Teràpies per millorar la teva qualitat de vida, satisfacció i benestar emocional.
Habilitats socials, a Sabadell, Terrassa i online; empatia, assertivitat. Josep Guasch, coaching i psicoteràpia.
Tradicionalment les habilitats socials es defineixen com un conjunt d'actituds, capacitats i conductes per interactuar amb els altres. Formen part de les anomenades habilitats interpersonals. No obstant això, sense un coneixement suficient d'un mateix, no poden desplegar-se eficientment. És el que s'anomena habilitats intrapersonals.
No es tracta, simplement, d' un repertori de capacitats. L'observació i la flexibilitat són importants, també, en diferents entorns amb diferents costums.
Encara que algunes persones les despleguen amb més facilitat que altres, aquestes poden entrenar-se i el seu benefici més gran és dotar-nos de confiança en relacionar-nos.
Alguns exemples d'habilitats socials
Algunes d'aquestes capacitats són l'escolta activa, empatia, saber fer preguntes, donar les gràcies. Altres que requereixen una mica més d'iniciativa són les d'iniciar i mantenir una conversa, presentar-se, fer compliments.
Seguidament algunes més complexes són les d'afrontar les crítiques amb actitud positiva i la capacitat de negociar i convèncer. O les que toquen el nucli de l'autoestima com saber disculpar-se, admetre la ignorància i demanar ajuda.
En la comunicació, les habilitats socials condueixen a una conducta i actitud assertives.
Conformen un dels pilars fonamentals de la intel·ligència emocional. Una competència bàsica avui dia per relacionar-nos satisfactòriament. Però també requerida, cada vegada amb més insistència, en l'àmbit professional. I això no només ja per liderar equips sinó també per treballar-hi.
Acostar-nos a la nostra essència en qualsevol moment de la vida.
Es tracta d'una sèrie de trobades de creixement personal amb teràpia Gestalt destinats a conèixer aquesta modalitat terapèutica. Després d'aquests pots optar per la formació per a terapeuta amb orientació gestàltica. També pots triar la formació de coaching. Ambdues degudament certificades per la AETG i l' ICF.
Així mateix, l'aspecte bàsicament pràctic i vivencial. Així que tant si decideixes seguir endavant amb la formació com si no, T'enduràs eines pràctiques i útils per al teu dia a dia.
Creixement personal amb teràpia Gestalt. L'enfocament de Claudio Naranjo.
Fritz Perls va posar un especial èmfasi en l'autenticitat de l'experiència humana. Claudio Naranjo el va reflectir en paraules: "L' actitud bàsica de valorar el present i la presència, l' atenció i la responsabilitat".
En afegir aquests elements a la nostra experiència podem optar per una transformació basada en la elecció. No en els automatismes.
Hi ha una especial diferència entre reaccionar i respondre. La primera obeeix a un automatisme. En la resposta hi ha una consciència . Això és el que fa especial tot procés de creixement personal amb teràpia Gestalt.
Alliberar el nostre nucli essencial
A més d' aquest especial èmfasi en la consciència, Naranjo va evolucionar el moviment gestàltic en afegir nous elements. Per a ell, l'esperit de recerca és una cosa intrínsec a la naturalesa humana. És un concepte també familiar en la psicoteràpia humanista.
A més, afegeix a aquest esperit de recerca la visió psicoespiritual. Una visió aterrada que dota de sentit i significat a les nostres vides.
Respon a preguntes com per a què vivim, quin és el sentit i/o el meu propòsit de vidaetc ...
En les nostres trobades de creixement personal amb teràpia Gestalt incloem la visió de Claudio Naranjo. Les dinàmiques són purament vivencials i hi incloem els tres aspectes de la nostra experiència, cos, emocions i ment.
Trobades de pre-formació de terapeutes. Aspectes pràctics.
Els tallers de creixement personal amb teràpia Gestalt estan pensats per a persones orientades a formar-se com a terapeutes. Bé sigui a l'àrea del coaching com de la psicoteràpia. De totes maneres, també estan oberts a qualsevol persona que desitge aprofundir en el seu autoconeixement.
Aquesta formació consta de dos tipus de trobada interrelacionades. Els tallers i el stage residencial.
Les dates i llocs són els següents:
Tallers de creixement personal amb teràpia Gestalt
1.- S' impartiran en dos dissabtes, catorze de maig i onze de juny de 2022.
Horari: De 10 a 14h i de 16 a 20h, amb dues hores per al menjar. Durant aquests podem consensuar escurçar el període de menjar per sortir abans.
2.- El següent taller de pre formació gestalt l'impartirem en dates 17 i 18 de setembre.
Horari: dissabte 17 de 10 a 14 i d' 16 a 20h i diumenge 18 de 10 a 14h
Ambdues pre formacions són independents. Pots venir a una o altra independentment que hagis assistit a l'anterior o puguis o no anar a la següent.
Impartirem a Espai Obert de Sabadell. Adreça C/ les Valls 28, 4º-6ª. 08201 Sabadell.
Nova convocatòria de portes obertes a Sabadell
Portes obertes, activitat gratuïta i sense compromís.
Tal com venim fent periòdicament, nova convocatòria de portes obertes.
Vols saber què és i com funciona el creixement personal amb teràpia Gestalt?
T'informem sense cap compromís en aquesta sessió de portes obertes. Només has d'apuntar-te i reservar plaça.
També, amb el mateix horari i lloc, una altra sessió de portes obertes en data 16 de setembre.
Stage Residencial
Aquesta és una oportunitat de convivència en un ambient protegit i en plena natura. Es fa un especial èmfasi en l' aspecte relacional amb dinàmiques de grup.
Alliberar-nos en plena naturalesa.
Durant aquesta convivència culminem el procés de creixement personal amb teràpia Gestalt. A partir d'aquí pots optar per seguir amb la formació en coaching o bé la de terapeuta. I, per descomptat, pots posar un parèntesi i donar per finalitzat el teu procés.
En qualsevol cas, la participació convalida 20 hores de les 80 necessàries de teràpia individual per certificar-se com a terapeuta.
Ens trobarem els dies 1, 2 i 3 de juliol. El lloc està encara per determinar.
el dia 1 (divendres) començarem a les 18h i acabem el dia 3 (diumenge) a les 14h
La Inversió per tot el procés, creixement personal i psicoteràpia Gestalt és de 360.- €.
També pots optar per una part o una altra:
– Només trobades 120.- € – Només Stage Residencial 240.- € (inclou despeses d' allotjament i menjar)
Portes obertes teràpia Gestalt a Sabadell, Josep Guasch, coach , psicoterapeuta, consulta de psicoteràpia i coaching a Sabadell, Terrassa i online.
Atreveix-te a creuar el llindar. Ets benvingut/da
En aquesta sessió de portes obertes de teràpia Gestalt podràs conèixer aquesta modalitat terapèutica. No es tracta només d'una psicoteràpia. És també una fabulosa eina d'autoconeixement i creixement personal.
Treballem les tres àrees de l'experiència humana a saber:
A més incorporem la visió psicoespiritual de Claudio Naranjo.
Portes obertes teràpia Gestalt a Sabadell
Durant una hora i mitja farem una petita presentació. També podràs fer les preguntes que desitges. Igualment podràs aclarir tots els teus dubtes.
Però no només això. També et convidarem, si ho desitges, a participar en dinàmiques vivencials. En aquesta experiència implicarem, també, les tres àrees de la nostra experiència. A saber: el corporal, la emocionalitat i la vivència cognitiva
Mitjançant tècniques concretes podràs explorar en aspectes propis. Les tècniques inclouen meditacions, dinàmiques grupals, jocs i moviment corporal. A més en un context grupal segur i confidencial.
Tot el que vagis aprenent en aquestes dinàmiques ho podràs incorporar a la teva vida diària. D'aquesta manera pots prendre consciència dels teus automatismes. I, conseqüentment, triar actuar d'una manera diferent. Amb total llibertat i consciència.
En la sessió de portes obertes de psicoteràpia gestalt farem un especial èmfasi en els tres aspectes bàsics:
– RESPONSABILITAT. – PRESÈNCIA. – CONSCIÈNCIA.
Aquesta actitud, Claudio Naranjo la resumeix en una frase: "L' actitud bàsica de valorar el present i la presència, l' atenció i la responsabilitat".
Quan i on tindrà lloc el taller. Aspectes pràctics.
Lloc: Espai Obert, C / Les Valls 28, 4º pis, porta 6. Sabadell Data: divendres 29/04. Horari: de 19 a 20.30h.
Activitat gratuïta i sense compromís.
Per inscriure't pots enviar un mail a info@institut-integratiu.com. També pots trucar al telèfon 93.305.74.94 d' Institut Integratiu a Barcelona.
Organitza Institut Integratiu amb la col·laboració d'Espai Obert de Sabadell.
La responsabilitat és inherent a la nostra capacitat de triar.
També podràs informar-te sobre les activitats de la pre-formació i formació. A més, i estàs interessat, t'informarem sobre el proper taller: Evolució i despertar en temps de crisi. Es tracta d'una experiència eminentment pràctica per gestionar el moment difícil pel qual estem travessant. Utilitzarem eines pràctiques, útils i de fàcil implementació.
A més, si ho desitges, t'informarem sobre una activitat completament nova a Sabadell. La formació certificada en coaching integratiu. Després d'aquesta formació podràs exercir, d'una manera legal i solvent l'activitat de coach. Aquesta Formació està acreditada per la Federació Internacional de Coaching (ICF).
Portem la formació de gestalt i coaching professional a Sabadell
Sessió de portes obertes teràpia Gestalt a Sabadell, Josep Guasch, psicoterapeuta, coach , consulta de psicoteràpia i coaching a Sabadell, Terrassa i online.
