Sanar las heridas del alma

BLOG


Les ferides de l'ànima: La Importància de la Salut Mental i Emocional

Sanar les ferides de l'ànima amb psicoteràpia i coaching, Sabadell i online. Josep Guasch, psicoterapeuta, coach .

 

Reconciliar-nos amb el passat difícil.

L'empremta del dolor emocional del nen a l'adult.

Les ferides de l'ànima són aquelles cicatrius emocionals i espirituals que tots portem al nostre interior. Tenen l'origen en experiències doloroses, traumes i situacions difícils que hem viscut al llarg de les nostres vides. L´impacte d´aquests traumes és profund i durador. A més afecten la nostra manera de pensar, sentir i relacionar-nos amb els altres.

Hi ha diferents tipus de ferides de l'ànima, i cadascuna té les seves pròpies característiques i conseqüències. En aquest text, definirem les cinc ferides de l´ànima més comunes. En concret el model de Lise Bourbeau. Veurem, també, com poden influir en el nostre benestar emocional i espiritual.

També n'explorem l'origen, símptomes i orientacions terapèutiques per a la seva sanació. És important reconèixer i entendre aquests traumes per poder guarir-los i alliberar-nos del dolor emocional que exerceixen sobre nosaltres.

Aquestes experiències doloroses tenen un impacte únic a la nostra vida. A més, comparteixen el poder d'influir en la nostra capacitat per experimentar la plenitud i l'amor. Així com la connexió autèntica amb nosaltres mateixos i amb els altres.

 

La ferida emocional del rebuig

Una de les ferides de l'ànima més dolorosa, el rebuig.

El rebuig afecta profundament l'autoestima.

La primera de les cinc ferides de l'ànima que explorarem és la por al rebuig. Aquesta empremta es forma quan creiem que som exclosos, ignorats o no rebem l'amor i l'acceptació que necessitem. Incideixo especialment en el terme “creiem” no rebre l'amor que necessitem. Durant la nostra infància tenim una percepció esbiaixada de la realitat. Sovint la malinterpretem.

Aquesta por al rebuig pot provenir de figures importants com a pares, familiars o amics. I deixa una marca profunda a la nostra autoestima i en la nostra capacitat per confiar en els altres.

El sentiment de no ser prou bons o dignes d'amor ens pot portar a desenvolupar patrons de comportament autodestructius. Per exemple, la recerca constant d' aprovació externa o la por a establir vincles emocionals per temor a ser rebutjats novament.

A més, la ferida del rebuig es pot manifestar en forma de baixa autoestima, inseguretat i dificultat per establir relacions saludables i significatives.

En resum, el trauma del rebuig és una de les cinc ferides de l'ànima que afecten profundament el nostre benestar emocional i espiritual.

Reconèixer la seva presència a les nostres vides és el primer pas per curar i transformar aquesta empremta dolorosa, permetent-nos viure de manera més plena i autèntica.

 

Segona ferida de l´ànima, l'abandó

Teràpia per a l'empremta de l'abandó

L'empremta de l'abandó pot condicionar relacions tòxiques a l'edat adulta.

La segona ferida de l'ànima que abordarem és la del abandonament. Aquesta ferida sorgeix quan experimentem pèrdues significatives. Bé sigui per absència física d'éssers estimats, separacions emocionals o la sensació de ser deixats de banda o desatesos. L'abandó es pot manifestar en diferents etapes de la nostra vida. i pot generar sentiments profunds de solitud, impotència i desvalorització.

En portar la ferida de l'ànima de l'abandó, és comú que desenvolupem mecanismes de defensa per protegir-nos del dolor. Alguns d'ells l' aïllament emocional o l' evitació de situacions que ens facin sentir vulnerables. Aquests comportaments poden obstaculitzar la formació de vincles genuïns amb els altres. També pot limitar la nostra capacitat per rebre i donar amor de manera plena i saludable.

A més, la ferida de l'ànima de l'abandó ens pot conduir a patrons de dependència emocional. La cerca constant d'aprovació, validació i atenció dels altres per sentir-nos complets. Aquesta dependència pot resultar en relacions tòxiques i poc saludables, on sacrifiquem la nostra pròpia felicitat i benestar. Quan, paradoxalment, és un intent desesperat per evitar el dolor emocional de l'abandó.

Reconèixer i guarir la ferida de l'ànima de l'abandó és essencial per al nostre creixement personal i emocional. És imprescindible enfrontar i transformar els patrons de comportament i les creences limitants associades a aquest dolor emocional. D'aquesta manera podem alliberar-nos del pes del passat i cultivar una relació més amorosa, compassiva i respectuosa amb nosaltres mateixos.

 

La ferida emocional de la humiliació.

La ferida de l'ànima de la humiliació es pot curar amb la teràpia del nen interior

La humiliació pot condicionar comportaments evitatius i defensius.

La tercera ferida de l'ànima que explorarem és la de la humiliació. Aquesta es forma quan som objecte de burles, crítiques destructives, menyspreus o qualsevol forma de menysteniment que atempti contra la nostra vàlua i dignitat com a persones. La humiliació pot provenir d'experiències a la infància. Però també de relacions de parella, entorns laborals o situacions socials. Com en les anteriors experiències emocionals doloroses, deixa una marca indeleble al nostre amor propi i autoimatge.

Aquest dolor emocional ens indueix a desenvolupar una imatge distorsionada i negativa de nosaltres mateixos. Podem arribar a creure que no som prou bons, intel·ligents o dignes de respecte. Això ens porta a viure en un estat constant d'inseguretat i autocrítica.

Aquest sentiment d'inferioritat pot limitar la nostra capacitat per expressar-nos lliurement, perseguir els nostres somnis i establir límits saludables en les nostres relacions.

A més, la ferida de l'ànima de la humiliació ens pot portar a adoptar comportaments defensius o agressius. Aquests no són més que mecanismes de protecció davant de futures experiències de menyspreu. Podem tancar-nos emocionalment, evitar enfrontar situacions desafiadores o fins i tot adoptar un rol de victimització que ens impedeix assumir la responsabilitat de les nostres accions i decisions.

Sanar la ferida de l'ànima de la humiliació és essencial per al nostre creixement personal i emocional. En enfrontar i transformar les creences limitants i els patrons de comportament associats a aquesta ferida, podem alliberar-nos del pes del passat i obrir-nos a noves oportunitats de creixement personal i emocional.

Quarta ferida de l´ànima, la traïció.

La ferida de l'ànima de la traïció ens pot conduir fins i tot a la paranoia.

La ferida de la traïció ens torna desconfiats

La quarta experiència emocional dolorosa de la infància és la traició. Aquesta ferida es produeix quan som enganyats, traïts o defraudats per persones en què confiàvem, ja siguin amics, familiars, parelles o figures d'autoritat. La traïció trenca la confiança i la connexió emocional. El resultat són els sentiments intensos de dolor, decepció i desconfiança cap als altres.

Quan portem la ferida de l'ànima de la traïció, és probable que desenvolupem un mur emocional per protegir-nos de futurs furts emocionals. Podem tornar-nos més reservats, escèptics i cautelosos en les nostres relacions, dificultant la formació de vincles profunds i significatius. Aquesta barrera emocional no només ens allunya dels altres, sinó que també limita la nostra capacitat per experimentar l'amor, la intimitat i la connexió autèntica.

A més, la ferida de l'ànima de la traïció pot generar patrons de desconfiança i paranoia que afecten la nostra percepció del món i de nosaltres mateixos. Podem arribar a qüestionar les nostres pròpies decisions, sentir-nos insegurs en les nostres relacions. Com a conseqüència adoptem una actitud defensiva davant qualsevol senyal de possible deslleialtat.

Aquesta constant vigilància i sospita poden esgotar-nos emocionalment i allunyar-nos del benestar i la pau interior.

Sanar la ferida de l'ànima de la traïció implica aprendre a manejar les nostres emocions de manera saludable i a canalitzar la nostra energia cap a accions concretes que promoguin la confiança i la seguretat en nosaltres mateixos i en els altres. És fonamental cultivar la resiliència emocional i la capacitat d' adaptació per enfrontar les situacions de desconfiança de manera efectiva sense perdre la nostra esperança i la nostra fe en la possibilitat d'un canvi positiu.


L'experiència emocional dolorosa de la injustícia

Injustícia, desigualtat, abús de poder.

L'activisme és una forma constructiva de guarir la ferida de la injustícia.

La cinquena i última ferida de l'ànima que explorarem és la de la injustícia. Aquest dolor emocional es forma quan experimentem situacions d´injustícia, desigualtat o abús de poder. La injustícia atempta contra la nostra sensació d' equitat, dignitat i drets fonamentals.

La cicatriu d'aquesta experiència emocional dolorosa es pot manifestar en diverses àrees de la nostra vida. Tant des de l'àmbit personal fins al social, laboral o fins i tot polític, i té el potencial de generar profunds sentiments d' impotència, frustració i ressentiment.

Quan portem la ferida de l´ànima de la injustícia, és comú que desenvolupem una sensibilitat exacerbada cap a les situacions de desigualtat i una forta necessitat de justícia i equitat. Podem sentir-nos fàcilment indignats davant les injustícies que presenciem o experimentem, el que pot portar-nos a adoptar rols de defensors o activistes en la nostra recerca d'un món més just i equitatiu.

No obstant això, la ferida de l'ànima de la injustícia també pot generar sentiments de desesperança, cinisme i desil·lusió si no som capaços de canalitzar la nostra energia de manera constructiva. Podem arribar a sentir que els nostres esforços per canviar les coses són inútils o insuficients, el que pot conduir a un estat d' apatia, resignació i desconnexió amb el nostre entorn i amb nosaltres mateixos.

Sanar la ferida de l'ànima de la injustícia implica aprendre a manejar les nostres emocions de manera saludable i a canalitzar la nostra energia cap a accions concretes que promoguin la justícia, l'equitat i el benestar comú. És fonamental cultivar la resiliència emocional i la capacitat d'adaptació. Això és imprescindible per enfrontar les injustícies de manera efectiva, sense perdre la nostra esperança i la nostra fe en la possibilitat d'un canvi positiu.

 

Per finalitzar i com a conclusió.

En conclusió, les cinc ferides de l'ànima – rebuig, abandonament, humiliació, traïció i injustícia – són experiències universals que tots enfrontem en algun moment de les nostres vides. Encara que aquests traumes poden causar un profund dolor i patiment, també ofereixen l'oportunitat de creixement, transformació i autodescobriment. En reconèixer, entendre i sanar aquest dolor emocional, podem alliberar-nos del passat i obrir-nos a una vida més plena, significativa i en harmonia amb el nostre ésser interior.

Podem veure les ferides de l'ànima com una limitació de la condició humana. Però també podem entendre-les com la porta al nostre creixement personal. Doncs sense elles difícilment prendrem consciència dels nostres aprenentatges pendents. Si vols saber més sobre això pots llegir l'article: “Com reconciliar-me amb la meva ombra (psicològica)

Veurem, al proper article, algunes pautes terapèutiques per guarir les ferides de l'ànima. Aquestes, juntament amb la teràpia del nen interior, són el nucli de la teràpia.

Fins llavors, rep una cordial salutació.

 

www.josepguasch.com

Tots som posseïdors d'aquestes ferides de l'ànima. En major o menor mesura. Si vols emprendre un procés de sanació emocional personal no dubtis a contactar amb mi sense cap compromís.

Pots fer-ho mitjançant:

Mail: jspguasch@gmail.com
Telèfon/WhatsApp: 615.56.45.37
Seguint aquest enllaç: Sí, vull més informació per guarir les ferides de l'ànima.

Anterior article relacionat: Teràpia del nen interior

Sanar el dolor emocional

 

Sanar les ferides de l'ànima amb psicoteràpia i coaching, Sabadell i online. Josep Guasch, psicoterapeuta, coach .

Reconciliar-nos amb els nostres defectes.

BLOG


Reconciliar-nos amb els nostres defectes, el treball amb l'ombra psicològica.

Reconciliar-nos amb els nostres defectes. Teràpia i treball amb l'ombra psicològica, Sabadell i online. Josep Guasch, psicoterapeuta, coach .

 

Aprendre dels errors

Reconciliar-nos amb els nostres defectes per aprendre de la realitat.

El títol escollit per a aquest article “reconciliar-nos amb els nostres defectes” no m'agrada especialment. Més que en defectes jo penso en aprenentatges pendents. No obstant això, entenc que, col·loquialment, és un terme més familiar. Una altra manera de referir-nos a això és el treball amb l'ombra (psicològica). Aquest terme va ser encunyat per Carl Gustav Jung. Amb ell es referia a aquestes parts nostres que rebutgem. No han de ser, necessàriament, malvades. De vegades les rebutgem perquè creiem que no són del tot correctes. Per exemple, un home que reprimeix la seva sensibilitat o vulnerabilitat.

El primer pas per reconciliar-nos amb els nostres defectes passa per acceptar les emocions difícils que en resulten. Ser empàtics o, més ben dit, auto empàtics. Tota emoció difícil ho és per alguna necessitat no resolta. Una altra manera de dir-ho és que tota emoció i/o conducta inapropiada té una intenció positiva.

Però com podem ser autoempàtics amb aquestes experiències que ens resulten especialment difícils, incòmodes, enutjoses? El secret està en com ens relacionem amb elles. Aquesta és l'essència del que anomenem el "treball amb l'ombra". Relacionar-nos amb els nostres defectes no vol dir fer allò que ells ens demanen. És més aviat relacionar-nos des d'una altra òptica.

Aquesta vocació ha aparegut recentment de manera explícita en diferents línies terapèutiques. A la psicoteràpia és molt evident a la teràpia d' acceptació i compromís. Al coaching en la modalitat de coaching generatiu.

Reconciliar-nos amb els nostres defectes, un treball de consciència.

Adquirir consciència no és necessàriament psicoteràpia, però pot ser terapèutic. I aquesta primera presa de consciència té a veure amb les nostres necessitats no satisfetes. De vegades ens resulta difícil identificar-les però és important que les tinguem presents. És essencial al treball amb l'ombra (psicològica) la metacognició:

“Sàpiga o no sàpiga quina és aquesta necessitat no resolta” sé que existeix.

Dilts i Gilligan, tant des de l'òptica del coaching com de la psicoteràpia parlen dels quatre mantres. Pots veure al següent enllaç “el principi d'intenció positiva en psicoteràpia i coaching” com aplicar-los al treball amb l'ombra.

No recordo qui va ser que va dir que “el que em separa a mi de mi mateix, és el que separa de tu”. Dit d'una altra manera, allò que anomenem negatiu, i no reconeixem ho veiem en altres persones. És el que anomenem el fenomen de projecció de l'ombra en psicoteràpia. És també el que diem al refrany castellà: “Veure la palla a l'ull aliè i no veure la biga al propi”.

Reconciliar-nos amb els nostres defectes, prendre'n consciència ens ajuda a reconciliar-nos amb els altres. Però com es construeixen aquestes parts nostres rebels, difícils, fins i tot podríem dir que negatives?


El treball amb l'ombra, tornar als orígens.

En néixer arribem amb una realitat i tres potencials:

– La nostra autenticitat i temperament de base.
– Un potencial de creixement (els nostres dons o virtuts)
– La nostra part vulnerable i potencial/s ferida/es. Aquesta part vulnerable es pot alimentar de dues fonts

 Les experiències que anem incorporant durant el nostre creixement.
 Les ferides transgeneracionals dels nostres avantpassats. És discutible si aquestes ferides emocionals transgeneracionals les heretem ja al nostre temperament de base o bé les anem incorporant, indirectament, mitjançant el contacte amb els nostres pares i familiars (avis, oncles etc....)

Reconéixer les parts repudiades.

El treball amb l'ombra, tornar als orígens

Reconciliar-nos amb els nostres defectes passa, especialment, per reconèixer aquesta part vulnerable nostra. Però alhora el nostre potencial de creixement.

L'educació i la socialització ens hauria d'ajudar a desenvolupar el nostre potencial de creixement, no obstant això, no és clar que sigui així. Els estereotips socials i les deficiències d'una educació subjecta a pressupostos escassos i programes supeditats més a continguts que a l'autoconeixement del nen ajuden molt parcialment, i de vegades, fins i tot dificulten i bloquegen el despertar d'aquest potencial. De tal manera que l'autenticitat del nen va quedant sepultada. És el que va quedant a l'ombra.



Reconciliar-nos amb els nostres defectes, la recerca del nen interior.

D'altra banda, l'essència del nen/nena busca l'amor i l'aprovació dels pares i les persones de referència. Si el nen/a sent que rep aquest amor pot desplegar el seu de manera orgànica i natural. I això ho farà d'acord amb el seu temperament de base.

Si el nen rebés aquest tipus d'amor seria innecessari d'adult aquest treball de què parlo:


– Reconciliar-se amb els defectes.
– El treball amb la seva ombra (doncs no seria dipositari de tal construcció psíquica).

Però és pràcticament impossible que el nen/a rebi tot l'amor que necessita, o almenys senti/cregui que rep l'amor que necessita.

Això no vol dir que els pares no li ofereixin el seu amor, és una qüestió més de formes que de fons. Per exemple:
– La manera com, necessàriament, els pares posen límits pot ser rebuda com una manca d' amor.
– L'arribada d'un germà petit i la gelosia.
– L'enuig d'un progenitor a qui la m/paternitat prova la seva paciència.
– La comparació amb altres nens (amics, cosins, germans...)
– Una cara de mal humor del pare o la mare per un mal dia que no té a veure amb el nen.
– Una obligació o urgència del pare o mare que abandona momentàniament el nen.
– La poca o nul·la educació emocional del pare/mare…


Aquesta, viscuda com, absència d'amor per part del nen genera una ferida emocional al seu interior davant la qual es protegeix.


– Bé sigui amb una cuirassa per defensar-se o protegir-se de rebre més dolor
– Bé sigui falsejant la seva manera de comportar-se per rebre l'amor i l'aprovació desitjats.
– Normalment un combinació d' ambdós.

Comença a conformar-se el que podríem anomenar el caràcter com una estructura defensiva davant dels requeriments del món exterior. Hi ha diferents formes terapèutiques que el treballen amb formes diferents, però totes amb un mateix nucli. Exemples:


Reconciliar-nos amb els nostres defectes amb el sistema de la família interna.

El caràcter és una estructura defensiva.

El caràcter, com a estructura defensiva, es va creant des de la infància.

Aquesta modalitat de psicoteràpia postula, en el seu treball amb l'ombra, l'existència d'unes màscares. Aquestes tenen la missió de protegir a la part vulnerada/ferida de la persona. Així, els protectors (que divideix en directius i apagafocs), protegeixen els anomenats exiliats. Bàsicament la figura del nen interior ferit.

Segons aquesta modalitat terapèutica reconciliar-nos amb els nostres defectes implica reconèixer el treball dels protectors. Aquests fan el "treball brut" que consisteix a protegir el nucli vulnerat de la persona. Aquesta màscara protectora és el que podem conèixer com a ombra psicològica.



El treball amb l'ombra i l'eneagrama.

Em baso en l'orientació de Claudio Naranjo. Aquest sistema estableix 9 eneatips o estructures bàsiques de caràcter. Alhora subdivideix cada eneatip en tres versions matisades. Cada eneatip es conforma en funció de les experiències infantils no assimilades. Reconciliar-nos amb el nostre eneatip implica aquest treball amb l'ombra psicològica.

La teoria de l'eneagrama suggereix que cada tipus té un camí específic cap a l'autorealització i la integració, proporcionant així una guia per al desenvolupament personal i espiritual.



Reconciliar-nos amb els nostres defectes amb les cinc ferides de l'ànima.

Aquesta visió es basa en el treball de Lise Bourbeau que va aparèixer al seu llibre “Les cinc ferides que impedeixen ser un mateix”. Posteriorment un altre llibre de la mateixa autora “La sanació de les cinc ferides de l'ànima” aprofundeix una mica més en aquest model.

El caràcter és una estructura defensiva.

Les cinc ferides d'ànima són un motiu d'aprenentatge

Bàsicament postula l'existència de cinc ferides emocionals al nen. Per protegir-les apareixen 5 formacions de caràcter que anomena “màscares”. Des d'aquestes màscares la persona interactua amb el món exterior i, alhora, protegeix les ferides emocionals.

