Consulta de psicoterapia para trastornos de ansiedad

BLOG


Tractament de l' agorafòbia, com superar-la amb psicoteràpia

Tractament de l'agorafòbia a Sabadell i online, amb psicoteràpia Gestalt, hipnosi i pnl. Josep Guasch, psicoterapeuta, coach

Qüestions bàsiques de teràpia per a trastorns d'ansietat.

Principis bàsics de teràpia aplicada als trastorns d'ansietat

Vam veure a l'anterior article “Què és l'agorafòbia?, símptomes i possibles causes" una introducció. En aquest article examinarem el tractament de l'agorafòbia des de diferents formes de psicoteràpia. Ho examinarem principalment des de la psicoteràpia gestalt, hipnosi i pnl (programació neurolingüística).

No obstant això, i abans d'entrar a les particularitats de cada modalitat terapèutica, revisarem els principis generals d'intervenció.


Tractament de l' agorafòbia, principis generals de psicoteràpia.

De vegades, el tractament de l'agorafòbia requereix medicació, ansiolítics o antidepressius són els més habituals. No obstant això, aquest terreny no forma part de les modalitats d'intervenció de la psicoteràpia. Per tant, en aquest post, només tractarem aquesta forma de treball.

Algunes escoles terapèutiques fan un èmfasi especial en detectar les causes primeres. D'aquesta manera podeu fer una revisió des de la infància fins a l'actualitat. No obstant això, no sempre és imprescindible excepte quan les causes hagin instal·lat creences molt profundes. Això es pot detectar en un procés terapèutic, abans o després.

El que sí que és cert és que, tard o d' hora, en el tractament de l'agorafòbia la persona ha d'exposar-se a situacions de risc. De vegades, pot ser acompanyat de la família o persones de confiança. No obstant això, a poc a poc el consultant ha d'aprendre a valdre's per si mateix. L'orientació de la psicoteràpia és sempre que el pacient vagi passant del suport extern a l'autosuport.

D'altra banda, exposar la persona, sense preparació prèvia, a situacions de risc no crec que sigui una bona idea. No obstant això, és el que he vist en alguns consultants que arriben “rebotats” d'altres centres de psicoteràpia.

Els punts centrals en el tractament de l'agorafòbia.

Modificar com pensem el que pensem en el tractament de l'agorafòbia

Modificar, no tan sols el contingut del que pensem, també és important la manera com pensem

En general, el tractament de l'agorafòbia s'ha de focalitzar en aquests aspectes:

– Modificar l'estructura dels pensaments. El pensament es pot manifestar en imatges i/o diàleg intern. A més, pot orientar-se al passat, al present i/o al futur. A l'estructura de l'agorafòbia, poden aparèixer imatges i/o diàlegs interns. I en la seva orientació focalitzats en un futur temut.

Millorar l' autoestima. Per apuntalar la confiança en les pròpies capacitats.

– Potenciar habilitats per fer front. Com a pràctiques de relaxació, centrament, respiració, re contextualitzar i resignificar pensaments. També millorar la flexibilitat i les habilitats d'adaptació entre d'altres.

Modificar creences. Hi ha una creença nuclear que procuro treballar a fons. L'agorafòbia no és una malaltia en si. És l'ús inadequat que fa el cervell d'una capacitat necessària. Em refereixo a l' orientació a la supervivència. Quan aquest òrgan “interpreta” que estem en una situació de perill, fa saltar algunes alarmes.

Comprenent i treballant en aquests conceptes, el tractament de l'agorafòbia no ha de ser complex.. Tampoc centrar-se en la força de voluntat. És més aviat un procés d'autoconeixement i transformació interna fonamentat en diferents línies de psicoteràpia que a continuació detallo.


psicoteràpia Gestalt.

Viure el present, aquí i ara. Atorgant el mateix rang a emocions, sensacions (cos) i pensaments. El tractament de l'agorafòbia, en psicoteràpia Gestalt, s'inspira en aquesta visió holística orientada a l' experiència immediata.

Atendre la totalitat de la persona.

En el tractament de l'agorafòbia aprenem a viure al present, sense fantasiejar ni especular.

Podem portar la consciència al present mitjançant la focalització al cos. I també a les sensacions corporals associades a les emocions. D'aquesta manera, el pensament orientat al futur temut, aprèn a centrar-se en l'aquí i ara.

Paradoxalment, quan l'experiència és atesa s'obre un espai on es relaxa.

La psicoteràpia Gestalt ofereix exercicis específics que són de gran valor en el tractament de l'agorafòbia. Alguns d'ells:

Tècniques d'atenció plena al present. Abans de la irrupció del famós mindfulness, la teràpia Gestalt ja treballava amb aquest tipus de meditació. Atenció a la triple experiència vital al present. Pensaments, cos i emocions.

Aquesta atenció implícita l'experiència d'un observador (el jo) i allò observat (si escau el símptoma). Tot i que observador i observat són el mateix, a la teràpia de l'agorafòbia és útil establir aquesta distinció. D'aquesta manera la “sensació de control” augmenta.

– Exploració de l'experiència real. Aconseguida aquesta habilitat d'experimentar amb atenció plena una sensació, emoció i pensament, es porta a les experiències reals. Al principi imaginant situacions reals. Aprenent a distingir patrons de comportament.

La teràpia gestalt, en el tractament de l'agorafòbia,
emfatitza l'experiència real abans que la imaginada.

És important diferenciar que un patró de comportament i actitud és una cosa apresa. Que, per descomptat, pot desaprendre's. És el que està implícit a la frase: No és el mateix reaccionar que respondre.

– Imaginació Creativa. Hi ha diferents exercicis d'imaginació creativa que es poden orientar a situacions reals. Explorant noves formes de respondre. O fins i tot, més “abstractes” (fantasies guiades) que inclouen l'experiència de la relació del jo amb el símptoma.

Aquest tipus d'experiències són fàcils de gestionar i poden aportar una via indirecta a la teràpia de l'agorafòbia.

Evidentment, en un article d'aquestes característiques no es poden reproduir. És recomanable, no obstant això, que en el tractament de l'agorafòbia, et deixis guiar per un terapeuta acreditat.


Teràpia d'agorafòbia amb PNL (programació neurolingüística).

En el tractament de l'agorafòbia aprenem a posar en context l'experiència.

Reenquadrar i recontextualitzar l'experiència.

La programació neurolingüística (PNL) facilita una comprensió clara i delimitada de l'experiència subjectiva. De manera que la persona comprèn què passa al seu cervell abans que aparegui la conducta.

D'altra banda, l'estudi de l'experiència subjectiva, facilita enormement el nexe entre allò emocional i el mental. És important en el tractament de l'agorafòbia perquè la persona sol viure amb cert estupor aquesta incomoditat.

És habitual en molts processos de psicoteràpia que el consultant no n'entengui la dificultat. I això és així perquè en un “nivell lògic” s'adona que, o bé no n'hi ha per tant, o bé es tracta d'una por irracional.

Però el cervell, no sempre funciona des d'una òptica lògica. La programació neurolingüística facilita aquest “adonar-se” de com funciona el cervell. I quina és l'estructura d'aquest funcionament. D'aquesta manera aporta claredat sobre les transformacions que cal fer.

Amb la PNL (Programació neurolingüística) prenem consciència de com funciona el nostre cervell. Això és de vital importància a la teràpia de l'agorafòbia.

Els aprenentatges (vitals en aquest cas) es basen en experiències. Per això el concepte “programació”; aquests aprenentatges es poden resignificar mitjançant associacions d'experiències positives. És el que a PNL anomenem ancoratges.

Però també és cert que aquests aprenentatges vitals són la base de les nostres creences. Qualsevol modalitat de psicoteràpia atén les creences subjacents en el malestar. I això també és cert en el tractament de l'agorafòbia. La PNL ofereix tècniques i maneres de treballar amb les creences, algunes conscients, altres inconscients i algunes, a mig camí.

També modelar d'entorns en què sabem que ens comportem de manera segura i confiada. Això vol dir que si sóc capaç d'estar tranquil contemplant, per exemple, un paisatge, puc extrapolar aquesta tranquil·litat a altres entorns. Sé com fer-ho, només he d'extrapolar un aprenentatge a una altra experiència. Però tot això no ens ho han ensenyat.



Hipnosi Terapèutica

Reimprontar algunes experiències doloroses o traumàtiques pot ser especialment rellevant en el tractament de l'agorafòbia. Reimprontar vol dir dotar d'un significat diferent d'una experiència del passat. Per tant tenen conseqüències diferents.

Tractament de l'agorafòbia amb hipnosi terapèutica.

Podem resignificar experiències traumàtiques amb hipnosi terapèutica.

La majoria de les experiències significatives, tenen un pes a la nostra vida. Això vol dir que tenen una repercussió. De vegades positiva, altres vegades negativa. De vegades aquestes experiències romanen a l'inconscient, altres són conscients i fins i tot, de vegades semi-inconscients.

Aquesta és la importància de la hipnosi terapèutica en el tractament de l'agorafòbia. La hipnosi és una eina utilitzada sovint en psicoteràpia (fins i tot de vegades en coaching). Es pot utilitzar com a mètode terapèutic principal o combinat amb altres teràpies.
En el tractament de l'agorafòbia es pot utilitzar des d'una triple perspectiva:

Refermar els aprenentatges adquirits durant el procés previ.
Per explorar a l'inconscient personal per prendre consciència d'experiències traumàtiques que tinguin un pes específic. En aquest cas a l'ansietat/agorafòbia.
– Aconseguir una col·laboració conscient – inconscient creatiu. D'aquesta manera hi ha solucions que no generen rebuig per alguna de les tendències personals.

 

Fins el proper article, rep una cordial salutació,

 

www.josepguasch.com

Anterior article relacionat: Símptomes de l'agorafòbia i possibles causes. Què és l'agorafòbia?

Consulta de psicoteràpia per als trastorns d' ansietat, entre ells l'agorafòbia,

 

Tractament de l'agorafòbia a Sabadell i online, amb psicoteràpia Gestalt, hipnosi i pnl. Josep Guasch, psicoterapeuta, coach

Sortir d'una addicció Sabadell

BLOG


Sortir d'una addicció amb psicoteràpia, quines garanties tinc?

Sortir d'una addicció amb psicoteràpia, coaching i hipnosi, consulta a Sabadell, Terrassa i online. Les garanties que ofereixen les teràpies.

Sortir d'una addicció amb psicoteràpia i hipnosi.

La rehabilitació de les addiccions passa per diferents etapes.

Avui escriuré un article curt i directe. Em refereixo a una pregunta típica de moltes persones que acudeixen a teràpia, especialment per sortir d'una addicció. Quin percentatge d'efectivitat ofereix la psicoteràpia? Quines garanties tinc que el procés funcioni?


I vull ser molt clar: Sense dedicació per part de la persona la teràpia no funciona. Per molt novedosa que sigui la modalitat de psicoteràpia.

En la meva pràctica de psicoteràpia per sortir d'una addicció utilitzo diverses modalitats terapèutiques. Així, la teràpia Gestalt és excel·lent per fer aflorar el món emocional. De vegades encobert per l'addicció.

En altres ocasions la PNL és útil per descobrir la configuració interna del pensar de la persona. D'aquesta manera podem seguir el rastre dels pensaments a la conducta addictiva.

En ocasions cal recórrer a la teràpia del nen interior. En aquests casos l'addicció pot estar ancorada a experiències difícils de la infància.

I gairebé sempre utilitzo la hipnosi per refermar l'après. I altres vegades per seguir el rastre de ferides emocionals que romanen amagades al subconscient. Però compte amb moltes fantasies que es venen . La hipnosi per sortir d'una addicció és una excel·lent ajuda, però no és la panacea.

Qualsevol teràpia és vàlida i útil per acompanyar la persona amb dificultats. I més encara per sortir de qualsevol addicció. Bé sigui el tabaquisme, menjar en excés, ludopatia , alcoholisme o qualsevol altre hàbit perjudicial.


Però, per què és especialment difícil per eradicar un mal hàbit?


Trobar la necessitat no resolta darrere d' un hàbit perjudicial.

A qualsevol terapeuta (i a mi el primer) ens agradaria oferir un sistema que funcioni per si sol. Una cosa semblant a portar el cotxe al mecànic, pagar la reparació i el professional fa la feina. Però en general, a psicoteràpia i coaching no existeixen avenços sense compromís per part del consultant. I per sortir d'una addicció més. Això és així perquè el procés addictiu enllaça amb totes les nostres necessitats no resoltes. I ofereix una forma ràpida d'alleujament a tots els nostres malestars. Enganyós i perillós, però ràpid.


És més ràpid veure la tele, comprar compulsivament, jugar a les escurabutxaques, fumar, menjar inconscientment... que fer alguna cosa constructiva. Puc anar als bars a la recerca de companyia. O fumar porros perquè estic trist. O quedar-me fins tard a la feina per evadir les dificultats a casa. La conducta addictiva actua com les suggestions sota hipnosi.

Darrere de les addiccions hi sol haver una situació no resolta.

Les addiccions solen ser un intent per esmorteir un dolor emocional.

No obstant això, per sortir d'una addicció cal aprendre noves formes d' enfrontar aquestes dificultats. I és així perquè en el fons de tot hàbit perjudicial hi ha un component evasiu.
Llavors... ¿Quins avantatges aporta un procés terapèutic per superar aquesta conducta autodestructiva?



El que ofereix la psicoteràpia per sortir d'una addicció.


Tot procés per sortir d'una addicció ha de proporcionar eines, tècniques i pràctiques específiques que ajudin a:


– Mantenir un estat de calma per a superar el període d'
abstinència.

– Mantenir alta la motivació.
– Identificar el benefici secundari que aporta l' addicció i substituir-lo per altres conductes que garanteixin la satisfacció d' aquesta necessitat.
– Detectar les àncores i moments, entorns, pensaments o estats anímics que actuen de disparador.
– Identificar conductes i pràctiques que ajudin a mantenir un estat de vida saludable orientat a llarg termini.

 

Sortir d'una addicció, conclusions.

Tots els elements abans ressenyats, són presents en la meva activitat de psicoteràpia. Ara bé, quan parlem d'efectivitat parlem de tres variables:

1.- El que garanteix el programa (el que he exposat).
2.- El nivell de motivació i compromís del consultant.
3.- La implicació i constància del consultant per dedicar cada dia un espai a les pràctiques. Aquest espai, al principi, pot ser de mitja hora diària per a, a mesura que va avançant escurçar-se a mitja hora cada dos dies. Sempre tenint en compte que ampliar les hores de dedicació pot aportar altres beneficis d' incalculable valor. Sortir d'una addicció requereix, en definitiva, un canvi de vida.


La primera variable la puc garantir, els punts 2 i 3 depenen de la persona. Com més alts siguin la motivació, el compromís i la seva dedicació, més fàcil li resultarà sortir de l'addicció. Sigui quina sigui.

Però sobretot m'agradaria parar atenció sobre certes fantasies que es venen. No hi ha teràpia que desvinculi la persona de l'esforç per superar l'addicció. I insisteixo, la hipnosi que és sobre la que més es mercadeja, és una excel·lent ajuda però no farà la feina que la persona interessada ha de realitzar.

Determinació per sortir d' una addicció

La psicoteràpia ha d'ajudar a mantenir la motivació

 

Fins al següent article, rep una cordial salutació,

 

www.josepguasch.com

Anterior article relacionat: Dol i rehabilitació en conductes addictives
Article relacionat: Hipnosi per superar l'alcoholisme. Realment funciona? Avantatges i límits

Recuperar l'autoestima.

 

Sortir d'una addicció amb psicoteràpia, coaching i hipnosi, consulta a Sabadell, Terrassa i online. Les garanties que ofereixen les teràpies.

Eliminar els virus mentals

BLOG


Virus mentals. Què són i com ens afecten.

Virus mentals en psicoteràpia i coaching, Josep Guasch, psicoterapeuta humanista, consulta a Sabadell, Terrassa i online.

La congruència és fonamental per al benestar emocional.

La sensació de coherència interna facilita el benestar emocional.

Vam veure en un article anterior com els virus mentals afecten la coherència de la nostra conducta. Bàsicament sota l' estructura "vull fer X" i tanmateix faig "Y". Des del punt de vista de la biologia un virus és material genètic encapsulat en una coberta de proteïna. Aquesta coberta de proteïna el manté aïllat de la resta del cos. Tanmateix no impedeix que interaccioni amb el mateix.

És una cosa semblant al que passa amb els virus mentals. Són parts de l'inconscient aïllats de la resta del sistema nerviós. Vist d' una altra manera, circuits neuronals que tenen un funcionament autònom. És a dir els seus propis criteris, creences, idiosincràsia etc.

L'aïllament dels virus mentals fa que aquests operin al marge de la resta del psiquisme. Fins i tot dotant a la seva activitat un significat i propòsit que bé pogués sembla oposat al sentit comú.

És per això que, si bé aquesta modalitat de teràpia pogués aportar elements importants al coaching, és molt més pròxima a la psicoteràpia. Com veurem més endavant, incideix molt en l'origen de les creences.

En aquest article examinarem els tres tipus principals de virus mentals i les seves implicacions.

 

Els desencadenants. El treball en psicoteràpia

La manera com organitzem l'experiència interior condiciona la nostra conducta.

La manera com organitzem la nostra experiència interna condiciona la nostra conducta.

Aquest tipus de virus mentals actuen sota l'esquema estímul-resposta après, generalment, per una associació inconscient. Oloro, per exemple, un perfum i em recorda una persona. Veig una platja i em recorda unes vacances especials. En psicologia clàssica es coneix com a estímul condicionat. És similar al concepte de Àncora a PNL. En algunes modalitats de psicoteràpia és important conèixer en profunditat l'origen del desencadenant. D'aquesta manera participar des de la causa profunda en la creença que ha instal·lat aquest virus mental.

Així un estímul de qualsevol tipus pot despertar un estat intern en funció d' un aprenentatge previ. Quan aquests aprenentatges es realitzen sense participació conscient i ens indueixen estats interns negatius els anomenem virus mentals desencadenants. Són els més habituals i hi ha dos tipus:

Simple: Quan un estímul desperta un estat intern desagradable. Per exemple com graten unes ungles sobre una pissarra i em poso nerviós.

Complex: També anomenat estratègies. Un estímul desperta una seqüència de representacions internes que processen el nostre pensament. La Programació Neurolingüística agrupa aquestes representacions en tres grups. Pots trobar un resum en el meu anterior post. Despertar Consciència amb PNL. El sistema representacional

Un exemple:

1.- Veig els plats per fregar a la cuina (Visual Extern)
2.- Em represento a mi mateix la imatge de tasca i procés (visual intern)
3.- I afegeixo la sensació d'estar fregant els plats, el sabó, l'aigua a les mans etc. (sensacions).
4.- Em dic a mi mateix:”¡¡ufff, quin pal, ja ho faré en un altre moment!!”

Els passos 2, 3 i 4 han estat activats per la percepció dels plats a la pica. Aquesta és una estratègia de procrastinació, un dels virus mentals més comuns.

 

Els virus mentals restrictius

Creences limitants i el que es pot o no fer.

Les creences ens atorguen o impedeixen el permís per ser i fer.

Aquesta és una altra manera d'anomenar les creences limitants. Les creences, en la seva funció creativa, ens permeten comprendre la realitat i donar-li un significat. Si un cop un gos em va mossegar estarà bé que prengui certes precaucions en acariciar-los. Tanmateix una creença restrictiva m'allunyaria automàticament dels gossos.

En l' estructura bàsica de la creença hi ha la generalització: “Un cop em va mossegar un gos, després TOTS els gossos mosseguen”.

Com a normal general els virus mentals associats a creences restrictives solen romandre amagats en l'inconscient. Moltes vegades estan vinculats a generalitzacions i conseqüències associades a desencadenants. És el cas de l'exemple que acabo de citar. La imatge conscient o inconscient del gos que mossega, juntament amb les sensacions, són el desencadenant. A aquesta vivència li podem afegir una relació causa – efecte: “si acaricio un gos, em mossegarà”. O bé una relació de significat: “acariciar un gos és perillós”.

Aquesta relació causa-efecte està en l' origen d' una creença limitant. Són, precisament el tipus de bloquejos interns que més es treballen en processos de psicoteràpia i coaching.

 

Virus mentals Gèminis.

Vull, per exemple, ficar-me al llit d'hora per descansar i, però, em quedo veient la tele. Aquesta és l'estructura bàsica i desconcertant dels virus mentals gèminis. “Vull X i faig Y”. També pot succeir que experimentem un estat emocional durant un temps. I passat aquest temps ens desconcerti la nostra anterior reacció, com si no haguéssim estat nosaltres.

Géminis s'ha popularitzat com un signe de l'horòscop. El terme ve etimològicament del llatí, i ens remunta al concepte bessons.

Els virus mentals Gèminis;  vull fer una cosa però faig una altra.

Les contradiccions internes ens impedeixen sentir-nos lliures i complets.

Els virus mentals gèminis es caracteritzen doncs per aquesta dicotomia entre dues parts. Dues polaritats oposades que semblen tenir creences i valors completament diferents.

Diferents modalitats de psicoteràpia, emfatitzen el treball amb les polaritats. Especialment la teràpia Gestalt.

Una característica comuna a tots els virus mentals és la que tots tenen una intenció positiva. En els gèminis, a més, en l' estructura profunda, la intenció de cada part sol ser la mateixa. Evidentment, aquesta intenció positiva escapa moltes vegades al coneixement conscient. Accedir a aquesta intenció és fonamental en tot procés terapèutic.

 

Una combinació mortífera

Hi ha una altra categoria que en realitat és una combinació dels tres anteriors i diferent en cada cas. Són els anomenats virus mentals assassins. Generen addiccions, depressió, compulsions, comportaments (auto) destructius i auto sabotatge.

Moltes vegades l' auto càstig és sentit per aquest tipus de dinàmica interior com una manera de fer justícia. Per tant d' assolir certa sensació de descans, 😯. Els virus mentals assassins s' han d' examinar en el context individual de la persona i, en no poques ocasions, s'arrelen en èpoques primerenques.

Superar addiccions i treball amb virus mentals.

Els virus mentals poden conduir a situacions d'extrema dificultat.

He vist moltes persones esclaves d' addiccions amb les que aconsegueixen un alleujament al desamor que van viure de petits. En aquests casos és important ressaltar que la vivència del nen interior no té per què ser real. És a dir, el nen hi va poder haver interpretat que els seus pares no el van estimar i equivocar-se d'arrel. No obstant això, i això és cruelment cert, aquesta convicció, encara que sigui falsa, pot conduir-lo a un comportament autodestructiu.

Els virus mentals assassins són els més difícils de treballar en processos de psicoteràpia.

Fins aquí una somera descripció de les categories de virus mentals. Tanmateix només són punts de partida, la complexitat de cada vida, de cada persona és única i irrepetible.

Fins el proper article rep una cordial salutació,

www.josepguasch.com

Virus mentals i treball amb l'ombra Sabadell

Virus mentals en psicoteràpia humanista i coaching generatiu. Josep Guasch, terapeuta, consulta a Sabadell, Terrassa i online.

 

Formació coaching integratiu Sabadell

BLOG


Formació de coaching integratiu. Títol reconegut per la ICF

Formació de coaching integratiu a Sabadell. Josep Guasch, coach , psicoterapeuta, coach . Consulta de coaching i psicoteràpia (Hipnosi, Anàlisi Transaccional, Programació neurolingüística, , Gestalt ,Teràpia del Nen interior), Sabadell, Terrassa i online.

 

Pensant en un camí de creixement personal a triar.

Per primera vegada a Sabadell una formació acreditada per la ICF

Per primera vegada a Sabadell, Formació de coaching integratiu. Formació certificada per la ICF (Federació Internacional de coaching). Aquesta formació ocupa un espai fins ara inexistent de formació de teràpies complementàries a Sabadell. És a dir, ja no ens caldrà anar a Barcelona per formar-nos com a coach. A més, en finalitzar el procés, si ho desitges, seguiràs comptant amb supervisió i assessorament d'Institut Integratiu a Sabadell.


A qui va dirigida la formació en coaching integratiu?

Evidentment, i en primer lloc, a totes aquelles persones que vulguin exercir professionalment. Bé sigui com una dedicació integra, o com a complement a alguna teràpia. Encaixa especialment bé amb la teràpia Gestalt, PNL, Hipnosi, Constel·lacions familiars i teràpia Transpersonal.

La formació de coaching integratiu millora també les habilitats dels docents. Bé sigui en l' àmbit de l' ensenyament reglat com en altres espais. Per exemple formadors de Ioga, Tai-Chí, Reiki etc.

També és d' aplicació a aquelles persones que treballen en l' àmbit organitzacional. Bé sigui que dirigeixin equips, treballin en recursos humans o, simplement, vulguin millorar les seves competències i habilitats.

També a aquelles persones que vulguin desenvolupar les seves capacitats de lideratge. Això pot incloure equips professionals, esportius, culturals, polítics o activistes.

I, en general, qualsevol persona interessada en el creixement personal pot millorar el seu procés amb la formació de coaching integratiu. Sigui que vulgui exercir o no com a coach. En aquest sentit cal destacar que es tracta d' una formació teoricopràctica de caràcter vivencial. És a dir, que el procés inclou treballar amb experiències personals.


Què fa diferent a aquesta modalitat de creixement personal d'altres tantes?

Amb la formació certificada de coaching aprens a aprofitar sinergies.

Aprofitar les sinergies nascudes de la coherència interior.

La formació de coaching integratiu inclou el millor de diferents modalitats terapèutiques en un tot coherent. Així inclou els principis bàsics del coaching i el cultiu de les competències bàsiques del coach segons la ICF.

És important diferenciar el treball del coach del mentoring, consultoria i teràpia. Així, la formació de coaching integratiu està orientada al que la persona visibilitzi i faci operatives les seves capacitats. És un procés de creixement personal que es pot aplicar a diferents àmbits.

El cultiu de les diferents intel·ligències que formen part de la nostra experiència vital. Així la intel·ligència emocional, somàtica, cognitiva i d' camp. També, la relacional per reforçar el vincle amb el client i amb altres persones del nostre entorn.

És molt important també l'atenció del personal en el professional. Així, el desenvolupament de consciència , capacitat d' escolta i presència afavoreixen el clima de confiança en el procés.

I, per suposat la formació de coaching integratiu inclou els diferents tipus de modalitats. Tant atenent el focus d' atenció (conductes, habilitats, creences, identitat…) com a les àrees d' aplicació (personal, professional, executiu…). Un cop finalitzada la formació es pot optar per diferents especialitats.

Pel que fa a les diferents modalitats terapèutiques incloses en la formació de coaching integratiu destaquen:

Teràpia Gestalt
Programació Neurolingüística (PNL) i Coaching Generatiu
Constel·lacions Familiars i Organitzacionals.
Enfocament de Claudio Naranjo.

Examinarem a continuació l' aportació de cada escola en la formació de coaching integratiu.


Les bases de la Teràpia Gestalt.

Gestalt i autoconeixement per exercir de coach

Autoconeixement i congruència interior.

La Gestalt es defineix sovint tant com una teràpia com un sistema d' autoconeixement i superació personal. Assenta unes bases molt sòlides en qualsevol procés de creixement personal.

Atén per igual els aspectes corporal, emocional i cognitiu de l' experiència vital. Això últim ho comprenem en l' àmbit de la intel·ligència intrapersonal. És a dir, la capacitat d' autoconeixement i autoconsciència de la persona. A aquest enfocament afegeix, a més, l' enfocament relacional cultivant, amb aquest, les habilitats interpersonals o socials.


La Programació Neurolingüística (PNL) i Coaching Generatiu.

En la formació de coaching integratiu incloem les més actuals evolucions de la PNL i el trànsit generatiu. Robert Dilts i Stephen Gilligan han cristal·litzat aquestes aportacions en el coaching generatiu.

