Treballar amb l'inconscient personal, imaginació activa a Sabadell

BLOG


L'ombra del teu inconscient, autoconeixement i superació personal

L'ombra del teu inconscient. Acceptar l'ombra, consulta a Sabadell, Terrassa i online. Josep Guasch, psicoterapeuta, coach , coaching i psicoteràpia (PNL, Hipnosi, Teràpia Gestalt, Anàlisi Transaccional, Nen interior) a Sabadell i Terrassa

Robert Johnson en el seu llibre "Acceptar l'ombra del teu inconscient"ens parla de l'Arquetip de l'ombra. I ens explica una trista història:

La nostra ombra personal conté una gran font d'energia si sabem alquimizarla, consulta a Sabadell

L'aigua. Arquetip de vida, sanació i purificació

L'Aigua de la Vida brollava lliure i alegre a través d'un pou. Aquesta Aigua tenia virtuts guaridores i revitalitzants de les que es beneficiava tot aquell que bevia d'ella. I ella, en la seva generositat, s'oferia a tot aquell que s'acostés per conèixer-la.

Però uns usurers van pretendre aprofitar-la.
Van aixecar tanques al voltant del pou i la van comercialitzar.

L'aigua enfadada, decidir brollar a través d'un altre pou. I així, la qual rajava del pou inicial, va perdre totes les seves màgiques propietats.

No obstant això, va passar el mateix amb altres usurers. I així va seguir succeint. D'aquesta manera, el Aigua de la Vida segueix apareixent, cada vegada, en llocs insospitats on ningú pugui enriquir-se amb usura d'ella.

I els pous que va deixant, al seu pas, només ofereixen aigua tèrbola.
No obstant això, el Aigua segueix rajant en algun lloc i està llesta, sempre per ser rebuda.

Què té a veure aquesta metàfora amb la nostra psicologia?

Aquesta història ens parla dels interessos egocèntrics per apoderar-se d'un bé que pertany a la Vida. El nostre ego actua d'una manera semblant. Ignora algunes zones de la nostra psique. Tot allò que no obeeixi als interessos egocèntrics és reprimit, negat, enterrat. De tal manera que, allò que era al principi una cosa natural, es torna tèrbol. Tal com succeeix en els pous dels que ja no raja el Aigua de la Vida. Així neix en nosaltres l'arquetip de l'ombra.

D'aquesta manera construïm un guió de vida en el qual el reprimit segueix influint-nos. Però ho fa d'una manera inconscient i, generalment, poc constructiva. Acceptar l'ombra és el primer pas per a la seva integració d'una manera constructiva.

L'ombra del teu inconscient i el lloc en el qual brolla l'Aigua de la Vida

Aquest lloc on podem trobar el Aigua no està molt lluny.

Curar les nostres ferides emocionals, consulta a Sabadell

En el nostre inconscient l'arquetip de l'ombra espera a ser descobert

Està més a prop del que sospitem, només que ... una mica amagat. És, efectivament, nostre inconscient. I en ell, Jung va postular l'existència d'alguna cosa que va cridar l'arquetip de l' ombra. Més específicament va deixar escrit:

"La figura de l'ombra personifica tot el que el subjecte no reconeix i que, però, li força una i altra vegada, directament o indirectament. "

 

Com pots trobar indicis de l'arquetip de l'ombra del teu inconscient?

Imagina que algú, amb la seva conducta o actitud et exaspera molt. Tot i que pugui semblar una persona molesta, si la teva resposta emocional és exagerada, aquesta és una pista.
L'ombra del teu inconscient reacciona com una ferida al contacte amb aigua salada. Cou!!. Aquesta conducta, aquesta actitud està llavors en tu, en la teva ombra. Aquesta resposta emocional és coneguda com Projecció de l'ombra

Pot semblar una cosa contradictòria acceptar l'ombra del teu inconscient. No obstant això, és important aclarir que reconèixer no vol dir actuar segons el seu dictat.

 

La llum de l'ombra del teu inconscient.

D'altra banda, encara que d'això parlaré en un altre article, també podem “reconèixer” en altres parts meravelloses que ens neguem. És important aquí destacar que, en si, el que rebutgem en nosaltres no té per què ser una cosa negativa.

Les emocions reprimides en l'home i el patriarcat, consulta a Sabadell

Les qualitats negades a la masculinitat pel patriarcat jeuen en una ombra lluminosa.

Per exemple, un home que (pels dictats del patriarcat) rebutgi en si la seva sensibilitat, tendresa, delicadesa ... és fàcil que s'enamori d'una dona que manifesti aquestes qualitats. De fet l' enamorament, segons la psicologia analítica, és vist com una projecció del que és lluminós en una altra persona.

Reconèixer i acceptar l' ombra, "el tio del gimnàs", un exemple.

Vaig a relatar un diàleg amb un client en consulta (per descomptat és un resum. Conte amb el seu permís i mantinc el més estricte anonimat).

El consultante va a un gimnàs regularment. Un dia va aparèixer en aquestes instal·lacions un home que li va exasperar d'una manera exagerada. Així que, vaig indagar una mica.

Aquest va ser més o menys el diàleg que vam sostenir.

Client: Llavors va aparèixer aquell "tío". Caminant com un paó.
Josep: Com creus que camina una paó?
C: Doncs cridant l'atenció, movent-se, en pla xulo.
J: I això et molesta
C: Sí, molt.
J: I com és aquest molt en una escala de l' 1 al 10?
C: Doncs .... (Aquí es va aturar una mica ...) Jo diria que un 9!
J: Un nou per algú que ni tan sols es va ficar amb tu. Només per la seva forma de caminar
C: Sí, però és que (i aquí va emfatitzar el que passava) Anava cridant l'atenció!!

 

L'arquetip de l'ombra filtra i distorsiona la nostra percepció de la realitat

És curiós com el "cridar l'atenció" pugui molestar tant a

L'ombra del teu inconscient. Reconèixer l'ombra del nostre subconscient per aprendre a reconèixer la realitat.

Aprendre a reconèixer l'ombra per prendre consciència de com distorsiona la realitat.

algú. Però hi ha alguna cosa més. "Caminar movent-se com un paó" pot ser una descripció de fets. No obstant això, inferir d'això que volia cridar l'atenció és una interpretació, cosa que va deduir el client a partir dels seus filtres personals.

D'altra banda, el seu radical rebuig apuntava a una mica més. Conec al client i sé que és un home extremadament discret, cautelós i reservat, així que li vaig llançar el repte.

 

Acceptar l'ombra del teu inconscient, "Cridar l'atenció"

J: Tu no has volgut mai cridar l'atenció?
C: Bé ... sí però no d'aquesta manera ....
J: I quan ho has volgut ... ho has fet?
C: Doncs no, crec que cadascú ha de arreglar els seus propis problemes.

"Cadascú ha de arreglar els seus propis problemes”.

Això, per descomptat, és una creença, i en un home, encara que jove, "clàssic", sol ser un indici que no vol mostrar la seva vulnerabilitat.

És aquí on va aparèixer la seva ombra. "Cridar l'atenció", per el meu client, equival a "necessitar l'ajuda dels altres". A això en PNL se l'anomena una equivalència complexa . Ell només vol cridar l'atenció quan té algun problema entre mans, però, per descomptat no ho permet. No obstant això, el seu desig de compartir, de ser alleujat , existeix... en el seu arquetip de l'ombra.

Ocupar "tot l'espai disponible"

C: Doncs sí, va arribar va col·locar la seva tovallola en un aparell de musculació i es va anar a fer bici.
J: Et va molestar això?
C: Doncs és evident! (compte amb les afirmacions vehements, solen amagar alguna cosa "ombrívola”). Quin dret té a ocupar tot l'espai? (Ara una generalització)
J: Tot l'espai?
C: Bé ... ja m'entens, si està en la bici per què ha d'ocupar amb la seva tovallola altre aparell que podria utilitzar una altra persona?
J: Bé ... si arriba una altra persona li pot dir que retiri la tovallola, no et sembla?
C: Sí clar, A mi també m'agradaria! tenir-ho tot a la meva disposició, però no s'ha de fer això.

Important aquest paràgraf. El client no deixa de tenir raó, però…

Aquí no interessa la raó, interessa el que sorgeix!.

En primer lloc indica: "a mi també m'agradaria ..."! i és obvi i raonable que en un lloc amb recursos compartits, a tots ens agradaria tenir-los a la nostra disposició en tot moment. Recordem que acceptar l'ombra no vol dir seguir el seu dictat, només reconèixer-la.

Segueix amb un "però". La paraula però en una frase, a efectes psicològics, desvirtua l'afirmat prèviament (1). El'"a mi també m'agradaria” (la reivindicació de l'ombra) queda com menyspreat l'efecte de ser reconeguda.

"No s'ha de". Ens trobem amb el que en teràpia Gestalt anomenem un "introjecte”. Mandats generalitzats i imposats sobre què fer i no fer. Fritz Perls, el pare de la teràpia Gestalt els va anomenar com els "hauria de...".

Però hi ha més .... (Per això vaig triar aquest exemple). Va seguir queixant-se d'alguna cosa de la que en el fons tenia raó, però ....

Acceptar l'ombra del teu inconscient per reconèixer el tresor que amaga.

Acceptar l'ombra del teu inconscient. El tresor amagat a l'ombra. Consulta a Sabadell

El tresor amagat a l'ombra.

Veurem a continuació la sinuositat amb la qual es mou l'ombra. Recordem que només posem l'atenció en reconèixer i acceptar l'ombra, no en si té o no raó. El següent fragment descobreix alguna cosa interessant encara que no evident.

C: El "tio" estava, mirant a tothom i a tot. Ho estava controlant tot! (De nou una interpretació. Que "miri tot" no vol dir necessàriament que "controli tot")
J: ¿I què hi ha de dolent en que miri a tothom? Això vol dir, necessàriament que "ho controli tot?”.
C: Bé .... Ho sembla!
J: Ho sembla o t'ho sembla a tu? (El repto a que traslladi la generalització a l'assumpció de la seva responsabilitat per la seva interpretació)
C: Bé ... m'ho sembla a mi, però això és de mala educació! (De nou un introjecte).

 

L'arquetip de l'ombra i les nostres potencialitats no desenvolupades.

No seguiré amb tota la transcripció. En aquest punt destacar que és típic en una persona extravertida estar mirant el seu entorn. El extravertit dirigeix ​​la seva atenció cap a l'exterior. El introvertit, al contrari, dirigeix ​​la seva atenció cap al seu interior. El client, un típic introvertit veu un extrovertit, són la cara i la creu d'una mateixa moneda.

I aquest és un aspecte molt interessant de l'ombra. La possibilitat que ens ofereix de completar-nos. Així, un introvertit farà bé en intentar aprendre de l'actitud extravertida i viceversa. Però mentre no reconegui aquesta possibilitat i segueixi veient a "els de l'altre extrem" com a enemics, perdrà una ocasió d'or.

Acceptar l'arquetip de l'ombra. ¿Per què fer conscient l'inconscient?

Fer conscient l'inconscient allibera l'energia que utilitzem per reprimir-lo. De la mateixa manera, en acceptar l'ombra del teu inconscient et tornes una persona més completa. Com va dir Jung:

"Prefereixo ser un home complet a un home bo".

Reconèixer la nostra totalitat ens dóna l'oportunitat de triar

Acceptar l'ombra i reconciliar-se amb ella, consulta a Sabadell

Reconciliar-se amb l'ombra interior

conscientment. A l'altre extrem, les actituds maniqueistes i moralitzants condueixen, sovint, a conductes depravades. No cal aprofundir massa en els foscos episodis que viu actualment l'església catòlica. Només com un exemple entre d'altres, per descomptat.