Es basa en el treball de John Pierrakos i la seva companya, Eva Brooks sobre les ferides existencials. Les ferides existencials, són el resultat d'experiències doloroses, traumes, rebutjos i abandonaments que ocorren durant la infància i al llarg de la vida adulta. Aquestes experiències poden crear bloquejos emocionals i patrons de comportament defensius que impedeixen el creixement personal, l' autenticitat i la connexió amb el propi ésser.

El treball amb l'ombra psicològica implicaria el reconeixement d'aquestes màscares (comportaments defensius) en un primer pas. Per a , a continuació, guarir la ferida psicològica. Aquesta seria la manera de reconciliar-nos amb els nostres defectes segons aquesta visió terapèutica.

Desenvolupo en altres articles aquest interessant model.


El treball amb l'ombra i les creences.


D'altra banda, les experiències viscudes per la persona des de la seva infància fins al moment actual de la seva vida conformen les seves creences. Aquestes creences cristal·litzen en pautes d'actitud i conducta determinades i, generalment, poc flexibles. I aquestes s'aglutinen al voltant d'un argument vital o guió de vida. Aquest guió de vida pretén atorgar sentit i direcció a la vida de la persona. Prendre consciència d'aquesta orientació és una manera de reconciliar-nos amb els nostres defectes. El treball amb el guió de vida és una manera de treballar amb l'ombra.

Reconciliar-nos amb els nostres defectes treballant les creences limitants.

Les creences s'organitzen al voltant d'actituds i conductes repetitives.

Si bé els models ens poden servir com una referència, no sóc gaire amic de cenyir-nos estrictament a ells. Entenc, des de la perspectiva humanista, que cada persona és diferent i els models ens poden facilitar aproximacions, però no esclavitzar-nos-hi.

Podem visualitzar en general un nucli que és la part vulnerada/ferida i la nostra essència més pura. Un segon cercle que l'envolta que és el caràcter, la màscara, el fenotip etc. Aquest apareix en situacions d' estrès i protegeix la nostra part ferida. I ho fa compensant amb actituds, conductes, creences, compulsions limitants per no exposar a la ferida.

 

Fins aquí l'article d'avui. Rep una cordial salutació,

www.josepguasch.com

Si estàs interessat/interessada en un treball personal amb la teva ombra (reconciliar-te amb els teus “defectes”) contacta amb mi sense compromís.

Pots fer-ho per:

I si vols investigar més sobre com reconciliar-te amb els teus defectes, pots seguir llegint els següents articles:

Anteriors articles relacionats: Abraçar les ferides del subconscient; Reconciliar-me amb el repudiat; La part fosca del subconscient i l'escriptura automàtica; L'arquetip de l'ombra, autoconeixement i superació personal,

Reconciliar-nos amb els nostres defectes

Reconciliar-nos amb els nostres defectes. Teràpia i treball amb l'ombra psicològica, Sabadell i online. Josep Guasch, psicoterapeuta, coach .

Descobreix els diferents tipus de motivació.

BLOG


Tipus de motivació. Aprèn a motivar-te en la vida diària i professional.

Tipus de motivació, psicoteràpia i coaching per motivar-te en la vida diària i professional.

Reforçar la força de voluntat

No hi ha obstacles per a una voluntat determinada.

Vam examinar a l'anterior post la definició de motivació segons diferents disciplines.

També vam veure els dos principals tipus de motivació, extrínseca i intrínseca. No obstant això, no són les dues úniques grans maneres d'estimular-nos per als nostres objectius. Hi ha altres maneres de fer-ho que exposo a continuació:



Vroom i la seva teoria de l´expectativa.

Se centra en l'àrea d'influència de la psicologia social i organitzacional. No obstant això, les seves troballes es poden extrapolar a l'àrea personal. Aquest model o tipus de motivació s'assenta en tres factors:

Expectació: La confiança en aconseguir un objectiu i, conseqüentment, en què les accions empreses portaran a aquest resultat desitjat.
Valor o València: Un objectiu pot ser important o no per a cada persona. La ponderació d'un resultat desitjat (subjectiu necessàriament) es correspon amb aquest factor.
– Percepció de la major o menor dificultat d'aconseguir l'objectiu, o instrumentalitat.

Hi ha un exercici molt conegut en coaching i psicoteràpia que és l'anomenat la roda de la vida. En algunes versions d‟aquest exercici es contemplen aquests tres factors.

Vegem a continuació altres tipus de motivació orientats a la direcció de la mateixa:


Els dos grans tipus de motivació segons l´orientació de l´atenció.

 

L'energia flueix cap on posem l'atenció.

Cap on orientem l'atenció?

La PNL proposa una suggerent distinció, els anomenats metaprogrames. Bàsicament defineixen cap a on dirigim l'atenció. Hi ha una extensa definició de diferents tipus de metaprogrames. Tot i així destacaré dos dels principals que delimiten el focus de l'atenció:

Tipus de motivació orientada a l' objectiu, cap al que volem aconseguir, la recompensa. També anomenada positiva. És molt habitual en els processos de coaching orientat a objectius.

Tenir clar el que volem aconseguir i mantenir-nos focalitzats és un estímul de primer ordre. No obstant això també pot estar orientat a la tasca.

Per exemple, en certa ocasió algú em va confessar que planxar la roba el relaxava. En aquest cas l'activitat de planxar és un tipus de motivació positiva orientada a la tasca. No obstant això, altres persones (sospito que moltes) no senten un plaer especial a planxar. Si ho fan és per aparèixer de manera correcta en entorns determinats. Segueixen, també orientats cap a allò positiu però en el seu assoliment final, no en el procés.


Tipus de motivació orientada al problema que volem evitar. Evitar problemes, allunyar-nos del patiment, l'eventual pèrdua o dany. També anomenada negativa.

Com , a l'exemple anterior, pot bifurcar-se en orientació al resultat final o bé a la tasca.

Per exemple, si evito fregar els plats després de cada àpat, estic fugint de la tasca (motivació negativa). No obstant això, si penso en el que pot passar si se m'acumulen plats bruts de dos o tres dies a l'aigüera…. És molt probable que decideixi fregar-los amb més regularitat.

 

Algun dels tipus de motivació és millor o pitjor?

De nou indicar que ni una ni una altra són millors. En molts casos depèn del moment del procés terapèutic, bé sigui de psicoteràpia o de coaching.

Per exemple, en la teràpia de les addiccions apareixen dos moments crucials: El moment de "desenganxar-se" i el d'estabilització una vegada solucionada la crisi inicial (síndrome d' abstinència).

En línies generals el tipus de motivació negativa (el que evitem) és la més eficaç en aquesta primera etapa. No obstant això, un cop estabilitzat l'estat físic i d'ànim, orientar-nos cap a objectius que il·lusionin és l'ideal. És a dir el tipus de motivació positiva.

Pots veure, si ho desitges, un dels meus articles sobre tècniques per deixar de fumar. Hi exposo una manera de combinar, en un exercici, els tipus de motivació positiva i negativa per al tractament d'addiccions.



Tipus de motivació segons David McClelland.


Aquest psicòleg nord-americà posa al nucli del seu model tres necessitats. La necessitat d' assoliment que distingeix les persones orientes per la responsabilitat. La necessitat d' el poder en persones que busquen influir, estatus i prestigi (personal o professional). Necessitat d' afiliació, persones que busquen el sentiment de pertinença, vincle social etc.


Orientació a l'èxit.

És una variant del tipus de motivació positiva. No obstant això, en aquest cas inclou un criteri quantitatiu o qualitatiu. La meta és desafiant, l'èxit suposa un repte.

No es tracta només del plaer d'aconseguir-ho o fer-ho. inclou, més enllà del plaer personal, un component de creixement personal.

Exemples els podem trobar als atletes i esportistes d'elit. El executiu d'una empresa que s'orienta a objectius desafiadors en un mercat molt competitiu. El acadèmic que s'involucra en projectes de gran importància social, científic, artístic etc.


De poder.

Aquest tipus de motivació neix del desig d' Influir en altres persones. També hi pot haver el desig de controlar.

En el primer cas parlem de poder socialitzat. Es caracteritza per la necessitat de compartir pensaments, opinions, informació etc. De vegades, fins i tot el desig d'ajudar. Però aquest desig d'ajudar pot emmascarar la pressuposició del poder de qui ajuda aquell que “és ajudat”. És a dir, l'ajudador es col·loca, automàticament, en posició de poder.

Ben entès, el poder socialitzat enfocat com a ajuda apareix en mestres, professors, treballadors socials, terapeutes etc.

En el segon cas parlem de poder personal. Aquest ja implica un interès més orientat cap a la influència i l'establiment, obvi, d'una posició de lideratge. Càrrecs polítics, alts executius i líders d'una empresa. Des del CEO fins als comandaments intermedis.

La cerca, en aquest perfil, és de reputació, jerarquia, influència per controlar…



Tipus de motivació social.

Tipus de motivació i sentiment de pertinença.

El desig de formar part d'un grup o comunitat.

Es fonamenta en la necessitat de pertinença o afiliació. Els éssers humans, com a éssers socials, tendim a agrupar-nos i reunir-nos. Bé sigui per consolidar llaços de proximitat, conèixer gent nova o unir esforços en la consecució d'un assoliment.

Per exemple, la persona que s'uneix a una associació excursionista i ho fa per conèixer gent. L'interès també podria estar enfocat als valors de l'ecologia, per exemple. En aquest cas, en l'assoliment que és el primer tipus de motivació que hem vist d'aquest model.


De nou destacar que aquests tres tipus de motivació no són mútuament excloents. En una mateixa persona poden coexistir diferents maneres d'orientar-se a l'acció.

És important, també, identificar en cada cas, el o els tipus de motivació més adequat/s per a cada situació. En això ajudarà, tal com vaig indicar a l'anterior article, el coneixement dels valors que ens impulsen.

He descrit alguns dels models més destacats que descriuen els diferents tipus de motivació. Existeixen, no obstant això, molts altres. L'estudi del que ens mobilitza a assolir objectius (o allunyar-nos del que no desitgem) és d'aplicació molt transversal.

En qualsevol procés de psicoteràpia i coaching, indistintament de la modalitat, hauríem d'atendre aquest factor.

Fins al següent article, rep una cordial salutació.

www.josepguasch.com

Anterior article relacionat: Definició de motivació

Diferents formes en què ens animem per aconseguir els nostres objectius.


Tipus de motivació. Psicoteràpia i coaching per motivar-te en la vida diària i professional.

Determinació per aconseguir objectius.

BLOG


Definició de motivació segons diferents corrents de coaching i psicoteràpia

Definició de motivació, consulta a Sabadell, Terrassa i online. Coaching i psicoteràpia per millorar la teva qualitat de vida i benestar emocional.

Què vol dir estar motivat?

Quants tipus d'interessos hi ha?

La definició de motivació depèn de la disciplina que l'estudiï i del context en què s'apliqui. Per exemple, la psicologia emfatitza l'orientació cap a un objectiu o meta personals. La sociologia posa el focus en els valors i els interessos de les persones per a millores socials. A la docència, els factors que estimulen els estudiants a aprendre. El món organitzacional s'orienta a les pràctiques per establir objectius en primer lloc. I en segon lloc comprometre els col·laboradors en la consecució dels mateixos.

No obstant això, en la seva essència, la definició de motivació es resumiria en: Un estat intern (afavorit per processos interns o externs) que impulsen les persones a aconseguir un objectiu. Això genera una conducta i actitud focalitzades cap a aquesta meta.

 

Definició de motivació i teories que l'expliquen

Hi ha diferents teories que l'aborden des de diverses òptiques. Evidentment, per a cadascuna la definició de motivació presentarà biaixos i conseqüències diferents. A continuació, una breu exposició en funció del seu impacte actual. Començarem per les de més influència des d'una visió de psicoteràpia i coaching.

 

La jerarquia de necessitats segons Maslow.

Les necessitats i valors font de motivació.

Motivar-nos per satisfer les nostres necessitats personals.

És la més celebrada; la postulada per Maslow a la seva jerarquia de necessitats. La definició de motivació en aquesta teoria gravita al voltant de la satisfacció de les necessitats. És especialment important en processos de coaching i psicoteràpia personal.

Segons és de veure a la il·lustració adjunta existeix un rang d'importància. A la base les que graviten en les necessitats fisiològiques més bàsiques. I a la cúspide les d'autorealització. Segons aquest model, no ens mobilitzarem cap amunt a l'escala si no satisfem abans les de rang inferior. Per exemple, difícilment treballarem per créixer espiritualment si no tenim per menjar o on dormir. Per descomptat hi ha excepcions però són les menys.

 

Definició de motivació interna (intrínseca) o externa (extrínseca)

Acabem de veure la importància del model de Maslow basat en la satisfacció o no de les necessitats. És important en la definició de la motivació diferenciar-ne dues fonts. En això es distingeixen els matisos de la definició de motivació interna o externa.

Així, la primera (interna o intrínseca) es basa en la sintonia amb els propis valors. Valors i necessitats no són exactament el mateix però per allò que ens ocupa en aquest article podem equiparar-los. No obstant això, si vols aprofundir una mica més pots fer-ho al meu anterior article: Desitjos i necessitats.

 

Motivació intrínseca

Aquests factors orienten linterès cap als valors personals. Recordem que els valors són únics, cada persona té els seus. Si vols ampliar una mica més aquest concepte pots veure el següent article: LLISTA DE VALORS.

No depèn de recompenses externes. El simple fet de realitzar aquesta activitat o culminar-la ja provoca un plaer vinculat a la coherència personal. És, per exemple, quan una persona treballa en allò que li agrada (vocació). Per descomptat que haurà de cobrar per dedicar un temps a aquesta activitat però el seu focus estarà a la mateixa activitat. No en el que cobri a final de mes.

En aquest cas la definició de motivació ve matisada per la congruència personal. Per aquest motiu, en qualsevol procés de psicoteràpia, coaching o creixement personal en general s'emfatitza el treball amb els valors personals.

La filosofia de vida IKIGAI

No entraré a fons en aquest article en aquest interessant estil de vida inspirat en la cultura japonesa. Només ho menciono per posar èmfasi en la importància, també, dels valors a la consecució de l'IKIGAI.

Aquest terme es refereix a la importància de viure una vida amb sentit, direcció i profunditat. Es tracta d'unir en, per exemple, l'activitat professional, quatre factors:

  • Missió de vida. Allò que creiem que hem vingut a fer.
  • Visió. El tipus de societat que ens agradaria crear o en què ens agradaria viure.
  • Capacitats. Allò en què som hàbils.
  • Professió.

Com és obvi, identificar els propis valors és especialment important per descobrir el propi IKIGAI.

 

Motivació externa o extrínseca

Definició de motivació extrínseca, quan la recompensa és diferent de la gratificació de l'activitat.

Recompensa externa per comportaments.

Està vinculada a una recompensa que no està relacionada directament amb l'objectiu o l'activitat. L'activitat en si no porta associat un plaer. És, per exemple, la persona que treballa per guanyar un sou a final de mes. No ho fa perquè li satisfaci la seva activitat professional. En aquests casos podem indagar en un possible significat profund de la motivació.

En general, es pot mantenir aquest factor impulsor durant un temps. No obstant això, és difícil mantenir-lo prolongadament sense que tingui un cost personal. Per aquest motiu, no en poques ocasions, algunes persones decideixen canviar, sorprenentment, d'activitat professional. Fins i tot quan ocupessin llocs de privilegi o cobressin retribucions elevades.

En aquests casos la definició de motivació està matisada per factors externs aliens al treball en si en la primera activitat professional. Generalment, en aquesta transició, l'atenció s'orienta a satisfer els valors personals mitjançant una activitat professional nova.

 

Definició de motivació. El pont entre la recompensa interna i externa.

Poques vegades fem una activitat motivats pels nostres valors profunds. Des d'anar a una feina monòtona a haver de fregar els plats. Com mantenir doncs la motivació alta en aquests casos? Per descomptat mai no serà igual que quan ens mobilitzem per factors interns però podem fer alguna cosa.

El pont entre el valor profund i la recompensa.

Establir el pont entre la necessitat profunda i la recompensa.

En aquests casos suggereixo mantenir en el focus de la consciència el benefici indirecte que suposa aquesta activitat. I, si és el cas, indagar “per a què?" vull això. Podria formular-se en una indagació del tipus: “Encara que això que faig, en si no m'agrada, al servei de quin valor, benefici o necessitat pot estar?”

 

El “per a què del per a què?”

És un tipus d'indagació força socorreguda en processos de psicoteràpia i especialment de coaching. Em refereixo a la pregunta per a què? Recordem que el "per a què?” ens pot conduir a motius no evidents d'una acció, orientació o idea. Dit altrament a un significat profund de la motivació externa encobert. Es pot veure més clar amb un exemple:

Puc exercir una activitat professional que em permet cobrar un sou digne a final de mes. No obstant això, bé podria ser que no m'agradi aquest treball. La resposta al primer "per a què?” podria ser la de “per cobrar un sou fix a final de mes”. Tot i això podem anar una mica més lluny.

La següent pregunta seria: “I per a què vols cobrar un sou fix a final de mes?”. La resposta podria ser, per exemple “per viure tranquil” (i ja tenim un valor associat a la tranquil·litat/serenitat). Fins i tot es podria intuir algun significat profund de la motivació diferent, per exemple: “Per pagar els estudis del meu fill”. Aquí podem trobar dos valors: coneixement (estudis) i l'aspecte proveïdor de la paternitat.

Una altra aproximació a la definició de motivació podria ser la que facilita la PNL amb el concepte intenció positiva. Es basa en la pressuposició que darrere de tota conducta hi ha una intenció positiva. Fins i tot per estrany que pogués semblar en alguns casos.

Amb la indagació sostinguda del per a què? Podem arribar a aquestes intencions profundes. I així conèixer una mica més què ens mou profundament.

Fins el proper article rep una cordial salutació.

 

www.josepguasch.com

Següent article relacionat: Tipus de motivació. Aprèn a motivar-te en la vida privada i professional.

 

Definició de motivació, consulta a Sabadell, Terrassa i online. Coaching i psicoteràpia per millorar la teva qualitat de vida i benestar emocional.

Gestió emocions i creixement personal

BLOG


L'alquímia de les emocions. El món emocional de la psicoteràpia al coaching.

L'alquímia de les emocions, Sabadell. Cursos i tallers de creixement personal a Sabadell

Aprendre diferència emocions simples i mixtes.

Les quatre emocions bàsiques

– Quin paper compleixen les emocions?
– Com es diferencien dels sentiments?
– Què és un estat emocional?

Dues de les grans modalitats terapèutiques s'encarreguen d'aquest treball: La psicoteràpia i el coaching.

En aquest monogràfic, tractarem la visió de la teràpia Gestalt (psicoteràpia). I, també, la visió del coaching amb pnl. Farem, a més, exercicis pràctics d'aplicació immediata.

Psicoteràpia i Coaching, dues maneres de treballar l'alquímia de les emocions.

Com es treballen en psicoteràpia? Com es gestionen en coaching?

Veurem dues maneres diferents de gestionar i treballar allò emocional. Fins i tot quan les dues modalitats de teràpia tenen diferents escoles i aproximacions, l'orientació és lleugerament diferent.

També és cert que, en ocasions, psicoteràpia i coaching s'aproximen bastant en la seva pràctica terapèutica. Ambdues teràpies focalitzen la seva activitat en què la persona millori la qualitat de vida i el benestar emocional. Una altra manera de dir-ho és que el terreny comú és el creixement personal. No obstant això, l'enfocament és diferent:

 

La mirada del coaching en creixement personal i assoliment d'objectius.

El coaching posa el focus en què la persona identifiqui

Conèixer el món emocional propi per gestionar-lo adequadament.

Autoconeixement per gestionar els estats interns.

els seus valors i objectius. I un cop identificats, elaborar un pla d'acció per aconseguir-los. També optimitzar el seu rendiment i potencial en diferents àrees de la seva vida.

Durant la posada en pràctica del pla d'acció poden aparèixer sentiments i estats emocionals que ajudin a superar el desafiament. O bé que bloquegin la consecució de la meta. Així doncs, l´alquímia de les emocions en aquest procés terapèutic estarà al servei de la consecució de l´objectiu.

