Creences limitants en l'ansietat i la depressió, tractament i teràpia a Sabadell

BLOG


El trastorn d'ansietat i la depressió, teràpia gestalt i PNL.

L'ansietat i la depressió, (trastorn d'ansietat i depressió). Josep Guasch, psicoterapeuta, coach , consulta de coaching i psicoteràpia (PNL, Hipnosi, teràpia Gestalt, l' Anàlisi Transaccional, Nen interior) a Sabadell i Terrassa

L'ansietat i la depressió, consulta de psicoterapia a Sabadell

El trastorn d'ansietat i la depressió, de vegades apareixen conjuntament.

Per estrany que pugui semblar, l' trastorn d'ansietat i la depressió comparteixen un mateix origen. En tots dos casos es tracta d'una resposta a circumstàncies que semblen sobrepassar la capacitat del subjecte. No obstant això les estratègies difereixen:

  • En el cas de la depressió la resposta consisteix a aïllar-se, retirar-se… (resposta depressiva)
  • En el cas de la ansietat preocupar-se, hiper-mobilitzar-se, sacsejar-se… (reacció d'ansietat)

En tots dos casos pot existir una desesperança pel que fa a la capacitat d' adaptar-se creativament a les circumstàncies. Evidentment, en tots dos casos, també, un rerefons de creences i actituds limitants i poc realistes. Vegem alguns elements en comú que marquen la línia del procés terapèutic en termes generals.

Mantenir viva l'esperança i la curiositat

El trastorn d'ansietat i la depressió solen conduir a una actitud desesperançada, com si “no tingués solució“. Focalitzar-se excessivament en els símptomes com una sèrie de problemes a resoldre agreuja més el problema, Què fer llavors?.

Mantenir l'esperança és important en qualsevol procés de psicoteràpia, teràpia a Sabadell
Aprendre a mantenir l'esperança és vital en el procés.

Mantenir viva l'esperança és important en el trastorn d'ansietat i depressió com en qualsevol altre procés psicoterapèutic.

Algunes ajudes poden anar molt bé com compartir amb grups en els quals es van verificant, no només avenços, sinó també recuperacions. En aquest sentit neuròtics anònims és una alternativa clàssica.

Existeixen altres possibilitats amb grups "online", com “l'ansietat es cura, un missatge d'esperança“.

Alguns consells addicionals per mantenir l'esperança poden ser:

  • Formúlate una imatge de tu mateix sense ansietat i / o depressió. Ara, en positiu… Com et defineixes, com et veus, què et diuen els altres, com et sents? Fes-ho com si ho visquessis ara.
  • Evoca aquesta imatge, amb tots els sentiments associats, cada dia. És el teu objectiu. Òbviament no ho aconseguiràs d'un dia per l'altre. Però quan a la ment li donem una direcció, els recursos creatius emergeixen més fàcilment.
  • Fes exercici físic. L'exercici ajuda al teu cos a segregar serotonina (l'anomenada hormona de la felicitat).
  • Mantenir els nivells de serotonina alts ens ajuda a estar més optimistes i alegres. Encara que tinguis un trastorn d'ansietat i depressió, pots aconseguir per vies indirectes. Et suggereixo que llegeixis aquest article:

    Com augmentar el nostre nivell de serotonina de manera natural: 8 consells

  • Tria el teu entorn. Envolta't de persones amb les que puguis parlar, compartir, riure.
  • I, sobretot, mantenir alt el sentit de l'humor. El sentit de l'humor ajuda a relativitzar els nostres problemes i això és de gran ajuda.
  • Si veus que res et porta una mica d'humor, dedica cada dia un espai de temps a riure. Bé sigui veient un programa d'humor que t'agradi, llegir acudits. O, si pots, millor encara, apunta't a un taller de risoteràpia.
  • Dedica un temps a algun hobby que t'agradi i porti una aire nou a la teva vida.
  • La creativitat és un recurs excel·lent quan “tot va malament”. Dedica't a una cosa que faci sorgir la teva creativitat. I si veus que estàs molt bloquejat/da, prova amb l' Arteràpia.
  • A títol personal, i perquè l'he llegit i practicat amb immillorables resultats et recomano un llibre: “La resiliència” d'Al Siebert. Planteja un programa en cinc etapes i amb exercicis pràctics que t'ajudaran a “construir a l'adversitat”.

Fins aquí uns consells pràctics per mantenir l'esperança durant la recuperació d'un trastorn d'ansietat i depressió.

Ser curiós/a , explora el missatge del trastorn d'ansietat i depressió.

Curiositat i esperança per superar l'ansietat i depressió, consulta en Sabadell

La curiositat ens ajuda a estar vius i presents

Podem aprendre a descobrir en els símptomes un missatge de problemes no resolts o necessitats no satisfetes. El principi de intenció positiva afavoreix una actitud de curiositat sobre el que subjau al símptoma. Aquest principi diu que darrere de tota actitud i conducta existeix o va existir en el seu moment, una intenció positiva. En el següent enllaç pots ampliar aquest concepte: El principi d'intenció positiva , PNL i necessitats no resoltes.

Un tipus especial d'intenció positiva és la del "guany secundari", especialment en processos llargs. Així, per exemple, rebre una atenció, cura i afecte especials, no anar a treballar, cridar l'atenció ... En general aquests guanys secundàries i les necessitats no satisfetes, actuaran a manera de resistència al canvi.

Evidentment, valorar també els petits avenços, tot i que, encara, no siguin suficients, és important. el psicoterapeuta, des d'una visió més objectiva, pot ajudar activament a descobrir aquestes millores.

L'ansietat i la depressió, prioritzar el procés personal al diagnòstic

Buscar informació sobre un malestar és una cosa normal. Però compte on es busca la informació. És freqüent indagar en internet i trobar respostes de tota mena. A algunes persones trobar un diagnòstic sembla calmar-les, com si en trobar-ho descartessin tenir alguna cosa “rara”. No obstant això tant la PNL com la teràpia Gestalt emfatitzen la singularitat de cada persona, en primer lloc. I, en segon lloc, entendre que el trastorn d'ansietat i la depressió són processos en curs.

Fritz Perls animava als seus clients a dir, “jo em deprimeixo” , en comptes de “tinc depressió“. Anava a vegades una mica més enllà “jo em deprimeixo a mi mateix“. Probablement pugui semblar un èmfasi rebuscat, però és essencial entendre que l'ansietat i la depressió ens les provoquem nosaltres mateixos. Per descomptat que, en la majoria dels casos, sense una intenció conscient, però la responsabilitat és només de l'afectat.

Les nominalitzacions de la PNL i el diàleg intern en l'ansietat i la depressió

Tinc ansietat responc amb ansietat?, consulta de psicoteràpia per l'ansietat a Sabadell

No és el mateix “tenir ansietat o depressió” que “una resposta depressiva o d'ansietat”

En aquesta mateixa línia la PNL parla de les nominalitzacions com el procés de substituir un verb per un substantiu. Així, per exemple, “depressió” és una nominalització de “m'estic deprimint”. Això que pogués sembla poc rellevant no ho és si tenim en compte l'impacte que en les nostres representacions internes tenen un verb i un substantiu. Un verb és una cosa en curs, pot canviar… i millorar. I precisament per ser alguna cosa en curs, hi ha un subjecte responsable d'aquest canvi.

Com o què faig (jo) per reaccionar amb una resposta depressiva o d'ansietat?

Per descomptat en aquest “com o Què faig” hi ha una presa de consciència en la que ajuda el psicoterapeuta.

Un substantiu és una cosa com de pedra , immodificable, l'impacte subtil és doncs molt diferent. Amb la nominalització el posicionament intern és una cosa així com:

Em passa això (com si no fos amb mi la cosa) perquè alguna cosa (depressió o ansietat) s'ha instal·lat en el meu interior "

Per descomptat que no és un diàleg intern conscient ni consentit, però sí revela i construeix.

Per això, sovint, parlem més de resposta depressiva o d'ansietat en comptes de trastorn d'ansietat i depressió. Doncs són, precisament això, respostes de la persona a situacions vitals que no sap gestionar.

Identificar les creences limitants en l'ansietat i la depressió.

L'impacte d'una creença limitant no es tradueix només en una formulació lingüística. Afecta a la manera com gestionem la nostra experiència interna. Així, Si diem “ho veig tot negre” (resposta depressiva), estem d'una banda generalitzant (“tot” és “TOT“) i de l'altra llevant llum i vida a les nostres imatges internes. Restant vitalitat a la nostra experiència de vida.

Algunes creences pertorbadores que provoquen ansietat són del tipus:

  • Com no sé fer-ho perfectament, no ho faig.
  • Si m'allunyo de casa i em passa alguna cosa dolenta no podré tornar.
  • Quan dic el que penso em critiquen.
  • Si deixo de preocupar-me ocorrerà alguna cosa dolenta.
  • Si em llanço a fer-ho, m'equivocaré ...

En general a l'ansietat i la depressió les acompanya una baixa autoestima. I d'aquesta desvalorització es nodreix tota una gamma de creences limitants i pertorbadores.

Fins el proper article, rep una cordial salutació.

Si estàs interessat en un procés personal o vols més informació, segueix el següent enllaç:

Enllaç a pàgina de contacte Josep Guasch, coaching i psicoteràpia a Sabadell

www.josepguasch.com

Anterior article relacionat: Tractament de l'ansietat amb teràpia Gestalt. Psicoteràpia humanista.

L'ansietat i la depressió (trastorn d'ansietat i depressió), Josep Guasch, coach , psicoterapeuta, consulta de coaching i psicoteràpia (Assertivitat, lideratge, teràpia de parella, gelosia, ludopatia, etc…) a Sabadell i Terrassa

Tractament per l'ansietat a Sabadell, Josep Guasch, coaching i psicoteràpia

BLOG


Tractament de l'ansietat amb teràpia Gestalt. Psicoteràpia humanista.

Tractament de l' ansietat amb teràpia Gestalt. Trastorn d'ansietat generalitzada. Josep Guasch, coaching i psicoteràpia (Gestalt, PNL, Hipnosi, Anàlisi transaccional), consulta a Sabadell i Terrassa.

Teràpia per al trastorn i atac d'ansietat, a Sabadell

L'atac d'ansietat es caracteritza, entre d'altres símptomes, per una sensació d'haver perdut el control de la pròpia vida.

La definició que, del trastorn d' ansietat, fa l'escola de la teràpia Gestalt, té a veure amb la fugida de l'experiència present. És a dir la causa de l' ansietat anticipatòria està en la fantasia de futur. La crisi d' ansietat (angoixa), amb els seus símptomes, si esdevé en el present. Però és una conseqüència del pensament catastrofista, posar-se en el pitjor.

En aquest article tract majoritàriament el trastorn d'ansietat generalitzada .

Es caracteritza per un estat anímic ancorat en la preocupació per qualsevol tema que s'hagi de tractar. Aquest estat de contínua ansietat generalitzada provoca, entre d'altres símptomes, un cansament general.

Altres conseqüències poden ser dificultat per concentrar-se i engarrotament muscular a causa de la tensió continuada. És habitual que amb el temps, la preocupació vagi canviant d'un assumpte a un altre.

Tractament de l'ansietat amb teràpia Gestalt. La proposta humanista.

La teràpia gestalt proposa un tractament natural per a l'ansietat. El seu estret vincle amb les pràctiques de meditació (ara popularitzada com Mindfulness) reforcen el contacte amb l'experiència immediata d'una manera creativa. I visitar el futur, o el desconegut, transformant el or per curiositat, aquesta característica tan pròpia de la infància.

El símptoma no és tant el problema com què faig, penso o sento quan apareix el símptoma.

“Exhalar i inhalar més profundament pot transormar l'ansietat en excitació”.

Amb aquestes paraules Fritz Perls va proposar un primer recurs per controlar els símptomes. Amb això no eliminem el símptoma, doncs tampoc ha de ser eliminat, només es permet una “emergència segura” del mateix. Així doncs, el tractament de l'ansietat generalitzada, amb teràpia Gestalt, proposa començar per la respiració. Però… Per què?.

Tractament de l'Ansietat amb teràpia Gestalt. La importància de la respiració.

La respiració és, per si mateixa, un regulador de les emocions. Una respiració superficial i ràpida sol acompanyar a tota persona sobresaltada. Modificar la respiració clavicular / alta per una respiració profunda i abdominal és un primer pas per controlar el símptoma. Però no només ajuda a controlar el símptoma.

Consciència corporal i respiració per gestionar l'ansietat, consulta en Sabadell

La importància de la consciència corporal i la respiració per enfrontar l'ansietat.

La consciència somàtica, és l'única capaç de romandre en el present. Com més ens habituem a escoltar el nostre cos, més ens acostumem a “l' Aquí i Ara”. ¿I quin és l'antídot per excel·lència contra l'ansietat que sempre es projecta cap al futur temut? Evidentment, i reitero, habitar en el present. I una forma de romandre en el present corporal, és prendre consciència de la respiració. La respiració és el que ens manté en contacte amb la Vida. I la Vida no és una cosa que “passarà” o bé “va passar”. El primer és fantasia, el segon ja no és.

Vaig conèixer una vegada un mestre de ioga que deia: “si ens acostuméssim a prendre contacte amb la respiració, només durant un minut cada hora, i féssim d'això un hàbit, moltes coses canviarien”.

Tractament de l'ansietat amb teràpia Gestalt. Viure el present

En paraules de Fritz Perls: “La fórmula de l'angoixa és molt simple: l'angoixa és la bretxa entre l'ara i el després. Si estàs en l'ara no pots sentir angoixa, perquè l'excitació flueix immediatament cap a l'activitat espontània en transcurs. Estant alerta en l'ara ets creatiu i inventiu. Si estàs amb els teus sentits alerta, si tens els ulls i oïdes oberts – com els nens- trobaràs una solució.”

El contacte, bé sigui amb l'altre o amb la realitat en un sentit més ampli, dispara en no poques ocasions l'emergència d'aquests elements ansiògens. Adonar-nos i acceptar-los és el primer pas per esmorteir el seu impacte. Però és important tenir present que en el donar-se compte, hi ha un espai de relació amb el que es viu.

Vull aturar-me especialment aquí, i respirar amb consciència. L'espai de relació, perquè sigui creatiu, es defineix com un equilibri entre l'estar amb (no d'una manera intel·lectual -dissociant-nos de l'experiència -, el que Perls anomenava el “acercadeísmo” parlar sobre alguna cosa com si fos un “ens ” separat de mi), i amb mi. Aquest matís és important en el procés. Ser-hi amb inclou la ressonància sensorial i emocional, però cal tenir cura que aquesta ressonància no suposi una immersió plena i radical en l'experiència (almenys d'una manera sistemàtica). Gràcies a aquesta distinció, podem començar a donar-nos compte no només del que genera por, sinó també del que evitem.

Teràpia i resistències.

Vivint aquí i ara evitem l'aparició de l'ansietat, consulta en Sabadell

La importància de viure el present com a prevenció per l'ansietat.

Al voltant d'aquestes zones incòmodes, es construeixen les resistències i els mecanismes de defensa. Alguns d'ells inspirats en la psicoanàlisi Freudià i especialment les aportacions d'Anna Freud. Assenyalar, però, que l'aproximació terapèutica de la teràpia Gestalt és radicalment diferent de la psicoanalítica.

Cal destacar dos conceptes molt importants, per a mi, que resumeixo en aquesta frase: "Enfrontar des de la pròpia responsabilitat l'aparició de les zones del no adonar-me en l' experiència real”. Allò del que no m'adono, apareix furtivament de tant en tant, treu el nas d'una manera molesta, irritant fins i tot, però com una "campaneta" (si, si com la "campaneta" que tots puguem fantasiejar ...) que em diu que estic davant l'autèntic, però amagat.

Quines faig davant d'això?. Bé sigui rendició, fugida o acceptació, és la meva responsabilitat. La rendició és el lliurar-se a la desesperació. La fugida és la negació a qualsevol preu. L'acceptació és l' estar ambi escoltar.

 

Fugida o evitació i rendició o claudicació no són les alternatives.

Aprendre a sostenir les pors irracionals, consulta en Sabadell

Quan aprenem a sostenir l'ansietat, aquesta es dilueix.

"Ja t'he dit que el secret d'un cos fort no consisteix en el que fas sinó en el que no fas. […] Va assenyalar un arbust gran i em va dir que fixés la meva atenció, no en les fulles sinó en les ombres de les fulles […] Va repetir una i altra vegada, murmurant-me a cau d'orella, que no fer el que jo sabia fer era la clau del poder. En el cas de mirar l'arbre, el que jo sabia fer era enfocar immediatament el fullatge. Mai em preocupaven les ombres de les fulles ni els espais entre les fulles…”

El text no és meu i no recordo de qui és exactament. Sí em sembla òbvia la influència xamànica i l'existència d'un element metafòric important per relacionar-nos creativament amb el trastorn d'ansietat generalitzada

Quins són els "no quefers" de les nostres vides? Moltes vegades, i sospito que sempre, l'ansietat és un missatge de la nostra vida no viscuda. En el tractament de l'ansietat amb teràpia gestalt, aprenem formes de conviure amb el símptoma. I també de descobrir el seu missatge ocult.

Si pateixes d'ansietat i vols un tractament personalitzat, o més informació, no dubtis en contactar amb mi. .Segueix el següent enllaç!: Enllaç a pàgina de contacte Josep Guasch, coaching i psicoteràpia a Sabadell

Fins el proper article, rep una cordial salutació.

www.josepguasch.com

 

Et convido a participar al meu blog ampliant idees. Per exemple, aportant suggeriments o compartint els teus dubtes a l'apartat al peu del mateix.

 

Anterior article relacionat: Trastorn d'Ansietat, psicoteràpia a Sabadell, amb Gestalt i PNL
Següent article relacionat: Ansietat i depressió, teràpia gestalt i PNL.

 

Ah!!, i si t'ha agradat i et ve de gust, et convido a compartir l'article. També comentar i / o puntuar amb les estrelles en el resum que trobaràs més avall.


Estàs
interessat/da en un programa personalitzat de coaching i/o psicoteràpia? Contacta amb mi sense compromís!: Telèfon: 615.56.45.37 Mail: jspguasch@gmail.com
Web: Formulari de contacte

 

Si vols, també pots rebre còmodament la meva News Letter amb tots els articles del bloc. També notícies, activitats, promocions i informació interessant i pràctica: – Sí vull rebre la News Letter

 

Josep Guasch, coaching i psicoteràpia a Sabadell

 

Tractament de l' ansietat amb teràpia Gestalt, trastorn d'ansietat generalitzada. Josep Guasch, psicoterapeuta i coach Consulta a Sabadell i Terrassa

Les necessitats falses. Josep Guasch, coaching i psicoteràpia a Sabadell

BLOG


Les necessitats de l'ésser humà i la manipulació dels telèfons mòbils

Les necessitats de l'ésser humà. Josep Guasch, coaching i psicoteràpia (teràpia Gestalt, PNL, l' Anàlisi Transaccional, Hipnosi) Consulta a Sabadell i Terrassa

Ens atrevim a expressar les nostres necessitats?
Quin és el preu de les nostres necessitats no satisfetes?

Les necessitats de l'ésser humà. Teràpia Gestalt a Sabadell

Atrevir-se a expressar les pròpies necessitats. És perillós?

Les necessitats de l'ésser humà obeeixen a un fonament bàsic de la nostra experiència vital. Si tenim satisfetes les nostres necessitats, els nostres sentiments i estat d'ànim seran plaents. No obstant això, si estan desateses nostre sentir i satisfacció es mostrarà d'una manera o altre.

Per la seva banda, l' principi d'intenció positiva dels comportaments de la pnl, proposa una reconciliació amb les nostres conductes.

Poden conciliar tots dos models?

Jo crec que no només això. Fins i tot crec que facilita la comprensió de les conductes més abjectes i de les pautes de comunicació més disruptives. Ara bé, per començar… comencem pel principi… :mrgreen:

Les necessitats de l'ésser humà no satisfetes i les conductes no desitjades.

Aquest article l'he titulat expressament com les necessitats de l' ésser humà. La psicoteràpia humanista reconeix la tendència de l'ésser humà a la salut, el benestar i la seva evolució i autorealització. Per evolucionar cal comprendre'ns, i per a això cal conèixer-nos. Per conèixer-nos hem de saber quines són les nostres necessitats i valors…. I si estan realment coberts.

I no em refereixo a les necessitats més bàsiques, sinó a les necessitats de l'ésser humà que reclamen la nostra realització. Una d'elles és la de reconèixer-nos i aparèixer davant el món com un ésser únic, individual i irrepetible. En definitiva tal com som. Però ... per a gran part de la nostra societat està mal vist expressar les nostres necessitats.

Què passa si no satisfem les nostres necessitats?

El psicòleg Marshall Rosenberg eo tenia clar. Tot sentiment negatiu obeeix a una necessitat no satisfeta. I no només això, ell defensava que fins i tot tota conducta violenta és el símptoma de la mateixa manca.

Evidentment, si una persona alberga sentiments d'insatisfacció, això es reflectirà en la seva conducta

Llavors ... Per què està mal vist reivindicar i satisfer les nostres necessitats? 🙄

Les necessitats emmascarades i les necessitats reals

La manipulació de l'ésser humà. Josep Guasch, coaching i psicoteràpia a Sabadell

Ens bombardegen des de petits amb falses necessitats. Per què no sabem diferenciar-ho?

