Psicoteràpia online. Josep Guasch, psicoterapeuta, coach . Consulta de psicoteràpia i coaching online (PNL, Hipnosi, Teràpia Gestalt, Anàlisi Transaccional, Nen interior). Presencial a Sabadell i Terrassa.

Psicoteràpia Online

Els temps canvien. I amb ells no només les formes de relacionar-nos, també els àmbits professionals. I, per descomptat, l'univers terapèutic.

Escric aquesta introducció a la psicoteràpia on line al març 2020. Després de l'eclosió de la pandèmia del corona virus. I no només es tracta d'una crisi de salut. Sabem que, tan aviat com remeti tornarà una altra crisi. Aquesta vegada econòmica.

I, el pitjor, és que l'econòmic se sumarà a l'emocional. Solapant-se una crisi amb l'altra. És per això que ara, i cada vegada més, ens cal de respostes ràpides, àgils i operatives. Fins ara les modalitats d'intervenció evolucionaven per respondre a demandes que requereixen més rapidesa. De tal manera que el que abans eren anys de divan, ara progressa en tècniques terapèutiques més ràpides i àgils. Però no només això.

Psicoteràpia on-line una resposta als nous temps.

Els requeriments quotidians són cada vegada més exigents. El temps escasseja i l'economia no acompanya. La psicoteràpia online permet una resposta no només àgil i eficient. També afegeix un valor econòmic. Al evitar desplaçaments permet, en primer lloc, optimitzar el temps. En segon lloc disminuir les despeses inherents al desplaçament. I, per descomptat, retallar despeses d'infraestructures i logística.

Com a resultat, no solament es tracta d'una manera que conserva les bondats del sistema presencial. Sinó que també afegeix valors nous i complementaris.

A continuació, i per finalitzar, afegeixo aquest article: Psicoteràpia. Trobaràs una introducció aplicable, tant en la psicoteràpia on-line, com presencial.

Vols millorar la teva qualitat de vida i benestar?
Vols fer-ho recolzat per les noves tecnologies? A més des de la comoditat de casa teva?
Necessites un tractament personalitzat o més informació?
Demana ara informació gratuïtament i sense compromís!

Psicoteràpia per internet

Psicoteràpia online. Josep Guasch, coach , psicoterapeuta. Consulta de coaching i psicoteràpia (Assertivitat, lideratge, gelos, ludopatia, depressió, teràpia de parella on line, etc ...). Presencial a Sabadell i Terrassa

Treballar amb l'inconscient personal, imaginació activa a Sabadell

BLOG


L'ombra del teu inconscient, autoconeixement i superació personal

L'ombra del teu inconscient. Acceptar l'ombra, consulta a Sabadell, Terrassa i online. Josep Guasch, psicoterapeuta, coach , coaching i psicoteràpia (PNL, Hipnosi, Teràpia Gestalt, Anàlisi Transaccional, Nen interior) a Sabadell i Terrassa

Robert Johnson en el seu llibre "Acceptar l'ombra del teu inconscient"ens parla de l'Arquetip de l'ombra. I ens explica una trista història:

La nostra ombra personal conté una gran font d'energia si sabem alquimizarla, consulta a Sabadell

L'aigua. Arquetip de vida, sanació i purificació

L'Aigua de la Vida brollava lliure i alegre a través d'un pou. Aquesta Aigua tenia virtuts guaridores i revitalitzants de les que es beneficiava tot aquell que bevia d'ella. I ella, en la seva generositat, s'oferia a tot aquell que s'acostés per conèixer-la.

Però uns usurers van pretendre aprofitar-la.
Van aixecar tanques al voltant del pou i la van comercialitzar.

L'aigua enfadada, decidir brollar a través d'un altre pou. I així, la qual rajava del pou inicial, va perdre totes les seves màgiques propietats.

No obstant , va passar el mateix amb altres usurers. I així va seguir succeint. D'aquesta manera, el Aigua de la Vida segueix apareixent, cada vegada, en llocs insospitats on ningú pugui enriquir-se amb usura d'ella.

I els pous que va deixant, al seu pas, només ofereixen aigua tèrbola.
No obstant , el Aigua segueix rajant en algun lloc i està llesta, sempre per ser rebuda.

Què té a veure aquesta metàfora amb la nostra psicologia?

Aquesta història ens parla dels interessos egocèntrics per apoderar-se d'un bé que pertany a la Vida. El nostre ego actua d'una manera semblant. Ignora algunes zones de la nostra psique. Tot allò que no obeeixi als interessos egocèntrics és reprimit, negat, enterrat. De tal manera que, allò que era al principi una cosa natural, es torna tèrbol. Tal com succeeix en els pous dels que ja no raja el Aigua de la Vida. Així neix en nosaltres l'arquetip de l'ombra.

D'aquesta manera construïm un guió de vida en el qual el reprimit segueix influint-nos. Però ho fa d'una manera inconscient i, generalment, poc constructiva. Acceptar l'ombra és el primer pas per a la seva integració d'una manera constructiva.

L'ombra del teu inconscient i el lloc en el qual brolla l'Aigua de la Vida

Aquest lloc on podem trobar el Aigua no està molt lluny.

Curar les nostres ferides emocionals, consulta a Sabadell

En el nostre inconscient l'arquetip de l'ombra espera a ser descobert

Està més a prop del que sospitem, només que ... una mica amagat. Es, efectivament, nostre inconscient. I en ell, Jung va postular l'existència d'alguna cosa que va cridar l'arquetip de l' ombra. Més específicament va deixar escrit:

"La figura de l'ombra personifica tot el que el subjecte no reconeix i que, però, li força una i altra vegada, directament o indirectament. "

 

Com pots trobar indicis de l'arquetip de l'ombra del teu inconscient?

Imagina que algú, amb la seva conducta o actitud et exaspera molt. Tot i que pugui semblar una persona molesta, si la teva resposta emocional és exagerada, aquesta és una pista.
L'ombra del teu inconscient reacciona com una ferida al contacte amb aigua salada. Cou!!. Aquesta conducta, aquesta actitud està llavors en tu, en la teva ombra. Aquesta resposta emocional és coneguda com Projecció de l'ombra

Pot semblar una cosa contradictòria acceptar l'ombra del teu inconscient. No obstant , és important aclarir que reconèixer no vol dir actuar segons el seu dictat.

 

La llum de l'ombra del teu inconscient.

D'altra banda, encara que d'això parlaré en un altre article, també podem "reconèixer" en altres parts que ens neguem. És important aquí destacar que, en si, el que rebutgem en nosaltres no té per què ser una cosa negativa.

Les emocions reprimides en l'home i el patriarcat, consulta a Sabadell

Les qualitats negades a la masculinitat pel patriarcat jeuen en una ombra lluminosa.

Per exemple, un home que (pels dictats del patriarcat) rebutgi en si la seva sensibilitat, tendresa, delicadesa ... és fàcil que s'enamori d'una dona que manifesti aquestes qualitats. De fet l' enamorament, segons la psicologia analítica, és vist com una projecció del que és lluminós en una altra persona.

Reconèixer i acceptar l' ombra, "el tio del gimnàs", un exemple.

Vaig a relatar un diàleg amb un client en consulta (per descomptat és un resum. Conte amb el seu permís i mantinc el més estricte anonimat).

El consultante va a un gimnàs regularment. Un dia va aparèixer en aquestes instal·lacions un home que li va exasperar d'una manera exagerada. Així que, vaig indagar una mica.

Aquest va ser més o menys el diàleg que vam sostenir.

Client: Llavors va aparèixer aquell "tío". Caminant com un paó.
Josep: Com creus que camina una paó?
C: Doncs cridant l'atenció, movent-se, en pla xulo.
J: I això et molesta
C: Sí, molt.
J: I com és aquest molt en una escala de l' 1 al 10?
C: Doncs .... (Aquí es va aturar una mica ...) Jo diria que un 9!
J: Un nou per algú que ni tan sols es va ficar amb tu. Només per la seva forma de caminar
C: Sí, però és que (i aquí va emfatitzar el que passava) Anava cridant l'atenció!!

 

L'arquetip de l'ombra filtra i distorsiona la nostra percepció de la realitat

És curiós com el "cridar l'atenció" pugui molestar tant a

L'ombra del teu inconscient. Reconèixer l'ombra del nostre subconscient per aprendre a reconèixer la realitat.

Aprendre a reconèixer l'ombra per prendre consciència de com distorsiona la realitat.

algú. Però hi ha alguna cosa més. "Caminar movent-se com un paó" pot ser una descripció de fets. No obstant , inferir d'això que volia cridar l'atenció és una interpretació, cosa que va deduir el client a partir dels seus filtres personals.

D'altra banda, el seu radical rebuig apuntava a una mica més. Conec al client i sé que és un home extremadament discret, cautelós i reservat, així que li vaig llançar el repte.

 

Acceptar l'ombra del teu inconscient, "Cridar l'atenció"

J: Tu no has volgut mai cridar l'atenció?
C: Bé ... sí però no d'aquesta manera ....
J: I quan ho has volgut ... ho has fet?
C: Doncs no, crec que cadascú ha de arreglar els seus propis problemes.

"Cadascú ha de arreglar els seus propis problemes”.

Això, per descomptat, és una creença, i en un home, encara que jove, "clàssic", sol ser un indici que no vol mostrar la seva vulnerabilitat.

És aquí on va aparèixer la seva ombra. "Cridar l'atenció", per el meu client, equival a "necessitar l'ajuda dels altres". A això en PNL se l'anomena una equivalència complexa . Ell només vol cridar l'atenció quan té algun problema entre mans, però, per descomptat no ho permet. No obstant , el seu desig de compartir, de ser alleujat , existeix... en el seu arquetip de l'ombra.

Ocupar "tot l'espai disponible"

C: Doncs sí, va arribar va col·locar la seva tovallola en un aparell de musculació i es va anar a fer bici.
J: Et va molestar això?
C: Doncs és evident! (compte amb les afirmacions vehements, solen amagar alguna cosa "ombrívola”). Quin dret té a ocupar tot l'espai? (Ara una generalització)
J: Tot l'espai?
C: Bé ... ja m'entens, si està en la bici per què ha d'ocupar amb la seva tovallola altre aparell que podria utilitzar una altra persona?
J: Bé ... si arriba una altra persona li pot dir que retiri la tovallola, no et sembla?
C: Sí clar, A mi també m'agradaria! tenir-ho tot a la meva disposició, però no s'ha de fer això.

Important aquest paràgraf. El client no deixa de tenir raó, però…

Aquí no interessa la raó, interessa el que sorgeix!.

En primer lloc indica: "a mi també m'agradaria ..."! i és obvi i raonable que en un lloc amb recursos compartits, a tots ens agradaria tenir-los a la nostra disposició en tot moment. Recordem que acceptar l'ombra no vol dir seguir el seu dictat, només reconèixer-la.

Segueix amb un "però". La paraula però en una frase, a efectes psicològics, desvirtua l'afirmat prèviament (1). El'"a mi també m'agradaria” (la reivindicació de l'ombra) queda com menyspreat l'efecte de ser reconeguda.

"No s'ha de". Ens trobem amb el que en teràpia Gestalt anomenem un "introjecte”. Mandats generalitzats i imposats sobre què fer i no fer. Fritz Perls, el pare de la teràpia Gestalt els va anomenar com els "hauria de...".

Però hi ha més .... (Per això vaig triar aquest exemple). Va seguir queixant-se d'alguna cosa de la que en el fons tenia raó, però ....

Acceptar l'ombra del teu inconscient per reconèixer el tresor que amaga.

Acceptar l'ombra del teu inconscient. El tresor amagat a l'ombra. Consulta a Sabadell

El tresor amagat a l'ombra.

Veurem a continuació la sinuositat amb la qual es mou l'ombra. Recordem que només posem l'atenció en reconèixer i acceptar l'ombra, no en si té o no raó. El següent fragment descobreix alguna cosa interessant encara que no evident.

C: El "tio" estava, mirant a tothom i a tot. Ho estava controlant tot! (De nou una interpretació. Que "miri tot" no vol dir necessàriament que "controli tot")
J: ¿I què hi ha de dolent en que miri a tothom? Això vol dir, necessàriament que "ho controli tot?”.
C: Bé .... Ho sembla!
J: Ho sembla o t'ho sembla a tu? (El repto a que traslladi la generalització a l'assumpció de la seva responsabilitat per la seva interpretació)
C: Bé ... m'ho sembla a mi, però això és de mala educació! (De nou un introjecte).

 

L'arquetip de l'ombra i les nostres potencialitats no desenvolupades.

No seguiré amb tota la transcripció. En aquest punt destacar que és típic en una persona extravertida estar mirant el seu entorn. El extravertit dirigeix ​​la seva atenció cap a l'exterior. El introvertit, al contrari, dirigeix ​​la seva atenció cap al seu interior. El client, un típic introvertit veu un extrovertit, són la cara i la creu d'una mateixa moneda.

I aquest és un aspecte molt interessant de l'ombra. La possibilitat que ens ofereix de completar-nos. Així, un introvertit farà bé en intentar aprendre de l'actitud extravertida i viceversa. Però mentre no reconegui aquesta possibilitat i segueixi veient a "els de l'altre extrem" com a enemics, perdrà una ocasió d'or.

Acceptar l'arquetip de l'ombra. ¿Per què fer conscient l'inconscient?

Fer conscient l'inconscient allibera l'energia que utilitzem per reprimir-lo. De la mateixa manera, en acceptar l'ombra del teu inconscient et tornes una persona més completa. Com va dir Jung:

"Prefereixo ser un home complet a un home bo".

Reconèixer la nostra totalitat ens dóna l'oportunitat de triar

Acceptar l'ombra i reconciliar-se amb ella, consulta a Sabadell

Reconciliar-se amb l'ombra interior

conscientment. A l'altre extrem, les actituds maniqueistes i moralitzants condueixen, sovint, a conductes depravades. No cal aprofundir massa en els foscos episodis que viu actualment l'església catòlica. Només com un exemple entre d'altres, per descomptat.

També és cert que amb aquest reconeixement no acaba tot el treball interior. Es, no obstant això, un primer pas i, de vegades el més difícil.

Dedicaré un altre article a les conseqüències de no reconèixer i acceptar l'ombra. No obstant això et convido, mentrestant, a llegir el meu anterior post: Jo construeixo la meva pròpia realitat… però…qui sóc jo?

Fins al proper post, rep una cordial salutació,

 

www.josepguasch.com

(1) Examinem en quina manera diferent impacta : "Avui plou, però demà farà sol "a dir" Demà farà sol, però avui plou "

 

Treballar l'ombra del subconscient

Et convido a participar al meu blog ampliant idees. Per exemple, aportant suggeriments o compartint els teus dubtes a l'apartat al peu del mateix.

Següents articles relacionats: L'ombra de l'ànima. Quan la vida no té sentit, depressió noógena L'arribada de la primavera i el coronavirus; L' ombra del subconscient i l' escriptura automàtica

Ah!!, i si t'ha agradat i et ve de gust, et convido a compartir l'article. També comentar i / o puntuar amb les estrelles en el resum que trobaràs més avall.

 

Estàs interessat en un programa personalitzat de coaching i/o psicoteràpia? Contacta amb mi sense compromís!:

– Telèfon: 615.56.45.37 – Mail: jspguasch@gmail.com
– Web: Formulari de contacte

Si vols, pots rebre còmodament la meva News Letter amb tots els articles del bloc. També, activitats, promocions i informació interessant i pràctica:

– Sí vull rebre la News Letter

Si coneixes algú que pogués estar interessat, en aquesta informació, no dubtis a compartir-la

Josep Guasch, coaching i psicoteràpia a Sabadell i Terrassa

 

 

L'ombra del teu inconscient, acceptar l'arquetip de l'ombra, a Sabadell, Terrassa i online. Josep Guasch, coach , psicoterapeuta coaching i psicoteràpia (Ansietat, acompanyament i estratègies per aprimar, deixar de fumar, autoestima, addiccions, etc…)

Exercicis pràctics per millorar l' autoestima

BLOG


Millorar l'autoestima, exercici de PNL per guanyar seguretat

Millorar l'autoestima, consulta a Sabadell, Terrassa i online. Josep Guasch, coach , psicoterapeuta, consulta de coaching i psicoteràpia (Ansietat, acompanyament i estratègies per aprimar, parlar en públic, deixar de fumar, autoestima, addiccions, etc ...)

Guanyar confiança en un mateix

Acceptar-se i comprometre' s a aprendre i millorar claus de l' autoestima

Sovint les propostes terapèutiques per millorar l'autoestima van acompanyades de suggeriments ben orientats i eficaços. És a dir, ens orienten sobre el què. Tanmateix poques ens indiquen el com. És una cosa que veig constantment en les sessions de teràpia. "Sí, això que dius ho entenc però no sé com posar-ho en pràctica.”

En el meu anterior article "què és l'autoestima” vaig suggerir diverses formes terapèutiques per millorar la seguretat en un mateix. Una d'elles, inspirades en la PNL és l' anomenada apadrinament o patrocini. Veurem en aquest article un exercici per millorar l'autoestima basada en aquesta modalitat terapèutica.


Com millorar l'autoestima i seguretat en un mateix amb els tres mentors.


Aquest exercici va orientat al nucli de la personalitat, és a dir, la identitat. Pots ampliar aquest concepte en el meu article: “Com és endins és fora. Com és a dalt és a baix”

Millorar l' autoestima i acceptar nous reptes.

Construir una autoestima forta ens ajuda a enfrontar nous desafiaments.

Qualsevol teràpia, orientada a millorar l' autoestima, que no contempli aquest nivell és parcial. Això no vol dir que no sigui eficaç. Existeixen modalitats de teràpia remediatives. És a dir, modificar conductes i, si escau, les habilitats de les quals emanen els comportaments desitjats.

A vegades, una modalitat terapèutica remediativa és suficient. En aquests casos el problema no és en el concepte que la persona té sobre si mateixa. És a dir, les creences nuclears sobre un mateix. Pots, si ho desitges, explorar la importància de les creences per millorar l' autoestima en l' article: Teràpia per a l'autoestima baixa.

Un apunt necessari abans de començar l'exercici

Com vinc dient habitualment, els exercicis que proposo al blog són una suggeriment amb caràcter orientatiu. Per garantir resultats l'ideal és posar-los en pràctica amb un terapeuta acreditat. És la millor manera de millorar l'autoestima amb garanties. Però de vegades, llegir alguna cosa amb anterioritat pot servir per fer-te una idea.

Tria una experiència concreta en la qual et sentis inferior, rebutjat, incapaç, no adequat o mereixedor/a. És de vital importància treballar amb experiències concretes, no amb fabulacions ni possibles futurs.


Exercici per millorar l' autoestima, primera part.

Tria tres persones en què vas confiar plenament. Poden ser tres persones que coneixes en la teva infància fins avui.
A continuació tria tres persones que van confiar en tu.
Primer treballa amb el primer grup de tres. Realitza l' exercici complet i, l' endemà amb el segon grup.
Per començar escull el primer grup.

o Obsèrvals detingudament en la teva memòria. Presta atenció a la seva manera de moure' s, caminar, parlar, i tot el que consideris important de cadascuna d' elles.
o Ara dona't compte del impacte que ells tenen en tu. Com és sentir-se acceptat per ells tal com ets? Com és i sents ser rebut com una persona únic i valuosa?

Per millorar l'autoestima és important prendre nota de les sensacions físiques quan et sentis acceptat íntegrament.



Triar una situació en què la seguretat en tu mateix trontollava. Segona part.

 

Millorar l'autoestima ens ajuda a superar situacions difícils.

Viure les emocions, siguin les que siguin, i no sucumbir-hi, clau de l'autoestima.

Tria una situació en què et sentis mancat de confiança. Observa en dissociat (com un observador) aquesta experiència (Posició jo). Presta atenció al que veus, el que ets. L' entorn i les persones que formen part de l' experiència

Ara fa un pas al capdavant, submergeix-te la situació. Reviu-la com si estigués passant ara. De forma plenament associada, submergit en ella. Observant el que veus, escoltant el que ets, prestant atenció al que sents, patrons corporals (respiració, postura, gestos...), emocionals. Posició "Experiència”

(Nota important: En aquesta pràctica per millorar l'autoestima utilitzem les posicions perceptives Associat i Dissociat. Si vols saber més pots veure-ho a l'article: Com viure una emoció amb equanimitat, la teràpia dissociadora.)

Ara fa un pas enrere i dissòcia't. Posició "Jo” (observador).

Ves a la metaposició per prendre nota d'experiència en forma associat i dissociat (Posició "Metaposició”) Observa ambdues posicions i els missatges que et suggereixen les mateixes. Des de la metaposició Què creus que li falta al jo? Quin objectiu definiries? Creus que li falta algun recurs?



Els missatges dels mentors. Tercera part

A continuació ocupa la posició de Recursos, girant-te respecte a la posició anterior en 180º de tal manera que estiguis enfront dels tres mentors. Respira i connecta amb el teu centre.

Obre els ulls i observa els teus tres mentors. Front a tu. Amb els seus missatges, ells t'inspiraran per millorar la teva autoestima

Modelatge en PNL per millorar la confiança en un mateix.

Podem triar models de persones o personatges que ens inspirin a millorar.

Ara fa un pas al capdavant i entra al mentor 1. Asòcia't plenament a ell. Quina és la teva postura corporal sent el mentor 1? Com et mous? Com respires? Què penses i com? Com ets sent el mentor 1? Entra al personatge no t'aturis en una explicació descriptiva. Sigues el mentor 1. Pensa, mou-te, parla, sent com ell.

Millorar l'autoestima treballant amb imatges internes.

Dóna mitja volta sobre tu i observa la posició “Experiència”. En condicions òptimes veuràs en dissociat l'experiència amb el "jo". Observa i atura't en allò que veus i sents tenint clar el que va quedar definit com a objectiu, recursos, etc. a la metaposició. Deixa que aparegui un missatge curt, clar i explícit per al "jo". No més de cinc paraules i si poden ser tres o quatre millor que cinc. Les paraules poden venir acompanyades d'una imatge mental i un gest o postura corporal.

Plenament associat a "mentor 1" transmet les paraules i, si escau, imatge i/o postura corporal al jo en la "posició recursos”. Aquí has ​​d'adoptar la personalitat i l'actitud del mentor que amb el seu missatge inspira el “jo” per millorar l'autoestima.

Ves a la"posició de recursos”. Colòcat davant el mentor 1 rep el missatge, ressona amb ell. Sent com pot donar-te suport i “apila'l” al teu centre.



Refermar la sanació del nen interior.

Si ets al treball amb el teu nen interior, presenta'l ara al teu mentor 1. Aquest treball de "presentació al teu nen interior és aconsellable per millorar l'autoestima. Ho pots fer al llarg del teu treball de reparentalització. Tanmateix no és imprescindible si comences ara amb el treball.

Si decideixes afegir al procés el treball amb el nen interior, només hauràs d'afegir aquest pas amb cada mentor.

Un cop fet, repeteix l'operació amb mentor 2 i mentor 3.

El missatge definitiu per millorar l'autoestima

– Amb els tres missatges en forma de paraules, imatges, posició i/o gest defineix el meta missatge. Un missatge que adopti les tres formes i sigui l' essència de l' anterior. Les paraules, imatges i posició o gest seran les tres àncores que defineixen el recurs.

– Fes la volta 180º sobre tu mateix i amb el metamissatge i el centre vas a la posició Jo. Observa en dissociat l' experiència.

– Fes un pas endavant, associa't a la mateixa i reviula-la amb el recurs.

Posicions perceptives de la PNL per millorar autoestima.

Dibuix de les diferents posicions durant l' exercici.

Conclusió i finalització de l'exercici augmentar els teus recursos i amor propi.

Observa i sent com es modifica la teva vivència de l'experiència. El que passa no canvia, sí que canvia la manera com ho reps. Això és així perquè l' exercici està orientat a millorar la teva autoestima.

 

Fins aquí l'entrada d'avui. Fins el proper article, rep una cordial salutació.

www.josepguasch.com

Article anterior relacionat: ..Què és l'autoestima??

Et convido a participar al meu blog ampliant idees. Per exemple, aportant suggeriments o compartint els teus dubtes a l'apartat al peu del mateix.

Ah!!, i si t'ha agradat i et ve de gust, et convido a compartir l'article. També comentar i / o puntuar amb les estrelles en el resum que trobaràs més avall.

Estàs interessat en un programa personalitzat de coaching i/o psicoteràpia? Contacta amb mi sense compromís!:

– Telèfon: 615.56.45.37 – Mail: jspguasch@gmail.com – Web: Formulari de contacte

Si vols, pots rebre còmodament la meva News Letter amb tots els articles del bloc. També, activitats, promocions i informació interessant i pràctica: – Sí vull rebre la News Letter

Si coneixes algú que pogués estar interessat, en aquesta informació, no dubtis a compartir-la

 

Guanyar confiança i seguretat en un mateix.

 

Millorar l'autoestima, consulta a Sabadell, Terrassa i online. Josep Guasch, coach , psicoterapeuta, consulta de coaching i psicoteràpia (Hipnosi, PNL, , Teràpia Gestalt, Nen interior, Anàlisi Transaccional,)

 

Consulta de psicoteràpia per superar addiccions.

BLOG


Dol i rehabilitació d'addiccions en psicoteràpia

Dol i rehabilitació addiccions, consulta a Sabadell, Terrassa i online. Josep Guasch, coach , psicoterapeuta, consulta de coaching i psicoteràpia (Hipnosi, PNL, , Teràpia Gestalt, Nen interior, Anàlisi Transaccional,)

Dol i rehabilitació addiccions Sabadell

Superar una addicció, encara que sigui una cosa positiva, obre un període de dol

La rehabilitació d' addiccions, amb garanties, exigeix un procés integral. Un dels elements menys contemplat en la teràpia és el del dol en la rehabilitació d'addiccions. Aquest treball terapèutic va més enllà de la suspensió del consum i el comportament compulsiu. Aquesta, per descomptat, és la primera etapa en la teràpia.

Hi ha un segon pas en el procés terapèutic que és el que examinarem aquí. El procés de dol en la rehabilitació de l'addicció. Veurem les diferents pèrdues que ha d'enfrontar l'addicte en la teràpia integral.

El tercer pas, no ho desenvolupo en aquest post, és el de la transformació de l'estil de vida. Si bé aquest moment és present durant tot el procés, aquí s'emfatitza més. Serveixi, no obstant això com a introducció, esmentar que en aquesta etapa no solament es reforça l' après. En aquesta fase de la teràpia és molt important identificar els valors de la persona. El que realment li pot donar una adreça i motivació de vida que substitueixi l'encanteri de l' addicció.


Què és el dol en la rehabilitació d'addiccions?

Aquest moment de la teràpia implica un canvi radical de l'estil de vida. L'eix ja no gravita al voltant del consum de la substància (o conducta) addictiva. El nou centre de gravetat se situa a la responsabilitat de la persona sobre la seva conducta, emocions i pensaments. Aquest canvi radical pressuposa una pèrdua emocional. Per tant un dol en la rehabilitació de les addiccions. A l' elaboració d' aquest període d' adaptació emocional ha de dedicar un temps la teràpia integral.

El dol en la rehabilitació d'addiccions. Primera etapa. Comiat de la substància addictiva

Dol i rehabilitació addiccions. Acomiadar-nos d'una conducta addictiva comporta un procés d'adaptació. .

Acomiadar-se per millorar.

És la fase que emfatitza tota teràpia. La comiat de la substància addictiva. En aquest moment l'addicte en recuperació enfronta la realitat d'una pèrdua. Des d'un punt de vista racional és un comiat desitjable. Però l'addicció no “enganxa” des del sentit comú. Tant en aquesta com en les següents etapes cal tenir una idea molt clara. Què necessitat no satisfeta cobreix l'addicció? O, dit d'una altra manera, quina intenció positiva té?

En un altre article m'estendré més al respecte. Però per entendre millor aquesta etapa del dol en la rehabilitació d'addiccions un model és de molta utilitat. Les cinc etapes de Prochaska Y DiClemente

Tota dependència comporta un desplaçament de l' autoestima cap a l' exterior. Bé sigui una substància, una conducta, persona etc.... Per aquest motiu treballar l' autoestima és imprescindible durant el procés de dol en la rehabilitació d'addiccions.

 

Segona etapa. El dol pel personatge o guió de vida

El personatge és el nucli del guió de vida de la persona addicta. És de vital importància descobrir aquest personatge i l'argument vital que dibuixa. Per suposat per reescriure aquest guió i descobrir el nostre jo més autèntic. En aquest moment, el dol en la rehabilitació d'addiccions suposa el comiat i elaboració d'aquesta pèrdua. D' aquest personatge que, probablement, ens ha acompanyat durant anys. No obstant , el personatge i el seu guió no és, una cosa exclusiva en els addictes. Tots vivim en un personatge que és el protagonista del nostre guió de vida.

I Què és el guió de vida?

El guió de vida forma part de la teoria de l' l'anàlisi transaccional elaborat per Eric Berne. Posteriorment Claude Steiner el va desenvolupar en la seva obra: "Els guions que vivim".

Segons aquest model de petits decidim un pla per a la nostra vida. Una mena de fil conductor que donés una coherència (per bé o per mal) a la nostra destinació. Aquesta decisió infantil està marcada per la relació amb els pares i persones d'influència. I, per descomptat, no és una decisió presa d'una manera conscient i deliberada. Diguem que la història de la nostra família ens empeny subtilment cap a aquest argument vital.

Dol i rehabilitació d' addiccions, acomiadar-nos del personatge.

Teràpia integral addiccions Sabadell

L'addicció crea un personatge per al qual té sentit el consum.

Aprofundir en el guió de vida en les addiccions supera aquest l'abast d'aquest article. No obstant , per a ments curioses cal destacar l'obra de Claude Steiner. Un dels llibres ja esmentats anteriorment. El següent, i específicament orientat a les addiccions és "Games alcoholics play". Fins on jo sé no conec traducció en castellà.

En aquesta obra, Steiner ens parla de tres tipologies de consumidors. Ell les anomena Ebri i Orgullós, Ebri Domèstic i Ebri Consuetudinari. Cadascun d'ells conforma un "guió de vida" al voltant d'una tipologia de personatge. Aquest treball de Steiner va ser finalitzat a finals dels 70 i als EUA. Crec que en l'actualitat podem trobar nous i diferents personatges però val aquest treball com a exemple.

El dol en la rehabilitació d'addiccions contempla en aquesta etapa evidenciar l'artificiositat del personatge.

El personatge és el portador que encobreix les necessitats no satisfetes. I ho fa amb una màscara. Es, en aquest sentit el portador d' una Intenció Positiva. No obstant , aquesta intenció positiva no es condueix amb una conducta creativa. Sovint té a veure amb la fantasia i la fugida del dolor.

Tercera etapa. La pèrdua de l' entorn i amistats de consum.

En aquest article plantejo seqüencialment les diferents fases del dol en la rehabilitació d'addiccions. Tanmateix la realitat en el procés de la teràpia és diferent. Les diferents etapes poden anar solapant-se com a, per exemple, en el comiat del cercle de consum. Llevat d' algunes excepcions, el consum apareix i es consolida en el si d' un grup de confiança. És habitual entre adolescents o fins i tot entre adults en, per exemple, els bars en l'alcoholisme.

Dol i rehabilitació addiccions

Dir no a una addicció sol comportar acomiadar-se de l'entorn de consum

El grup confereix aquesta sensació de pertinença, de sentir-se acceptat i rebut. Per suposat que en aquest cas es tracta d' una sensació de pertinença disfuncional. I és aquí on el rol del personatge desplega tota la fantasia neuròtica.

La teràpia del dol en la rehabilitació d'addiccions treballa, també, amb la pèrdua del grup de confiança.

Cal buscar formes alternatives i creatives d' aconseguir aquest sentiment de pertinença. Segurament en la majoria dels casos (per no dir en tots) fora del cercle de consum. És imprescindible entendre que una cosa és la necessitat i una altra el mode d' aconseguir-la.

Quan el grup de consum té un pes específic, és necessari deixar de freqüentar aquest entorn. I això, gairebé sempre, com a condició indispensable per deixar de consumir.

Hi ha algunes excepcions com, per exemple, algunes dones que beuen en la soledat de la seva llar. Per suposat aquí hi ha altres estigmes estereotipats i un problema profund de soledat. En aquests supòsits, l' dol en la rehabilitació de l'addicció se centra més en el comiat de la substància i del personatge.

 

Dol i rehabilitació d' addiccions.

Durant tot el procés, comencem per l'acceptació de les pèrdues. És important entendre que, durant la teràpia del dol a la rehabilitació d' addiccions, se succeeixen diferents moments. Si desitges consultar pots veure-ho en els meus articles:

– Les fases del dol: les primeres etapes d' assimilació de la pèrdua.

– Les etapes del dol en la teràpia d'acompanyament emocional.

La teràpia comprèn el treball d'integració emocional, amb la consciència i expressió de les mateixes. Molt important també durant la teràpia descobrir i satisfer d'una manera creativa les necessitats no satisfetes. Aquestes mancances van ser "tapades" o "satisfetes" neuròticament pel guió de vida. En descobrir noves formes, és més fàcil sostenir la pèrdua de la substància, personatge i grup de confiança.

Sortir del pou addictiu

Superar una addicció és retrobar-se amb un mateix.

