Sanar las heridas del alma

BLOG


Les ferides de l'ànima: La Importància de la Salut Mental i Emocional

Sanar les ferides de l'ànima amb psicoteràpia i coaching, Sabadell i online. Josep Guasch, psicoterapeuta, coach .

 

Reconciliar-nos amb el passat difícil.

L'empremta del dolor emocional del nen a l'adult.

Les ferides de l'ànima són aquelles cicatrius emocionals i espirituals que tots portem al nostre interior. Tenen l'origen en experiències doloroses, traumes i situacions difícils que hem viscut al llarg de les nostres vides. L´impacte d´aquests traumes és profund i durador. A més afecten la nostra manera de pensar, sentir i relacionar-nos amb els altres.

Hi ha diferents tipus de ferides de l'ànima, i cadascuna té les seves pròpies característiques i conseqüències. En aquest text, definirem les cinc ferides de l´ànima més comunes. En concret el model de Lise Bourbeau. Veurem, també, com poden influir en el nostre benestar emocional i espiritual.

També n'explorem l'origen, símptomes i orientacions terapèutiques per a la seva sanació. És important reconèixer i entendre aquests traumes per poder guarir-los i alliberar-nos del dolor emocional que exerceixen sobre nosaltres.

Aquestes experiències doloroses tenen un impacte únic a la nostra vida. A més, comparteixen el poder d'influir en la nostra capacitat per experimentar la plenitud i l'amor. Així com la connexió autèntica amb nosaltres mateixos i amb els altres.

 

La ferida emocional del rebuig

Una de les ferides de l'ànima més dolorosa, el rebuig.

El rebuig afecta profundament l'autoestima.

La primera de les cinc ferides de l'ànima que explorarem és la por al rebuig. Aquesta empremta es forma quan creiem que som exclosos, ignorats o no rebem l'amor i l'acceptació que necessitem. Incideixo especialment en el terme “creiem” no rebre l'amor que necessitem. Durant la nostra infància tenim una percepció esbiaixada de la realitat. Sovint la malinterpretem.

Aquesta por al rebuig pot provenir de figures importants com a pares, familiars o amics. I deixa una marca profunda a la nostra autoestima i en la nostra capacitat per confiar en els altres.

El sentiment de no ser prou bons o dignes d'amor ens pot portar a desenvolupar patrons de comportament autodestructius. Per exemple, la recerca constant d' aprovació externa o la por a establir vincles emocionals per temor a ser rebutjats novament.

A més, la ferida del rebuig es pot manifestar en forma de baixa autoestima, inseguretat i dificultat per establir relacions saludables i significatives.

En resum, el trauma del rebuig és una de les cinc ferides de l'ànima que afecten profundament el nostre benestar emocional i espiritual.

Reconèixer la seva presència a les nostres vides és el primer pas per curar i transformar aquesta empremta dolorosa, permetent-nos viure de manera més plena i autèntica.

 

Segona ferida de l´ànima, l'abandó

Teràpia per a l'empremta de l'abandó

L'empremta de l'abandó pot condicionar relacions tòxiques a l'edat adulta.

La segona ferida de l'ànima que abordarem és la del abandonament. Aquesta ferida sorgeix quan experimentem pèrdues significatives. Bé sigui per absència física d'éssers estimats, separacions emocionals o la sensació de ser deixats de banda o desatesos. L'abandó es pot manifestar en diferents etapes de la nostra vida. i pot generar sentiments profunds de solitud, impotència i desvalorització.

En portar la ferida de l'ànima de l'abandó, és comú que desenvolupem mecanismes de defensa per protegir-nos del dolor. Alguns d'ells l' aïllament emocional o l' evitació de situacions que ens facin sentir vulnerables. Aquests comportaments poden obstaculitzar la formació de vincles genuïns amb els altres. També pot limitar la nostra capacitat per rebre i donar amor de manera plena i saludable.

A més, la ferida de l'ànima de l'abandó ens pot conduir a patrons de dependència emocional. La cerca constant d'aprovació, validació i atenció dels altres per sentir-nos complets. Aquesta dependència pot resultar en relacions tòxiques i poc saludables, on sacrifiquem la nostra pròpia felicitat i benestar. Quan, paradoxalment, és un intent desesperat per evitar el dolor emocional de l'abandó.

Reconèixer i guarir la ferida de l'ànima de l'abandó és essencial per al nostre creixement personal i emocional. És imprescindible enfrontar i transformar els patrons de comportament i les creences limitants associades a aquest dolor emocional. D'aquesta manera podem alliberar-nos del pes del passat i cultivar una relació més amorosa, compassiva i respectuosa amb nosaltres mateixos.

 

La ferida emocional de la humiliació.

La ferida de l'ànima de la humiliació es pot curar amb la teràpia del nen interior

La humiliació pot condicionar comportaments evitatius i defensius.

La tercera ferida de l'ànima que explorarem és la de la humiliació. Aquesta es forma quan som objecte de burles, crítiques destructives, menyspreus o qualsevol forma de menysteniment que atempti contra la nostra vàlua i dignitat com a persones. La humiliació pot provenir d'experiències a la infància. Però també de relacions de parella, entorns laborals o situacions socials. Com en les anteriors experiències emocionals doloroses, deixa una marca indeleble al nostre amor propi i autoimatge.

Aquest dolor emocional ens indueix a desenvolupar una imatge distorsionada i negativa de nosaltres mateixos. Podem arribar a creure que no som prou bons, intel·ligents o dignes de respecte. Això ens porta a viure en un estat constant d'inseguretat i autocrítica.

Aquest sentiment d'inferioritat pot limitar la nostra capacitat per expressar-nos lliurement, perseguir els nostres somnis i establir límits saludables en les nostres relacions.

A més, la ferida de l'ànima de la humiliació ens pot portar a adoptar comportaments defensius o agressius. Aquests no són més que mecanismes de protecció davant de futures experiències de menyspreu. Podem tancar-nos emocionalment, evitar enfrontar situacions desafiadores o fins i tot adoptar un rol de victimització que ens impedeix assumir la responsabilitat de les nostres accions i decisions.

Sanar la ferida de l'ànima de la humiliació és essencial per al nostre creixement personal i emocional. En enfrontar i transformar les creences limitants i els patrons de comportament associats a aquesta ferida, podem alliberar-nos del pes del passat i obrir-nos a noves oportunitats de creixement personal i emocional.

Quarta ferida de l´ànima, la traïció.

La ferida de l'ànima de la traïció ens pot conduir fins i tot a la paranoia.

La ferida de la traïció ens torna desconfiats

La quarta experiència emocional dolorosa de la infància és la traició. Aquesta ferida es produeix quan som enganyats, traïts o defraudats per persones en què confiàvem, ja siguin amics, familiars, parelles o figures d'autoritat. La traïció trenca la confiança i la connexió emocional. El resultat són els sentiments intensos de dolor, decepció i desconfiança cap als altres.

Quan portem la ferida de l'ànima de la traïció, és probable que desenvolupem un mur emocional per protegir-nos de futurs furts emocionals. Podem tornar-nos més reservats, escèptics i cautelosos en les nostres relacions, dificultant la formació de vincles profunds i significatius. Aquesta barrera emocional no només ens allunya dels altres, sinó que també limita la nostra capacitat per experimentar l'amor, la intimitat i la connexió autèntica.

A més, la ferida de l'ànima de la traïció pot generar patrons de desconfiança i paranoia que afecten la nostra percepció del món i de nosaltres mateixos. Podem arribar a qüestionar les nostres pròpies decisions, sentir-nos insegurs en les nostres relacions. Com a conseqüència adoptem una actitud defensiva davant qualsevol senyal de possible deslleialtat.

Aquesta constant vigilància i sospita poden esgotar-nos emocionalment i allunyar-nos del benestar i la pau interior.

Sanar la ferida de l'ànima de la traïció implica aprendre a manejar les nostres emocions de manera saludable i a canalitzar la nostra energia cap a accions concretes que promoguin la confiança i la seguretat en nosaltres mateixos i en els altres. És fonamental cultivar la resiliència emocional i la capacitat d' adaptació per enfrontar les situacions de desconfiança de manera efectiva sense perdre la nostra esperança i la nostra fe en la possibilitat d'un canvi positiu.


L'experiència emocional dolorosa de la injustícia

Injustícia, desigualtat, abús de poder.

L'activisme és una forma constructiva de guarir la ferida de la injustícia.

La cinquena i última ferida de l'ànima que explorarem és la de la injustícia. Aquest dolor emocional es forma quan experimentem situacions d´injustícia, desigualtat o abús de poder. La injustícia atempta contra la nostra sensació d' equitat, dignitat i drets fonamentals.

La cicatriu d'aquesta experiència emocional dolorosa es pot manifestar en diverses àrees de la nostra vida. Tant des de l'àmbit personal fins al social, laboral o fins i tot polític, i té el potencial de generar profunds sentiments d' impotència, frustració i ressentiment.

Quan portem la ferida de l´ànima de la injustícia, és comú que desenvolupem una sensibilitat exacerbada cap a les situacions de desigualtat i una forta necessitat de justícia i equitat. Podem sentir-nos fàcilment indignats davant les injustícies que presenciem o experimentem, el que pot portar-nos a adoptar rols de defensors o activistes en la nostra recerca d'un món més just i equitatiu.

No obstant això, la ferida de l'ànima de la injustícia també pot generar sentiments de desesperança, cinisme i desil·lusió si no som capaços de canalitzar la nostra energia de manera constructiva. Podem arribar a sentir que els nostres esforços per canviar les coses són inútils o insuficients, el que pot conduir a un estat d' apatia, resignació i desconnexió amb el nostre entorn i amb nosaltres mateixos.

Sanar la ferida de l'ànima de la injustícia implica aprendre a manejar les nostres emocions de manera saludable i a canalitzar la nostra energia cap a accions concretes que promoguin la justícia, l'equitat i el benestar comú. És fonamental cultivar la resiliència emocional i la capacitat d'adaptació. Això és imprescindible per enfrontar les injustícies de manera efectiva, sense perdre la nostra esperança i la nostra fe en la possibilitat d'un canvi positiu.

 

Per finalitzar i com a conclusió.

En conclusió, les cinc ferides de l'ànima – rebuig, abandonament, humiliació, traïció i injustícia – són experiències universals que tots enfrontem en algun moment de les nostres vides. Encara que aquests traumes poden causar un profund dolor i patiment, també ofereixen l'oportunitat de creixement, transformació i autodescobriment. En reconèixer, entendre i sanar aquest dolor emocional, podem alliberar-nos del passat i obrir-nos a una vida més plena, significativa i en harmonia amb el nostre ésser interior.

Podem veure les ferides de l'ànima com una limitació de la condició humana. Però també podem entendre-les com la porta al nostre creixement personal. Doncs sense elles difícilment prendrem consciència dels nostres aprenentatges pendents. Si vols saber més sobre això pots llegir l'article: “Com reconciliar-me amb la meva ombra (psicològica)

Veurem, al proper article, algunes pautes terapèutiques per guarir les ferides de l'ànima. Aquestes, juntament amb la teràpia del nen interior, són el nucli de la teràpia.

Fins llavors, rep una cordial salutació.

 

www.josepguasch.com

Tots som posseïdors d'aquestes ferides de l'ànima. En major o menor mesura. Si vols emprendre un procés de sanació emocional personal no dubtis a contactar amb mi sense cap compromís.

Pots fer-ho mitjançant:

Mail: jspguasch@gmail.com
Telèfon/WhatsApp: 615.56.45.37
Seguint aquest enllaç: Sí, vull més informació per guarir les ferides de l'ànima.

Anterior article relacionat: Teràpia del nen interior

Sanar el dolor emocional

 

Sanar les ferides de l'ànima amb psicoteràpia i coaching, Sabadell i online. Josep Guasch, psicoterapeuta, coach .

Reconciliar-nos amb els nostres defectes.

BLOG


Reconciliar-nos amb els nostres defectes, el treball amb l'ombra psicològica.

Reconciliar-nos amb els nostres defectes. Teràpia i treball amb l'ombra psicològica, Sabadell i online. Josep Guasch, psicoterapeuta, coach .

 

Aprendre dels errors

Reconciliar-nos amb els nostres defectes per aprendre de la realitat.

El títol escollit per a aquest article “reconciliar-nos amb els nostres defectes” no m'agrada especialment. Més que en defectes jo penso en aprenentatges pendents. No obstant això, entenc que, col·loquialment, és un terme més familiar. Una altra manera de referir-nos a això és el treball amb l'ombra (psicològica). Aquest terme va ser encunyat per Carl Gustav Jung. Amb ell es referia a aquestes parts nostres que rebutgem. No han de ser, necessàriament, malvades. De vegades les rebutgem perquè creiem que no són del tot correctes. Per exemple, un home que reprimeix la seva sensibilitat o vulnerabilitat.

El primer pas per reconciliar-nos amb els nostres defectes passa per acceptar les emocions difícils que en resulten. Ser empàtics o, més ben dit, auto empàtics. Tota emoció difícil ho és per alguna necessitat no resolta. Una altra manera de dir-ho és que tota emoció i/o conducta inapropiada té una intenció positiva.

Però com podem ser autoempàtics amb aquestes experiències que ens resulten especialment difícils, incòmodes, enutjoses? El secret està en com ens relacionem amb elles. Aquesta és l'essència del que anomenem el "treball amb l'ombra". Relacionar-nos amb els nostres defectes no vol dir fer allò que ells ens demanen. És més aviat relacionar-nos des d'una altra òptica.

Aquesta vocació ha aparegut recentment de manera explícita en diferents línies terapèutiques. A la psicoteràpia és molt evident a la teràpia d' acceptació i compromís. Al coaching en la modalitat de coaching generatiu.

Reconciliar-nos amb els nostres defectes, un treball de consciència.

Adquirir consciència no és necessàriament psicoteràpia, però pot ser terapèutic. I aquesta primera presa de consciència té a veure amb les nostres necessitats no satisfetes. De vegades ens resulta difícil identificar-les però és important que les tinguem presents. És essencial al treball amb l'ombra (psicològica) la metacognició:

“Sàpiga o no sàpiga quina és aquesta necessitat no resolta” sé que existeix.

Dilts i Gilligan, tant des de l'òptica del coaching com de la psicoteràpia parlen dels quatre mantres. Pots veure al següent enllaç “el principi d'intenció positiva en psicoteràpia i coaching” com aplicar-los al treball amb l'ombra.

No recordo qui va ser que va dir que “el que em separa a mi de mi mateix, és el que separa de tu”. Dit d'una altra manera, allò que anomenem negatiu, i no reconeixem ho veiem en altres persones. És el que anomenem el fenomen de projecció de l'ombra en psicoteràpia. És també el que diem al refrany castellà: “Veure la palla a l'ull aliè i no veure la biga al propi”.

Reconciliar-nos amb els nostres defectes, prendre'n consciència ens ajuda a reconciliar-nos amb els altres. Però com es construeixen aquestes parts nostres rebels, difícils, fins i tot podríem dir que negatives?


El treball amb l'ombra, tornar als orígens.

En néixer arribem amb una realitat i tres potencials:

– La nostra autenticitat i temperament de base.
– Un potencial de creixement (els nostres dons o virtuts)
– La nostra part vulnerable i potencial/s ferida/es. Aquesta part vulnerable es pot alimentar de dues fonts

 Les experiències que anem incorporant durant el nostre creixement.
 Les ferides transgeneracionals dels nostres avantpassats. És discutible si aquestes ferides emocionals transgeneracionals les heretem ja al nostre temperament de base o bé les anem incorporant, indirectament, mitjançant el contacte amb els nostres pares i familiars (avis, oncles etc....)

Reconéixer les parts repudiades.

El treball amb l'ombra, tornar als orígens

Reconciliar-nos amb els nostres defectes passa, especialment, per reconèixer aquesta part vulnerable nostra. Però alhora el nostre potencial de creixement.

L'educació i la socialització ens hauria d'ajudar a desenvolupar el nostre potencial de creixement, no obstant això, no és clar que sigui així. Els estereotips socials i les deficiències d'una educació subjecta a pressupostos escassos i programes supeditats més a continguts que a l'autoconeixement del nen ajuden molt parcialment, i de vegades, fins i tot dificulten i bloquegen el despertar d'aquest potencial. De tal manera que l'autenticitat del nen va quedant sepultada. És el que va quedant a l'ombra.



Reconciliar-nos amb els nostres defectes, la recerca del nen interior.

D'altra banda, l'essència del nen/nena busca l'amor i l'aprovació dels pares i les persones de referència. Si el nen/a sent que rep aquest amor pot desplegar el seu de manera orgànica i natural. I això ho farà d'acord amb el seu temperament de base.

Si el nen rebés aquest tipus d'amor seria innecessari d'adult aquest treball de què parlo:


– Reconciliar-se amb els defectes.
– El treball amb la seva ombra (doncs no seria dipositari de tal construcció psíquica).

Però és pràcticament impossible que el nen/a rebi tot l'amor que necessita, o almenys senti/cregui que rep l'amor que necessita.

Això no vol dir que els pares no li ofereixin el seu amor, és una qüestió més de formes que de fons. Per exemple:
– La manera com, necessàriament, els pares posen límits pot ser rebuda com una manca d' amor.
– L'arribada d'un germà petit i la gelosia.
– L'enuig d'un progenitor a qui la m/paternitat prova la seva paciència.
– La comparació amb altres nens (amics, cosins, germans...)
– Una cara de mal humor del pare o la mare per un mal dia que no té a veure amb el nen.
– Una obligació o urgència del pare o mare que abandona momentàniament el nen.
– La poca o nul·la educació emocional del pare/mare…


Aquesta, viscuda com, absència d'amor per part del nen genera una ferida emocional al seu interior davant la qual es protegeix.


– Bé sigui amb una cuirassa per defensar-se o protegir-se de rebre més dolor
– Bé sigui falsejant la seva manera de comportar-se per rebre l'amor i l'aprovació desitjats.
– Normalment un combinació d' ambdós.

Comença a conformar-se el que podríem anomenar el caràcter com una estructura defensiva davant dels requeriments del món exterior. Hi ha diferents formes terapèutiques que el treballen amb formes diferents, però totes amb un mateix nucli. Exemples:


Reconciliar-nos amb els nostres defectes amb el sistema de la família interna.

El caràcter és una estructura defensiva.

El caràcter, com a estructura defensiva, es va creant des de la infància.

Aquesta modalitat de psicoteràpia postula, en el seu treball amb l'ombra, l'existència d'unes màscares. Aquestes tenen la missió de protegir a la part vulnerada/ferida de la persona. Així, els protectors (que divideix en directius i apagafocs), protegeixen els anomenats exiliats. Bàsicament la figura del nen interior ferit.

Segons aquesta modalitat terapèutica reconciliar-nos amb els nostres defectes implica reconèixer el treball dels protectors. Aquests fan el "treball brut" que consisteix a protegir el nucli vulnerat de la persona. Aquesta màscara protectora és el que podem conèixer com a ombra psicològica.



El treball amb l'ombra i l'eneagrama.

Em baso en l'orientació de Claudio Naranjo. Aquest sistema estableix 9 eneatips o estructures bàsiques de caràcter. Alhora subdivideix cada eneatip en tres versions matisades. Cada eneatip es conforma en funció de les experiències infantils no assimilades. Reconciliar-nos amb el nostre eneatip implica aquest treball amb l'ombra psicològica.

La teoria de l'eneagrama suggereix que cada tipus té un camí específic cap a l'autorealització i la integració, proporcionant així una guia per al desenvolupament personal i espiritual.



Reconciliar-nos amb els nostres defectes amb les cinc ferides de l'ànima.

Aquesta visió es basa en el treball de Lise Bourbeau que va aparèixer al seu llibre “Les cinc ferides que impedeixen ser un mateix”. Posteriorment un altre llibre de la mateixa autora “La sanació de les cinc ferides de l'ànima” aprofundeix una mica més en aquest model.

El caràcter és una estructura defensiva.

Les cinc ferides d'ànima són un motiu d'aprenentatge

Bàsicament postula l'existència de cinc ferides emocionals al nen. Per protegir-les apareixen 5 formacions de caràcter que anomena “màscares”. Des d'aquestes màscares la persona interactua amb el món exterior i, alhora, protegeix les ferides emocionals.

Es basa en el treball de John Pierrakos i la seva companya, Eva Brooks sobre les ferides existencials. Les ferides existencials, són el resultat d'experiències doloroses, traumes, rebutjos i abandonaments que ocorren durant la infància i al llarg de la vida adulta. Aquestes experiències poden crear bloquejos emocionals i patrons de comportament defensius que impedeixen el creixement personal, l' autenticitat i la connexió amb el propi ésser.

El treball amb l'ombra psicològica implicaria el reconeixement d'aquestes màscares (comportaments defensius) en un primer pas. Per a , a continuació, guarir la ferida psicològica. Aquesta seria la manera de reconciliar-nos amb els nostres defectes segons aquesta visió terapèutica.