Vam veure en l'anterior article El terme mitjà i el adonar-se'n en teràpia Gestalt, la dificultat per conciliar les nostres tendències oposades. També com aquesta conciliació, cal constatar-la des d'un altre nivell diferent a aquell en què ocorre la confrontació. I vam concloure amb aquest aspecte gairebé elusiu de la pau entre oposats, però sovint intuït. Vegem a continuació una de les formes en les quals podem experimentar aquesta dificultat.

Com és que "necessito" fer X quan el que vull és fer I?

Et sona?. Gran part de les necessitats són succedanis per satisfer altres més profundes i no satisfetes. Per exemple, tinc constància d'una malalta de fibromiàlgia que es nega a deixar d'estar-ho perquè així .... Rep l' atenció que d'altra manera no rebia de la seva família! Per descomptat això no és extensiu a totes les persones que pateixen aquesta enfermedad.Y, per descomptat també, la majoria de les vegades és un procés del qual la persona no és conscient.

De què té gana l'addicte a la xocolata, tot i saber com li perjudica?

Què troba a faltar el fumador quan es retira a fumar l'últim cigarret del dia?

Per quina raó algunes persones són capaços de passar tota una tarda de diumenge davant la tele, sabent que la malgasten i acabant amb aquest atordiment típic?

Quines són les necessitats reals darrere d'aquestes "pseudo -necessitats? Dit d'una altra manera Quin benefici secundari rep el fumador, l'addicte a la xocolata, el mentider compulsiu ...?

Per no ser aquest el motiu d'aquest article, no exposo algun dels models que existeixen sobre les necessitats de l'ésser humà. Adjunt, no obstant això, dos enllaços a dos dels més vigents.

Piràmide de Maslow: Jerarquia de les necessitats de la persona

Necessitats de l'ésser humà segons l'Associació Comunicació No Violenta

Les necessitats de l'ésser humà. teràpia Gestalt, i la intenció positiva de la PNL.

La importància dels assumptes inconclusos. Teràpia Gestalt a Sabadell

Assumpte inconclús. La sensació de buit que deixa una necessitat no coberta del tot.

Una manera en què la teràpia Gestalt aborda el tema de les necessitats de l'ésser humà no satisfetes, es reflecteix en aquest magnífic article de Celedonio Castanedo. Teràpia Gestalt, tancar assumptes inconclusos.

Des de la PNL, programació neurolingüística, es pressuposa que tota conducta té, o en algun moment va tenir, una intenció positiva. En el següent article tractarem això amb més profunditat. Valgui, no obstant això ara, incidir en aquesta connexió

Però…Per què en la nostra societat està mal vist que reivindiquem les nostres necessitats? És només l'herència de la nostra tradició judeocristiana? Hi ha res més ...?

Jo estic convençut que hi ha qui ho fa per crear-nos altres artificials que supleixin el buit que deixen les autèntiques quan no són cobertes. L'única diferència és que les creades ho són per purs interessos mercantilistes, els d'aquells que ens manipulen.

Adjunt un article que, si bé no és un clar exponent del que s'ha esmentat, deixa en evidència com en el món dels negocis les necessitats humanes no satisfetes es tenen en compte. És clar que hi ha qui ho fa a fi de bé. Evidentment, els que no ho fan a fi de bé no ho publiquen a internet ....

Les necessitats humanes no cobertes i oportunitats de negoci.

I ... ara sí!! un fragment de "Els simuladors". Val, i molt, la pena veure aquest contundent i curt fragment. Vendre-li a algú una cosa que no necessita, fent-li creure que ho necessita. I ho creurà en la mesura que sigui més infeliç. I serà més infeliç en la mesura que les seves necessitats i valors no estiguin satisfets….

Els simuladors fragment de la pel·lícula

Ara…. Algú veu d'una manera diferent aquest mandat social en virtut del qual…

És d' “egoistes” procurar per les nostres necessitats?…

… Les autèntiques clar

Les necessitats de l'ésser humà i els telèfons mòbils

I… Com desconnectar-nos, encara més de les nostres necessitats reals…

…i així crear espais d'insatisfacció…

…que ens convidaran a alleujar…

…amb altres (“fantàstics”) productes…?

Durant els últims anys s'està rendint culte als missatges curts, els vídeos no poden excedir de dos o tres minuts, els textos "llargs" no es llegeixen ...

Què està passant?

La sobreestimulació a la qual estem sent sotmesos ens obliga a "passar de puntetes" davant de tot. Estan creant falses necessitats en tots i totes nosaltres. Abans era l'ordinador i les xarxes socials. Però és clar, l'ordinador és una baluerna i no el portem sempre amb nosaltres ... La solució ideal, el telèfon mòbil. Un trasto petit, sempre a mà i sempre amb nosaltres ...

Què aconsegueixen amb això?

No entraré en les conseqüències que en les relacions humanes això està tenint (seria un altre "gran tema"). Sí estan aconseguint que sempre caminem distrets ... sense entrar de ple en cap tema ... sense recapacitar sobre el que està passant en aquest món ... en la nostra societat ...

Les necessitats de l'ésser humà i la manipulació de les mateixes.

La manipulació de les necessitats.

Ens queixem del govern en Facebook ... però tot seguit compartim un acudit i després una èpica frase de creixement personal i després ...

... i així anem i deixem que ens obliguin a caminar, distrets. Sense emprendre les accions necessàries, sense entendre ni "entrar a fons" (amb tot el que això comporti de coherència personal i dignitat)

Sabies que triguem de cinc a vint minuts
a reprendre la concentració després d'una interrupció?

Les necessitats de l'ésser humà – per concloure

I així seguiran mentre ens deixem. Despistant-nos contínuament per distreure la nostra necessitat de saber i comprendre amb necessitats falses. Com a resultat d'aquesta “distracció” continuem estant desconnectats de nosaltres mateixos. I per aquesta raó som més receptius a missatges que ens ofereixen falses esperances… i òbviament… som més manipulables.

Així estem sempre distrets ... i de pas, alguns saben què volem, Què mirem, Què diem i si fes falta, on som… per “colar-nos” el que els interessi.

Fins el proper article, rep una cordial salutació.

www.josepguasch.com

Et convido a participar al meu blog ampliant idees. Per exemple, aportant suggeriments o compartint els teus dubtes a l'apartat al peu del mateix.

 

Anteriors articles relacionats: Desitjos i necessitats. La capacitat d'escollir. El terme mitjà i el adonar-se'n en teràpia Gestalt.
Següent article relacionat: El principi d'intenció positiva en PNL i les necessitats humanes.

Ah!!, i si t'ha agradat i et ve de gust, et convido a compartir l'article. També comentar i / o puntuar amb les estrelles en el resum que trobaràs més avall.

 


Estàs
interessat/da en un programa personalitzat de coaching i/o psicoteràpia? Contacta amb mi sense compromís!: Telèfon: 615.56.45.37 –Mail: jspguasch@gmail.com Web: Formulari de contacte

Si vols, també pots rebre còmodament la meva News Letter amb tots els articles del bloc. També notícies, activitats, promocions i informació interessant i pràctica: – Sí vull rebre la News Letter

Josep Guasch, coaching i psicoteràpia a Sabadell

Les necessitats de l'ésser humà, Josep Guasch, psicoteràpia i coaching, consulta a Terrassa i Sabadell

el terme mitjà en teràpia Gestalt. Gestalt Sabadell

BLOG


El terme mitjà i el adonar-se'n en teràpia Gestalt

El terme mitjà. Josep Guasch, Coaching i Psicoteràpia, teràpia Gestalt, l' Anàlisi Transaccional, Hipnosi i PNL), consulta a Sabadell i Terrassa

el terme mitjà en teràpia Gestalt. Gestalt Sabadell

El terme mitjà no és sempre el punt central. El tacte dels equilibristes de vegades, contrabalanceja.

Vam veure en l'anterior article: No Ment i teràpia Gestalt. El recipient de l'adonar-se'n com l'habilitat de mantenir en silenci la ment pot afavorir la complementarietat dels oposats (polaritats). D'aquesta manera accedim a un estat de consciència facilitador de la conciliació. Aquest estat de consciència anomenat de vegades terme mitjà és on diuen que està la virtut. Des d'ell podem viure en el "l' Aquí i Ara”, el també anomenat "etern present", l' adonar-nos , però:

  • Què és això del terme mitjà? I sobretot ...
  • Com accedir-hi?

El terme mitjà. Una metàfora cabalística

Vegem mitjançant una metàfora que ens ve de la càbala una comprensió del terme mitjà. Veiem, en un dels dissenys més antics que es conserven d'aquesta antiga saviesa, deu esferes numerades de l' 1 al 10 inscrites, i al voltant, d'una figura humana.

Arbre de la Vida i de mitjana. Josep Guasch, coaching i psicoteràpia a Sabadell

L'Arbre de la Vida i les correspondències en el cos humà.

Aquest disseny és l'anomenat "Arbre de la Vida”. Bàsicament és un diagrama que a manera d'holograma resumeix qualsevol acte de creativitat. Està per tant present tant en la "Creació de l'Univers" com en el procés de concebre una idea fins fer-la.

L'esfera 1 representa El Diví i l'esfera 10 el Pla Terrestre, el material. Llavors, des El Diví, la creació va descendint per les diferents esferes en ordre descendent (encara que ascendent per valor numèric – 1-2-3…) fins a arribar a 10, la matèria. Però les esferes són , al seu torn, un mapa de diferents estats de consciència, i en això ens centrarem.

Pel que ens ocupa ens centrarem en el triangle format per les esferes 6 – 7 – 8 – 9

El terme mitjà i la connexió amb la nostra autenticitat

El punt 6, des del punt de vista cabalístic és el nostre Jo Superior. És una cosa així com una connexió amb el Diví segons aquesta disciplina espiritual. El seu correlat amb all`psicològic té a veure amb el que en teràpia Gestalt es coneix com el Self. En el paral·lelisme psicològic, i simplificant molt, representa la nostra més profunda autenticitat. Tot i que aquesta sempre està en contacte amb “el de fora”, per la qual cosa la seva essència és dinàmica, i no estàtica.

Aquesta llavor del que realment som va enterrant, al llarg de la nostra vida, amb tots els mandats socials i educacionals de tota mena, de tal manera que arribada l'edat adulta ja no "recordem" qui som. Diguem, simplificant, que hem perdut el contacte amb els nostres valors profunds i autèntics.

El nivell de consciència descendeix fins a l'esfera 7 que fa a qui sento (sentiment i intuïció) que sóc, i d'aquí a la 8 que és qui penso que sóc (pensament més sensació en el sentit de percepció de la realitat mitjançant els sentits físics). Cal comentar que, als simples efectes d'il·lustrar amb una metàfora, estic simplificant la relació , en si més complexa, de les esferes amb les funcions psicològiques, bajo el punto de vista cabalístico.

Arribats a aquest punt la consciència de qui sóc (tal qual sóc) pateix una doble distorsió. El resultat configura una imatge d'un mateix que conté elements conscients e inconscients que es diposita en l'esfera 9.

La metàfora de la Llum, dispersió i nom.

La Càbala proposa un exemple per entendre aquest procés. L'esfera 6 és la llum tal com és. En descendir al nivell 7, es dispersa (com en un prisma) a set colors. Aquesta dipersión és necessària per entendre la llum des de la consciència representada per l'esfera 7. Passa a continuació al nivell 8, que necessita posar noms, des d'aquest nivell de consciència predomina el pensament i per a això necessitem definir, etiquetar. Així, posa nom a cada un dels set colors.

la llum, símbol del Jo Superior, i la seva descomposició. Josep Guasch, coaching i psicoteràpia a Sabadell

la Llum, i el símbol de la consciència solar, que es descompon en colors per a ser aprehesa per la consciència humana

Doncs bé, qui pensem i sentim que som (creences) és un concepte plenament aposentat en l'esfera 9. Generalment funcionem des d'aquest nivell, ple d' automatismes, costums e introjeccions d' qui i com hem de ser i comportar-nos.

Podem, això sí, accedir al nivell del pensament (qui penso que sóc).

El món del sentir, sentiment i emoció

Ens costa una mica més accedir al nivell del sentiment / emoció. Encara que sovint creiem que coneixem el món del sentiment, la nostra experiència d'aquest domini és bastant supèrflua. Per exemple davant la pregunta Com estàs (davant aquesta situació)?, les respostes "malament" o "bé", són molt habituals, però també molt indiferenciades. Puc sentir-me "malament" i amb això estar trist, indignat, frustrat, iracund, decebut, abatut, perplex, sorprès…. Però també trobo persones que, pitjor encara, confonen sentiments i emocions amb judicis de valor i / o moralistes.

Així solen dir "sento que (ell o ella) m'ha abandonat”, la qual cosa és una interpretació, no un sentiment autèntic. O bé, “sento que això no ha de ser així” (el parany d'un judici de valor o moralista, segons sigui). O el parany del sentir sobre el pensar o el judici, no enfront de la vivència. Per exemple: "ell és un hipòcrita (judici, sense perjudici que sigui o no cert) i això em "posa dels nervis".

El terme mitjà i la confrontació dels oposats

Veiem, doncs, que seguint amb el paral·lelisme del Arbre de la Vida, en arribar al nivell 7 la nostra consciència ja es complica. Doncs bé, la confrontació que té lloc entre el nivell 7 i 8 (sentir / intuir enfront de pensar / percebre) ja està distorsionada amb contaminacions, però a més no deixa de ser un conflicte d'oposats. Aquests oposats tenen el seu origen en el nivell 6, l' nivell de les coses tal com són. I veiem com tant un com l'altre nivell tenen estratègies diferents per accedir a l'estat de consciència propi del nivell 6.

Doncs bé, el terme mitjà en la polaritat 7-8, té a veure més amb el nivell 6, que amb un terme a mig camí entre els dos oposats. El terme mitjà no és tant el "ni negre ni blanc ... Gris", doncs encara que de vegades això funcioni, no sempre la resposta està en el mateix nivell.

Llavors ... com accedim a aquest mitjana,
el nivell 6 si ho tenim ja oblidat?

El terme mitjà, La influència de Friedlander en Fritz Perls

Fritz Perls va indicar que alguns elements de la teràpia Gestalt són presents en altres enfocaments psicològics o filosòfics. Això és especialment cert pel que fa a l'obra de Friedlander i la seva "indiferència creativa”. I si bé es conserva poc de l'obra d'aquest autor, Perls el enalteix en les seves memòries. Bàsicament, Solomon Friedlander, té en compte els oposats des d'una posició de neutralitat.

A la pràctica es tracta que les dues parts en conflicte estableixin un diàleg que permeti aclarir cadascuna d'elles. Per això sol utilitzar-se la cadira calenta, o el diàleg "gos de dalt, gos de sota"Entre altres pràctiques. Un cop definides i clarificades les dues parts, arriba el moment de la síntesi, complementar en comptes d'enfrontar-... i això no sempre és fàcil. Què fer doncs?. Aquí l' actitud és vital.

I quina i com és aquesta actitud de neutralitat de la qual parla Friedlander?

El terme mitjà en la cultura oriental, segons Osho.

Vegem una altra de les influències en Gestalt, la meditació oriental. Això és especialment cert en el concepte de l'estar present aquí i ara, l' adonar-se.

Testificar, en Gestalt i meditació. Psicoteràpia a Sabadell

Testificar, adonar-se del que té Vida.

Osho, en el seu "Llibre dels secrets"amplia en els seus comentaris diversos sutres del Vigyan Bhairav Tantra. No es tracta d'un manual del ja contaminat Tantra que es practica a occident, al qual fins i tot ja es denomina "Neotantrismo Occidental". És més aviat una operacionalització dels sutres a un nivell pràctic, sense l'obsessió pel sexe que caracteritza el succedani occidental.

El sutra comentat és el següent: “No posis l'atenció ni en el plaer ni en el dolor, sinó entre ells”. Osho denúncia la típica actitud de fugir en sentir dolor i aferrar-se a la felicitat quan ens visita. aferrar-se o fugir són dues respostes que porten de nou a la polarització. En tots dos casos proposa ni aferrar-se ni fugir, adoptar la postura de testimoni. Estar "amb"el viscut però no"a” o “en contra de”, no és ni una cosa ni l'altra, ni tan sols un terme mitjà tal com l'entenem. De la mateixa manera, en el "adonar-se" hi ha un consciència de que som conscients d'allò que coneixem i de l'acte de conèixer. En cas contrari, o el evitem o ens submergim.

Acceptar el dolor quan ens visiti sense resignar-se ni negar-ho.
Acceptar el plaer quan ens visiti, sense aferrar-nos a ell.

En paraules d'Osho "Sigues només un observador. No estiguis atret, no estiguis repel·lit… Només una ment que no està movent-se sap què és la veritat ".

Aquesta actitud solen conèixer-la bé els practicants de meditació budista, especialment Vipassana.

El terme mitjà i la “circumambulació”

El centre al voltant del qual ocorre la Vida

La circumambulación voltant del secret que està al centre.

De totes maneres, advertir que qualsevol intent d'acostar-nos al terme mitjà, no és més que una aproximació. De vegades accedim a ell, com si ens vingués donat. Però perquè això passi, gairebé sempre cal invertir, temps, energia, consciència i obertura.

Alguns místics occidentals van encunyar el terme "circumambulació"Per referir-se a l'aproximació a un coneixement secret des de diferents punts de vista, doncs accedir-hi des d'una enfocament lineal, és virtualment impossible.

El concepte oriental de mandala és semblant, el recorregut al voltant d'un centre necessari però no integrat.

Sent això així, en el proper article veurem altres "voltes" al voltant del centre/terme mitjà. Fins llavors, rep una cordial salutació.

“Dansem en un cercle i suposem
però el secret està en el centre i sap.”
(Robert Frost)

“De no ser pel punt, el punt immòbil
no hi hauria dansa, i només hi ha dansa.”

“…música sentida tan profundament
que no se la sent en absolut,
però tu mateix ets la música
mentre aquesta perdura”
(T.S. Eliot)

www.josepguasch.com

Anterior article relacionat: No ment i teràpia Gestalt. El recipient de l'adonar-se'n
Següent article relacionat: Les necessitats de l'ésser humà i la manipulació dels telèfons mòbils

 

Et convido a participar al meu blog ampliant idees. Per exemple, aportant suggeriments o compartint els teus dubtes a l'apartat al peu del mateix.

 

Ah!!, i si t'ha agradat i et ve de gust, et convido a compartir l'article. També comentar i / o puntuar amb les estrelles en el resum que trobaràs més avall.

 

Estàs interessat/da en un programa personalitzat de coaching i/o psicoteràpia? Contacta amb mi sense compromís!: Telèfon: 615.56.45.37 – Mail: jspguasch@gmail.com
Web: Formulari de contacte

 

Si vols, també pots rebre còmodament la meva News Letter amb tots els articles del bloc. També notícies, activitats, promocions i informació interessant i pràctica: – Sí vull rebre la News Letter

 

Josep Guasch, coaching i psicoteràpia a Sabadell

El terme mitjà i ''l' adonar-se , Josep Guasch, coaching i psicoteràpia, consulta a Terrassa i Sabadell

personalitat i identitat profunda. Màscara i Ser. Josep Guasch, coaching i psicoteràpia a Sabadell

BLOG


No Ment i teràpia Gestalt. El recipient de l'adonar-se'n

La No Ment en teràpia Gestalt. Josep Guasch, coaching i psicoteràpia a Sabadell i Terrassa (teràpia Gestalt, PNL, Hipnosi, l' Anàlisi Transaccional)

No ment, adonar-se i teràpia Gestalt. Josep Guasch, coaching i psicoteràpia a Sabadell

L'estat de “no ment” és fluid com l'aigua

La no ment o ment buida, és un estat de consciència, el recipient en el qual esdevé l' adonar-se'n.

Només en el silenci de prejudicis, demandes, intencions i xerrameca interna general, el descobriment de l' ésser interior és possible.

Els oposats interns acostumen a generar tensió. Però aquesta tensió pot afavorir el nostre creixement personal, si els fem complementaris .... O generar ansietat, estrès i bloquejos si els vivim com contradictoris.

La teràpia gestalt afavoreix, en la seva praxi, un adonar-se'n molt proper a l'estat meditatiu que afavoreix aquesta integració

<<Els éssers humans són discurs. El flux es mou a través de tu
tant si dius alguna cosa com si no. Tot el que passa és ple de plaer
i calidesa a causa de l'embadaliment del discurs que sempre està actiu.>>

J. Rumi

Canvi i transformació el continu esdevenir

Els éssers humans som flux i canvi constant. Les cèl·lules del cos es renoven cada 7 ó 10 anys. Les experiències diàries ens reconfiguren tant a nivell cognitiu com emocional i somàtic. Definir-nos amb imatges (etiquetes rígides, ideals del jo, patrons estereotipats, etc…), ens converteix en personatges amb màscares, que, pot ser que en alguns àmbits poden tenir certa utilitat, però també pot anul·lar-nos.