Dol i rehabilitació d'addiccions són dos passos necessaris per a una teràpia integral. Només d'aquesta manera es pot arribar a l'estat intern on es viu la sobrietat com un regal. No com un esforç constant per no "caure en la temptació".

Evidentment, la teràpia integral en rehabilitació d'addiccions és un procés dilatat en el temps. Però els resultats són espectaculars en la millora de qualitat de vida.

Fins el proper article, rep una cordial salutació.

 

www.josepguasch.com

Següent article relacionat: Sortir d'una addicció
Anterior article relacionat: Com ens sedueix una addicció

 

Superar el dol en deixar una addicció Sabadell

Et convido a participar al meu blog ampliant idees. Per exemple, aportant suggeriments o compartint els teus dubtes a l'apartat al peu del mateix.

Ah!!, i si t'ha agradat i et ve de gust, et convido a compartir l'article. També comentar i / o puntuar amb les estrelles en el resum que trobaràs més avall.

Estàs interessat en un programa personalitzat de coaching i/o psicoteràpia? Contacta amb mi sense compromís!:

– Telèfon: 615.56.45.37 – Mail: jspguasch@gmail.com – Web: Formulari de contacte

Si vols, pots rebre còmodament la meva News Letter amb tots els articles del bloc. També, activitats, promocions i informació interessant i pràctica: – Sí vull rebre la News Letter

Si coneixes algú que pogués estar interessat, en aquesta informació, no dubtis a compartir-la

 

Dol i rehabilitació addiccions, consulta a Sabadell, Terrassa i online. Josep Guasch, coach , psicoterapeuta, consulta de coaching i psicoteràpia (Ansietat, acompanyament i estratègies per aprimar, parlar en públic, deixar de fumar, autoestima, addiccions, etc ...).

 

Elaborar un procés de dol de forma emocionalment saludable

BLOG


Les etapes del dol en teràpia d'acompanyament emocional

Etapes del dol, consulta a Sabadell, Terrassa i online. Josep Guasch, psicoterapeuta, coach , consulta de coaching i psicoteràpia (Hipnosi, PNL, , Teràpia Gestalt, Nen interior, Anàlisi Transaccional)

Teràpia del dol a sabadell

Podem fer aflorar energia d'on sembla que no queda.

Vam veure en l'anterior article les Tres primeres fases del dol. També vam veure en Teràpia per al dol. Psicoteràpia de la pèrdua com cal entendre aquest procés com un ajust progressiu a la realitat. Però aquest ajust és, necessàriament, de tipus emocional. Això vol dir que tota teràpia anirà orientada a integrar el que, emocionalment, visqui la persona. Cal tenir-ho clar. Doncs si bé el sentit comú és necessari, no sempre és el millor assessor en la teràpia de la pèrdua.

Veurem a continuació les següents etapes del dol en funció dels dos models ja assenyalats anteriorment.

 

Etapes del dol: La negociació

Per comprendre aquesta etapa del dol en el model de les cinc fases cal entendre una cosa essencial. Elisabeth Kübler-Ross, va ser una psicoterapeuta que va estendre l'àmbit de la teràpia als malalts terminals. És a dir persones que enfrontaven LA SEVA pròpia mort. Posteriorment va extrapolar les etapes del dol a persones que enfronten, per exemple, la mort d'un ésser estimat. Però hi ha diferències òbvies que examinarem ara.

Hem d'entendre aquesta etapa com un intent desesperat per evitar la fase de “desolació o depressió”. Acceptar d' una manera definitiva la pèrdua o l' absència. I els intents en aquesta etapa del dol per evitar-la són uns quan qui mor és un mateix. I són molt diferents quan "el que queda aquí" enfronta la mort d'un ésser estimat. Això condiciona modalitats d' intervenció en la teràpia diferents. Vegem-ho d'una manera pràctica:

 

Etapes del dol: La negociació en enfrontar la pròpia mort

Després de passar les anteriors etapes del dol, la persona en estat terminal elabora fantasies. Aquestes poden tenir a veure amb una intervenció miraculosa, altres teràpies, segones opinions etc… Fins i tot algun tipus de promesa a canvi de....

Negociar l' enfrontament amb la pèrdua.

La negociació, una etapa del dol.

És un intent de no admetre el dolorós però inadmissible, deixar de ser. De nou indicar que aquest tipus de fantasia és normal en aquesta etapa del dol. Per suposat sempre que no s' estableixi definitivament.

La cosa canvia quan la persona enfronta la mort d'un ésser estimat. En haver transitat les anteriors fases, és absurd ara pretendre que aquesta persona ressusciti. Però sí que pot alimentar l'esperança que, "des d'algun lloc" em segueix i cuida. I tot i que, fins on sabem, és una fantasia, no és una cosa patològica. Sempre que no es fixi definitivament en aquesta esperança. "Només" és una de les etapes del dol.

Però, com veurem més endavant, pot prendre un altre matís. No oblidem que aquesta fase de la negociació té una finalitat en si mateixa. I aquesta no és més que preparar-nos per a la etapa del dol més dura. La desolació associada a l' acceptació incondicional de la pèrdua i absència. I aquesta acceptació ho ha de ser des de la totalitat de la persona. En teràpia podem preveure aquesta fase i preparar la contenció en la següent etapa del dol.

 

La fase de la negociació davant d' una separació o divorci

Vegem ara un altre exemple molt habitual, la realitat d'una separació o divorci. Aquí la negociació pot aparèixer, tot i haver transitat les anteriors etapes del dol. I és més habitual del que creiem. És l'intent de tornar a la relació amb un "propòsit d'esmena", o amb un "hem canviat", etc.... Per suposat són excuses conscientment benintencionades... però en la majoria dels casos, allò, excuses.

Alguns autors pretenen que aquesta fase es pugui donar al principi. És a dir durant la negació. Però hi ha un matís important, a la negociació no hi ha una negació real del fet en si. La pèrdua existeix i no es discuteix. En aquest moment el que existeix és una fugida del dolor. I això es pot veure molt fàcilment quan atenem les següents etapes del dol del model de set fases.

 

Etapes del dol: La culpa

Seguint amb la metàfora proposada per Bucay, és la fase en què comença a coagular la sang. És el que col·loquialment coneixem com la "costra”. I, de la mateixa manera que és la sang la que provoca els coàguls, la culpa és d'una matèria similar a la ràbia. Vegem com encaixa en les etapes del dol:

En aquest moment comencem a sentir-nos culpables per tot. "Per no haver-li dit quant la volia". "O no haver-la tractat prou bé". "Per no haver estat prou eficient a la feina abans que m'acomiadessin" "O per no haver-li recomanat anar a un altre metge", per... per...

 

Un sentiment perillós, la culpa

Però la culpa és una emoció... contaminada. Cal filar molt fi en teràpia per desbrossar-la de la responsabilitat. Per a mi és un sentiment, és a dir una emoció més una etiqueta cognitiva o una creença. Al mateix temps, està composta de dues emocions bàsiques, ràbia més tristesa. La culpa, en aquesta etapa del dol, té tres contaminants bàsics:

– Omnipotència.
– Crítica.
– Evasió.

Etapes del dol, la culpa

Sentiment de culpa i dol.

Si em sento culpable, m'acuso a mi mateix (crítica). I em puc acusar de, per exemple, no haver-ho fet tot el millor que hagués pogut. És a dir, part de la pressuposició que a la meva mà estava haver fet tot el possible. O sigui, un pressupost d' omnipotència.

Però mentre m'entretinc en aquesta farsa maquiavèl·lica de la culpa evito el següent pas. Evito sentir la impotència que és l'oposat a l'omnipotència. Em evadeixo d'acceptar definitivament l'inevitable. La pèrdua.

La desolació és la més dura de les etapes del dol. Tot el procés emocional fins ara ha estat una aproximació a la següent fase.

Aquesta culpa pot portar un procés de masoquisme i victimisme perversament alambinat. En què m'engoleixo com un hàmster a la seva nòria giratòria. Crec que avanço, però... no.

Com hem "engolit" la culpa per certs mandats religiosos és un tema digne d'un treball enciclopèdic. Només ho senyalo, per suposat no entraré a fons en aquest treball sobre les etapes del dol.

Però bé, com diem en PNL , “tot comportament té una intenció positiva”. I la intenció, com ja he assenyalat anteriorment és l' evasió. El tercer contaminant de la culpa.

 

Culpa, dol i retroflexió

Abans de passar a la següent etapa del dol, una última anotació per a ments curioses. En teràpia Gestalt parlem d'un mecanisme de defensa anomenat retroflexió. Bàsicament és "fer-me a mi mateix el que no em permeto fer als altres”.

Per suposat és un mecanisme del qual no ens adonem conscientment. Aquesta és l'essència de la culpa, la retroflexió. En un altre post parlaré sobre això, però per a qui vulgui investigar és un terreny fascinantment sorprenent.

 

Etapes del dol: Tristesa

La tristesa ens porta al món de “el que és”. La pèrdua definitiva, sigui que li trobem o no sentit. L'absència de l'altre que em connecta amb els meus buits interns.

Un dels impediments per acceptar la tristesa és la idea "no puc suportar-ho”. Però sí, si puc suportar-ho. No val ara la infantilització de l'adult vestida de victimisme. Pensaments del tipus "Què he fet jo per merèixer això?”. Per què m'ha "tocat" a mi? etc.... són la pitjor companyia.

Etapes del dol, la tristesa

La tristesa ens posa en contacte amb la impotència.

La tristesa és una emoció bàsica mitjançant la qual integrem una pèrdua. Com a emoció no conté pensaments, judicis, etiquetes.... Si la contaminem amb pensaments la convertim en un sentiment recurrent. Pot ser llastima, auto commiseració, victimisme, patiment... en general sentiments poc saludables. En aquest moment, encara que pogués semblar contradictori, la teràpia s'orienta a que la persona senti la tristesa. No els succedanis de la mateixa.

Bucay proposa la metàfora de la retracció del coàgul de sang. Aquest moviment és, literalment, tornar cap a dins. És el sender de la tristesa per una pèrdua. Tornar cap a dins per enfrontar el temut fantasma de la solitud.

És l'etapa més dura i, alhora, compartida per ambdós models de les etapes del dol. La ferida de l'absència se sent en carn viva. És probable en aquesta etapa patir al·lucinacions. Creure veure, escoltar, fins i tot olorar… si la falta és la d'un ésser estimat.

Un altre tipus de pseudoalucinacions, en aquesta etapa del dol, tenen a veure amb la confusió amb la realitat. Pot, per exemple, portar-me al record la dona que tant vaig estimar la mirada d'una noia que passava per aquí.

 

Els perills del dol no completat en separacions i divorcis.

Cal afegir en aquest exemple un problema molt comú. No diferenciar la “noia que passava per aquí” amb la projecció de la dona que vaig estimar. Si el dol no es completa (en el cas de les separacions) puc creure que m'enamoro d'algú. I la realitat és molt diferent, m'enamoro del que projecto a l'altra persona. El record conscient o inconscient, per bé o per mal de qui ja no està amb mi. I, per desgràcia, veig molt aquest problema en consulta.

Està bé que refaci la meva vida afectiva. Però millor fer-ho transcorregut un temps, el temps necessari per elaborar la pèrdua. Doncs si no ho faig així no rebo realment l'altra persona que apareix a la meva vida. Rebo qui crec que és en funció dels meus fantasmes i filtres. I per aquest motiu cal viure la desolació de la tristesa en la seva crua realitat. Els succedanis ens aparten de l'experiència i, fins que no la transitem, no la superem. Per aquest motiu, de vegades sembla que la teràpia, ens desmunti més que ens alleugi. Però això és momentani… i necessari.

 

Identificació amb allò perdut i fecunditat.

Puc, seguint amb l' exemple anterior, sentir-me afortunat per haver conegut aquesta dona. I saber que, amb ella, vaig viure l'amor. És el principi de la sortida del túnel fosc de la tristesa. Aquesta etapa del dol se li pot anomenar la de la fecunditat o la identificació. Començo a veure la pèrdua com a “el que vaig tenir”. És a dir, el focus de latenció ara està en el que vaig gaudir o vaig aprendre amb aquesta persona. Ja no tant pel que vaig perdre.

Teràpia de la pèrdua Sabadell

La identificació amb el perdut posa en evidència els aprenentatges adquirits.

La malenconia sol ser el referent bàsic en aquesta etapa del dol. La melancolia és una emoció composta d' alegria i tristesa. Alegria pel viscut i tristesa pel que ja no està. És un pas subtil, però importantíssim doncs en el món emocional comença una lenta transformació.

El perill d'aquesta etapa és la idealització derivada de la identificació.

Seguint amb l'exemple anterior puc idealitzar a la meva ex-parella. Pensar que no hi ha una altra dona com ella. Que no tindré aquesta sort una altra vegada.

En aquesta etapa del dol és, en part normal, aquesta idealització. Ens empeny a sortir del pou de la tristesa.

Amelia Barr el va definir magistralment amb aquesta frase:

“Tots els canvis estan més o menys tenyits amb la malenconia perquè el que deixem enrere és part de nosaltres mateixos.”

Seguint amb la metàfora de Bucay, aquesta etapa és la de la reconstrucció tissular. És a dir, per sota de la crosta, el teixit de la pell i, probablement, muscular es va regenerant. Alhora, va empenyent el coàgul cap a fora.

Una cosa nova va emergint, ja sembla que la teràpia va sorgint efecte. Però encara necessita desprendre's d'alguna cosa més.

 

Etapes del dol: Acceptació i Restabliment.

La vida segueix. És la frase que pot definir millor aquest moment. De la mateixa manera que a la pell queda la cicatriu, segueix el record, això no s'esborra. Una altra cosa és com ho vivim i què fem amb ell.

L'enyorança ja no interfereix en l'activitat diària més enllà dels moments de memòria. Però sol ser un record agraït o, si escau, no intrusiu.

No obstant aquesta etapa del dol precisa d' un ulterior treball intern.

Crec que Bucay descriu magistralment aquesta última elaboració. Ho resumeix en dues paraules: discriminació i interiorització.

Discriminació: Veiem que un dels perills de la identificació és la idealització. En l'exemple proposat idealitzo la dona que ja no està amb mi. Penso que no en trobaré cap altra com ella que m'impulsi a estimar amb la mateixa intensitat. Aquí puc aprendre a diferenciar-me, no deixar-me perdre en la fantasia utòpica. No faig meva aquesta impossibilitat d'estimar doncs reconec, ara sí, que la perfecció no existeix.

Interiorització: No obstant , puc reconèixer els ensenyaments que, al seu pas, em va regalar aquesta persona, ara absent. Valoro, en la seva justa mesura, el viscut i l'après. Per suposat entenc l'aprenentatge com una cosa vital, no exclusivament conceptual.

En l'exemple podríem resumir-ho en una frase. "Reconec en mi els regals que ella va portar a la meva vida. Els reconec, honro i vull. Estant en mi, són part de mi i, alhora, jo sóc més que ells."

Etapes del dol, l' acceptació

L' acceptació de la pèrdua des de tots els nivells de l' ésser

Ara sí, aquesta és l'última de les etapes del dol.

I fins aquí aquest article per ara. Fins al pròxim rep una cordial salutació.

www.josepguasch.com

Anterior entrada relacionada: Les fases del dol, les tres primeres moments
Següent entrada relacionada: Dol i rehabilitació d' addiccions.

Et convido a participar al meu blog ampliant idees. Per exemple, aportant suggeriments o compartint els teus dubtes a l'apartat al peu del mateix.

Ah!!, i si t'ha agradat i et ve de gust, et convido a compartir l'article. També comentar i / o puntuar amb les estrelles en el resum que trobaràs més avall.

Estàs interessat en un programa personalitzat de coaching i/o psicoteràpia? Contacta amb mi sense compromís!:

– Telèfon: 615.56.45.37 – Mail: jspguasch@gmail.com – Web: Formulari de contacte

Si vols, pots rebre còmodament la meva News Letter amb tots els articles del bloc. També, activitats, promocions i informació interessant i pràctica: – Sí vull rebre la News Letter

Si coneixes algú que pogués estar interessat, en aquesta informació, no dubtis a compartir-la.

 

 

Etapes del dol, consulta a Sabadell, Terrassa i online. Josep Guasch, coach , psicoterapeuta, consulta de coaching i psicoteràpia (Assertivitat, lideratge, teràpia de parella, gelos, ludopatia, teràpia per al dol, depressió, etc ...)

Psicoteràpia del dol a Sabadell

BLOG


Les fases del dol: Assimilació de la pèrdua, les primeres etapes.

Les fases del dol, consulta a Sabadell, Terrassa i online. Josep Guasch, coach , psicoterapeuta, Coaching i psicoteràpia (Hipnosi, PNL, Teràpia Gestalt, Nen interior, Anàlisi Transaccional)

 

Els diferents moments d'adaptació emocional a la pèrdua

El dol és procés d'adaptació emocional a la pèrdua que contempla varia fases.

Tal com vaig apuntar a l'anterior article: Teràpia per a l' dol , psicoteràpia de la pèrdua, es tracta d' un procés de adaptació emocional a una pèrdua. Aquest procés es pot adaptar a algunes fases del dol encara que ho faci de forma singular i única. I aquesta singularitat es reflecteix tant en allò emocional com en allò cognitiu. És a dir, en el que sentim i el que ens diem. En això últim juguen un paper primordial les creences.

Entendre les fases del dol, ajuda a comprendre una de les característiques més difícils en la psicoteràpia de la pèrdua. Aquesta és la labilitat emocional. Bàsicament es tracta de inestabilitat i variacions brusques de les emocions.

 

Els dos models bàsics en les fases del dol

Hi ha diferents models terapèutics que expliquen aquestes etapes d'assimilació de la falta. Bàsicament dos.

  • Un postula set etapes en l' elaboració de la pèrdua.
  • L'altre estableix en cinc les fases del dol. Aquest model va ser proposat per Elisabeth Kübler-Ross, psiquiatre suïssa que es va especialitzar en la cura de malalts terminals.
    En el seu llibre "sobre la mort i els moribunds" va proposar el model de les cinc etapes del dol . A destacar que, inicialment, aquest patró el va observar en persones en fase terminal. És a dir, persones que enfrontaven la seva mort. Posteriorment va veure que aquestes etapes es repetien en els familiars que enfrontaven l'absència de l'ésser estimat. Però, per entendre adequadament les fases del dol, vull destacar algunes salvetats que veurem més endavant.

En aquest article, i el següent, veurem en profunditat, aquestes etapes d' elaboració de la pèrdua. Per il·lustrar-ho millor utilitzaré la metàfora proposada per Jorge Bucay al seu llibre "El camí de les llàgrimes”. En aquesta obra compara les etapes de sanació d'una ferida amb les fases del dol.

Fases del dol – Negació- Incredulitat-Confusió

La negació, una de les etapes d' elaboració de la pèrdua.

Negació, confusió, perplexitat caracteritzen la primera etapa de l' elaboració del dol.

Aquest moment, encara que pogués estranyar alguns, no té res d'insòlit, i molt menys de patològic. Es tracta d'un mecanisme de defensa davant el dolor, especialment quan és intens i/o inesperat. L'anomenem negació. Pot portar a un estat d' estupor davant l' evidència.

En mode semblant, davant d'una ferida inesperada, el cos allibera endorfines. Les endorfines són opiacis naturals que ajuden a alleujar el dolor i inhibeixen els estímuls nerviosos associats. Actuen com un analgèsic. Per això la metàfora de la negació. D'aquesta manera, l'imprevist d'una ferida "es pren un temps" per ser acceptat. Dit sigui de pas, algunes persones que s'autolesionen, inconscientment ho fan per alliberar el plaer que generen les endorfines.

Alhora, el cos provoca una vasoconstricció momentània per evitar una brusca hemorràgia. Però això dura poc, l'impàs necessari per assimilar la ferida.

En algunes separacions aquesta fase del dol s'eternitza. Són els típics retrobaments "ni contigo ni sin ti". A vegades, amb l'excusa de "quedar com a amics" hi ha una dissimulada negació a la separació. Retrobaments més o menys fortuïts, moltes vegades amb relacions sexuals "com amics". Per suposat està bé quedar com a amics, però la separació, per ser elaborada, necessita un distanciament.

Aquesta etapa apareix molt marcada en els nens davant, per exemple, una mort. Diguem que l'avi o l'àvia moren. I durant la vetlla, el nen apareix com a absent, fins i tot amb una estranya sensació de normalitat. El principi de realitat, en els nens, és encara una cosa difícil i llunyana.

Aquesta fase del dol és compartida per ambdós models, el de les set etapes i el de cinc.

 

La segona etapa del dol. Regressió

Regressió, la segona de les fases del dol

La regressió es caracteritza per una explosió emocional

Heu assistit mai a l'enrabiada d'un nen? Però un d'aquells enrabiades de veritat, no el ploriqueig manipulatiu. Per exemple perquè li han tret el peluix favorit. O perquè li va caure el pastís i li vam treure de les mans quan pretén recollir-lo del terra.

Seguint amb la metàfora de la ferida. Ara, després de la inicial "anestèsia", apareix el dolor. Com més profunda la ferida, més dolor.

Aquesta és l'etapa de la desesperació, del plor explosiu, de la bronca. Aquí la naturalesa emocional necessita expressar-se en tota la seva crua realitat. No és moment de "raonar" si coneixes algú en aquesta fase del dol. És moment, simplement, de deixar anar i, si et toca acompanyar, simplement ser-hi. Recolzant però no "raonant", ni tan sols intentat "suavitzar o calmar". I si ho vius, dóna't permís per plorar, cridar, cridar, colpejar coixins...

És una tornada al nen interior.

En el model de 5 fases del dol, aquest moment se subsumeix en el següent, el de la ràbia. No obstant , no és només ràbia el que pot aparèixer en aquest instant. És més aviat desesperació, una explosió emocional al contacte directe i cru de la realitat. El model de les set fases del dol aporta aquest matís que no contempla el de les 5 etapes.

 

Segona (o tercera) fase del dol. La Ràbia

Aquesta fase del dol és consensuada pels dos esquemes. Fins on jo he comprovat en consulta, la ràbia és una de les emocions menys acceptades en una pèrdua. Especialment si la pèrdua és la mort d'un ésser estimat.

Les fases del dol en teràpia

Ràbia, una emoció bàsica en l'elaboració del dol.

En essència la ràbia sembla no tenir sentit. Tanmateix la seva funció és la d'anar retornant-nos, a poc a poc a la realitat. Les diferents fases del dol tenen una missió. Conduir-nos gradualment a la integració de la realitat de la pèrdua. Cap a un moment de desolació. Per això el procés és gradual.

Després de l'etapa de estupor i de desesperació un pas intermedi és la ràbia. Busquem culpables. I com a culpables pot aparèixer qualsevol i qualsevol cosa.

En el cas de mort poden ser els metges que van atendre un ésser estimat. Fins i tot els que van quedar/quedem en vida. O a les persones que, suposem que van poder fer alguna cosa més. O a qui sigui.

En casos de separació la ràbia igual pot anar diversificada. Cap a l'ex-parella, cap a les amistats que, suposem, la van portar a separar-se. Als pares, als sogres, a qui sigui, també.

Tot i que entendre alguna cosa pressuposi una mica de racionalitat, en aquest cas no hem d'esperar raons coherents. La ràbia compleix una funció i la seva funció és la d'anar desplegant el procés del dol. Per això podem enfadar-nos amb el menys culpable com si fos amb "un que passava per aquí".

No busquem "raons raonables" en aquesta ràbia més enllà de la seva funció en el procés de dol.

Bucay utilitza el símil del sagnat en la ferida. Cal que la sang brolli abans de començar a coagular. Alguna cosa s'ha trencat al cos. I, paradoxalment, perquè comenci el procés de coagulació cal que el cos sagni. Sense sang no comença la cicatrització.

La ràbia ens va retornant, de mica en mica, a la realitat. Ens trasllada de l'arravatament desmesurat del nen ferit a l'intent de buscar culpables de l'adult. De vegades la ràbia no es dirigeix contra persones. Pot dirigir-se contra la vida, el destí, el meu "mal fari", o fins i tot la Divinitat. En ocasions fins i tot contra la persona que va morir i ens va deixar en el més profund abandonament.

La ràbia és una emoció mal vista, he observat que és especialment rebutjada entre dones. Suposo que els mandats del model patriarcal tenen el seu pes.

En qualsevol cas, cal acollir la ràbia i entendre-la com un moment del procés. No necessàriament "raonable", però de vegades el "sensat" no és el necessari en éssers emocionals com som.

En el següent article completarem aquestes fases del dol. Fins llavors rep una cordial salutació.

www.josepguasch.com

Anterior article relacionat: Teràpia del dol. Psicoteràpia de la pèrdua.
Següent article relacionat: Les etapes del dol en teràpia d'acompanyament emocional

Si vols, participa al meu blog ampliant idees!. Per exemple, aportant suggeriments o compartint els teus dubtes a l'apartat al peu del mateix.

I si t'ha agradat i et ve de gust, et convido a compartir l'article. També comentar i / o puntuar amb les estrelles en el resum que trobaràs més avall.

Estàs interessat en un programa personalitzat de coaching i/o psicoteràpia? Contacta amb mi sense compromís!:

– Telèfon: 615.56.45.37 – Mail: jspguasch@gmail.com – Web: Formulari de contacte

Si vols, pots rebre còmodament la meva News Letter amb tots els articles del bloc. També, activitats, promocions i informació interessant i pràctica: – Sí vull rebre la News Letter

Si coneixes algú que pogués estar interessat, en aquesta informació, no dubtis a compartir-la

 

 

consulta de psicoterapia a Sabadell, especialitat en teràpia del dol.

Les fases del dol, consulta a Sabadell, Terrassa i online. Josep Guasch, coach , psicoterapeuta, consulta de coaching i psicoteràpia (Ansietat, acompanyament i estratègies per aprimar, deixar de fumar, autoestima, addiccions, etc ...).

 

Treball amb les nostres creences amb PNL

BLOG


La Matrix de les nostres creences, és la nostra vida una gran mentida?

La matrix de les nostres creences, consulta a Sabadell, Terrassa i online. Josep Guasch, psicoterapeuta, coach , Coaching i psicoteràpia (PNL, Hipnosi, Teràpia Gestalt, Anàlisi Transaccional, Nen interior, tractament fatiga pandèmica)

"En un lloc, no sé on,
hi havia no sé quin sant,
que resant no sé què,
guanyava no sé quant….”

Treballar la matrix de les nostres creences Sabadell

Les nostres creences conformen el motlle que dibuixa el nostre guió de vida.

Per estudiar el vincle entre creences i llenguatge començaré per aprofundir en això que anomenem creences. Però ho faré des d'un punt de vista diferent a l'habitual. El presentaré amb el concepte de la matrix de les nostres creences. I per explicar-me comencem per definir el concepte matrix. Traduït al català "matriu”, és a dir un motlle en el qual es dona forma a alguna cosa. Per extensió la RAE la defineix com una entitat principal generadora d' altres. En psicoteràpia i coaching s'estudia una cosa coneguda com a guió de vida. Es tracta d'un argument vital que gravita al voltant d'una constel·lació de creences. El guió vital és el nucli, la matrix de les nostres creences

Quina relació té el concepte matrix i les creences? Per això em remetré a un hipotètic experiment proposat per la filosofia.

 

El cervell en una cubeta i la matrix de les nostres creences.

"El cervell en una cubeta" és un experiment mental. Planteja la possibilitat d'un cervell mantingut viu, en condicions de laboratori, i connectat a una súper computadora. Aquesta ofereix una sèrie d'estímuls que procuraria al cervell la il·lusió de viure en una realitat. Evidentment, un experiment mental planteja un escenari hipotètic, imaginat. La virtut d'aquesta conjectura és que ajuda a pensar una mica més enllà dels nostres límits.

La famosa pel·lícula matrix partiria (en mode similar) d' aquest supòsit. Estem presoners d'una realitat virtual que ens ofereix un escenari al qual no podem objectar res. I no podem objectar res a aquesta realitat ja que la prova per fer-ho està "fora" d'aquest univers virtual… Llevat de, és clar... que prenguem “la píndola”. Podríem dir, d'una altra manera, que decidim emprendre un procés de coaching o psicoteràpia.

És possible que les nostres creences estiguin influenciades
per una matriu que ens defineix?

Canviar el nostre guió de vida Sabadell

Som cervells que creuen viure una vida?

Considerem, per començar, com percebem la realitat amb la vista.

1º.- L'ull percep els estímuls lluminosos en forma d'ones electromagnètiques. Aquestes contenen informació relativa a la intensitat i color de la llum.

2º.- Posteriorment, la retina transforma la llum en impulsos nerviosos (de naturalesa elèctrica). Aquests impulsos nerviosos es dirigeixen al cervell a través del nervi òptic.

3º.- El cervell és qui processa els estímuls, els reconeix, interpreta i dóna formes útils i amb sentit per a nosaltres.

Així, doncs el que percebem "aquí enfora" és una cosa transformada "aquí endins”. És a dir, el nostre cervell ens ofereix la seva versió del que passa en el món extern. Jo diria que aquesta és la primera matrix de les nostres creences. És a dir, si pogués veure'm tal com sóc, no sé si m'espantaria, em disgustaria o m'alegraria.

Però hi ha més, molt més....

 

Noam Chomsky, estructura profunda i estructura superficial.

Chomsky, en la seva visió de la gramàtica transformacional, establia aquests dos nivells Estructura profunda i Estructura superficial. Posteriorment, la programació neurolingüística va incorporar aquest model per estudiar la comunicació. Vegem un exemple.

El meu amic em diu: "Ahir vaig comprar un cotxe". Aquesta és la estructura superficial. Jo puc, en absència de més dades, imaginar que va comprar un cotxe marca Audi Quattro, de color gris marengo. Per suposat en un concessionari Audi que conec i el venedor, algú vestit amb un vestit blau fosc.

Ara, amic/ga lector/a què vas imaginar tu?

Si has imaginat el mateix que jo, compartim alguna cosa d'una mateixa matrix!, és bastant improbable. Tanmateix podríem anar més enllà. El venedor parlava català o castellà?, ¿era alt, baix, amb bigoti?, hi havia més cotxes? Quins altres cotxes hi havia al concessionari? I així podríem anar ampliant les possibilitats.

És a dir, inconscientment, cadascun de nosaltres "omple" la informació que falta amb el nostre univers interpretatiu. És l'estructura profunda, cap a on, internament, ens porta cada frase. Per ser una cosa més gràfica jo imagino l'estructura profunda com les arrels d'un arbre. Arrels que es poden ramificar fins a gairebé l'infinit i sustenten el tronc i la copa, l' estructura superficial. I encara que no ho sembli, ja estem en la matrix de les nostres creences, i hem passat per dues matrius.

  • La primera, el que veiem allà fora és una interpretació del nostre cervell.
  • La segona, derivada de la frase del meu amic: "ahir vaig comprar un cotxe".

Estructura superficial i profunda en el llenguatge, PNL Sabadell

El que diem, és tot just la part visible del que està a la nostra vivència interior.

Vegem la segona matriu. Podem realment visualitzar un cotxe com un ens abstracte? Jo no, i sospito que, generalment, ningú és capaç de fer-ho. En el nostre univers intern li donem una forma, encara que no siguem conscients. Per què (jo) vaig triar visualitzar un Audi quattro? És un cotxe elegant, segur i veloç. Aquí ja apareixen, espontàniament, tres valors: elegància, seguretat i velocitat.

Ara bé...¿Com es relacionen valors i creences?

Una altra persona bé hagués pogut visualitzar aquests tres valors en marques diferents de cotxes. Un Volvo, un Lamborghini, un Ferrari... etc.. La relació entre el valor i com ho veiem a la realitat forma part, també, de la matrix de les nostres creences. I encara més, una altra persona podria haver triat visualitzar un altre tipus de cotxe en funció d'altres valors. Per exemple, seguretat, fiabilitat, comoditat etc. I tot i així podríem discutir sobre quins cotxes diferents representen aquests valors.

Valors i creences, el vincle subjectiu

Un cop vaig llegir sobre dos socis que van haver de demanar un procés de coaching per resoldre una sèrie de desavinences. Tots dos estaven d'acord en un valor que era el nucli de la bel·ligerància: professionalitat. A un, la seva professionalitat l'obligava a ser el primer a entrar i l'últim a sortir de la feina. És a dir, donar exemple als col·laboradors. Per a l' altre, la professionalitat era una cosa diferent. Fixar un objectiu, definir un pla d' acció i comunicar-ho d'una manera clara als col·laboradors. I, per descomptat, aconseguir l' objectiu o corregir el pla d' acció si procedia. Veiem, doncs, dues maneres d' entendre un valor en la matrix de les creences d' aquests dos socis.

I, en què es basen les nostres creences? Doncs jo crec fermament que en les nostres experiències més primerenques, o algunes altres que ens van impactar profundament. Evidentment, la idea no és meva. La construcció lingüística que les reflecteix no és més que una forma d'expressar una convicció interna que està per sota de les paraules. Per això, al treball amb les creences normalment no proposo frases "positives" més que com un reforç. Són només l' estructura superficial, no la profunda matriu, el nucli.