Desenvolupo en altres articles aquest interessant model.


El treball amb l'ombra i les creences.


D'altra banda, les experiències viscudes per la persona des de la seva infància fins al moment actual de la seva vida conformen les seves creences. Aquestes creences cristal·litzen en pautes d'actitud i conducta determinades i, generalment, poc flexibles. I aquestes s'aglutinen al voltant d'un argument vital o guió de vida. Aquest guió de vida pretén atorgar sentit i direcció a la vida de la persona. Prendre consciència d'aquesta orientació és una manera de reconciliar-nos amb els nostres defectes. El treball amb el guió de vida és una manera de treballar amb l'ombra.

Reconciliar-nos amb els nostres defectes treballant les creences limitants.

Les creences s'organitzen al voltant d'actituds i conductes repetitives.

Si bé els models ens poden servir com una referència, no sóc gaire amic de cenyir-nos estrictament a ells. Entenc, des de la perspectiva humanista, que cada persona és diferent i els models ens poden facilitar aproximacions, però no esclavitzar-nos-hi.

Podem visualitzar en general un nucli que és la part vulnerada/ferida i la nostra essència més pura. Un segon cercle que l'envolta que és el caràcter, la màscara, el fenotip etc. Aquest apareix en situacions d' estrès i protegeix la nostra part ferida. I ho fa compensant amb actituds, conductes, creences, compulsions limitants per no exposar a la ferida.

 

Fins aquí l'article d'avui. Rep una cordial salutació,

www.josepguasch.com

Si estàs interessat/interessada en un treball personal amb la teva ombra (reconciliar-te amb els teus “defectes”) contacta amb mi sense compromís.

Pots fer-ho per:

I si vols investigar més sobre com reconciliar-te amb els teus defectes, pots seguir llegint els següents articles:

Anteriors articles relacionats: Abraçar les ferides del subconscient; Reconciliar-me amb el repudiat; La part fosca del subconscient i l'escriptura automàtica; L'arquetip de l'ombra, autoconeixement i superació personal,

Reconciliar-nos amb els nostres defectes

Reconciliar-nos amb els nostres defectes. Teràpia i treball amb l'ombra psicològica, Sabadell i online. Josep Guasch, psicoterapeuta, coach .

Descobreix els diferents tipus de motivació.

BLOG


Tipus de motivació. Aprèn a motivar-te en la vida diària i professional.

Tipus de motivació, psicoteràpia i coaching per motivar-te en la vida diària i professional.

Reforçar la força de voluntat

No hi ha obstacles per a una voluntat determinada.

Vam examinar a l'anterior post la definició de motivació segons diferents disciplines.

També vam veure els dos principals tipus de motivació, extrínseca i intrínseca. No obstant això, no són les dues úniques grans maneres d'estimular-nos per als nostres objectius. Hi ha altres maneres de fer-ho que exposo a continuació:



Vroom i la seva teoria de l´expectativa.

Se centra en l'àrea d'influència de la psicologia social i organitzacional. No obstant això, les seves troballes es poden extrapolar a l'àrea personal. Aquest model o tipus de motivació s'assenta en tres factors:

Expectació: La confiança en aconseguir un objectiu i, conseqüentment, en què les accions empreses portaran a aquest resultat desitjat.
Valor o València: Un objectiu pot ser important o no per a cada persona. La ponderació d'un resultat desitjat (subjectiu necessàriament) es correspon amb aquest factor.
– Percepció de la major o menor dificultat d'aconseguir l'objectiu, o instrumentalitat.

Hi ha un exercici molt conegut en coaching i psicoteràpia que és l'anomenat la roda de la vida. En algunes versions d‟aquest exercici es contemplen aquests tres factors.

Vegem a continuació altres tipus de motivació orientats a la direcció de la mateixa:


Els dos grans tipus de motivació segons l´orientació de l´atenció.

 

L'energia flueix cap on posem l'atenció.

Cap on orientem l'atenció?

La PNL proposa una suggerent distinció, els anomenats metaprogrames. Bàsicament defineixen cap a on dirigim l'atenció. Hi ha una extensa definició de diferents tipus de metaprogrames. Tot i així destacaré dos dels principals que delimiten el focus de l'atenció:

Tipus de motivació orientada a l' objectiu, cap al que volem aconseguir, la recompensa. També anomenada positiva. És molt habitual en els processos de coaching orientat a objectius.

Tenir clar el que volem aconseguir i mantenir-nos focalitzats és un estímul de primer ordre. No obstant això també pot estar orientat a la tasca.

Per exemple, en certa ocasió algú em va confessar que planxar la roba el relaxava. En aquest cas l'activitat de planxar és un tipus de motivació positiva orientada a la tasca. No obstant això, altres persones (sospito que moltes) no senten un plaer especial a planxar. Si ho fan és per aparèixer de manera correcta en entorns determinats. Segueixen, també orientats cap a allò positiu però en el seu assoliment final, no en el procés.


Tipus de motivació orientada al problema que volem evitar. Evitar problemes, allunyar-nos del patiment, l'eventual pèrdua o dany. També anomenada negativa.

Com , a l'exemple anterior, pot bifurcar-se en orientació al resultat final o bé a la tasca.

Per exemple, si evito fregar els plats després de cada àpat, estic fugint de la tasca (motivació negativa). No obstant això, si penso en el que pot passar si se m'acumulen plats bruts de dos o tres dies a l'aigüera…. És molt probable que decideixi fregar-los amb més regularitat.

 

Algun dels tipus de motivació és millor o pitjor?

De nou indicar que ni una ni una altra són millors. En molts casos depèn del moment del procés terapèutic, bé sigui de psicoteràpia o de coaching.

Per exemple, en la teràpia de les addiccions apareixen dos moments crucials: El moment de "desenganxar-se" i el d'estabilització una vegada solucionada la crisi inicial (síndrome d' abstinència).

En línies generals el tipus de motivació negativa (el que evitem) és la més eficaç en aquesta primera etapa. No obstant això, un cop estabilitzat l'estat físic i d'ànim, orientar-nos cap a objectius que il·lusionin és l'ideal. És a dir el tipus de motivació positiva.

Pots veure, si ho desitges, un dels meus articles sobre tècniques per deixar de fumar. Hi exposo una manera de combinar, en un exercici, els tipus de motivació positiva i negativa per al tractament d'addiccions.



Tipus de motivació segons David McClelland.


Aquest psicòleg nord-americà posa al nucli del seu model tres necessitats. La necessitat d' assoliment que distingeix les persones orientes per la responsabilitat. La necessitat d' el poder en persones que busquen influir, estatus i prestigi (personal o professional). Necessitat d' afiliació, persones que busquen el sentiment de pertinença, vincle social etc.


Orientació a l'èxit.

És una variant del tipus de motivació positiva. No obstant això, en aquest cas inclou un criteri quantitatiu o qualitatiu. La meta és desafiant, l'èxit suposa un repte.

No es tracta només del plaer d'aconseguir-ho o fer-ho. inclou, més enllà del plaer personal, un component de creixement personal.

Exemples els podem trobar als atletes i esportistes d'elit. El executiu d'una empresa que s'orienta a objectius desafiadors en un mercat molt competitiu. El acadèmic que s'involucra en projectes de gran importància social, científic, artístic etc.


De poder.

Aquest tipus de motivació neix del desig d' Influir en altres persones. També hi pot haver el desig de controlar.

En el primer cas parlem de poder socialitzat. Es caracteritza per la necessitat de compartir pensaments, opinions, informació etc. De vegades, fins i tot el desig d'ajudar. Però aquest desig d'ajudar pot emmascarar la pressuposició del poder de qui ajuda aquell que “és ajudat”. És a dir, l'ajudador es col·loca, automàticament, en posició de poder.

Ben entès, el poder socialitzat enfocat com a ajuda apareix en mestres, professors, treballadors socials, terapeutes etc.

En el segon cas parlem de poder personal. Aquest ja implica un interès més orientat cap a la influència i l'establiment, obvi, d'una posició de lideratge. Càrrecs polítics, alts executius i líders d'una empresa. Des del CEO fins als comandaments intermedis.

La cerca, en aquest perfil, és de reputació, jerarquia, influència per controlar…



Tipus de motivació social.

Tipus de motivació i sentiment de pertinença.

El desig de formar part d'un grup o comunitat.

Es fonamenta en la necessitat de pertinença o afiliació. Els éssers humans, com a éssers socials, tendim a agrupar-nos i reunir-nos. Bé sigui per consolidar llaços de proximitat, conèixer gent nova o unir esforços en la consecució d'un assoliment.

Per exemple, la persona que s'uneix a una associació excursionista i ho fa per conèixer gent. L'interès també podria estar enfocat als valors de l'ecologia, per exemple. En aquest cas, en l'assoliment que és el primer tipus de motivació que hem vist d'aquest model.


De nou destacar que aquests tres tipus de motivació no són mútuament excloents. En una mateixa persona poden coexistir diferents maneres d'orientar-se a l'acció.

És important, també, identificar en cada cas, el o els tipus de motivació més adequat/s per a cada situació. En això ajudarà, tal com vaig indicar a l'anterior article, el coneixement dels valors que ens impulsen.

He descrit alguns dels models més destacats que descriuen els diferents tipus de motivació. Existeixen, no obstant això, molts altres. L'estudi del que ens mobilitza a assolir objectius (o allunyar-nos del que no desitgem) és d'aplicació molt transversal.

En qualsevol procés de psicoteràpia i coaching, indistintament de la modalitat, hauríem d'atendre aquest factor.

Fins al següent article, rep una cordial salutació.

www.josepguasch.com

Anterior article relacionat: Definició de motivació

Diferents formes en què ens animem per aconseguir els nostres objectius.


Tipus de motivació. Psicoteràpia i coaching per motivar-te en la vida diària i professional.

Determinació per aconseguir objectius.

BLOG


Definició de motivació segons diferents corrents de coaching i psicoteràpia

Definició de motivació, consulta a Sabadell, Terrassa i online. Coaching i psicoteràpia per millorar la teva qualitat de vida i benestar emocional.

Què vol dir estar motivat?

Quants tipus d'interessos hi ha?

La definició de motivació depèn de la disciplina que l'estudiï i del context en què s'apliqui. Per exemple, la psicologia emfatitza l'orientació cap a un objectiu o meta personals. La sociologia posa el focus en els valors i els interessos de les persones per a millores socials. A la docència, els factors que estimulen els estudiants a aprendre. El món organitzacional s'orienta a les pràctiques per establir objectius en primer lloc. I en segon lloc comprometre els col·laboradors en la consecució dels mateixos.

No obstant això, en la seva essència, la definició de motivació es resumiria en: Un estat intern (afavorit per processos interns o externs) que impulsen les persones a aconseguir un objectiu. Això genera una conducta i actitud focalitzades cap a aquesta meta.

 

Definició de motivació i teories que l'expliquen

Hi ha diferents teories que l'aborden des de diverses òptiques. Evidentment, per a cadascuna la definició de motivació presentarà biaixos i conseqüències diferents. A continuació, una breu exposició en funció del seu impacte actual. Començarem per les de més influència des d'una visió de psicoteràpia i coaching.

 

La jerarquia de necessitats segons Maslow.

Les necessitats i valors font de motivació.

Motivar-nos per satisfer les nostres necessitats personals.

És la més celebrada; la postulada per Maslow a la seva jerarquia de necessitats. La definició de motivació en aquesta teoria gravita al voltant de la satisfacció de les necessitats. És especialment important en processos de coaching i psicoteràpia personal.

Segons és de veure a la il·lustració adjunta existeix un rang d'importància. A la base les que graviten en les necessitats fisiològiques més bàsiques. I a la cúspide les d'autorealització. Segons aquest model, no ens mobilitzarem cap amunt a l'escala si no satisfem abans les de rang inferior. Per exemple, difícilment treballarem per créixer espiritualment si no tenim per menjar o on dormir. Per descomptat hi ha excepcions però són les menys.

 

Definició de motivació interna (intrínseca) o externa (extrínseca)

Acabem de veure la importància del model de Maslow basat en la satisfacció o no de les necessitats. És important en la definició de la motivació diferenciar-ne dues fonts. En això es distingeixen els matisos de la definició de motivació interna o externa.

Així, la primera (interna o intrínseca) es basa en la sintonia amb els propis valors. Valors i necessitats no són exactament el mateix però per allò que ens ocupa en aquest article podem equiparar-los. No obstant això, si vols aprofundir una mica més pots fer-ho al meu anterior article: Desitjos i necessitats.

 

Motivació intrínseca

Aquests factors orienten linterès cap als valors personals. Recordem que els valors són únics, cada persona té els seus. Si vols ampliar una mica més aquest concepte pots veure el següent article: LLISTA DE VALORS.

No depèn de recompenses externes. El simple fet de realitzar aquesta activitat o culminar-la ja provoca un plaer vinculat a la coherència personal. És, per exemple, quan una persona treballa en allò que li agrada (vocació). Per descomptat que haurà de cobrar per dedicar un temps a aquesta activitat però el seu focus estarà a la mateixa activitat. No en el que cobri a final de mes.

En aquest cas la definició de motivació ve matisada per la congruència personal. Per aquest motiu, en qualsevol procés de psicoteràpia, coaching o creixement personal en general s'emfatitza el treball amb els valors personals.

La filosofia de vida IKIGAI

No entraré a fons en aquest article en aquest interessant estil de vida inspirat en la cultura japonesa. Només ho menciono per posar èmfasi en la importància, també, dels valors a la consecució de l'IKIGAI.

Aquest terme es refereix a la importància de viure una vida amb sentit, direcció i profunditat. Es tracta d'unir en, per exemple, l'activitat professional, quatre factors:

  • Missió de vida. Allò que creiem que hem vingut a fer.
  • Visió. El tipus de societat que ens agradaria crear o en què ens agradaria viure.
  • Capacitats. Allò en què som hàbils.
  • Professió.

Com és obvi, identificar els propis valors és especialment important per descobrir el propi IKIGAI.

 

Motivació externa o extrínseca

Definició de motivació extrínseca, quan la recompensa és diferent de la gratificació de l'activitat.

Recompensa externa per comportaments.

Està vinculada a una recompensa que no està relacionada directament amb l'objectiu o l'activitat. L'activitat en si no porta associat un plaer. És, per exemple, la persona que treballa per guanyar un sou a final de mes. No ho fa perquè li satisfaci la seva activitat professional. En aquests casos podem indagar en un possible significat profund de la motivació.

En general, es pot mantenir aquest factor impulsor durant un temps. No obstant això, és difícil mantenir-lo prolongadament sense que tingui un cost personal. Per aquest motiu, no en poques ocasions, algunes persones decideixen canviar, sorprenentment, d'activitat professional. Fins i tot quan ocupessin llocs de privilegi o cobressin retribucions elevades.

En aquests casos la definició de motivació està matisada per factors externs aliens al treball en si en la primera activitat professional. Generalment, en aquesta transició, l'atenció s'orienta a satisfer els valors personals mitjançant una activitat professional nova.

 

Definició de motivació. El pont entre la recompensa interna i externa.

Poques vegades fem una activitat motivats pels nostres valors profunds. Des d'anar a una feina monòtona a haver de fregar els plats. Com mantenir doncs la motivació alta en aquests casos? Per descomptat mai no serà igual que quan ens mobilitzem per factors interns però podem fer alguna cosa.

El pont entre el valor profund i la recompensa.

Establir el pont entre la necessitat profunda i la recompensa.

En aquests casos suggereixo mantenir en el focus de la consciència el benefici indirecte que suposa aquesta activitat. I, si és el cas, indagar “per a què?" vull això. Podria formular-se en una indagació del tipus: “Encara que això que faig, en si no m'agrada, al servei de quin valor, benefici o necessitat pot estar?”

 

El “per a què del per a què?”

És un tipus d'indagació força socorreguda en processos de psicoteràpia i especialment de coaching. Em refereixo a la pregunta per a què? Recordem que el "per a què?” ens pot conduir a motius no evidents d'una acció, orientació o idea. Dit altrament a un significat profund de la motivació externa encobert. Es pot veure més clar amb un exemple:

Puc exercir una activitat professional que em permet cobrar un sou digne a final de mes. No obstant això, bé podria ser que no m'agradi aquest treball. La resposta al primer "per a què?” podria ser la de “per cobrar un sou fix a final de mes”. Tot i això podem anar una mica més lluny.

La següent pregunta seria: “I per a què vols cobrar un sou fix a final de mes?”. La resposta podria ser, per exemple “per viure tranquil” (i ja tenim un valor associat a la tranquil·litat/serenitat). Fins i tot es podria intuir algun significat profund de la motivació diferent, per exemple: “Per pagar els estudis del meu fill”. Aquí podem trobar dos valors: coneixement (estudis) i l'aspecte proveïdor de la paternitat.

Una altra aproximació a la definició de motivació podria ser la que facilita la PNL amb el concepte intenció positiva. Es basa en la pressuposició que darrere de tota conducta hi ha una intenció positiva. Fins i tot per estrany que pogués semblar en alguns casos.

Amb la indagació sostinguda del per a què? Podem arribar a aquestes intencions profundes. I així conèixer una mica més què ens mou profundament.

Fins el proper article rep una cordial salutació.

 

www.josepguasch.com

Següent article relacionat: Tipus de motivació. Aprèn a motivar-te en la vida privada i professional.

 

Definició de motivació, consulta a Sabadell, Terrassa i online. Coaching i psicoteràpia per millorar la teva qualitat de vida i benestar emocional.

Gestió de les emocions

BLOG


Hi ha una gestió correcta d'emocions? Els secrets de l'alquímia emocional

Gestió de les emocions; alquímia i intel·ligència emocional, taller coaching i pnl a Sabadell.

El món emocional ens mobilitza.

El món emocional ens porta a l'acció.

Existeixen diferents definicions d' emoció. Una que a mi m'agrada ve de l'etimologia de la paraula. A saber: del llatí “emotio”. Derivada del verb e/movere; és a dir, ens indueix a l'acció, a mobilitzar-nos. Les emocions són impulsos que s'activen al cervell límbic, és a dir el comú als mamífers. Com a tal és una sensació primària, no intencional. És per això que el terme “gestió de les emocions”, tan de moda, no és del tot correcte.

Ara bé, els sentiments són els "germans petits" de les emocions. El sentiment té, en termes generals, més durada i certa intencionalitat. Resumint molt podem dir que un sentiment és una emoció a la qual hem afegit una etiqueta cognitiva, és a dir, hem atorgat un significat.

Així, per exemple, la por que sentim si algú ens amenaça amb un ganivet és una emoció referida al present. Ara bé, si vaig pel carrer amb por que m'atraquin és un sentiment. De fet, tècnicament no és por, és temor.

De fet, el que coneixem com a gestió de les emocions és gestió dels sentiments.

El món emocional no està per canviar-lo ni negar-ho. La intel·ligència emocional ens convida a reconèixer i sostenir d'una manera creativa aquesta informació.


És el que aprendrem en aquest taller d'Alquímia Emocional.

 

El món emocional provoca transformacions interiors.

Les emocions ens informen sobre els canvis externs als quals adaptar-nos.

Les emocions, contràriament al que alguns diuen, no són negatives ni positives. Són una font d'informació que pot ser, això sí, agradable o desagradable. Però mai positiva o negativa.


Gestió de les emocions, per entendre'ns ràpidament, el taller.


És un taller de 3 hores de durada. Eminentment pràctic. Les bases teòriques són mínimes entre elles:

– Comprenem les diferències entre emocions, sentiments i estat emocional.

– També, la diferència entre emocions primàries i secundàries.

A partir d'aquí estudiarem, des de la pràctica, les característiques de les emocions bàsiques i els diferents models. El model de les 4 i les 6 emocions bàsiques.

– De què ens informen i per a què serveixen?Sabies que tenen una estructura? Comprendre aquesta estructura és el primer pas bàsic per gestionar les emocions correctament.

Farem exercicis pràctics. Aprendrem, com una correcta gestió de les emocions, ajuda a distingir la funció comunicativa d' aquestes.

– Un exercici per centrar-nos i obrir un espai per rebre les nostres emocions d'una manera creativa.

– Exercicis per sortir d'una emoció pertorbadora.

– Descobriràs la tècnica “Havening”. Una senzilla pràctica psicosensorial per gestionar emocions displacenteres.

– I a més, un mètode senzill per a, si el poses en pràctica durant 30 dies, relacionar-te definitivament d'una manera creativa amb el teu món emocional.

Amb dinàmiques senzilles i de fàcil implementació.

Sabies que una òptima gestió de les emocions és imprescindible per a una bona qualitat de vida?


Quan i on: PENDENTS DE NOVA CONVOCATÒRIA a Espai Obert; C / Les Valls 28, 4º-6ª
Horari: De 10.30h a 13:30h
Inversió: 20.-€

Facilitem apunts i àudios


Per a reserves clica en el següent link: Sí, vull reservar la meva plaça.