Formació de coaching integratiu a Sabadell

Ment de camp i percepció subtil en coaching generatiu.

L' enfocament d' aquesta modalitat està molt orientat a la identitat. És a dir a la definició que cada persona té de si mateixa. Aquesta autoimatge conté alguns elements conscients i altres molts inconscients.

Es tracta d'un treball molt profund en el qual connectes amb les identificacions de l'ego. De la mateixa manera descobriràs el que està més enllà d'aquestes identificacions i pertany al nucli essencial de tu mateix. Inclou la consciència en les tres distincions bàsiques:

1.- Ment somàtica. És la saviesa del propi cos.
2.- Consciència cognitiva. El lingüístic i mental.
3.- Ment de camp. Un tipus de consciència intuïtiva i subtil
Aquestes tres orientacions de la ment poden ser de diferent qualitat. Així

1.- Primitiu. Manca d'autoconsciència i fusió inconscient amb el camp.
2.- Ego. Individualisme i separació de la totalitat.
3.- Generativa. La diferenciació conscient submergida en la totalitat.

La formació de coaching integratiu fa un especial èmfasi en la col·laboració de les tres ments. En el context del treball generatiu.

Les constel·lacions familiars i organitzacionals.

Les Constel·lacions Familiars i Organitzacionals desvetllaven l' ordre en el profund tant del nostre sistema familiar com organitzacional. La mirada sistèmica atén la importància de la relació que mantenen els elements que formen un sistema. Quan l'extrapolem a la família d'origen, adquirim consciència d'on venim. Això inclou els possibles conflictes i dificultats de les quals no tenim consciència o no entenem el seu origen.

Importància de la família d' origen com les primeres formes d' actitud i conducta davant la vida.

Família d' origen i patrons de conducta i actitud.

El treball amb la família d'origen és una pedra angular en la formació de coaching integratiu. Comprendre d'on venim per adquirir consciència d'on anem i per què.

Estudiem les lleis sistèmiques així com els ordres de l'amor de Bert Hellinger. D'aquesta manera podem començar el nostre treball d'individuació dins del nostre sistema familiar. És important en aquest procés el reconeixement als nostres avantpassats.

La visió sistèmica es pot extrapolar, també, al treball amb la parella.

Formació de coaching integratiu i l' enfocament de Claudio Naranjo.

Claudio Naranjo va aportar a la teràpia Gestalt una visió psicoespiritual. És a dir, la recerca de sentit, propòsit i direcció de vida. Aquesta visió la va articular mitjançant el treball amb la meditació.

En el seu llibre "Entre meditació i psicoteràpia”, tendeix un pont entre les dues disciplines. I ho fa d'una manera pragmàtica i no dogmàtica.

La meditació afavoreix el treball d' introspecció i facilita el terapèutic.

Sinergia entre psicoteràpia i meditació.

En la formació de coaching integratiu, aquesta aportació la utilitzem per cultivar estats de consciència profunds i lúcids. D'una manera semblant, el coaching generatiu ho expressa com l' estat COACH.

Els diferents tipus de meditació que proposa Claudio Naranjo aporten profunditat a estats de connexió amb la Sabiduria Interna.


Formació de coaching integratiu, quan i on.

La formació s' impartirà a 7 trobades de cap de setmana. Finalitzarem el procés en un Stage residèncial al mes de juny.

Les trobades en cap de setmana les farem a Sabadell a Espai Obert. Adreça C/ les Valls 28; 4º-6ª. Les dates són les següents:

– 12 i 13 novembre

– 10 i 11 desembre

– 14 – 15 gener/2023

– 18 – 19 febrer

– 18- 19 març

– 22 – 23 abril

– 20 – 21 maig

Horaris: dissabtes de 10 a 14h i 16 a 20; diumenges de 10 a 14h.

Tanquem la formació de coaching integratiu amb un Stage residencial:

Dates: 2-3-4 de juny.

La inversió de la formació de coaching integratiu és de 1.300.-€ repartits entre inscripció i mensualitats.

Si desitges pre inscriure't o informació addicional pots fer-ho mitjançant:

E-mail: info@institut-integratiu.com
Telèfon: 93.305.74.94

I, per suposat a Espai Obert de Sabadell, o bé escrivint-me a mi.

Vull informació addicional i sense compromís sobre la formació de coaching integratiu a Sabadell.

 

Formació de coaching integratiu Sabadell

El treball en grup facilita un adonar-se més profund.



Una cordial salutació
www.josepguasch.com

Formació coaching integratiu Sabadell

Formació de coaching integratiu a Sabadell. Josep Guasch, coach , psicoterapeuta, coach . Consulta de coaching i psicoteràpia (Ansietat, acompanyament i estratègies per aprimar, parlar en públic, tabaquisme, millorar autoestima, superar addiccions) Sabadell, Terrassa i online.

 

Coaching generatiu Sabadell

BLOG


Evolució i despertar en temps de crisi, coaching generatiu i PNL

Evolució i despertar en temps de crisi, Coaching generatiu i PNL a Sabadell, Terrassa i online. Josep Guasch, psicoterapeuta, coach . Formació de coaching a Sabadell

Evolució i despertar en temps de crisi

Perill i oportunitat. Els caràcters que defineixen les crisis.

No fa gaire es va popularitzar el concepte crisi com a oportunitat. De fet la paraula en xinès es compon dos caràcters: “perill"I"oportunitat”. Fins aquí la teoria que, com sempre, és molt bonica. Però, com materialitzar això en èpoques d'autèntiques crisis?

És possible evolucionar i despertar en temps de crisi?

En aquest post presento les bases d' aquest monogràfic de coaching generatiu: Evolucionar i despertar en temps de crisi. Durant el taller aprofundirem, amb eines específiques, en aquesta possibilitat.

Evolució i despertar en temps de crisi. L'oportunitat del coaching generatiu.

El coaching, inicialment, es va dirigir al canvi dels comportaments. Per això era necessari (de vegades encara que no sempre) revisar el nivell de les capacitats i habilitats.

Més tard es va descobrir la importància de les creences. Per exemple, si crec que soc incapaç de parlar en públic, no ho faré. I això encara que tingui les capacitats i habilitats necessàries.

No obstant això, i especialment gràcies a Robert Dilts i Stephen Gilligan, aquesta modalitat de teràpia va assolir nivells més profunds. L' anomenat nivell de la identitat. El qui sóc jo?. O més aviat dit qui CREC que sóc?

En el monogràfic evolució i despertar en temps de crisi aprofundirem en les diferents implicacions d'aquest nivell.

 

El no valc, no mereixo, no sóc benvingut, no tinc res especial que aportar....

Missatges de patrocini negatiu

El “no sóc suficient, mereixedor” etc… missatges que limiten la identitat.

Al subtítol alguns dels missatges que més atempten a la nostra identitat. Aquest tipus de missatges solen estar profundament arrelats en el subconscient. És per això que la formulació en paraules és només això, paraules. Tanmateix són presents d'una manera subtil.

En el monogràfic "evolució i despertar en temps de crisi" treballem des d'aquest nivell. Veurem a continuació les expressions externes d'una identitat parcialment limitada. Però abans et convido a explorar dos dels meus anteriors articles:

Coaching per al despertar i "Com saber qui sóc jo?

En aquests vaig aprofundir en el concepte de subpersonalitat. La subpersonalitat és una constel·lació de creences mitjançant les quals ens identifiquem amb una característica nostra. Per exemple: “sóc mandrós”, “sóc impacient”, “sóc poc constant”, “sóc fumador”. N'hi ha d'altres crences encara més nocives com: “sóc culpable de”, “sóc una càrrega”, “sóc invisible”, “sóc incapaç de ser feliç"... Aquestes juntament amb les expressades en el títol són creences que afecten el nivell més profund de la nostra identitat.

Si jo m'identifico amb una característica, per exemple, sóc desconfiat, em nego l'altra possibilitat. És a dir no puc confiar doncs jo SÓC desconfiat. Aquest tipus de missatges té efecte a un nivell inconscient molt profund. És tant com dir:

A/ Sóc home.
B/ Els homes no volen.
C/Doncs jo no puc volar.

És el tipus de "raonament" que discorre en el nivell de la identitat. És per això que en evolució i despertar en temps de crisi utilitzem el concepte "sortir de la caixa”.

 

Sortir de la caixa, necessari i difícil en temps de crisi.

Un client, una vegada em va preguntar: Per què fer aquest esforç extra per "sortir de la caixa" en temps de dificultat? La resposta és senzilla. Perquè estem programats per a, en situacions d' estrès, tornar a conductes i actituds conegudes, encara que no funcionin. Fins i tot encara que mai hagin funcionat. És on posem la consciència al taller evolució i despertar en temps de crisi.

Evolució i despertar en temps de crisi

Sortir de la caixa o de la zona de comoditat.

Freud va anomenar a aquesta tornada a conductes conegudes com a "compulsió de repetició" En el pensament Freudià aquest concepte té implicacions que van més enllà. No obstant això, en el seu nucli essencial de conseqüències immediates ens porta a repetir conductes i actituds improductives. I més encara en situacions d' estrès. I l'estrès és la primera reacció que sorgeix en temps de dificultat.

Cada vegada que ens sentim en perill tornem al conegut. És com "tornar a casa”. I sé que això pot semblar una resposta irracional, jo diria que més que irracional és a/racional. És a dir, obeeix a un impuls diferent al del "raonament". En castellà hi ha un refrany que l'il·lustra a la perfecció: “Més val dolent conegut que bo per conèixer".

I aquests programes segueixen ancorats i són tan poderosos perquè estan incrustats en la nostra identitat. En la definició secreta que tenim de nosaltres mateixos.

Emergir de la nostra pròpia identitat, implica sortir de la caixa en la qual estem instal·lats. Com si fos una presó d'or perquè ens facilita una falsa seguretat. En el monogràfic evolució i despertar en temps de crisi facilitem aquest procés d'una manera segura. Amb pràctiques específiques i comprovades.

 

Per què evolució i despertar en temps de crisi?

Per a Darwin l'evolució de les espècies es devia a un mecanisme d'adaptació que va anomenar la selecció natural. És a dir, que, quan

Evolució i despertar en temps de crisi Sabadell

Sobreviu qui té més capacitat d'adaptar-se, no el més fort.

les variables de l' entorn són amenaçadores, sobreviuen els organismes amb major capacitat d' adaptació. Per suposat que Darwin el va contemplar des del punt de vista de la supervivència física. Però també és extrapolable als factors de benestar i avenç en altres aspectes de l'existència.

L' evolució, en última instància, tendeix a un avenç continu en el qual està implicada la identitat. I és en temps de dificultat quan més acuciant aquesta necessitat d'adaptació.

A PNL hi ha un aforisme que diu: “Si fas sempre les mateixes coses, obtindràs els mateixos resultats”. En el programa d' evolució i despertar en temps de crisi estudiarem i practicarem quines coses noves podem fer. I com a resultat de l' anterior, generar noves transformacions.

 

Programa evolució i despertar en temps de crisi. Dates i dades pràctiques.

Quan i on?

Dates: Divendres, dissabte i diumenge 17, 18 i 19 de juny.

Horaris: Divendres començarem a la tarda a les 18h i acabarem a les 21h
Dissabte farem al matí de 10 a 14 i reprendrem a la tarda de 16 a 20h.
El diumenge l' horari serà de 10 a 14h.

On: Instal·lacions d'Espai Obert, C / Les Valls 28, 4º-6ª 08201 Sabadell

Imparteix: Equip de coaching d' Institut Integratiu

Inversió: 150.- €

Si necessites de més informació pots contactar amb mi o bé al mail d'Institut Integratiu: info@institut-integratiu.com

També pots accedir a més informació a la pàgina de Institut Integratiu

Una cordial salutació,

Un col·lectiu per avançar units.

El treball en equip facilita processos d' aprenentatge més enriquidors.

www.josepguasch.com

 

I si t'interessés també pots accedir a la formació de coaching integratiu certificada per la I.C.F.

 

Formació i tallers de coaching a Sabadell

Evolució i despertar en temps de crisi, PNL i coaching generatiu a Sabadell, Terrassa i online. Josep Guasch, psicoterapeuta, coach . Formació de coaching a Sabadell.

 

Autoconeixement i superació personal.

BLOG


Coaching per al despertar, sentit propòsit i direcció de vida.

Coaching per al despertar Sabadell, Terrassa i online. Josep Guasch, psicoterapeuta i coach, consulta de coaching i psicoteràpia (Hipnosi, PNL, , Teràpia Gestalt, Nen interior, Anàlisi Transaccional,) a Sabadell

 

Sortir de la zona de comoditat per divisar nous horitzons

“Sortir de la caixa”, divisar nous horitzons

He definit en el títol el coaching per al despertar com una manera de connectar amb el sentit de vida. Un cop fem això podem trobar una direcció coherent amb nosaltres mateixos. Per a Viktor Frankl trobar aquest propòsit ens confereix una sensació de coherència. I també una especial motivació per superar dificultats o aconseguir objectius.

També sabem que el objectiu ha de ser una expressió dels nostres valors... I connectar amb ells és tocar els fonaments de la nostra identitat. El coaching per al despertar promou aquesta actitud i conducta.

 

El coaching per al despertar i la identitat.

La identitat és el nostre nucli essencial, la nostra essència. Sovint la identifiquem (de identi-dad) amb el nostre caràcter. Oblidem que el caràcter és una estructura defensiva. Altres vegades ens "identi-fiquem" amb el que vivim com els nostres defectes i/o virtuts. És propi de la nostra identitat el identifi-carse amb això o allò, però aquesta és només la capa externa. I cap d'aquestes ens connecta amb la nostra essència. Només en la nostra essència podem trobar allò que atorgui sentit a la nostra activitat. Perquè, llavors, el que fem és una expressió del nostre ésser essencial. Aquest és l'objectiu del coaching per al despertar.

Algunes escoles utilitzen el concepte de subpersonalitat per definir aquestes capes externes. D'aquesta manera proposen una actitud relacional amb aquestes parts que fa més operativa la teràpia. El coaching generatiu (el major exponent del coaching per al despertar), ho proposa d'una manera semblant.

coaching per al despertar, trobar la identitat

Rols i sub-personalitats, manifestacions externes de la identitat.

Aquesta operativa contempla incloure els nostres bloquejos o dificultats en el procés terapèutic. D'aquesta manera incloem tot el que, de moment, és viu en nosaltres. Acceptar i no rebutjar és una actitud necessària per despertar la nostra realitat més profunda. Acceptar fins i tot l'ombrívol. I per suposat això no vol dir resignació.

 

I, Com definir o trobar el sentit de la vida?

Vegem dues formes, aparentment diferents d'entendre el sentit de la vida. Ambdues conflueixen en el coaching per al despertar.

"El sentit de la vida no és més que l'acte de viure en un mateix".

Aquesta frase d'Erich Fromm és de senzilla formulació i sembla apuntar a viatjar cap a dins.

D'altra banda, Ken Wilber a "Breu història de tot" va escriure:

"Un àtom és part d'una molècula i la molècula és part de la cèl·lula. La cèl·lula sencera és part d'un teixit que conforma òrgans i sistemes. Tot conjuntat en un organisme, i així segueix. ... Si es miren de prop les coses i els processos podem veure que no són només tots, sinó també part d'una altra cosa. Són/Som tots/parts que podem anomenar holones”.

El terme holó ens remet al concepte d'un tot que al seu torn és part de... Com a persones som un holó que formem part d'una família, comunitat... i en darrer terme de l'univers sencer.

Aquests dos, aparentment, diferents senders convergeixen en el coaching per al despertar. Vegem com:

 

Jo i Alma, aprovació i reconeixement enfront de missió i aportació

Robert Dilts va adaptar el model dels nivells d'aprenentatge de Gregory Bateson als processos de canvi. Així va sorgir en PNL el model conegut com els nivells neurològics.

Ego i ànima

El concepte de l' ànima definit per qualitats, amb orientació transcendent.

Posteriorment va evolucionar aquest model en contemplar dues categories des de les quals es podia examinar. El nivell del jo i el de l' ànima. El primer experimenta l'existència com a una cosa individual, separat de la resta. L'ànima viu l' existència com un tot integrat en una cosa més gran. Cal destacar que ambdós nivells han de coexistir.

Una excessiva "connexió" amb l'ànima en detriment del jo pot conduir a l' evasió. No aprofundiré aquí sobre això, però per poc que observem podem trobar molts exemples de grups i sectes que "abdueixen" de la realitat als seus seguidors.

D' altra banda la identificació excessiva amb el jo ens porta a l' individualisme. Fins i tot a l' egocentrisme.

En el coaching per al despertar contemplem ambdues categories necessàries per viure aquí i ara.

En el nivell del jo predomina la recerca de la seguretat a través del control. Sortejar perills mitjançant la re-acció. Supervivència, ambició i reconeixement personal són valors implicats en aquest nivell. En el nivell de la identitat busca el d' assoliment per aconseguir l' aprovació i el reconeixement mitjançant el rol. Això s'articula en objectius concrets i temporitzats.

En el nivell de l' ànima el conductual s' orienta a la pro-activitat més que a la reacció. En comptes d' evitar el perill busca la motivació en els valors profunds. Aquests valors estan connectats amb l' aportació, el servei i l' connexió. La identitat es vincula amb la missió, al servei del bé comú, volem aportar i veure reflectit en el món (visió).

Quan Rol i Objectius (Jo) estan alineats amb Missió i Visió (Ànima) ambdós nivells s' integren. Aquí les diferències ja no s'enfronten, es complementen i enriqueixen mútuament.

Com funciona el coaching per al despertar?

Basant-nos en el model dels nivells neurològics sabem que hi ha alguns processos generalment conscients. Sovint la conducta i entorn. No obstant això els altres nivells solen discórrer a un nivell inconscient. Fer conscient com fem el que fem és un primer pas.

Coaching per al despertar Sabadell

La necessària col·laboració conscient i inconscient.

A poc a poc aquesta consciència ens anirà portant al nivell de la identitat. Aquest és la fi última del coaching per al despertar. Des d'aquí adquirim consciència de les sub-personalitats. Altrament dit allò amb el que, artificialment, ens identifiquem. Aquesta consciència ens anirà aproximant a poc a poc a la nostra veritable essència.

Per suposat no es tracta d' un camí ràpid ni amb resultats permanentment estables. El coaching per al despertar és un sender de vida. Cada dia anem aprenent alguna cosa més. D'aquesta manera els moments de lucidesa, a poc a poc, van ocupant més espai en les nostres vides.

La PNL de tercera generació juntament amb el coaching generatiu són les eines bàsiques per a aquest treball. No obstant això, atenent l' específic de cada persona es poden incloure altres modalitats terapèutiques. Són especialment complementàries les teràpies de Guió de vida, Nen Interior i Teràpia Gestalt.

El coaching per al despertar s'orienta a la trobada del sentit de vida

Fins aquí un succint esbós d' aquesta modalitat terapèutica, el coaching per al despertar. Evidentment, hi ha altres implicacions que, per qüestió d' espai i temps, aniré desgranant en successius articles.

Si estàs interessat en el coaching per al despertar pots demanar en el següent enllaç. Informació sense compromís.

Sí, vull saber més.

O, millor encara, pots abans informar-te sobre el contingut de la formació en aquest post:

:mrgreen: Formació coaching per despertar a Sabadell 😆

Una cordial salutació.

Josep Guasch

www.josepguasch.com

Anterior article relacionat amb el coaching per al despertar: Com saber qui sóc jo? El nivell de la identitat segons la PNL

Següent article relacionat: Despertar i evolució en temps de crisi

Consciència i autoconeixement Sabadell

Coaching per al despertar a Sabadell, Terrassa i online. Josep Guasch, coach , psicoterapeuta, consulta de coaching i psicoteràpia (Ansietat, acompanyament i estratègies per aprimar, parlar en públic, deixar de fumar, autoestima, addiccions, etc ...)

 

Autoconeixement amb PNL Sabadell

BLOG


Com saber qui sóc jo? El nivell de la identitat segons la PNL.

Com saber qui sóc? Coaching i PNL de tercera generació a Sabadell, Terrassa i Online. Josep Guasch, psicoterapeuta, coach , consulta de psicoteràpia i coaching.

Com saber qui sóc Sabadell

Per conèixer-nos millor necessitem, també, moments de soledat.

Amb qui més estem des que ens coneixem és amb nosaltres mateixos. Ningú ha compartit més amb nosaltres que nosaltres. No obstant això la gran pregunta segueix aquí. Com saber qui sóc jo? És una pregunta presente a qualsevol procés bé sigui de psicoteràpia com de coaching.

A l' article Ser i fer en PNL vaig exposar una aproximació als nivells neurològics de la programació neurolingüística. Des d' aquesta perspectiva la identitat aglutina conductes, capacitats, creences i valors en el ser. Així doncs, la resposta a Com saber qui sóc jo? tindria resposta explorant aquests diferents nivells. No obstant això tant en la pràctica de psicoteràpia com de coaching sorgeix quelcom (aparentment) desconcertant:


Una part meva vol (per exemple) menjar més i una altra vol menjar sa i fer exercici. Llavors sorgeix l'interrogant Com saber qui sóc jo? Hi ha una divertida metàfora que sovint s'utilitza en gestalt i pnl.

Diuen que Nasrudín (*) va anar a descansar a un alberg en una etapa del seu viatge. Com que aquí dormien centenars de persones a la mateixa habitació es va preguntar: "En despertar Com sabré qui soc jo?”. Així que va decidir lligar-se un globus al dit gros del peu.

Però aquest lloc estava replet de bromistes. Així que un d'ells va decidir desfer el globus del peu de Nasrudín i se'l va lligar al seu. En despertar i veure el globus lligat al peu d'un altre, Nasrudín es va preguntar: "si aquest sóc jo.... Qui sóc jo?”

Els dos nivells de la identitat segons la Programació neurolingüística (PNL).

Qui sóc jo i per a què he vingut?

El paper de la identitat és definir la pròpia missió de vida.

Robert Dilts va actualitzar el model dels nivells en l' aprenentatge de Bateson El nivell identitat, segons la PNL, expressa els nivells de conducta, capacitats, creences i valors. Així, per respondre a la pregunta Com saber qui sóc jo? farem bé de revisar aquests altres nivells.

El nivell de la identitat es correspon amb la missió. La missió és el paper o el servei que prestem en un sistema major. És la resposta a preguntes del tipus: Què heu vingut a fer aquí? , Quin paper jugo a la vida? etc. Això està vinculat als nostres valors i capacitats. Els valors defineixen els nostres interessos més profunds i que més ens motiven. Les capacitats, allò en què som especialment competents. Quan despleguem els nostres valors i les nostres habilitats en entorns específics mitjançant conductes coherents, la nostra identitat es manifesta lliurement i competentment.

I això està vinculat a qui som. Així doncs saber quina és la meva missió va precedit per la pregunta Com saber qui sóc?
Ara bé, passa de vegades que semblen existir en nosaltres diferents "jos", diferents interessos i fins i tot capacitats. Realment som un o molts? La resposta que ens dona la PNL és essencialment pragmàtica:

Existeixen dos nivells en la identitat. Un és l' ego i un altre que podem anomenar ànima, essència, jo profund etc. L'ego obeeix als diferents rols que manifestem en la vida. El nivell de l'essència al nostre JO profund.


Com saber qui sóc jo? La tendència de l'ego/identitat a identificar-se.

Com saber qui sóc jo? Sabadell

L'ego tendeix a identificar-se amb rols, filiacions, defectes, virtuts etc.….

Una primera aproximació a la pregunta Com saber qui sóc? és Qui estic sent? És a dir, en aquest moment, amb aquestes persones, en aquest indret. Una percepció poc clara de la identitat comporta una inèrcia, la identificació. Identificar-se amb (X) és una fantasia que tots vivim. De la mateixa manera que Nasrudín "va ordir" desatinadament identificar-se amb un globus a nosaltres ens passa una cosa semblant.

El genial humorista Pepe Rubianes el va deixar estampat en un dels seus irreverents gags:

"Dir que hem guanyat quan veiem un partit de futbol
és com veure una peli porno i dir – hem follat-"
.

La resposta a la pregunta Com saber qui sóc? transcorre en dos nivells diferents.

En el procés d'identificar-nos el nostre ego juga el seu rol concret. Tanmateix ens allunyem del nostre jo profund.

I per respondre a Com saber qui sóc jo? cal saber abans amb què m'estic identificant. És posar consciència en la inconsciència. Una cosa inherent a qualsevol procés bé sigui de coaching com de psicoteràpia.

Aquesta característica de l'ego d'identificar-se la podem veure per exemple:


– La persona que s'identifica amb la seva malaltia diu "sóc diabètic"
– Qui s' identifica amb un defecte: "Sóc mentider "o amb una virtut "sóc sincer".
– També qui ho fa amb una filiació: "Sóc del Barça (del Madrid, del Betis etc....)
– Fins i tot qui ho fa amb una professió: "Sóc psicoterapeuta (coach , carter, policia etc....)

A més hi ha altres nivells d' identificació. Per exemple el caràcter, el rol en el treball, el ser pare o mare... Menció a part l'anomenat per alguns el "jo social" que Jung va anomenar "persona”. És a dir, aquesta part de l'ego que s'adequa a les normes socials de tota mena.

En posar consciència podem respondre a la pregunta Com saber qui sóc jo?. Bé sigui que es tracti d'una identificació parcial com de la nostra essència.

Aquesta identificació parcial, amb aspectes esbiaixats de la nostra personalitat ens pot conduir a prendre decisions errònies. Especialment en el terreny dels nostres valors i objectius. Si vols saber-ne més pots trobar-lo al següent article:

Jo construeixo la meva pròpia realitat… però qui sóc jo?

El treball amb les subpersonalitats o els jos en psicoteràpia i coaching.

Com saber qui sóc des de les subpersonalitats

Subpersonalitats o diferents jos de cadascú.

En si no és perjudicial aquest procés d' identificació, sempre que no ens deixem engolir per ell. Quan això passa, passa com en el conte "El cavaller de l'armadura oxidada". El cavaller que es va identificar tant amb la seva armadura que no sabia treure-se-la. I no només això, gairebé ni sospitava que la portava posada. Ell va acabar sent la seva armadura i quan va voler treure-se-la gairebé li costa la vida.

Conèixer les subpersonalitats no és suficient per respondre a la pregunta com saber qui sóc? Tanmateix identificar-les ens ajuda a una aproximació al nucli profund.

Comencem identificant darrere de cadascun dels patrons d'actitud i conducta moltes vegades inconscients. Podem, per facilitar el treball, posar-los nom. Per exemple: mandrós i crític; golafre i obsés de les dietes i exercici; dependent i independent.

Gairebé sempre apareixen en parells d'oposats (polaritats). Altres vegades apareix només una subpersonalitat però no la seva polaritat. Per exemple l'obsessivament puntual. En aquests casos estarà bé en sospitar que hi ha una subpersonalitat – contrapès, en el més profund del subconscient.

La teràpia amb subpersonalitats es fa servir tant en coaching com en psicoteràpia. En aquest article no podem entrar en profunditat, no obstant això una primera aproximació consisteix a reconèixer-les i nomenar-les. Així començo a respondre'm a la pregunta com saber qui sóc? per eliminació. O més ben dit, sabent que sóc aquesta subpersonalitat (per exemple el golafre) i sóc molt més que ella.


Com saber qui sóc? Les subpersonalitats i la intenció positiva.

Teràpia de les parts Sabadell

En nosaltres no només hi ha un àngel i un dimoni.

Cada subpersonalitat compleix una funció en l'entramat de la nostra existència. Fins i tot, quan aparentment ens fa mal, té una intenció més enllà de l'aparent perjudici. Cadascuna d' elles té una necessitat i, alhora, compleix amb una intenció positiva. Identificar aquestes necessitats i intencions positives és part de la resposta a la pregunta com saber qui sóc?

