de menjar encara que ja no tinc gana”. “Bé ... el dilluns començo” Vull anar a dormir d'hora però .... no hi ha manera. O fins i tot .... Sé que desatenc la meva família per (culpa de) la meva feina… però no puc deixar de fer hores i més hores (aquesta última gaudeix de cert "prestigi social" per cert).

Aquesta formulació d'objectius que ens condueixen a la il·lusió "jo construeixo la meva pròpia realitat". I sí, és cert “jo construeixo la meva pròpia realitat”, però… en quin “jo” estem pensant?. Aquesta és una frontera delicada entre psicoteràpia i coaching. La primera ens ajuda a integrar l'ombra, la segona a formular objectius correctament.

El Dr. Jekyll i Mr.. Hyde, el conscient i el desterrat

Segur que coneixes l'obra "L'estrany cas del Dr. Jekyll i Mr.. Hyde”. Per descomptat que és un cas extrem de trastorn dissociatiu d'identitat. Però en un grau menor aquesta polaritat existeix al nostre interior. Et convido a fer una ullada al DSMV (El adjunt és només una "petita guia", no el DSMV en si, però ja val per fer-nos una idea). ¿Segur que no et reconeixes, en ocasions, en algun dels símptomes que descriu? (jo sí). Em resulta, no sé si còmic, extravagant o de bojos, que fins i tot la por a les injeccions estigui catalogada.

Però al que anava, Mr.. Hyde finalment es suïcida i, amb el seu suïcidi acaba amb la vida del Dr. Jekyll. Curiosament, el Dr.. Jekyll va idear el seu experiment per "separar el bé del mal".

Si matem o rebutgem la nostra ombra,
ens matem o rebutgem a nosaltres mateixos.

Oblidar que tenim una part ferida és pretendre dissociar el bé del mal. I quan això passa caiem en aquest estrany maniqueisme de "jo bo" i "jo dolent", el que ens porta a pretendre desterrar la nostra part fosca. Però si la nostra part fosca desapareix .... La nostra part "lluminosa" (ehhemmmm ....) també ho farà, tal com li va passar al pobre Dr. Jekyll.

Jo construeixo la meva pròpia realitat, o sigui .... "Tu pots"

Certes obres i autors de "empoderament personal" fan un èmfasi extrem en el "tu pots” (corol·lari necessari del "jo construeixo la meva pròpia realitat"). Llavors, és clar, com "jo construeixo la meva pròpia realitat" i "jo puc", i no sé quin jo és el que està "creant" (ni tan sols sé que no sé), el meu jo petit (el que conec) se sent frustrat, es desmotiva i, el que és pitjor, es desvaloritza a si mateix. .

I això és realment perillós ja que en aquest "no arribar" a aquests objectius, apareix la frustració. I el que és pitjor un sentiment d'inadequació de no ser capaç d'aconseguir aquest mandat "tu pots".

Jo construeixo la meva pròpia realitat. Qui ho diu?

Tu pots amb tot! Segur?

Llavors, Què fem? Sabem que tenim una consciència limitada. També sospitem que alguna cosa va malament en el nostre interior, a les masmorres de la nostra psique.

Qui realment està habilitat a dir “Jo construeixo la meva pròpia realitat”

No obstant això, també ens habita una Saviesa Interna, en algun lloc, també, del nostre subconscient.

Des Jung fins a la més moderna psicologia transpersonal es parla d'una instància psicològica que unifica la nostra psique. Jung el va anomenar Si mateix, Assagioli JO o Sí Superior, i més recentment Richard C. Schwartz creador de l'IFS (Sistemes de la Família Interna) , desenvolupat posteriorment per Jay Earley com la teràpia del Self.

Aquest lloc de psique que uneix els oposats no és unilateral. No entén de "bons i dolents". Evidentment, no és una llicència per a "fer el que ens vingui de gust". Tampoc per permetre'ns actituds i conductes a mig camí de l'ètica.