Hi ha un popular relat “El cavaller de l'armadura rovellada” que tracta precisament la pèrdua de la identitat real darrere d'una/es cuirassa/s de falsedats.

Tota definició comporta l'acte de posar límits, un acte subtil i implícit de violència. “Si ets això, no pot ser allò”, “si fito la meva manera de ser i comportar-me (personalitat), no podré actuar o ser d'una altra manera”.

No discuteixo que les construccions definitòries siguin necessàries. Crec que ho són per facilitar la comunicació i sapiguem de què parlem. Així, per exemple, per parlar de "una mina o barreta de pigment, encapsulada generalment en un cilindre de fusta fina, encara que també en embolcalls de paper i plàstic que té la finalitat d'escriure ", diem "llapis (Definició basada en Wikipedia)

Estructura superficial i estrutura interna a una definició

personalitat i identitat profunda. Màscara i Ser. Josep Guasch, coaching i psicoteràpia a Sabadell

Qui sóc i qui crec que sóc (definició)

En aquest cas, la paraula llapis és el que alguns lingüistes diuen “estructura superficial“. Aquesta defineix una sèrie de representacions internes mitjançant les quals coneixem l'objecte extern. Existeix un consens més o menys lax, quan escoltem la paraula llapis, sobre allò sobre el que parlem. En aquest sentit la paraula (l' significant) ens remet a un significat intern (estructura interna) i ens estalviem un munt de temps per definir allò del que parlem.

Ara bé, més enllà d'aquesta funció pragmàtica de les definicions existeixen altres usos constrictius. Així, per a la teràpia gestalt, la fantasia d'un ego fort (i per tant clarament definit) ens aparta de la riquesa de l'experiència. Qui sóc i el que penso que sóc (definició) són conceptes diferents. Crec, i és la meva modesta opinió, que només un il·luminat pot ser i saber qui és.

Una persona és el que creu ser, el que els altres opinen que és
i el que realment és.
Des d'aquesta perspectiva no es va poder esbrinar qui va cometre l'assassinat.”
(Carmen Peire)

Com crec que he de ser i com sóc.

D'altra banda, els esforços per conformar-nos a un ideal, comporta un temor al fracàs. L'esperança de “estar a l'altura”, es compensa amb la por a defraudar .

El “com crec que he de ser” constitueix un filtre que castra el meu contacte amb la realitat. Només si el meu percebre i sentir estan lliures de conceptes preconcebuts, la meva capacitat per respondre a la realitat es converteix en real.

Apareixen les expectatives, i amb elles la por al fracàs. Temor i expectatives, s'alimenten mútuament, alimenten la fantasia d'un ideal i de la seva ombra, i ens aparten de l'experiència del moment.

Assistim, així mateix, al sorgir dels oposats en confrontar aquest ideal del jo i els seus mandats, amb les preferències de l'ésser intern que va quedant sepultat en un embolic de mandats de tota mena. I aquí comença l' “embolic”.

No ment i l'ànsia de xocolata.

El flux de les nostres vides és un continu contacte entre el món extern i el nostre món intern. És més, els nostres mons interns es construeixen mitjançant la confrontació de diferents parts. Així, per exemple, imaginem que una part meva vol menjar xocolata després de sopar mentre una altra em convida a prendre una saludable infusió. Però també aquesta confrontació interna serà diferent si estic sol a casa meva, mirant la televisió, amb 5 o 6 rajoles de xocolata a la nevera, o si estic en un retir de meditació en plena natura.

Aquestes són dues parts enfrontades, però ¿acceptar significa rendir-se a elles?.

El conflicte de les polaritats:

No ment i xocolata. Josep Guasch, teràpia gestalt a Sabadell

Mmmmmm crec que s'ha colat.

D'una banda l'addicte a la xocolata (o una altra menjar), quan comença no pot parar. És incapaç de menjar una porció raonable i aturar-se al plaent present. Engoleix amb ansietat, de pressa, gairebé sense empassar ... i sense pensar. La conducta ens ofereix sovint curiosos paral·lelismes en diferents nivells. En teràpia Gestalt es coneix com introjecció a un mecanisme en virtut del qual, des de petits, incorporem conceptes, idees, patrons de conducta, prejudicis ... sense "assimilar".

Com l'addicte a la xocolata que "engoleix" gairebé sense assaborir, l' introjector "engoleix" mandats, judicis, "Novetats" ... sense aturar-se a assimilar-los, a fer-los seus. Què més ens empassem a les nostres vides sense assimilar? (idees, modes, tendències, opinions alienes ....)

D'altra banda tenim a "un altre jo"Que anhela la salut. probablement també desitja un cos conformat a la imatge suposadament estilitzada amb què ens bombardeja la societat consumista. És capaç de mantenir dietes estrictes, durant un temps ... però també és qui castiga la part addicta. L'anomenat Pare Crític Negatiu a l' Anàlisi Transaccional . El Pare Crític és un reflex intern de les figures parentals que vam tenir de petits, orientada cap al normatiu i el crític.

Ja tenim dues parts oposades.

  • Existeix un terme mitjà?
  • On és?
  • És possible viure en aquest bucòlic terme mitjà, més enllà del simple concepte?
  • Realment només obeeix a criteris de salut aquest crític negatiu?
  • És només un golafre l'addicte a la xocolata?

..Quina calma aquest dolç quan la necessitat del plaer sensorial ja ha desaparegut?

No ment i el misteri del punt d'equilibri.

En aquest misteriós terme mitjà hauria d'esdevenir la pau entre oposats, però no sempre és així. D'altra banda, el terme mitjà no és el que popularment es coneix com “ni blanc ni negre, gris”. Ampliaré en el següent article aquest concepte, però de moment avancem amb conceptes més globals.

Quan el terme mitjà és un concepte (imatges, idees, prejudicis de l'ego) i no una vivència real no serveix per calmar l'ànsia. La solució sempre passa en un nivell diferent del que transcorre el conflicte.

Tant l' addicte a la xocolata com el personatge saludable són dues subpersonalitats. Dues parts internes construïdes artificialment, així mentre una intenta saciar un tipus de fam diferent de la física, l'altra es construeix en base al que "ha i no ha de ser”.

Imaginem aquestes dues parts enfrontades i en un nivell superior una tercera. Els tres punts formen un triangle. En el vèrtex superior és on es troba la solució, doncs del vèrtex superior és d'on emanen les dues parts enfrontades. Reitero, ampliarem en el següent article aquest concepte.

Oposats i complementaris expressió de la unitat de la que vénen

Els oposats sempre són expressió d'una unitat en un nivell superior

Hi ha diversos mètodes per a trobar la solució, metafòricament, en el vèrtex superior del triangle. Des de la teràpia Gestalt com altres modalitats d'intervenció, per exemple la PNL o el trànsit generatiu , les "tècniques" són moltes. Però si no s'aplica l'actitud adequada a les mateixes, no serveixen de res. La tècnica és només un acostament gradual a la No Ment, i el secret està en l'actitud.

No Ment i el Wu Wei

Tot i que la greda pot ser modelada en un gerro,
la utilitat del gerro resideix en el que no hi és.

(Lao Tze)

Wu wei (en xinès “No Acció“) “Descriu un important aspecte de la filosofia taoista en el qual la forma més adequada d'enfrontar-se a una situació és no actuar (no forçar), si bé es fa molt d'èmfasi en la literatura taoista que no és el mateix no actuar que no fer res. També significa “sense esforç”… El Wu Wei és doncs, una forma natural de fer les coses, sense forçar-les amb artificis que desvirtuïn la seva harmonia i principi. " . Aquesta definició, adaptada de wikipedia, és una aproximació a l'actitud en la praxi gestàltica.

El concepte no ment no hem d'entendre-ho en el sentit de no "activitat cerebral". És més aviat un deixar de banda els preceptes, els patrons coneguts, els judicis i creences. Enfrontar el conflicte amb ment neta, ment de principiant, com si fos la primera vegada. I com es fa això?

No és el mateix no fer res a fer res. Coaching a Sabadell

NO és el mateix fer res a no fer res…

No Ment – Una pràctica preliminar

Per descomptat és només una pràctica preliminar entre moltes. En condicions òptimes, cal adaptar-les a les necessitats de cada persona, però et convido a explorar… sense expectatives… (Wu Wei…)

Pensa per un moment en alguna cosa que et preocupi. Ara deixa que aquesta preocupació "descansi" al fons de la teva ment. És a dir, posa-la en "Stand By".

Fes, ara, una suau pràctica de relaxació.

Tot mantenint l'estat de relaxació i sense ocupar-te de la teva preocupació, passa a un altre assumpte focalitzant tota la teva atenció en el TEUmón extern”, durant uns 10 minuts. Pots, per exemple escoltar música, o bé fer una passejada. Potser dibuixar o modelar alguna cosa en argila o practicar una mica d'esport. La qüestió és focalitzar-se en el "món de fora". És probable que durant aquesta pràctica aparegui alguna imatge, pensament, record, figura ..., però és molt important "deixar que aparegui", sense forçar en absolut.

Tot i que això que ha aparegut no tingui res a veure amb el que et ocupa, pren nota. Ara imagina que ets aquesta figura, pensament, record .... que ha aparegut en la teva ment. Identifica't plenament amb això que ha aparegut.

  • Com ets sent això?
  • Què sents?
  • Com passen els teus dies…?
Ouroboros i Wu Wei, No ment i teràpia gestalt a Sabadell

El símbol del Wu Wei representa, com l'ouroboros occidental, una serp mossegant-se la cua.

 

Segueix aprofundint i un cop plenament submergit en aquesta figura ... imagina què opines del problema d'aquest altre (que ets tu ...). Pren nota de les idees, per molt absurdes que siguin i deixa-ho reposar. Probablement aparegui alguna cosa interessant.

Però convé saber que des del principi s'ha de sostenir la incertesa. No hi ha respostes ni planejades ni imaginades. Fins i tot el silenci s'ha d'acceptar com a resposta.

Cal estar sempre a l'altura de l'atzar
(Nietzsche)

Fins el proper article, rep una cordial salutació.

www.josepguasch.com

 

Et convido a participar al meu blog ampliant idees. Per exemple, aportant suggeriments o compartint els teus dubtes a l'apartat al peu del mateix.

 

Següent article relacionat: El terme mitjà i l'adonar-se en teràpia Gestalt.
Anterior article relacionat: La Transpersonalitat , espiritualitat i expansió de consciència.

 

Ah!!, i si t'ha agradat i et ve de gust, et convido a compartir l'article. També comentar i / o puntuar amb les estrelles en el resum que trobaràs més avall.

 

Estàs interessat/da en un programa personalitzat de coaching i/o psicoteràpia?Contacta amb mi sense compromís!: Telèfon: 615.56.45.37 – Mail: jspguasch@gmail.com Web: Formulari de contacte

 

Si vols, també pots rebre còmodament la meva News Letter amb tots els articles del bloc. També notícies, activitats, promocions i informació interessant i pràctica: – Sí vull rebre la News Letter

 

Josep Guasch, coaching i psicoteràpia a Sabadell

No ment en teràpia Gestalt. Josep Guasch, coaching i psicoteràpia, consulta a Terrassa i Sabadell

Desitjos i necessitats. Josep Guasch, coaching i psicoteràpia Gestalt a Sabadell

BLOG


Desitjos i necessitats. La capacitat d'escollir.

Desitjos i necessitats. Josep Guasch, coaching i psicoteràpia, consulta a Sabadell i Terrassa

Desitjos i necessitats en coaching i psicoteràpia Gestalt

Desitjos i necessitats, elements de la nostra experiència vital

Desitjos i necessitats, dues dimensions de l'experiència vital humana que sovint es confonen. El nivell de satisfacció (o no) d'aquestes influeixen en la nostra felicitat i creixement personal.

És per això necessari conèixer les diferències en un nivell profundament vivencial. Això donarà una nova dimensió a la nostra intel·ligència emocional pràctica, i capacitat de responsabilitat i elecció.

Proposo a continuació unes pràctiques inspirades en teràpia Gestalt , PNL (Programació Neurolingüística) i (en part) en La CNV (Comunicació No Violenta).

Una qüestió és necessària aclarir. Sovint, a teràpia Gestalt es parla de “Necessitats no satisfetes“. Jo prefereixo parlar de sentiments de mancança, un concepte més ampli i ara veurem per què.

Desitjos i necessitats. Aclarint conceptes.

“La violència és l'expressió tràgica de necessitats no satisfetes.”

Amb aquestes contundents paraules, Marshall Rosenberg assenyala l'impacte que poden tenir les necessitats no resoltes. No obstant això en la seva obra no distingeix clarament entre desitjos, necessitats i valors. A l'efecte de la seva encomiable obra, és suficient. Tanmateix podem aprofitar per anar una mica més enllà.

En diferents diccionaris de psicologia trobem les següents definicions, que sintetitzo a continuació. Adjunt, no obstant això, l'enllaç per si voleu ampliar conceptes:

  • Necessitat: Manca de les coses que són menester per a la conservació de la vida almenys en condicions mínimament òptimes (la cursiva és meva). Afegeixo la cursiva ja que en teràpia Gestalt el concepte necessitat és una mica més específic quan parlem del Cicle de necessitats de l'experiència humana.
  • Desitj: Cerca o intensa espera de tot el que es percep com satisfactor de les pròpies exigències i gustos.
  • Valor: Un valor és una preferència o prioritat, interès, gust o disgust d'un subjecte sobre un objecte, esdeveniment o situació.

Deixem de moment el món dels valors per a un altre article. He portat a col·lació la definició per delimitar conceptes.

Desitjos i necessitats. “Necessito i vull” Un exercici

Desitjos i necessitats. Josep Guasch, coaching i psicoteràpia Gestalt a Sabadell

La necessitat està aposentada en allò real, el desig no sempre

En dinàmiques gestàltiques és habitual fer aquest exercici en parelles. No obstant també es pot fer en solitari, vegem a continuació.

Escriu una llista de coses que “Necessites“, en primera persona, per exemple…

  • Necessito estudiar per ascendir en l'empresa.
  • Necessito menjar tres vegades al dia.
  • Jo necessito dormir vuit hores diàries.
  • Necessito prendre un cafè després del menjar.
  • Necessito veure la sèrie de la tarda.
  • Jo necessito quedar amb els meus amics els diumenges
  • Necessito veure a la meva parella cada dia…

Com més llarga sigui la llista, millor, estàs revisant aspectes concrets de la teva vida.

A continuació canvia el Necessito pel Vull, així:

  • Vull estudiar per ascendir a l'empresa.
  • Jo vull menjar tres vegades al dia.
  • Vull dormir vuit hores diàries…/…

Llegeix diverses vegades les dues llistes, confrontant-les per parells equivalents. Fes-ho atent a les ressonàncies emocionals.

Com et sents en dir, per exemple, “Necessito estudiar per ascendir a l'empresa”, millor que “Vull estudiar per ascendir a l'empresa?

Quan dic "Necessito" i el que crec "necessitar" és un desig, em col·loco en el paper de víctima, conscient o inconscientment. … 🙄

Són realment necessitats (imprescindibles per viure ) o són desitjos?. Quins són necessitats i quins desitjos? . Redefineix doncs les frases anteriors amb el Vull i assumeix la teva quota de responsabilitat.

Desitjos i necessitats. Desitjar i no tenir

La paraula vull ens condueix a dos paisatges emocionals: Desitjar allò i tenir-lo, o no tenir-lo. Per exemple, pot ser tan cert:

  • “Vull dormir vuit hores diàries…. (I ho faig)”… Com :
  • “Vull dormir vuit hores diàries…. (I no ho faig) - manca i conseqüent sentiment de mancança. No sempre a una manca li segueix el sentiment de mancança

– Revisem aquesta llista veient el que vull i ho aconsegueixo (Felicitats!!).
– Reservem l'anterior i redefineix allò que “vull… i no faig…” per “vull…. i trio fer (o no fer…). Per exemple:

  • “Vull dormir vuit hores diàries i trio quedar-me a veure la tele fins tard”. Siguem honests, la majoria de les vegades es tracta d'una elecció.

Sovint quan diem “no puc”, és “no vull” . I és lícit si això és fruit d'una elecció…. i prenem consciència que és així. Triar és “no voler”, no “no poder”. Vegem un exemple:

Una persona em va dir una vegada que no podia denunciar la seva parella, tot i que li robava i maltractava. Durant el procés va dir que no suportava la idea que la persona que estimava (o creia que estimava…) acabés a la presó. Les alternatives eren:

  • A: Seguir patint els maltractaments i no denunciar els fets.
  • B: Denunciar, possibilitat de presó i separació forçosa.

Concloent

Sentiment o sensació de carència. Josep Guasch, coachingn i psicoteràpia a Sabadell

El sentiment de carència. Quan les nostres necessitats no estan satisfetes.

Òbviament, aquesta persona preferia l'alternativa A a la B. La veritat subjacent és que quan dic “No Puc” em poso en posició de víctima (fantasia de no ser responsable).

Es, però, diferent a dir, trio no fer-ho (no vull) per…. (la raó que sigui). Les raons que justifiquen l'elecció seran o no discutibles, però ja hem avançat un pas en la presa de consciència.

Fritz Perls, (el creador de la teràpia Gestalt) era, en aquest sentit, més radical. Quan un client deia “No Puc”, ell senzillament li etzibava, “No digui que no pot, digui que no ho farà”. Dir “no ho faré”, és situar-me a mi mateix en el nucli de la causa (responsabilitat), en comptes de com l'efecte d'un problema aliè.

I ara la pregunta del milió: Amb això resolem el problema?. Doncs sí i no!!. El problema aparent no ho resolem, però sí que ens adonem que tenim un problema que triem no resoldre…. I en tota elecció conscient, per nefasta que sigui, sempre hi ha un nivell d'empoderament diferent del de la victimització inconscient.

Fins el proper article, rep una cordial salutació.

www.josepguasch.com

Et convido a participar al meu blog ampliant idees. Per exemple, aportant suggeriments o compartint els teus dubtes a l'apartat al peu del mateix.

 

Si vols saber una mica més sobre Teràpia Gestalt et convido a llegir aquests articles: teràpia Gestalt; Fantasia dirigida i teràpia Gestalt; Continuum de consciència i teràpia Gestalt
Següent article relacionat: Les necessitats de l'ésser humà i la manipulació dels telèfons mòbils

 

Ah!!, i si t'ha agradat i et ve de gust, et convido a compartir l'article. També comentar i / o puntuar amb les estrelles en el resum que trobaràs més avall.


Estàs
interessat/da en un programa personalitzat de coaching i/o psicoteràpia?Contacta amb mi sense compromís!: Telèfon: 615.56.45.37 – Mail: jspguasch@gmail.com Web: Formulari de contacte

 

Si vols, també pots rebre còmodament la meva News Letter amb tots els articles del bloc. També notícies, activitats, promocions i informació interessant i pràctica: – Sí vull rebre la News Letter

 

 

Josep Guasch, coaching i psicoteràpia a Sabadell

Desitjos i necessitats. Josep Guasch, coaching i psicoteràpia (teràpia Gestalt, hipnosi i pnl), consulta a Terrassa i Sabadell

Tractament de la gelosia a Sabadell. Josep Guasch, coaching i psicoteràpia

BLOG


Tractament de la gelosia. Diàleg amb una persona gelosa.

Tractament de la gelosia, consulta de coaching i psicoteràpia a Sabadell i Terrassa

Tractament de la gelosia a Sabadell. Josep Guasch, coaching i psicoteràpia

Tractament de la gelosia. Gelosia normal o patològica?

Els gelosia, i especialment la gelosia patològica (gelosia infundada) són viscuts amb una gran intensitat de sentiments d'inseguretat. En el seu origen sol haver una manca d' autoestima. Però també gran part de les creences que sosté la persona gelosa deriven dels mites de l' amor romàntic. Gelosia i violència de gènere, solen anar de la mà, quan el gelós és l'home. La gelosia, en les parelles joves, estan prenent noves formes en el control de xarxes socials i WhatsApp

El tractament de la gelosia, sota el meu punt de vista, té a veure amb dos grans blocs d'intervenció. D'una banda revisar les creences subjacents per, en un segon moment, enfortir l' autoestima, generalment ferida.

Però també és important dimensionar el problema en la seva justa mesura. A títol d'exemple, presento l'extracte d'una transcripció d'una sessió de teràpia. Amb el consentiment del client i els oportuns retocs en la forma per garantir l'anonimat. Els comentaris estan en cursiva. “J” (Josep) representa al terapeuta, “G” al client.

Tractament de la gelosia. Extractes d'una sessió de psicoteràpia

G- Evidentment la meva parella ja no m'estima.

Cal destacar el to catastrofista d'aquesta primera intervenció del client. L'adverbi “evidentment” adquireix aquí un tint de veritat absoluta.

J - Evidentment, Per a qui?

G- Doncs per a mi, és clar!.

Aquí respon amb certa perplexitat a la pregunta. Cal destacar que de vegades els terapeutes ens la juguem amb preguntes que semblen obvietats, com és el cas. No obstant això, la “obvietat” és intencionada. Com és d'esperar, aquí el client ha de recórrer a un diàleg intern semblant a : “Com aquest "paio" em fa preguntes tan òbvies?”… i això és ja suficient com perquè, en un nivell subtil, relacioni aquest lliscament d'una afirmació genèrica “Evidentment” a l'assumpció de la seva responsabilitat sobre la seva creença. Això ho reforç amb una reformulació.