Cosa diferent és que la manera com cadascuna persegueixi satisfer aquesta necessitat sigui adequada o no. No confondre mai el què? amb el com? Un exemple que ja he descrit alguna vegada però que em va impactar i emocionar:

Es tracta d'un home alcohòlic de llarg recorregut. Volia superar el seu alcoholisme però no trobava la manera malgrat les diferents modalitats de psicoteràpia que va provar.

Vam estar indagant què li passava quan prenia el primer glop. Va descobrir que una sensació càlida apareixia en el seu plexe solar. El vaig convidar a associar-se al seu personatge alcohòlic juntament amb la sensació.

En aquell moment va trencar a plorar. La recerca incessant era amor. Aquesta era la necessitat no resolta que apareixia en forma de calidesa quan bevia. Per suposat no és la millor forma, però en algun moment de la seva vida va aparèixer com un recurs d'emergència. Després es va instal·lar i ancorar d'una manera semi inconscient.

Quan busquem respondre a com saber qui sóc? també hem de buscar les ferides emocionals. Altrament la resposta seria incompleta. És bàsicament la diferència entre psicoteràpia i coaching. La primera s'assenta a solucionar ferides anímiques. El coaching es focalitza més en les capacitats i a fer-les operatives.


Relacionar-nos amb les nostres subpersonalitats des del nostre centre.

Com saber qui sóc jo? La resposta està en el centrament.

El centre és una altra manera de parlar de la nostra identitat profunda.

Darrere de cada subpersonalitat hi ha necessitats no resoltes. I, en el fons, la intenció positiva que tenen és satisfer-les. Això ens ajuda a relacionar-nos amb les nostres parts difícils d'una manera més amable i compassiva. En identificar aquestes necessitats ens acostem a la resposta a com saber qui sóc jo?

Un exercici preliminar suggerit és el de reconciliar-nos amb les nostres parts des del nostre centre. Pots veure una proposta d'exercici de centrament en el meu article: El centrament en psicoteràpia i coaching. I un enllaç a l'àudio que l'acompanya.... Pràctica de centrament estàndard. Llavors, des del teu centre, acollir i acceptar aquesta subpersonalitat ferida, amb la seva necessitat i intenció positiva. És com rebre un nen que, amb bona intenció, ha après conductes equivocades.

El segon pas consisteix a reconèixer la necessitat no resolta, la intenció positiva.

Seguidament trobar formes creatives i diferents de satisfer aquesta necessitat no resolta. I finalment reconèixer que tu ets aquesta subpersonalitat... i ets molt més que ella. Sense aquesta acceptació, la resposta a com saber qui sóc? quedaria incompleta.

En el proper article aprendrem com desidentificar-nos de les identificacions per…

Fins llavors, rep una cordial salutació,

www.josepguasch.com

Metàfores a Gestalt i PNL Sabadell

Els ensenyaments de Nasrudín, meitat savi meitat bufó.

(*) Nasrudín és un personatge fictici que apareix en relats de la tradició sufí. Sovint, les seves anècdotes s'utilitzen com a metàfora que reflecteixen diferents moments en processos de psicoteràpia i coaching. Especialment en les modalitats de teràpia transpersonal, pnl i Gestalt.

 

Anterior article relacionat: Ser i fer el sender dels nivells neurològics en PNL, Coaching per al despertar

Següent article relacionat: Interpretació de la realitat. Consciència i despertar amb PNL

Teràpia de subpersonalitats a Sabadell


Com saber qui sóc? Coaching i PNL de tercera generació a Sabadell, Terrassa i online. Josep Guasch, psicoterapeuta, coach , consulta de coaching i psicoteràpia.

El poder de les paraules Sabadell

BLOG


El poder de les paraules. Com influeix la paraula en els estats d'ànim i conducta.

El poder de les paraules. Reenquadrar la realitat amb el pensament positiu realista. PNL aplicada al coaching, visites a Sabadell, Terrassa i online. Josep Guasch, psicoterapeuta, coach , consulta de psicoteràpia i coaching.

 

Creixement personal amb coaching i PNL

El poder de les paraules per crear la realitat.

A l'anterior article relacionat vam veure com veure el got mig ple utilitzant un connectiu. En concret l' adverbi temporalmentre”. Utilitzar el poder de les paraules per enquadrar la nostra experiència i, d'aquesta manera, construir una experiència més creativa. Així construïm un pensament positiu ¡¡I REALISTA!!. Aquesta és una de les premisses bàsiques del coaching.

Seguim endavant explorant el poder de les paraules amb tres connectius més: “però" "i"I"encara que”. L' estudi d' aquests connectius, en aquest cas conjuncions, no ho faig sota un estricte punt de vista gramatical.

L'orientació és la de veure com influeixen en la nostra experiència interna. D'aquesta manera podem orientar el pensament positiu d'una manera realista amb el poder de les paraules. A aquest estudi dedica especial atenció la PNL (programació neurolingüística).

El poder de les paraules. La conjunció adversativa però.

Les conjuncions serveixen per enllaçar paraules o oracions. En si no tenen significat, però, sí que tenen una gran importància. En català hi ha diferents tipus de conjuncions, "però", pertany a la família de conjuncions adversatives.

La conjunció però enfosqueix la importància del que hem dit anteriorment.

La conjunció però resta importància al que s' ha dit anteriorment.

Les conjuncions adversatives contraposen dos conceptes. D'aquesta manera, un d'ells queda eclipsat per l'altre. Examinem els següents exemples:

  1. Avui em sento optimista però demà m'espera un dia de gossos.
  2. He aconseguit molts objectius amb el coaching, però no tots els que volia.
  3. Vull deixar de fumar, però no sé si ho aconseguiré.

L'ordre dels factors sí que altera el producte,
o la importància del com.

Per apreciar el poder de les paraules comparem les anteriors frases amb les següents.

  1. a. Demà m'espera un dia de gossos però avui em sento optimista.
  2. a. No he aconseguit tots els objectius que volia amb el coaching, però sí molts d'ells.
  3. a. No sé si ho aconseguiré, però vull deixar de fumar.

Et suggereixo que comparis, sota el criteri de pensament positiu realista, com impacten les frases en el teu ànim. La 1 amb la 1.a., la 2 amb la 2.a., la 3 amb la3.a.

Amb quina et quedes de cada parell?
Quina frase de cada parell alimenta un pensament positiu realista en tu?

És important advertir que només estem reenquadrant la realitat, no modificant ni contaminant-la amb les nostres expectatives. A això és al que em refereixo amb el pensament positiu realista.

 

El pensament positiu realista amb el connectiu tot i que

Tot i que el que segueix no em convenç....

Encara que el següent… no em convenç

"Encara que", com "però", és una conjunció adversativa. No obstant això, quan l'examinem des del punt de vista de la seva influència com a reenquadrament funciona al revés. Així, mentre la conjunció "però” sembla enfosquir la primera proposició en una frase, “encara que" eclipsa el que segueix.

  1. Vaig a fer una formació de coaching encara que tingui pocs diners.
  2. Segueixo amb la meva pràctica diària de relaxació encara que tingui poc temps.
  3. Per mi és important la meva pràctica diària d'exercici encara que vull (1) aplicar disciplina.

Apreciem, de nou el poder de les paraules si canviem l'ordre de les proposicions.

Hi ha una altra característica típica d'aquesta conjunció i és que es pot col·locar al principi de la frase. Per exemple:

Encara que estic nerviós, sé que això passarà en un moment.

 

El poder de les paraules amb la conjunció copulativa "i"

La “I” és una conjunció que enllaça elements sintàctics unint-los i sumant-los. Des del punt de vista del poder de les paraules, aquesta conjunció iguala ambdues parts de la proposició. Aquesta és una proposta típica de la teràpia gestalt. Podríem dir que en aquest cas s'emfatitza l'aspecte realista del pensament positiu.

  1. Vull emprendre un procés de coaching i tinc pocs diners.
  2. Gaudiré del diumenge i demà aniré a treballar.
  3. El coaching em serveix per ser realista i optimista.
El poder de les paraules, conjunció i

La conjunció copulativa I uneix en igualtat de condicions.

Tenir present el poder de les paraules en qualsevol procés de coaching i psicoteràpia és fonamental. Genera estats interns vinculats amb el pensament positiu i realista. I sabem que qualsevol procés de transformació és més eficient quan l‟estat intern és òptim.

A més, a cada moment podem triar una manera o altra d'enfocar el poder de les paraules. Bé sigui que ens interessi focalitzar-nos en un aspecte o altre de la realitat. I aquest és un dels meta-objectius de qualsevol procés de coaching o psicoteràpia. Juntament amb ampliar consciència, la capacitat de triar.

Fins el proper article, rep una cordial salutació,

 

www.josepguasch.com

(1) Sota la perspectiva del poder de les paraules, el "he de" s'expressa com un vull. Ho veurem en el següent article.

Anterior article relacionat: Veure el got mig ple. Pensament positiu realista.

Podem utilitzar el poder de les paraules en qualsevol acte de comunicació. En aquest article pots veure un aspecte de la tècnica. Però és més important en la comunicació l'actitud. Un article complementari per a aquesta finalitat és el que et convido a considerar:

Coaching, conversa i escolta en la persona total.

 

el poder de les paraules per construir la nostra realitat.

 

El poder de les paraules. Reenquadrar, amb el pensament positiu realista, la realitat. Coaching amb PNL, visites a Sabadell, Terrassa i online. Josep Guasch, coach , psicoterapeuta, consulta de coaching i psicoteràpia .

Coaching Sabadell

BLOG


Veure el got mig ple. Pensament positiu realista

Veure el got mig ple. Pensament positiu realista, consulta a Sabadell, online i Terrassa. Josep Guasch, coach i psicoterapeuta, consulta de coaching i psicoteràpia.

 

"Un novici va preguntar al prior:
“Pare, puc fumar mentre prego?”
I va ser durament reprès.
Un altre novici va preguntar:
“Pare, puc pregar mentre fumo?”
I es va alabar la seva devoció."
Matteo Rampin

Veure el got mig ple Sabadell

Fumar mentre rebo o resar mentre fumo.

En observar la realitat podem fer-ho des de diferents posicions. És famosa la frase veure el vas mig ple o mig buit. El vas està com està, és la nostra posició com a observador la que varia. És una de les primeres coses que vaig aprendre en la meva formació de coaching transformacional . Ja fa molts anys.


De vegades ensopego amb persones que viuen un tipus de pensament positiu que dubto que sigui l'adequat. Són persones que a qualsevol situació li posen un filtre d'optimisme inaudit. Tant que.... S'evadeixen de la realitat. I escapar del real no és coaching ni psicoteràpia. Sobre això exposo alguna cosa en el meu article: L' actitud mental positiva.


Es pot ser optimista sense perdre el contacte amb l'obvi? Jo crec que sí. És a dir, veure el got mig ple quan realment és així. Però no quan està buit. I avui parlaré d'alguna cosa que alguns poden anomenar tècnica. Jo crec que és més aviat actitud.

Aprendre a veure el vas mig ple és una capacitat. Aquesta capacitat, entrenada adequadament, pot modificar les nostres creences. Quan aquestes es modifiquen, és més que possible que transformi el concepte que tinc de mi mateix. La identitat, és a dir qui és l'observador. També exposo alguna cosa sobre això en el meu article: Ser i fer, nivells neurològics, coaching i pnl. Som-hi!.

 

Veure el got mig ple. On poso el focus de la meva atenció?

Coaching i pnl a Sabadell

On poseu l'atenció en el blanc o en el negre?

Aquest exemple és molt conegut: La copa de Rubin. La meva mirada està posada en una cosa existent. Si em focalitzo en el blanc veig una copa. Si la meva atenció està focalitzada en el negre veig dos rostres. I el millor d'aquesta capacitat és que no està allunyada de la realitat. Veure el got mig ple, com al got de Rubin depèn de on posem l'atenció. Per tant de la posició des de la qual observem la realitat. No és fantasiejar sobre realitats que desitjo però que, òbviament, no existeixen aquí i ara. Per això, en certa ocasió vaig dir que el coaching és acció amb consciència.

Veure el vas mig ple s'ha de sostenir en la realitat, no en un desig.

És a dir, decidim posar un filtre en la realitat per destacar alguns elements d' ella. Però… elements que existeixen!. No fantasies per materialitzar des d'un suposat univers màgic.

Un exemple: un home ve a consulta per deixar de fumar i em diu literalment: “Fa vint anys que estic intentant deixar de fumar i no ho aconsegueixo”. Si poso el focus en "no ho aconsegueixo”, evidentment em desmoralitzo. Ara bé, si em focalitzo en aquests vint anys que ho ha estat intentat: No és realment admirable la persistència i determinació sostinguda durant 20 anys? I continua intentant-ho sense desmoralitzar-se! És una manera de veure el vas mig ple. I no deixa de ser veritat.

És cert que en enquadrar segons quines frases cal anar amb compte no sigui que sembli un acudit. Per exemple, “no sóc rar, sóc una edició limitada". O "no sóc lleig, sóc difícil de veure". Són exemples de reenquadraments amb paraules que dirigeixen l'atenció cap a altres aspectes de la realitat. Però també és cert que quan em reconec com a "rar", em reconec com a "únic". I si em reconec com a únic, és cert que tinc un valor. Els diamants són precisament valuosos per la seva singularitat.

 

El reenquadrament en PNL i coaching. Un tipus de pensament positiu realista.

Això és el que en PNL es coneix com a reenquadrament. Reenquadrar és modificar el marc a través del qual observem una situació o un problema. Això és d'especial importància en qualsevol procés de psicoteràpia i coaching. De la mateixa manera que podem veure el got mig ple, podem enquadrar la nostra experiència. Gairebé sempre les paraules (o la manera com s' utilitzen) estan implícites en el reenquadrament. La manera com les utilitzem comportarà una forma o una altra d'impactar en la nostra vivència interior. Examinem les dues frases clau del paràgraf de la introducció:

“Puc fumar mentre prego?”:
“Puc pregar mentre fumo?”

El poder de la paraula Sabadell

Les paraules ens delaten i ens construeixen.

La meva intenció en repetir aquest paràgraf és que examinis la diferent manera com les dues frases impacten en tu. En la primera frase el fumar sembla l'acció principal. Mentre que el pregar sembla una cosa secundària. En la segona proposició el fumar queda supeditat a pregar. Això és molt semblant a veure el got mig ple o mig buit. És el que es coneix en PNL reenquadrament amb paraules.

L'adverbi temporal "mentre", debilita l'impacte del verb que el segueix, ressaltant el que precedeix. Puc, per exemple, estudiar mentre escolto música. Però escoltar música mentre estudio…. desvirtua l' estudi.

A vegades, el "mentre" deixa un espai en suspens, a "omplir" amb la imaginació de qui escolta. Vegem el títol del llibre de Stephen King: "Mentre escric". Diguem que el verb escric és el got mig ple. El que veig, el que sé. Però el que passa mentre.... Queda en una incògnita. No és perquè sí que es tracta d'un mestre del gènere de suspens, terror, fantasia… etc.

 

L'adverbi mentre i el got mig ple.

Mentre penso en els possibles obstacles, em dirigeixo cap al meu objectiu”. No deixo de fer el precís per aconseguir el meu objectiu que continua estant en primer pla. El meu objectiu és el got mig ple. Els obstacles no deixen de ser tinguts en compte, però ho són en un segon pla. A més, l'adjectiu "possibles", relativitza l' aparició d' obstacles.

Recordem que l' atenció dirigeix l' acció. És la pressuposició que subjau a la construcció de reenquadraments.

Veure el got mig ple Sabadell

La realitat depèn del punt de vista de l'observador.

Fa anys, quan vaig començar a interessar-me en això del coaching i l' psicoteràpia vaig conèixer un peculiar terapeuta. Mentre jo li parlava ell anava pintant unes pedres/runa. Aquesta era la meva percepció. Jo el mirava atònit.

Va aixecar la vista i em va dir: “No et preocupis, t'escolto mentre pinto les runes”. Aquest subtil canvi en les paraules reorientava la meva percepció de cap a on posava ell l'atenció. El vas mig ple estava en mi, el mig buit a les runes. Tot i que de vegades, el que roman en el fons, suggerit, també apareix subtilment. No sé si coneixia això del reenquadrament, la PNL o el coaching… però va aconseguir tranquil·litzar-me.

Seguirem construint reenquadraments en els propers articles.

 

Fins llavors, rep una cordial salutació.

www.josepguasch.com

Anterior article relacionat: Pensament positiu, el que crec i el que no.
Següent article relacionat: El poder de les paraules. Com les paraules influeixen en el nostre estat d'ànim

 

PNL i coaching a sabadell

Veure el got mig ple. Pensament positiu realista, consulta a Sabadell, online i Terrassa. Josep Guasch, coach i psicoterapeuta, consulta de psicoteràpia i coaching.

 

Les creences irracionals llasten els nostres objectius.

BLOG


L' origen de les creences limitants. El que ens impedeix ser nosaltres mateixos.

Origen creences limitants, consulta a Sabadell, Terrassa i online. Josep Guasch, coach , psicoterapeuta, consulta de coaching i psicoteràpia (Hipnosi, PNL, , Teràpia Gestalt, Nen interior, Anàlisi Transaccional)

Origen creences limitants

Qüestionar allò que ens deté a prendre decisions.

Per a la majoria, el vincle amb els nostres pares va ser l' origen de les creences limitants que ens condicionen. Les nostres actituds i patrons de conducta van tenir el seu origen als seus missatges, directes o indirectes. Explícits o implícits. La teràpia Gestalt coneix aquests primers constructes com a introjeccions.

 

La introjecció, l' origen de les creences limitants

La introjecció es manifesta, bàsicament, en tres àrees específiques:

El que crec sobre mi
Sobre els altres
Sobre la vida, el món o l'univers.

Parlar sobre el l' origen de les creences limitants és, per tant, parlar sobre els fonaments de la nostra vida. És per això que no és tan senzill com alguns pretenen modificar-les. I la introjecció és el mecanisme mitjançant el qual les engolim literalment.

Però Què és la introjecció? Començaré explicant-ho amb un exemple.

Imaginem que som nadons, encara no tenim dents. Algú ens dóna menjar i ho fa oferint-nos trossets de poma. Són trossos de poma petits, però insuficientment triturats per ser digerits. No obstant això, com tenim molta fam, els empassem.

Com que el bol alimentari no va passar al nostre estómac prou triturat, els sucs gàstrics han d'augmentar la seva activitat. Això pot generar malestar, problemes digestius, gasos, etc.

Aquesta metàfora ens parla, en mode simbòlic de l' origen de les creences limitants.

treball amb els introjectes i teràpia gestalt a Sabadell

Els “hauria de” ens impedeixen considerar els “no hauria”

Ara veiem una definició més formal. En teràpia Gestalt entenem com a introjecció a l'acte d'assumir com a certa una opinió o creença de l'entorn. Un introjecte és, per tant, una sort d'instrucció interna que "ingerim" en el seu moment. I ho fem sense reflexionar sobre la seva validesa o no. Els introjectes més comuns són els que “empassem” de petits. Lingüísticament solen aparèixer en la forma de "hauria de" "tinc que" "haig de fer, pensar etc. A PNL hi ha una categoria equivalent anomenada operadors modals.

Com és d'esperar l'origen de les nostres creences limitants estan en aquests introjectes.

Algunes persones utilitzen la introjecció com una forma de regular el contacte. És a dir, assenteixen introjectant activament opinions alienes. En ocasions ho fan selectivament. És a dir, d' algunes persones sí, d' altres no, de segons quin entorn sí o no....

 

El pol oposat a la introjecció el rebuig sistemàtic.

Origen creences limitants Sabadell

Rebutjar sistemàticament és també una creença nuclear

En teràpia gestalt assumim el rebuig com la polaritat de la introjecció. Evidentment, és saludable rebutjar una idea amb la qual no estem d'acord. Tanmateix hi ha persones que rebutgen per sistema. Hi ha realment una actitud activa cap al rebuig o la introjecció?

La PNL aporta una visió pragmàtica de l'assumpte en definir el concepte "metaprogrames”. Els defineix com uns filtres mitjançant els quals focalitzem la nostra atenció a aspectes parcials de la realitat. Aquests tamisos solem aplicar-los d'una manera inconscient. La teràpia amb metaprogrames ens condueix a un interessant terreny. La zona limítrofa entre la nostra orientació en focalitzar l'atenció i les creences.

 

Els metaprogrames, origen de les creences limitants.

Dos són els metaprogrames que més incidència té en la polaritat introjecció-rebuig.

Similitud – Diferència. Per exemple, en les relacions m'oriento al que m'acosta o al que em diferencia.

Posició perceptiva. Podem observar la realitat de diverses maneres diferents. Al que ens ocupa ho contemplem sota tres perspectives.

1ª PosicióJO. M'oriento exclusivament a la meva opinió/creença.
2ª PosicióTU. Per defecte em col·loco sempre a “les sabates dels altres”
– 3ª Posició ELL. O bé l'observador. D'una manera “desenganxada” considero les dues posicions anteriors i elaboro les meves conclusions.

Evidentment el parell JO (posició 1r) – Diferència, ens situa en el rebuig més directe. A l'altre pol, el parell TU (2ª posició) – Similitud cap a la introjecció més inconscient.

Evidentment, en l'origen de les nostres creences limitants estarà l'introjectar o rebutjar per defecte. O dit d'una altra manera, fer-ho d'una manera sistemàtica i inconscient. Potser perquè de petits ens van ensenyar que "portar la contrària no és bo". Però també és possible que ens oposéssim d'una manera reactiva a aquest mandat. És quan adoptem el rebuig sistemàtic.

En aquestes dues posicions fixes subjau l'origen de creences limitants nuclears. Així en la introjecció, la infravaloració (“L'opinió dels altres és més important que la meva”). Al rebuig sistemàtic la desconfiança ("desconfio dels altres"). O fins i tot la autosuficiència (“jo en tinc prou, sóc superior o no necessito els altres). En tots els casos, estem focalitzant en aspectes parcials de la realitat.

 

La manera com presento la meva identitat.

Una manera curiosa en què apareix el patró de rebuig és la forma en què algunes persones s'identifiquen. Així, davant la pregunta Qui ets?, comencen per definir què no són o el que rebutgen. Per exemple: “jo no sóc mentider” o “no sóc obert”.

Com ocupo el meu espai a la vida?

Com em presento davant del món, acceptant sense més, rebutjant sistemàticament o sent qui sóc?

De vegades, a l'origen de les creences limitants d'aquest patró s'amaga una profunda por. Generalment una por a ser controlat i/o a ser rebutjat. És a dir, subjau la creença que els altres m'han de censurar.

A vegades, aquest mecanisme intern de negació amaga un altre de defensa. La projecció. És a dir, veure en l'altre el que no veiem en nosaltres. En un altre article aprofundiré més en el tema. No obstant això, per a ments curioses, deixo un enllaç per aprofundir una mica més: La identificació projectiva

Si algú, en teràpia, es defineix a si mateix des de la negació, el convido a fer-ho des de l'afirmació. I això tenint en compte les seves necessitats, valors, sentiments i sensacions. És una millor forma d'aparèixer davant del món. I, davant d' un mateix.

 

Com començar a treballar amb les introjeccions

La teràpia gestalt suggereix moltes formes de començar a treballar amb l'origen de les nostres creences limitants. Totes tenen una actitud de base inherent: "posar" consciència.

Podem explorar la introjecció qüestionant tot allò que escoltem i assumim com a cert sense més. De vegades per merèixer-nos confiança la persona que ho diu. Altres per afinitat amb l' opinió de base.

Sovint convido els meus clients en teràpia que es pronunciïn sobre el que els dic o proposo. Especialment quan els percebo especialment complaents. Pot passar que “engoleixen” sense més la meva perorata. La qual cosa no deixa de ser un parany per al terapeuta vanitós. També pot passar que, senzillament, estiguin a la inòpia i assenten mecànicament. Amb la qual cosa els convido a aterrar. O fins i tot que es qüestionin què fan pagant una teràpia que els avorreix.

En qualsevol cas posar atenció al que percebem i/o sentim, és treballar en l' origen de les nostres creences limitants.

 

Com els mitjans informatius ens manipulen des de l'origen de les nostres creences.

Acceptem passivament el que ens diuen els mitjans?

Chomsky, ja fa temps, ens va advertir sobre el poder manipulador dels mitjans d'informació. I com poden fer-ho de manera que incideixin en l'origen de les nostres creences o fins i tot, simplement, “esbiaixades”. Comparteixo un vídeo que denuncia una manipulació informativa. En concret de Antena 3 i Cuatro. Amb ella utilitzen tot mitjà de manipulació emocional. I, per descomptat, d'esbiaixar la informació per predisposar en contra del fenomen de l'ocupació.

Independentment de la meva opinió personal, aquest no és un article a favor o en contra dels okupes. Imagino que hi ha de tot. Sí que ho és en contra dels mitjans informatius que esbiaixen els fets. Modificant les notícies per manipular, des de l'origen les nostres creences limitants o esbiaixades.

Desmuntant bulos

A final del vídeo podem veure com Eduardo Inda defineix el concepte postveritat d' una manera magistral. Per suposat sent ell un perfecte manipulador, condemnat diverses vegades per fabricar bulos. "Utilitzar els sentiments de la gent per atrapar-los emocionalment i, així, ficar-los qualsevol mentida”

Aquest "caldo de cultiu emocional" és imprescindible per manipular l'origen de les nostres creences limitants.

Veurem en el proper article com els introjectes no són només informació “conceptual”. Allotgen també un camp emocional, transgeneracional i, fins i tot, fisiològic. D'aquesta manera tindrem més clara la vastedat del camp que sosté l'origen de les nostres creences limitants.

Fins llavors rep una cordial salutació.

www.josepguasch.com

Anterior article relacionat: La matrix de les nostres creences
Següent article relacionat: Tenir consciència de les nostres creences limitants. La vida que ens viu.

Et convido a participar al meu blog ampliant idees. Per exemple, aportant suggeriments o compartint els teus dubtes a l'apartat al peu del mateix.

Ah!!, i si t'ha agradat i et ve de gust, et convido a compartir l'article. També comentar i / o puntuar amb les estrelles en el resum que trobaràs més avall.

Estàs interessat en un programa personalitzat de coaching i/o psicoteràpia? Contacta amb mi sense compromís!:

Telèfon: 615.56.45.37 – Mail: jspguasch@gmail.com Web: Formulari de contacte

Si vols, pots rebre còmodament la meva News Letter amb tots els articles del bloc. També, activitats, promocions i informació interessant i pràctica: Sí vull rebre la News Letter

Si coneixes algú que pogués estar interessat, en aquesta informació, no dubtis a compartir-la

Millorar l'autoestima treballant les nostres creences Sabadell

Origen creences limitants, consulta a Sabadell, Terrassa i online. Josep Guasch, coach , psicoterapeuta, Coaching i psicoteràpia (Assertivitat, lideratge, teràpia de parella, gelos, ludopatia, teràpia per al dol, depressió, etc ...)

Exercicis pràctics per millorar l' autoestima

BLOG


Millorar l'autoestima, exercici de PNL per guanyar seguretat

Millorar l'autoestima, consulta a Sabadell, Terrassa i online. Josep Guasch, coach , psicoterapeuta, consulta de coaching i psicoteràpia (Ansietat, acompanyament i estratègies per aprimar, parlar en públic, deixar de fumar, autoestima, addiccions, etc ...)

Guanyar confiança en un mateix

Acceptar-se i comprometre' s a aprendre i millorar claus de l' autoestima

Sovint les propostes terapèutiques per millorar l'autoestima van acompanyades de suggeriments ben orientats i eficaços. És a dir, ens orienten sobre el què. Tanmateix poques ens indiquen el com. És una cosa que veig constantment en les sessions de teràpia. "Sí, això que dius ho entenc però no sé com posar-ho en pràctica.”