És posar el centre de gravetat de les nostres expectatives en un lloc més enllà de l'ego. I, sobretot, més enllà del que alguns pretenen fer-nos empassar.

Aquest és el veritable Jo que pot dir: “Jo construeixo la meva pròpia realitat”. Assolir aquest jo exigeix un treball previ de reconèixer i integrar l'ombra.

Acceptar les nostres parts exiliades. Aprendre a integrar l'ombra

Jo construeixo la meva pròpia realitat, per això, Com em relaciono amb la meva ombra? Consulta a Sabadell

Podem fer-nos amics de la nostra ombra

Donar cabuda en la nostra consciència a aquests repudiats impulsos farà que la seva secreta influència es relaxi. El budisme parla de la necessària compassió envers nosaltres mateixos, això és reconèixer la nostra humanitat. Tot i que està bé que apuntem alt, no oblidem a aquest personatge que ens acompanya, i que també és "jo".

Hi ha en el mercat diversos llibres sobre "l'ombra". la majoria, abstractes i teòrics. Existeix, però, un llibre de Jean Monbourquette "Reconciliar-se amb la pròpia ombra"Que ofereix alguns exercicis pràctics i, sobretot, ens informa sobre aquesta visió compassiva i equilibradora del Si Mateix

El Si mateix en la seva essència és amor. Un amor inclusiu que entén que aquesta ombra que ens desequilibra conté les ferides emocionals des de la nostra més tendra infància. El nostre nen interior. Vist des d'aquesta perspectiva, potser sigui més suportable entendre que també tenim un Mr. Hyde en el nostre interior. Un Mr. Hyde que en el seu moment va ser un nen, i ara és el nen interior del nostre adult.

He donat algunes claus per aprendre a integrar l'ombra. Aportaré alguna més en propers articles. I, per descomptat, si has arribat fins aquí, inclouré enllaços a títol informatiu.

Una visió unilateral de l'Amor, la versió "tu pots"

I parlant de l'amor .... Em fan gràcia aquests que van deixant anar amb veu de suficiència "El veritable amor és desinteressat". Llavors vaig jo (el meu "jo petitet"), em miro .... I és clar, Ja entenc per què em va així! Per més que ho intento no aconsegueixo ser desinteressat! De tal manera que "jo construeixo la meva pròpia realitat", em culpo, em desmerezco, em critico etc., etc ...

Per cert, un secret, molts i moltes dels i les que creuen ser desinteressats en realitat van de Salvadors. I això és diferent i també satisfà desitjos interessats.

Integrar l'ombra. Josep Guasch, coach , psicoterapeuta, consulta de coaching i psicoteràpia a Sabadell

El veritable amor és desinteressat i si no no és amor?

I sí, crec que és així, contemplar veritats absolutes com d'obligat compliment pot motivar al principi, però enfonsar a mig / llarg termini. Vivim temps en què sembla que ser feliç és una cosa obligat, si no ho ets "alguna cosa va malament".

Temps en què hem d'estimar "desinteressadament" perquè si no ... Total, objectius impossibles d'assolir i que no condueixen més que a la frustració. Crec que és molt millor comprendre que som això ... humans.

Entenc que hi ha veritats que cal observar amb molta cura. Realitats que s'han de contemplar des del pla humà que és el que som (bo, almenys jo). I fins que no aconsegueixi ser un gurú, el meu Mr. Hyde seguirà estimant interessadament. I no ho justifico, ho accepto i des d'aquí procuro millorar-lo però sense falses pretensions.

Crear la relació de parella des de la humanitat

Però sí que puc creure des de la meva humanitat (i ara vaig a l'amor de parella) en la reciprocitat. Si en una relació algú dóna, sempre, més del que rep, en aquest desequilibri ha un perill.

