Teràpies per millorar la teva qualitat de vida, satisfacció i benestar emocional.
Intel·ligència interpersonal i coaching, consulta a Sabadell
La intel·ligència interpersonal ens permet interactuar amb els altres d'una manera més òptima. És imprescindible, per desenvolupar aquest tipus d'intel·ligència, l'habilitat de saber empatitzar. És a dir, comprendre els estats d'ànim, raons i motivacions de les persones que ens envolten. Per a això l'actitud i la capacitat d' observació són imprescindibles. Però també té altres característiques.
Les característiques de la intel·ligència interpersonal
La capacitat d'observació i l'empatia ens permet veure més enllà de les paraules. És la capacitat de captar en els gestos, postura, moviments de la altra persona la seva emocionalitat. És a dir, el llenguatge no verbal.
Altres de les característiques de la intel·ligència interpersonal són l' assertivitati les habilitats conversacionals. Mitjançant la primera apareixem al món defensant els nostres criteris amb fermesa i amabilitat. Entre les habilitats conversacionals és indispensable la capacitat de saber preguntar. Preguntar no de tal manera que sembli un interrogatori, sinó amb l'actitud d'aproximar-nos a l'altra persona. A vegades, donem per descomptat que l'altra persona opina o sap com nosaltres de segons quins temes. Aquesta sol ser la font de molts malentesos.
La intel·ligència interpersonal és imprescindible per a tothom però especialment per a persones que tinguin molt tracte social. Líders organitzacionals, comercials, personal d'atenció al públic; però també per a pares i entre la parella.
Més informació en els articles que encapçalen aquesta breu ressenya.
El coaching i intel·ligència interpersonal, Josep Guasch, coach , psicoterapeuta, consulta a Sabadell
L'alquímia de les emocions, Sabadell. Portes obertes curs 2003-2004 Espai Obert. Josep Guasch, psicoterapeuta, coach
Les quatre emocions bàsiques
– Quin paper compleixen les emocions? – Com es diferencien dels sentiments? – Què és un estat emocional?
Dues de les grans modalitats terapèutiques s'encarreguen d'aquest treball:
Psicoteràpia i Coaching, dues maneres de treballar l'alquímia de les emocions.
Com es treballen en psicoteràpia? Com es gestionen en coaching?
Veurem dues maneres diferents de gestionar i treballar allò emocional. Fins i tot quan les dues modalitats de teràpia tenen diferents escoles i aproximacions, l'orientació és lleugerament diferent.
També és cert que, en ocasions, psicoteràpia i coaching s'aproximen bastant en la seva pràctica terapèutica. Ambdues teràpies focalitzen la seva activitat en què la persona millori la qualitat de vida i el benestar emocional. Una altra manera de dir-ho és que el terreny comú és el creixement personal. . Tot i això l'enfocament és diferent:
La mirada del coaching en creixement personal i assoliment d'objectius.
El coaching posa el focus en què la persona identifiqui
Autoconeixement per gestionar els estats interns.
els seus valors i objectius. I un cop identificats, elaborar un pla d'acció per aconseguir-los. També optimitzar el seu rendiment i potencial en diferents àrees de la seva vida.
Durant la posada en pràctica del pla d'acció poden aparèixer sentiments i estats emocionals que ajudin a superar el desafiament. O bé que bloquegin la consecució de la meta. Així doncs, l´alquímia de les emocions en aquest procés terapèutic estarà al servei de la consecució de l´objectiu.
La mirada de la psicoteràpiacomprendre'ns i relacionar-nos amb nosaltres mateixos.
Aquesta modalitat dajuda personal posa lèmfasi en la salut i el benestar mental i emocional. Ajuda les persones a comprendre i relacionar-se amb el seu món emocional, pensaments, i sensacions d'una manera més amable.
Està orientada a treballar assumptes com la depressió, ansietat, estrès, addiccions, fòbies. És a dir, tot allò que suposa un menyscapte a l'experiència vital de la persona. Sense perjudici dels seus objectius de vida.
Necessàriament el treball amb l´alquímia de les emocions és més profund. Fins i tot moltes vegades, és l'objectiu de treball. Contràriament, en coaching el món emocional es contempla com un mitjà més que pot aparèixer com a ajuda… o com a dificultat.
Veurem a l'alquímia de les emocions, com aquestes dues modalitats terapèutiques enfoquen el seu treball d'una manera una mica més àmplia.
Descobreix-ho a la sessió de portes obertes! Conceptes clars i senzills i dos exercicis pràctics.
Gestionar la complexitat diversa del món emocional.
L'alquímia de les emocions, On i quan?
On: Espai Obert, C / Les Valls 28; 4º-6ª. 08201 Sabadell Quan: Divendres 22 de setembre, a les 19 hores. Durada aproximada: Una hora i mitja.
Activitat de lliure assistència i gratuïta.
A càrrec de Josep Guasch, psicoterapeuta i coach.
L'alquímia de les emocions, Sabadell. Portes obertes curs 2003-2004 Espai Obert. Josep Guasch, psicoterapeuta, coach
Intel·ligència emocional i masculinitat. Què ens passa als homes amb les emocions? Taller i dinàmiques a Sabadell
Entenem el món de les emocions i els sentiments?
Jo, home.... realment decideixo el que penso, sento i faig? O em baso, conscient o inconscientment, en el que s'espera de mi. En el que m'han dit que significa ser home.
Els nostres aprenentatges, des de la infància, venen marcats pel biaix delpatriarcat. Aquests mandats que interioritzem de ben petits ens diuen què hem de pensar, sentir, fer.... I què no.
Intel·ligència emocional i masculinitat els estereotips que ens limiten
Resumint molt, el sistema patriarcal defineix l'home com a:
– El "sexe fort", ni feble ni vulnerable. Això ens condiciona a no mostrar els nostres sentiments i a aparentar ser forts. – Tenim una emotivitat "invulnerable" i escasses necessitats afectives. El que ens converteix en éssers freds, emocionalment gairebé asèptics. – Som autònoms i independents, no necessitem de ningú per protegir-nos. – Podem amb tot, som forts i sempre estem a l'alçada de les expectatives (pròpies o alienes). – Som, per naturalesa, competitius, enèrgics fins i tot amb una orientació “natural” a l'agressivitat i la violència.
Però tot això és una gran mentida. En realitat estem castrats emocionalment. Els privilegis que ens atorga el sistema patriarcal tenen un preu i un cost molt elevat.
No reconèixer, en primer lloc, ni expressar en segon. les emocions té un cost elevat. Tant per a nosaltres com per a les altres persones.
Podem els homes anar (encara que només sigui) una mica més enllà a l'expressió emocional?
La conseqüència més evident s'evidencia en les violències masclistes. Doncs, quan no estem habituats a reconèixer els nostres sentiments ni emocions, no sabem sostenir-los.
Et convidem a aquest taller de curta durada, completament gratuït.
Quan: Dilluns 09/10/23, de 19 a 21h On: Casal Pere Quart, Rambla 69 Sabadell Adreçat a: Qualsevol persona que se senti home (CIS o TRANS). Sense distinció d'orientació sexual (hetero, homo, bi, queer, inter, asexual...). I vulgui evolucionar cap a una masculinitat més completa inclusiva i oberta.
Emocions i homes. Què ens passa amb el món emocional? Intel·ligència emocional i masculinitat. Noves masculinitats i processos terapèutics a Sabadell.
La intel·ligència emocional no s'ha de basar a parlar “sobre”, és més aviat sostenir i viure les emocions.
Sovint escolto amics i companys d'activisme dir allò de "jo no sóc masclista". De vegades d'una manera explícita, altres vegades d' una manera indirecta. I jo crec que sí, sí que som masclistes. I no vull amb això fustigar-me (jo sempre he estat més hedonista que masoquista). Tampoc estic resignant-me ni vanagloriant-me del masclisme dels homes. Crec que només des de l'acceptació honesta (que no resignada) podem avançar en la deconstrucció de la masculinitat hegemònica.
El discurs políticament correcte està bé. Però és només el principi, sospito que alguns homes es queden en això, el políticament correcte. I no és suficient, de vegades és fins i tot perjudicial. Crec que cal aprofundir més, per això el títol "emocions i homes"
Els homes no tenim emocions?
Els homes no tenim emocions? És clar que les tenim.... Però selectives. I les emocions tenen a veure amb el nostre masclisme? Doncs sí i ho veurem amb exemples.
També veurem com masclisme, (algunes) emocions i homes estan molt lligats.
Abans de començar, matisar el que he exposat. No estic fent una apologia del masclisme ni molt menys. Més aviat al revés. Però vull ser realista.
Com a terapeuta sóc conscient que el que aprenem de petits no se'n va d'un dia per l'altre. I més encara si està acompanyat d'una forta pressió social. Cal un nord i tenir-ho clar. Però una cosa és tenir clar l'objectiu i un altre haver-ho aconseguit.
La nova masculinitat té una assignatura pendent. Integrar la intel·ligència emocional com una part de la vivència diària. No tant com una teoria.
Aconseguir una afinitat entre els homes i les emocions és una assignatura pendent en la masculinitat. I si no superem (vivencialment) aquesta mancança, només ens quedarem en paraules buides.
Homes i emocions, sentiments, emocions secundàries…
Hi ha un estrany maremàgnum semàntic entre els teòrics de l'emocional. Jo, que m'apropo més a la praxi, no em porto gaire bé amb el món dels conceptes. No obstant això, per sort una cosa està clara, el concepte emoció, a saber:
“Conjunt de reaccions orgàniques que experimenta un individu quan respon a certs estímuls externs que li permeten adaptar-se a una situació respecte a una persona, objecte, lloc, entre d'altres”.
Intel·ligència emocional vivencial i masculinitat, un repte pendent.
Tot i que hi ha altres models, per simplificar en aquest article utilitzaré el de les 4 emocions bàsiques
– Ràbia – Alegria – Tristesa – Por.
A l' article El patriarcat i els seus mandats Vaig assenyalar alguna cosa sobre les 4 emocions bàsiques. I també com el patriarcat articula la relació entre emocions i homes mitjançant pressuposicions imposades.
Així, ràbia i alegria són enteses com a inherents a les emocions de l'home. Tristesa i por, en ser etiquetades en aquesta confusió entre debilitat i vulnerabilitat no són considerades tan pròpies d' homes, 🙄. Per suposat hi ha hagut estereotips patriarcals vinculats a emocions i home.
Pel que fa als termes sentiments i emocions secundàries tenen altres connotacions. Pel que fa a aquest article em centraré en alguns aspectes, no en tots. Utilitzaré preferentment el terme emocions secundàries.
Les emocions secundàries i l' aprenentatge en societat.
Les emocions secundàries són compostes, una mica més elaborades i, sobretot, apreses. Les acompanya, també, un fort component social i valoratiu, una mena de creences.
Algunes emocions s'aprenen… i es poden desaprendre..
Les emocions bàsiques són inherents a la nostra condició de mamífers i precedeixen les secundàries. Aquestes últimes les anem construint fins, més o menys els 8 anys. I això és molt important per entendre el vincle homes i emocions.
Un exemple no gaire estrany: Un nen, viu la realitat del pare com un ésser (semi)absent. Conseqüentment és la mare qui més el cuida. Haurà integrat, inconscientment, el mandat "la mare ha de cuidar de mi”. Ha viscut amb tanta naturalitat les cures de la mare que assumeix, implícitament, que és un deure de la mare.. I, pitjor encara normalitzarà els descuits del seu pare.
Així, s'enfadarà més amb la seva mare que amb el seu pare en ser desatès. És una altra forma d'aquest mandat "a les mares se'ls exigeix perfecció, als pares... no tant”. Per suposat això és així sempre que no existeixi una educació (diguem-ne) correctora de la situació.
Però això va molt més enllà. Què passa quan un home assassina la seva parella (o ex-parella) i, tot seguit, se suïcida? El suïcidi no és ni explicació ni justificació de l'assassinat, però alguna cosa ha ocorregut en aquest arravatament. Vegem exemples habituals.
Homes i emocions secundàries. Desenvolupament social i mescla d' emocions.
La frustració és una de les emocions secundàries que poden provocar més desacords en parella. Neix d'una expectativa prèvia, moltes vegades alimentada pels mites de l'amor romàntic. Quan aquesta expectativa (responsabilitat de qui la construeix) no s' ajusta a la realitat, apareix la frustració.
Per exemple, imaginem que en una reunió social la dona dissenteix de la seva parella (home en aquest cas). Ell creu (expectativa/creença) que la seva dona mai ha de "dissentir d'ell" en públic. però a més, per a aquest home existeix una relació de significat perversa però molt habitual: “Si ella dissenteix de mi, vol dir que no em respecta”. No oblidem que fins no fa gaire subjaïa el principi d'autoritat en l'eufemisme "cap de família/home".
Vivim des del cap els homes?
Així doncs tenim una creença instal·lada des de la infància que vincula aquest home amb emocions concretes. Probablement mai va veure la seva mare portant la contrària al seu pare en públic. Aquesta és una empremta (experiència significativa de referència) no verbal que s'instal·la com una creença fermament arrelada. Però hi ha més: altres creences vinculades als homes i les emocions.
La doble naturalesa emocional de la frustració.
La frustració, com a emoció secundària, a més de contaminada pel cognitiu, és també mixta. La tristesaper la pèrdua de l' expectativa. I també la ràbia, sovint dirigida "cap enfora". Això si no som capaços d'entendre que tota expectativa és responsabilitat de qui se la construeix.
Tenim doncs ràbia i tristesa unides com a vasos comunicants en la frustració. Però quan ens mirem, homes i emocions, ens adonem que la tristesa no la portem gens bé. La tristesa implica pèrdua i un home avaluat pels estàndards del patriarcat és fort, dominant. La pèrdua és mal acceptada.
A més, això de plorar.... torno al discurs del "tan sols bla, bla, bla.... Els homes som capaços d'admetre verbalment que no passa res si plorem.... I he vist aquests mateixos homes, en cercles de treball emocional, receptius i protegits, explicar històries molt doloroses... I no he vist ni una llàgrima.... 😯
Tornem a la frustraciói els seus dos dipòsits emocionals com a vasos comunicants Ràbia i Tristesa. Si la tristesa no la sostenim.... per on expressem la frustració?. Per la ràbia.
Ràbia, agressivitat i violència en l' home.
La agressivitat, com a expressió de la ràbia, es transforma en violència per reivindicar una cosa que vivim com un dret. Però sabem que la violènciaés un comportament après al servei dels propis interessos. En aquest cas, equivocadament, al servei del que creiem el nostre dret.
En aquest punt l'home expressa les seves emocions des d'un lloc profundament patològic. Creu que té un dret, quan això és només una expectativa. Una creença de com haurien de ser les coses. Algunes creences profundament arrelades, distorsionen la realitat. Llavors l'home viu les seves emocions com un dret a reivindicar.
Viure creativament les emocions, tot i que ens incomodin.
També sabem que, moltes vegades, la ràbia encobreix la tristesa. És més fàcil per als homes relacionar-nos amb emocions que suposin expansió (ràbia i alegria) que amb altres que suposin contracció (tristesa). Fins i tot, de vegades, totes dues mantenen un estrany vincle:
Alguns dels que ens dediquem a això, ens agrada explicar contes. N'hi ha un que ve com anell al dit a això, el de dues amigues.... La ràbia i la tristesa
Si poguéssim escoltar el conte, fantàstic, només són dos minuts. Si no el missatge és simple: la tristesa, de vegades, encobreix una ràbia no expressada. I el mateix és cert al revés. En el cas que ens ocupa de la frustració espero que hagi quedat obvi el motiu. Especialment en aquesta estranya relació home – emocions.
Però el món dels contes és el que és. Pot servir-nos per a una comprensió profunda, però la trinxera del dia a dia és una altra. Què podem fer els homes per, en aquests contextos, portar-nos millor amb la frustració? Aquí van uns quants suggeriments.
RECONÈIXER (I honorar) LA TRISTESA
– Una pregunta que es pot formular en mode genèric o bé situacional:
Quins me hagués agradat que hagués estat i, però, no va ser?
La primera part de la pregunta em posa en contacte amb la il·lusió de l'expectativa. També amb l' implícit de la responsabilitat en la construcció de la mateixa.
– Reconsiderar les creencesimplícites. – Aprendre a demanar assertivament. – Desenvolupar l' empatia. – Aprendre a respondre en comptes de reaccionar. La respostave d' un espai en el qual respirem i re-considerem la situació. La reaccióés ràpida i automàtica. – Aprendre a sostenir la frustració. Reconèixer la pròpia responsabilitat en l' expectativa auto-creada. – Sostenir la tristesa, respirar-la i examinar què passa al meu interior quan la reconec. Bé sigui en mi o en una altra persona. Per exemple, quan un amic es divorcia.
Per suposat no entendre la tristesa com a victimisme o un mode de cridar l'atenció.
Homes i emocions: Conclusió
Adonar-nos de les emocions, consciència emocional.
Aquests elements cognitius i emocionals continuen apareixent, com a implícits, en les vides de moltes famílies. I el que vivim en la infància no es dissol per una simple declaració del "correcte políticament". És tant com dir "sé que és dolent fumar però això no m'habilita per deixar-ho si tinc l'addicció".
Per a una profunda re educació emocional de l'home cal un treball vivencial. No només teòric, documentat i benintencionat.
L' exposat és, per descomptat, només una orientació. Salvar aquesta bretxa entre homes i emocions requereix, en ocasions, un procés vivencial i terapèutic.
Per primera vegada a Sabadell una formació acreditada per la ICF
Per primera vegada a Sabadell, Formació de coaching integratiu. Formació certificada per la ICF (Federació Internacional de coaching). Aquesta formació ocupa un espai fins ara inexistent de formació de teràpies complementàries a Sabadell. És a dir, ja no ens caldrà anar a Barcelona per formar-nos com a coach. A més, en finalitzar el procés, si ho desitges, seguiràs comptant amb supervisió i assessorament d'Institut Integratiu a Sabadell.
A qui va dirigida la formació en coaching integratiu?
Evidentment, i en primer lloc, a totes aquelles persones que vulguin exercir professionalment. Bé sigui com una dedicació integra, o com a complement a alguna teràpia. Encaixa especialment bé amb la teràpia Gestalt, PNL, Hipnosi, Constel·lacions familiars i teràpia Transpersonal.
La formació de coaching integratiu millora també les habilitats dels docents. Bé sigui en l' àmbit de l' ensenyament reglat com en altres espais. Per exemple formadors de Ioga, Tai-Chí, Reiki etc.
També és d' aplicació a aquelles persones que treballen en l' àmbit organitzacional. Bé sigui que dirigeixin equips, treballin en recursos humans o, simplement, vulguin millorar les seves competències i habilitats.
També a aquelles persones que vulguin desenvolupar les seves capacitats de lideratge. Això pot incloure equips professionals, esportius, culturals, polítics o activistes.
I, en general, qualsevol persona interessada en el creixement personal pot millorar el seu procés amb la formació de coaching integratiu. Sigui que vulgui exercir o no com a coach. En aquest sentit cal destacar que es tracta d' una formació teoricopràctica de caràcter vivencial. És a dir, que el procés inclou treballar amb experiències personals.
Què fa diferent a aquesta modalitat de creixement personal d'altres tantes?
Aprofitar les sinergies nascudes de la coherència interior.
La formació de coaching integratiu inclou el millor de diferents modalitats terapèutiques en un tot coherent. Així inclou els principis bàsics del coaching i el cultiu de les competències bàsiques del coach segons la ICF.