La creença és una convicció interna sobre la realitat que li atorga sentit i significat. Sol prendre forma de generalització. La generalització és, també, una matrix de creences. Per exemple, una vegada em va mossegar un gos i és possible que ara em facin por tots els gossos. Aquesta és la base del treball de re-empremta. Identificar la primera vegada que alguna cosa ens va impactar prou per instal·lar-se com a generalització. Una primera empremta.

Valors i creences, més exemples.

Defineix la paraula llibertat i demana a algú més que la defineixi, segueix amb paraules com honestedat, dignitat… paraules referides a valors i qualitats més abstractes. És probable que les discrepàncies vagin en augment…

Les paraules tenen la capacitat d'evocar imatges, records, associacions, valors, conceptes ancorats en la nostra experiència interna, subjectiva. I si bé una paraula és una convenció associada a un significat en cada cultura, no sempre està clar a quina experiència interna individual es refereix. El significant (els signes gràfics quant a convencions que expressen una paraula en un idioma concret) de cada paraula ens remet a una Estructura Superficial, mentre que el Significat ens dirigeix cap a la Estructura Profunda (imatges i experiència subjectiva individual). A més, moltes, de les paraules estan associades la nostra matrix de creences profundes.

I això no ha fet més que començar....

I ara va una matrix de creences universal (o gairebé)….

Quan responsabilitzem els altres del nostre malestar.

Vegem frases com: “Em vaig enfadar pel que va dir el meu germà”, “em va ofendre”, “em fas sentir obligat”. La primera realitat implícita, de manera una mica diferent, en cadascuna d' aquestes frases és la mateixa. És tant com dir, “la causa del meu enuig, malestar etc....." és una altra persona.

Don Juan, el bruixot que va alliçonar Carlos Castaneda, en parlava com la importància personal. Castaneda el va recollir a la següent frase:

“El major enemic de l'home és la importància personal. El que el debilita és sentir-se ofès pel que fan o deixen de fer els seus semblants. La importància personal requereix que un passi la major part de la seva vida ofès per alguna cosa o algú."

Aquest aferrament a la importància personal és una de les més importants matrix de les nostres creences. D'aquí van derivar els tolteques la necessitat d'esborrar la història personal. Aquesta tradició xamànica ho treballa amb la recapitulació. Taisha Abelar descriu aquesta tècnica d'una manera novel·lada al seu llibre "On creuen els bruixots”. I aquí seré doblement molest, això últim és també una creença.

Matrix de les nostres creences

La importància personal i l'egocentrisme.

Vull ser molt clar (no sé si ho aconsegueixo). No vaig de gurú, no vull alliçonar ningú, jo sóc el primer a caure en aquestes creences. Som humans i, en certa mesura, és normal que aquest tipus de matrix de creences ens tinguin. Però puc triar veure-les, no veure-les i, probablement, deixar-les anar. També puc adonar-me que encara no estic preparat per deixar-les anar. Només proposo una feina de consciència .

Ara et proposo examinar les tres frases anteriors.

 

"M'enfado pel que va dir el meu germà"; Causa-efecte.

Jo crec que és la frase menys manipuladora de les tres. Almenys reconeix que "m'enfado", no que "em va enfadar". Però aquest enuig ho atribueix al que va dir l'altra persona (el seu germà). Ho veurem amb més deteniment en un altre post, però forma part de les creences amb estructura "causa-efecte". A l'estructura profunda subjau la creença “tu ets la causa que jo m'enfadi” (a mi mateix).

Fritz Perls, el creador de la teràpia gestalt, era visceralment clar, de vegades semblava fins a redundant (i això és la meva creença). Podia fer-li dir a aquesta persona "jo m'enfado a mi mateix” (quan vaig sentir el que vas dir). Fins i tot, la segona part de la proposició l'obviava, per això la poso entre parèntesis. I en realitat és així, ningú pot fer-nos mal amb insults o menyspreus llevat que ens agredeixi físicament. El problema és sempre el que nosaltres fem internament amb el que ens diuen.

Que algú ens pugui fer mal amb el que ens diu, és una de les matrix de les nostres creences més limitants i falses.

Això no vol dir que tinguem o no raó segons els convencionalismes socials (una altra gran creença). Vull que se m'entengui bé, no estic en contra de les creences, sí que vull visibilitzar com ens tenen. Com necessitem, com a cultura, viure en una matrix de creences.

Segur que és humà “sentir-se” ferit si un ésser estimat ens menysprea. Però aquest “sentir-se” ferit és un “sentir-me” ferit per les expectatives que vaig dipositar en aquesta persona. I probablement necessiti un temps per redefinir les meves expectatives sobre aquest algú. O probablement sobre mi. O res d' això o ambdues coses alhora. Però torno sempre a mi.

 

"Em va ofendre" la matrix de creences més demolidora

És la forma d'expressar la creença més "a sac”. Ja no és com abans que en l'estructura profunda de la persona subjauen dos moments. “Jo m'enfado…. (Temps u) pel que va dir ell” (temps dos). En l'estructura profunda d'aquesta frase subjau la idea "ell em va llançar una ofensa". Implícit necessari per comprendre el “em va ofendre”.

La paraula ofensa és una nominalització, és a dir, congela un acte en curs en una substantivació. És una de les formes més utilitzades per manipular subtilment. En un altre post parlaré sobre això doncs mereix capítol a part. De totes maneres, si vols, pots llegir aquest article sobre les nominalitzacions com a estratègia de manipulació

 

"Fas que em senti obligat, atacat, etc... "la crème de la crème"

Ningú ens fa enfadar, ens enfadem nosaltres mateixos

Ens enfaden o ens enfadem?

Per a mi és una matrix de creences estrella. Amaga un auto-engany, un equívoc i una manipulació, tot en unes poques paraules.

En primer lloc el "fas que em senti" ens remet, a la creença referida anteriorment. La causa-efecte. "Algú de l'exterior em fa sentir....X". Ja hem vist com, en realitat, som nosaltres els que ens “muntem les nostres pel·lícules”. Vegem l'altra part:

“Fas que em senti (obligat, manipulat, atacat, vigilat, enganyat etc ...). Una altra variant "em fas sentir... X”. Aquí tenim el que jo he batejat com una "creença perfumada” (compte, l'"etiqueta" és només cosa meva). Algú em va dir una vegada: "Em fas sentir atacat", jo, suposo que vaig fer cara d'estranyat. Aleshores em va deixar anar… “Ahhhhhh com és el meu sentir….” (Crec que em donava a entendre que com era el seu sentiment, estava excusat de qualsevol altra consideració al respecte).

Responsabilitat enfront de projecció.

Jo proposo una altra manera de dir això. “Crec que m'estàs atacant”, o “crec que m'intentes manipular”, “crec que m'estàs obligant”…. Per dues raons:

1.- Els verbs atacar, manipular, enganyar, vigilar, obligar, oblidar, etc ... NO SÓN SENTIMENTS NI EMOCIONS. Per tant, antecedir el "sentir" com una cosa espontània que sorgeix d'una emoció o sentiment és pur engany... I també un intent de manipulació. És típica la frase: “sento que ja no m'estimes com abans”. És trist, però no és sentir, és creure.

2.- Reconèixer la creença ens responsabilitza de la nostra interpretació. És més honest. A PNL, a aquest tipus de creença se l'anomena LECTURA MENTAL. Bàsicament és pretendre endevinar allò que l'altre sent, pretén, necessita etc.… I, cura! No pressuposo que sigui cert o no, només caure en el compte que és una creença.

Jo crec que una forma més correcta de dir-ho seria: "Crec que m'estàs obligant i em sento enfadat (o trist, indignat, frustrat etc....)”. L'enuig sí que fa referència a un sentir. Així incloem en una frase el sentir i la creença. No deixa de ser una matrix de creences, però més neta.

Bé, com he dit abans, això només ha començat. Seguirem en un altre article.

Fins llavors, rep una cordial salutació,

Aprendre a alimentar el nostre cervell amb missatges inspiradors.

Les connexions al nostre cervell s'alimenten de les nostres experiències i aquestes conformen les nostres creences.

www.josepguasch.com

Anterior article relacionat: Llenguatge i realitat. Com les paraules revelen i construeixen la nostra realitat.
Següent article relacionat: L' origen de les creences limitants. El que ens impedeix ser nosaltres mateixos.

 

Et convido a participar al meu blog ampliant idees. Per exemple, aportant suggeriments o compartint els teus dubtes a l'apartat al peu del mateix.

Ah!!, i si t'ha agradat i et ve de gust, et convido a compartir l'article. També comentar i / o puntuar amb les estrelles en el resum que trobaràs més avall.

Estàs interessat en un programa personalitzat de coaching i/o psicoteràpia? Contacta amb mi sense compromís!:

– Telèfon: 615.56.45.37 – Mail: jspguasch@gmail.com – Web: Formulari de contacte

Si vols, pots rebre còmodament la meva News Letter amb tots els articles del bloc. També, activitats, promocions i informació interessant i pràctica: – Sí vull rebre la News Letter

Si coneixes algú que pogués estar interessat, en aquesta informació, no dubtis a compartir-la

Coaching i psicoteràpia a Sabadell

 

 

La matrix de les nostres creences, consulta a Sabadell, Terrassa i online. Josep Guasch, coach , psicoterapeuta, consulta de coaching i psicoteràpia (Assertivitat, lideratge, teràpia de parella, gelos, ludopatia, depressió, tractament fatiga pandèmica)

 

Llenguatge i realitat, cómo definimos nuestro mundo según la PNL

BLOG


Llenguatge i realitat. Com les paraules revelen i construeixen la nostra realitat.

Llenguatge i realitat, Josep Guasch, psicoterapeuta, coach a Sabadell, Terrassa i online. Consulta de coaching i psicoteràpia (PNL, Hipnosi, Teràpia Gestalt, Anàlisi Transaccional, Nen interior, coaching fatiga pandèmica)

 

«Hi ha altres mons, però són en aquest»
Paul Éluard.

 

Llenguatge i realitat a PNL Sabadell

Les paraules conformen el llenguatge amb què revelem el nostre mapa de la realitat

Una diferència qualitativa de l'espècie humana rau en la nostra habilitat lingüística. Amb ella podem descriure minuciosament la realitat, o millor dit, "la nostra experiència d'ella". No obstant , aquest vincle entre llenguatge i realitat no està net de la nostra particular idiosincràsia. I precisament, per ser humans, som molt diferents els uns dels altres.

Aquesta diversitat pot ser molt enriquidora, altres vegades motiu de conflictes. Sovint veiem això els que ens dediquem a la psicoteràpia i/o el coaching. I una de les disciplines que més s'ha dedicat a aquest estudi és la PNL. El vincle entre la nostra ment i "el real". I aquest vincle està en la nostra experiència subjectiva.

Tal com diu una pressuposició de la PNL: “El mapa no és la realitat.” I una de les formes de codificar aquest mapa està en el vincle entre llenguatge i realitat. Un vincle simbòlic arrelat al subconscient, o com diem a Gestalt en el "no adonar-nos-en".

Llenguatge i realitat en un exemple

Imagina que dius Plou!! I t'escolten un pagès i un carter. Quines diferents expectatives despertarà en un o altre la perspectiva de la pluja?…

Suposo que la sola expectativa de pluja despertarà en un bones notícies i en l'altre un dia molest de feina…


Seguirem amb el que estableix l'article: PNL i Llenguatge en els nivells neurològics. La programació neurolingüística en paraules. Començarem amb un altre exemple:

Llenguatge i realitat, nivells entorn, conducta i capacitat en PNL.

Programació neurolingüística i habilitats socials a Sabadell

Amb les paraules descrivim el nostre entorn.

En un procés de psicoteràpia un client referia que la seva parella es queixava de la seva lentitud. En concret li deia: “Ets molt lent". Durant la conversa va dir, gairebé com un crit reivindicatiu, "És que al matí, en despertar, sóc incapaç de moure'm de pressa". En a penes quinze paraules tenim diferents visions del vincle entre llenguatge i realitat. Considerem:

La parella li diu: "Ets molt lent". El verb "ser" sol referir-se a fets i característiques inherents o molt estables. Per exemple no és el mateix dir "sóc tonto" que "estic tonto". El primer és més durador, el segon transitori. Així doncs, una frase assenyala la identitat i l' altra a un estat transitori.

Sabem que un estat transitori apunta a un comportament o capacitat en un moment o lloc determinat. Per tant a un entorn. PERO NO QUALIFICA CATEGÒRICAMENT I IRREVERSIBLEMENT LA PERSONA.

Així, al client de psicoteràpia, la seva parella el qualificava (gairebé condemnava) com SER LENT. És a dir l'identificava amb la lentitud. I ell es regira amb una frase que apuntava a una altra realitat diferent: “al matí en despertar” (entorn). “Sóc incapaç de moure'm de pressa”. “Moure'm” (conducta), “incapaç” (In/capacitat) de fer-ho de pressa. A més, imbuïda està una creença, la de "ser incapaç de fer-ho així". Veurem en el proper article sobre llenguatge i realitat aquesta curiosa característica de les creences. La de permeabilitzar qualsevol altre dels nivells neurològics definits per la PNL.

La PNL no fa més que visibilitzar el vincle entre llenguatge i realitat que ja coneixem intuïtivament.

Això ho sabem d'una manera intuïtiva. No és el mateix ser gandul (identitat) que fer el gandul (comportament). O durant aquest semestre (temps/entorn) no vas estudiar el suficient (conducta). O “encara no has après a estudiar d'una manera continuada” (capacitat). Important l'adverbi encara (...). Inclou la pressuposició que en el futur sí que sabrà fer-ho.

Altres exemples com no és igual “ser tonto” que “fer el tonto”, “ser mentider” a “dir una mentida” etc.

Vegem a continuació aquest vincle entre llenguatge i realitat, amb deteniment, des de diferents plànols.


Les paraules en el nivell de l' entorn

Seguint amb el model dels nivells neurològics de la PNL, vegem com és el llenguatge en aquest context. El vincle entre llenguatge i realitat en l' entorn es caracteritza per el descriptiu. Les expressions descriptives detallen les característiques de la realitat d' una manera específica. És a dir utilitza els trets observables, quantificables, constatables referits al medi ambient. Per tant utilitza un llenguatge basat en dades sensorials referides al on, quan i amb qui.

Alguns exemples: "el cotxe és vermell", "veu aguda", "va arribar a les 20.15", "el vi té un sabor afruitat", "clima humit". En aquest nivell llenguatge i realitat se centren en el més concret i constatable. I si bé tendeix a l'objectiu, no sempre és així. Per exemple: "A l'habitació feia fred". Si bé la frase ens descriu la temperatura -un element exogen- de l'entorn, no és del tot objectiu. Per a qui és fred? i sobretot ¿comparat amb què?


Les preguntes tipus: quan?, amb qui?, en quin moment? ajuden a delimitar l' entorn.


Llenguatge i realitat, una pràctica senzilla per explicitar el mapa de l'entorn.

Als tallers que imparteixo convido els assistents a compartir algunes experiències. Per exemple, llegeixo aquesta frase "El gat va saltar per la finestra". Parlem d'una acció (va saltar) referida a un entorn (finestra). Tots sabem del que parlem, ara bé .... Quan explorem l'experiència interna que desperta aquesta frase advertim el diferents que som:

Hi ha qui veu un gat siamès, altres d' angora, altres de carrer. Hi ha qui visualitza que salta per una finestra ampla, estreta, d'un baix o d'un catorzè pis. Algunes persones, en la seva experiència interna, veuen el gat caure sobre arbres, d'altres de peu i no falten els que, directament, s'entristeixen perquè el gatet s'esclafa.

Amb aquest exemple només vull cridar l'atenció sobre el mapa tan diferent que tenim de la vida. I això ho podem veure clarament quan examinem aquest vincle entre llenguatge i realitat. I precisament en un dels nivells neurològics més concrets, el de l'ambient.

 

Com parlem quan ens referim a la conducta.

Habilitats socials i conducta assertiva amb PNL a Sabadell

La conducta també es manifesta en la interacció amb altres persones.

La PNL es refereix al comportament com allò que fem concretament. És a dir el Què faig (o no faig). El llenguatge referit a la conducta es recolza en verbs (referits a accions) i adverbis (que matisen l'acció). Per exemple: "ell camina (acció) de pressa (adverbi)”.

Aquí vull cridar l'atenció sobre un matís important. La diferència entre adverbi i adjectiu. El adverbi apunta a la conducta, l' adjectiu a la identitat. L'adverbi és una paraula que matisa un verb, i en ocasions un adjectiu o adverbi. Vegem i desenvolupem l'anterior exemple: "Ell camina (verb) de pressa (adverbi) però tranquil·lament (adverbi)”. Veiem que l'adverbi tranquil·lament modula l'adverbi de pressa. I alhora, l'adverbi de pressa qualifica el verb camina.

El adjectiu, des del punt de vista de la gramàtica, complementa un substantiu. Segons el prisma de la PNL, complementa la identitat (equivalent del subjecte en gramàtica). Això és de summa importància per a qualsevol procés de psicoteràpia o de coaching. Així no és el mateix dir: "Ell camina ràpid (conducta)" que "Ell és ràpid (Identitat)”. Fins i tot podem estirar alguna cosa més l'exemple: Ell és ràpid, però camina malament. L'adjectiu "ràpid" qualifica la seva identitat (subjecte), l'adverbi “a poc a poc” gradua el seu comportament (verb). Tornem al referit anteriorment, no és el mateix fer el gandul que ser gandul.


Llenguatge i realitat en les capacitats.

Recordem que les capacitats es refereixen al com fem el que fem. És important destacar aquí que el com es refereix a quina tàctica o estratègia utilitzem per fer alguna cosa. O fins i tot per a aconseguir fer alguna cosa! Un error habitual és el confondre el com referit a una qualitat. Per exemple:


– "Com treballa?”
– "Treballa bé i ràpidament."

Aquí veiem que el com es refereix a un verb (treballar). Fins i tot tal com vam veure abans pot referir-se a la identitat:

– "Com és el teu amic?”
– "És molt divertit"

És un error que he advertit en alguns estudiants i practicants de PNL. Per aquest motiu, tot i que en la majoria de formacions, llibres i cursos de PNL es refereixen al com per parlar de capacitats jo prefereixo utilitzar altres termes. Per exemple, ..Quins passos utilitza? O ¿Quines estratègies?…per fer X?

Vegem un exemple que, alhora, engloba els tres nivells.
"Cada matí el primer que faig és el llit, endreço i netejo (conducta) la meva habitació (entorn). És veritat que és una disciplina que em suposa un esforç. Per aconseguir-ho, em recordo el bé que em sento en entrar a la meva habitació i veure-la neta i endreçada (capacitat).”

La estratègia que utilitza per fer-ho (l' com) és recordar-se a si mateix el bé que es sent al ….

El nivell neurològic de les capacitats, un punt d'inflexió en psicoteràpia i coaching.

El nostre mapa mental de la realitat no és la realitat

La realitat no és el nostre mapa mental de la mateixa.

Les capacitats o habilitats són motiu de la majoria d' intervencions en processos de psicoteràpia i coaching. En PNL s' estudien i elaboren estratègies específiques. Per exemple fer la distinció entre objectiu o procés. Són els anomenats metaprogrames, un esglaó entre les capacitats i les creences.

El vincle entre llenguatge i realitat, en les capacitats, ho podem veure en la següent frase:

"Només amb pensar en mullar-me les mans, tocar els plats greixos i la fatiga de estar dempeus, se'm passen les ganes de fregar els plats."

Ó:

"M' imagino la cuina neta i lluent i l' olor a net per animar-me a fregar els plats"

Vegem les dues estratègies diferents que revelen les dues frases.

 

Com em desmotivo a fer alguna cosa.

La paraula inicial "només" de la primera frase ja comença a ser indicativa. El que segueix no té desperdici. "Pensar en mullar-me les mans, tocar els plats i la fatiga..." Ens remet a un llenguatge estrictament cinestèsic, relacionat amb sensacions corporals. Si vols saber més pots veure el següent article: Despertar consciència amb pnl

Llenguatge i realitat interna

Motivar-nos i desmotivar-nos està al nostre abast… però cal saber fer-ho.

És una estratègia... A més aquesta estratègia està relacionada amb el procés de fregar els plats, no amb el resultat final. És a dir la persona manté en ment el temps que ha d'estar fregant els plats. La conclusió lògica és: “Si només pensant (X) se'm passen les ganes".... Implicit hi és: "Quan ho faci pot ser terrible" (o alguna cosa així). És una estratègia interna genial... ¡per desmotivar-se!

Aquest és el "com" al qual es refereix el nivell de les capacitats. Vegem ara un altre "com".

Com puc motivar-me a fer aquesta cosa.

Vegem ara com ara les distincions de la pnl i el llenguatge, revelen una altra realitat interna.

"M' imagino (Visual) la cuina neta i lluent (visual) i l' olor a net (sensació) per.... ”

En aquest cas l'estratègia es refereix a dues imatges internes i una sensació olfactiva. Però a més hi ha una altra estratègia que és la definitiva. El procés mental està vinculat a l' objectiu final, no al procés.

Atenció, no vol això dir que les representacions visuals siguin més motivadores que les cinestèsiques (sensació). Tampoc que el metaprograma objectiu sigui més efectiu que el procés. Simplement utilitzats d' aquesta manera genera una predisposició o una altra.


La clau està en com estructurem el nostre pensar. En això estan implícits:


– El sistema representacional.
– Les submodalitats. Podem advertir, per exemple, la submodalitat lluent com a més intensa que, simplement opaca en una imatge.
– La seqüència que utilitzem per vincular els diferents ítems.
– Els metaprogrames.

Per suposat que no hi ha estratègies millors que altres. Tot depèn del per a què les utilitzem. D'altra banda, cada estratègia interna és única en cada persona. De totes maneres, et convido a reproduir al teu interior aquestes dues si vas a fregar els plats. Ja em diràs què passa.


El llenguatge i la realitat en el nivell de les capacitats.

Com sabem o no fer alguna cosa

Les nostres competències indiquen el que sabem o no fer.

Les paraules que utilitzem per referir-nos a l'activitat en aquest nivell tenen a veure amb activitats internes. Per suposat "em considero capaç o incapaç", “penso”, "crec", "sento". Verbs, la major part de les vegades inespecífics, que apunten a una capacitat o habilitat. Alguns exemples: “vaig escriure un vers”, “tocar la guitarra”, “compondre una cançó”... És important destacar que aquests verbs inespecífics porten implícit el "ser capaç de", per exemple "compondre una cançó".

També algunes paraules que apunten a com processem la nostra experiència. Comuniquem el mateix en dir:

– Comprenc el que dius (auditiu intern).
– Veig el que dius (visual intern).
– Sento el que dius (cinestèsic intern).

Tanmateix amb els diferents predicats revelem la nostra manera de processar-lo. Comprenc (auditiu intern) Veig (visual intern) i sento (cinestèsic intern). La nostra manera de parlar evidencia com processem amb el llenguatge la realitat. Ser receptius a això pot facilitar tant la comunicació com els processos de psicoteràpia i coaching.

Per aprofundir una mica més en això últim et remeto a l'article citat de El sistema representacional.

Fins el proper article, rep una cordial salutació.

www.josepguasch.com

 

Anterior article relacionat: PNL i Llenguatge en els nivells neurològics. La programació neurolingüística en paraules.
Següent article relacionat: La matrix de les nostres creences. És la nostra vida una gran mentida?

 

Et convido a participar al meu blog ampliant idees. Per exemple, aportant suggeriments o compartint els teus dubtes a l'apartat al peu del mateix.

Ah!!, i si t'ha agradat i et ve de gust, et convido a compartir l'article. També comentar i / o puntuar amb les estrelles en el resum que trobaràs més avall.

Estàs interessat en un programa personalitzat de coaching i/o psicoteràpia? Contacta amb mi sense compromís!:

– Telèfon: 615.56.45.37 – Mail: jspguasch@gmail.com – Web: Formulari de contacte

Si vols, pots rebre còmodament la meva News Letter amb tots els articles del bloc. També, activitats, promocions i informació interessant i pràctica: – Sí vull rebre la News Letter

Si coneixes algú que pogués estar interessat, en aquesta informació, no dubtis a compartir-la

Coaching i psicoteràpia a Sabadell

Llenguatge i realitat, Josep Guasch, coach , psicoterapèuta a Sabadell, Terrassa i online. Coaching i psicoteràpia (Ansietat, acompanyament i estratègies per aprimar, deixar de fumar, autoestima, addiccions, coaching fatiga pandèmica)

La PNL y el lenguaje expresión de lo interior en lo exterior.

BLOG


PNL i Llenguatge en els nivells neurològics. La programació neurolingüística en paraules.

PNL en el llenguatge, consulta a Sabadell, Terrassa i online. Josep Guasch, psicoterapeuta, coach , coaching i psicoteràpia (PNL, Hipnosi, Teràpia Gestalt, Anàlisi Transaccional, Nen interior, teràpia fatiga pandèmica)

 

La PNL i el llenguatge, revelen el que subjau en el nostre món interior, consulta a Sabadell

El nostre món exterior és un reflex del nostre món interior.

Vam veure a l'article: El sender dels nivells neurològics a PNL lvinculació entre els diferents nivells neurològics com a nexe entre el ser i fer. Indirectament també amb el tenir. Com la PNL i el llenguatge estan íntimament connectats, veurem aquesta connexió sota aquest model.

Quan una intenció sorgeix en la consciència comença un recorregut creatiu que tendeix a la materialització. Aquest recorregut pot emergir des dels nivells més abstractes de la transpersonalitat i la identitat. I pretén concretar-se en el de conducta i entorn. D'aquesta manera, els nivells neurològics són indicadors, assenyalen el trajecte des de la "Consciència pura" a la "Consciència de…”

Sovint es dibuixa en una formulació d'objectius i en un posterior pla d' acció. El vincle entre PNL i el llenguatge apareix en cadascun d'aquests esglaons. Bé sigui d'una manera possibilitadora o bé com a impediment. Així es pot obrir o tancar el pas als anteriors o posteriors nivells. I, d'aquesta manera, impedir o afavorir que una il·lusió concreti en la teva conducta i entorn.

Des d' una altra perspectiva, aquest sistema té una gran virtut. Unificar en una sola operativa estudi i vivència de la consciència pura amb l' acció i el tenir. Dit d'una altra manera, unifica ser amb fer i d'aquí posseir. El primer tendeix a descuidar els aspectes més pràctics de la vida. Mentre que, el següent, sovint oblida el sentit i propòsit profund. Una manera de captar aquesta coherència (o incoherència) és seguint els patrons de la PNL i el llenguatge.

 

Els nivells neurològics de la PNL i el llenguatge, alguns exemples.

Programació neurolingüística per a autoconsciència, a Sabadell.

Diàleg extern i diàleg intern.

Veurem ara uns exemples per començar a diferenciar les pistes que la PNL i el llenguatge ens faciliten.

Un exemple: Com es pot expressar un fumador, bé sigui que vulgui o no deixar de fumar.

Entorn: Després d' una reunió de treball necessito fumar.
Conducta: Començo a fumar en aixecar-me del llit
Capacitats: No ho sé com deixar de fumar.
Creences/Valors: Si no fumo em "poso dels nervis".
Identitat: Sóc un yonki del tabac.
Transpersonal: Fumar, en acabar el dia, em submergeix en una sensació de pau profunda.


Vegem ara els nivells neurològics de la PNL i el llenguatge en la por als gossos:

Entorn: Els gossos al carrer i sense morrió són un perill.
Conducta: El cor se m'accelera en veure un gos.
Capacitats: Sóc incapaç d'acariciar un gos sense posar-me nerviós.
Creences/Valors: Els gossos són animals perillosos.
Identitat: Sóc fòbic als gossos
Transpersonal: Quan veig un gos la por em posseeix i no soc jo.

 

Imaginem algú amb problemes d' Ansietat

Entorn: La psicoteràpia pot guarir la meva ansietat
Conducta: Quan faig respiracions abdominals la meva ansietat es calma.
Capacitats: No puc controlar la meva ansietat
Creences/Valors: Las situaciones desconocidas disparan la ansiedad.
Identitat: Soy una víctima de la ansiedad
Transpersonal: L'ansietat em desborda i perdo el control .


Cómo puede hablar alguien con problemas de Menjar compulsiu.

Entorn: La hipnosis me ayuda a comer más saludablemente
Conducta: Menjo massa cada dia.
Capacitats: Soy capaz de comer 20 hamburguesas en menos de media hora.
Creences/Valors: Un día festivo hay que comer bien y más de lo normal.
Identitat: Ets un golafre incorregible
Transpersonal: Quan menjo compulsivament em converteixo en un depredador insaciable.


Qué nos enseña el modelo de los niveles neurológicos de la PNL y el lenguaje

Llenguatge i PNL ens revela i ens transforma

Com parlem parla de nosaltres.

Alguien que crea ser indeciso (soy indeciso) no verá oportunitats, 😀 verá problemas, 🙄 en las opciones a su alcance. Una persona tímida, tindrà por del seu entorn sencer, interpretará cualquier pregunta de los demás como un perill. Aquesta creença sobre la seva identitat consumirà la seva energia focalitzada a controlar-se i reprimir-se. Segons el model de la PNL i el llenguatge, les seves expressions lingüístiques no solament li revelaran, també li construiran. ;-o. Sí, per exemple si jo dic "Sóc indecís" assumeixo que la meva identitat és així. És a dir, la meva definició intrínseca de mi conté la indecisió. De la mateixa manera que sóc, per exemple, home, soy indeciso. Així construïm una autoimatge amb la qual ens identifiquem (identitat) completament. Conseqüentment retroalimentem aquesta definició limitant.

Una pràctica de Programació neurolingüística amb el llenguatge.

Escull una cosa que tu defineixes com un "defecte" teu (la paraula "defecte" no m'agrada però per entendre'ns ràpidament") Per exemple: “sóc poruc”. Repeteix-te les següents frases utilitzant aquesta característica que vols canviar utilitzant el model de la PNL i el llenguatge.

Per això presta una especial atenció a com cada construcció lingüística impacta en el teu sentir. Vegem l'exemple:

Identitat: Sóc (X) Sóc poruc.
Valors/Creences: Crec que tinc (X) Crec que tinc molta por gairebé sempre.
Capacitats: No soc capaç de controlar (X) No soc capaç de controlar la por.
Comportament: A vegades (x) influeix en la meva conducta De vegades la por influeix en la meva conducta.
Entorn: Quan (amb, etc…) X. Quan algú condueix a molta velocitat tinc por.

Utilitzant aquestes diferents estructures del model de la PNL i el llenguatge, l'experiència impacta d'una manera diferent.

En termes generals el nivell d' identitat constreny molt més a la persona. Mentre que a l'altre extrem, el nivell de l' entorn delimita el problema. D'aquesta manera deixa la persona en un espai molt més obert i amb més possibilitats. Així, quan circumscrivim la por a un entorn, definim una cosa específica en un context determinat. A l'altre extrem, nivell d' identitat permeabilitza qualsevol conducta en qualsevol moment, lloc i situació.

Vegem a continuació com aquest model de la PNL en el llenguatge es revela en un relat.


Els nivells neurològics en paraules, un relat.

Teràpia transpersonal i gestalt a Sabadell

El poder transformador del símbol

“En veure-la vaig recordar les fogueres de Sant Joan i el reflex als ulls de Mercedes. Com als seus ulls brillava el foc, el primer foc que vaig conèixer. I com aquest reflex va despertar en mi quelcom desconegut, completament nou en aquella tendra infantesa . El record ara torna amb una altra cara, en una altra dona. I també en un lloc diferent, davant un mar nou per a mi però d'alguna manera familiar. Era com si els dos llocs tan diferents i les dues persones, també diferents, compartissin un mateix origen.

Vam oferir el ram de flors al mar crepuscular i vaig veure, atònit, com les aigües engolien l'ofrena. El que va ser arrabassat a la Vida, hi torna en la seva forma primigènia.

En aquell moment, em va agafar de les espatlles i em va col·locar davant seu. Als seus ulls veia, ara, el reflex de la Lluna. No podia creure el que estava sentint. La Lluna era com el foc i el mar com les fustes ardent. I els ulls que ara veia i em miraven eren com els ulls de Mercedes, diferents i, també, iguals. Llavors va parlar i em va dir: "Ella t'ha acceptat". Vaig comprendre sense entendre, ens vam fondre en un petó i ens vam conèixer en la comunió dels cossos. Aleshores vaig saber què és perdre la consciència de mi en un Univers més gran.”

Amb el model de la PNL i el llenguatge podem advertir els diferents nivells en què transcorre una experiència. Si bé els aniré detallant en successius articles examinarem a continuació aquest text.


Identificar en un text els diferents nivells neurològics de la PNL en el llenguatge.

Les representacions sensorials internes que dirigeixen la nostra conducta.

La nostra conducta està dirigida per les nostres representacions internes de la realitat.

Si bé el text, en general, té una gran connotació transpersonal podem, no obstant això, visibilitzar els altres nivells.


El nivell de l' entorn

L'entorn és "l' extern”, el que perceben els sentits físics. És a dir, el que veiem, escoltem, olorem, assaborim i sentim a nivell de la pell. L' ambient, el qui, on, quan etc. Alguns exemples en el relat tenen a veure amb les fogueres de Sant Joan, el mar crepuscular, Mercedes i l'altra dona. Tot això constitueix els diferents entorns en els quals transcorre l' acció. És a dir, qui, on i quan.