També és cert que amb aquest reconeixement no acaba tot el treball interior. És, no obstant això, un primer pas i, de vegades el més difícil.

Dedicaré un altre article a les conseqüències de no reconèixer i acceptar l'ombra. No obstant això et convido, mentrestant, a llegir el meu anterior post: Jo construeixo la meva pròpia realitat… però…qui sóc jo?

Fins al proper post, rep una cordial salutació,

 

www.josepguasch.com

(1) Examinem en quina manera diferent impacta : "Avui plou, però demà farà sol "a dir" Demà farà sol, però avui plou "

 

Treballar l'ombra del subconscient

Et convido a participar al meu blog ampliant idees. Per exemple, aportant suggeriments o compartint els teus dubtes a l'apartat al peu del mateix.

Següents articles relacionats: L'ombra de l'ànima. Quan la vida no té sentit, depressió noógena L'arribada de la primavera i el coronavirus; L' ombra del subconscient i l' escriptura automàtica

Ah!!, i si t'ha agradat i et ve de gust, et convido a compartir l'article. També comentar i / o puntuar amb les estrelles en el resum que trobaràs més avall.

 

Estàs interessat en un programa personalitzat de coaching i/o psicoteràpia? Contacta amb mi sense compromís!:

Telèfon: 615.56.45.37 Mail: jspguasch@gmail.com
Web: Formulari de contacte

Si vols, pots rebre còmodament la meva News Letter amb tots els articles del bloc. També, activitats, promocions i informació interessant i pràctica:

Sí vull rebre la News Letter

Si coneixes algú que pogués estar interessat, en aquesta informació, no dubtis a compartir-la

Josep Guasch, coaching i psicoteràpia a Sabadell i Terrassa

 

 

L'ombra del teu inconscient, acceptar l'arquetip de l'ombra, a Sabadell, Terrassa i online. Josep Guasch, coach , psicoterapeuta coaching i psicoteràpia (Ansietat, acompanyament i estratègies per aprimar, deixar de fumar, autoestima, addiccions, etc…)

Deixar de repetir els mateixos errors.

BLOG


Per què repetim els mateixos errors i conductes? Destí o decisió inconscient?

Per què repetim els mateixos errors i conductes? Teràpia a Sabadell, Terrassa i online. Psicoteràpia actes compulsius, TOC i obsessions.

 

Deixar de cometre els mateixos errors.

Actuar d'una manera diferent posant consciència en la nostra actitud i conducta.

Probablement hagis vist la pel·lícula, traduïda a Espanya com a "atrapat en el temps”. Tot i que sigui una pel·lícula en clau de comèdia és una excel·lent metàfora descriptiva i, alhora, resolutiva. Descriu i ofereix una alternativa a la pregunta: ..Per què repetim els mateixos errors i conductes? I també al com deixar de repetir els mateixos errors.

L'argument és senzill i s'ha clonat en altres films. Bàsicament el protagonista es troba atrapat en un bucle de temps. Cada dia finalitza a una hora determinada i torna a despertar les 6 del matí. Passi el que passi, queda esborrat per tornar a començar l'endemà... i es repeteix el mateix dia.

Adornat amb una història d'amor, l'argument gira al voltant de la presa de consciència del protagonista. Aquesta conscienciació és bàsica, també, en qualsevol procés de psicoteràpia i coaching.

I va més enllà dels "canvis remediatius" dirigint-se a un procés de responsabilitat i autoconsciència. Veurem en aquest i successius articles com la consciència és bàsica per respondre a les dues preguntes bàsiques:


Per què repetim els mateixos errors i conductes?
Com deixar de repetir els mateixos errors?

I tornant a la pel·lícula, com una metàfora que recomano veure, podem descobrir també la clau: Quan el protagonista, malgrat visitar sempre el mateix dia, percep que la solució a l' enigma està en ell. Com diria Gandhi: "Sigues el canvi que vols veure al món". Això suposa un canvi profund de creences que afecten el nivell de la identitat. Un canvi de paradigma de victima impotent a protagonista conscient.

Una excel·lent crítica basada en la psicoanàlisi la pots

Promoure transformacions profundes teràpia Sabadell

Amb la transformació alliberem el millor de nosaltres mateixos.

trobar en el següent enllaç: Ètica i cinema, "El dia de la marmota

En aquest post i els següents exposaré les principals línies que, dins de la psicoteràpia, ofereixen explicacions a la pregunta: Per què repetim els mateixos errors i conductes?. Una forma metafòrica d'entendre-ho seria preguntar-nos:

Qui sóc jo que visc i construeixo aquesta experiència en la meva vida?

 

Els actes compulsius, la compulsió a la repetició.

Els actes compulsius són una manera de respondre a l' ansietat. Tot comença quan un pensament ansiògen, no desitjat, comença a emergir des del fons de la consciència. Aquesta primera fase rep el nom d' obsessió i és estrictament mental.

La següent obeeix a la compulsió. Es caracteritza per la necessitat imperiosa de materialitzar el pensament que genera ansietat. Per exemple, tornar una i altra vegada a revisar si es va tancar bé la porta.

Parlem, generalment, de rituals obsessius que es repeteixen una i altra vegada. Les primeres intervencions en teràpia aniran dirigides a diferenciar els dos plans:

– L' mental (obsessió – pensament)
– L' conductual (compulsiu – acció)

Així doncs, mitjançant pràctiques terapèutiques, aprofundim, en primer lloc, en la percepció de les dues fases. Seguidament, convidem a establir una "falca" de consciència per diferenciar i promoure alternatives.

Els dos nivells dels actes compulsius, el mental (obsessió) el conductual (compulsió)

El primer intent per part de la psicoteràpia per explicar aquest fenomen va venir de la mà de Freud. Ell el va anomenar compulsió de repetició: Va nomenar així la tendència, a algunes persones, a repetir conductes, actituds, pensaments o fins i tot somnis. El més curiós d'això és que, en la majoria dels casos es tractava de patrons de conducta o creences no desitjats.

Conductes repetitives i quietud.

Actitud i conducta reiteratives ens porten, simbòlica o literalment, a la inèrcia i l'immobilisme.

En aquesta breu explicació trobem una primera aproximació a per què repetim els mateixos errors i conductes. No obstant això, la hipòtesi Freudiana era preocupant. En la resposta a la pregunta per què repetim els mateixos errors?, i des de la seva visió, apareixia una conclusió preocupant:

Per a Freud, compulsió de repetició és a la base de l' impuls de mort. Va denominar Tanatos a aquesta pulsió. Segons la seva teoria, comporta un intent de regressió a estats primitius de quietud, en altres paraules al regne mineral. La petrificació i congelació de la vida humana.

 

Per què repetim els mateixos errors i conductes? La psicoteràpia Gestalt

Entrem en un terreny menys determinista, el del corrent fenomenològic i humanista de la psicoteràpia Gestalt. La conducta no va orientada a una fatalitat, sinó que té significat i sentit. A més, aquest significat és únic en cada persona (fenomenologia).

Una pressuposició bàsica de la teràpia Gestalt és la confiança en la saviesa organísmica. És a dir la nostra experiència vital ens dirigeix a situacions en què puguem completar la nostra autenticitat. Així doncs "apareixen" escenaris que ens enfronten a necessitats no cobertes. Dit d'una altra manera "Reptes que ens incomoden". Però en aquesta incomoditat hi ha el germen del nostre creixement personal.

Aquests contextos no estan orientats a respondre a la pregunta:

Per què repetim els mateixos errors? Gestalts inconcluses

Satisfer les pròpies necessitats en qualsevol etapa de la nostra vida.

Per què repetim els mateixos errors i conductes? Més aviat ens posen en la tessitura de Com deixar de repetir els mateixos errors?
Contràriament a una opinió molt estesa, la teràpia Gestalt no menysprea el passat. Més aviat atenem a com el (això que anomenem) passat està present en el present.

Vegem un exemple que simplificaré molt per il·lustrar-lo d'una manera directa. Evidentment, en la realitat terapèutica no tot és tan senzill com exposaré ara.

Trastorns alimentaris i nen interior

Imaginem un mandat parental adreçat al nen o nena molt típic: "Si no menges la mama (o el papa) no t'estimaran". Crec que darrerament pares i mares no recorren tant a aquesta espècie de xantatge emocional. No obstant això, no fa gaire era prou habitual.

Hi ha una necessitat universal, ser volgut, estimat, acceptat. Això genera un sentiment de satisfacció, alegria, tranquil·litat etc....

El nen, des de la seva necessitat de ser estimat, rep un missatge que interpreta literalment. Aquest missatge genera una gran confusió entre dues coses que vol. L'amor dels seus pares i, en aquell moment, no menjar. El conflicte intern està servit.

El mandat parental tendeix a instal·lar una relació de significat que funciona sota el format: “Això vol dir allò”. És a dir, si no menges vol dir que el pare i la mare no t'estimaran. El nen a més pot inferir altres conseqüències: "Sóc dolent", "no sóc digne de ser estimat", “no sóc mereixedor”, “sóc incapaç de…”, "el que vull no està bé" etc.

Qualsevol intervenció en psicoteràpia, més enllà de l'aspecte superficial/remediatiu haurà d'atendre aquestes introjeccions per ser completa.

Aquí podem trobar el nucli d'alguns patrons del trastorn alimentari compulsiu. La resposta a la pregunta per què repetim els mateixos errors?, en aquest cas menjar compulsivament, és òbvia. Es deu a una creença instal·lada des de la infància originada en un assumpte inconclús.

Vull aclarir alguna cosa al respecte. Si l'observem sota el prisma adult, és obvi que l'estratègia dels pares, en aquest cas, és benintencionada. Però no adequada per a la mentalitat infantil. Fins i tot, l' eventual adult afectat pel trastorn alimentari el pot comprendre.

Però tots tenim un nen interior amb els registres d' experiències no assimilades. I la seva dinàmica segueix molt viva, amb els introjectes "engolits" literalment.

Per què repetim els mateixos errors?. Introjectes en teràpia Gestalt

De petits “empassem” literalment el que ens diuen el pare i la mare .

En cercles gestàltics es recorre a una metàfora per il·lustrar aquest tipus de mandats. Menjar una poma sense mastegar. Òbviament, si la empassem sense triturar-la abans, els sucs gàstrics hauran de fer un sobre esforç. La conseqüència, males digestions, possibles úlceres gàstriques etc....

En el pla emocional, això comporta conductes irracionals i inadaptades. Però la raó d'aquestes no podem trobar-la en la raó habitual. Més aviat en els assumptes inconclusos, també anomenats Gestalts obertes.

Per ampliar més sobre per què repetim els mateixos errors? sota una perspectiva gestàltica suggereixo el següent article:

Gestalt, tancar assumptes inconclusos

En el proper article examinarem altres propostes terapèutiques que responen a la pregunta: Per què repetim els mateixos errors i conductes?

Fins llavors rep una cordial salutació,

 

www.josepguasch.com

 

Anterior article relacionat: Què és el guió de vida? La vida que ens viu sense saber-ho.

Següent article relacionat: Per què repetim patrons de conducta? El guió de vida i teràpies transgeneracionals

Canviar els patrons de conducta repetitius per no cometre sempre els mateixos errors.

Per què repetim els mateixos errors i conductes?, teràpia a Sabadell, Terrassa i online. Psicoteràpia actes compulsius, TOC i obsessions.

L'ombra del subonscient, teràpia sabadell

BLOG


L' ombra del subconscient i l' escriptura automàtica

L'ombra del subconscient, consulta a Sabadell, Terrassa i online. Josep Guasch, psicoterapeuta, coach , Coaching i psicoteràpia ( Hipnosi, Teràpia Gestalt, Anàlisi Transaccional, Nen interior, PNL ).