És important diferenciar el treball del coach del mentoring, consultoria i teràpia. Així, la formació de coaching integratiu està orientada al que la persona visibilitzi i faci operatives les seves capacitats. És un procés de creixement personal que es pot aplicar a diferents àmbits.
El cultiu de les diferents intel·ligències que formen part de la nostra experiència vital. Així la intel·ligència emocional, somàtica, cognitiva i d' camp. També, la relacional per reforçar el vincle amb el client i amb altres persones del nostre entorn.
És molt important també l'atenció del personal en el professional. Així, el desenvolupament de consciència , capacitat d' escolta i presència afavoreixen el clima de confiança en el procés.
I, per suposat la formació de coaching integratiu inclou els diferents tipus de modalitats. Tant atenent el focus d' atenció (conductes, habilitats, creences, identitat…) com a les àrees d' aplicació (personal, professional, executiu…). Un cop finalitzada la formació es pot optar per diferents especialitats.
Pel que fa a les diferents modalitats terapèutiques incloses en la formació de coaching integratiu destaquen:
– Teràpia Gestalt – Programació Neurolingüística (PNL) i Coaching Generatiu – Constel·lacions Familiars i Organitzacionals. – Enfocament de Claudio Naranjo.
Examinarem a continuació l' aportació de cada escola en la formació de coaching integratiu.
Les bases de la Teràpia Gestalt.
Autoconeixement i congruència interior.
La Gestalt es defineix sovint tant com una teràpiacom un sistema d' autoconeixement i superació personal. Assenta unes bases molt sòlides en qualsevol procés de creixement personal.
Atén per igual els aspectes corporal, emocional i cognitiu de l' experiència vital. Això últim ho comprenem en l' àmbit de la intel·ligència intrapersonal. És a dir, la capacitat d' autoconeixement i autoconsciència de la persona. A aquest enfocament afegeix, a més, l' enfocament relacional cultivant, amb aquest, les habilitats interpersonals o socials.
La Programació Neurolingüística (PNL) i Coaching Generatiu.
En la formació de coaching integratiu incloem les més actuals evolucions de la PNL i el trànsit generatiu. Robert Dilts i Stephen Gilligan han cristal·litzat aquestes aportacions en el coaching generatiu.
Ment de camp i percepció subtil en coaching generatiu.
L' enfocament d' aquesta modalitat està molt orientat a la identitat. És a dir a la definició que cada persona té de si mateixa. Aquesta autoimatge conté alguns elements conscients i altres molts inconscients.
Es tracta d'un treball molt profund en el qual connectes amb les identificacions de l'ego. De la mateixa manera descobriràs el que està més enllà d'aquestes identificacions i pertany al nucli essencial de tu mateix. Inclou la consciència en les tres distincions bàsiques:
1.- Ment somàtica. És la saviesa del propi cos. 2.- Consciència cognitiva. El lingüístic i mental. 3.- Ment de camp. Un tipus de consciència intuïtiva i subtil Aquestes tres orientacions de la ment poden ser de diferent qualitat. Així
1.- Primitiu. Manca d'autoconsciència i fusió inconscient amb el camp. 2.- Ego. Individualisme i separació de la totalitat. 3.- Generativa. La diferenciació conscient submergida en la totalitat.
La formació de coaching integratiu fa un especial èmfasi en la col·laboració de les tres ments. En el context del treball generatiu.
Les constel·lacions familiars i organitzacionals.
Les Constel·lacions Familiars i Organitzacionals desvetllaven l' ordre en el profundtant del nostre sistema familiar com organitzacional. La mirada sistèmica atén la importància de la relacióque mantenen els elements que formen un sistema. Quan l'extrapolem a la família d'origen, adquirim consciència d'on venim. Això inclou els possibles conflictes i dificultats de les quals no tenim consciència o no entenem el seu origen.
Família d' origen i patrons de conducta i actitud.
El treball amb la família d'origen és una pedra angular en la formació de coaching integratiu. Comprendre d'on venim per adquirir consciència d'on anem i per què.
Estudiem les lleis sistèmiques així com els ordres de l'amor de Bert Hellinger. D'aquesta manera podem començar el nostre treball d'individuació dins del nostre sistema familiar. És important en aquest procés el reconeixement als nostres avantpassats.
La visió sistèmica es pot extrapolar, també, al treball amb la parella.
Formació de coaching integratiu i l' enfocament de Claudio Naranjo.
Claudio Naranjo va aportar a la teràpia Gestalt una visió psicoespiritual. És a dir, la recerca de sentit, propòsit i direcció de vida. Aquesta visió la va articular mitjançant el treball amb la meditació.
En el seu llibre "Entre meditació i psicoteràpia”, tendeix un pont entre les dues disciplines. I ho fa d'una manera pragmàtica i no dogmàtica.
Sinergia entre psicoteràpia i meditació.
En la formació de coaching integratiu, aquesta aportació la utilitzem per cultivar estats de consciència profunds i lúcids. D'una manera semblant, el coaching generatiu ho expressa com l' estat COACH.
Els diferents tipus de meditació que proposa Claudio Naranjo aporten profunditat a estats de connexió amb la Sabiduria Interna.
Formació de coaching integratiu, quan i on.
La formació s' impartirà a 7 trobades de cap de setmana. Finalitzarem el procés en un Stage residèncial al mes de juny.
Les trobades en cap de setmana les farem a Sabadell a Espai Obert. Adreça C/ les Valls 28; 4º-6ª. Les dates són les següents:
– 12 i 13 novembre
– 10 i 11 desembre
– 14 – 15 gener/2023
– 18 – 19 febrer
– 18- 19 març
– 22 – 23 abril
– 20 – 21 maig
Horaris: dissabtes de 10 a 14h i 16 a 20; diumenges de 10 a 14h.
Tanquem la formació de coaching integratiu amb un Stage residencial:
Dates: 2-3-4 de juny.
La inversió de la formació de coaching integratiu és de 1.300.-€ repartits entre inscripció i mensualitats.
Si desitges pre inscriure't o informació addicional pots fer-ho mitjançant:
Acostar-nos a la nostra essència en qualsevol moment de la vida.
Es tracta d'una sèrie de trobades de creixement personal amb teràpia Gestalt destinats a conèixer aquesta modalitat terapèutica. Després d'aquests pots optar per la formació per a terapeuta amb orientació gestàltica. També pots triar la formació de coaching. Ambdues degudament certificades per la AETG i l' ICF.
Així mateix, l'aspecte bàsicament pràctic i vivencial. Així que tant si decideixes seguir endavant amb la formació com si no, T'enduràs eines pràctiques i útils per al teu dia a dia.
Creixement personal amb teràpia Gestalt. L'enfocament de Claudio Naranjo.
Fritz Perls va posar un especial èmfasi en l'autenticitat de l'experiència humana. Claudio Naranjo el va reflectir en paraules: "L' actitud bàsica de valorar el present i la presència, l' atenció i la responsabilitat".
En afegir aquests elements a la nostra experiència podem optar per una transformació basada en la elecció. No en els automatismes.
Hi ha una especial diferència entre reaccionar i respondre. La primera obeeix a un automatisme. En la resposta hi ha una consciència . Això és el que fa especial tot procés de creixement personal amb teràpia Gestalt.
Alliberar el nostre nucli essencial
A més d' aquest especial èmfasi en la consciència, Naranjo va evolucionar el moviment gestàltic en afegir nous elements. Per a ell, l'esperit de recerca és una cosa intrínsec a la naturalesa humana. És un concepte també familiar en la psicoteràpia humanista.
A més, afegeix a aquest esperit de recerca la visió psicoespiritual. Una visió aterrada que dota de sentit i significat a les nostres vides.
Respon a preguntes com per a què vivim, quin és el sentit i/o el meu propòsit de vidaetc ...
En les nostres trobades de creixement personal amb teràpia Gestalt incloem la visió de Claudio Naranjo. Les dinàmiques són purament vivencials i hi incloem els tres aspectes de la nostra experiència, cos, emocions i ment.
Trobades de pre-formació de terapeutes. Aspectes pràctics.
Els tallers de creixement personal amb teràpia Gestalt estan pensats per a persones orientades a formar-se com a terapeutes. Bé sigui a l'àrea del coaching com de la psicoteràpia. De totes maneres, també estan oberts a qualsevol persona que desitge aprofundir en el seu autoconeixement.
Aquesta formació consta de dos tipus de trobada interrelacionades. Els tallers i el stage residencial.
Les dates i llocs són els següents:
Tallers de creixement personal amb teràpia Gestalt
1.- S' impartiran en dos dissabtes, catorze de maig i onze de juny de 2022.
Horari: De 10 a 14h i de 16 a 20h, amb dues hores per al menjar. Durant aquests podem consensuar escurçar el període de menjar per sortir abans.
2.- El següent taller de pre formació gestalt l'impartirem en dates 17 i 18 de setembre.
Horari: dissabte 17 de 10 a 14 i d' 16 a 20h i diumenge 18 de 10 a 14h
Ambdues pre formacions són independents. Pots venir a una o altra independentment que hagis assistit a l'anterior o puguis o no anar a la següent.
Impartirem a Espai Obert de Sabadell. Adreça C/ les Valls 28, 4º-6ª. 08201 Sabadell.
Nova convocatòria de portes obertes a Sabadell
Portes obertes, activitat gratuïta i sense compromís.
Tal com venim fent periòdicament, nova convocatòria de portes obertes.
Vols saber què és i com funciona el creixement personal amb teràpia Gestalt?
T'informem sense cap compromís en aquesta sessió de portes obertes. Només has d'apuntar-te i reservar plaça.
També, amb el mateix horari i lloc, una altra sessió de portes obertes en data 16 de setembre.
Stage Residencial
Aquesta és una oportunitat de convivència en un ambient protegit i en plena natura. Es fa un especial èmfasi en l' aspecte relacional amb dinàmiques de grup.
Alliberar-nos en plena naturalesa.
Durant aquesta convivència culminem el procés de creixement personal amb teràpia Gestalt. A partir d'aquí pots optar per seguir amb la formació en coaching o bé la de terapeuta. I, per descomptat, pots posar un parèntesi i donar per finalitzat el teu procés.
En qualsevol cas, la participació convalida 20 hores de les 80 necessàries de teràpia individual per certificar-se com a terapeuta.
Ens trobarem els dies 1, 2 i 3 de juliol. El lloc està encara per determinar.
el dia 1 (divendres) començarem a les 18h i acabem el dia 3 (diumenge) a les 14h
La Inversió per tot el procés, creixement personal i psicoteràpia Gestalt és de 360.- €.
També pots optar per una part o una altra:
– Només trobades 120.- € – Només Stage Residencial 240.- € (inclou despeses d' allotjament i menjar)
Fritz Perls, el creador de la psicoteràpia Gestalt va insistir que aquesta és més que una teràpia. Es, efectivament, un model de vida. Perls era un excel·lent terapeuta, però no era precisament bo donant una forma concreta al que feia. Crec que li passava com a Milton Erickson sabia el que feia però no sabia ben bé com ho feia. O potser li feia mandra posar-ho per escrit, una de dues. El cas és que, en els seus principis, Claudio Naranjo va ser un dels que va començar a oferir testimoni d'aquesta incipient modalitat terapèutica. I així va ser com Claudio Naranjo va enunciar els anomenats preceptes bàsics de la Gestalt teràpia. Al respecte d'aquests va dir:
“Si prenem aquests principis pel que són: declaracions d'una veritat i no declaracions d'un deure, podem entendre que la filosofia gestàltica és una filosofia de l'obvi. Com diria Fritz; en efecte, el present, l'experiència i la responsabilitat són realitats òbvies."
Vegem en un recorregut ràpid aquests preceptes bàsics de la Gestalt.
Preceptes bàsics de la Gestalt Relacionats amb l' aquí i ara
Claudio Naranjo va afegir la visió espiritual i va assentar els principis bàsics de la Gestalt teràpia.
1/- “Viu ara. Preocúpat del present abans que del passat o del futur."
Jo afegiria: “ocúpat” del present abans que preocupar-te del futur, lamentar el passat i anticipar el futur”.
2/- "Viu aquí. Ocúpat del que és presentabans que del que està absent."
Claudio Naranjo va ser qui va definir els preceptes bàsics de la teràpia Gestalt.
L'anterior precepte bàsic de la Gestalt es refereix al temps "ARA". De forma diferent aquest es refereix més al lloc "AQUÍ"
Aquí i ara és el criteri bàsic. De fet és fàcil conceptualitzar però difícil posar en pràctica. D'altra banda, si aprofundim en el concepte filosòfic del moment present és bàsicament inaprensible. Quan m'adono d'aquest moment, ja ha passat. D'aquesta manera, la tradició oriental ha encunyat el concepte de l'"etern present". Vivim en una successió de presents dels que, quan m'adono, ja transcendeix al fugaç i efímer.
És també famosa la frase d'Heràclit: “No podem banyar-nos dues vegades al mateix riu”. Segons Gaston Bachelard, “no podem fer-ho perquè en la nostra íntima profunditat compartim el destí de l'aigua que flueix”. És a dir som canvi en procés continu. Borges ho va expressar genialment: “El temps és un riu; però jo sóc aquest riu”.
Preceptes bàsics de Gestalt relacionats amb l' activitat mental
3/- "Deixa d'imaginar coses. Experimenta el real.”
4/- "Deixa de pensar en coses innecessàries. En lloc d' això gaudeixi mira.” "Abandona els pensaments innecessaris; més aviat senti observa.”
Experiència sensorial
Aquests dos preceptes bàsics de la Gestalt ens posen en contacte amb el real i sensorial. Al llibre "El darse cuenta", John Stevens ens introdueix a les tres zones de la nostra experiència vital:
– El món exterior. – El món interior en el seu aspecte sensorial. Sensacions físiques. – La fantasia.
Aquesta zona de la fantasia abasta tota la nostra experiència mental, més enllà del que passa aquí i ara. És útil en ocasions per planificar, analitzar, establir plans d' acció. No obstant això, i sovint, utilitzem aquesta capacitat per donar voltes a coses innecessàries. Preocupar-nos pel passat. Avançar el futur (fantasies catastròfiques). Fantasiejar amb possibilitats remotes.
Preceptes bàsics de Gestalt en relació a l' autenticitat de l' experiència
5/- “Expressaen comptes de manipular, explicar, justificar o jutjar." "Prefereix expressar abans que manipular, explicar, justificar o jutjar."
6/- “Lliura't a la desraó i al dolor de la mateixa manera en què t'entregues al plaer. No limitis la teva consciència.” “Entrega't al desagrat tal com al plaer; no restringeixis el teu adonar-te.”
Jung va dir una cosa semblant en certa ocasió. “Prefereixo ser un home complet a un home bo". El coneixement d'un mateix pressuposa la consciència de tota la nostra experiència vital. No només unes parts sí i altres no.
Em sorprèn escoltar algunes persones parlar d' “emocions positives i negatives”. Fins i tot algun psicòleg amb formació clínica. No hi ha emocions bones o dolentes, només poden incomodar-nos o agradar-nos. L'emoció, com l'experiència, compleix una funció. Una emoció ens informa i ens serveix per adaptar-nos. Les experiències ens ensenyen. I a partir d'aquí la nostra intenció de triar, honestament el que volem i expressem.
Un precepte bàsic de Gestalt és el d'expandir la consciència de qui som. I això no podem aconseguir-ho si no ens lliurem a l'experiència. I tampoc si no ens permetem expressar-la tal i quina és.
Assumir plena responsabilitat sobre un mateix
Acceptar-se no és resignar-se, és més aviat abandonar les cuirassas.
7/- “No acceptis altres “has de” ni “hauries” més que els que tu t'imposes. No adoris cap ídol.” “No acceptis cap altre “hauria de” o “tindria" més que el teu propi”.
8/- "Assumeix plena responsabilitatper les teves accions, sentiments i pensaments."
9/- “Acceptaser com ets."
Aquests preceptes bàsics de teràpia Gestalt ens posen directament en contacte amb el concepte de responsabilitat. La responsabilitat no és equivalent a la culpa. La responsabilitat és un simple fet, aliè a la moralització i categorització. És el més semblant al que deia la saviesa clàssica com a llei de causa i efecte. La culpa sempre comporta aquesta càrrega moralitzant, no així la responsabilitat.
Si jo assumeixo el compromís amb mi mateix, no acceptaré els "hauria" o "hauria de...." Impostos per altres persones. A això a Gestalt el coneixem com a introjectes.
I fins aquí aquests preceptes bàsics de la gestalt teràpia. Fins el proper article rep una cordial salutació.
Portes obertes teràpia Gestalt a Sabadell, Josep Guasch, coach , psicoterapeuta, consulta de psicoteràpia i coaching a Sabadell, Terrassa i online.
Atreveix-te a creuar el llindar. Ets benvingut/da
En aquesta sessió de portes obertes de teràpia Gestalt podràs conèixer aquesta modalitat terapèutica. No es tracta només d'una psicoteràpia. És també una fabulosa eina d'autoconeixement i creixement personal.
Treballem les tres àrees de l'experiència humana a saber:
A més incorporem la visió psicoespiritual de Claudio Naranjo.
Portes obertes teràpia Gestalt a Sabadell
Durant una hora i mitja farem una petita presentació. També podràs fer les preguntes que desitges. Igualment podràs aclarir tots els teus dubtes.
Però no només això. També et convidarem, si ho desitges, a participar en dinàmiques vivencials. En aquesta experiència implicarem, també, les tres àrees de la nostra experiència. A saber: el corporal, la emocionalitat i la vivència cognitiva
Mitjançant tècniques concretes podràs explorar en aspectes propis. Les tècniques inclouen meditacions, dinàmiques grupals, jocs i moviment corporal. A més en un context grupal segur i confidencial.
Tot el que vagis aprenent en aquestes dinàmiques ho podràs incorporar a la teva vida diària. D'aquesta manera pots prendre consciència dels teus automatismes. I, conseqüentment, triar actuar d'una manera diferent. Amb total llibertat i consciència.
En la sessió de portes obertes de psicoteràpia gestalt farem un especial èmfasi en els tres aspectes bàsics:
– RESPONSABILITAT. – PRESÈNCIA. – CONSCIÈNCIA.
Aquesta actitud, Claudio Naranjo la resumeix en una frase: "L' actitud bàsica de valorar el present i la presència, l' atenció i la responsabilitat".
Quan i on tindrà lloc el taller. Aspectes pràctics.
Lloc: Espai Obert, C / Les Valls 28, 4º pis, porta 6. Sabadell Data: divendres 29/04. Horari: de 19 a 20.30h.
Activitat gratuïta i sense compromís.
Per inscriure't pots enviar un mail a info@institut-integratiu.com. També pots trucar al telèfon 93.305.74.94 d' Institut Integratiu a Barcelona.
Organitza Institut Integratiu amb la col·laboració d'Espai Obert de Sabadell.
La responsabilitat és inherent a la nostra capacitat de triar.
També podràs informar-te sobre les activitats de la pre-formació i formació. A més, i estàs interessat, t'informarem sobre el proper taller: Evolució i despertar en temps de crisi. Es tracta d'una experiència eminentment pràctica per gestionar el moment difícil pel qual estem travessant. Utilitzarem eines pràctiques, útils i de fàcil implementació.
A més, si ho desitges, t'informarem sobre una activitat completament nova a Sabadell. La formació certificada en coaching integratiu. Després d'aquesta formació podràs exercir, d'una manera legal i solvent l'activitat de coach. Aquesta Formació està acreditada per la Federació Internacional de Coaching (ICF).