«Hi ha altres mons, però són en aquest» Paul Éluard.
Les paraules conformen el llenguatge amb què revelem el nostre mapa de la realitat
Una diferència qualitativa de l'espècie humana rau en la nostra habilitat lingüística. Amb ella podem descriure minuciosament la realitat, o millor dit, "la nostra experiència d'ella". No obstant això, aquest vincle entre llenguatge i realitat no està net de la nostra particular idiosincràsia. I precisament, per ser humans, som molt diferents els uns dels altres.
Aquesta diversitat pot ser molt enriquidora, altres vegades motiu de conflictes. Sovint veiem això els que ens dediquem a la psicoteràpia i/o el coaching. I una de les disciplines que més s'ha dedicat a aquest estudi és la PNL. El vincle entre la nostra ment i "el real". I aquest vincle està en la nostra experiència subjectiva.
Tal com diu una pressuposició de la PNL: “El mapa no és la realitat.” I una de les formes de codificar aquest mapa està en el vincle entre llenguatge i realitat. Un vincle simbòlic arrelat al subconscient, o com diem a Gestalt en el "no adonar-nos-en".
Llenguatge i realitat en un exemple
Imagina que dius Plou!! I t'escolten un pagès i un carter. Quines diferents expectatives despertarà en un o altre la perspectiva de la pluja?…
Suposo que la sola expectativa de pluja despertarà en un bones notícies i en l'altre un dia molest de feina…
Llenguatge i realitat, nivells entorn, conducta i capacitat en PNL.
Amb les paraules descrivim el nostre entorn.
En un procés de psicoteràpia un client referia que la seva parella es queixava de la seva lentitud. En concret li deia: “Ets molt lent". Durant la conversa va dir, gairebé com un crit reivindicatiu, "És que al matí, en despertar, sóc incapaç de moure'm de pressa". En a penes quinze paraules tenim diferents visions del vincle entre llenguatge i realitat. Vegem:
La parella li diu: "Ets molt lent". El verb "ser" sol referir-se a fets i característiques inherents o molt estables. Per exemple no és el mateix dir "sóc tonto" que "estic tonto". El primer és més durador, el segon transitori. Així doncs, una frase assenyala la identitati l' altra a un estat transitori.
Sabem que un estat transitori apunta a un comportament o capacitat en un moment o lloc determinat. Per tant a un entorn. PERO NO QUALIFICA CATEGÒRICAMENT I IRREVERSIBLEMENT LA PERSONA.
Així, al client de psicoteràpia, la seva parella el qualificava (gairebé condemnava) com SER LENT. És a dir l'identificava amb la lentitud. I ell es regira amb una frase que apuntava a una altra realitat diferent: “al matí en despertar” (entorn). “Sóc incapaç de moure'm de pressa”. “Moure'm” (conducta), “incapaç” (In/capacitat) de fer-ho de pressa. A més, imbuïda està una creença, la de "ser incapaç de fer-ho així". Veurem en el proper article sobre llenguatge i realitat aquesta curiosa característica de les creences. La de permeabilitzar qualsevol altre dels nivells neurològics definits per la PNL.
La PNL no fa més que visibilitzar el vincle entre llenguatge i realitat que ja coneixem intuïtivament.
Això ho sabem d'una manera intuïtiva. No és el mateix ser gandul (identitat) que fer el gandul (comportament). O durant aquest semestre (temps/entorn) no vas estudiar el suficient (conducta). O “encara no has après a estudiar d'una manera continuada” (capacitat). Important l'adverbi encara (...). Inclou la pressuposició que en el futur sí que sabrà fer-ho.
Altres exemples com no és igual “ser tonto” que “fer el tonto”, “ser mentider” a “dir una mentida” etc.
Vegem a continuació aquest vincle entre llenguatge i realitat, amb deteniment, des de diferents plànols.
Les paraules en el nivell de l' entorn
Seguint amb el model dels nivells neurològics de la PNL, vegem com és el llenguatge en aquest context. El vincle entre llenguatge i realitat en l' entorn es caracteritza per el descriptiu. Les expressions descriptives detallen les característiques de la realitat d' una manera específica. És a dir utilitza els trets observables, quantificables, constatables referits al medi ambient. Per tant utilitza un llenguatge basat en dades sensorials referides al on, quan i amb qui.
Alguns exemples: "el cotxe és vermell", "veu aguda", "va arribar a les 20.15", "el vi té un sabor afruitat", "clima humit". En aquest nivell llenguatge i realitat se centren en el més concret i constatable. I si bé tendeix a l'objectiu, no sempre és així. Per exemple: "A l'habitació feia fred". Si bé la frase ens descriu la temperatura -un element exogen- de l'entorn, no és del tot objectiu. Per a qui és fred? i sobretot ¿comparat amb què?
Les preguntes tipus: quan?, amb qui?, en quin moment? ajuden a delimitar l' entorn.
Llenguatge i realitat, una pràctica senzilla per explicitar el mapa de l'entorn.
Als tallers que imparteixo convido els assistents a compartir algunes experiències. Per exemple, llegeixo aquesta frase "El gat va saltar per la finestra". Parlem d'una acció (va saltar) referida a un entorn (finestra). Tots sabem del que parlem, ara bé .... Quan explorem l'experiència interna que desperta aquesta frase advertim el diferents que som:
Hi ha qui veu un gat siamès, altres d' angora, altres de carrer. Hi ha qui visualitza que salta per una finestra ampla, estreta, d'un baix o d'un catorzè pis. Algunes persones, en la seva experiència interna, veuen el gat caure sobre arbres, d'altres de peu i no falten els que, directament, s'entristeixen perquè el gatet s'esclafa.
Amb aquest exemple només vull cridar l'atenció sobre el mapa tan diferent que tenim de la vida. I això ho podem veure clarament quan examinem aquest vincle entre llenguatge i realitat. I precisament en un dels nivells neurològics més concrets, el de l'ambient.
Com parlem quan ens referim a la conducta.
La conducta també es manifesta en la interacció amb altres persones.
La PNL es refereix al comportament com allò que fem concretament. És a dir el Què faig (o no faig). El llenguatge referit a la conducta es recolza en verbs (referits a accions) i adverbis (que matisen l'acció). Per exemple: "ell camina (acció) de pressa (adverbi)”.
Aquí vull cridar l'atenció sobre un matís important. La diferència entre adverbi i adjectiu. El adverbi apunta a la conducta, el adjectiu a la identitat. L'adverbi és una paraula que matisa un verb, i en ocasions un adjectiu o adverbi. Vegem i desenvolupem l'anterior exemple: "Ell camina (verb) de pressa (adverbi) però tranquil·lament (adverbi)”. Veiem que l'adverbi tranquil·lament modula l'adverbi de pressa. I alhora, l'adverbi de pressa qualifica el verb camina.
El adjectiu, des del punt de vista de la gramàtica, complementa un substantiu. Segons el prisma de la PNL, complementa la identitat (equivalent del subjecte en gramàtica). Això és de summa importància per a qualsevol procés de psicoteràpia o de coaching. Així no és el mateix dir: "Ell camina ràpid (conducta)" que "Ell és ràpid (Identitat)”. Fins i tot podem estirar alguna cosa més l'exemple: Ell és ràpid, però camina malament. L'adjectiu "ràpid" qualifica la seva identitat (subjecte), l'adverbi “a poc a poc” gradua el seu comportament (verb). Tornem al referit anteriorment, no és el mateix fer el gandul que ser gandul.
Llenguatge i realitat en les capacitats.
Recordem que les capacitats es refereixen al comfem el que fem. És important destacar aquí que el com es refereix a quina tàctica o estratègia utilitzem per fer alguna cosa. O fins i tot per a aconseguir fer alguna cosa! Un error habitual és el confondre el com referit a una qualitat. Per exemple:
– "Com treballa?” – "Treballa bé i ràpidament."
Aquí veiem que el com es refereix a un verb (treballar). Fins i tot tal com vam veure abans pot referir-se a la identitat:
– "Com és el teu amic?” – "És molt divertit"
És un error que he advertit en alguns estudiants i practicants de PNL. Per aquest motiu, tot i que en la majoria de formacions, llibres i cursos de PNL es refereixen al com per parlar de capacitats jo prefereixo utilitzar altres termes. Per exemple, ..Quins passos utilitza? O ¿Quines estratègies?…per fer X?
Vegem un exemple que, alhora, engloba els tres nivells. "Cada matí el primer que faig és el llit, endreço i netejo (conducta) la meva habitació (entorn). És veritat que és una disciplina que em suposa un esforç. Per aconseguir-ho, em recordo el bé que em sento en entrar a la meva habitació i veure-la neta i endreçada (capacitat).”
La estratègia que utilitza per fer-ho (el com) és recordar-se a si mateix el bé que es sent al ….
El nivell neurològic de les capacitats, un punt d'inflexió en psicoteràpia i coaching.
La realitat no és el nostre mapa mental de la mateixa.
Les capacitats o habilitats són motiu de la majoria d' intervencions en processos de psicoteràpia i coaching. En PNL s' estudien i elaboren estratègies específiques. Per exemple fer la distinció entre objectiu o procés. Són els anomenats metaprogrames, un esglaó entre les capacitats i les creences.
El vincle entre llenguatge i realitat, en les capacitats, ho podem veure en la següent frase:
"Només amb pensar en mullar-me les mans, tocar els plats greixos i l' fatiga de estar dempeus, se'm passen les ganes de fregar els plats."
Ó:
"M' imagino la cuina neta i lluent i el olor a net per animar-me a fregar els plats"
Vegem les dues estratègies diferents que revelen les dues frases.