L'ombra del subconscient consulta sabadell

La necessitat del treball amb l'ombra

Alliberar la ombra del subconscient d'una manera creativa és cada vegada més necessari . I això és especialment urgent en aquest moment de fatiga pandèmica per la crisi del coronavirus. No fer-ho pot agreujar situacions d' estrès, ansietat, depressió i agreujament o recaigudes en addiccions.

Abans d'exposar una manera de fer-ho crec necessari aclarir alguns conceptes.

 

Què és l'ombra del subconscient?

Amb el nom de ombra, Carl Gustav Jung va definir un arquetip que, a nivell individual, defineix allò que rebutgem de nosaltres mateixos. Aquests continguts rebutjats solen romandre en un nivell inconscient, del qual no ens adonem. Tanmateix això no vol dir que no influeixin en nosaltres. És, precisament per romandre inconscients, que la seva influència és més gran de la que pensem.

A destacar que no necessàriament l'ombra del subconscient es una cosa “negatiu" per si mateixa. És, simplement, una cosa rebutjada. Imaginem, per exemple, que una nena es va mostrar assertivament enèrgica en algun moment. Els seus pares podrien reprendre-la en el sentit que una “nena no es pot mostrar així de contundent“. Aquest no és més que un introjecte d'uns pares influenciats pels mandats del masclisme i el patriarcat.

És probable que aquesta nena, una vegada dona, rebutja aquest aspecte enèrgic i assertiu de la seva personalitat. La repressió d' aquest element pot provocar, en algun moment, explosions d' ira descontrolada. Això pot ser viscut fins i tot amb certa perplexitat. Però és precisament no permetre que s'expressi d'una manera adequada el que provoca aquestes explosions d'ira.

Podríem pensar en una olla exprés posada al foc sense vàlvula de seguretat. Si no es permet que la pressió interna s'alliberi, l'olla acabarà explotant. Una cosa semblant passa quan no podem expressar o manifestar-nos d'una manera creativa. Això és més patent encara, quan el que es reprimeix són trets inherents de la personalitat.

La psicoteràpia s'orienta a alliberar l'ombra del subconscient

Així doncs, cal trobar una manera d'alleujar aquesta tensió interna . Especialment en una societat cada vegada més complexa, estressada i esquitxada de crisis contínues i de diferents tipus.

 

Com repercuteix en la nostra actitud i conducta no manifestar el reprimit?

Escriptura automàtica i subconscient

Fer conscient l'inconscient per alliberar-nos de conductes no desitjades.

Responem a les dificultats externes en funció de les nostres experiències de referència. Aquestes construeixen la nostra manera de veure el món, com si fossin un filtre. Aquest filtre es constel·la en un arquetip anomenat genèricament l'ombra del subconscient. Aquest nucli profund de la nostra psique configura les nostres creences, algunes potenciadores, altres limitants. Aquestes últimes apareixen especialment en moments de dificultat. I en aquesta època de fatiga pandèmica especialment.

Quan les nostres respostes són exagerades, desproporcionades o sospitosament vehements és quan més present està aquest tipus de pensament catastrofista. Evidentment, això condiciona formes d'ajustar-nos a la realitat molt poc creatives. És per això que cal descobrir l'ombra del subconscient.

L'ombra del subconscient és un filtre amb el qual interpretem la realitat.

Carl Gustav Jung va inspirar una modalitat de psicoteràpia anomenada psicologia analítica. Va ser ell qui va incorporar el nom d'ombra per referir-se al reprimit en el subconscient.

Un dels inconvenients per fer conscient aquesta figura és el nostre crític intern. Paradoxalment, aquest crític intern forma part de l'ombra del subconscient. Quan aconseguim silenciar-ho sembla fluir la consciència amb més facilitat. Com aconseguir-ho? En aquest article examinem una tècnica. Però abans explorem l'actitud necessària per emprendre aquesta feina.

 

L'ombra i el viatge de l'heroi.

Treball amb l'ombra del subconscient a Sabadell

Emprendre un viatge vital en el qual enfrontar les ombres.

Dilts i Gilligan al llibre "El viatge de l'heroi" assenyalen la necessària integració de l' ombra del subconscient. Per això es basen en els ensenyaments de Joseph Campbell al llibre "L'heroi de les mil cares". Integrar les nostres parts dolgudes no és oblidar-les ni "vèncer-les". Per això estableixen la diferència entre dos personatges arquetípics: campió i heroi:

  • L' campió es mou en el regne maniqueu de la dualitat enfrontada. Des d'aquesta òptica el que s'entén com a "mal" ha de ser vençut.
  • L' heroi orienta la seva actitud i acció envers la integració. Entén l'ombra del subconscient com una ferida emocional que no ha estat escoltada. Per tant no se li ha atorgat un espai per ser integrada. Això no vol dir fer allò cap al que ens impulsa. Simplement vol dir atendre-la i escoltar-la. En aquesta integració, hi ha un pas més enllà. Entendre la necessitat no satisfeta que hi ha darrere de tot el que anomenem "defecte". I trobar formes adaptatives de satisfer aquesta necessitat. Pots trobar més informació sobre això en el meu anterior article: El principi d'intenció positiva en PNL.

En el viatge de l'heroi, la ombra del subconscient és representada per un drac o dimoni. És curiós veure com aquest sol aparèixer en molts relats d'inspiració mitològica com qui guarda un tresor. Aquest tresor no és més que el self (si mateix, jo superior etc....) al qual s' accedeix en reconciliar les parts internes. I és bo saber que aquest Jo amb majúscules també conté l' ombra del subconscient.

La psicoteràpia moderna i especialment la transpersonal, fa anys que treballa amb aquest material reprimit. És l'únic camí per reconciliar-nos amb nosaltres mateixos. Fins i tot pot representar una font de recursos valuosa.

 

L'escriptura automàtica porta oberta a l'ombra del subconscient.

Escriptura automàtica i l' ombra del subconscient

Escriptura automàtica i creativitat.

La escriptura automàtica, també coneguda com el fluir de la consciència va ser impulsada especialment per André Breton. Breton va ser el principal exponent del surrealisme i va impulsar un tipus d'escriptura espontània, sense la censura del conscient. Aquesta forma d'escriure permet que aflori a la consciència qualsevol contingut conscient, inconscient o a mig camí. Té dos grans avantatges. En primer lloc destapa tot el que roman reprimit, amb el consegüent alliberament. En segon lloc, obre un canal a la creativitat. Sota aquest segon punt de vista podem comparar-ho al famós “brainstorming” en els processos de creativitat.

L'aspecte que a nosaltres ens interessa és el d'obrir la porta a l'ombra del subconscient. Això permet dos grans avenços: En primer lloc, alliberar tensions internes. En segon lloc en fer conscient l'inconscient podem trobar formes més creatives de satisfer les necessitats no satisfetes.

Recentment diferents autors s'han fet ressò d'aquesta pràctica amb diferents intencions. Així, per exemple, per alliberar la creativitat ha estat citada per Julia Cameron. Als seus dos llibres: “El camí de l'artista"I"El camí de l'escriptor" recomana aquesta pràctica com a introductòria.

Joseph O' Connor i Andrea Lages també esmenten aquesta tècnica en el seu llibre "Coaching amb PNL”. Ho recomanen per clarificar la ment i per trobar una font de inspiració. Això és així doncs en aquesta pràctica poden aparèixer des dels pensaments més ruïns a les inspiracions més elevades.

Finalment, Israel Regardie, amb una orientació més mística recomana una variant. En comptes d'escriure, suggereix recitar en veu alta el que sorgeixi i registrar-lo en una gravadora. Aquesta variant la inclou en el seu llibre "Dotze passos a la il·luminació”, tot un referent a l'hermetisme occidental.

 

Com començar amb l'escriptura automàtica?

Consulta de psicoteràpia transpersonal i imaginació activa a Sabadell

L'escriptura automàtica no està renyida amb la creativitat

Les pautes són tan senzilles que necessiten una explicació, 🙄 . L'escriptura automàtica és el resultat de “el flux de la consciència”. Es tracta simplement d'escriure sense aturar-se, aquesta és una manera d'alliberar l'ombra del subconscient. No cal que escriguis coses connexes, coherents o "correctes", només deixa anar, solta i solta. Fins i tot pots escriure començant pel final del full, donar-li la volta i seguir per un marge.

Simplement, mou el llapis, bolígraf o el que tinguis escrivint. No facis cas a les veus internes que demanen quelcom lògic, coherent, estètic…. Si no saps què escriure, senzillament posa “No sé què escriure” o bé una altra cosa. Només està prohibit aturar-se.

Al principi et pot resultar estrany, però a mesura que ho practiquis veuràs com flueixes amb més facilitat. Fa anys que a pràctiques semblants en psicoteràpia se les anomena catarsi.

És recomanable fer-ho cada dia a una hora determinada. Però si no pots cada dia a la mateixa hora, practica en diferents moments. Julia Cameron proposa escriure als matins, només despertar. És una bona idea ja que el nostre pensament conscient encara està adormit i els continguts del subconscient afloren amb més facilitat.

No obstant això, sota el meu punt de vista, hi ha una excepció. Si treballes amb els somnis i dediques el moment de despertar el teu diari de somnis. En aquest cas, prioritza el teu diari de somnis. És una altra manera d'atendre l'ombra del subconscient, fins i tot jo diria que d'una manera més integradora.

També pots gravar, recitar, ballar, gesticular, moure't amb el que escrius. O, fins i tot, després utilitzar el cos per expressar-ho. El cos és una altra meravellosa forma de contactar amb allò subconscient.

 

El Crític interior, el gran obstacle per a l'alliberament

L'ombra del subconscient i el crític interior

Quan el nostre crític interior no ens permet ocupar el nostre lloc al món.

Estic observant a consulta moltes persones que tenen una part cruelment crítica. I dic, amb intenció, cruelment crítica doncs aquest aspecte crític de nosaltres també té un aspecte creatiu.

Trabajar con la escritura automática te ayudará no solo a liberar la sombra del subconsciente. También te servirá para passar per alt la veu del teu crític corrosiu.

Nuestra creatividad es esencialmente libre y, cuando la retenemos, es pot tornar boja, 😈 . Para ello nada mejor que liberarla para que se exprese, poco a poco su mensaje irá volviéndose más inspirador.

Recordes el que he escrit abans? L' tresor està custodiat per un drac o dimoni. Doncs bé, aquí hi ha el drac o dimoni. No només en el que pugui aparèixer com a inapropiat, sinó més aviat en el crític corrosiu. Però quan la ferida se sap escoltada, a poc a poc desprèn el seu tresor. És com l'aigua quan roman estancada, per purificar-se necessita fluir, transcórrer, deixar-se ser.

Aquest és un altre dels avantatges d'alliberar l'ombra del subconscient. Ens alliberem del nostre crític interior corrosiu. D' aquesta manera aquesta subpersonalitat pot transformar-se en un crític constructiu. Simplement escriu "passant" de les teves veus internes crítiques.

Alliberant l'ombra del subconscient. A manera de conclusió

Recorda, per més boig, inapropiat, obscè, irreverent o fins i tot criminal que sigui el que escrius, expressa-ho!. Recorda que només estàs escrivint, no donant regna solta a conductes inapropiades. Això sí, després guarda'l de tal manera que només tu ho puguis veure. I si et dona molta "cosa" no el tornis a llegir.

Pots fins i tot repetir-te a tu mateix Jo sóc això I també molt més que això” I l'interessant és que això, quan és rebut, esdevé una cosa molt més que "això”.

Psicoteràpia transpersonal a Sabadell

Permetre que el silenciat torni a ser vist i rebut.