En el meu anterior article "què és l'autoestima” vaig suggerir diverses formes terapèutiques per millorar la seguretat en un mateix. Una d'elles, inspirades en la PNL és l' anomenada apadrinament o patrocini. Veurem en aquest article un exercici per millorar l'autoestima basat en aquesta modalitat terapèutica.


Com millorar l'autoestima i seguretat en un mateix amb els tres mentors.


Aquest exercici va orientat al nucli de la personalitat, és a dir, la identitat. Pots ampliar aquest concepte al meu article: “Com és endins és fora. Com és a dalt és a baix

Millorar l' autoestima i acceptar nous reptes.

Construir una autoestima forta ens ajuda a enfrontar nous desafiaments.

Qualsevol teràpia, orientada a millorar l'autoestima, que no contempli aquest nivell és parcial. Això no vol dir que no sigui eficaç. Hi ha modalitats de teràpia remediatives. És a dir teràpies orientades a modificar conductes i, si és el cas, les habilitats de les que emanen els comportaments desitjats.

A vegades, una modalitat terapèutica remediativa és suficient. En aquests casos el problema no és en el concepte que la persona té sobre si mateixa. És a dir, les creences nuclears sobre un mateix. Pots, si ho desitges, explorar la importància de les creences per millorar l'autoestima a l'article: Teràpia per a l'autoestima baixa.

Un apunt necessari abans de començar l'exercici

Com dic habitualment, els exercicis que proposo al bloc són un suggeriment amb caràcter orientatiu. Per garantir resultats, l'ideal és posar-los en pràctica amb un terapeuta acreditat. És la millor manera de millorar l'autoestima amb garanties. Però de vegades, llegir alguna cosa amb anterioritat pot servir per fer-te una idea.

Tria una experiència concreta en què et vas sentir inferior, rebutjat, incapaç, no adequat o no mereixedor/a. És de vital importància per a la teràpia treballar amb experiències concretes, no amb fabulacions ni possibles futurs.


Exercici per millorar l'autoestima, primera part.

Tria tres persones en què vas confiar plenament. Poden ser tres persones que vas conèixer a la teva infància fins avui.
A continuació tria tres persones que van confiar en tu.
Primer treballa amb el primer grup de tres. Realitza l'exercici complet i, l'endemà amb el segon grup.
Per començar escull el primer grup.

o Observa'ls detingudament a la teva memòria. Para atenció a la seva manera de moure's, caminar, parlar, i tot el que consideris important de cadascuna.
o Ara adona't de l' impacte que ells tenen en tu. Com és sentir-se acceptat per ells tal com ets? Com és i sents ser rebut com una persona única i valuosa?

Per millorar l'autoestima és important prendre nota de les sensacions físiques quan et sentis acceptat íntegrament.



Triar una situació en què la seguretat en tu mateix trontollava. Segona part.

Millorar l'autoestima ens ajuda a superar situacions difícils.

Viure les emocions, siguin les que siguin, i no sucumbir-hi, clau de l'autoestima.

Tria una situació en què et vas sentir mancat de confiança. Observa dissociat (com un observador) aquesta experiència (Posició jo). Para atenció al que veus, el que sents. L'entorn i les persones que formen part de l'experiència

Ara fes un pas endavant, submergeix-te en la situació. Reviu-la com si estigués passant ara. En forma plenament associada, submergit en ella. Observant el que veus, escoltant el que sents, parant atenció al que sents (sensacions), patrons corporals (respiració, postura, gestos…), emocionals. Posició "Experiència

(Nota important: En aquesta pràctica per millorar l'autoestima fem servir les posicions perceptives Associat i Dissociat. Si vols saber-ne més pots veure-ho a l'article: Com viure una emoció amb equanimitat, la teràpia dissociadora.)

Ara fes un pas enrere i dissocia't. Posició "Jo” (observador).

Ves a la metaposició per prendre nota d'experiència en forma associat i dissociat (Posició "Metaposició”) Observa les dues posicions i els missatges que et suggereixen les mateixes. Des de la metaposició Què creus que falta al jo? Quin objectiu definiries? Creus que li manca cap recurs?



Els missatges dels mentors. Tercera part

A continuació ocupa la posició de Recursos, girant-te respecte a la posició anterior en 180º de tal manera que estiguis davant dels tres mentors. Respira i connecta amb el teu centre.

Obre els ulls i observa els teus tres mentors. Davant teu. Amb els seus missatges, ells t'inspiraran per millorar la teva autoestima

Modelatge en PNL per millorar la confiança en un mateix.

Podem triar models de persones o personatges que ens inspirin a millorar.

Ara fes un pas endavant i entra al mentor 1. Associa't plenament a ell. Quina és la teva postura corporal sent el mentor 1? Com et mous? Com respires? Què penses i com? Com ets sent el mentor 1? Entra al personatge no t'aturis en una explicació descriptiva. Sigues el mentor 1. Pensa, mou-te, parla, sent com ell.

Millorar l'autoestima treballant amb imatges internes.

Dóna mitja volta sobre tu i observa la posició “Experiència”. En condicions òptimes veuràs en dissociat l'experiència amb el “jo”. Observa i atura't en allò que veus i sents tenint clar el que va quedar definit com a objectiu, recursos, etc. a la metaposició. Deixa que aparegui un missatge curt, clar i explícit per al “jo”. No més de cinc paraules i si poden ser tres o quatre millor que cinc. Les paraules poden anar acompanyades d'una imatge mental i un gest o postura corporal.

Plenament associat a “mentor 1” transmet les paraules i, si és el cas, imatge i/o postura corporal al jo a la “posició recursos”. Aquí has ​​d'adoptar la personalitat i l'actitud del mentor que amb el seu missatge inspira el “jo” per millorar l'autoestima.

Ves a la"posició de recursos”. Colòcat davant el mentor 1 rep el missatge, ressona amb ell. Sent com pot donar-te suport i “apila'l” al teu centre.



Refermar la sanació del nen interior.

Si ets al treball amb el teu nen interior, presenta'l ara al teu mentor 1. Aquest treball de “presentació” a la teràpia del nen interior és aconsellable per millorar l'autoestima. Ho pots fer al llarg del teu treball de reparentalització. Tanmateix no és imprescindible si comences ara amb el treball.

Si decideixes afegir al procés el treball amb el nen interior, només hauràs d'afegir aquest pas amb cada mentor.

Un cop fet, repeteix l'operació amb mentor 2 i mentor 3.

El missatge definitiu per millorar l'autoestima

– Amb els tres missatges en forma de paraules, imatges, posició i/o gest defineix el meta missatge. Un missatge que adopti les tres formes i sigui l' essència de l' anterior. Les paraules, imatges i posició o gest seran les tres àncores que defineixen el recurs.

– Fes la volta 180º sobre tu mateix i amb el metamissatge i el centre vas a la posició Jo. Observa en dissociat l'experiència.

– Fes un pas endavant, associa't a la mateixa i reviula-la amb el recurs.

Posicions perceptives de la PNL per millorar autoestima.

Dibuix de les diferents posicions durant la teràpia dels tres mentors.

Conclusió i finalització de l'exercici augmentar els teus recursos i amor propi.

Observa i sent com es modifica la teva vivència de l'experiència. El que passa no canvia, sí canvia la manera com ho reps. Això és així perquè l'exercici està orientat a millorar la teva autoestima.

 

Fins aquí l´entrada d´avui. Fins el proper article, rep una cordial salutació.

Ah! i si t'interessa una forma directa d'augmentar la teva autoestima fes un cop d'ull al:

Curs de PNL i coaching a Sabadell. 💡

Hi aprendràs recursos pràctics que podràs aplicar al teu dia a dia. Per aconseguir els teus objectius i guanyar confiança i seguretat!.

 

www.josepguasch.com

Article anterior relacionat: ..Què és l'autoestima??

Et convido a participar al meu blog ampliant idees. Per exemple, aportant suggeriments o compartint els teus dubtes a l'apartat al peu del mateix.

Ah!!, i si t'ha agradat i et ve de gust, et convido a compartir l'article. També comentar i / o puntuar amb les estrelles en el resum que trobaràs més avall.

Estàs interessat en un programa personalitzat de coaching i/o psicoteràpia? Contacta amb mi sense compromís!:

Telèfon: 615.56.45.37 – Mail: jspguasch@gmail.com Web: Formulari de contacte

Si vols, pots rebre còmodament la meva News Letter amb tots els articles del bloc. També, activitats, promocions i informació interessant i pràctica: – Sí vull rebre la News Letter

Si coneixes algú que pogués estar interessat, en aquesta informació, no dubtis a compartir-la

 

Guanyar confiança i seguretat en un mateix.

 

Millorar l'autoestima, consulta a Sabadell, Terrassa i online. Josep Guasch, coach , psicoterapeuta, consulta de coaching i psicoteràpia (Hipnosi, PNL, , Teràpia Gestalt, Nen interior, Anàlisi Transaccional,)

 

Treball amb les nostres creences amb PNL

BLOG


La Matrix de les nostres creences, és la nostra vida una gran mentida?

La matrix de les nostres creences, consulta a Sabadell, Terrassa i online. Josep Guasch, psicoterapeuta, coach , Coaching i psicoteràpia (PNL, Hipnosi, Teràpia Gestalt, Anàlisi Transaccional, Nen interior, tractament fatiga pandèmica)

"En un lloc, no sé on,
hi havia no sé quin sant,
que resant no sé què,
guanyava no sé quant….”

Treballar la matrix de les nostres creences Sabadell

Les nostres creences conformen el motlle que dibuixa el nostre guió de vida.

Per estudiar el vincle entre creences i llenguatge començaré per aprofundir en això que anomenem creences. Però ho faré des d'un punt de vista diferent a l'habitual. El presentaré amb el concepte de la matrix de les nostres creences. I per explicar-me comencem per definir el concepte matrix. Traduït al català "matriu”, és a dir un motlle en el qual es dona forma a alguna cosa. Per extensió la RAE la defineix com una entitat principal generadora d' altres. En psicoteràpia i coaching s'estudia una cosa coneguda com a guió de vida. Es tracta d'un argument vital que gravita al voltant d'una constel·lació de creences. El guió vital és el nucli, la matrix de les nostres creences

Quina relació té el concepte matrix i les creences? Per això em remetré a un hipotètic experiment proposat per la filosofia.

 

El cervell en una cubeta i la matrix de les nostres creences.

"El cervell en una cubeta" és un experiment mental. Planteja la possibilitat d'un cervell mantingut viu, en condicions de laboratori, i connectat a una súper computadora. Aquesta ofereix una sèrie d'estímuls que procuraria al cervell la il·lusió de viure en una realitat. Evidentment, un experiment mental planteja un escenari hipotètic, imaginada. La virtut d'aquesta conjectura és que ajuda a pensar una mica més enllà dels nostres límits.

La famosa pel·lícula matrix partiria (en mode similar) d' aquest supòsit. Estem presoners d'una realitat virtual que ens ofereix un escenari al qual no podem objectar res. I no podem objectar res a aquesta realitat ja que la prova per fer-ho està "fora" d'aquest univers virtual… Llevat de, és clar... que prenguem “la píndola”. Podríem dir, d'una altra manera, que decidim emprendre un procés de coaching o psicoteràpia.

És possible que les nostres creences estiguin influenciades
per una matriu que ens defineix?

Canviar el nostre guió de vida Sabadell

Som cervells que creuen viure una vida?

Vegem, per començar, com percebem la realitat amb la vista.

1º.- L'ull percep els estímuls lluminosos en forma d'ones electromagnètiques. Aquestes contenen informació relativa a la intensitat i color de la llum.

2º.- Posteriorment, la retina transforma la llum en impulsos nerviosos (de naturalesa elèctrica). Aquests impulsos nerviosos es dirigeixen al cervell a través del nervi òptic.

3º.- El cervell és qui processa els estímuls, els reconeix, interpreta i dóna formes útils i amb sentit per a nosaltres.

Així, doncs el que percebem "aquí enfora" és una cosa transformada "aquí endins”. És a dir, el nostre cervell ens ofereix la seva versió del que passa en el món extern. Jo diria que aquesta és la primera matrix de les nostres creences. És a dir, si pogués veure'm tal com sóc, no sé si m'espantaria, em disgustaria o m'alegraria.

Però hi ha més, molt més....

 

Noam Chomsky, estructura profunda i estructura superficial.

Chomsky, en la seva visió de la gramàtica transformacional, establia aquests dos nivells Estructura profunda i Estructura superficial. Posteriorment, la programació neurolingüística va incorporar aquest model per estudiar la comunicació. Vegem un exemple.

El meu amic em diu: "Ahir vaig comprar un cotxe". Aquesta és la estructura superficial. Jo puc, en absència de més dades, imaginar que va comprar un cotxe marca Audi Quattro, de color gris marengo. Per suposat en un concessionari Audi que conec i el venedor, algú vestit amb un vestit blau fosc.

Ara, amic/ga lector/a què vas imaginar tu?

Si has imaginat el mateix que jo, compartim alguna cosa d'una mateixa matrix!, és bastant improbable. Tanmateix podríem anar més enllà. El venedor parlava català o castellà?, ¿era alt, baix, amb bigoti?, hi havia més cotxes? Quins altres cotxes hi havia al concessionari? I així podríem anar ampliant les possibilitats.

És a dir, inconscientment, cadascun de nosaltres "omple" la informació que falta amb el nostre univers interpretatiu. És l'estructura profunda, cap a on, internament, ens porta cada frase. Per ser una cosa més gràfica jo imagino l'estructura profunda com les arrels d'un arbre. Arrels que es poden ramificar fins a gairebé l'infinit i sustenten el tronc i la copa, l' estructura superficial. I encara que no ho sembli, ja estem en la matrix de les nostres creences, i hem passat per dues matrius.

  • La primera, el que veiem allà fora és una interpretació del nostre cervell.
  • La segona, derivada de la frase del meu amic: "ahir vaig comprar un cotxe".

Estructura superficial i profunda en el llenguatge, PNL Sabadell

El que diem, és tot just la part visible del que està a la nostra vivència interior.

Vegem la segona matriu. Podem realment visualitzar un cotxe com un ens abstracte? Jo no, i sospito que, generalment, ningú és capaç de fer-ho. En el nostre univers intern li donem una forma, encara que no siguem conscients. Per què (jo) vaig triar visualitzar un Audi quattro? És un cotxe elegant, segur i veloç. Aquí ja apareixen, espontàniament, tres valors: elegància, seguretat i velocitat.

Ara bé...¿Com es relacionen valors i creences?

Una altra persona bé hagués pogut visualitzar aquests tres valors en marques diferents de cotxes. Un Volvo, un Lamborghini, un Ferrari... etc.. La relació entre el valor i com ho veiem a la realitat forma part, també, de la matrix de les nostres creences. I encara més, una altra persona podria haver triat visualitzar un altre tipus de cotxe en funció d'altres valors. Per exemple, seguretat, fiabilitat, comoditat etc. I tot i així podríem discutir sobre quins cotxes diferents representen aquests valors.

Valors i creences, el vincle subjectiu

Un cop vaig llegir sobre dos socis que van haver de demanar un procés de coaching per resoldre una sèrie de desavinences. Tots dos estaven d'acord en un valor que era el nucli de la bel·ligerància: professionalitat. A un, la seva professionalitat l'obligava a ser el primer a entrar i l'últim a sortir de la feina. És a dir, donar exemple als col·laboradors. Per a l' altre, la professionalitat era una cosa diferent. Fixar un objectiu, definir un pla d' acció i comunicar-ho d'una manera clara als col·laboradors. I, per descomptat, aconseguir l' objectiu o corregir el pla d' acció si procedia. Veiem, doncs, dues maneres d' entendre un valor en la matrix de les creences d' aquests dos socis.

I, en què es basen les nostres creences? Doncs jo crec fermament que en les nostres experiències més primerenques, o algunes altres que ens van impactar profundament. Evidentment, la idea no és meva. La construcció lingüística que les reflecteix no és més que una forma d'expressar una convicció interna que està per sota de les paraules. Per això, al treball amb les creences normalment no proposo frases "positives" més que com un reforç. Són només l' estructura superficial, no la profunda matriu, el nucli.

La creença és una convicció interna sobre la realitat que li atorga sentit i significat. Sol prendre forma de generalització. La generalització és, també, una matrix de creences. Per exemple, una vegada em va mossegar un gos i és possible que ara em facin por tots els gossos. Aquesta és la base del treball de re-empremta. Identificar la primera vegada que alguna cosa ens va impactar prou per instal·lar-se com a generalització. Una primera empremta.

Valors i creences, més exemples.

Defineix la paraula llibertat i demana a algú més que la defineixi, segueix amb paraules com honestedat, dignitat… paraules referides a valors i qualitats més abstractes. És probable que les discrepàncies vagin en augment…

Les paraules tenen la capacitat d'evocar imatges, records, associacions, valors, conceptes ancorats en la nostra experiència interna, subjectiva. I si bé una paraula és una convenció associada a un significat en cada cultura, no sempre està clar a quina experiència interna individual es refereix. El significant (els signes gràfics quant a convencions que expressen una paraula en un idioma concret) de cada paraula ens remet a una Estructura Superficial, mentre que el Significat ens dirigeix cap a la Estructura Profunda (imatges i experiència subjectiva individual). A més, moltes, de les paraules estan associades la nostra matrix de creences profundes.

I això no ha fet més que començar....

I ara va una matrix de creences universal (o gairebé)….

Quan responsabilitzem els altres del nostre malestar.

Vegem frases com: “Em vaig enfadar pel que va dir el meu germà”, “em va ofendre”, “em fas sentir obligat”. La primera realitat implícita, de manera una mica diferent, en cadascuna d' aquestes frases és la mateixa. És tant com dir, “la causa del meu enuig, malestar etc....." és una altra persona.

Don Juan, el bruixot que va alliçonar Carlos Castaneda, en parlava com la importància personal. Castaneda el va recollir a la següent frase:

El major enemic de l'home és la importància personal. El que el debilita és sentir-se ofès pel que fan o deixen de fer els seus semblants. La importància personal requereix que un passi la major part de la seva vida ofès per alguna cosa o algú."

Aquest aferrament a la importància personal és una de les més importants matrix de les nostres creences. D'aquí van derivar els tolteques la necessitat d'esborrar la història personal. Aquesta tradició xamànica ho treballa amb la recapitulació. Taisha Abelar descriu aquesta tècnica d'una manera novel·lada al seu llibre "On creuen els bruixots”. I aquí seré doblement molest, això últim és també una creença.

Matrix de les nostres creences

La importància personal i l'egocentrisme.

Vull ser molt clar (no sé si ho aconsegueixo). No vaig de gurú, no vull alliçonar ningú, jo sóc el primer a caure en aquestes creences. Som humans i, en certa mesura, és normal que aquest tipus de matrix de creences ens tinguin. Però puc triar veure-les, no veure-les i, probablement, deixar-les anar. També puc adonar-me que encara no estic preparat per deixar-les anar. Només proposo una feina de consciència .

Ara et proposo examinar les tres frases anteriors.

 

"M'enfado pel que va dir el meu germà"; Causa-efecte.

Jo crec que és la frase menys manipuladora de les tres. Almenys reconeix que "m'enfado", no que "em va enfadar". Però aquest enuig ho atribueix al que va dir l'altra persona (el seu germà). Ho veurem amb més deteniment en un altre post, però forma part de les creences amb estructura "causa-efecte". A l'estructura profunda subjau la creença “tu ets la causa que jo m'enfadi” (a mi mateix).

Fritz Perls, el creador de la teràpia gestalt, era visceralment clar, de vegades semblava fins a redundant (i això és la meva creença). Podia fer-li dir a aquesta persona "jo m'enfado a mi mateix” (quan vaig sentir el que vas dir). Fins i tot, la segona part de la proposició l'obviava, per això la poso entre parèntesis. I en realitat és així, ningú pot fer-nos mal amb insults o menyspreus llevat que ens agredeixi físicament. El problema és sempre el que nosaltres fem internament amb el que ens diuen.

Que algú ens pugui fer mal amb el que ens diu, és una de les matrix de les nostres creences més limitants i falses.

Això no vol dir que tinguem o no raó segons els convencionalismes socials (una altra gran creença). Vull que se m'entengui bé, no estic en contra de les creences, sí que vull visibilitzar com ens tenen. Com necessitem, com a cultura, viure en una matrix de creences.

Segur que és humà “sentir-se” ferit si un ésser estimat ens menysprea. Però aquest “sentir-se” ferit és un “sentir-me” ferit per les expectatives que vaig dipositar en aquesta persona. I probablement necessiti un temps per redefinir les meves expectatives sobre aquest algú. O probablement sobre mi. O res d' això o ambdues coses alhora. Però torno sempre a mi.

 

"Em va ofendre" la matrix de creences més demolidora

És la forma d'expressar la creença més "a sac”. Ja no és com abans que a l'estructura profunda de la persona subjauen dos moments. “Jo m'enfado…. (Temps u) pel que va dir ell” (temps dos). A l'estructura profunda d'aquesta frase subjau la idea “ell em va llançar una ofensa". Implícit necessari per comprendre el “em va ofendre”.

La paraula ofensa és una nominalització, és a dir, congela un acte en curs en una substantivació. És una de les formes més utilitzades per manipular subtilment. En un altre post parlaré sobre això doncs mereix capítol a part. De totes maneres, si vols, pots llegir aquest article sobre les nominalitzacions com a estratègia de manipulació

 

"Fas que em senti obligat, atacat, etc... "la crème de la crème"

Ningú ens fa enfadar, ens enfadem nosaltres mateixos

Ens enfaden o ens enfadem?

Per a mi és una matrix de creences estrella. Amaga un auto-engany, un equívoc i una manipulació, tot en unes poques paraules.

En primer lloc el "fas que em senti" ens remet, a la creença referida anteriorment. La causa-efecte. "Algú de l'exterior em fa sentir....X". Ja hem vist com, en realitat, som nosaltres els que ens “muntem les nostres pel·lícules”. Vegem l'altra part:

Fas que em senti (obligat, manipulat, atacat, vigilat, enganyat etc ...). Una altra variant "em fas sentir... X”. Aquí tenim el que jo he batejat com una "creença perfumada” (compte, l'"etiqueta" és només cosa meva). Algú em va dir una vegada: "Em fas sentir atacat", jo, suposo que vaig fer cara d'estranyat. Aleshores em va deixar anar… “Ahhhhhh com és el meu sentir….” (Crec que em donava a entendre que com era el seu sentiment, estava excusat de qualsevol altra consideració al respecte).

Responsabilitat enfront de projecció.

Jo proposo una altra manera de dir això. “Crec que m'estàs atacant”, o “crec que m'intentes manipular”, “crec que m'estàs obligant”…. Per dues raons:

1.- Els verbs atacar, manipular, enganyar, vigilar, obligar, oblidar, etc ... NO SÓN SENTIMENTS NI EMOCIONS. Per tant, antecedir el "sentir" com una cosa espontània que sorgeix d'una emoció o sentiment és pur engany... I també un intent de manipulació. És típica la frase: “sento que ja no m'estimes com abans”. És trist, però no és sentir, és creure.

2.- Reconèixer la creença ens responsabilitza de la nostra interpretació. És més honest. A PNL, a aquest tipus de creença se l'anomena LECTURA MENTAL. Bàsicament és pretendre endevinar allò que l'altre sent, pretén, necessita etc.… I, cura! No pressuposo que sigui cert o no, només caure en el compte que és una creença.

Jo crec que una forma més correcta de dir-ho seria: "Crec que m'estàs obligant i em sento enfadat (o trist, indignat, frustrat etc....)”. L'enuig sí que fa referència a un sentir. Així incloem en una frase el sentir i la creença. No deixa de ser una matrix de creences, però més neta.

Bé, com he dit abans, això només ha començat. Seguirem en un altre article.

Fins llavors, rep una cordial salutació,

Aprendre a alimentar el nostre cervell amb missatges inspiradors.

Les connexions al nostre cervell s'alimenten de les nostres experiències i aquestes conformen les nostres creences.

www.josepguasch.com

Anterior article relacionat: Llenguatge i realitat. Com les paraules revelen i construeixen la nostra realitat.
Següent article relacionat: L' origen de les creences limitants. El que ens impedeix ser nosaltres mateixos.

 

Et convido a participar al meu blog ampliant idees. Per exemple, aportant suggeriments o compartint els teus dubtes a l'apartat al peu del mateix.

Ah!!, i si t'ha agradat i et ve de gust, et convido a compartir l'article. També comentar i / o puntuar amb les estrelles en el resum que trobaràs més avall.

Estàs interessat en un programa personalitzat de coaching i/o psicoteràpia? Contacta amb mi sense compromís!:

Telèfon: 615.56.45.37 – Mail: jspguasch@gmail.com Web: Formulari de contacte

Si vols, pots rebre còmodament la meva News Letter amb tots els articles del bloc. També, activitats, promocions i informació interessant i pràctica: Sí vull rebre la News Letter

Si coneixes algú que pogués estar interessat, en aquesta informació, no dubtis a compartir-la

Coaching i psicoteràpia a Sabadell

 

 

La matrix de les nostres creences, consulta a Sabadell, Terrassa i online. Josep Guasch, coach , psicoterapeuta, consulta de coaching i psicoteràpia (Assertivitat, lideratge, teràpia de parella, gelos, ludopatia, depressió, tractament fatiga pandèmica)

 

Llenguatge i realitat, com definim el nostre món segons la PNL

BLOG


Llenguatge i realitat. Com les paraules revelen i construeixen la nostra realitat.

Llenguatge i realitat, Josep Guasch, psicoterapeuta, coach a Sabadell, Terrassa i online. Consulta de coaching i psicoteràpia (PNL, Hipnosi, Teràpia Gestalt, Anàlisi Transaccional, Nen interior, coaching fatiga pandèmica)

 

«Hi ha altres mons, però són en aquest»
Paul Éluard.

 

Llenguatge i realitat a PNL Sabadell

Les paraules conformen el llenguatge amb què revelem el nostre mapa de la realitat

Una diferència qualitativa de l'espècie humana rau en la nostra habilitat lingüística. Amb ella podem descriure minuciosament la realitat, o millor dit, "la nostra experiència d'ella". No obstant això, aquest vincle entre llenguatge i realitat no està net de la nostra particular idiosincràsia. I precisament, per ser humans, som molt diferents els uns dels altres.

Aquesta diversitat pot ser molt enriquidora, altres vegades motiu de conflictes. Sovint veiem això els que ens dediquem a la psicoteràpia i/o el coaching. I una de les disciplines que més s'ha dedicat a aquest estudi és la PNL. El vincle entre la nostra ment i "el real". I aquest vincle està en la nostra experiència subjectiva.

Tal com diu una pressuposició de la PNL: “El mapa no és la realitat.” I una de les formes de codificar aquest mapa està en el vincle entre llenguatge i realitat. Un vincle simbòlic arrelat al subconscient, o com diem a Gestalt en el "no adonar-nos-en".

Llenguatge i realitat en un exemple

Imagina que dius Plou!! I t'escolten un pagès i un carter. Quines diferents expectatives despertarà en un o altre la perspectiva de la pluja?…

Suposo que la sola expectativa de pluja despertarà en un bones notícies i en l'altre un dia molest de feina…


Seguirem amb el que estableix l'article: PNL i Llenguatge en els nivells neurològics. La programació neurolingüística en paraules. Començarem amb un altre exemple:

Llenguatge i realitat, nivells entorn, conducta i capacitat en PNL.

Programació neurolingüística i habilitats socials a Sabadell

Amb les paraules descrivim el nostre entorn.