 

La mirada de la psicoteràpia comprendre'ns i relacionar-nos amb nosaltres mateixos.

Aquesta modalitat dajuda personal posa lèmfasi en la salut i el benestar mental i emocional. Ajuda les persones a comprendre i relacionar-se amb el seu món emocional, pensaments, i sensacions d'una manera més amable.

Està orientada a treballar assumptes com depressió, ansietat, estrès, addiccions, agorafòbia i altres fòbies. És a dir, tot allò que suposa un menyscapte a l'experiència vital de la persona. Sense perjudici dels seus objectius de vida.

Necessàriament el treball amb l´alquímia de les emocions és més profund. Fins i tot moltes vegades, és l'objectiu de treball. Contràriament, en coaching el món emocional es contempla com un mitjà més que pot aparèixer com a ajuda… o com a dificultat.

Veurem a l'alquímia de les emocions, com aquestes dues modalitats terapèutiques enfoquen el seu treball d'una manera una mica més àmplia.

L'alquímia és un art que combina la ciència, la màgia i l'espiritualitat, i que té una connexió profunda amb el món emocional de l'alquimista. A l'alquímia de les emocions aprendràs a ser el teu propi alquimista.

Descobreix-ho a la sessió de portes obertes!
Conceptes clars i senzills i dos exercicis pràctics.

Comprendre i conèixer-nos a nosaltres mateixos.

Gestionar la complexitat diversa del món emocional.

L'alquímia de les emocions, On i quan?

On: Espai Obert, C / Les Valls 28; 4º-6ª. 08201 Sabadell
Quan: PENDENT DE PROPERA CONVOCATÒRIA. SI ESTÀS INTERESSAT RESERVA LA TEVA PLAÇA JA. FES-HO AL SEGÜENT ENLLAÇ:

SÍ, VULL RESERVAR PLAÇA PER A LA XERRADA.

Durada aproximada: Una hora i mitja.

Activitat de lliure assistència i gratuïta.

 

A càrrec de Josep Guasch, psicoterapeuta i coach.

Següent entrada relacionada: Existeix “correcta” gestió d' emocions? intel·ligència emocional.

A més, si ho desitges, pots veure tots els altres tallers i cursos al següent apartat de la Web:

💡 Cursos i tallers de creixement personal a Sabadell 😀

 

Gestionar les emocions

 

L'alquímia de les emocions, Sabadell. Josep Guasch, psicoterapeuta, coach . Tallers presencials de coaching amb PNL a Sabadell

 

Deconstrucció masculinitat hegemònica.

BLOG


Què ens passa als homes amb les emocions? Intel·ligència emocional i masculinitat

Intel·ligència emocional i masculinitat. Què ens passa als homes amb les emocions? Taller i dinàmiques a Sabadell

 

Què ens passa amb les emocions?

Entenem el món de les emocions i els sentiments?

Jo, home.... realment decideixo el que penso, sento i faig? O em baso, conscient o inconscientment, en el que s'espera de mi. En el que m'han dit que significa ser home.

Els nostres aprenentatges, des de la infància, venen marcats pel biaix del patriarcat. Aquests mandats que interioritzem de ben petits ens diuen què hem de pensar, sentir, fer.... I què no.

Intel·ligència emocional i masculinitat els estereotips que ens limiten


Resumint molt, el sistema patriarcal defineix l'home com a:

– El "sexe fort", ni feble ni vulnerable. Això ens condiciona a no mostrar els nostres sentiments i a aparentar ser forts.
– Tenim una emotivitat "invulnerable" i escasses necessitats afectives. El que ens converteix en éssers freds, emocionalment gairebé asèptics.
– Som autònoms i independents, no necessitem de ningú per protegir-nos.
– Podem amb tot, som forts i sempre estem a l'alçada de les expectatives (pròpies o alienes).
– Som, per naturalesa, competitius, enèrgics fins i tot amb una orientació “natural” a l'agressivitat i la violència.

Però tot això és una gran mentida. En realitat estem castrats emocionalment. Els privilegis que ens atorga el sistema patriarcal tenen un preu i un cost molt elevat.

No reconèixer, en primer lloc, ni expressar en segon. les emocions té un cost elevat. Tant per a nosaltres com per a les altres persones.

Inassequibles a la sensibilitat

Podem els homes anar (encara que només sigui) una mica més enllà a l'expressió emocional?

La conseqüència més evident s'evidencia en les violències masclistes. Doncs, quan no estem habituats a reconèixer els nostres sentiments ni emocions, no sabem sostenir-los.

Et convidem a aquest taller de curta durada, completament gratuït.

Quan: Dilluns 09/10/23, de 19 a 21h
On: Casal Pere Quart, Rambla 69 Sabadell
Adreçat a: Qualsevol persona que se senti home (CIS o TRANS). Sense distinció d'orientació sexual (hetero, homo, bi, queer, inter, asexual...). I vulgui evolucionar cap a una masculinitat més completa inclusiva i oberta.

Organitza: Nous Homes de Sabadell
Si vols apuntar-te, clica aquí: Sí que vull apuntar-me al taller

 

Anterior article relacionat: Tristesa i por per què els homes riuen quan el veuen a la dona?

Som els homes insensibles al món emocional?

Som aliens a les emocions?

 

Intel·ligència emocional i masculinitat. Què ens passa als homes amb les emocions? Taller i dinàmiques a Sabadell

La causa de la procrastinació és diferent a cada persona.

BLOG


La causa de la procrastinació. Per què deixar per demà?

La causa de la procrastinació. Postergar, deixar per demà (o després), consulta a Sabadell, Terrassa i online.

Teràpia per deixar de deixar per demà o després

Quan s'acumulen les tasques podem decidir evadir-nos.

Per endinsar-nos en la causa de la procrastinació (postergar), vegem una primera aproximació etimològica. Aquesta ens porta al llatí, “procrastinare”. "Pro" (abans de) i "crastinum" (el dia de demà). També trobem en grec el terme akrasia . Aquest terme, en grec antic es va associar a voluntat feble o descontrol. No obstant això, més específicament es defineix com un acte irracional. És a dir, conscientment sabem que volem fer X, però fem I.

Inicialment la “acrasia” es refereix a l' acció de fer. No obstant això, també pot referir-se a decidir intencions, desitjos i opinions. Ajornar una decisió, una intenció o emetre una opinió.

Tota decisió implica una elecció, Per tant triar alguna cosa i rebutjar (o ajornar) una altra cosa. Això pot conduir a un estat interior de confusió. I d'aquí en deixar per després (o demà) l' elecció. Aquesta és, doncs, una primera aproximació (superficial encara) a la causa de la procrastinació.

Deixar per demà i gestió de les emocions

La causa de la procrastinació té més a veure amb una gestió deficient de les emocions. No necessàriament fem o deixem de fer alguna cosa sempre per ganduleria. Aquesta teoria està sostinguda per Timothy A. Pychyl i Paul Mason. Al llibre, traduït al castellà com a "La solución a la procrastinación" desenvolupen aquesta hipòtesi de treball.

Una lectura superficial de la causa de la procrastinació l'ha portat al terreny de la gestió del temps. I òbviament té repercussions importants en l'economia de les tasques. Però no és una cosa a solucionar amb "tècniques" de "gestió del temps". Aquesta és l'aproximació del coaching. Per suposat no vol dir que no sigui adequada. És, senzillament una aproximació remediativa que pretén ser pragmàtica. De vegades aconsegueix l'objectiu....però no sempre .

Aquesta aproximació del coaching ens condueix a ocupar la ment en activitats productives i planificades. Així, en tenir un objectiu clar i el camí a emprendre, els dubtes no són tan peremptoris. D'una manera, entre còmica i certa és el que trasllueix la frase:

Una ment ociosa és l'avantsala de l'infern (o taller del diable)

Tampoc és una maledicció del caràcter o un defecte que no es pugui solucionar.

El secret, el veritable secret està en aprendre a sostenir les emocions. I manejar la nostra activitat AMB les emocions, no EN elles i, òbviament menys NEGANT-LES.


Deixar per demà no és una maledicció, el cervell té les seves prioritats.

El cervell treballa per a la nostra supervivència.

El nostre cervell té la seva pròpia agenda

Una cosa en la qual incideixo sovint en consulta és què fem amb el que ens passa. Quan enfrontem una situació que ens incomoda podem acceptar-la (no resignar-nos) o reaccionar amb algun tipus d'incomoditat. Cap de les dues opcions facilita una solució pragmàtica. Però sí punts de partida molt diferents.

Des de la primera posició podem plantejar-nos mesures des d'un estat d'equanimitat. Sigui quina sigui la decisió no empitjorarà el nostre estat d'ànim. I és més, partir d'un estat interior més relaxat sempre facilita la presa de decisions. I per entendre la causa de la procrastinació, la informació és important.

El nostre cervell és un gran "currant"

El nostre cervell té una prioritat principal, coordinar la nostra supervivència. Si penséssim en la multitud de funcions vitals que dirigeix sense adonar-nos seríem conscients com està de atrafegat. I per fer-ho amb màxima eficàcia una de les tàctiques que utilitza és estalviar energia. I per aconseguir-ho, recorre al conegut, el que no exigeix un gran esforç.

Aquesta no és una conducta que ens resulti estranya. És normal que en situacions d' estrès, ens comportem com estem més acostumats a fer-ho. Encara que sigui ineficient.

Una causa de procrastinació té a veure amb les prioritats del nostre cervell.

El nostre cervell compleix amb moltes tasques.

Per superar això hem de posar alguna cosa de consciència ja que estem parlant d'un hàbit molt arrelat. Mel Robbins va emfatitzar el poder de les decisions conscients en el seu llibre: “El poder dels cinc segons". Per a aquesta autora la causa de la procrastinació està en l' excessiu rumiar. No crec que sempre sigui aquest l'origen del deixar per després. Tanmateix facilita una pràctica que, en alguns casos, pot funcionar.

Postula l' existència d' una finestra de 5 segons entre la intenció i l' acció. Si podem intervenir en aquesta finestra de 5 segons, interromprem el bucle de l'hàbit. I en aquest cas del deixar per després.

Per fer-ho proposa, quan sorgeix l'oportunitat de prendre una decisió, efectuar un compte regressiu. Només un compte enrere 5-4-3-2-1 i emprendre l'acció/decisió. És una manera d'evitar la paràlisi per un excessiu anàlisi.

Tanmateix no existeix només una causa de la procrastinació. Vegem una altra manera d'entendre-la.


La causa de la procrastinació i les estratègies de motivació.

Allò que ens motiva difícilment ho "deixarem per demà". Això sembla una obvietat, i ho és en alguns casos... però no en tots. Hi ha tres variables importants que estan en l'origen d'aquest deixar per després:

– OBJECTIU.
– TASCA.
– TEMPS.


La causa de la procrastinació en l' objectiu.

Perquè ens motivi, s' ha de fonamentar en valors personals. És a dir en allò que considerem important. Els valors són la font de la motivació interna, la més genuïna.

Quan és una cosa que "hem de" fer encara que no ens agradi hauríem de buscar factors motivacionals externs. Altrament dit quins beneficis aconseguim amb l'assoliment. També és possible focalitzar-nos en què evitem.

En la causa de la procrastinació, sovint tenim objectius poc clars o motivadors. És important, per a aquest pas, tenir objectius clarament formulats, realistes i motivadors. És el que he apuntat al principi una aproximació de coaching.

He escrit diversos articles sobre la formulació d'objectius. Annex enllaç a l'últim de la sèrie en què pots trobar un vincle a la resta: Formulació d'objectius, coaching i altres recursos



Quan deixem per demà per la tasca.

Diferenciar la meta del pla d' acció.

De vegades la procrastinació té a veure amb l'objectiu, de vegades amb les tasques.

En aquest context entenc tasca com el procés per aconseguir un objectiu. No sempre la tasca és atractiva, encara que sí que pugui ser-ho l'objectiu. En anar desplegant la tasca (present) o abans de fer-ho (futur) podem desenvolupar sentiments d'inseguretat. Aquí pot aparèixer el vincle procrastinació/baixa autoestima /inseguretat. És el diàleg intern del tipus "no sóc capaç de”, “no ho faré bé".... Fins i tot es pot entremesclar amb l'anomenat síndrome de l' impostor.

Si bé falta de confiança i síndrome de l' impostor poden ser causa de procrastinació, no són el mateix. En la primera emergeix una inseguretat per desplegar una tasca o aconseguir un objectiu. És normal la falta de confiança quan comencem alguna cosa que mai abans havíem fet.

En la síndrome de l' impostor la persona és algú alta o suficientment qualificat per a aquesta tasca o objectiu. Fins i tot pot ser algú amb experiència més que suficient.... Però encara i així tem no estar a l'altura o... ser "descobert" com un frau.

Un altre element important causa de procrastinació és l' ansietat. Al fons d'aquesta s'instal·la un temor anticipatori. És a dir, encara no hem iniciat la tasca i ja ens posem en el pitjor. En termes humorístics l'aforisme principal de la "Llei de Murphy": "Si alguna cosa pot sortir malament, sortirà malament (i a més ho farà en el pitjor moment possible)”



Quan la causa de la procrastinació és el factor temps:

Resumint molt podem entendre el futur en tres paràmetres: Curt, mitjà i llarg termini. Com a norma general, quan ens plantegem un objectiu a llarg termini costa més mantenir la motivació. Aquesta bé pogués ser la causa de procrastinació en alguns casos: Objectius temporalitzats a llarg termini.

De vegades la causa de la postergació està en el temps per aconseguir l'objectiu.

És aconsellable, en objectius a molt llarg termini, fraccionar les diferents etapes.

Com a norma general, quan parlem de formulació d'objectius, un dels paràmetres és la temporalització. Si vols saber més sobre aquest concepte pots ampliar en el següent article:

Formulació d'objectius amb coaching i PNL.

La temporalització d'un objectiu compleix una triple funció:

En primer lloc: Focalitza l'energia mental i emocional posant-li uns límits.

En segon lloc: Desmembrar un objectiu a llarg termini en etapes més curtes facilita la sensació de consecució. Cada etapa finalitzada, i la sensació d'assoliment (encara que sigui parcial) incrementen la motivació. La motivació és un dels motors que poden frenar les causes de la procrastinació.

En tercer lloc: Constatar si anem complint o no els terminis. I, si és el cas, factors correctius a aplicar.

En el següent article veurem la causa de la procrastinació segons l'estratègia que usem per motivar-nos. Ho veurem també amb un exemple pràctic.

 

Fins llavors, rep una cordial salutació,

www.josepguasch.com

Anterior article relacionat: Autosabotatge i procrastinació. Teràpia per no deixar per després.

 

És possible deixar de postergar.

 

La causa de la procrastinació. Postergar, deixar per després (o demà), consulta a Sabadell, Terrassa i online.

Deixar de repetir els mateixos errors.

BLOG


Per què repetim els mateixos errors i conductes? Destí o decisió inconscient?

Per què repetim els mateixos errors i conductes? Teràpia a Sabadell, Terrassa i online. Psicoteràpia actes compulsius, TOC i obsessions.

 

Deixar de cometre els mateixos errors.

Actuar d'una manera diferent posant consciència en la nostra actitud i conducta.

Probablement hagis vist la pel·lícula, traduïda a Espanya com a "atrapat en el temps”. Tot i que sigui una pel·lícula en clau de comèdia és una excel·lent metàfora descriptiva i, alhora, resolutiva. Descriu i ofereix una alternativa a la pregunta: ..Per què repetim els mateixos errors i conductes? I també al com deixar de repetir els mateixos errors.

L'argument és senzill i s'ha clonat en altres films. Bàsicament el protagonista es troba atrapat en un bucle de temps. Cada dia finalitza a una hora determinada i torna a despertar les 6 del matí. Passi el que passi, queda esborrat per tornar a començar l'endemà... i es repeteix el mateix dia.

Adornat amb una història d'amor, l'argument gira al voltant de la presa de consciència del protagonista. Aquesta conscienciació és bàsica, també, en qualsevol procés de psicoteràpia i coaching.

I va més enllà dels "canvis remediatius" dirigint-se a un procés de responsabilitat i autoconsciència. Veurem en aquest i successius articles com la consciència és bàsica per respondre a les dues preguntes bàsiques:


Per què repetim els mateixos errors i conductes?
Com deixar de repetir els mateixos errors?

I tornant a la pel·lícula, com una metàfora que recomano veure, podem descobrir també la clau: Quan el protagonista, malgrat visitar sempre el mateix dia, percep que la solució a l' enigma està en ell. Com diria Gandhi: "Sigues el canvi que vols veure al món". Això suposa un canvi profund de creences que afecten el nivell de la identitat. Un canvi de paradigma de victima impotent a protagonista conscient.

Una excel·lent crítica basada en la psicoanàlisi la pots

Promoure transformacions profundes teràpia Sabadell

Amb la transformació alliberem el millor de nosaltres mateixos.

trobar en el següent enllaç: Ètica i cinema, "El dia de la marmota

En aquest post i els següents exposaré les principals línies que, dins de la psicoteràpia, ofereixen explicacions a la pregunta: Per què repetim els mateixos errors i conductes?. Una forma metafòrica d'entendre-ho seria preguntar-nos:

Qui sóc jo que visc i construeixo aquesta experiència en la meva vida?

 

Els actes compulsius, la compulsió a la repetició.

Els actes compulsius són una manera de respondre a l' ansietat. Tot comença quan un pensament ansiògen, no desitjat, comença a emergir des del fons de la consciència. Aquesta primera fase rep el nom d' obsessió i és estrictament mental.

La següent obeeix a la compulsió. Es caracteritza per la necessitat imperiosa de materialitzar el pensament que genera ansietat. Per exemple, tornar una i altra vegada a revisar si es va tancar bé la porta.

Parlem, generalment, de rituals obsessius que es repeteixen una i altra vegada. Les primeres intervencions en teràpia aniran dirigides a diferenciar els dos plans:

– El mental (obsessió – pensament)
– El conductual (compulsiu – acció)

Així doncs, mitjançant pràctiques terapèutiques, aprofundim, en primer lloc, en la percepció de les dues fases. Seguidament, convidem a establir una "falca" de consciència per diferenciar i promoure alternatives.

Els dos nivells dels actes compulsius, el mental (obsessió) el conductual (compulsió)

El primer intent per part de la psicoteràpia per explicar aquest fenomen va venir de la mà de Freud. Ell el va anomenar compulsió de repetició: Va nomenar així la tendència, a algunes persones, a repetir conductes, actituds, pensaments o fins i tot somnis. El més curiós d'això és que, en la majoria dels casos es tractava de patrons de conducta o creences no desitjats.

Conductes repetitives i quietud.

Actitud i conducta reiteratives ens porten, simbòlica o literalment, a la inèrcia i l'immobilisme.

En aquesta breu explicació trobem una primera aproximació a per què repetim els mateixos errors i conductes. No obstant això, la hipòtesi Freudiana era preocupant. En la resposta a la pregunta per què repetim els mateixos errors?, i des de la seva visió, apareixia una conclusió preocupant:

Per a Freud, compulsió de repetició és a la base de l' impuls de mort. Va denominar Tanatos a aquesta pulsió. Segons la seva teoria, comporta un intent de regressió a estats primitius de quietud, en altres paraules al regne mineral. La petrificació i congelació de la vida humana.

 

Per què repetim els mateixos errors i conductes? La psicoteràpia Gestalt

Entrem en un terreny menys determinista, el del corrent fenomenològic i humanista de la psicoteràpia Gestalt. La conducta no va orientada a una fatalitat, sinó que té significat i sentit. A més, aquest significat és únic en cada persona (fenomenologia).

Una pressuposició bàsica de la teràpia Gestalt és la confiança en la saviesa organísmica. És a dir la nostra experiència vital ens dirigeix a situacions en què puguem completar la nostra autenticitat. Així doncs "apareixen" escenaris que ens enfronten a necessitats no cobertes. Dit d'una altra manera "Reptes que ens incomoden". Però en aquesta incomoditat hi ha el germen del nostre creixement personal.

Aquests contextos no estan orientats a respondre a la pregunta:

Per què repetim els mateixos errors? Gestalts inconcluses

Satisfer les pròpies necessitats en qualsevol etapa de la nostra vida.