Fins a la propera, rep una cordial salutació,

www.josepguasch.com

Vols emprendre un treball amb el teu “costat fosc”?
Per estrany que pugui semblar, és un dels treballs més satisfactoris.
Fes-te amic de l'ombra del teu subconscient!
Contacta amb mi telefònicament o clicant a la imatge.

Treballar amb l'ombra del subconscient, Sabadell

Estàs interessat en un programa personalitzat de coaching i/o psicoteràpia? Contacta amb mi sense compromís!:

Telèfon: 615.56.45.37Mail: jspguasch@gmail.com
Web: Formulari de contacte

Anteriors articles relacionats: L'ombra del teu inconscient, L'ombra de l'ànima, quan la vida no té sentit. Depressió noógena.
Següent article relacionat: Reconciliar-me amb la meva ombra. Acceptar el meu costat fosc creativament. Actitud

 

coaching i psicoteràpia a Facebook

L'ombra del subconscient, consulta a Sabadell, Terrassa i online. Josep Guasch, coach , psicoterapeuta; coaching i psicoteràpia (Assertivitat, lideratge, teràpia de parella, gelos, ludopatia, depressió, crisi per fatiga pandèmica, etc…)

Respiració per a l'ansietat generalitzada, consulta a Sabadell

BLOG


Respiració i ansietat generalitzada. Tècniques basades en mindfulness

Respiració i ansietat generalitzada, mindfulness i meditació a Sabadell, Terrassa i online. Josep Guasch, psicoterapeuta, coach , consulta de coaching i psicoteràpia (PNL, Hipnosi, Teràpia Gestalt, Anàlisi Transaccional, Nen interior)

Respiració i ansietat generalitzada a Sabadell

Ancorar-nos a l'experiència sensorial concreta del present.

Fa uns anys que les tècniques de meditació i mindfulness s'estan introduint en la praxi de la psicoteràpia. Per exemple:, tècniques de respiració per a l' ansietat generalitzada estan prenent una especial rellevància. Les raons són bàsicament dues:

  • En primer lloc, i sota la praxi de la meditació i mindfulness. L' agent curatiu és propiciat per l' atenció plena, la respiració és només un mitjà.
  • En segon lloc, la respiració disciplinada sota certs paràmetres. Aquest tipus de respiració aporta uns beneficis fisiològics que s'extrapolen al psicològic.

En aquest article examinarem les tècniques de respiració per a l'ansietat generalitzada basades en el mindfulness i la meditació. Deixaré per al següent article el de la respiració disciplinada sota certs paràmetres.

En qualsevol cas, sempre examinarem aquesta disciplina sota el prisma de la psicoteràpia per a l'ansietat generalitzada. Sense perdre de vista la seva possible aplicació a altres intervencions com l' estrès, addiccions, coaching, trastorns alimentaris, deixar de fumar, fòbies etc.

 

Psicoteràpia amb respiració i ansietat generalitzada. En què es basa l'atenció plena?

La vida passa en el moment present. Les nostres sensacions (tant internes com externes) i emocions són un clar exponent d'aquesta realitat. No em dol ara un queixal perquè em faci mal demà. No m'emociono avui com ahir quan em vaig retrobar amb una persona estimada després d'una llarga absència.

La psicoteràpia per a l'ansietat generalitzada focalitza les pràctiques en la consciència del present.

El discurs catastofista de la ment en l'ansietat

“La ment és un bon servidor però un amo cruel”.

I aquí entrem al tercer terreny, el cognitiu/mental. Puc rememorar una cosa semblant a aquesta emoció d'ahir, ara, però sobre la base del record. L'emoció ve referida a una activitat mental present. Però l'activitat mental (el record) si està referit al passat.

Les tècniques de respiració per a l' ansietat generalitzada (basades en meditació i mindfulness) s' assenten en aquest principi. L'atenció al present, aquí i ara.

L'atenció plena es basa doncs en el regne del present, emoció i sensació. Parar atenció d'una manera concreta, sostinguda, deliberada i sense jutjar. Hi ha també una atenció curiosa i compassiva cap al que passa, acceptant-ho com a tal sense etiquetar ni mediar intervenció mental. Aquesta és una actitud que recull també la psicoteràpia gestalt.

El present ens permet viure amb més serenitat.

“Benvingut, el futur és ara”

Una consciència d'aquestes característiques ens permet posar un fre a l' anticipació catastròfica. El nom sona una mica contundent però és realment així. Gran part d'aquest tipus de problemes podrien resoldre's amb tècniques de respiració per a l' ansietat generalitzada. I això és així perquè en focalitzar-nos exclusivament en la respiració, aprenem a dirigir la nostra atenció a les sensacions físiques. Aquest aprenentatge i focus en allò sensorial ens aparta de l'activitat mental.

Contràriament, el pensament anticipatori es projecta en el futur. Generalment, en l'àmbit lingüístic es tradueix en la construcció gramatical: "i si...?”. I si demà la presentació surt malament?. O bé I si aquesta taca a la pell és un tumor? I si, en sortir aquesta nit m'atraquen?

 

Per què són útils les tècniques de respiració per a l'ansietat generalitzada basada en mindfulness?

Hem vist com allò corporal i emocional és el que roman en el present. La ment ens pot portar al passat, futur, temps atemporal, fins i tot al present… 😆 . I moltes vegades elabora fantasies més perjudicials que beneficioses. I gran part d‟aquesta fantasia mental provoca els estats d‟ansietat generalitzada, i fins i tot atacs de pànic. Aleshores…

Com podem aprendre a
mantenir-nos centrats en el present?

Viure en el present una àncora per vèncer l'ansietat.

Instal·lar-se al present permet viure amb equanimitat el futur i el passat.

Una resposta és a la respiració per a l' ansietat generalitzada. En aquest article l'examinem sota la perspectiva de la psicoteràpia amb orientació al mindfulness.

En meditació i mindfulness la respiració és un mitjà per aprendre a mantenir l'atenció centrada en el present. Quan adquirim certa perícia en això, els pensaments anticipatoris disminueixen i també ho fa l'ansietat. Fins i tot pot ajudar en els casos de crisi de pànic. Veurem, al següent article, com una respiració convenientment ensinistrada ens serveix per identificar la hiperventilació. Curiosament la hiperventilació produeix uns símptomes semblants als de la crisi de pànic. No saber-ho, dispara el pensament catastrofista i produeix l'efecte de la profecia auto complerta

Però crec que el pas previ és aprendre les tècniques de respiració per a l'ansietat generalitzada basada en Mindfulness.

La pressuposició de fons és que podem entrenar la nostra atenció. En comptes de dispersar-la amb els pensaments, podem focalitzar-nos en la sensació. I ho podem fer d'una manera tranquil·la, sense forçar i sense tensió.

 

La identificació amb el temor, l'escull a salvar

En psicoteràpia gestalt solem dir que una cosa és el que “ens passa”. I una altra cosa diferent el que fem amb el que "ens passa". Si aprenem a parar atenció a les sensacions corporals, ens anem adonant que una cosa són les sensacions, i una altra cosa "sóc jo". Aprenem a no identificar-nos amb el que sorgeixi, sigui el que sigui. En el cas que ens ocupa la por, ansietat, temor etc....

Tècniques de respiració per a l'ansietat generalitzada a Sabadell

El temor és una por imaginària referida, gairebé sempre a un futur incert.

La respiració per a l' ansietat generalitzada actua com una àncora. Ens ajuda a relacionar-nos amb la por (l'emoció que subjau a l'ansietat) com esdeveniment de la nostra consciència. D'aquesta manera no ens submergim en la mateixa. No ens identifiquem amb ella.

En el terreny lingüístic és molt diferent dir “tinc por" a "sóc poruc”. El "tenir" ens ofereix la possibilitat de relacionar-nos, el “sóc” és un pur fenomen d' identificació. D'altra banda ens ajuda a descobrir una realitat tranquil·litzadora, la por no és una cosa permanent.

La paradoxa que descobrim és que la millor manera de controlar la por és estar i no fer. Estar implica reconèixer-ho, prendre consciència de les sensacions sense imaginar ni fantasiejar. I, per descomptat, sense fer res per “treure'ns-ho de sobre”. I per això la respiració per a l' ansietat generalitzada és una de les tècniques més útil, senzilla i pràctica. Es pot utilitzar com a pràctica formal (la pràctica per a la qual reservem 10 o 15 minuts). I també com a pràctica informal, per exemple atendre la respiració durant uns segons mentre llegim, caminem, treballem etc....

La respiració per a l' ansietat generalitzada es pot fer servir, en psicoteràpia, com àncora per a altres situacions difícils. Per exemple depressió, gelos, deixar de fumar, menjar compulsivament, etc.

Por i temor en psicoteràpia

Si bé l'ansietat es defineix com una por inespecífica, crec que és una definició inexacta. Jo associo més l'ansietat al temor que a la por. Aquesta és una distinció teòrica bàsica sota el prisma de la psicoteràpia i crec convenient fer una distinció clara. No obstant això, la pràctica de la respiració per a l'ansietat és operativa sigui quina sigui la definició que adoptem.

  • L' por és una emoció bàsica, com a tal és intensa, puntual i referida a alguna cosa present i real. La seva funció és la de protegir davant d' un perill.
  • L' temor està més basat en el pensament anticipatori. No és una emoció bàsica, és més aviat un sentiment pel que té d'etiqueta cognitiva associada. Sol referir-se més a situacions imaginàries, que si bé poden ser possibles, no són reals aquí i ara. El temor s'estén més al clima emocional de la persona i és, per tant, més permanent. La seva funció és més limitant que de protecció doncs el perill que anticipa és, simplement, una fantasia.

 

Meditar amb la respiració, una pràctica de respiració per a l'ansietat generalitzada.

Consideracions prèvies:

El mindfulness i la relaxació pràctiques serenar els nervis i l'estrès. Consulta a Sabadell

El mindfulness (atenció plena) un fantàstic antídot contra l'ansietat.

L'atenció en la respiració és una pràctica serena i tolerant. És convenient incloure una actitud de curiositat atenta per les percepcions que vas descobrint. Si durant la pràctica descobreixes que la teva ment ha començat a divagar, no t'enjudiciis ni culpabilitzes. Simplement torna a l' objecte de la consciència meditativa, les sensacions durant la respiració. Amabilitat, receptivitat curiosa, i no judici són tres qualitats a desenvolupar durant la pràctica.

Entrenar la consciència aquí i ara per vèncer la por.

Tingues en compte que parlem d'un entrenament de la consciència. Una cosa que no ens han ensenyat ni a l', institut ni universitat. L' agent de la psicoteràpia és la consciència plena i per això utilitzem la respiració com a funció corporal.

El temps de la pràctica de la respiració per a l'ansietat generalitzada: Quinze minuts és millor que deu, deu millor que cinc, i 30 segons millor que res. Fins i tot 5 segons són millor que res.

 

La pràctica de la respiració per a l' ansietat generalitzada:

És preferible al principi que facis la pràctica assegut còmodament. La esquena recta i els peus ben consolidats a terra. Això últim et proporciona la sensació d'arrelament i seguretat. Les mans suaument recolzades a les cuixes.

Pots fer-ho també tombat, però el risc d'adormir-te, restaria eficàcia a l' orientació de la psicoteràpia. De la mateixa manera, i per descomptat quan ja ho dominis, podràs fer-ho en qualsevol altra postura, fins i tot en moviment.

Com a pràctica introductòria fes una petita revisió per al teu cos. Sent si hi ha alguna zona incòmoda o tensa. Acomoda't i relaxa si cal.