Portem la formació de gestalt i coaching professional a Sabadell
Sessió de portes obertes teràpia Gestalt a Sabadell, Josep Guasch, psicoterapeuta, coach , consulta de psicoteràpia i coaching a Sabadell, Terrassa i online.
La relació amb el pare. Honrar la seva figura, acceptar el que volem, i no acceptar el que rebutgem. Homes i món emocional. Josep Guasch, coaching i psicoteràpia.
El pare és el mirall en què es mira el fill. Fins i tot si aquest últim el rebutja.
Vam veure a l'anterior article (El meu pare i jo) com la nostra masculinitat es nodreix del nostre progenitor. A més, en el nostre grup de Nous Homes de Sabadell hem constatat alguna cosa més. És un mal endèmic que la relació del fill amb el pare se sostingui en espais de silencis. Silencis prolongats. Però no silencis per respectar l'espai de l'altre. Si no silencis incòmodes en què sembla que alguna cosa voleteja en l'ambient. Gran part d'aquesta incomoditat té a veure amb una dificultat imposada. La castració emocional de l'home imposada pel patriarcat.
La relació amb el nostre progenitor és difícil però no per això hem de mirar cap a una altra part. I això és així per dos motius:
– Un, ja esmentat, que condiciona la nostra manera de ser home.
– El segon, si no prenem consciència, també ens marcarà com a pares d'una manera automàtica i inconscient. Per posar (o almenys intentar fer-ho) una mica de llum vegem què diuen diferents escoles terapèutiques.
Com marca la relació amb el pare segons la psicoanàlisi.
L'autoestima, en molts homes, està vinculada a l' èxit professional.
Per al psicoanàlisi la relació amb el pare és fonamental per al nostre desenvolupament professional, ; i cultural. En la figura paterna es fonamenta la identitatdel fill o filla. També és la figura encarregada de posar límits i d' separar al fill de la mare. Per suposat això últim va (o hauria d'anar) orientat a la creació de la personalitat del nen o nena.
És habitual que el fill es rebel·li contra el pare, especialment a l'adolescència. Un pare, sense conflictes previs (crec que una utopia en la societat actual) hauria de sostenir i comprendre aquesta rebel·lió.
No oblidem, no obstant això, que la psicoanàlisi va néixer en una època de predomini de la família clàssica. Amb rols molt marcats home/dona. Avui en dia, no obstant això, hi ha moltes famílies monomarentals en què la mare exerceix el paper professional també.
Per a la psicoanàlisi, la relació amb el pare condiciona el desenvolupament social, cultural i professional.
La trista realitat és que en la relació amb el pare tots dos acaben rivalitzant mútuament. És important comprendre la importància que per al fill té la relació amb el seu pare. Tot i que rivalitzi amb ell acabarà sent el seu model. Hem d'entendre, com a pares, que aquesta rebel·lió del fill forma part del seu procés identitari. És aquí on els homes podem incórrer en dos defectes típics:
– Una excessiva permissivitat, de vegades revestida del succedani "pare/amic". En no atrevir-se a posar límits al seu fill delega (conscient o inconscientment) en la mare aquest paper. Moltes vegades es tracta d' homes infantilitzats incapaços d'assumir un rol adult. És important ressaltar que no és el mateix home infantilitzat que home en contacte amb el seu nen interior. El contacte creatiu amb el nen interior requereix un adult estable, empàtic i, precisament, adult.
– També és possible la figura inversa. El pare tirà. De nou crec important fer una distinció. No confondre autoritat per establir límits amb tirania arbitrària.
En la relació sana amb el pare ha d' existir, per part d' aquest, un respecte per la singularitat del fill. De la mateixa manera que l'acompanya, atorgar-li un espai perquè desplegui la seva personalitat independent.
Un pare així tampoc ha d'ocupar un rol d'infal·lible ni omnipotent. L' error és possible per part del pare i del fill ja que forma part de tot procés d' aprenentatge.
Bert Hellinger i la visió sistèmica de les constel·lacions familiars.
El pare ocupa el paper de cap de família a la tradició patriarcal.
Hellinger diferencia el contacte amb la vida de la força de la vida. En el llenguatge de les constel·lacions familiars prendre la mare és prendre la vida. En mode complementari prendre el pare és prendre la força de la vida. Així doncs la relació amb el pare marcarà l'empenta per a l'avanç, decisió, projectes, evolució etc.... La relació amb la mare i la vida ens vincula amb la capacitat de cuidar i nodrir. Però compte, també cuidar-nos i nodrir-nos, és a dir a nosaltres mateixos.
L'habitual descuit masculí en la nostra capacitat de cuidar-nos implica un desequilibri de la nostra relació amb la vida. Paradoxalment podem parlar també d'homes amb empenta en el professional, polític i/o social. Els estereotips d'home patriarcal aprofundeixen en aquesta descompensació. I, tot i que probablement estem avançant en això, és un reflex que es transmet en la relació amb el pare.
No és estrany veure encara homes “complidors i treballadors” que “deleguen” les tasques de cura a la dona. Fins i tot una de les coses que valora més cert segment de la població és que l'home sigui “treballador”. Atenció, no estic advocant per descuidar aquesta virtut, estic parlant més aviat de compensar i equilibrar. No oblidem que cuidar també és treballar.
Els rols estereotipats (dona cuidadora i home treballador/proveïdor) també es transmeten subtilment en la relació amb el pare. Pot més l'exemple que els discursos.
La relació amb el pare, què prendre i què no prendre
Discernir què abracem i què no del model de masculinitat transmès pel pare.
Crec que determinació, posar límits, voluntat, el poder, acció, entre altres, són qualitats humanes. D'una manera estereotipada, probablement, transmeses en la relació amb el pare. I són qualitats que els homes podem honrar i reconèixer-hi, però no cultivar de manera unilateral.
En els anys 70 i 80 va sorgir un tipus d'home conegut pejorativament com els "nois New Age”. I no em refereixo als que també es van conèixer com a “nens indi”. Eren més aviat homes conscients de la supremacia del model masclista. Però en el seu intent per desvincular-se de l'estereotip es van polaritzar en una masculinitat desvitalitzada.
Homes que en la relació amb el seu pare van advertir duresa, incomprensió, fins i tot violència que van rebutjar radicalment. D'aquesta manera van rebutjar la totalitat que representava el seu pare així com allò “aprofitable” d'aquesta masculinitat.
Homes que van confondre vulnerabilitat amb debilitat, flexibilitat i sensibilitat amb labilitat emocional. Homes que, en definitiva, desconeixien que es pot ser fortisensible.
La rudesa o duresa emocional, una característica heretada del model de masculinitat hegemònica.
Honrar i “prendre” el nostre pare (i per descomptat a la mare) no vol dir estar d'acord amb ell. Però ell va ser una part en la transmissió de la nostra vida. I ens serveix de model (com a exemple o contraexemple) en la de/construcció de la nostra masculinitat.
A teràpia Gestalt distingim la diferència figura/fons. La figura és el que emergeix a la consciència, la forma. El fons és el que encara roman imperceptible encara que sempre és present.
En la relació amb el meu pare adverteixo coses que no m'agraden i d'altres que m'agraden. Aquestes coses conformen les figures que emergeixen del fons. Però també m'adono de molt més. La transmissió de vida i amor als quals, amb més o menys encert, pretenc donar forma. I aquest és el fons que roman sempre, invisible o no. A aquest fons jo l'anomeno Vida i Amor.
Fins el proper article, rep una cordial salutació.
La relació amb el pare. Honrar la seva figura, acceptar el que volem, i no acceptar el que rebutgem. Homes i món emocional. Josep Guasch, coaching i psicoteràpia a Sabadell.
El meu pare i jo, la construcció de la masculinitat. Relació amb el pare i noves masculinitats, Nous Homes de Sabadell
La relació amb el pare, imatge de la masculinitat
Buscant a internet el títol/tema "el meu pare i jo" he ensopegat amb dos llibres. Un de J.R. Ackerley i un altre de Juan Manuel Gil. No he llegit encara cap dels dos, però sí les sinopsis.
Amb relats diferents, el tema de sempre. Sospito que tan antic com la creació. Aquesta eterna història de trobades i (gairebé sempre) desencontres típica de la masculinitat entre "el meu pare i jo".
El motiu d'aquest interès no és altre que l'experiència que a Nous Homes de Sabadell estem transitant sobre el vincle amb el nostre pare. Els homes actuals hem heretat aquesta forma de ser home, precisament dels nostres pares. Podem acceptar, rebutjar, discutir, anatemitzar i totes les dissidències i acords possibles.... Però vet aquí… i aquí estem nosaltres. Amb les nostres herències i dissidències. I l'herència del patriarcat sobre “com ser home”, constructe heretat dels nostres pares. I, per descomptat, alimentat per una societat patriarcal.
Creiem que és essencial en la construcció de noves masculinitats aquest trànsit vivencial. Saber d'on venim. Perquè en això hi ha gran part de les nostres ombres internes sobre el que (creiem) és ser home.
El meu pare i jo al llibre “De la maduresa masculina”.
Al llibre “De la madurez masculina” es dedica un títol complet a aquest GRAN TEMA. La relació entre “el meu pare i jo” apareix descrita en forma tràgic – còmica en un diàleg fill-pare:
Un home jove i independitzat decideix rescabalar la bretxa amb el seu pare i li truca per telèfon. Transcric la conversa tal com està al llibre de Steve Biddulph:
– Hola, pare, sóc jo. – Ah! Vaja! Hola, fill. Vaig a buscar la teva mare… – No, no ho facis. Es amb tu amb qui volia parlar…
Hi ha un moment de silenci… i després….
– Per què? Necessites diners? – No, no és per diners.
I el jove comença a parlar (ja ho tenia tot pensat, però tot i així les paraules li surten de manera insegura…)
– He estat recordant moltes coses sobre tu, pare, i les que vas fer per mi. … Ara em va bé i tot gràcies al que vas fer… He estat pensant en això i m'he adonat que mai no t'havia donat les gràcies.
Silenci a l'altre extrem del telèfon. El fill continua…
– Volia dir-te… Gràcies. I que t'estimo. – Has estat bevent?
De què parlem els homes…?
En aquest diàleg n'hi ha molts, muchísimos estereotipos de la masculinidad patriarcal. I encara que ens definim com a homes pro-feministes, entenem que tenim un sender propi a recórrer.
La desconstrucció de la masculinitat hegemònica no només significa la renúncia als privilegis que ens atorga el patriarcat. No sols l'activisme decidit per la igualtat amb les nostres companyes, les dones. Inclou tot això i una mica més.
Les noves masculinitats i el món emocional
Aquesta cosa més traspua en la relació entre “el meu pare i jo”. La meta/educació que, per defecte, ens van transmetre els nostres pares amb el seu exemple. El gran tabú de la masculinitat hegemònica:
El reconeixement del nostre món emocional, de la nostra capacitat de sentir. Reconèixer que som capaços d'emocionar-nos, estimar, lliurar-nos. Que tenim una sensibilitat que pot florir amb un poema, una relació, una flor, unes paraules… I per arrissar el ris…. .FER-HO EN COMPANYIA D' HOMES!. 🙄 😯 .
Aquesta és, crec, l'experiència iniciàtica de la masculinitat. Sí, als homes ens resulta difícil reconèixer-nos vulnerables. Però com intuïm que una dona ens pot entendre millor... no ens resulta tan difícil fer-ho amb elles. Bé sigui parella, germana, amiga, la mare...
Però reconèixer això davant d'un home o grup d'homes.... Per a l'ombra de la masculinitat patriarcal que habita en el nostre inconscient profund és terrorífic. És com oferir la jugular al comte Dràcula!. 😕
I és d'això que, quan penso en la relació entre el meu pare i jo, crec em volia protegir.
Ets home? Estàs interessat a participar en una de les nostres activitats gratuïtes? Segueix el següent enllaç:
El meu pare i jo…. Però de què volia protegir-me el meu pare encara que no ho sabés?
Moltes vegades quan penso a la bretxa entre el meu pare i jo em pregunto: Què hi havia al seu cor que mai no va ser expressat i normalitzat? Ara entenc que ell, sense saber-ho, em va transmetre allò que generacions i generacions d'homes han mantingut durant segles.
“Els homes som fortaleses insensibles a qualsevol dolor”.
Paternitat, función protectora… i sobreprotectora?
És obligació viscuda com a deure. Imposada per l´amenaça. Sí, perquè formar part del “selectiu” club dels homes significa ser dur, fort, insensible.
Si un home (diguem-ne hegemònic) descobreix la meva vulnerabilitat, per a ell, “deixaré de ser home”. Això és del que els nostres pares ens van voler protegir. Entendre això, laintenció positivadarrere d'això, és el que ens pot ajudar a reconciliar-nos amb ells, amb els nostres pares. És el que m'ajuda a suavitzar la bretxa entre ell i jo.
Adonar-nos que la intenció és/era bona és el primer pas. Però no ens eximeix de la responsabilitat de trobar noves maneres de relacionar-nos… entre homes!! Per descomptat no excloc en això dones i persones en general. Però un dels grans problemes és com ens relacionem entre companys de gènere.
El cavaller de l'armadura rovellada.
Recordo un dels primers treballs que vam fer a “Nous Homes de Sabadell”. La lectura i conclusions sobre el llibre “El cavaller de l'armadura rovellada”.
En forma metafòrica aquest llibre expressa la manera com apareixem els homes. Amb una armadura! .I encara més entre homes! Doncs tenim l'armadura tan interioritzada que si ens en desprenem és com si no sabéssim qui som. Però sí que sabem de qui defensar-nos. D'altres homes!
Les normes del patriarcat ens han fet individualistes, competitius, ferotges. El patriarcat és, per definició, la dominació pel poder. I si nosaltres som els privilegiats del patriarcat, “hem de complir amb allò que ens exigeix”. Aquesta és la interiorització profunda que està arrelada a l'ànima de l'home occidental. Generalment home de raça blanca, heterosexual, classe mitjana o mitjana alta i conservador.
Aquesta va ser la relació entre el meu pare i jo, la relació de dos cavallers amb armadura. I tot i que va ser així, el seu distanciament emocional ho era com una cosa necessària entre homes. Doncs una relació més propera, sota el prisma patriarcal, implicaria, com a l'anterior diàleg, “estar begut”.
Construint noves masculinitats amb l'exemple del meu pare i jo
A la nostra assemblea emocional de “Nous Homes de Sabadell” un company va exposar la pregunta: Com puc educar emocionalment de manera saludable el meu fill si vaig tenir aquesta falta amb el meu pare?Com aproximar-nos emocionalment als nostres fills des de la manca d'aquesta aproximació a la nostra infància?
El “personatge” que amaga la veritable masculinitat.
I això que alguns homes podríem veure'ns temptats a oposar com a excusa/justificació, revertir-ho en responsabilitat. L'important, crec, és que posem atenció a com podem construir això que trobem a faltar. I si alguna cosa trobem a faltar és que pressentim, en el pitjor dels casos, quina és l'absència.
Identificar això, diguem-ne més proximitat, empatia, proximitat, complicitat, sensibilitat… no és difícil en el pla teòric però es complica a la pràctica. I és en aquest espai de perplexitat (per anomenar-lo d'alguna manera) on va sorgir la idea. No és nova, però sí en aquest context. La d'escriure cadascun un text que bé poguéssim anomenar “el meu pare i jo”.
Una carta als nostres pares en què agraïm el que va fer per nosaltres. I des d'un altre lloc el que, en el seu moment, vam trobar a faltar. No és tant una carta per enviar al destinatari com una carta d'ajuda al remitent. Una manera de distingir i clarificar conductes, actituds, en definitiva models. I una vegada distingida des del fons difús la falta, donar-li forma als nostres espais de vida i relació.
D'aquesta manera, la falta es pot transformar en un objectiu. I amb aquest l'anhel cap a una masculinitat més inclusiva, empàtica i integradora.
Quan projectem allò que ens sobra, però…
No és una cosa nova el que va sorgir en aquest treball. Aquest adonar-nos (que ja intuíem) de com ens assemblem als nostres pares. Crec que tots els homes ens hauríem de fer aquesta pregunta: Què reconec del meu pare en mi? Sigui que m'agradi o no. I és aquí quan vénen a la meva memòria les paraules de Christopher Harding:
“Es parla molt sobre pares físicament i/o emocionalment absents, però els fills també comencen a preguntar-se: “Estava realment absent, o tant jo com ell conspiràvem inconscientment per ignorar-nos mútuament?”.
Projectem allò que no reconeixem en nosaltres mateixos.
Aleshores el descobriment de la història entre el meu pare i jo pren tints estranys. Des de la meva responsabilitat, renunciar a aquesta fidelitat inconscient, a un model de “ser home”. I renunciar a aquest model no és renunciar al meu pare com tampoc no ho és renunciar a mi mateix. És intentar anar una mica més enllà. I poder dir, parafrasejant Newton: “Si he pogut veure més enllà és perquè em vaig enfilar a les espatlles de gegants”.
I insisteixo, aquest reconeixement no porta implícit l'acceptació del model, sí la de l'home. Crec que és bo anteposar acceptacióencara que sigui des de la dissidència. L'objectiu no és, en si, atenuar responsabilitats heretades del model patriarcal. L'objectiu és, en realitat, un metaobjectiu. Té més a veure amb el com que amb el què.
Quan em relaciono de manera amorosa, encara que sigui en desacord, puc expressar una cosa semblant a això:
“Pare, no estic d'acord amb tu. Potser he estat el teu gran dissident. Però gràcies a tu i a la mare tinc aquesta oportunitat. La de millorar com a home, en la mesura que pugui. I, pot ser , intentar millorar una mica aquesta societat patriarcal”.
Pre formació de teràpia Gestalt a Sabadell. Formació de coaching integratiu a Sabadell. Quadre d' activitats, tallers, cursos i horaris.
La importància de l'experiència per formar-se com a terapeuta Gestalt.
No ho entenguis, viu-ho! Amb aquesta frase el petit príncep convida la seva amiga, la rosa, a experimentar més que a entendre. El camí per viure és l'experiència. Aquesta és la proposta de la pre formació de teràpia Gestalt a Sabadell. El camí de l' experiència. I en general, la gestalt teràpia es caracteritza per una actitud ateòrica, és a dir, viure abans que entendre. No menyspreem la teoria, però sostenim, com en la cita llatina:
Primer viure, després filosofar.
A través de Vallès Institut Integratiu arriba la pre formació de teràpia gestalt a Sabadell. I, a partir d' octubre de 2022: Formació de Coaching Integratiu. Ja no necessitem desplaçar-nos a Barcelona per a una formació acreditada per la AETG(Associació Espanyola Teràpia Gestalt). Igualment la formació de coaching integratiu està acreditada per la I.C.F (Federació Internacional de coaching)
En aquesta pàgina s' inclouen les dades d' activitats (xerrades, tallers, portes obertes, …) vinculades amb ambdues formacions. Així com, per descomptat, una introducció a les mateixes.
Pre formació Gestalt. La figura de Claudio Naranjo
Claudio Naranjo va ser un dels principals deixebles de Fritz Perls, el creador d'aquesta modalitat terapèutica. A ell li devem una de les més actuals evolucions dels ensenyaments de Perls.
Fritz Perls va fer un especial èmfasi en la importància de l'experiència actual, aquí i ara. Així, per viure, cal experimentar abans que parlar o especular "sobre". D'aquesta manera va alertar sobre una peculiar manera de “pseudo-viure”. Ell ho va anomenar el “acercadeísmo”.