 

Aprendre a conviure amb sentiments diversos.

Gestionar sàviament les nostres emocions.

 

www.josepguasch.com

I si vols conèixer tota l'oferta de formacions, cursos i activitats de creixement personal, clica en el següent enllaç:

💡 Tallers i cursos de creixement personal a Sabadell 😉

 

Anterior entrada relacionada: Intel·ligència emocional i l'alquímia de les emocions

Viure les emocions i sentiments d'una manera creativa.

 

Gestió de les emocions; alquímia i intel·ligència emocional, taller presencial de coaching i pnl a Sabadell.

Gestió emocions i creixement personal

BLOG


L'alquímia de les emocions. El món emocional de la psicoteràpia al coaching.

L'alquímia de les emocions, Sabadell. Cursos i tallers de creixement personal a Sabadell

Aprendre diferència emocions simples i mixtes.

Les quatre emocions bàsiques

– Quin paper compleixen les emocions?
– Com es diferencien dels sentiments?
– Què és un estat emocional?

Dues de les grans modalitats terapèutiques s'encarreguen d'aquest treball: La psicoteràpia i el coaching.

En aquest monogràfic, tractarem la visió de la teràpia Gestalt (psicoteràpia). I, també, la visió del coaching amb pnl. Farem, a més, exercicis pràctics d'aplicació immediata.

Psicoteràpia i Coaching, dues maneres de treballar l'alquímia de les emocions.

Com es treballen en psicoteràpia? Com es gestionen en coaching?

Veurem dues maneres diferents de gestionar i treballar allò emocional. Fins i tot quan les dues modalitats de teràpia tenen diferents escoles i aproximacions, l'orientació és lleugerament diferent.

També és cert que, en ocasions, psicoteràpia i coaching s'aproximen bastant en la seva pràctica terapèutica. Ambdues teràpies focalitzen la seva activitat en què la persona millori la qualitat de vida i el benestar emocional. Una altra manera de dir-ho és que el terreny comú és el creixement personal. No obstant això, l'enfocament és diferent:

 

La mirada del coaching en creixement personal i assoliment d'objectius.

El coaching posa el focus en què la persona identifiqui

Conèixer el món emocional propi per gestionar-lo adequadament.

Autoconeixement per gestionar els estats interns.

els seus valors i objectius. I un cop identificats, elaborar un pla d'acció per aconseguir-los. També optimitzar el seu rendiment i potencial en diferents àrees de la seva vida.

Durant la posada en pràctica del pla d'acció poden aparèixer sentiments i estats emocionals que ajudin a superar el desafiament. O bé que bloquegin la consecució de la meta. Així doncs, l´alquímia de les emocions en aquest procés terapèutic estarà al servei de la consecució de l´objectiu.

 

La mirada de la psicoteràpia comprendre'ns i relacionar-nos amb nosaltres mateixos.

Aquesta modalitat dajuda personal posa lèmfasi en la salut i el benestar mental i emocional. Ajuda les persones a comprendre i relacionar-se amb el seu món emocional, pensaments, i sensacions d'una manera més amable.

Està orientada a treballar assumptes com depressió, ansietat, estrès, addiccions, agorafòbia i altres fòbies. És a dir, tot allò que suposa un menyscapte a l'experiència vital de la persona. Sense perjudici dels seus objectius de vida.

Necessàriament el treball amb l´alquímia de les emocions és més profund. Fins i tot moltes vegades, és l'objectiu de treball. Contràriament, en coaching el món emocional es contempla com un mitjà més que pot aparèixer com a ajuda… o com a dificultat.

Veurem a l'alquímia de les emocions, com aquestes dues modalitats terapèutiques enfoquen el seu treball d'una manera una mica més àmplia.

L'alquímia és un art que combina la ciència, la màgia i l'espiritualitat, i que té una connexió profunda amb el món emocional de l'alquimista. A l'alquímia de les emocions aprendràs a ser el teu propi alquimista.

Descobreix-ho a la sessió de portes obertes!
Conceptes clars i senzills i dos exercicis pràctics.

Comprendre i conèixer-nos a nosaltres mateixos.

Gestionar la complexitat diversa del món emocional.

L'alquímia de les emocions, On i quan?

On: Espai Obert, C / Les Valls 28; 4º-6ª. 08201 Sabadell
Quan: PENDENT DE PROPERA CONVOCATÒRIA. SI ESTÀS INTERESSAT RESERVA LA TEVA PLAÇA JA. FES-HO AL SEGÜENT ENLLAÇ:

SÍ, VULL RESERVAR PLAÇA PER A LA XERRADA.

Durada aproximada: Una hora i mitja.

Activitat de lliure assistència i gratuïta.

 

A càrrec de Josep Guasch, psicoterapeuta i coach.

Següent entrada relacionada: Existeix “correcta” gestió d' emocions? intel·ligència emocional.

A més, si ho desitges, pots veure tots els altres tallers i cursos al següent apartat de la Web:

💡 Cursos i tallers de creixement personal a Sabadell 😀

 

Gestionar les emocions

 

L'alquímia de les emocions, Sabadell. Josep Guasch, psicoterapeuta, coach . Tallers presencials de coaching amb PNL a Sabadell

 

Deconstrucció masculinitat hegemònica.

BLOG


Què ens passa als homes amb les emocions? Intel·ligència emocional i masculinitat

Intel·ligència emocional i masculinitat. Què ens passa als homes amb les emocions? Taller i dinàmiques a Sabadell

 

Què ens passa amb les emocions?

Entenem el món de les emocions i els sentiments?

Jo, home.... realment decideixo el que penso, sento i faig? O em baso, conscient o inconscientment, en el que s'espera de mi. En el que m'han dit que significa ser home.

Els nostres aprenentatges, des de la infància, venen marcats pel biaix del patriarcat. Aquests mandats que interioritzem de ben petits ens diuen què hem de pensar, sentir, fer.... I què no.

Intel·ligència emocional i masculinitat els estereotips que ens limiten


Resumint molt, el sistema patriarcal defineix l'home com a:

– El "sexe fort", ni feble ni vulnerable. Això ens condiciona a no mostrar els nostres sentiments i a aparentar ser forts.
– Tenim una emotivitat "invulnerable" i escasses necessitats afectives. El que ens converteix en éssers freds, emocionalment gairebé asèptics.
– Som autònoms i independents, no necessitem de ningú per protegir-nos.
– Podem amb tot, som forts i sempre estem a l'alçada de les expectatives (pròpies o alienes).
– Som, per naturalesa, competitius, enèrgics fins i tot amb una orientació “natural” a l'agressivitat i la violència.

Però tot això és una gran mentida. En realitat estem castrats emocionalment. Els privilegis que ens atorga el sistema patriarcal tenen un preu i un cost molt elevat.

No reconèixer, en primer lloc, ni expressar en segon. les emocions té un cost elevat. Tant per a nosaltres com per a les altres persones.

Inassequibles a la sensibilitat

Podem els homes anar (encara que només sigui) una mica més enllà a l'expressió emocional?

La conseqüència més evident s'evidencia en les violències masclistes. Doncs, quan no estem habituats a reconèixer els nostres sentiments ni emocions, no sabem sostenir-los.

Et convidem a aquest taller de curta durada, completament gratuït.

Quan: Dilluns 09/10/23, de 19 a 21h
On: Casal Pere Quart, Rambla 69 Sabadell
Adreçat a: Qualsevol persona que se senti home (CIS o TRANS). Sense distinció d'orientació sexual (hetero, homo, bi, queer, inter, asexual...). I vulgui evolucionar cap a una masculinitat més completa inclusiva i oberta.

Organitza: Nous Homes de Sabadell
Si vols apuntar-te, clica aquí: Sí que vull apuntar-me al taller

 

Anterior article relacionat: Tristesa i por per què els homes riuen quan el veuen a la dona?

Som els homes insensibles al món emocional?

Som aliens a les emocions?

 

Intel·ligència emocional i masculinitat. Què ens passa als homes amb les emocions? Taller i dinàmiques a Sabadell

Es pot superar l'alcoholisme amb hipnosi?

BLOG


Hipnosi per superar l'alcoholisme. Realment funciona?. Avantatges i límits

Hipnosi per superar l'alcoholisme, a Sabadell, Terrassa i online. Teràpia addiccions i conductes compulsives (ludopatia, deixar de fumar, trastorns alimentaris…)

Rehabilitació d'addiccions

Qualsevol addicció ofusca la nostra consciència.

Darrerament rebo força peticions d'hipnosi per superar l'alcoholisme. En aquest article vull aclarir alguns conceptes ja que crec que hi ha força desinformació al respecte.
La hipnosi per superar l'alcoholisme és una excel·lent eina de suport. Pot ajudar en qualsevol procés de psicoteràpia i en altres addiccions. Per exemple deixar de fumar, ludopatia, menjar compulsivament etc. Però no és una eina, per si sola, suficient per superar addiccions, especialment l'alcoholisme. M'explico:

Sovint l'addicció s'utilitza com un substitut d'una incomoditat interna. Pot ser una cosa lleu i circumstancial (nervis, tristesa passatgera, moments difícils...) o potser fins i tot bloquejos emocionals una mica més intensos (ansietat, depressió, situacions prolongades d' estrès, descontentament vital etc ...).

La hipnoteràpia per superar una addicció és una excel·lent ajuda. Però poques vegades és l'única solució.

També és habitual arribar a l'addicció per un simple procés de "provar una cosa diferent" o bé per socialitzar. Això és típic en la joventut, sembla ser que anar de festa equivalgui a beure. És possible que en aquests casos no hi hagi un problema de fons. No obstant això, a mesura que la persona s' habitua, el beure va adquirint la categoria de “alleujament” per a problemes quotidians.

La hipnosi per superar l'alcoholisme és una excel·lent ajuda. Treballo amb aquesta teràpia per consolidar la rehabilitació de qualsevol addicció. Però insisteixo en la paraula ajuda, no solució definitiva. Existeixen, a més, en l'addicció a l'alcohol uns components mèdics i socials que convé tenir molt presents.


Hipnosi per superar l'alcoholisme, quan l'addicció es converteix en una "mala amistat"


En qualsevol cas, un cop instal·lada, l'addicció es converteix en una espècie de "mala amistat", però amistat al cap i a la fi. El plaer immediat acaba sent un analgèsic per alleujar aquest dolor, molèstia emocional, avorriment, falta de sentit vital etc..... No ens van ensenyar a fer-ho d'una altra manera. Hi ha persones que recorren a les pastilles, altres al tabac, alcohol, cànnabis. En altres casos, el menjar, o fins i tot l' exercici físic intens i continuat (vigorèxia) fins i tot la feina. L'addicció, moltes vegades, actua com una pseudo teràpia. “Alleuja” momentàniament i empitjora a mitjà/llarg termini.

De vegades comencem a beure per socialitzar.

L'alcohol pot arribar a ser un amic perillós.

En general vivim en una societat addicta que l'únic que fa és apartar-nos de nosaltres mateixos. Exemples menys reconeguts són la televisió, alguns programes i sèries, el mòbil, xarxes socials, jocs per internet...

I una societat addicta, també, de la immediatesa. La hipnosi per superar l'alcoholisme pot intervenir a nivells profunds del psiquisme però cal, també, posar molta consciència. El'"alleujament momentani i immediat”, que procura la conducta addictiva és efímer però captivador. I també una trampa molt perillosa.

Vivim en una societat addicta a moltes coses. I també a la immediatesa.

Ràpidament, el fet de consumir, es converteix en sentiment de culpa, vergonya, sensació d'inadequació per haver tornat a "caure" etc.... Això pot generar recaigudes per alleujar aquesta molèstia i així entrem en un cercle viciós que fins i tot ja està tipificat com el cercle de l'addicció.

L'alcohol és una de les drogues més permeses i excusades socialment. Fins i tot sembla "de rars" el no beure en un casament (per exemple).

He assenyalat que la hipnosi per superar l'alcoholisme pot intervenir a nivells profunds del psiquisme, però ¡cura amb això!


Les etapes en la teràpia per superar una addicció

Tot procés de psicoteràpia ha de tenir molt present la realitat del consultant. No hi ha dues persones iguals. De la mateixa manera, l'addicció a l'alcohol, i la problemàtica adjacent és diferent en cada persona. No obstant això, cautelarment, cal ser prudents en la recuperació. Per això és convenient tenir en compte diferents etapes. Cadascuna d' aquestes es poden subdividir en diferents moments en la rehabilitació. Tanmateix senyalo tres moments principals:


Desenganxar-se i la síndrome d' abstinència.

El "mono" es pot vèncer, és limitat en el temps i no té per què ser l'etapa més difícil en la rehabilitació.

Superar la síndrome d' abstinència, la primera etapa

En un altre article tractaré amb deteniment la síndrome d'abstinència en la rehabilitació. En aquest moment de la teràpia, la hipnosi per superar l'alcoholisme s'ha de centrar en la teràpia aversiva.

Es tracta d'una modalitat de psicoteràpia basada en estímuls desagradables o punitius associats a l'alcohol. La teràpia aversiva és útil en els primers moments de la rehabilitació, però insuficient a mitjà i llarg termini. És per això que la hipnosi per superar l'alcoholisme, de la mateixa manera, s' ha d' aplicar en versions diferents en cada moment.

No obstant això, aquest primer pas és imprescindible en la sanació de l'addicció a l'alcohol. És virtualment impossible anar a causes més profundes sense la necessària estabilització de la sobrietat. I a això anirà dirigida la teràpia, en la rehabilitació de l'addicció, en aquesta primera fase.

Important també, en aquest moment, mantenir el control sobre els estímuls. No exposar-se a estímuls externs i treballar els interns (imatges, diàleg intern....)

 

L'eufòria i el "núvol rosa"

Aquest és un moment especialment delicat. Depenent de cada persona, però generalment després del primer mes d' abstinència. Els grups d'alcohòlics anònims van popularitzar el terme "núvol rosa". És un moment en la rehabilitació en què ja han desaparegut els símptomes de tristesa, pessimisme, inseguretat...

Una nova sensació de confiança i optimisme s'instal·la. És un moment delicat per a les recaigudes ja que, generalment, es baixa la guàrdia.

L'excés de confiança es pot superar amb la hipnosi per superar l'alcoholisme.

Una excessiva confiança en les primeres etapes de la rehabilitació és perillosa.

La hipnosi per superar l'alcoholisme, en aquesta fase, se centra, especialment en un programa orientat a la salut. També important desenvolupar l' assertivitat per aprendre a dir no. En la primera fase ens orientem al control d'estímuls. No obstant això, no podem estar tota la vida defugint situacions, companyies i llocs. És per això necessari el desenvolupament de tècniques per evitar "caure en la temptació".

Per desgràcia la societat ha normalitzat excessivament el consum d'alcohol. D'altra banda el lobby de l'alcohol va introduint missatges enganyosos i mentides directes sobre el consum. I no oblidem que la indústria de l'alcohol, en aquest país, suposa el 2% del producte interior brut. Caldria polítics amb valors molt clars per posar en ordre aquest llop amb pell de xai.
En un altre article parlaré sobre les mentides d'aquest lobby.


Hipnosi per superar l'alcoholisme. Objectius de vida per reprendre la il·lusió.

Moltes persones que han aconseguit la rehabilitació diuen estar agraïts en haver passat per aquesta dificultat. Pot semblar estrany, però per superar aquesta addicció amb tants atractors socials cal una gran motivació. És el moment de dissenyar un programa de creixement personal motivador. Identificar necessitats i valors personals, i la manera d'aconseguir-los és vital en aquesta etapa de la rehabilitació.

Una addicció ha de ser reemplaçada per un estil de vida apassionant i saludable

Dotar de sentit la vida.

Orientar la vida cap a una cosa que il·lusioni, en cas contrari són massa els estímuls que poden induir a una recaiguda.
En aquest moment, la hipnosi per superar l'alcoholisme, pot treballar en dues línies:

– Mantenir alta la motivació i la determinació.
– Treballar, mitjançant l' hipnoanàlisi, en records i situacions traumàtiques que poguessin encara subjaure i que podrien comprometre una recaiguda.

En aquest moment, la teràpia anirà orientada a que la persona connecti amb la seva font de motivació interna. Doncs, com he dit abans, l'alcoholisme (i qualsevol addicció) actua com una “pseudo teràpia”. Ara és el moment d'orientar la teràpia a l'autoconeixement.



Conclusió: És suficient la hipnosi per superar l'alcoholisme?

Com he dit al principi, no hi ha dues persones iguals i depèn del grau d'addicció. No obstant això, en termes generals no és suficient la hipnosi per superar l'alcoholisme. I menys encara tal com es ven.

He vist molta publicitat que garanteix la rehabilitació amb unes gravacions:

En primer lloc, destacar la necessitat de personalitzar cada sessió d'hipnosi per superar l'alcoholisme. Cada persona és diferent, amb dificultats diferents, biografies i formes de pensar particulars.

En segon lloc, cada moment del procés terapèutic precisa diferents intervencions.

En tercer lloc, crec en la inestimable ajuda de la hipnosi per superar l'alcoholisme, però no vull ser il·lús.

Superar aquesta addicció requereix, sovint, una intervenció multidisciplinària. Existeix, a la seguretat social catalana, un programa articulat pel C.A.S. molt eficient.

Donar suport a la hipnosi per superar l' alcoholisme amb altres modalitats, mèdiques i psicoterapèutiques.

Coordinat per un psiquiatre, un equip format per educador social, infermera i equip de psicòlegs. inclou:

Atenció mèdica. Per si fos necessària hospitalització i medicació.

Educador/a sòcial. Per a dificultats d' inserció.

Teràpia grupal. Generalment coordinat per l'educador/a social.

Necessitat de treball multidisciplinar.

L'alcoholisme implica diferents problemes i la necessitat de diferents intervencions.

Aquests tres elements són òptims. No obstant això, com és habitual en la seguretat social, l'atenció psicològica és encara molt millorable. Segueix focalitzada en un model molt clínic en comptes d'humanista i, per descomptat, amb una endèmica manca de recursos i professionals.

És aquí on la hipnosi per superar l'alcoholisme pot ser de gran ajuda. No obstant això, aviso també, no sempre és l'única teràpia que aplico en la rehabilitació.

Fins el proper article, rep una cordial salutació,

 

www.josepguasch.com

Anterior article relacionat: Què és el nivell de tolerància a l'alcohol? Com influeix en l'alcoholisme?

Hipnosi per superar alcoholisme Sabadell

Hipnosi per superar l'alcoholisme, a Sabadell. Terrassa i online. Teràpia addiccions i conductes compulsives (ludopatia, deixar de fumar, trastorns alimentaris…)

Tristesa i por en els homes

BLOG


Tristesa i por, per què els homes riuen quan ho veuen en la dona?

Tristesa i por entre els homes. Intel·ligència emocional i noves masculinitats. Josep Guasch, psicoterapeuta humanista, consulta a Sabadell

Gestionar la por i la tristesa

Sovint els homes no reconeixen la pròpia tristesa

Per què alguns homes riuen o veuen amb una condescendència desdenyosa la tristesa i por en una dona? Fàcil, perquè les penalitzem en nosaltres. En no reconèixer-les al nostre interior, quan l'advertim en elles, projectem les nostres pors i els trivialitzem. A Gestalt l'anomenem un mecanisme de projecció. Si volem construir una nova forma de ser home, haurem de revisar la nostra intel·ligència emocional.

A aquest mecanisme es pot unir (o actuar independentment) el de la deflexió. Bàsicament desconnectar de la tristesa i la por quan els advertim, en nosaltres o en altres persones. Se sol fer amb bromes i rialles fàcils, xerrades trivials, intel·lectualitzant (en comptes d'experimentar i expressar...).

Tristesa i por són dues de les quatre emocions bàsiques vinculades a la vulnerabilitat. A més són dues emocions mal vistes en l'home fidel als mandats del patriarcat. Tanmateix són dues emocions bàsiques, que expressem de petits. Què passa llavors i "on van" quan no s'expressen?. És important, per entendre-ho, diferenciar vulnerabilitat i debilitat. No podrem millorar la nostra intel·ligència emocional negant-les ni amagant-les.

 

Tristesa i por, vulnerabilitat i no debilitat

He vinculat tristesa i por a la vulnerabilitat i les desvinculo de la debilitat. És important, i especialment per a l'ànima masculina, establir aquesta diferència. Tot i que crec que deficient, podria considerar un consens suficient recórrer a les descripcions de la RAE.

Així veiem que defineix vulnerabilitat com:

– "Que pot ser ferit o rebre lesió, físicament o moralment" "Alguna cosa susceptible de ser danyat, perjudicat o deteriorat".

Defineix debilitat com:

– “Falta de vigor o força física". “Carència d' energia o vigor en les qualitats o resolucions de l' ànim"

Diferència vulnerabilitat i debilitat

Vulnerabilitat no és debilitat.