Ara, simplement, sent la respiració al teu cos, tal com és, sense forçar. No influeixis en res en ella. Simplement sent el pas de l'aire, per les fosses nasals, la tràquea, fins i tot pels pulmons. Nota la qualitat fresca o calenta de l' aire en inhalar. En exhalar nota si ha canviat aquesta qualitat i explora (sempre des de la sensació) la diferència.

La pràctica de la respiració per a l'ansietat generalitzada ha de ser còmoda.

Sent el teu cos expandir-se amb la inspiració.... Potser el tòrax, la clavícula, costelles, abdomen... Explora on més sentis la respiració al teu cos...

Sent com es contreu amb l'espiració… I amb ella arriba la relaxació, deixant anar tensions, deixant anar...…

Explora en les sensacions que la respiració desperta al teu interior. Posa la teva presència en les sensacions, però una presència permissiva, no intrusiva.

Para atenció al cicle de cada respiració. Inhalar, potser una suau retenció, exhalar i potser una altra suau retenció (o no ...)

Si apareixen pensaments d'impaciència, nerviosisme, frustració... pots observar-los simplement, sense jutjar amb la presència de la respiració. També li pots dir a la teva "ment cognitiva": “de seguida estaré per tu”.

Deixa que la teva consciència descansi en les variades sensacions de cada cicle de respiració.

Psicoteràpia, respiració i ansietat, variacions sobre la pràctica.

Teràpia per a l'ansietat Sabadell

Portar la meditació al dia a dia.

Fins aquí una senzilla tècnica de respiració per a l'ansietat generalitzada. El monjo budista Thich Nhat Hanh proposa afegir algunes paraules durant la inspiració i l'espiració. Ell suggereix, per exemple:

  • "Inspirant estic en calma" (Durant la inspiració)
  • “Espirant somric" (Durant l' espiració)

Una altra proposta molt típica de les tècniques de relaxació en psicoteràpia:

(Inspires): Inspiro energia purificadora i sanadora.
(Espires): Deixo anar tensions, nervis, preocupacions...

Però deixa que sigui la teva respiració la que ocupi la major part de la teva consciència. Les paraules són només una ajuda.

 

Una altra pràctica de meditació amb la respiració una mica més avançada.

La pràctica formal d'aquest tipus de meditació et conduirà a un estat de més serenitat interna. Una manera de fer-ho operatiu és practicar-ho mentre et dediques a alguna tasca quotidiana. Permetent que la teva atenció es dirigeixi, també, a la respiració, per exemple, en fregar els plats, escombrar etc. Que siguin, al principi, tasques senzilles. D'aquesta manera evitaràs que la consciència de la respiració per a l' ansietat suposi més un risc que un avantatge. A continuació pots provar amb llegir, vestir-te, dutxar-te etc. Veuràs com en adquirir certa destresa podràs portar fins i tot la pràctica de la meditació en la respiració a l'ansietat.

Si desitges, al principi, et pot servir d'ajuda escoltar aquest àudio que he gravat: Clica a la imatge.

Pràctica de meditació psicoterapèutica per a l' ansietat generalitzada

Podem evocar els moments de calma i serenitat per fer front a l'ansietat.

Pràctica de psicoteràpia amb meditació i respiració per a l' ansietat generalitzada.

 

Fins el proper article, rep una cordial salutació.

 

www.josepguasch.com

Pateixes d'ansietat i vols sentir-te alliberat/da?
Necessites un tractament personalitzat o més informació?
Demana ara informació gratuïtament i sense compromís!

Clic per a visites presencials! També visites online per Skype!

Tècniques de respiració i meditació per a l' ansietat, consulta a Sabadell

Altres articles relacionats: Relaxació i centrament, Equilibri emocional, centrament en acció , Com viure una emoció amb equanimitat, Tractament de l'ansietat, Respiració i trastorn d' ansietat.

Anterior article relacionat: Símptomes de l' ansietat i tècniques per gestionar-la.

 

 

Josep Guasch, coaching i psicoteràpia a Sabadell. Pàgina de facebook

 

 

 

 

 

 

Respiració i ansietat generalitzada, meditació i mindfulness, consulta a Sabadell, Terrassa i online. Josep Guasch, coach , psicoterapeuta, consulta de coaching i psicoteràpia (Assertivitat, lideratge, teràpia de parella, gelos, ludopatia, depressió, etc ...)

Amb la psicoteràpia online, el tractament online d'ansietat, estrès, addiccions, deixar de fumar, trastorns alimentació etc...

BLOG


Psicoteràpia online, tractament online d'ansietat, estrès, addiccions etc ...

Psicoteràpia online; tractament online de ansietat, estrès, addiccions etc.... Josep Guasch, psicoterapeuta, coach , consulta presencial a Sabadell i Terrassa. Coaching i psicoteràpia amb PNL, Hipnosi, Teràpia Gestalt, Anàlisi Transaccional, Nen interior.

 

Psicoteràpia online, tota dificultat és una oportunitat d'avanç. Consulta onlne i a Sabadell

Tota dificultat és una possibilitat d'avanç

Estàs en un moment de dificultat emocional o de conducta?
Et sents trist, abatut, ansiós?
Algun bloqueig emocional o addicció que altera el teu sentir o actuar?

Amb la psicoteràpia online i des de la comoditat de casa teva pots treballar per millorar la teva qualitat de vida

Tota dificultat tanca en el seu interior el germen per a una vida millor. Ajudar-te a apropar-te a aquesta dificultat, des de la teva forma de sentir i ser, forma part del meu treball.

Utilitzo una metodologia basada en diferents modalitats terapèutiques per adaptar el procés psicoterapèutic a la teva personalitat i moment. Treball amb els criteris de la psicologia humanista. Des d'aquesta modalitat terapèutica entenem la persona com algú únic.

D'aquesta forma no em baso en un únic protocol sinó en les teves necessitats de moment. A més és perfectament compatible amb el tractament online de qualsevol dificultat.

Psicoteràpia online amb teràpia Gestalt

La importància de l' aquí i ara és primordial per a aquesta modalitat psicoterapèutica. El passat existeix en la mesura que repercuteix en el teu moment actual. És un tipus de psicoteràpia que mira amb molt de detall el món emocional i corporal. No descarta el cognitiu però ho posa en igualtat de condicions amb els nivells somàtic i emocional.

Teràpia per a l'ansietat a Sabadell

No empenyis l'aigua d'un riu, flueix per si mateixa.

El corol·lari de la teràpia Gestalt és que connectis amb la teva autenticitat, la teva essència. Això, que sembla una paradoxa, no ho és tant. Al llarg de la nostra vida, i des de petits, vam rebre multitud d'influències. Aquestes influències o mandats parentals, educacionals i socials de tot tipus organitzen al nostre voltant una estructura de caràcter que és la que fem servir per relacionar-nos. És com una màscara que utilitzem per aparèixer davant del món. En part coneixem una part d'aquesta màscara. No obstant això, hi ha una altra part d'aquesta careta que ens té empresonats sense adonar-nos. Aquestes interrupcions del nostre flux natural s'articulen a través dels anomenats mecanismes d'evitació o resistències.

El tractament online amb teràpia gestalt, s' orienta, en primer lloc, a detectar aquests mecanismes. En una segona fase, desemmascarar-los perquè la persona funcioni d'una manera més espontània.

Psicoteràpia online amb PNL (Programació Neurolingüística)

La PNL estudia l' experiència subjectiva abans que es transformi en conductes. Rebem la informació del món a través dels sentits físics. Aquesta informació és emmagatzemada i interpretada en funció dels nostres filtres o mapes. Així, doncs, ens hem construït un mapa de la realitat que no és exactament la realitat.

Responem a les diferents situacions de la vida en funció del nostre mapa intern. Així, els nostres filtres ens limiten o donen permís per actuar en un sentit o un altre. En el seu origen la proposta de la PNL era la d'anar ampliant, de mica en mica, els límits d'aquests filtres.

En l'actualitat evoluciona (tot i experimentalment) en pràctiques que ens permetin albirar més enllà del nostre mapa. Aquesta última és una proposta molt ambiciosa i en fase d'estudi.

En l'àmbit més estrictament psicoterapèutic, aprens a prendre consciència de les teves imatges i diàlegs interns. També de la resta d'impressions que les experiències dipositen en la teva neurologia. Aquestes impressions tenen a veure, també, amb olors, sabors i sensacions corporals.

Prenent consciència d'aquestes experiències internes aprens a modificar l'impacte que en tu tenen. Aquesta és la base de la programació neurolingüística. S'aplica tant en psicoteràpia com en coaching, així com en vendes, educació i comunicació entre altres àrees. I, per descomptat, és completament extrapolable a l'àmbit de la psicoteràpia online.

Psicoteràpia online amb Hipnosi.

La hipnosi treballa directament amb el teu subconscient. Al principi recuperem els records que influeixen en la teva actual conducta. És el que anomenem experiències de referència. Aquestes experiències conformen un nucli intern que "programen" la teva actitud i conducta davant de situacions similars.

En una segona fase treballem amb aquests records. Es pot tractar de situacions més o menys traumàtiques que influeixen en la teva sensibilitat. Gairebé sempre revestides de interpretacions que es van fer en edats molt primerenques.

Altres vegades, els records estan associats a estímuls que, aïllats, no ofereixen un context anàleg. Un exemple és el d'una persona que patia atacs de pànic només de sentir el rugit d'un avió. No era, simplement, por a volar, anava molt més enllà. A hipnosi es va aconseguir detectar que, de petit, va assistir a una baralla dels seus pares extremadament violenta. Com vivien prop d'un aeroport, en un moment àlgid d'aquesta baralla, va sentir un avió aterrar. Una cosa que, en condicions normals, no hauria suposat cap amenaça, va quedar gravat a la sensibilitat d'aquest petit. És una de les característiques del subconscient, funcionar per associació d'idees.

Evidentment, aquests són els casos més difícils de treballar.

Una manera habitual també de treballar en hipnosi clínica clàssica és fer-ho amb la suggestió. Per descomptat les tècniques es complementen i s'enriqueixen amb diferents dinàmiques però, en el seu nucli intern, atenen a aquestes dues formes d'intervenció.

El tractament online amb hipnosi no és només possible. Contempla una sèrie d'avantatges difícils d'incorporar en la teràpia presencial. La majoria de plataformes online contenen eines per gravar àudio i vídeo. D'aquesta manera tens un registre de tot el tractat i, fins i tot, l'àudio gravat de la sessió de la teràpia online amb hipnosi.

La psicoteràpia online és compatible amb diferents modalitats de teràpia.

Hipnosi ericksonian i trànsit generatiu online

La riquesa dels símbols de l'inconscient en la teràpia transpersonal, consulta a Sabadell

La saviesa profunda de l'inconscient s'expressa en símbols i arquetips.

Menció a part l'acostament de la hipnosi ericksoniana. Es tracta d'una evolució de la hipnosi clàssica que afegeix altres elements distintius. Així doncs, sense oblidar la reimpronta de les experiències de referència ni la importància de la suggestió afegeix un altre element.

La hipnosi ericksoniana tracta més aviat d'aconseguir la col·laboració del subconscient amb el conscient. La hipnosi clàssica partia del pressupost que en el subconscient personal niaven les experiències traumàtiques més o menys reprimides. No obstant això, els posteriors estudis de Jung i els més actuals de la psicologia transpersonal han posat en relleu que també hi ha una saviesa en l'inconscient.

L' trànsit generatiu posa la seva mirada en aquesta saviesa ancestral i oblidada per fer-la operativa. Així, mitjançant estats de trànsit lleugers, accedim a valuoses inspiracions en un procés psicoterapèutic o fins i tot de coaching.