J- Llavors és evident per a tu (afegeixo cert èmfasi) que la teva parella ja no t'estima.

G- Sí, és clar…(baixa la mirada a terraprecedeix un lleuger silenci i afegeix amb veu baixa ) per a mi….

Aquest és un moment crucial, en baixar la mirada, el client entra en conctacte amb el seu sentir, i això és suficient per explorar el que té vida, el sentiment no contaminat amb les capes superficials del llenguatge. Assumeix a un nivell subtil el lliscament d'una “Veritat” amb tints absoluts a una creença individual.

Tractament de la gelosia. Les diferents visions i les creences automàtiques.

J – Has parlat amb la teva parella sobre això?

Procuro indagar aquí a la “versió” de l'altra part, en primer lloc a títol informatiu, i en segon lloc és important, especialment per a les teràpies d'inspiració sistèmica, tenir present a totes les parts implicades.

G- Sí, i em diu que m'estima …. 'Però és que ella està sempre parlant amb altres!!.

Apareix veladament aquí una cosa que anomenem una “equivalència complexa“. És un pensament del tipus… “si fa X,vol dir… I”. Traduint, sembla com si el client visqués com una contradicció que ella “parlés amb altres i… l'estimés a ell”. Reservo aquesta informació per a més endavant ja que ara decideixo explorar una cosa que ja va aparèixer abans. Aquí la paraula SEMPRE torna a ser sospitosa de Generalització i exageració. Intervinc amb una interrogació, exagerant encara més…

J- Però… sempre, sempre, sempre… està parlant amb altres?

G- Bé… ja m'entens… és un dir….

Tractament de la gelosia. Assumir responsabilitat.

Gelosia i xarxes socials. Josep Guasch, coaching i psicoteràpia a Sabadell. Teràpia per la gelosia.

Gelosia i xarxes socials, una expressió nova per a un problema antic.

J- D'acord, és una expressió, però m'interessen els fets concrets. Digues… en quin moments o amb quines persones o en quins llocs és quan trobes a la teva parella parlant amb altres?

El quan, amb qui, on. És important explorar el context ja que en aquest el client ha de remetre a les dades sensorials, als fets més enllà de generalitzacions i interpretacions.

G- Quan vaig a buscar-la a la feina. .Sempre la trobo parlant amb els seus companys i sempre somrient i molt animadament!.

El “sempre somrient i molt animadament ho diu aixecant una mica el to de veu i arrufant les celles”. Ara sí, apareix alguna cosa més que “mer discurs”. Em limito a tornar aquesta observació…

J- Has aixecat la veu i arrufat les celles en dir que parla amb els seus companys somrient….

G- Sí… és que sempre és així….

J - (Silenci….) (Amb el silenci s'obre un petit espai de consciència….)

G- Bé, si…. em molesta que parli amb els seus companys i els somrigui tant.

(En aquest punt li torno al client una breu recapitulació)

La recapitulació en la conversa terapèutica.

J- De manera que et molesta veure-la parlar animadament amb els seus companys, i això et va fer pensar que no t'estimava tot i que ella et diu que sí….

La recapitulació serveix per retornar al client el meu “resum”. En fer-ho pot o no consentir, amb la qual cosa el treball seguiria. No obstant això, tal com aquí va succeir, va servir per establir la base real del procés.

D'altra banda, afegeixo veladament èmfasi en la frase “tot i que ella et diu que sí (t'estima)”. Es tracta d'una actitud típica a la gelosia i en moltes conductes, la eliminació. Obviar alguns aspectes de la realitat per dirigir la nostra atenció al que (creiem) falta.

Tractament de la gelosia. Conclusions a la conversa.

És important la transició d'una afirmació “És evident que la meva parella ja no m'estima”… al reconeixement “em molesta que parli amb els seus companys i els somrigui tant”.

En primer lloc transitem d'una suposada veritat nefasta per al client, cap a un espai en el qual ell es responsabilitza del molest que li resulta veure la seva parella xerrant animadament amb els seus companys. Assumeix doncs la responsabilitat del seu sentiment, i del seu procés.

En segon lloc és igualment important definir l' “estat problema” amb la màxima precisió. De seguir la pista de l'asserció inicial “evidentment la meva parella ja no m'estima“, podríem entaular una conversa de rumbs insospitats. No obstant això, en anar a la recerca de fets concrets que fonamentin aquesta sospita, trobem elements específics a treballar i que, gairebé sempre, són diferents dels que, originalment, porta el client.

Aquest no és més que un extracte dels punts més rellevants. El procés va seguir i vam acordar donar-lo per conclòs amb un considerable avanç. Aquí m'he limitat a ressenyar elements importants de la primera sessió.

A tots ens passa que interpretem sobre el que veiem, escoltem i sentim. De fet vivim en un univers interpretatiu i (gairebé) és impossible escapar a aquesta realitat. Però podem adquirir consciència d'això, i quan les coses es posen “lletges”, tornar als fets reals que sustenten la nostra fantasia. Sovint, des d'allà, trobem nous rumbs per seguir alquimitzant el nostre univers interior.

Fins el proper article, rep una cordial salutació.

www.josepguasch.com

 

Et convido a participar al meu blog ampliant idees. Per exemple, aportant suggeriments o compartint els teus dubtes a l'apartat al peu del mateix.

Següent article relacionat: Gelosia i amor romàntic. Les creences de la persona gelosa.

 

Ah!!, i si t'ha agradat i et ve de gust, et convido a compartir l'article. També comentar i / o puntuar amb les estrelles en el resum que trobaràs més avall.

Estàs interessat/da en un programa personalitzat de coaching i/o psicoteràpia? Contacta amb mi sense compromís!: Telèfon: 615.56.45.37 – Mail: jspguasch@gmail.com

Si vols, també pots rebre còmodament la meva News Letter amb tots els articles del bloc. També notícies, activitats, promocions i informació interessant i pràctica: – Sí vull rebre la News Letter

 

Josep Guasch, coaching i psicoteràpia a Sabadell

Tractament de la gelosia, Josep Guasch, coaching i psicoteràpia, consulta a Terrassa i Sabadell

Acceptació i responsabilitat en PNL. Josep Guasch, coaching i psicoteràpia a sabadell

BLOG


Acceptació i responsabilitat en PNL, Psicoteràpia i Coaching

Acceptació i responsabilitat en PNL, Josep Guasch, Coaching i Psicoteràpia; consulta a Sabadell i Terrassa

Acceptació i responsabilitat en PNL. Josep Guasch, coaching i psicoteràpia a sabadell

Sembla com si tinguéssim l'obligació de ser feliços sempre.

Com ser feliç, una de les aspiracions humanes més elusives. Acceptació i responsabilitat, són dues mostres de intel·ligència emocional en aquesta recerca. No fer de la recerca de la felicitat un motiu d' ansietat, perquè ens han gairebé obligat a buscar ser feliços. En cas contrari, alguna cosa va malament en nosaltres amb el que la nostra autoestima queda per terra.

I també ens han induït a pensar que "ens passen" "coses" com la depressió, la ansietat, les fòbies, l' estrès, insomni, l' TOC ,entre moltes altres .... I tot això té solució, clar que sí, però ens han ensenyat a buscar-la en un lloc diferent.

Acceptació i responsabilitat en PNL, l'herència de la teràpia Gestalt

En algun lloc vaig deixar escrit alguna cosa així com que “som responsables, fins i tot, de les nostres irresponsabilitats”. Però algú o alguns, amb millor o pitjor intenció, s'han massificat fins al que ens fem a nosaltres mateixos. Li han posat nom i codificat en llibres innombrables (Per exemple l' DSM IV TR).

De tal manera que caminem per la vida pensant, sentint i convençuts que quan ens assalta una depressió (o alguna cosa ...), és com si ens hagués posseït un ens patològic (tipus virus, si no pitjor…).

Acceptació i responsabilitat en PNL van de la mà, bé sigui en l'àmbit de la psicoteràpia, com en el del coaching. I aquest concepte es deu en gran part a la teràpia Gestalt. Fritz Perls, el creador d'aquesta modalitat terapèutica, obligava a dir als seus clients una cosa més o menys... "Jo m'estic deprimint a mi mateix". I aquesta frase que sembla rebuscada (sota un punt de vista gramatical ho és), té un sentit.

Acceptació i responsabilitat en PNL. Un exemple

Vegem un exemple típic:

"Tinc depressió perquè la meva xicota m'ha deixat"

En primer lloc, establim una relació de causa-efecte que no és certa. La veritat és que davant la certesa que "La meva xicota m'ha deixat", provoco (JO) en el meu interior una activitat mental que em porta a deprimir-me. probablement vegi el meu futur afectiu molt negre (amb la consegüent tonalitat en les meves imatges mentals). O em digui coses com "mai més trobaré a algú com ella", i a més en un to de veu lúgubre i patètic. I així vaig construint la meva depressió.

Acceptació de la pròpia responsabilitat. Josep Guasch, coaching i psicoteràpia a Sabadell

Som responsables de tot el que “ens passa” amb el que “ens passa”.

I, Compte!! no dic que no sigui normal que això passi. És normal tot i que no és lògic. I això és el que hauria d'enorgullir a la nostra qualitat de mamífers, nostre món emocional és una cosa diferent a la lògica, però no per això "anormal". I tampoc una cosa que "ens passi" per culpa d'altres ....

Però hi ha més en aquesta aparentment innocent frase. Això que se li ha col·locat l'etiqueta de depressió, és una cosa en curs, és un procés, malsà o no, però alguna cosa dinàmica, amb vida. Si dic "tinc depressió", cosifico un procés anímic intern, com si m'hagués empassat un monòlit de marbre.

Acceptació i responsabilitat en PNL. la Nominalització

A PNL a això se'n diu "Nominalització”, però independentment de la "parauleta", el perill que amaga és el de congelar un procés en curs, del qual jo sóc el creador, dinamitzador i responsable.

On no hi ha dinamisme, no hi ha possibilitat de canvi. I si em convenço a mi mateix que "tinc alguna cosa" que no em provoco jo, seguiré estant a mercè depenent d'alguna cosa diferent a mi, encara que “aquesta cosa” no existeixi…(A partir d'aquí, qualsevol cosa és possible)

I per què no s'han inventat un altre "trastorn de personalitat"? Una metàfora (o no…)

Proposo un nou trastorn de personalitat el TIDAPF, m'explico ...

Dilluns al matí, una oficina qualsevol. Una discussió acalorada entre dos o més treballadors, habitualment del gènere masculí. Discuteixen perquè el cap de setmana van veure un programa a la tele (habitualment la del bar). En aquest programa 22 individus en calça curta corrien darrere d'una pilota. Onze portaven roba d'un color, els altres onze d'un altre.

La qüestió era que 11 havien de ficar la pilota en una anomenada "porteria" i els altres onze en l'altra. Guanya qui més vegades fiqui la pilota i menys l' hi hagin ficat (amb perdó ...). Divertit, no?.

I el dilluns al matí, molts senyors que només van estar veient a aquests vint-i-dos de calça curta, es debaten amb furibunds diàlegs o pitjor.. Generalment són assalariats que per cobrar el que cobren els de calça curta en un mes, han de treballar mesos o anys. Què passa a l'interior d'aquests senyors?. Com es provoquen ells mateixos, aquests arravataments d'ira?

Això sí que és preocupant!! Que jo em deprimeixi a mi mateix perquè m'ha deixat la núvia .... És normal, sóc mamífer i necessito contacte .... Que em provoqui crisi d'angoixa amb la que està caient ... també és normal, sóc humà i necessito estabilitat. Però això d'aquests 22 senyors de calça curta ... no sé, crec que això ... Sí és preocupant!!

Entre tant proposo per a doctes llibres el terme TIDAPF (Trastorn d'Ira amb Descontrol i Agitació Psicomotriu Futbolera). No ho sé, igual poden inventar-se un protocol d'intervenció. Ah!!, i algun medicament que podria dir-se "Fútbolprofen" o "Pelotatil". Com no se'ls va ocórrer abans a les farmacèutiques?... Bé, sospito per què ...

Fins el proper article, rep una cordial salutació.

www.josepguasch.com

Anterior article relacionat: PNL
Següents articles relacionats: Despertar consciència amb PNL .
Les submodalitats de PNL i la Superació Personal

Si t'ha agradat i et ve de gust, et convido a compartir l'article. També comentar i / o puntuar amb les estrelles en el resum que trobaràs més avall.

Estàs interessat/da en un programa personalitzat de coaching i/o psicoteràpia?Contacta amb mi sense compromís!: Telèfon: 615.56.45.37 – Mail: jspguasch@gmail.com

Si vols, també pots rebre còmodament la meva News Letter amb tots els articles del bloc. També notícies, activitats, promocions i informació interessant i pràctica:

– Sí vull rebre la News Letter

Josep Guasch, coaching i psicoteràpia a Sabadell

Acceptació i responsabilitat en PNL. Josep Guasch, psicoteràpia i Coaching, consulta a Terrassa i Sabadell

Perdre pes sense miracles, de manera raonable i ordenada, Suport psicològic per aprimar, consulta en Sabadell

BLOG


Aprimar sense miracles. Consciència i autoconeixement.

Aprimar sense miracles, suport psicològic per a la pèrdua de pes. Consulta de coaching i psicoteràpia a Sabadell i Terrassa

És possible aprimar-se sense miracles, consulta en Sabadell

Compte amb els productes miracle per aprimar!

Hem vist fins ara, (aprimar ràpid…és possible?) cóm la dependència (en aquest cas del menjar, però és vàlid per a qualsevol altre tipus d' addicció) té un significat de compensació per a una incomoditat anterior (la necessitat original no resolta), i com, al seu torn, la dependència, oculta, com una tapadora, la naturalesa veritable d'allò no resolt. A la vista de tot això, gairebé sempre el voler no és poder. La força voluntat gairebé mai és suficient. Què fer llavors?.

Sent el desordre d'alimentació una compensació a una necessitat no resolta, la solució va una mica més enllà. Cal un procés de suport psicològic per aprimar, i perdre pes d'una manera conscient i raonable.

Aprimar sense miracles. La lluita del jo

Aprimar sense miracles, requereix doncs una presa de consciència del propi univers emocional i de les necessitats no resoltes. Una de les possibilitats més habituals de distracció és la intervenció del jo per reprimir el desig, unilateralment, i sense cap altre tipus de treball per solucionar allò no resolt.

Suport psicològic per aprimar. Evitar el nerviosisme i l'ansietat per passar molta gana en fer una dieta, consulta en Sabadell

En fer una dieta cal evitar passar molta gana

En alguns casos, com en totes les addiccions químiques (fàrmacs, heroïna, cocaïna, alcohol ...) cal forçar períodes llargs d'abstinència amb fortes xarxes de suport, doncs de no aconseguir la necessària lucidesa, el procés de trobar la causa primera (profundament arrelada i oculta en el subconscient) és inútil

Per sort en els trastorns d'alimentació no s'alteren en la mateixa forma les funcions cognitives, pel que pot iniciar-se el procés d'una manera menys traumàtica, encara que no per això menys complexa. Però llevat d'aquest detall en la metodologia de recuperació, el procés de fons segueix sent el mateix.

Sense arribar a la necessitat no resolta i satisfer-la, la lluita del jo contra l'addicció es converteix en una autèntica batalla que sovint acaba en un anar i venir entre períodes de normalització i altres de consum incontrolat. És aquí on el procés psicològic per aprimar cal. Vegem per quin motiu:

Aprimar sense miracles; comprenent les forces que intervenen

Aprimar sense miracles ha de ser un procés gradual i individual, consulta en Sabadell

Els cicles d'alegria i depressió en seguir i fracassar en una dieta

Generalment el jo (ego), centra el "leitmotiv" de la seva lluita en les conseqüències de la dependència. I aquí assistim a una titànica lluita entre dues forces molt poderoses, l' plaer com anestesiant, i el poder com la inspiració narcisista de l'ego per restablir el (precari) l'equilibri.

Quan l'ego "aconsegueix" reprimir el desig, segueix un període de complaença del poder, per ser més fort que la pulsió interna. Però aquesta última roman reprimida com el vapor en una olla a pressió ..., de tal manera que tard o d'hora tornarà a la càrrega amb tota la força del material reprimit.

Seguirà, doncs, un període depressiu en què la ingesta desmesurada torna a disparar-se. Si s'aconsegueix de nou que el jo torni a prendre el comandament, amb la mateixa perspectiva unilateral, el més probable és que assistim a un balanceig continu que no fa més que augmentar el sofriment, la frustració i la perplexitat del jo.

Aprimar sense miracles. Conclusions

La satisfacció del desig original no resolt és el que portarà finalment la pau i satisfacció interna. També facilitarà la readaptació de la conducta i la reestructuració de les creences irracionals associades al menjar. Sense aquesta comprensió, els intents sempre estaran acompanyats d'esforç i, sovint, de contínues recaigudes.

Un petit resum del que s'ha vist fins ara ens facilitarà la comprensió global:

1.- Estadi, el problema original o necessitat no resolta. Sol tenir el seu origen en la infantesa, encara que no sempre. Es tracta d'un dolor íntim (per exemple sentiment d'inadequació, de no ser mereixedor ...) a causa d'experiències de referència.

2.- Nivell de la compensació. El plaer (menjar en excés, beure, anar de compres ...) apareix com anestesiant del dolor original, però no és més que un succedani que alleuja però no sana.

3.- Conseqüències de l'excés. Els efectes són múltiples, des d'econòmics, de salut, relacions, o fins i tot laborals en funció del tipus de compensació. És quan l'afectat comença a prendre consciència que "té un problema". Poden trigar més o menys a aparèixer en funció de molts factors.

4.- Lls esforços conscients per deixar l'addicció. Esforços benintencionats però que al no tenir present el primer nivell, el del nivell original, difícilment prosperen.

Aprimar sense miracles. Un exemple il·lustratiu.

A manera de conclusió, un exemple:

Des de nadons som, necessàriament, dependents de les cures del pare i de la mare molt especialment. A mesura que anem creixent s'espera que aquesta dependència vagi transformant-se en independència.

Compte amb les dietes miracle per perdre pes, solen ser enganyoses, consulta en Sabadell

De vegades les aparences enganyen. Compte amb les ofertes increïbles!

Passa, però, que els requeriments del nadó o l'infant, no sempre són satisfets tal com ell vol. A més solen interpretar els missatges dels adults d'una manera diferent. Per exemple, si veu a la mare malhumorada i no li dóna el menjar a l'hora (per estar esgotada o bé ocupada) tendirà a pensar que és per culpa seva.

Uns antecedents així poden construir la realitat d'un adult insegur d'ell mateix i del seu mereixement de ser estimat, o fins i tot protegit. Aquí ja tenim la ferida original.

La compensació

De tal manera que pot buscar en el menjar aquest alleujament, aquesta calidesa que de petit va interpretar que no se li donava. Hem de tenir present sempre que parlem de processos inconscients. El trastorn alimentari pertany al segon nivell.

Les conseqüències

Arriba un moment (mesos, anys després…) en què la salut, la imatge o bé fins i tot l'economia es puguin veure afectades. Som al nivell de les conseqüències que sol ser quan la persona comença a prendre consciència del seu problema. Però, transcorreguts ja uns anys, el dolor original ha quedat desconnectat (a nivell conscient) del desajust en la conducta.

Això dóna com a resultat que el que la persona viu com un problema, no és l'autèntica dificultat, en qualsevol cas un efecte. Així un afartament i les conseqüències d'aquest o altres molts, no és el veritable problema, engreixar seria "només" la conseqüència.

La lluita del jo

Arribats a aquest moment, generalment, es procura afrontar la situació mitjançant dietes, "productes miracle", exercici .... En definitiva, la lluita del jo, oblidant atendre la dificultat primera que és la que origina aquesta insatisfacció.

A manera de conclusió, aprimar sense miracles és possible, però també és un procés en el qual tota la persona s'ha de veure involucrada. És per això que moltes vegades cal un suport psicològic per aprimar. Encara que no ho sembli, és un procés d'autoconeixement.

Fins el proper article, rep una cordial salutació.

www.josepguasch.com

Si precises de més informació segueix l'enllaç següent:

Enllaç a pàgina de contacte Josep Guasch, coaching i psicoteràpia a Sabadell

 

Participa al meu blog ampliant idees, aportant suggeriments o compartint els teus dubtes a l'apartat al peu del mateix.

 

Ah!!, i si t'ha agradat no oblidis compartir-lo i puntuar amb les estrelles en el resum que trobaràs més avall.

 

Anteriors entrades relacionades: Aprimar-se ràpid, és possible?; Aprimar amb hipnosi, psicoteràpia i coaching; Menjar compulsivament i els nivells del problema complex; Aprimar-se ràpid, és possible?.