Jo detecto en ambdues descripcions una important diferenciació que subjau a la descripció. Així parteix de la definició de vulnerabilitat com una cosa "susceptible de ser" o "que pot ser”. He assenyalat expressament el terme ser que apunta a una qualitat inherent a aquest alguna cosa/algú. La vulnerabilitat és quelcom inherent a la condició humana. En el terreny emocional compartim amb els mamífers el por i la tristesa.

Ara bé quan descriu debilitat utilitza els termes "falta"I"mancança”. I afegeix les qualitats de les quals manca aquest alguna cosa o algú feble: Vigor, força física, resolucions de l'ànim...

És a dir, podem ser vulnerables i alhora forts (no febles). I això implica acceptar tristesa i por com les dues emocions bàsiques que ens defineixen com a éssers humans. És vital entendre, en termes d'intel·ligència emocional, aquests matisos: Acceptar la nostra vulnerabilitat, ens fa forts, encara que sembli el contrari.

Ara bé, sempre és així?. Vegem una distinció important.

 

intel·ligència emocional, emocions i sentiments, temor i melancolia

Existeixen, els que podríem considerar, "subproductes" de la por i la tristesa: el temor i la melancolia. En l'anterior article: Emocions i homes, Què ens passa amb el món emocional? vaig destacar el consensuat com a definició d'emoció: “Conjunt de reaccions orgàniques que experimenta un individu quan respon a certs estímuls externs que li permeten adaptar-se a una situació respecte a una persona, objecte, lloc, entre d' altres".

Pel que fa a aquest post concerneix destaco de la descripció el fragment: “respon a certs estímuls externs. Tristesa i por, com emocions bàsiques, responen a l'aquí i ara d'estímuls externs. Per exemple podem sentir por davant d'un animal salvatge que ens amenaça. Podem sentir tristesa davant la mort d'un ésser estimat. Pero… ¿Qué ocurre cuando tristeza y miedo es dilaten en el temps més enllà de l'esdeveniment present? ... Apareixen els sentiments. Avançar en la nostra intel·ligència emocional requereix, també, tenir clara aquesta diferenciació.

He assenyalat ja una de les diferències entre sentiments i emocions. Mentre les segones estan més vinculades al present i poden tenir una ressonància en el temps, en els primers aquest ressò en el temps es difereix més. Per què? Passem del regne dels mamífers a l'humà.

En el sentiment intervé, a més de la reacció fisiològica, un element cognitiu. Podríem resumir amb una fórmula:

Sentiment = Emoció + pensament.

Por i tristesa emocions; Temor i melancolia, sentiments.

En el sentiment es barregen emocions i activitat cognitiva.

Resumint molt, si a la por (emoció) li afegim una etiqueta cognitiva tenim el temor (sentiment). Si a la tristesa li afegim un pensament de perdurabilitat tenim la malenconia.

El sentiment és la presa de consciència de l'emoció. És una qualitat bàsicament humana i no és "positiva" ni "negativa". Com sempre depèn de l'ús que fem.

El biòleg Humberto Maturana (un dels referents del coaching ontològic) va escriure molt al respecte. Si estàs interessat/da afegeixo un enllaç a un extracte de dues xerrades dictades: EMOCIONS I LLENGUATGE EN EDUCACIÓ I POLÍTICA

Definició de melancolia segons la RAE:

  1. f. Tristesa vaga, profunda, assossegada i permanent, nascuda de causes físiques o morals, que fa que qui la pateix no trobi gust ni diversió en res.
    2. f. Med. Monomania en què dominen les afeccions morals tristes.

Una monomania és una obsessió per una idea recurrent, és a dir, el pensament reiterat i auto-referent. Tenim, doncs, una etiqueta cognitiva (pot ser una creença, pensament automàtic, judici etc.....) vinculada a l'emoció de tristesa.

Definició de temor segons la RAE:

  1. m. Passió de l'ànim, que fa fugir o refusar allò que es considera danyós, arriscat o perillós.
  2. m. Presumpció o sospita.
  3. m. Recel d'un dany futur.

Termes com "allò que es considera..." o “recel” ens remeten, de nou, a etiquetes cognitives o judicis.

Podem veure, doncs, com temor i melancolia són sentiments derivats de dues emocions bàsiques: Por i Tristesa respectivament. Si tenim prou intel·ligència emocional sabrem establir la diferència. I a partir d'aquí gestionar adequadament, bé sigui emoció o sentiment.

Tot i que sembla una digressió he cregut oportú fer aquesta diferenciació entre les emocions i els sentiments. Tornem ara al tema de Por i Tristesa en l' home.

..T'interessaria explorar el teu món emocional com a home?
Pots assistir al taller obert que organitzem.
Més informació al següent enllaç:

Taller d'intel·ligència emocional per a homes.

Places limitades.

El lloc de poder d'un home és casa seva.

El patriarcat sosté una dinàmica en què el valor fonamental és la dominació. El més intel·ligent, llest, ric, millor posicionat etc. No obstant això, en la realitat pocs homes poden aspirar a aquestes cotes de màxim poder. Per això es va establir el "títol honorífic" de "cap de família" a l'home.

L'home és el rei de la casa.

Hi ha una equivalència perillosa i equivocada entre poder i agressivitat.

És habitual encara en molts països que la dona perdi el seu cognom al casar-se. Fins i tot els fills, per defecte, adopten el cognom patern com el primer. Aquest no és més que un exemple d'aquest mandat patriarcal.

Així doncs, sent el cap de família l'home, difícilment expressarà emocions vinculades a la vulnerabilitat: Tristesa i por principalment. L'home adoptarà rols que poden anar de l'amorosament protector al violentament controlador. Tant en un cas com en l'altre, aquestes dues emocions bàsiques són incompatibles amb l'exercici d'aquest rol.

Les emocions bàsiques -i els seus derivats- més vinculats a l'expansió (alegria i ràbia) seran les predominants en aquest estereotip masculí. Per suposat en detriment d' aquelles que suposin una contracció: Tristesa i por principalment.

Així doncs, els homes, en termes d'intel·ligència emocional estem “educastrats”.

 

Tristesa i por entre homes... Què tal?

Entre homes, encara ens atrevim menys a expressar emocions associades a la tristesa i la por. És un mandat que tenim profundament internalitzat. A més, si tenim l'obligació de ser els més.... (el que sigui), l'introjecte profund és que hem de competir amb els altres homes.

Podem, si anem molt "apurats" reconèixer la nostra vulnerabilitat davant una dona en la qual confiem molt. Però davant d'un home... és com exposar la jugular a la mirada del comte Dràcula.

I és aquí, on la inèrcia de l'educació, ens mobilitza en sentit invers al de la intel·ligència emocional. Ens retenim, bloquegem i evitem reconèixer i expressar les nostres emocions i sentiments.

És precisament per aquest motiu pel qual la majoria dels grups d'homes són no mixtos. Es tracta de superar aquesta barrera invisible, aquest sostre de vidre. Ser capaços d'"entre nosaltres" reconèixer-nos com a vulnerables, amb la tristesa i la por com a principals causes. I vèncer aquesta inèrcia a competir entre nosaltres sota el criteri d'aparentar no vulnerabilitat.

 

Les gelosia la por i la tristesa.

Ens tornem gelosos si percebem una amenaça cap a una cosa que considerem el nostre. Hi ha dos conceptes aquí interessants: temor i el nostre. Sabem que, en termes d'intel·ligència emocional, el temor és una por fantasiejada. I el concepte “el nostre” beu dels mandats del patriarcat i l'amor romàntic. La parella és algú “el nostre”…, 😯

Si a això hi afegim el mite de l'amor romàntic "la gelosia és una mostra d'amor”, tenim la fórmula “perfecta”.

Homes i celopatia, teràpia a Sabadell

L'home no sol expressar la gelosia… fins que l'expressa.

Pot ser gelosia a perdre l'ésser estimat (temor que algú sedueixi la parella). També gelosia professional (temor a perdre un estatus o rol social). El temor sempre implica una por a perdre. I la por a perdre anticipa una tristesa per una pèrdua anticipada. Aquest és el vincle entre por i tristesa en els gelos.

En la gelosia hi ha por (temor) i tristesa anticipats.

Mentre que la dona és més procliu, si té gelosia, a expressar-ho, l'home sol callar. Hi ha estudis que, fins i tot evidencien que els homes som més gelosos que les dones. Tanmateix la percepció social és contrària a causa de, precisament, que la dona sol expressar-ho més obertament.

Per a la mentalitat masculina/patriarcal, expressar gelosia és una mostra de “debilitat”. I, per suposat que en la majoria dels casos existeix una autoestima danyada. Però el primer pas (al tanto, no l'únic!) per sanar-los és reconèixer-los. I tornem al precepte bàsic de la intel·ligència emocional, prendre consciència.

L' home, quan no expressa la gelosia, és com una "olla a pressió" exposada al foc sense vàlvula de seguretat. "Això pot generar una explosió de ràbia en el moment menys pensat. Aquesta ràbia solem justificar-la mitjançant una projecció de la culpa en la dona. Per exemple "sóc gelós perquè ella provoca els homes”. Qualsevol cosa menys reconèixer l'emoció de la vulnerabilitat implicada en el temor a perdre-la.

Fins i tot, afavorit pel sistema patriarcal, existeix el concepte que la "parella és meva”. Amb aquest mandat social fermament instal·lat, l' home s' exonera d' acceptar la por i la tristesa anticipada de la gelosia. Això fa, que l' expressió de la gelosia en l' home, sigui molt més violenta que en la dona.

La gelosia és més habitual en homes que en dones…
però l' “expressen” d' una manera diferent

I si por i tristesa (emocions bàsiques) no estan disponibles… apareix la ràbia. La ràbia, juntament amb l'alegria, és la que completa el cicle de les quatre emocions bàsiques. Sovint aquesta ràbia s' expressa mitjançant la violència masclista.

Aquesta forma d'expressió contaminada dels sentiments és semblant a la gestió de la frustració en l'home. Per a més informació el meu article anterior: Emocions i homes ... ¿Què ens passa amb el món emocional?

 

Intel·ligència emocional i homes un repte per avançar cap a una societat igualitària.

Fins aquí un petit intent per assenyalar les reticències de l'ànima masculina davant els sentiments i emocions que impliquin vulnerabilitat. Crec que hem de continuar treballant per avançar en la nostra intel·ligència emocional. D'aquesta manera, gran part dels problemes existents en la nostra cultura patriarcal, crec, podran, almenys, suavitzar-se. Els grups d'homes pro-feministes treballem en aquesta línia.

Una de les modalitats terapèutiques més efectiva per al reconeixement i expressió del món emocional és la Teràpia Gestalt.

Fins el proper article, rep una cordial salutació,

www.josepguasch.com

Anterior article relacionat: Homes i emocions Què ens passa amb el món emocional?

Reconèixer i gestionar por i tristesa

Tristesa i por entre els homes. Intel·ligència emocional i noves masculinitats. Josep Guasch, psicoterapeuta humanista, consulta a Sabadell.

 

Aprendre a gestionar les preocupacions amb serenitat.

BLOG


Relaxació muscular per a l' estrès. El mètode Jacobson.

Relaxació muscular per a l' estrès; mètode Jacobson, psicoteràpia a Sabadell , Terrassa i online. Josep Guasch, psicoterapeuta, coach .

A l' article teràpia per a l' estrès, veiem que aquest no sempre és perjudicial. No obstant això, detectar el Distrès (estrès innecessari) requereix un cert nivell de consciència.

Tres elements bàsics cal considerar en la relació amb l' estrès:

– Consciència corporal. A través de les sensacions físiques, gest, postura, moviment... Aquest és el tipus de consciència que prioritzem en la relaxació muscular per a l'estrès.

– Consciència emocional. Emocions i sentiments.

– Consciència cognitiva. Pensaments, creences, expectatives...

La triple experiència vital

La triple dimensió de la nostra experiència vital.

La relaxació muscular per a l'estrès ens ajuda a adquirir la necessària consciència corporal. I s'aconsegueix mitjançant la sensació de contrast tensió-relaxació, aplicada en diferents grups musculars. Dirigint així l'atenció, adquirim una percepció més afinada. És també anomenada mètode Jacobson de relaxació muscular progressiva.

Com a comentari addicional, afegir que cada vegada més, en psicoteràpia, s' atén la necessitat d' aquesta consciència corporal. Gran part de les percepcions de transformació evolutiva en una persona venen acompanyades d'un subtil avís somàtic.


La relaxació muscular per a l'estrès, concepció i idea de fons.


El cos reacciona als estressors. De vegades d'una manera intensa, altres, d'una manera no tan aguda però sostinguda. Prestar consciència a aquesta tensió corporal innecessària és un pas imprescindible per avançar. En general qualsevol modalitat de coaching i psicoteràpia actual presta molta atenció a la consciència . No obstant això, poques vegades s'ha associat a la consciència del cos.

La relaxació muscular per a l'estrès ens ajuda a focalitzar-nos en aquesta diferència Tensió – Distensió. És un exercici de consciència somàtica que realitzem primer en un ambient protegit i en silenci. Posteriorment, l'atenció al cos apareix d'una manera més espontània. Fins i tot alguna part de l'exercici formal de tensió – relaxació, el podem adaptar a la vida diària.

Les instruccions t'indueixen a centrar-te a contraure, selectivament, diferents grups musculars. És important que paris molta atenció a com sents el que sents. La relaxació muscular per a l'estrès (Mètode Jacobson) no és una pràctica d' exercici físic. És una pràctica de CONSCIÈNCIA CORPORAL.

Edmund Jacobson va ser un metge i psiquiatre estatunidenc. Va estudiar amb especial atenció la tensió muscular com una resposta del cos a l' ansietat i estrès. Atenent aquest vincle és possible revertir la resposta als estressors modificant la resposta del cos. Aquesta tècnica s' ha aplicat amb èxit en diferents modalitats de psicoteràpia.

Per realitzar-la correctament i beneficiar-nos de les propietats de la mateixa és necessari parar esment a les sensacions. Per això concentra't en la tensió durant uns cinc segons i després, deixar anar tot d'una! En deixar anar para atenció, durant uns cinc segons, a l'alleujament corporal.

El mètode Jacobson se segueix utilitzant amb èxit en psicoteràpia per superar estrès i ansietat.

Relaxació muscular per a l'estrès Sabadell

Captar el contrast tensió – relaxació.

D'aquesta manera, la relaxació muscular per a l'estrès afavoreix adonar-te de la diferència tensió-relaxació. Posteriorment aquesta habilitat l'aniràs extrapolant inconscientment al teu dia a dia. De totes maneres, no estarà de més que, de tant en tant, paris atenció al teu estat corporal.


Com començar. Afluixar les tensions i preocupacions.

Per practicar la relaxació muscular per a l'estrès necessitaràs disposar d'un temps per a tu. Evidentment, quan dominis la pràctica els temps s'escurcen.

Pots, si ho desitges, utilitzar encens, olis, algun tipus de música relaxant.

Comença preferiblement tombat. Pren unes quantes respiracions lentes i profundes. Respira pausadament, inspirant estàs en calma i amb l'espiració deixes anar.... Deixes anar....
Braços i mans descansant a banda i banda. Les cames separades, en paral·lel i alineades amb les espatlles.

Descansa i deixa't anar, i a mesura que et vas establint et vas adonant de la teva respiració. Llevat d' indicacions expresses, en la relaxació muscular per a l'estrès l'actitud i moviments són suaus i delicats.

I et vas adonant de com la respiració et respira, agradablement... Deixant-te anar en aquest viatge de consciència cap al teu cos.

Tu ets el teu cos... i ets molt més que el teu cos.... Ets el teu estrès i ets molt més que el teu estrès.... Inspirant estàs en calma, espirant deixes anar, deixes anar. Adona't del teu cos com una totalitat.


Relaxació muscular per a l' estrès. Alliberant respiració i veu.

 

Relaxació muscular i estrès Sabadell

Alliberar la tensió d'emocions sostingudes innecessàriament en el temps.

I mentre t'endinses en la respiració, relaxa la mandíbula i el coll. I conforme vas inspirant, adona't de com la columna d'aire entra pel nas. Va baixant pel coll i imagina que es dirigeix fins al ventre. Des del ventre impulsa, de cop, la columna d'aire cap amunt. Allibera el coll, deixar anar la mandíbula i donar permís per deixar anar l'aire acompanyat d'una exclamació (Ohhhh!!! Ahhh!!!). La idea en aquest punt és la de deixar anar la veu i sentir l'alleujament subsegüent.

Un cop has alliberat amb la veu, roman durant dues o tres respiracions. Molt suau, adonant-te de l'alleujament... relaxa la cara... el coll... Deixant-te respirar suau i relaxadament.

Repeteix aquest procés unes tres o quatre vegades...

He afegit aquest pas inicial que no està en el mètode Jacobson de relaxació muscular per a l'estrès. No obstant això està alineat amb la idea general. Adona't del contrast tensió – relaxació. Sigues conscient del balanç tirantesa – descans...

És important, tant en aquest pas de la relaxació com en els següents, Deixar anar la tensió tot d'una. I un cop fet parar atenció i consciència a la sensació de distensió, descans, relaxació. Aturant-te aquí uns moments.


Portant la relaxació muscular per a l' estrès a altres zones del cos.


Relaxant cames i peus

Aixeca una mica una cama, dirigeix el peu cap amunt i cap a tu tensant el més possible. Quan portis uns 10 segons així, deixa anar de cop. Deixar caure la cama i atura la teva consciència en aquesta sensació de relaxació muscular. Aixeca una altra vegada i repeteix l'operació.

Ara repeteix aquesta seqüència amb l'altra cama.

Relaxar la part baixa de la columna

Portar la relaxació muscular per a l' estrès a la part baixa de la columna requereix una especificació. Si estàs tumbad@ porta la planta dels peus a terra. Inspira i aixeca les natges i les lumbars recolzant-te als peus. Mantenen la tensió durant un moment i... deixa't caure. Com abans... aprecia la sensació d'alleujament i relaxació en cames, natges, malucs i lumbars

Trasllada l' exercici de relaxació muscular per a l' estrès a diferents zones del cos. Com si fessis un escàner corporal.
– Abdomen.
– Tòrax.
– Braços i mans.
– Espatlles.
– Cervicals.
– Mandíbula.
– Nas.
– Ulls.
– Celles i entrecella.
– Front.

En resum aquest és l'exercici de relaxació muscular per a l'estrès (mètode Jacobson). Bàsicament percebre la diferència, tensió-relaxació en diferents grups musculars. És, com he assenyalat anteriorment, una diferenciació cada vegada més present en els processos de psicoteràpia. Adquirir consciència corporal. Ja que el cos, en definitiva, és l'expressió externa del nostre món intern. I tots dos estan interconnectats.

Consciència somàtica i relaxació

Recórrer tot el cos amb la consciència.

La forma en què tradicionalment es practica és pujant de peus a cap. Tanmateix també es pot invertir el recorregut.
És molt important, durant el mateix, percebre la diferència tensió-relaxació. I aturar-se un temps per educar la consciència corporal. Aquesta és la base de la relaxació muscular per a l'estrès. També anomenada “Mètode Jacobson”.

Sens dubte una de les tècniques holístiques que més contribueixen, a pal·liar els símptomes de l'ansietat i l'estrès de base.

També és una excel·lent pràctica per millorar la intel·ligència emocional, la autoestima i el creixement personal en general.

I, per descomptat, assisteix a altres situacions estressants i ansiògenes. Per exemple deixar de fumar, trastorns d'alimentació, addiccions etc.

Fins el proper article, rep una cordial salutació,

 

www.josepguasch.com

Anterior entrada relacionada: Psicoteràpia per a l' estrès

 

Aprendre a relaxar-se.

 

 

Relaxació muscular per a l' estrès; mètode Jacobson, psicoteràpia a Sabadell , Terrassa i online. Josep Guasch, psicoterapeuta, coach .

Homes i emocions, noves masculinitats Sabadell

BLOG


Emocions i homes. Què ens passa amb el món emocional?

Emocions i homes. Què ens passa amb el món emocional? Intel·ligència emocional i masculinitat. Noves masculinitats i processos terapèutics a Sabadell.

Viure les emocions i sentiments.

La intel·ligència emocional no s'ha de basar a parlar “sobre”, és més aviat sostenir i viure les emocions.

Sovint escolto amics i companys d'activisme dir allò de "jo no sóc masclista". De vegades d'una manera explícita, altres vegades d' una manera indirecta. I jo crec que sí, sí que som masclistes. I no vull amb això fustigar-me (jo sempre he estat més hedonista que masoquista). Tampoc estic resignant-me ni vanagloriant-me del masclisme dels homes.
Crec que només des de l'acceptació honesta (que no resignada) podem avançar en la deconstrucció de la masculinitat hegemònica.

El discurs políticament correcte està bé. Però és només el principi, sospito que alguns homes es queden en això, el políticament correcte. I no és suficient, de vegades és fins i tot perjudicial. Crec que cal aprofundir més, per això el títol "emocions i homes"

Els homes no tenim emocions?