Aquests elements s'entremesclen en la memòria de qui relata. Hi ha un nexe amb el nivell transpersonal. D'alguna manera, una octava superior a l' entorn.


la conducta

Aquest nivell té a veure amb accions específiques. Per tant està molt vinculat a verbs i adverbis concrets referits a l' observable. En el text podem observar passatges com "Oferim el ram de flors al mar". També “Em va agafar de les espatlles i em va col·locar davant d' ella". "Llavors va parlar i em va dir”.

El model de la PNL en el llenguatge contempla la conducta com una cosa que també pot ser interna. Per exemple: "aquest reflex va despertar en mi una cosa desconeguda”. O fins i tot: "El record ara torna". Veurem en un altre article això amb més deteniment ja que forma part d'una de les subtileses visibilitzades per la PNL.


Capacitats

La PNL en el llenguatge, consulta a Sabadell

Capacitats i estratègies mentals.

Sabem que les capacitats reflecteixen el com fem o no fem alguna cosa. Així, per exemple "no podia creure el que estava sentint". Aquesta frase ens remet a tres nivells, el que sento (conducta interna), no podia (capacitat), creure (creença).

La frase "el record ara torna amb una altra cara" reflecteix d'una manera velada com és el record. Veurem en un altre article com el record es pot emmagatzemar en submodalitats
i sistemes representacionals diferents. El model de la PNL en el llenguatge contempla aquesta distinció en el nivell de les capacitats. És a dir, com fem (recordem en aquest cas) el que fem.


Valors i creences

“Com aquest reflex va despertar en mi una cosa desconeguda”. Aquesta frase és un exemple del model anomenat causa-efecte. És a dir, alguna cosa ocasiona una altra cosa, la qual cosa és una creença. "El que va ser arrabassat a la Vida, hi torna en la seva forma primigènia". El nivell de les creences de vegades es mou molt subtilment en el llenguatge. Desplegant el subsumit en la frase tenim: "en ser engolit pel mar, el ram de flors, tornava a la vida". Tot i que és una llicència literària, model de la PNL en el llenguatge el defineix com a equivalència complexa. És a dir, si passa X vol dir Y. Això pertany al nivell de les creences. De nou et remeto a un pròxim article ja que aquest és un dels nivells més determinants i val la pena desplegar-lo en profunditat.

Identitat

"Les dues persones, també diferents" fa un reconeixement implícit de dos identitats diferents. "El record tornava ara amb una altra cara en una altra dona". Moltes vegades el llenguatge que expressem per definir algú té un to metafòric. I cal que sigui així doncs el nivell de la identitat recull la totalitat de la persona. Com definir-la en poques paraules és una cosa que sol resoldre's amb la metàfora.

“Llavors vaig saber què és perdre la consciència de mi en un Univers més gran”. Aquesta frase delimita la frontera entre un ésser/identitat (el protagonista) i el nivell transpersonal (major a l' individu). Aprofundirem també en successius articles sobre la PNL i el llenguatge en aquest nivell.


Transpersonal

Gestalt transpersonal Sabadell

Espiritualitat i transpersonalitat.

"I les dues persones, també diferents, compartissin un mateix origen". El llenguatge que s' utilitza per a l' àmbit del transpersonal és, necessàriament, ambigu. Moltes vegades en termes abstractes i altres com metàfores i símbols. En aquest cas parla d'"un mateix origen", deixant en l'aire quin i què és aquest origen. “El que va ser arrabassat a la Vida tornava a la mateixa en la seva forma primigènia”. El llenguatge ambigu referit a la paraula Vida, reprèn més aroma transpersonal en identificar el mar com a símbol de vida.

La PNL i el llenguatge. Conclusió i nous horitzons.

El model dels nivells neurològics de la PNL en el llenguatge ofereix pistes sobre la intervenció terapèutica necessària. No és el mateix intervenir a nivell estrictament conductual (modificar una conducta) que en el de les creences. El focus terapèutic en ambdós casos serà diferent. Sabent on incidir, trobem com actuar amb més eficiència.

I fins aquí aquesta introducció a la PNL en el llenguatge. L' exposat és molt bàsic i, de vegades, fins pot semblar innecessàriament obvi. No obstant això és la base sobre la qual edificar quelcom fascinant. Descobrir-nos a nosaltres mateixos mitjançant la manera com parlem. Al proper article aprofundirem en tres nivells, entorn, conducta i capacitats.

Fins llavors, una cordial salutació.

Els diferents nivells de la nostra experiència vital.

Els diferents nivells de la nostra experiència es comuniquen entre si.

www.josepguasch.com

 

Anteriors articles relacionats: Ser i fer. El sender dels nivells neurològics a PNL, Llenguatge i experiència interna.... Les paraules ens delaten i construeixen.

Següent article relacionat: Llenguatge i realitat. Com les paraules revelen i construeixen la nostra realitat.

 

Et convido a participar al meu blog ampliant idees. Per exemple, aportant suggeriments o compartint els teus dubtes a l'apartat al peu del mateix.

Ah!!, i si t'ha agradat i et ve de gust, et convido a compartir l'article. També comentar i / o puntuar amb les estrelles en el resum que trobaràs més avall.

Estàs interessat en un programa personalitzat de coaching i/o psicoteràpia? Contacta amb mi sense compromís!:

– Telèfon: 615.56.45.37 – Mail: jspguasch@gmail.com – Web: Formulari de contacte

Si vols, pots rebre còmodament la meva News Letter amb tots els articles del bloc. També, activitats, promocions i informació interessant i pràctica: – Sí vull rebre la News Letter

Si coneixes algú que pogués estar interessat, en aquesta informació, no dubtis a compartir-la

Coaching i psicoteràpia amb PNL a Sabadell

La PNL en el llenguatge; consulta a Sabadell, Terrassa i online. Josep Guasch, coach , psicoterapeuta, consulta de coaching i psicoteràpia (Ansietat, estrès, acompanyament i estratègies per aprimar, deixar de fumar, autoestima, addiccions, teràpia fatiga pandèmica)

 

Superar una addicció, teràpia sabadell

BLOG


Com ens sedueix una addicció?. La granota i el cassó d'aigua al foc

Com ens sedueix una addicció, consulta a Sabadell, Terrassa i online. Josep Guasch, psicoterapeuta, coach , coaching i psicoteràpia (PNL, Hipnosi, Teràpia Gestalt, Anàlisi Transaccional, Nen interior).

teràpia addiccions sabadell

L'addicció sempre apareix de forma innocent i seductora.

Com ens sedueix una addicció és una pregunta que sovint ens fem.... Però quan ja som addictes. És el camí de fer de l'ocasional un costum. Per exemple un amic em va convidar en certa ocasió a fumar un porro. I m'acostumo que aquest amic em convidés ocasionalment a fumar un "porret" (com traient-li importància, una cosa habitual).

D'aquest costum un hàbit. Per exemple els dissabtes a la nit són més divertits si fumo un "porret". I de l'hàbit a l'addicció: Al dissabte el segueix el diumenge, després dilluns.... D'altra banda m'avanço a fumar un porret divendres… I així anem enfilant fins a completar la setmana.

De manera que amb l'hàbit va venir una pregunta: Com em va seduir l'addicció? La resposta és fàcil i difícil, té molt a veure amb costums que omplen buits, i falta de consciència. I aquesta seducció pot venir de diferents formes: Tabac, porros, menjar, xarxes socials, ludopatia, sexe, beguda, treball… (si, sí addictes a la feina)

Vegem una metàfora:

Com ens sedueix una addicció? La granoteta al foc.

I per començar us explicaré una història… diuen que una vegada, en un cassó amb aigua, en un fogó, van posar a una granota. La granoteta estava bé, estava a gust en el seu element... en això que algú va posar el recipient a escalfar....

Rehabitació addiccions psicoteràpia a Sabadell

L'addicció ens atrapa en el seu parany. La psicoteràpia ens ajuda a sortir.

La granota, va començar a sentir aquesta caloreta, “està bé, va pensar”… quina caloreta més bona… amfibis de sang freda…. Animals que poden adaptar la temperatura corporal a la del medi ambient….

I aquesta és una metàfora interessant que ens parla de la nostra capacitat per adaptar-nos al nostre medi social…. Potser on i com va començar la seducció de l'addicció. Però bé, tornem a la granota…

Les carències emocionals es deixen embruixar per la substància o conducta addictiva.

I l'aigua va començar a pujar de temperatura.... De tal manera que va començar a notar aquesta calor, però s'anava adaptant... És aquest moment en la nostra biografia (per exemple com a fumadors de porros) en què ens diem... Uiiiii, sembla que això de fumar està començant a tenir un pes en la meva vida.... Però bé, no li donem més importància....

La trampa de l'addicció

Tot i que clar, en el com ens sedueix una addicció, hi ha un pla, gairebé universal. Com a la granoteta, ens agrada el plaent, la caloreta; l'estat de beatitud interna del porret…. I el plaer.... és l'analgèsic més ràpid i eficaç contra tot dolor!… a curt termini clar.



L'aigua es va escalfar tant que va minar les nostres forces, l'hàbit addictiu ja ens ha atrapat.

Així, la nostra simpàtica granota segueix gronxant-se al cassó. Fins que comença a notar que l'aigua, “igual està massa calenta”. Aleshores intenta saltar fora del cassó, però hi ha un secret en tota seducció, ens embruixa, ens atrapa. El resultat, la granota es queda sense forces per saltar fora del cassó. I no podrà fer-ho sola ja que l'encanteri de l'aigua calenta va funcionar.

La psicoteràpia ens pot ajudar a sortir del parany de la conducta addictiva

Com ens sedueix una addicció, teràpia a Sabadell

L'abraçada tramposa de l'addicció.

De la mateixa manera, alliberar-nos de la seducció d'una addicció, és un sender difícil (gairebé impossible) recórrer en solitari.
Així, si la nostra protagonista té sort i es deixa ajudar sortirà del cassó. Però és clar, haurà de deixar-se ajudar perquè en el com la va seduir l'addicció hi ha un engany. Qui t'alliberi de l'aigua calenta (.!) és algú que t'ho farà passar malament... I tot i que no és veritat, en part és cert.


I així fins avui i fins aquí per ara.

www.josepguasch.com

Anterior article relacionat: Hàbit i addicció, superar-lo amb psicoteràpia
Següent article relacionat: Dol i rehabilitació d' addiccions

Estàs atrapat (o coneixes algú) atrapat en alguna addicció?
Vols alliberar-te'n?
La psicoteràpia et pot ajudar.
Contacta amb mi sense compromís, clicant en la següent imatge o trucant per telèfon.

Informació per superar una addicció.

Estàs interessat en un programa personalitzat de coaching i/o psicoteràpia? Contacta amb mi sense compromís!:

– Telèfon: 615.56.45.37 – Mail: jspguasch@gmail.com – Web: Formulari de contacte

 

coaching i psicoteràpia a Facebook

Com ens sedueix una addicció, consulta a Sabadell, Terrassa i online. Josep Guasch, coach , psicoterapeuta: Coaching i psicoteràpia (Ansietat, acompanyament i estratègies per aprimar, deixar de fumar, autoestima, psicoteràpia per a addiccions, teràpia fatiga pandèmica, etc ...).

 

La sombra del subonsciente, teràpia sabadell

BLOG


L' ombra del subconscient i l' escriptura automàtica

L'ombra del subconscient, consulta a Sabadell, Terrassa i online. Josep Guasch, psicoterapeuta, coach , Coaching i psicoteràpia ( Hipnosi, Teràpia Gestalt, Anàlisi Transaccional, Nen interior, PNL ).

L'ombra del subconscient consulta sabadell

La necessitat del treball amb l'ombra

Alliberar la ombra del subconscient d'una manera creativa és cada vegada més necessari . I això és especialment urgent en aquest moment de fatiga pandèmica per la crisi del coronavirus. No fer-ho pot agreujar situacions d' estrès, ansietat, depressió i agreujament o recaigudes en addiccions.

Abans d'exposar una manera de fer-ho crec necessari aclarir alguns conceptes.

 

Què és l'ombra del subconscient?

Amb el nom de ombra, Carl Gustav Jung va definir un arquetip que, a nivell individual, defineix allò que rebutgem de nosaltres mateixos. Aquests continguts rebutjats solen romandre en un nivell inconscient, del qual no ens adonem. Tanmateix això no vol dir que no influeixin en nosaltres. Es, precisament per romandre inconscients, que la seva influència és més gran de la que pensem.

A destacar que no necessàriament l'ombra del subconscient es una cosa “negativa" per si mateixa. Es, simplement, una cosa rebutjada. Imaginem, per exemple, que una nena es va mostrar assertivament enèrgica en algun moment. Els seus pares podrien reprendre-la en el sentit que una “nena no es pot mostrar així de contundent“. Aquest no és més que un introjecte d'uns pares influenciats pels mandats del masclisme i el patriarcat.

És probable que aquesta nena, una vegada dona, rebutja aquest aspecte enèrgic i assertiu de la seva personalitat. La repressió d' aquest element pot provocar, en algun moment, explosions d' ira descontrolada. Això pot ser viscut fins i tot amb certa perplexitat. Però és precisament no permetre que s'expressi d'una manera adequada el que provoca aquestes explosions d'ira.

Podríem pensar en una olla exprés posada al foc sense vàlvula de seguretat. Si no es permet que la pressió interna s'alliberi, l'olla acabarà explotant. Una cosa semblant passa quan no podem expressar o manifestar-nos d'una manera creativa. Això és més patent encara, quan el que es reprimeix són trets inherents de la personalitat.

La psicoteràpia s'orienta a alliberar l'ombra del subconscient

Així doncs, cal trobar una manera d'alleujar aquesta tensió interna . Especialment en una societat cada vegada més complexa, estressada i esquitxada de crisis contínues i de diferents tipus.

 

Com repercuteix en la nostra actitud i conducta no manifestar el reprimit?

Escriptura automàtica i subconscient

Fer conscient l'inconscient per alliberar-nos de conductes no desitjades.

Responem a les dificultats externes en funció de les nostres experiències de referència. Aquestes construeixen la nostra manera de veure el món, com si fossin un filtre. Aquest filtre es constel·la en un arquetip anomenat genèricament l'ombra del subconscient. Aquest nucli profund de la nostra psique configura les nostres creences, algunes potenciadores, altres limitants. Aquestes últimes apareixen especialment en moments de dificultat. I en aquesta època de fatiga pandèmica especialment.

Quan les nostres respostes són exagerades, desproporcionades o sospitosament vehements és quan més present està aquest tipus de pensament catastrofista. Evidentment, això condiciona formes d'ajustar-nos a la realitat molt poc creatives. És per això que cal descobrir l'ombra del subconscient.

L'ombra del subconscient és un filtre amb el qual interpretem la realitat.

Carl Gustav Jung va inspirar una modalitat de psicoteràpia anomenada psicologia analítica. Va ser ell qui va incorporar el nom d'ombra per referir-se al reprimit en el subconscient.

Un dels inconvenients per fer conscient aquesta figura és el nostre crític intern. Paradoxalment, aquest crític intern forma part de l'ombra del subconscient. Quan aconseguim silenciar-ho sembla fluir la consciència amb més facilitat. Com aconseguir-ho? En aquest article examinem una tècnica. Però abans explorem l'actitud necessària per emprendre aquesta feina.

 

L'ombra i el viatge de l'heroi.

Treball amb l'ombra del subconscient a Sabadell

Emprendre un viatge vital en el qual enfrontar les ombres.

Dilts i Gilligan al llibre "El viatge de l'heroi" assenyalen la necessària integració de l' ombra del subconscient. Per això es basen en els ensenyaments de Joseph Campbell al llibre "L'heroi de les mil cares". Integrar les nostres parts dolgudes no és oblidar-les ni "vèncer-les". Per això estableixen la diferència entre dos personatges arquetípics: campió i heroi:

  • El campió es mou en el regne maniqueu de la dualitat enfrontada. Des d'aquesta òptica el que s'entén com a "mal" ha de ser vençut.
  • El heroi orienta la seva actitud i acció envers la integració. Entén l'ombra del subconscient com una ferida emocional que no ha estat escoltada. Per tant no se li ha atorgat un espai per ser integrada. Això no vol dir fer allò cap al que ens impulsa. Simplement vol dir atendre-la i escoltar-la. En aquesta integració, hi ha un pas més enllà. Entendre la necessitat no satisfeta que hi ha darrere de tot el que anomenem "defecte". I trobar formes adaptatives de satisfer aquesta necessitat. Pots trobar més informació sobre això en el meu anterior article: El principi d'intenció positiva en PNL.

En el viatge de l'heroi, la ombra del subconscient és representada per un drac o dimoni. És curiós veure com aquest sol aparèixer en molts relats d'inspiració mitològica com qui guarda un tresor. Aquest tresor no és més que el self (si mateix, jo superior etc....) al qual s' accedeix en reconciliar les parts internes. I és bo saber que aquest Jo amb majúscules també conté l' ombra del subconscient.

La psicoteràpia moderna i especialment la transpersonal, fa anys que treballa amb aquest material reprimit. És l'únic camí per reconciliar-nos amb nosaltres mateixos. Fins i tot pot representar una font de recursos valuosa.

 

L'escriptura automàtica porta oberta a l'ombra del subconscient.

Escriptura automàtica i l' ombra del subconscient

Escriptura automàtica i creativitat.

La escriptura automàtica, també coneguda com el fluir de la consciència va ser impulsada especialment per André Breton. Breton va ser el principal exponent del surrealisme i va impulsar un tipus d'escriptura espontània, sense la censura del conscient. Aquesta forma d'escriure permet que aflori a la consciència qualsevol contingut conscient, inconscient o a mig camí. Té dos grans avantatges. En primer lloc destapa tot el que roman reprimit, amb el consegüent alliberament. En segon lloc, obre un canal a la creativitat. Sota aquest segon punt de vista podem comparar-ho al famós “brainstorming” en els processos de creativitat.

L'aspecte que a nosaltres ens interessa és el d'obrir la porta a l'ombra del subconscient. Això permet dos grans avenços: En primer lloc, alliberar tensions internes. En segon lloc en fer conscient l'inconscient podem trobar formes més creatives de satisfer les necessitats no satisfetes.

Recentment diferents autors s'han fet ressò d'aquesta pràctica amb diferents intencions. Així, per exemple, per alliberar la creativitat ha estat citada per Julia Cameron. En els seus dos llibres: “El camí de l'artista"I"El camí de l'escriptor" recomana aquesta pràctica com a introductòria.

Joseph O' Connor i Andrea Lages també esmenten aquesta tècnica en el seu llibre "Coaching amb PNL”. Ho recomanen per clarificar la ment i per trobar una font de inspiració. Això és així doncs en aquesta pràctica poden aparèixer des dels pensaments més ruïns a les inspiracions més elevades.

Finalment, Israel Regardie, amb una orientació més mística recomana una variant. En comptes d'escriure, suggereix recitar en veu alta el que sorgeixi i registrar-lo en una gravadora. Aquesta variant la inclou en el seu llibre "Dotze passos a la il·luminació”, tot un referent a l'hermetisme occidental.

 

Com començar amb l'escriptura automàtica?

Consulta de psicoteràpia transpersonal i imaginació activa a Sabadell

L'escriptura automàtica no està renyida amb la creativitat

Les pautes són tan senzilles que necessiten una explicació, 🙄 . L'escriptura automàtica és el resultat de “el flux de la consciència”. Es tracta simplement d'escriure sense aturar-se, aquesta és una manera d'alliberar l'ombra del subconscient. No cal que escriguis coses connexes, coherents o "correctes", només deixa anar, solta i solta. Fins i tot pots escriure començant pel final del full, donar-li la volta i seguir per un marge.

Simplement, mou el llapis, bolígraf o el que tinguis escrivint. No facis cas a les veus internes que demanen quelcom lògic, coherent, estètic…. Si no saps què escriure, senzillament posa “No sé què escriure” o bé una altra cosa. Només està prohibit aturar-se.

Al principi et pot resultar estrany, però a mesura que ho practiquis veuràs com flueixes amb més facilitat. Fa anys que a pràctiques semblants en psicoteràpia se les anomena catarsi.

És recomanable fer-ho cada dia a una hora determinada. Però si no pots cada dia a la mateixa hora, practica en diferents moments. Julia Cameron proposa escriure als matins, només despertar. És una bona idea ja que el nostre pensament conscient encara està adormit i els continguts del subconscient afloren amb més facilitat.

No obstant això, sota el meu punt de vista, hi ha una excepció. Si treballes amb els somnis i dediques el moment de despertar el teu diari de somnis. En aquest cas, prioritza el teu diari de somnis. És una altra manera d'atendre l'ombra del subconscient, fins i tot jo diria que d'una manera més integradora.

També pots gravar, recitar, ballar, gesticular, moure't amb el que escrius. O, fins i tot, després utilitzar el cos per expressar-ho. El cos és una altra meravellosa forma de contactar amb allò subconscient.

 

El Crític interior, el gran obstacle per a l'alliberament

L'ombra del subconscient i el crític interior

Quan el nostre crític interior no ens permet ocupar el nostre lloc al món.

Estic observant a consulta moltes persones que tenen una part cruelment crítica. I dic, amb intenció, cruelment crítica doncs aquest aspecte crític de nosaltres també té un aspecte creatiu.

Trabajar con la escritura automática te ayudará no solo a liberar la sombra del subconsciente. También te servirá para passar per alt la veu del teu crític corrosiu.

Nuestra creatividad es esencialmente libre y, cuando la retenemos, es pot tornar boja, 😈 . Para ello nada mejor que liberarla para que se exprese, poco a poco su mensaje irá volviéndose más inspirador.

Recordes el que he escrit abans? El tresor està custodiat per un drac o dimoni. Doncs bé, aquí hi ha el drac o dimoni. No només en el que pugui aparèixer com a inapropiat, sinó més aviat en el crític corrosiu. Però quan la ferida se sap escoltada, a poc a poc desprèn el seu tresor. És com l'aigua quan roman estancada, per purificar-se necessita fluir, transcórrer, deixar-se ser.

Aquest és un altre dels avantatges d'alliberar l'ombra del subconscient. Ens alliberem del nostre crític interior corrosiu. D' aquesta manera aquesta subpersonalitat pot transformar-se en un crític constructiu. Simplement escriu "passant" de les teves veus internes crítiques.

Alliberant l'ombra del subconscient. A manera de conclusió

Recorda, per més boig, inapropiat, obscè, irreverent o fins i tot criminal que sigui el que escrius, expressa-ho!. Recorda que només estàs escrivint, no donant regna solta a conductes inapropiades. Això sí, després guarda'l de tal manera que només tu ho puguis veure. I si et dona molta "cosa" no el tornis a llegir.

Pots fins i tot repetir-te a tu mateix “Jo sóc això I també molt més que això…” I l'interessant és que això, quan és rebut, esdevé una cosa molt més que "això”.

Psicoteràpia transpersonal a Sabadell

Permetre que el silenciat torni a ser vist i rebut.

Fins a la propera, rep una cordial salutació,

www.josepguasch.com

Vols emprendre un treball amb el teu “costat fosc”?
Per estrany que pugui semblar, és un dels treballs més satisfactoris.
Fes-te amic de l'ombra del teu subconscient!
Contacta amb mi telefònicament o clicant a la imatge.

Treballar amb l'ombra del subconscient, Sabadell

Estàs interessat en un programa personalitzat de coaching i/o psicoteràpia? Contacta amb mi sense compromís!:

– Telèfon: 615.56.45.37 – Mail: jspguasch@gmail.com
Web: Formulari de contacte

Anteriors articles relacionats: L'ombra del teu inconscient, L'ombra de l'ànima, quan la vida no té sentit. Depressió noógena.
Següent article relacionat: Reconciliar-me amb la meva ombra. Acceptar el meu costat fosc creativament. Actitud

 

coaching i psicoteràpia a Facebook

L'ombra del subconscient, consulta a Sabadell, Terrassa i online. Josep Guasch, coach , psicoterapeuta; coaching i psicoteràpia (Assertivitat, lideratge, teràpia de parella, gelos, ludopatia, depressió, crisi per fatiga pandèmica, etc…)

Respiración y control de ansiedad. Después del control de los síntomas de la ansiedad, aparece la serenidad y la relajación.

BLOG


Respiració i trastorn d' ansietat, respiració abdominal i relaxació

Respiració i trastorn d' ansietat; respiració abdominal i relaxació, consulta a Sabadell, Terrassa i online. Josep Guasch, psicoterapeuta, coach . Coaching i psicoteràpia (PNL, Hipnosi, Teràpia Gestalt, Anàlisi Transaccional, Nen interior)

Respiració i trastorn ansietat, teràpia a Sabadell

Relaxació per superar l'ansietat.

Les tècniques de relaxació i/o meditació són bàsiques per a qualsevol teràpia d'ansietat generalitzada. Fins i tot redueix la freqüència i gravetat dels atacs de pànic. I, per descomptat, també en moltes altres modalitats de teràpia com un recurs de primer ordre.

Una de les primeres modalitats terapèutiques a adoptar la meditació va ser la teràpia Gestalt. Amb el temps alguns científics es van interessar en els beneficis d'aquesta. El pioner va ser el neuròleg John Kabat Zinn. Practicant de disciplines de meditació va adoptar aquestes pràctiques a la teràpia contra l' estrès. Amb el temps la meditació es va incorporar al món terapèutic a través del mindfulness. Una de les pràctiques més esteses són les tècniques de respiració per al trastorn d'ansietat.

En l'anterior article vam veure com la respiració per a l' ansietat generalitzada s'utilitza sota el paraigua del mindfulness. En aquest cas l'agent curatiu era l' atenció plena. Tanmateix en aquest article practicarem amb certes instruccions, també orientades a la meditació. Doncs aquesta disciplina s'ha incorporat amb èxit al món de la teràpia.

I veurem com orientar l'alè d'una manera determinada també ofereix pautes sanadores del trastorn d'ansietat.

Per què aprendre tècniques de respiració per al trastorn d'ansietat?

Quan les tècniques de meditació s' orienten cap a la relaxació succeeixen una sèrie de canvis importants:

Beneficis fisiològics de la meditació i relaxació

  • Augmenta la producció d' ones alfa al cervell. Les
    Respiració i trastorn d' ansietat, consulta a Sabadell

    Respiració i relaxació

    ones alfa són generades pel cervell en estats de relaxació.
  • Els músculs esquelètics es relaxen.
  • Disminueix la pressió arterial.
  • La freqüència cardíaca (el pols) disminueix.
  • El ritme respiratori (la quantitat de respiracions en un temps determinat) descendeix.
  • Millora la vitalitat i resistència de la pell
  • Disminueix la despesa energètica del cos (taxa metabòlica)

Aquests beneficis han induït diversos investigadors a incloure la meditació a la teràpia.

Beneficis psicosomàtics de la respiració per al trastorn d' ansietat

La pràctica constant de la respiració per al trastorn d'ansietat genera també importants beneficis psicosomàtics.

  • Millora la consciència emocional. La relaxació afavoreix els processos d' introspecció.
  • Millora la autoconfiança en disminuir el pensament analític (en bucle) i, sovint, l'autocrítica.
  • Redueix i preveu migranyes, insomni, fatiga, hipertensió i trastorns psicosomàtics associats com l'asma. Fins i tot és un excel·lent preventiu per a malalties cardiològiques.
  • En disminuir l' activitat cerebral innecessària, millora la capacitat de concentració. Això comporta millores en la memòria, l' estat energètic i la productivitat.
  • Disminueix els nivells de Distrès (l'estrès dolent) i de ansietat. La pràctica perllongada pot disminuir la freqüència i intensitat dels atacs de pànic.

A més, les tècniques de respiració per al trastorn d' ansietat, sorgeixen efecte en un temps inferior al d' altres tècniques de relaxació. I fins i tot a altres modalitats de teràpia.

 

La Síndrome d'hiperventilació. El gran enemic de l'ansietat i atacs de pànic.

Els exercicis de meditació que veurem corregeixen el síndrome d' hiperventilació. Aquesta forma de respirar és molt freqüent en persones sotmeses a estrès, nervis o ansietat. De totes maneres, també poden existir causes físiques que convé consultar amb el metge.

Controlar la hiperventilació amb respiració abdominal, consulta a Sabadell

La hiperventilació produeix símptomes que disparen els pensaments catastrofistes.

La hiperventilació és una respiració superficial, ràpida, intensa, a tall de sospir i gairebé jadejant. També se l'anomena hiperrespiració. Els qui respiren així prenen més oxigen del que consumeixen. D'aquesta manera baixen els nivells de diòxid de carboni que, en petites reserves el cos necessita.

La disminució dels nivells de diòxid de carboni provoca efectes fisiològics concrets, a saber:

  • Augmenta l' alcalinitat a les cèl·lules nervioses, el que provoca una major sensibilitat de les mateixes. Conseqüentment, s'instal·la un estat de nerviosisme i inquietud en la persona.
  • La circulació cerebral es veu entorpida en existir un encongiment dels vasos sanguinis del cervell. Alguns efectes associats són sensacions de mareig, desorientació, irrealitat i fins i tot de separació del cos.
  • El cor bombeja més forta i ràpid en disminuir la presència d' anhídrid carbònic. Aquesta acceleració de l' activitat provoca alteracions en la percepció. D'aquesta manera els llums semblen més brillants i els sons més forts. A més, la percepció d'aquest augment en la freqüència cardíaca pot disparar pensaments alarmistes.

Altres efectes associats són, formigueig, taquicàrdies, confusió, sequedat a la boca, dolor toràcic….

Com a efecte d'això, i especialment en persones sotmeses a estrès o ansietat, els pensaments catastrofistes es disparen. Si afegim que aquests símptomes són similars als atacs de pànic, l'efecte crida està servit. Les tècniques de respiració per al trastorn d'ansietat corregeixen aquest efecte. I no només com a teràpia per al temut atac de pànic. També com a pràctica per al trastorn d' ansietat generalitzada.

 

Respirar amb l'abdomen, avantsala de la relaxació i serenitat.

T'has fixat en com respira un nadó? Sí, iinflant una mica la panxa en inspirar i afluixant en exhalar. La bona notícia és que quan dormim també respirem així. Podem reaprendre aquesta modalitat amb una mica de perseverança.

En això, precisament, es basen les tècniques de respiració per al trastorn d'ansietat.

A aquest efecte reserva al principi uns quinze minuts. Primer recomano començar tombat. A continuació, i passats uns dies de pràctica, fes-ho assegut. I quan ja domines l'exercici pots fer-ho de peu.

Respiració per al trastorn d' ansietat.

Tres fases de la respiració abdominal. Inspirar, retenir i exhalar suaument.

Així doncs, en primer lloc tomba't còmodament. Col·loca les dues mans amb els palmells sobre la panxa. Una mà davant l'altra de tal manera que els dits mitjans es toquin per les puntes.

A continuació imagina que un tub connecta les teves fosses nasals amb el teu baix ventre. De tal manera que en inspirar pel nas la teva panxa es bomba una mica. Inspira una mica més profundament. Juga amb la imaginació com si l'aire baixés fins al teu ventre i, amb això, s'inflarà la panxa. No cal forçar, el moviment és més aviat relaxat.

En inspirar d'aquesta manera el múscul diafragmàtic es distén i baixa. Com a efecte d'això, els pulmons tenen més espai a la part inferior per absorbir aire. Notaràs, si ho fas bé, que els dits mig se separen en inhalar.

A continuació, deixa anar l'aire, de tal manera que la teva panxa es va afluixant i “desinflant”. Procura deixar anar tot l'aire sense forçar. Notaràs com els rovells dels dits mig, tornaran a tocar-se. Com a efecte secundari, en aquest moviment ondulant de la panxa, el diafragma va rebent un suau massatge. És com un moviment ondulatori. Com les onades del mar.

En inspirar fes-ho pel nas, en deixar anar l'aire per la boca o el nas.

 

Avançant en la teràpia de respiració per al trastorn d'ansietat.

Al principi pots practicar portant només una mica més de profunditat al teu alè. De mica en mica ves modificant afegint un cert ritme. Per exemple, comptant fins a tres per inspirar i deixar anar l'aire comptant fins a tres o una mica més. La freqüència de la inspiració i l'exhalació han de fer-te sentir còmode.

Posteriorment podràs anar acomodant-te a ritmes diferents. I afegir períodes de retenció de l'aire. Per exemple:

  • Inspira comptant fins a quatre.
  • Mantenint l' aire comptant fins a quatre, amb la panxa inflada.
  • Tot seguit solta l' aire, comptant fins a quatre.
  • Mantenen una suau retenció comptant fins a quatre i torna a inspirar.

Aquesta és l'anomenada respiració "quadrada". És una tècnica especial de respiració per al trastorn d'ansietat en situacions de molta tensió i estrès. Si notes un lleu mareig, descansa i reprèn la pràctica quan et trobis millor. Amb la pràctica, les molèsties desapareixeran.

 

Pranayamas de ioga com a teràpia.

Pranayames de ioga per a l'ansietat.

Els pranayames del ioga són tècniques específiques de respiració. Algunes són útils per a ansietat i estrès.

És coneguda també com a respiració oceànica. Aviat entendràs perquè. Aquesta modalitat de meditació ha estat estudiada per diferents universitats. Entre elles les de Pavia (Itàlia), universitat de El Caire i a la ciutat de Bhopal (Índia). En general els estudis conclouen que és una excel·lent pràctica per millorar els símptomes de l'asma bronquial lleu. Disminueix així mateix els nivells d' estrès i la pressió arterial. En general, s'ha revelat com una excel·lent tècnica de respiració per al trastorn d'ansietat.