Com em desmotivo a fer alguna cosa.
La paraula inicial "només" de la primera frase ja comença a ser indicativa. El que segueix no té desperdici. "Pensar en mullar-me les mans, tocar els plats i la fatiga..." Ens remet a un llenguatge estrictament cinestèsic, relacionat amb sensacions corporals. Si vols saber més pots veure el següent article: Despertar consciència amb pnl
Motivar-nos i desmotivar-nos està al nostre abast… però cal saber fer-ho.
És una estratègia... A més aquesta estratègia està relacionada amb el procés de fregar els plats, no amb el resultat final. És a dir la persona manté en ment el temps que ha d'estar fregant els plats. La conclusió lògica és: “Si només pensant (X) se'm passen les ganes".... Implicit hi és: "Quan ho faci pot ser terrible" (o alguna cosa així). És una estratègia interna genial... ¡per desmotivar-se!
Aquest és el "com" al qual es refereix el nivell de les capacitats. Vegem ara un altre "com".
Com puc motivar-me a fer aquesta cosa.
Vegem ara com ara les distincions de la pnl i el llenguatge, revelen una altra realitat interna.
"M' imagino (Visual) la cuina neta i lluent (visual) i el olor a net (sensació) per.... ”
En aquest cas l'estratègia es refereix a dues imatges internes i una sensació olfactiva. Però a més hi ha una altra estratègia que és la definitiva. El procés mental està vinculat a l' objectiu final, no al procés.
Atenció, no vol això dir que les representacions visuals siguin més motivadores que les cinestèsiques (sensació). Tampoc que el metaprograma objectiu sigui més efectiu que el procés. Simplement utilitzats d' aquesta manera genera una predisposició o una altra.
La clau està en com estructurem el nostre pensar. En això estan implícits:
– El sistema representacional. – Les submodalitats.Podem advertir, per exemple, la submodalitat lluent com a més intensa que, simplement opaca en una imatge. – La seqüència que utilitzem per vincular els diferents ítems. – Els metaprogrames.
Per suposat que no hi ha estratègies millors que altres. Tot depèn del per a què les utilitzem. D'altra banda, cada estratègia interna és única en cada persona. De totes maneres, et convido a reproduir al teu interior aquestes dues si vas a fregar els plats. Ja em diràs què passa.
El llenguatge i la realitat en el nivell de les capacitats.
Les nostres competències indiquen el que sabem o no fer.
Les paraules que utilitzem per referir-nos a l'activitat en aquest nivell tenen a veure amb activitats internes. Per suposat "em considero capaç o incapaç", “penso”, "crec", "sento". Verbs, la major part de les vegades inespecífics, que apunten a una capacitat o habilitat. Alguns exemples: “vaig escriure un vers”, “tocar la guitarra”, “compondre una cançó”... És important destacar que aquests verbs inespecífics porten implícit el "ser capaç de", per exemple "compondre una cançó".
També algunes paraules que apunten a com processem la nostra experiència. Comuniquem el mateix en dir:
– Comprenc el que dius (auditiu intern). – Veig el que dius (visual intern). – Sento el que dius (cinestèsic intern).
Tanmateix amb els diferents predicats revelem la nostra manera de processar-lo. Comprenc (auditiu intern) Veig (visual intern) i sento (cinestèsic intern). La nostra manera de parlar evidencia com processem amb el llenguatge la realitat. Ser receptius a això pot facilitar tant la comunicació com els processos de psicoteràpia i coaching.
Et convido a participar al meu blog ampliant idees. Per exemple, aportant suggeriments o compartint els teus dubtes a l'apartat al peu del mateix.
Ah!!, i si t'ha agradat i et ve de gust, et convido a compartir l'article. També comentar i / o puntuar amb les estrelles en el resum que trobaràs més avall.
Estàs interessat en un programa personalitzat de coaching i/o psicoteràpia? Contacta amb mi sense compromís!:
Si vols, pots rebre còmodament la meva News Letter amb tots els articles del bloc. També, activitats, promocions i informació interessant i pràctica: – Sí vull rebre la News Letter
Si coneixes algú que pogués estar interessat, en aquesta informació, no dubtis a compartir-la
Recordo el que em va portar a la teràpia gestalt, fa més de 20 anys. Per aquella època els llibres de teràpia gestalt apareixien a les llibreries alternatives tipus New Age, espiritualitat, Càbala, bruixeria...
I va ser en una d'aquestes llibreries de Barcelona, a finals dels 90, quan va succeir. És una llibreria jo diria que acollidora, hospitalària, entranyable. M'agradava ensumar entre els llibres. Un dia, el propietari em va dir "t'agraden aquests temes veritat?” “Per descomptat”, li vaig respondre. “Bé, -em va dir- , pots venir aquí sempre que vulguis, per explorar, indagar entre els llibres, no cal que compris res”.
Amb les paraules del llibreter em vaig sentir rebut. Vaig intuir en la seva actitud aquestes paraules que més tard faria servir en alguna pràctica, "jo et veig". Només que en aquella època jo encara no ho sabia. Un espai replet de possibilitats s'obria davant meu.
La via del buit fèrtil replet de possibilitats.
Un dia, tafanejant entre els llibres en vaig veure un que em va cridar l'atenció. “Teràpia Gestalt, la via del buit fèrtil” de Francisco Peñarrubia. Així que, com tenia permís, vaig agafar el llibre el vaig obrir i vaig començar a explorar. Només començar el llibre, a la secció de notes i agraïments apareix una cita de Martin Buber:
"Miro de vegades el fons dels ulls d'un gat. L'animal domesticat ha adquirit al preu de la seva ingenuïtat elemental la facultat de dirigir-nos aquesta mirada, a nosaltres que no som ja animals. La mirada d'aquest gat il·luminada al contacte amb la màgia em pregunta:
És veritat que t'interesses en mi?
És que existo per a tu?
Potser existeixo?
La mirada del gat de Buber semblava inquirir-lo, realment existeixo per a tu?
Aquestes paraules van ser suficientes per mi per comprar el llibre i, abans d'una setmana ja estava començant una formació en psicoteràpia Gestalt. Així, tal qual, tot d'una .
Crec que soc un dels primers a llegir aquest llibre. Jo coneixia el buit estèril i fred, però m'intrigava això del buit fèrtil. I sobretot, el que segons Buber existia en el fons de la mirada del gat, "jo et veig però... tu em veus a mi?
Cultivar la presència la consciència interpersonal "Jo et veig"
Jo et veig, podria ser la traducció de la salutació "Sawabona”. La resposta és "Shikoba”, estic aquí o existeixo per a tu. Aquest és més que un protocol de salutació entre algunes tribus del sud d'Àfrica. Implica una salutació de presència a presència.
I dic que va més enllà d'un simple protocol. No és un simple "jo et veig" com a constatació de percebre una presència física. És, més aviat, l'equivalent al "Namasté" sànscrit, una cosa així com “la meva divinitat saluda la teva espurna divina”.
Per als acostumats al concepte "escolta activa”, és familiar el concepte "escoltar amb tot el cos”. De la mateixa manera, en aquest "jo et veig" existeix aquesta totalitat que rep la totalitat de qui és vist.
En clau musical, rebre la persona estimada íntegrament, a la cançó de Katie James, "Tot o res".
Quan una mirada diu el que les paraules no poden.
He inclòs tres exemples a tall de metàfora ja que aprehendre el que existeix després d'aquest "Jo et veig" no és una cosa que es pugui entendre només des del concepte. És més aviat actitud. Actitud que convida a l' obertura i la curiositat. Ara bé... cultivar aquesta presència, requereix connectar amb una part nostra que no jutgi, que no etiqueti, ni valori....
Implica estar amb l'altre des del propi ésser doncs no puc escoltar si m'oblido de mi. “La distància que em separa de mi és la mateixa que em separa de tu”.
Sawabona, Jo et veig
Al “jo et veig” d' aquestes tribus (entre elles la potent societat zulú) hi ha diversos conceptes associats. “Ets important per a mi", "Et valoro". "Veig qui ets en el més profund de tu”. Existeix també la voluntat de rebre l' altra persona en la seva totalitat. Reconèixer les seves necessitats, pors i aprenentatges pendents. Així com la de veure-ho com algú que aporta valor a la societat. Des de la pròpia individualitat. De fet tots som éssers individuals i únics i, des d' aquesta diversitat, tenim una cosa important per aportar. Només hem de recordar "qui som”. I saber que algú diposita la seva confiança amb presència i ens reserva un espai.
La salutació, “Sawabona”
Tot això és possible per la ferma convicció d'un llaç que l'uneix a tot. “Jo sóc part de tu i tu ho ets de mi”. Però per això cal veure l'altra persona de forma conscient i relaxada. Veure amb "ment de principiant”. És a dir amb entusiasme, curiositat i sense per ni pre judicis.
Abraçar l'ànima de l'altra persona amb la pròpia per atorgar-li un espai. I és a l'espai social on el "jo et veig" adquireix una dimensió sanadora com veurem més endavant.
Shikoba, sóc aquí
"Quan els homes se saben escoltats, es tornen febles. Aquests moments de debilitat són l'única escletxa a través de la qual es pot desprendre una gota de generositat del granit humà.” (Josep Pla, "El quadern gris")
La resposta a “Sawabona” (Jo et veig) és "Shikoba" (Sóc aquí). De nou la traducció literal ofereix una pobra perspectiva. Literalment és "jo sóc aquí" o amb un altre matís "llavors jo existeixo per a tu”. En la resposta hi ha un matís de consol i alè: “em sento alleujat en saber que existeixo per a tu”. És la resposta que conté l'alè profund de saber-se vist i acceptat.