Els homes no tenim emocions? És clar que les tenim.... Però selectives. I les emocions tenen a veure amb el nostre masclisme? Doncs sí i ho veurem amb exemples.

També veurem com masclisme, (algunes) emocions i homes estan molt lligats.

Abans de començar, matisar el que he exposat. No estic fent una apologia del masclisme ni molt menys. Més aviat al revés. Però vull ser realista.

Com a terapeuta sóc conscient que el que aprenem de petits no se'n va d'un dia per l'altre. I més encara si està acompanyat d'una forta pressió social. Cal un nord i tenir-ho clar. Però una cosa és tenir clar l'objectiu i un altre haver-ho aconseguit.

La nova masculinitat té una assignatura pendent. Integrar la intel·ligència emocional com una part de la vivència diària. No tant com una teoria.

Aconseguir una afinitat entre els homes i les emocions és una assignatura pendent en la masculinitat. I si no superem (vivencialment) aquesta mancança, només ens quedarem en paraules buides.


Homes i emocions, sentiments, emocions secundàries…


Hi ha un estrany maremàgnum semàntic entre els teòrics de l'emocional. Jo, que m'apropo més a la praxi, no em porto gaire bé amb el món dels conceptes. No obstant això, per sort una cosa està clara, el concepte emoció, a saber:

Conjunt de reaccions orgàniques que experimenta un individu quan respon a certs estímuls externs que li permeten adaptar-se a una situació respecte a una persona, objecte, lloc, entre d'altres”.

Intel·ligència emocional vivencial i masculinitat, un repte pendent.


Tot i que hi ha altres models, per simplificar en aquest article utilitzaré el de les 4 emocions bàsiques


Ràbia
Alegria
Tristesa
Por.


A l' article El patriarcat i els seus mandats Vaig assenyalar alguna cosa sobre les 4 emocions bàsiques. I també com el patriarcat articula la relació entre emocions i homes mitjançant pressuposicions imposades.

Així, ràbia i alegria són enteses com a inherents a les emocions de l'home. Tristesa i por, en ser etiquetades en aquesta confusió entre debilitat i vulnerabilitat no són considerades tan pròpies d' homes, 🙄 . Per suposat hi ha hagut estereotips patriarcals vinculats a emocions i home.

Pel que fa als termes sentiments i emocions secundàries tenen altres connotacions. Pel que fa a aquest article em centraré en alguns aspectes, no en tots. Utilitzaré preferentment el terme emocions secundàries.


Les emocions secundàries i l' aprenentatge en societat.


Les emocions secundàries són compostes, una mica més elaborades i, sobretot, apreses. Les acompanya, també, un fort component social i valoratiu, una mena de creences.

Emocions apreses

Algunes emocions s'aprenen… i es poden desaprendre..

Les emocions bàsiques són inherents a la nostra condició de mamífers i precedeixen les secundàries. Aquestes últimes les anem construint fins, més o menys els 8 anys. I això és molt important per entendre el vincle homes i emocions.


Un exemple no gaire estrany: Un nen, viu la realitat del pare com un ésser (semi)absent. Conseqüentment és la mare qui més el cuida. Haurà integrat, inconscientment, el mandat "la mare ha de cuidar de mi”. Ha viscut amb tanta naturalitat les cures de la mare que assumeix, implícitament, que és un deure de la mare.. I, pitjor encara normalitzarà els descuits del seu pare.

Així, s'enfadarà més amb la seva mare que amb el seu pare en ser desatès. És una altra forma d'aquest mandat "a les mares se'ls exigeix perfecció, als pares... no tant”. Per suposat això és així sempre que no existeixi una educació (diguem-ne) correctora de la situació.

Però això va molt més enllà. Què passa quan un home assassina la seva parella (o ex-parella) i, tot seguit, se suïcida? El suïcidi no és ni explicació ni justificació de l'assassinat, però alguna cosa ha ocorregut en aquest arravatament. Vegem exemples habituals.


Homes i emocions secundàries. Desenvolupament social i mescla d' emocions.


La frustració és una de les emocions secundàries que poden provocar més desacords en parella. Neix d'una expectativa prèvia, moltes vegades alimentada pels mites de l'amor romàntic. Quan aquesta expectativa (responsabilitat de qui la construeix) no s' ajusta a la realitat, apareix la frustració.

Per exemple, imaginem que en una reunió social la dona dissenteix de la seva parella (home en aquest cas). Ell creu (expectativa/creença) que la seva dona mai ha de "dissentir d'ell" en públic. Però a més, per a aquest home existeix una relació de significat perversa però molt habitual: “Si ella dissenteix de mi, vol dir que no em respecta”. No oblidem que fins no fa gaire subjaïa el principi d'autoritat en l'eufemisme "cap de família/home".

Homes i emocions.

Vivim des del cap els homes?

Així doncs tenim una creença instal·lada des de la infància que vincula aquest home amb emocions concretes. Probablement mai va veure la seva mare portant la contrària al seu pare en públic. Aquesta és una empremta (experiència significativa de referència) no verbal que s'instal·la com una creença fermament arrelada. Però hi ha més: altres creences vinculades als homes i les emocions.


La doble naturalesa emocional de la frustració.

La frustració, com a emoció secundària, a més de contaminada pel cognitiu, és també mixta. La tristesa per la pèrdua de l' expectativa. I també la ràbia, sovint dirigida "cap enfora". Això si no som capaços d'entendre que tota expectativa és responsabilitat de qui se la construeix.

Tenim doncs ràbia i tristesa unides com a vasos comunicants en la frustració. Però quan ens mirem, homes i emocions, ens adonem que la tristesa no la portem gens bé. La tristesa implica pèrdua i un home avaluat pels estàndards del patriarcat és fort, dominant. La pèrdua és mal acceptada.

A més, això de plorar.... torno al discurs del "tan sols bla, bla, bla.... Els homes som capaços d'admetre verbalment que no passa res si plorem.... I he vist aquests mateixos homes, en cercles de treball emocional, receptius i protegits, explicar històries molt doloroses... I no he vist ni una llàgrima.... 😯


Tornem a la frustració i els seus dos dipòsits emocionals com a vasos comunicants Ràbia i Tristesa. Si la tristesa no la sostenim.... per on expressem la frustració?. Per la ràbia.


Ràbia, agressivitat i violència en l' home.

La agressivitat, com a expressió de la ràbia, es transforma en violència per reivindicar una cosa que vivim com un dret. Però sabem que la violència és un comportament après al servei dels propis interessos. En aquest cas, equivocadament, al servei del que creiem el nostre dret.

En aquest punt l'home expressa les seves emocions des d'un lloc profundament patològic. Creu que té un dret, quan això és només una expectativa. Una creença de com haurien de ser les coses. Algunes creences profundament arrelades, distorsionen la realitat. Llavors l'home viu les seves emocions com un dret a reivindicar.

Sostenir les emocions sense contaminar-les.

Viure creativament les emocions, tot i que ens incomodin.

També sabem que, moltes vegades, la ràbia encobreix la tristesa. És més fàcil per als homes relacionar-nos amb emocions que suposin expansió (ràbia i alegria) que amb altres que suposin contracció (tristesa). Fins i tot, de vegades, totes dues mantenen un estrany vincle:

Alguns dels que ens dediquem a això, ens agrada explicar contes. N'hi ha un que ve com anell al dit a això, el de dues amigues.... La ràbia i la tristesa


Si poguéssim escoltar el conte, fantàstic, només són dos minuts. Si no el missatge és simple: la tristesa, de vegades, encobreix una ràbia no expressada. I el mateix és cert al revés. En el cas que ens ocupa de la frustració espero que hagi quedat obvi el motiu. Especialment en aquesta estranya relació home – emocions.

Però el món dels contes és el que és. Pot servir-nos per a una comprensió profunda, però la trinxera del dia a dia és una altra. Què podem fer els homes per, en aquests contextos, portar-nos millor amb la frustració? Aquí van uns quants suggeriments.


RECONÈIXER (I honorar) LA TRISTESA


– Una pregunta que es pot formular en mode genèric o bé situacional:

Què em hagués agradat que hagués estat i, però, no va ser?

La primera part de la pregunta em posa en contacte amb la il·lusió de l'expectativa. També amb l' implícit de la responsabilitat en la construcció de la mateixa.

– Reconsiderar les creences implícites.
– Aprendre a demanar assertivament.
– Desenvolupar l' empatia.
– Aprendre a respondre en comptes de reaccionar. La resposta ve d' un espai en el qual respirem i re-considerem la situació. La reacció és ràpida i automàtica.
– Aprendre a sostenir la frustració. Reconèixer la pròpia responsabilitat en l' expectativa auto-creada.
Sostenir la tristesa, respirar-la i examinar què passa al meu interior quan la reconec. Bé sigui en mi o en una altra persona. Per exemple, quan un amic es divorcia.


Per suposat no entendre la tristesa com a victimisme o un mode de cridar l'atenció.


Homes i emocions: Conclusió

Connexió cervell cor.

Adonar-nos de les emocions, consciència emocional.

Aquests elements cognitius i emocionals continuen apareixent, com a implícits, en les vides de moltes famílies. I el que vivim en la infància no es dissol per una simple declaració del "correcte políticament". És tant com dir "sé que és dolent fumar però això no m'habilita per deixar-ho si tinc l'addicció".

Per a una profunda re educació emocional de l'home cal un treball vivencial. No només teòric, documentat i benintencionat.

L' exposat és, per descomptat, només una orientació. Salvar aquesta bretxa entre homes i emocions requereix, en ocasions, un procés vivencial i terapèutic.

 

Fins el proper article,rep una cordial salutació,

www.josepguasch.com

Següent article relacionat: Tristesa i por. Per què els homes es riuen quan els veuen en la dona?

Anterior article relacionat: La relació amb el pare i la deconstrucció de la masculinitat patriarcal

Logo de facebook de la pàgina Josep Guasch, coaching i psicoteràpia a Sabadell

 

Emocions i homes. Què ens passa amb el món emocional? Intel·ligència emocional i masculinitat. Noves masculinitats i processos terapèutics a Sabadell.

Interpretació de la realitat en blanc i negre o en colors.

BLOG


Interpretació de la realitat, consciència i despertar amb PNL

Interpretació de la realitat en psicoteràpia i coaching, consulta a Sabadell, Terrassa i online. Josep Guasch, psicoterapeuta i coach. PNL (Programació Neurolingüística) i teràpia de virus mentals

Teràpia de virus mentals Sabadell

Permetre'ns l'obertura a noves possibilitats.

La interpretació de la realitat condiciona la nostra qualitat de vida. De tal manera que posar consciència en com ho fem ens garanteix una existència més plena.

La PNL distingeix tres maneres d'avaluar la nostra experiència. Aquestes valoracions estan en la base de qualsevol procés de psicoteràpia i coaching. Però molt especialment en la teràpia de virus mentals. I això és així per dos motius:

– Les nostres creences són la base de la nostra interpretació de la realitat. Però al seu torn:
– Els factors que incideixen en la interpretació de la realitat generen les nostres creences.

Vegem aquestes tres distincions des de l'òptica de la Programació Neurolingüística.

 

La interpretació de la realitat segons la PNL.

Simplificant força dues són les actituds que dirigeixen el comportament humà:

Acostar-nos al que ens fa sentir bé.
Allunyar-nos del que ens fa sentir malament.

D'altra banda, Com avaluem dolor i plaer depèn de la nostra interpretació de la realitat. I per fer-ho utilitzem bàsicament tres criteris:

– La nostra fisiologia.
– Els nostres models de la realitat basats en les nostres experiències de referència.
– La forma en què aquests encaixen o no amb les nostres expectatives, criteris i valors.

Aquests són els tres principals filtres que modelen la nostra percepció i interpretació de la realitat. Evidentment, la majoria de les persones no utilitza aquests tres criteris d' una manera conscient. Adquirir-ne consciència és el primer pas per assolir les nostres fites.


La interpretació de la realitat segons la nostra fisiologia

Benestar emocional i salut Sabadell

Salut i coherència vital per al benestar emocional

La fisiologia estudia les funcions físiques i químiques dels sistemes vius. Com aquestes duen a terme les seves funcions i els resultats de les mateixes.

Així, no és el mateix estudiar estant descansats que adormits. De la mateixa manera no estem de tan bon humor quan ens fan mal els queixals com quan ens sentim bé. Factors com descans, dieta, relaxació, exercici, consum d' estupefaents etc., poden alterar la nostra interpretació de la realitat.

Altres variables no són tan òbvies però igual o més determinants per al nostre estat d'ànim. Gestos, respiració, postura corporal.

Hi ha diferents corrents terapèutics que fan un especial èmfasi en aquesta intervenció des de la fisiologia. Algunes són la risoteràpia, tècniques de respiració, relaxació, somriure interior, alba emoting, role playing i modelat en PNL.

La fisiologia pot tenir un profund valor psicoterapèutic si la sabem utilitzar al nostre favor. S'han fet famosos alguns vídeos d'algú que irromp a riure en un transport públic. Adjunt un exemple, el resultat és espectacular.

En programació neurolingüística hi ha una pràctica que és l'anomenada "com si”. Es tracta ni més ni menys que d'actuar, moure's, gesticular, etc.... com si estiguéssim... contents per exemple. Un dels recursos més socorreguts en depressions lleus és suggerir a l'afectat caminar amb el cap alt.


Els nostres mapes interns

En els tallers que imparteixo sovint suggereixo als assistents pensar en el següent: "Un gat salta per una finestra". Tot seguit compartim algunes percepcions:

Com és el gat que has visualitzat? Gran, petit, intermedi? D'alguna raça en concret, de carrer? És un gat qualsevol o un que coneixes o has conegut?

Com és la finestra? És un primer, segon, tercer pis o una planta baixa? Des d'on cau el gat en saltar per la finestra?

I així successivament fins a comprovar que l' experiència de cada assistent és diferent. La interpretació de la realitat suggerida per la frase en cada persona és diferent.

Els nostres mapes de la realitat no són la realitat.

Les nostres representacions del món no són el món.

I això és així doncs tots tenim mapes diferents de la realitat. Però, "el mapa no és la realitat". Aquest és un dels aforismes bàsics de la PNL. I hi ha tants mapes com persones.

Els nostres sentits físics creen una imatge de la realitat diferent en cada espècie. Així, per exemple, no tenim la mateixa visió que una mosca, un gat un ocell o un rèptil.

Però a més hi ha altres filtres que repercuteixen en la nostra interpretació de la realitat. En aquests es veuen implicats l' orientació de la nostra atenció així com creences, valors i expectatives.

Per defecte, tots creiem que els altres comparteixen els nostres mateixos filtres d'interpretació de la realitat. Això és causa de molts mals entesos i ho veig sovint en teràpia de parella.

El que percebem apareix com un procés actiu en funció de tres mecanismes.

 

Tres mecanismes que influeixen en la percepció i interpretació de la realitat.

– Generalització
Elements vivencials aïllats o puntuals els categoritzem com a extrapolables a qualsevol situació. Per exemple, un gos em va mossegar així doncs, tots els gossos són dolents.

– Omissió.
Prestem atenció selectiva a certs elements de la nostra experiència i ometem altres. Per exemple donem importància a quan ens critiquen i obviem quan ens elogien.

– Distorsió.
En aquest mecanisme influeixen molt directament les expectatives i creences sobre com han de ser les coses. Bàsicament utilitzem l'experiència sensorial per etiquetar-la i atorgar-li un significat. Per exemple, una mateixa persona pot semblar simpàtica, frívola o propera a persones diferents.

Aquest mecanisme és molt present en les metàfores i la creació artística. En aquest últim cas la distorsió és molt òbvia, però, ambdós són formes d' interpretació de la realitat.



El paper de les creences, valors i expectatives.

Treballar amb expectatives i creences Sabadell

Expectatives i creences sobre la realitat.

Comparem els nostres particulars mapes de la realitat amb les nostres creences, valors, i expectatives. Les expectatives, creences i valors s'instal·len al nostre interior per mecanismes d'associació amb experiències del passat. I formen part no solament d' una manera d' interpretació de la realitat. També d'una manera d'aprendre el que té sentit, el que ens convé o el que no.

Això ens permet avaluar el que anem experimentant d'una manera automàtica. Però no només el que ens passa a nosaltres, també avaluem els altres.

L'aprenentatge té un aspecte positiu. Aprendre de l'experiència ens permet evitar errors o experiències doloroses. Tanmateix té una cara oculta. Aquests aprenentatges (no sempre conscients) poden ser autèntiques gàbies que limiten la nostra percepció de la realitat. Fins i tot pot portar-nos a mals entesos en la comunicació amb altres persones.

Un exemple

Podem creure que si algú ens té en consideració respondrà sempre a les nostres preguntes. Aquesta és la nostra expectativa. No obstant això, es pot donar el cas que un dia algú no respongui a una consulta que li fem.

Escoltar adequadament per a una interpretació de la realitat correcta.

¿Escoltem o escoltem?

Automàticament podem arribar a pensar "si no em respon és que no em considera". Això a PNL ho coneixem com una equivalència complexa, un significat atribuït a una conducta determinada. És l' estructura que assumeix un tipus de creença. No vol dir que sigui correcta o no, simplement és una creença.

No obstant això, és probable que no contemplem un aspecte possible (eliminació). I és el que l'altra persona pogués estar ensimismada en una cosa que la preocupi especialment. En la nostra interpretació de la realitat hem assumit que no ens ha prestat atenció.

Com més automàtiques siguin aquestes respostes, més restringida tindrem la nostra interpretació de la realitat.

 

La nostra interpretació de la realitat i la teràpia de virus mentals.

Vam veure en l'anterior article sobre la teràpia de virus mentals el paper de la coherència en un comportament eficient. En aquest article hem examinat el caldo de cultiu dels virus mentals, a saber:

Quan la nostra fisiologia no està en coherència amb el que sentim, volem o volem sentir o aconseguir.

Si els nostres mapes interns estan encapsulats en generalitzacions, distorsions i eliminacions.

Quan les nostres creences valors i expectatives no estan alineades amb els nostres objectius. També pot ocórrer que hi hagi un conflicte entre creences, valors i expectatives oposades.

Així mateix les nostres creences poden ser restrictives o discapacitadores. Fins i tot en els nostres processos d'aprenentatge es poden haver instal·lat associacions errònies.

Els virus mentals distorsionen la nostra percepció del que és real.

Virus mentals i percepció distorsionada

Aquests mecanismes són necessaris, però és diferent que treballin per a nosaltres a esclavitzar-nos-en. La PNL (Programació Neurolingüística) ens ajuda a prendre consciència i optimitzar aquesta tasca. D'aquesta manera la nostra interpretació de la realitat ens capacitarà en comptes de limitar-nos.

Així tornem, amb una mica més de consciència a l'enunciat del principi d'aquest article:

Les nostres creences condicionen la nostra interpretació de la realitat, en part. Doncs també és cert que les primeres es fraguen en la nostra interpretació de la realitat que no depèn només d'elles.

Fins el proper article rep una cordial salutació.

 

www.josepguasch.com

Anterior article relacionat: Teràpia de virus mentals amb PNL.

Interpretació de la realitat i virus mentals.

 


Interpretació de la realitat en coaching i psicoteràpia, consulta a Sabadell, Terrassa i online. Josep Guasch, coach i psicoterapeuta. Programació Neurolingüística (PNL) i teràpia de virus mentals.

 

Formació coaching integratiu Sabadell

BLOG


Formació de coaching integratiu. Títol reconegut per la ICF

Formació de coaching integratiu a Sabadell. Josep Guasch, coach , psicoterapeuta, coach . Consulta de coaching i psicoteràpia (Hipnosi, Anàlisi Transaccional, Programació neurolingüística, , Gestalt ,Teràpia del Nen interior), Sabadell, Terrassa i online.

 

Pensant en un camí de creixement personal a triar.

Per primera vegada a Sabadell una formació acreditada per la ICF

Per primera vegada a Sabadell, Formació de coaching integratiu. Formació certificada per la ICF (Federació Internacional de coaching). Aquesta formació ocupa un espai fins ara inexistent de formació de teràpies complementàries a Sabadell. És a dir, ja no ens caldrà anar a Barcelona per formar-nos com a coach. A més, en finalitzar el procés, si ho desitges, seguiràs comptant amb supervisió i assessorament d'Institut Integratiu a Sabadell.


A qui va dirigida la formació en coaching integratiu?

Evidentment, i en primer lloc, a totes aquelles persones que vulguin exercir professionalment. Bé sigui com una dedicació integra, o com a complement a alguna teràpia. Encaixa especialment bé amb la teràpia Gestalt, PNL, Hipnosi, Constel·lacions familiars i teràpia Transpersonal.

La formació de coaching integratiu millora també les habilitats dels docents. Bé sigui en l' àmbit de l' ensenyament reglat com en altres espais. Per exemple formadors de Ioga, Tai-Chí, Reiki etc.