Següent article relacionat: Preguntes de coaching i PNL per aprimar, enfocament i objectiu

Banda gàstrica amb hipnosi. Aprimar sense dieta

Estàs interessat/da en un programa personalitzat de coaching i/o psicoteràpia? Contacta amb mi sense compromís!:
Telèfon: 615.56.45.37 Mail: jspguasch@gmail.com

Si vols, pots rebre còmodament la meva News Letter amb tots els articles del bloc, així com notícies, activitats, promocions i informació interessant i pràctica: – Sí vull rebre la News Letter

Josep Guasch, coaching i psicoteràpia a Sabadell

Aprimar sense miracles, suport psicològic per a la pèrdua de pes. Josep Guasch, Coaching i Psicoteràpia a Sabadell i Terrassa (teràpia Gestalt, PNL, Hipnosi)

El continuum de consciència, adonar-se, teràpia gestalt. Gestalt a Sabadell

BLOG


El continuum de consciència i l'adonar-se

El continuum de consciència, processos de teràpia Gestalt. Coaching i Psicoteràpia a Sabadell i Terrassa

El continuum de consciència, adonar-se, teràpia gestalt. Gestalt a Sabadell

El continuum de consciència, adonar-nos, amb ulls nets

És nuclear a teràpia gestalt el terme “El continuum de consciència” ( continu de consciència) implica estar obert al que apareix en el nostre “adonar-nos”. Com va dir John O. Stevens, “L'únic que hem de fer és buidar les nostres ments i obrir-nos.” El que emergeix, ho fa des de tres espais:

  • El món exterior.
  • El món interior.
  • L'activitat mental i / o fantasia.

Examinarem en altres articles aquests conceptes amb més profunditat, de moment avançarem en una altra direcció

El continuum de consciència: Ara m'adono de….

Una manera “pràctica” d'estimular el continum de consciència va ser promoguda per Perls mitjançant la frase: “Ara m'adono de…”, a continuació, l'explorador relatava de què s'estava donant compte relacionat amb les tres zones de la seva experiència descrites anteriormente. Per exemple:

  • Ara m'adono dels teus ulls fixos en mi” (món exterior).
  • ” ..”……..”…..”……”……..de la meva tremolor als llavis” (món interior / sensorial).
  • “…”……..”…..”……”……..que penso que em jutges amb la teva mirada (fantasia).

Convé advertir sobre l'ús mecanitzat de la fórmula com una associació d'idees (saltant mecànicament de paraula en paraula). Aquest mecanisme és més propi de la psicoanàlisi. L'adonar-se, a teràpia Gestalt, requereix un veritable contacte amb l'experiència que apareix des del fons de la nostra percepción.Per consegüent, primer el contacte, a continuació la verbalització.

El continuum de consciència i els assumptes inconclusos

Practicant d'aquesta manera, s'amplia i sensibilitza la nostra àrea potencial d'acció. L'"adonar-nos…”, per si mateix, sempre tendeix a presentar-nos l'assumpte inconclús més urgent. La nostra necessitat no atesa en aquest moment.

El continuum de consciència i les necessitats no resoltes. Teràpia Gestalt Sabadell

El continuum de consciència, ulls oberts per veure, tancats per somiar i resoldre les nostres necessitats.

Així, en l'exemple anterior, la tremolor de llavis lligat a la mirada de l'altre, fantasiada com enjudiciadora, ens alerta sobre un assumpte inconclús que, en funció de cada persona pot tenir a veure amb la necessitat d'aprovació, necessitat de confiança, d'afirmar-se, de pertinença, etc ...

És per això que el contínuum de consciència requereix ser cuidat. I, en ocasions, amb una especial atenció en el que ens presenta per a explorar més en ell. I torno amb això al que ja he expressat anteriorment: no es tracta de "caçar al vol" la idea de la necessitat no resolta i prendre nota com qui aprèn una lliçó d'història.

Es un contacte compromès amb l'experiència sensorial i de fantasia que, a partir d'aquí, pot disparar-se. Vivenciar el que sorgeix, en comptes de "prendre nota”. Portar i deixar-se portar pel que apareix A L' experiència. Submergir-se per descobrir, en comptes de "surfejar" per la superfície.

Des de l'òptica de la teràpia Gestalt, les necessitats no resoltes són la matèria primera. Al voltant es construeixen les nostres insatisfaccions i malestars emocionals, conductuals i / o actitudinals. Com va dir un: “No cal dir res més…”

El continuum de consciència. Afirmacions i interpretacions.

Hem vist que el contínuum de consciència és una porta que pot obrir-nos a una "reedició" d'una experiència, d'una manera intensa, compromès i complet (emocional, sensorial i també, per a finalitzar, cognitivament). Revisitar la nostra experiència des de llocs diferents ens dóna una visió més àmplia i major possibilitat d'elecció.

Primer viure i després filosofar”. La frase atribuïda a Thomas Hobbes resumeix l'essència de la pràctica amb el contínuum de consciència que al que condueix és a la vivència directa de la responsabilitat (i no em cansaré d'emfatitzar, a la vivència, no a saber sobre…) en la manera en què construïm la nostra experiència.

El continuum de consciència, Primer viure i després filosofar. Teràpia Gestalt a Sabadell

El continuum de consciència experiència vital, després pot ser explicada.

Podem així diferenciar en l'anterior exemple dos elements objectius ("els teus ulls fixos en mi" / "el meu tremolor als llavis"), fets observables, tot d'una , i un connectiu entre les dues experiències que és el món de la fantasia, “penso que em jutges amb la teva mirada "

Com saps el que creus saber?.

Com s'articulen els teus pensaments per arribar a les conclusions que arribes?.

Si bé sembla una bajanada (.ho és!) aquest primer pas és de vital importància ja que ens ajuda a distingir els diferents elements de la nostra experiència, especialment a diferenciar el que és fantasia (interpretació) del que és evidència (fets constatables), i com són les nostres interpretacions les que condicionen la nostra conducta i actitud.

El Continuum de consciència, a través del mirall.

Continuum de consciència, descobrir el que és.

El continuum de consciència, descórrer el vel i descobrir el que és.

Per finalitzar, recordo haver llegit en "Los cuatro acuerdos"La metàfora de"Espejo humeante"aquest fum que ens separa els uns dels altres. Podem, practicant el continuum de consciència, adonar-nos d'aquest fum, fet d' interpretacions i creences (de vegades necessàries).

Primer observar i diferenciar els fets, després responsabilitzar-nos de les nostres conclusions. D'aquesta manera coneixerem, almenys, la qualitat del nostre fum. Després decidirem (conscientment) seguir vivint en ell o ser mirall transparent.

I va dir: <<Sóc Mirall de fum perquè em veig en tots vosaltres, però no ens reconeixem mútuament pel fum que hi ha. Aquest fum és el Somni, i el mirall ets tu, el Somiador>>. (Miguel Ruiz)

 

Fins el proper article, rep una cordial salutació.

www.josepguasch.com

Et convido a participar al meu blog ampliant idees, aportant suggeriments o compartint els teus dubtes a l'apartat al peu del mateix.

Anterior article relacionat: Continuum de consciència i teràpia Gestalt
Següent article relacionat: Desitjos i necessitats. La capacitat d'escollir.

Ah!!, i si t'ha agradat no oblidis compartir-lo i puntuar amb les estrelles en el resum que trobaràs més avall.

Estàs interessat/da en un programa personalitzat de coaching i/o psicoteràpia?Contacta amb mi sense compromís!:Telèfon: 615.56.45.37 – Mail: jspguasch@gmail.com
Web: Formulari de contacte

 

Si vols, pots rebre còmodament la meva News Letter amb tots els articles del bloc, així com notícies, activitats, promocions i informació interessant i pràctica: – Sí vull rebre la News Letter

 

 

Josep Guasch, coaching i psicoteràpia a Sabadell

El continuum de consciència. Josep Guasch, coaching i psicoteràpia a Terrassa i Sabadell

El coaching i les preguntes.

BLOG


Continuum de consciència i Teràpia Gestalt

El continuum de consciència, psicoteràpia Gestalt. Coaching i Psicoteràpia a Sabadell i Terrassa

Continuum de consciència en teràpia gestalt.

El continuum de consciència; l'experiència neta, sense prejudicis ni valoracions.

El continuum de consciència, o continu de consciència, és un concepte recurrent en teràpia Gestalt. Ens remet a la consciència permanent de l'experiència en si, el "què" (apareix) i "com" (apareix). I, tot seguit, la manera en què em mantinc amb el que sorgeix des de la meva consciència.

El continuum de consciència i despertar a l'adonar-se

Adonar-me, primer, del que va sorgint, i en segon lloc, com ho va fent és romandre en contacte amb la experiència primària. De la mateixa manera experimentar és el contrari a l' “acercadeísmo” (parlar sobre). De la mateixa manera que no és el mateix la carícia que parlar sobre com la sento .. i com aquesta sensació es va transformant sense traduir-la en paraules, seguir-la, deixar-me sentir…fins a fondre'm en ella i participar, sense necessitat d'intervenir.

“Parlar sobre” és sovint una maniobra per evitar sentir quan tinc la possibilitat de fer-ho. I prefereixo evitar (ara sí) pensar en l'absència que em portaria a “no sentir”. Sempre sentim, almenys quan estem vius, i fins aquí és on sé per experiència (i no per especulació)

Parlar i escriure sobre el continuum de consciència és com intentar atrapar aigua per beure amb una forquilla ... La set és la necessitat, l'aigua el que pot cobrir-la, la forquilla ... el medi ineficaç. La proposta de la teràpia Gestalt és senzilla, canvia la forquilla per una cullera o un got que et permeti saciar la teva set (la necessitat) i deixa la forquilla per a altres qüestions.

Teoritzem, argumentem, anatemitzem, especulem, sempre anem, amb la forquilla a la mà ... pretenent beure l'aigua de la vida ... amb la forquilla, i oblidem la carícia. Doncs sí, l' adonar-se té a veure molt més amb la percepció, el cos i l'emoció; el sentiment ja comença a ser sospitós i el pensar ... una joguina nova per al nostre cervell.

El continuum de consciència en moviment

El continuum de consciència té més a veure amb el fet d'estar amb ... i permetre que .... Que amb el intentar, modificar, canviar, millorar, "arreglar" .... Gary Yontef ho relata d'una manera deliciosa en el seu llibre "Procés i diàleg"

Continuum de consciència, aturar-se en la percepció de la consciència.

Aturar-nos en l'experiència sense jutjar, revela el no aparent, fa visible el vetllat.

"Quan treballava amb Jim i apareixia la confusió, em demanava que fos la meva confusió. Seguidament, em sentia enmig de la boira. "Sigues la boira". Descrivia el color, les sensacions, la consistència meva com boira ". "Queda't amb això". Em convertia realment en una cosa amorfa com la boira, gris com la boira, humit com la boira. Després començava a canviar, sense intentar-ho.. La boira es posava càlida, com a resultat, jo em convertia en vapor. Acabava sentint-me viu, el meu color millorava, no em sentia confús. A l'quedar-me amb la meva experiència sense jutjar ni evitar, creixia i em transformava en un jo que encarnava més del meu potencial per a la totalitat. Vaig aprendre que era possible quedar-se amb el propi procés - podia optar per recolzar-me a mi mateix ".

El continuum de consciència i el contacte amb el símptoma.

Al centre de l'experiència, hi ha un despertar a una cosa que, poc a poc es va transformant perquè se sent escoltat en lloc de evitat. El símptoma, que sovint cataloguem com una cosa molesta i a evitar, és un senyal d'alguna cosa que no funciona.

De fet, aturar-nos, "Estar amb", sense jutjar, valorar, menysprear ni pretendre canviar és la porta oberta a les nostres necessitats no cobertes. Negar-ho és violència; xerrar, pretendre interpretar, parlar sobre ... és fugir de la seva / nostra pròpia naturalesa.

(Primer)…….Què sento?

(Tot seguit)…..Com ho sento?

(I finalment)…..On ho sento?

I ... Com em vaig adonant que això que sento és expressió d'una necessitat o sentiment?

A efectes de la praxi terapèutica, m'ha resultat especialment útil el treball amb la "sensació sentida” (a) Focusing i la Intenció Positiva (de la) PNL:

El meu amic i la seva nòvia, o el continuum de consciència en el dia a dia.

Tinc un amic que un cop em va explicar com va conèixer a la seva nòvia en un local de moda, m'explicava el nerviós que estava i com aplacava els nervis parlant, parlant i parlant ... (sobre ...); de cop i volta la, llavors la seva amiga, li va agafar el cap amb les dues mans, el va acostar a la boca i li va donar un petó que li va tallar l'alè ... i les paraules.

Sense paraules li va dir: “talla el rotllo i deixa d'evitar el que desitges”, mou-te, sent i gaudeix. Això, encara que poc acadèmic, és Gestalt, i el continuum de consciència (gairebé sempre) requereix silenci.

Fins el proper article, rep una cordial salutació.

www.josepguasch.com

 

Et convido a participar al meu blog ampliant idees, aportant suggeriments o compartint els teus dubtes a l'apartat al peu del mateix.

Següent article relacionat: El continu de consciència i l'adonar-se
Anteriors articles: teràpia Gestalt Fantasies dirigides i teràpia Gestalt

Estàs interessat/da en un programa personalitzat de coaching i/o psicoteràpia?Contacta amb mi sense compromís!:

Telèfon: 615.56.45.37 – Mail: jspguasch@gmail.com
Web: Formulari de contacte

Si vols, pots rebre còmodament la meva News Letter amb tots els articles del bloc, així com notícies, activitats, promocions i informació interessant i pràctica: Sí vull rebre la News Letter

 

Ah!!, i si t'ha agradat no oblidis compartir-lo i puntuar amb les estrelles en el resum que trobaràs més avall.

Josep Guasch, coaching i psicoteràpia a Sabadell

El continuum de consciència. Josep Guasch, coaching i psicoteràpia (Gestalt, PNL, Hipnosi). Consulta a Terrassa i Sabadell

Aprendre a menjar lentament, amb plena consciència, el secret per perdre pes amb seguretat, consulta en Sabadell

BLOG


Aprimar-se ràpid, és possible?

Aprimar-se ràpid. Reprogramar la ment per aprimar. Perdre pes amb coaching i psicoteràpia (PNL, Gestalt, Hipnosi), consulta a Sabadell i Terrassa

Aprimar-se ràpid és possible, si, i tornar a recuperar el pes perdut, más rápido encara. I és així amb més raó quan el desordre alimentari és la compensació a un problema original. Aquest problema no apareix al principi del procés, tal com vam veure en l'anterior article: Menjar compulsiu i els nivells del problema complex

Aprimar ràpid és realment possible? Consulta a Sabadell

Les penes amb pa són menys?

La compensació apareix com el remei d'urgència per anestesiar el dolor. Record i reitero les paraules de Baiocchi, "El plaer és el més poderós dels anestèsics", i afegeixo si aquest és immediat, millor encara.

Una de les creences més arrelades des de fa molts anys i no és, precisament, una creença innocent… …i afegeixo un vídeo que dura uns segons ...Les penes amb pa són bones…

.

Les penes amb pa són bones ... o no…?

No crec en la innocència del llenguatge, pel que si has vist i sentit el vídeo… “Les penes amb pa són bones… i amb mantega saborosíssimes...”

Sí, sabem que hi ha una cosa que es diu sentit comú. També sabem que moltes vegades ho trobem a faltar (al sentit comú), doncs hi ha missatges com aquest (i altres) que es colen entre les nostres necessitats no resoltes i s'acomoden com si fossin la solució perfecta… i… No ho són!

Per descomptat estic parlant del subconscient, d'això que, a teràpia Gestalt diem el noadonar-nos

Per què perdre pes, de pressa i amb garanties, és pràcticament impossible.

Seguint a Paolo Baiocchi, l'única satisfacció que pot suplir amb garanties, a la del plaer immediat, és la satisfacció de la necessitat insatisfeta. Aquesta subjau en el fons del problema aparent.

Un cop dissolt el nucli que sustenta el comportament addictiu, existeix també un llarg aprenentatge que ha de ser recorregut en sentit invers. Desaprendre allò après després d'anys d'aprenentatge.

D'aquesta manera la LLUITA contra la COMPENSACIÓ deixarà de ser una LLUITA perpetuada EN EL TEMPS per ser un procés de reaprenentatge DES D'UN ESTAT intern que ja és més permeable a un canvi d'actitud i conducta. Sense la tensió constant de la pulsió interna que porta tota la poderosa càrrega de l'irracional.

Sembla doncs raonable arribar a la conclusió que no és un camí fàcil (per no dir impossible) el d'aprimar ràpid amb garanties, almenys per a la major part dels casos de sobrepès, doncs al que ja s'ha exposat (que no és poc) hem d'afegir un altre factor important, és el que:

El menjar és un dels plaers i necessitats
més bàsics en l'ésser humà.

¿Perdre pes ràpid és saludable?. Consulta a Sabadell

Menjar per plaer, necessitat o per desig?

I és que l'estímul del menjar és, per naturalesa, una cosa sempre present. Un fumador, un alcohòlic, un drogodependent sap que si prescindeix del consum de la substància, evita el perill de la recaiguda; cert és que hi ha alteracions neuroquímiques diferents, però l'estímul del menjar, no es pot evitar, tal com sí que pot evitar el fumador un cigarret per evitar la recaiguda.

Hem aclarit alguns conceptes referents a la imprudència d'aprimar ràpid. Sense entrar en problemes de salut sobrevinguts com l' "efecte yo-yo"que, per conegut no mereix més explicació.

Però hi ha més ... alguna cosa que em fa insistir en la necessitat de reprogramar la ment per aprimar...

Aprimar-se i les creences

Entrem en el turbulent camí de les creences. Moltes d'elles són (gairebé) entranyablement històriques (veure el vídeo al principi de l'article). Altres interessades i manipuladores, segur que molts i moltes recordareu algunes frases del tipus:

  • "Els nens bons mengen tot el que hi ha al plat"
  • "Si no menges, el pare i/o la mare no t'estimaran"

Perquè clar, a un nen li pot donar més o menys igual ser "bo o dolent" (Què és una etiqueta?), però que el pare i/o la mare no l'estimin....

Després hi ha aquelles culpabilitzadores:

  • “Cal menjar-se tot el que hi ha al plat, i si no pensa en els nens que passen gana "

Per descomptat que no té res a veure una cosa amb una altra (se m'ocorren molts adults que sí que tenen a veure amb aquest problema de la fam al món, però no un nen desganat ...). Hi ha creences arrelades en atàviques conviccions:

La creença que és possible aprimar d'una manera ràpida és molt perillosa, consulta en Sabadell

Aprimar ràpid pot portar conseqüències poc desitjades a mig termini

Per descomptat que mandats parentals sempre benintencionats. Però ja sabem de què està plagat el camí a l'infern ... S'imposa, llavors, la necessitat de reprogramar la ment per aprimar-se. I començar per les creences.

Les creences “es colen” d'una manera subtil.

Aquestes creences es van elaborant i incrustant en el més recòndit de la nostra ànima, doncs hem de tenir molt present que una creença no és necessàriament una construcció lingüística que ens serveixi per a definir-la, pot expressar-se en paraules, si, però el nucli de la creença és d'una altra naturalesa. Posem un exemple:

  • Qui no recorda, de nen, el conegut caramel, dolç o pastisset acompanyat d'un somriure d'orella a orella i escandalosos petons d'algun adult quan vam "ser bons nens"?

Aquí, sense paraules es va instal·lar una creença, com quan el pare i la mare ens miraven afectuosament quan ens veien menjar. Per descomptat que de nens no tenim la capacitat de dir-nos a nosaltres mateixos:

  • “Oh, el pare i la mare em somriuen perquè menjo"

Però aquesta equivalència complexa l'establim ràpidament per associació d'idees. I aquestes són les pitjors creences, aquelles que s'instal·len inconscientment. I, pitjor encara, serem molt innocents si pensem que ara que no som nens ja (..?) aquestes creences han quedat invalidades doncs:

Les creences formen nuclis complexos interconnectats amb altres creences que, al seu torn, s'interrelacionen amb conductes capacitats, valors, records i diferents associacions d'idees que conformen el autoconcepte o autoimatge que tenim de nosaltres mateixos. I de moment aquest tema, que dóna per a molt, ho deixo per a un altre article perquè amb el que s'ha dit fins ara:

Com pretenem perdre pes ia més "aprimar ràpid" amb tot aquest arsenal d'arguments interns donant tombs per la nostra biografia vital.?

En un altre moment, treballarem en profunditat les creences, de moment seguim endavant amb el mite de “aprimar ràpid”.

La millor dieta, reprogramar la ment per aprimar.

La millor manera d'aprimar ràpid, és perdre pes a poc a poc. M'

Aprimar d'una manera segura requereix un canvi d'estil de vida, consulta en Sabadell

Aprimar poc a poc per perdre pes d'una manera segura

atreviria a afegir que conscientment, i aquí incloc consciència corporal, mental i emocional. Potser la “dieta ideal” sigui la dieta emocional, la que ens permet prendre consciència de nosaltres mateixos, amb tota la nostra complexitat.

És per això que insisteixo en la necessitat de reprogramar la ment amb estratègies psicològiques per aprimar.

Tinc una bona amiga que va superar un càncer, i en alguna conversa que vaig tenir amb ella em va confessar que "gràcies" al càncer va començar a prendre consciència d'ella mateixa, de les seves frustracions i necessitats no resoltes, dels somnis no realitzats i de la seva vida no viscuda.