Les dues modalitats d'intervenció són plenament compatibles en qualsevol procés de psicoteràpia online i presencial. I a destacar que adquireixen major efectivitat al combinar-les amb PNL.

 

Psicoteràpia online amb Anàlisi transaccional

En alguns mitjans a l' anàlisi transaccional se li ha batejat com el “germà petit de la psicoanàlisi“. I, en certa manera, segueix la mateixa estructura però d'una manera menys complexa. A més, per sobre de tot, és molt més pragmàtic i amb una vocació terapèutica més directa. Així no és difícil trobar-lo en processos psicoterapèutics com de coaching i, fins i tot en el món de l'empresa.

Parteix d'un model en forma de triada. Així, en el nostre interior hi ha tres, diguem-ne, zones decisòries, anomenats estats de l' ego.. Una anomenada el Nen, la segona Pare i la tercera Adult.

L'estructura del nen és bàsicament emocional i instintiva. Recull en el seu interior les experiències de la primera infància. A grans trets té un aspecte ferit i un altre vital i lliure.

L'estructura del pare és normativa i crítica. Atén al que s' ha de fer i com fer-ho, les normes i el que "està bé". Per descomptat té la mirada posada en allò socialment establert. Es pot manifestar amb duresa o com a crític constructiu i notritiu.

Per la seva banda, el adult intermèdia entre aquestes dues instàncies psíquiques. Obeeix a l'anomenat per Freud principi de realitat. Procura ser objectiu metòdic i equilibrat. De totes maneres estarà molt influenciat per la dinàmica de les figures entre el nen interior i el pare.

La manera en què es relacionen aquestes tres parts és la base de l'anàlisi transaccional.

L'anàlisi transaccional també s'adapta al tractament online de qualsevol dificultat.

 

Psicoteràpia online amb Focusing

Tractament online d'addiccions,  ansietat, depressió, estrès etc.

Focusing, aprendre de el cos i relacionar-nos harmoniosament amb ell.

Una manera d'apropar-se a un diàleg respectuós amb les sensacions corporals. Una emoció sempre té un correlat fisiològic. Això ens fa sentir “papallones” a l'estómac o una opressió al coll o qualsevol tipus de tensió o tremolor corporal.

Hi ha dos tipus de reaccions corporals a les emocions. L'anomenada reacció primària i l' secundària. A la primera sentim (per exemple) un formigueig a la zona del cor o un bloqueig en el plexe solar. La secundària apareix amb la resposta muscular, com ara tensió, rigidesa, contractures, tremolors, suor etc....

El focusing atén la percepció de la reacció primària. La Crida “sensació sentida“. Des d'aquí establim un diàleg amb la sensació. El focusing tradicional estableix un protocol de relació, a sis passos, amb la sensació sentida. Altres evolucions no són tan estrictes però segueixen la mateixa filosofia de connexió amb la sensació sentida.

Si bé es tracta d'un treball molt subtil, pot arribar a ser tremendament alliberador. I és així doncs el contacte amb la sensació sentida obeeix a la primera petjada que tota experiència marca. Abans fins i tot d'arribar a l'emocional i el cognitiu.

 

Psicoteràpia online amb el Nen Interior

Amb aquesta ens acostem a una de les modalitats de psicoteràpia més essencials. I és així doncs atén les experiències de referència de la nostra infància. És a dir els fonaments que construeixen les nostres fortaleses i debilitats actuals com a adults. Atendre les necessitats no resoltes del nostre nen interior pot desbloquejar la nostra vida com a adults.

En realitat, la teràpia del nen interior és de les més multidisciplinars que existeixen. No obstant això, al meu entendre, el treball amb l'anàlisi transaccional aporta una claredat difícilment accessible en altres modalitats. És, per altra banda, un model molt compatible amb la intervenció amb teràpia Gestalt, PNL, hipnosi i fins i tot Mindfulness.

Psicoteràpia online, àrees de treball

Amb el coaching generatiu, com a modalitat terapèutica, accedeixes a la teva invidualitat, consulta online i a Sabadell

Metamorfosi i individuació interior

La finalitat última de tot procés de psicoteràpia és la de que et realitzis com a persona. La teva singularitat dins de la diversitat. Això és especialment important per a la psicoteràpia humanista.

Tot símptoma no és més que una crida del teu ésser per a completar-te com a persona. Per això les àrees de treball són, en el fons, tantes com persones. Per aquesta raó són innombrables les àrees d'intervenció. Algunes d'elles les veuràs detallades d'una manera més concreta, altres les aniré incorporant a poc a poc. Detallo, però algunes de les més habituals.

– Teràpia i tractament online de l'ansietat

La ansietat ve definida com una por inespecífic que pot, a l'atzar, dipositar-se en diferents situacions. Amb la psicoteràpia online pots tractar les causes i els símptomes de les diferents formes d'ansietat.

– Teràpia i tractament online de l'estrès

L' estrès és una resposta adaptativa a les demandes, bé externes o bé (fins i tot) internes. Quan es gestiona bé ens adaptem creativament (eutrès). Quan s'acumula o no sabem gestionar-ho apareix l'estrès “dolent” (Distrès)

– Teràpia i tractament online d'addiccions.

La addicció, generalment, és el símptoma extern a un malestar intern. El treball consisteix a trobar la causa que genera l'addicció, desactivar-la i intentar satisfer aquesta demanda interna d'una manera més creativa. Per descomptat ha de coexistir també un treball de reeducació d'hàbits i conductes.

– Teràpia i tractament en línia de bloquejos emocionals.

Superar els bloquejos emocionals, consulta a Sabadell.

Quan les emocions flueixen amb normalitat la vida es normalitza.

Sovint els bloquejos emocionals tenen a veure amb experiències traumàtiques. Quan parlem de trauma no té per què ser, necessàriament, una experiència especialment dramàtica. Té més a veure amb com ho viu la persona, especialment, en edats molt primerenques.

– Teràpia i tractament online de la depressió.

Amb la psicoteràpia online també podem tractar la depressió. Identificar les imatges i diàleg interns associats a la tristesa, manca d'energia i motivació que solen acompanyar aquesta malaltia. En el següent pas pas treballem amb ells.

– Teràpia i tractament en línia de trastorns d'alimentació.

De manera semblant a les addiccions, els desordres d'alimentació tenen a veure amb desordres emocionals. De què tens gana? Substitueixes la manca d'amor pel menjar? Calmes l'ansietat o l'estrès amb afartaments?

– Deixar de fumar, tractament del tabaquisme online

S'ha popularitzat molt l'ús de la hipnosi per deixar de fumar. Afegint a la hipnosi el treball amb PNL i, en ocasions, amb teràpia Gestalt, els resultats són més ferms. He pogut comprovar això en la menor incidència de les recaigudes.

 

– Teràpia de la fatiga pandèmica per crisi de coronavirus

A finals de l' any 2020, durant la segona onada del covid-19, es va encunyar el terme fatiga pandèmica. L'OMS va advertir sobre certa desmotivació en la població per seguir les recomanacions de protecció i prevenció. Això, que en part és normal a causa del que s' ha prolongat en el temps, es va agreujar amb altres símptomes.

Aquests gravitaven al voltant de l'apatia, desmotivació, fatiga… De tal manera que la fatiga pandèmica pel coronavirus va agreujar altres dolències. Per exemple depressió, ansietat, estrès i addiccions ja existents. I en alguns casos, les va provocar.

La fatiga pandèmica no ha adquirit, de moment, la tipificació d' un diagnòstic formal. Però sí que està resultant prou greu encara que sigui puntual. I, en qualsevol cas, és susceptible d' un procés terapèutic específic.

 

A més d'aquestes dificultats podem tractar tot tipus de desordre de conducta i actitud, presencialment i online. Si vols pots trobar informació complementària a l'article del meu blog:

Psicoteràpia humanista

 

Rep una cordial salutació,

www.josepguasch.com

Psicoteràpia online, una manera efectiva i ràpida d'augmentar el teu benestar emocional.

Vols millorar la teva qualitat de vida i benestar?
¿Alliberar-te definitivament d'alguna cosa que t'incomodi?
Vols fer-ho d'una manera segura, amb poca "filosofia" i eines pràctiques?
Demana ara informació, gratuïtament i sense compromís
Clic per a visites presencials! i online

Psicoteràpia online

Internet facilita el contacte terapèutic.

 

Altres articles relacionats: Psicoteràpia humanista; Què és la psicoteràpia

 

Et convido a participar al meu blog ampliant idees. Aportant suggeriments o compartint els teus dubtes en l'apartat al peu del mateix..

Ah!!, i si t'ha agradat i et ve de gust, et convido a compartir l'article. També comentar i / o puntuar amb les estrelles en el resum que trobaràs més avall.

Estàs interessat en un programa personalitzat de coaching i/o psicoteràpia? Contacta amb mi sense compromís!:

Telèfon: 615.56.45.37 – Mail: jspguasch@gmail.com Web: Formulari de contacte

Si vols, pots rebre còmodament la meva News Letter amb tots els articles del bloc. També, activitats, promocions i informació interessant i pràctica: Sí vull rebre la News Letter

Si coneixes algú que pogués estar interessat, en aquesta informació, no dubtis a compartir-la.

 

Facebook Josep Guasch, coaching i psicoteràpia

Psicoteràpia online, tractament online d'ansietat, estrès, addiccions etc.... Josep Guasch, coach , psicoterapeuta, consulta a Sabadell i Terrassa. Coaching i psicoteràpia (Ansietat, acompanyament i estratègies per aprimar, deixar de fumar, autoestima, addiccions, etc ...).

 

L'ombra de l'ànima, tractament depressió noógena a Sabadell

BLOG


L'ombra de l'ànima, quan la vida no té sentit. Depressió noógena.

L'ombra de l'ànima, quan la vida no té sentit. Depressió noógena, consulta a Sabadell, Terrassa i online. Josep Guasch, psicoterapeuta, coach , coaching i psicoteràpia (PNL, Hipnosi, Teràpia Gestalt, Anàlisi Transaccional, Nen interior, Psicoteràpia per coronavirus)

 

L'ombra de l'ànima, tractament de la depressió noógena a Sabadell

L'apatia pot ser un símptoma de depressió

Ja fa temps que a la meva consulta acudeix un tipus de persones amb unes característiques especials. D'una banda semblen estar ancorats en un estat depressiu, però no han patit cap desgràcia externa. En general, sota un punt de vista convencional, les coses "els funcionen”.

Molts d'ells han anat al metge i no han trobat carència o desequilibri hormonal o en neurotransmissors que justifiqui aquest estat d'ànim.

I no és que els símptomes siguin alarmants, com en alguna depressió que no es poden aixecar del llit. Són més aviat persones que viuen desangeladamente, gairebé m'atreviria a dir com zombies.

La manca d'un sentit vital té un paper crucial en el desenvolupament de les neurosis. En última instància, cal entendre la neurosi com un patiment de l'ànima que no ha descobert el seu significat. Aproximadament una tercera part dels meus pacients no pateixen de cap neurosi clínicament definible, sinó de la manca de sentit i de propòsit…“.
(Carl Gustav Jung)

 

Amb aquestes paraules, Jung augurava un dels mals del nostre

Crisi de mitjana edat, depressió a la recerca de sentit.

La crisi de la mitjana edat.

temps, la manca de sentit i propòsit. Sovint s'ha relacionat amb l'anomenada "crisi de la mitjana edat ", però la seva ombra té un major abast. Podem trobar persones més joves que s'adhereixen a la creença que la vida no té sentit.

Aquesta ombra de l'ànima va ser identificada primerament per Jung. No obstant això, va ser Viktor E. Frankl, psiquiatre austríac, qui la va associar a la depressió. Si desitges ampliar pots consultar el meu anterior article “l'ombra del teu inconscient“.