També és d' aplicació a aquelles persones que treballen en l' àmbit organitzacional. Bé sigui que dirigeixin equips, treballin en recursos humans o, simplement, vulguin millorar les seves competències i habilitats.

També a aquelles persones que vulguin desenvolupar les seves capacitats de lideratge. Això pot incloure equips professionals, esportius, culturals, polítics o activistes.

I, en general, qualsevol persona interessada en el creixement personal pot millorar el seu procés amb la formació de coaching integratiu. Sigui que vulgui exercir o no com a coach. En aquest sentit cal destacar que es tracta d' una formació teoricopràctica de caràcter vivencial. És a dir, que el procés inclou treballar amb experiències personals.


Què fa diferent a aquesta modalitat de creixement personal d'altres tantes?

Amb la formació certificada de coaching aprens a aprofitar sinergies.

Aprofitar les sinergies nascudes de la coherència interior.

La formació de coaching integratiu inclou el millor de diferents modalitats terapèutiques en un tot coherent. Així inclou els principis bàsics del coaching i el cultiu de les competències bàsiques del coach segons la ICF.

És important diferenciar el treball del coach del mentoring, consultoria i teràpia. Així, la formació de coaching integratiu està orientada al que la persona visibilitzi i faci operatives les seves capacitats. És un procés de creixement personal que es pot aplicar a diferents àmbits.

El cultiu de les diferents intel·ligències que formen part de la nostra experiència vital. Així la intel·ligència emocional, somàtica, cognitiva i d' camp. També, la relacional per reforçar el vincle amb el client i amb altres persones del nostre entorn.

És molt important també l'atenció del personal en el professional. Així, el desenvolupament de consciència , capacitat d' escolta i presència afavoreixen el clima de confiança en el procés.

I, per suposat la formació de coaching integratiu inclou els diferents tipus de modalitats. Tant atenent el focus d' atenció (conductes, habilitats, creences, identitat…) com a les àrees d' aplicació (personal, professional, executiu…). Un cop finalitzada la formació es pot optar per diferents especialitats.

Pel que fa a les diferents modalitats terapèutiques incloses en la formació de coaching integratiu destaquen:

Teràpia Gestalt
Programació Neurolingüística (PNL) i Coaching Generatiu
Constel·lacions Familiars i Organitzacionals.
Enfocament de Claudio Naranjo.

Examinarem a continuació l' aportació de cada escola en la formació de coaching integratiu.


Les bases de la Teràpia Gestalt.

Gestalt i autoconeixement per exercir de coach

Autoconeixement i congruència interior.

La Gestalt es defineix sovint tant com una teràpia com un sistema d' autoconeixement i superació personal. Assenta unes bases molt sòlides en qualsevol procés de creixement personal.

Atén per igual els aspectes corporal, emocional i cognitiu de l' experiència vital. Això últim ho comprenem en l' àmbit de la intel·ligència intrapersonal. És a dir, la capacitat d' autoconeixement i autoconsciència de la persona. A aquest enfocament afegeix, a més, l' enfocament relacional cultivant, amb aquest, les habilitats interpersonals o socials.


La Programació Neurolingüística (PNL) i Coaching Generatiu.

En la formació de coaching integratiu incloem les més actuals evolucions de la PNL i el trànsit generatiu. Robert Dilts i Stephen Gilligan han cristal·litzat aquestes aportacions en el coaching generatiu.

Formació de coaching integratiu a Sabadell

Ment de camp i percepció subtil en coaching generatiu.

L' enfocament d' aquesta modalitat està molt orientat a la identitat. És a dir a la definició que cada persona té de si mateixa. Aquesta autoimatge conté alguns elements conscients i altres molts inconscients.

Es tracta d'un treball molt profund en el qual connectes amb les identificacions de l'ego. De la mateixa manera descobriràs el que està més enllà d'aquestes identificacions i pertany al nucli essencial de tu mateix. Inclou la consciència en les tres distincions bàsiques:

1.- Ment somàtica. És la saviesa del propi cos.
2.- Consciència cognitiva. El lingüístic i mental.
3.- Ment de camp. Un tipus de consciència intuïtiva i subtil
Aquestes tres orientacions de la ment poden ser de diferent qualitat. Així

1.- Primitiu. Manca d'autoconsciència i fusió inconscient amb el camp.
2.- Ego. Individualisme i separació de la totalitat.
3.- Generativa. La diferenciació conscient submergida en la totalitat.

La formació de coaching integratiu fa un especial èmfasi en la col·laboració de les tres ments. En el context del treball generatiu.

Les constel·lacions familiars i organitzacionals.

Les Constel·lacions Familiars i Organitzacionals desvetllaven l' ordre en el profund tant del nostre sistema familiar com organitzacional. La mirada sistèmica atén la importància de la relació que mantenen els elements que formen un sistema. Quan l'extrapolem a la família d'origen, adquirim consciència d'on venim. Això inclou els possibles conflictes i dificultats de les quals no tenim consciència o no entenem el seu origen.

Importància de la família d' origen com les primeres formes d' actitud i conducta davant la vida.

Família d' origen i patrons de conducta i actitud.

El treball amb la família d'origen és una pedra angular en la formació de coaching integratiu. Comprendre d'on venim per adquirir consciència d'on anem i per què.

Estudiem les lleis sistèmiques així com els ordres de l'amor de Bert Hellinger. D'aquesta manera podem començar el nostre treball d'individuació dins del nostre sistema familiar. És important en aquest procés el reconeixement als nostres avantpassats.

La visió sistèmica es pot extrapolar, també, al treball amb la parella.

Formació de coaching integratiu i l' enfocament de Claudio Naranjo.

Claudio Naranjo va aportar a la teràpia Gestalt una visió psicoespiritual. És a dir, la recerca de sentit, propòsit i direcció de vida. Aquesta visió la va articular mitjançant el treball amb la meditació.

En el seu llibre "Entre meditació i psicoteràpia”, tendeix un pont entre les dues disciplines. I ho fa d'una manera pragmàtica i no dogmàtica.

La meditació afavoreix el treball d' introspecció i facilita el terapèutic.

Sinergia entre psicoteràpia i meditació.

En la formació de coaching integratiu, aquesta aportació la utilitzem per cultivar estats de consciència profunds i lúcids. D'una manera semblant, el coaching generatiu ho expressa com l' estat COACH.

Els diferents tipus de meditació que proposa Claudio Naranjo aporten profunditat a estats de connexió amb la Sabiduria Interna.


Formació de coaching integratiu, quan i on.

La formació s' impartirà a 7 trobades de cap de setmana. Finalitzarem el procés en un Stage residèncial al mes de juny.

Les trobades en cap de setmana les farem a Sabadell a Espai Obert. Adreça C/ les Valls 28; 4º-6ª. Les dates són les següents:

– 12 i 13 novembre

– 10 i 11 desembre

– 14 – 15 gener/2023

– 18 – 19 febrer

– 18- 19 març

– 22 – 23 abril

– 20 – 21 maig

Horaris: dissabtes de 10 a 14h i 16 a 20; diumenges de 10 a 14h.

Tanquem la formació de coaching integratiu amb un Stage residencial:

Dates: 2-3-4 de juny.

La inversió de la formació de coaching integratiu és de 1.300.-€ repartits entre inscripció i mensualitats.

Si desitges pre inscriure't o informació addicional pots fer-ho mitjançant:

E-mail: info@institut-integratiu.com
Telèfon: 93.305.74.94

I, per suposat a Espai Obert de Sabadell, o bé escrivint-me a mi.

Vull informació addicional i sense compromís sobre la formació de coaching integratiu a Sabadell.

 

Formació de coaching integratiu Sabadell

El treball en grup facilita un adonar-se més profund.



Una cordial salutació
www.josepguasch.com

Formació coaching integratiu Sabadell

Formació de coaching integratiu a Sabadell. Josep Guasch, coach , psicoterapeuta, coach . Consulta de coaching i psicoteràpia (Ansietat, acompanyament i estratègies per aprimar, parlar en públic, tabaquisme, millorar autoestima, superar addiccions) Sabadell, Terrassa i online.

 

Coaching generatiu Sabadell

BLOG


Evolució i despertar en temps de crisi, coaching generatiu i PNL

Evolució i despertar en temps de crisi, Coaching generatiu i PNL a Sabadell, Terrassa i online. Josep Guasch, psicoterapeuta, coach . Formació de coaching a Sabadell

Evolució i despertar en temps de crisi

Perill i oportunitat. Els caràcters que defineixen les crisis.

No fa gaire es va popularitzar el concepte crisi com a oportunitat. De fet la paraula en xinès es compon dos caràcters: “perill"I"oportunitat”. Fins aquí la teoria que, com sempre, és molt bonica. Però, com materialitzar això en èpoques d'autèntiques crisis?

És possible evolucionar i despertar en temps de crisi?

En aquest post presento les bases d' aquest monogràfic de coaching generatiu: Evolucionar i despertar en temps de crisi. Durant el taller aprofundirem, amb eines específiques, en aquesta possibilitat.

Evolució i despertar en temps de crisi. L'oportunitat del coaching generatiu.

El coaching, inicialment, es va dirigir al canvi dels comportaments. Per això era necessari (de vegades encara que no sempre) revisar el nivell de les capacitats i habilitats.

Més tard es va descobrir la importància de les creences. Per exemple, si crec que soc incapaç de parlar en públic, no ho faré. I això encara que tingui les capacitats i habilitats necessàries.

No obstant això, i especialment gràcies a Robert Dilts i Stephen Gilligan, aquesta modalitat de teràpia va assolir nivells més profunds. L' anomenat nivell de la identitat. El qui sóc jo?. O més aviat dit qui CREC que sóc?

En el monogràfic evolució i despertar en temps de crisi aprofundirem en les diferents implicacions d'aquest nivell.

 

El no valc, no mereixo, no sóc benvingut, no tinc res especial que aportar....

Missatges de patrocini negatiu

El “no sóc suficient, mereixedor” etc… missatges que limiten la identitat.

Al subtítol alguns dels missatges que més atempten a la nostra identitat. Aquest tipus de missatges solen estar profundament arrelats en el subconscient. És per això que la formulació en paraules és només això, paraules. Tanmateix són presents d'una manera subtil.

En el monogràfic "evolució i despertar en temps de crisi" treballem des d'aquest nivell. Veurem a continuació les expressions externes d'una identitat parcialment limitada. Però abans et convido a explorar dos dels meus anteriors articles:

Coaching per al despertar i "Com saber qui sóc jo?

En aquests vaig aprofundir en el concepte de subpersonalitat. La subpersonalitat és una constel·lació de creences mitjançant les quals ens identifiquem amb una característica nostra. Per exemple: “sóc mandrós”, “sóc impacient”, “sóc poc constant”, “sóc fumador”. N'hi ha d'altres crences encara més nocives com: “sóc culpable de”, “sóc una càrrega”, “sóc invisible”, “sóc incapaç de ser feliç"... Aquestes juntament amb les expressades en el títol són creences que afecten el nivell més profund de la nostra identitat.

Si jo m'identifico amb una característica, per exemple, sóc desconfiat, em nego l'altra possibilitat. És a dir no puc confiar doncs jo SÓC desconfiat. Aquest tipus de missatges té efecte a un nivell inconscient molt profund. És tant com dir:

A/ Sóc home.
B/ Els homes no volen.
C/Doncs jo no puc volar.

És el tipus de "raonament" que discorre en el nivell de la identitat. És per això que en evolució i despertar en temps de crisi utilitzem el concepte "sortir de la caixa”.

 

Sortir de la caixa, necessari i difícil en temps de crisi.

Un client, una vegada em va preguntar: Per què fer aquest esforç extra per "sortir de la caixa" en temps de dificultat? La resposta és senzilla. Perquè estem programats per a, en situacions d' estrès, tornar a conductes i actituds conegudes, encara que no funcionin. Fins i tot encara que mai hagin funcionat. És on posem la consciència al taller evolució i despertar en temps de crisi.

Evolució i despertar en temps de crisi

Sortir de la caixa o de la zona de comoditat.

Freud va anomenar a aquesta tornada a conductes conegudes com a "compulsió de repetició" En el pensament Freudià aquest concepte té implicacions que van més enllà. No obstant això, en el seu nucli essencial de conseqüències immediates ens porta a repetir conductes i actituds improductives. I més encara en situacions d' estrès. I l'estrès és la primera reacció que sorgeix en temps de dificultat.

Cada vegada que ens sentim en perill tornem al conegut. És com "tornar a casa”. I sé que això pot semblar una resposta irracional, jo diria que més que irracional és a/racional. És a dir, obeeix a un impuls diferent al del "raonament". En castellà hi ha un refrany que l'il·lustra a la perfecció: “Més val dolent conegut que bo per conèixer".

I aquests programes segueixen ancorats i són tan poderosos perquè estan incrustats en la nostra identitat. En la definició secreta que tenim de nosaltres mateixos.

Emergir de la nostra pròpia identitat, implica sortir de la caixa en la qual estem instal·lats. Com si fos una presó d'or perquè ens facilita una falsa seguretat. En el monogràfic evolució i despertar en temps de crisi facilitem aquest procés d'una manera segura. Amb pràctiques específiques i comprovades.

 

Per què evolució i despertar en temps de crisi?

Per a Darwin l'evolució de les espècies es devia a un mecanisme d'adaptació que va anomenar la selecció natural. És a dir, que, quan

Evolució i despertar en temps de crisi Sabadell

Sobreviu qui té més capacitat d'adaptar-se, no el més fort.

les variables de l' entorn són amenaçadores, sobreviuen els organismes amb major capacitat d' adaptació. Per suposat que Darwin el va contemplar des del punt de vista de la supervivència física. Però també és extrapolable als factors de benestar i avenç en altres aspectes de l'existència.

L' evolució, en última instància, tendeix a un avenç continu en el qual està implicada la identitat. I és en temps de dificultat quan més acuciant aquesta necessitat d'adaptació.

A PNL hi ha un aforisme que diu: “Si fas sempre les mateixes coses, obtindràs els mateixos resultats”. En el programa d' evolució i despertar en temps de crisi estudiarem i practicarem quines coses noves podem fer. I com a resultat de l' anterior, generar noves transformacions.

 

Programa evolució i despertar en temps de crisi. Dates i dades pràctiques.

Quan i on?

Dates: Divendres, dissabte i diumenge 17, 18 i 19 de juny.

Horaris: Divendres començarem a la tarda a les 18h i acabarem a les 21h
Dissabte farem al matí de 10 a 14 i reprendrem a la tarda de 16 a 20h.
El diumenge l' horari serà de 10 a 14h.

On: Instal·lacions d'Espai Obert, C / Les Valls 28, 4º-6ª 08201 Sabadell

Imparteix: Equip de coaching d' Institut Integratiu

Inversió: 150.- €

Si necessites de més informació pots contactar amb mi o bé al mail d'Institut Integratiu: info@institut-integratiu.com

També pots accedir a més informació a la pàgina de Institut Integratiu

Una cordial salutació,

Un col·lectiu per avançar units.

El treball en equip facilita processos d' aprenentatge més enriquidors.

www.josepguasch.com

 

I si t'interessés també pots accedir a la formació de coaching integratiu certificada per la I.C.F.

 

Formació i tallers de coaching a Sabadell

Evolució i despertar en temps de crisi, PNL i coaching generatiu a Sabadell, Terrassa i online. Josep Guasch, psicoterapeuta, coach . Formació de coaching a Sabadell.

 

Creixement personal i teràpia Gestalt Sabadell

BLOG


Creixement personal amb teràpia Gestalt. Activitats a Sabadell

Creixement personal amb teràpia Gestalt Sabadell, Terrassa i online. Josep Guasch, coach , psicoterapeuta, consulta de coaching i psicoteràpia (Hipnosi, PNL, , Teràpia Gestalt, Nen interior, Anàlisi Transaccional)

 

Connexió amb l' infant interior

Acostar-nos a la nostra essència en qualsevol moment de la vida.

Es tracta d'una sèrie de trobades de creixement personal amb teràpia Gestalt destinats a conèixer aquesta modalitat terapèutica. Després d'aquests pots optar per la formació per a terapeuta amb orientació gestàltica. També pots triar la formació de coaching. Ambdues degudament certificades per la AETG i la ICF.

Així mateix, l'aspecte bàsicament pràctic i vivencial. Així que tant si decideixes seguir endavant amb la formació com si no, T'enduràs eines pràctiques i útils per al teu dia a dia.

Tant durant els tallers com a l'stage posarem en pràctica els principis bàsics de la teràpia Gestalt.

Creixement personal amb teràpia Gestalt. L'enfocament de Claudio Naranjo.

Fritz Perls va posar un especial èmfasi en l'autenticitat de l'experiència humana. Claudio Naranjo el va reflectir en paraules: "L' actitud bàsica de valorar el present i la presència, l' atenció i la responsabilitat".

En afegir aquests elements a la nostra experiència podem optar per una transformació basada en la elecció. No en els automatismes.

Hi ha una especial diferència entre reaccionar i respondre. La primera obeeix a un automatisme. En la resposta hi ha una consciència . Això és el que fa especial tot procés de creixement personal amb teràpia Gestalt.

Alliberar la pròpia essència.

Alliberar el nostre nucli essencial

A més d' aquest especial èmfasi en la consciència, Naranjo va evolucionar el moviment gestàltic en afegir nous elements. Per a ell, l'esperit de recerca és una cosa intrínsec a la naturalesa humana. És un concepte també familiar en la psicoteràpia humanista.

A més, afegeix a aquest esperit de recerca la visió psicoespiritual. Una visió aterrada que dota de sentit i significat a les nostres vides.

Respon a preguntes com per a què vivim, quin és el sentit i/o el meu propòsit de vida etc ...

En les nostres trobades de creixement personal amb teràpia Gestalt incloem la visió de Claudio Naranjo. Les dinàmiques són purament vivencials i hi incloem els tres aspectes de la nostra experiència, cos, emocions i ment.


Trobades de pre-formació de terapeutes. Aspectes pràctics.

Els tallers de creixement personal amb teràpia Gestalt estan pensats per a persones orientades a formar-se com a terapeutes. Bé sigui a l'àrea del coaching com de la psicoteràpia. De totes maneres, també estan oberts a qualsevol persona que desitge aprofundir en el seu autoconeixement.

Aquesta formació consta de dos tipus de trobada interrelacionades. Els tallers i stage residencial.

Les dates i llocs són els següents:


Tallers de creixement personal amb teràpia Gestalt

1.- S' impartiran en dos dissabtes, catorze de maig i onze de juny de 2022.

Horari: De 10 a 14h i de 16 a 20h, amb dues hores per al menjar. Durant aquests podem consensuar escurçar el període de menjar per sortir abans.

2.- El següent taller de pre formació gestalt l'impartirem en dates 17 i 18 de setembre.

Horari: dissabte 17 de 10 a 14 i d' 16 a 20h i diumenge 18 de 10 a 14h

Ambdues pre formacions són independents. Pots venir a una o altra independentment que hagis assistit a l'anterior o puguis o no anar a la següent.

Impartirem a Espai Obert de Sabadell. Adreça C/ les Valls 28, 4º-6ª. 08201 Sabadell.

Nova convocatòria de portes obertes a Sabadell

Gestalt i creixement personal a Sabadell

Portes obertes, activitat gratuïta i sense compromís.

Tal com venim fent periòdicament, nova convocatòria de portes obertes.

Vols saber què és i com funciona el creixement personal amb teràpia Gestalt?

T'informem sense cap compromís en aquesta sessió de portes obertes. Només has d'apuntar-te i reservar plaça.

També, amb el mateix horari i lloc, una altra sessió de portes obertes en data 16 de setembre.



Stage Residencial

Aquesta és una oportunitat de convivència en un ambient protegit i en plena natura. Es fa un especial èmfasi en l' aspecte relacional amb dinàmiques de grup.

Creixement personal amb teràpia Gestalt Sabadell

Alliberar-nos en plena naturalesa.

Durant aquesta convivència culminem el procés de creixement personal amb teràpia Gestalt. A partir d'aquí pots optar per seguir amb la formació en coaching o bé la de terapeuta. I, per descomptat, pots posar un parèntesi i donar per finalitzat el teu procés.

En qualsevol cas, la participació convalida 20 hores de les 80 necessàries de teràpia individual per certificar-se com a terapeuta.

Ens trobarem els dies 1, 2 i 3 de juliol. El lloc està encara per determinar.

el dia 1 (divendres) començarem a les 18h i acabem el dia 3 (diumenge) a les 14h

La Inversió per tot el procés, creixement personal i psicoteràpia Gestalt és de 360.- €.

També pots optar per una part o una altra:

– Només trobades 120.- €
– Només Stage Residencial 240.- € (inclou despeses d' allotjament i menjar)

Organitza Institut Integratiu.

Reservar plaça (o ampliació d' informació) mitjançant: Telèfon: (933 057 494). També per E-mail: (info@institut-integratiu.com).