El cicle de respiració Ujjayi es caracteritza per una inhalació profunda i una exhalació lenta. Pot anar acompanyada o no de Kumbhaka (retenció de l' aire) però ha de ser abdominal.

Una altra de les característiques d'Ujjayi és el so que provoca l'exhalació. Aquest so es produeix en apretar suaument la part posterior de la gola. Amb això s'ofereix una suau resistència a la sortida de l'aire. El so resultant pot recordar les onades de l'oceà. Hi ha qui també en diu la “respiració de Darth Vader”, evidentment més suau i per motius diferents, 😆

Practica-ho còmodament, combinada amb l'abdominal. Juntament amb el so, la característica principal és allargar l'exhalació. Per exemple inspires comptant fins a quatre i deixes anar l'aire comptant fins a vuit…

Recorda que qualsevol modalitat de teràpia orientada a la respiració ha de ser practicada amb comoditat.

Alguns practicants, a més de concentrar-se en els temps ho fan al so sord de l'exhalació.

 

Tècniques de respiració per a l'ansietat. Aturar un atac de pànic.

L'atac de pànic dura entre 10 i 15 minuts. Controlant la

Atac de pànic i pensaments catastrofistes.

A l'atac de pànic solen disparar-se pensaments catastrofistes que empitjoren els símptomes.

respiració podem superar-ho des de l'inici. En advertir els primers símptomes, abans d'un atac de pànic, sol ser suficient la respiració abdominal. No obstant això, hi ha una altra tècnica de respiració per al trastorn d'ansietat. També adaptada del ioga i que pot ser útil. Es basa també en l'abdominal però amb els temps següents:

1.- Inhala lentament, pel nas, comptant fins a cinc.

2.- Retenció de l'aire comptant, també, fins cinc.

3.- Exhala lentament per la boca, compte fins cinc o més si fos necessari. Aquí el que és important és deixar anar tot l'aire a poc a poc.

4.- Ara fes dos cicles al teu ritme normal

5.- Torna als passos 1 a 3, i després el pas 4.

6.- Repeteix durant uns cinc minuts.

7.- En exhalar aire pots optar per repetir-te frases o paraules del tipus, “deixo anar tensions”, “em calmo”, “relaxat”…etc.…

Tècniques de relaxació i respiració per al trastorn d' ansietat.

Restituir el benestar, l'objectiu final de la teràpia per a l'ansietat.

I fins aquí, aquest article dedicat a les tècniques de respiració per al trastorn d'ansietat. Seguiré amb altres posts dedicats a l'ansietat i atacs de pànic des de diferents teràpies.

Per suposat si pateixes d'un trastorn d'ansietat m'alegrarà que et serveixin d'ajuda. No obstant la millor i més efectiva ajuda és la d'un terapeuta que adapti aquestes tècniques a la teva individualitat.

Fins el proper article, rep una cordial salutació,

www.josepguasch.com

Pateixes d'ansietat i vols sentir-te alliberat/da?
Necessites un tractament personalitzat o més informació?
Demana ara informació gratuïtament i sense compromís!

Clic per a visites presencials! I també visites online a SkypeTeràpia ansietat a Sabadell

 

coaching i psicoteràpia a Facebook

 

Respiració i trastorn d' ansietat, respiració abdominal i relaxació, consulta a Sabadell, Terrassa i online. Josep Guasch, coach , psicoterapeuta, coaching i psicoteràpia (Ansietat, acompanyament i estratègies per aprimar, deixar de fumar, autoestima, addiccions, hipnosis para hablar en público, teràpia fatiga pandèmica, etc ...)

 

Respiración para la ansiedad generalizada, consulta a Sabadell

BLOG


Respiració i ansietat generalitzada. Tècniques basades en mindfulness

Respiració i ansietat generalitzada, mindfulness i meditació a Sabadell, Terrassa i online. Josep Guasch, psicoterapeuta, coach , consulta de coaching i psicoteràpia (PNL, Hipnosi, Teràpia Gestalt, Anàlisi Transaccional, Nen interior)

Respiració i ansietat generalitzada a Sabadell

Ancorar-nos en l' experiència sensorial concreta del present.

Fa uns anys que les tècniques de meditació i mindfulness s'estan introduint en la praxi de la psicoteràpia. Per exemple:, tècniques de respiració per a l' ansietat generalitzada estan prenent una especial rellevància. Les raons són bàsicament dues:

  • En primer lloc, i sota la praxi de la meditació i mindfulness. L' agent curatiu és propiciat per l' atenció plena, la respiració és només un mitjà.
  • En segon lloc, la respiració disciplinada sota certs paràmetres. Aquest tipus de respiració aporta uns beneficis fisiològics que s'extrapolen al psicològic.

En aquest article examinarem les tècniques de respiració per a l'ansietat generalitzada basades en el mindfulness i meditació. Deixaré per al següent article el de la respiració disciplinada sota certs paràmetres.

En qualsevol cas, sempre examinarem aquesta disciplina sota el prisma de la psicoteràpia per a l'ansietat generalitzada. Sense perdre de vista la seva possible aplicació a altres intervencions com l' estrès, addiccions, fòbies etc.

 

Psicoteràpia amb respiració i ansietat generalitzada. En què es basa l'atenció plena?

La vida passa en el moment present. Les nostres sensacions (tant internes com externes) i emocions són un clar exponent d'aquesta realitat. No em dol ara un queixal perquè em faci mal demà. No m'emociono avui com ahir quan em vaig retrobar amb una persona estimada després d'una llarga absència.

La psicoteràpia per a l'ansietat generalitzada focalitza les seves pràctiques en la consciència del present.

El discurs catastofista de la ment en l'ansietat

“La ment és un bon servidor però un amo cruel”.

I aquí entrem en el tercer terreny, el del cognitiu/mental. Puc rememorar una cosa semblant a aquesta emoció d'ahir, ara, però sobre la base del record. L'emoció ve referida a una activitat mental present. Però l'activitat mental (el record) si està referida al passat.

Les tècniques de respiració per a l' ansietat generalitzada (basades en meditació i mindfulness) s' assenten en aquest principi. L'atenció al present, aquí i ara.

L'atenció plena es basa doncs en el regne del present, emoció i sensació. Prestar atenció d' una manera concreta, sostinguda, deliberada i sense jutjar. Existeix també una atenció curiosa i compassiva cap al que succeeix, acceptant-lo com a tal sense etiquetar ni mediar intervenció mental. Aquesta és una actitud que recull també la psicoteràpia gestalt.

El present ens permet viure amb més serenitat.

“Benvingut, el futur és ara”

Una consciència d'aquestes característiques ens permet posar un fre a l' anticipació catastròfica. El nom sona una mica contundent però és realment així. Gran part d'aquest tipus de problemes podrien resoldre's amb tècniques de respiració per a l' ansietat generalitzada. I això és així perquè en focalitzar-nos exclusivament en la respiració, aprenem a dirigir la nostra atenció a les sensacions físiques. Aquest aprenentatge i focus en el sensorial ens aparta de l'activitat mental.

Contràriament, el pensament anticipatori es projecta en el futur. Generalment, en el lingüístic es tradueix en la construcció gramatical: "i si...?”. I si demà la presentació surt malament?. O bé I si aquesta taca a la pell és un tumor? I si, en sortir aquesta nit m'atraquen?

 

Per què són útils les tècniques de respiració per a l'ansietat generalitzada basada en mindfulness?

Hem vist com allò corporal i emocional és el que roman en el present. La ment ens pot portar al passat, futur, temps atemporal, fins i tot al present… 😆 . I moltes vegades elabora fantasies més perjudicials que beneficioses. I gran part d‟aquesta fantasia mental provoca els estats d‟ansietat generalitzada, i fins i tot atacs de pànic. Aleshores…

Com podem aprendre a
mantenir-nos centrats en el present?

Viure en el present una àncora per vèncer l'ansietat.

Instal·lar-se al present permet viure amb equanimitat el futur i el passat.

Una resposta està en la respiració per a l' ansietat generalitzada. En aquest article l'examinem sota la perspectiva de la psicoteràpia amb orientació al mindfulness.

En meditació i mindfulness la respiració és un mitjà per aprendre a mantenir l' atenció centrada en el present. Quan adquirim certa perícia en això, els pensaments anticipatoris disminueixen i també ho fa l'ansietat. Fins i tot pot ajudar en els casos de crisi de pànic. Veurem, al següent article, com una respiració convenientment ensinistrada ens serveix per identificar la hiperventilació. Curiosament la hiperventilació produeix uns símptomes semblants als de la crisi de pànic. No saber-ho, dispara el pensament catastrofista i produeix l' efecte de la profecia auto complerta

Però crec que el pas previ és aprendre les tècniques de respiració per a l'ansietat generalitzada basada en Mindfulness.

La pressuposició de fons és que podem entrenar la nostra atenció. En comptes de dispersar-la amb els pensaments, podem focalitzar-nos en la sensació. I podem fer-ho d'una manera tranquil·la, sense forçar i sense tensió.

 

La identificació amb el temor, l'escull a salvar

En psicoteràpia gestalt solem dir que una cosa és el que “ens passa”. I una altra cosa diferent el que fem amb el que "ens passa". Si aprenem a parar atenció a les sensacions corporals, ens anem adonant que una cosa són les sensacions, i una altra cosa "sóc jo". Aprenem a no identificar-nos amb el que sorgeixi, sigui el que sigui. En el cas que ens ocupa la por, ansietat, temor etc....

Tècniques de respiració per a l'ansietat generalitzada a Sabadell

El temor és una por imaginària referida, gairebé sempre a un futur incert.

La respiració per a l' ansietat generalitzada actua com una àncora. Ens ajuda a relacionar-nos amb la por (l'emoció que subjau a l'ansietat) com esdeveniment de la nostra consciència. D'aquesta manera no ens submergim en la mateixa. No ens identifiquem amb ella.

En el terreny lingüístic és molt diferent dir "tinc por" a "sóc poruc”. El "tenir" ens ofereix la possibilitat de relacionar-nos, el "sóc" és un pur fenomen de identificació. D'altra banda ens ajuda a descobrir una realitat tranquil·litzadora, la por no és una cosa permanent.

La paradoxa que descobrim és que la millor manera de controlar la por és estar i no fer. Estar implica reconèixer-ho, prendre consciència de les sensacions sense imaginar ni fantasiejar. I, per descomptat, sense fer res per "treure'ns-ho de sobre". I per això la respiració per a l' ansietat generalitzada és una de les tècniques més útil, senzilla i pràctica. Es pot utilitzar com a pràctica formal (la pràctica per a la qual reservem 10 o 15 minuts). I també com a pràctica informal, per exemple atendre la respiració durant uns segons mentre llegim, caminem, treballem etc....

La respiració per a l' ansietat generalitzada es pot fer servir, en psicoteràpia, com a àncora per a altres situacions difícils. Per exemple depressió, gelos, deixar de fumar, menjar compulsivament, etc.

Por i temor en psicoteràpia

Si bé l'ansietat ve definint-se com un por inespecífic, crec que és una definició inexacta. Jo ssocio més l'ansietat al temor que a la por. Aquesta és una distinció teòrica bàsica sota el prisma de la psicoteràpia i crec convenient fer una distinció clara. No obstant , la pràctica de la respiració per a l'ansietat és operativa sigui quina sigui la definició que adoptem.

  • El por és una emoció bàsica, com a tal és intensa, puntual i referida a alguna cosa present i real. La seva funció és la de protegir davant d' un perill.
  • El temor està més basat en el pensament anticipatori. No és una emoció bàsica, és més aviat un sentiment per la qual cosa té d' etiqueta cognitiva associada. Sol referir-se més a situacions imaginàries, que si bien pueden ser posibles, no són reals aquí i ara. El temor s'estén més en el clima emocional de la persona i és, per tant, més permanent. La seva funció és més limitant que de protecció doncs el perill que anticipa és, simplement, una fantasia.

 

Meditar amb la respiració, una pràctica de respiració per a l'ansietat generalitzada.

Consideracions prèvies:

El mindfulness i la relaxació pràctiques serenar els nervis i l'estrès. Consulta a Sabadell

El mindfulness (atenció plena) un estupend antídot contra l'ansietat.

L'atenció en la respiració és una pràctica serena i tolerant. És convenient incloure una actitud de curiositat atenta per les percepcions que vas descobrint. Si durant la pràctica descobreixes que la teva ment ha començat a divagar, no t'enjudiciis ni culpabilitzes. Simplement torna a l' objecte de la consciència meditativa, les sensacions durant la respiració. Amabilitat, receptivitat curiosa, i no judici són tres qualitats a desenvolupar durant la pràctica.

Entrenar la consciència en l'aquí i ara per vèncer la por.

Tingues en compte que parlem d'un entrenament de la consciència. Una cosa que no ens han ensenyat ni a l', institut ni universitat. L' agent de la psicoteràpia és la consciència plena i per això utilitzem la respiració com a funció corporal.

El temps de la pràctica de la respiració per a l'ansietat generalitzada: Quinze minuts és millor que deu, deu millor que cinc, i 30 segons millor que res. Fins i tot 5 segons són millor que res.

 

La pràctica de la respiració per a l' ansietat generalitzada:

És preferible al principi que facis la pràctica assegut còmodament. La esquena recta i els peus ben consolidats a terra. Això últim et proporciona la sensació d'arrelament i seguretat. Les mans suaument recolzades a les cuixes.

Pots fer-ho també tombat, però el risc d'adormir-te, restaria eficàcia a l' orientació de la psicoteràpia. De la mateixa manera, i per descomptat quan ja ho dominis, podràs fer-ho en qualsevol altra postura, fins i tot en moviment.

Com a pràctica introductòria fes una petita revisió per al teu cos. Sent si hi ha alguna zona incòmoda o tensa. Acomoda't i relaxa si cal.

Ara, simplement, sent la respiració en el teu cos, tal com és, sense forçar. No hi influeixis en res. Simplement sent el pas de l'aire, per les fosses nasals, la tràquea, fins i tot pels pulmons. Nota la qualitat fresca o calenta de l' aire en inhalar. En exhalar nota si ha canviat aquesta qualitat i explora (sempre des de la sensació) la diferència.

La pràctica de la respiració per a l'ansietat generalitzada ha de ser còmoda.

Sent el teu cos expandir-se amb la inspiració.... Potser el tòrax, la clavícula, costelles, abdomen... Explora on més sentis la respiració al teu cos...

Sent com es contreu amb l'espiració… I amb ella arriba la relaxació, deixant anar tensions, deixant anar...…

Explora en les sensacions que la respiració desperta al teu interior. Posa la teva presència en les sensacions, però una presència permissiva, no intrusiva.

Presta atenció al cicle de cada respiració. Inhalar, potser una suau retenció, exhalar i potser una altra suau retenció (o no ...)

Si apareixen pensaments d'impaciència, nerviosisme, frustració... pots observar-los simplement, sense jutjar amb la presència de la respiració. També li pots dir a la teva "ment cognitiva": “de seguida estaré per tu”.

Deixa que la teva consciència reposi en les variades sensacions de cada cicle de respiració.

Psicoteràpia, respiració i ansietat, variacions sobre la pràctica.

Teràpia per a l'ansietat Sabadell

Portar la meditació al dia a dia.

Fins aquí una senzilla tècnica de respiració per a l'ansietat generalitzada. El monjo budista Thich Nhat Hanh proposa afegir algunes paraules durant la inspiració i l'espiració. Ell suggereix, per exemple:

  • "Inspirant estic en calma" (Durant la inspiració)
  • “Espirant somric" (Durant l' espiració)

Una altra proposta molt típica de les tècniques de relaxació en psicoteràpia:

(Inspires): Inspiro energia purificadora i sanadora.
(Espires): Deixo anar tensions, nervis, preocupacions...

Però deixa que sigui la teva respiració la que ocupi la major part de la teva consciència. Les paraules són només una ajuda.

 

Una altra pràctica de meditació amb la respiració una mica més avançada.

La pràctica formal d'aquest tipus de meditació et conduirà a un estat de més serenitat interna. Una manera de fer-ho operatiu és practicar-ho mentre et dediques a alguna tasca quotidiana. Permetent que la teva atenció es dirigeixi, també, a la respiració, per exemple, en fregar els plats, escombrar etc. Que siguin, al principi, tasques senzilles. D'aquesta manera evitaràs que la consciència de la respiració per a l' ansietat suposi més un risc que un avantatge. A continuació pots provar amb llegir, vestir-te, dutxar-te etc. Veuràs com en adquirir certa destresa podràs portar fins i tot la pràctica de la meditació en la respiració a l'ansietat.

Si desitges, al principi, et pot servir d'ajuda escoltar aquest àudio que he gravat: Clica a la imatge.

Pràctica de meditació psicoterapèutica per a l' ansietat generalitzada

Podem evocar els moments de calma i serenitat per fer front a l'ansietat.

Pràctica de psicoteràpia amb meditació i respiració per a l' ansietat generalitzada.

 

Fins el proper article, rep una cordial salutació.

 

www.josepguasch.com

Pateixes d'ansietat i vols sentir-te alliberat/da?
Necessites un tractament personalitzat o més informació?
Demana ara informació gratuïtament i sense compromís!

Clic per a visites presencials! També visites online per Skype!

Tècniques de respiració i meditació per a l' ansietat, consulta a Sabadell

Altres articles relacionats: Relaxació i centrament, Equilibri emocional, centrament en acció , Com viure una emoció amb equanimitat, Tractament de l'ansietat, Respiració i trastorn d' ansietat.

Anterior article relacionat: Símptomes de l' ansietat i tècniques per gestionar-la.

 

 

Josep Guasch, coaching i psicoteràpia a Sabadell. Pàgina de facebook

 

 

 

 

 

 

Respiració i ansietat generalitzada, meditació i mindfulness, consulta a Sabadell, Terrassa i online. Josep Guasch, coach , psicoterapeuta, consulta de coaching i psicoteràpia (Assertivitat, lideratge, teràpia de parella, gelos, ludopatia, depressió, etc ...)

Llista de valors per centrar els objectius.

BLOG


Llista de valors. Una eina per a l'autoconsciència i exercicis específics

Llista de valors. Josep Guasch, psicoterapeuta, coach . Consulta de coaching i psicoteràpia amb valors a Sabadell, Terrassa i online. (PNL, Hipnosi, Teràpia Gestalt, Anàlisi Transaccional, Nen interior)

Valors i PNL a Sabadell. Llista de valors.

Descobrir i fer operatius els nostres valors.

Tant en psicoteràpia com en coaching, sovint es planteja el treball amb valors. Com sigui que es tracta d'un aspecte una mica abstracte, el millor és oferir diferents exemples. A continuació una llista de valors a efectes de qualsevol tipus de treball de superació personal.

No incloc en aquesta llista de valors una classificació per categories. Com observaràs n'hi ha alguns de més transcendents com el transpersonal. Altres més terrenals com sexualitat o diners. No crec que sigui una bona idea etiquetar-los en una primera part del treball ja que podria condicionar la teràpia. Es, simplement, una eina d'autoconeixement.

Llista de valors més freqüents.

 

Abundància.

Acció conscient.

Acceptació.

Acollida.

Activitat.

Agraïment.

Estalvi.

Alegria.

Altruisme.

Amistat.

Amor.

Obertura.

Suport.

Aprenentatge.

Harmonia..

Art.

Assertivitat.

Astúcia.

Atracció.

Audàcia.

Absència d' esforç.

Austeritat.

Autenticitat.

Autoafirmació.

Autocontrol.

Autoestima.

Autonomia.

Autosuficiència.

Ajuda.

Bellesa.

Benefici.

Benestar.

Bondat.

Bon ambient.

Cavallerositat.

Calma.

Candidesa.

Caràcter.

Carinyo.

Castedat.

Claredat.

Col·laboració.

Comoditat.

Companys.

Compartir.

Compassió.

Competència.

Complicitat.

Comprensió.

Compromís.

Comunicació.

Comunió.

Consciència.

Connexió.

Confiança.

Congruència.

Conèixer gent.

coneixement.

Consciència.

Consens.

Consistència.

Construir.

Contactes.

Contemplació.

Contentament

Control.

Coratge.

Cordialitat.

Cortesia.

Creativitat.

Creixement.

Cultura.

Curiositat.

Donar.

Decisió.

Dedicació.

Delicadesa.

Despreniment.

Desenvolupament.

Descans.

Desitj.

Determinació.

Diàleg.

Dignitat.

Diligència.

Dinamisme.

Diners.

Disciplina.

Gaudi.

Disponibilitat.

Distinció.

Diversió.

Domini.

Dolçor.

Ecologia.

Economia.

Equanimitat.

Educació.

Eficàcia.

Eficiència.

Emocions fortes.

Empatia.

Trobo.

Energia.

Ensenyament.

Entesa.

Enteresa.

Entrega.

Entusiasme.

Equilibri.

Esforç.

Esperança.

Espiritualitat.

Espontaneïtat.

Estabilitat.

Ser-hi .

Benestar.

Estar informat.

Estètica.

Estudi.

Eternitat.

Ètica.

Evolució.

Excel·lència.

Exclusiu.

Èxit.

Expansió.

Experiència.

Èxtasi.

Fama.

Fe.

Felicitat.

Fidelitat.

Festa.

Filosofia.

Finalitat.

Fermesa.

Flexibilitat.

Fluir.

Fraternitat.

Força.

Funcionalitat.

Fusió.

Guany.

Generositat.

Goig.

Gràcia.

Gratitud.

Gratuïtat.

Fer coses.

Bellesa.

Honestedat.

Honor.

Honradesa.

Humilitat.

Humor.

Idealisme.

Identitat.

Igualtat.

Imatge.

Improvisació.

Independència.

Iniciativa.

Innovació.

Innocència.

Integració.

Integritat.

Intel·ligència.

Intensitat.

Intimitat.

Intuïció.

Invenció.

Recerca.

Justícia.

Lleialtat.

Llibertat.

Lideratge.

Longevitat.

Lucre.

Llum.

Mantenir la paraula.

Meditació.

Millora.

Misticisme.

Moderació.

Modèstia.

Moral.

Motivació.

Nacionalisme.

Naturalitat.

Novetat.

Objectivitat.

Ocupació.

Oportunitat.

Optimisme.

Ordre.

Organització.

Originalitat.

Paciència.

Passió.

Patrimoni.

Pau.

Perdó.

Perfecció.

Perseverança.

Pertinença.

Plaer.

Planificació.

Pregària.

Plenitud.

Poder.

Positivisme.

Pragmatisme.

Prestigi.

Professionalitat

Progrés.

Propòsit.

Prosperitat.

Protecció.

Proximitat

Projecció.

Prudència.

Puntualitat.

Puresa.

Radiant

Rapidesa.

Raó.

Realitat.

Realització.

Reinvenció

Relacions.

relaxació.

Religió.

Religiositat.

Renovació

Renúncia.

Respecte.

Responsabilitat.

Repte.

Risc.

Riquesa

Rutina

Saber

Saviesa.

Sacrifici

Salut.

Santedat.

Satisfer desitjos.

Satisfacció.

Seguretat.

Senzillesa.

Sensualitat.

Sentit de la vida.

Ser.

Ser oportú

Serenitat

Servei

Sexe

Sexualitat

Silenci.

Simpatia.

Simplicitat.

Simplificar.

Sinceritat.

Sintonia

Sobrietat.

Sociabilitat.

Soledat.

Solidaritat.

Sospir.

Submissió.

Superació.

Superioritat.

Templanza.

Tendresa

Tolerància.

Totalitat.

Treball.

Tradició.

Tranquil·litat.

Transformació.

Transparència.

Transpersonal.

Transcendència.

Unitat

Utilitat.

Valentía.

Valor.

Valoració.

Variació.

Veritat.

Viatjar.

Vida.

Vinculació.

Vincle

Virginitat.

Virtut.

Vitalitat.

Viure bé.

Voluntat.

 

 

 

 

Autoconeixement per a processos de psicoteràpia i coaching

Aquesta llista de valors pretén ser només un auxiliar. Conèixer-los és vital per a l'autoconeixement. No obstant això és una cosa que no ens ensenyen. Amb els valors ressenyats en aquest post podem tenir una idea intuïtiva. Tant si desitgem, simplement saber alguna cosa més, com si estem en un procés de coaching o psicoteràpia.

Coaching amb valors a Sabadell

Podem enriquir les nostres vides fent operatius els nostres valors.

Aquesta llista de valors és, per descomptat, incompleta i no pretén il·lustrar sobre res. És simplement una eina orientativa per als diferents tipus d'exercicis que contemplen identificar els nostres valors. Aquests són la font de la nostra motivació interna. Pràctiques i exercicis a part, estarà bé si els fas un cop d'ull i veus amb quin/s t'identifiques més. Generalment advertiràs que es tracta d'aquest tipus de coneixement que sabem implícitament però no tenim gaire present.

Fins aquí aquesta llista de valors. Pots utilitzar-la per potenciar la consciència de tu mateix i el teu autoconeixement. Més endavant inclouré exercicis que ens remetran a aquest resum de valors.

No obstant això, i per a la teva constància, adjunt un dels meus articles del blog. Hi podràs adonar-te de la importància dels valors en la nostra vida.

Coaching per objectius amb valors

Reconèixer els propis valors per al nostre autoconeixement.

I tu… Quins són els teus valors?

Fins a la propera, rep una cordial salutació.

www.josepguasch.com

Et convido a participar al meu blog ampliant idees. Per exemple, aportant suggeriments o compartint els teus dubtes a l'apartat al peu del mateix.

Ah!!, i si t'ha agradat i et ve de gust, et convido a compartir l'article. També comentar i / o puntuar amb les estrelles en el resum que trobaràs més avall.

Estàs interessat en un programa personalitzat de coaching i/o psicoteràpia? Contacta amb mi sense compromís!:

– Telèfon: 615.56.45.37 – Mail: jspguasch@gmail.com – Web: Formulari de contacte

Si vols, pots rebre còmodament la meva News Letter amb tots els articles del bloc. També, activitats, promocions i informació interessant i pràctica: – Sí vull rebre la News Letter

Si coneixes algú que pogués estar interessat, en aquesta informació, no dubtis a compartir-la

 

Gestalt, hipnosi i pnl a Sabadell

Llista de valors. Josep Guasch, coach , psicoterapeuta, consulta de coaching i psicoteràpia amb valors a Sabadell, Terrassa i online. (Assertivitat, lideratge, teràpia de parella, gelos, ludopatia, depressió, etc ...)

BLOG


Maleït 2020. Fantasies gestàltiques en temps de pandèmia

Maleït 2020. Fantasies gestàltiques amb el Covid-19, psicoterapeuta i coach a Sabadell, Terrassa i online. Josep Guasch, consulta de coaching i psicoteràpia (PNL, Hipnosi, Teràpia Gestalt, Anàlisi Transaccional, Nen interior)

No és l'any qui ha de canviar, som nosaltres

No és l'any qui ha de canviar, som nosaltres.

La frase convencional és que “l' 2020 no ha estat un any fàcil”; l' covid-19 va emergir amb una presència inusitada. Potser esperem molt del 2021, si bé la pandèmia del coronavirus seguirà viva.

El present article tracta sobre això, sobre aquest aparentment "maleït 2020". I al final proposo un treball basat en les fantasies gestàltiques . Comencem per establir unes bases.

Jo subscric la creença que no existeix tal cosa anomenada temps. Existeix, això sí, l' transcórrer dels fets i coses en un ordre determinat. Hi ha l'envelliment cel·lular i diferents configuracions als cossos. Hi ha els nadons, nen i nenes, adolescents, joves, adults, madurs, senils i la fi del cicle. I tot i així, només són noms que posem. No és correcte confondre, tot i que ho fem, el nom amb allò nomenat. Allò que es nomena, gairebé sempre està subjecte a un procés. El nom, és una etiqueta estàtica.

El temps, com a concepte, és una eina que utilitzem per posar ordre i referenciar els fets.

La ficció del temps, viure aquí i ara, el present en teràpia gestalt.

Si hagués estat possible viatjar en el temps, probablement hauríem evitat escoltar fins a la sacietat “resistiré”

I dins d'aquesta ficció anomenada temps, el calendari. Una eina útil per fraccionar lʼesdevenir dels fets i lʼexperiència. També per administrar-nos i posar-nos d'acord. Però una eina que no és més que una fantasia útil.

I dic això perquè una de les frases més escoltades abans de les darreres dotze campanades van ser “maleït 2020”. O una cosa semblant. Quan diem “maleït 2020” estem maleint l'eina de l'eina que hem creat… Bonica forma de creure'ns, sense saber-ho, que així la responsabilitat del que succeeix és d'una entelèquia! Però som la humanitat els que hem creat aquesta quimera...I la nostra realitat!

I ara hi haurà qui em digui.... però si és broma!. I està bé riure'ns del que és la nostra peculiar manera de funcionar. Però compte, no sigui que de tant anar el càntir al riu…. Es trenqui. O el que és el mateix, no hàgim de creure'ns les nostres pròpies mentides de tant repetir-les.

Aquesta és una al·lucinant forma de projectar la nostra responsabilitat, la de la humanitat, sobre un desvari…. "Maldit 2020".

La responsabilitat no és d' un any en concret, no és de l'invent sinó de l' inventor. Sigui com sigui que ens posicionem davant, per exemple, el covid-19, atenguem el que podem fer, reivindicar i reflexionar en profunditat. Després podem riure'ns de la nostra bogeria. Però no fem de l'humor una manera de suavitzar la nostra responsabilitat. De posar “perfumeria barata” al que fa olor com fa olor.

Fantasies gestàltiques davant el “maleït 2020”. Una manera creativa d'inspirar-nos.

Ara

És només això.
Cap esborrany ni manuscrit
sobreviuen per poder especular,
perquè els he cremat.

Cap edició té data,
no distingeixo les impressions
no numero ni signo les còpies
de manera que el que sostens, col·leccionista,
no ho apreciaràs.

No posis això a la teva anaquel, crític,
perquè el paper especial s'esvaeix a l'aire.

Llegeix, això és tot; ara és lúnic moment
de prendre l'hòstia del nostre sagrament
abans que desaparegui.

Això és tot el que hi ha.

(Peter Goblen)

Aprofitar les oportunitats que ens ofereixen les fantasies guiades en gestalt.

Qualsevol moment és bo per fer realitat alguns desitjos…

El ara i la responsabilitat sobre la nostra experiència, són dos temes nuclears a teràpia gestalt. El nostre continuum de consciència només té sentit ara i des de la nostra responsabilitat. Es, d'alguna manera, el que aquest poema transmet. A més d'entendre el temps com una construcció, una fantasia. Ens convida a no ser “col·leccionistes” del temps simplement a viure'l. I viure'l amb responsabilitat, sense projectar-la sobre un “maleït 2020”, per exemple.

Abans d'entrar a la pràctica vull compartir una mica de teoria per saber quin terreny trepitgem. Poca, molt poca.

John O. Stevens, va escriure una obra nuclear en teràpia gestalt “L'adonar-se”. Ens parla de les tres zones de la nostra experiència.

1.- L'adonar-nos del món exterior.

Bàsicament tot el que percebem del món exterior a través dels sentits físics. El que veiem, olorem, sentim, assaborim, i toquem.

2.- L'adonar-nos del món interior.

Aquí ens remet al món de les sensacions que sentim en el moment present. Poden ser tensions i sensació de relaxació. Tremolor o fins i tot el correlat físic d'una emoció (nus a la panxa, "papallones a l'estómac", pressió al pit). Important destacar que en aquest adonar-nos del món interior ens remet a les sensacions corporals, únicament. Bé sigui en el contacte amb l'exterior (sensació punyent del palmell de la meva mà sobre un raspall). Bé amb el món interior (un sobtat dolor d'estómac)

3.- L'adonar-nos de la fantasia.

Un bon amic meu parla de “fer maionesa” quan es refereix a aquest món. També hi ha qui parla de la "centrifugadora". Bàsicament és l' activitat mental més enllà del que passa aquí i ara. Justificacions, somnis, imaginar, planificar, intentar endivinar, fantasiejar, projectar en el futur...

És una cosa que no és certa ara, si bé pogués tenir la seva utilitat si l'utilitzéssim correctament.... Està bé elaborar un pla d'acció projectat al futur per tenir una guia. O bé preveure un escenari davant d'uns fets que s'acosten difícils de gestionar.

Però no sempre és així, no sempre “batem adequadament la maionesa”. Crec que el mínim sentit comú ens adverteix quan la centrifugadora es passa de revolucions... Però de vegades, encara donant-nos compte, ens costa desembassar-nos de la maionesa. Què fer llavors? Em remeto a les paraules de Stevens.

“I tanmateix dins d'aquesta fantasia hi ha una realitat encoberta. Puc descobrir més d'aquesta realitat si em concentro en la meva fantasia i alhora prenc consciència de les meves sensacions físiques, percepcions i altres activitats mentre faig això“

La bogeria del paper higiènic durant el confinament del coronavirus

La imaginació desbocada ens pot portar a autèntiques bogeries, aquest exemple crec que ens sona a tots i totes

I d'això tracta la feina que proposo. Aprofundir, mitjançant una de les fantasies gestàltiques en el "maleït 2020". I si em preguntes per a què? 🙄 , simplement et diré, prova-ho i rebràs alguna resposta

 

Començant amb la fantasia gestàltica i el maleït 2020.