Saber-se acceptat és una necessitat humana. Crec, però, convenient afegir un matís que de vegades no es té en compte. No és el mateix la necessitat de ser acceptat que la necessitat d'aprovació.
El ser acceptat és al nucli de l'expressió "jo et veig".
Shikoba. Sóc aquí.
És a dir: “t'accepto tal com ets. Amb les teves lluites i pors. Amb les teves contradiccions i veritats". "I això és independent dels meus criteris i valors que poden no coincidir amb els teus". "T'accepto per tant com ser únic i valuós diferent a mi i honro la teva existència”. Aquestes frases entrecomillades són el nucli de l' acceptació. Quan algú se sap vist i acceptat, se sent rebut tal com és. I se sent lliure per manifestar la seva autenticitat.
A la necessitat d'aprovació el nucli de l' actitud i conducta és un altre. La persona les emmotlla en funció del que creu que aprovarà o no l'altre o la societat. És a dir, s'allunya de ser qui és per agradar i, si escau, pidolar amor.
En no saber-se acceptat pot existir l' impuls de caure en la necessitat d' aprovació. És una temptació difícil de solucionar, especialment si s'hi involucra un ésser estimat o admirat. No obstant això, el procés d' individuació exigeix no caure en aquesta trampa.
Jo et veig, sóc aquí. Recordar qui som.
Ouspenski (l'alumne més avantatjat de Gurdjieff) va escriure sobre el record de si mateix. Descriu el record de si mateix en termes més de sensació que de pensament. El pensament sol ser una de les trampes de l'ego. Mentre que la sensació de si mateix (de mi mateix) té a veure més amb la pròpia autenticitat. L'essència, el nostre centre, si mateix, self, jo superior o com se li vulgui anomenar.
La mirada de l'altre (“jo et veig”) ens recorda qui som.
En mode semblant a Rousseau, que creia que entre els homes, en estat natural, regnen l'amistat i l'harmonia, els zulús creuen que som en essència bons. L'origen dels actes nocius està en l'oblit de qui som. En mode semblant, en la nostra cultura, fem una diferenciació entre "qui sóc" i "què faig".
Aquesta convicció és la que subjau en l'acceptació incondicional de l'altre i, per tant, de la diversitat. Habita també al nucli de l'expressió "jo et veig".
La Programació Neurolingüística (PNL) ho expressa d'una manera una mica més elaborada a través dels anomenats Nivells Neurològics. Aquest model expressa els diferents nivells que subjauen a tota conducta humana. Es tabulen mitjançant aquesta seqüència:
El nivell transpersonal en els nivells neurològics
Té a veure amb la realitat (generalment subtil) amb la qual ens sentim partícips. Té a veure amb el sentiment de pertinença i pot obeir a inclinacions de tipus espiritual com altres més pragmàtiques. En el segon cas exemples poden ser la família, col·lectius professionals, sentiment patriòtic, social etc..
La Identitat
És el nucli essencial, aquesta part que els zulus reconeixen com l'ésser bo. No és tant qui crec que sóc, ni molt menys el "jo social". Aquest jo profund que, per dalt, manté un vincle amb el transpersonal és contaminat per les creences i valors. Les creences beuen de les experiències de referència que van ocultant el nostre jo real. A Gestalt parlem dels introjectes. Conformats per mandats socials, parentals i educacionals de tota mena ens diuen "el que es deu i no fer".
A aquesta identitat profunda, abans de la contaminació de les creences, es dirigeix el "jo et veig". I també des d'aquest lloc es pot respondre “Estic aquí”.
Jo et veig. El poder de la presència en la relació humana
No sé si t'ha passat alguna vegada, parlar amb algú i semblar-te que no està amb tu. Que està pensant altres coses o “en un altre lloc”.
Es tracta de la presència humana (o no presència). Aquesta es caracteritza per una atenció conscient a l' aquí i ara. L'aquí és el lloc i la persona, l'ara és el temps present. Només des d'aquest aquí i ara algú pot dir, “jo et veig”. Només des d'aquesta presència puc dir “em sento vist, sóc aquí”.
Evidentment, això que expresso en paraules va més enllà del llenguatge. Aquest és només una forma de compartir.
Quan oblidem qui som. El poder de la comunitat.
El ser en comunitat
I tornant al “jo et veig” de la comunitat sud-africana. Els errors que pot cometre un membre són vistos com un crit de socors. Una petició d'ajuda de la identitat nuclear de la persona que ha "comès" la irregularitat. L'actitud de fons és "t'has portat malament però en el fons ets bo". De nou la diferenciació dels nivells comportament (“portat”), identitat ("eres").
Aleshores la comunitat s'uneix al voltant de la persona per recordar-li qui és. El col·loquen al centre d'un cercle i accionen un ritual. Algunes comunitats li canten una cançó especial, tal com vaig exposar al meu anterior article: Cultivar la presència. Teràpia Gestalt i autoconsciència. I li recorden tot el que va fer de bo.
Els rituals obeeixen a la peculiar idiosincràsia de cada cultura. Tanmateix són una manera simbòlica de reconnectar el terrenal amb el subtil. La persona en societat amb el seu nucli essencial perquè pugui aportar a la comunitat el seu do.
Fins el proper article, rep una cordial salutació,
Ah!!, i si t'ha agradat i et ve de gust, et convido a compartir l'article. També comentar i / o puntuar amb les estrelles en el resum que trobaràs més avall.
Estàs interessat en un programa personalitzat de coaching i/o psicoteràpia? Contacta amb mi sense compromís!:
Si vols, pots rebre còmodament la meva News Letter amb tots els articles del bloc. També, activitats, promocions i informació interessant i pràctica: – Sí vull rebre la News Letter
Si coneixes algú que pogués estar interessat, en aquesta informació, no dubtis a compartir-la
Per a això començarem per definir què és el coaching. segons la ICF (Federació Internacional de coaching) es tracta d': “Una aliança amb els clients en un procés d'acompanyament reflexiu i creatiu que els inspira per maximitzar el seu potencial personal i professional. "
La formulació clàssica és la de la trobada del coach amb el coachee (client) en la consulta d'el primer. Durant aquesta entrevista es formula l'objectiu de la mateixa i es treballa per avançar en la seva consecució.
El coaching online trasllada l'entorn d'aquesta visita a la trobada a internet. Poder fer-ho des de la comoditat de casa teva, sense desplaçaments innecessaris és un gran avantatge. Una d'elles és l'estalvi de temps. Una altra és l'optimització de despeses.
També s'ha constatat que l'abandonament de processos, així com les faltes en les visites descendeix notablement. Probablement això sigui degut al fet que a l'assistir des del propi domicili, és més conciliable amb la vida diària. I, per descomptat, el coaching online evita desplaçaments, embussos i problemes d'aparcament en cotxe.
És per això que aquesta creixent modalitat de creixement personal per internet està en plena expansió.
Per a què serveix aquesta modalitat de creixement personal per internet?
El coaching online pot utilitzar-se per a tots els propòsits d'un procés de coaching presencial. Té, a més, un avantatge addicional. La sessió pot gravar-se mitjançant eines en les plataformes clàssiques (Skype, Zoom...). Pot servir també per compartir documents (lectures, proves, exercicis ...).
Aquesta és una gran avantatge respecte a processos presencials. En primer lloc, permet guardar un registre de qualsevol sessió. En segon lloc facilita, tal com he assenyalat abans, compartir arxius i unificar-los en un lloc de referència.
Aquesta modalitat de creixement personal per internet pot aplicar-se tant a la teva vida professional com personal. A l'efecte de no repetir-me, annex el meu article per a ampliar conceptes si ho desitges. Coaching
En qualsevol cas, qualsevol procés de coaching online o tradicional, serveix per emprendre un camí cap a un objectiu. La consecució de la meta és important.
Però més important encara és en qui et converteixes en el trajecte.
Creixement personal i coaching
Tal com he deixat escrit en anteriors articles el coaching es nodreix de acció i consciència .
L'acció, exercida amb consciència , claredat i enfocament, millora el propi concepte i, per tant, la autoestima. És per això que la motivació està tant en el camí recorregut com en la consecució de l'assoliment. Una de les preguntes de coaching habituals després d'haver aconseguit un objectiu és :
Com et redefineix més creativament això que has aconseguit?
Individuación i metamorfosi interior en el coaching online
Som éssers únics, irrepetibles. No hi ha una altra persona com cada un de nosaltres. Assolir aquesta realitat és el que pot fer-nos feliços. I fer-ho suposa deixar una empremta en el món. És a dir, en primer lloc, des del nostre Ser, fer. Però també és cert que el fer construeix el nostre ésser. I això passa quan estem en contacte amb els nostres valors. Aquesta, crec, hauria de ser l'essència de tot procés de creixement interior. I, per descomptat, és un dels aspectes que prioritzo en els processos de coaching online.
«Fins que no facis conscient al teu inconscient, va dirigir la teva vida i ho diràs destí. » (Jung)
I aquesta frase ens parla de "la diferència que fa la diferència”. Jung va parlar de el procés de Individuació. El va definir com: «aquell procés que engendra un individu psicològic, és a dir, una unitat a part, indivisible, un Tot». I això abasta tant el conscient com l'inconscient.
Dit d'una altra manera, en fer conscient l'inconscient apareix la nostra essència. Evidentment, és un camí llarg i ple de trampes, com els dracs dels contes. Hi ha paisatges psicològics ombrívols, llocs que amaguen experiències reprimides. De vegades el reprimit ho és per dolorós, per rebutjat i altres per, simplement, incomprès.
I en aquest camí d'individuació també podem desprendre'ns dels mandats socials de tota mena. El que ens diuen que hem de ser, pensar i fer. Tot el que sepulta el nostre veritable ésser. El camí per arribar a aquesta unió és la consciència.