Per què repetim els mateixos errors i conductes? Més aviat ens posen en la tessitura de Com deixar de repetir els mateixos errors?
Contràriament a una opinió molt estesa, la teràpia Gestalt no menysprea el passat. Més aviat atenem a com el (això que anomenem) passat està present en el present.

Vegem un exemple que simplificaré molt per il·lustrar-lo d'una manera directa. Evidentment, en la realitat terapèutica no tot és tan senzill com exposaré ara.

Trastorns alimentaris i nen interior

Imaginem un mandat parental adreçat al nen o nena molt típic: "Si no menges la mama (o el papa) no t'estimaran". Crec que darrerament pares i mares no recorren tant a aquesta espècie de xantatge emocional. No obstant això, no fa gaire era prou habitual.

Hi ha una necessitat universal, ser volgut, estimat, acceptat. Això genera un sentiment de satisfacció, alegria, tranquil·litat etc....

El nen, des de la seva necessitat de ser estimat, rep un missatge que interpreta literalment. Aquest missatge genera una gran confusió entre dues coses que vol. L'amor dels seus pares i, en aquell moment, no menjar. El conflicte intern està servit.

El mandat parental tendeix a instal·lar una relació de significat que funciona sota el format: “Això vol dir allò”. És a dir, si no menges vol dir que el pare i la mare no t'estimaran. El nen a més pot inferir altres conseqüències: "Sóc dolent", "no sóc digne de ser estimat", “no sóc mereixedor”, “sóc incapaç de…”, "el que vull no està bé" etc.

Qualsevol intervenció en psicoteràpia, més enllà de l'aspecte superficial/remediatiu haurà d'atendre aquestes introjeccions per ser completa.

Aquí podem trobar el nucli d'alguns patrons del trastorn alimentari compulsiu. La resposta a la pregunta per què repetim els mateixos errors?, en aquest cas menjar compulsivament, és òbvia. Es deu a una creença instal·lada des de la infància originada en un assumpte inconclús.

Vull aclarir alguna cosa al respecte. Si l'observem sota el prisma adult, és obvi que l'estratègia dels pares, en aquest cas, és benintencionada. Però no adequada per a la mentalitat infantil. Fins i tot, l' eventual adult afectat pel trastorn alimentari el pot comprendre.

Però tots tenim un nen interior amb els registres d' experiències no assimilades. I la seva dinàmica segueix molt viva, amb els introjectes "engolits" literalment.

Per què repetim els mateixos errors?. Introjectes en teràpia Gestalt

De petits “empassem” literalment el que ens diuen el pare i la mare .

En cercles gestàltics es recorre a una metàfora per il·lustrar aquest tipus de mandats. Menjar una poma sense mastegar. Òbviament, si la empassem sense triturar-la abans, els sucs gàstrics hauran de fer un sobre esforç. La conseqüència, males digestions, possibles úlceres gàstriques etc....

En el pla emocional, això comporta conductes irracionals i inadaptades. Però la raó d'aquestes no podem trobar-la en la raó habitual. Més aviat en els assumptes inconclusos, també anomenats Gestalts obertes.

Per ampliar més sobre per què repetim els mateixos errors? sota una perspectiva gestàltica suggereixo el següent article:

Gestalt, tancar assumptes inconclusos

En el proper article examinarem altres propostes terapèutiques que responen a la pregunta: Per què repetim els mateixos errors i conductes?

Fins llavors rep una cordial salutació,

 

www.josepguasch.com

 

Anterior article relacionat: Què és el guió de vida? La vida que ens viu sense saber-ho.

Següent article relacionat: Per què repetim patrons de conducta? El guió de vida i teràpies transgeneracionals

Canviar els patrons de conducta repetitius per no cometre sempre els mateixos errors.

Per què repetim els mateixos errors i conductes?, teràpia a Sabadell, Terrassa i online. Psicoteràpia actes compulsius, TOC i obsessions.

Aprendre a gestionar les preocupacions amb serenitat.

BLOG


Relaxació muscular per a l' estrès. El mètode Jacobson.

Relaxació muscular per a l' estrès; mètode Jacobson, psicoteràpia a Sabadell , Terrassa i online. Josep Guasch, psicoterapeuta, coach .

A l' article teràpia per a l' estrès, veiem que aquest no sempre és perjudicial. No obstant això, detectar el Distrès (estrès innecessari) requereix un cert nivell de consciència.

Tres elements bàsics cal considerar en la relació amb l' estrès:

– Consciència corporal. A través de les sensacions físiques, gest, postura, moviment... Aquest és el tipus de consciència que prioritzem en la relaxació muscular per a l'estrès.

– Consciència emocional. Emocions i sentiments.

– Consciència cognitiva. Pensaments, creences, expectatives...

La triple experiència vital

La triple dimensió de la nostra experiència vital.

La relaxació muscular per a l'estrès ens ajuda a adquirir la necessària consciència corporal. I s'aconsegueix mitjançant la sensació de contrast tensió-relaxació, aplicada en diferents grups musculars. Dirigint així l'atenció, adquirim una percepció més afinada. És també anomenada mètode Jacobson de relaxació muscular progressiva.

Com a comentari addicional, afegir que cada vegada més, en psicoteràpia, s' atén la necessitat d' aquesta consciència corporal. Gran part de les percepcions de transformació evolutiva en una persona venen acompanyades d'un subtil avís somàtic.


La relaxació muscular per a l'estrès, concepció i idea de fons.


El cos reacciona als estressors. De vegades d'una manera intensa, altres, d'una manera no tan aguda però sostinguda. Prestar consciència a aquesta tensió corporal innecessària és un pas imprescindible per avançar. En general qualsevol modalitat de coaching i psicoteràpia actual presta molta atenció a la consciència . No obstant això, poques vegades s'ha associat a la consciència del cos.

La relaxació muscular per a l'estrès ens ajuda a focalitzar-nos en aquesta diferència Tensió – Distensió. És un exercici de consciència somàtica que realitzem primer en un ambient protegit i en silenci. Posteriorment, l'atenció al cos apareix d'una manera més espontània. Fins i tot alguna part de l'exercici formal de tensió – relaxació, el podem adaptar a la vida diària.

Les instruccions t'indueixen a centrar-te a contraure, selectivament, diferents grups musculars. És important que paris molta atenció a com sents el que sents. La relaxació muscular per a l'estrès (Mètode Jacobson) no és una pràctica d' exercici físic. És una pràctica de CONSCIÈNCIA CORPORAL.

Edmund Jacobson va ser un metge i psiquiatre estatunidenc. Va estudiar amb especial atenció la tensió muscular com una resposta del cos a l' ansietat i estrès. Atenent aquest vincle és possible revertir la resposta als estressors modificant la resposta del cos. Aquesta tècnica s' ha aplicat amb èxit en diferents modalitats de psicoteràpia.

Per realitzar-la correctament i beneficiar-nos de les propietats de la mateixa és necessari parar esment a les sensacions. Per això concentra't en la tensió durant uns cinc segons i després, deixar anar tot d'una! En deixar anar para atenció, durant uns cinc segons, a l'alleujament corporal.

El mètode Jacobson se segueix utilitzant amb èxit en psicoteràpia per superar estrès i ansietat.

Relaxació muscular per a l'estrès Sabadell

Captar el contrast tensió – relaxació.

D'aquesta manera, la relaxació muscular per a l'estrès afavoreix adonar-te de la diferència tensió-relaxació. Posteriorment aquesta habilitat l'aniràs extrapolant inconscientment al teu dia a dia. De totes maneres, no estarà de més que, de tant en tant, paris atenció al teu estat corporal.


Com començar. Afluixar les tensions i preocupacions.

Per practicar la relaxació muscular per a l'estrès necessitaràs disposar d'un temps per a tu. Evidentment, quan dominis la pràctica els temps s'escurcen.

Pots, si ho desitges, utilitzar encens, olis, algun tipus de música relaxant.

Comença preferiblement tombat. Pren unes quantes respiracions lentes i profundes. Respira pausadament, inspirant estàs en calma i amb l'espiració deixes anar.... Deixes anar....
Braços i mans descansant a banda i banda. Les cames separades, en paral·lel i alineades amb les espatlles.

Descansa i deixa't anar, i a mesura que et vas establint et vas adonant de la teva respiració. Llevat d' indicacions expresses, en la relaxació muscular per a l'estrès l'actitud i moviments són suaus i delicats.

I et vas adonant de com la respiració et respira, agradablement... Deixant-te anar en aquest viatge de consciència cap al teu cos.

Tu ets el teu cos... i ets molt més que el teu cos.... Ets el teu estrès i ets molt més que el teu estrès.... Inspirant estàs en calma, espirant deixes anar, deixes anar. Adona't del teu cos com una totalitat.


Relaxació muscular per a l' estrès. Alliberant respiració i veu.

 

Relaxació muscular i estrès Sabadell

Alliberar la tensió d'emocions sostingudes innecessàriament en el temps.

I mentre t'endinses en la respiració, relaxa la mandíbula i el coll. I conforme vas inspirant, adona't de com la columna d'aire entra pel nas. Va baixant pel coll i imagina que es dirigeix fins al ventre. Des del ventre impulsa, de cop, la columna d'aire cap amunt. Allibera el coll, deixar anar la mandíbula i donar permís per deixar anar l'aire acompanyat d'una exclamació (Ohhhh!!! Ahhh!!!). La idea en aquest punt és la de deixar anar la veu i sentir l'alleujament subsegüent.

Un cop has alliberat amb la veu, roman durant dues o tres respiracions. Molt suau, adonant-te de l'alleujament... relaxa la cara... el coll... Deixant-te respirar suau i relaxadament.

Repeteix aquest procés unes tres o quatre vegades...

He afegit aquest pas inicial que no està en el mètode Jacobson de relaxació muscular per a l'estrès. No obstant això està alineat amb la idea general. Adona't del contrast tensió – relaxació. Sigues conscient del balanç tirantesa – descans...

És important, tant en aquest pas de la relaxació com en els següents, Deixar anar la tensió tot d'una. I un cop fet parar atenció i consciència a la sensació de distensió, descans, relaxació. Aturant-te aquí uns moments.


Portant la relaxació muscular per a l' estrès a altres zones del cos.


Relaxant cames i peus

Aixeca una mica una cama, dirigeix el peu cap amunt i cap a tu tensant el més possible. Quan portis uns 10 segons així, deixa anar de cop. Deixar caure la cama i atura la teva consciència en aquesta sensació de relaxació muscular. Aixeca una altra vegada i repeteix l'operació.

Ara repeteix aquesta seqüència amb l'altra cama.

Relaxar la part baixa de la columna

Portar la relaxació muscular per a l' estrès a la part baixa de la columna requereix una especificació. Si estàs tumbad@ porta la planta dels peus a terra. Inspira i aixeca les natges i les lumbars recolzant-te als peus. Mantenen la tensió durant un moment i... deixa't caure. Com abans... aprecia la sensació d'alleujament i relaxació en cames, natges, malucs i lumbars

Trasllada l' exercici de relaxació muscular per a l' estrès a diferents zones del cos. Com si fessis un escàner corporal.
– Abdomen.
– Tòrax.
– Braços i mans.
– Espatlles.
– Cervicals.
– Mandíbula.
– Nas.
– Ulls.
– Celles i entrecella.
– Front.

En resum aquest és l'exercici de relaxació muscular per a l'estrès (mètode Jacobson). Bàsicament percebre la diferència, tensió-relaxació en diferents grups musculars. És, com he assenyalat anteriorment, una diferenciació cada vegada més present en els processos de psicoteràpia. Adquirir consciència corporal. Ja que el cos, en definitiva, és l'expressió externa del nostre món intern. I tots dos estan interconnectats.

Consciència somàtica i relaxació

Recórrer tot el cos amb la consciència.

La forma en què tradicionalment es practica és pujant de peus a cap. Tanmateix també es pot invertir el recorregut.
És molt important, durant el mateix, percebre la diferència tensió-relaxació. I aturar-se un temps per educar la consciència corporal. Aquesta és la base de la relaxació muscular per a l'estrès. També anomenada “Mètode Jacobson”.

Sens dubte una de les tècniques holístiques que més contribueixen, a pal·liar els símptomes de l'ansietat i l'estrès de base.

També és una excel·lent pràctica per millorar la intel·ligència emocional, la autoestima i el creixement personal en general.

I, per descomptat, assisteix a altres situacions estressants i ansiògenes. Per exemple deixar de fumar, trastorns d'alimentació, addiccions etc.

Fins el proper article, rep una cordial salutació,

 

www.josepguasch.com

Anterior entrada relacionada: Psicoteràpia per a l' estrès

 

Aprendre a relaxar-se.

 

 

Relaxació muscular per a l' estrès; mètode Jacobson, psicoteràpia a Sabadell , Terrassa i online. Josep Guasch, psicoterapeuta, coach .

Homes i emocions, noves masculinitats Sabadell

BLOG


Emocions i homes. Què ens passa amb el món emocional?

Emocions i homes. Què ens passa amb el món emocional? Intel·ligència emocional i masculinitat. Noves masculinitats i processos terapèutics a Sabadell.

Viure les emocions i sentiments.

La intel·ligència emocional no s'ha de basar a parlar “sobre”, és més aviat sostenir i viure les emocions.

Sovint escolto amics i companys d'activisme dir allò de "jo no sóc masclista". De vegades d'una manera explícita, altres vegades d' una manera indirecta. I jo crec que sí, sí que som masclistes. I no vull amb això fustigar-me (jo sempre he estat més hedonista que masoquista). Tampoc estic resignant-me ni vanagloriant-me del masclisme dels homes.
Crec que només des de l'acceptació honesta (que no resignada) podem avançar en la deconstrucció de la masculinitat hegemònica.

El discurs políticament correcte està bé. Però és només el principi, sospito que alguns homes es queden en això, el políticament correcte. I no és suficient, de vegades és fins i tot perjudicial. Crec que cal aprofundir més, per això el títol "emocions i homes"

Els homes no tenim emocions?

Els homes no tenim emocions? És clar que les tenim.... Però selectives. I les emocions tenen a veure amb el nostre masclisme? Doncs sí i ho veurem amb exemples.

També veurem com masclisme, (algunes) emocions i homes estan molt lligats.

Abans de començar, matisar el que he exposat. No estic fent una apologia del masclisme ni molt menys. Més aviat al revés. Però vull ser realista.

Com a terapeuta sóc conscient que el que aprenem de petits no se'n va d'un dia per l'altre. I més encara si està acompanyat d'una forta pressió social. Cal un nord i tenir-ho clar. Però una cosa és tenir clar l'objectiu i un altre haver-ho aconseguit.

La nova masculinitat té una assignatura pendent. Integrar la intel·ligència emocional com una part de la vivència diària. No tant com una teoria.

Aconseguir una afinitat entre els homes i les emocions és una assignatura pendent en la masculinitat. I si no superem (vivencialment) aquesta mancança, només ens quedarem en paraules buides.


Homes i emocions, sentiments, emocions secundàries…


Hi ha un estrany maremàgnum semàntic entre els teòrics de l'emocional. Jo, que m'apropo més a la praxi, no em porto gaire bé amb el món dels conceptes. No obstant això, per sort una cosa està clara, el concepte emoció, a saber:

Conjunt de reaccions orgàniques que experimenta un individu quan respon a certs estímuls externs que li permeten adaptar-se a una situació respecte a una persona, objecte, lloc, entre d'altres”.

Intel·ligència emocional vivencial i masculinitat, un repte pendent.


Tot i que hi ha altres models, per simplificar en aquest article utilitzaré el de les 4 emocions bàsiques


Ràbia
Alegria
Tristesa
Por.


A l' article El patriarcat i els seus mandats Vaig assenyalar alguna cosa sobre les 4 emocions bàsiques. I també com el patriarcat articula la relació entre emocions i homes mitjançant pressuposicions imposades.

Així, ràbia i alegria són enteses com a inherents a les emocions de l'home. Tristesa i por, en ser etiquetades en aquesta confusió entre debilitat i vulnerabilitat no són considerades tan pròpies d' homes, 🙄 . Per suposat hi ha hagut estereotips patriarcals vinculats a emocions i home.

Pel que fa als termes sentiments i emocions secundàries tenen altres connotacions. Pel que fa a aquest article em centraré en alguns aspectes, no en tots. Utilitzaré preferentment el terme emocions secundàries.


Les emocions secundàries i l' aprenentatge en societat.


Les emocions secundàries són compostes, una mica més elaborades i, sobretot, apreses. Les acompanya, també, un fort component social i valoratiu, una mena de creences.

Emocions apreses

Algunes emocions s'aprenen… i es poden desaprendre..

Les emocions bàsiques són inherents a la nostra condició de mamífers i precedeixen les secundàries. Aquestes últimes les anem construint fins, més o menys els 8 anys. I això és molt important per entendre el vincle homes i emocions.


Un exemple no gaire estrany: Un nen, viu la realitat del pare com un ésser (semi)absent. Conseqüentment és la mare qui més el cuida. Haurà integrat, inconscientment, el mandat "la mare ha de cuidar de mi”. Ha viscut amb tanta naturalitat les cures de la mare que assumeix, implícitament, que és un deure de la mare.. I, pitjor encara normalitzarà els descuits del seu pare.

Així, s'enfadarà més amb la seva mare que amb el seu pare en ser desatès. És una altra forma d'aquest mandat "a les mares se'ls exigeix perfecció, als pares... no tant”. Per suposat això és així sempre que no existeixi una educació (diguem-ne) correctora de la situació.

Però això va molt més enllà. Què passa quan un home assassina la seva parella (o ex-parella) i, tot seguit, se suïcida? El suïcidi no és ni explicació ni justificació de l'assassinat, però alguna cosa ha ocorregut en aquest arravatament. Vegem exemples habituals.


Homes i emocions secundàries. Desenvolupament social i mescla d' emocions.


La frustració és una de les emocions secundàries que poden provocar més desacords en parella. Neix d'una expectativa prèvia, moltes vegades alimentada pels mites de l'amor romàntic. Quan aquesta expectativa (responsabilitat de qui la construeix) no s' ajusta a la realitat, apareix la frustració.

Per exemple, imaginem que en una reunió social la dona dissenteix de la seva parella (home en aquest cas). Ell creu (expectativa/creença) que la seva dona mai ha de "dissentir d'ell" en públic. Però a més, per a aquest home existeix una relació de significat perversa però molt habitual: “Si ella dissenteix de mi, vol dir que no em respecta”. No oblidem que fins no fa gaire subjaïa el principi d'autoritat en l'eufemisme "cap de família/home".

Homes i emocions.

Vivim des del cap els homes?

Així doncs tenim una creença instal·lada des de la infància que vincula aquest home amb emocions concretes. Probablement mai va veure la seva mare portant la contrària al seu pare en públic. Aquesta és una empremta (experiència significativa de referència) no verbal que s'instal·la com una creença fermament arrelada. Però hi ha més: altres creences vinculades als homes i les emocions.


La doble naturalesa emocional de la frustració.

La frustració, com a emoció secundària, a més de contaminada pel cognitiu, és també mixta. La tristesa per la pèrdua de l' expectativa. I també la ràbia, sovint dirigida "cap enfora". Això si no som capaços d'entendre que tota expectativa és responsabilitat de qui se la construeix.

Tenim doncs ràbia i tristesa unides com a vasos comunicants en la frustració. Però quan ens mirem, homes i emocions, ens adonem que la tristesa no la portem gens bé. La tristesa implica pèrdua i un home avaluat pels estàndards del patriarcat és fort, dominant. La pèrdua és mal acceptada.

A més, això de plorar.... torno al discurs del "tan sols bla, bla, bla.... Els homes som capaços d'admetre verbalment que no passa res si plorem.... I he vist aquests mateixos homes, en cercles de treball emocional, receptius i protegits, explicar històries molt doloroses... I no he vist ni una llàgrima.... 😯


Tornem a la frustració i els seus dos dipòsits emocionals com a vasos comunicants Ràbia i Tristesa. Si la tristesa no la sostenim.... per on expressem la frustració?. Per la ràbia.


Ràbia, agressivitat i violència en l' home.

La agressivitat, com a expressió de la ràbia, es transforma en violència per reivindicar una cosa que vivim com un dret. Però sabem que la violència és un comportament après al servei dels propis interessos. En aquest cas, equivocadament, al servei del que creiem el nostre dret.