I en aquest observar i tenir cura de l'altre, a mi i a (aquesta entelèquia) la parella, si puc construir un amor humà. Aquí sí que em veig capaç de dir "Jo construeixo la meva pròpia realitat", aquí i ara, amb les meves llums i ombres. Realment, l'escola de l'amor és la millor escola per aprendre a integrar l'ombra.

Fins que aconsegueixi aquesta il·luminació, et desitjo un feliç dia (i feliç nit).

www.josepguasch.com

Et convido a participar al meu blog ampliant idees. Per exemple, aportant suggeriments o compartint els teus dubtes a l'apartat al peu del mateix.

Ah!!, i si t'ha agradat i et ve de gust, et convido a compartir l'article. També comentar i / o puntuar amb les estrelles en el resum que trobaràs més avall.

Estàs interessat en un programa personalitzat de coaching i/o psicoteràpia? Contacta amb mi sense compromís!:

– Telèfon: 615.56.45.37
– Mail: jspguasch@gmail.com
– Web: Formulari de contacte

Si vols, també pots rebre còmodament la meva News Letter amb tots els articles del bloc. També notícies, activitats, promocions i informació interessant i pràctica: – Sí vull rebre la News Letter

Jo construeixo la meva pròpia realitat. Integrar l'ombra, consulta a Sabadell, Terrassa i online. Josep Guasch, coach , psicoterapeuta, consulta de coaching i psicoteràpia (Ansietat, acompanyament i estratègies per aprimar, deixar de fumar, autoestima, addiccions, etc…). A Sabadell i Terrassa

BLOG

Com és endins és fora… però també com és fora és a dins

Com és endins és fora, passar a l'acció, Sabadell, Terrassa i online. Josep Guasch, psicoterapeuta, coach , consulta de psicoteràpia coaching (Teràpia Gestalt, PNL, Hipnosi, , Anàlisi Transaccional, Nen interior, tractament per fatiga pandèmica)a Sabadell i Terrassa

Com és endins és fora. Josep Guasch, coaching i psicoteràpia a Sabadell

Com és a baix és a dalt. Tal com és endins és fora

Voldria compartir en aquest article el que, només, és la meva opinió sobre certes tendències que observo, ja fa un temps, en el món del creixement personal.

I és que crec que s'ha dut a límits irreals el concepte que cadascú crea la seva realitat. Fins a l'extrem d'entendre tot el que vivim com una massiva projecció de material interior. Una cosa semblant a un projector de cinema que ens fa veure, literalment, el que està en el nostre interior, fora. Sembla com si passar a l'acció per a modificar el de “fora” estigués en un segon pla.

I sí, jo crec que en certa manera com és endins és enfora. Però això no exclou la necessitat de passar a l'acció per concretar, el que en algun nivell del transpersonal és només una potencialitat.

Sí crec que la nostra visió "contamina" amb un biaix especial el que ja existeix.

Però, per altra banda, el que existeix és obvi, i existeix per si mateix. Una cosa diferent és com ho interpretem. I és aquí on està la nostra projecció, no en l'objecte o fet en si, sinó en la nostra interpretació. I, per descomptat també, en passar a l' acció concreta, la nostra visió del món filtra el que fem. Com diem en PNL, el nostre mapa de la realitat és diferent de la realitat en si.

D'altra banda, aquesta visió subscriu una visió egocèntrica de la realitat Oblidem, pot ser , que els altres TAMBÉ existeixen i Co-Creen una realitat compartida?

Una part d'aquesta tendència subscriu que les opinions i judicis que emetem ens revelen. Com si això fos el corol·lari d'aquest tipus de discurs. D'altra banda, jo crec que és així. Però… Hi ha alguna cosa “dolent” en això? Sincerament crec que no. És que hem de passar per alt tantes injustícies i “personatges” que habiten la nostra realitat com si nosaltres fóssim ells?