Va ser sorprenent, als ulls dels acostumats al paradigma ultracientífico, constatar com l'inici de la curació i sanació (conceptes subtilment diferents) va començar amb el respecte i compromís amb els seus valors molt temps oblidats, amb atendre la seva nena ferida, amb reprendre el seu entusiasme.

A vegades, un símptoma truca a la nostra porta per portar-nos benediccions. Però gairebé sempre, aquestes benediccions no són les que esperem.

Fins el proper article, rep una cordial salutació.

www.josepguasch.com

 

Participa al meu blog ampliant idees, aportant suggeriments o compartint els teus dubtes a l'apartat al peu del mateix.

 

Anteriors articles relacionats: Aprimar-se, amb Hipnosi, Psicoteràpia i Coaching; Menjar compulsiu i els nivells del problema complex
Següent enllaç relacionat: Aprimar sense miracles, consciència i autoconeixement

Banda gàstrica amb hipnosi. Aprimar sense dieta

Estàs interessat/da en un programa personalitzat de coaching i/o psicoteràpia?Contacta amb mi sense compromís!:
Telèfon: 615.56.45.37 – Mail: jspguasch@gmail.com

Si vols, pots rebre còmodament la meva News Letter amb tots els articles del bloc, així com notícies, activitats, promocions i informació interessant i pràctica: – Sí vull rebre la News Letter

 

Ah!!, i si t'ha agradat i et ve de gust, et convido a compartir l'article. També comentar i/o puntuar amb les estrelles al següent resum.

Josep Guasch, coaching i psicoteràpia a Sabadell

 

 

Aprimar ràpid i perdre pes. Reprogramar la ment per aprimar. Josep Guasch, consulta de coaching i psicoteràpia a Terrassa i Sabadell

Fantasies dirigides a teràpia gestalt. Josep Guasch, coaching i psicoteràpia

BLOG


Fantasies dirigides i teràpia Gestalt

Fantasies dirigides a la teràpia Gestalt. Consulta de coaching i psicoteràpia a Sabadell i Terrassa.

A propòsit de les fantasies dirigides a teràpia Gestalt , em ve al cap el poema de Clarence R. Wyle Jr.:

Fantasies dirigides a teràpia gestalt. Josep Guasch, coaching i psicoteràpia

Vivim en el que escrivim sobre la realitat, no en la realitat.

"Ni veritat, ni certesa. A les dues vaig renunciar
en el meu noviciat, tal i com els joves
han d'abjurar del món en ser cridats a les ordres sagrades.

"Sí ... llavors…"només això afirmo;
i els meus èxits com belles cadenes unint dubtes bessones, perquè és va demanar la justificació del que postulo,
o el segell del concret en el que demostro.

No obstant això s'aixequen ponts,
i els homes ja no s'arrosseguen en dues dimensions.
I tals triomfs procedeixen
no en petita mesura, del poder d'aquest joc,
jugat amb les ombres tres vegades atenuades
que les coses tenen sobre els seus originals.

Què fràgil la vareta, però com de profund l'encanteri!”

Clarence R. Wylie Jr.

Fantasies dirigides en Teràpia Gestalt, l'origen

"Les ombres tres vegades atenuades que les coses tenen sobre els seus originals" i des d'aquestes ombres, que és el nostre món d'aparences, tornar als "originals" en el llenguatge del poeta, aquests originals que esperen a les zones ombrívoles del nostre "adonar-nos".

De la mateixa manera, en el si matern, les vivències de la mare es van traslladant al fetus a través del flux hormonal, químic i neurològic, de tal manera que ja des que som l'embrió a penes engendrat, incorporem aquests impactes, i anem sent alhora aquests impactes, doncs encara no tenim construïda una consciència diferenciada jo/no-jo.

Així vam arribar a aquest món, amb les primigènies empremtes adquirides en el si matern. I, encara que nouvinguts a aquest univers de llums feridores i sons impactants, anem integrant més mandats de tot tipus, de vegades subtilment, altres, a mesura que creixem, més explícitament.

Consciència no diferenciada. Coaching i psicoteràpia a Sabadell

Consciència no diferenciada. El fetus i el nadó tenen nul·la o poca consciència dels límits jo/no-jo

D'aquesta manera, anem construint, sense adonar-nos, el nostre sentit del jo. Anem tornant del somni i conquistant l'estat de vigília .... relegant les ones cerebrals theta i alfa (associades a un estat de major relaxació) a les beta ....

Tan aviat com anem despertant anem, a continuació, dormint, simultàniament, anem i tornem…

Paradoxalment, el que vivim com a estat de vigília pertany, segons moltes tradicions terapèutiques, entre elles la teràpia Gestalt, al regne de les ombres. El "encanteri" segons simbolitza el poeta, els mandats socials i els impactes emocionals de tota mena que rebem des que naixem; fins i tot abans, durant l'embaràs de la mare.

I així comença la història ...

Fantasies dirigides - Exercici preliminar – identificar-se amb un objecte

És difícil, sense una experiència genuïna, traslladar en paraules el que pertany a l'àmbit del que (en paraules de Marshall Rosenberg) "està viu". I més encara quan es tracta de reconciliar dues parts que ho estan amb la càrrega de la seva plena intensitat, fruit en molts casos (jo diria que sempre tot i que no ho sembli) d'una biografia difícil -el que vull (de vegades fins i tot sense saber-ho conscientment) i el que, en realitat, apareix-

I és aquí on les fantasies dirigides serveixen a un propòsit difícil d'explicar en paraules, ja que l'encanteri va començar abans que adquiríssim les suficients competències lingüístiques per "etiquetar" el que, insisteixo, "està viu".

Per això, començarem de moment per allò que és fàcil, no sense abans advertir que tot i que puguin semblar molt senzills aquests exercicis inicials, és convenient aprofundir-hi per no passar per alt subtileses que més endavant poden ser molt importants.

Fantasies dirigides en primera persona

En primer lloc, pots començar per observar al teu voltant alguna cosa que et cridi l'atención.Cualquier objecte, un quadre, llapis, una planta, una finestra .... El que sigui que et cridi l'atenció, el primer que vingui o bé alguna cosa a la que tornis reiteradament…

En segon lloc, i des de la teva perspectiva, pots començar a preguntar-te alguna cosa sobre aquest objecte.

Mira-ho atentament, deixa que sigui objecte de la teva mirada ... com ho veus? com és?

És probable que vulguis tocar-lo .... Toca-ho ... com és el seu tacte? Submergeix-te en el tacte .... Observa com el fet de tocar-lo t'influeix…

Pots provar a colpejar-lo perquè emeti un so, o si emet un so per ell mateix para atenció ... és greu, agut ...? com sona ...?

Probablement vulguis també olorar-lo o fins i tot assaborir-lo (segons el que sigui per descomptat ...)

Torna sempre a tu i a com l'objecte impacta en tu ....

Potser vulguis preguntar-te ... què sé sobre això ...? O quines són les seves característiques?

Segueix aprofundint en el adonar-te d'això com quelcom separat de tu, tot i que pugui fins i tot emocionar-te ... separat de tu ...

Fantasies dirigides en segona persona

A continuació, submergeix-te en l'experiència de ser-aquest-objecte…

Com és ser com això ...? I …De quina manera ho representes amb el teu cos?

Què sents en ell en general? Sents alguna cosa especial en alguna zona (tensió, relaxació, tremolor ...)? Submergeix-te més en les teves sensacions corporals…

Fantasies dirigides a la teràpia Gestalt. Psicoteràpia Gestalt a Sabadell

Sigues el que vols ser i descobreix el que ets….

Què veus? Com veus el que veus? Hi ha alguna imatge interna (a més del que veus "fora") que aparegui? Aprofundeix en el que veus ...

Què escoltes? Hi ha sons? Com són? Hi ha silencis entre els sons? Tenen algun tipus de cadència ...? Si la tenen deixa't portar per ella .... ¿Són sons estridents, o harmoniosos?

Com és la teva vida sent aquest objecte ...?

I, per a finalitzar, i en contacte amb les teves sensacions corporals, amb el que veus i el que escoltes…. Apareix alguna cosa nova? Un sentiment? Una cançó, o una melodia?, Noves imatges o sons? Un record? Pots seguir aquesta cadena i veure cap a on et porta ....

És possible que apareguin, sobtadament, pensaments automàtics .... A què et pot fer despertar aquest pensament automàtic? Una forma de comportar-te? Probablement una actitud enquistada ...? Endinsant de ple en el que aparegui, sigui el que sigui, deixa que et porti ... EVITA ELS PENSAMENTS INTERPRETATIUS… i justificatius ... l'important és el que vius, l'experiència, no el que expliques sobre ella.

I a poc a poc, vas deixant de ser-aquest-objecte per tornar a la teva experiència en primera persona.

El per què de les fantasies dirigides

Aquesta, aparentment boja fantasia inicial, té una explicació decentment raonable ... (o això crec ...), no juguem a endevinar com se sent REALMENT aquest objecte, persona o fins i tot animal o vegetal que haguem escollit, aquest no és un curs de percepció extrasensorial; en el fons, tot això no és més que un esbojarrat fantasiejar .... Però en ell apareixen projeccions nostres ....

"Hi ha mètode en la seva bogeria", és una de les meves frases favorites, la meva proposta és la de atrevir-nos a descobrir el mètode que guia, secretament, les nostres bogeries.

Quant descobreixo de mi mateix quan em disfresso d'un altre?

I per a qui tingui por..., que aquesta bogeria no sigui prou sensata (que estarà malgrat tot a la veritat ...) afegir que forma part del pensament budista què podem trobar la nostra naturalesa interior, si mantenim la nostra concentració en qualsevol cosa… (si, sí ... qualsevol cosa ...)

Un exemple del treball amb fantasies dirigides

Un vegada, durant el meu procés de formació, a l'atzar (o això creia) vaig aturar la meva atenció en un d'aquests límits que es fixen a terra per evitar que les portes, en obrir-se, colpegin la paret ...

Vaig adoptar la postura corporal per assemblar-me a aquell límit ... i poc a poc ... una sensació d'aclaparament i opressió anava boicotejant la meva respiració i estat d'ànim ... a més de la necessària postura corporal, també vaig començar a adonar-me del forçat i excessiu del meu replegament ...

Un company de pràctiques, a percebre la meva agitació em va preguntar:

Què fas així?

La meva resposta va ser: “Protegir-me per quan s'obri la porta” I va emergir una por gairebé visceral a que s'obrís la porta amb imatges de ser arrencat (com a límit) del sòl i estavellar-me a la paret.

Aquesta vivència em va ajudar a adonar-me, amb més intensitat, de la por visceral que tenia en aquesta època al contacte real i autèntic amb l'altre, el meu excessiu protegir-me, i com això estava empresonant el meu cos i sentir .... per descomptat fruit d'algunes vivències difícils, però que m'oprimien en la meva realitat en aquell moment.

Aquest adonar-me dramatitzat radicalment (i no només "intel·lectualment") em va ajudar a emprendre un procés personal per acceptar, en principi, suavitzar després i, en part curar, aquesta part meva dolguda. És per això que insisteixo que el coneixement intel·lectual de "el que ens passa", poques vegades té el suficient impacte per promoure la transformació necessària.

Fantasies dirigides amb la música

Fantasies gestàltiques dirigides amb música i dansa. Teràpia Gestalt a Sabadell

La música i la dansa una expressió del que poques vegades s'expressa.

Aquesta és una de les meves pràctiques favorites, T'has descobert a tu mateix/a , alguna vegada, taral·lejant, és possible que gairebé obsessivament, una cançó o melodia?

Què tal si, com a experiment, comences a deixar-te portar per ella? (aconsello per pur sentit comú buscar un lloc apartat de mirades inquisitives, sorpreses o meravellades ....), sigues aquesta cançó, identifica't plenament amb ella. És a dir,segueix cantant, taral·lejant, xiulant o el que sigui ...

No jutgis, no valoris, No posis etiquetes ni interpretis... només (que no és poc)... sigues el so, i sigui el que sigui que aparegui (sentiments, imatges, records, paraules espontànies, plor, rialles, somnis ...) segueix sent la cançó ...

Fins i tot, i aquesta és una altra variant, pots provar a fer-ho lliurement, és a dir, en un lloc tranquil, i partint d'una plena i relaxada consciència corporal, comença a entonar una melodia que aparegui per ella mateixa, deixa't emportar , suaument al principi per deixar-te impregnar tot/a per ella; submergeix-te, sigues un vehicle per a la melodia…allibera-del teu interior i deixa't seduir i posseir (posseir ara sí d'una manera clara i directe, no des de les ombres…) per ella…

I llavors, en algun moment, apareixerà la teva "cançó de poder", o la teva "cançó medicina" ... ho sabràs quan arribi perquè llavors, encara que no ho sàpigues, ja no et faràs (a tu…) la pregunta, seràs la resposta…

Fins llavors, rep una cordial salutació.

www.josepguasch.com

Et convido a participar al meu blog ampliant idees, aportant suggeriments o compartint els teus dubtes a l'apartat al peu del mateix.

Anterior article relacionat: Fantasia dirigida i teràpia Gestalt Següent article relacionat: Continuum de consciència i teràpia Gestalt

 

Estàs interessat/da en un programa personalitzat de coaching i/o psicoteràpia?Contacta amb mi sense compromís!: Telèfon: 615.56.45.37 – Mail: jspguasch@gmail.com

Si vols, pots rebre còmodament la meva News Letter amb tots els articles del bloc, així com notícies, activitats, promocions i informació interessant i pràctica:
– Sí vull rebre la News Letter

Ah!!, i si t'ha agradat i et ve de gust, et convido a compartir l'article. També comentar i / o puntuar amb les estrelles en el resum que trobaràs més avall.

 

Josep Guasch, coaching i psicoteràpia a Sabadell i Terrassa

 

 

Treball amb fantasies dirigides. Josep Guasch, coaching i psicoteràpia (Gestalt, PNL, Hipnosi). Consulta a Terrassa i Sabadell

Fantasia catastròfica. Fantasia dirigida a Gestalt teràpia.

BLOG


Fantasia dirigida i Teràpia Gestalt

Fantasia dirigida a teràpia Gestalt. Coaching i psicoteràpia a Sabadell i Terrassa

La Fantasia dirigida és una modalitat d'intervenció típica de la teràpia Gestalt. Abans d'introduir-nos en aquest tema, crec necessari començar per diferenciar fantasia i imaginació. Són dues activitats de la nostra experiència vital útils ... i també perilloses si no les fem servir adequadament.

Quan la fantasia serveix a la realitat? Quan ho fa a l'evasió?

Teràpia gestalt, fantasia i imaginació

La fantasia dirigida a teràpia Gestalt. Coaching i psicoteràpia Gestalt a Sabadell

La fantasia, una porta oberta als regnes de l'impossible i del possible.

Per imaginació es defineix la capacitat que tenim de representar-nos situacions, objectes, esdeveniments o persones. Evidentment, aquestes representacions no són presents en la nostra realitat física, aquí i ara. I, és clar, mitjançant imatges mentals)

La fantasia comporta una activitat del pensament molt més lliure, que generalment ignora la realitat.

Amb la imaginació jo puc visualizarme muntant a cavall, quan en realitat estic assegut a la cadira davant l'ordinador. Amb la fantasia puc imaginar-me cavalcant un unicorn. El primer no existeix aquí i ara, si bé és una cosa possible. El segon és impossible, almenys en estat de vigília.

La teràpia Gestalt reconeix que la fantasia i la imaginació pot ser útil. Però sempre que ens connectin amb la realitat externa i interna d'una banda. I, d'altra banda, participin en el procés del adonar-nos de les nostres experièncias. Per exemple: com una manera de planificar el futur o de reflexionar sobre el passat. I en un pas posterior, amb un tipus d'intervenció conegut com fantasia dirigida.

Abans d'estudiar la fantasia dirigida, crec oportú advertir sobre un possible paper esmunyedís de la fantasia. I és quan actua com a disculpa, justificació o pretext (“Estic així perquè em van criar ... "). O fins i tot quan paralitza l'acció necessària, compensant amb una activitat fantasiosa que substitueix el contacte creatiu amb la realitat.

Quan la fantasia no és fantasia dirigida

John O Stevens a "L'adonar-se"exposa l'exemple d'un jove que fantasieja amb demanar cita a la noia que li agrada. No obstant això mai ho fa per por al rebuig. Si decidís fer-ho, tant en el cas de la resposta positiva com negativa, la seva vida tornaria a fluir en comptes de romandre bloquejada en una fantasia irrealizada.

L'eventual "no" li permetria dirigir la seva atenció cap a altres companyes o amigues. Amb la resposta positiva, podria gaudir a la realitat, del que només s'atreveix a la fantasia. Però aquesta simple constatació de fets futuribles va més enllà.

Fantasia catastròfica. Fantasia dirigida a Gestalt teràpia.

La imaginació pot crear realitats…. de tota mena.

En el cas que eviti enfrontar la situació, en el fons resta una necessitat no resolta, inconclusa. La insatisfacció seguirà aprofundint en la seva ànima i, al seu torn, la bretxa amb la realitat s'obrirà. Això succeeix quan la paràlisi resulta de l'etern debat entre la necessitat i la por.

Per descomptat que assumir un risc pot no ser agradable al principi. Però evitar-ho ens allunya del potencial de valor que té l'experiència. De la mateixa manera empobreix el nostre adonar-nos, amb més visió, de la realitat que està, esperant. Indirectament suposa un empobriment gradual de la nostra pròpia identitat, a negar-se a acceptar el que és viu.

De vegades permetem que les fantasies catastròfiques, pel que fa al futur, paralitzin l'expressió genuïna de nosaltres mateixos. És llavors que aprofundim en un estat de permanent insatisfacció que pot cronificar-se. I aquesta cronificació, fer efecte en una autoestima generalment ja malmesa.

L'acceptació de la por en la fantasia dirigida. Diferència amb la visualització

Està clar, les pors existeixen. Són l'expressió de la nostra inseguretat, més que alguna cosa sobre allò que dispara el nostre temor. Tornant al jove de l'exemple. És fins i tot probable, que ell mateix consideri que la seva amiga el rebutja en funció d'observacions seves. Però sabem que l'atenció i la percepció no són innocents als propis prejudicis i creences.

Però si ell assumeix aquesta part seva que el paralitza, i s'identifica creativament amb ella (examinarem més endavant com), podrà reconciliar les necessitats no resoltes de la seva por amb les del seu desig. I és aquí on la fantasia dirigida, serveix a la resolució més que a la fugida.

Crec oportú aquí establir una diferenciació, la pràctica de la fantasia dirigida, no és visualització orientada a l'objectiu. Si bé no exclou a aquesta última com a treball addicional, és més aviat un procés de reconciliació i reconeixement del que entenem com els nostres "sabotejadors interns”, per utilitzar un terme recent.

Per reconciliar aquestes dues pràctiques, aconsello començar per la fantasia dirigida. Un cop treballat el conflicte, posar en pràctica, qui ho desitgi, la seva pràctica de visualització creativa

Començant amb la pràctica de la fantasia dirigida

Identificar i diferenciar, abans de reconciliar a les parts en conflicte. És una pràctica bàsica en teràpia gestalt, i per a això cal una identificació plena amb ambdues parts, la que dirigeix ​​el desig i la que, en aquest cas, sabotea con miedo.

Atorgar a cadascuna el seu lloc, en comptes de rebutjar-les, i només a partir d'aquí la reconciliació és possible. Però convé advertir que aquesta identificació no és un mer exercici intel·lectual del tipus ...

No, si jo ja sé ... que és una mania, suposició, prejudici, creença… etc. meva…”

En realitat aquest "coneixement" de tipus intel·lectual, a més de ser enjudiciador i comparatiu (i per tant excloent i violent) no és tan sols coneixement ja que el veritable coneixement vol dir copsar completament alguna cosa i fer-ho propi, i com a propi s'ha de viure el que repudiem, per reconciliar-nos amb això.

I per conèixer plenament alguna cosa cal fer-ho des del cos, des de l' emoció genuïna i profunda i des de la cognició. Només així podem conèixer per alquimizar, doncs difícilment podrem "transcendir" una actitud i conducta si abans no honorem a les nostres parts repudiades amb la nostra acceptació incondicional, que no és per descomptat submissió ni resignació.

Integrar i acceptar les parts repudiades no és claudicar. Un exemple

Recordo una dinàmica de reconeixement als que ens van precedir. Un jove, gairebé acabat de sortir de l'adolescència, es va negar a reconèixer als que, en la seva tradició, van estar abans que ell, confonent reconèixer amb obeir.

Només es pot reconèixer realment al que és, des del respecte. Llavors, i només des d'aquí, es pot ser respectuosament irreverent amb el que qüestionem. Això és així, tant amb els nostres personatges interns, com amb les persones que trobem a les nostres vides.

En paraules de Josep Plà:

"Quan els homes se saben escoltats – i per tant respectats i reconeguts-, es tornen febles. Aquests moments de feblesa són l'única escletxa a través de la qual es pot desprendre una gota de generositat del granit humà "

teràpia Gestalt, diferenciació i la “Separatio-Coniunctio” alquímiques.