Es refereix a aquesta tendència a parlar, especular, anatemitzar, elogiar... sobre alguna cosa, quan acaba sent una barrera per a l'experiència real. Dit d'una manera directa, no sabem què és l'enamorament fins que no ens hem enamorat. Per més que hàgim llegit sobre l'enamorament, Romeu i Julieta, Tristán i Isolda etc.
A més de respectuosa amb les aportacions originals, Claudio Naranjo afegeix una altra dimensió, el per a què. És a dir, el per a què vivim i com l'experiència pot acostar-nos a aquest sentit. Aporta una dimensió existencialque és el pont cap a l'espiritualitat en un sentit ampli i no dogmàtic. Així, Naranjo aporta la dimensió psicoespiritual que no era tan present en els ensenyaments originals de Perls. Però sempre partint de l'experiència original.
Vista de la sala on es realitzaran les activitats a Sabadell
Pre formació Teràpia Gestalt Sabadell, quadre d' activitats
Pròximes activitats Quan i on?
Sessió de portes obertes:
Data: Divendres 03/06 Horari: de 19 a 21h
A Espai Obert de Sabadell organitzat per Institut Integratiu. C / Les Valls 28; 4º- pis, porta 6 @Espaiobert
Sessió gratuïta de presentació de la pre formació
Pre formació Gestalt Sabadell
Consta de dues categories d' activitats:
– Grups de creixement personal:
Dates: 11 i 12 de juny Horari: De 10 a 14h i de 16 a 20h el dissabte 11 i diumenge de 10 a 14h Lloc: Espai Obert; C / Les Valls 28, 4º-6ª 08201 Sabadell
– Stage Residencial
Dates: 1, 2 i 3 de juliol. Horari: Comencem divendres 01/07 a les 18h Acabem diumenge 03/07 a les 14h Lloc: A determinar
Avantatges addicionals: La pre- – formació de Gestalt completa convalida 20 hores de les 80h de teràpia individual per certificar-se com a terapeuta.
Reservar plaça (o ampliació d' informació) mitjançant: Telèfon: (933 057 494) E-mail: (info@institut-integratiu.com).
Vols conèixer en què es basa aquesta modalitat terapèutica i de creixement personal? Consulta el següent article: Preceptes bàsics de la Gestalt.
Evolució i despertar en temps de crisi. Monogràfic de coaching integratiu.
Es tracta d'un taller monogràfic especialment pràctic de coaching integratiu. Actualment, a Occident estem establerts en una situació d'especial incertesa tant en l'econòmica com en la salut. A això han contribuït els efectes de la pandèmia del covid i l'actual conflicte entre Rússia i Ucraïna.
Superar les crisis amb eines pràctiques de coaching
Els moments de crisi presenten una especial oportunitat per re-inventar-nos. D'això tracta aquest taller monogràfic de coaching integratiu: "Evolució i despertar en temps de crisi".
El coaching integratiu beu de diferents fonts terapèutiques, integrant el millor de cadascuna d' elles.
Aquest monogràfic proporciona eines específiques i concretes per avançar en moments difícils.
Monogràfic de coaching integratiu dades pràctiques
– Quan?: Els dies 17, 18 i 19 de juny. – Horari: Divendres 17 de 18 a 21h; Dissabte 18 de 10 a 14h i de 16 a 20h; Diumenge 19 de 10 a 14h. – Lloc: Espai Obert, C / Les Valls 28; 4º-6a Sabadell. – Inversió: 150.-€ – Inscripcions: Institut Integratiu: info@institut-integratiu.com, Telf. 93.305.74.94
Avantatges addicionals: Les 15 hores d' aquest taller convaliden en les hores de teràpia personal per a l' acreditació en teràpia Gestalt.
Formació de coaching integratiu a Sabadell – Certificada per la I.C.F.
Per primera vegada a Sabadell una formació de coaching certificada per la Federació Internacional de Coaching. Començarem a finals d'Octubre/Primers de Novembre. Estem ultimant els detalls.
Trobar els recursos interns per enfrontar els desafiaments
Durada un any en 7 mòduls de cap de setmana, de moment per determinar. La formació de coaching integratiu culminarà amb un stage del 2 al 4 de juliol del 2023 i en plena naturalesa.
Si no vols perdre't la informació que anirem avançant, reserva la teva plaça, sense compromís a l'enllaç següent:
En la formació de teràpia gestalt i coaching integratiu no només aprendràs a acompanyar altres persones. També és un potent procés d'autoconeixement i creixement personal!.
Vine a conèixer la teràpia gestalt i el coaching integratiu!
«Hi ha altres mons, però són en aquest» Paul Éluard.
Les paraules conformen el llenguatge amb què revelem el nostre mapa de la realitat
Una diferència qualitativa de l'espècie humana rau en la nostra habilitat lingüística. Amb ella podem descriure minuciosament la realitat, o millor dit, "la nostra experiència d'ella". No obstant això, aquest vincle entre llenguatge i realitat no està net de la nostra particular idiosincràsia. I precisament, per ser humans, som molt diferents els uns dels altres.
Aquesta diversitat pot ser molt enriquidora, altres vegades motiu de conflictes. Sovint veiem això els que ens dediquem a la psicoteràpia i/o el coaching. I una de les disciplines que més s'ha dedicat a aquest estudi és la PNL. El vincle entre la nostra ment i "el real". I aquest vincle està en la nostra experiència subjectiva.
Tal com diu una pressuposició de la PNL: “El mapa no és la realitat.” I una de les formes de codificar aquest mapa està en el vincle entre llenguatge i realitat. Un vincle simbòlic arrelat al subconscient, o com diem a Gestalt en el "no adonar-nos-en".
Llenguatge i realitat en un exemple
Imagina que dius Plou!! I t'escolten un pagès i un carter. Quines diferents expectatives despertarà en un o altre la perspectiva de la pluja?…
Suposo que la sola expectativa de pluja despertarà en un bones notícies i en l'altre un dia molest de feina…
Llenguatge i realitat, nivells entorn, conducta i capacitat en PNL.
Amb les paraules descrivim el nostre entorn.
En un procés de psicoteràpia un client referia que la seva parella es queixava de la seva lentitud. En concret li deia: “Ets molt lent". Durant la conversa va dir, gairebé com un crit reivindicatiu, "És que al matí, en despertar, sóc incapaç de moure'm de pressa". En a penes quinze paraules tenim diferents visions del vincle entre llenguatge i realitat. Vegem:
La parella li diu: "Ets molt lent". El verb "ser" sol referir-se a fets i característiques inherents o molt estables. Per exemple no és el mateix dir "sóc tonto" que "estic tonto". El primer és més durador, el segon transitori. Així doncs, una frase assenyala la identitati l' altra a un estat transitori.
Sabem que un estat transitori apunta a un comportament o capacitat en un moment o lloc determinat. Per tant a un entorn. PERO NO QUALIFICA CATEGÒRICAMENT I IRREVERSIBLEMENT LA PERSONA.
Així, al client de psicoteràpia, la seva parella el qualificava (gairebé condemnava) com SER LENT. És a dir l'identificava amb la lentitud. I ell es regira amb una frase que apuntava a una altra realitat diferent: “al matí en despertar” (entorn). “Sóc incapaç de moure'm de pressa”. “Moure'm” (conducta), “incapaç” (In/capacitat) de fer-ho de pressa. A més, imbuïda està una creença, la de "ser incapaç de fer-ho així". Veurem en el proper article sobre llenguatge i realitat aquesta curiosa característica de les creences. La de permeabilitzar qualsevol altre dels nivells neurològics definits per la PNL.
La PNL no fa més que visibilitzar el vincle entre llenguatge i realitat que ja coneixem intuïtivament.
Això ho sabem d'una manera intuïtiva. No és el mateix ser gandul (identitat) que fer el gandul (comportament). O durant aquest semestre (temps/entorn) no vas estudiar el suficient (conducta). O “encara no has après a estudiar d'una manera continuada” (capacitat). Important l'adverbi encara (...). Inclou la pressuposició que en el futur sí que sabrà fer-ho.
Altres exemples com no és igual “ser tonto” que “fer el tonto”, “ser mentider” a “dir una mentida” etc.
Vegem a continuació aquest vincle entre llenguatge i realitat, amb deteniment, des de diferents plànols.
Les paraules en el nivell de l' entorn
Seguint amb el model dels nivells neurològics de la PNL, vegem com és el llenguatge en aquest context. El vincle entre llenguatge i realitat en l' entorn es caracteritza per el descriptiu. Les expressions descriptives detallen les característiques de la realitat d' una manera específica. És a dir utilitza els trets observables, quantificables, constatables referits al medi ambient. Per tant utilitza un llenguatge basat en dades sensorials referides al on, quan i amb qui.
Alguns exemples: "el cotxe és vermell", "veu aguda", "va arribar a les 20.15", "el vi té un sabor afruitat", "clima humit". En aquest nivell llenguatge i realitat se centren en el més concret i constatable. I si bé tendeix a l'objectiu, no sempre és així. Per exemple: "A l'habitació feia fred". Si bé la frase ens descriu la temperatura -un element exogen- de l'entorn, no és del tot objectiu. Per a qui és fred? i sobretot ¿comparat amb què?
Les preguntes tipus: quan?, amb qui?, en quin moment? ajuden a delimitar l' entorn.
Llenguatge i realitat, una pràctica senzilla per explicitar el mapa de l'entorn.
Als tallers que imparteixo convido els assistents a compartir algunes experiències. Per exemple, llegeixo aquesta frase "El gat va saltar per la finestra". Parlem d'una acció (va saltar) referida a un entorn (finestra). Tots sabem del que parlem, ara bé .... Quan explorem l'experiència interna que desperta aquesta frase advertim el diferents que som:
Hi ha qui veu un gat siamès, altres d' angora, altres de carrer. Hi ha qui visualitza que salta per una finestra ampla, estreta, d'un baix o d'un catorzè pis. Algunes persones, en la seva experiència interna, veuen el gat caure sobre arbres, d'altres de peu i no falten els que, directament, s'entristeixen perquè el gatet s'esclafa.
Amb aquest exemple només vull cridar l'atenció sobre el mapa tan diferent que tenim de la vida. I això ho podem veure clarament quan examinem aquest vincle entre llenguatge i realitat. I precisament en un dels nivells neurològics més concrets, el de l'ambient.
Com parlem quan ens referim a la conducta.
La conducta també es manifesta en la interacció amb altres persones.
La PNL es refereix al comportament com allò que fem concretament. És a dir el Què faig (o no faig). El llenguatge referit a la conducta es recolza en verbs (referits a accions) i adverbis (que matisen l'acció). Per exemple: "ell camina (acció) de pressa (adverbi)”.
Aquí vull cridar l'atenció sobre un matís important. La diferència entre adverbi i adjectiu. El adverbi apunta a la conducta, el adjectiu a la identitat. L'adverbi és una paraula que matisa un verb, i en ocasions un adjectiu o adverbi. Vegem i desenvolupem l'anterior exemple: "Ell camina (verb) de pressa (adverbi) però tranquil·lament (adverbi)”. Veiem que l'adverbi tranquil·lament modula l'adverbi de pressa. I alhora, l'adverbi de pressa qualifica el verb camina.
El adjectiu, des del punt de vista de la gramàtica, complementa un substantiu. Segons el prisma de la PNL, complementa la identitat (equivalent del subjecte en gramàtica). Això és de summa importància per a qualsevol procés de psicoteràpia o de coaching. Així no és el mateix dir: "Ell camina ràpid (conducta)" que "Ell és ràpid (Identitat)”. Fins i tot podem estirar alguna cosa més l'exemple: Ell és ràpid, però camina malament. L'adjectiu "ràpid" qualifica la seva identitat (subjecte), l'adverbi “a poc a poc” gradua el seu comportament (verb). Tornem al referit anteriorment, no és el mateix fer el gandul que ser gandul.
Llenguatge i realitat en les capacitats.
Recordem que les capacitats es refereixen al comfem el que fem. És important destacar aquí que el com es refereix a quina tàctica o estratègia utilitzem per fer alguna cosa. O fins i tot per a aconseguir fer alguna cosa! Un error habitual és el confondre el com referit a una qualitat. Per exemple:
– "Com treballa?” – "Treballa bé i ràpidament."
Aquí veiem que el com es refereix a un verb (treballar). Fins i tot tal com vam veure abans pot referir-se a la identitat:
– "Com és el teu amic?” – "És molt divertit"
És un error que he advertit en alguns estudiants i practicants de PNL. Per aquest motiu, tot i que en la majoria de formacions, llibres i cursos de PNL es refereixen al com per parlar de capacitats jo prefereixo utilitzar altres termes. Per exemple, ..Quins passos utilitza? O ¿Quines estratègies?…per fer X?
Vegem un exemple que, alhora, engloba els tres nivells. "Cada matí el primer que faig és el llit, endreço i netejo (conducta) la meva habitació (entorn). És veritat que és una disciplina que em suposa un esforç. Per aconseguir-ho, em recordo el bé que em sento en entrar a la meva habitació i veure-la neta i endreçada (capacitat).”
La estratègia que utilitza per fer-ho (el com) és recordar-se a si mateix el bé que es sent al ….
El nivell neurològic de les capacitats, un punt d'inflexió en psicoteràpia i coaching.
La realitat no és el nostre mapa mental de la mateixa.
Les capacitats o habilitats són motiu de la majoria d' intervencions en processos de psicoteràpia i coaching. En PNL s' estudien i elaboren estratègies específiques. Per exemple fer la distinció entre objectiu o procés. Són els anomenats metaprogrames, un esglaó entre les capacitats i les creences.
El vincle entre llenguatge i realitat, en les capacitats, ho podem veure en la següent frase:
"Només amb pensar en mullar-me les mans, tocar els plats greixos i l' fatiga de estar dempeus, se'm passen les ganes de fregar els plats."
Ó:
"M' imagino la cuina neta i lluent i el olor a net per animar-me a fregar els plats"
Vegem les dues estratègies diferents que revelen les dues frases.
Com em desmotivo a fer alguna cosa.
La paraula inicial "només" de la primera frase ja comença a ser indicativa. El que segueix no té desperdici. "Pensar en mullar-me les mans, tocar els plats i la fatiga..." Ens remet a un llenguatge estrictament cinestèsic, relacionat amb sensacions corporals. Si vols saber més pots veure el següent article: Despertar consciència amb pnl
Motivar-nos i desmotivar-nos està al nostre abast… però cal saber fer-ho.
És una estratègia... A més aquesta estratègia està relacionada amb el procés de fregar els plats, no amb el resultat final. És a dir la persona manté en ment el temps que ha d'estar fregant els plats. La conclusió lògica és: “Si només pensant (X) se'm passen les ganes".... Implicit hi és: "Quan ho faci pot ser terrible" (o alguna cosa així). És una estratègia interna genial... ¡per desmotivar-se!
Aquest és el "com" al qual es refereix el nivell de les capacitats. Vegem ara un altre "com".
Com puc motivar-me a fer aquesta cosa.
Vegem ara com ara les distincions de la pnl i el llenguatge, revelen una altra realitat interna.
"M' imagino (Visual) la cuina neta i lluent (visual) i el olor a net (sensació) per.... ”
En aquest cas l'estratègia es refereix a dues imatges internes i una sensació olfactiva. Però a més hi ha una altra estratègia que és la definitiva. El procés mental està vinculat a l' objectiu final, no al procés.
Atenció, no vol això dir que les representacions visuals siguin més motivadores que les cinestèsiques (sensació). Tampoc que el metaprograma objectiu sigui més efectiu que el procés. Simplement utilitzats d' aquesta manera genera una predisposició o una altra.
La clau està en com estructurem el nostre pensar. En això estan implícits:
– El sistema representacional. – Les submodalitats.Podem advertir, per exemple, la submodalitat lluent com a més intensa que, simplement opaca en una imatge. – La seqüència que utilitzem per vincular els diferents ítems. – Els metaprogrames.
Per suposat que no hi ha estratègies millors que altres. Tot depèn del per a què les utilitzem. D'altra banda, cada estratègia interna és única en cada persona. De totes maneres, et convido a reproduir al teu interior aquestes dues si vas a fregar els plats. Ja em diràs què passa.
El llenguatge i la realitat en el nivell de les capacitats.
Les nostres competències indiquen el que sabem o no fer.
Les paraules que utilitzem per referir-nos a l'activitat en aquest nivell tenen a veure amb activitats internes. Per suposat "em considero capaç o incapaç", “penso”, "crec", "sento". Verbs, la major part de les vegades inespecífics, que apunten a una capacitat o habilitat. Alguns exemples: “vaig escriure un vers”, “tocar la guitarra”, “compondre una cançó”... És important destacar que aquests verbs inespecífics porten implícit el "ser capaç de", per exemple "compondre una cançó".
També algunes paraules que apunten a com processem la nostra experiència. Comuniquem el mateix en dir:
– Comprenc el que dius (auditiu intern). – Veig el que dius (visual intern). – Sento el que dius (cinestèsic intern).
Tanmateix amb els diferents predicats revelem la nostra manera de processar-lo. Comprenc (auditiu intern) Veig (visual intern) i sento (cinestèsic intern). La nostra manera de parlar evidencia com processem amb el llenguatge la realitat. Ser receptius a això pot facilitar tant la comunicació com els processos de psicoteràpia i coaching.
Et convido a participar al meu blog ampliant idees. Per exemple, aportant suggeriments o compartint els teus dubtes a l'apartat al peu del mateix.
Ah!!, i si t'ha agradat i et ve de gust, et convido a compartir l'article. També comentar i / o puntuar amb les estrelles en el resum que trobaràs més avall.
Estàs interessat en un programa personalitzat de coaching i/o psicoteràpia? Contacta amb mi sense compromís!:
Si vols, pots rebre còmodament la meva News Letter amb tots els articles del bloc. També, activitats, promocions i informació interessant i pràctica: – Sí vull rebre la News Letter
Si coneixes algú que pogués estar interessat, en aquesta informació, no dubtis a compartir-la
Ancorar-nos a l'experiència sensorial concreta del present.
Fa uns anys que les tècniques de meditació i mindfulness s'estan introduint en la praxi de la psicoteràpia. Per exemple:, tècniques de respiració per a l' ansietat generalitzada estan prenent una especial rellevància. Les raons són bàsicament dues:
En primer lloc, i sota la praxi de la meditació i mindfulness. L' agent curatiu és propiciat per l' atenció plena, la respiració és només un mitjà.
En segon lloc, la respiració disciplinada sota certs paràmetres. Aquest tipus de respiració aporta uns beneficis fisiològics que s'extrapolen al psicològic.
En aquest article examinarem les tècniques de respiració per a l'ansietat generalitzada basades en el mindfulness i la meditació. Deixaré per al següent article el de la respiració disciplinada sota certs paràmetres.
En qualsevol cas, sempre examinarem aquesta disciplina sota el prisma de la psicoteràpia per a l'ansietat generalitzada. Sense perdre de vista la seva possible aplicació a altres intervencions com l' estrès, addiccions, coaching, trastorns alimentaris, deixar de fumar, fòbies etc.
Psicoteràpia amb respiració i ansietat generalitzada. En què es basa l'atenció plena?
La vida passa en el moment present. Les nostres sensacions (tant internes com externes) i emocions són un clar exponent d'aquesta realitat. No em dol ara un queixal perquè em faci mal demà. No m'emociono avui com ahir quan em vaig retrobar amb una persona estimada després d'una llarga absència.