En aquest punt l'home expressa les seves emocions des d'un lloc profundament patològic. Creu que té un dret, quan això és només una expectativa. Una creença de com haurien de ser les coses. Algunes creences profundament arrelades, distorsionen la realitat. Llavors l'home viu les seves emocions com un dret a reivindicar.

Sostenir les emocions sense contaminar-les.

Viure creativament les emocions, tot i que ens incomodin.

També sabem que, moltes vegades, la ràbia encobreix la tristesa. És més fàcil per als homes relacionar-nos amb emocions que suposin expansió (ràbia i alegria) que amb altres que suposin contracció (tristesa). Fins i tot, de vegades, totes dues mantenen un estrany vincle:

Alguns dels que ens dediquem a això, ens agrada explicar contes. N'hi ha un que ve com anell al dit a això, el de dues amigues.... La ràbia i la tristesa


Si poguéssim escoltar el conte, fantàstic, només són dos minuts. Si no el missatge és simple: la tristesa, de vegades, encobreix una ràbia no expressada. I el mateix és cert al revés. En el cas que ens ocupa de la frustració espero que hagi quedat obvi el motiu. Especialment en aquesta estranya relació home – emocions.

Però el món dels contes és el que és. Pot servir-nos per a una comprensió profunda, però la trinxera del dia a dia és una altra. Què podem fer els homes per, en aquests contextos, portar-nos millor amb la frustració? Aquí van uns quants suggeriments.


RECONÈIXER (I honorar) LA TRISTESA


– Una pregunta que es pot formular en mode genèric o bé situacional:

Què em hagués agradat que hagués estat i, però, no va ser?

La primera part de la pregunta em posa en contacte amb la il·lusió de l'expectativa. També amb l' implícit de la responsabilitat en la construcció de la mateixa.

– Reconsiderar les creences implícites.
– Aprendre a demanar assertivament.
– Desenvolupar l' empatia.
– Aprendre a respondre en comptes de reaccionar. La resposta ve d' un espai en el qual respirem i re-considerem la situació. La reacció és ràpida i automàtica.
– Aprendre a sostenir la frustració. Reconèixer la pròpia responsabilitat en l' expectativa auto-creada.
Sostenir la tristesa, respirar-la i examinar què passa al meu interior quan la reconec. Bé sigui en mi o en una altra persona. Per exemple, quan un amic es divorcia.


Per suposat no entendre la tristesa com a victimisme o un mode de cridar l'atenció.


Homes i emocions: Conclusió

Connexió cervell cor.

Adonar-nos de les emocions, consciència emocional.

Aquests elements cognitius i emocionals continuen apareixent, com a implícits, en les vides de moltes famílies. I el que vivim en la infància no es dissol per una simple declaració del "correcte políticament". És tant com dir "sé que és dolent fumar però això no m'habilita per deixar-ho si tinc l'addicció".

Per a una profunda re educació emocional de l'home cal un treball vivencial. No només teòric, documentat i benintencionat.

L' exposat és, per descomptat, només una orientació. Salvar aquesta bretxa entre homes i emocions requereix, en ocasions, un procés vivencial i terapèutic.

 

Fins el proper article,rep una cordial salutació,

www.josepguasch.com

Següent article relacionat: Tristesa i por. Per què els homes es riuen quan els veuen en la dona?

Anterior article relacionat: La relació amb el pare i la deconstrucció de la masculinitat patriarcal

Logo de facebook de la pàgina Josep Guasch, coaching i psicoteràpia a Sabadell

 

Emocions i homes. Què ens passa amb el món emocional? Intel·ligència emocional i masculinitat. Noves masculinitats i processos terapèutics a Sabadell.

Superar la procrastinació Sabadell

BLOG


Què és la procrastinació? Deixar per a un altre dia, després o demà

Què és la procrastinació, consulta a Sabadell, Terrassa i online. Josep Guasch, coach , psicoterapeuta, consulta de coaching i psicoteràpia (Hipnosi, PNL, , Teràpia Gestalt, Nen interior, Anàlisi Transaccional,)

 

Fer avui el necessari i no deixar per demà

Mantenir-nos al dia amb l'ara.

Aquest és la primera d'una sèrie de publicacions en què tractarem una de les dificultats més incompreses. Posposar, ajornar, postergar, deixar per després, demà o un altre dia, és a dir procrastinar. És un dels temes recurrents, tant en processos de coaching com de psicoteràpia. Crec que cal començar per aclarir què és la procrastinació. En successius articles aprofundiré en tàctiques per deixar de procrastinar. Sempre en el ben entès que l'ideal per superar aquest tipus de dificultats és un procés terapèutic personal.

 

Què és la procrastinació

La RAE defineix el terme procrastinar amb dos sinònims: diferir, ajornar. En l' àmbit del coaching i la psicoteràpia l' entenem com postergar o posposar tasques o activitats. És el clàssic "deixar per a un altre dia" o "deixar per demà". També es pot entendre com una manera d' evadir responsabilitats.

No obstant això, la resposta a què és la procrastinació no ens eximeix de certa perplexitat.

El sentit comú ens diu que deixar per després no ens allibera de la feina. És més, sovint empitjora les coses. Tanmateix gairebé tots vivim la necessitat de deixar de procrastinar.

Crec que és important aclarir que la resposta a què és la procrastinació es pugui donar en dos nivells. Primer l'evident que és el descrit una mica més amunt. Però si atenem les raons profundes trobarem dos àmbits diferents de resposta.

En termes molt generals veiem que diuen el coaching i la psicoteràpia.

Posposar, deixar per demà, després… psicoteràpia i coaching, dues respostes diferents.

  • Per al primer és una espècie de falta de claredat cap a on posar el focus. També vinculat a una deficient motivació. La solució, a grans trets estaria en focalitzar-nos en objectius clars, específics i motivadors.
  • Per a la psicoteràpia, el típic deixar per després és una manera d'evitar certa incomoditat emocional. Moltes vegades vinculat a una baixa autoestima. Per tant una por al fracàs. De vegades fins i tot una por a l'èxit. En aquest sentit té cert parentiu amb l' anomenada síndrome de l' impostor.

És molt important, per tant, tenir clar que cada procés és personal. No hi ha respostes úniques infal·libles. Per això cada teràpia ha de ser personalitzada. Això enllaça amb els postulats de la psicoteràpia humanista i del coaching.

Què és la postergació, mantenir-nos al dia amb el demà

La procrastinació, l'assassí furtiu

Tony Robbins va respondre a la pregunta què és la procrastinació d'una manera contundent: “L'assassí furtiu de la força de projectes i de la motivació".

Tanmateix aquest posposar tasques no és una cosa estranya ni poc habitual. Vegem que el fet de procrastinar ocupa un lloc, fins i tot, en la mitologia.

Què és la procrastinació? vegem per exemple en un procés de dol . Com Síndrome de Penélope es coneix una manera de "deixar per després", durant un temps atribuït a la dona. No acceptar una separació amb la il·lusió de tornar a restablir-la. Fins i tot viure en la fantasia que la persona estimada canviarà de caràcter.

Aquesta forma de "diferir" acceptar una realitat està vinculada a l'etapa de la negació en el dol.

El mite de Penélope descriu una manera de procrastinar vinculat a l'emocional, vegem el mite.

 

Què és la procrastinació en el dol? El mite de Penélope.

Ulisses (Odisseu en l'original de la mitologia grega) va ser un heroi de la mitologia clàssica famós per les seves gestes. És el principal protagonista de la Odissea d'Homer. Aquesta narra com va estar 20 anys absent de la seva llar. Deu anys lluitant i deu anys per tornar. La seva esposa Penélope li va estar esperant durant tot aquest temps.

Però Què té a veure això amb deixar de procrastinar?

Què és la procrastinació en el dol.

La negació de la pèrdua en el dol és una manera de procrastinar.

Entre tanta batalla i tempesta, Penélope aguardava devotament el seu espòs, Ulisses. Però l'espera no podia eternitzar-se, d'aquesta manera va adquirir un compromís. Teixiria el mantell amb el qual esmorteir el seu espòs si, entre batalla i batalla, finalment moria. En acabar de teixir-lo, es consideraria lliure del seu lligam com a esposa.

Però Penélope, inconscientment, va ordir una resposta a què és la procrastinació. Teixia al matí i a la nit, secretament, desfeia el realitzat.

Aquesta és, simbòlicament, la resposta de la negació, evasió, no acceptar una realitat. Com he dit abans, sota la perspectiva de la psicoteràpia del dol correspon a la primera fase, la negació.

Des d'alguns dels models que defineixen què és la procrastinació té a veure amb la indecisió. Veurem en articles següents alguns d'aquests models.

 

La indecisió d'Arjuna al Bhagavad-Gita

Procrastinar és una cosa tan humana que apareixen al·lusions fins i tot en les diferents mitologies orientals.

Arjuna era un mestre d'arquers i, com a bon guerrer, va haver d'enfrontar una decisió. Participar en una dura batalla entre dos exèrcits. Per resumir, ell capitanejaria les forces del bé contra les forces del mal... Només hi havia un petit problema: Arjuna va descobrir a les files de l'enemic molts parents pròxims.

Podem entendre què és la procrastinació quan enfrontem un conflicte de valors oposats. És el cas d'Arjuna que es va sumir en la desesperació entre la lleialtat als seus parents i la fidelitat als seus valors.

Què és la procrastinació per indecisió

Arjuna i el dubte en el camp de batalla

La seva indecisió, però, no l'allibera de matar (sense saber-ho) al seu germanastre Karna. Però al seu torn, pateix la mort del seu fill Abhimanyu en mans del seu enemic.

La conclusió de la metàfora és òbvia. Procrastinar no ens allibera del que espera en enfrontar la decisió. Fins i tot pot empitjorar el resultat final.

Podem respondre a què és la procrastinació des de diferents angles segons l'origen d'aquesta. Però bàsicament hem d'entendre que no es tracta d'un problema de mandra. Procrastinar té més a veure amb una deficient gestió de les emocions.

 

Deixar per després i algunes emocions associades

En ocasions evitem prendre una decisió per por al nou. També per por al ridícul o al fracàs. Això ho vincularia més a processos de psicoteràpia.

D'altra banda, podria aparèixer la tan discutida por a sortir de la zona de confort. Això pot conduir-nos al temut terreny de la indecisió i el desgast que comporta. Aquí el coaching aporta un altre tipus de respostes.

La por, en ocasions, ens indueix a postergar l'acció o decisió.

La por a prendre una decisió pot paralitzar-nos.

L'avorriment (de vegades fins i tot la por a l'avorriment) pot allunyar-nos d'emprendre una acció. Per suposat té a veure amb la necessitat adulta d'enfrontar, en ocasions, la incomoditat. En aquests casos, deixar per després té més a veure amb la tasca en si. No tant amb el caràcter de la persona. Aquesta seria una altra resposta a què és la procrastinació.

Postergar, posposar…. moltes respostes, tantes com persones

Un altre perfil té a veure amb la persona somiadora i poc realista. El entusiasme apareix al principi amb l'expectativa de l'objectiu, generalment un somni grandiós. No obstant això, la realitat del treball per aconseguir-ho ens posa en contacte amb els límits. Bé sigui límits personals, de mitjans o els intrínsecs al poc realisme del somni. Llavors apareix la frustració amb el desànim associat.

Podem fins i tot respondre a què és la procrastinació com una conseqüència d'una baixa autoestima. La por sol ser l'indicador més freqüent en aquest tipus de postergació de les tasques.

També pot existir una deficient habilitat per organitzar-se. Una cosa típica en els perfils creatius i somiadors que acaben per aclaparar-se. Aquí posaríem el focus en l'adquisició de capacitats en un procés de coaching.

No sóc amic de categories i etiquetes, però, en ocasions poden ser referents que arrosseguin alguna cosa de llum. Per això en el següent article explorarem la resposta a què és la procrastinació des d'una tipologia molt utilitzada. Això ens ajudarà a entendre on som i, conseqüentment, quina és la ruta per arribar on volem.

 

Què és la procrastinació? Conclusió

Podem aprendre a deixar de postergar

La procrastinació és una bomba de rellotgeria.

És una tendència molt humana però no per això poc perillosa. Pot, no només fer fracassar els nostres somnis, sinó també el concepte de nosaltres mateixos. Alguns factors tenen a veure amb la personalitat en si i d'altres amb el tipus de tasca.

En qualsevol cas, és aconsellable un procés personal per superar aquesta inèrcia a deixar per demà, després o més tard. Pot existir una resposta acadèmicament correcta a què és la procrastinació. Tanmateix les maneres d'enfrontar-la són diferents en funció de les peculiaritats de cada persona.

Si ho necessites i puc ser-te d'ajuda sent-te lliure per connectar amb mi.

 

Una cordial salutació,

 

www.josepguasch.com

Següent entrada relacionada: Procrastinació i autosabotatge. Són el mateix?

Deixar de procrastinar Sabadell

 

Què és la procrastinació, consulta a Sabadell, Terrassa i online. Josep Guasch, coach , psicoterapeuta, consulta de coaching i psicoteràpia (Ansietat, acompanyament i estratègies per aprimar, parlar en públic, deixar de fumar, autoestima, addiccions, etc…).

Interpretació de la realitat en blanc i negre o en colors.

BLOG


Interpretació de la realitat, consciència i despertar amb PNL

Interpretació de la realitat en psicoteràpia i coaching, consulta a Sabadell, Terrassa i online. Josep Guasch, psicoterapeuta i coach. PNL (Programació Neurolingüística) i teràpia de virus mentals

Teràpia de virus mentals Sabadell

Permetre'ns l'obertura a noves possibilitats.

La interpretació de la realitat condiciona la nostra qualitat de vida. De tal manera que posar consciència en com ho fem ens garanteix una existència més plena.

La PNL distingeix tres maneres d'avaluar la nostra experiència. Aquestes valoracions estan en la base de qualsevol procés de psicoteràpia i coaching. Però molt especialment en la teràpia de virus mentals. I això és així per dos motius:

– Les nostres creences són la base de la nostra interpretació de la realitat. Però al seu torn:
– Els factors que incideixen en la interpretació de la realitat generen les nostres creences.

Vegem aquestes tres distincions des de l'òptica de la Programació Neurolingüística.

 

La interpretació de la realitat segons la PNL.

Simplificant força dues són les actituds que dirigeixen el comportament humà:

Acostar-nos al que ens fa sentir bé.
Allunyar-nos del que ens fa sentir malament.

D'altra banda, Com avaluem dolor i plaer depèn de la nostra interpretació de la realitat. I per fer-ho utilitzem bàsicament tres criteris:

– La nostra fisiologia.
– Els nostres models de la realitat basats en les nostres experiències de referència.
– La forma en què aquests encaixen o no amb les nostres expectatives, criteris i valors.

Aquests són els tres principals filtres que modelen la nostra percepció i interpretació de la realitat. Evidentment, la majoria de les persones no utilitza aquests tres criteris d' una manera conscient. Adquirir-ne consciència és el primer pas per assolir les nostres fites.


La interpretació de la realitat segons la nostra fisiologia

Benestar emocional i salut Sabadell

Salut i coherència vital per al benestar emocional

La fisiologia estudia les funcions físiques i químiques dels sistemes vius. Com aquestes duen a terme les seves funcions i els resultats de les mateixes.

Així, no és el mateix estudiar estant descansats que adormits. De la mateixa manera no estem de tan bon humor quan ens fan mal els queixals com quan ens sentim bé. Factors com descans, dieta, relaxació, exercici, consum d' estupefaents etc., poden alterar la nostra interpretació de la realitat.

Altres variables no són tan òbvies però igual o més determinants per al nostre estat d'ànim. Gestos, respiració, postura corporal.

Hi ha diferents corrents terapèutics que fan un especial èmfasi en aquesta intervenció des de la fisiologia. Algunes són la risoteràpia, tècniques de respiració, relaxació, somriure interior, alba emoting, role playing i modelat en PNL.

La fisiologia pot tenir un profund valor psicoterapèutic si la sabem utilitzar al nostre favor. S'han fet famosos alguns vídeos d'algú que irromp a riure en un transport públic. Adjunt un exemple, el resultat és espectacular.

En programació neurolingüística hi ha una pràctica que és l'anomenada "com si”. Es tracta ni més ni menys que d'actuar, moure's, gesticular, etc.... com si estiguéssim... contents per exemple. Un dels recursos més socorreguts en depressions lleus és suggerir a l'afectat caminar amb el cap alt.


Els nostres mapes interns

En els tallers que imparteixo sovint suggereixo als assistents pensar en el següent: "Un gat salta per una finestra". Tot seguit compartim algunes percepcions:

Com és el gat que has visualitzat? Gran, petit, intermedi? D'alguna raça en concret, de carrer? És un gat qualsevol o un que coneixes o has conegut?

Com és la finestra? És un primer, segon, tercer pis o una planta baixa? Des d'on cau el gat en saltar per la finestra?

I així successivament fins a comprovar que l' experiència de cada assistent és diferent. La interpretació de la realitat suggerida per la frase en cada persona és diferent.

Els nostres mapes de la realitat no són la realitat.

Les nostres representacions del món no són el món.

I això és així doncs tots tenim mapes diferents de la realitat. Però, "el mapa no és la realitat". Aquest és un dels aforismes bàsics de la PNL. I hi ha tants mapes com persones.

Els nostres sentits físics creen una imatge de la realitat diferent en cada espècie. Així, per exemple, no tenim la mateixa visió que una mosca, un gat un ocell o un rèptil.

Però a més hi ha altres filtres que repercuteixen en la nostra interpretació de la realitat. En aquests es veuen implicats l' orientació de la nostra atenció així com creences, valors i expectatives.

Per defecte, tots creiem que els altres comparteixen els nostres mateixos filtres d'interpretació de la realitat. Això és causa de molts mals entesos i ho veig sovint en teràpia de parella.

El que percebem apareix com un procés actiu en funció de tres mecanismes.

 

Tres mecanismes que influeixen en la percepció i interpretació de la realitat.

– Generalització
Elements vivencials aïllats o puntuals els categoritzem com a extrapolables a qualsevol situació. Per exemple, un gos em va mossegar així doncs, tots els gossos són dolents.

– Omissió.
Prestem atenció selectiva a certs elements de la nostra experiència i ometem altres. Per exemple donem importància a quan ens critiquen i obviem quan ens elogien.

– Distorsió.
En aquest mecanisme influeixen molt directament les expectatives i creences sobre com han de ser les coses. Bàsicament utilitzem l'experiència sensorial per etiquetar-la i atorgar-li un significat. Per exemple, una mateixa persona pot semblar simpàtica, frívola o propera a persones diferents.

Aquest mecanisme és molt present en les metàfores i la creació artística. En aquest últim cas la distorsió és molt òbvia, però, ambdós són formes d' interpretació de la realitat.



El paper de les creences, valors i expectatives.

Treballar amb expectatives i creences Sabadell

Expectatives i creences sobre la realitat.

Comparem els nostres particulars mapes de la realitat amb les nostres creences, valors, i expectatives. Les expectatives, creences i valors s'instal·len al nostre interior per mecanismes d'associació amb experiències del passat. I formen part no solament d' una manera d' interpretació de la realitat. També d'una manera d'aprendre el que té sentit, el que ens convé o el que no.

Això ens permet avaluar el que anem experimentant d'una manera automàtica. Però no només el que ens passa a nosaltres, també avaluem els altres.

L'aprenentatge té un aspecte positiu. Aprendre de l'experiència ens permet evitar errors o experiències doloroses. Tanmateix té una cara oculta. Aquests aprenentatges (no sempre conscients) poden ser autèntiques gàbies que limiten la nostra percepció de la realitat. Fins i tot pot portar-nos a mals entesos en la comunicació amb altres persones.

Un exemple

Podem creure que si algú ens té en consideració respondrà sempre a les nostres preguntes. Aquesta és la nostra expectativa. No obstant això, es pot donar el cas que un dia algú no respongui a una consulta que li fem.

Escoltar adequadament per a una interpretació de la realitat correcta.

¿Escoltem o escoltem?

Automàticament podem arribar a pensar "si no em respon és que no em considera". Això a PNL ho coneixem com una equivalència complexa, un significat atribuït a una conducta determinada. És l' estructura que assumeix un tipus de creença. No vol dir que sigui correcta o no, simplement és una creença.