Abans he assenyalat que la imaginació i la fantasia poden utilitzar-se creativament per planificar el futur o revisar el passat, sempre que aquesta activitat no ens despisti del present i serveixi com una manera d'enriquir la nostra activitat aquí i ara. Estem donant ara un pas endavant per integrar la fantasia no com a negació, sinó com una manera de re/conèixer allò al que en realitat, no li hem donat un lloc a la nostra experiència vital.

Coniunctio alquímica. Coaching i teràpia Gestalt Sabadell

Per unir harmoniosament, abans cal separar i diferenciar.

Per començar aquest treball, abans cal escapar a una mena de perversitat de la innocència. Una actitud costumista que sosté la fantasia de ser coherents i complets, quan en realitat som simplement éssers indiferenciats. Poc conscients de les veritables lluites internes.

No podem començar a conèixer sense abans admetre l'existència de l'altre. I no hi ha possibilitat d'això, sense abans admetre la separació, la “separatio” dels antics alquimistas.Prendre consciència de les diferenciacions, les diferents parts que formen un tot. Per a qui conegui el coaching, a això en diuen “distincions”.

Això és també vàlid quan parlem de nosaltres mateixos. Reconèixer al nostre "Mr. Hyde” (sigui aquest qui sigui), que habita en els suburbis de la nostra ànima.

I conèixer-vol dir una mena de reconeixement que, com ja he assenyalat abans, va més enllà del que intel·lectualment "pensem" ja que això últim és enganyós, ens separa des de la inconsciència, la distorsió, generalització, la negació i, en qualsevol cas, la interpretació.

Treballar amb una fantasia dirigida, exigeix diferenciar clarament les parts en conflicte, totes-tenen-el-seu-lloc.

Integració i transmutació de la part repudiada.

Ser realment allò repudiat, és un exercici d'imaginació difícil però necessari. És una mena de separació d'allò amb el que ens identifiquem (el "aburgesat i beat" jo social i/o de cas el privat), per identificar-nos amb allò oblidat, reprimit o negat en un acte de violència del qual només el nostre ego, encotillat pels mandats socials és capaç.

Només un cop reconegudes les parts internes, degudament diferenciades i destil·lades, poden tornar a relligar-se .... (re-ligare, el terme que etimològicament defineix a la religió, és el de tornar a unir) per a conformar un Jo més enriquit, humil i compassiu. Ara sí el que abans era brumosamente "conegut" és realment conegut aquí i ara. Aquesta és l'etapa darrera del treball amb la fantasia dirigida, la "Coniunctio" alquímica.

Paradoxalment, el que abans era viscut com a amenaça de la part repudiada, ara s'ha transmutat en energia disponible. A llenguatge gestàltic, nostre adonar-nos s'ha enriquit. Per als seguidors de la PNL el nostre "mapa és més ampli”. I pels incondicionals de la psicologia profunda, s'ha fet conscient allò que era inconscient.

Arribats a aquest punt, aclareixo que, almenys per a mi, ser no és actuar. I és aquí on la imaginació entra en joc més enllà de teoritzacions. La fantasia dirigida és pura experiència i ha estat inspiració per a moltes de les modernes escoles terapèutiques.

Així, la cadira calenta de la teràpia Gestalt, el treball amb els somnis, les posicions perceptives de l' PNL, el treball amb les subpersonalitats a la Psicosíntesi , per citar uns exemples, es donen la mà en aquest treball amb la fantasia dirigida.

En el proper article seguirem amb uns exemples interessants i ... pràctics.

Fins llavors, rep una cordial salutació.

www.josepguasch.com

Et convido a participar al meu blog ampliant idees, aportant suggeriments o compartint els teus dubtes a l'apartat al peu del mateix.

Anterior article relacionat: teràpia Gestalt Següent article relacionat: Fantasies dirigides i teràpia Gestalt.

Estàs interessat/da en un programa personalitzat de coaching i/o psicoteràpia?Contacta amb mi sense compromís!:
Telèfon: 615.56.45.37 – Mail: jspguasch@gmail.com

Si vols, pots rebre còmodament la meva News Letter amb tots els articles del bloc, així com notícies, activitats, promocions i informació interessant i pràctica: – Sí vull rebre la News Letter

Ah!!, i si t'ha agradat i et ve de gust, et convido a compartir l'article. També comentar i / o puntuar amb les estrelles en el resum que trobaràs més avall.

Josep Guasch, coaching i psicoteràpia a Sabadell i Terrassa

 

 

Fantasia dirigida i Teràpia Gestalt. Josep Guasch, coaching i psicoteràpia (teràpia Gestalt, Hipnosi, PNL). Consulta a Terrassa i Sabadell

 

Lideratge de l'ànima - essència. Nen Interior Lliure

BLOG


El Lideratge de l'Ànima

El Lideratge de l'ànima, procés de lideratge holística, grupal i personal. Coaching i Psicoteràpia a Sabadell i Terrassa

El lideratge de l'ànima. El Retrobament de l'Esperit amb la Matèria.

Què és el lideratge de l'ànima?

Quan naixem, la nostra essència, es manifesta d'una manera espontània, però no té les eines adequades per expressar-se creativament i aparèixer davant del món desplegant tota la seva presència.

L'autenticitat i l'essència. Nen Interior Lliure

L'arquetip del nen interior lliure, l'essència per desplegar.

A mesura que anem creixent, la trobada de la pròpia essència (que també podem entendre com a esperit) amb la realitat de la matèria, l'educació i la història familiar, condicionen la nostra actitud i conducta, de tal manera que anem creant un jo social (per aparèixer en societat) i un jo privat, una mica més íntim però que també s'allunya gradualment de la pròpia essència.

Arribem a l'edat adulta amb el que avui anomenem un "ego"amb dues capes (la social i la privada), però desconnectats ja del nostre origen. Durant aquest trajecte, normalment, assumim un o diversos rols, modalitats d'actitud i conducta amb què ens movem en diferents entorns.

En un nivell profund del nostre psiquisme, aquests rols s'alimenten d'energies arquetípiques, de tal manera que avancem en la nostra vida amb l'ajuda, al principi, d'aquests arquetips, ajuda que, finalment, esdevé una limitació. En paraules de C.G. Jung, "l'arquetip ens posseeix".

D'altra banda, podem entendre l'ànima com la trobada de la nostra essència amb aquest jo socialitzat i "domesticat". Just com un substrat profund de la nostra psique que anhela el retrobament amb l'esperit. I, de la mateixa manera, també participa del món material.

Durant la vida d'una persona, diferents situacions, malestars emocionals i dificultats diverses, apareixen com el símptoma de "alguna cosa" que encara segueix a l'interior protestant i tractant d'alliberar-se d'aquests límits, necessaris al principi, però que constrenyen l'evolució en una següent etapa.

El Viatge de l'heroi i el Lideratge de l'Ànima

L'ànima és, doncs, qui contínuament crida a les nostres portes per dur a terme aquesta missió. Assumir el Lideratge de l'Ànima significa cedir a aquesta part profunda de psique, la direcció de la nostra vida. Com intermediària que és, no desconeix que ens movem en un món material i espiritualitat alhora pel que cap de les dues realitats estan desateses.

Lideratge de l'ànima i el viatge de l'heroi.

El viatge de l'heroi, un mite transcultural sobre el protagonisme de l'ànima.

El Viatge de l'Heroi, és el mite que més freqüentment i de maneres molt diferents, informa simbòlicament en el món occidental sobre aquesta trobada en cada vida. Just com una trucada des del més profund del inconscient col·lectiu de la nostra societat a cada persona particular.

El Viatge de l'Heroi consta de diferents etapes que, en funció també dels autors, es tabulen de diferents maneres, però en qualsevol cas plenament reconeixibles com:

  • la Crida”, en primer lloc.
  • La trobada amb l'ombra”, en segon lloc.
  • La transformació”, a continuació.
  • La Tornada a Casa"per a finalitzar.

Aquests quatre “moments” formen part de la transformació de l'heroi durant el seu viatge. Aquest viatge que és, simultàniament, la “tornada a casa”, el retorn a la Llar Original.

Aquesta estructura té la seva "versió macro"en la manifestació de la totalitat de vida viscuda, i, al seu torn, com en un holograma, es duplica a si mateixa en cada procés anímic, sigui breu o prolongat.

El Lideratge de l'Ànima i els Arquetips de Poder

I com hem viscut durant tant de temps presoners de l' arquetip (o arquetips) que ens posseeixen, necessitem d'imatges externes que ens informin d'altres models (altres modalitats d'actitud i conducta) que ens ajudin a ampliar la nostra mirada i mapa del món, per viure d'una manera menys contaminada, amb més inspiració i llibertat les nostres etapes en el nostre "Viatge de l'Heroi”.

Lideratge de l'ànima - alliberament i la trobada de l'ànima amb l'esperit

Alliberament de l'ànima a la trobada de l'esperit

A Occident, i des de fa ja diversos segles, tenim una de les obres més inspiradores d'imatges arquetípiques que poden ajudar-nos a desadherirnos de les nostres actituds apreses.

Es tracta de les imatges del Tarot, enteses com una expressió de nuclis estructurals i primordials de la psique, dels que emergeixen actituds, conductes, emocions i fins a situacions. El Tarot, vist així, no és un mitjà per "fer fora la bonaventura" sinó un veritable camí iniciàtic que, al seu torn, Conté en la seva estructura interna, les etapes del "Viatge de l'Heroi".

Evidentment, no entrem a discutir la conveniència o no del Tarot com a mitjà endevinatori, si no que, senzillament, durant aquest curs el seu ús serà estrictament el descrit, models d'actitud, conducta i vida per inspirar-nos.

Lideratge de l'ànima, estructura del curs.

El lideratge de l'Ànima és un curs dissenyat en quatre tallers, sobre el cicle evolutiu de l'ànima, en el curs d'una vida o bé en les etapes d'assoliment d'objectius. Si per algun motiu no pots assistir als cursos per les dates, i t'interessa, consulta'ns sense compromís doncs existeix la possibilitat d'un programa individualitzat.

El Viatge de l'Heroi"És un dels fils conductors que galvanitza les experiències durant el procés i, per descomptat, l'altre són les imatges arquetípiques del Tarot.

Unificarem totes les dinàmiques amb pràctiques basades en el Coaching, Psicoteràpia Gestalt, Hipnosi Ericksoniana i PNL (Programació neurolingüística)

Si vols saber més, pots consultar el meu post sobre El lideratge i el Autolideratge

 

Dates i breu descripció de temaris:

En l'actualitat estem treballant per convocar una nova edició, si estàs interessat contacta amb mi al telèfon o mail baix indicats per reservar la teva plaça.

Pots seguir llegint per conèixer el temari i l'organització de les jornades que no variarà en el fons.

També, si no vols esperar, t'oferim la possibilitat d'un procés personal adaptat a les teves necessitats.

Presentació: Xerrada i Dinàmica introductòria

Assistència lliure i gratuïta.
Durant la presentació farem:

– Una breu introducció als continguts del taller.
– Relacions del viatge de l'heroi amb els arcans del tarot i vincles amb el lideratge de l'ànima
– Experiència vivencial introductòria.

  • A Barcelona: Pendent de pròxima convocatòria.
  • A Sabadell: Pendent de pròxima convocatòria.

L' anomenada . Primer taller.

El moment en què sentim la necessitat d'expressar al món la nostra essència mitjançant una tasca puntual, una vocació o una missió de vida.

En primer lloc, reconèixer la crida i els perills de negar-nos a escoltar-la.

  • Barcelona:
  • Sabadell:

Preparar i començar el viatge. Segon taller.

Definir concretamenta les tasques que són reflex de la missió, els recursos necessaris, comunitat, mentors externs i interns per emprendre el viatge.

Enfortir la connexió interna amb la font de motivació.

Emprendre acció.

  • A Barcelona:
  • A Sabadell:

Enfrontar l'ombra. Tercer taller.

Reconèixer els obstacles com un reflex dels “dimonis interns”.

Reconciliació amb les ferides de l'ànima i presència progressiva de l'ésser interior per manifestar-nos més creativament en la <<realitat exterior>>

  • A Barcelona:
  • A Sabadell:

La transformació i <<tornar a casa>>. Quart taller

Distinció, redefinició i reforç de la pròpia identitat més enriquidora que ha sorgit durant el procés.

La tasca i el repte en aquest moment és compartir els aprenentatges. Fer front a les dificultats quan les persones més properes ens “troben diferents”.

  • A Barcelona:
  • A Sabadell:

Les dinàmiques són vivencials i pràctiques.

El Lideratge de l'Ànima - La tornada a casa i els aprenentatges

La “tornada a casa” després del viatge, compartir els aprenentatges.

Els objectius a aconseguir amb El Lideratge de l'Ànima

– Adquirir consciència del moment vital pel qual transitem i les diferents etapes.
– Descobrir la nostra missió de vida, com a expressió del nostre ésser intern.
– Adquirir nous recursos per manifestar-nos creativament.
– Reconciliar-nos amb les ferides de l'ànima.
– Redescobrir el nostre ésser interior.

Impartim el taller

Núria Picola, astròloga, taròloga, especialista en tarot evolutiu.

Josep Guasch, coach i psicoterapeuta, especialitzat en teràpia Gestalt, Hipnosi Ericksoniana i PNL

Lloc i horaris:

Espai Obert, C / Les Valls 26-28; 4º- 5on., 08201 Sabadell.

Olemisole, C/ Torrijos 14, 08012 Barcelona.

– L'horari és de 10 a 19:00 amb una pausa per dinar.

Inversió:

A determinar en propera convocatòria

Contacte:

Si coneixes algú que pogués estar interessat en aquesta informació, sent-te lliure per compartir-la!

Si per algun motiu no pots assistir a el curs i t'interessa, consulta sense compromís la possibilitat d'un procés individualitzat a la teva mida.

www.josepguasch.com

Si vols saber més sobre aquest curs, mira el següent enllaç: Què és la consciència?

Ah!!, i si t'ha agradat no oblidis compartir-lo i puntuar amb les estrelles en el resum que trobaràs més avall.

Josep Guasch, coaching i psicoteràpia a Sabadell i Terrassa

 

El Lideratge de l'ànima, processos de lideratge holística, personal i grupal. Josep Guasch, coach , psicoterapeuta, consulta de coaching i psicoteràpia (Ansietat, acompanyament i estratègies per aprimar, deixar de fumar, autoestima, addiccions, etc…). A Sabadell i Terrassa

Baixar de pes superant l'ansietat, consulta en Sabadell

BLOG


Menjar compulsivament i els “nivells del problema complex”

Menjar compulsivament (Superar el trastorn per afartament). Josep Guasch, psicoterapeuta, coach , consulta de coaching i psicoteràpia (PNL, Hipnosi, teràpia Gestalt, l' Anàlisi Transaccional, Nen interior) a Sabadell i Terrassa

 

El problema subjacent en el menjar compulsivament, sol ser invisible, també en l'addicció al menjar, consulta en Sabadell

El model dels nivells complexos en les addiccions

Com vaig exposar en l'anterior post (Perdre pes, amb Psicoteràpia i Coaching), el Model de "Nivells del Problema Complex"s'ha revelat darrerament, no només com una explicació teòrica, sinó també com un referent ampli per a les intervencions en trastorns d'alimentació "per excés".

En aquest i següents articles desplegaré els quatre passos bàsics.

Per començar, indicar que es tracta exclusivament d'un abordatge purament teòric. Durant el procés terapèutic, les fases no apareixen en forma seqüencial (ni se les ha de forçar), sinó que van apareixent i ocultant-aleatòriament en la conversa.

Com psicoterapeuta, entenc que la vida no es circumscriu a interpretacions ni a models. El model és només una forma de teoritzar i de marcar referències per identificar, clarificar i optimitzar el procés, mai un llit de Procust per amputar el procés vivencial.

Menjar compulsivament, i aquest és un concepte bàsic a entendre, no és una “qüestió” de fer una o altra dieta. Amaga un problema emocional encapsulat darrere de diferents nivells. Aquest problema emocional ha d'abordar-se per superar el trastorn per afartament amb èxit.

 

Menjar compulsivament. El primer nivell el "Problema original" en termes de Baiocchi

El problema original (que no és menjar compulsivament), mai apareix al començament de la teràpia. Per la seva naturalesa, és desconegut a l ' "adonar-se" del client, i per descomptat també al terapeuta.

Que potser hi pogués haver una certa sospita expressada, generalment, en difusos termes lingüístics. Però la vivència real i profunda, sol estar emmascarada lluny de les interpretacions intelectualizadas doncs beu d'un substrat més essencial.

Investigar la causa no evident o malestar emocional en els trastorns d'alimentació, consulta en Sabadell

Menjar compulsivament i la causa oculta subjacent .

I és on la tasca terapèutica ha de resoldre, mitjançant el contacte real i creatiu amb l'experiència original.

No és un parlar "sobre ....", de la mateixa manera que no és el mateix l'experiència d'un somni o d'una emoció profunda que parlar-ne.

Aquest nucli original, com a experiència congelada, és el que alimenta energèticament la compulsió o l'addicció ja que és, en la seva essència, una necessitat no satisfeta i :

Fins que no es satisfaci hi haurà una tensió interna no resolta que cerca, confusa i secretament, ser alleujada.

En aquesta necessitat no satisfeta rau el nucli
per superar el trastorn per afartament.

Tenim doncs que en algun moment de la biografia de la persona, una necessitat no se satisfà degudament, bé sigui per un fet puntual o per una dinàmica continuada. Però el client ve convençut que "el seu problema" és un altre, el del menjar, i el seu objectiu aprimar.

En realitat, la dificultat per aprimar (o per deixar qualsevol tipus d'addicció) és la punta de l'iceberg.

L'objectiu aparent: aprimar, és la tapadora de les ferides del nen interior

En gairebé tots els casos, aquesta necessitat no resolta neix en un marc temporal molt d'hora. Fins i tot en etapes pre-verbals del/ la nen/a, de manera que la dificultat per integrar aquesta mancança és encara més dolorosa, per viure com incomprensible i existir encara una manca de recursos per comprendre i integrar.

És com menjar-se una poma sense haver-la mastegat (en el fons és l'acte de menjar compulsivament).

A partir d'aquí el nen viu com si portés unes ulleres de color, amb les quals filtra tota la realitat. Però com nen que és, no sap que això “només” és un mapa limitant.

 

I l'incorpora com una realitat amb la qual s'identifica.
Una realitat que, secreta, però encertadament, el defineix i condiciona.
Els trastorns d'alimentació poden tenir, en alguns casos, origen en la infància, consulta en Sabadell

L'origen del menjar compulsivament pot estar en la infància.

Aquesta manca pot venir reforçada per qüestions educacionals. Per exemple, missatges del tipus "si no menges pare o mare no et voldran". Aquest tipus de missatges fan al nen interpretar que l'amor dels seus pares corre perill, llavors integrarà aquest mandat / missatge (ser bo = menjar).

Segons sigui el caràcter, aquesta contradicció interna la viurà amb més o menys ansietat ja que exigeix, o bé obeir al pare i la mare per "ser bo" (i ser infidel a si mateix), o bé una negació a l'obediència paterna (amb el risc fantasiejat de perdre l'amor dels pares).

 

El nen enfronta, ara, un “conflicte de doble llaç "
en el qual no sembla haver-hi una resposta adequada.
Però per superar el trastorn per afartament,
l'adult pot aprendre a sostenir aquesta ansietat.

 

S'instal·la una sensació de "mancança interna"davant la perplexitat de no trobar una possible sortida. Un dolor original al qual se suma una sensació de inadequació o de no idoneïtat per resoldre un conflicte intern, que més tard o més d'hora serà compensat per algun mecanisme evasiu.

Recordem que el plaer, sobretot si és immediat, és el millor analgèsic contra el dolor.

La compensació el segon nivell del model i la teràpia del Nen Interior

Apareix doncs la compensació. No com una resposta lògica o creativa, sinó com una resposta a una sensació difusa d'inadequació, manca de mereixement o idoneïtat. Una manera d'atenuar el conflicte intern. Per descomptat aquesta compensació no ha de ser una addicció, pot ser també una conducta o actitud poc adaptatives. Aquesta compensació obeeix al principi d'intenció positiva. És a dir, tot i que la conducta no és l'adequada, pretén evitar un malestar.

Ens endinsem en les ferides del nen interior, ferides que , en major o menor mesura, tots i totes compartim.

En el cas que ens ocupa, més tard o més d'hora, apareixen els primers afartaments o desordres en l'alimentació. És aquí on Baiocchi defineix el segon nivell.

Menjar compulsivament. La compensació el veritable enemic de les dietes per aprimar

La compensació per mitigar aquest dolor intern no és més que un "recurs", inapropiat. No soluciona el dolor real, al contrari, ho empitjora, però alleuja momentàniament. I ho confirma que el mecanisme compensatori sol empitjorar en els moments de tensió, dificultat o crisis emocionals.

Apareix la "segona capa de la ceba":

Aquesta compensació, per la seva urgència i voracitat (voracitat normal, ja que la seva intenció de resoldre mai és resolta), es converteix en un pou sense fi, i amb el temps les conseqüències es fan evidents.

En el cas dels desordres d'alimentació, apareix l'obesitat. Per al alcohòlic pot ser la pèrdua de la feina, per al drogodependent la marginalitat i així ... segons sigui el cas.