"El que som mai canvia, és qui som el que no deixa de canviar”.
La conversa durant un procés de coaching
Hi ha qui atribueix aquesta frase a la sèrie CSI. Altres ho fan a la pel·lícula Star Trek. Jo, en realitat, no ho sé. Sí que sé que apunta a aquesta essència que forma part del nucli de la nostra identitat. A aquest lloc a què qualsevol procés de coaching en línia o presencial s'ha d'enviar en última instància.
Si tenim sort anem canviant apropant-nos a això. Llavors, curiosament, comencem a albirar resplendors canviants del mateix.
El'"qui som”, però apunta el fenomen de la identificació. La identificació és l'aspecte superficial de la nostra identitat profunda. Podem entendre-ho fàcilment si pensem en els adolescents. Quan s'identifiquen amb modes i estereotips innovadors i trencadors.
En realitat el que som mai canvia.
Però també ho veiem en l'edat adulta. I molt especialment en la identificació amb equips de futbol, partits polítics o religions. Veiem expressions com SÓC (identificació) de tal o qual partit, equip etc.....
No obstant això, aquest tipus d'identificacions, tot i que siguin
Fora màscares
irrespirablemente actives són les més evidents. Existeixen, no obstant això, altres menys evidents. Moltes tenen a veure amb el que s'espera de nosaltres, bé sigui en diferents etapes o en general.
Altres identificacions, les més perverses, tenen a veure amb definicions auto limitants. Per exemple, no sóc capaç de viure del que m'agrada, no sóc mereixedor de ser estimat, etc.
Totes aquestes identificacions sorgeixen, en gran part, com introjectes parentals, educacionals i culturals de tota mena. Un mecanisme pel qual fem nostres les idees, expectatives, creences alienes a nosaltres. D'aquesta manera l'ésser que arriba a aquest món, a mesura que avança en les seves capacitats, minva en l'expressió de si mateix.
Aquest mètode de creixement personal per internet t'estalvia temps i energia.
Dit d'una altra manera, arribem a aquest món purs però incompetents. Sospito que la nostra obra consisteix a partir realitzant la nostra individualitat en la totalitat (Individuació). I, al nostre pas, deixar un món una mica millor de què trobem. La PNL parla de el trànsit de la incompetència inconscient a la competència inconscient.
En aquest procés el canvi succeeix a l'permetre'ns ser qui som. Barry Stevens ho descriu genialment en el seu llibre "No empentes el riu" (perquè flueix només). Seguint amb la confiança gestàltica en el procés organísmico ens transmet el respecte profund al nostre ésser i sentir. Així com a la Natura.
Passa, no obstant això, que des de petits ens empresonen amb els "hauries" (ser, fer, pensar ...). I també, per descomptat, l'altra cara de la moneda "no hauries" (ser, fer, pensar ...).
Arnold R. Beiser ho va deixar clar en la seva frase:
"El canvi es produeix quan un es converteix en el que és, no quan tracta de convertir-se en el que no és "
Aquesta frase de la seva obra "La teoria paradoxal del canvi"Apunta l'aparent contradicció: La transformació ens condueix de tornada a nosaltres mateixos. I això és cert en la mesura que, pensem, sentim i actuem en manera diferent a qui som. Sigui que ens adonem o no.
En certa manera podem fer certes distincions. Per exemple entre el meu jo privat i el meu jo social ; . Puc donar-me permís per manifestar en societat o no alguns aspectes que reconec en mi. No obstant això, difícilment expressaré socialment tot el que penso, sento i crec.
Existeix, no obstant això, un altre àmbit del qual no ens adonem. Aquell que ens ha conformat com a persones amb certes tendències, idees, creences, objectius ... Totes aquestes predisposicions no són, majoritàriament, expressions del nostre ésser intern, essència, autenticitat o com vulguem nomenar-ho.
És per això que la consecució d'alguns objectius no produeix la sensació de plenitud esperada. No són més que miratges amb els que intentem connectar amb un buit intern. El buit de no saber qui i com som. I, el pitjor, gran part d'aquests objectius no responen al nostre sentir intern. Responen a el que ens han dit que hem de buscar en la vida.
Aquest és l'aspecte poc visible del coaching. Aspecte que, per descomptat, també pot explorar-se en un procés de coaching online. .
Quins pensaments, sentiments i accions obeeixen al teu veritable sentiment i quins a mandats subtil o explícita impostos…?
Què estàs disposat a fer i què no per aproximar-te a la reivindicació i expressió de tu mateix ?
Transformar-nos en qui som en realitat.
Creixement personal per internet. Modalitats de coaching
Fins aquí he fet una petita aproximació al que entenc que és l'essència del coaching. Hi ha qui el presenta com un camí de "fer" (coses, èxit i aquestes històries). Jo crec que és més aviat un camí de ser en el fer. De totes maneres hi ha molts matisos i punts de vista, així com modalitats de coaching online, hereus del presencial. Per no allargar-me innecessàriament et remeto a l'anterior enllaç ja esmentat una mica més amunt.
Si has seguit l'enllaç anterior hauràs vist els diferents camps que el coaching pot abastar. Todas estas modalidades son extrapolables al coaching online.
Existeixen diferents escoles, a continuació ressenyo breument amb les que treballo.
El coaching transformacional
El coaching transformacional basa la seva operativa en la transformació. La transformació té a veure amb alguna cosa més que el canvi. Una conducta pot modificar-se, però això no implica una transformació profunda de la persona.
Per exemple, puc decidir dedicar unes hores a el dia a estudiar per aprovar un examen. No obstant això, això és només una conducta regida per hàbits i costums, no fa de mi un bon estudiant. Per a això necessito desenvolupar habilitats, connectar amb els valors de l'estudi (i de la matèria en concret). Necessito també creure en allò per al que estudi. En definitiva, una transformació de la persona total.
En la seva praxi el coaching transformacional atén el triple aspecte de la persona. A saber corporal, emocional i cognitiu.
Coaching amb PNL
El coaching aporta claredat d'idees i objectius, connexió amb valors, mètode per elaborar un pla d'acció. Motivació per a l'acció, entre altres coses. La PNL aporta el com aconseguir aquest canvi.
Així doncs, el coaching online amb PNL aporta la doble mirada del Què i el com. És a dir què vull (objectiu) i com mobilitzo els recursos per aconseguir-ho.
Coaching Humanista
El coaching humanista fa un especial èmfasi en la persona, sense descuidar l'objectiu és clar. És un corrent especialment no directiu i que diposita una gran confiança en els recursos naturals del 'coachee.
No obstant això, tal com d'una manera diferent ja he esmentat anteriorment, no sabem fer operatius aquests recursos. Fins i tot és possible que ni sapiguem que els tenim. Descobrir-los durant el procés de coaching online (o presencial) és la veritable meta. L'objectiu, és el mitjà.
Per tant, l'apoderament de la persona tal com ella és, és de vital importància. Atén, per descomptat molt especialment, a com la persona creix mentre aconsegueix (o fins i tot no) el seu objectiu.
Coaching generatiu
De la mà de Robert Dilts i Stephen Gilligan neix aquesta fascinant modalitat de coaching. En ella el contacte amb l' inconscient creatiu és de vital importància. De tal manera que les "solucions" que emergeixen als desafiaments plantejats poden resultar del tot inesperades.
No està, malgrat tot el que pugui semblar, desproveït d'una estructura. De fet el fluir disciplinat d'aquesta metodologia contempla un model de sis passos per al canvi generatiu. Exposar-los, en aquest article introductori al coaching online, excedeix el marc d'aquest post.
Valgui no obstant indicar, que la cura dels estats interns és de vital importància en aquesta modalitat. De tal manera que una pràctica nuclear és la del centrament. Un estat d'alerta relaxada i de connexió amb els propis recursos que es fa operatiu en la quotidianitat.
L'esquelet conceptual d'aquesta modalitat se centra en tres paràmetres:
Amb el coaching generatiu accedim a estats alterats de consciència
Com puc contractar una sessió de coaching online?
El procés és senzill. Pots contactar amb mi per telèfon, Whatsapp o mail indicant-me la teva disponibilitat horària i, si ets de fora d'Espanya, en quin país vius. Un cop reviso la teva disponibilitat de temps, et proposo un dia i hora.
Per facilitar el procés, et prego m'indiquis nom complet, usuari de Skype i correu electrònic. El dia i hora indicada rebràs meva trucada per Skype.
Un cop acabada la visita pots fer el pagament de la mateixa.
Per descomptat si tens dubtes o necessites d'ampliació de dades, no dubtis en contactar amb mi mitjançant el següent enllaç: Contacte:
I si vols saber alguna cosa més sobre coaching pots consultar l'article de la meva web: Coaching
Vols emprendre una nova i exclusiva forma de creixement personal per internet?
Aprèn a formular clarament el teu objectiu. Connecta amb els teus recursos i decideix iniciar el teu procés de coaching online. Clica a la imatge si vols més informació
Tot comença amb una acció decidida
Fins el proper article, rep una cordial salutació.
Si vols, pots rebre còmodament la meva News Letter amb tots els articles del bloc. També, activitats, promocions i informació interessant i pràctica: – Sí vull rebre la News Letter
Si coneixes algú que pogués estar interessat, en aquesta informació, no dubtis a compartir-la
Parlem tal com organitzem la nostra experiència en el cervell. Per exemple, suposo que alguna vegada hauràs sentit la frase "és una persona distant". Aquesta frase no és una frase casual. Generalment ens parla d'una persona freda, poc aferrada a les emocions. Per contra, quan diem d'una persona que és pròxima, ens referim a algú acollidor, empàtic, que connecta amb el món emocional.
