Reconciliar-se amb l'ombra Sabadell, Terrassa i online . Psicoteràpia i coaching per reconciliar-se amb un mateix.

Reconèixer allò reprimit.

Tots tenim pautes de conducta i actitud repetitives. Algunes poden ser molt molestes i perjudicials. D'altres no tant. Però gairebé sempre ens envaeix certa estranyesa davant la dificultat de superar-les.

Això apareix en qualsevol procés de psicoteràpia i coaching. Sol tractar-se de tendències, conductes o actituds que no acceptem conscientment. No obstant això, “alguna cosa” al nostre interior sembla conduir-nos a fer o pensar així. Reconciliar-se amb l'ombra és el procés de reconèixer, primer, i integrar, després, aquestes parts. Reconèixer i integrar no vol dir, necessàriament, permetre que s'expressin en conducta de manera literal.

Carl Gustav Jung va proposar el terme “ombra” per a aquestes parts nostres reprimides. És la part dipositària de tot allò que neguem o no reconeixem en nosaltres mateixos. Pot tractar-se de pautes d'actitud i de conducta no reconegudes. Però també d'aquelles que resulten intolerables per a la persona. No obstant això, no per reprimides deixen d'exercir el seu control. Simplement no en som conscients.

Reconciliar-se amb l'ombra. Acceptar-se i aconseguir la pau interior.

Es tracta d'un procés per fer d'aquestes parts quelcom creatiu en comptes d'automàtic, i fins i tot en ocasions, perjudicials. Es tracta d´un procés que pot durar tota la vida però és imprescindible per a la nostra evolució personal. Tant en el sentit d'autoconeixement com en el d'autorealització i qualitat de vida.

Reconciliar-se amb l'ombra condueix, en última instància, a assolir la congruència amb un mateix. Més autoacceptació i millora de l'autoestima. És convenient tenir present, no obstant això, que es tracta d'un procés continu que no es pot donar per finalitzat gairebé mai. Això sí, es pot aprendre com dur-lo a terme.

Si vols saber més i estàs interessat en un procés personal no dubtis a consultar-me. Fes clic a l'enllaç següent.

Sí, vull més informació.

Reconciliar-se amb l'ombra Sabadell, Terrassa i online. Psicoteràpia i coaching per reconciliar-se amb un mateix.

BLOG

Tristesa i por, per què els homes riuen quan ho veuen en la dona?

Name: Josep Guasch, coaching y psicoterapia
Price range: $

Tristesa i por entre els homes. Intel·ligència emocional i noves masculinitats. Josep Guasch, psicoterapeuta humanista, consulta a Sabadell

Sovint els homes no reconeixen la pròpia tristesa

Per què alguns homes riuen o veuen amb una condescendència desdenyosa la tristesa i por en una dona? Fàcil, perquè les penalitzem en nosaltres. En no reconèixer-les al nostre interior, quan l'advertim en elles, projectem les nostres pors i els trivialitzem. A Gestalt l'anomenem un mecanisme de projecció. Si volem construir una nova forma de ser home, haurem de revisar la nostra intel·ligència emocional.

A aquest mecanisme es pot unir (o actuar independentment) el de la deflexió. Bàsicament desconnectar de la tristesa i la por quan els advertim, en nosaltres o en altres persones. Se sol fer amb bromes i rialles fàcils, xerrades trivials, intel·lectualitzant (en comptes d'experimentar i expressar...).

Tristesa i por són dues de les quatre emocions bàsiques vinculades a la vulnerabilitat. A més són dues emocions mal vistes en l'home fidel als mandats del patriarcat. Tanmateix són dues emocions bàsiques, que expressem de petits. Què passa llavors i "on van" quan no s'expressen?. És important, per entendre-ho, diferenciar vulnerabilitat i debilitat. No podrem millorar la nostra intel·ligència emocional negant-les ni amagant-les.

Tristesa i por, vulnerabilitat i no debilitat

He vinculat tristesa i por a la vulnerabilitat i les desvinculo de la debilitat. És important, i especialment per a l'ànima masculina, establir aquesta diferència. Tot i que crec que deficient, podria considerar un consens suficient recórrer a les descripcions de la RAE.

Així veiem que defineix vulnerabilitat com:

– "Que pot ser ferit o rebre lesió, físicament o moralment" "Alguna cosa susceptible de ser danyat, perjudicat o deteriorat".

Defineix debilitat com:

– “Falta de vigor o força física". “Carència d' energia o vigor en les qualitats o resolucions de l' ànim"

Vulnerabilitat no és debilitat.

Jo detecto en ambdues descripcions una important diferenciació que subjau a la descripció. Així parteix de la definició de vulnerabilitat com una cosa "susceptible de ser" o "que pot ser”. He assenyalat expressament el terme ser que apunta a una qualitat inherent a aquest alguna cosa/algú. La vulnerabilitat és quelcom inherent a la condició humana. En el terreny emocional compartim amb els mamífers el por i la tristesa.