En un procés de psicoteràpia un client referia que la seva parella es queixava de la seva lentitud. En concret li deia: “Ets molt lent". Durant la conversa va dir, gairebé com un crit reivindicatiu, "És que al matí, en despertar, sóc incapaç de moure'm de pressa". En a penes quinze paraules tenim diferents visions del vincle entre llenguatge i realitat. Vegem:

La parella li diu: "Ets molt lent". El verb "ser" sol referir-se a fets i característiques inherents o molt estables. Per exemple no és el mateix dir "sóc tonto" que "estic tonto". El primer és més durador, el segon transitori. Així doncs, una frase assenyala la identitat i l' altra a un estat transitori.

Sabem que un estat transitori apunta a un comportament o capacitat en un moment o lloc determinat. Per tant a un entorn. PERO NO QUALIFICA CATEGÒRICAMENT I IRREVERSIBLEMENT LA PERSONA.

Així, al client de psicoteràpia, la seva parella el qualificava (gairebé condemnava) com SER LENT. És a dir l'identificava amb la lentitud. I ell es regira amb una frase que apuntava a una altra realitat diferent: “al matí en despertar” (entorn). “Sóc incapaç de moure'm de pressa”. “Moure'm” (conducta), “incapaç” (In/capacitat) de fer-ho de pressa. A més, imbuïda està una creença, la de "ser incapaç de fer-ho així". Veurem en el proper article sobre llenguatge i realitat aquesta curiosa característica de les creences. La de permeabilitzar qualsevol altre dels nivells neurològics definits per la PNL.

La PNL no fa més que visibilitzar el vincle entre llenguatge i realitat que ja coneixem intuïtivament.

Això ho sabem d'una manera intuïtiva. No és el mateix ser gandul (identitat) que fer el gandul (comportament). O durant aquest semestre (temps/entorn) no vas estudiar el suficient (conducta). O “encara no has après a estudiar d'una manera continuada” (capacitat). Important l'adverbi encara (...). Inclou la pressuposició que en el futur sí que sabrà fer-ho.

Altres exemples com no és igual “ser tonto” que “fer el tonto”, “ser mentider” a “dir una mentida” etc.

Vegem a continuació aquest vincle entre llenguatge i realitat, amb deteniment, des de diferents plànols.


Les paraules en el nivell de l' entorn

Seguint amb el model dels nivells neurològics de la PNL, vegem com és el llenguatge en aquest context. El vincle entre llenguatge i realitat en l' entorn es caracteritza per el descriptiu. Les expressions descriptives detallen les característiques de la realitat d' una manera específica. És a dir utilitza els trets observables, quantificables, constatables referits al medi ambient. Per tant utilitza un llenguatge basat en dades sensorials referides al on, quan i amb qui.

Alguns exemples: "el cotxe és vermell", "veu aguda", "va arribar a les 20.15", "el vi té un sabor afruitat", "clima humit". En aquest nivell llenguatge i realitat se centren en el més concret i constatable. I si bé tendeix a l'objectiu, no sempre és així. Per exemple: "A l'habitació feia fred". Si bé la frase ens descriu la temperatura -un element exogen- de l'entorn, no és del tot objectiu. Per a qui és fred? i sobretot ¿comparat amb què?


Les preguntes tipus: quan?, amb qui?, en quin moment? ajuden a delimitar l' entorn.


Llenguatge i realitat, una pràctica senzilla per explicitar el mapa de l'entorn.

Als tallers que imparteixo convido els assistents a compartir algunes experiències. Per exemple, llegeixo aquesta frase "El gat va saltar per la finestra". Parlem d'una acció (va saltar) referida a un entorn (finestra). Tots sabem del que parlem, ara bé .... Quan explorem l'experiència interna que desperta aquesta frase advertim el diferents que som:

Hi ha qui veu un gat siamès, altres d' angora, altres de carrer. Hi ha qui visualitza que salta per una finestra ampla, estreta, d'un baix o d'un catorzè pis. Algunes persones, en la seva experiència interna, veuen el gat caure sobre arbres, d'altres de peu i no falten els que, directament, s'entristeixen perquè el gatet s'esclafa.

Amb aquest exemple només vull cridar l'atenció sobre el mapa tan diferent que tenim de la vida. I això ho podem veure clarament quan examinem aquest vincle entre llenguatge i realitat. I precisament en un dels nivells neurològics més concrets, el de l'ambient.

 

Com parlem quan ens referim a la conducta.

Habilitats socials i conducta assertiva amb PNL a Sabadell

La conducta també es manifesta en la interacció amb altres persones.

La PNL es refereix al comportament com allò que fem concretament. És a dir el Què faig (o no faig). El llenguatge referit a la conducta es recolza en verbs (referits a accions) i adverbis (que matisen l'acció). Per exemple: "ell camina (acció) de pressa (adverbi)”.

Aquí vull cridar l'atenció sobre un matís important. La diferència entre adverbi i adjectiu. El adverbi apunta a la conducta, el adjectiu a la identitat. L'adverbi és una paraula que matisa un verb, i en ocasions un adjectiu o adverbi. Vegem i desenvolupem l'anterior exemple: "Ell camina (verb) de pressa (adverbi) però tranquil·lament (adverbi)”. Veiem que l'adverbi tranquil·lament modula l'adverbi de pressa. I alhora, l'adverbi de pressa qualifica el verb camina.

El adjectiu, des del punt de vista de la gramàtica, complementa un substantiu. Segons el prisma de la PNL, complementa la identitat (equivalent del subjecte en gramàtica). Això és de summa importància per a qualsevol procés de psicoteràpia o de coaching. Així no és el mateix dir: "Ell camina ràpid (conducta)" que "Ell és ràpid (Identitat)”. Fins i tot podem estirar alguna cosa més l'exemple: Ell és ràpid, però camina malament. L'adjectiu "ràpid" qualifica la seva identitat (subjecte), l'adverbi “a poc a poc” gradua el seu comportament (verb). Tornem al referit anteriorment, no és el mateix fer el gandul que ser gandul.


Llenguatge i realitat en les capacitats.

Recordem que les capacitats es refereixen al com fem el que fem. És important destacar aquí que el com es refereix a quina tàctica o estratègia utilitzem per fer alguna cosa. O fins i tot per a aconseguir fer alguna cosa! Un error habitual és el confondre el com referit a una qualitat. Per exemple:


– "Com treballa?”
– "Treballa bé i ràpidament."

Aquí veiem que el com es refereix a un verb (treballar). Fins i tot tal com vam veure abans pot referir-se a la identitat:

– "Com és el teu amic?”
– "És molt divertit"

És un error que he advertit en alguns estudiants i practicants de PNL. Per aquest motiu, tot i que en la majoria de formacions, llibres i cursos de PNL es refereixen al com per parlar de capacitats jo prefereixo utilitzar altres termes. Per exemple, ..Quins passos utilitza? O ¿Quines estratègies?…per fer X?

Vegem un exemple que, alhora, engloba els tres nivells.
"Cada matí el primer que faig és el llit, endreço i netejo (conducta) la meva habitació (entorn). És veritat que és una disciplina que em suposa un esforç. Per aconseguir-ho, em recordo el bé que em sento en entrar a la meva habitació i veure-la neta i endreçada (capacitat).

La estratègia que utilitza per fer-ho (el com) és recordar-se a si mateix el bé que es sent al ….

El nivell neurològic de les capacitats, un punt d'inflexió en psicoteràpia i coaching.

El nostre mapa mental de la realitat no és la realitat

La realitat no és el nostre mapa mental de la mateixa.

Les capacitats o habilitats són motiu de la majoria d' intervencions en processos de psicoteràpia i coaching. En PNL s' estudien i elaboren estratègies específiques. Per exemple fer la distinció entre objectiu o procés. Són els anomenats metaprogrames, un esglaó entre les capacitats i les creences.

El vincle entre llenguatge i realitat, en les capacitats, ho podem veure en la següent frase:

"Només amb pensar en mullar-me les mans, tocar els plats greixos i l' fatiga de estar dempeus, se'm passen les ganes de fregar els plats."

Ó:

"M' imagino la cuina neta i lluent i olor a net per animar-me a fregar els plats"

Vegem les dues estratègies diferents que revelen les dues frases.

 

Com em desmotivo a fer alguna cosa.

La paraula inicial "només" de la primera frase ja comença a ser indicativa. El que segueix no té desperdici. "Pensar en mullar-me les mans, tocar els plats i la fatiga..." Ens remet a un llenguatge estrictament cinestèsic, relacionat amb sensacions corporals. Si vols saber més pots veure el següent article: Despertar consciència amb pnl

Llenguatge i realitat interna

Motivar-nos i desmotivar-nos està al nostre abast… però cal saber fer-ho.

És una estratègia... A més aquesta estratègia està relacionada amb el procés de fregar els plats, no amb el resultat final. És a dir la persona manté en ment el temps que ha d'estar fregant els plats. La conclusió lògica és: “Si només pensant (X) se'm passen les ganes".... Implicit hi és: "Quan ho faci pot ser terrible" (o alguna cosa així). És una estratègia interna genial... ¡per desmotivar-se!

Aquest és el "com" al qual es refereix el nivell de les capacitats. Vegem ara un altre "com".

Com puc motivar-me a fer aquesta cosa.

Vegem ara com ara les distincions de la pnl i el llenguatge, revelen una altra realitat interna.

"M' imagino (Visual) la cuina neta i lluent (visual) i olor a net (sensació) per.... ”

En aquest cas l'estratègia es refereix a dues imatges internes i una sensació olfactiva. Però a més hi ha una altra estratègia que és la definitiva. El procés mental està vinculat a l' objectiu final, no al procés.

Atenció, no vol això dir que les representacions visuals siguin més motivadores que les cinestèsiques (sensació). Tampoc que el metaprograma objectiu sigui més efectiu que el procés. Simplement utilitzats d' aquesta manera genera una predisposició o una altra.


La clau està en com estructurem el nostre pensar. En això estan implícits:


El sistema representacional.
Les submodalitats. Podem advertir, per exemple, la submodalitat lluent com a més intensa que, simplement opaca en una imatge.
– La seqüència que utilitzem per vincular els diferents ítems.
– Els metaprogrames.

Per suposat que no hi ha estratègies millors que altres. Tot depèn del per a què les utilitzem. D'altra banda, cada estratègia interna és única en cada persona. De totes maneres, et convido a reproduir al teu interior aquestes dues si vas a fregar els plats. Ja em diràs què passa.


El llenguatge i la realitat en el nivell de les capacitats.

Com sabem o no fer alguna cosa

Les nostres competències indiquen el que sabem o no fer.

Les paraules que utilitzem per referir-nos a l'activitat en aquest nivell tenen a veure amb activitats internes. Per suposat "em considero capaç o incapaç", “penso”, "crec", "sento". Verbs, la major part de les vegades inespecífics, que apunten a una capacitat o habilitat. Alguns exemples: “vaig escriure un vers”, “tocar la guitarra”, “compondre una cançó”... És important destacar que aquests verbs inespecífics porten implícit el "ser capaç de", per exemple "compondre una cançó".

També algunes paraules que apunten a com processem la nostra experiència. Comuniquem el mateix en dir:

Comprenc el que dius (auditiu intern).
Veig el que dius (visual intern).
Sento el que dius (cinestèsic intern).

Tanmateix amb els diferents predicats revelem la nostra manera de processar-lo. Comprenc (auditiu intern) Veig (visual intern) i sento (cinestèsic intern). La nostra manera de parlar evidencia com processem amb el llenguatge la realitat. Ser receptius a això pot facilitar tant la comunicació com els processos de psicoteràpia i coaching.

Per aprofundir una mica més en això últim et remeto a l'article citat de El sistema representacional.

Fins el proper article, rep una cordial salutació.

www.josepguasch.com

 

Anterior article relacionat: PNL i Llenguatge en els nivells neurològics. La programació neurolingüística en paraules.
Següent article relacionat: La matrix de les nostres creences. És la nostra vida una gran mentida?

 

Et convido a participar al meu blog ampliant idees. Per exemple, aportant suggeriments o compartint els teus dubtes a l'apartat al peu del mateix.

Ah!!, i si t'ha agradat i et ve de gust, et convido a compartir l'article. També comentar i / o puntuar amb les estrelles en el resum que trobaràs més avall.

Estàs interessat en un programa personalitzat de coaching i/o psicoteràpia? Contacta amb mi sense compromís!:

Telèfon: 615.56.45.37 – Mail: jspguasch@gmail.com Web: Formulari de contacte

Si vols, pots rebre còmodament la meva News Letter amb tots els articles del bloc. També, activitats, promocions i informació interessant i pràctica: – Sí vull rebre la News Letter

Si coneixes algú que pogués estar interessat, en aquesta informació, no dubtis a compartir-la

Coaching i psicoteràpia a Sabadell

Llenguatge i realitat, Josep Guasch, coach , psicoterapèuta a Sabadell, Terrassa i online. Coaching i psicoteràpia (Ansietat, acompanyament i estratègies per aprimar, deixar de fumar, autoestima, addiccions, coaching fatiga pandèmica)

La PNL i el llenguatge expressió de l'interior a l'exterior.

BLOG


PNL i Llenguatge en els nivells neurològics. La programació neurolingüística en paraules.

PNL al llenguatge, consulta a Sabadell, Terrassa i online. Josep Guasch, psicoterapeuta, coach , coaching i psicoteràpia (PNL, Hipnosi, Teràpia Gestalt, Anàlisi Transaccional, Nen interior, teràpia fatiga pandèmica)

 

La PNL i el llenguatge, revelen el que subjau en el nostre món interior, consulta a Sabadell

El nostre món exterior és un reflex del nostre món interior.

Vam veure a l'article: El sender dels nivells neurològics a PNL lvinculació entre els diferents nivells neurològics com a nexe entre el ser i fer. Indirectament també amb el tenir. Com la PNL i el llenguatge estan íntimament connectats, veurem aquesta connexió sota aquest model.

Quan una intenció sorgeix en la consciència comença un recorregut creatiu que tendeix a la materialització. Aquest recorregut pot emergir des dels nivells més abstractes de la transpersonalitat i l' identitat. I pretén concretar-se en el de conducta i entorn. D'aquesta manera, els nivells neurològics són indicadors, assenyalen el trajecte des de la "Consciència pura" a la "Consciència de…”

Sovint es dibuixa en una formulació d'objectius i en un posterior pla d' acció. El vincle entre PNL i el llenguatge apareix en cadascun d'aquests esglaons. Bé sigui d'una manera possibilitadora o bé com a impediment. Així es pot obrir o tancar el pas als anteriors o posteriors nivells. I, d'aquesta manera, impedir o afavorir que una il·lusió concreti en la teva conducta i entorn.

Des d' una altra perspectiva, aquest sistema té una gran virtut. Unificar en una sola operativa estudi i vivència de la consciència pura amb l' acció i el tenir. Dit d'una altra manera, unifica ser amb fer i d'aquí posseir. El primer tendeix a descuidar els aspectes més pràctics de la vida. Mentre que, el següent, sovint oblida el sentit i propòsit profund. Una manera de captar aquesta coherència (o incoherència) és seguint els patrons de la PNL i el llenguatge.

 

Els nivells neurològics de la PNL i el llenguatge, alguns exemples.

Programació neurolingüística per a autoconsciència, a Sabadell.

Diàleg extern i diàleg intern.

Veurem ara uns exemples per començar a diferenciar les pistes que la PNL i el llenguatge ens faciliten.

Un exemple: Com es pot expressar un fumador, bé sigui que vulgui o no deixar de fumar.

Entorn: Després d' una reunió de treball necessito fumar.
Conducta: Començo a fumar en aixecar-me del llit
Capacitats: No ho sé com deixar de fumar.
Creences/Valors: Si no fumo em "poso dels nervis".
Identitat: Sóc un yonki del tabac.
Transpersonal: Fumar, en acabar el dia, em submergeix en una sensació de pau profunda.


Vegem ara els nivells neurològics de la PNL i el llenguatge en la por als gossos:

Entorn: Els gossos al carrer i sense morrió són un perill.
Conducta: El cor se m'accelera en veure un gos.
Capacitats: Sóc incapaç d'acariciar un gos sense posar-me nerviós.
Creences/Valors: Els gossos són animals perillosos.
Identitat: Sóc fòbic als gossos
Transpersonal: Quan veig un gos la por em posseeix i no soc jo.

 

Imaginem algú amb problemes d' Ansietat

Entorn: La psicoteràpia pot guarir la meva ansietat
Conducta: Quan faig respiracions abdominals la meva ansietat es calma.
Capacitats: No puc controlar la meva ansietat
Creences/Valors: Les situacions desconegudes disparen l'ansietat.
Identitat: Sóc una víctima de l' ansietat
Transpersonal: L'ansietat em desborda i perdo el control .


Com pot parlar algú amb problemes de Menjar compulsiu.

Entorn: La hipnosi m'ajuda a menjar més saludablement
Conducta: Menjo massa cada dia.
Capacitats: Sóc capaç de menjar 20 hamburgueses en menys de mitja hora.
Creences/Valors: Un dia festiu cal menjar bé i més del normal.
Identitat: Ets un golafre incorregible
Transpersonal: Quan menjo compulsivament em converteixo en un depredador insaciable.


Què ens ensenya el model dels nivells neurològics de la PNL i el llenguatge

Llenguatge i PNL ens revela i ens transforma

Com parlem parla de nosaltres.

Algú que cregui ser indecís (sóc indecís) no veurà oportunitats, 😀 verá problemas, 🙄 en las opciones a su alcance. Una persona tímida, tindrà por del seu entorn sencer, interpretarà qualsevol pregunta dels altres com un perill. Aquesta creença sobre la seva identitat consumirà la seva energia focalitzada a controlar-se i reprimir-se. Segons el model de la PNL i el llenguatge, les seves expressions lingüístiques no solament li revelaran, també li construiran. ;-o. Sí, per exemple si jo dic "Sóc indecís" assumeixo que la meva identitat és així. És a dir, la meva definició intrínseca de mi conté la indecisió. De la mateixa manera que sóc, per exemple, home, sóc indecís. Així construïm una autoimatge amb la qual ens identifiquem (identitat) completament. Conseqüentment retroalimentem aquesta definició limitant.

Una pràctica de Programació neurolingüística amb el llenguatge.

Escull una cosa que tu defineixes com un "defecte" teu (la paraula "defecte" no m'agrada però per entendre'ns ràpidament") Per exemple: “sóc poruc”. Repeteix-te les següents frases utilitzant aquesta característica que vols canviar utilitzant el model de la PNL i el llenguatge.

Per això presta una especial atenció a com cada construcció lingüística impacta en el teu sentir. Vegem l'exemple:

Identitat: Sóc (X) Sóc poruc.
Valors/Creences: Crec que tinc (X) Crec que tinc molta por gairebé sempre.
Capacitats: No soc capaç de controlar (X) No soc capaç de controlar la por.
Comportament: A vegades (x) influeix en la meva conducta De vegades la por influeix en la meva conducta.
Entorn: Quan (amb, etc…) X. Quan algú condueix a molta velocitat tinc por.

Utilitzant aquestes diferents estructures del model de la PNL i el llenguatge, l'experiència impacta d'una manera diferent.

En termes generals el nivell d' identitat constreny molt més a la persona. Mentre que a l'altre extrem, el nivell de l' entorn delimita el problema. D'aquesta manera deixa la persona en un espai molt més obert i amb més possibilitats. Així, quan circumscrivim la por a un entorn, definim una cosa específica en un context determinat. A l'altre extrem, nivell d' identitat permeabilitza qualsevol conducta en qualsevol moment, lloc i situació.

Vegem a continuació com aquest model de la PNL en el llenguatge es revela en un relat.


Els nivells neurològics en paraules, un relat.

Teràpia transpersonal i gestalt a Sabadell

El poder transformador del símbol

En veure-la vaig recordar les fogueres de Sant Joan i el reflex als ulls de Mercedes. Com als seus ulls brillava el foc, el primer foc que vaig conèixer. I com aquest reflex va despertar en mi quelcom desconegut, completament nou en aquella tendra infantesa . El record ara torna amb una altra cara, en una altra dona. I també en un lloc diferent, davant un mar nou per a mi però d'alguna manera familiar. Era com si els dos llocs tan diferents i les dues persones, també diferents, compartissin un mateix origen.

Vam oferir el ram de flors al mar crepuscular i vaig veure, atònit, com les aigües engolien l'ofrena. El que va ser arrabassat a la Vida, hi torna en la seva forma primigènia.

En aquell moment, em va agafar de les espatlles i em va col·locar davant seu. Als seus ulls veia, ara, el reflex de la Lluna. No podia creure el que estava sentint. La Lluna era com el foc i el mar com les fustes ardent. I els ulls que ara veia i em miraven eren com els ulls de Mercedes, diferents i, també, iguals. Llavors va parlar i em va dir: "Ella t'ha acceptat". Vaig comprendre sense entendre, ens vam fondre en un petó i ens vam conèixer en la comunió dels cossos. Aleshores vaig saber què és perdre la consciència de mi en un Univers més gran.”

Amb el model de la PNL i el llenguatge podem advertir els diferents nivells en què transcorre una experiència. Si bé els aniré detallant en successius articles examinarem a continuació aquest text.


Identificar en un text els diferents nivells neurològics de la PNL en el llenguatge.

Les representacions sensorials internes que dirigeixen la nostra conducta.

La nostra conducta està dirigida per les nostres representacions internes de la realitat.

Si bé el text, en general, té una gran connotació transpersonal podem, no obstant això, visibilitzar els altres nivells.


El nivell de l' entorn

L'entorn és "l' extern”, el que perceben els sentits físics. És a dir, el que veiem, escoltem, olorem, assaborim i sentim a nivell de la pell. L' ambient, el qui, on, quan etc. Alguns exemples en el relat tenen a veure amb les fogueres de Sant Joan, el mar crepuscular, Mercedes i l'altra dona. Tot això constitueix els diferents entorns en els quals transcorre l' acció. És a dir, qui, on i quan.

Aquests elements s'entremesclen en la memòria de qui relata. Hi ha un nexe amb el nivell transpersonal. D'alguna manera, una octava superior a l' entorn.


la conducta

Aquest nivell té a veure amb accions específiques. Per tant està molt vinculat a verbs i adverbis concrets referits a l' observable. En el text podem observar passatges com "Oferim el ram de flors al mar". També “Em va agafar de les espatlles i em va col·locar davant d' ella". "Llavors va parlar i em va dir”.

El model de la PNL en el llenguatge contempla la conducta com una cosa que també pot ser interna. Per exemple: "aquest reflex va despertar en mi una cosa desconeguda”. O fins i tot: "El record ara torna". Veurem en un altre article això amb més deteniment ja que forma part d'una de les subtileses visibilitzades per la PNL.


Capacitats

La PNL en el llenguatge, consulta a Sabadell

Capacitats i estratègies mentals.

Sabem que les capacitats reflecteixen el com fem o no fem alguna cosa. Així, per exemple "no podia creure el que estava sentint". Aquesta frase ens remet a tres nivells, el que sento (conducta interna), no podia (capacitat), creure (creença).

La frase "el record ara torna amb una altra cara" reflecteix d'una manera velada com és el record. Veurem en un altre article com el record es pot emmagatzemar en submodalitats
i sistemes representacionals diferents. El model de la PNL en el llenguatge contempla aquesta distinció en el nivell de les capacitats. És a dir, com fem (recordem en aquest cas) el que fem.


Valors i creences

“Com aquest reflex va despertar en mi una cosa desconeguda”. Aquesta frase és un exemple del model anomenat causa-efecte. És a dir, alguna cosa ocasiona una altra cosa, la qual cosa és una creença. "El que va ser arrabassat a la Vida, hi torna en la seva forma primigènia". El nivell de les creences de vegades es mou molt subtilment en el llenguatge. Desplegant el subsumit en la frase tenim: "en ser engolit pel mar, el ram de flors, tornava a la vida". Tot i que és una llicència literària, model de la PNL en el llenguatge el defineix com a equivalència complexa. És a dir, si passa X vol dir Y. Això pertany al nivell de les creences. De nou et remeto a un pròxim article ja que aquest és un dels nivells més determinants i val la pena desplegar-lo en profunditat.

Identitat

"Les dues persones, també diferents" fa un reconeixement implícit de dos identitats diferents. "El record tornava ara amb una altra cara en una altra dona". Moltes vegades el llenguatge que expressem per definir algú té un to metafòric. I cal que sigui així doncs el nivell de la identitat recull la totalitat de la persona. Com definir-la en poques paraules és una cosa que sol resoldre's amb la metàfora.

“Llavors vaig saber què és perdre la consciència de mi en un Univers més gran”. Aquesta frase delimita la frontera entre un ésser/identitat (el protagonista) i el nivell transpersonal (major a l' individu). Aprofundirem també en successius articles sobre la PNL i el llenguatge en aquest nivell.


Transpersonal

Gestalt transpersonal Sabadell

Espiritualitat i transpersonalitat.

"I les dues persones, també diferents, compartissin un mateix origen". El llenguatge que s' utilitza per a l' àmbit del transpersonal és, necessàriament, ambigu. Moltes vegades en termes abstractes i altres com metàfores i símbols. En aquest cas parla d'"un mateix origen", deixant en l'aire quin i què és aquest origen. “El que va ser arrabassat a la Vida tornava a la mateixa en la seva forma primigènia”. El llenguatge ambigu referit a la paraula Vida, reprèn més aroma transpersonal en identificar el mar com a símbol de vida.

La PNL i el llenguatge. Conclusió i nous horitzons.

El model dels nivells neurològics de la PNL en el llenguatge ofereix pistes sobre la intervenció terapèutica necessària. No és el mateix intervenir a nivell estrictament conductual (modificar una conducta) que en el de les creences. El focus terapèutic en ambdós casos serà diferent. Sabent on incidir, trobem com actuar amb més eficiència.

I fins aquí aquesta introducció a la PNL en el llenguatge. L' exposat és molt bàsic i, de vegades, fins pot semblar innecessàriament obvi. No obstant això és la base sobre la qual edificar quelcom fascinant. Descobrir-nos a nosaltres mateixos mitjançant la manera com parlem. Al proper article aprofundirem en tres nivells, entorn, conducta i capacitats.

Fins llavors, una cordial salutació.

Els diferents nivells de la nostra experiència vital.

Els diferents nivells de la nostra experiència es comuniquen entre si.

www.josepguasch.com

 

Anteriors articles relacionats: Ser i fer. El sender dels nivells neurològics a PNL, Llenguatge i experiència interna.... Les paraules ens delaten i construeixen.

Següent article relacionat: Llenguatge i realitat. Com les paraules revelen i construeixen la nostra realitat.

 

Et convido a participar al meu blog ampliant idees. Per exemple, aportant suggeriments o compartint els teus dubtes a l'apartat al peu del mateix.

Ah!!, i si t'ha agradat i et ve de gust, et convido a compartir l'article. També comentar i / o puntuar amb les estrelles en el resum que trobaràs més avall.

Estàs interessat en un programa personalitzat de coaching i/o psicoteràpia? Contacta amb mi sense compromís!:

Telèfon: 615.56.45.37 – Mail: jspguasch@gmail.com Web: Formulari de contacte

Si vols, pots rebre còmodament la meva News Letter amb tots els articles del bloc. També, activitats, promocions i informació interessant i pràctica: – Sí vull rebre la News Letter

Si coneixes algú que pogués estar interessat, en aquesta informació, no dubtis a compartir-la

Coaching i psicoteràpia amb PNL a Sabadell

La PNL en el llenguatge; consulta a Sabadell, Terrassa i online. Josep Guasch, coach , psicoterapeuta, consulta de coaching i psicoteràpia (Ansietat, estrès, acompanyament i estratègies per aprimar, deixar de fumar, autoestima, addiccions, teràpia fatiga pandèmica)

 

Llenguaj i experiència interna

BLOG


Llenguatge i experiència interna.... Les paraules ens delaten i construeixen

Llenguatge i experiència interna, consulta de PNL Sabadell, Terrassa i online. Josep Guasch, psicoterapeuta, coach , coaching i psicoteràpia (PNL, Hipnosi, Teràpia Gestalt, Anàlisi Transaccional, Nen interior)

 

Llenguatge i experiència interna

Amb algunes construccions gramaticals creiem no aparèixer al món.