La psicoteràpia per a l'ansietat generalitzada focalitza les pràctiques en la consciència del present.
“La ment és un bon servidor però un amo cruel”.
I aquí entrem al tercer terreny, el cognitiu/mental. Puc rememorar una cosa semblant a aquesta emoció d'ahir, ara, però sobre la base del record. L'emoció ve referida a una activitat mental present. Però l'activitat mental (el record) si està referit al passat.
Les tècniques de respiració per a l' ansietat generalitzada (basades en meditació i mindfulness) s' assenten en aquest principi. L'atenció al present, aquí i ara.
L'atenció plena es basa doncs en el regne del present, emoció i sensació. Parar atenció d'una manera concreta, sostinguda, deliberada i sense jutjar. Hi ha també una atenció curiosa i compassiva cap al que passa, acceptant-ho com a tal sense etiquetar ni mediar intervenció mental. Aquesta és una actitud que recull també la psicoteràpia gestalt.
“Benvingut, el futur és ara”
Una consciència d'aquestes característiques ens permet posar un fre a l' anticipació catastròfica. El nom sona una mica contundent però és realment així. Gran part d'aquest tipus de problemes podrien resoldre's amb tècniques de respiració per a l' ansietat generalitzada. I això és així perquè en focalitzar-nos exclusivament en la respiració, aprenem a dirigir la nostra atenció a les sensacions físiques. Aquest aprenentatge i focus en allò sensorial ens aparta de l'activitat mental.
Contràriament, el pensament anticipatori es projecta en el futur. Generalment, en l'àmbit lingüístic es tradueix en la construcció gramatical: "i si...?”. I si demà la presentació surt malament?. O bé I si aquesta taca a la pell és un tumor? I si, en sortir aquesta nit m'atraquen?
Per què són útils les tècniques de respiració per a l'ansietat generalitzada basada en mindfulness?
Hem vist com allò corporal i emocional és el que roman en el present. La ment ens pot portar al passat, futur, temps atemporal, fins i tot al present… 😆 . I moltes vegades elabora fantasies més perjudicials que beneficioses. I gran part d‟aquesta fantasia mental provoca els estats d‟ansietat generalitzada, i fins i tot atacs de pànic. Aleshores…
Com podem aprendre a mantenir-nos centrats en el present?
Instal·lar-se al present permet viure amb equanimitat el futur i el passat.
Una resposta és a la respiració per a l' ansietat generalitzada. En aquest article l'examinem sota la perspectiva de la psicoteràpia amb orientació al mindfulness.
En meditació i mindfulness la respiració és un mitjà per aprendre a mantenir l'atenció centrada en el present. Quan adquirim certa perícia en això, els pensaments anticipatoris disminueixen i també ho fa l'ansietat. Fins i tot pot ajudar en els casos de crisi de pànic. Veurem, al següent article, com una respiració convenientment ensinistrada ens serveix per identificar la hiperventilació. Curiosament la hiperventilació produeix uns símptomes semblants als de la crisi de pànic. No saber-ho, dispara el pensament catastrofista i produeix l'efecte de la profecia auto complerta
Però crec que el pas previ és aprendre les tècniques de respiració per a l'ansietat generalitzada basada en Mindfulness.
La pressuposició de fons és que podem entrenar la nostra atenció. En comptes de dispersar-la amb els pensaments, podem focalitzar-nos en la sensació. I ho podem fer d'una manera tranquil·la, sense forçar i sense tensió.
La identificació amb el temor, l'escull a salvar
En psicoteràpia gestalt solem dir que una cosa és el que “ens passa”. I una altra cosa diferent el que fem amb el que "ens passa". Si aprenem a parar atenció a les sensacions corporals, ens anem adonant que una cosa són les sensacions, i una altra cosa "sóc jo". Aprenem a no identificar-nos amb el que sorgeixi, sigui el que sigui. En el cas que ens ocupa la por, ansietat, temor etc....
El temor és una por imaginària referida, gairebé sempre a un futur incert.
La respiració per a l' ansietat generalitzada actua com una àncora. Ens ajuda a relacionar-nosamb la por (l'emoció que subjau a l'ansietat) com esdeveniment de la nostra consciència. D'aquesta manera no ens submergim en la mateixa. No ens identifiquem amb ella.
En el terreny lingüístic és molt diferent dir “tinc por" a "sóc poruc”. El "tenir" ens ofereix la possibilitat de relacionar-nos, el “sóc” és un pur fenomen d' identificació. D'altra banda ens ajuda a descobrir una realitat tranquil·litzadora, la por no és una cosa permanent.
La paradoxa que descobrim és que la millor manera de controlar la por és estar i no fer. Estar implica reconèixer-ho, prendre consciència de les sensacions sense imaginar ni fantasiejar. I, per descomptat, sense fer res per “treure'ns-ho de sobre”. I per això la respiració per a l' ansietat generalitzada és una de les tècniques més útil, senzilla i pràctica. Es pot utilitzar com a pràctica formal (la pràctica per a la qual reservem 10 o 15 minuts). I també com a pràctica informal, per exemple atendre la respiració durant uns segons mentre llegim, caminem, treballem etc....
La respiració per a l' ansietat generalitzada es pot fer servir, en psicoteràpia, com àncora per a altres situacions difícils. Per exemple depressió, gelos, deixar de fumar, menjar compulsivament, etc.
Por i temor en psicoteràpia
Si bé l'ansietat es defineix com una por inespecífica, crec que és una definició inexacta. Jo associo més l'ansietat al temor que a la por. Aquesta és una distinció teòrica bàsica sota el prisma de la psicoteràpia i crec convenient fer una distinció clara. No obstant això, la pràctica de la respiració per a l'ansietat és operativa sigui quina sigui la definició que adoptem.
El por és una emoció bàsica, com a tal és intensa, puntual i referida a alguna cosa present i real. La seva funció és la de protegir davant d' un perill.
El temor està més basat en el pensament anticipatori. No és una emoció bàsica, és més aviat un sentiment pel que té d'etiqueta cognitiva associada. Sol referir-se més a situacions imaginàries, que si bé poden ser possibles, no són reals aquí i ara. El temor s'estén més al clima emocional de la persona i és, per tant, més permanent. La seva funció és més limitant que de protecció doncs el perill que anticipa és, simplement, una fantasia.
Meditar amb la respiració, una pràctica de respiració per a l'ansietat generalitzada.
Consideracions prèvies:
El mindfulness (atenció plena) un fantàstic antídot contra l'ansietat.
L'atenció en la respiració és una pràctica serena i tolerant. És convenient incloure una actitud de curiositatatenta per les percepcions que vas descobrint. Si durant la pràctica descobreixes que la teva ment ha començat a divagar, no t'enjudiciis ni culpabilitzes. Simplement torna a l' objecte de la consciència meditativa, les sensacions durant la respiració. Amabilitat, receptivitatcuriosa, i no judici són tres qualitats a desenvolupar durant la pràctica.
Entrenar la consciència aquí i ara per vèncer la por.
Tingues en compte que parlem d'un entrenament de la consciència. Una cosa que no ens han ensenyat ni a l', institut ni universitat. L' agent de la psicoteràpia és la consciència plena i per això utilitzem la respiració com a funció corporal.
El temps de la pràctica de la respiració per a l'ansietat generalitzada: Quinze minuts és millor que deu, deu millor que cinc, i 30 segons millor que res. Fins i tot 5 segons són millor que res.
La pràctica de la respiració per a l' ansietat generalitzada:
És preferible al principi que facis la pràctica assegut còmodament. La esquena recta i els peus ben consolidats a terra. Això últim et proporciona la sensació d'arrelament i seguretat. Les mans suaument recolzades a les cuixes.
Pots fer-ho també tombat, però el risc d'adormir-te, restaria eficàcia a l' orientació de la psicoteràpia. De la mateixa manera, i per descomptat quan ja ho dominis, podràs fer-ho en qualsevol altra postura, fins i tot en moviment.
Com a pràctica introductòria fes una petita revisió per al teu cos. Sent si hi ha alguna zona incòmoda o tensa. Acomoda't i relaxa si cal.
Ara, simplement, sent la respiració al teu cos, tal com és, sense forçar. No influeixis en res en ella. Simplement sent el pas de l'aire, per les fosses nasals, la tràquea, fins i tot pels pulmons. Nota la qualitat fresca o calenta de l' aire en inhalar. En exhalar nota si ha canviat aquesta qualitat i explora (sempre des de la sensació) la diferència.
La pràctica de la respiració per a l'ansietat generalitzada ha de ser còmoda.
Sent el teu cos expandir-se amb la inspiració.... Potser el tòrax, la clavícula, costelles, abdomen... Explora on més sentis la respiració al teu cos...
Sent com es contreu amb l'espiració… I amb ella arriba la relaxació, deixant anar tensions, deixant anar...…
Explora en les sensacions que la respiració desperta al teu interior. Posa la teva presència en les sensacions, però una presència permissiva, no intrusiva.
Para atenció al cicle de cada respiració. Inhalar, potser una suau retenció, exhalar i potser una altra suau retenció (o no ...)
Si apareixen pensaments d'impaciència, nerviosisme, frustració... pots observar-los simplement, sense jutjar amb la presència de la respiració. També li pots dir a la teva "ment cognitiva": “de seguida estaré per tu”.
Deixa que la teva consciència descansi en les variades sensacions de cada cicle de respiració.
Psicoteràpia, respiració i ansietat, variacions sobre la pràctica.
Portar la meditació al dia a dia.
Fins aquí una senzilla tècnica de respiració per a l'ansietat generalitzada. El monjo budista Thich Nhat Hanh proposa afegir algunes paraules durant la inspiració i l'espiració. Ell suggereix, per exemple:
"Inspirant estic en calma" (Durant la inspiració)
“Espirant somric" (Durant l' espiració)
Una altra proposta molt típica de les tècniques de relaxació en psicoteràpia:
(Inspires): Inspiro energia purificadora i sanadora. (Espires): Deixo anar tensions, nervis, preocupacions...
Però deixa que sigui la teva respiració la que ocupi la major part de la teva consciència. Les paraules són només una ajuda.
Una altra pràctica de meditació amb la respiració una mica més avançada.
La pràctica formal d'aquest tipus de meditació et conduirà a un estat de més serenitat interna. Una manera de fer-ho operatiu és practicar-ho mentre et dediques a alguna tasca quotidiana. Permetent que la teva atenció es dirigeixi, també, a la respiració, per exemple, en fregar els plats, escombrar etc. Que siguin, al principi, tasques senzilles. D'aquesta manera evitaràs que la consciència de la respiració per a l' ansietat suposi més un risc que un avantatge. A continuació pots provar amb llegir, vestir-te, dutxar-te etc. Veuràs com en adquirir certa destresa podràs portar fins i tot la pràctica de la meditació en la respiració a l'ansietat.
Si desitges, al principi, et pot servir d'ajuda escoltar aquest àudio que he gravat: Clica a la imatge.
Pateixes d'ansietat i vols sentir-te alliberat/da? Necessites un tractament personalitzat o més informació? Demana ara informació gratuïtament i sense compromís!
Recordo el que em va portar a la teràpia gestalt, fa més de 20 anys. Per aquella època els llibres de teràpia gestalt apareixien a les llibreries alternatives tipus New Age, espiritualitat, Càbala, bruixeria...
I va ser en una d'aquestes llibreries de Barcelona, a finals dels 90, quan va succeir. És una llibreria jo diria que acollidora, hospitalària, entranyable. M'agradava ensumar entre els llibres. Un dia, el propietari em va dir "t'agraden aquests temes veritat?” “Per descomptat”, li vaig respondre. “Bé, -em va dir- , pots venir aquí sempre que vulguis, per explorar, indagar entre els llibres, no cal que compris res”.
Amb les paraules del llibreter em vaig sentir rebut. Vaig intuir en la seva actitud aquestes paraules que més tard faria servir en alguna pràctica, "jo et veig". Només que en aquella època jo encara no ho sabia. Un espai replet de possibilitats s'obria davant meu.
La via del buit fèrtil replet de possibilitats.
Un dia, tafanejant entre els llibres en vaig veure un que em va cridar l'atenció. “Teràpia Gestalt, la via del buit fèrtil” de Francisco Peñarrubia. Així que, com tenia permís, vaig agafar el llibre el vaig obrir i vaig començar a explorar. Només començar el llibre, a la secció de notes i agraïments apareix una cita de Martin Buber:
"Miro de vegades el fons dels ulls d'un gat. L'animal domesticat ha adquirit al preu de la seva ingenuïtat elemental la facultat de dirigir-nos aquesta mirada, a nosaltres que no som ja animals. La mirada d'aquest gat il·luminada al contacte amb la màgia em pregunta:
És veritat que t'interesses en mi?
És que existo per a tu?
Potser existeixo?
La mirada del gat de Buber semblava inquirir-lo, realment existeixo per a tu?
Aquestes paraules van ser suficientes per mi per comprar el llibre i, abans d'una setmana ja estava començant una formació en psicoteràpia Gestalt. Així, tal qual, tot d'una .
Crec que soc un dels primers a llegir aquest llibre. Jo coneixia el buit estèril i fred, però m'intrigava això del buit fèrtil. I sobretot, el que segons Buber existia en el fons de la mirada del gat, "jo et veig però... tu em veus a mi?
Cultivar la presència la consciència interpersonal "Jo et veig"
Jo et veig, podria ser la traducció de la salutació "Sawabona”. La resposta és "Shikoba”, estic aquí o existeixo per a tu. Aquest és més que un protocol de salutació entre algunes tribus del sud d'Àfrica. Implica una salutació de presència a presència.
I dic que va més enllà d'un simple protocol. No és un simple "jo et veig" com a constatació de percebre una presència física. És, més aviat, l'equivalent al "Namasté" sànscrit, una cosa així com “la meva divinitat saluda la teva espurna divina”.
Per als acostumats al concepte "escolta activa”, és familiar el concepte "escoltar amb tot el cos”. De la mateixa manera, en aquest "jo et veig" existeix aquesta totalitat que rep la totalitat de qui és vist.
En clau musical, rebre la persona estimada íntegrament, a la cançó de Katie James, "Tot o res".
Quan una mirada diu el que les paraules no poden.
He inclòs tres exemples a tall de metàfora ja que aprehendre el que existeix després d'aquest "Jo et veig" no és una cosa que es pugui entendre només des del concepte. És més aviat actitud. Actitud que convida a l' obertura i la curiositat. Ara bé... cultivar aquesta presència, requereix connectar amb una part nostra que no jutgi, que no etiqueti, ni valori....
Implica estar amb l'altre des del propi ésser doncs no puc escoltar si m'oblido de mi. “La distància que em separa de mi és la mateixa que em separa de tu”.
Sawabona, Jo et veig
Al “jo et veig” d' aquestes tribus (entre elles la potent societat zulú) hi ha diversos conceptes associats. “Ets important per a mi", "Et valoro". "Veig qui ets en el més profund de tu”. Existeix també la voluntat de rebre l' altra persona en la seva totalitat. Reconèixer les seves necessitats, pors i aprenentatges pendents. Així com la de veure-ho com algú que aporta valor a la societat. Des de la pròpia individualitat. De fet tots som éssers individuals i únics i, des d' aquesta diversitat, tenim una cosa important per aportar. Només hem de recordar "qui som”. I saber que algú diposita la seva confiança amb presència i ens reserva un espai.
La salutació, “Sawabona”
Tot això és possible per la ferma convicció d'un llaç que l'uneix a tot. “Jo sóc part de tu i tu ho ets de mi”. Però per això cal veure l'altra persona de forma conscient i relaxada. Veure amb "ment de principiant”. És a dir amb entusiasme, curiositat i sense per ni pre judicis.
Abraçar l'ànima de l'altra persona amb la pròpia per atorgar-li un espai. I és a l'espai social on el "jo et veig" adquireix una dimensió sanadora com veurem més endavant.
Shikoba, sóc aquí
"Quan els homes se saben escoltats, es tornen febles. Aquests moments de debilitat són l'única escletxa a través de la qual es pot desprendre una gota de generositat del granit humà.” (Josep Pla, "El quadern gris")
La resposta a “Sawabona” (Jo et veig) és "Shikoba" (Sóc aquí). De nou la traducció literal ofereix una pobra perspectiva. Literalment és "jo sóc aquí" o amb un altre matís "llavors jo existeixo per a tu”. En la resposta hi ha un matís de consol i alè: “em sento alleujat en saber que existeixo per a tu”. És la resposta que conté l'alè profund de saber-se vist i acceptat.
Saber-se acceptat és una necessitat humana. Crec, però, convenient afegir un matís que de vegades no es té en compte. No és el mateix la necessitat de ser acceptat que la necessitat d'aprovació.
El ser acceptat és al nucli de l'expressió "jo et veig".
Shikoba. Sóc aquí.
És a dir: “t'accepto tal com ets. Amb les teves lluites i pors. Amb les teves contradiccions i veritats". "I això és independent dels meus criteris i valors que poden no coincidir amb els teus". "T'accepto per tant com ser únic i valuós diferent a mi i honro la teva existència”. Aquestes frases entrecomillades són el nucli de l' acceptació. Quan algú se sap vist i acceptat, se sent rebut tal com és. I se sent lliure per manifestar la seva autenticitat.
A la necessitat d'aprovació el nucli de l' actitud i conducta és un altre. La persona les emmotlla en funció del que creu que aprovarà o no l'altre o la societat. És a dir, s'allunya de ser qui és per agradar i, si escau, pidolar amor.
En no saber-se acceptat pot existir l' impuls de caure en la necessitat d' aprovació. És una temptació difícil de solucionar, especialment si s'hi involucra un ésser estimat o admirat. No obstant això, el procés d' individuació exigeix no caure en aquesta trampa.
Jo et veig, sóc aquí. Recordar qui som.
Ouspenski (l'alumne més avantatjat de Gurdjieff) va escriure sobre el record de si mateix. Descriu el record de si mateix en termes més de sensació que de pensament. El pensament sol ser una de les trampes de l'ego. Mentre que la sensació de si mateix (de mi mateix) té a veure més amb la pròpia autenticitat. L'essència, el nostre centre, si mateix, self, jo superior o com se li vulgui anomenar.
La mirada de l'altre (“jo et veig”) ens recorda qui som.
En mode semblant a Rousseau, que creia que entre els homes, en estat natural, regnen l'amistat i l'harmonia, els zulús creuen que som en essència bons. L'origen dels actes nocius està en l'oblit de qui som. En mode semblant, en la nostra cultura, fem una diferenciació entre "qui sóc" i "què faig".
Aquesta convicció és la que subjau en l'acceptació incondicional de l'altre i, per tant, de la diversitat. Habita també al nucli de l'expressió "jo et veig".
La Programació Neurolingüística (PNL) ho expressa d'una manera una mica més elaborada a través dels anomenats Nivells Neurològics. Aquest model expressa els diferents nivells que subjauen a tota conducta humana. Es tabulen mitjançant aquesta seqüència:
El nivell transpersonal en els nivells neurològics
Té a veure amb la realitat (generalment subtil) amb la qual ens sentim partícips. Té a veure amb el sentiment de pertinença i pot obeir a inclinacions de tipus espiritual com altres més pragmàtiques. En el segon cas exemples poden ser la família, col·lectius professionals, sentiment patriòtic, social etc..