No obstant això, és probable que no contemplem un aspecte possible (eliminació). I és el que l'altra persona pogués estar ensimismada en una cosa que la preocupi especialment. En la nostra interpretació de la realitat hem assumit que no ens ha prestat atenció.

Com més automàtiques siguin aquestes respostes, més restringida tindrem la nostra interpretació de la realitat.

 

La nostra interpretació de la realitat i la teràpia de virus mentals.

Vam veure en l'anterior article sobre la teràpia de virus mentals el paper de la coherència en un comportament eficient. En aquest article hem examinat el caldo de cultiu dels virus mentals, a saber:

Quan la nostra fisiologia no està en coherència amb el que sentim, volem o volem sentir o aconseguir.

Si els nostres mapes interns estan encapsulats en generalitzacions, distorsions i eliminacions.

Quan les nostres creences valors i expectatives no estan alineades amb els nostres objectius. També pot ocórrer que hi hagi un conflicte entre creences, valors i expectatives oposades.

Així mateix les nostres creences poden ser restrictives o discapacitadores. Fins i tot en els nostres processos d'aprenentatge es poden haver instal·lat associacions errònies.

Els virus mentals distorsionen la nostra percepció del que és real.

Virus mentals i percepció distorsionada

Aquests mecanismes són necessaris, però és diferent que treballin per a nosaltres a esclavitzar-nos-en. La PNL (Programació Neurolingüística) ens ajuda a prendre consciència i optimitzar aquesta tasca. D'aquesta manera la nostra interpretació de la realitat ens capacitarà en comptes de limitar-nos.

Així tornem, amb una mica més de consciència a l'enunciat del principi d'aquest article:

Les nostres creences condicionen la nostra interpretació de la realitat, en part. Doncs també és cert que les primeres es fraguen en la nostra interpretació de la realitat que no depèn només d'elles.

Fins el proper article rep una cordial salutació.

 

www.josepguasch.com

Anterior article relacionat: Teràpia de virus mentals amb PNL.

Interpretació de la realitat i virus mentals.

 


Interpretació de la realitat en coaching i psicoteràpia, consulta a Sabadell, Terrassa i online. Josep Guasch, coach i psicoterapeuta. Programació Neurolingüística (PNL) i teràpia de virus mentals.

 

Formació coaching integratiu Sabadell

BLOG


Formació de coaching integratiu. Títol reconegut per la ICF

Formació de coaching integratiu a Sabadell. Josep Guasch, coach , psicoterapeuta, coach . Consulta de coaching i psicoteràpia (Hipnosi, Anàlisi Transaccional, Programació neurolingüística, , Gestalt ,Teràpia del Nen interior), Sabadell, Terrassa i online.

 

Pensant en un camí de creixement personal a triar.

Per primera vegada a Sabadell una formació acreditada per la ICF

Per primera vegada a Sabadell, Formació de coaching integratiu. Formació certificada per la ICF (Federació Internacional de coaching). Aquesta formació ocupa un espai fins ara inexistent de formació de teràpies complementàries a Sabadell. És a dir, ja no ens caldrà anar a Barcelona per formar-nos com a coach. A més, en finalitzar el procés, si ho desitges, seguiràs comptant amb supervisió i assessorament d'Institut Integratiu a Sabadell.


A qui va dirigida la formació en coaching integratiu?

Evidentment, i en primer lloc, a totes aquelles persones que vulguin exercir professionalment. Bé sigui com una dedicació integra, o com a complement a alguna teràpia. Encaixa especialment bé amb la teràpia Gestalt, PNL, Hipnosi, Constel·lacions familiars i teràpia Transpersonal.

La formació de coaching integratiu millora també les habilitats dels docents. Bé sigui en l' àmbit de l' ensenyament reglat com en altres espais. Per exemple formadors de Ioga, Tai-Chí, Reiki etc.

També és d' aplicació a aquelles persones que treballen en l' àmbit organitzacional. Bé sigui que dirigeixin equips, treballin en recursos humans o, simplement, vulguin millorar les seves competències i habilitats.

També a aquelles persones que vulguin desenvolupar les seves capacitats de lideratge. Això pot incloure equips professionals, esportius, culturals, polítics o activistes.

I, en general, qualsevol persona interessada en el creixement personal pot millorar el seu procés amb la formació de coaching integratiu. Sigui que vulgui exercir o no com a coach. En aquest sentit cal destacar que es tracta d' una formació teoricopràctica de caràcter vivencial. És a dir, que el procés inclou treballar amb experiències personals.


Què fa diferent a aquesta modalitat de creixement personal d'altres tantes?

Amb la formació certificada de coaching aprens a aprofitar sinergies.

Aprofitar les sinergies nascudes de la coherència interior.

La formació de coaching integratiu inclou el millor de diferents modalitats terapèutiques en un tot coherent. Així inclou els principis bàsics del coaching i el cultiu de les competències bàsiques del coach segons la ICF.

És important diferenciar el treball del coach del mentoring, consultoria i teràpia. Així, la formació de coaching integratiu està orientada al que la persona visibilitzi i faci operatives les seves capacitats. És un procés de creixement personal que es pot aplicar a diferents àmbits.

El cultiu de les diferents intel·ligències que formen part de la nostra experiència vital. Així la intel·ligència emocional, somàtica, cognitiva i d' camp. També, la relacional per reforçar el vincle amb el client i amb altres persones del nostre entorn.

És molt important també l'atenció del personal en el professional. Així, el desenvolupament de consciència , capacitat d' escolta i presència afavoreixen el clima de confiança en el procés.

I, per suposat la formació de coaching integratiu inclou els diferents tipus de modalitats. Tant atenent el focus d' atenció (conductes, habilitats, creences, identitat…) com a les àrees d' aplicació (personal, professional, executiu…). Un cop finalitzada la formació es pot optar per diferents especialitats.

Pel que fa a les diferents modalitats terapèutiques incloses en la formació de coaching integratiu destaquen:

Teràpia Gestalt
Programació Neurolingüística (PNL) i Coaching Generatiu
Constel·lacions Familiars i Organitzacionals.
Enfocament de Claudio Naranjo.

Examinarem a continuació l' aportació de cada escola en la formació de coaching integratiu.


Les bases de la Teràpia Gestalt.

Gestalt i autoconeixement per exercir de coach

Autoconeixement i congruència interior.

La Gestalt es defineix sovint tant com una teràpia com un sistema d' autoconeixement i superació personal. Assenta unes bases molt sòlides en qualsevol procés de creixement personal.

Atén per igual els aspectes corporal, emocional i cognitiu de l' experiència vital. Això últim ho comprenem en l' àmbit de la intel·ligència intrapersonal. És a dir, la capacitat d' autoconeixement i autoconsciència de la persona. A aquest enfocament afegeix, a més, l' enfocament relacional cultivant, amb aquest, les habilitats interpersonals o socials.


La Programació Neurolingüística (PNL) i Coaching Generatiu.

En la formació de coaching integratiu incloem les més actuals evolucions de la PNL i el trànsit generatiu. Robert Dilts i Stephen Gilligan han cristal·litzat aquestes aportacions en el coaching generatiu.

Formació de coaching integratiu a Sabadell

Ment de camp i percepció subtil en coaching generatiu.

L' enfocament d' aquesta modalitat està molt orientat a la identitat. És a dir a la definició que cada persona té de si mateixa. Aquesta autoimatge conté alguns elements conscients i altres molts inconscients.

Es tracta d'un treball molt profund en el qual connectes amb les identificacions de l'ego. De la mateixa manera descobriràs el que està més enllà d'aquestes identificacions i pertany al nucli essencial de tu mateix. Inclou la consciència en les tres distincions bàsiques:

1.- Ment somàtica. És la saviesa del propi cos.
2.- Consciència cognitiva. El lingüístic i mental.
3.- Ment de camp. Un tipus de consciència intuïtiva i subtil
Aquestes tres orientacions de la ment poden ser de diferent qualitat. Així

1.- Primitiu. Manca d'autoconsciència i fusió inconscient amb el camp.
2.- Ego. Individualisme i separació de la totalitat.
3.- Generativa. La diferenciació conscient submergida en la totalitat.

La formació de coaching integratiu fa un especial èmfasi en la col·laboració de les tres ments. En el context del treball generatiu.

Les constel·lacions familiars i organitzacionals.

Les Constel·lacions Familiars i Organitzacionals desvetllaven l' ordre en el profund tant del nostre sistema familiar com organitzacional. La mirada sistèmica atén la importància de la relació que mantenen els elements que formen un sistema. Quan l'extrapolem a la família d'origen, adquirim consciència d'on venim. Això inclou els possibles conflictes i dificultats de les quals no tenim consciència o no entenem el seu origen.

Importància de la família d' origen com les primeres formes d' actitud i conducta davant la vida.

Família d' origen i patrons de conducta i actitud.

El treball amb la família d'origen és una pedra angular en la formació de coaching integratiu. Comprendre d'on venim per adquirir consciència d'on anem i per què.

Estudiem les lleis sistèmiques així com els ordres de l'amor de Bert Hellinger. D'aquesta manera podem començar el nostre treball d'individuació dins del nostre sistema familiar. És important en aquest procés el reconeixement als nostres avantpassats.

La visió sistèmica es pot extrapolar, també, al treball amb la parella.

Formació de coaching integratiu i l' enfocament de Claudio Naranjo.

Claudio Naranjo va aportar a la teràpia Gestalt una visió psicoespiritual. És a dir, la recerca de sentit, propòsit i direcció de vida. Aquesta visió la va articular mitjançant el treball amb la meditació.

En el seu llibre "Entre meditació i psicoteràpia”, tendeix un pont entre les dues disciplines. I ho fa d'una manera pragmàtica i no dogmàtica.

La meditació afavoreix el treball d' introspecció i facilita el terapèutic.

Sinergia entre psicoteràpia i meditació.

En la formació de coaching integratiu, aquesta aportació la utilitzem per cultivar estats de consciència profunds i lúcids. D'una manera semblant, el coaching generatiu ho expressa com l' estat COACH.

Els diferents tipus de meditació que proposa Claudio Naranjo aporten profunditat a estats de connexió amb la Sabiduria Interna.


Formació de coaching integratiu, quan i on.

La formació s' impartirà a 7 trobades de cap de setmana. Finalitzarem el procés en un Stage residèncial al mes de juny.

Les trobades en cap de setmana les farem a Sabadell a Espai Obert. Adreça C/ les Valls 28; 4º-6ª. Les dates són les següents:

– 12 i 13 novembre

– 10 i 11 desembre

– 14 – 15 gener/2023

– 18 – 19 febrer

– 18- 19 març

– 22 – 23 abril

– 20 – 21 maig

Horaris: dissabtes de 10 a 14h i 16 a 20; diumenges de 10 a 14h.

Tanquem la formació de coaching integratiu amb un Stage residencial:

Dates: 2-3-4 de juny.

La inversió de la formació de coaching integratiu és de 1.300.-€ repartits entre inscripció i mensualitats.

Si desitges pre inscriure't o informació addicional pots fer-ho mitjançant:

E-mail: info@institut-integratiu.com
Telèfon: 93.305.74.94

I, per suposat a Espai Obert de Sabadell, o bé escrivint-me a mi.

Vull informació addicional i sense compromís sobre la formació de coaching integratiu a Sabadell.

 

Formació de coaching integratiu Sabadell

El treball en grup facilita un adonar-se més profund.



Una cordial salutació
www.josepguasch.com

Formació coaching integratiu Sabadell

Formació de coaching integratiu a Sabadell. Josep Guasch, coach , psicoterapeuta, coach . Consulta de coaching i psicoteràpia (Ansietat, acompanyament i estratègies per aprimar, parlar en públic, tabaquisme, millorar autoestima, superar addiccions) Sabadell, Terrassa i online.

 

Coaching generatiu Sabadell

BLOG


Evolució i despertar en temps de crisi, coaching generatiu i PNL

Evolució i despertar en temps de crisi, Coaching generatiu i PNL a Sabadell, Terrassa i online. Josep Guasch, psicoterapeuta, coach . Formació de coaching a Sabadell

Evolució i despertar en temps de crisi

Perill i oportunitat. Els caràcters que defineixen les crisis.

No fa gaire es va popularitzar el concepte crisi com a oportunitat. De fet la paraula en xinès es compon dos caràcters: “perill"I"oportunitat”. Fins aquí la teoria que, com sempre, és molt bonica. Però, com materialitzar això en èpoques d'autèntiques crisis?

És possible evolucionar i despertar en temps de crisi?

En aquest post presento les bases d' aquest monogràfic de coaching generatiu: Evolucionar i despertar en temps de crisi. Durant el taller aprofundirem, amb eines específiques, en aquesta possibilitat.

Evolució i despertar en temps de crisi. L'oportunitat del coaching generatiu.

El coaching, inicialment, es va dirigir al canvi dels comportaments. Per això era necessari (de vegades encara que no sempre) revisar el nivell de les capacitats i habilitats.

Més tard es va descobrir la importància de les creences. Per exemple, si crec que soc incapaç de parlar en públic, no ho faré. I això encara que tingui les capacitats i habilitats necessàries.

No obstant això, i especialment gràcies a Robert Dilts i Stephen Gilligan, aquesta modalitat de teràpia va assolir nivells més profunds. L' anomenat nivell de la identitat. El qui sóc jo?. O més aviat dit qui CREC que sóc?

En el monogràfic evolució i despertar en temps de crisi aprofundirem en les diferents implicacions d'aquest nivell.

 

El no valc, no mereixo, no sóc benvingut, no tinc res especial que aportar....

Missatges de patrocini negatiu

El “no sóc suficient, mereixedor” etc… missatges que limiten la identitat.

Al subtítol alguns dels missatges que més atempten a la nostra identitat. Aquest tipus de missatges solen estar profundament arrelats en el subconscient. És per això que la formulació en paraules és només això, paraules. Tanmateix són presents d'una manera subtil.

En el monogràfic "evolució i despertar en temps de crisi" treballem des d'aquest nivell. Veurem a continuació les expressions externes d'una identitat parcialment limitada. Però abans et convido a explorar dos dels meus anteriors articles:

Coaching per al despertar i "Com saber qui sóc jo?

En aquests vaig aprofundir en el concepte de subpersonalitat. La subpersonalitat és una constel·lació de creences mitjançant les quals ens identifiquem amb una característica nostra. Per exemple: “sóc mandrós”, “sóc impacient”, “sóc poc constant”, “sóc fumador”. N'hi ha d'altres crences encara més nocives com: “sóc culpable de”, “sóc una càrrega”, “sóc invisible”, “sóc incapaç de ser feliç"... Aquestes juntament amb les expressades en el títol són creences que afecten el nivell més profund de la nostra identitat.

Si jo m'identifico amb una característica, per exemple, sóc desconfiat, em nego l'altra possibilitat. És a dir no puc confiar doncs jo SÓC desconfiat. Aquest tipus de missatges té efecte a un nivell inconscient molt profund. És tant com dir:

A/ Sóc home.
B/ Els homes no volen.
C/Doncs jo no puc volar.

És el tipus de "raonament" que discorre en el nivell de la identitat. És per això que en evolució i despertar en temps de crisi utilitzem el concepte "sortir de la caixa”.

 

Sortir de la caixa, necessari i difícil en temps de crisi.

Un client, una vegada em va preguntar: Per què fer aquest esforç extra per "sortir de la caixa" en temps de dificultat? La resposta és senzilla. Perquè estem programats per a, en situacions d' estrès, tornar a conductes i actituds conegudes, encara que no funcionin. Fins i tot encara que mai hagin funcionat. És on posem la consciència al taller evolució i despertar en temps de crisi.

Evolució i despertar en temps de crisi

Sortir de la caixa o de la zona de comoditat.

Freud va anomenar a aquesta tornada a conductes conegudes com a "compulsió de repetició" En el pensament Freudià aquest concepte té implicacions que van més enllà. No obstant això, en el seu nucli essencial de conseqüències immediates ens porta a repetir conductes i actituds improductives. I més encara en situacions d' estrès. I l'estrès és la primera reacció que sorgeix en temps de dificultat.

Cada vegada que ens sentim en perill tornem al conegut. És com "tornar a casa”. I sé que això pot semblar una resposta irracional, jo diria que més que irracional és a/racional. És a dir, obeeix a un impuls diferent al del "raonament". En castellà hi ha un refrany que l'il·lustra a la perfecció: “Més val dolent conegut que bo per conèixer".

I aquests programes segueixen ancorats i són tan poderosos perquè estan incrustats en la nostra identitat. En la definició secreta que tenim de nosaltres mateixos.

Emergir de la nostra pròpia identitat, implica sortir de la caixa en la qual estem instal·lats. Com si fos una presó d'or perquè ens facilita una falsa seguretat. En el monogràfic evolució i despertar en temps de crisi facilitem aquest procés d'una manera segura. Amb pràctiques específiques i comprovades.

 

Per què evolució i despertar en temps de crisi?

Per a Darwin l'evolució de les espècies es devia a un mecanisme d'adaptació que va anomenar la selecció natural. És a dir, que, quan

Evolució i despertar en temps de crisi Sabadell

Sobreviu qui té més capacitat d'adaptar-se, no el més fort.

les variables de l' entorn són amenaçadores, sobreviuen els organismes amb major capacitat d' adaptació. Per suposat que Darwin el va contemplar des del punt de vista de la supervivència física. Però també és extrapolable als factors de benestar i avenç en altres aspectes de l'existència.

L' evolució, en última instància, tendeix a un avenç continu en el qual està implicada la identitat. I és en temps de dificultat quan més acuciant aquesta necessitat d'adaptació.

A PNL hi ha un aforisme que diu: “Si fas sempre les mateixes coses, obtindràs els mateixos resultats”. En el programa d' evolució i despertar en temps de crisi estudiarem i practicarem quines coses noves podem fer. I com a resultat de l' anterior, generar noves transformacions.

 

Programa evolució i despertar en temps de crisi. Dates i dades pràctiques.

Quan i on?

Dates: Divendres, dissabte i diumenge 17, 18 i 19 de juny.

Horaris: Divendres començarem a la tarda a les 18h i acabarem a les 21h
Dissabte farem al matí de 10 a 14 i reprendrem a la tarda de 16 a 20h.
El diumenge l' horari serà de 10 a 14h.

On: Instal·lacions d'Espai Obert, C / Les Valls 28, 4º-6ª 08201 Sabadell

Imparteix: Equip de coaching d' Institut Integratiu

Inversió: 150.- €

Si necessites de més informació pots contactar amb mi o bé al mail d'Institut Integratiu: info@institut-integratiu.com

També pots accedir a més informació a la pàgina de Institut Integratiu

Una cordial salutació,

Un col·lectiu per avançar units.

El treball en equip facilita processos d' aprenentatge més enriquidors.

www.josepguasch.com

 

I si t'interessés també pots accedir a la formació de coaching integratiu certificada per la I.C.F.

 

Formació i tallers de coaching a Sabadell

Evolució i despertar en temps de crisi, PNL i coaching generatiu a Sabadell, Terrassa i online. Josep Guasch, psicoterapeuta, coach . Formació de coaching a Sabadell.

 

Creixement personal i teràpia Gestalt Sabadell

BLOG


Creixement personal amb teràpia Gestalt. Activitats a Sabadell

Creixement personal amb teràpia Gestalt Sabadell, Terrassa i online. Josep Guasch, coach , psicoterapeuta, consulta de coaching i psicoteràpia (Hipnosi, PNL, , Teràpia Gestalt, Nen interior, Anàlisi Transaccional)

 

Connexió amb l' infant interior

Acostar-nos a la nostra essència en qualsevol moment de la vida.

Es tracta d'una sèrie de trobades de creixement personal amb teràpia Gestalt destinats a conèixer aquesta modalitat terapèutica. Després d'aquests pots optar per la formació per a terapeuta amb orientació gestàltica. També pots triar la formació de coaching. Ambdues degudament certificades per la AETG i la ICF.

Així mateix, l'aspecte bàsicament pràctic i vivencial. Així que tant si decideixes seguir endavant amb la formació com si no, T'enduràs eines pràctiques i útils per al teu dia a dia.

Tant durant els tallers com a l'stage posarem en pràctica els principis bàsics de la teràpia Gestalt.