Cosa diferent, per descomptat, són els judicis de valor (aquells des dels que senzillament expressem la nostra opinió), judicis moralistes (els que pretenen dir que “s'ha” o no fer)

També crec que projectem “fora” gran part de la nostra misèria. Puc admetre aquesta creença en la seva radicalitat més profunda (TOT és pura interpretació/projecció) Però potser no faríem bé en canviar, també, “el de fora” per així, modificar “el de dins”?

Crec que hi ha una cosa bàsica a entendre en aquest embolic.

Com és endins és fora, lls nivells de la realitat. .

Fins on sabem, la realitat és complexa i multifactorial. I cada nivell de la realitat precisa d'una intervenció pròpia del aquest nivell.

Si, per exemple, Treballem en un ambient net, ordenat i endreçat ens sentirem millor. Quan ens sentim millor treballem més a gust. I, per descomptat, si treballem més a gust serem més productius. Veiem doncs una evident connexió entre diferents nivells de realitat, en aquest cas, entorn, estat intern, conducta i productivitat. Aquest és el model dels nivells neurològics popularitzat per la PNL.

Un altre exemple, puc haver desenvolupat una malaltia orgànica d'origen psicosomàtic. Imaginem que el cor està malmès per un ritme de vida estressat i poc acurat. Si prenc consciència i modero el meu ritme de vida hauré curat la causa original. Amb sort, tot torna al seu lloc i es restableix la salut. Ara bé, Si el centre està danyat sense possibilitat de remissió, faré bé en tenir cura del ritme de vida…. però sense deixar de prendre la medicació que el metge hagi prescrit!. És a dir, hauré actuar en dos nivells.

És cert que “com és endins és fora” i en això hi ha d' haver una coherència d' actitud i conducta en cada nivell.

Sense perjudici que tots els nivells de la realitat puguin estar connectats, cada nivell requereix una intervenció específica. Per molt “visualitzar” i repetir-nos afirmacions positives, si no cultivem el passar a l'acció, poc aconseguirem.

La programació neurolingüística (PNL) distingeix cada nivell. De la mateixa manera proposa diferents modalitats d' intervenció i teràpia segons sigui el nivell afectat.

Com és endins és fora i la Llei de l'Atracció

Passar a l'acció, coaching i psicoteràpia transpersonal sabadell.

L'acció més petita és millor que moltes bones intencions.

Durant un temps vaig formar part d'una associació amb un marcada vocació espiritual orientada al desenvolupament personal. Un dia, debatent sobre “El Secret” i l' “Llei de l'Atracció”, un dels representants va exposar el posicionament grupal. El Veritable secret no és altre que passar a l'ACCIÓ.

De res serveixen afirmacions benintencionades, decrets, oracions, suggestions, meditacions, invocacions o fins i tot rituals si no hi ha acció. L'anterior, per descomptat, nodreix la conducta i la inspira, no obstant això hi ha un nivell de la realitat que és el material. I en el pla material, els canvis es produeixen maniobrant en el físic. Per tant, passar a l'acció és una cosa imprescindible.

Per als representants d'aquesta associació si en els plànols subtils (Podríem dir el subconscient) alimentem cert tipus d'idees, però en el plànol físic (material) no fem alguna cosa, es crea una manca d'harmonia que es resol “deixant les coses com són”.

Els psicòlegs acadèmics a això en diuen “Dissonància cognitiva”. És a dir, una contradicció entre pensaments, creences, emocions i comportaments o entre aquests. El model dels nivells neurològics de la PNL busca precisament aquesta coherència entre nivells.

Com és endins és fora i la PNL

Vegem un resum dels nivells neurològics postulats per la PNL. És una forma d'entendre les diferents realitats per les quals es mou l'experiència subjectiva i vital d'una persona. Així tenim d'allò més subtil al més "dens" els següents estrats.