En aquest article tractaré com viure una emoció amb equanimitat mitjançant la teràpia dissociadora. Començaré amb una introducció.
En l'article "Despertar consciència"Parlo de les finestres de la nostra percepció. De com els nostres sentits físics ens connecten amb el que està allà fora. Això conforma una manera de viure i representar-nos les nostres experiències. Així, cosa que veiem en el món extern, es correspon amb una imatge interna. Això conforma l'experiència visual externa i la visual interna. De la mateixa manera passa amb el que sentim (auditiu) i el que sentim (kinestèsic) en el nostre cos.
Més endavant, en l'article sobre les submodalitats de la PNL assenyalo com les experiències que tenim poden quedar registrades, de formes diferents, en la nostra neurologia. És important ressenyar que tota experiència la registrem a través d'una sèrie de filtres personals. A grans trets és el que anomenem submodalitats. En l'esmentat article tens una llista d'elles.
En aquestes submodalitats hi ha la clau que ens facilita el com viure una emoció amb equanimitat. Més concretament, mitjançant la teràpia dissociadora.
Viure una emoció amb equanimitat
Ser equànimes no és una cosa fàcil. Vegem la definició d' equanimitat segons la wikipedia. A tall de resum la defineix com a: “Un estat d'estabilitat i compostura psicològica que no es veu pertorbat per l'experiència o exposició a emocions, dolor o altres fenòmens que poden causar la pèrdua de l'equilibri de la ment. "
Bàsicament parlem d'un equilibri emocional. I Com assolir aquest estat que ens permeti viure una emoció amb equanimitat?. La PNLproposa una modalitat d'intervenció a la qual alguns anomenen teràpia dissociadora.
Per aprendre com viure una emoció amb equanimitat, la teràpia dissociadora és una excel·lent eina.
I no es tracta d'una manera estranya de gestionar els nostres estats interns. És simplement aprofitar les diferents maneres en què el nostre cervell pot treballar amb les emocions. Quantes més opcions tinguem per viure una experiència, menys condicionats estarem. I per tant més lliures serem.
Viure una emoció amb equanimitat amb la teràpia dissociadora.
Vegem una pràctica: Per això pensa en una situació específica que et resulti una cosa molesta. Dues qüestions importants:
1.- És important a del principi que no sigui excessivament molesta doncs estem començant a desenvolupar una habilitat. Evidentment, un cop ho tinguis podràs practicar amb situacions de més tensió.
2.- Ha de ser una situació específica. Per exemple, dilluns passat, una discussió amb el director de la sucursal del meu banc. El cervell (no la ment) no treballa amb abstraccions, ho fa amb vivències concretes.
Quan ho tinguis comenem amb la teràpia dissociadora. Per a això
teràpia dissociadora. Viure l'experiència en primera persona o com a testimoni.
Imagina que veus davant teu aquesta situació. Et veus a tu mateix com si fossis un doble, a la/les altra/es persona/es implicada/es. Veus l'ambient, els detalls. Escoltes els sons, veus, sorolls ... fins i tot música si n'hi ha.
Pots imaginar que ho veus en una pantalla de cinema i tu, còmodament assegut a la butaca. O, senzillament, tal qual sense posar "ornaments". En aquesta posició d'observador diem que estàs dissociat, per això l'anomenem teràpia dissociadora.
Ho veus des de la distància. Recordes quan, al principi de l'article, parlava d'una "persona distant"? Doncs, senzillament, imagina això, que ets un observador imparcial d'allò que està passant. I que els personatges són com actors, un d'ells igual que tu.
És molt probable que des d'aquesta posició puguis viure una emoció amb equanimitat. Amb equilibri emocional.
Següent pas: Associa't a l'experiència
Ara imagina (o sense imaginar, fes-ho) que fas un pas cap endavant i et fiques en l'escena. Si utilitzes la imatgeria de cinema, t'aixeques de la butaca i et fiques a la pantalla. Si ho fas sense "floritures" fas un pas endavant i t' introdueixes en l'experiència. Ho vius en primera persona. D'això en diem associar-se.
Ara tot ho veus amb els teus ulls, ho sents submergit en l'experiència. Mires el que veus, escoltes el que sents. Deixes que el teu cos senti les sensacions corporals associades a la temperatura, humitat, roba ... També les sensacions corporals associades a l'emoció, el sentiment ...
Ara no ho veus des de la distància. Ara ets l'experiència. Nota la intensitat del teu sentir. Aquesta és la segona etapa en la teràpia dissociadora.
Dóna un altre pas cap enrere per tornar a viure l'emoció amb equanimitat
El següent pas en la teràpia dissociadora és tornar a la posició d'observador. Fas un pas enrere, o bé, imagines que surts de la pantalla i tornes a la butaca. Tornes a reviure l'experiència des de la distància.
És molt important ser conscients que ens hem dissociat del tot. Que ho tornem a veure com a observador. De vegades queden “residus” emocionals per haver estat associat prèviament. Per això insisteix en dissociar-te, veure't a tu mateix, posar distància. Es tracta d'experimentar com si ho veiessis i escoltessis des de fora. És un exercici de percepció sensorial subjectiva. No té res a veure amb “pensar sobre”. Es, més aviat, experimentar. En primer lloc des de fora. En segon lloc des de dins. Per finalitzar, una altra vegada des de fora (estem treballant amb una experiència desagradable).
En aquest pas ja tens una percepció de com és viure una emoció amb equanimitat. Tanmateix és només el tercer pas de la teràpia dissociadora.
Evidentment, pots repetir el procés tantes vegades com necessitis. La finalitat és que percebis, te n'adonis, i registris la diferència en la intensitat amb la que vius aquesta situació. I aquesta és la base de la teràpia dissociadora. Ara només queda…
Practicar, practicar i practicar.
Testificar és un terme que prové de la meditació. Ens permet equilibrar-nos davant les dificultats.
Insisteixo en el que assenyala anteriorment. El focus en aquesta pràctica és l'adonar-te de com canvia la intensitat del sentir. Com a norma general, quan estiguis passant una experiència plaent, associat del tot. No obstant això, si estàs transitant una experiència difícil, aprèn a dissociar-te.
Una manera pràctica per fer aquest exercici és amb les teves experiències del dia. En quin moment et vas deixar portar pels nervis, l'estrès, la ràbia, la por…?.
Porta llavors aquell moment específica a la pràctica de la teràpia dissociadora. Sent com pots viure aquesta emoció amb equanimitat.
Per finalitzar una pregunta que sovint em fan
A vegades (moltes) clients i alumnes em fan una pregunta amb molt sentit. Tot això de viure una emoció amb equanimitat practicant la teràpia dissociadora està molt bé. Però ... "com poso jo en pràctica aquesta dinàmica en el meu dia a dia?”
La pregunta està molt bé i té molt sentit. Comencem pel principi. Viure una experiència en mode associat o dissociat és una forma natural en què el nostre cervell registra una experiència.
Generalment les persones emocionals i temperamentals viuen les seves experiències preferentment en mode associat. Per contra, persones aparentment fredes, distants o molt mentals solen viure-les en manera dissociat.
I no només això. És molt possible que en una mateixa persona certes situacions (per exemple de treball) les visqui a manera dissociat. I, per altra banda, en altres contextos, per exemple relacionals, visqui més associat al moment.
Quan haguem practicat diverses vegades amb experiències específiques, i après a rectificar-les, adquirirem aquesta habilitat espontàniament. Al principi, probablement un senzill truc anirà bé. Quan et trobis en una situació delicada, respira i recorda l'exercici (sense fer-ho clar). Recorda només l'experiència d'associar-te o dissociar-te, segons vulguis. Imagina com seria aplicar-lo immediatament en aquest moment, sense dinàmiques ni visualitzacions.
Veuràs com amb el temps funciona!
Amb la teràpia dissociadora passa com amb aprendre a conduir o muntar en bici. Adquirim el mecanisme a base de practicar i posar una mica de consciència a el principi. Per a , en un segon moment internalitzar l'experiència i realitzar-la "sense pensar".
Aprendre com viure una emoció amb equanimitat és un pas imprescindible en el coaching generatiu. No obstant això, la teràpia dissociadora és només el primer pas. Podem anar una mica més enllà. En el següent article donarem aquest pas més. Fins llavors, rep una cordial salutació.
COACHING GENERATIU amb PNL
T'agradaria provar aquesta exclusiva modalitat de coaching? Vols millorar la teva qualitat de vida i aconseguir els teus objectius? Demana ara informació gratuïtament i sense compromís! Fes clic a la imatge!
Et convido a participar al meu blog ampliant idees. Per exemple, aportant suggeriments o compartint els teus dubtes a l'apartat al peu del mateix.
Ah!!, i si t'ha agradat i et ve de gust, et convido a compartir l'article. També comentar i / o puntuar amb les estrelles en el resum que trobaràs més avall.
Estàs interessat en un programa personalitzat de coaching i/o psicoteràpia? Contacta amb mi sense compromís!:
Si vols, pots rebre còmodament la meva News Letter amb tots els articles del bloc. També, activitats, promocions i informació interessant i pràctica: – Sí vull rebre la News Letter
Si coneixes algú que pogués estar interessat, en aquesta informació, no dubtis a compartir-la
Un consell savi: “Permet a la teva veu i al teu esperit fluir amb el Tao” (S. Chun-Tao Cheng "El Tao de la Veu")
Veu i comunicació. La comunicació paraverbal
Una de les creences més esteses és que el més important en un discurs és el contingut, oblidant el consell d'experts comunicadors sobre la rellevància de la comunicació no verbal.
La importància de la veu en la comunicació.