Així doncs, és com aquesta nova forma de neurosi abocava en l'horitzó de la psicoteràpia.

 

L'ombra de l'ànima, quan la vida no té sentit

"La mancança d' un sentit vital exerceix un paper crucial
en el desenvolupament de la neurosi. En última instància cal entendre la neurosi com un patiment de l'ànima que no ha trobat el seu significat " (Viktor E. Frankl a "Teoria i teràpia de la neurosi")

Quan es perd la il·lusió, Josep Guasch, psicoteràpia a Sabadell

Depressió noógena. Quan la vida no té sentit, tota il·lusió desapareix.

Si no trobem sentit i propòsit, no tenim una direcció a la qual dirigir-nos. És com caminar a cegues sense arribar a cap lloc. Això genera una manca de confiança en el futur i, com a conseqüència bloqueja la nostra capacitat d'actuar. A aquesta ombra de l'ànima, Vicktor E. Frankl la va denominar depressió noógena. El seu nucli essencial és la sensació de manca de sentit.

La depressió noógena, també anomenada neurosi existencial, es caracteritza per una falta d'il·lusió, que abasta tot. Quan algú creu que la vida no té sentit, perd els somnis i, conseqüentment, la motivació per fer plans. El següent pas és el bloqueig de l'acció, no hi ha on anar, llavors no hi ha res a fer ....

 

Depressió noógena, quan la vida no té sentit i no se sap què fer

Quan tot a la vida es veu negre, consulta a Sabadell

Depressió noógena, tot a la vida es veu negre

Etimològicament la paraula noógena ve del terme grec NOOS o nous que fa referència a l'esperit. Quan la vida no té sentit, perdem la connexió amb l' esperit. I entenc aquí esperit en un sentit molt ampli i com cadascú vulgui creure-ho. Sota un punt de vida més academicista d'això en podríem dir la manca d' un projecte vital. Aquest projecte, per viure plenament, hauria d'incloure valors solidaris. Mancar d'això obre les portes a aquest tipus de depressió.

La depressió noògena neix de la sensació que la vida no té sentit.

Igualment important és la capacitat de suportar la frustració. Ni la frustració ni el conflicte intern s'han de considerar com patològics sinó més aviat vies d'aprenentatge. I en aquest procés adonar-nos de la nostra dimensió humana i aprendre dels errors. El problema ve quan els errors fan que perdem la il·lusió.

Frankl diferència la depressió noógena dels altres dos tipus principals de depressió, a saber:

Depressió endògena

L'origen biològic d'alguns estats depressius.

La depressió endògena té un origen fisiològic.

Aquest tipus de depressió té a veure amb canvis fisiològics en el cervell, sense influència de factors externs. Es deu a desequilibris en els neurotransmissors i baixos nivells de serotonina (l'hormona de la felicitat). Psicoteràpia i medicació és el que es prescriu en aquesta malaltia. Existeixen, però, uns hàbits de vida i alimentació que ajuden a mantenir alts els nivells de serotonina. Recomano aquest article de la revista Cos Ment: De mal humor? 8 hàbits per guanyar serotonina i superar la depressió.

 

Depressió reactiva (exògena)

D'origen psicosocial, la depressió reactiva és deguda a la mala adaptació a canvis externs viscuts com adversitats. Està generalment associada a una pèrdua (mort d'un ésser estimat, pèrdua d'ocupació, de la llar ...).

 

Depressió noógena: "La vida no té sentit"

La depressió noógena no està associada a factors biològics. Tampoc hi ha pèrdua o experiència traumàtica. Existeix, això sí, una sensació de buit sense associar-se a canvi extern i / o intern. La sensació que la vida no té sentit o, la pèrdua d'il·lusió, actuen com una ombra de l'ànima.

En alguns casos una depressió reactiva pot ser l'avantsala de la depressió noógena.

Per exemple la mort d'un ésser estimat cap al qual, la persona depressiva, havia projectat la seva única il·lusió. Aquí hi ha, no solament pèrdua d'un ésser estimat, hi ha també una pèrdua del sentit de vida. O una persona per a la que la seva professió de músic és la seva vida i, per un accident, perd les seves mans perdent, amb això, la possibilitat de tocar el seu instrument. I en aquests casos és molt més recomanable confiar en la psicoteràpia que en la medicació.

 

Depressió noógena, l'ombra de l'ànima. Recuperar la il·lusió per la vida, Viktor E. Frankl.

L'ombra de l'ànima, tractament depressió noógena a Sabadell

L'ombra de l'ànima ens ofereix una imatge especular del que creiem “aspectes negatius de les persones”.

Pocs professionals de la salut mental poden aportar un testimoni de vida tan contundent com Frankl. Va ser supervivent dels camps d'extermini nazi. La seva convicció per anteposar la llibertat i dignitat humana a la brutalitat el va mantenir viu en condicions extremes.

Posteriorment, i arran d'aquesta traumàtica experiència escriuria el llibre "L'home a la recerca de sentit". Aquesta obra va ser la base sobre la qual edificaria la seva escola psicoterapèutica, la logoteràpia

La logoteràpia és una modalitat de psicoteràpia, postula la voluntat de sentit com la principal motivació humana. Com trobar aquest significat és, per suposat un camí personal.

 

El viatge de l'heroi. Superar la depressió noógena

Viatge de l'heroi i sentit de vida.

El viatge de l'heroi és una metàfora del nostre recorregut vital a la recerca de sentit.

Tota persona recorre el seu viatge de l'heroi. I en aquest viatge hi ha un doble compromís. En primer lloc amb un mateix. En segon lloc amb la societat, o alguna cosa més gran de la que sentim formar part. És la visió transpersonal

La PNL defineix dos conceptes, molt de moda últimament, atenent a aquesta visió transpersonal. Es tracta de les nocions Missió i Visió. Ajustant-nos a aquesta visió es delimiten aquests conceptes amb dues indagacions:

 

  • Visió: En quin (tipus de) món t'agradaria viure?
  • Missió: Quin seria el teu compromís / participació en la creació d'aquest món?

I seguint amb la metàfora del Viatge de l'Heroi, Robert Dilts i Stephen Gilligan fan una apreciació interessant:

Venim (tots i totes) a aquest món amb una ferida i un do.
La nostra missió és curar la ferida i compartir el nostre do.

La ferida conté registres personals, però també transgeneracionals per la qual cosa curar la nostra ferida té un fort contingut transpersonal. Un efecte solidari amb la humanitat. No sanem solament la nostra ferida, sinó també la dels que ens van precedir i, d'aquesta manera, impedim la seva eventual "transmissió" en generacions futures. Aquesta ombra de l'ànima és el que metafòricament, Campbell anomenaba el drac.

Quant al do, és contemplat com l'últim pas en el viatge de l'heroi. Compartir el / els dons apresos o innats per millorar la societat. D'això parlo en el meu article Què és la consciència?

Així podríem entendre un projecte viscut amb sentit. Sobre aquest concepte va escriure per primera vegada Joseph Campbell en el seu llibre "L'heroi de les mil cares

 

Conclusió

Per descomptat que el descrit anteriorment, és només una proposta. El sentit vital és una cosa personal i intransferibli. Però quan sembla que la vida no té sentit, pot servir inspirar-nos en aquestes metàfores universals.

Resumeixo algunes de les conclusions a què he arribat gràcies als meus consultants:

  • El sentit és únic i individual, diferent per a cada persona.
  • Implica una profunda connexió entre un mateix i el viscut. Dit d'una altra manera, quan tu i la teva quotidianitat sou el mateix.
  • El concepte MISSIÓ ens remet a una manera concreta de encarnar i de deixar la nostra empremta en aquest món.
  • Implica estar receptius al que passa. No tenim dret a exigir a ningú. És la Vida qui ens busca, i és a Ella a qui hem d'escoltar.
  • Arrelar en la societat i el temps que ens ha tocat viure. Treballar i projectar-nos, amb ells, cap a un futur millor.
  • L'anterior implica viure amb plena responsabilitat. Com va dir Gilligan una vegada:
“La Vida és bella encara que de vegades faci mal com mil dimonis”

Retrobament amb el propi ésser, il·lusió i sentit de vida, consulta a Sabadell

Malgrat tot, la vida és bella.

Hi ha una bella i antiga metàfora, les "noces alquímiques”. Els alquimistes entenien l' esperit com la nostra essència inviolable. D'altra banda, el ànima és aquesta part essencial que conté la nostra història personal i també col·lectiva. Quan Ànima i Esperit (el col·lectiu i l'individual) s'uneixen apareix l' "Elixir de la Immortalitat”.

El que és aquest misteriós "elixir" és una cosa que cadascú pot descobrir en el seu trajecte personal. Enfrontar i superar la depressió noógena pot ser entès com el primer pas, la Crida. Una veu que posa llum a l'ombra de l'ànima. És dur, però és així.

Fins el proper article, rep una cordial salutació.

www.josepguasch.com

A més d'en les icones que apareixen més avall, pots llegir els següents articles relacionats: L'ombra del teu inconscient; Tractament per a la depressió

 

Josep Guasch, coaching i psicoteràpia a Sabadell i Terrassa

L'ombra de l'ànima, quan la vida no té sentit. Depressió noógena, consulta a Sabadell, Terrassa i online. Josep Guasch, coach , psicoterapeuta coaching i psicoteràpia (Assertivitat, lideratge, teràpia de parella, gelos, ludopatia, psicoteràpia per coronavirus)

Treballar amb l'inconscient personal, imaginació activa a Sabadell

BLOG


L'ombra del teu inconscient, autoconeixement i superació personal

L'ombra del teu inconscient. Acceptar l'ombra, consulta a Sabadell, Terrassa i online. Josep Guasch, psicoterapeuta, coach , coaching i psicoteràpia (PNL, Hipnosi, Teràpia Gestalt, Anàlisi Transaccional, Nen interior).

Robert Johnson en el seu llibre "Acceptar l'ombra del teu inconscient"ens parla de l'Arquetip de l'ombra. I ens explica una trista història:

La nostra ombra personal conté una gran font d'energia si sabem alquimizarla, consulta a Sabadell

L'aigua. Arquetip de vida, sanació i purificació

L'Aigua de la Vida brollava lliure i alegre a través d'un pou. Tenia virtuts sanadores de les quals es beneficiava tot aquell que bevia d'ella. I ella, en la seva generositat, s'oferia a tot aquell que s'acostés per conèixer-la.

Però uns usurers van pretendre aprofitar-la.
Van aixecar tanques al voltant del pou i la van comercialitzar.

L'aigua enfadada, decidir brollar a través d'un altre pou. I així, la qual rajava del pou inicial, va perdre totes les seves màgiques propietats.

No obstant això, va passar el mateix amb altres usurers. I així va continuar succeint. D'aquesta manera, el Aigua de la Vida segueix apareixent, cada vegada, en llocs insospitats on ningú pugui enriquir-se amb usura d'ella. I els pous que va deixant, al seu pas, només ofereixen aigua tèrbola.

No obstant això, el Aigua segueix rajant en algun lloc i està llesta, sempre per ser rebuda. Sovint, en psicoteràpia i coaching utilitzem aquest tipus de metàfores. Què vol dir? De què ens parla?

Què té a veure aquesta metàfora amb la nostra psicologia?

Aquesta història ens parla dels interessos egocèntrics per apoderar-se d'un bé que pertany a la Vida. El nostre ego actua d'una manera semblant. Ignora algunes zones de la nostra psique. Tot allò que no obeeixi als interessos egocèntrics és reprimit, negat, enterrat. De tal manera, allò que era al principi una cosa natural, es torna tèrbol. Tal com succeeix en els pous dels que ja no raja el Aigua de la Vida. Així neix en nosaltres l'arquetip de l'ombra.