Transpersonal – És a dir el sentiment de formar part d'alguna cosa més gran.
Identitat – El concepte de ser qui som.
Valors – El que és important per a cadascú de nosaltres.
Creences – El que creiem que és cert sobre la vida, els altres o nosaltres mateixos.
Capacitats – Nivell d'habilitats i competències internes que es manifesten en conductes.
Comportament – Comportaments observables. El nivell de passar a l' acció.
Entorn – El "com", "on", "quan" , "amb qui" apareix aquesta /es conducta /es.

He simplificat molt per no fer-ho llarg, a continuació, un exemple. No obstant això, i estàs interessat, pots ampliar a través d'uns articles que vaig escriure ja fa temps al portal Saludterapia.

L' activitat en els diferents nivells neurològics ha de ser coherent si volem aconseguir un canvi.

Tots aquests nivells han d' interactuar harmoniosament perquè es compleixi l' afirmació “Com és endins és fora”. En aquest model de la PNL seria una cosa així com “com en el nivell del transpersonal és en el nivell del comportament”. Si no hi ha una coherència entre els nivells les dinàmiques subtils es llisquen cap a “el de sempre”. No oblidem que el nostre cervell té una prioritat, la supervivència. I la supervivència tendeix a repetir el ja conegut i més fàcil per suposar un estalvi d' energia.

Aquesta és la raó per la qual podem passar-nos hores amb visualitzacions i afirmacions positives. Però si no hi ha un passar a l'acció coherent amb el transpersonal, no hi ha canvi. El cervell es queda en el de sempre. Hi ha un (crec jo que mal) exemple en la (mal) anomenada saviesa popular. “Més val dolent conegut que bo per conèixer”. Et sona?

Vegem, doncs, com l'aforisme “com és endins és fora”, no sempre funciona si no es compleixen uns requisits bàsics.

Com és endins és fora… o no. El músic que creia ser músic

Imaginem algú a qui li encanta la música (Nivell valors en els nivells lògics de la PNL). Fins i tot és capaç de viure moments d'èxtasi sublims escoltant certs temes (transpersonal). Tant és així que s' identifica com a músic (Identitat) i creu ser-ho (Creences). Fins i tot assisteix a multitud de concerts per afinar la seva oïda i sensibilitzar-se a diferents estils (entorn).

Però aquest algú va aprendre malament, en algun moment, a tocar un instrument. Quan pensa en això, l'envaeix una mandra tremenda. Clar, significa tornar a la teoria, pràctica, escales interminable, els treballs intermedis abans de dominar un tema complet.

És a dir, en el nivell del comportament actua com si no fos músic. No desenvolupa, per tant, les habilitats necessàries (nivell capacitats) per ser-ho.

Aquesta persona serà, en qualsevol cas, amant de la música, però no un músic. És a dir, si el de “fora” (comportament) no interactua en consonància amb el de “endins” la identificació és falsa i el que viu és pura fantasia mai actualitzada. Mai serà un músic per molt que alimenti la il·lusió d'identificació. La incoherència entre els nivells neix del seu nul compromís al nivell del comportament.

Insisteixo, No hi ha cap decret, pregària, meditació o ritual que valgui davant d'una contradicció com aquesta. I el que moltes persones ignoren o no volen veure (aquestes contradiccions) l'ésser intern (subconscient, essència, jo superior o com li vulguem anomenar), les registra. En el fons de moltes fantasies il·luses aquest mecanisme és palmàriament operatiu.

Aquest model dels nivells lògics de la PNL té la virtut d' establir un nexe entre el subtil i el material.

Fets i interpretacions, coaching i psicoteràpia Sabadell

Compte amb les interpretacions que fem de la realitat, no fos cas que….

Passar a l'acció, fer per ser

Tal com és el nostre món intern, hi ha un reflex en les nostres conductes, actituds, gestos etc… Però també és veritat a l'inrevés. Si somric, espontàniament hi ha alguna cosa en el meu interior que em connecta amb l'alegria. Però si somric tot i que no tingui ganes, el cervell ho interpretarà com alegria també. I, el més important, això té un correlat en la nostra fisiologia.