Aquesta modalitat d' intervenció es tradueix bàsicament a atendre les nostres fantasies personificant-les. És a dir, fer com si fóssim cada element important en la fantasia. Bé sigui que es tracti d' un objecte, animal, persona, paisatge… El que sigui que acapari una representativitat important. Des d'aquest lloc, parlem, ens movem, som aquesta fantasia gestàltica. Ens la mostrem a nosaltres mateixos. Als nens se'ls dona molt bé fer-ho.

Farem com si el maleït 2020 ens parlés a nosaltres directament. Una manera de fer-ho és reservar un espai per ocupar aquesta personificació. Per exemple una cadira, un coixí, o fins i tot un paper o marca a terra. I un altre espai per representar-nos a nosaltres.

Començant amb la fantasia gestàltica dirigida

Ocupa el seu “lloc”, sigues l' “maleït 2020” tal com tu ho entenguis.

  • Què corporalitat tens? Gestos, postura, moviment… Com respires? Adopta aquesta corporalitat, com si fossis (ets) el maleït 2020.
  • Què emocions i sentiments t'habiten a la teva fantasia gestàltica?
  • Què penses i com ho penses? En què focalitzes la teva atenció?

Aquestes són només algunes consignes. Sent-te lliure per incorporar les que consideris oportú. Pots recórrer a el teu nen interior lliure per jugar a ser. I quan el tinguis plenament incorporat….

  • Què li dius (com “maleït 2020”) a aquest altre lloc on està (tu)? És a dir a aquesta altra cadira, coixí, senyal en el sòl etc.… que et representa a tu.Quin missatge o aprenentatge transmets?
    Aprendre a veure amb perspectiva. Teràpia Gestalt Sabadell

    Veure les situacions amb perspectiva….

Integrant el missatge del maleït 2020

Quan finalitzis, vés al lloc del teu jo. Rep en silenci el seu missatge, sigui el que sigui. Pren-te el temps necessari per sentir i integrar!. És possible, encara que no aconsellable, posteriorment, entaular un diàleg. Però compte, en la teva fantasia gestàltica amb el maleït 2020, no justifiquis, no raonis, sense arguments. No entris a la “maionesa”.

Estarà bé, per exemple, demanar-li aclariments sobre alguna cosa que poguessis no entendre. Però res d'argumentar, debatre, etc… Tot això és enrenou en aquest treball de teràpia gestalt. Quan el o els missatge/s que t'enviï els tinguis clars, només rep-los. I si no hi estàs d'acord, reserva un espai al teu interior per mantenir-lo en observació no crítica. Només observa i, si de cas, sent.

Sigues doncs el maleït 2020 parla per ell i (des del teu jo)escolta el que et diu. Reapropa't del que s'ha projectat i probablement aprenguis alguna cosa.

Segur que si el que et diu en la teva fantasia ressona estarà bé. I si és una cosa que no esperaves, no ho rebutgis d'entrada. Deixa que reposi el missatge doncs probablement sigui millor encara.

Evidentment, aquest exercici és millor fer-ho amb un terapeuta gestalt. De tota manera no passa res si ho fas sol. El pitjor que pot passar és que et doni la sensació d'haver perdut el temps. O potser un fart de riure.

Ah!! I dona igual si ets "conspiranoide”, “negacionista”, obedient fins a la medul·la de la submissió. És igual si et creus una part de la història i l' altra no. O bé et creus l' altra però no la una. Res dolent et passarà si ho fas sol @. No quedaràs posseït per l'esperit del maleït 2020. Perquè aquest ja està en nosaltres que som els qui ho hem construït. Rep, doncs, a el teu “amic invisible”.

L'humor és un recurs terapèutic de primer ordre.

L'humor és un recurs terapèutic de primer ordre.

 

Fins a la propera, rep una cordial salutació,

www.josepguasch.com

Articles complementaris: Fantasies dirigides, i psicoteràpia Gestalt , Continuum de consciència i Teràpia Gestalt, El Continuum de consciència i l'adonar-se'n , Terme mitjà i adonar-se'n a Gestalt Teràpia, Cultivar la presència, teràpia i auto consciència

 

Estàs interessat en la gestalt teràpia?
Creus que et pot ajudar?
T'invito a llegir aquest article Què és la teràpia gestalt?
O bé contacta amb mi sense compromís. Consulta presencial a Sabadell i Terrassa, i online

Consulta de psicoterapia gestalt a Sabadell

Consulta de teràpia gestalt online per skype

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Facebook Josep Guasch, coaching i psicoteràpia

 

 

Maleït 2020. Fantasies Gestàltiques amb el Covid-19. Josep Guasch, coach , psicoterapeuta, a Sabadell, Terrassa i online. Consulta de coaching i psicoteràpia (Assertivitat, lideratge, teràpia de parella, gelos, ludopatia, depressió, etc…)

Meditació del somriure interior a Sabadell

BLOG


El somriure interior, una meditació terapèutica,

El somriure interior, meditació terapèutica a Sabadell, Terrassa i online. Josep Guasch, psicoterapeuta, coach , consulta de coaching i psicoteràpia (PNL, Hipnosi, Teràpia Gestalt, Anàlisi Transaccional, Nen interior)

 

Meditació del somriure interior a Sabadell

Osho va ser un defensor de l'alegria i la rialla en la pràctica meditativa.

En aquest post inclouré una meditació que incloc a la teràpia del Nen interior. De tota manera és un treball meditatiu que es pot incloure en qualsevol procés de psicoteràpia i coaching. Si la utilitzo en la teràpia del nen interior és bàsicament perquè és el que més demana nen interior lliure a l' adult. Alegria, rialles, entusiasme... Es tracta de la meditació terapèutica del somriure interior.

Fa un temps que psicoteràpia i coaching, estan posant la mirada en la meditació.

No és nou que la mirada terapèutica es torni cap a la meditació. Una de les aportacions més significatives va ser la de Claudio Naranjo. En el seu llibre "Entre meditació i psicoteràpia" ofereix una guia per aplicar la meditació a la pràctica de la psicoteràpia.

Si volem canviar el món exterior, abans hem de començar per l'interior. I la meditació, ben practicada, té la virtut terapèutica de connectar-nos amb el més nuclear en nosaltres.

 

Què és la meditació del somriure interior?

Es tracta d' una pràctica de meditació terapèutica oriental basada en el sistema del Tao curatiu. Considera el somriure interior com una pràctica sanadora de les emocions i energia interna. Per als mestres taoistes, es tracta d'una pràctica per recuperar el poder associat al femení. Que, alhora, dissol tensions i bloquejos a nivell emocional somàtic i energètic.

Un dels secrets dels mestres taoistes resideix en no prendre's la vida massa en serio. Jo afegiria que això de no prendre's la vida massa de debò, és un assumpte seriós que mereix ser considerat amb un seriós sentit de l'humor. Així, doncs i com veurem més endavant, contribueix a reduir els nivells d' estrès i ansietat.

El somriure és una expressió de alegria i felicitat. En la meditació terapèutica del somriure interior hi afegim elements com l' amor, afecte i gratitud. Adreçats al nostre cos i òrgans específicament. Sentiments tots molt propers també a aquesta expressió facial. Té, en general un efecte harmonitzant la font del qual beu de dos elements clau:

  • Acceptació i
  • Amor

Sota el punt de vista de la PNL podem entendre el somriure interior com un ancoratge. L'àncora és un senyal (paraula, imatge o gest) que dispara un estat emocional o una sèrie de recursos.

Una orientació per dirigir el teu somriure interior

Meditació per a coaching i psicoteràpia a Sabadell

Conèixer els òrgans del cos, important en la teràpia del somriure interior.

Per practicar la meditació terapèutica del somriure interior és important conèixer la ubicació dels teus òrgans vitals. I no només això, és important també conèixer les seves funcions i la manera de cuidar-los. I això és així perquè la meditació terapèutica del somriure interior no es focalitza exclusivament en la "tècnica". És també una actitud de respecte i escolta al teu cos.

Per tant serà bo que amb la teva atenció centrada, puguis fer que la teva consciència es dirigeixi, pas a pas, i d'una manera centrada i precisa a cada òrgan del teu cos.

En un primer pas és només necessari conèixer la ubicació de cada òrgan. Després ja aniràs estudiant les seves funcions, la manera de cuidar-los i depurar-los etc.. Pots, doncs, començar la pràctica de la teràpia meditativa només coneixent el lloc que ocupa cada òrgan. Mentrestant, vas recollint la informació addicional. Així doncs caldrà que ubiquis la zona de:

  • Cervell
  • Cap, ulls, boca, oïda, nas,
  • Pulmons
  • Cor
  • Fetge,
  • Estómac,
  • Pàncrees (just darrere de l'estómac)
  • Melsa (la melsa s'allotja a la part superior esquerra de l'abdomen, darrere de l'estómac i sota el diafragma)
  • Vesícula biliar (sota el fetge)
  • Glàndules suprarenals (per darrere i una mica per sobre dels ronyons)
  • Ronyons
  • Bufeta urinària
  • Budell prim (zona superior del budell , a continuació de l' estómac)
  • Budell gruixut (tram final del budell )

Independentment d' aquestes indicacions inicials, et suggereixo que continuïs investigant. D'igual manera pots seguir incloent zones del teu cos. Per exemple el timo, glàndula pineal, o conductes com a uretra, venes, artèries etc.

 

Beneficis de la pràctica del somriure interior.

He assenyalat al principi que la psicoteràpia i el coaching fa un temps que estan tornant la mirada a les pràctiques meditatives. Tanmateix no cal que estiguis en un d'aquests processos per practicar la meditació del somriure interior.

Els nostres estats subjectius interns determinen el nostre benestar emocional. I també modelen la nostra actitud. Bé sigui cap a nosaltres, cap als altres o cap a la vida en general. De la mateixa manera, quan orientem la nostra atenció cap a certes qualitats o cap al silenci. És llavors quan els valors de la nostra part més noble es fan més presents. Podem anomenar-lo ànima, esperit o "la millor versió de tu mateix”. Aquesta és l'essència de la meditació aplicada a la teràpia, la paraula o expressió, per descomptat, és el de menys.

La pràctica de la teràpia del somriure anterior es basa en aquest principi. Així, quan la nostra actitud canvia, també ho fan els nostres estats d' ànim. Conseqüentment les nostres conductes semblen alinear-se amb aquest benestar.

 

Què és i que reflexa per a tu un somriure? Una cosa que em va succeir.

Teràpia del nen interior a Sabadell

L'alegria d'un nen és contagiosa.

Això em va passar fa uns anys. Anava caminant pel carrer, preocupat per un tema de treball. Imagino que amb cara molt seriosa i mirant cap a terra. I així, gairebé sense adonar-me'n, vaig alçar la vista, no gaire. Just perquè la meva mirada "trontollara" amb la d'un nadó que anava amb la seua mare en el seu cotxet. I el més sorprenent, m'estava dedicant un somriure d'orella a orella que em va reconfortar automàticament. Em va transmetre una lleugeresa i alegria per viure que, d'una altra manera, no hagués estat possible.

A aquest nadó no li calia practicar la meditació del somriure interior. Ell transmetia aquesta qualitat!.

Llavors, Què encén per a tu un somriure?

Concretant els beneficis d'aquesta meditació i teràpia

Ja has vist que, a grans trets, transforma un estat emocional a un altre de més positiu. I per suposat enforteix l' ànim. I, és clar, el seu reflex en una conducta més inspirada i creativa.

A més, s' ha demostrat que qualsevol pràctica de meditació és útil en teràpia per a:

  • Disminuir els nivells de cortisol (hormona de l' estrès)
  • Generar endorfines (l' hormona de la felicitat)

Alguns diuen que per somriure calen 7 músculs i 34 per enfadar-se. Altres que la proporció és de 13 i 47. En qualsevol cas, és obvi que la pràctica del somriure interior relaxarà els músculs de la teva cara... i del teu estat d'ànim.

Psicoteràpia i meditació a Sabadell

La rialla i el somriure genera endorfines

Influenciem al nostre voltant, d' una manera o altra, si somriem estarà clar com sí que influenciarem i com no. Recordes la història del nadó que em va somriure?

Es, per tant, també, una eina que facilita la comunicació.

En un nivell més espiritual, la pràctica del somriure interior ens posa en contacte amb valors més subtils. El amor, agraïment, bondat, alegria, compartir la vida. Harmonia, calidesa i equilibri, espontaneïtat, confiança i serenitat. I quantes coses més se t'acudeixin. Al centre d'elles una paraula màgica: Acceptació.

Actualment es reconeix la por com el contrari de l'amor. I, en mode invers a la por, el somriure tendeix a unir en comptes de separar.

 

Pràctica de la meditació terapèutica del somriure interior

Seu còmodament en una cadira o coixí. Afluixa la roba, cinturons, rellotge, botons.... Si et fa sentir incòmode o tens. Instal·la't i deixa anar els peus còmodament separats, ben arrelats a terra.

Relaxa especialment les espatlles. Enfonsa lleugerament la barbeta cap al pit. De tal manera que la columna a l' alçada de les cervicals, quedi el més recta possible. També pots imaginar un fil que estira la teva coroneta cap amunt.

Si necessites fer qualsevol moviment per deixar-te anar i destensar… fes-ho. Tanca els ulls.

Deixa que la teva atenció realitzi un petit escàner pel teu cos. Des dels peus fins al cap. Detectant, si n'hi ha, cap zona de tensió. I tot seguit destensaaaannnnttt per entrar en la meditació.

Ara, si tens un gest per centrar-te fes-ho. Algunes persones ajunten les mans, d'altres es toquen el cor. Pots, si ho desitges, consulta l'exercici de centrament. Imagina així que et poses en contacte amb el teu centre, la teva identitat més profunda o la teva saviesa interior. El nom és igual, com tu ho sentis. Comença per donar-li les gràcies a aquesta essència teva i somriu-li.

 

Teràpia i focus al teu cervell, cara i gola.

Dirigeix el teu somriure interior al teu cervell, imagina que amb la teva actitud el submergeixes en una llum càlida i relaxant. Ambdós hemisferis suavitzant-se.... Permet que el somriure es dibuixi als teus llavis i respira a través d'ell. Envia, amb la teva respiració, el somriure al cervell.

Permet que el somriure es vessi als teus ulls, boca, orelles, nas… i cara en general.... Com es reflecteix aquest somriure interior especialment en els teus ulls i llavis?. I sí, permet que les comissures dels teus llavis s'aixequin i que els teus ulls brillin

Com es relaxen el teu front, mandíbula, cara...?. Respira, somriu, sana amb aquesta meditació i teràpia.

 

Meditació adreçada al pit, pulmons, cor...

Teràpia del somriure interior a Sabadell

Somriu-li al teu cor

Baixa l'atenció al teu tòrax, el teixit muscular, esternó, clavícules i especialment.... Pulmons....
Somriu als teus pulmons i permet que la llum sani tots els teixits. I si hi nien molèsties, emocions còmodes o incòmodes… Dóna la benvinguda a tot quant existeix als teus pulmons. I ofereix la companyia de la llum del teu somriure interior. Respira i inspira diverses vegades… sanant… somrient…

Torna la teva meditació terapèutica al teu cor. Repeteix com amb els teus pulmons... Sent el teu cor com el centre de amor, alegria... brillant i compartint la seva llum somrient. Cap a tu i cap a l'univers. Imagina el pols amorós del cor bombejant el teu somriure interior cap a tot el teu ésser i cap a l'univers.

Amb l'ondulació del teu somriure interior replet de suavitat, felicitat, apreciació, consciència , perdó…

Pots reforçar la teràpia meditativa al teu cor portant ambdues mans al centre del teu pit. I sentint el contacte de les teves mans com amb una cosa molt estimada. Inhalant i exhalant... suaument i amablement...

 

Teràpia del somriure interior al teu abdomen superior i inferior.

Dirígeix-te ara amb la mateixa actitud meditativa cap al fetge, estómac, pàncrees, melsa, vesícula biliar.

Un per un, cadascun d' aquests òrgans, dirigeix-los el teu agraïment, generositat, bondat, reconeixement…

Envia'ls el teu somriure interior amb amabilitat, acceptant fins i tot si reconeixes alguna molèstia. Tant si és molèstia física com emocional, dóna les gràcies per comunicar-se amb tu, per avisar-te. I, com abans, pots dirigir les teves mans i acariciar cadascuna d'aquestes parts del teu ésser.

Transmutant i equilibrant amb la llum de la teva meditació. Amb l'escalf de la teràpia.

Deixa, ara, caure la teva atenció al teu abdomen inferior. budell prim i gruixut, glàndules suprarenals, ronyons, bufeta urinària.

Un per un, juntament amb el teu somriure interior els envies calma, pau, serenitat. Deixant anar, si hi ha alguna incomoditat, amb l'exhalació i el somriure interior. Lentament i profundament, agraint, sanant, equilibrant....

Imagina un sol de llum càlida i amorosa banyant plàcidament tota aquesta zona i, un per un, aquests òrgans. Quietud, pau, serenitat profunda....

Dirigeix també la teva atenció al melic. Dirigeix el teu somriure interior a aquest primer punt de connexió amb la Vida. Amb la teva mare i, a través d'ella, amb l'Univers.

 

Portant la teràpia a les tres ments. Neurogastroenterologia i Neurocardiologia

Harmonitzar la ment cognitiva amb l'emocional i la corporal

Harmonitzar les “tres ments” amb el somriure interior.

Fins fa poc identificàvem el cervell amb l'orgue per sota de la volta cranial. No obstant , recents descobriments han posat en evidència importants xarxes neuronals en ventre i cor. El sistema nerviós entèric (budell) alberga una complexitat semblant a la del “cervell d'un gat”.

D'altra banda, l' cervell del cor no només gaudeix de certa autonomia pel que fa al cervell cranial. També influeix en aquest mitjançant informació que envia en impulsos neurològics i hormones.

Així doncs arribem al corol·lari de la teràpia del somriure interior. Finalitzar la meditació focalitzant-nos en aquestes tres grans zones de saviesa del nostre ésser. Cap, consciència cognitiva: cor consciència emocional; abdomen, saviesa somàtica. I així pots romandre uns instants deixant-te portar.

I des d'aquestes tres savieses pots expandir un gran somriure exterior cap al teu entorn més pròxim. Expandir-lo cap al teu veïnat, ciutat, nació, resta de la humanitat... I des d'aquí cap al cosmos.

I per activar en el teu dia a dia aquest estat intern pensar en tres claus que t'ho recordin.

  • Una paraula (com a màxim dos o tres).
  • Una imatge.
  • Un gest.

En obrir els ulls, continua mantenint la connexió amb el teu estat intern....i amb el teu somriure.

 

Com i quan practicar la meditació del somriure interior.

En instal·lar en tu aquest estat intern, les teves savieses connectaran entre si. Et relacionaràs millor amb tu mateix i… amb el món de “allà fora”. I per aconseguir-ho, res millor que la pràctica constant.

Meditació i coaching a Sabadell

És una bona idea despertar-se amb el somriure interior.

Com tota meditació, com més es practiqui millor. Ara bé, un punt intermedi i mínim és d' una vegada al dia. Bé sigui en aixecar-te, bé al ficar-te al llit. Ideal, per descomptat, practicar la teràpia dues vegades millor que una.

Una versió abreujada també es pot posar en pràctica al llarg del dia. Recordant, per exemple, les tres zones dels tres cervells.

I, per descomptat, acompanyant-te de les tres àncores que hem activat al final. És a dir, paraula/s (no més de tres, una, ideal); imatge i gest.

És especialment recomanable activar-la, juntament amb l' estat de centrament, abans d' enfrontar qualsevol dificultat o desafiament important. En qualsevol àmbit, professional, relacional, afectiu. La pràctica de l'espiritualitat mai deu ser aliena al dia a dia.

Espero que t'hagi agradat i estat d'utilitat aquest post. I, per descomptat, si desitges consultar, opinar, ampliar… pots fer-ho en el requadre més avall.

Fins a la propera, rep una cordial salutació.

 

www.josepguasch.com

Si t'ha agradat aquest article, pots consultar altres en aquesta línia. Teràpia del nen interior lliure; El cercle d'excel·lència personal; Teràpia de centrament i relaxació; Meditació per deixar de fumar; Oració centrant meditació i teràpia transpersonal

Si has experimentat el poder sanador del somriure interior….
Probablement vulguis saber més sobre meditació, coaching i psicoteràpia o…
Emprendre un procés personal, online o presencial.

Sigues lliure per contactar amb mi gratuïtament i sense compromís!
Clica a les imatges següents.

Meditació, coaching i psicoteràpia a Sabadell Coaching, meditació i psicoteràpia online

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Facebook Josep Guasch, coaching i psicoteràpia

 

 

 

 

 

El somriure interior, meditació terapèutica a Sabadell, Terrassa i online. Josep Guasch, coach , psicoterapeuta, consulta de coaching i psicoteràpia (teràpia del dol, Assertivitat, lideratge, teràpia de parella, gelos, ludopatia, depressió, etc ...)

 

Curar la ansiedad, consulta de psicoteràpia online i a Sabadell

BLOG


Símptomes de l' ansietat i tècniques per gestionar-la

Símptomes de l' ansietat i tècniques de teràpia, a Sabadell, Terrassa i online. Josep Guasch, psicoterapeuta, coach , consulta de coaching i psicoteràpia (PNL, Hipnosi, Teràpia Gestalt, Anàlisi Transaccional, Nen interior). Tècniques per gestionar l' ansietat.

 

Símptomes de l' ansietat, consulta de psicoteràpia online i a Sabadell

Quan la preocupació pren el control de la teva vida.

Veurem en aquest article els símptomes de l'ansietat més clàssics. I també algunes tècniques de teràpia per gestionar-la. Aquestes últimes dirigides més a un tractament simptomàtic i preventiu

Si bé la psicoteràpia humanista no és partidària d'etiquetes, convé tenir clars alguns conceptes. En aquest cas la diferència entre símptomes d' ansietat i atac de pànic.

Crec necessari, per començar, fer algunes distincions.
El DSM V (última versió del Manual diagnòstic i estadístic de trastorns mentals editat per l'associació americana de psiquiatria) assenyala l' atac de pànic com un trastorn documentat. No així l' atac d'ansietat, si bé és cert que a nivell col·loquial és habitual aquest últim concepte.

Així doncs, quan ens referim a una crisi aguda, hauríem de dir atac de pànic. En aquest article ens centrarem a identificar els símptomes de l'ansietat així com algunes tècniques de teràpia per gestionar-la.

 

Símptomes de l' ansietat.

Per començar assenyalar que l' ansietat és una cosa consubstancial a la vida. Ens permet estar alerta davant de situacions que interpretem com un perill. Per suposat perill en un sentit ampli. I aquí tindrien cabuda reptes com un examen una entrevista de treball… o fins i tot una cita. Quan hi ha un motiu real, ens mobilitza a buscar solucions.

Els símptomes de l' ansietat patològica apareixen quan la por és inespecífica, sense causa aparent, continuada o exagerada. A més s'instal·la en el rerefons anímic de la persona que viu en un constant estat de desassossec.

Aquest continu malestar requereix tractament i conèixer algunes tècniques per gestionar l' ansietat. Al contrari l'atac de pànic és molt intens però acotat en un espai de temps. Generalment, de no mediar un procés terapèutic, els símptomes de l'ansietat tendeixen a empitjorar.

La “Confederació salut mental Espanya” a Abril del 2019 va facilitar les següents xifres. El 6,7% de la població a l'estat espanyol està afectada per aquesta dolència. La mateixa xifra que en la depressió. Per a tots dos casos la població femenina està afectada en proporció una mica superior al doble. Així, doncs, conèixer alguna tècnica de teràpia per combatre els símptomes de l'ansietat és cada vegada més necessari.

 

Durada i intensitat, els trets més diferenciadors.

Angoixa generalitzada i atacs de pànic,consulta a Sabadell

Ansietat generalitzada, instal·lada en el rerefons emocional

Els símptomes de l'ansietat es diferencien dels atacs de pànic en primer lloc per la seva especificitat. I, en segon lloc, per la seva durada i intensitat. Amb caràcter general la primera es caracteritza per la seva durada constant i menor intensitat que l'atac de pànic. L'ansietat generalitzada, doncs, persisteix mentre que els símptomes de l'atac de pànic són puntuals.

Vegem a continuació els símptomes de l'ansietat. Els de l'atac de pànic els deixarem per a un altre article.

 

Els símptomes de l'ansietat

Poden variar molt en nivells d' intensitat i en els tipus de símptomes. D'una banda pot aparèixer com una angoixa permanent no invalidant. I mobilitzar-se fins a l'altre extrem en un sobtat atac de pànic. Tot i que ho veurem en un altre article, l'atac de pànic és una crisi aguda però amb el mateix rerefons.

En definitiva els símptomes de l'ansietat poden variar en funció de les característiques de cada persona. Els he dividit en símptomes psicològics i símptomes físics.

 

Símptomes de l' ansietat: psicològics.

  • Pensaments de por o preocupació exagerada a coses i/o situacions de tota mena que, a priori, no són amenaçants. O bé exagerar els probables perills.
  • Aquestes preocupacions són viscudes com a impossibles de superar.
  • Donar excessives voltes a assumptes, relacions, problemes plans, solucions…
  • Aquest donar voltes a les coses condueix a una contínua indecisió que, alhora, alimenta la preocupació.
  • Tendència a pensar en el pitjor. Anticipació catastrofista.
  • Dues formes molt típiques en aquest tipus d' orientació són el "I si....?” I el “però…” Per exemple: ..I si després de prendre aquesta medicació en comptes de millorar empitjoro? Un altre exemple amb el però, "avui em trobo bé, però... demà ja veurem"
  • Manca de tolerància davant la incertesa
  • Tot l' assenyalat fins ara condueix a un nerviosisme continuat i tendència als sobresalts.
  • Com a conseqüència, una incapacitat per relaxar-se. Fins i tot quan intenten alguna pràctica de relaxació (alguns, no tots) poden agobiar-se. En ocasions per la sensació de no poder desprendre's de les preocupacions. Altres vegades és més aviat el continu qüestionament sobre si "ho estaré fent bé".
  • Fatiga emocional (i física) per la sensació d'estar sempre al límit.
  • Hi pot haver sensació de irrealitat
  • Irritabilitat
  • Com a conseqüència de tot l' anterior dificultats per a concentrar-se o, fins i tot, que la ment es dispersa sense cap tipus de focus.

 

Els símptomes de l'ansietat: físics.

Símptomes físics de l' ansietat, palpitacions

Palpitacions, un dels símptomes físics de l'ansietat

  • Insomni i trastorns del son
  • Sudoració fàcil i/o excessiva
  • Els símptomes de l'ansietat també poden afectar l' aparell digestiu. Nàusees, molèsties digestives, diarrea, o síndrome de l'intestí irritable.
  • Agitació continuada i estremiments o tremolors.
  • En ocasions afecten el sistema respiratori. Dificultat per respirar amb o sense sensació d'opressió al pit, asfíxia, ofec. Per aquest motiu, alguns exercicis típics per minorar els símptomes de l'ansietat es basen en tècniques de respiració.
  • Palpitacions, marejos, inestabilitat, fogots.
  • Molèsties en forma de formigueig de extremitats, entumiment, fatiga, dolors i tensió muscular.
  • Aixecar-se cansat al matí.

En termes generals els símptomes de l'ansietat poden no ser d'una intensitat peremptòria (contràriament a l' atac de pànic). Ara bé, sí que s'instal·len en el rerefons emocional i cognitiu de la persona. De tal manera que un malestar intern, sempre sobre la base de la por, contamina diferents aspectes de la quotidianitat. Fins i tot poden canviar d'escenari.

En qualsevol cas, veurem algunes tècniques de teràpia per combatre els símptomes de l'ansietat en tots dos casos. Majoritàriament de caràcter preventiu.

Algunes preguntes sobre els símptomes de l'ansietat que poden ajudar-te.

Aquestes preguntes poden ajudar-te a delimitar alguna cosa més sobre si tens o no símptomes d'ansietat. Si s' escau, et poden orientar a començar un tractament terapèutic. Pots començar pels suggeriments en aquest article i/o, a continuació, decidir-te a començar un procés terapèutic. Evidentment, pots contactar amb mi si desitges informació gratuïta i sense compromís, seguint el següent link:

Sí, vull informació sobre el tractament de l'ansietat, online o presencial.

Relacionades amb símptomes de l'ansietat: psicològics

  1. Ets propens a irritar-te, molestar-te, sentir-te atacat amb facilitat? Ets en extrem suspicaç i/o susceptible?
  2. Sents que tot et preocupa? Què tot i sabent que el que t'ocupa no és alarmant, no pots evitar donar-li voltes? Fins i tot és possible que situacions que altres persones gestionen amb normalitat, en el teu cas, es converteixin en un focus continu de tensió?
  3. T'habita sovint una sensació de continu desassossec, o desesperança encara sense tenir motiu?
  4. Les fòbies solen ser l'evitació del que genera ansietat. Evites llocs, persones, situacions que et generen ansietat?
  5. Et resulta difícil concentrar-te?
  6. Tens por a perdre el control o fins i tot tornar-te boig?

Preguntes relacionades amb símptomes de l'ansietat: físics

1.- Et sents feble i/o marejat?

2.- ..Sues quan penses en una cosa que t' atabala? O, encara més, sense arribar a pensar en alguna cosa de manera conscient? En ocasions aquesta suor també pot aparèixer a les mans.

3.- Tens tremolors o tics sense causa aparent?

4.- et sents superat per les ganes de plorar?

5.- Tens fogots, esglais; sensació de asfíxia o dificultat per a respirar?

6.- ..Palpitacions? (Sensacions de batecs cardíacs que es perceben com si el cor estigués bategant amb violència o accelerat)

Amb caràcter general, si aquests símptomes d'ansietat, o alguns d'ells comencen a afectar la teva vida quotidiana hauries de pensar a començar una teràpia.

 

Tractament simptomàtic i preventiu dels símptomes de l' ansietat.

Els suggeriments que imparteixo a continuació són per tractar amb els símptomes de l' ansietat d' una manera genèrica. També a tall preventiu. D'altra banda atenen la simptomatologia i no les causes profundes. El millor consell, per descomptat, és posar-te en mans d'un professional de la psicoteràpia. En qualsevol cas, a mode genèric, tenen la seva utilitat:

Tractament preventiu de l' ansietat, respiracions profundes, consulta a Sabadell i online

Amb la respiració abdominal podem prevenir la virulència de l'ansietat.

  1. El contacte amb la respiració t'allunyarà dels pensaments ansiógens. Atenció al cos, deixa passar la respiració, sense forçar. Només atent a l'aire entrant i sortint...
  2. És cert que les situacions que generen pensaments ansiógens poden anar canviant. No obstant això, és bo que identifiquis específicament moments, pensaments, entorns, persones que ho generin. Pots, a partir d'aquí elaborar estratègies. La tècnica per gestionar l' ansietat basada en el centrament es basa en aquest principi. En el següent apartat sobre tècniques per gestionar-la adjunt uns enllaços perquè el coneguis. Insisteixo, és important que identifiquis situacions específiques amb les distincions abans assenyalades.
  3. Comparteix amb persones volgudes el teu problema. És una manera de normalitzar i de generar un clima favorable a la sanació. Recorda moltes vegades el problema és més el que fem amb el problema que el problema en si.
  4. En algun moment t' exposaràs a situacions que et generin símptomes d'ansietat però no ho facis precipitadament. Recorda el punt 2 i practicar prèviament algunes de les estratègies terapèutiques.
Especial atenció a una de les causes i símptoma
més sigil·lós i corrosiu de l'ansietat

 

  1. Atent als pensaments automàtics autocrítics. Aquest és, dels símptomes de l'ansietat, un dels més esmunyedissos. Sovint recomanen canviar els pensaments negatius per pensaments positius. I no sempre resulta tan fàcil ja que la veu crítica té molts nivells d'acció, i un d'ells és fer-nos incrèduls als pensaments positius. Què fer llavors?
    1. Estableix una distància, tu tens pensaments però ets més que els teus pensaments. Imagina el cel, conté núvols però és molt més que els núvols. Dissociar-se d'aquests pensaments, observar-los sabent que tu ets més que ells. A l' àudio centrament estàndard, incorporat a l'article Relaxació i centrament l'enllaç del qual comparteixo més avall, veuràs com treballo amb aquesta metàfora en l'entorn d'una pràctica de centrament.
    2. Veuràs també a l'article més avall relacionat amb la teràpia dissociadora, una altra forma de marcar una distància.
    3. Si els teus pensaments tinguessin veu... ¿Quina veu és? Et recorda algú? Pots anar baixant el volum d'aquesta veu? Pots posar-li el timbre d'un personatge divertit, per exemple el Pato Donald? Què passa quan baixes el volum o li canvies el timbre de veu?

I Una vida holísticament saludable, física, emocional i mental.

 

  1. Per suposat portar una vida saludable, menjar bé, descansar i dormir. Aprèn a gestionar o evitar l' estrès (encara que amb origen diferent, els símptomes d'ansietat i estrès són semblants).
  2. Fes exercici, especialment cardio vascular, va molt bé per mantenir a ratlla els símptomes de l'ansietat.
  3. Participa en activitats que et diverteixin, alegrin i facin riure. Riure és un antídot genial per combatre els pensaments ansiógens.