Com dic al títol, les paraules no només ens delaten, també ens construeixen. Una de les construccions gramaticals, per a mi, més traïdores és la de "sí, però...". Quan l'escolto, al meu interior sorgeix una veueta (el meu gremlin particular) “Sí, però…. sí què? Què és aquest "sí"? De debò un desig de dir no? Doncs no, és no! I sí, és sí.

La PNL, una metodologia que es pot utilitzar tant en psicoteràpia com en coaching, estudia l' experiència subjectiva. Alhora, un aspecte de la pnl s' ocupa d' aquesta relació entre llenguatge i experiència interna. Però no només la PNL, també el coaching en general i la teràpia Gestalt molt en particular.

Llenguatge i experiència interna... en una conversa de coaching.

Client: Ahir em vaig atrevir i vaig parlar amb el cap per demanar-li l'augment de sou.

Coach: Bé, veig que per fi t'has animat a fer el pas.

Client: Sí, però dubto que finalment ho faci.

PNL i coachin generatiu Sabadell

Si dic alguna cosa interessant però dic una altra cosa després, el primer queda enfosquit…

Aquesta conversa de coaching podria resumir-se en la següent frase:

"Ahir em vaig atrevir a demanar-li un augment de sou al cap, però dubto que m'ho concedeixi".

Existeixen altres alternatives a aquesta oració:

"Ahir em vaig atrevir a demanar-li un augment de sou al cap i dubto que m'ho concedeixi"

La situació relatada és la mateixa; si, però ... el canvi de "però" per "i" genera en tu una sensació diferent? Hi ha un impacte intern diferent entre les diferents formes d'utilitzar el llenguatge i la teva experiència interna?

Vegem a continuació...

"Ahir em vaig atrevir a demanar un augment al cap, encara que dubto que m'ho concedeixi"

Què passa al teu interior comparant les tres frases?.

Una part de la PNL (tot i que no la més popular) s' inspira en la gramàtica transformacional reformulada per Chomsky . Posteriorment, Grinder i Bandler (fundadors de la PNL) van aprofundir en la retroalimentació entre llenguatge i experiència interna.

Vegem un altre exemple, aquesta vegada en una conversa de psicoteràpia.

 

Llenguatge i experiència interna... en un procés de psicoteràpia.

Client: Avui em trobo més tranquil, però tinc por que torni l'ansietat.

Terapeuta: Així que avui et trobes més tranquil i tens por que torni l'ansietat.

Llenguatge i experiència interna van de la mà.

La conjunció “i” concedeix importància en la frase a ambdós aspectes de l' experiència.

Aquesta seria la reformulació clàssica en un procés de psicoteràpia Gestalt. Utilitzant la conjunció copulativa com una manera de parar atenció a ambdós enunciats en la frase.

La frase podria ser reformulada per un altre terapeuta (probablement de PNL) amb una altra intenció de fons. “Sí, però... avui et trobes més tranquil encara que tens por que torni l'ansietat".

Com es relaciona llenguatge i experiència interna amb les tres construccions gramaticals?

Qüestió d'estils i escoles...

 

Llenguatge i experiència interna, la gramàtica transformacional i la PNL

Vegem què ens diu la RAE sobre aquestes tres paraules, però, i, encara que

Però: Conjunció adversativa:
"Conjunció coordinant que enllaça unitats sintàctiques els significats de les quals s'hi oposen discursivament

Contraposa a l' enunciat expressat inicialment un altre. Així, el primer concepte queda com a diluït. Exemple: "He completat el primer curs de carrera, però me'n queden quatre més"

Així, el però desplaça amb el llenguatge la teva experiència interna cap al segon enunciat de la frase.

PNL i psicoteràpia a Sabadell

Amb el llenguatge podem empresonar o alliberar el nostre món intern.

I: Conjunció copulativa:
"Conjunció coordinant que forma conjunts els elements dels quals se sumen."

Uneix tots dos enunciats en una aparent igualtat de condicions. Seguint amb l'anterior exemple: "He completat el primer curs de carrera i me'n queden quatre més"

Així, la conjunció I desplaça l'atenció amb el llenguatge, de la teva experiència interna, cap a ambdós enunciats.


Encara que : Conjunció concessiva i adversativa:
Com a conjunció concessiva "Conjunció subordinant que expressa concessió"

En funcionar com a conjunció adversativa fa les vegades de però, encara que dilueix més el segon enunciat de la frase. Vegem: "He completat el primer curs de carrera, encara que me'n queden quatre més"

Quan funciona com a conjunció concessiva, sol anar al principi de la frase. En aquest sentit el que fa en una oració composta és minimitzar l' enunciat de l' impediment, així:

Encara que me'n queden quatre més, he completat el primer curs de carrera.

Sí, però... també podria utilitzar-se al revés....

Encara que he completat el primer curs de carrera, me'n queden quatre més.

Examinant aquesta mateixa frase des de diferents construccions gramaticals podem observar el diferent impacte entre llenguatge i experiència interna.

La PNL ha visibilitzat encara més aquestes distincions, però el seu origen està en la Gramàtica transformacional.

L' impacte de la construcció lingüística, figura i fons en psicoteràpia Gestalt

Des de l'òptica de la psicoteràpia Gestalt podem observar què apareix en primer pla i què en el fons.

Consulta de psicoteràpia Gestalt a Sabadell

Expressar amb el llenguatge, d'una manera clara, la nostra experiència interna

Així, a la frase: Encara que em fa mal el queixal estic content. En el primer pla emergeix l'"estic content". I en el fons roman “em fa mal el queixal”

Amb una lleugera modificació en el llenguatge l'experiència interna és molt diferent: Estic content però em fa mal el queixal.

No obstant això, des de l'òptica de la psicoteràpia Gestalt es tendeix a ponderar tots dos enunciats de l'experiència. Així, la frase construïda des de l'ortodòxia gestàltica seria:

Estic content i em fa mal el queixal.

En qualsevol cas, sempre és una qüestió d' elecció i del que es pretengui en el procés. Bé sigui de psicoteràpia o de coaching, el nexe entre llenguatge i experiència interna s' ha de construir sobre la base clara del que es pretén. Primer definir l'objectiu, després l' estratègia o la tàctica.

Mentre escric això estic escoltant un programa de cuina d'Arguiñano a la tele i acaba de dir.

"Aquestes dues cremes per separat estan boníssimes, però juntes també”. Confesso que se m'acaben de fondre les neurones.

Fins el proper article, rep una cordial salutació,

www.josepguasch.com

Vols emprendre un procés de psicoteràpia o coaching?
T'agradaria conèixer allò que et pot oferir la PNL i/o la teràpia Gestalt.?
O potser un procés de coaching generatiu amb hipnosi?
Fes clic a la imatge si vols contactar amb mi!

Coaching i PNL a Sabadell També pots trucar per telèfon al 615.56.45.37
O bé per mail: jspguasch@gmail.com

 

Entrada anterior directament relacionada: Veu i comunicació en coaching i psicoteràpia
Entrada següent directament relacionada: PNL i Llenguatge en els nivells neurològics. La programació neurolingüística en paraules.

 

Josep Guasch, coaching i psicoteràpia a Sabadell. Pàgina de facebook

Llenguatge i experiència interna; PNL a Sabadell, Terrassa i online. Josep Guasch, coach , psicoterapeuta, consulta de coaching i psicoteràpia (Ansietat, acompanyament i estratègies per aprimar, deixar de fumar, autoestima, addiccions, etc ...).

 

Nivells d' experiència i pnl

BLOG


Ser i fer. El sender dels nivells neurològics a PNL

Ser i fer, els senders neurològics a PNL, Sabadell, Terrassa i online. Josep Guasch, psicoterapeuta, coach . Coaching i psicoteràpia (PNL, Hipnosi, Teràpia Gestalt, Anàlisi Transaccional, Nen interior)

 

PNL i  la trobada entre l'ésser i el fer., consulta a Sabadell

La trobada entre cultures ofereix inesperades experiències vitals.

Orient i Occident s'han caracteritzat per una orientació cultural diferent en la dicotomia ser i fer. Així, la mentalitat oriental està més encarrilada en ser i l'occidental en fer. Almenys així ha estat històricament parlant. Actualment sembla que ambdues cultures tendeixen a convergir en una síntesi de tots dos senders. Una coherència interna cap a una major consciència.

Qui sóc jo? És una pregunta que, en algun moment de la vida, gairebé tots ens fem.

Un camí d'acció amb consciència per redescobrir el nostre ésser en el fer. I en el ser trobar la nostra expressió més autèntica. Diferents camins dins de la teràpia humanista convergeixen en aquesta recapitulació entre ser i fer. Així la teràpia Gestalt amb el seu èmfasi en l'aquí i ara, el contacte i les necessitats no resoltes. A la recerca de l' autenticitat encoberta pels mandats socials i culturals de tota mena. Molts d'ells, per descomptat, continguts en els mandats parentals. El focusing amb el seu èmfasi en el contacte amb el cos (el cos no enganya). La hipnosi amb la seva insistència en la coherència i harmonització del conscient amb l'inconscient. O la teràpia del nen interior que ens porta a les primeres experiències que van enrocar el nostre ésser.

Totes aquestes modalitats tenen cabuda en un model que vincula ser i fer. Es tracta del model dels nivells neurològics de la PNL . Aquest model ens remet als diferents nivells d'aprenentatge o de canvi en la nostra conducta i/o actitud vital. Quan els aprenentatges (per incorporar o ja incorporats) transcorren i s' assenten coherentment en els diferents nivells, ser i fer connecten fluidament. Aquest model es pot aplicar a qualsevol modalitat de teràpia, coaching i psicoteràpia.

Enumero a continuació aquests nivells per comentar-los després.

Entorn –> Conductes –> Capacitats –> Creences –> Valors –> Identitat –> Transpersonal.

L' arbre, una metàfora dels nivells neurològics. Connexió entre ser i fer.

L' arbre, símbol i metàfora de la unió de dalt i a baix.

En mode semblant, l' estructura del cos de l' ésser viu s' articula en diferents esglaons. Així, per exemple, els àtoms s' organitzen en molècules. Les molècules creen cèl·lules i teixits. Els teixits s'aglutinen per conformar òrgans. Finalment, els òrgans s' organitzen en els sistemes (circulatori, respiratori...). El conjunt de sistemes s' organitzen en la persona.

 

Principis sistèmics en la connexió entre ser i fer.

La salut depèn de la vitalitat de cada element i, molt especialment, en la coordinació entre nivells. Això últim és la base del pensament sistèmic amb dos dels seus principis bàsics:

  • El principi d' interconnexió. És a dir tot el que succeeix en un nivell afecta els següents. Per suposat la coherència entre els esglaons definirà la congruència entre ser i fer.
  • El principi de l'esglaó més feble. La fortalesa d'un sistema està supeditada al més feble dels seus esglaons.

És recomanable que qualsevol procés terapèutic tingui en compte els diferents nivells. Bé sigui per obtenir el màxim avanç amb el mínim esforç (atenent el nivell més feble). O per aconseguir un avenç fluid (coherència de nivells). Això proporciona una sensació de coherència entre ésser i fer que ens aporta la convicció de completesa i sentit. Veurem això més endavant amb exemples concrets.

Una transformació en els nivells superiors (en el sentit transpersonalitat cap a entorn) garanteix canvis en els nivells inferiors.

Així, per exemple, un canvi important en la identitat sol generar canvis en els nivells de creences, capacitats i conductes. De tal manera que ser i fer queden alineats d' una manera diferent. Imaginem una dona i un home que passen a ser pares (i assumeixen la maternitat i paternitat responsablement). Aquest és un canvi important en la identitat, especialment amb el primer fill. Evidentment això genera canvis importants en l'orientació de vida de tots dos.

Tanmateix els canvis en la identitat també poden esdevenir per vivències internes profundes. Per exemple, processos profunds i extensos de psicoteràpia, experiències excepcionals o, fins i tot, de tipus espiritual.

Les transformacions en nivells inferiors poden generar transformacions en els nivells superiors, però no necessàriament. Per això cal un treball conscient en un procés guiat, bé de coaching bé de psicoteràpia.

Ser (per) fer (per) tenir

Per exemple, si augmento la meva capacitat de concentració en funció d' un pla d' exercicis (nivell capacitats). Això pot millorar diferents nivells de la meva conducta (en el treball, tasques de la llar, lectura etc....). No obstant això, no sempre millora el de les creences. Així, per exemple, la persona pot o no millorar la seva autoestima (nivell a mig camí entre creences i identitat).

Unir l'espiritual amb el material pnl sabadell

L' experiència com a font d' unió entre l' antic i el nou. El dens i el subtil.

D'altra banda, a mesura que ascendim de nivell, el concret va deixant pas a nivells més abstractes. De la mateixa manera la distància entre ser i fer es va escurçant.

Els Nivells lògics i neurològics en PNL

  • El entorn és el nivell que ens informa d'ambients, llocs i moments específics.
  • Les conductes formen part de l' observable en les persones, no obstant això ja és una cosa més canviant.
  • Les capacitats tenen a veure amb com la persona gestiona el seu món intern per fer alguna cosa.
  • Les creences i valors, generalment sobre un mateix, les persones i el món, gairebé sempre es manifesten en nivells implícits i no sempre són conscients.
  • La identitat té a veure amb l'autoconcepte de la persona, i generalment escapa a la definició lingüística. De tal manera que, gairebé sempre es treballa a nivell de metàfores.
  • Finalment, el nivell transpersonal que és el sentiment de sentir-se formar part d'una cosa més gran. Bé sigui en un àmbit espiritual, psicològic, o de col·lectiu social o familiar.

De la mateixa manera, cada nivell precisa intervencions diferents per propiciar canvis, així com atendre les particularitats personals. Si bé els diferents nivells estan interrelacionats, generalment és en un d' ells on donar el "cop de gràcia". D'aquesta manera garantim processos més ràpids i nets.

He vist, per exemple, persones genials per fer exposicions (un excel·lent nivell de capacitats i conducta). I tanmateix no acaben de creure-s'ho (nivell creences/identitat). És en el nivell de creences on intervenir en aquests casos, o fins i tot en el d'identitat.

També a la inversa. Persones que es creuen amb dret a opinar i fins i tot anatemitzar sobre tot… Amb una pobríssima preparació en allò del que parlen. Nivell de capacitats deficient, amb unes creences inflades sobre un mateix (inflació de l'ego)

 

Ser i fer a l' entorn

El entorn té a veure amb el quan, on i amb qui d' una conducta concreta. Per exemple estudi (conducta) en una habitació sorollosa pels matins (entorn). És el nivell més concret ja que, com veurem, a mesura que avancem cada nivell és més abstracte. També elements de l' ambient i el que incorporem del mateix. Per exemple el tipus d'aire que respirem (contaminat o no), el tipus de menjar. Tot el que pugui millorar un ambient, tant en un sentit material (higiene, ordre, disponibilitat de material...), com en un sentit subtil (feng-shui, colors harmònics...) té un impacte en la nostra conducta (següent nivell)

 

Ser i fer en la conducta

Intervenir en la conducta amb pnl.

la conducta, la dimensió visible de la nostra experiència.

La conducta és el que fa la persona en entorns concrets i específics. També podem anomenar-lo comportament. Els matisos de diferència no afecten aquesta visió dels nivells lògics i neurològics. És el Què del que fem. La intervenció terapèutica per excel·lència és la del conductisme clàssic. No obstant això, a PNL també existeixen modalitats d' intervenció pròpies per a aquest nivell. Quan aquestes conductes són reaccions repetitives parlem d'hàbit o, fins i tot, reflex condicionat a un estímul.

 

Capacitats.

En aquest viatge entre ser i fer ens movem cap a un nivell més abstracte. Les capacitats tenen a veure amb la estratègia i mapes mentals que utilitzem per materialitzar una conducta. És el com, organitzo la meva activitat interna per, per exemple, motivar-me per fregar els plats. Motivar-me és una capacitat que puc utilitzar per a diferents conductes. En aquest cas, per exemple fregar els plats (conducta). Tanmateix puc utilitzar la mateixa estratègia interna (capacitat) per anar al gimnàs, aixecar-me d'hora, estudiar etc.

Podem utilitzar la capacitat de motivar-nos per, per exemple, vèncer la procrastinació.

En aquest nivell utilitzem intensivament elements de el cognitiu. Percepció, atenció (focus i direcció), memòria (experiències i qualitat), diàleg intern, imatges internes (qualitat d' aquestes) entre altres.

És el com ens organitzem internament per aconseguir certes habilitats. Per exemple, creativitat, adaptació, estabilitat, determinació, sociabilitat, organització, gestió del temps, optimisme, persistència, capacitat d' aprenentatge, de treball, etc ...

Totes aquestes capacitats es poden adaptar a diferents conductes en diferents entorns. Així, per exemple, puc ser organitzat a la feina, en les tasques domèstiques, o en una activitat d' estudi.

 

Les Creences

Aquest és el nivell nuclear en el sender que uneix ser i fer. Les creences es dirigeixen cap a tres focus:

  • Creences sobre un mateix. Nucli de l' autoestima.
  • Sobre els altres. Capacitat relacional.
  • Creences sobre la vida en general. Abarquen un ampli espectre de conseqüències.

Creences i pnl sabadell. El nucli de la connexió entre ser i fer.

Les creences el centre de l' experiència vital.

Generalment contenen judicis i avaluacions sobre les tres àrees relacionades. Per exemple puc creure que soc incapaç d'aprendre a jugar bé a escacs. En aquest exemple observem, a més de la creença limitant (en cert nivell TOTA creença és limitant, fins i tot les "positives") que s' adreça a l' àrea de les capacitats. I això és indiferent a si sóc o no capaç. Puc ser un fantàstic estratega i creure que no ho sóc.

Això apunta a una de les característiques principals d'aquest nivell. Les creences poden referir-se a qualsevol nivell lògic. Per exemple, puc creure que la meva consulta (entorn) es lúgubre, que la meva activitat com a terapeuta és torpe (conducta). També puc creure que no soc capaç d' empatitzar (capacitats) o fins i tot creure que sóc un pèssim terapeuta (identitat). I totes aquestes creences poden o no estar alineades amb el que, com a consens general, pogués considerar-se òptim o no.

Les creences solen estar vinculades als límits que ens imposen per fer alguna cosa.

 

Els Valors, essencials en la trobada en ser i fer.

Generalment, a PNL, s' ubiquen en un mateix nivell creences i valors. Jo prefereixo examinar-los diferenciadament. Una definició clàssica de PNL sobre els valors és la de "generalitzacions i nominalitzacions sobre allò a què aspirem o amb el que volem relacionar-nos o aconseguir”. No obstant això, Jo prefereixo examinar-los diferenciadament, és més senzill dir allò que és important per a nosaltres.

Valors i motivació interna

Els valors, el nucli del nostre ésser i motivació interna.

Els valors i la jerarquia d' aquests és diferent en cada persona. D'altra banda, valors i creences solen estar vinculats pel com les segones defineixen els primers. Així, la paraula professionalitat pot ser diferent per a dues persones diferents. Per a una pot representar definir i complir objectius en una organització. Mentre que, per a una altra, pot ser arribar el primer i anar-se'n l'últim de l'oficina. Més enllà d'ideologies polítiques el que vull remarcar aquí és que tots dos parlen de “progrés” (professionalitat), però la semàntica diferent per a cadascú.

Així veiem com, per exemple en política, diferents líders es refereixen als mateixos valors. Per a algú d'esquerres la llibertat pot estar vinculada a la igualtat i justícia social real entre les persones. Per a algú de dretes, però, aquest concepte de llibertat és una mica més abstracte i menys vinculat a la justícia social. Així, el valor que ambdós comparteixen és definit de manera diferent per diferents creences.

 

Valors, motivació i objectius.

Els valors, per altra banda, són font de motivació interna. Així, una persona que pugui materialitzar els seus valors en la seva vida privada i/o laboral tendirà a ser més feliç. Cal diferenciar la motivació interna de l' externa. La primera té a veure amb el que és important intrínsecament per a la persona (valors). La motivació externa amb factors externs. Per exemple un sou important en una feina.

Los objetivos vinculados con valores personales son mucho más motivadores que aquellos que lo están con las fantasías del ego. Com per exemple, prestigio social, imatge, jerarquia, posició econòmica etc.... D' aquesta manera els valors que es plasmen en objectius estableixen importants ponts entre ser i fer.

En el meu blog vaig publicar fa poc una llista de valors. Annex enllaç a la mateixa que et pot ser d'utilitat per reconèixer-los en el teu dia a dia:

Llista de valors.

 

La identitat

Identitat, autoimatge i autoestima amb PNL, a Sabadell. El nucli de l' ésser i fer.

Els valors ens aproximen a la nostra identitat profunda.

És el autoconcepte, la definició que explícita i implícitament tenim de nosaltres mateixos.. Tots els nivells anteriors, tot i que diferents solen confluir en aquest estrat de l'experiència vital. Si bé de vegades hi ha importants distorsions. Per exemple no és el mateix fer (comportament) el tonto que ser (identitat) tonto.

La autoimatge i autoestima es reflecteixen en aquest nivell. Per la seva escala superior es vincula amb el transpersonal. En aquest vincle la identitat dibuixa tres aspectes, a saber:

  • Missió: té a veure amb la nostra aportació única a la humanitat, societat, col·lectiu etc.
  • Rol: El tipus de persona que hem de ser per crear la vida que volem. El paper a desenvolupar perquè es materialitzi la nostra aportació a la humanitat.
  • Propòsit: Per a qui o per a què de la nostra aportació i rol a la humanitat?

Per exemple, una persona pot sentir la missió de fer feliços als altres mitjançant el riure. Per a això es prepara per adoptar el rol professional de pallasso. I, si bé pot adreçar la seva activitat a tota la societat, decideix enfocar-se als malalts hospitalitzats.

En el seu nivell més primitiu, la identitat tendeix a la identificació, per exemple amb altres grups. Això no té en si res de dolent si, amb això, no perdem la nostra individualitat que és el que sol succeir amb els fanatismes. I això és una cosa que, sovint veiem amb massa facilitat. Tendim a identificar-nos amb un equip de futbol, una opció política, una idea o posicionament determinats etc.

 

La identitat durant la crisi del coronavirus.

Actualment (gener de 2021) hi ha una polarització en la societat amb motiu de la pandèmia del coronavirus. Així, d'una banda els negacionistes a ultrança, mentre que a l'altre els que col·laboren sense dir ni piu. Això genera una identificació amb actituds i conductes extremes. Per exemple, els que sempre i en tot moment porten la mascareta i els que desobeeixen contínuament els consells i normes imposades. De nou el vincle entre ser i fer reflecteix les diferències. En aquest cas, la identificació (si hi ha fanatisme) dilueix la identitat originària.

El nivell del transpersonal

Teràpia transpersonal a Sabadell

El transpersonal ens porta a un nivell d'experiència diferent a l'acostumat per l'ego.

Quan parlava sobre la identitat apuntava al propòsit. El per a què o per a qui de la nostra aportació? Aquest és doncs el nivell del transpersonal. L'estrat en què transcendim el purament egoic per estar al servei d'un propòsit més gran.

Aquest nivell pot tenir a veure amb:

  • Causes vinculades a col·lectius socials o professionals; familiars (pares, fills, germans, parelles); o la societat en general.
  • Solidaritat amb els éssers vius en general, la naturalesa etc…Per exemple militàncies ecologistes o animalistes.
  • Propòsits vinculats al transpersonal psíquic. Nen interior, consciència ampliada, experiències més enllà de l'ego.
  • El purament espiritual, vinculat o no amb credos religiosos.

Gregory Bateson va parlar de "el patró que connecta totes les coses en un tot major”. Conceptes similars poden ser el "camp relacional", "consciència col·lectiva", "esperit de grup" etc. Aquests conceptes, formulats d' aquesta darrera manera, comencen a introduir-se en entorns organitzacionals.

Hasta aquí esta exploración en la conciencia hacia una coherencia interna.

Veurem en un altre article implicacions pràctiques d'aquests nivells. Fins llavors, rep una cordial salutació.

 

www.josepguasch.com

T'ha agradat aquest article?
Vols explorar aspectes de la teva vida amb aquesta perspectiva?
T'agradaria vivenciar aquest nivell de coherència interna?

Si és així, contacta amb mi sense compromís.
.Fes clic a la imatge per ampliar informació o sol·licitar hora per a una visita!
. Coaching i psicoteràpia presencial i online.

coaching i psicoteràpia amb pnl a Sabadell

I, per descomptat, pots trucar per telèfon al 615.56.45.37 (També WhatsApp)

Següent article relacionat: Com saber qui sóc jo?. El nivell de la identitat segons la PNL

Josep Guasch, coaching i psicoteràpia a Sabadell. Pàgina de facebook

 

 

 

 

 

 

 

Ser i fer, els nivells neurològics a PNL, Josep Guasch, coach , psicoterapeuta, consulta a Sabadell, Terrassa i online. Coaching i psicoteràpia (Ansietat, acompanyament i estratègies per aprimar, deixar de fumar, parlar en públic, autoestima, addiccions, etc…).

Llista de valors per centrar els objectius.

BLOG


Llista de valors. Una eina per a l'autoconsciència i exercicis específics

Llista de valors. Josep Guasch, psicoterapeuta, coach . Consulta de coaching i psicoteràpia amb valors a Sabadell, Terrassa i online. (PNL, Hipnosi, Teràpia Gestalt, Anàlisi Transaccional, Nen interior)

Valors i PNL a Sabadell. Llista de valors.

Descobrir i fer operatius els nostres valors.

Tant en psicoteràpia com en coaching, sovint es planteja el treball amb valors. Com sigui que es tracta d'un aspecte una mica abstracte, el millor és oferir diferents exemples. A continuació una llista de valors a efectes de qualsevol tipus de treball de superació personal.

No incloc en aquesta llista de valors una classificació per categories. Com observaràs n'hi ha alguns de més transcendents com el transpersonal. Altres més terrenals com sexualitat o diners. No crec que sigui una bona idea etiquetar-los en una primera part del treball ja que podria condicionar la teràpia. És, simplement, una eina d'autoconeixement.

Llista de valors més freqüents.

 

Abundància.

Acció conscient.

Acceptació.

Acollida.

Activitat.

Agraïment.

Estalvi.

Alegria.

Altruisme.

Amistat.

Amor.

Obertura.

Suport.

Aprenentatge.

Harmonia..

Art.

Assertivitat.

Astúcia.

Atracció.

Audàcia.

Absència d' esforç.

Austeritat.

Autenticitat.

Autoafirmació.

Autocontrol.

Autoestima.

Autonomia.

Autosuficiència.

Ajuda.

Bellesa.

Benefici.

Benestar.

Bondat.

Bon ambient.

Cavallerositat.

Calma.

Candidesa.

Caràcter.

Carinyo.

Castedat.

Claredat.

Col·laboració.

Comoditat.

Companys.

Compartir.

Compassió.

Competència.

Complicitat.

Comprensió.

Compromís.

Comunicació.

Comunió.

Consciència.

Connexió.

Confiança.

Congruència.

Conèixer gent.

coneixement.

Consciència.

Consens.

Consistència.

Construir.

Contactes.

Contemplació.

Contentament

Control.

Coratge.

Cordialitat.

Cortesia.

Creativitat.

Creixement.

Cultura.

Curiositat.

Donar.

Decisió.

Dedicació.

Delicadesa.

Despreniment.

Desenvolupament.

Descans.

Desitj.

Determinació.

Diàleg.

Dignitat.

Diligència.

Dinamisme.