Es pot passar a l'acció per estar alegre. Esbossant un somriure, redreçant la nostra postura. El cos, a el passar a l'acció, lentament modifica també el nostre estat d'ànim.

Existeix, fins i tot, una modalitat terapèutica que incideix en això. Passar a l'acció des del nivell físic per provocar certes emocions. Aquest mètode, ideat per la psicòloga Susana Bloch es diu Alba Emoting.

Com és endins és fora… però compte no oblidem intervenir en cada pla

Crec fins i tot que és probable que moltes de les creences benintencionades, no són més que una tapadora. I sí, una tapadora que ens aparta del nivell en el qual ha de cristal·litzar el canvi. Les raons?. Bé podria equivocar-me encara que sospito que no….

No serà que ens volen rentar el cervell perquè obviem FER per transformar REALMENT la realitat? És que ens volen fer sentir culpables per no alimentar càndids pensaments?. Probablement vulguin que ens dediquem a generar “pensaments positius” en comptes de fer que les coses passin en aquest pla. I perquè això últim passi, l'acció és indispensable.

Existeix, per altra banda, una tendència relativament moderna a la qual alguns l'anomenen la “tirania de la felicitat”. Evidentment, no estic fent apologia del negativisme. No obstant això, crec que hem de donar la benvinguda a les emocions, siguin quines siguin.

I torno a repetir el que ja he dit alguna vegada. No hi ha emocions “positives” o “negatives”. Les emocions ens parlen, ens mouen o no per passar a l'acció. Entenc que hi ha emocions còmodes o incòmodes, però tant unes com les altres són necessàries per adaptar-nos a la realitat.

Respecto molt el món d'allò transpersonal i l'espiritualitat. Però sóc contrari a fer d'aquesta experiència una vàlvula d'escapament per no enfrontar el que s'ha de fer, aquí i ara, en el pla material. Recordes aquesta frase “al Cèsar el que és del Cèsar ia Déu el que és de Déu?”

Els cabalistes tenen un aforisme que assenyala precisament en aquesta direcció: “No hi ha farina sense Torà, però tampoc hi ha Torà sense farina” (1)… Així que…..

Fins el proper article, rep una cordial salutació.

www.josepguasch.com

(1) La farina (base del pa), en aquest context és metàfora de l'aliment. La Torà és el llibre sagrat del judaisme i la càbala. És el nom que li donen al que coneixem com Pentateuc, els cinc primers llibres de l'Antic Testament.

Com és endins és fora, la necessitat de passar a l'acció, a Sabadell, Terrassa i online. Josep Guasch, psicoterapeuta, coach . Consulta de psicoteràpia i coaching transpersonal online i presencial amb PNL. Assertivitat, lideratge, teràpia de parella, gelos, ludopatia, depressió, tractament per fatiga pandèmica, a Sabadell i Terrassa

Però uns usurers van pretendre aprofitar-la. Van aixecar tanques al voltant del pou i la van comercialitzar.

Què té a veure aquesta metàfora amb la nostra psicologia?

L'ombra del teu inconscient i el lloc en el qual brolla l'Aigua de la Vida

Com pots trobar indicis de l'arquetip de l'ombra del teu inconscient?

La llum de l'ombra del teu inconscient.

Reconèixer i acceptar l' ombra, "el tio del gimnàs", un exemple.

Aquest va ser més o menys el diàleg que vam sostenir.

L'arquetip de l'ombra filtra i distorsiona la nostra percepció de la realitat

Acceptar l'ombra del teu inconscient, "Cridar l'atenció"

"Cadascú ha de arreglar els seus propis problemes”.

Ocupar "tot l'espai disponible"

Aquí no interessa la raó, interessa el que sorgeix!.

Acceptar l'ombra del teu inconscient per reconèixer el tresor que amaga.

L'arquetip de l'ombra i les nostres potencialitats no desenvolupades.