Generalment, un dels aspectes més descuidats, i potser un dels que haurien d'atendre amb més cura. La veu roman en aquest terreny a mig camí entre la comunicació no verbal i la verbal. L'anomenada comunicació paraverbal . Veu i comunicació no verbal són, doncs, dos elements que van de la mà.
Pot emfatitzar, donar color i profunditat al que dius si saps impostar i modular-la adequadament. La veu, és, alhora, un dels elements que més impacten, no solament al nostre interlocutor, sinó també a nosaltres mateixos.
L'anàlisi i comprensió dels elements de la veu, la seva cadència, to, timbre, modulació, matisos, etc.... i el treball amb ells, ens facilita una retroalimentació constant (no oblidem que ens sentim parlar encara que no ens adonem) sobre els nostres estats d'ànim i ens recorda constantment la nostra inseguretat (si el to és vacil·lant, tremolós ...) o confiança (si es tracta d'una veu impostada adequadament).
Veu i comunicació no verbal, la importància de la consciència
La millor pràctica inicial consisteix, com en gairebé tot a prendre consciència de com utilitzem la veu. Per això podem gravar-la en diferents entorns conversacionals i escoltar-la després.
Apreciar com és el to (greu, agut, intermedi), el volum (so fort o feble). Igualment útil és la velocitat i el tempo de la veu (ràpida o serena, compassada o irregular…). Seguidament, prendre nota de les inflexions i altres característiques pròpies… El timbre, suau o aspre, ja forma més part de les característiques personals.
Veu i comunicació no verbal van de la mà.
Després de prendre consciència intervenir conscientment, no per modificar-la en si, sinó més aviat perquè pugui afegir o disminuir energia i distingir el clima emocional que volem transmetre. És d'ajuda també prestar especial atenció durant un temps a la qualitat de la veu dels nostres interlocutors.
Com segurament sabràs, escoltar la pròpia veu gravada ens torna, al principi, una sonoritat que no reconeixem com la nostra, si bé és la que perceben els nostres interlocutors. Per aquest motiu, és important la pràctica amb eines d'enregistrament.
La respiració i la impostació de la veu
Aprendre a modular la veu, segons l'ocasió, no és una "eina màgica". Sí que és una habilitat que a poc a poc es pot afermar, de tal manera que trobem en ella un suport adequat per a mitigar les inseguretats, d'altra banda tan normals, a l'hora de parlar en públic. Dit d'una altra manera, tot i que estiguem nerviosos, si aprenem a modular
Tenir cura de la coherència entre el que es diu i com es diu.
la nostra veu "com si" estiguéssim tranquils, la tranquil·litat poc a poc impregnarà el nostre ésser.
Una de les primeres habilitats a desenvolupar és la de la respiració abdominal. En aquest tipus de respiració l'abdomen es dilata en inspirar i es contrau al expirar. Observa un nadó respirar i veuràs com es tracta d'una manera instintiva i natural de respirar.
Començar el següent exercici tombat.
Posa les mans sobre l'abdomen, amb els dits mig tocant-se entre si. Imagina que en inspirar la columna d'aire descendeix directament des de les fosses nasals fins al baix ventre, com si baixés directament per un tub fins a l'abdomen. Paral·lelament l'abdomen s'expandeix com si fos un globus. Notaràs aquesta expansió si els dits mig se separen en inspirar. En deixar anar l'aire l'abdomen es contrau permetent als dits mig tornar a entrar en contacte entre si.
Aquest exercici pot realitzar-se en una segona fase assegut, amb l'esquena recolzada al respatller de la cadira i els peus aposentats a terra.
El següent pas és portar la respiració a la postura alçada. Dempeus, en una postura que reflecteixi Estabilitat, respira segons les instruccions detallades.
Per millorar la sensació d'estabilitat suggereixo mirada cap a l'infinit i cap al front. Cos plenament afermat en la terra i centrat, relaxat però amb una suau fermesa en el to muscular. Plantes dels peus recolzades en la seva totalitat a terra, genolls una mica flexionats. Esquena recta, pelvis basculada cap endavant si tens problemes de lordosi lumbar.
Veu i comunicació. Variant per ampliar la capacitat pulmonar:
Dempeus, tal com s'ha descrit anteriorment. Inspira aixecant els braços lateralment descrivint una circumferència sobre el cap. Torna a la posició inicial (braços caiguts) al expirar. Aquestes pràctiques s'han de realitzar amb la plena consciència que, amb elles, afermes l'estabilitat i la serenitat.
Els exercicis respiratoris indicats no són només una pràctica inicial per aprendre a impostar la veu sinó que són, alhora, exercicis excel·lents de relaxació i, amb lleugeres variants constitueixen l'essència d'algunes pràctiques meditatives orientals com la meditació Vipassana, pràctica de meditació que ajuda, alhora, a aplacar estats de nerviosisme, estrès, ansietat, etc…
El següent pas serà vocalitzar les vocals al expirar l'aire.
Dempeus, en una postura d'estabilitat. Inspira imaginant que l'aire descendeix pel tub fins a omplir el teu abdomen com si fos un globus. A continuació, al expirar vocalitza la lletra A notant com en expulsar l'aire de tornada pel "tub" fantasiejat, la vocalització es recolza en l'abdomen que a poc a poc es va contraient.
És important en aquest punt aturar-nos i verificar que no vocalitzem tensant les cordes vocals (forçant la gola). La sensació ha de ser la que la columna d'aire ascendeix fins a la cavitat bucal i, al seu pas, emet el so, que ha de sorgir des del "punt de ressonància" que es troba darrere de la úvula.
Veu i comunicació. Teresa Baró, experta en comunicació en un programa de TV.
Seguint aquests passos, amb deteniment i atenció al principi, s'aconsegueix que el so ressoni molt millor, es projecti més lluny i es redueixi el cansament en la veu.
Posteriorment, en una mateixa entonació, recita les cinc vocals alhora A-E-I-O-U.
Pren consciència de la musculatura de la boca, comissura dels llavis, mandíbules, etc.... en pronunciar cada vocal.
Estan més tenses del que és necessari?. Estan tremoloses?. Alguna molèstia ...?
Pots aplicar una mica més de fermesa?
Sigues conscient, també, de la veu i la seva impostació ... (¿és ferma, tremolosa, vacil·lant, amb "alts i baixos ...")
Un cop dominat l'anterior pots llegir un fragment d'algun llibre en veu alta. Recorda anar sempre prenent consciència de la respiració, el tono de voz, la musculatura facial etc.
Si segueixes aquests senzills consells, la teva forma de comunicar-te en la conversamillorarà ostensiblement.
Fins el proper article, rep una cordial salutació.
Et convido a participar al meu blog ampliant idees. Per exemple, aportant suggeriments o compartint els teus dubtes a l'apartat al peu del mateix.
Ah!!, i si t'ha agradat l'article, no oblidis compartir-lo i puntuar amb les estrelles en el resum que trobaràs més avall.
Estàs interessat/da en un programa personalitzat de coaching i/o psicoteràpia?Contacta amb mi sense compromís!: – Telèfon: 615.56.45.37 – Mail: jspguasch@gmail.com
Si vols, també pots rebre còmodament la meva News Letter amb tots els articles del bloc. També notícies, activitats, promocions i informació interessant i pràctica:
“El perdó és l'aigua amb la qual exterminem els incendis de l'ànima. "
Aquesta frase d'autor desconegut ens parla sobre el valor terapèutic del perdó, no només en les relacions entre persones, sinó fins i tot en les relacions amb un mateix.
Però..
Qui és mereixedor de perdó?
Què té a veure el perdó amb les posicions perceptives?
Com es pot atorgar a algú el perdó?
La teràpia amb PNL facilita l'accés a l'perdó. Per veure com es relaciona, a través de les posicions perceptivesPNL, començarem amb un conte.
El Perdó del Rei
Diuen que fa no massa temps, i en algun lloc, no molt llunyà, l'autoritat va portar davant d'un jutge un botiguer indignat i un miserable indigent. El botiguer es queixava que el captaire li havia robat arròs i 5 pomes de la seva botiga.
– <<De què s'acusa a aquest home?>> Va preguntar, en primer lloc, el jutge
– <<De robar dues unces d'arròs i cinc pomes>> va respondre el botiguer.
La gent del poble va començar a escridassar el botiguer que era conegut per la seva usura i cobdícia.
-<<És això cert?>> Va preguntar, tot seguit, el jutge al captaire
-<<Sí, així és, però pas gana i no tinc aixopluc ni què menjar>>
– <<Saps quina és la pena per robar?>> Va preguntar el jutge
El pobre indigent va baixar el cap, tothom ho sabia, als lladres se'ls tallaven les mans.
– <<Sí que ho sé, però poseu-vos en el meu lloc, ¿No heu mai temut per la vostra vida?>> i va seguir, <<demano el vostre perdó>> va dir dirigint-se al botiguer.
El botiguer va mirar a un altre costat amb cara d'indignació i menyspreu, el poble va vociferar a favor del pobre indigent, el jutge va quedar pensatiu ... però presoner de les lleis.
Aquell debat judicial va durar un temps, hi va haver una gran mobilització del poble a favor de perdó del captaire, però el botiguer reclamava el càstig, el jutge (tot i reconèixer la injustícia en aquest cas) s'emparava en la llei (que havia de ser igual per a tots).
Quan el jutge abdica davant el rei
Les corones de la reialesa se situen al cap el que (hauria de) simbolitza(r) altura de mires
Però com la gent del poble amenaçava amb revoltes importants, el jutge va creure oportú portar l'assumpte davant el rei.
El rei, després d'examinar els antecedents va resoldre:
<<Cert és, pobre home, que, en primer lloc, ha desobeït la llei, i que aquesta és necessària per a la justa convivència dels ciutadans; però també que aquesta desobediència ho era en nom d'alguna cosa superior, la vida.>> I va seguir ...