Creixement personal amb teràpia Gestalt. L'enfocament de Claudio Naranjo.

Fritz Perls va posar un especial èmfasi en l'autenticitat de l'experiència humana. Claudio Naranjo el va reflectir en paraules: "L' actitud bàsica de valorar el present i la presència, l' atenció i la responsabilitat".

En afegir aquests elements a la nostra experiència podem optar per una transformació basada en la elecció. No en els automatismes.

Hi ha una especial diferència entre reaccionar i respondre. La primera obeeix a un automatisme. En la resposta hi ha una consciència . Això és el que fa especial tot procés de creixement personal amb teràpia Gestalt.

Alliberar la pròpia essència.

Alliberar el nostre nucli essencial

A més d' aquest especial èmfasi en la consciència, Naranjo va evolucionar el moviment gestàltic en afegir nous elements. Per a ell, l'esperit de recerca és una cosa intrínsec a la naturalesa humana. És un concepte també familiar en la psicoteràpia humanista.

A més, afegeix a aquest esperit de recerca la visió psicoespiritual. Una visió aterrada que dota de sentit i significat a les nostres vides.

Respon a preguntes com per a què vivim, quin és el sentit i/o el meu propòsit de vida etc ...

En les nostres trobades de creixement personal amb teràpia Gestalt incloem la visió de Claudio Naranjo. Les dinàmiques són purament vivencials i hi incloem els tres aspectes de la nostra experiència, cos, emocions i ment.


Trobades de pre-formació de terapeutes. Aspectes pràctics.

Els tallers de creixement personal amb teràpia Gestalt estan pensats per a persones orientades a formar-se com a terapeutes. Bé sigui a l'àrea del coaching com de la psicoteràpia. De totes maneres, també estan oberts a qualsevol persona que desitge aprofundir en el seu autoconeixement.

Aquesta formació consta de dos tipus de trobada interrelacionades. Els tallers i stage residencial.

Les dates i llocs són els següents:


Tallers de creixement personal amb teràpia Gestalt

1.- S' impartiran en dos dissabtes, catorze de maig i onze de juny de 2022.

Horari: De 10 a 14h i de 16 a 20h, amb dues hores per al menjar. Durant aquests podem consensuar escurçar el període de menjar per sortir abans.

2.- El següent taller de pre formació gestalt l'impartirem en dates 17 i 18 de setembre.

Horari: dissabte 17 de 10 a 14 i d' 16 a 20h i diumenge 18 de 10 a 14h

Ambdues pre formacions són independents. Pots venir a una o altra independentment que hagis assistit a l'anterior o puguis o no anar a la següent.

Impartirem a Espai Obert de Sabadell. Adreça C/ les Valls 28, 4º-6ª. 08201 Sabadell.

Nova convocatòria de portes obertes a Sabadell

Gestalt i creixement personal a Sabadell

Portes obertes, activitat gratuïta i sense compromís.

Tal com venim fent periòdicament, nova convocatòria de portes obertes.

Vols saber què és i com funciona el creixement personal amb teràpia Gestalt?

T'informem sense cap compromís en aquesta sessió de portes obertes. Només has d'apuntar-te i reservar plaça.

També, amb el mateix horari i lloc, una altra sessió de portes obertes en data 16 de setembre.



Stage Residencial

Aquesta és una oportunitat de convivència en un ambient protegit i en plena natura. Es fa un especial èmfasi en l' aspecte relacional amb dinàmiques de grup.

Creixement personal amb teràpia Gestalt Sabadell

Alliberar-nos en plena naturalesa.

Durant aquesta convivència culminem el procés de creixement personal amb teràpia Gestalt. A partir d'aquí pots optar per seguir amb la formació en coaching o bé la de terapeuta. I, per descomptat, pots posar un parèntesi i donar per finalitzat el teu procés.

En qualsevol cas, la participació convalida 20 hores de les 80 necessàries de teràpia individual per certificar-se com a terapeuta.

Ens trobarem els dies 1, 2 i 3 de juliol. El lloc està encara per determinar.

el dia 1 (divendres) començarem a les 18h i acabem el dia 3 (diumenge) a les 14h

La Inversió per tot el procés, creixement personal i psicoteràpia Gestalt és de 360.- €.

També pots optar per una part o una altra:

– Només trobades 120.- €
– Només Stage Residencial 240.- € (inclou despeses d' allotjament i menjar)

Organitza Institut Integratiu.

Reservar plaça (o ampliació d' informació) mitjançant: Telèfon: (933 057 494). També per E-mail: (info@institut-integratiu.com).

Pre formació terapeutes Gestalt

Stage pre formació gestalt Sabadell

Evidentment, també pots reservar plaça a Espai Obert de Sabadell o escrivint-me directament a mi.

Sí que vull més informació sobre les formacions de gestalt i coaching a Sabadell.

 

Rep una cordial salutació,

Josep Guasch

www.josepguasch.com

Grups de trobada de superació personal


Creixement personal i teràpia Gestalt Sabadell, Terrassa i online. Josep Guasch, coach , psicoterapeuta, consulta de coaching i psicoteràpia (Assertivitat, lideratge, teràpia de parella, gelos, ludopatia, teràpia per al dol, depressió, etc ...)

 

Preceptes bàsics de la Gestalt.

BLOG


Preceptes bàsics de la Gestalt teràpia. Com viure gestàlticament

Preceptes bàsics de la Gestalt teràpia. Com viure gestàlticament, consulta a Sabadell, Terrassa i online. Josep Guasch, coach , psicoterapeuta, consulta de coaching i psicoteràpia (Hipnosi, PNL, , Teràpia Gestalt, Nen interior, Anàlisi Transaccional)

Teràpia Gestalt a Sabadell

Fritz Perls el pare de la teràpia Gestalt.

Fritz Perls, el creador de la psicoteràpia Gestalt va insistir que aquesta és més que una teràpia. És, efectivament, un model de vida. Perls era un excel·lent terapeuta, però no era precisament bo donant una forma concreta al que feia. Crec que li passava com a Milton Erickson sabia el que feia però no sabia ben bé com ho feia. O potser li feia mandra posar-ho per escrit, una de dues. El cas és que, en els seus principis, Claudio Naranjo va ser un dels que va començar a oferir testimoni d'aquesta incipient modalitat terapèutica.
I així va ser com Claudio Naranjo va enunciar els anomenats preceptes bàsics de la Gestalt teràpia. Al respecte d'aquests va dir:

Si prenem aquests principis pel que són: declaracions d'una veritat i no declaracions d'un deure, podem entendre que la filosofia gestàltica és una filosofia de l'obvi. Com diria Fritz; en efecte, el present, l'experiència i la responsabilitat són realitats òbvies."

Vegem en un recorregut ràpid aquests preceptes bàsics de la Gestalt.



Preceptes bàsics de la Gestalt Relacionats amb l' aquí i ara

Claudio Naranjo, va definir els preceptes bàsics de la Gestalt teràpia.

Claudio Naranjo va afegir la visió espiritual i va assentar els principis bàsics de la Gestalt teràpia.

1/- “Viu ara. Preocúpat del present abans que del passat o del futur."

Jo afegiria: “ocúpat” del present abans que preocupar-te del futur, lamentar el passat i anticipar el futur”.

2/- "Viu aquí. Ocúpat del que és present abans que del que està absent."

Claudio Naranjo va ser qui va definir els preceptes bàsics de la teràpia Gestalt.

L'anterior precepte bàsic de la Gestalt es refereix al temps "ARA". De forma diferent aquest es refereix més al lloc "AQUÍ"

Aquí i ara és el criteri bàsic. De fet és fàcil conceptualitzar però difícil posar en pràctica. D'altra banda, si aprofundim en el concepte filosòfic del moment present és bàsicament inaprensible. Quan m'adono d'aquest moment, ja ha passat. D'aquesta manera, la tradició oriental ha encunyat el concepte de l'"etern present". Vivim en una successió de presents dels que, quan m'adono, ja transcendeix al fugaç i efímer.

És també famosa la frase d'Heràclit: “No podem banyar-nos dues vegades al mateix riu”. Segons Gaston Bachelard, “no podem fer-ho perquè en la nostra íntima profunditat compartim el destí de l'aigua que flueix”. És a dir som canvi en procés continu. Borges ho va expressar genialment: “El temps és un riu; però jo sóc aquest riu”.

 

Preceptes bàsics de Gestalt relacionats amb l' activitat mental

3/- "Deixa d'imaginar coses. Experimenta el real.”

4/- "Deixa de pensar en coses innecessàries. En lloc d' això gaudeix i mira.”
"Abandona els pensaments innecessaris; més aviat sent i observa.”

Experimentar el sensorial per sobre del mental és un dels preceptes bàsics de la Gestalt.

Experiència sensorial

Aquests dos preceptes bàsics de la Gestalt ens posen en contacte amb el real i sensorial. Al llibre "El darse cuenta", John Stevens ens introdueix a les tres zones de la nostra experiència vital:

El món exterior.
El món interior en el seu aspecte sensorial. Sensacions físiques.
La fantasia.

Aquesta zona de la fantasia abasta tota la nostra experiència mental, més enllà del que passa aquí i ara. És útil en ocasions per planificar, analitzar, establir plans d' acció. No obstant això, i sovint, utilitzem aquesta capacitat per donar voltes a coses innecessàries. Preocupar-nos pel passat. Avançar el futur (fantasies catastròfiques). Fantasiejar amb possibilitats remotes.



Preceptes bàsics de Gestalt en relació a l' autenticitat de l' experiència

5/- “Expressa en comptes de manipular, explicar, justificar o jutjar."
"Prefereix expressar abans que manipular, explicar, justificar o jutjar."

6/- “Lliura't a la desraó i al dolor de la mateixa manera en què t'entregues al plaer. No limitis la teva consciència.” “Entrega't al desagrat tal com al plaer; no restringeixis el teu adonar-te.”

Jung va dir una cosa semblant en certa ocasió. “Prefereixo ser un home complet a un home bo". El coneixement d'un mateix pressuposa la consciència de tota la nostra experiència vital. No només unes parts sí i altres no.

Em sorprèn escoltar algunes persones parlar d' emocions positives i negatives. Fins i tot algun psicòleg amb formació clínica. No hi ha emocions bones o dolentes, només poden incomodar-nos o agradar-nos. L'emoció, com l'experiència, compleix una funció. Una emoció ens informa i ens serveix per adaptar-nos. Les experiències ens ensenyen. I a partir d'aquí la nostra intenció de triar, honestament el que volem i expressem.

Un precepte bàsic de Gestalt és el d'expandir la consciència de qui som. I això no podem aconseguir-ho si no ens lliurem a l'experiència. I tampoc si no ens permetem expressar-la tal i quina és.

Assumir plena responsabilitat sobre un mateix

Accepto ser qui i com sóc, aquest és un altre dels preceptes bàsics de la gestalt teràpia.

Acceptar-se no és resignar-se, és més aviat abandonar les cuirassas.

7/- “No acceptis altres “has de” ni “hauries” més que els que tu t'imposes. No adoris cap ídol.” “No acceptis cap altre “hauria de” o “tindria" més que el teu propi”.

8/- "Assumeix plena responsabilitat per les teves accions, sentiments i pensaments."

9/- “Accepta ser com ets."

Aquests preceptes bàsics de teràpia Gestalt ens posen directament en contacte amb el concepte de responsabilitat. La responsabilitat no és equivalent a la culpa. La responsabilitat és un simple fet, aliè a la moralització i categorització. És el més semblant al que deia la saviesa clàssica com a llei de causa i efecte. La culpa sempre comporta aquesta càrrega moralitzant, no així la responsabilitat.

Si jo assumeixo el compromís amb mi mateix, no acceptaré els "hauria" o "hauria de...." Impostos per altres persones. A això a Gestalt el coneixem com a introjectes.

I fins aquí aquests preceptes bàsics de la gestalt teràpia. Fins el proper article rep una cordial salutació.

Creixement personal a Sabadell

Atreveix-te a ser tu mateix!.

www.josepguasch.com

 

Creixement i superació personal



Com viure gestàlticament. Preceptes bàsics de la Gestalt teràpia, consulta a Sabadell, Terrassa i online. Josep Guasch, coach , psicoterapeuta, consulta de coaching i psicoteràpia (Ansietat, acompanyament i estratègies per aprimar, parlar en públic, deixar de fumar, autoestima, addiccions, etc ...).

 

 

Portes obertes teràpia gestalt Sabadell

BLOG


Portes obertes teràpia Gestalt a Sabadell

Portes obertes teràpia Gestalt a Sabadell, Josep Guasch, coach , psicoterapeuta, consulta de psicoteràpia i coaching a Sabadell, Terrassa i online.

Tallers de creixement personal a Sabadell

Atreveix-te a creuar el llindar. Ets benvingut/da

En aquesta sessió de portes obertes de teràpia Gestalt podràs conèixer aquesta modalitat terapèutica. No es tracta només d'una psicoteràpia. És també una fabulosa eina d'autoconeixement i creixement personal.

Treballem les tres àrees de l'experiència humana a saber:

Cos/Instint.
Emocions/Sentiments.
Cognitiu/Lingüístic.

A més incorporem la visió psicoespiritual de Claudio Naranjo.


Portes obertes teràpia Gestalt a Sabadell

Durant una hora i mitja farem una petita presentació. També podràs fer les preguntes que desitges. Igualment podràs aclarir tots els teus dubtes.

Però no només això. També et convidarem, si ho desitges, a participar en dinàmiques vivencials. En aquesta experiència implicarem, també, les tres àrees de la nostra experiència. A saber: el corporal, la emocionalitat i la vivència cognitiva

Mitjançant tècniques concretes podràs explorar en aspectes propis. Les tècniques inclouen meditacions, dinàmiques grupals, jocs i moviment corporal. A més en un context grupal segur i confidencial.

Tot el que vagis aprenent en aquestes dinàmiques ho podràs incorporar a la teva vida diària. D'aquesta manera pots prendre consciència dels teus automatismes. I, conseqüentment, triar actuar d'una manera diferent. Amb total llibertat i consciència.

En la sessió de portes obertes de psicoteràpia gestalt farem un especial èmfasi en els tres aspectes bàsics:

– RESPONSABILITAT.
– PRESÈNCIA.
– CONSCIÈNCIA.

Aquesta actitud, Claudio Naranjo la resumeix en una frase: "L' actitud bàsica de valorar el present i la presència, l' atenció i la responsabilitat".


Quan i on tindrà lloc el taller. Aspectes pràctics.

Lloc: Espai Obert, C / Les Valls 28, 4º pis, porta 6. Sabadell
Data: divendres 29/04.
Horari: de 19 a 20.30h.

Activitat gratuïta i sense compromís.

Per inscriure't pots enviar un mail a info@institut-integratiu.com. També pots trucar al telèfon 93.305.74.94 d' Institut Integratiu a Barcelona.

Organitza Institut Integratiu amb la col·laboració d'Espai Obert de Sabadell.

Portes obertes teràpia Gestalt a Sabadell

La responsabilitat és inherent a la nostra capacitat de triar.

També podràs informar-te sobre les activitats de la pre-formació i formació. A més, i estàs interessat, t'informarem sobre el proper taller: Evolució i despertar en temps de crisi. Es tracta d'una experiència eminentment pràctica per gestionar el moment difícil pel qual estem travessant. Utilitzarem eines pràctiques, útils i de fàcil implementació.

A més, si ho desitges, t'informarem sobre una activitat completament nova a Sabadell. La formació certificada en coaching integratiu. Després d'aquesta formació podràs exercir, d'una manera legal i solvent l'activitat de coach. Aquesta Formació està acreditada per la Federació Internacional de Coaching (ICF).

Portem la formació de gestalt i coaching professional a Sabadell


Anima't i aprofita aquesta oportunitat!

 

www.josepguasch.com

Tallers de creixement personal a Sabadell


Sessió de portes obertes teràpia Gestalt a Sabadell, Josep Guasch, psicoterapeuta, coach , consulta de psicoteràpia i coaching a Sabadell, Terrassa i online.

Teràpia de relació amb el pare Sabadell

BLOG


La relació amb el pare i el model de masculinitat.

La relació amb el pare. Honrar la seva figura, acceptar el que volem, i no acceptar el que rebutgem. Homes i món emocional. Josep Guasch, coaching i psicoteràpia.

La comunicació pare i fill

El pare és el mirall en què es mira el fill. Fins i tot si aquest últim el rebutja.

Vam veure a l'anterior article (El meu pare i jo) com la nostra masculinitat es nodreix del nostre progenitor. A més, en el nostre grup de Nous Homes de Sabadell hem constatat alguna cosa més. És un mal endèmic que la relació del fill amb el pare se sostingui en espais de silencis. Silencis prolongats. Però no silencis per respectar l'espai de l'altre. Si no silencis incòmodes en què sembla que alguna cosa voleteja en l'ambient. Gran part d'aquesta incomoditat té a veure amb una dificultat imposada. La castració emocional de l'home imposada pel patriarcat.

La relació amb el nostre progenitor és difícil però no per això hem de mirar cap a una altra part. I això és així per dos motius:

– Un, ja esmentat, que condiciona la nostra manera de ser home.

– El segon, si no prenem consciència, també ens marcarà com a pares d'una manera automàtica i inconscient. Per posar (o almenys intentar fer-ho) una mica de llum vegem què diuen diferents escoles terapèutiques.

Com marca la relació amb el pare segons la psicoanàlisi.

L'èxit professional vinculat a la masculinitat patriarcal.

L'autoestima, en molts homes, està vinculada a l' èxit professional.

Per al psicoanàlisi la relació amb el pare és fonamental per al nostre desenvolupament professional, ; i cultural. En la figura paterna es fonamenta la identitat del fill o filla. També és la figura encarregada de posar límits i d' separar al fill de la mare. Per suposat això últim va (o hauria d'anar) orientat a la creació de la personalitat del nen o nena.

És habitual que el fill es rebel·li contra el pare, especialment a l'adolescència. Un pare, sense conflictes previs (crec que una utopia en la societat actual) hauria de sostenir i comprendre aquesta rebel·lió.

No oblidem, no obstant això, que la psicoanàlisi va néixer en una època de predomini de la família clàssica. Amb rols molt marcats home/dona. Avui en dia, no obstant això, hi ha moltes famílies monomarentals en què la mare exerceix el paper professional també.

Per a la psicoanàlisi, la relació amb el pare condiciona el desenvolupament social, cultural i professional.

La trista realitat és que en la relació amb el pare tots dos acaben rivalitzant mútuament. És important comprendre la importància que per al fill té la relació amb el seu pare. Tot i que rivalitzi amb ell acabarà sent el seu model. Hem d'entendre, com a pares, que aquesta rebel·lió del fill forma part del seu procés identitari. És aquí on els homes podem incórrer en dos defectes típics:

– Una excessiva permissivitat, de vegades revestida del succedani "pare/amic". En no atrevir-se a posar límits al seu fill delega (conscient o inconscientment) en la mare aquest paper. Moltes vegades es tracta d' homes infantilitzats incapaços d'assumir un rol adult. És important ressaltar que no és el mateix home infantilitzat que home en contacte amb el seu nen interior. El contacte creatiu amb el nen interior requereix un adult estable, empàtic i, precisament, adult.

– També és possible la figura inversa. El pare tirà. De nou crec important fer una distinció. No confondre autoritat per establir límits amb tirania arbitrària.

En la relació sana amb el pare ha d' existir, per part d' aquest, un respecte per la singularitat del fill. De la mateixa manera que l'acompanya, atorgar-li un espai perquè desplegui la seva personalitat independent.

Un pare així tampoc ha d'ocupar un rol d'infal·lible ni omnipotent. L' error és possible per part del pare i del fill ja que forma part de tot procés d' aprenentatge.

 

Bert Hellinger i la visió sistèmica de les constel·lacions familiars.

El pare com el cap de família al patriarcat.

El pare ocupa el paper de cap de família a la tradició patriarcal.

Hellinger diferencia el contacte amb la vida de la força de la vida. En el llenguatge de les constel·lacions familiars prendre la mare és prendre la vida. En mode complementari prendre el pare és prendre la força de la vida. Així doncs la relació amb el pare marcarà l'empenta per a l'avanç, decisió, projectes, evolució etc.... La relació amb la mare i la vida ens vincula amb la capacitat de cuidar i nodrir. Però compte, també cuidar-nos i nodrir-nos, és a dir a nosaltres mateixos.