Acceptar l'arquetip de l'ombra. ¿Per què fer conscient l'inconscient?

"Prefereixo ser un home complet a un home bo".

Share this:

M'agrada això:

Per què repetim patrons de conducta? El guió de vida

El Guió en acció. Els patrons es van aferrant.

Les teràpies transgeneracionals, psicogenealogia, meta-genealogia i constel·lacions familiars

La resposta de la psicogenealogia

Jodorowsky la Meta genealogia

Bert Hellinger i les Constel·lacions Familiars.

El reconeixement de l' ànima i la seva intencionalitat, és al centre de la teràpia de constel·lacions familiars.

És possible modificar els nostres patrons de conducta?

Share this:

M'agrada això:

Per què repetim els mateixos errors i conductes? Com deixar de repetir els mateixos errors?

Qui sóc jo que visc i construeixo aquesta experiència en la meva vida?

Els actes compulsius, la compulsió a la repetició.

Els dos nivells dels actes compulsius, el mental (obsessió) el conductual (compulsió)

Per què repetim els mateixos errors i conductes? La psicoteràpia Gestalt

Trastorns alimentaris i nen interior

Qualsevol intervenció en psicoteràpia, més enllà de l'aspecte superficial/remediatiu haurà d'atendre aquestes introjeccions per ser completa.

Share this:

M'agrada això:

Els desencadenants. El treball en psicoteràpia

Els virus mentals restrictius

Virus mentals Gèminis.

Una combinació mortífera

Share this:

M'agrada això:

Evolució i despertar en temps de crisi. L'oportunitat del coaching generatiu.

El no valc, no mereixo, no sóc benvingut, no tinc res especial que aportar....

Sortir de la caixa, necessari i difícil en temps de crisi.

Per què evolució i despertar en temps de crisi?

Programa evolució i despertar en temps de crisi. Dates i dades pràctiques.

Share this:

M'agrada això:

El significat del Nadal i l'Any Nou. L'evolució de la consciència.

El Solstici de l'Hivern, en el ressorgiment de la nova consciència

El nostre inconscient col·lectiu no oblida, només “modifica” les formes

Bon Nadal, Feliç Solstici!!

Share this:

M'agrada això:

Per què abraçar l'ombra? Quins beneficis té?

Alliberar allò reprimit d'una manera creativa, és l'orientació de la teràpia amb l'ombra.

La saviesa corporal en el trànsit generatiu

Abraçar l'ombra, primer, el contacte amb la sensació sentida

Compte amb la ment. Atendre només la saviesa del cos.

Abraçar l'ombra atenent la saviesa del cos. Crear el context.

La pràctica del centrament com a pas previ.

Abraçar l'ombra en la teràpia de les addiccions.

L' àmbit relacional en el contacte amb el reprimit.

L'home que deia ser mentider.

Notes i comentaris a la sessió de teràpia amb l'ombra.

La teràpia dels sistemes de família interna (IFS)

Abraçar l'ombra i la funció positiva del símptoma

Share this:

M'agrada això:

¿Nostàlgia de què? i a què es refereix aquesta nostàlgia en complir els seixanta?

En complir els seixanta... Nostàlgia... ¿de què?

De la inconsciència inconscient a la inconsciència conscient, el trànsit a la maduresa.

Els primers moments de maduresa, incorporant la consciència.

En complir els seixanta, el trànsit de la por a l'amor.

El centre de la consciència és l'ego.

Però significa destronar l'ego i la seva necessitat de control

En complir els seixanta, “el pes del món és amor”.

És una bella manera d'unir allò que finalitza amb allò que comença.

Però uns usurers van pretendre aprofitar-la.
Van aixecar tanques al voltant del pou i la van comercialitzar.

Per què repetim els mateixos errors i conductes?
Com deixar de repetir els mateixos errors?

Com podem aprendre a
mantenir-nos centrats en el present?