 

Tres tècniques per començar la teràpia.

Aquestes són tres formes d'intervenir, d'una banda en els símptomes de l'ansietat. I d' altra banda, un tractament preventiu. És doncs el que diem un tractament remeiatiu, calma, suavitza, ajuda però no resol en profunditat. En qualsevol cas, crec, que és un bon començament.

 

El centrament i el trànsit generatiu.

El centrament del coaching generatiu, útil en qualsevol bloqueig o dificultat emocional. Josep Guasch, psicoteràpia i coaching online i a Sabadell

Centrar-se fins i tot en la dificultat.

El trànsit generatiu i la pnl han rescatat una pràctica antiga i l'han millorat per fer-la més operativa. Rep el nom de centrament. I també es pot utilitzar com una tècnica per calmar la preocupació excessiva o irracional.

Tot i que no la vaig exposar en diferents articles com una tècnica per gestionar l'ansietat, pots utilitzar-la com a tal. Annex els posts del blog en l' ordre que suggereixo de lectura per incorporar les pràctiques. I també la pots utilitzar per gestionar l' estrès, deixar de fumar i qualsevol situació emocional incòmoda.

 

Teràpia de respiració en quatre temps.

Es tracta d'una tècnica per gestionar l'ansietat per persones d' àmbits molt diferents. Des de l'esportiu al militar, passant per l'organitzacional, educacional etc.

Reserva un espai i moment per a tu. Pren consciència de la teva respiració.

1º.- A continuació inspira pel nas comptant fins a quatre. Procura, en fer-ho, expandir l'estómac i el ventre. D'aquesta manera la zona baixa dels pulmons té més espai per eixamplar-se.

2º.- Retenció la respiració, amb els pulmons plens d'aire, comptant fins a quatre.

3º.- Deixa anar l' aire, preferentment per la boca, comptant fins a quatre. Buida els pulmons alhora que contraus abdomen.

4º.- Mantenint l'alè (sense aire) comptant fins a quatre.

Pots utilitzar un segunder d'un rellotge, un metrònom o la teva pròpia veu interna per al compte. L'ideal seria fer-ho seguint el batec del cor, però aquesta percepció interna no és habitual tenir-la desenvolupada. Aquesta és una pràctica ideal per al tractament preventiu de l' ansietat. També per al tractament simptomàtic en moments d'inquietud lleu.

 

Tractament preventiu de l' ansietat, aprendre a mantenir la ment en blanc.

Un dels símptomes de l'ansietat és "no parar de pensar". Deixar la ment en blanc crec que és gairebé impossible. Podem, no obstant això, ficar mà d'uns quants trucs.

 

Desenvolupar la consciència somàtica.

Focalitzar l'atenció al cos per disminuir els símptomes de l'ansietat.

Dipositar l' atenció en el cos i la seva energia per disminuir els símptomes de l' ansietat.

Quan et "pilles" donant-li "voltes i més voltes al cap", atura't per un moment, pren unes quantes respiracions i deixa caure l'atenció al teu cos. Pots provar sentint el pes del teu cos com una totalitat. O bé fent com un petit escàner, des dels peus fins al cap, passant per cames, abdomen, tòrax, braços etc....

Desenvolupar un camp visual més ampli

Posa't davant una paret amb la menor quantitat possible d'objectes. Calcula, assegut, un lloc de la paret, més o menys centrat, que puguis mirar amb comoditat. És a dir, sense pujar o baixar la mirada. Col·loca en aquest punt un post-it, xinxeta, adhesiu, que serveixi per assenyalar-ho.

Ara asseu-te i mira el punt que has assenyalat des de certa distància. I sense deixar de mirar-ho... procura que el teu camp visual s' ampliï fins a assolir els angles superiors i inferiors de la paret, esquerre i dret. Com a resultat la teva mirada haurà ampliat el seu camp visual i, d'alguna manera s'haurà suavitzat.

Experimenta què passa amb els teus pensaments quan accedeixis a aquell moment de "mirada suau".

Teràpia preventiva. Bahya Kumbhaka

Recordes la respiració en quatre temps descrita anteriorment? El ioga parla de Bahya Kumbhaka a aquest període de retenció després de deixar anar l'aire. Té una qualitat especial... ¿Què passa amb els teus pensaments? Pren consciència.

Tractament simptomàtic de l' ansietat, un truc de teràpia amb PNL

Abans, ho he esmentat breument, insisteixo doncs crec que és una tècnica per gestionar l'ansietat senzilla i interessant.

Tens un diàleg intern recurrent? Si tingués veu... Quina veu seria? Pots provar de treure-li volum a la veu fins que... vagi desapareixent? O... millor encara, li pots posar el timbre d'algú graciós? A mi em serveix posar-li la veu del Pato Donald o del Barrufet rondinaire. Què passa amb l'impacte que en tu té la veu?

Cultivar la serenitat i la pau profunda, consulta a Sabadell

Assolir la serenitat, està més a prop del que creiem.

Per suposat que l' exposat en aquest article té una finalitat limitada. D'una banda assenyalar els símptomes de l'ansietat més habituals. I d'altra banda un tractament preventiu i/o simptomàtic.

Evidentment, aquest text no pretén suplir el que, en consulta particular, pots aprendre. Es tracta d' unes tècniques de teràpia amb caràcter general que, és preferible, adaptar a cada persona. Tanmateix crec que és una bona introducció.

Una cordial salutació,

www.josepguasch.com

Anteriors articles relacionats: Ansietat, psicoteràpia a Sabadell amb Gestalt, hipnosi i PNL, Tractament de l'ansietat amb teràpia Gestalt, El trastorn d'ansietat i la depressió,

Següent article relacionat: Respiració i ansietat generalitzada. Tècniques basades en mindfulness.

 

Vols alliberar-te definitivament dels símptomes de l'ansietat?
Si vols, mitjançant un tractament online o presencial.
Contacta amb mi gratuïtament i sense compromís!

Tractament de l' ansietat a Sabadell

Teràpia ansietat online

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Facebook Josep Guasch, coaching i psicoteràpia

 

 

 

 

 

Símptomes de l' ansietat i tècniques de teràpia, a Sabadell, Terrassa i online. Josep Guasch, coach , psicoterapeuta, consulta de coaching i psicoteràpia (Assertivitat, lideratge, teràpia de parella, gelos, ludopatia, depressió, etc ...). Tècniques per gestionar l' ansietat.

 

La finalitat de la teràpia de l' infant interior és la d' integrar l' infant amb l' adult.

BLOG


El nen interior lliure, la vitalitat i les ganes d'aprendre

El nen interior lliure. Josep Guasch, psicoterapeuta, coach , a Sabadell, Terrassa i online. Consulta de coaching i psicoteràpia (PNL, Hipnosi, Teràpia Gestalt, Anàlisi Transaccional, Nen interior)

Teràpia del nen interior lliure, a Sabadell

El nen interior lliure, un arquetip de vitalitat, entusiasme i ganes de viure.

En qualsevol procés terapèutic, de coaching o de psicoteràpia té cabuda una figura terapèutica, el nen interior lliure. Basada en l' l'anàlisi transaccional però també utilitzada, per exemple en teràpia Gestalt i PNL. Emergint de la teràpia del nen interior, aquesta figura terapèutica té cabuda en qualsevol modalitat de psicoteràpia i coaching. La seva versatilitat és tal que és útil per a diversitat de dificultats. Ansietat, millora de l' autoestima, addiccions, co dependències. I també per estimular la il·lusió, la gratitud, les ganes de viure i la inspiració.

Per a què la teràpia del nen interior lliure?

No t'ha passat, conèixer persones que, sense perjudici de l' edat, estan repletes d'alegria, vitalitat, entusiasme? Persones a qui les dificultats no els fan enrere. Sinó més aviat les enfronten amb creativitat i una espontània confiança. I això té una explicació:

En el model dels estats del jo, Eric Berne va assenyalar dos aspectes del nen intern. El nen interior lliure i el nen intern adaptat. Aquest últim, alhora, es subdivideix en tres aspectes, submís, rebel i demorador. Pots ampliar, si ho desitges en el meu article: El nen interior i l'anàlisi transaccional.

Però el nen interior lliure és portador dels dons exclusius amb què apareixem al món. No obstant , els mandats socials de tota mena van minant aquesta genuinitat que ens hagués fet brillar. Perdem, llavors, l'alineament entre les nostres capacitats, (de les quals el nen interior lliure és portador), i el nostre adult. Això genera un malestar intern que es pot traduir de múltiples formes.

John Bradshaw en el seu llibre "Tornar a casa" fa un recull de tot tipus de símptomes. Des de codependència, depressió, gelos i problemes d' autoestima i falta d' assertivitat fins a dificultats amb addiccions.

Reivindicar i recuperar el nostre nen interior lliure

La bona notícia és que el nen interior lliure segueix viu al nostre interior. Evidentment, el redescobriment de la seva vitalitat passa també per la sanació del nen adaptat. Aquest nen ferit és qui dibuixa, juntament amb l' adult, nostre guió de vida. Patrons de conducta que ens semblen irremeiablement repetitius, encara que poguéssim reconèixer-los com a malsans.

El treball amb el nen vital (o lliure) és fonamental perquè és l' objectiu final. Però al seu torn, no es pot plantejar en termes d' objectiu (delimitat, específica, temporalitzat...), doncs apunta a un descobriment. No obstant , és bo mantenir un nord, el que en PNL, anomenem un estat desitjat.

Tornar a casa, la teràpia del nen interior

Tornar a casa després d'un llarg viatge amb tot l'après en el camí.

Com en la metàfora del viatge de l'heroi, l'últim tram és tornar a casa.

Així doncs, es planteja més en termes de direcció i visió, un descobriment que s'intueix. Aquest estat desitjat el podem cultivar mitjançant la pràctica del centrament i la teràpia del nen interior. Jung, va arribar a assenyalar el nen interior lliure com "l'ésser del principi i del final". És a dir, "l'essència preconscient i postconscient de l'home", entesa com l' essència de l' ànima. Veure "L' arquetip del nen"

 

Com plantejar doncs la feina amb el nen interior lliure?

Deixar-se portar per la imaginació, alliberar l'hemisferi cerebral dret.

Deixa't portar per la teva imaginació, és part del procés.

El plantejament és fàcil per a algunes persones, i pot resultar difícil per a altres. El concepte nuclear és el "deixar-se portar" per la imaginació (i això és fonamental, el "deixar-nos portar"). En consonància amb això, deixa't portar pel que sorgeixi quan penses en alguns aspectes del teu nen interior vital. I encara que et resulti difícil sentir-ho o imaginar-ho, deixa que el teu ésser interior t'informi "com si" fos fàcil. Sense jutjar, sense valorar, sense etiquetar... només "com si…”

El treball amb la teràpia del nen interior, les seves virtuts

Rosetta Forner, especialista en coaching amb PNL, identifica cinc característiques d' aquest nen interior vital. A saber

  • MÀGIC, SAVI, CREATIU, JUGANER, EMOTIU

Suggereixo tres formes d'imaginar i modelar aquestes característiques.

  • Com eres tu, de petit, amb cadascun d' aquests registres en l' infant interior lliure?
  • El'"com si”. Tot i que no tinguis records o et costi imaginar-ho, fes com si fos possible, utilitza la teva imaginació.
  • Recorre a models de nens i nenes que coneguis. Si tens fills, nebots, Com actuen en cadascun d'aquests rols? Incorpora en l' infant interior lliure teu cadascuna d' aquestes característiques.

Imagina llavors aquestes característiques que "classifiquem" en el nen interior lliure. Com seria, per a tu, (si, per a tu) cadascuna d' aquestes característiques del nen interior vital?.

Dibuixant els cinc rostres de la Màgia

Algunes qüestions que et poden ajudar:

  • Màgic: Què paisatges màgics apareixen? Castells encantats, llacs brumosos? Imagina personatges… Bruixes, mags, bruixots…? Imagina éssers màgics… Unicorns, fades, gnoms, elfs, sirenes, salamandres? O fins i tot amb conjurs i pòcimes.

 

  • Savi: Hi ha nens i nenes que per estar molt en contacte amb éssers adults semblen tenir certa “saviesa adulta”. Aquesta pot ser una de les parts en el nen interior lliure savi. Però és més aviat aquesta intel·ligència intuïtiva, emocional, en contacte amb el cos. La ment dels nens no està tan condicionada com la nostra, no té tantes pressuposicions. Per això de vegades formulen aquestes preguntes que fan i que no sabem respondre. Aquest és també un aspecte de la saviesa del nen interior vital.

 

  • Creatiu: En el nen interior lliure està/n present/s el/s nostre/s do/ns original/s. Li agrada pintar, cantar, inventar històries. Modelar amb plastilina, inventar monstres o construir castells. De vegades fer veure que és una altra persona o, fins i tot, imita algú.

 

  • Juganer: Jugar és la forma més divertida de aprendre. El joc li posa en contacte amb el seriós de la diversió i el divertit que és posar-se seriós. Cantar, ballar, jugar a fet i amagar. Aparentar ser una altra persona, fer teatre. Fer pessigolles, riure, saltar.

  • Emotiu: En el nen interior lliure l' expressió de les emocions i sentiments és una cosa completament natural. Si vol demostrar amor ho fa abraçant, acariciant. Si vol demanar carícies ho fa. També si alguna cosa li disgusta o posa trist, llora.

Però… aquesta és la clau. No et cenyeixis només a aquestes preguntes! Deixa't anar!

Teràpia del nen interior a Sabadell

El nen màgic ens connecta amb el món de la fantasia

Aquesta són només algunes referències. No et preocupis per la perfecció, aquest és el repte. De vegades una de les característiques de l' infant pot confondre' s amb altres. Per exemple el creatiu amb el juganer o el màgic. Només imagina "com si" poguéssim connectar amb cada aspecte, permet-te jugar, gaudir, reviure o plorar. Encara que sigui diferent del que esperaves, "deixa que sorgeixi".

La teràpia de l'infant interior lliure ens posa en contacte amb la nostra capacitat de “permetre ser”

Ara, agafa papers i llapis de colors. Preferentment assegut a terra (on solen jugar els nens), connecta amb un d' ells. Per exemple el màgic. I connectant amb les indicacions donades i d'altres més que puguin aparèixer al teu interior....

Com seria ser aquest nen? Imagina que el veus seure, caminar, mirar? Quina postura corporal i gestos tindria? Com parlaria i respiraria? En quines coses pensaria? ... Fes com si "veiéssis ja el teu" nen lliure màgic. Pots fins i tot reviure o ballar tal com ell ho fa. Deixa que se t'acudeixin tantes formes d'expressió de la màgia al teu nen com vinguin.

I quan el tinguis.... Agafa un paper (només un paper per cada nen) i dibuixa el primer que aparegui. Dibuixa des de la sensació sentida d'haver connectat amb aquest nen màgic.

Quan acabis, desconnecta, respira i torna a la realitat quotidiana.

El dibuix lliure ens connecta amb la nostra creativitat

Dibuixa lliurement i creativament els aspectes del teu nen interior lliure

Repeteix el mateix amb cadascun d'ells. Amb el savi, creatiu, juganer i emotiu. No treballis el mateix dia amb dos nens o més, i si ho fas deixa un espai de temps. Preferiblement més de dues hores, tot i que l'ideal és fer-ho en dies diferents. Un dia diferent per a cada nen.

Un cop tinguis confeccionats els cinc dibuixos,
tria un dia per a la següent pràctica:

Disposa en un espai, preferentment a terra 6 coixins (també poden ser 6 cadires). Amb cinc d'aquests coixins fes un cercle i un altre coixí al mig. En cadascun dels cinc coixins que conformen el cercle deixa un dibuix de cada aspecte del nen. Un per coixí.

Durant uns moments asseu-te i sent-te al centre del cercle. Acompanyat per cada aspecte que reflecteix el nen interior lliure. Sent el que està davant teu, el que està darrere, el que està a un costat o un altre.... Simplement amb els ulls tancats sent-te acompanyat per cadascun dels aspectes del teu nen interior. Des del lloc en què hi ha els dibuixos de cadascun d' ells.

Seguidament, dirigeix la teva mirada (hauràs de, per descomptat, acomodar la teva posició al centre del cercle terapèutic) cap a un d' ells. Imagina, Com recordes, imagines, sents que pot ser aquest nen? Torna a imaginar… La seva respiració i forma de caminar Quines postures i gestos us caracteritzen? Recordes com parla o balbuceja? Pots imaginar com és el seu món? I, en general… Com t'imagines que és ell i la seva vida?

A continuació dona-li la benvinguda i les gràcies per assistir-te en el teu procés de psicoteràpia o de coaching. Suggereixo una cosa així com:

“Benvingut, gràcies per ser aquí, t'acolleixo al meu cor”.

 

Assòcia't a la figura del teu nen interior lliure

A PNL coneixem com a associar-se l' viure en primera persona una situació com si passés aquí i ara. Durant la pràctica terapèutica, passes a ocupar la cadira del nen màgic (per exemple) com si fossis ell. Existeix en teràpia Gestalt una cosa semblant la pràctica de la cadira calenta i la cadira buida. A PNL, ocupar la segona posició perceptiva. Ara ets el nen màgic que dirigeix ​​la seva mirada a la cadira buida en què representa que està el teu jo adult.

Submergeix-te plenament en el teu paper de nen (màgic en aquest cas). Recorda les distincions anteriors que hi ha en posició dissociat (és a dir, com a observador). Ara et toca encarnar-les. No et preocupis en la perfecció, només fes com si realment ho fessis.

Ara dirigeix la teva mirada a la "cadira buida". En aquesta cadira

Teràpia del nen interior lliure a Sabadell

Sent-te i sent-te al centre del mandala, arrapat pels aspectes del teu nen interior.

està el teu jo adult. Míralo amb atenció, com si fos "un altre jo" que et visita (com a nen) des del futur (com a adult).

Una forma de contemplar-ho és com si, des de nen, t'observes a tu mateix com l'adult del futur. Llavors, des d'aquesta perspectiva del teu nen interior lliure: ..Com veus aquest adult del futur? Què creus que té i li falta? Com veus la seva vida? Aquestes són només algunes possibilitats de preguntes que et pots fer. Deixa que la teva imaginació de nen interior lliure es faci una composició de lloc sobre aquest adult.

Estableix el diàleg

Recupera el teu jo interior, consulta a Sabadell

Recupera el teu jo més autèntic enterrat entre multitud de mandats parentals i socials de tota mena.

Llavors quan et sentis preparat, i en un màxim de 5 paraules....

  • Què li dius?

En aquest dir-li pot anar un consell, (riu més, gaudeix més, deixa't anar més…). També és possible que una demanda (visita'm més sovint). És important que en aquest dir de l' infant interior lliure a l' adult existeixi un acte o actitud afirmativa. Per exemple: si el veus trist, digues-li: "gaudeix o riu més". Si et queixes que no ve a veure't.... “Vine a veure'm més sovint”.

L' afirmació ha de ser directa, no una “consideració o opinió, observació etc.....". No és vàlid alguna cosa així com "doncs penso que li dona massa voltes a les coses". Dirígeix-te a ell en primera persona "Fes més cas al teu cor i actua des d'ell".

Un cop formulada la petició, des del teu nen interior lliure (màgic en aquest cas), ocupa la cadira de l'adult. Rep al cor, des del centre del cercle i des de l' adult el missatge del nen interior lliure. És important no raonar, justificar, explicar... (Funcions de l' adult), simplement rep al cor, sigui el que sigui. Deixa que es dibuixi a l'interior aquesta petició. És probable que, al principi, no tingui gaire sentit, però no oblidis que aquesta és la visió de l'adult. Simplement, deixa que germini al teu interior.

Passa a continuació al següent aspecte del nen interior lliure (per exemple el nen savi). Procedeix de la mateixa manera amb cada aspecte de la teva vitalitat interior.

 

Finalitzar l'exercici amb el teu nen interior lliure

En finalitzar asseu-te al centre del cercle, interioritzar els missatges dels cinc aspectes del nen interior lliure. Pots realitzar una petita meditació deixant que es reorganitzin al teu interior els diferents suggeriments.

Un cop integrades pots realitzar, el que a PNL anomenem un "pont al futur”. És a dir imaginar com canviaria la teva vida, en cadascun dels seus aspectes, en tenir en compte aquests missatges.

Un suggeriment per afinar més en les distincions és el de tenir en compte els aspectes específics. Per exemple, Com canviaria la teva vida en...?

  • La teva professió i relacions laborals.
  • Relació amb amistats.
  • Relació amb éssers estimats, parella, pares, fills ...
  • Modificacions a la teva llar?
  • Com afectaria els teus hobbies?
  • Auto-cura
  • Gestió de la teva economia...

Però no donis cap canvi per assentat. Has marcat amb aquest treball, simplement una direcció. Deixa ara que el teu subconscient integri. Confia i deixa't portar.

Teràpia del nen interior online i presencial a Sabadell

Has recuperat ja la saviesa del teu nen interior?

Fins aquí una descripció de la dinàmica de l'infant interior lliure màgic. Per suposat, amb un terapeuta entrenat pots aprofundir molt més. No obstant , no deixaràs de tenir algun benefici si desitges provar pel teu compte.

Practica-ho i, recorda, tens un espai més avall per, si desitges, escriure els teus comentaris, dubtes o suggeriments.

Una cordial salutació,

Creus que mereixes visitar el teu nen interior lliure?
O més aviat creus que ell mereix la teva visita?
En qualsevol cas, tots dos en sortireu beneficiats.
No dubtis a contactar amb una primera consulta gratuïta i sense compromís.
Visites presencials i online.
Clica a la imatge!.

Teràpia del nen interior a Sabadell

Teràpia del nen interior a Sabadell.

Teràpia nen interior online

Teràpia online amb el nen interior

www.josepguasch.com

Anterior article relacionat: El nen interior de l'adult ;
Següent article relacionat: Meditació del somriure interior.

Et convido a participar al meu blog ampliant idees. Per exemple, aportant suggeriments o compartint els teus dubtes a l'apartat al peu del mateix.

Ah!!, i si t'ha agradat i et ve de gust, et convido a compartir l'article. També comentar i / o puntuar amb les estrelles en el resum que trobaràs més avall.

Estàs interessat en un programa personalitzat de coaching i/o psicoteràpia? Contacta amb mi sense compromís!:

– Telèfon: 615.56.45.37 – Mail: jspguasch@gmail.com – Web: Formulari de contacte

Si vols, pots rebre còmodament la meva News Letter amb tots els articles del bloc. També, activitats, promocions i informació interessant i pràctica: – Sí vull rebre la News Letter

Si coneixes algú que pogués estar interessat, en aquesta informació, no dubtis a compartir-la

 

Facebook Josep Guasch, coaching i psicoteràpia

El nen interior lliure. Josep Guasch, coach , psicoterapeuta, a Sabadell, Terrassa i online. Consulta de coaching i psicoteràpia (Ansietat, acompanyament i estratègies per aprimar, deixar de fumar, autoestima, addiccions, etc…).

 

Amb la psicoteràpia online, el tractament online d'ansietat, estrès, addiccions, deixar de fumar, trastorns alimentació etc...

BLOG


Psicoteràpia online, tractament online d'ansietat, estrès, addiccions etc ...

Psicoteràpia online; tractament online de ansietat, estrès, addiccions etc.... Josep Guasch, psicoterapeuta, coach , consulta presencial a Sabadell i Terrassa. Coaching i psicoteràpia amb PNL, Hipnosi, Teràpia Gestalt, Anàlisi Transaccional, Nen interior.

 

Psicoteràpia online, tota dificultat és una oportunitat d'avanç. Consulta onlne i a Sabadell

Tota dificultat és una possibilitat d'avanç

Estàs en un moment de dificultat emocional o de conducta?
Et sents trist, abatut, ansiós?
Algun bloqueig emocional o addicció que altera el teu sentir o actuar?

Amb la psicoteràpia online i des de la comoditat de casa teva pots treballar per millorar la teva qualitat de vida

Tota dificultat tanca en el seu interior el germen per a una vida millor. Ajudar-te a apropar-te a aquesta dificultat, des de la teva forma de sentir i ser, forma part del meu treball.

Utilitzo una metodologia basada en diferents modalitats terapèutiques per adaptar el procés psicoterapèutic a la teva personalitat i moment. Treball amb els criteris de la psicologia humanista. Des d'aquesta modalitat terapèutica entenem la persona com algú únic.

D'aquesta forma no em baso en un únic protocol sinó en les teves necessitats de moment. A més és perfectament compatible amb el tractament online de qualsevol dificultat.

Psicoteràpia online amb teràpia Gestalt

La importància de l' aquí i ara és primordial per a aquesta modalitat psicoterapèutica. El passat existeix en la mesura que repercuteix en el teu moment actual. És un tipus de psicoteràpia que mira amb molt de detall el món emocional i corporal. No descarta el cognitiu però ho posa en igualtat de condicions amb els nivells somàtic i emocional.

Teràpia per a l'ansietat a Sabadell

No empenyis l'aigua d'un riu, flueix per si mateixa.

El corol·lari de la teràpia Gestalt és que connectis amb la teva autenticitat, la teva essència. Això, que sembla una paradoxa, no ho és tant. Al llarg de la nostra vida, i des de petits, vam rebre multitud d'influències. Aquestes influències o mandats parentals, educacionals i socials de tot tipus organitzen al nostre voltant una estructura de caràcter que és la que fem servir per relacionar-nos. És com una màscara que utilitzem per aparèixer davant del món. En part coneixem una part d'aquesta màscara. No obstant , hi ha una altra part d'aquesta careta que ens té empresonats sense adonar-nos. Aquestes interrupcions del nostre flux natural s'articulen a través dels anomenats mecanismes d'evitació o resistències.

El tractament online amb teràpia gestalt, s' orienta, en primer lloc, a detectar aquests mecanismes. En una segona fase, desemmascarar-los perquè la persona funcioni d'una manera més espontània.

Psicoteràpia online amb PNL (Programació Neurolingüística)

La PNL estudia l' experiència subjectiva abans que es transformi en conductes. Rebem la informació del món a través dels sentits físics. Aquesta informació és emmagatzemada i interpretada en funció dels nostres filtres o mapes. Així, doncs, ens hem construït un mapa de la realitat que no és exactament la realitat.

Responem a les diferents situacions de la vida en funció del nostre mapa intern. D'aquesta manera, els nostres filtres ens limiten o donen permís per actuar en un sentit o un altre. En el seu origen la proposta de la PNL era la d'anar ampliant, de mica en mica, els límits d'aquests filtres.

En l'actualitat evoluciona (tot i experimentalment) en pràctiques que ens permetin albirar més enllà del nostre mapa. Aquesta última és una proposta molt ambiciosa i en fase d'estudi.

En l'àmbit més estrictament psicoterapèutic, aprens a prendre consciència de les teves imatges i diàlegs interns. També de la resta d'impressions que les experiències dipositen en la teva neurologia. Aquestes impressions tenen a veure, també, amb olors, sabors i sensacions corporals.

Prenent consciència d'aquestes experiències internes aprens a modificar l'impacte que en tu tenen. Aquesta és la base de la programació neurolingüística. S'aplica tant en psicoteràpia com en coaching, així com en vendes, educació i comunicació entre altres àrees. I, per descomptat, és completament extrapolable a l'àmbit de la psicoteràpia online.

Psicoteràpia online amb Hipnosi.

La hipnosi treballa directament amb el teu subconscient. Al principi recuperem els records que influeixen en la teva actual conducta. És el que anomenem experiències de referència. Aquestes experiències conformen un nucli intern que "programen" la teva actitud i conducta davant de situacions similars.

En una segona fase treballem amb aquests records. Es pot tractar de situacions més o menys traumàtiques que influeixen en la teva sensibilitat. Gairebé sempre revestides de interpretacions que es van fer en edats molt primerenques.

Altres vegades, els records estan associats a estímuls que, aïllats, no ofereixen un context anàleg. Un exemple és el d'una persona que patia atacs de pànic només de sentir el rugit d'un avió. No era, simplement, por a volar, anava molt més enllà. A hipnosi es va aconseguir detectar que, de petit, va assistir a una baralla dels seus pares extremadament violenta. Com vivien prop d'un aeroport, en un moment àlgid d'aquesta baralla, va sentir un avió aterrar. Una cosa que, en condicions normals, no hauria suposat cap amenaça, va quedar gravat a la sensibilitat d'aquest petit. És una de les característiques del subconscient, funcionar per associació d'idees.

Evidentment, aquests són els casos més difícils de treballar.

Una manera habitual també de treballar en hipnosi clínica clàssica és fer-ho amb la suggestió. Per descomptat les tècniques es complementen i s'enriqueixen amb diferents dinàmiques però, en el seu nucli intern, atenen a aquestes dues formes d'intervenció.

El tractament online amb hipnosi no és només possible. Contempla una sèrie d'avantatges difícils d'incorporar en la teràpia presencial. La majoria de plataformes online contenen eines per gravar àudio i vídeo. D'aquesta manera tens un registre de tot el tractat i, fins i tot, l'àudio gravat de la sessió de la teràpia online amb hipnosi.

La psicoteràpia online és compatible amb diferents modalitats de teràpia.

Hipnosi ericksonian i trànsit generatiu online

La riquesa dels símbols de l'inconscient en la teràpia transpersonal, consulta a Sabadell

La saviesa profunda de l'inconscient s'expressa en símbols i arquetips.

Menció a part l'acostament de la hipnosi ericksoniana. Es tracta d'una evolució de la hipnosi clàssica que afegeix altres elements distintius. Així doncs, sense oblidar la reimpronta de les experiències de referència ni la importància de la suggestió afegeix un altre element.

La hipnosi ericksoniana tracta més aviat d'aconseguir la col·laboració del subconscient amb el conscient. La hipnosi clàssica partia del pressupost que en el subconscient personal niaven les experiències traumàtiques més o menys reprimides. No obstant , els posteriors estudis de Jung i els més actuals de la psicologia transpersonal han posat en relleu que també hi ha una saviesa en l'inconscient.

El trànsit generatiu posa la seva mirada en aquesta saviesa ancestral i oblidada per fer-la operativa. Així, mitjançant estats de trànsit lleugers, accedim a valuoses inspiracions en un procés psicoterapèutic o fins i tot de coaching.

Les dues modalitats d'intervenció són plenament compatibles en qualsevol procés de psicoteràpia online i presencial. I a destacar que adquireixen major efectivitat al combinar-les amb PNL.

 

Psicoteràpia online amb Anàlisi transaccional

En alguns mitjans a l' l'anàlisi transaccional se li ha batejat com el “germà petit de la psicoanàlisi“. I, en certa manera, segueix la mateixa estructura però d'una manera menys complexa. A més, per sobre de tot, és molt més pragmàtic i amb una vocació terapèutica més directa. Així no és difícil trobar-lo en processos psicoterapèutics com de coaching i, fins i tot en el món de l'empresa.

Parteix d'un model en forma de triada. Així, en el nostre interior hi ha tres, diguem-ne, zones decisòries, anomenats estats de l' ego.. Una anomenada el Nen, la segona Pare i la tercera Adult.

L'estructura del nen és bàsicament emocional i instintiva. Recull en el seu interior les experiències de la primera infància. A grans trets té un aspecte ferit i un altre vital i lliure.

L'estructura del pare és normativa i crítica. Atén al que s' ha de fer i com fer-ho, les normes i el que "està bé". Per descomptat té la mirada posada en allò socialment establert. Es pot manifestar amb duresa o com a crític constructiu i notritiu.

Per la seva banda, l' adult intermèdia entre aquestes dues instàncies psíquiques. Obeeix a l'anomenat per Freud principi de realitat. Procura ser objectiu metòdic i equilibrat. De totes maneres estarà molt influenciat per la dinàmica de les figures entre el nen interior i el pare.

La manera en què es relacionen aquestes tres parts és la base de l'anàlisi transaccional.

L'anàlisi transaccional també s'adapta al tractament online de qualsevol dificultat.

 

Psicoteràpia online amb Focusing

Tractament online d'addiccions, ansietat, depressió, estrès etc.

Focusing, aprendre de el cos i relacionar-nos harmoniosament amb ell.

Una manera d'apropar-se a un diàleg respectuós amb les sensacions corporals. Una emoció sempre té un correlat fisiològic. Això ens fa sentir “papallones” a l'estómac o una opressió al coll o qualsevol tipus de tensió o tremolor corporal.

Hi ha dos tipus de reaccions corporals a les emocions. L'anomenada reacció primària i la secundària. A la primera sentim (per exemple) un formigueig a la zona del cor o un bloqueig en el plexe solar. La secundària apareix amb la resposta muscular, com ara tensió, rigidesa, contractures, tremolors, suor etc....

El focusing atén la percepció de la reacció primària. L' anomenada “sensació sentida“. Des d'aquí establim un diàleg amb la sensació. El focusing tradicional estableix un protocol de relació, en sis passos, amb la sensació sentida. Altres evolucions no són tan estrictes però segueixen la mateixa filosofia de connexió amb la sensació sentida.

Si bé es tracta d'un treball molt subtil, pot arribar a ser tremendament alliberador. I és així doncs el contacte amb la sensació sentida obeeix a la primera petjada que tota experiència marca. Abans fins i tot d'arribar a l'emocional i el cognitiu.