La Identitat
És el nucli essencial, aquesta part que els zulus reconeixen com l'ésser bo. No és tant qui crec que sóc, ni molt menys el "jo social". Aquest jo profund que, per dalt, manté un vincle amb el transpersonal és contaminat per les creences i valors. Les creences beuen de les experiències de referència que van ocultant el nostre jo real. A Gestalt parlem dels introjectes. Conformats per mandats socials, parentals i educacionals de tota mena ens diuen "el que es deu i no fer".
A aquesta identitat profunda, abans de la contaminació de les creences, es dirigeix el "jo et veig". I també des d'aquest lloc es pot respondre “Estic aquí”.
Jo et veig. El poder de la presència en la relació humana
No sé si t'ha passat alguna vegada, parlar amb algú i semblar-te que no està amb tu. Que està pensant altres coses o “en un altre lloc”.
Es tracta de la presència humana (o no presència). Aquesta es caracteritza per una atenció conscient a l' aquí i ara. L'aquí és el lloc i la persona, l'ara és el temps present. Només des d'aquest aquí i ara algú pot dir, “jo et veig”. Només des d'aquesta presència puc dir “em sento vist, sóc aquí”.
Evidentment, això que expresso en paraules va més enllà del llenguatge. Aquest és només una forma de compartir.
Quan oblidem qui som. El poder de la comunitat.
El ser en comunitat
I tornant al “jo et veig” de la comunitat sud-africana. Els errors que pot cometre un membre són vistos com un crit de socors. Una petició d'ajuda de la identitat nuclear de la persona que ha "comès" la irregularitat. L'actitud de fons és "t'has portat malament però en el fons ets bo". De nou la diferenciació dels nivells comportament (“portat”), identitat ("eres").
Aleshores la comunitat s'uneix al voltant de la persona per recordar-li qui és. El col·loquen al centre d'un cercle i accionen un ritual. Algunes comunitats li canten una cançó especial, tal com vaig exposar al meu anterior article: Cultivar la presència. Teràpia Gestalt i autoconsciència. I li recorden tot el que va fer de bo.
Els rituals obeeixen a la peculiar idiosincràsia de cada cultura. Tanmateix són una manera simbòlica de reconnectar el terrenal amb el subtil. La persona en societat amb el seu nucli essencial perquè pugui aportar a la comunitat el seu do.
Fins el proper article, rep una cordial salutació,
Ah!!, i si t'ha agradat i et ve de gust, et convido a compartir l'article. També comentar i / o puntuar amb les estrelles en el resum que trobaràs més avall.
Estàs interessat en un programa personalitzat de coaching i/o psicoteràpia? Contacta amb mi sense compromís!:
Si vols, pots rebre còmodament la meva News Letter amb tots els articles del bloc. També, activitats, promocions i informació interessant i pràctica: – Sí vull rebre la News Letter
Si coneixes algú que pogués estar interessat, en aquesta informació, no dubtis a compartir-la
Vam veure en l'article "com viure una emoció amb equanimitat" om accedir a l' equilibri emocional mitjançant la teràpia dissociadora. Inspirada aquesta en la PNL (Programació neurolingüística)
Vam estudiar el procés de dissociació com un element que ens ajuda a prendre distància de les emocions difícils. Així podem actuar amb major desafecció sense deixar d'estar en contacte amb (no a) l'emoció. No obstant això, en aquestes situacions accedim a una vivència una mica desarrelada. Com si l'experiència "no fos amb nosaltres". Existeix, doncs, una segona possibilitat per avançar en aquest equilibri emocional mitjançant el centrament en acció.
En aquest article posarem en joc dues habilitats. La de la teràpia dissociadora (l'enllaç a l'article està una mica més amunt). I, d'altra banda, el centrament actiu, una pràctica bàsica del coaching generatiu. Per a això et suggereixo repassar l'article Relaxació i centrament i posar en pràctica l'àudio centrament estàndard.
La teràpia dissociadora és només el pas intermedi. El centrament en acció permet l'experiència de viure un estat emocional amb equanimitat.
Buscant una experiència que t'allunyi de l'equilibri emocional
Qualsevol experiència que et "tregui de polleguera" és vàlida. Al principi, i als efectes de començar la pràctica, és convenient que no sigui molt intensa. A mida que domines la técnica, podràs fer-ho amb experiències més feridores. Aquest és un principi vàlid per al coaching i qualsevol teràpia.
Escric aquest article en el mes de juny del 2020, en plena crisi del Covid19. Tenim al nostre abast, experiències que ens acosten a la por, la incertesa, el estrès, ansietat, etc. Així que, tal com treballem en PNL i coaching, et demano que triïs una experiència concreta. Tingui a veure o no amb l'actual situació.
Sovint em pregunten: I si no recordo una experiència dolorosa concreta? La resposta és senzilla, inverteix el temps necessari per a recordar-la. Estic convençut que qualsevol treball de psicoteràpia o coaching que no contempli experiències de referència concretes, està condemnat al fracàs.
Per assolir l'equilibri emocional mitjançant la pràctica del centrament en acció has de treballar amb experiències concretes.
Pensar, especular, raonar, parlar sobre .... és cosa de la ment. No obstant això, treballar amb experiències registrades en el nostre cervell és el que permet transformar-les. I això és així perquè són les connexions neuronals les que registren les nostres experiències. I aquestes formen part del nostre cervell i teixit nerviós.
Per treballar amb el centrament en acció i l' teràpia dissociadora, necessitem, doncs, experiències específiques. Si saps el que és la por és perquè en algun moment la vas viure. Si coneixes la tristesa és perquè has tingut alguna experiència d'aflicció. No pots conèixer l'enamorament si no t'has enamorat. I tots aquests registres estan gravats en el nostre sistema nerviós i cervell. El coaching i la PNL formen part d'un tipus de teràpia bàsicament pràctica.
Abans de practicar el centrament en acció. Reviu l' experiència en mode associat i dissociat
Així que, troba una experiència incòmoda concreta. Un dia, en un lloc i amb una/es persona/es identificad/a/es. Quan la tinguis accedeix a aquest record, imagina que el projectes davant teu, en manera dissociat. Si tens dubtes pots llegir aquest article "Com viure una emoció amb equanimitat. La teràpia dissociadora” . En mode dissociat et veus com un espectador.
La teràpia dissociadora fa veure la realitat des de certa distància.
A continuació fes un pas endavant i submergeix-te en l'experiència. Uneix-te a ella, viu en primera persona. Fes-ho amb una plena experiència subjectiva interna. Això és, mira el que veus, escolta el que recordes sentir, evoca les sensacions i sentiments. En primera persona, com si estiguessis aquí en temps present.
Ara fa un pas cap enrere. Nota en quin dels dos modes vius l'experiència amb més equilibri emocional. La vivència no és la mateixa, no ha canviat. No obstant això, en termes generals, la manera associat ens facilita el reviure l'experiència amb més intensitat. No canvia el què, canvia el com i, d'aquesta manera, canvia com vivim aquest moment.
Veurem a continuació com incorporar el centrament actiu doncs viure una experiència en mode dissociat provoca el que jo anomeno la "manera passota". És a dir, un allunyament que pot ser proper a un desentendre's. I això està bé per, per exemple, escoltar alguns polítics, però no sempre és l'ideal. Per això incorporarem el centrament en acció.
El centrament en acció, la base del coaching generatiu
Una de les pràctiques bàsiques del coaching generatiu implica el
El centrament en acció no implica passivitat.
treball amb els estats interns. Saber invocar i mantenir estats de qualitat és essencial per respondre amb equanimitat als reptes quotidians. De poc serveix una pràctica de meditació, mindfulness, relaxació etc ... si en situacions estressants es "ens porten els dimonis".
El centrament en acció és la base que ens serveix per a consolidar aquesta habilitat. I per seguir amb la pràctica és imprescindible haver llegit l'article Relaxació i centrament. En el mateix trobaràs un enllaç a un àudio que enllaça a un exercici de trànsit generatiu.
El centrament en acció és la base per a l'equilibri emocional.
Per seguir dono per fet que has realitzat aquesta pràctica i l'assenyalada anteriorment: La teràpia dissociadora.
Llavors tornem al moment en que et dissocies de l'experiència. Des d'aquí fes un pas enrere, respira una mica més profundament, estimula l'àncora del centrament. Roman en aquest estat de centrament actiu durant uns segons.
Amb l'àncora activa fes un pas endavant i situa't en la posició d'observador. Examina, en manera dissociat la situació. Un cop preparat/da, amb l'àncora i centrament actius, dónes un altre pas endavant i t' associes a l'experiència. Observa què canvia en la manera de viure aquesta situació.
Generalment veuràs que no t'afectarà tant, tot i que l'experiència sigui la mateixa.
Assolir l'equilibri emocional amb la pràctica del centrament en acció. El secret
Repeteix aquest cicle, amb aquesta experiència unes tres o quatre vegades. D'aquesta manera quedarà ancorat en el teu interior. Aquesta és la base del trenall amb les submodalitats.
Amb el centrament ens permetem brillar amb la nostra pròpia llum
Practica una i altra vegada amb diferents experiències, sempre específiques. És una bona idea fer-ho a l'acabar el dia amb algun moment que t'hagi incomodat. El cervell té una gran capacitat per generalitzar de tal manera que, un cop l'hagis reelaborat un nombre determinat de vegades, podràs fer-ho sense pensar. L'exercici llavors ja serà un record.
És com aprendre a conduir. Primer has de pensar en trepitjar embragatge abans d'encaixar la marxa. Després deixar anar embragatge i trepitjar accelerador etc.… Amb el temps, ja no has de pensar en aquests passos i ho fas automàticament. L'equilibri emocional amb l'exercici del centrament actiu funciona de la mateixa manera. L'exercici no és més que una forma de reestructurar l'experiència interna. Un cop ancorada en el teu interior podràs reelaborar qualsevol experiència sobre la marxa. I ho faràs sense necessitat de tota la parafernàlia de l'exercici o, com a molt, amb només una elaboració mental.
Quantes vegades hauré practicar el centrament en acció per aconseguir l'equilibri emocional?
Com en tot el que té a veure amb el creixement interior, cadascú té el seu ritme. No puc donar, doncs, uns temps exactes. sí puc, no obstant això, oferir unes pautes que serviran per aprofitar millor i més ràpid els exercicis.
1.- Consolidar les pràctiques inicials.
Com en tots els coneixements acumulatius cal cuidar els principis. Per no ser repetitiu em remeto als dos enllaços ressenyats anteriorment. Un és l'article de la teràpia dissociadora, un altre el de la relaxació i centrament. De fet la pràctica del centrament actiu per a l'equilibri emocional és la suma dels dos exercicis.
2.- Aconseguir l'equilibri emocional començant amb experiències desagradables, però poc.
És semblant a quan vam aprendre a anar en bici. Generalment no ho vam fer directament, sobre una bicicleta gran de només dues rodes. És possible que comencéssim amb un tricicle o amb una bicicleta amb dues rodes auxiliars. Alguns nens van començar sent assistits pels seus pares. En qualsevol cas, fins que no es consolida l' equilibri, a poc a poc, no comencem a circular en bici per qualsevol terreny. El centrament en acció necessita entrenar-se en situacions cada vegada més intenses, però començar gradualment.
3.- La pràctica regular del centrament en acció
Com he exposat anteriorment, practicar regularment i amb
Amb el centrament actiu pots romandre en el centre de l'huracà
situacions reals. El nostre cervell té registrades les experiències que considera significatives. Aquestes experiències són com una base de dades que acoloreixen el nostre present. La manera en què les recodifiquem asseurà la base de el com experimentem les següents vivències. Per això la pràctica és fonamental per anar apropant-nos a la serenitat emocional.
4.- Deixar la pràctica escalonadament.
En algun moment ja no serà necessari practicar l'exercici, però no és aconsellable tallar de cop. Les pautes de conducta i actitud apreses durant anys poden tornar a poc que se'ls doni una oportunitat.
Per això és millor no "obrir comportes" abruptament i sí fer-ho d'una manera escalonada. D'aquesta manera el centrament actiu s'anirà enfortint i obrint pas d'una manera segura.
5.- Si cal, reforçar amb un procés de coaching generatiu online o presencial
Totes les pràctiques que proposo al blog poden ser beneficioses. No obstant això no poden substituir la pràctica amb un coach o psicoterapeuta certificat i entrenat. Això també és vàlid per aconseguir l'equilibri emocional amb el centrament en acció. El terapeuta ajuda a adaptar les pràctiques a la teva situació real i, si escau, optimitza els resultats.
Avui en dia, i gràcies a la tecnologia, aquest tipus d'exercicis es pot realitzar mitjançant processos online. Encara que , per descomptat, la modalitat presencial segueix vigent.
Fins el proper article, rep una cordial salutació,
Coneixes el coaching generatiu? T'agradaria provar aquesta exclusiva modalitat de creixement personal? Visites online i presencials Demana ara informació gratuïtament i sense compromís! Clica a la imatge!
Et convido a participar al meu blog ampliant idees. Per exemple, aportant suggeriments o compartint els teus dubtes a l'apartat al peu del mateix.
Ah!!, i si t'ha agradat i et ve de gust, et convido a compartir l'article.
T'ha resultat interessant aquest article sobre el centrament en acció per aconseguir l'equilibri emocional? Estàs interessat en un programa personalitzat de coaching i/o psicoteràpia? Contacta amb mi sense compromís!:
Si vols, pots rebre còmodament la meva News Letter amb tots els articles del bloc. També, activitats, promocions i informació interessant i pràctica: – Sí vull rebre la News Letter
Si coneixes algú que pogués estar interessat, en aquesta informació, no dubtis a compartir-la
Sexe i gènere. Configuració de la Identitat Masculina i Femenina
Rols i estereotips en el patriarcat
El sexe fa referència a una realitat biològica que condiciona factors psicològics i socials. Parteix de la diferència entre tenir penis i vulva. També hi ha una realitat silenciada, el polimorfisme sexual, aquelles persones que neixen amb caràcters sexuals primaris indiferenciats.
El gènere és una construcció social que, partint de la realitat biològica, diposita diferents expectatives en uns i altres. Aquestes expectatives diferenciades despleguen dues identitats a les quals s'assignen diferents rols amb diferents drets i oportunitats. I si bé es diu que som iguals davant la llei, la realitat és que el model imperant ha assignat una posició de poder a l'home.
El rol assignat a aquest últim es basa en les idees bàsiques de força, imposició, rivalitat i exigència. Afegeix a això la negació de la sensibilitat i la vulnerabilitat confonent, sovint, ambdós conceptes amb debilitat.
De fet hi ha una definició que es basa en una triple negació. A saber, un home és allò que no és:
Dona
Nen/a
Homosexual
Poc es pot esperar, doncs, d'un model que es basa en la negació. Els homes pro feministes treballem en la deconstrucció d'aquest model de masculinitat hegemònica. Un model imposat pel patriarcat, vegem què és.
El patriarcat
Aquest model ha configurat una forma estereotipada de masculinitat. L'anomenada masculinitat hegemònica o patriarcal. El sistema que ha establert aquesta diferenciació de rols i expectatives, el patriarcat. Aquest últim fixa una sèrie de conductes, valors, creences i actituds que “se suposen” a tota persona en funció del seu gènere.
En aquest estàndard, a més, l'home es projecta en l'àmbit polític i laboral i s'aparta del món íntim-afectiu-emocional. A més, ha de mostrar-se fort fins i tot davant ell mateix i, sobretot, enfront de les dones.
I com he apuntat abans, aquest concepte de fortalesa està fortament contaminat i esbiaixat. No es tracta tant (segons el model patriarcal) d' una qualitat sinó més aviat de l' absència d' una altra. La negació de gran part del món emocional, la sensibilitat i la vulnerabilitat.
La masculinitat hegemònica
Subscriure el model de masculinitat hegemònica suposa formar part d'un club selecte i selectiu. A no qualsevol home se li suposa la suficient "homenia" com per formar part. A més, és una cosa que contínuament interpel·la i sotmet a prova aquest últim.
És habitual que l'ingrés es realitzi mitjançant "rituals d'iniciació". Des dels ritus de societats ancestrals i algunes actuals tribus, fins a les "novatades" a l'antic "servei militar".
Fins no fa gaire, alguns pares celebraven la majoria d'edat dels seus fills convidant-los a una cigarreta, una copa i portant-los "de putes". En la publicitat, a més d'un els sonarà anuncis del tipus "soberano es cosa de hombres".
El model bàsic de força, imposició, rivalitat i exigència, exigeix també inclinació cap al risc i l' eròtica del poder. Tot això no exempt, en moltes ocasions, de certa xuleria que és excusada.
El formar part d'aquest club selectiu apel·la a una necessitat bàsica. La necessitat de pertinença. És per aquest motiu que no pocs homes s'esforcen per formar part de…. Fins i tot en ocasions amb poca convicció.
El que ha de ser un “home” segons el model patriarcal
Hi ha un descuit pel propi cos i tendència als excessos, especialment en menjar i beguda. De vegades, fins i tot això, és motiu d'exhibicionisme.
La pràctica de l'esport no es considera una cura del propi cos sinó com a ocasió per rivalitzar.
Demostrar la pròpia “virilitat”, força, èxits per a ser validat com a home. Necessitat de destacar. Autoestima dependent del reforç extern.
L'home mira a allò públic i social, i és aquí on es mesura constantment amb altres homes, els seus rivals. I és molt especialment davant un igual que difícilment manifestarà la seva vulnerabilitat.
És habitual que comparteixi els seus moments difícils amb una dona, però no amb un company. Aquesta resistència és una de les raons dels grups d'homes pro feministes que treballen amb Perspectiva de gènere.
Lideratge autoritari. No es contempla tant el lideratge com una coordinació sinó més aviat com un lloc de poder.
L'home hegemònic i la seva relació amb la dona
La llarga història del patriarcat.
Després de segles de dominació del patriarcat, l'home s'ha acostumat a veure a la dona a un ser inferior. I si bé això és qüestionat en els darrers anys, en la pràctica segueix sent així.
Probablement el masclisme ja no sigui "políticament correcte", però en el seu lloc s'han desenvolupat unes pràctiques suavitzades, els micromasclismes.
Fins ara, només podia mantenir aquesta posició de privilegi, sempre, a la llar, enfront de la seva companya, doncs en l'aspecte social i laboral, no sempre era / és "qui mana".
Normalment veu en la dona una companya que exerceix les funcions de cuidadora i acompanyant. Fins a tal punt arriba aquesta imatge que es pot sentir atacat si la seva companya discrepa davant seu en algun tema, especialment en un espai públic.
Por al feminisme i als avenços de les dones. Aquesta por, en ocasions, es disfressa de rebuig i violència.
Al nucli familiar compleix amb la funció de protector i proveïdor. A la dona se li deleguen "funcions secundàries”, la cura de la casa i persones dependents entre altres.
L'home patriarcal, més enllà de les seves responsabilitats laborals, gaudeix de plena disponibilitat del seu temps. No es responsabilitza davant les tasques domèstiques o de cura. Els més "moderns" diuen que "ajuden" a la seva companya. Evidentment, quan tenen temps i els va bé.
Masculinitat patriarcal i sexualitat
En el terreny de la sexualitat, l'home patriarcal està desposseït de qualsevol model de proximitat, comunicació i tendresa. La seva sexualitat està organitzada al voltant de la genitalitat i la penetració.