Diners.

Disciplina.

Gaudi.

Disponibilitat.

Distinció.

Diversió.

Domini.

Dolçor.

Ecologia.

Economia.

Equanimitat.

Educació.

Eficàcia.

Eficiència.

Emocions fortes.

Empatia.

Trobo.

Energia.

Ensenyament.

Entesa.

Enteresa.

Entrega.

Entusiasme.

Equilibri.

Esforç.

Esperança.

Espiritualitat.

Espontaneïtat.

Estabilitat.

Ser-hi .

Benestar.

Estar informat.

Estètica.

Estudi.

Eternitat.

Ètica.

Evolució.

Excel·lència.

Exclusiu.

Èxit.

Expansió.

Experiència.

Èxtasi.

Fama.

Fe.

Felicitat.

Fidelitat.

Festa.

Filosofia.

Finalitat.

Fermesa.

Flexibilitat.

Fluir.

Fraternitat.

Força.

Funcionalitat.

Fusió.

Guany.

Generositat.

Goig.

Gràcia.

Gratitud.

Gratuïtat.

Fer coses.

Bellesa.

Honestedat.

Honor.

Honradesa.

Humilitat.

Humor.

Idealisme.

Identitat.

Igualtat.

Imatge.

Improvisació.

Independència.

Iniciativa.

Innovació.

Innocència.

Integració.

Integritat.

Intel·ligència.

Intensitat.

Intimitat.

Intuïció.

Invenció.

Recerca.

Justícia.

Lleialtat.

Llibertat.

Lideratge.

Longevitat.

Lucre.

Llum.

Mantenir la paraula.

Meditació.

Millora.

Misticisme.

Moderació.

Modèstia.

Moral.

Motivació.

Nacionalisme.

Naturalitat.

Novetat.

Objectivitat.

Ocupació.

Oportunitat.

Optimisme.

Ordre.

Organització.

Originalitat.

Paciència.

Passió.

Patrimoni.

Pau.

Perdó.

Perfecció.

Perseverança.

Pertinença.

Plaer.

Planificació.

Pregària.

Plenitud.

Poder.

Positivisme.

Pragmatisme.

Prestigi.

Professionalitat

Progrés.

Propòsit.

Prosperitat.

Protecció.

Proximitat

Projecció.

Prudència.

Puntualitat.

Puresa.

Radiant

Rapidesa.

Raó.

Realitat.

Realització.

Reinvenció

Relacions.

relaxació.

Religió.

Religiositat.

Renovació

Renúncia.

Respecte.

Responsabilitat.

Repte.

Risc.

Riquesa

Rutina

Saber

Saviesa.

Sacrifici

Salut.

Santedat.

Satisfer desitjos.

Satisfacció.

Seguretat.

Senzillesa.

Sensualitat.

Sentit de la vida.

Ser.

Ser oportú

Serenitat

Servei

Sexe

Sexualitat

Silenci.

Simpatia.

Simplicitat.

Simplificar.

Sinceritat.

Sintonia

Sobrietat.

Sociabilitat.

Soledat.

Solidaritat.

Sospir.

Submissió.

Superació.

Superioritat.

Templanza.

Tendresa

Tolerància.

Totalitat.

Treball.

Tradició.

Tranquil·litat.

Transformació.

Transparència.

Transpersonal.

Transcendència.

Unitat

Utilitat.

Valentía.

Valor.

Valoració.

Variació.

Veritat.

Viatjar.

Vida.

Vinculació.

Vincle

Virginitat.

Virtut.

Vitalitat.

Viure bé.

Voluntat.

 

 

 

 

Autoconeixement per a processos de psicoteràpia i coaching

Aquesta llista de valors pretén ser només un auxiliar. Conèixer-los és vital per a l'autoconeixement. No obstant això és una cosa que no ens ensenyen. Amb els valors ressenyats en aquest post podem tenir una idea intuïtiva. Tant si desitgem, simplement saber alguna cosa més, com si estem en un procés de coaching o psicoteràpia.

Coaching amb valors a Sabadell

Podem enriquir les nostres vides fent operatius els nostres valors.

Aquesta llista de valors és, per descomptat, incompleta i no pretén il·lustrar sobre res. És simplement una eina orientativa per als diferents tipus d'exercicis que contemplen identificar els nostres valors. Aquests són la font de la nostra motivació interna. Pràctiques i exercicis a part, estarà bé si els fas un cop d'ull i veus amb quin/s t'identifiques més. Generalment advertiràs que es tracta d'aquest tipus de coneixement que sabem implícitament però no tenim gaire present.

Fins aquí aquesta llista de valors. Pots utilitzar-la per potenciar la consciència de tu mateix i el teu autoconeixement. Més endavant inclouré exercicis que ens remetran a aquest resum de valors.

No obstant això, i per a la teva constància, adjunt un dels meus articles del blog. Hi podràs adonar-te de la importància dels valors en la nostra vida.

Coaching per objectius amb valors

Reconèixer els propis valors per al nostre autoconeixement.

I tu… Quins són els teus valors?

Fins a la propera, rep una cordial salutació.

www.josepguasch.com

Et convido a participar al meu blog ampliant idees. Per exemple, aportant suggeriments o compartint els teus dubtes a l'apartat al peu del mateix.

Ah!!, i si t'ha agradat i et ve de gust, et convido a compartir l'article. També comentar i / o puntuar amb les estrelles en el resum que trobaràs més avall.

Estàs interessat en un programa personalitzat de coaching i/o psicoteràpia? Contacta amb mi sense compromís!:

Telèfon: 615.56.45.37 – Mail: jspguasch@gmail.com Web: Formulari de contacte

Si vols, pots rebre còmodament la meva News Letter amb tots els articles del bloc. També, activitats, promocions i informació interessant i pràctica: – Sí vull rebre la News Letter

Si coneixes algú que pogués estar interessat, en aquesta informació, no dubtis a compartir-la

 

Gestalt, hipnosi i pnl a Sabadell

Llista de valors. Josep Guasch, coach , psicoterapeuta, consulta de coaching i psicoteràpia amb valors a Sabadell, Terrassa i online. (Assertivitat, lideratge, teràpia de parella, gelos, ludopatia, depressió, etc ...)

Jo et veig, la mirada de l'ànima.

BLOG


Jo et veig. El poder de la presència en la comunicació i teràpia

Jo et veig. La presència en comunicació i teràpia, consulta a Sabadell, Terrassa i online. Josep Guasch, psicoterapeuta, coach , consulta de coaching i psicoteràpia (PNL, Hipnosi, Teràpia Gestalt, Anàlisi Transaccional, Nen interior)

Indagar en allò nou i desconegut, deixar-se sorprendre per la vida i viure en el present. Consulta de teràpia gestalt a Sabadell

Saludar el passat i el futur en el present.

Recordo el que em va portar a la teràpia gestalt, fa més de 20 anys. Per aquella època els llibres de teràpia gestalt apareixien a les llibreries alternatives tipus New Age, espiritualitat, Càbala, bruixeria...

I va ser en una d'aquestes llibreries de Barcelona, a finals dels 90, quan va succeir. És una llibreria jo diria que acollidora, hospitalària, entranyable. M'agradava ensumar entre els llibres. Un dia, el propietari em va dir "t'agraden aquests temes veritat?” “Per descomptat”, li vaig respondre. “Bé, -em va dir- , pots venir aquí sempre que vulguis, per explorar, indagar entre els llibres, no cal que compris res”.

Amb les paraules del llibreter em vaig sentir rebut. Vaig intuir en la seva actitud aquestes paraules que més tard faria servir en alguna pràctica, "jo et veig". Només que en aquella època jo encara no ho sabia. Un espai replet de possibilitats s'obria davant meu.

La via del buit fèrtil replet de possibilitats.

Un dia, tafanejant entre els llibres en vaig veure un que em va cridar l'atenció. “Teràpia Gestalt, la via del buit fèrtil” de Francisco Peñarrubia. Així que, com tenia permís, vaig agafar el llibre el vaig obrir i vaig començar a explorar. Només començar el llibre, a la secció de notes i agraïments apareix una cita de Martin Buber:

"Miro de vegades el fons dels ulls d'un gat.
L'animal domesticat ha adquirit al preu de la seva ingenuïtat elemental la facultat de dirigir-nos aquesta mirada, a nosaltres que no som ja animals.
La mirada d'aquest gat il·luminada al contacte amb la màgia em pregunta:

  • És veritat que t'interesses en mi?
  • És que existo per a tu?
  • Potser existeixo?

Jo et veig. La mirada del gat Buberià

La mirada del gat de Buber semblava inquirir-lo, realment existeixo per a tu?

Aquestes paraules van ser suficientes per mi per comprar el llibre i, abans d'una setmana ja estava començant una formació en psicoteràpia Gestalt. Així, tal qual, tot d'una .

Crec que soc un dels primers a llegir aquest llibre. Jo coneixia el buit estèril i fred, però m'intrigava això del buit fèrtil. I sobretot, el que segons Buber existia en el fons de la mirada del gat, "jo et veig però... tu em veus a mi?

 

Cultivar la presència la consciència interpersonal "Jo et veig"

Jo et veig, podria ser la traducció de la salutació "Sawabona”. La resposta és "Shikoba”, estic aquí o existeixo per a tu. Aquest és més que un protocol de salutació entre algunes tribus del sud d'Àfrica. Implica una salutació de presència a presència.

I dic que va més enllà d'un simple protocol. No és un simple "jo et veig" com a constatació de percebre una presència física. És, més aviat, l'equivalent al "Namasté" sànscrit, una cosa així com “la meva divinitat saluda la teva espurna divina”.

Per als acostumats al concepte "escolta activa”, és familiar el concepte "escoltar amb tot el cos”. De la mateixa manera, en aquest "jo et veig" existeix aquesta totalitat que rep la totalitat de qui és vist.

En clau musical, rebre la persona estimada íntegrament, a la cançó de Katie James, "Tot o res".

Jo et veig, consulta de teràpia gestalt a Sabadell

Quan una mirada diu el que les paraules no poden.

He inclòs tres exemples a tall de metàfora ja que aprehendre el que existeix després d'aquest "Jo et veig" no és una cosa que es pugui entendre només des del concepte. És més aviat actitud. Actitud que convida a l' obertura i la curiositat. Ara bé... cultivar aquesta presència, requereix connectar amb una part nostra que no jutgi, que no etiqueti, ni valori....

Implica estar amb l'altre des del propi ésser doncs no puc escoltar si m'oblido de mi. “La distància que em separa de mi és la mateixa que em separa de tu”.

Sawabona, Jo et veig

Al “jo et veig” d' aquestes tribus (entre elles la potent societat zulú) hi ha diversos conceptes associats. “Ets important per a mi", "Et valoro". "Veig qui ets en el més profund de tu”. Existeix també la voluntat de rebre l' altra persona en la seva totalitat. Reconèixer les seves necessitats, pors i aprenentatges pendents. Així com la de veure-ho com algú que aporta valor a la societat. Des de la pròpia individualitat. De fet tots som éssers individuals i únics i, des d' aquesta diversitat, tenim una cosa important per aportar. Només hem de recordar "qui som”. I saber que algú diposita la seva confiança amb presència i ens reserva un espai.

Teràpia transpersonal a Sabadell

La salutació, “Sawabona”

Tot això és possible per la ferma convicció d'un llaç que l'uneix a tot. “Jo sóc part de tu i tu ho ets de mi”. Però per això cal veure l'altra persona de forma conscient i relaxada. Veure amb "ment de principiant”. És a dir amb entusiasme, curiositat i sense per ni pre judicis.

Abraçar l'ànima de l'altra persona amb la pròpia per atorgar-li un espai. I és a l'espai social on el "jo et veig" adquireix una dimensió sanadora com veurem més endavant.

 

Shikoba, sóc aquí

 

"Quan els homes se saben escoltats, es tornen febles.
Aquests moments de debilitat són l'única escletxa a través de la qual es pot desprendre una gota de generositat del granit humà.”
(Josep Pla, "El quadern gris")

La resposta a “Sawabona” (Jo et veig) és "Shikoba" (Sóc aquí). De nou la traducció literal ofereix una pobra perspectiva. Literalment és "jo sóc aquí" o amb un altre matís "llavors jo existeixo per a tu”. En la resposta hi ha un matís de consol i alè: “em sento alleujat en saber que existeixo per a tu”. És la resposta que conté l'alè profund de saber-se vist i acceptat.

Saber-se acceptat és una necessitat humana. Crec, però, convenient afegir un matís que de vegades no es té en compte. No és el mateix la necessitat de ser acceptat que la necessitat d'aprovació.

El ser acceptat és al nucli de l'expressió "jo et veig".

Shikona. Sóc aquí.

Shikoba. Sóc aquí.

És a dir: “t'accepto tal com ets. Amb les teves lluites i pors. Amb les teves contradiccions i veritats". "I això és independent dels meus criteris i valors que poden no coincidir amb els teus". "T'accepto per tant com ser únic i valuós diferent a mi i honro la teva existència”. Aquestes frases entrecomillades són el nucli de l' acceptació. Quan algú se sap vist i acceptat, se sent rebut tal com és. I se sent lliure per manifestar la seva autenticitat.

A la necessitat d'aprovació el nucli de l' actitud i conducta és un altre. La persona les emmotlla en funció del que creu que aprovarà o no l'altre o la societat. És a dir, s'allunya de ser qui és per agradar i, si és el cas, pidolar amor.

En no saber-se acceptat pot existir l' impuls de caure en la necessitat d' aprovació. És una temptació difícil de solucionar, especialment si s'hi involucra un ésser estimat o admirat. No obstant això, el procés d' individuació exigeix no caure en aquesta trampa.

 

Jo et veig, sóc aquí. Recordar qui som.

Ouspenski (l'alumne més avantatjat de Gurdjieff) va escriure sobre el record de si mateix. Descriu el record de si mateix en termes més de sensació que de pensament. El pensament sol ser una de les trampes de l'ego. Mentre que la sensació de si mateix (de mi mateix) té a veure més amb la pròpia autenticitat. L'essència, el nostre centre, si mateix, self, jo superior o com se li vulgui anomenar.

Recordar qui som, teràpia gestalt i transpersonal a Sabadell

La mirada de l'altre (“jo et veig”) ens recorda qui som.

En mode semblant a Rousseau, que creia que entre els homes, en estat natural, regnen l'amistat i l'harmonia, els zulús creuen que som en essència bons. L'origen dels actes nocius està en l'oblit de qui som. En mode semblant, en la nostra cultura, fem una diferenciació entre "qui sóc" i "què faig".

Aquesta convicció és la que subjau en l'acceptació incondicional de l'altre i, per tant, de la diversitat. Habita també al nucli de l'expressió "jo et veig".

La Programació Neurolingüística (PNL) ho expressa d'una manera una mica més elaborada a través dels anomenats Nivells Neurològics. Aquest model expressa els diferents nivells que subjauen a tota conducta humana. Es tabulen mitjançant aquesta seqüència:

Transpersonal – Identitat – Valors/creences – Capacitats – Conductes – Entorn.

El nivell transpersonal en els nivells neurològics

Té a veure amb la realitat (generalment subtil) amb la qual ens sentim partícips. Té a veure amb el sentiment de pertinença i pot obeir a inclinacions de tipus espiritual com altres més pragmàtiques. En el segon cas exemples poden ser la família, col·lectius professionals, sentiment patriòtic, social etc..

La Identitat

És el nucli essencial, aquesta part que els zulus reconeixen com l'ésser bo. No és tant qui crec que sóc, ni molt menys el "jo social". Aquest jo profund que, per dalt, manté un vincle amb el transpersonal és contaminat per les creences i valors. Les creences beuen de les experiències de referència que van ocultant el nostre jo real. A Gestalt parlem dels introjectes. Conformats per mandats socials, parentals i educacionals de tota mena ens diuen "el que es deu i no fer".

A aquesta identitat profunda, abans de la contaminació de les creences, es dirigeix el "jo et veig". I també des d'aquest lloc es pot respondre “Estic aquí”.

 

Jo et veig. El poder de la presència en la relació humana

No sé si t'ha passat alguna vegada, parlar amb algú i semblar-te que no està amb tu. Que està pensant altres coses o “en un altre lloc”.

Es tracta de la presència humana (o no presència). Aquesta es caracteritza per una atenció conscient a l' aquí i ara. L'aquí és el lloc i la persona, l'ara és el temps present. Només des d'aquest aquí i ara algú pot dir, “jo et veig”. Només des d'aquesta presència puc dir “em sento vist, sóc aquí”.

Evidentment, això que expresso en paraules va més enllà del llenguatge. Aquest és només una forma de compartir.

Quan oblidem qui som. El poder de la comunitat.

Jo et veig, el poder de la comunitat.

El ser en comunitat

I tornant al “jo et veig” de la comunitat sud-africana. Els errors que pot cometre un membre són vistos com un crit de socors. Una petició d'ajuda de la identitat nuclear de la persona que ha "comès" la irregularitat. L'actitud de fons és "t'has portat malament però en el fons ets bo". De nou la diferenciació dels nivells comportament (“portat”), identitat ("eres").

Aleshores la comunitat s'uneix al voltant de la persona per recordar-li qui és. El col·loquen al centre d'un cercle i accionen un ritual. Algunes comunitats li canten una cançó especial, tal com vaig exposar al meu anterior article: Cultivar la presència. Teràpia Gestalt i autoconsciència. I li recorden tot el que va fer de bo.

Els rituals obeeixen a la peculiar idiosincràsia de cada cultura. Tanmateix són una manera simbòlica de reconnectar el terrenal amb el subtil. La persona en societat amb el seu nucli essencial perquè pugui aportar a la comunitat el seu do.

 

Fins el proper article, rep una cordial salutació,

 

www.josepguasch.com

Anterior article relacionat: Cultivar la presència. Teràpia Gestalt i auto consciència

Ah!!, i si t'ha agradat i et ve de gust, et convido a compartir l'article. També comentar i / o puntuar amb les estrelles en el resum que trobaràs més avall.

Estàs interessat en un programa personalitzat de coaching i/o psicoteràpia? Contacta amb mi sense compromís!:

Telèfon: 615.56.45.37 – Mail: jspguasch@gmail.com Web: Formulari de contacte

Si vols, pots rebre còmodament la meva News Letter amb tots els articles del bloc. També, activitats, promocions i informació interessant i pràctica: Sí vull rebre la News Letter

Si coneixes algú que pogués estar interessat, en aquesta informació, no dubtis a compartir-la

 

Gestalt, hipnosi i pnl a Sabadell

 

 

 

 

 

 

Jo et veig. La presència en comunicació i teràpia, a Sabadell, Terrassa i online. Josep Guasch, coach , psicoterapeuta, consulta de coaching i psicoteràpia (Ansietat, acompanyament i estratègies per aprimar, parlar en públic, deixar de fumar, autoestima, addiccions, etc ...).

 

Cercle d'excel·lència personal, consulta de coaching i pnl a Sabadell

BLOG


Cercle d'excel·lència personal. Una tècnica de PNL per aconseguir objectius.

Cercle d'excel·lència personal i professional, tècniques de PNL, Sabadell, Terrassa i online. Josep Guasch, coach , psicoterapeuta. Consulta de coaching i psicoteràpia (Parlar en públic, Ansietat, acompanyament i estratègies per aprimar, deixar de fumar, autoestima, addiccions, etc ...)

"La gran revolució de la nostra generació
consisteix a haver descobert
que,
canviant les actituds internes de la seva ment,
els éssers humans
poden canviar
els aspectes externs de la seva vida”
William James.

 

Coaching i PNL a Sabadell

Modelar conductes i habilitats, una competència bàsica en PNL

El cercle d'excel·lència personal és una tècnica de PNL orientada a desenvolupar i ancorar habilitats específiques. S'utilitza molt especialment en coaching per accedir a recursos interns que ens facilitin aconseguir objectius.

Sabem que, quan estem instal·lats en estats interns de benestar i possibilitat, les nostres habilitats ens donen suport a aconseguir objectius. Aquests estats interns se sustenten en creences, capacitats, sentiments i experiències de referència. I, molt especialment, com les organitzem al nostre interior.

El cercle d'excel·lència personal és una tècnica de PNL que modela i sistematitza la manera com accedeixen a certes habilitats.

El modelatge és l'ànima de la PNL.

És a dir la capacitat de replicar, en diferents contextos, factors que condueixen a un resultat determinat. Evidentment, ens interessa modelar factors d'èxit. Aquesta és l'orientació del Cercle d'excel·lència personal i professional.

Pots recordar moments de la teva vida en què vas superar dificultats?
O bé moments en què vas aconseguir, amb èxit, certs objectius?

En ambdós casos, quines habilitats i recursos vas posar en joc?

La bona notícia és que aquestes habilitats d'èxit les pots extrapolar a altres situacions. Aquesta és l'essència de la tècnica de PNL el cercle d'excel·lència personal i professional.

Modelar habilitats d'èxit en coaching i PNL

“Si alguna cosa funciona no ho toquis”. Pot ser una visió d'extrema prudència. Ara bé... si alguna cosa funciona... per què no extrapolar-ho a altres situacions, moments, persones…?

El cercle d'excel·lència personal, tècniques de PNL a Sabadell

Els diferents factors interns (recursos) que condueixen a l'èxit

Bé, imaginem que estàs en un procés de coaching en el qual et planteges un objectiu. Per exemple assolir el nivell A2 d' anglès en el termini d' un any. Elabores el teu pla d'acció, comences amb el mateix i... comença a fallar-te la motivació. Per suposat que existeixen tècniques de Pnl específiques per a la motivació. No obstant això, ara treballarem amb el cercle d'excel·lència personal.

Planteja't ara:

  • En quins moments de la teva vida et vas sentir especialment motivat?
  • Com et vas sentir? Què vas pensar?…. Veuràs a la secció de la construcció del cercle d'excel·lència personal un inventari una mica més complet.

Com més moments millor. Recomanació: modelar habilitats d' èxit exigeix identificar períodes concrets i específics. Com més, millor. Detallar, lloc, persones, entorn, temps... És a dir instants definits i limitats.

Llavors... ¿no seria fantàstic ancorar aquests recursos per extrapolar-los a voluntat a qualsevol objectiu pendent? Aquesta és la proposta del cercle d'excel·lència personal i professional.

 

I què passa si no recordo moments d'especial èxit o excel·lència en alguna habilitat?

Per suposat l'ideal és recórrer a moments propis. Són experiències de referència que ens porten a nosaltres mateixos, és per tant, l'ideal. T'animo doncs que insisteixis i exploris una mica més en això. Aprofundeix en records que poden anar des de la teva infantesa fins avui mateix.

I si realment "és" impossible...

Hi ha dues alternatives més.

1.- Persones o personatges que t'inspirin aquesta qualitat que desitges incorporar. Poden ser persones reals conegudes, "mig conegudes", famosos als quals no tens accés. Poden ser també personatges mitològics o de fantasia. L'important és la imatge interna que tu en tinguis, si incorpora aquesta habilitat per al teu èxit.

2.- Imaginar "com si…”. Si bé al final de la tècnica del cercle d'excel·lència personal apliques el "com si" també pots fer-ho ara. És, doncs, imaginar-te tenint aquesta habilitat i aplicant-la en l'entorn i temps que desitges.

 

La importància en coaching i PNL del joc intern. El secret de l'èxit

Joc interior i joc exterior, consulta de PNL a Sabadell

Importància de la coherència entre el joc interior i el joc exterior.

Timothy Gallwey a “El joc interior del tennis" va distingir dues habilitats diferents en la pràctica d' aquest esport. Els anomenats joc exterior i el joc interior. El joc exterior té a veure amb el desenvolupament per assolir una meta externa. Superar els obstacles externs. Evidentment té molt a veure amb el pla físic.

Tanmateix el joc interior té a veure amb el desplegament d'habilitats internes. Per exemple concentració, determinació, alerta relaxada, confiança, auto-acceptació i crítica CONSTRUCTIVA, flexibilitat, estabilitat, etc... I, per descomptat, gestionant òptimament l'ansietat, el dubte, manca de confiança, ràbia etc....

Com veuràs el joc intern contempla l'habilitat de gestionar estats interns. Això és de vital importància en el coaching generatiu. Sabem que un estat intern òptim desenvolupa actituds i comportaments més eficaços que un altre auto-limitant.

Així doncs, el cercle d'excel·lència personal és una tècnica de PNL que ajuda a:

  • Invocar aquests estats interns de recursos.
  • Ancorar-los per fer-los operatius d' una manera ràpida i en diferents contextos.

 

Els venedors, un exemple de coaching actualitzant recursos.

Recuperar els recursos interns, consulta de coaching i pnl a Sabadell

Recordar l'alegria per estar alegres.

La venda és una professió difícil. Exigeix molta motivació i habilitats especials. Alguns venedors recorren a una estratègia que bé podria ser de coaching i, fins i tot de PNL.

Tenen una llibreta en la qual anoten les seves vendes més exitoses. És un registre personal en el qual, senzillament, apunten les dades que els serveix per recordar aquests moments d'èxit.

I per què fan això?

Doncs bé, és l'esperit del modelatge en PNL. I també l'essència del cercle d'excel·lència personal. Endevines?. Cada vegada que tenen una visita important o una venda difícil, recorren a la llibreta. Cinc minuts abans li fan una ullada, recorden les vendes que els van funcionar i… passa la màgia!… Però no és exactament màgia. Crec que va ser Wittgenstein qui va dir alguna cosa com:

Podem ser feliços,
recuperant el record de moments en què ho vam ser.

 

Evidentment, revivint aquests moments com si estiguessin passant aquí i ara. Evocant la percepció sensorial subjectiva amb tots els sentits. I evitant les trampes de la ment (no del cervell) que pot aparèixer com a nostàlgia, frustració etc.

Doncs bé, aquesta és la proposta de la tècnica de PNL, el cercle d'excel·lència personal. Per suposat amb una metodologia optimitzada.

 

Modelar el cercle d'excel·lència personal. Com és la nostra experiència d'èxit?

Si has llegit alguna cosa de PNL o has seguit els meus articles, sabràs que la PNL va heretar de la teràpia Gestalt l' orientació cap al com. És a dir, com registrem una experiència d'èxit i una altra que no etiquetem com a tal. La importància no està en el contingut (el Què) sinó en la forma, el com.

Cercle d'excel·lència per a l'èxit, consulta a Sabadell

Com saps que tens èxit?

Ho veuràs clar amb un exemple. Imaginem dues persones que van en cotxe i tenen un accident. Les dues surten il·leses però una d'elles queda traumatitzada i és incapaç de tornar a conduir. L' altra, en canvi, l'endemà condueix com si no hagués passat res.

Què ha passat si totes dues van viure la mateixa experiència?

El secret està en com van registrar internament l'experiència. Una d'elles, per exemple, pot tenir un record vívid, en color, amb imatges grans, properes i en moviment, reviscut plenament submergit.

L' altra, però, amb imatges llunyanes, en blanc i negre, desdibuixades etc..... (Pots veure més d'això en el meu article: Submodalitats de PNL i superació personal)

¿Imagines quina de les dues és més probable que sigui la traumatitzada?

És important destacar que aquestes claus que desperten les teves habilitats o les teves pors, són només teves. Per això la PNL no és, només, conjunt de tècniques aplicables en coaching o per aconseguir objectius. És també, una disciplina d'autoconeixement i consciència.

A continuació examinarem el com de les teves experiències d'èxit.

 

El cercle d'excel·lència personal, els passos un a un

1.- En primer lloc tria una habilitat que vulguis millorar o replicar en un context determinat. Per exemple capacitat de concentració.

Pensa en períodes de la teva vida en què l'has posat en joc. habilitat. Reviu, de moment breument, aquest instant, el que hagis experimentat més plenament.