<<I què seria d'un poble que fos incapaç de ser clement amb aquells que ho mereixen?>> I va concloure ...
<<Pel que decideixo el perdó per al pres i la restitució dels béns al botiguer amb càrrec a l'erari públic>>
Així va resoldre el rei aquesta situació.
Les posicions perceptives. Teràpia amb PNL
Aquest és un conte de "final feliç" i predictible, però ho he triat expressament per il·lustrar amb un exemple l'abast real i pràctic de les posicions perceptives i l'empatia, a més d'altres aspectes, tal com ja vaig indicar en l'anterior article sobre aquest tema. Aquesta pràctica de la teràpia amb PNL facilita la reconciliació i el perdó.
Visió holística de la quarta posició perceptiva en pnl
Així, podem veure la inamovible postura de primera posició al botiguer, que simplement es mou pels seus interessos; el poble, però, a empatitzar amb les causes que van portar al captaire a robar, ho feia en segona posició, perspectiva bàsica de l' empatia.
El captaire, reclama per a ell la segona posició al jutge "poseu-vos en el meu lloc”, però el jutge queda travat a la tercera posició, la de la imparcial (i cega) llei.
En l'anterior article, al referir-me a la quarta posició, vaig escriure alguna cosa així com que la quarta perspectiva requereix una visió holística, des de la qual l'experiència de ser tot el sistema és bàsica; el bé comú ha de predominar en aquesta visió, és la diferència amb la tercera posició que és bàsicament asèptica, cega com es diu de la justícia.
Això queda reflectit en les paraules del rei, doncs en paraules de Robert McDonald, la clemència és el <<trencament de les regles al servei del cor>>. Concloent:
Qui mereix ser perdonat?
La teràpia amb PNL facilita el perdó, bé sigui que vulguis perdonar una altra persona, bé sigui a tu mateix.
Si t'interessa ampliar una mica més sobre el perdó, hi ha un llibre fantàstic sobre aquest tema (tot i que també sobre molts més. La llei del mirall.)
Coneixes la teràpia amb PNL? Saps la multitud de temes que pots treballar amb ella? No només el perdó! Si estàs interessat/da, clica més avall i pídem informació i sense compromís. Visites presencials i online.
Et convido a participar al meu blog ampliant idees, aportant suggeriments o compartint els teus dubtes a l'apartat al peu del mateix.
Estàs interessat/da en un programa personalitzat de coaching i/o psicoteràpia?Contacta amb mi sense compromís!: – Telèfon: 615.56.45.37 – Mail: jspguasch@gmail.com
Si vols, pots rebre còmodament la meva News Letter amb tots els articles del bloc, així com notícies, activitats, promocions i informació interessant i pràctica:
"Sóc el que puc i sóc el que no puc ... distingir la pròpia completesa i limitacions, considerant el que puc transcendir ... .de la mateixa manera que sóc el que tinc i sóc el que no tinc.
Així comencen els meus primers apunts "oficials" de coaching... i, la veritat, després de llegir poc després el que vaig anotar en el seu moment, una inesperada perplexitat es va apoderar de mi ... realment havia entès el que va dir la instructora?
Poc temps després vaig comprendre que l'atenció no és innocent en els fragments que percep de la realitat. I que la meva manera d'entendre la vida estava començant a ser profundament sacsejada. Estava entenent l'important de aprendre a escoltar. La importància de l' escolta conscient.
Coaching, conversa i escolta, a la persona total
Ja vaig dir en algun lloc que per a mi el coaching és "un camí d'acció amb consciència”. Això és una fusió entre el fer i el ser. Com a metàfora, una incorporació del pensament occidental amb la contemplació oriental. En definitiva una forma d' aprenentatge en la qual s'involucra la persona total.
Com persona total contemplo tres dimensions: – Allò Corporal – La vivència emocional – L'aspecte Lingüístic/Mental
I una quarta, disponible per a qui estigui obert a gaudir-la, jo l'anomeno:
– Allò Transpersonal (també se li pot anomenar l'espiritual, consciència de camp, etc…)
Moltes línies de coaching només es permeten el lingüístic com a eix principal, y casi único, en el seu treball, per sort poc a poc anem comprenent que som "alguna cosa" (molt) més que aquests pensaments que ens visiten.
Però un temps abans vaig començar també a sospitar ..., que pensar no és el mateix que reflexionar, que hi podia haver una secreta influència en el que considerem com a "sentit comú" que es disfressa i apareix carregat de "conviccions", "opinions", "Judicis de valor" ... i els pitjors, els "judicis moralistes", hereus, la majoria, de mandats socials i educacionals de tot tipus. És el que, tant en coaching com en psicoteràpia, incloem en la generalització de creences.
Vaig comprendre el concepte que calia ampliar el camp de la consciència. Des del que creiem que “és” la realitat, a indicis cada vegada més possibilitadors. Però aquest "aplicar zoom", també ha de transcórrer paral·lelament amb un "desbrossat" del que no ens és propi com a individus únics. Diferenciar abans de tornar a sintetitzar, el “separació / coniuctio” dels antics alquimistes, els primers artesans de l'ànima.
Persona total. Coaching, conversa i escolta
Vaig començar a adonar-me que era necessari extrapolar la conversa, de l'acte merament narratiu-lingüístic, a les altres tres modalitats d'experiència vital humana, per construir narratives internes i externes cada vegada més enriquidores.
Quan els oposats són complementaris en comptes de contradictoris.
Però, sobretot, que la conversa amb un mateix i amb els altres transcorre paral·lelament en els 4 nivells, siguem o no conscients d'això, i això és una invitació vetllada per fer-ho d'una manera cada vegada més conscient. Aprendre a portar la empatia dos passos més endavant.
Dec a Cristina Naughton, una de les meves principals professores en la tradició del coaching transformacional , la inspirada frase d'escoltar amb "respectuosa irreverència"... I romandre obert al que emergeix.
En el seu llibre “La comunicació eficaç“, Lair Ribeiro estableix les diferències i complementarietat entre l'escolta intra i interpersonal. No puc escoltar eficaçment altres si no em comunico eficientment amb mi mateix.
Coaching conversa i escolta conscient, la quàdruple dimensió en la dupla intra i interpersonal
I és tot el que comporta l'acte d' escolta total. Un dels, per a mi, més torbadors descobriments en el camí del coaching transformacional : Podem escoltar amb el cos, amb les emocions, amb les oïdes, i amb l'ànima ... encara que no ho sapiguem, i quan ho sabem participem en el secret art de "conèixer"a .... doncs estic convençut que l'assert bíblic: “Adam va conèixer a Eva”, va més enllà de l'eufemisme per salvar un terme incòmode.
La distància que em separa de mi és la mateixa que em separa de tu.
I això succeeix en el si de l'experiència única de la persona, com en la relació interpersonal, i succeeix d'una manera completament "assemblearia". És a dir, tots tenen vocació de ser escoltats i escoltar-se entre, a, i per, tots.
Perquè una altra cosa que succeeix i que, al principi de saber-ho impacta.
La distància que em separa de mi mateix, és la mateixa que em separa de tu.
En el fons de tot acte de coaching subjau (o hauria de ...) la potent interpretació: “et reconec com a ésser lliure doncs em reconec com ser lliure”, i aquesta conversa pot aparèixer en/tre una, dues o més persones; o en/tre una, dues o més persones que es coneixen… o ho estan intentant. D'aquesta manera coaching, conversa i escolta comparteixen un mateix espai.
Fins aquí la meva petita ressenya autobiogràfica/exploradora d'avui.
Et convido a participar al meu blog ampliant idees, aportant suggeriments o compartint els teus dubtes a l'apartat al peu del bloc.
Estàs interessat/da en un programa personalitzat de coachingi/o psicoteràpia? Contacta amb mi sense compromís!: – Telèfon: 615.56.45.37 – Mail: jspguasch@gmail.com
Si vols, pots rebre còmodament la meva News Letter amb tots els articles del bloc, així com notícies, activitats, promocions i informació interessant i pràctica: – Sí vull rebre la News Letter
Ah!!, i si t'ha agradat i et ve de gust, et convido a compartir l'article. També comentar i/o puntuar amb les estrelles al següent resum.
Aquest lloc utilitza cookies per a diferents propòsits, com personalitzar el contingut, millorar la seva navegació i mesurar l'ús del web. Para administrar o deshabilitar estas cookies, faci clic a "Veure preferències", o per obtenir més informació, visiteu la nostra Política de Cookies
Funcional Always active
L' emmagatzematge o accés tècnic és estrictament necessari per al propòsit legítim de permetre l' ús d' un servei específic explícitament demanat per l' abonat o usuari, o amb l' únic propòsit de dur a terme la transmissió d' una comunicació a través d' una xarxa de comunicacions electròniques.
Preferències
L' emmagatzematge o accés tècnic és necessari per a la finalitat legítima d' emmagatzemar preferències no demanades per l' abonat o usuari.
Estadístiques
L' emmagatzematge o accés tècnic que és utilitzat exclusivament amb fins estadístics.L' emmagatzematge o accés tècnic que s' utilitza exclusivament amb fins estadístics anònims. Sense un requeriment, el compliment voluntari per part del teu Proveïdor de serveis d'Internet, o els registres addicionals d' un tercer, la informació emmagatzemada o recuperada només per a aquest propòsit no es pot utilitzar per identificar-te.
Màrqueting
L' emmagatzematge o accés tècnic és necessari per crear perfils d' usuari per enviar publicitat, o per rastrejar l'usuari en una web o en diverses web amb finalitats de màrqueting similars.