Pre formació terapeutes Gestalt

Stage pre formació gestalt Sabadell

Evidentment, també pots reservar plaça a Espai Obert de Sabadell o escrivint-me directament a mi.

Sí que vull més informació sobre les formacions de gestalt i coaching a Sabadell.

 

Rep una cordial salutació,

Josep Guasch

www.josepguasch.com

Grups de trobada de superació personal


Creixement personal i teràpia Gestalt Sabadell, Terrassa i online. Josep Guasch, coach , psicoterapeuta, consulta de coaching i psicoteràpia (Assertivitat, lideratge, teràpia de parella, gelos, ludopatia, teràpia per al dol, depressió, etc ...)

 

Preceptes bàsics de la Gestalt.

BLOG


Preceptes bàsics de la Gestalt teràpia. Com viure gestàlticament

Preceptes bàsics de la Gestalt teràpia. Com viure gestàlticament, consulta a Sabadell, Terrassa i online. Josep Guasch, coach , psicoterapeuta, consulta de coaching i psicoteràpia (Hipnosi, PNL, , Teràpia Gestalt, Nen interior, Anàlisi Transaccional)

Teràpia Gestalt a Sabadell

Fritz Perls el pare de la teràpia Gestalt.

Fritz Perls, el creador de la psicoteràpia Gestalt va insistir que aquesta és més que una teràpia. És, efectivament, un model de vida. Perls era un excel·lent terapeuta, però no era precisament bo donant una forma concreta al que feia. Crec que li passava com a Milton Erickson sabia el que feia però no sabia ben bé com ho feia. O potser li feia mandra posar-ho per escrit, una de dues. El cas és que, en els seus principis, Claudio Naranjo va ser un dels que va començar a oferir testimoni d'aquesta incipient modalitat terapèutica.
I així va ser com Claudio Naranjo va enunciar els anomenats preceptes bàsics de la Gestalt teràpia. Al respecte d'aquests va dir:

Si prenem aquests principis pel que són: declaracions d'una veritat i no declaracions d'un deure, podem entendre que la filosofia gestàltica és una filosofia de l'obvi. Com diria Fritz; en efecte, el present, l'experiència i la responsabilitat són realitats òbvies."

Vegem en un recorregut ràpid aquests preceptes bàsics de la Gestalt.



Preceptes bàsics de la Gestalt Relacionats amb l' aquí i ara

Claudio Naranjo, va definir els preceptes bàsics de la Gestalt teràpia.

Claudio Naranjo va afegir la visió espiritual i va assentar els principis bàsics de la Gestalt teràpia.

1/- “Viu ara. Preocúpat del present abans que del passat o del futur."

Jo afegiria: “ocúpat” del present abans que preocupar-te del futur, lamentar el passat i anticipar el futur”.

2/- "Viu aquí. Ocúpat del que és present abans que del que està absent."

Claudio Naranjo va ser qui va definir els preceptes bàsics de la teràpia Gestalt.

L'anterior precepte bàsic de la Gestalt es refereix al temps "ARA". De forma diferent aquest es refereix més al lloc "AQUÍ"

Aquí i ara és el criteri bàsic. De fet és fàcil conceptualitzar però difícil posar en pràctica. D'altra banda, si aprofundim en el concepte filosòfic del moment present és bàsicament inaprensible. Quan m'adono d'aquest moment, ja ha passat. D'aquesta manera, la tradició oriental ha encunyat el concepte de l'"etern present". Vivim en una successió de presents dels que, quan m'adono, ja transcendeix al fugaç i efímer.

És també famosa la frase d'Heràclit: “No podem banyar-nos dues vegades al mateix riu”. Segons Gaston Bachelard, “no podem fer-ho perquè en la nostra íntima profunditat compartim el destí de l'aigua que flueix”. És a dir som canvi en procés continu. Borges ho va expressar genialment: “El temps és un riu; però jo sóc aquest riu”.

 

Preceptes bàsics de Gestalt relacionats amb l' activitat mental

3/- "Deixa d'imaginar coses. Experimenta el real.”

4/- "Deixa de pensar en coses innecessàries. En lloc d' això gaudeix i mira.”
"Abandona els pensaments innecessaris; més aviat sent i observa.”

Experimentar el sensorial per sobre del mental és un dels preceptes bàsics de la Gestalt.

Experiència sensorial

Aquests dos preceptes bàsics de la Gestalt ens posen en contacte amb el real i sensorial. Al llibre "El darse cuenta", John Stevens ens introdueix a les tres zones de la nostra experiència vital:

El món exterior.
El món interior en el seu aspecte sensorial. Sensacions físiques.
La fantasia.

Aquesta zona de la fantasia abasta tota la nostra experiència mental, més enllà del que passa aquí i ara. És útil en ocasions per planificar, analitzar, establir plans d' acció. No obstant això, i sovint, utilitzem aquesta capacitat per donar voltes a coses innecessàries. Preocupar-nos pel passat. Avançar el futur (fantasies catastròfiques). Fantasiejar amb possibilitats remotes.



Preceptes bàsics de Gestalt en relació a l' autenticitat de l' experiència

5/- “Expressa en comptes de manipular, explicar, justificar o jutjar."
"Prefereix expressar abans que manipular, explicar, justificar o jutjar."

6/- “Lliura't a la desraó i al dolor de la mateixa manera en què t'entregues al plaer. No limitis la teva consciència.” “Entrega't al desagrat tal com al plaer; no restringeixis el teu adonar-te.”

Jung va dir una cosa semblant en certa ocasió. “Prefereixo ser un home complet a un home bo". El coneixement d'un mateix pressuposa la consciència de tota la nostra experiència vital. No només unes parts sí i altres no.

Em sorprèn escoltar algunes persones parlar d' emocions positives i negatives. Fins i tot algun psicòleg amb formació clínica. No hi ha emocions bones o dolentes, només poden incomodar-nos o agradar-nos. L'emoció, com l'experiència, compleix una funció. Una emoció ens informa i ens serveix per adaptar-nos. Les experiències ens ensenyen. I a partir d'aquí la nostra intenció de triar, honestament el que volem i expressem.

Un precepte bàsic de Gestalt és el d'expandir la consciència de qui som. I això no podem aconseguir-ho si no ens lliurem a l'experiència. I tampoc si no ens permetem expressar-la tal i quina és.

Assumir plena responsabilitat sobre un mateix

Accepto ser qui i com sóc, aquest és un altre dels preceptes bàsics de la gestalt teràpia.

Acceptar-se no és resignar-se, és més aviat abandonar les cuirassas.

7/- “No acceptis altres “has de” ni “hauries” més que els que tu t'imposes. No adoris cap ídol.” “No acceptis cap altre “hauria de” o “tindria" més que el teu propi”.

8/- "Assumeix plena responsabilitat per les teves accions, sentiments i pensaments."

9/- “Accepta ser com ets."

Aquests preceptes bàsics de teràpia Gestalt ens posen directament en contacte amb el concepte de responsabilitat. La responsabilitat no és equivalent a la culpa. La responsabilitat és un simple fet, aliè a la moralització i categorització. És el més semblant al que deia la saviesa clàssica com a llei de causa i efecte. La culpa sempre comporta aquesta càrrega moralitzant, no així la responsabilitat.

Si jo assumeixo el compromís amb mi mateix, no acceptaré els "hauria" o "hauria de...." Impostos per altres persones. A això a Gestalt el coneixem com a introjectes.

I fins aquí aquests preceptes bàsics de la gestalt teràpia. Fins el proper article rep una cordial salutació.

Creixement personal a Sabadell

Atreveix-te a ser tu mateix!.

www.josepguasch.com

 

Creixement i superació personal



Com viure gestàlticament. Preceptes bàsics de la Gestalt teràpia, consulta a Sabadell, Terrassa i online. Josep Guasch, coach , psicoterapeuta, consulta de coaching i psicoteràpia (Ansietat, acompanyament i estratègies per aprimar, parlar en públic, deixar de fumar, autoestima, addiccions, etc ...).

 

 

Portes obertes teràpia gestalt Sabadell

BLOG


Portes obertes teràpia Gestalt a Sabadell

Portes obertes teràpia Gestalt a Sabadell, Josep Guasch, coach , psicoterapeuta, consulta de psicoteràpia i coaching a Sabadell, Terrassa i online.

Tallers de creixement personal a Sabadell

Atreveix-te a creuar el llindar. Ets benvingut/da

En aquesta sessió de portes obertes de teràpia Gestalt podràs conèixer aquesta modalitat terapèutica. No es tracta només d'una psicoteràpia. És també una fabulosa eina d'autoconeixement i creixement personal.

Treballem les tres àrees de l'experiència humana a saber:

Cos/Instint.
Emocions/Sentiments.
Cognitiu/Lingüístic.

A més incorporem la visió psicoespiritual de Claudio Naranjo.


Portes obertes teràpia Gestalt a Sabadell

Durant una hora i mitja farem una petita presentació. També podràs fer les preguntes que desitges. Igualment podràs aclarir tots els teus dubtes.

Però no només això. També et convidarem, si ho desitges, a participar en dinàmiques vivencials. En aquesta experiència implicarem, també, les tres àrees de la nostra experiència. A saber: el corporal, la emocionalitat i la vivència cognitiva

Mitjançant tècniques concretes podràs explorar en aspectes propis. Les tècniques inclouen meditacions, dinàmiques grupals, jocs i moviment corporal. A més en un context grupal segur i confidencial.

Tot el que vagis aprenent en aquestes dinàmiques ho podràs incorporar a la teva vida diària. D'aquesta manera pots prendre consciència dels teus automatismes. I, conseqüentment, triar actuar d'una manera diferent. Amb total llibertat i consciència.

En la sessió de portes obertes de psicoteràpia gestalt farem un especial èmfasi en els tres aspectes bàsics:

– RESPONSABILITAT.
– PRESÈNCIA.
– CONSCIÈNCIA.

Aquesta actitud, Claudio Naranjo la resumeix en una frase: "L' actitud bàsica de valorar el present i la presència, l' atenció i la responsabilitat".


Quan i on tindrà lloc el taller. Aspectes pràctics.

Lloc: Espai Obert, C / Les Valls 28, 4º pis, porta 6. Sabadell
Data: divendres 29/04.
Horari: de 19 a 20.30h.

Activitat gratuïta i sense compromís.

Per inscriure't pots enviar un mail a info@institut-integratiu.com. També pots trucar al telèfon 93.305.74.94 d' Institut Integratiu a Barcelona.

Organitza Institut Integratiu amb la col·laboració d'Espai Obert de Sabadell.

Portes obertes teràpia Gestalt a Sabadell

La responsabilitat és inherent a la nostra capacitat de triar.

També podràs informar-te sobre les activitats de la pre-formació i formació. A més, i estàs interessat, t'informarem sobre el proper taller: Evolució i despertar en temps de crisi. Es tracta d'una experiència eminentment pràctica per gestionar el moment difícil pel qual estem travessant. Utilitzarem eines pràctiques, útils i de fàcil implementació.

A més, si ho desitges, t'informarem sobre una activitat completament nova a Sabadell. La formació certificada en coaching integratiu. Després d'aquesta formació podràs exercir, d'una manera legal i solvent l'activitat de coach. Aquesta Formació està acreditada per la Federació Internacional de Coaching (ICF).

Portem la formació de gestalt i coaching professional a Sabadell


Anima't i aprofita aquesta oportunitat!

 

www.josepguasch.com

Tallers de creixement personal a Sabadell


Sessió de portes obertes teràpia Gestalt a Sabadell, Josep Guasch, psicoterapeuta, coach , consulta de psicoteràpia i coaching a Sabadell, Terrassa i online.

Autoconeixement amb PNL Sabadell

BLOG


Com saber qui sóc jo? El nivell de la identitat segons la PNL.

Com saber qui sóc? Coaching i PNL de tercera generació a Sabadell, Terrassa i Online. Josep Guasch, psicoterapeuta, coach , consulta de psicoteràpia i coaching.

Com saber qui sóc Sabadell

Per conèixer-nos millor necessitem, també, moments de soledat.

Amb qui més estem des que ens coneixem és amb nosaltres mateixos. Ningú ha compartit més amb nosaltres que nosaltres. No obstant això la gran pregunta segueix aquí. Com saber qui sóc jo? És una pregunta presente a qualsevol procés bé sigui de psicoteràpia com de coaching.

A l' article Ser i fer en PNL vaig exposar una aproximació als nivells neurològics de la programació neurolingüística. Des d' aquesta perspectiva la identitat aglutina conductes, capacitats, creences i valors en el ser. Així doncs, la resposta a Com saber qui sóc jo? tindria resposta explorant aquests diferents nivells. No obstant això tant en la pràctica de psicoteràpia com de coaching sorgeix quelcom (aparentment) desconcertant:


Una part meva vol (per exemple) menjar més i una altra vol menjar sa i fer exercici. Llavors sorgeix l'interrogant Com saber qui sóc jo? Hi ha una divertida metàfora que sovint s'utilitza en gestalt i pnl.

Diuen que Nasrudín (*) va anar a descansar a un alberg en una etapa del seu viatge. Com que aquí dormien centenars de persones a la mateixa habitació es va preguntar: "En despertar Com sabré qui soc jo?”. Així que va decidir lligar-se un globus al dit gros del peu.

Però aquest lloc estava replet de bromistes. Així que un d'ells va decidir desfer el globus del peu de Nasrudín i se'l va lligar al seu. En despertar i veure el globus lligat al peu d'un altre, Nasrudín es va preguntar: "si aquest sóc jo.... Qui sóc jo?”

Els dos nivells de la identitat segons la Programació neurolingüística (PNL).

Qui sóc jo i per a què he vingut?

El paper de la identitat és definir la pròpia missió de vida.

Robert Dilts va actualitzar el model dels nivells en l' aprenentatge de Bateson El nivell identitat, segons la PNL, expressa els nivells de conducta, capacitats, creences i valors. Així, per respondre a la pregunta Com saber qui sóc jo? farem bé de revisar aquests altres nivells.

El nivell de la identitat es correspon amb la missió. La missió és el paper o el servei que prestem en un sistema major. És la resposta a preguntes del tipus: Què heu vingut a fer aquí? , Quin paper jugo a la vida? etc. Això està vinculat als nostres valors i capacitats. Els valors defineixen els nostres interessos més profunds i que més ens motiven. Les capacitats, allò en què som especialment competents. Quan despleguem els nostres valors i les nostres habilitats en entorns específics mitjançant conductes coherents, la nostra identitat es manifesta lliurement i competentment.

I això està vinculat a qui som. Així doncs saber quina és la meva missió va precedit per la pregunta Com saber qui sóc?
Ara bé, passa de vegades que semblen existir en nosaltres diferents "jos", diferents interessos i fins i tot capacitats. Realment som un o molts? La resposta que ens dona la PNL és essencialment pragmàtica:

Existeixen dos nivells en la identitat. Un és l' ego i un altre que podem anomenar ànima, essència, jo profund etc. L'ego obeeix als diferents rols que manifestem en la vida. El nivell de l'essència al nostre JO profund.


Com saber qui sóc jo? La tendència de l'ego/identitat a identificar-se.

Com saber qui sóc jo? Sabadell

L'ego tendeix a identificar-se amb rols, filiacions, defectes, virtuts etc.….

Una primera aproximació a la pregunta Com saber qui sóc? és Qui estic sent? És a dir, en aquest moment, amb aquestes persones, en aquest indret. Una percepció poc clara de la identitat comporta una inèrcia, la identificació. Identificar-se amb (X) és una fantasia que tots vivim. De la mateixa manera que Nasrudín "va ordir" desatinadament identificar-se amb un globus a nosaltres ens passa una cosa semblant.

El genial humorista Pepe Rubianes el va deixar estampat en un dels seus irreverents gags:

"Dir que hem guanyat quan veiem un partit de futbol
és com veure una peli porno i dir – hem follat-"
.

La resposta a la pregunta Com saber qui sóc? transcorre en dos nivells diferents.

En el procés d'identificar-nos el nostre ego juga el seu rol concret. Tanmateix ens allunyem del nostre jo profund.

I per respondre a Com saber qui sóc jo? cal saber abans amb què m'estic identificant. És posar consciència en la inconsciència. Una cosa inherent a qualsevol procés bé sigui de coaching com de psicoteràpia.

Aquesta característica de l'ego d'identificar-se la podem veure per exemple:


– La persona que s'identifica amb la seva malaltia diu "sóc diabètic"
– Qui s' identifica amb un defecte: "Sóc mentider "o amb una virtut "sóc sincer".
– També qui ho fa amb una filiació: "Sóc del Barça (del Madrid, del Betis etc....)
– Fins i tot qui ho fa amb una professió: "Sóc psicoterapeuta (coach , carter, policia etc....)

A més hi ha altres nivells d' identificació. Per exemple el caràcter, el rol en el treball, el ser pare o mare... Menció a part l'anomenat per alguns el "jo social" que Jung va anomenar "persona”. És a dir, aquesta part de l'ego que s'adequa a les normes socials de tota mena.

En posar consciència podem respondre a la pregunta Com saber qui sóc jo?. Bé sigui que es tracti d'una identificació parcial com de la nostra essència.

Aquesta identificació parcial, amb aspectes esbiaixats de la nostra personalitat ens pot conduir a prendre decisions errònies. Especialment en el terreny dels nostres valors i objectius. Si vols saber-ne més pots trobar-lo al següent article:

Jo construeixo la meva pròpia realitat… però qui sóc jo?

El treball amb les subpersonalitats o els jos en psicoteràpia i coaching.

Com saber qui sóc des de les subpersonalitats

Subpersonalitats o diferents jos de cadascú.

En si no és perjudicial aquest procés d' identificació, sempre que no ens deixem engolir per ell. Quan això passa, passa com en el conte "El cavaller de l'armadura oxidada". El cavaller que es va identificar tant amb la seva armadura que no sabia treure-se-la. I no només això, gairebé ni sospitava que la portava posada. Ell va acabar sent la seva armadura i quan va voler treure-se-la gairebé li costa la vida.

Conèixer les subpersonalitats no és suficient per respondre a la pregunta com saber qui sóc? Tanmateix identificar-les ens ajuda a una aproximació al nucli profund.

Comencem identificant darrere de cadascun dels patrons d'actitud i conducta moltes vegades inconscients. Podem, per facilitar el treball, posar-los nom. Per exemple: mandrós i crític; golafre i obsés de les dietes i exercici; dependent i independent.

Gairebé sempre apareixen en parells d'oposats (polaritats). Altres vegades apareix només una subpersonalitat però no la seva polaritat. Per exemple l'obsessivament puntual. En aquests casos estarà bé en sospitar que hi ha una subpersonalitat – contrapès, en el més profund del subconscient.

La teràpia amb subpersonalitats es fa servir tant en coaching com en psicoteràpia. En aquest article no podem entrar en profunditat, no obstant això una primera aproximació consisteix a reconèixer-les i nomenar-les. Així començo a respondre'm a la pregunta com saber qui sóc? per eliminació. O més ben dit, sabent que sóc aquesta subpersonalitat (per exemple el golafre) i sóc molt més que ella.


Com saber qui sóc? Les subpersonalitats i la intenció positiva.

Teràpia de les parts Sabadell

En nosaltres no només hi ha un àngel i un dimoni.

Cada subpersonalitat compleix una funció en l'entramat de la nostra existència. Fins i tot, quan aparentment ens fa mal, té una intenció més enllà de l'aparent perjudici. Cadascuna d' elles té una necessitat i, alhora, compleix amb una intenció positiva. Identificar aquestes necessitats i intencions positives és part de la resposta a la pregunta com saber qui sóc?

Cosa diferent és que la manera com cadascuna persegueixi satisfer aquesta necessitat sigui adequada o no. No confondre mai el què? amb el com? Un exemple que ja he descrit alguna vegada però que em va impactar i emocionar:

Es tracta d'un home alcohòlic de llarg recorregut. Volia superar el seu alcoholisme però no trobava la manera malgrat les diferents modalitats de psicoteràpia que va provar.

Vam estar indagant què li passava quan prenia el primer glop. Va descobrir que una sensació càlida apareixia en el seu plexe solar. El vaig convidar a associar-se al seu personatge alcohòlic juntament amb la sensació.

En aquell moment va trencar a plorar. La recerca incessant era amor. Aquesta era la necessitat no resolta que apareixia en forma de calidesa quan bevia. Per suposat no és la millor forma, però en algun moment de la seva vida va aparèixer com un recurs d'emergència. Després es va instal·lar i ancorar d'una manera semi inconscient.

Quan busquem respondre a com saber qui sóc? també hem de buscar les ferides emocionals. Altrament la resposta seria incompleta. És bàsicament la diferència entre psicoteràpia i coaching. La primera s'assenta a solucionar ferides anímiques. El coaching es focalitza més en les capacitats i a fer-les operatives.


Relacionar-nos amb les nostres subpersonalitats des del nostre centre.

Com saber qui sóc jo? La resposta està en el centrament.