Evidentment, la seva orientació "normal" és la heterosexual sent vista com no viril l'homosexualitat. Aquest rebuig s'estén a qualsevol orientació sexual que no sigui la heteropatriarcal. L'home patriarcal se sent superior a tota persona d'orientació sexual no hegemònica
Reforça el dualisme sexual, la posició de “mascle”, així com la normalització de certa promiscuïtat sexual (és cosa d'homes)
Els estereotips
Rol femení, atenció a l'home.
En l'imaginari de l'home patriarcal, si compleix amb aquests requisits, serà validat com a tal. I això li atorgarà una sensació de pertinença així com un privilegi, ; , laboral i (suposadament) "èxit davant les dones".
Si no compleix aquests requisits no serà considerat home (no tindrà aquest "privilegi"). Aquest no deixa de ser una forma de control del patriarcat sobre els homes.
Tots aquests elements no són vistos com una discriminació de la dona. “Senzillament som així i complim amb aquests papers”
El Patriarcat i les emocions
També les quatre emocions bàsiques (les que constitueixen els fonaments del món emocional) han estat degudament assignades. A saber:
Ràbia. Acceptada en l'home, especialment si se la confon amb la força. La ràbia és mal vista en la dona. Sovint se sent parlar de "homenots" quan una dona expressa aquesta emoció o derivats de la mateixa. Si bé no pot ser entesa com l'única causa, és fàcil, des d'aquí, lliscar cap a la violència masclista.
Alegria. S'accepta en l'home, poc a la dona. L'expressió "una dona de vida alegre" ho diu tot. Recentment hem vist també com advocats defensors de violadors han utilitzat l'argument que la víctima, pocs dies després de la violació, estava amb amics i amigues passant-ho bé. La idea de fons és que, després d'una violació, la dona no pot gaudir de la vida. I si ho fa, és que se li suposa haver provocat o gaudit de la violació.
Tristesa. Es considera la tristesa com debilitat per afrontar la vida. Per tant l'home, al “ser fort”, no pot manifestar tristesa. Per a molts la tristesa crònica és només cosa de dones. Això arriba a l'extrem que un home pot emmascarar una depressió.
El porés inacceptable en ell , és un altre signe de debilitat. No obstant això és, fins i tot recomanable en la dona ja que la por la infantilitza amb totes les conseqüències derivades d'això. Des d'un suposadament benintencionat paper protector, per part d'ell, fins a la por que retarda les denúncies davant la violència masclista
Nota important: Si ets home i vols assistir a un dels nostres tallers gratuïts, segueix l'enllaç següent:
Parlarem, compartirem i explorarem el món emocional amb dinàmiques pràctiques.
Homes pro feministes i patriarcat
Els grups d'homes pro feministes treballem per redefinir una masculinitat més inclusiva i empàtica. Igualitària i diversa. Rebutgem els rols estereotipats per atendre la Vida i la persona en la seva individualitat. Conscientment ens considerem homes pro feministes en comptes de feministes ja que entenem que encara que la nostra intenció sigui la d'arribar a una igualtat completa, en el nostre univers interior segueix viva la figura del “mascle” predominant.
Afegir a això que tot i que en la nostra intenció hi ha el renunciar als privilegis que ens atorga el patriarcat, no sempre ho fem. Aquí cal afegir un treball de consciència per detectar i superar inèrcies.
Entenem també que en aquest treball hem de recolzar-nos en allò social i col·lectiu. És un dels requisits per sortir del concepte individual/patriarcal per posar en valor la fraternitat/sororitat.
Violència i agressivitat sovint es confonen. D'altra banda la violència pot ser activa i passiva. Solem reconèixer la primera fàcilment, però no tant la passiva. En qualsevol cas sempre denota falta d' empatia i assertivitat.
Examinarem les diferències, entre violència activa i passiva, així com la manera d'expressar-se en la violència de gènere i altres formes més subtils com els micromasclismes. També les examinarem en el xantatge emocional i les relacions tòxiques.
Agressivitat i violència les diferències.
L'agressivitat és un instint al servei de la supervivència i l'adaptació a l'entorn. És comú en tots els animals. Els depredadors necessiten la seva agressivitat per caçar i sobreviure. No obstant això no la utilitzen quan no tenen fam..
Per contra, la violència és un comportament après. És l'agressivitat al servei dels propis interessos o per fer mal a algú o alguna cosa intencionadament. És una actitud i conducta pròpiament humana.
En ocasions violència activa i passiva, són utilitzades per reivindicar, erròniament, els nostres drets. En aquest sentit, podem educar la nostra assertivitat per evitar mostrar-nos davant del món d'una manera violenta i / o manipulador.
Violència activa i passiva, i violència en la parella poden ser treballades en teràpia.
El respecte i la solidaritat, l'empatia i cooperació enfront de la rivalitat. La igualtat i la llibertat de totes les persones, són valors nuclears per fer front a la violència activa i passiva. Aquests valors, així com les capacitats per manifestar-los es poden treballar en teràpia.
Violència activa i passiva les diferències
Si bé poden existir mandats culturals implícits, la violència activa i passiva és exercida per persones immadures. Persones que no saben sostenir les diferències ni reclamar els seus drets d'una manera assertiva. Així doncs, la teràpia anirà dirigida en aquest sentit: maduresa, saber sostenir la frustració i la diferència.
L'activa és fàcilment reconeixible ja que utilitza la coacció física majoritàriament, així com l'amenaça.
Violència passiva, el llop amb pell de xai
No obstant això la passiva no ho és tant doncs s'exerceix a través de la manipulació i el xantatge emocional“. Si bé la coacció física és més habitual entre homes, la passiva l'exerceixen tant dones com homes. Això és degut al fet que l'agressivitat, al servei de l'emoció bàsica de la ràbia, és tolerada en homes (i fins i tot ben vista) i no tant en les dones.
No hem d'oblidar que en la passiva, el manipulador pot oferir una imatge submisa, encantadora, fins i tot seductora. Sin embargo subyace una gran reserva de agresividad. En aquest cas sol tractar-se de persones que no s'atreveixen a aparèixer davant el món o que han rebut una educació emocionalment castradora. Encara que també hi ha persones amb unes grans habilitats que l'exerceixen subtil i sibil·linament al servei dels seus interessos.
Tot i que la violència activa i passiva s'exerceix molt clarament en la relació de parella, no hem d'oblidar la seva presència a les relacions humanes en general i / o, el món laboral així com amb els fills. Per descomptat que en la majoria dels casos, la violència amb els fills no és intencionada i gran part de les vegades és passiva. No ha de ser però justificació, doncs hi ha el perill que en rebre aquest tipus d'educació, el nen la repliqui de gran. El paper de l'educació és fonamental en la prevenció de la violència en general.
Violència seqüencial
Hi ha una altra estratègia mixta, la violència seqüencial. L'actor aparenta, en primer lloc, renunciar als seus drets (manipular), però no dubta a agredir física o verbalment quan considera que l'estratègia no li funciona, o bé passa a un altre moment més decisiu.
En els episodis de violència en parella és força habitual. Quan l'agressor adopta el paper de víctima (aparent renúncia als seus drets) per fer sentir mal a l'altra part. Pot, fins i tot, adoptar el paper de persona callada, que no diu res. “Castigar” amb el seu silenci a la parella (violència passiva). Si l' altra part cau en el joc manipulador, arribarà a sentir-se culpable. Llavors el manipulador adoptarà el paper de perseguidor, per fer sentir encara més culpable l'altra part. Aquest és un típic guió neuròtic manipulador de violència activa i passiva.
Violència activa i passiva, sentiment de culpa, relacions tòxiques i xantatge emocional
És evident el paper de l'agressivitat en les anomenades ara relacions tòxiques. Alertar però que quan el xantatge emocional apareix d'una manera subtil, una relació tòxica pot passar inadvertida.
Hi ha diferents formes de xantatge emocional. Un és el que ja he exposat anteriorment amb l'assumpció del paper de víctima i la tàctica del silenci. I posteriorment la persecució per fer sentir encara més culpable.
En general, els més perillosos són els que inciten el sentiment de culpaen la parella. Així missatges del tipus “No em vols si”:
No respons als meus missatges (en un període curt de temps).
Si no em truques cada X temps.
No vols fer l'amor.
Poden arribar a ser, fins i tot, “arguments” que pretenen justificar l' ús de la violència en la parella.
L'ús de la violència en la parella pot ser tractat amb teràpia.
D'altres són tragicòmics però existeixen, i molts en les cançons d'èxit:
“Sense tu no sóc res”
“Si tu no em vols, si tu no m'estimes, llavors per què visc”
“Si te'n vas, amor meu si tu te'n vas, em tornaré a enterrar en vida i no sortiré”
Els tres missatges formen part de tres cançons d'èxit molt concretes. En els tres es responsabilitza a la parella de la felicitat o fins i tot de la vida del (cantant…) 🙄
“El pare i la mare no testimaran si no menges”. O bé un altre perversament subtil
“Aprèn del teu germà o cosí….” , alguns cruels…
“Estic fart/a de tu…” etc… Altres invaliden subtilment la sensació de capacitat del nen
“¿Per què m'has a ajudar?… ja ho faig jo”
Violència activa i passiva. Violència en la parella, masclisme i Micromasclisme.
La violència de gènere és una altra forma en què la violència activa i passiva es manifesta. La permissivitat, invisibilització i normalització d'aquest tipus de maltractament ha fet que, almenys fins fa poc, es consentís.
Entre las causas:
La incapacitat masculina de fer front als i gestionar les seves pròpies emocions.
Per descomptat causa d'una deficient i esbiaixada educació emocional. Els estereotips de gènere fan que l'home pugui expressar emocions “fortes” (alegria, ràbia, indignació, frustració…). Però no les catalogades com febles, por, tristesa, malenconia… i derivats.
Una cultura patriarcal que atorga privilegis al masculí en detriment del femení.
Micromasclisme, el masclisme encobert.
Una de les formes més invisibilitzades de violència de gènere, són els micromasclismes. Es tracta de comportaments de violència passiva o de baixa intensitat en la relació de parella. Sovint és un tipus de violència exercida inconscientment per l'home, si bé això no és excusa.
Solucionar la violència de gènere, requereix teràpia i educació.
Un exemple d'Micromasclisme “benintencionat” és el de l'home que, en arribar a casa, es presta a ajudar a la seva parella. Implícit en el terme “ajudar”, està que la dona és la responsable, almenys, de la logística de la llar. Després, quan l'home “disposa de temps” es presta a col·laborar.
Sobre el Micromasclisme podrien escriure diversos articles. De moment valgui assenyalar-ho com a exemple, en alguns casos, de violència passiva o de baixa intensitat.
Violència activa i passiva. Un antídot
La violència activa i passiva és un subproducte de la civilització del qual hem de responsabilitzar-nos individual i col·lectivament. La dinàmica de la violència apareix molt especialment en la comunicació. Devem a Marshall Rosenberg una de les propostes més útils per eradicar aquesta xacra de la societat.
La per ell batejada comunicació no violenta , és un disseny de comunicació basada en profunds valors de respecte, pacifisme, connexió, responsabilitat i elecció.
Treballar amb aquest model de comunicació no és només “filosofar” sobre la conveniència d'això o allò. És fer operativa una qualitat que es troba molt a faltar en la nostra societat actual. L'autoconsciència.
Fins el proper article, rep una cordial salutació.
Vols millorar la teva qualitat de vida i benestar? Vols fer-ho comptant amb la col·laboració del teu subconscient? Demana ara informació gratuïtament i sense compromís! ¡Clic per a visites presencials i també online!
Et convido a participar al meu blog ampliant idees. Per exemple, aportant suggeriments o compartint els teus dubtes a l'apartat al peu del mateix.
Ah!!, i si t'ha agradat i et ve de gust, et convido a compartir l'article. També comentar i / o puntuar amb les estrelles en el resum que trobaràs més avall.
Si vols, també pots rebre còmodament la meva News Letter amb tots els articles del bloc. També notícies, activitats, promocions i informació interessant i pràctica:- Sí vull rebre la News Letter
Nous Homes de Sabadell – Grups d'homes pro feministes – Noves masculinitats
Nous Homes de Sabadell. Grups d'homes i noves masculinitats.
A mitjans dels anys 70, a Europa, van començar a proliferar els grups d'homes. Aquest moviment, va sorgir com una reflexió sobre la masculinitat, com a resposta a l'auge del feminisme.
Avui en dia, encara tractant-se d'un moviment minoritari, presenta un panorama complex. I tot això perquè els qüestionaments de l'feminisme han generat respostes masculines de tot tipus.
Com a grup d'homes, Nous Homes de Sabadell, hem cregut oportú posicionar-nos i fer visible la nostra història, vocació i línia de treball que exposem a continuació.
Nous Homes de Sabadell. Els començaments
La primera formació va sorgir arran de la trobada d'un grup de diversos homes. A l'entorn d'un taller sobre intel·ligència emocional que va organitzar l'Ajuntament de Sabadell.
El taller portava per títol: “És l'Home, el gran oblidat?” (Intel·ligència emocional?). Va ser impartit per la psicòloga Elena Rolinski entre octubre i desembre de 2009.
Durant aquestes jornades vam estar reflexionant sobre temes com emocions i sentiments en els homes, les relacions, el patriarcat etc… Finalitzades les trobades, uns quants vam quedar amb “ganes de més"”. I va ser com vam decidir agrupar-nos de forma autònoma i independent.
D'aquesta manera, ens vam constituir formalment al març del 2010, després de diverses trobades i propostes prèvies. Exposem a continuació la nostra actual línia de treball.
Nous Homes de Sabadell. La nostra línia actual de treball.
Ens posicionem obertament en el corrent de les noves masculinitats. Entenem que el patriarcat dominant, ha atorgat a l'home certs privilegis en molts àmbits.
Denunciem i renunciem obertament a aquests privilegis. I també volem aprofundir en la ferida secreta que el patriarcat ha infligit en l'ànima masculina, especialment en el terreny de l'emocionalitat, i la comunicació sense imposició.
Considerem que sense treball personal no existirà mai una igualtat sentida com a necessària. Aquest treball d'introspecció també és necessari per accedir al nostre món emocional, entendre-ho i expressar-ho creativament.
Nous homes de Sabadell. Masculinitat i diversitat.
Compartim la visió i el treball dels moviments pro-feministes, així com el moviment per les teràpies de la masculinitat. (Adjuntem enllaç a anterior article per ampliar conceptesGrups d'homes. Els diferents tipus)
Ens reunim quinzenalment i promovem activitats privades i públiques en què treballem els
Objectius
Impulsem la reflexió i comunicació interna-emocional entre els membres del grup. Utilitzem en aquest sentit, dinàmiques d'inspiració terapèutica així com la perspectiva de gènere.
Visibilitzem el nostre rebuig a les violències masclistes, tant cap a les dones com les paral·leles(homofòbia, transfòbia ...)
Promovem la corresponsabilitat dels homes. Tant en les tasques domèstiques com en les de cura de fills i persones dependents.
Reivindiquem la paternitat activa i responsable, implicant-nos en l'educació i criança dels fills.
Treballem en la construcció d'una comunicació igualitària i no violenta.
Reivindiquem la presència paritària de dones i homes en institucions públiques i privades.
Reconeixem les diferents formes de ser home i persona, així com de viure i expressar la pròpia sexualitat.
Revisem l'expressió d'una sexualitat basada en el domini, per gaudir d' una sexualitat lliure, respectuosa i consentida.
Entenem els anteriors punts com el nucli del corrent de les noves masculinitats.
Si estàs interessat pots contactar amb nosaltres bé a través del bloc, bé mitjançant la nostra pàgina de facebook
“El perdó és l'aigua amb la qual exterminem els incendis de l'ànima. "
Aquesta frase d'autor desconegut ens parla sobre el valor terapèutic del perdó, no només en les relacions entre persones, sinó fins i tot en les relacions amb un mateix.
Però..
Qui és mereixedor de perdó?
Què té a veure el perdó amb les posicions perceptives?
Com es pot atorgar a algú el perdó?
La teràpia amb PNL facilita l'accés a l'perdó. Per veure com es relaciona, a través de les posicions perceptivesPNL, començarem amb un conte.
El Perdó del Rei
Diuen que fa no massa temps, i en algun lloc, no molt llunyà, l'autoritat va portar davant d'un jutge un botiguer indignat i un miserable indigent. El botiguer es queixava que el captaire li havia robat arròs i 5 pomes de la seva botiga.
– <<De què s'acusa a aquest home?>> Va preguntar, en primer lloc, el jutge
– <<De robar dues unces d'arròs i cinc pomes>> va respondre el botiguer.
La gent del poble va començar a escridassar el botiguer que era conegut per la seva usura i cobdícia.
-<<És això cert?>> Va preguntar, tot seguit, el jutge al captaire
-<<Sí, així és, però pas gana i no tinc aixopluc ni què menjar>>
– <<Saps quina és la pena per robar?>> Va preguntar el jutge
El pobre indigent va baixar el cap, tothom ho sabia, als lladres se'ls tallaven les mans.
– <<Sí que ho sé, però poseu-vos en el meu lloc, ¿No heu mai temut per la vostra vida?>> i va seguir, <<demano el vostre perdó>> va dir dirigint-se al botiguer.
El botiguer va mirar a un altre costat amb cara d'indignació i menyspreu, el poble va vociferar a favor del pobre indigent, el jutge va quedar pensatiu ... però presoner de les lleis.
Aquell debat judicial va durar un temps, hi va haver una gran mobilització del poble a favor de perdó del captaire, però el botiguer reclamava el càstig, el jutge (tot i reconèixer la injustícia en aquest cas) s'emparava en la llei (que havia de ser igual per a tots).
Quan el jutge abdica davant el rei
Les corones de la reialesa se situen al cap el que (hauria de) simbolitza(r) altura de mires
Però com la gent del poble amenaçava amb revoltes importants, el jutge va creure oportú portar l'assumpte davant el rei.
El rei, després d'examinar els antecedents va resoldre:
<<Cert és, pobre home, que, en primer lloc, ha desobeït la llei, i que aquesta és necessària per a la justa convivència dels ciutadans; però també que aquesta desobediència ho era en nom d'alguna cosa superior, la vida.>> I va seguir ...
<<I què seria d'un poble que fos incapaç de ser clement amb aquells que ho mereixen?>> I va concloure ...
<<Pel que decideixo el perdó per al pres i la restitució dels béns al botiguer amb càrrec a l'erari públic>>
Així va resoldre el rei aquesta situació.
Les posicions perceptives. Teràpia amb PNL
Aquest és un conte de "final feliç" i predictible, però ho he triat expressament per il·lustrar amb un exemple l'abast real i pràctic de les posicions perceptives i l'empatia, a més d'altres aspectes, tal com ja vaig indicar en l'anterior article sobre aquest tema. Aquesta pràctica de la teràpia amb PNL facilita la reconciliació i el perdó.
Visió holística de la quarta posició perceptiva en pnl
Així, podem veure la inamovible postura de primera posició al botiguer, que simplement es mou pels seus interessos; el poble, però, a empatitzar amb les causes que van portar al captaire a robar, ho feia en segona posició, perspectiva bàsica de l' empatia.
El captaire, reclama per a ell la segona posició al jutge "poseu-vos en el meu lloc”, però el jutge queda travat a la tercera posició, la de la imparcial (i cega) llei.
En l'anterior article, al referir-me a la quarta posició, vaig escriure alguna cosa així com que la quarta perspectiva requereix una visió holística, des de la qual l'experiència de ser tot el sistema és bàsica; el bé comú ha de predominar en aquesta visió, és la diferència amb la tercera posició que és bàsicament asèptica, cega com es diu de la justícia.