L'habitual descuit masculí en la nostra capacitat de cuidar-nos implica un desequilibri de la nostra relació amb la vida. Paradoxalment podem parlar també d'homes amb empenta en el professional, polític i/o social. Els estereotips d'home patriarcal aprofundeixen en aquesta descompensació. I, tot i que probablement estem avançant en això, és un reflex que es transmet en la relació amb el pare.

No és estrany veure encara homes “complidors i treballadors” que “deleguen” les tasques de cura a la dona. Fins i tot una de les coses que valora més cert segment de la població és que l'home sigui “treballador”. Atenció, no estic advocant per descuidar aquesta virtut, estic parlant més aviat de compensar i equilibrar. No oblidem que cuidar també és treballar.

Els rols estereotipats (dona cuidadora i home treballador/proveïdor) també es transmeten subtilment en la relació amb el pare. Pot més l'exemple que els discursos.

 

La relació amb el pare, què prendre i què no prendre

Aprendre a discriminar allò constructiu del destructiu de la masculinitat hegemònica

Discernir què abracem i què no del model de masculinitat transmès pel pare.

Crec que determinació, posar límits, voluntat, el poder, acció, entre altres, són qualitats humanes. D'una manera estereotipada, probablement, transmeses en la relació amb el pare. I són qualitats que els homes podem honrar i reconèixer-hi, però no cultivar de manera unilateral.

En els anys 70 i 80 va sorgir un tipus d'home conegut pejorativament com els "nois New Age”. I no em refereixo als que també es van conèixer com a “nens indi”. Eren més aviat homes conscients de la supremacia del model masclista. Però en el seu intent per desvincular-se de l'estereotip es van polaritzar en una masculinitat desvitalitzada.

Homes que en la relació amb el seu pare van advertir duresa, incomprensió, fins i tot violència que van rebutjar radicalment. D'aquesta manera van rebutjar la totalitat que representava el seu pare així com allò “aprofitable” d'aquesta masculinitat.

Homes que van confondre vulnerabilitat amb debilitat, flexibilitat i sensibilitat amb labilitat emocional. Homes que, en definitiva, desconeixien que es pot ser fort i sensible.

La rudesa o duresa emocional, una característica heretada del model de masculinitat hegemònica.

Honrar i “prendre” el nostre pare (i per descomptat a la mare) no vol dir estar d'acord amb ell. Però ell va ser una part en la transmissió de la nostra vida. I ens serveix de model (com a exemple o contraexemple) en la de/construcció de la nostra masculinitat.

A teràpia Gestalt distingim la diferència figura/fons. La figura és el que emergeix a la consciència, la forma. El fons és el que encara roman imperceptible encara que sempre és present.

En la relació amb el meu pare adverteixo coses que no m'agraden i d'altres que m'agraden. Aquestes coses conformen les figures que emergeixen del fons. Però també m'adono de molt més. La transmissió de vida i amor als quals, amb més o menys encert, pretenc donar forma. I aquest és el fons que roman sempre, invisible o no. A aquest fons jo l'anomeno Vida i Amor.

Fins el proper article, rep una cordial salutació.

www.josepguasch.com

Anterior article relacionat: El meu pare i jo. El mirall per transformar la masculinitat.

Vols assistir a un de les nostres activitats gratuïtes?. Segueix el següent enllaç:

Què ens passa als homes amb les emocions? Taller d'intel·ligència emocional i masculinitat

 

 

La relació amb el pare. Honrar la seva figura, acceptar el que volem, i no acceptar el que rebutgem. Homes i món emocional. Josep Guasch, coaching i psicoteràpia a Sabadell.

 

El meu pare i jo

BLOG


El meu pare i jo. El mirall per transformar la masculinitat.

El meu pare i jo, la construcció de la masculinitat. Relació amb el pare i noves masculinitats, Nous Homes de Sabadell

 

La relació amb el pare i noves masculinitats

La relació amb el pare, imatge de la masculinitat

Buscant a internet el títol/tema "el meu pare i jo" he ensopegat amb dos llibres. Un de J.R. Ackerley i un altre de Juan Manuel Gil. No he llegit encara cap dels dos, però sí les sinopsis.

Amb relats diferents, el tema de sempre. Sospito que tan antic com la creació. Aquesta eterna història de trobades i (gairebé sempre) desencontres típica de la masculinitat entre "el meu pare i jo".

El motiu d'aquest interès no és altre que l'experiència que a Nous Homes de Sabadell estem transitant sobre el vincle amb el nostre pare. Els homes actuals hem heretat aquesta forma de ser home, precisament dels nostres pares. Podem acceptar, rebutjar, discutir, anatemitzar i totes les dissidències i acords possibles.... Però vet aquí… i aquí estem nosaltres. Amb les nostres herències i dissidències. I l'herència del patriarcat sobre “com ser home”, constructe heretat dels nostres pares. I, per descomptat, alimentat per una societat patriarcal.

Creiem que és essencial en la construcció de noves masculinitats aquest trànsit vivencial. Saber d'on venim. Perquè en això hi ha gran part de les nostres ombres internes sobre el que (creiem) és ser home.



El meu pare i jo al llibre “De la maduresa masculina”.

Al llibre “De la madurez masculina” es dedica un títol complet a aquest GRAN TEMA. La relació entre “el meu pare i jo” apareix descrita en forma tràgic – còmica en un diàleg fill-pare:

Un home jove i independitzat decideix rescabalar la bretxa amb el seu pare i li truca per telèfon. Transcric la conversa tal com està al llibre de Steve Biddulph:

Hola, pare, sóc jo.
– Ah! Vaja! Hola, fill. Vaig a buscar la teva mare
– No, no ho facis. És amb tu amb qui volia parlar…

Hi ha un moment de silenci… i després….

Per què? Necessites diners?
– No, no és per diners.

I el jove comença a parlar (ja ho tenia tot pensat, però tot i així les paraules li surten de manera insegura…)

– He estat recordant moltes coses sobre tu, pare, i les que vas fer per mi. … Ara em va bé i tot gràcies al que vas fer… He estat pensant en això i m'he adonat que mai no t'havia donat les gràcies.

Silenci a l'altre extrem del telèfon. El fill continua…

– Volia dir-te… Gràcies. I que t'estimo.
Has estat bevent?

 

El meu paddre i jo, l'origen de la masculinitat

De què parlem els homes…?

En aquest diàleg n'hi ha molts, muchísimos estereotipos de la masculinidad patriarcal. I encara que ens definim com a homes pro-feministes, entenem que tenim un sender propi a recórrer.

La desconstrucció de la masculinitat hegemònica no només significa la renúncia als privilegis que ens atorga el patriarcat. No sols l'activisme decidit per la igualtat amb les nostres companyes, les dones. Inclou tot això i una mica més.


Les noves masculinitats i el món emocional

Aquesta cosa més traspua en la relació entre “el meu pare i jo”. La meta/educació que, per defecte, ens van transmetre els nostres pares amb el seu exemple. El gran tabú de la masculinitat hegemònica:

El reconeixement del nostre món emocional, de la nostra capacitat de sentir. Reconèixer que som capaços d'emocionar-nos, estimar, lliurar-nos. Que tenim una sensibilitat que pot florir amb un poema, una relació, una flor, unes paraules… I per arrissar el ris…. .FER-HO EN COMPANYIA D' HOMES!. 🙄 😯 .

Aquesta és, crec, l'experiència iniciàtica de la masculinitat. Sí, als homes ens resulta difícil reconèixer-nos vulnerables. Però com intuïm que una dona ens pot entendre millor... no ens resulta tan difícil fer-ho amb elles. Bé sigui parella, germana, amiga, la mare...

Però reconèixer això davant d'un home o grup d'homes.... Per a l'ombra de la masculinitat patriarcal que habita en el nostre inconscient profund és terrorífic. És com oferir la jugular al comte Dràcula!. 😕

I és d'això que, quan penso en la relació entre el meu pare i jo, crec em volia protegir.

Ets home?
Estàs interessat a participar en una de les nostres activitats gratuïtes?
Segueix el següent enllaç:

Taller d'intel·ligència emocional i homes

 

El meu pare i jo…. Però de què volia protegir-me el meu pare encara que no ho sabés?

Moltes vegades quan penso a la bretxa entre el meu pare i jo em pregunto: Què hi havia al seu cor que mai no va ser expressat i normalitzat? Ara entenc que ell, sense saber-ho, em va transmetre allò que generacions i generacions d'homes han mantingut durant segles.

“Els homes som fortaleses insensibles a qualsevol dolor”.

El paper protector de la masculinitat

Paternitat, función protectora… i sobreprotectora?

És obligació viscuda com a deure. Imposada per l´amenaça. Sí, perquè formar part del “selectiu” club dels homes significa ser dur, fort, insensible.

Si un home (diguem-ne hegemònic) descobreix la meva vulnerabilitat, per a ell, “deixaré de ser home”. Això és del que els nostres pares ens van voler protegir. Entendre això, la intenció positiva darrere d'això, és el que ens pot ajudar a reconciliar-nos amb ells, amb els nostres pares. És el que m'ajuda a suavitzar la bretxa entre ell i jo.

Adonar-nos que la intenció és/era bona és el primer pas. Però no ens eximeix de la responsabilitat de trobar noves maneres de relacionar-nosentre homes!! Per descomptat no excloc en això dones i persones en general. Però un dels grans problemes és com ens relacionem entre companys de gènere.



El cavaller de l'armadura rovellada.

Recordo un dels primers treballs que vam fer a “Nous Homes de Sabadell”. La lectura i conclusions sobre el llibre “El cavaller de l'armadura rovellada”.

En forma metafòrica aquest llibre expressa la manera com apareixem els homes. Amb una armadura! .I encara més entre homes! Doncs tenim l'armadura tan interioritzada que si ens en desprenem és com si no sabéssim qui som. Però sí que sabem de qui defensar-nos. D'altres homes!

Les normes del patriarcat ens han fet individualistes, competitius, ferotges. El patriarcat és, per definició, la dominació pel poder. I si nosaltres som els privilegiats del patriarcat, “hem de complir amb allò que ens exigeix”. Aquesta és la interiorització profunda que està arrelada a l'ànima de l'home occidental. Generalment home de raça blanca, heterosexual, classe mitjana o mitjana alta i conservador.

Aquesta va ser la relació entre el meu pare i jo, la relació de dos cavallers amb armadura. I tot i que va ser així, el seu distanciament emocional ho era com una cosa necessària entre homes. Doncs una relació més propera, sota el prisma patriarcal, implicaria, com a l'anterior diàleg, “estar begut”.


Construint noves masculinitats amb l'exemple del meu pare i jo

A la nostra assemblea emocional de “Nous Homes de Sabadell” un company va exposar la pregunta: Com puc educar emocionalment de manera saludable el meu fill si vaig tenir aquesta falta amb el meu pare? Com aproximar-nos emocionalment als nostres fills des de la manca d'aquesta aproximació a la nostra infància?

El personatge que encobreix la masculinitat interior.

El “personatge” que amaga la veritable masculinitat.

I això que alguns homes podríem veure'ns temptats a oposar com a excusa/justificació, revertir-ho en responsabilitat. L'important, crec, és que posem atenció a com podem construir això que trobem a faltar. I si alguna cosa trobem a faltar és que pressentim, en el pitjor dels casos, quina és l'absència.

Identificar això, diguem-ne més proximitat, empatia, proximitat, complicitat, sensibilitat… no és difícil en el pla teòric però es complica a la pràctica. I és en aquest espai de perplexitat (per anomenar-lo d'alguna manera) on va sorgir la idea. No és nova, però sí en aquest context. La d'escriure cadascun un text que bé poguéssim anomenar “el meu pare i jo”.

Una carta als nostres pares en què agraïm el que va fer per nosaltres. I des d'un altre lloc el que, en el seu moment, vam trobar a faltar. No és tant una carta per enviar al destinatari com una carta d'ajuda al remitent. Una manera de distingir i clarificar conductes, actituds, en definitiva models. I una vegada distingida des del fons difús la falta, donar-li forma als nostres espais de vida i relació.

D'aquesta manera, la falta es pot transformar en un objectiu. I amb aquest l'anhel cap a una masculinitat més inclusiva, empàtica i integradora.

Quan projectem allò que ens sobra, però…

No és una cosa nova el que va sorgir en aquest treball. Aquest adonar-nos (que ja intuíem) de com ens assemblem als nostres pares. Crec que tots els homes ens hauríem de fer aquesta pregunta: Què reconec del meu pare en mi? Sigui que m'agradi o no. I és aquí quan vénen a la meva memòria les paraules de Christopher Harding:

“Es parla molt sobre pares físicament i/o emocionalment absents, però els fills també comencen a preguntar-se: “Estava realment absent, o tant jo com ell conspiràvem inconscientment per ignorar-nos mútuament?”.

Projecció de l'ombra de la masculinitat hegemònica.

Projectem allò que no reconeixem en nosaltres mateixos.

Aleshores el descobriment de la història entre el meu pare i jo pren tints estranys. Des de la meva responsabilitat, renunciar a aquesta fidelitat inconscient, a un model de “ser home”. I renunciar a aquest model no és renunciar al meu pare com tampoc no ho és renunciar a mi mateix. És intentar anar una mica més enllà. I poder dir, parafrasejant Newton: “Si he pogut veure més enllà és perquè em vaig enfilar a les espatlles de gegants”.

I insisteixo, aquest reconeixement no porta implícit l'acceptació del model, sí la de l'home. Crec que és bo anteposar acceptació encara que sigui des de la dissidència. L'objectiu no és, en si, atenuar responsabilitats heretades del model patriarcal. L'objectiu és, en realitat, un metaobjectiu. Té més a veure amb el com que amb el què.

Quan em relaciono de manera amorosa, encara que sigui en desacord, puc expressar una cosa semblant a això:

“Pare, no estic d'acord amb tu. Potser he estat el teu gran dissident. Però gràcies a tu i a la mare tinc aquesta oportunitat. La de millorar com a home, en la mesura que pugui. I, pot ser , intentar millorar una mica aquesta societat patriarcal”.



Una cordial salutació,

www.josepguasch.com

Anterior article relacionat: El patriarcat i els seus mandats.
Següent article relacionat: La relació amb el pare i el model de masculinitat.

 

 

El meu pare i jo, la construcció de la masculinitat. . Noves masculinitats i relació amb el pare , Nous Homes de Sabadell

El poder de les paraules Sabadell

BLOG


El poder de les paraules. Com influeix la paraula en els estats d'ànim i conducta.

El poder de les paraules. Reenquadrar la realitat amb el pensament positiu realista. PNL aplicada al coaching, visites a Sabadell, Terrassa i online. Josep Guasch, psicoterapeuta, coach , consulta de psicoteràpia i coaching.

 

Creixement personal amb coaching i PNL

El poder de les paraules per crear la realitat.

A l'anterior article relacionat vam veure com veure el got mig ple utilitzant un connectiu. En concret l' adverbi temporalmentre”. Utilitzar el poder de les paraules per enquadrar la nostra experiència i, d'aquesta manera, construir una experiència més creativa. Així construïm un pensament positiu ¡¡I REALISTA!!. Aquesta és una de les premisses bàsiques del coaching.

Seguim endavant explorant el poder de les paraules amb tres connectius més: “però" "i"I"encara que”. L' estudi d' aquests connectius, en aquest cas conjuncions, no ho faig sota un estricte punt de vista gramatical.

L'orientació és la de veure com influeixen en la nostra experiència interna. D'aquesta manera podem orientar el pensament positiu d'una manera realista amb el poder de les paraules. A aquest estudi dedica especial atenció la PNL (programació neurolingüística).

El poder de les paraules. La conjunció adversativa però.

Les conjuncions serveixen per enllaçar paraules o oracions. En si no tenen significat, però, sí que tenen una gran importància. En català hi ha diferents tipus de conjuncions, "però", pertany a la família de conjuncions adversatives.

La conjunció però enfosqueix la importància del que hem dit anteriorment.

La conjunció però resta importància al que s' ha dit anteriorment.

Les conjuncions adversatives contraposen dos conceptes. D'aquesta manera, un d'ells queda eclipsat per l'altre. Examinem els següents exemples:

  1. Avui em sento optimista però demà m'espera un dia de gossos.
  2. He aconseguit molts objectius amb el coaching, però no tots els que volia.
  3. Vull deixar de fumar, però no sé si ho aconseguiré.

L'ordre dels factors sí que altera el producte,
o la importància del com.

Per apreciar el poder de les paraules comparem les anteriors frases amb les següents.

  1. a. Demà m'espera un dia de gossos però avui em sento optimista.
  2. a. No he aconseguit tots els objectius que volia amb el coaching, però sí molts d'ells.
  3. a. No sé si ho aconseguiré, però vull deixar de fumar.

Et suggereixo que comparis, sota el criteri de pensament positiu realista, com impacten les frases en el teu ànim. La 1 amb la 1.a., la 2 amb la 2.a., la 3 amb la3.a.

Amb quina et quedes de cada parell?
Quina frase de cada parell alimenta un pensament positiu realista en tu?

És important advertir que només estem reenquadrant la realitat, no modificant ni contaminant-la amb les nostres expectatives. A això és al que em refereixo amb el pensament positiu realista.

 

El pensament positiu realista amb el connectiu tot i que

Tot i que el que segueix no em convenç....

Encara que el següent… no em convenç

"Encara que", com "però", és una conjunció adversativa. No obstant això, quan l'examinem des del punt de vista de la seva influència com a reenquadrament funciona al revés. Així, mentre la conjunció "però” sembla enfosquir la primera proposició en una frase, “encara que" eclipsa el que segueix.

  1. Vaig a fer una formació de coaching encara que tingui pocs diners.
  2. Segueixo amb la meva pràctica diària de relaxació encara que tingui poc temps.
  3. Per mi és important la meva pràctica diària d'exercici encara que vull (1) aplicar disciplina.

Apreciem, de nou el poder de les paraules si canviem l'ordre de les proposicions.

Hi ha una altra característica típica d'aquesta conjunció i és que es pot col·locar al principi de la frase. Per exemple:

Encara que estic nerviós, sé que això passarà en un moment.

 

El poder de les paraules amb la conjunció copulativa "i"

La “I” és una conjunció que enllaça elements sintàctics unint-los i sumant-los. Des del punt de vista del poder de les paraules, aquesta conjunció iguala ambdues parts de la proposició. Aquesta és una proposta típica de la teràpia gestalt. Podríem dir que en aquest cas s'emfatitza l'aspecte realista del pensament positiu.

  1. Vull emprendre un procés de coaching i tinc pocs diners.
  2. Gaudiré del diumenge i demà aniré a treballar.
  3. El coaching em serveix per ser realista i optimista.
El poder de les paraules, conjunció i

La conjunció copulativa I uneix en igualtat de condicions.

Tenir present el poder de les paraules en qualsevol procés de coaching i psicoteràpia és fonamental. Genera estats interns vinculats amb el pensament positiu i realista. I sabem que qualsevol procés de transformació és més eficient quan l‟estat intern és òptim.

A més, a cada moment podem triar una manera o altra d'enfocar el poder de les paraules. Bé sigui que ens interessi focalitzar-nos en un aspecte o altre de la realitat. I aquest és un dels meta-objectius de qualsevol procés de coaching o psicoteràpia. Juntament amb ampliar consciència, la capacitat de triar.

Fins el proper article, rep una cordial salutació,

 

www.josepguasch.com

(1) Sota la perspectiva del poder de les paraules, el "he de" s'expressa com un vull. Ho veurem en el següent article.

Anterior article relacionat: Veure el got mig ple. Pensament positiu realista.

Podem utilitzar el poder de les paraules en qualsevol acte de comunicació. En aquest article pots veure un aspecte de la tècnica. Però és més important en la comunicació l'actitud. Un article complementari per a aquesta finalitat és el que et convido a considerar:

Coaching, conversa i escolta en la persona total.

 

el poder de les paraules per construir la nostra realitat.

 

El poder de les paraules. Reenquadrar, amb el pensament positiu realista, la realitat. Coaching amb PNL, visites a Sabadell, Terrassa i online. Josep Guasch, coach , psicoterapeuta, consulta de coaching i psicoteràpia .