El centre és una altra manera de parlar de la nostra identitat profunda.

Darrere de cada subpersonalitat hi ha necessitats no resoltes. I, en el fons, la intenció positiva que tenen és satisfer-les. Això ens ajuda a relacionar-nos amb les nostres parts difícils d'una manera més amable i compassiva. En identificar aquestes necessitats ens acostem a la resposta a com saber qui sóc jo?

Un exercici preliminar suggerit és el de reconciliar-nos amb les nostres parts des del nostre centre. Pots veure una proposta d'exercici de centrament en el meu article: El centrament en psicoteràpia i coaching. I un enllaç a l'àudio que l'acompanya.... Pràctica de centrament estàndard. Llavors, des del teu centre, acollir i acceptar aquesta subpersonalitat ferida, amb la seva necessitat i intenció positiva. És com rebre un nen que, amb bona intenció, ha après conductes equivocades.

El segon pas consisteix a reconèixer la necessitat no resolta, la intenció positiva.

Seguidament trobar formes creatives i diferents de satisfer aquesta necessitat no resolta. I finalment reconèixer que tu ets aquesta subpersonalitat... i ets molt més que ella. Sense aquesta acceptació, la resposta a com saber qui sóc? quedaria incompleta.

En el proper article aprendrem com desidentificar-nos de les identificacions per…

Fins llavors, rep una cordial salutació,

www.josepguasch.com

Metàfores a Gestalt i PNL Sabadell

Els ensenyaments de Nasrudín, meitat savi meitat bufó.

(*) Nasrudín és un personatge fictici que apareix en relats de la tradició sufí. Sovint, les seves anècdotes s'utilitzen com a metàfora que reflecteixen diferents moments en processos de psicoteràpia i coaching. Especialment en les modalitats de teràpia transpersonal, pnl i Gestalt.

 

Anterior article relacionat: Ser i fer el sender dels nivells neurològics en PNL, Coaching per al despertar

Següent article relacionat: Interpretació de la realitat. Consciència i despertar amb PNL

Teràpia de subpersonalitats a Sabadell


Com saber qui sóc? Coaching i PNL de tercera generació a Sabadell, Terrassa i online. Josep Guasch, psicoterapeuta, coach , consulta de coaching i psicoteràpia.

Teràpia de relació amb el pare Sabadell

BLOG


La relació amb el pare i el model de masculinitat.

La relació amb el pare. Honrar la seva figura, acceptar el que volem, i no acceptar el que rebutgem. Homes i món emocional. Josep Guasch, coaching i psicoteràpia.

La comunicació pare i fill

El pare és el mirall en què es mira el fill. Fins i tot si aquest últim el rebutja.

Vam veure a l'anterior article (El meu pare i jo) com la nostra masculinitat es nodreix del nostre progenitor. A més, en el nostre grup de Nous Homes de Sabadell hem constatat alguna cosa més. És un mal endèmic que la relació del fill amb el pare se sostingui en espais de silencis. Silencis prolongats. Però no silencis per respectar l'espai de l'altre. Si no silencis incòmodes en què sembla que alguna cosa voleteja en l'ambient. Gran part d'aquesta incomoditat té a veure amb una dificultat imposada. La castració emocional de l'home imposada pel patriarcat.

La relació amb el nostre progenitor és difícil però no per això hem de mirar cap a una altra part. I això és així per dos motius:

– Un, ja esmentat, que condiciona la nostra manera de ser home.

– El segon, si no prenem consciència, també ens marcarà com a pares d'una manera automàtica i inconscient. Per posar (o almenys intentar fer-ho) una mica de llum vegem què diuen diferents escoles terapèutiques.

Com marca la relació amb el pare segons la psicoanàlisi.

L'èxit professional vinculat a la masculinitat patriarcal.

L'autoestima, en molts homes, està vinculada a l' èxit professional.

Per al psicoanàlisi la relació amb el pare és fonamental per al nostre desenvolupament professional, ; i cultural. En la figura paterna es fonamenta la identitat del fill o filla. També és la figura encarregada de posar límits i d' separar al fill de la mare. Per suposat això últim va (o hauria d'anar) orientat a la creació de la personalitat del nen o nena.

És habitual que el fill es rebel·li contra el pare, especialment a l'adolescència. Un pare, sense conflictes previs (crec que una utopia en la societat actual) hauria de sostenir i comprendre aquesta rebel·lió.

No oblidem, no obstant això, que la psicoanàlisi va néixer en una època de predomini de la família clàssica. Amb rols molt marcats home/dona. Avui en dia, no obstant això, hi ha moltes famílies monomarentals en què la mare exerceix el paper professional també.

Per a la psicoanàlisi, la relació amb el pare condiciona el desenvolupament social, cultural i professional.

La trista realitat és que en la relació amb el pare tots dos acaben rivalitzant mútuament. És important comprendre la importància que per al fill té la relació amb el seu pare. Tot i que rivalitzi amb ell acabarà sent el seu model. Hem d'entendre, com a pares, que aquesta rebel·lió del fill forma part del seu procés identitari. És aquí on els homes podem incórrer en dos defectes típics:

– Una excessiva permissivitat, de vegades revestida del succedani "pare/amic". En no atrevir-se a posar límits al seu fill delega (conscient o inconscientment) en la mare aquest paper. Moltes vegades es tracta d' homes infantilitzats incapaços d'assumir un rol adult. És important ressaltar que no és el mateix home infantilitzat que home en contacte amb el seu nen interior. El contacte creatiu amb el nen interior requereix un adult estable, empàtic i, precisament, adult.

– També és possible la figura inversa. El pare tirà. De nou crec important fer una distinció. No confondre autoritat per establir límits amb tirania arbitrària.

En la relació sana amb el pare ha d' existir, per part d' aquest, un respecte per la singularitat del fill. De la mateixa manera que l'acompanya, atorgar-li un espai perquè desplegui la seva personalitat independent.

Un pare així tampoc ha d'ocupar un rol d'infal·lible ni omnipotent. L' error és possible per part del pare i del fill ja que forma part de tot procés d' aprenentatge.

 

Bert Hellinger i la visió sistèmica de les constel·lacions familiars.

El pare com el cap de família al patriarcat.

El pare ocupa el paper de cap de família a la tradició patriarcal.

Hellinger diferencia el contacte amb la vida de la força de la vida. En el llenguatge de les constel·lacions familiars prendre la mare és prendre la vida. En mode complementari prendre el pare és prendre la força de la vida. Així doncs la relació amb el pare marcarà l'empenta per a l'avanç, decisió, projectes, evolució etc.... La relació amb la mare i la vida ens vincula amb la capacitat de cuidar i nodrir. Però compte, també cuidar-nos i nodrir-nos, és a dir a nosaltres mateixos.

L'habitual descuit masculí en la nostra capacitat de cuidar-nos implica un desequilibri de la nostra relació amb la vida. Paradoxalment podem parlar també d'homes amb empenta en el professional, polític i/o social. Els estereotips d'home patriarcal aprofundeixen en aquesta descompensació. I, tot i que probablement estem avançant en això, és un reflex que es transmet en la relació amb el pare.

No és estrany veure encara homes “complidors i treballadors” que “deleguen” les tasques de cura a la dona. Fins i tot una de les coses que valora més cert segment de la població és que l'home sigui “treballador”. Atenció, no estic advocant per descuidar aquesta virtut, estic parlant més aviat de compensar i equilibrar. No oblidem que cuidar també és treballar.

Els rols estereotipats (dona cuidadora i home treballador/proveïdor) també es transmeten subtilment en la relació amb el pare. Pot més l'exemple que els discursos.

 

La relació amb el pare, què prendre i què no prendre

Aprendre a discriminar allò constructiu del destructiu de la masculinitat hegemònica

Discernir què abracem i què no del model de masculinitat transmès pel pare.

Crec que determinació, posar límits, voluntat, el poder, acció, entre altres, són qualitats humanes. D'una manera estereotipada, probablement, transmeses en la relació amb el pare. I són qualitats que els homes podem honrar i reconèixer-hi, però no cultivar de manera unilateral.

En els anys 70 i 80 va sorgir un tipus d'home conegut pejorativament com els "nois New Age”. I no em refereixo als que també es van conèixer com a “nens indi”. Eren més aviat homes conscients de la supremacia del model masclista. Però en el seu intent per desvincular-se de l'estereotip es van polaritzar en una masculinitat desvitalitzada.

Homes que en la relació amb el seu pare van advertir duresa, incomprensió, fins i tot violència que van rebutjar radicalment. D'aquesta manera van rebutjar la totalitat que representava el seu pare així com allò “aprofitable” d'aquesta masculinitat.

Homes que van confondre vulnerabilitat amb debilitat, flexibilitat i sensibilitat amb labilitat emocional. Homes que, en definitiva, desconeixien que es pot ser fort i sensible.

La rudesa o duresa emocional, una característica heretada del model de masculinitat hegemònica.

Honrar i “prendre” el nostre pare (i per descomptat a la mare) no vol dir estar d'acord amb ell. Però ell va ser una part en la transmissió de la nostra vida. I ens serveix de model (com a exemple o contraexemple) en la de/construcció de la nostra masculinitat.

A teràpia Gestalt distingim la diferència figura/fons. La figura és el que emergeix a la consciència, la forma. El fons és el que encara roman imperceptible encara que sempre és present.

En la relació amb el meu pare adverteixo coses que no m'agraden i d'altres que m'agraden. Aquestes coses conformen les figures que emergeixen del fons. Però també m'adono de molt més. La transmissió de vida i amor als quals, amb més o menys encert, pretenc donar forma. I aquest és el fons que roman sempre, invisible o no. A aquest fons jo l'anomeno Vida i Amor.

Fins el proper article, rep una cordial salutació.

www.josepguasch.com

Anterior article relacionat: El meu pare i jo. El mirall per transformar la masculinitat.

Vols assistir a un de les nostres activitats gratuïtes?. Segueix el següent enllaç:

Què ens passa als homes amb les emocions? Taller d'intel·ligència emocional i masculinitat

 

 

La relació amb el pare. Honrar la seva figura, acceptar el que volem, i no acceptar el que rebutgem. Homes i món emocional. Josep Guasch, coaching i psicoteràpia a Sabadell.

 

El meu pare i jo

BLOG


El meu pare i jo. El mirall per transformar la masculinitat.

El meu pare i jo, la construcció de la masculinitat. Relació amb el pare i noves masculinitats, Nous Homes de Sabadell

 

La relació amb el pare i noves masculinitats

La relació amb el pare, imatge de la masculinitat

Buscant a internet el títol/tema "el meu pare i jo" he ensopegat amb dos llibres. Un de J.R. Ackerley i un altre de Juan Manuel Gil. No he llegit encara cap dels dos, però sí les sinopsis.

Amb relats diferents, el tema de sempre. Sospito que tan antic com la creació. Aquesta eterna història de trobades i (gairebé sempre) desencontres típica de la masculinitat entre "el meu pare i jo".

El motiu d'aquest interès no és altre que l'experiència que a Nous Homes de Sabadell estem transitant sobre el vincle amb el nostre pare. Els homes actuals hem heretat aquesta forma de ser home, precisament dels nostres pares. Podem acceptar, rebutjar, discutir, anatemitzar i totes les dissidències i acords possibles.... Però vet aquí… i aquí estem nosaltres. Amb les nostres herències i dissidències. I l'herència del patriarcat sobre “com ser home”, constructe heretat dels nostres pares. I, per descomptat, alimentat per una societat patriarcal.

Creiem que és essencial en la construcció de noves masculinitats aquest trànsit vivencial. Saber d'on venim. Perquè en això hi ha gran part de les nostres ombres internes sobre el que (creiem) és ser home.



El meu pare i jo al llibre “De la maduresa masculina”.

Al llibre “De la madurez masculina” es dedica un títol complet a aquest GRAN TEMA. La relació entre “el meu pare i jo” apareix descrita en forma tràgic – còmica en un diàleg fill-pare:

Un home jove i independitzat decideix rescabalar la bretxa amb el seu pare i li truca per telèfon. Transcric la conversa tal com està al llibre de Steve Biddulph:

Hola, pare, sóc jo.
– Ah! Vaja! Hola, fill. Vaig a buscar la teva mare
– No, no ho facis. És amb tu amb qui volia parlar…

Hi ha un moment de silenci… i després….

Per què? Necessites diners?
– No, no és per diners.

I el jove comença a parlar (ja ho tenia tot pensat, però tot i així les paraules li surten de manera insegura…)

– He estat recordant moltes coses sobre tu, pare, i les que vas fer per mi. … Ara em va bé i tot gràcies al que vas fer… He estat pensant en això i m'he adonat que mai no t'havia donat les gràcies.

Silenci a l'altre extrem del telèfon. El fill continua…

– Volia dir-te… Gràcies. I que t'estimo.
Has estat bevent?

 

El meu paddre i jo, l'origen de la masculinitat

De què parlem els homes…?

En aquest diàleg n'hi ha molts, muchísimos estereotipos de la masculinidad patriarcal. I encara que ens definim com a homes pro-feministes, entenem que tenim un sender propi a recórrer.

La desconstrucció de la masculinitat hegemònica no només significa la renúncia als privilegis que ens atorga el patriarcat. No sols l'activisme decidit per la igualtat amb les nostres companyes, les dones. Inclou tot això i una mica més.


Les noves masculinitats i el món emocional

Aquesta cosa més traspua en la relació entre “el meu pare i jo”. La meta/educació que, per defecte, ens van transmetre els nostres pares amb el seu exemple. El gran tabú de la masculinitat hegemònica:

El reconeixement del nostre món emocional, de la nostra capacitat de sentir. Reconèixer que som capaços d'emocionar-nos, estimar, lliurar-nos. Que tenim una sensibilitat que pot florir amb un poema, una relació, una flor, unes paraules… I per arrissar el ris…. .FER-HO EN COMPANYIA D' HOMES!. 🙄 😯 .

Aquesta és, crec, l'experiència iniciàtica de la masculinitat. Sí, als homes ens resulta difícil reconèixer-nos vulnerables. Però com intuïm que una dona ens pot entendre millor... no ens resulta tan difícil fer-ho amb elles. Bé sigui parella, germana, amiga, la mare...

Però reconèixer això davant d'un home o grup d'homes.... Per a l'ombra de la masculinitat patriarcal que habita en el nostre inconscient profund és terrorífic. És com oferir la jugular al comte Dràcula!. 😕

I és d'això que, quan penso en la relació entre el meu pare i jo, crec em volia protegir.

Ets home?
Estàs interessat a participar en una de les nostres activitats gratuïtes?
Segueix el següent enllaç:

Taller d'intel·ligència emocional i homes

 

El meu pare i jo…. Però de què volia protegir-me el meu pare encara que no ho sabés?

Moltes vegades quan penso a la bretxa entre el meu pare i jo em pregunto: Què hi havia al seu cor que mai no va ser expressat i normalitzat? Ara entenc que ell, sense saber-ho, em va transmetre allò que generacions i generacions d'homes han mantingut durant segles.

“Els homes som fortaleses insensibles a qualsevol dolor”.

El paper protector de la masculinitat

Paternitat, función protectora… i sobreprotectora?

És obligació viscuda com a deure. Imposada per l´amenaça. Sí, perquè formar part del “selectiu” club dels homes significa ser dur, fort, insensible.

Si un home (diguem-ne hegemònic) descobreix la meva vulnerabilitat, per a ell, “deixaré de ser home”. Això és del que els nostres pares ens van voler protegir. Entendre això, la intenció positiva darrere d'això, és el que ens pot ajudar a reconciliar-nos amb ells, amb els nostres pares. És el que m'ajuda a suavitzar la bretxa entre ell i jo.

Adonar-nos que la intenció és/era bona és el primer pas. Però no ens eximeix de la responsabilitat de trobar noves maneres de relacionar-nosentre homes!! Per descomptat no excloc en això dones i persones en general. Però un dels grans problemes és com ens relacionem entre companys de gènere.



El cavaller de l'armadura rovellada.

Recordo un dels primers treballs que vam fer a “Nous Homes de Sabadell”. La lectura i conclusions sobre el llibre “El cavaller de l'armadura rovellada”.

En forma metafòrica aquest llibre expressa la manera com apareixem els homes. Amb una armadura! .I encara més entre homes! Doncs tenim l'armadura tan interioritzada que si ens en desprenem és com si no sabéssim qui som. Però sí que sabem de qui defensar-nos. D'altres homes!

Les normes del patriarcat ens han fet individualistes, competitius, ferotges. El patriarcat és, per definició, la dominació pel poder. I si nosaltres som els privilegiats del patriarcat, “hem de complir amb allò que ens exigeix”. Aquesta és la interiorització profunda que està arrelada a l'ànima de l'home occidental. Generalment home de raça blanca, heterosexual, classe mitjana o mitjana alta i conservador.

Aquesta va ser la relació entre el meu pare i jo, la relació de dos cavallers amb armadura. I tot i que va ser així, el seu distanciament emocional ho era com una cosa necessària entre homes. Doncs una relació més propera, sota el prisma patriarcal, implicaria, com a l'anterior diàleg, “estar begut”.


Construint noves masculinitats amb l'exemple del meu pare i jo

A la nostra assemblea emocional de “Nous Homes de Sabadell” un company va exposar la pregunta: Com puc educar emocionalment de manera saludable el meu fill si vaig tenir aquesta falta amb el meu pare? Com aproximar-nos emocionalment als nostres fills des de la manca d'aquesta aproximació a la nostra infància?

El personatge que encobreix la masculinitat interior.

El “personatge” que amaga la veritable masculinitat.

I això que alguns homes podríem veure'ns temptats a oposar com a excusa/justificació, revertir-ho en responsabilitat. L'important, crec, és que posem atenció a com podem construir això que trobem a faltar. I si alguna cosa trobem a faltar és que pressentim, en el pitjor dels casos, quina és l'absència.

Identificar això, diguem-ne més proximitat, empatia, proximitat, complicitat, sensibilitat… no és difícil en el pla teòric però es complica a la pràctica. I és en aquest espai de perplexitat (per anomenar-lo d'alguna manera) on va sorgir la idea. No és nova, però sí en aquest context. La d'escriure cadascun un text que bé poguéssim anomenar “el meu pare i jo”.

Una carta als nostres pares en què agraïm el que va fer per nosaltres. I des d'un altre lloc el que, en el seu moment, vam trobar a faltar. No és tant una carta per enviar al destinatari com una carta d'ajuda al remitent. Una manera de distingir i clarificar conductes, actituds, en definitiva models. I una vegada distingida des del fons difús la falta, donar-li forma als nostres espais de vida i relació.

D'aquesta manera, la falta es pot transformar en un objectiu. I amb aquest l'anhel cap a una masculinitat més inclusiva, empàtica i integradora.

Quan projectem allò que ens sobra, però…

No és una cosa nova el que va sorgir en aquest treball. Aquest adonar-nos (que ja intuíem) de com ens assemblem als nostres pares. Crec que tots els homes ens hauríem de fer aquesta pregunta: Què reconec del meu pare en mi? Sigui que m'agradi o no. I és aquí quan vénen a la meva memòria les paraules de Christopher Harding:

“Es parla molt sobre pares físicament i/o emocionalment absents, però els fills també comencen a preguntar-se: “Estava realment absent, o tant jo com ell conspiràvem inconscientment per ignorar-nos mútuament?”.

Projecció de l'ombra de la masculinitat hegemònica.

Projectem allò que no reconeixem en nosaltres mateixos.

Aleshores el descobriment de la història entre el meu pare i jo pren tints estranys. Des de la meva responsabilitat, renunciar a aquesta fidelitat inconscient, a un model de “ser home”. I renunciar a aquest model no és renunciar al meu pare com tampoc no ho és renunciar a mi mateix. És intentar anar una mica més enllà. I poder dir, parafrasejant Newton: “Si he pogut veure més enllà és perquè em vaig enfilar a les espatlles de gegants”.

I insisteixo, aquest reconeixement no porta implícit l'acceptació del model, sí la de l'home. Crec que és bo anteposar acceptació encara que sigui des de la dissidència. L'objectiu no és, en si, atenuar responsabilitats heretades del model patriarcal. L'objectiu és, en realitat, un metaobjectiu. Té més a veure amb el com que amb el què.

Quan em relaciono de manera amorosa, encara que sigui en desacord, puc expressar una cosa semblant a això:

“Pare, no estic d'acord amb tu. Potser he estat el teu gran dissident. Però gràcies a tu i a la mare tinc aquesta oportunitat. La de millorar com a home, en la mesura que pugui. I, pot ser , intentar millorar una mica aquesta societat patriarcal”.



Una cordial salutació,

www.josepguasch.com

Anterior article relacionat: El patriarcat i els seus mandats.
Següent article relacionat: La relació amb el pare i el model de masculinitat.

 

 

El meu pare i jo, la construcció de la masculinitat. . Noves masculinitats i relació amb el pare , Nous Homes de Sabadell