Tot allò que està més enllà dels interessos de l'ego, és camp d' estudi de la psicoteràpia transpersonal.

Llavors creem un guió de vida en el qual el reprimit continua influenciant-nos, però d'una manera inconscient i, generalment, poc constructiva.

Acceptar l'ombra és el primer pas per a la seva integració d'una manera constructiva.

El segon és construir modes creatius perquè es manifesti.

L'ombra del teu inconscient i el lloc del qual brolla l'Aigua de la Vida

Aquest lloc on podem trobar el Aigua no està molt lluny.

Curar les nostres ferides emocionals, consulta a Sabadell

En el nostre inconscient l'arquetip de l'ombra espera a ser descobert

Està més a prop del que sospitem, només que ... una mica amagat. És, efectivament, nostre inconscient. I en ell, Jung va postular l'existència d'alguna cosa que va cridar l'arquetip de l' ombra. Més específicament va deixar escrit:

"La figura de l'ombra personifica tot el que el subjecte no reconeix i que, però, li força una i altra vegada, directament o indirectament. "

 

Com pots trobar indicis de l'arquetip de l'ombra del teu inconscient?

Imagina que algú, amb la seva conducta o actitud et exaspera molt. Tot i que pugui semblar una persona molesta, si la teva resposta emocional és exagerada, aquesta és una pista.
L'ombra del teu inconscient reacciona com una ferida al contacte amb aigua salada. Cou!!. Aquesta conducta, aquesta actitud està llavors en tu, en la teva ombra. Aquesta resposta emocional és coneguda com Projecció de l'ombra

Pot semblar una cosa contradictòria acceptar l'ombra del teu inconscient. No obstant això, és important aclarir que reconèixer no vol dir actuar segons el seu dictat.

 

La llum de l'ombra del teu inconscient.

D'altra banda, encara que d'això parlaré en un altre article, també podem "reconèixer" en altres persones parts que ens neguem. És important aquí destacar que, en si, el que rebutgem en nosaltres no té per què ser una cosa negativa.

Les emocions reprimides en l'home i el patriarcat, consulta a Sabadell

Les qualitats negades a la masculinitat pel patriarcat jeuen en una ombra lluminosa.

Per exemple, un home que (pels dictats del patriarcat) rebutgi en si la seva sensibilitat, tendresa, delicadesa ... és fàcil que s'enamori d'una dona que manifesti aquestes qualitats. De fet l' enamorament, segons la psicologia analítica, és vist com una projecció del que és lluminós en una altra persona.

Reconèixer i acceptar l' ombra, "el tio del gimnàs", un exemple.

Resumeixo un diàleg amb un client en procés de psicoteràpia. Evidentment, tinc el seu permís i mantinc el més estricte anonimat.

El consultante va a un gimnàs regularment. Un dia va aparèixer en aquestes instal·lacions un home que li va exasperar d'una manera exagerada. Així que, vaig indagar una mica.

Aquest va ser més o menys el diàleg que vam sostenir.

Client: Llavors va aparèixer aquell "tío". Caminant com un paó.
Josep: Com creus que camina una paó?
C: Doncs cridant l'atenció, movent-se, en pla xulo.
J: I això et molesta
C: Sí, molt.
J: I com és aquest molt en una escala de l' 1 al 10?
C: Doncs .... (Aquí es va aturar una mica ...) Jo diria que un 9!
J: Un nou per algú que ni tan sols es va ficar amb tu. Només per la seva forma de caminar
C: Sí, però és que (i aquí va emfatitzar el que passava) Anava cridant l'atenció!!

 

L'arquetip de l'ombra filtra i distorsiona la nostra percepció de la realitat

És curiós com el "cridar l'atenció" pugui molestar tant a

L'ombra del teu inconscient. Reconèixer l'ombra del nostre subconscient per aprendre a reconèixer la realitat.

Aprendre a reconèixer l'ombra per prendre consciència de com distorsiona la realitat.

algú. Però hi ha alguna cosa més. "Caminar movent-se com un paó" pot ser una descripció de fets. No obstant això, inferir d'això que volia cridar l'atenció és una interpretació, cosa que va deduir el client a partir dels seus filtres personals. És a dir, és el senyal que delata una creença.

D'altra banda, el seu radical rebuig apuntava a una mica més. Conec al client i sé que és un home extremadament discret, cautelós i reservat, així que li vaig llançar el repte.

 

Acceptar l'ombra del teu inconscient, "Cridar l'atenció"

J: Tu no has volgut mai cridar l'atenció?
C: Bé ... sí però no d'aquesta manera ....
J: I quan ho has volgut ... ho has fet?
C: Doncs no, crec que cadascú ha de arreglar els seus propis problemes.

"Cadascú ha de arreglar els seus propis problemes.

Això, per descomptat, és una creença, i en un home, encara que jove, "clàssic", sol ser un indici que no vol mostrar la seva vulnerabilitat.

És aquí on va aparèixer la seva ombra. “Cridar l'atenció”, per el meu client, equival a "necessitar l'ajuda dels altres". A això en PNL se l'anomena una equivalència complexa . Ell només vol cridar l'atenció quan té algun problema entre mans, però, per descomptat no ho permet. No obstant això, el seu desig de compartir, de ser alleujat , existeix... en el seu arquetip de l'ombra.

Ocupar "tot l'espai disponible"

C: Doncs sí, va arribar va col·locar la seva tovallola en un aparell de musculació i es va anar a fer bici.
J: Et va molestar això?
C: Doncs és evident! (compte amb les afirmacions vehements, solen amagar alguna cosa "ombrívola”). Quin dret té a ocupar tot l'espai? (Ara una generalització)
J: Tot l'espai?
C: Bé ... ja m'entens, si està en la bici per què ha d'ocupar amb la seva tovallola altre aparell que podria utilitzar una altra persona?
J: Bé ... si arriba una altra persona li pot dir que retiri la tovallola, no et sembla?
C: Sí clar, A mi també m'agradaria! tenir-ho tot a la meva disposició, però no s'ha de fer això.

Important aquest paràgraf. El client no deixa de tenir raó, però…

Aquí no interessa la raó, interessa el que sorgeix!.

En primer lloc indica: “A mi també m'agradaria…”! i és obvi i raonable que en un lloc amb recursos compartits a tots ens agradaria tenir-los a la nostra disposició en tot moment. Recordem que acceptar l'ombra no vol dir seguir el seu dictat, només reconèixer-la.

Segueix amb un "però". La paraula però en una frase, a efectes psicològics, desvirtua l'afirmat prèviament (1). L' "a mi també m'agradaria" (la reivindicació de l'ombra) queda com menyspreat l'efecte de ser reconeguda.

"No s'ha de". Ens trobem amb el que en teràpia Gestalt anomenem un "introjecte”. Mandats generalitzats i imposats sobre què fer i no fer. Fritz Perls, el pare de la teràpia Gestalt els va anomenar com els "hauria de...".

Però hi ha més .... (Per això vaig triar aquest exemple). Va seguir queixant-se d'alguna cosa de la que en el fons tenia raó, però ....

Acceptar l'ombra del teu inconscient per reconèixer el tresor que amaga.

Acceptar l'ombra del teu inconscient. El tresor amagat a l'ombra. Consulta a Sabadell

El tresor amagat a l'ombra.

Veurem a continuació la sinuositat amb la qual es mou l'ombra. Recordem que només posem l'atenció en reconèixer i acceptar l'ombra, no en si té o no raó. El següent fragment descobreix alguna cosa interessant encara que no evident.

C: El "tio" estava, mirant a tothom i a tot. Ho estava controlant tot! (De nou una interpretació. Que "miri tot" no vol dir necessàriament que "controli tot")
J: ¿I què hi ha de dolent en que miri a tothom? Això vol dir, necessàriament que "ho controli tot?”.
C: Bé .... Ho sembla!
J: Ho sembla o t'ho sembla a tu? (El repto a que traslladi la generalització a l'assumpció de la seva responsabilitat per la seva interpretació)
C: Bé ... m'ho sembla a mi, però això és de mala educació! (De nou un introjecte).

 

L'arquetip de l'ombra i les nostres potencialitats no desenvolupades.

No seguiré amb tota la transcripció. En aquest punt destacar que és típic en una persona extravertida estar mirant el seu entorn. El extravertit dirigeix ​​la seva atenció cap a l'exterior. El introvertit, al contrari, dirigeix ​​la seva atenció cap al seu interior. El client, un típic introvertit veu un típic extravertit, són la cara i la creu d'una mateixa moneda.
I aquest és un aspecte molt interessant de l'ombra. La possibilitat que ens ofereix de completar-nos. Així, un introvertit farà bé en intentar aprendre de l'actitud extravertida i viceversa. Però mentre no reconegui aquesta possibilitat i segueixi veient a "els de l'altre extrem" com a enemics, perdrà una ocasió d'or.

Acceptar l'arquetip de l'ombra. ¿Per què fer conscient l'inconscient?

Fer conscient l'inconscient allibera l'energia que utilitzem per reprimir-lo. De la mateixa manera, en acceptar l'ombra del teu inconscient et tornes una persona més completa. Com va dir Jung:

"Prefereixo ser un home complet a un home bo".

Reconèixer la nostra totalitat ens dóna l'oportunitat de triar

Acceptar l'ombra i reconciliar-se amb ella, consulta a Sabadell

Reconciliar-se amb l'ombra interior

conscientment. A l'altre extrem, les actituds maniqueistes i moralitzants condueixen, sovint, a conductes depravades. No cal aprofundir massa en els foscos episodis que viu actualment l'església catòlica. Només com un exemple entre d'altres, per descomptat.

També és cert que amb aquest reconeixement no acaba tot el treball interior. És, no obstant això, un primer pas i, de vegades el més difícil.

Dedicaré un altre article a les conseqüències de no reconèixer i acceptar l'ombra. No obstant això et convido, mentrestant, a llegir el meu anterior post: Jo construeixo la meva pròpia realitat… però…Qui sóc jo?

Fins el proper article, rep una cordial salutació,

www.josepguasch.com

(1) Examinem en quina manera diferent impacta : "Avui plou, però demà farà sol "a dir" Demà farà sol, però avui plou "

 

Treballar l'ombra del subconscient

Et convido a participar al meu blog ampliant idees. Per exemple, aportant suggeriments o compartint els teus dubtes a l'apartat al peu del mateix.

Següents articles relacionats: L'ombra de l'ànima. Quan la vida no té sentit, depressió noógena L'arribada de la primavera i el coronavirus; L' ombra del subconscient i l' escriptura automàtica

Ah!!, i si t'ha agradat i et ve de gust, et convido a compartir l'article. També comentar i / o puntuar amb les estrelles en el resum que trobaràs més avall.

 

Estàs interessat en un programa personalitzat de coaching i/o psicoteràpia? Contacta amb mi sense compromís!:

Telèfon: 615.56.45.37 Mail: jspguasch@gmail.com
Web: Formulari de contacte

Si vols, pots rebre còmodament la meva News Letter amb tots els articles del bloc. També, activitats, promocions i informació interessant i pràctica:

Sí vull rebre la News Letter

Si coneixes algú que pogués estar interessat, en aquesta informació, no dubtis a compartir-la

Josep Guasch, coaching i psicoteràpia a Sabadell i Terrassa

 

 

L'ombra del teu inconscient, acceptar l'arquetip de l'ombra, consulta a Sabadell, Terrassa i online. Josep Guasch, coach , psicoterapeuta coaching i psicoteràpia (Ansietat, acompanyament i estratègies per aprimar, deixar de fumar, autoestima, addiccions, etc ...)