Descobrir la causa per a deixar de menjar compulsivament i curar definitivament, consulta en Sabadell

El menjar compulsiu és el símptoma, la causa sol estar encoberta.

Aprimar es converteix doncs en un objectiu, però com a objectiu no es sustenta en valors. Es fonamenta en una compensació a una carència no identificada com a tal. Es basa en una fantasia de resolució que tendeix a perpetuar-se ja que l'objectiu aparent (aprimar) mai solucionarà el dolor original.

Menjar compulsivament. El cercle addictiu, ocult darrere de l'objectiu aparent “aprimar” tendeix a perpetuar-se

Menjar compulsivament és una manera d'alleujar, però momentània. El sentiment de culpa apareix després de l'afartament. El cercle viciós es reforça, el pou sense fi continua, no només engolint la necessitat original no resolta, sinó que crea al seu voltant una altra capa , la de la vergonya, la decepció, la culpa, la perplexitat existencial.

Sorgeix un diàleg intern que pot prendre dues direccions:

  • La autoculpabilització i el deteriorament de l'autoimatge.
  • La negació de la responsabilitat buscant "allà fora" responsables de la seva situació.

Les dues respostes, con su parte de verdad y mentira, s'allunyen de l'autèntica responsabilitat. Recordem que responsabilitat significa fer-se càrrec, però també (i això no ens ho ensenyen) l'autèntica responsabilitat, mai inclou la culpa ni la vergonya.

En altres paraules, "Som responsables fins i tot de les nostres irresponsabilitats". Això és una veritat, no un judici moralitzador que és la base de la culpa i la vergonya. Superar el trastorn per afartament és possible però, com va dir Einstein, s'ha de treballar des d'un altre nivell.

Seguirem en un proper article, fins llavors, rep una cordial salutació.

www.josepguasch.com

Et convido a participar al meu blog ampliant idees, aportant suggeriments o compartint els teus dubtes a l'apartat al peu del mateix.

Estàs interessat/da en un programa personalitzat de coaching i/o psicoteràpia? Contacta amb mi sense compromís!:

Telèfon: 615.56.45.37, Mail: jspguasch@gmail.com
Web: Formulari de contacte

 

Si vols, pots rebre còmodament la meva News Letter amb tots els articles del bloc, així com notícies, activitats, promocions i informació interessant i pràctica: – Sí vull rebre la News Letter

Ah!!, i si t'ha agradat i et ve de gust, et convido a compartir l'article. També comentar i / o puntuar amb les estrelles en el resum que trobaràs més avall.

Josep Guasch, coaching i psicoteràpia a Sabadell. Pàgina de Facebook

 

 

Anterior article relacionat:Perdre pes, amb Psicoteràpia i Coaching, a Sabadell.
Següent article relacionat
:
Perdre pes i ràpid, és possible?

 

Banda gàstrica amb hipnosi. Aprimar sense dieta

 

 

 

Superar el trastorn per afartament (menjar compulsivament). Josep Guasch, coach , psicoterapeuta, consulta de coaching i psicoteràpia (Assertivitat, lideratge, teràpia de parella, gelosia, ludopatia, etc…) a Sabadell i Terrassa

En coaching i psicoteràpia, el riu està associat a múltiples significats

BLOG


On conflueixen els Rius – un relat de coaching transpersonal

Consulta de Coaching i Psicoteràpia (Gestalt, PNL, Hipnosi Ericksoniana…) a Terrassa i Sabadell.

Contes i relats, coaching i psicoteràpia – Introducció

Des de diferents línies terapèutiques com el coaching, pnl, gestalt teràpia i, especialment, la hipnosi ericksoniana, s'ha incidit en la importància del conte per accedir, subtilment, a zones remotes del nostre psiquisme; d'aquesta manera se les fa més receptives a la transformació.

A continuació comparteixo un relat, expressament simbòlic i ambigu ... m'agradaria escoltar les vostres ressonàncies

El Conte

El símbol de la terra, present en els relats de coaching i psicoteràpia

Un lloc màgic, des del qual parteixen moltes posibillidades.

Confluir…. Una bellíssima paraula .... Un Fluir amb ....
Sintonia .... La unió de dos tons .... La igualtat de dues freqüències ... de cas de dues ànimes .... unides per un esperit que desperta en manera diferent (ànima) en un cos diferent, (sistema nerviós)

El fluir dels quatre rius

A vegades, imagino quatre rius que parteixen d'un lloc màgic i transcorren per vies diferents, quatre rius que, com tots, van a confluir al mar…

– Un porta aigua de terrenys fangosos, terrenys humits.
– Un altre porta aigua de terrenys àrids visitats pel foc del sol.
– L'altre porta aigua de terrenys ventosos, aquestes poques terres lleugeres que poden ser transportades gràcilment per l'aire.
– I n'hi ha un que porta aigua de terres majestuoses, de planes eternes i silencioses.

– Un porta brins d' herba verda i fulles fresques.
– L'altre, motes de sorra fogosa, visitades per l'aridesa, lleugera i essencial.
– Un transporta milers de coses divertides i lleugeres, que només l' aire pot moure.
– L'altre, minerals secrets que únicament la terra coneix.

Els quatre rius transcorren per vies diferents, i no saben que saben que estan fets del mateix que altres rius que no saben que són…també ... el mateix. Però, sobretot, segueixen els seus recorreguts, sense saber que saben el que saben…

Es dirigeixen…

En coaching i psicoteràpia, el riu està associat a múltiples significats

El riu és un símbol associat a multitud de significats, col·lectius… i individuals.

…des d'horitzons boreals, a extensions meridionals, i els seus senders transcorren paral·lels .... encara que de vegades ..., s'entrecreuen!!, i en això van començar, fa temps, a sospitar l'existència, els uns, dels altres ... cadascun, escoltant, de vegades, com un rumor, dels seus altres tres companys ....

... I a mesura que escoltaven més i millor la remor dels altres tres secrets viatgers, van començar a donar-se compte, al principi, d'un murmuri ... d'altres quatre rius .... Semblaven venir d'Orient .... Dirigint-se cap a Occident ....

I no sabien, si bé havien de saber, (que ara sí que saben) que tots anaven a trobar-se, en la mesura que es reconeixien, des de les seves terres diferents, en les mateixes aigües cap a on anaven ... en les mateixes aigües que ara ja coneixen.

Els contes i les seves ressonàncies en processos de coaching

Què és el que, en comú, busca l'ésser humà? Què és aquest aigua que tots transportem?

Crec que alguna vegada, vaig escoltar parlar de les aigües de l'esperit .... I … tindrà això a veure amb significat, sentit, dimensió, profunditat....?

I… de la mateixa manera, potser puguem reconèixer en el fet de procurar sentir-nos bé .... Però, probablement, això sigui només l'aparença.

I en aquest sentir-me bé, puc, com qualsevol d'aquests quatre rius, transportar milers de coses diferents, però cada un d'ells porta només una cosa essencial i la mateixa .... L'Aigua de la Vida.

I com aquests quatre rius, començo a adonar-me que la distància que em separa de mi, és la mateixa que em separa de tu. Quan tinc present que els meus 4 rius, i els 4 de cada persona, estan fets de la mateixa aigua i flueixen cap al mar ....

I a tu,…. Què et suggereix aquest conte?

Fins el proper article, rep una cordial salutació.

www.josepguasch.com

Et convido a participar al meu blog ampliant idees, aportant suggeriments o compartint els teus dubtes a l'apartat al peu del mateix.

Estàs interessat/da en un programa personalitzat de coaching i/o psicoteràpia?
Contacta amb mi sense compromís!:

Telèfon: 615.56.45.37 Mail: jspguasch@gmail.com

Si vols, pots rebre còmodament la meva News Letter amb tots els articles del bloc, així com notícies, activitats, promocions i informació interessant i pràctica:

– Sí vull rebre la News Letter

 

Anterior relat: L'home de les set màscares. Visió de Teràpia Gestalt
Següent relat: Contes jasidics. El cel i l'infern

 

Ah!!, i si t'ha agradat i et ve de gust, et convido a compartir l'article. També comentar i/o puntuar amb les estrelles al següent resum.

Josep Guasch, coaching i psicoteràpia a Sabadell. Pàgina de Facebook

 

On conflueixen els rius. Josep Guasch, coach , psicoterapeuta, consulta de coaching i psicoteràpia (Ansietat, Acompanyament i estratègies de pèrdua de pes, deixar de fumar, autoestima, addiccions, etc…). A Sabadell i Terrassa

Coaching y pns para conseguir objetivos, consulta en Sabadell

BLOG


Coaching, PNL i Formulació d'objectius (II)

Coaching i PNL per aconseguir les teves metes. Eines per aconseguir objectius. Josep Guasch, psicoterapeuta, coach , consulta de coaching i psicoteràpia (PNL, Hipnosi, teràpia Gestalt, l' Anàlisi Transaccional, Nen interior) a Sabadell i Terrassa

Vam examinar a l'anterior article Coaching, PNL i Formulació d'Objectius, una introducció a la formulació d'objectius des de l'òptica del Coaching i la PNL, seguim, en aquest, amb dos punts més a tenir en compte i una pràctica suggerida al final.

L'objectiu ha de ser responsabilitat teva, iniciat i controlat per tu.

En aquesta fase, considerem la viabilitat de l'objectiu sota l'òptica de la responsabilitat i la proactivitat. Si has detectat variables que no depenen de tu, per exemple les fluctuacions del mercat en una borsa de valors, examina aquelles de les que sí puguis:

Coaching i PNL per aconseguir objectius, consulta en Sabadell

Fugir de les pròpies responsabilitats, hipengiofobia.

a)- Responsabilitzar-te.
b)- Adoptar una actitud proactiva.

Seguint amb l'exemple podríem, considerar la possibilitat de diferents escenaris ja previstos per endavant segons les fluctuacions del mercat siguin unes o altres, a efecte d'emprendre accions planificades, el més ràpidament possible per minimitzar les pèrdues o bé augmentar els beneficis.

– En quina mesura l'objectiu depèn exclusivament de tu?
– Quines si depèn de tu i què no?
– Quines accions són les que tu pots emprendre?
– Si, d'alguna manera, depèn d'altres persones, què pots fer tu referent a això? (motivar-les, presentar informes, facilitar mitjans ....)

Aquest pas estimula l' autoconsciència. Aquesta és una capacitat necessària per aconseguir objectius en qualsevol procés de coaching i PNL. En primer lloc aclareix aquells aspectes de nosaltres que, de vegades, romanen amagats i, altres, oblidats. I en segon lloc, desperta la proactivitat i la claredat.

Formulació d'objectius amb coaching i PNL. El llenguatge

El llenguatge que utilitzem és molt important ja que revela fins a quin punt ens fem càrrec de la nostra responsabilitat. És important parlar en primera persona en comptes de fer-ho en segona o fins i tot neutra .... "M'alegra que vinguin a visitar-me" en comptes de ... "sempre" "t'alegra que vinguin a visitar-te" o .... "És agradable que vinguin a" veure't "....". (És possible que al veure aquestes expressions per escrit, no les reconeguis, si és així, et suggereixo que paris atenció a la forma de parlar d'alguns dels "tertulians" televisius.)

Així no serà el mateix dir:

– "L'objectiu ja va ser formulat en el seu moment" que ....
– "Ahir (jo) vaig acabar de formular l'objectiu "

– "És motivador aconseguir el que et proposes ...." Que ...
– “M' motiva (a mi) aconseguir el que em proposo ... "

Llenguatge i consecució de metes en processos de programació neurolingüística, consulta en Sabadell

La manera en què parlem ens predisposa a favor o en contra de la consecució dels nostres objectius.

La psicoteràpia gestalt fa un especial èmfasi en parlar en primera persona, tant ja que en fer-ho prenem consciència de la nostra responsabilitat, així com pel fet que el llenguatge ens revela i ens construeix…. Això és igual d'important en el coaching i a la formulació d'objectius, especialment en aquest punt que ara examinem.

Pot treballar-se amb el llenguatge de tal manera que ens orienti, tant conscient com inconscientment, per aconseguir objectius. En successius post, treballarem amb el llenguatge, aplicat a la consecució d' objectius amb criteris de coaching i PNL.

Reptador i assolible.

Aquí entrem en una polaritat molt interessant, entre la prudència i la ambició; l' assolible i el, suposadament, inabastable….

A mi no m'agrada donar "consells" sobre què és millor, si bé n'hi ha de molt donats a prodigar-los, només dues consideracions:

3.1.- Els objectius molt ambiciosos, tenen la facultat de despertar les nostres capacitats adormides . Però també comporten el risc de ser irreals, amb el que enfrontem la probabilitat de frustració per no aconseguir-los en temps i forma.

3.2.- Els objectius molt prudents, són fàcils d'aconseguir (l'assoliment sempre és un factor de motivació), si bé ens mantenen ensopits a la nostra zona de comoditat.

Coaching i PNL per assolir objectius, consulta en Sabadell

Per aconseguir un objectiu ha de ser realista, però alhora suposar un repte a les nostres habilitats.

Per aconseguir objectius cal triar, entre repte i comoditat. Forma part de la responsabilitat única de cada persona; recordes el punt anterior?. No obstant això, avançar que en l'apartat "Temporalització ” (pla d'acció) veurem que qualsevol objectiu, per gran que sigui, pot sempre subdividir-se en etapes intermèdies que ens puguin servir de feedback, d'indicadors, i com a factors de motivació durant el procés.

Pràctica de Coaching i PNL per aconseguir objectius.

Com a pràctica et suggereixo que examinis el teu objectiu sota les premisses exposades anteriorment i que podríem redefinir en dos punts:

– La teva responsabilitat en la consecució de l'objectiu i accions que decideixes emprendre. Repassa les preguntes (subtítol “L'objectiu ha de ser responsabilitat teva, iniciat i controlat per tu.”), considera-les mers indicadors en la mesura que et serveixin per aclarir o inspirar.

– En quantificar la mida del teu objectiu, prefereixes "dormir en els llorers"? (He assenyalat especialment la paraula prefereixes doncs hi ha qui diu "tendeixes”, jo crec que una tendència és sempre una preferència). O bé, t'eleves fins altures insospitades ...? Valora riscos i oportunitats en les dues opcions. És possible trobar un equilibri entre determinació i flexibilitat…? De respondre que sí .... Per finalitzar, Estàs disposats a posar a prova aquest "punt d'equilibri"?

Seguirem treballant amb el teu objectiu en el proper article. Fins llavors rep una cordial salutació.

www.josepguasch.com

Et convido a participar al meu blog ampliant idees, aportant suggeriments o compartint els teus dubtes a l'apartat al peu del mateix.

Si estàs interessat/da en un programa personalitzat de coaching i/o psicoteràpia, pots posar-te en contacte amb mi:

Telèfon: 615.56.45.37 Mail: jspguasch@gmail.com
Si vols, pots rebre còmodament la meva News Letter amb tots els articles del bloc, així com notícies, activitats, promocions i informació interessant i pràctica: – Sí vull rebre la News Letter

Anterior post relacionat: Coaching, PNL i Formulació d'objectius. Següent post relacionat: Coaching, PNL , Formulació d'objectius (III), descripció i evidència.

Ah!!, i si t'ha agradat i et ve de gust, et convido a compartir l'article. També comentar i / o puntuar amb les estrelles en el resum següent.

Josep Guasch, coaching i psicoteràpia a Sabadell

Coaching i PNL per aconseguir les teves metes. Eines per aconseguir objectius. Josep Guasch, coach , psicoterapeuta, consulta de coaching i psicoteràpia (Assertivitat, lideratge, teràpia de parella, gelosia, ludopatia, etc…) a Sabadell i Terrassa

Efecte psicoterapèutica d'històries i metàfores en psicoteràpia Gestalt, Coaching i PNL, consulta en Sabadell

BLOG


Gestalt, contes, relats i metàfores. L'home de les set màscares.

Consulta de Coaching i Psicoteràpia (Gestalt-teràpia, PNL, Hipnosi Ericksoniana, l' Anàlisi Transaccional…) a Sabadell i Terrassa.

 

Les set màscares. La visió de la teràpia gestalt del conte.

Les set màscares

Els contes i relats s'utilitzen sovint com una manera d'accedir a zones del subonconsciente que, d'una altra manera, són de difícil accés.

Entre les modalitats terapèutiques més habituals que utilitzen aquesta narrativa es troben el Coaching, la Psicoteràpia Gestalt i la PNL

Aquest conte curt, titulat “l'home de les set màscares“, ens parla en forma simbòlica sobre la diferència entre l'anomenat jo social, i el tresor que s'amaga en la ombra. Portar al nostre adonar-nos aquestes zones oblidades, forma part de la praxi de la psicoteràpia en general. I de la teràpia gestalt en particular.

Contes i Gestalt. L'home de les set màscares

Diuen que en un temps i lloc incerts, vivia un home que creia ser feliç amb les seves set màscares. Una màscara per a cada un dels set dies de la setmana.

cada matí, quan sortia a treballar, cobria i (creia que) protegia el seu rostre amb una màscara. En tornar a casa, descobria el seu rostre abans d'anar a dormir. Era tal la seva convicció que ni tan sols sabia per què ho feia, fins i tot per cada dia festiu tenia caretes especials.

una nit, mentre dormia, un lladre va entrar a casa seva i es va endur totes les seves màscares. Al matí, en adonar-se del robatori, desesperat es va llançar a buscar sense descans. Va caminar hores i dies recorrent, la ciutat, buscant pels baixos fons, denunciant a diferents autoritats… però el lladre i les seves màscares no apareixien, de fet no van aparèixer mai.

L'ànima, representa allò associat al femení en l'home. Sol ser una font de saviesa oculta.

L'ànima, representa allò associat al femení en l'home. Sol ser una font de saviesa oculta.

La Trobada

Un dia, desesperat ja de tant buscar, es va deixar caure a terra i va plorar desconsoladament, com quan era nen. Una dona que passava per allà, es va aturar, el va mirar als ulls i li va preguntar:

– Per què plores així?.
El nostre protagonista, durant uns segons va quedar atordit davant aquesta presència. Els seus ulls profunds li resultaven familiars i llunyans alhora.

– Un lladre m'ha robat el meu bé més preuat, les meves màscares, i sense elles el meu rostre queda exposat i tinc por, em sento feble i vulnerable.

Ella li va respondre:
– Consola't, mira'm bé, jo mai vaig portar màscares, tinc la teva edat i visc feliç.

Ell la va mirar llargament, era una dona d'una bellesa profunda, li recordava alguna cosa… però no sabia què.

Ella es va inclinar, li va eixugar les seves llàgrimes i li va fer un petó a la galta. Per primera vegada a la vida, aquell home, va sentir la dolçor d'una carícia a la cara.

Véronique Tadjo

El comentari dels contes a la llum de la psicoteràpia Gestalt

Aquest relat que ens arriba d'aquesta escriptora de Costa d'Ivori, és una metàfora transcultural que il·lustra una dinàmica molt corrent en la nostra societat i més encara en el model de masculinitat que el patriarcat exigeix. La supremacia del rol, l'estatus, el "saber estar", el jo ideal etc… per sobre de l'autenticitat i les seves vulnerabilitats (mal entendidas como debilidades).

Si bé el desenvolupament de la història difereix, el relat es nodreix del mateix substrat que el llibreEl cavaller de l'Armadura Oxidada”. I com gairebé sempre sol succeir en les bones metàfores, ens ofereix una solució, encara que sigui en forma simbòlica (el llenguatge del subconscient).

La clau, en gestalt, per integrar els contes i relats.

Per trobar aquesta solució, i des de l'òptica gestàltica, hem de reinterpretar, com en els somnis, a quina part nostra es refereix cadascun dels personatges. És a dir, tots i cada un dels protagonistes dels somnis que vivim, són parts nostres que ens parlen des del seu peculiar idioma. Amb els contes no m'atreviria a dir que és tan literalment així. Però sí que és cert que quan el relat és inspirador, podem trobar especials ressonàncies en el nostre món anímic a través de cada un dels personatges.

Fins el proper article, rep una cordial salutació.

www.josepguasch.com

Et convido a participar al meu blog ampliant idees, aportant suggeriments o compartint els teus dubtes a l'apartat al peu del bloc.

Estàs interessat/da en un programa personalitzat de coaching i/o psicoteràpia? Contacta amb mi sense compromís!:

Telèfon: 615.56.45.37
Mail: jspguasch@gmail.com
Web: Formulari de contacte

 

Si vols, pots rebre còmodament la meva News Letter amb tots els articles del bloc, així com notícies, activitats, promocions i informació interessant i pràctica:

– Sí vull rebre la News Letter

Següent relat: On conflueixen els rius - un relat de coaching transpersonal

 

Ah!!, i si t'ha agradat i et ve de gust, et convido a compartir l'article. També comentar i/o puntuar amb les estrelles al següent resum.

 

Josep Guasch, coaching i psicoteràpia a Sabadell i Terrassa

 

 

teràpia Gestalt. Josep Guasch, coach , psicoterapeuta, consulta de coaching i psicoteràpia (Assertivitat, lideratge, teràpia de parella, gelosia, ludopatia, etc…) a Sabadell i Terrassa