Això queda reflectit en les paraules del rei, doncs en paraules de Robert McDonald, la clemència és el <<trencament de les regles al servei del cor>>. Concloent:
Qui mereix ser perdonat?
La teràpia amb PNL facilita el perdó, bé sigui que vulguis perdonar una altra persona, bé sigui a tu mateix.
Si t'interessa ampliar una mica més sobre el perdó, hi ha un llibre fantàstic sobre aquest tema (tot i que també sobre molts més. La llei del mirall.)
Coneixes la teràpia amb PNL? Saps la multitud de temes que pots treballar amb ella? No només el perdó! Si estàs interessat/da, clica més avall i pídem informació i sense compromís. Visites presencials i online.
Et convido a participar al meu blog ampliant idees, aportant suggeriments o compartint els teus dubtes a l'apartat al peu del mateix.
Estàs interessat/da en un programa personalitzat de coaching i/o psicoteràpia?Contacta amb mi sense compromís!: – Telèfon: 615.56.45.37 – Mail: jspguasch@gmail.com
Si vols, pots rebre còmodament la meva News Letter amb tots els articles del bloc, així com notícies, activitats, promocions i informació interessant i pràctica:
Les posicions perceptives formen part d'una de les pràctiques de PNLmés efectives per al desenvolupament de diferents habilitats. Especialment les habilitats de comunicació, per exemple, la empatia i l' assertivitat. En aquest post tractarem l' empatia.
En l'anterior article Habilitats socials i empatia, indicava que, a es parla d'empatia com la capacitat de posar-se en les sabates d'un altre:
Es precisament el que en la pràctica de les posicions perceptives s' aprèn…
Cque un home, en un tren, va veure que el company de seient portava només una sabata, llavors li va dir:
– Disculpi, crec que ha perdut una sabata
Al que l'al·ludit va respondre
– S'equivoca senyor, he trobat una sabata….
La importància de l' observador en interpretar la realitat.
Aquesta anècdota ens il·lustra sobre la importància de l' observador a l'hora d'interpretar la realitat, doncs una de les pressuposicions bàsiques del coaching transformacional és que vivim en un univers d' interpretacions.
Per tant, el nostre univers no és innocent a la definició que de nosaltres mateixos fem. Aquesta és una de les pressuposicions bàsiques de la PNL.
Podem llavors, ampliar la nostra visió de la realitat adoptant diferents posicions perceptives que són punts de vista des dels quals observem una mateixa realitat, fet o relació. Veurem el paper que això despempanya en l'empatia.
Les quatre posicions bàsiques
A mitjans dels anys 80 Judith Delozier i John Grinder van establir, en primer lloc, tres posicions perceptives bàsiques:
Primera posició perceptiva (Jo)
Segona (Tu) i
Tercera (Observador).
Van afegir també una operativa pràctica per accedir a aquestes diferents formes d'interpretar la realitat.
Posteriorment, Robert Dilts va afegir una Quarta posició perceptiva (Nosaltres).
Aquests quatre mestres de la PNL (Programació Neurolingüística) van establir, definitivament aquestes diferenciacions.
Vegem a continuació cadascuna d'elles.
Posicions perceptives, 1ª posició: Jo
La perspectiva del jo, t'associa directament amb la teva pròpia experiència de la realitat, el que veus, escoltes i sents. És la teva pròpia visió d'una experiència o relació concreta.
El teu postura corporal serà l'habitual en tu i el llenguatge esquitxat de paraules en primera persona (la meva, jo, jo mateix, opino, crec, m'ha passat, les meves pertinences ...).
Què és important per a tu?
Quins vols?
Quines són les teves necessitats?
Per tant, en aquest estat entres en contacte directe amb els teus sentiments, prioritats i creences. Es, per tant, la ideal per aparèixer i reivindicar-te.
Posicions perceptives: 2ª posició: Tu
Contràriament a la primera, la segona se centra en l'altre.
Aquesta segona perspectiva és de vital importància per desenvolupar l' empatia, pel que si t'interessa et recomano practicar-la.També pots complementar amb aquest altre article sobre el posar-se en la pell d'una altra persona.
Posar-se a la pell de l' altre amb la tècnica de les posicions perceptives.
D'una manera semblant a la que vaig indicar en l'article Fantasies dirigides i teràpia Gestalt, pots experimentar amb identificar-te amb alguna cosa o algú per ampliar la teva visió d'una relació, conflicte o situació concreta, en aquest cas t'identifiques amb l'altra persona. Com a resultat t'aproximes a percebre com a pensa, sent i actua.
A la pràctica que més endavant presento tens unes pautes per fer-ho, però evidentment es tracta d' una capacitat que es desenvolupa amb la pràctica continuada. I això és vàlid també per a l'empatia.
És important destacar que desenvolupar aquest estat ajuda, especialment, a la capacitat de "modelar”, un dels recursos bàsics de la PNL (programació neurolingüística) i el nuclear en l'inici d'aquesta disciplina.
3ª posició: l'observador
Aquesta tercera posició perceptiva té a veure amb la d'un observador imparcial, un testimoni. De vegades s' indueix la fantasia d'imaginar ser un consultor o assessor extern que aconsella sobre possibles millores des d'una òptica imparcial i professional.
Amb aquest estat inclous, a més, una visió una mica més objectiva
Pensa per exemple en alguna cosa que et molesti de tu mateix. Si això mateix li passés a un amic teu:
Què li diries?
Li dius a ell el mateix que a tu?
I… Com li dius el que li dius?
Què ha canviat en el què i el com? ò…
Què canvia si et dirigeixes a tu mateix de la mateixa manera que a una altra persona?
Aquest és una manera d'utilitzar la 3ª posició.
Posicions perceptives: 4ª posició: Nosaltres
Desenvolupar la quarta posició requereix alguna habilitat específica com la de tenir una visió holística, genèrica, des de la qual l'experiència de ser tot el sistema és bàsica. Engloba les tres perpspectives anteriors, però a diferència de la tercera posició perceptiva, és alhora inclusiva i no asèptica com sí ho és la tercera.
La visió del bé comú ha de predominar en aquesta posició. Convé, abans de treballar amb aquesta quarta, practicar amb les tres anteriors.
Imagina, per exemple, el CEO d'una empresa; la seva visió del funcionament ha de ser objectiva quant a la competència que, entre si, puguin tenir els diferents departaments.
No obstant això un consultor (aliè a l'empresa encara que eventual col·laborador) no està de la mateixa manera implicat en l'organització, tot i que també pogués tenir una visió objectiva.
Mentre el primer s'implica en 4a posició, el segon ho fa en la 3a.
Aquesta és la més actual novetat, de la mà de la PNL de tercera generació o generativa.
Les pràctiques inicials amb les posicions perceptives
La neutralitat de la tercera posició perceptiva de la PNL
Reviu una situació de conflicte verbal amb algú.
Per començar és convenient que no es tracti de situacions amb excessiva tensió, més aviat algun desacord lleuger.
Reserva en l'espai tres llocs (poden ser tres cadires, coixins, papers a terra; o senzillament tres espais reservats sense més) que identifiquin les tres posicions perceptives. Generalment la primera et correspondrà a tu, la segona a qui representi el teu interlocutor i la tercera una perspectiva d'observador.
És recomanable un disseny d'aquest tipus:
1ª Posició………………………….2ª Posició
…………………..3ª Posició…………………….
Seguiràs amb la següent:
Operativa
1.- Ocuparàs, en primer lloc, la posició 1 (Jo) i reviuràs des d'aquí l'experiència; revisa-amb ajuda dels inventaris A i B, un cop hagis fet els dos inventaris, apunta la intenció positiva que et motiva en aquesta interacció amb aquesta persona. Trobaràs una explicació més detallada dels dos inventaris i de la intenció positiva més a baix.
2.- Surt d'aquest estat i procura "acomiadar-te" d'ell, per exemple prenent un got d'aigua, fent unes quantes respiracions, estiraments ... el que sigui per desfer-te de l'experiència.
3.- Col·loca't en la segona posició, i repeteix el pas primer, però "com si" fossis aquesta altra persona. Submergeix-te en l'experiència revisant els dos inventaris i la intenció positiva, “com si” (insisteixo) fossis aquesta persona.
4.- Com en el pas 2.-
buida't de l'experiència.
5.- A continuació, ocupa la tercera posició perceptiva, procura fer-ho amb una postura corporal equilibrada i simètrica. Revisa la relació entre les dues posicions amb total equanimitat i asèpsia; des d'una òptica neutral, distant i sense emocions.
Descobreix noves informacions des d'aquest lloc, especialment pel que fa a la primera posició (Jo) que contribueixin a millorar aquesta relació.
Els dos inventaris i la intenció positiva en les posicions perceptives
inventari A
Sobre la teva experiència corporal… Què descobreixes? ..Què i com és la teva postura, moviment / s, gestos, respiració, zones de tensió…?
La experiència sensorial. La manera en que captes la realitat a través dels sentits i com organitzes a el teu esta experiència. Quins veus i com ho veus? Quins escoltes i com? ..Qines sensacions corporals tens i com són?
La manera en què transmets mitjançant el llenguatge. Paraules que utilitzes, to de veu, modulació…
Les teves emocions. ..Què emocions i sentiments tens i quina és la seva intensitat?
Els patrons cognitius que apareixen en forma d' imatges, recordsassociats, diàleg intern, pensaments automàtics…
inventari B
En quin entorn té lloc l'experiència? ..On, quan, amb qui?
Quins capacitats, coneixements, estratègies, habilitats, experiències, utilitzes? ... Com fas servir la teva ment?
Quins creences, expectatives, pressuposicions, criteris, prioritats, opinions, valors…. defenses en aquesta posició?
Quina sensació (en un sentit ampli) et genera "ser"qui ets en aquest moment?
És probable que també vulguis explorar a quin propòsit superior (tal com tu ho entenguis ...) subordines la teva activitat o relació en aquest moment.
L'empatia és una qualitat que es pot desenvolupar. Amb les posicions perceptives de la PNL pots aconseguir-ho.
Els conceptes vinculats en aquest inventari tenen a veure amb els anomenats “nivells lògics” a PNL. Pots, si ho desitges, ampliar aquest concepte a l' article “Ser i fer, el sender dels nivells neurològics en PNL“
En començar una pràctica és recomanable posar bé els fonaments encara que pugui semblar tediós i fins i tot repetitiu fer-ho amb els dos inventaris, però, amb el temps aniràs adquirint l'habilitat de seleccionar les diferents variables d'una manera més ràpid i intuïtiva.
La Intenció positiva i les posicions perceptives.
No sempre és suficient amb tenir bona intenció.
En cadascuna de les dues primeres posicions (no en la tercera) pregunta't:
Com et faria sentir, internament, aconseguir aquesta intenció positiva o necessitat mitjançant aquesta activitat o relació?Com definiries el teu estat intern?
Per finalitzar indicar una cosa important. Poques vegades es ressalta en els tractats i llibres de PNL (Programació Neurolingüística) que la "intenció positiva"Té a veure més amb un estat intern (sensació, sentiment ...) que amb una acció. Per exemple, quan un nen petit fa entremaliadures per cridar l'atenció, la intenció positiva pot ser el reconeixement, cridar l'atenció és l' estratègia i fer entremaliadures la manera en què dóna forma a l'estratègia, la tàctica.
Comentari important per als molt mentals, 💡 , no es tracta d'endevinar o encertar la intenció positiva de ningú(encara que encertaràs molt amb la pràctica), més aviat que adoptis la posició perceptiva "com si" fos real; quan t'acostumis a això, la teva actitud i sobretot el teu sentir intern t'ho agrairan.
De la mateixa manera, en aquesta línia, també et pots preguntar pels beneficispotencials que poden transformar-se en reals, si enfrontes aquesta situació difícil com una oportunitat i / o un aprenentatge.
En conclusió, la visió de la intenció positiva és especialment útil en la comunicació, però també en els processos de psicoteràpia i coaching.
La justícia ha de ser imparcial
I, per descomptat, fins al proper article, rep una cordial salutació.
Estàs interessat/da en un programa personalitzat de coaching i/o psicoteràpia?Contacta amb mi sense compromís!: – Telèfon: 615.56.45.37 – Mail: jspguasch@gmail.com
Si vols, pots rebre còmodament la meva News Letter amb tots els articles del bloc, així com notícies, activitats, promocions i informació interessant i pràctica:
Ah!!, i si t'ha agradat i et ve de gust, et convido a compartir l'article. També comentar i / o puntuar amb les estrelles en el resum que trobaràs més avall.
Què és la empatia? Podem potenciar-la i / o millorar-la? Coneixem la diferència entre empatia i simpatia? Quin és l'origen de l'expressió “posar-se les sabates de l'altre”?
Amb l'empatia connectem amb l'univers emocional de l'altre
L'empatia és un aspecte de les habilitats socials, que formen part, alhora, de la Intel·ligència Emocional. Es defineix sovint com la capacitat per comprendre el món emocional de les persones amb les que interactuem. En conseqüència implica posar-nos en el seu lloc, comprendre, més enllà de les paraules (o juntament amb elles) els seus sentiments.
Seguint el model de la Comunicació No Violenta de Marshall Rosenberg, darrere de tot sentiment s'amaga una necessitat. Quan són insatisfactoris, es refereixen a una necessitat no resolta. Aquesta visió amplia l'espectre d'acció de l'empatia i permet aprofundir en la comprensió de l'altre.
Sovint l'empatia es confon amb la simpatia, i si bé tots dos processos poden ser complementaris, són diferents.
L'empatia, definició. Diferència amb la simpatia.
Etimològicament el terme simpatia ve del concepte llatí sympátheia. El prefix sim (sym) ens informa de reunió, concordança i pátheia que es refereix a una afecció, física o emocional, en el sentit d'experiència. En un sentit ampli en el que ens ocupa, podríem parlar de "reciprocitat de sentiments".
la simpatia, és una inclinació afectiva entre dues o més persones, una ressonància en una "mateixa freqüència". En general la simpatia és una cosa que sorgeix espontàniament, al principi d'una relació i sol ser recíproca. No obstant això, també pot anar apareixent mentre madura la relació.
La simpatia sempre ve referida a l' univers interior de la persona. Amb la simpatia sóc present en els meus sentiments cap a l'altra persona. En manera diferent, amb l'empatia estic present en els sentiments de l'altra persona per acompanyar-la, estigui o no d'acord, i tant si em "cau bé” (simpatia), com si em “cau malament”.
L'empatia ens permet percebre l'estat d'ànim de l'altra persona i les necessitats subjacents. No obstant això no hi ha un vincle afectiu, no exigeix que compartim l'experiència o les causes que l'originen.
Amb l'empatia podem acompanyar des d'una òptica de coneixement més que de sentiment.
La capacitat d'empatitzar és alhora una actitud i una aptitud que es retroalimenten l'una a l'altra. Veurem a continuació què caracteritza l'actitud empàtica:
Empatia, actitud i escolta activa
El filòsof xinès Chuang-Tzu, va definir l'escolta en els següents termes: "Escoltar simplement amb les orelles és una cosa. Escoltar amb l'enteniment és una altra diferent. Però escoltar amb l'ànima exigeix buidar totes les facultats. I quan les facultats estan buides, és tot l'ésser el que escolta. Llavors es capta de manera directa allò que té davant, la qual cosa mai podria sentir-se a través de l'oïda ni comprendre amb la ment ".
L'escolta activa ens permet captar l'altre en la seva totalitat
De fet, un requisit bàsic per a l'empatia és aquesta habilitat de "escolta amb l'ànima", mitjançant la qual "buidem totes les facultats". Però a què es refereix quan parla d'això?
Si reflexionem sobre el que s'ha exposat anteriorment, en el sentit que podem empatitzar sense necessitat d'estar d'acord, o fins i tot amb algú que ens resulta antipàtic ... arribem al concepte de "posar entre parèntesi"els nostres judicis i prejudicis, valors, criteris i actituds generals que caracteritzen la nostra manera de ser, estar i apareixen davant el món.
La pràctica de "posar entre parèntesis", terme típic de la teràpia gestalt, es refereix a l'actitud receptiva, d'obertura i flexibilitat necessària, aquí i ara, lliure de filtres que poguessin contaminar la recepció empàtica i apressar judicis o conclusions prematures.
“L'única relació autèntica i duradora que viurem al llarg de tota la nostra vida és la relació que mantenim amb nosaltres mateixos. La resta de relacions no són més que un joc de miralls i projeccions” Jiddu Krishnamurti
Empatitzar, escoltant “com si fos la primera vegada”
Un assistent a un dels tallers que imparteixo sobre consciència empàtica, després d'un exercici d'escolta activa va dir que havia parlat amb el seu interlocutor “com si hagués estat la primera vegada”, tot i que es coneixien. Aquesta és la frescor del moment present en què succeeix realment la trobada empàtica.
Si bé l'escolta activa mereix un treball a part, podem dir que és el principi (sine qua non) sobre el qual s'edifica l'actitud empàtica. Sense escolta activa no hi ha empatia i, encara que pogués semblar paradoxal, per escoltar activament, hem de despullar-nos (transitòriament) de les nostres opinions i preconceptes. Sense escolta activa, no existeix el posar-se les sabates de l'altre, expressió amb la qual, de vegades, identifiquem l'empatia. Però… D'on ve aquesta expressió?
L'origen de l'expressió posar-se les sabates de l'altre
Empatia, posar-se les sabates de l'altra persona.
Sovint es diu metafòricament que l'empatia significa posar-se les sabates de l'altre. Aquesta expressió ve d'un costum dels indígenes apatxes. Quan volien demostrar la seva amistat a algú, es descalzaban i oferien els seus mocassins. Era una manera d'oferir la seva amistat.
Però, per posar-se les sabates de l'altre, abans hem de treure'ns les nostres… I, en això, hi ha una cosa que ja he dit.
Sovint es defineix l'empatia com posar-se (EN) les sabates de l' altre.
Fins el proper article, rep una cordial salutació.
Si vols, pots rebre còmodament la meva News Letter amb tots els articles del bloc, així com notícies, activitats, promocions i informació interessant i pràctica:
Aquest lloc utilitza cookies per a diferents propòsits, com personalitzar el contingut, millorar la seva navegació i mesurar l'ús del web. Para administrar o deshabilitar estas cookies, faci clic a "Veure preferències", o per obtenir més informació, visiteu la nostra Política de Cookies
Funcional Always active
L' emmagatzematge o accés tècnic és estrictament necessari per al propòsit legítim de permetre l' ús d' un servei específic explícitament demanat per l' abonat o usuari, o amb l' únic propòsit de dur a terme la transmissió d' una comunicació a través d' una xarxa de comunicacions electròniques.
Preferències
L' emmagatzematge o accés tècnic és necessari per a la finalitat legítima d' emmagatzemar preferències no demanades per l' abonat o usuari.
Estadístiques
L' emmagatzematge o accés tècnic que és utilitzat exclusivament amb fins estadístics.L' emmagatzematge o accés tècnic que s' utilitza exclusivament amb fins estadístics anònims. Sense un requeriment, el compliment voluntari per part del teu Proveïdor de serveis d'Internet, o els registres addicionals d' un tercer, la informació emmagatzemada o recuperada només per a aquest propòsit no es pot utilitzar per identificar-te.
Màrqueting
L' emmagatzematge o accés tècnic és necessari per crear perfils d' usuari per enviar publicitat, o per rastrejar l'usuari en una web o en diverses web amb finalitats de màrqueting similars.