2.- Visualitza ara un cercle a terra davant teu. Imagina'l amb color, so o qualsevol altra percepció que, espontàniament et recordi aquesta habilitat que vols modelar. Recorda que durant aquest pas, ho veus a certa distància. És el que en PNL es coneix com a posició dissociat.

Coaching i PNL a Sabadell

Des de la posició d'observador podem analitzar.

El cercle que ara visualitzes des de certa distància (dos o tres passos) ha de ser prou gran com perquè hi càpigues en un moment de l'exercici.

Ara observa aquesta experiència en aquest cercle. Veient-te a tu mateix…. Com et veus? Quina és la teva postura/gestos/llenguatge corporal?

Escoltant-te.… Com sents la teva veu?

Des d'aquesta posició només pots veure i sentir el que pot veure i sentir un observador. Pots imaginar què sentiries si fossis un observador, però no el que sentiries sent-hi . Aquesta diferència és subtil però convé tenir-la present. Des d'aquesta posició pots indagar com seria veure't des de fora, és una posició més mental.

 

Vivint al cercle d'excel·lència personal l'experiència d'èxit.

3.- Un cop fet aquest inventari de la teva percepció com a observador, pren una profunda respiració. Fes un pas (o dos o tres) al capdavant i situa't al centre del cercle. Aprofundeix i expandeix ara a la teva percepció sensorial subjectiva. És molt important tenir clar aquest pas. A PNL, es diu viure una experiència en mode associat. És fonamental per a l'èxit en la pràctica del cercle d'excel·lència personal. Així que ho ampliaré

Ara no et veus com a observador, vius l'experiència en primera persona, submergit en l' experiència de plenitud de recursos. Fes un inventari complet de la teva experiència en temps present. Revivint aquí i ara aquesta experiència d'èxit i plenitud de recursos.

L' inventari de recursos ha d' incloure tots els sentits físics, és a dir:

A/ Vista. Com et veus a tu mateix en temps present? (Imagina tenir un mirall doncs ara, al centre del cercle d'excel·lència personal ho vius en primera persona). Pots veure la cara d'alegria i/o sorpresa de persones properes.

La visió també pot referir-se a imatges internes que puguin aparèixer. Aquest és un món plenament personal. Des de visualitzar-te nedant àgilment, fins a aparèixer una imatge metafòrica. Vaig tenir un client al qual li apareixia la imatge d'un puma saltant àgilment sobre la seva presa.... Així que...

B/ Oïda. Què et diuen les teves amistats, parella, fills, pares, etc ...? Com, per exemple, sonen els teus passos en caminar més lleuger?

Inclou també els diàlegs interns (auditiu intern). Què et dius ara? Quines són les teves frases motivadores i d'auto-felicitació? Com sona ara la teva veu interna – volum, to, timbre....?

La sensació corporal, el corol·lari de l'experiència d'èxit en el cercle d'excel·lència personal

C/ Sensacions corporals. Reviu i explora a la teva postura corporal aquí, en aquest moment d'èxit. Com és la teva respiració? I la teva gestualitat? Com camines o t'incorpores d'una cadira? Com són els patrons de tensió i/o relaxació en el teu cos? Quins sentiments t'envaeix? (És de suposar que d'alegria, confiança etc...). On sents al teu cos aquesta sensació d'èxit? Aquest element de les sensacions corporals és genuí en aquest pas. A l'anterior, quan et visualitzaves des de fora del cercle d'excel·lència personal no. Podia aparèixer, com a molt, la sensació des de la percepció d'un espectador, però no la genuïnament teva. Ara ets el protagonista.

El cercle d'excel·lència personal i professional. Submergir-se plenament en l'experiència per viure plenament.

Submergir-se i gaudir de l'experiència permet reviure l'estat intern associat a ella.

En aquest apartat pots incloure, d' existir, patrons de gust i olfacte, els sabors, olors associades, d' haver-n' hi.

Expandeix i gaudeix tota aquesta vivència explorant el com. Et pot servir d'ajuda el meu anterior article sobre les submodalitats. Explora a cada submodalitat per veure com la pots tornar més viva i gaudir-ne més. Per exemple afegint brillantor, color, moviment, profunditat a les imatges. O un so més envoltant, nítid o veus més suaus. Tens moltes variants contemplades en el quadre de submodalitats per millorar la teva experiència en el teu cercle d'excel·lència personal.

Gaudeix, amplifica i viu intensament aquest moment.

Amb això estàs incorporant els teus patrons cognitius, conductuals, sensacions físiques i emocionals del teu estat de plenitud de recursos. És a dir, el teu estat intern eficaç i d'èxit.

Recorda que un cop plenament associat, la teva atenció ha d'estar focalitzada cap a l' extern i l' intern. Per exemple, imatges externes i representacions internes, veus externes i internes.

Pren nota de tots aquests patrons. Si ho fas amb algun company, demana-li que t'ajudi en aquesta exploració i dicta-li perquè en prengui nota.

 

Elements addicionals del cercle d'excel·lència personal

En la mesura que coneguis millor els factors associats al teu rendiment òptim, més fàcil et serà accedir-hi. Ara imaginem altres ingredients possibles de l'èxit.

Recordes que al principi, com a observador et suggereixo la possibilitat de contemplar el cercle amb un color, vibració o so. Això és així per incorporar el visual (color), sensació (vibració) i auditiu (so). Per suposat que et suggereixin el recurs o l'habilitat a incorporar.

Si així ho has fet, imagina també el teu cos impregnant-se d'aquest color. Per fora i per dins.

Imagina també el teu cos vibrant amb aquest so, si l'has incorporat.

Sent com el color, la vibració i so van pujant per tot el teu cos. Recorrent des dels teus peus, panxell, genolls, cuixes, abdomen inferior i superior, tòrax, fins a arribar al cap.

Amplifica aquesta i la resta de sensacions i percepcions. Imagina que les respires més i més profundament. Com si s' incorporessin a totes les teves cèl·lules. I recorda que en fer-ho, una habilitat no és tal habilitat fins que no entra en el múscul. És a dir, fins que no es converteix en conducta. Per això imagina que impregna les cèl·lules, teixits i músculs fins que encarna en acció.

Ancorar el moment d'excel·lència

L'ancoratge a PNL una eina bàsica.

L'ancoratge d'una experiència d'èxit

Anclar en PNL és associar un estímul sensorial, imatge o paraula a una experiència interna. En aquest cas a una experiència interna de recursos. La forma d'actuar és molt senzilla. Un cop plenament submergit a la teva experiència sensorial d'èxit:

  • Imagina una imatge, color, persona, etc.... que t'ho recordi (àncora visual)
  • Una o, com a molt, tres paraules (àncora auditiva)
  • Un gest o posició corporal (ancla kinestèsica)

Aquestes àncores et poden servir per accedir d'una manera directa al recurs en el teu dia a dia. D'aquesta manera la pràctica de coaching i/o PNL es fa operativa d'una manera més ràpida i pràctica.

A continuació surt del cercle i repeteix els passos 2 i 3. Pots repetir-ho les vegades que necessitis fins a tenir la certesa de poder accedir d'una manera ràpida i directa. No obstant això no t'obsessions amb la perfecció.

 

Extrapolant el cercle d'excel·lència personal a situacions concretes.

4.- Ara fora del cercle, Identifica algunes de les situacions en què volguessis tenir aquest estat, però veient l'experiència com des de fora, sense submergir-t'hi.

Tan aviat com hagis detectat el nou context, introdueix-te al cercle. Submergeix-te ara en l'experiència i observa les variacions en el teu estat intern. Reviu la situació nova amb les sensacions incorporades en el cercle d'excel·lència personal. Per reforçar, activa les tres àncores. Hauries de reviure aquesta situació en plenitud de recursos.

Surt fora del cercle i observa si l'estat de plenitud de recursos continua operatiu. Reforça si cal tornant a introduir-te en el cercle.

 

Concloent

Pots utilitzar aquesta tècnica de PNL en multitud d'ocasions. Si necessites confiança per fer una presentació. O determinació per deixar de fumar. Potser per motivar-te per apuntar-te a un gimnàs (i sí, anar regularment, 😆 ).

Recorda que pots invocar el cercle d'excel·lència personal activant les tres àncores. Però, això sí, abans hauràs de fer la pràctica.

Fins el proper article rep una cordial salutació,

www.josepguasch.com

Anteriors articles relacionats: Com viure una emoció amb equanimitat; Submodalitats de PNL i superació personal; El principi d'intenció positiva en PNL; Despertar consciència i PNL; Acceptació i responsabilitat; El perdó i les posicions perceptives; Posicions perceptives i empatia; Consulta de PNL Online i presencial a Sabadell

Següent article relacionat: Meditació del somriure interior

Vols posar en pràctica el cercle d'excel·lència personal?

T'agradaria conèixer més tècniques de PNL per a l'èxit en els teus objectius?
Demana'm informació gratuïta i sense compromís!
Consulta de PNL, presencial i Online

Consulta de PNL a Sabadell i Online. Consulta de programació neurolingüística ONline

 

 

 

 

 

 

Facebook Josep Guasch, coaching i psicoteràpia

 

El cercle d'excel·lència personal i professional, tècniques de PNL a Sabadell, Terrassa i online. Josep Guasch, coach , psicoterapeuta. Consulta de psicoteràpia i coaching (Ansietat, acompanyament i estratègies per aprimar, deixar de fumar, autoestima, addiccions, etc ...)

Curar l'ansietat, consulta de psicoteràpia online i a Sabadell

BLOG


Símptomes de l' ansietat i tècniques per gestionar-la

Símptomes de l' ansietat i tècniques de teràpia, a Sabadell, Terrassa i online. Josep Guasch, psicoterapeuta, coach , consulta de coaching i psicoteràpia (PNL, Hipnosi, Teràpia Gestalt, Anàlisi Transaccional, Nen interior). Tècniques per gestionar l' ansietat.

 

Símptomes de l' ansietat, consulta de psicoteràpia online i a Sabadell

Quan la preocupació pren el control de la teva vida.

Veurem en aquest article els símptomes de l'ansietat més clàssics. I també algunes tècniques de teràpia per gestionar-la. Aquestes últimes dirigides més a un tractament simptomàtic i preventiu

Si bé la psicoteràpia humanista no és partidària d'etiquetes, convé tenir clars alguns conceptes. En aquest cas la diferència entre símptomes d' ansietat i atac de pànic.

Crec necessari, per començar, fer algunes distincions.
El DSM V (última versió del Manual diagnòstic i estadístic de trastorns mentals editat per l'associació americana de psiquiatria) assenyala l' atac de pànic com un trastorn documentat. No així l' atac d'ansietat, si bé és cert que a nivell col·loquial és habitual aquest últim concepte.

Així doncs, quan ens referim a una crisi aguda, hauríem de dir atac de pànic. En aquest article ens centrarem a identificar els símptomes de l'ansietat així com algunes tècniques de teràpia per gestionar-la.

 

Símptomes de l' ansietat.

Per començar assenyalar que l' ansietat és una cosa consubstancial a la vida. Ens permet estar alerta davant de situacions que interpretem com un perill. Per suposat perill en un sentit ampli. I aquí tindrien cabuda reptes com un examen una entrevista de treball… o fins i tot una cita. Quan hi ha un motiu real, ens mobilitza a buscar solucions.

Els símptomes de l' ansietat patològica apareixen quan la por és inespecífica, sense causa aparent, continuada o exagerada. A més s'instal·la en el rerefons anímic de la persona que viu en un constant estat de desassossec.

Aquest continu malestar requereix tractament i conèixer algunes tècniques per gestionar l' ansietat. Al contrari l'atac de pànic és molt intens però acotat en un espai de temps. Generalment, de no mediar un procés terapèutic, els símptomes de l'ansietat tendeixen a empitjorar.

La “Confederació salut mental Espanya” a Abril del 2019 va facilitar les següents xifres. El 6,7% de la població a l'estat espanyol està afectada per aquesta dolència. La mateixa xifra que en la depressió. Per a tots dos casos la població femenina està afectada en proporció una mica superior al doble. Així, doncs, conèixer alguna tècnica de teràpia per combatre els símptomes de l'ansietat és cada vegada més necessari.

 

Durada i intensitat, els trets més diferenciadors.

Angoixa generalitzada i atacs de pànic,consulta a Sabadell

Ansietat generalitzada, instal·lada en el rerefons emocional

Els símptomes de l'ansietat es diferencien dels atacs de pànic en primer lloc per la seva especificitat. I, en segon lloc, per la seva durada i intensitat. Amb caràcter general la primera es caracteritza per la seva durada constant i menor intensitat que l'atac de pànic. L'ansietat generalitzada, doncs, persisteix mentre que els símptomes de l'atac de pànic són puntuals.

Vegem a continuació els símptomes de l'ansietat. Els de l'atac de pànic els deixarem per a un altre article.

 

Els símptomes de l'ansietat

Poden variar molt en nivells d' intensitat i en els tipus de símptomes. D'una banda pot aparèixer com una angoixa permanent no invalidant. I mobilitzar-se fins a l'altre extrem en un sobtat atac de pànic. Tot i que ho veurem en un altre article, l'atac de pànic és una crisi aguda però amb el mateix rerefons.

En definitiva els símptomes de l'ansietat poden variar en funció de les característiques de cada persona. Els he dividit en símptomes psicològics i símptomes físics.

 

Símptomes de l' ansietat: psicològics.

  • Pensaments de por o preocupació exagerada a coses i/o situacions de tota mena que, a priori, no són amenaçants. O bé exagerar els probables perills.
  • Aquestes preocupacions són viscudes com a impossibles de superar.
  • Donar excessives voltes a assumptes, relacions, problemes plans, solucions…
  • Aquest donar voltes a les coses condueix a una contínua indecisió que, alhora, alimenta la preocupació.
  • Tendència a pensar en el pitjor. Anticipació catastrofista.
  • Dues formes molt típiques en aquest tipus d' orientació són el "I si....?” I el però…” Per exemple: ..I si després de prendre aquesta medicació en comptes de millorar empitjoro? Un altre exemple amb el però, "avui em trobo bé, però... demà ja veurem"
  • Manca de tolerància davant la incertesa
  • Tot l' assenyalat fins ara condueix a un nerviosisme continuat i tendència als sobresalts.
  • Com a conseqüència, una incapacitat per relaxar-se. Fins i tot quan intenten alguna pràctica de relaxació (alguns, no tots) poden agobiar-se. En ocasions per la sensació de no poder desprendre's de les preocupacions. Altres vegades és més aviat el continu qüestionament sobre si "ho estaré fent bé".
  • Fatiga emocional (i física) per la sensació d'estar sempre al límit.
  • Hi pot haver sensació de irrealitat
  • Irritabilitat
  • Com a conseqüència de tot l' anterior dificultats per a concentrar-se o, fins i tot, que la ment es dispersa sense cap tipus de focus.

 

Els símptomes de l'ansietat: físics.

Símptomes físics de l' ansietat, palpitacions

Palpitacions, un dels símptomes físics de l'ansietat

  • Insomni i trastorns del son
  • Sudoració fàcil i/o excessiva
  • Els símptomes de l'ansietat també poden afectar l' aparell digestiu. Nàusees, molèsties digestives, diarrea, o síndrome de l'intestí irritable.
  • Agitació continuada i estremiments o tremolors.
  • En ocasions afecten el sistema respiratori. Dificultat per respirar amb o sense sensació d'opressió al pit, asfíxia, ofec. Per aquest motiu, alguns exercicis típics per minorar els símptomes de l'ansietat es basen en tècniques de respiració.
  • Palpitacions, marejos, inestabilitat, fogots.
  • Molèsties en forma de formigueig de extremitats, entumiment, fatiga, dolors i tensió muscular.
  • Aixecar-se cansat al matí.

En termes generals els símptomes de l'ansietat poden no ser d'una intensitat peremptòria (contràriament a l' atac de pànic). Ara bé, sí que s'instal·len en el rerefons emocional i cognitiu de la persona. De tal manera que un malestar intern, sempre sobre la base de la por, contamina diferents aspectes de la quotidianitat. Fins i tot poden canviar d'escenari.

En qualsevol cas, veurem algunes tècniques de teràpia per combatre els símptomes de l'ansietat en tots dos casos. Majoritàriament de caràcter preventiu.

Algunes preguntes sobre els símptomes de l'ansietat que poden ajudar-te.

Aquestes preguntes poden ajudar-te a delimitar alguna cosa més sobre si tens o no símptomes d'ansietat. Si s' escau, et poden orientar a començar un tractament terapèutic. Pots començar pels suggeriments en aquest article i/o, a continuació, decidir-te a començar un procés terapèutic. Evidentment, pots contactar amb mi si desitges informació gratuïta i sense compromís, seguint el següent link:

Sí, vull informació sobre el tractament de l'ansietat, online o presencial.

Relacionades amb símptomes de l'ansietat: psicològics

  1. Ets propens a irritar-te, molestar-te, sentir-te atacat amb facilitat? Ets en extrem suspicaç i/o susceptible?
  2. Sents que tot et preocupa? Què tot i sabent que el que t'ocupa no és alarmant, no pots evitar donar-li voltes? Fins i tot és possible que situacions que altres persones gestionen amb normalitat, en el teu cas, es converteixin en un focus continu de tensió?
  3. T'habita sovint una sensació de continu desassossec, o desesperança encara sense tenir motiu?
  4. Les fòbies solen ser l'evitació del que genera ansietat. Evites llocs, persones, situacions que et generen ansietat?
  5. Et resulta difícil concentrar-te?
  6. Tens por a perdre el control o fins i tot tornar-te boig?

Preguntes relacionades amb símptomes de l'ansietat: físics

1.- Et sents feble i/o marejat?

2.- ..Sues quan penses en una cosa que t' atabala? O, encara més, sense arribar a pensar en alguna cosa de manera conscient? En ocasions aquesta suor també pot aparèixer a les mans.

3.- Tens tremolors o tics sense causa aparent?

4.- et sents superat per les ganes de plorar?

5.- Tens fogots, esglais; sensació de asfíxia o dificultat per a respirar?

6.- ..Palpitacions? (Sensacions de batecs cardíacs que es perceben com si el cor estigués bategant amb violència o accelerat)

Amb caràcter general, si aquests símptomes d'ansietat, o alguns d'ells comencen a afectar la teva vida quotidiana hauries de pensar a començar una teràpia.

 

Tractament simptomàtic i preventiu dels símptomes de l' ansietat.

Els suggeriments que imparteixo a continuació són per tractar amb els símptomes de l' ansietat d' una manera genèrica. També a tall preventiu. D'altra banda atenen la simptomatologia i no les causes profundes. El millor consell, per descomptat, és posar-te en mans d'un professional de la psicoteràpia. En qualsevol cas, a mode genèric, tenen la seva utilitat:

Tractament preventiu de l' ansietat, respiracions profundes, consulta a Sabadell i online

Amb la respiració abdominal podem prevenir la virulència de l'ansietat.

  1. El contacte amb la respiració t'allunyarà dels pensaments ansiógens. Atenció al cos, deixa passar la respiració, sense forçar. Només atent a l'aire entrant i sortint...
  2. És cert que les situacions que generen pensaments ansiógens poden anar canviant. No obstant això, és bo que identifiquis específicament moments, pensaments, entorns, persones que ho generin. Pots, a partir d'aquí elaborar estratègies. La tècnica per gestionar l' ansietat basada en el centrament es basa en aquest principi. En el següent apartat sobre tècniques per gestionar-la adjunt uns enllaços perquè el coneguis. Insisteixo, és important que identifiquis situacions específiques amb les distincions abans assenyalades.
  3. Comparteix amb persones volgudes el teu problema. És una manera de normalitzar i de generar un clima favorable a la sanació. Recorda moltes vegades el problema és més el que fem amb el problema que el problema en si.
  4. En algun moment t' exposaràs a situacions que et generin símptomes d'ansietat però no ho facis precipitadament. Recorda el punt 2 i practicar prèviament algunes de les estratègies terapèutiques.
Especial atenció a una de les causes i símptoma
més sigil·lós i corrosiu de l'ansietat

 

  1. Atent als pensaments automàtics autocrítics. Aquest és, dels símptomes de l'ansietat, un dels més esmunyedissos. Sovint recomanen canviar els pensaments negatius per pensaments positius. I no sempre resulta tan fàcil ja que la veu crítica té molts nivells d'acció, i un d'ells és fer-nos incrèduls als pensaments positius. Què fer llavors?
    1. Estableix una distància, tu tens pensaments però ets més que els teus pensaments. Imagina el cel, conté núvols però és molt més que els núvols. Dissociar-se d'aquests pensaments, observar-los sabent que tu ets més que ells. A l' àudio centrament estàndard, incorporat a l'article Relaxació i centrament l'enllaç del qual comparteixo més avall, veuràs com treballo amb aquesta metàfora en l'entorn d'una pràctica de centrament.
    2. Veuràs també a l'article més avall relacionat amb la teràpia dissociadora, una altra forma de marcar una distància.
    3. Si els teus pensaments tinguessin veu... ¿Quina veu és? Et recorda algú? Pots anar baixant el volum d'aquesta veu? Pots posar-li el timbre d'un personatge divertit, per exemple el Pato Donald? Què passa quan baixes el volum o li canvies el timbre de veu?

I Una vida holísticament saludable, física, emocional i mental.

 

  1. Per suposat portar una vida saludable, menjar bé, descansar i dormir. Aprèn a gestionar o evitar l' estrès (encara que amb origen diferent, els símptomes d'ansietat i estrès són semblants).
  2. Fes exercici, especialment cardio vascular, va molt bé per mantenir a ratlla els símptomes de l'ansietat.
  3. Participa en activitats que et diverteixin, alegrin i facin riure. Riure és un antídot genial per combatre els pensaments ansiógens.

 

Tres tècniques per començar la teràpia.

Aquestes són tres formes d'intervenir, d'una banda en els símptomes de l'ansietat. I d' altra banda, un tractament preventiu. És doncs el que diem un tractament remeiatiu, calma, suavitza, ajuda però no resol en profunditat. En qualsevol cas, crec, que és un bon començament.

 

El centrament i el trànsit generatiu.

El centrament del coaching generatiu, útil en qualsevol bloqueig o dificultat emocional. Josep Guasch, psicoteràpia i coaching online i a Sabadell

Centrar-se fins i tot en la dificultat.

El trànsit generatiu i l' pnl han rescatat una pràctica antiga i l'han millorat per fer-la més operativa. Rep el nom de centrament. I també es pot utilitzar com una tècnica per calmar la preocupació excessiva o irracional.

Tot i que no la vaig exposar en diferents articles com una tècnica per gestionar l'ansietat, pots utilitzar-la com a tal. Annex els posts del blog en l' ordre que suggereixo de lectura per incorporar les pràctiques. I també la pots utilitzar per gestionar l' estrès, deixar de fumar i qualsevol situació emocional incòmoda.

 

Teràpia de respiració en quatre temps.

Es tracta d'una tècnica per gestionar l'ansietat per persones d' àmbits molt diferents. Des de l'esportiu al militar, passant per l'organitzacional, educacional etc.

Reserva un espai i moment per a tu. Pren consciència de la teva respiració.

1º.- A continuació inspira pel nas comptant fins a quatre. Procura, en fer-ho, expandir l'estómac i el ventre. D'aquesta manera la zona baixa dels pulmons té més espai per eixamplar-se.

2º.- Retenció la respiració, amb els pulmons plens d'aire, comptant fins a quatre.

3º.- Deixa anar l' aire, preferentment per la boca, comptant fins a quatre. Buida els pulmons alhora que contraus abdomen.

4º.- Mantenint l'alè (sense aire) comptant fins a quatre.

Pots utilitzar un segunder d'un rellotge, un metrònom o la teva pròpia veu interna per al compte. L'ideal seria fer-ho seguint el batec del cor, però aquesta percepció interna no és habitual tenir-la desenvolupada. Aquesta és una pràctica ideal per al tractament preventiu de l' ansietat. També per al tractament simptomàtic en moments d'inquietud lleu.

 

Tractament preventiu de l' ansietat, aprendre a mantenir la ment en blanc.

Un dels símptomes de l'ansietat és "no parar de pensar". Deixar la ment en blanc crec que és gairebé impossible. Podem, no obstant això, ficar mà d'uns quants trucs.

 

Desenvolupar la consciència somàtica.

Focalitzar l'atenció al cos per disminuir els símptomes de l'ansietat.

Dipositar l' atenció en el cos i la seva energia per disminuir els símptomes de l' ansietat.

Quan et "pilles" donant-li "voltes i més voltes al cap", atura't per un moment, pren unes quantes respiracions i deixa caure l'atenció al teu cos. Pots provar sentint el pes del teu cos com una totalitat. O bé fent com un petit escàner, des dels peus fins al cap, passant per cames, abdomen, tòrax, braços etc....

Desenvolupar un camp visual més ampli

Posa't davant una paret amb la menor quantitat possible d'objectes. Calcula, assegut, un lloc de la paret, més o menys centrat, que puguis mirar amb comoditat. És a dir, sense pujar o baixar la mirada. Col·loca en aquest punt un post-it, xinxeta, adhesiu, que serveixi per assenyalar-ho.

Ara asseu-te i mira el punt que has assenyalat des de certa distància. I sense deixar de mirar-ho... procura que el teu camp visual s' ampliï fins a assolir els angles superiors i inferiors de la paret, esquerre i dret. Com a resultat la teva mirada haurà ampliat el seu camp visual i, d'alguna manera s'haurà suavitzat.

Experimenta què passa amb els teus pensaments quan accedeixis a aquell moment de "mirada suau".

Teràpia preventiva. Bahya Kumbhaka

Recordes la respiració en quatre temps descrita anteriorment? El ioga parla de Bahya Kumbhaka a aquest període de retenció després de deixar anar l'aire. Té una qualitat especial... ¿Què passa amb els teus pensaments? Pren consciència.

Tractament simptomàtic de l' ansietat, un truc de teràpia amb PNL

Abans, ho he esmentat breument, insisteixo doncs crec que és una tècnica per gestionar l'ansietat senzilla i interessant.

Tens un diàleg intern recurrent? Si tingués veu... Quina veu seria? Pots provar de treure-li volum a la veu fins que... vagi desapareixent? O... millor encara, li pots posar el timbre d'algú graciós? A mi em serveix posar-li la veu del Pato Donald o del Barrufet rondinaire. Què passa amb l'impacte que en tu té la veu?

Cultivar la serenitat i la pau profunda, consulta a Sabadell

Assolir la serenitat, està més a prop del que creiem.

Per suposat que l' exposat en aquest article té una finalitat limitada. D'una banda assenyalar els símptomes de l'ansietat més habituals. I d'altra banda un tractament preventiu i/o simptomàtic.

Evidentment, aquest text no pretén suplir el que, en consulta particular, pots aprendre. Es tracta d' unes tècniques de teràpia amb caràcter general que, és preferible, adaptar a cada persona. Tanmateix crec que és una bona introducció.

Una cordial salutació,

www.josepguasch.com

Anteriors articles relacionats: Ansietat, psicoteràpia a Sabadell amb Gestalt, hipnosi i PNL, Tractament de l'ansietat amb teràpia Gestalt, El trastorn d'ansietat i la depressió,

Següent article relacionat: Respiració i ansietat generalitzada. Tècniques basades en mindfulness.

 

Vols alliberar-te definitivament dels símptomes de l'ansietat?
Si vols, mitjançant un tractament online o presencial.
Contacta amb mi gratuïtament i sense compromís!

Tractament de l' ansietat a Sabadell

Teràpia ansietat online

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Facebook Josep Guasch, coaching i psicoteràpia

 

 

 

 

 

Símptomes de l' ansietat i tècniques de teràpia, a Sabadell, Terrassa i online. Josep Guasch, coach , psicoterapeuta, consulta de coaching i psicoteràpia (Assertivitat, lideratge, teràpia de parella, gelos, ludopatia, depressió, etc ...). Tècniques per gestionar l' ansietat.