 

Psicoteràpia online amb el Nen Interior

Amb aquesta ens acostem a una de les modalitats de psicoteràpia més essencials. I és així doncs atén les experiències de referència de la nostra infància. És a dir els fonaments que construeixen les nostres fortaleses i debilitats actuals com a adults. Atendre les necessitats no resoltes del nostre nen interior pot desbloquejar la nostra vida com a adults.

En realitat, la teràpia del nen interior és de les més multidisciplinars que existeixen. No obstant , al meu entendre, el treball amb l'anàlisi transaccional aporta una claredat difícilment accessible en altres modalitats. Es, per altra banda, un model molt compatible amb la intervenció amb teràpia Gestalt, PNL, hipnosi i fins i tot Mindfulness.

Psicoteràpia online, àrees de treball

Amb el coaching generatiu, com a modalitat terapèutica, accedeixes a la teva invidualitat, consulta online i a Sabadell

Metamorfosi i individuació interior

La finalitat última de tot procés de psicoteràpia és la de que et realitzis com a persona. La teva singularitat dins de la diversitat. Això és especialment important per a la psicoteràpia humanista.

Tot símptoma no és més que una crida del teu ésser per a completar-te com a persona. Per això les àrees de treball són, en el fons, tantes com persones. Per aquesta raó són innombrables les àrees d'intervenció. Algunes d'elles les veuràs detallades d'una manera més concreta, altres les aniré incorporant a poc a poc. Detallo, però algunes de les més habituals.

– Teràpia i tractament online de l'ansietat

La ansietat ve definida com una por inespecífic que pot, a l'atzar, dipositar-se en diferents situacions. Amb la psicoteràpia online pots tractar les causes i els símptomes de les diferents formes d'ansietat.

– Teràpia i tractament online de l'estrès

El estrès és una resposta adaptativa a les demandes, bé externes o bé (fins i tot) internes. Quan es gestiona bé ens adaptem creativament (eutrès). Quan s'acumula o no sabem gestionar-ho apareix l'estrès “dolent” (Distrès)

– Teràpia i tractament online d'addiccions.

La addicció, generalment, és el símptoma extern a un malestar intern. El treball consisteix a trobar la causa que genera l'addicció, desactivar-la i intentar satisfer aquesta demanda interna d'una manera més creativa. Per descomptat ha de coexistir també un treball de reeducació d'hàbits i conductes.

– Teràpia i tractament en línia de bloquejos emocionals.

Superar els bloquejos emocionals, consulta a Sabadell.

Quan les emocions flueixen amb normalitat la vida es normalitza.

Sovint els bloquejos emocionals tenen a veure amb experiències traumàtiques. Quan parlem de trauma no té per què ser, necessàriament, una experiència especialment dramàtica. Té més a veure amb com ho viu la persona, especialment, en edats molt primerenques.

– Teràpia i tractament online de la depressió.

Amb la psicoteràpia online també podem tractar la depressió. Identificar les imatges i diàleg interns associats a la tristesa, manca d'energia i motivació que solen acompanyar aquesta malaltia. En el següent pas pas treballem amb ells.

– Teràpia i tractament en línia de trastorns d'alimentació.

De manera semblant a les addiccions, els desordres d'alimentació tenen a veure amb desordres emocionals. De què tens gana? Substitueixes la manca d'amor pel menjar? Calmes l'ansietat o l'estrès amb afartaments?

– Deixar de fumar, tractament del tabaquisme online

S'ha popularitzat molt l'ús de la hipnosi per deixar de fumar. Afegint a la hipnosi el treball amb PNL i, en ocasions, amb teràpia Gestalt, els resultats són més ferms. He pogut comprovar això en la menor incidència de les recaigudes.

 

– Teràpia de la fatiga pandèmica per crisi de coronavirus

A finals de l' any 2020, durant la segona onada del covid-19, es va encunyar el terme fatiga pandèmica. L'OMS va advertir sobre certa desmotivació en la població per seguir les recomanacions de protecció i prevenció. Això, que en part és normal a causa del que s' ha prolongat en el temps, es va agreujar amb altres símptomes.

Aquests gravitaven al voltant de l'apatia, desmotivació, fatiga… De tal manera que la fatiga pandèmica pel coronavirus va agreujar altres dolències. Per exemple depressió, ansietat, estrès i addiccions ja existents. I en alguns casos, les va provocar.

La fatiga pandèmica no ha adquirit, de moment, la tipificació d' un diagnòstic formal. Però sí que està resultant prou greu encara que sigui puntual. I, en qualsevol cas, és susceptible d' un procés terapèutic específic.

 

A més d'aquestes dificultats podem tractar tot tipus de desordre de conducta i actitud, presencialment i online. Si vols pots trobar informació complementària a l'article del meu blog:

Psicoteràpia humanista

 

Rep una cordial salutació,

www.josepguasch.com

Psicoteràpia online, una manera efectiva i ràpida d'augmentar el teu benestar emocional.

Vols millorar la teva qualitat de vida i benestar?
¿Alliberar-te definitivament d'alguna cosa que t'incomodi?
Vols fer-ho d'una manera segura, amb poca "filosofia" i eines pràctiques?
Demana ara informació, gratuïtament i sense compromís
Clic per a visites presencials! i online

Psicoteràpia online

Internet facilita el contacte terapèutic.

 

Altres articles relacionats: Psicoteràpia humanista; Què és la psicoteràpia

 

Et convido a participar al meu blog ampliant idees. Aportant suggeriments o compartint els teus dubtes en l'apartat al peu del mateix..

Ah!!, i si t'ha agradat i et ve de gust, et convido a compartir l'article. També comentar i / o puntuar amb les estrelles en el resum que trobaràs més avall.

Estàs interessat en un programa personalitzat de coaching i/o psicoteràpia? Contacta amb mi sense compromís!:

– Telèfon: 615.56.45.37 – Mail: jspguasch@gmail.com – Web: Formulari de contacte

Si vols, pots rebre còmodament la meva News Letter amb tots els articles del bloc. També, activitats, promocions i informació interessant i pràctica: – Sí vull rebre la News Letter

Si coneixes algú que pogués estar interessat, en aquesta informació, no dubtis a compartir-la.

 

Facebook Josep Guasch, coaching i psicoteràpia

Psicoteràpia online, tractament online d'ansietat, estrès, addiccions etc.... Josep Guasch, coach , psicoterapeuta, consulta a Sabadell i Terrassa. Coaching i psicoteràpia (Ansietat, acompanyament i estratègies per aprimar, deixar de fumar, autoestima, addiccions, etc ...).

 

Benestar emocional i optimisme amb psicoteràpia i coaching, a Sabadell

BLOG


Tractament per a la depressió, amb Gestalt, Hipnosi i PNL

Tractament per a la depressió a Sabadell, Terrassa i online. Josep Guasch, psicoterapeuta, coach , consulta de psicoteràpia presencial i online per a estats depressius. (PNL, Hipnosi, Teràpia Gestalt, Anàlisi Transaccional, Nen interior)

Tractament per a la depressió a Sabadell

Sentir-se superat pels fets, una manera de endinsar-se en la depressió

En el meu article sobre El trastorn depressiu i l'ansietat, veure Article vaig exposar que tots dos comparteixen un mateix origen. Sentir aclaparat per experiències que la persona creu que la desborden.

La resposta a l' ansietat és anticipar (en el que gairebé sempre es fantasieja), preocupar-se i agitar-se. En la resposta depressiva hi ha el tancar-se i aïllar-se.

Avui parlarem sobre el tractament de la depressió i, per descomptat, línies mestres per enfrontar la resposta depressiva. Però abans vull aclarir una cosa:

La definició anterior afecta només dos tipus de trastorn depressiu, les depressions exògenes i les noògenes. Pots trobar la definició d'ambdues en el següent article: La ombra de l'ànima. Quan la vida no té sentit.

Doncs hi ha un altre tipus de depressió (endògena) que és deguda a desequilibris hormonals i de neurotransmissors. No apareix com una resposta a situacions vitals. El tractament per a la depressió endògena ha d'incloure (almenys a el principi) tractament mèdic addicional al psicoterapèutic.

En qualsevol dels tres casos, la bona notícia és que la depressió es cura. Difereix en alguna cosa el procés però és possible sortir de la depressió.
En el tractament per a la depressió atenc especialment les necessitats de cada persona en concret. No hi ha ningú igual pel que no tracte amb protocols estàndard. En funció de cada persona puc utilitzar sis modalitats d' intervenció:

Teràpia Gestalt, PNL, Hipnosi, Anàlisi transaccional, Focusing, Teràpia Nen Interior

Tractament per a la depressió. El clima emocional del deprimit.

L'emoció bàsica que afecta el deprimit és la tristesa. Però

Tractament de la depressió a Sabadell

El clima emocional ombrívol és una característica de l'estat depressiu.

aquesta tristesa envaeix de tal manera que afecta la motivació, fins i tot per viure. Apareixen, doncs, la desgana, apatia, falta d'energia, baixa autoestima, absència d'esperança, pessimisme… El rerefons emocional pot ser tan ombrívol que fins i tot inclogui idees suïcides.

No obstant , és cert que tots podem passar per moments tristos. No obstant això la resposta depressiva es caracteritza per una estabilització permanent en el clima emocional de la persona. Pots veure seguint el següent enllaç les diferències entre tristesa i depressió: Veure article

És important conèixer aquesta diferència per no caure en falsos alarmismes. La tristesa és una emoció bàsica i saludable quan és expressió de la retirada per assumir una pèrdua. Només si s'instal·la definitivament a la persona podem començar a pensar en un tractament per a la depressió.

Símptomes del trastorn depressiu.

Si bé tractaré en un altre article els símptomes físics i psicològics de la depressió, afegeixo alguns a títol orientatiu:

  • El deprimit sent que ha perdut la energia, i amb ella la motivació fins i tot per viure.
  • La capacitat de gaudi ha desaparegut deixant lloc a una apatia profunda.
  • El diàleg intern és negativa i pessimista.
  • La persona deprimida pot patir trastorns del somni.
  • També són habituals els trastorns alimentaris en ambdós extrems. Des d'una desgana extrema als afartaments compulsius.

Símptomes de la depressió, psicoteràpia a Sabadell

Els símptomes de la depressió

En general els símptomes depressius tenen un punt central, tristesa amb apatia i falta d'energia. Per aquest motiu, en ocasions, la persona deprimida ha estat considerada com una persona indulgent i feble de caràcter.

No obstant això, s'ha demostrat que el cervell de la persona deprimida Mostra alteracions evidents:

  • D'una banda el segment prefrontal esquerra de l'escorça cerebral evidencia una alta activitat en el flux sanguini. Això és simptomàtic dels pensaments negatius característics.
  • La hipòfisi també evidencia un anormal flux sanguini en períodes depressius.
  • Baixos nivells de serotonina (l'hormona de la felicitat)
  • Així mateix es detecten baixos nivells de certs neurotransmissors com la dopamina (precursor, de la norepinefrina)

Tal com he indicat abans, utilitzo diferents modalitats d' intervenció en psicoteràpia. Teràpia Gestalt, hipnosi, PNL, l'anàlisi transaccional, focusing i nen interior. Sempre en funció de cada persona. A continuació les característiques de cada teràpia, en concret les tres primeres, en el tractament per a la depressió.

Tractament de la resposta depressiva amb teràpia Gestalt

La teràpia Gestalt considera que tractem amb persones que tenen un problema, no que són un problema. Així, per exemple, preferim parlar d'una persona amb símptomes de depressió abans que d'algú depressiu. Mantenim el marc holístic de la persona com un ésser únic i individual.

No som partidaris de "estandarditzar" amb protocols el tractament per a la depressió. Creiem que cada persona pot sortir de la depressió utilitzant els seus propis recursos. I cada un de nosaltres tenim creences, criteris i capacitats subtil o radicalment diferents.

D'altra banda preferim parlar de resposta depressiva enfront de depressió. Aquest terme no cosifica el trastorn depressiu com si fos una cosa aliena a la persona i que, en algun moment, "la posseeix" (metafòricament parlant). D'altra banda reubica la responsabilitat del procés de sortir de la depressió en la persona.

 

Alguns elements que la teràpia Gestalt contempla en el tractament per a la depressió

Cadascun dels apartats següents es consideren com possibilitats a contemplar, en la valoració gestàltica. Bàsicament es tracta d'identificar les àrees que han de ser ateses en aquesta persona. A partir d'aquí establir un pla d'acció.

Refrenar l'impuls a l'acció.

Aquest mecanisme, en teràpia Gestalt, és anomenat retroflexió. Provoca que la persona es faci a si mateixa el que no s'atreveix a exterioritzar. L'acció desitjada és bloquejada i l'energia es torna contra ella mateixa. D'aquesta manera el retroflector pot tornar-se en el pitjor enemic de si mateix. Així, per exemple, si sovint reprimim els nostres impulsos per defensar-nos davant els atacs d'altres persones, aquesta energia pot tornar-se en contra nostra en forma d'agressió. El resultat és que ens agredim, bé sigui verbalment o fins i tot físicament.

Les somatitzacions són un dels resultats finals de la retroflexió. Així són típics els símptomes com cefalees, mal de panxa, úlceres, migranyes ... Per descomptat no és així en tots els casos, però convé tenir-ho en compte. Especialment si no s'identifica cap causa que provoqui aquestes molèsties.

El suïcidi és l'exemple extrem de la retroflexió.

 

La importància del suport relacional

Importància del suport d'amistats i persones estimades en la depressió

Importància del suport relacional en la depressió.

Entenem per suport com els recursos al nostre abast per sortir d'una situació difícil. En el cas de el tractament de la depressió el suport relacional (amistats, parents ...) és de vital importància.

La persona deprimida ha perdut, d'una banda, la capacitat de relacionar-se. D'altra banda sembla donar poca importància a les relacions. Però no només això, en no poques ocasions, tem "ser vista". I en aquest "ser vista" incloc l'expressió dels seus sentiments de dolor, tristesa i pèrdua.

 

Assumptes pendents

Una de les creences més devastadores per al deprimit és la seva sensació de incapacitat per sortir de la depressió. Sovint aquesta creença està basada en experiències anteriors que no es van tancar adequadament a nivell emocional. Poden ser, per exemple, traumes, duels, pèrdues (d'ocupació d'estatus social, d'una amistat ...)

Això genera una sensació de inadequació personal en primer lloc. I en segon lloc unes expectatives negatives pel que fa a el món i els altres. Com a resultat l'esperança, tan necessària per enfrontar aquests processos, es veu diluïda. En el meu article sobre el trastorn depressiu i d'ansietat adjunt alguns consells per mantenir l'esperança. Veure aquí l'article.

Tractaré en un altre article més àmpliament el tractament de la depressió amb teràpia Gestalt. De moment valgui dir que la Gestalt teràpia genera un efecte vivificador al client.

 

Tractament per a la depressió amb PNL

El tractament de la depressió amb programació neurolingüística té alguns punts en comú amb la teràpia Gestalt. Un d'ells és el concepte acceptació i responsabilitat, he annexat un enllaç a l'article per a no repetir-me

De la Gestalt també recull el com es viu una experiència més que el Què de la mateixa. La PNL va derivar d'això, el treball amb les submodalitats. La forma en què les experiències són registrades i viscudes (o reviscudes) en el nostre cervell. Així, per exemple, no es viu de la mateixa manera un record registrat en color que en blanc i negre.

Com aquesta hi ha moltes altres possibilitats. Així, no són gratuïtes expressions com "ho veu tot molt fosc” o “tenir una motxilla pesada”, “una vida sòrdida” (etimològicament brut o amb taques)" etc..

Annex, com abans, enllaç a un article del meu blog que amplia aquest concepte: El treball amb submodalitats

 

La PNL i la intenció positiva

La importància de l'benefici secundari en el tractament de la depressió, consulta a Sabadell

Respectar i mantenir la intenció positiva de la depressió.

Hi ha una pressuposició bàsica en PNL, a saber: "Tota conducta té (o alguna vegada la va tenir) una intenció positiva”. És difícil, quan per primera vegada s'escolta això, acceptar-ho. No obstant això aquesta pressuposició va de la mà d'una altra: “A cada moment ho fem el millor que sabem i podem segons el nostre model de món.”

A vegades, aquestes estratègies es congelen i repeteixen indefinidament tot i que van ser útils en el seu moment. Fins i tot és possible que hàgim desenvolupat habilitats més que suficients per a enfrontar, ara, aquesta situació que vam viure en el passat. I, per descomptat, fer-ho d'una manera més creatiu, però .... Coneixes aquesta història d'un elefant?

Diuen que el domador d'un circ va recollir un elefant nadó. Per començar a entrenar-lo el va lligar a una estaca clavada a terra. Com l'elefant era molt petit no tenia força suficient per arrencar l'estaca. Ho va intentar una i mil vegades, però encara era petit per aconseguir-ho. Així van passar els anys, el petit elefant es va transformar en un elefant adult amb la mida i la força pròpia de la seva edat. No obstant , va seguir tota la seva vida lligat a aquesta petita estaca, sense atrevir-se a arrencar-la. I tot perquè, de molt petit, no va poder fer-ho.

Va aprendre a creure que era impossible arrencar l'estaca de molt petit, i així va seguir d'adult.

De la mateixa manera, alguns nens petits aprenen formes de cridar l'atenció. Així, en alguns casos, una depressió pot ser (encara que no sempre ho sigui) una forma de cridar l'atenció.

En el meu article El principi d'intenció positiva en PNL amplio aquest concepte.

 

El tractament de la resposta depressiva amb PNL i la Transformació Essencial.

És important tenir present que aquesta intenció positiva, també anomenada benefici secundari en altres escoles terapèutiques, no sempre obeeix a una intenció conscient. Sovint són estratègies profundament arrelades al subconscient.

Connirae & Tamara Andreas, van desenvolupar el procés anomenat La Transformació Essencial. En aquest van portar el concepte d'intenció positiva de la PNL a la seva màxima expressió. Aquesta modalitat permet, partint del símptoma o símptomes, conduir a el nucli mateix de l'Ésser. I això ho fa a través dels anomenats estats essencials.

Es tracta d'estats interns subjectius dotats d'una profunda comprensió. Des d'aquesta comprensió el símptoma és acceptat i integrat de tal manera que és completament transformat.

 

Els virus mentals de la depressió

Teràpia de virus mentals a Sabadell

La teràpia de virus mentals s'utilitza contra la depressió

Robert Dilts, un dels actuals "gurus" de la PNL va desenvolupar el concepte "virus mentals”. El va definir com una part nostra que es desconnecta tant de les nostres intencions conscients com de les inconscients. De tal manera que adquireix "vida pròpia" així com una intencionalitat completament incomprensible i falta de coherència.

Posteriorment Donald Lofland va desenvolupar el treball amb els virus mentals. Dissecciona la depressió com la superposició de dos tipus de virus mentals, l' desencadenant complex i l' restrictiu.

Resumint molt, els desencadenants funcionen sota la premissa de l' associació d'idees. Així un estímul és associat a una conducta o estat intern. Quan aquesta associació es perpetua en contextos en què no compleix amb una funció útil es desvincula de la seva funció inicial i apareix el virus.

El virus restrictiu està íntimament relacionat amb la culpa. En la seva estructura prèvia està sostingut per guions interns restrictius del tipus: “No puc”, “em costa molt”, “no hauria”, “he de”. Afecten un nucli molt profund de la identitat i, generalment, responen a missatges parentals introyectados.

L'avantatge de la feina amb els virus mentals és la seva claredat de formulació i pragmatisme.

 

Tractament per a la depressió amb Hipnosi

Teràpies amb hipnosi a Sabadell

La depressió pot tractar-se amb hipnosi

El tractament de la depressió amb hipnosi adopta tres orientacions bàsiques.

1.- D'una banda identificar les experiències viscudes com doloroses i que romanen improntadas en el subconscient. Adquireixen la rellevància de "experiències de referència"que són evocades una vegada rera un altre com un ressò davant estímuls externs que, aparentment, no tenen res a veure.

El treball següent consisteix a re-empremtar (amb o sense hipnosi) aquestes experiències. Aquest treball de re-empremta és una resignificació que dóna un altre sentit i direcció al viscut, inicialment, com una cosa traumàtica.

2.- El tractament de la depressió amb hipnosi recorre regularment a la suggestió. Aquesta és una segona forma de treball. No la recomano no obstant si no és en cooperació amb l'anterior línia de treball i investigació o bé amb la següent.

3.- El treball amb el trànsit generatiu , també anomenat hipnosi ericksoniana. Suposa un avanç significatiu mitjançant el qual s'estableix un diàleg i cooperació entre el conscient i el subconscient.

El subconscient, així entès, no és només un receptacle d'experiències més o menys doloroses. Pot ser, també, una font d'inspiració, significat i recursos. La hipnosi en el tractament de la depressió facilita aquesta col·laboració

Fins el proper article, rep una cordial salutació,

www.josepguasch.com

Pateixes de depressió o ansietat i vols sentir-te alliberat?
Necessites un tractament personalitzat o més informació?
Demana ara informació gratuïtament i sense compromís!

Clic per a visites presencials! I també visites online a Skype

Josep Guasch, coaching i psicoteràpia a Sabadell. Enllaç a pàgina de contacte.

Psicoteràpia i coaching on line

Anterior article relacionat: L'ombra de l'ànima. Quan la vida no té sentit

Et convido a participar al meu blog ampliant idees. Per exemple, aportant suggeriments o compartint els teus dubtes a l'apartat al peu del mateix.

Ah!!, i si t'ha agradat i et ve de gust, et convido a compartir l'article. També comentar i / o puntuar amb les estrelles en el resum que trobaràs més avall.

Estàs interessat en un programa personalitzat de coaching i/o psicoteràpia? Contacta amb mi sense compromís!:

– Telèfon: 615.56.45.37 – Mail: jspguasch@gmail.com – Web: Formulari de contacte

Si vols, pots rebre còmodament la meva News Letter amb tots els articles del bloc. També, activitats, promocions i informació interessant i pràctica: – Sí vull rebre la News Letter

Si coneixes algú que pogués estar interessat, en aquesta informació, no dubtis a compartir-la.

 

Icona de facebook, Josep Guasch, coaching i psicoteràpia, consulta a Sabadell

Tractament de la depressió, a Sabadell, Terrassa i online. Josep Guasch, coach , psicoterapeuta, consulta de psicoteràpia online i presencial (Ansietat, acompanyament i estratègies per aprimar, com parlar en públic, deixar de fumar, autoestima, addiccions, etc ...)

 

Com viure una emoció amb equanimitat. Consulta de PNL Generativa a Sabadell

BLOG


Com viure una emoció amb equanimitat, la teràpia dissociadora

Com viure una emoció amb equanimitat, teràpia dissociadora Sabadell, Terrassa i online. Josep Guasch, psicoterapeuta, coach , consulta de coaching i psicoteràpia (PNL, Hipnosi, Teràpia Gestalt, Anàlisi Transaccional, Nen interior).

 

Com viure una emoció amb equanimitat.

Viure amb equanimitat, equilibri emocional

Parlem tal com organitzem la nostra experiència en el cervell. Per exemple, suposo que alguna vegada hauràs sentit la frase "és una persona distant". Aquesta frase no és una frase casual. Generalment ens parla d'una persona freda, poc aferrada a les emocions. Per contra, quan diem d'una persona que és pròxima, ens referim a algú acollidor, empàtic, que connecta amb el món emocional.

En aquest article tractaré com viure una emoció amb equanimitat mitjançant la teràpia dissociadora. Començaré amb una introducció.

En l'article "Despertar consciència"Parlo de les finestres de la nostra percepció. De com els nostres sentits físics ens connecten amb el que està allà fora. Això conforma una manera de viure i representar-nos les nostres experiències. Així, cosa que veiem en el món extern, es correspon amb una imatge interna. Això conforma l'experiència visual externa i la visual interna. De la mateixa manera passa amb el que sentim (auditiu) i el que sentim (kinestèsic) en el nostre cos.

Més endavant, en l'article sobre les submodalitats de la PNL assenyalo com les experiències que tenim poden quedar registrades, de formes diferents, en la nostra neurologia. És important ressenyar que tota experiència la registrem a través d'una sèrie de filtres personals. A grans trets és el que anomenem submodalitats. En l'esmentat article tens una llista d'elles.

En aquestes submodalitats hi ha la clau que ens facilita el com viure una emoció amb equanimitat. Més concretament, mitjançant la teràpia dissociadora.

Viure una emoció amb equanimitat

Ser equànimes no és una cosa fàcil. Vegem la definició d' equanimitat segons la wikipedia. A tall de resum la defineix com a: “Un estat d'estabilitat i compostura psicològica que no es veu pertorbat per l'experiència o exposició a emocions, dolor o altres fenòmens que poden causar la pèrdua de l'equilibri de la ment. "

Bàsicament parlem d'un equilibri emocional. I Com assolir aquest estat que ens permeti viure una emoció amb equanimitat?. La PNL proposa una modalitat d'intervenció a la qual alguns anomenen teràpia dissociadora.

Per aprendre com viure una emoció amb equanimitat, la teràpia dissociadora és una excel·lent eina.

I no es tracta d'una manera estranya de gestionar els nostres estats interns. És simplement aprofitar les diferents maneres en què el nostre cervell pot treballar amb les emocions. Quantes més opcions tinguem per viure una experiència, menys condicionats estarem. I per tant més lliures serem.

Viure una emoció amb equanimitat amb la teràpia dissociadora.

Vegem una pràctica: Per això pensa en una situació específica que et resulti una cosa molesta. Dues qüestions importants:

1.- És important a del principi que no sigui excessivament molesta doncs estem començant a desenvolupar una habilitat. Evidentment, un cop ho tinguis podràs practicar amb situacions de més tensió.

2.- Ha de ser una situació específica. Per exemple, dilluns passat, una discussió amb el director de la sucursal del meu banc. El cervell (no la ment) no treballa amb abstraccions, ho fa amb vivències concretes.

Quan ho tinguis comenem amb la teràpia dissociadora. Per a això

teràpia dissociadora, consulta a Sabadell

teràpia dissociadora. Viure l'experiència en primera persona o com a testimoni.

Imagina que veus davant teu aquesta situació. Et veus a tu mateix com si fossis un doble, a la/les altra/es persona/es implicada/es. Veus l'ambient, els detalls. Escoltes els sons, veus, sorolls ... fins i tot música si n'hi ha.

Pots imaginar que ho veus en una pantalla de cinema i tu, còmodament assegut a la butaca. O, senzillament, tal qual sense posar "ornaments". En aquesta posició d'observador diem que estàs dissociat, per això l'anomenem teràpia dissociadora.

Ho veus des de la distància. Recordes quan, al principi de l'article, parlava d'una "persona distant"? Doncs, senzillament, imagina això, que ets un observador imparcial d'allò que està passant. I que els personatges són com actors, un d'ells igual que tu.

És molt probable que des d'aquesta posició puguis viure una emoció amb equanimitat. Amb equilibri emocional.

Següent pas: Associa't a l'experiència

Ara imagina (o sense imaginar, fes-ho) que fas un pas cap endavant i et fiques en l'escena. Si utilitzes la imatgeria de cinema, t'aixeques de la butaca i et fiques a la pantalla. Si ho fas sense "floritures" fas un pas endavant i t' introdueixes en l'experiència. Ho vius en primera persona. D'això en diem associar-se.

Ara tot ho veus amb els teus ulls, ho sents submergit en l'experiència. Mires el que veus, escoltes el que sents. Deixes que el teu cos senti les sensacions corporals associades a la temperatura, humitat, roba ... També les sensacions corporals associades a l'emoció, el sentiment ...

Ara no ho veus des de la distància. Ara ets l'experiència. Nota la intensitat del teu sentir. Aquesta és la segona etapa en la teràpia dissociadora.

Dóna un altre pas cap enrere per tornar a viure l'emoció amb equanimitat

El següent pas en la teràpia dissociadora és tornar a la posició d'observador. Fas un pas enrere, o bé, imagines que surts de la pantalla i tornes a la butaca. Tornes a reviure l'experiència des de la distància.

És molt important ser conscients que ens hem dissociat del tot. Que ho tornem a veure com a observador. De vegades queden “residus” emocionals per haver estat associat prèviament. Per això insisteix en dissociar-te, veure't a tu mateix, posar distància. Es tracta d'experimentar com si ho veiessis i escoltessis des de fora. És un exercici de percepció sensorial subjectiva. No té res a veure amb “pensar sobre”. Es, més aviat, experimentar. En primer lloc des de fora. En segon lloc des de dins. Per finalitzar, una altra vegada des de fora (estem treballant amb una experiència desagradable).

En aquest pas ja tens una percepció de com és viure una emoció amb equanimitat. Tanmateix és només el tercer pas de la teràpia dissociadora.

Evidentment, pots repetir el procés tantes vegades com necessitis. La finalitat és que percebis, te n'adonis, i registris la diferència en la intensitat amb la que vius aquesta situació. I aquesta és la base de la teràpia dissociadora. Ara només queda…

 

Practicar, practicar i practicar.

teràpia dissociadora, a Sabadell

Testificar és un terme que prové de la meditació. Ens permet equilibrar-nos davant les dificultats.

Insisteixo en el que assenyala anteriorment. El focus en aquesta pràctica és l'adonar-te de com canvia la intensitat del sentir. Com a norma general, quan estiguis passant una experiència plaent, associat del tot. No obstant , si estàs transitant una experiència difícil, aprèn a dissociar-te.

Una manera pràctica per fer aquest exercici és amb les teves experiències del dia. En quin moment et vas deixar portar pels nervis, l'estrès, la ràbia, la por…?.

Porta llavors aquell moment específica a la pràctica de la teràpia dissociadora. Sent com pots viure aquesta emoció amb equanimitat.

 

Per finalitzar una pregunta que sovint em fan

A vegades (moltes) clients i alumnes em fan una pregunta amb molt sentit. Tot això de viure una emoció amb equanimitat practicant la teràpia dissociadora està molt bé. Però ... "com poso jo en pràctica aquesta dinàmica en el meu dia a dia?”

La pregunta està molt bé i té molt sentit. Comencem pel principi. Viure una experiència en mode associat o dissociat és una forma natural en què el nostre cervell registra una experiència.

Generalment les persones emocionals i temperamentals viuen les seves experiències preferentment en mode associat. Per contra, persones aparentment fredes, distants o molt mentals solen viure-les en manera dissociat.

I no només això. És molt possible que en una mateixa persona certes situacions (per exemple de treball) les visqui a manera dissociat. I, per altra banda, en altres contextos, per exemple relacionals, visqui més associat al moment.

Quan haguem practicat diverses vegades amb experiències específiques, i après a rectificar-les, adquirirem aquesta habilitat espontàniament. Al principi, probablement un senzill truc anirà bé. Quan et trobis en una situació delicada, respira i recorda l'exercici (sense fer-ho clar). Recorda només l'experiència d'associar-te o dissociar-te, segons vulguis. Imagina com seria aplicar-lo immediatament en aquest moment, sense dinàmiques ni visualitzacions.

Veuràs com amb el temps funciona!

Amb la teràpia dissociadora passa com amb aprendre a conduir o muntar en bici. Adquirim el mecanisme a base de practicar i posar una mica de consciència a el principi. Per a , en un segon moment internalitzar l'experiència i realitzar-la "sense pensar".

Aprendre com viure una emoció amb equanimitat és un pas imprescindible en el coaching generatiu. No obstant , la teràpia dissociadora és només el primer pas. Podem anar una mica més enllà. En el següent article donarem aquest pas més. Fins llavors, rep una cordial salutació.

COACHING GENERATIU amb PNL

T'agradaria provar aquesta exclusiva modalitat de coaching? Vols millorar la teva qualitat de vida i aconseguir els teus objectius?
Demana ara informació gratuïtament i sense compromís!
Fes clic a la imatge!

Josep Guasch, coaching i psicoteràpia a Sabadell. Enllaç a pàgina de contacte.

www.josepguasch.com

Anteriors articles relacionats: El centrament, estat de relaxació alerta i font de recursos, Relaxació i centrament, per què en psicoteràpia i coaching?

Següent article relacionat: Centrament en acció i coaching generatiu; Com viure una emoció amb equanimitat; Cercle d'excel·lència personal;

 

 

Et convido a participar al meu blog ampliant idees. Per exemple, aportant suggeriments o compartint els teus dubtes a l'apartat al peu del mateix.

Ah!!, i si t'ha agradat i et ve de gust, et convido a compartir l'article. També comentar i / o puntuar amb les estrelles en el resum que trobaràs més avall.

Estàs interessat en un programa personalitzat de coaching i/o psicoteràpia? Contacta amb mi sense compromís!:

– Telèfon: 615.56.45.37 – Mail: jspguasch@gmail.com – Web: Formulari de contacte

Si vols, pots rebre còmodament la meva News Letter amb tots els articles del bloc. També, activitats, promocions i informació interessant i pràctica: – Sí vull rebre la News Letter

Si coneixes algú que pogués estar interessat, en aquesta informació, no dubtis a compartir-la

 

Coaching de tercera generació a Sabadell

Com viure una emoció amb equanimitat, teràpia dissociadora a Sabadell, Terrassa i online. Josep Guasch, coach , psicoterapeuta, consulta de coaching i psicoteràpia (Ansietat, acompanyament i estratègies per aprimar, deixar de fumar, autoestima, addiccions)