Ara bé quan descriu debilitat utilitza els termes "falta"I"mancança”. I afegeix les qualitats de les quals manca aquest alguna cosa o algú feble: Vigor, força física, resolucions de l'ànim...

És a dir, podem ser vulnerables i alhora forts (no febles). I això implica acceptar tristesa i por com les dues emocions bàsiques que ens defineixen com a éssers humans. És vital entendre, en termes d'intel·ligència emocional, aquests matisos: Acceptar la nostra vulnerabilitat, ens fa forts, encara que sembli el contrari.

Ara bé, sempre és així?. Vegem una distinció important.

intel·ligència emocional, emocions i sentiments, temor i melancolia

Existeixen, els que podríem considerar, "subproductes" de la por i la tristesa: el temor i la melancolia. En l'anterior article: Emocions i homes, Què ens passa amb el món emocional? vaig destacar el consensuat com a definició d'emoció: “Conjunt de reaccions orgàniques que experimenta un individu quan respon a certs estímuls externs que li permeten adaptar-se a una situació respecte a una persona, objecte, lloc, entre d' altres".

Pel que fa a aquest post concerneix destaco de la descripció el fragment: “respon a certs estímuls externs”. Tristesa i por, com emocions bàsiques, responen a l'aquí i ara d'estímuls externs. Per exemple podem sentir por davant d'un animal salvatge que ens amenaça. Podem sentir tristesa davant la mort d'un ésser estimat. Pero… ¿Qué ocurre cuando tristeza y miedo es dilaten en el temps més enllà de l'esdeveniment present? ... Apareixen els sentiments. Avançar en la nostra intel·ligència emocional requereix, també, tenir clara aquesta diferenciació.

He assenyalat ja una de les diferències entre sentiments i emocions. Mentre les segones estan més vinculades al present i poden tenir una ressonància en el temps, en els primers aquest ressò en el temps es difereix més. Per què? Passem del regne dels mamífers a l'humà.

En el sentiment intervé, a més de la reacció fisiològica, un element cognitiu. Podríem resumir amb una fórmula:

Sentiment = Emoció + pensament.

Por i tristesa emocions; Temor i melancolia, sentiments.

En el sentiment es barregen emocions i activitat cognitiva.

Resumint molt, si a la por (emoció) li afegim una etiqueta cognitiva tenim el temor (sentiment). Si a la tristesa li afegim un pensament de perdurabilitat tenim la malenconia.

El sentiment és la presa de consciència de l'emoció. És una qualitat bàsicament humana i no és "positiva" ni "negativa". Com sempre depèn de l'ús que fem.

El biòleg Humberto Maturana (un dels referents del coaching ontològic) va escriure molt al respecte. Si estàs interessat/da afegeixo un enllaç a un extracte de dues xerrades dictades: EMOCIONS I LLENGUATGE EN EDUCACIÓ I POLÍTICA

Definició de melancolia segons la RAE:

f. Tristesa vaga, profunda, assossegada i permanent, nascuda de causes físiques o morals, que fa que qui la pateix no trobi gust ni diversió en res.
2. f. Med. Monomania en què dominen les afeccions morals tristes.

Una monomania és una obsessió per una idea recurrent, és a dir, el pensament reiterat i auto-referent. Tenim, doncs, una etiqueta cognitiva (pot ser una creença, pensament automàtic, judici etc.....) vinculada a l'emoció de tristesa.

Definició de temor segons la RAE:

m. Passió de l'ànim, que fa fugir o refusar allò que es considera danyós, arriscat o perillós.
m. Presumpció o sospita.
m. Recel d'un dany futur.

Termes com "allò que es considera..." o “recel” ens remeten, de nou, a etiquetes cognitives o judicis.

Podem veure, doncs, com temor i melancolia són sentiments derivats de dues emocions bàsiques: Por i Tristesa respectivament. Si tenim prou intel·ligència emocional sabrem establir la diferència. I a partir d'aquí gestionar adequadament, bé sigui emoció o sentiment.

Tot i que sembla una digressió he cregut oportú fer aquesta diferenciació entre les emocions i els sentiments. Tornem ara al tema de Por i Tristesa en l' home.

..T'interessaria explorar el teu món emocional com a home?
Pots assistir al taller obert que organitzem.
Més informació al següent enllaç:

Taller d'intel·ligència emocional per a homes.

Places limitades.

El lloc de poder d'un home és casa seva.

El patriarcat sosté una dinàmica en què el valor fonamental és la dominació. El més intel·ligent, llest, ric, millor posicionat etc. No obstant això, en la realitat pocs homes poden aspirar a aquestes cotes de màxim poder. Per això es va establir el "títol honorífic" de "cap de família" a l'home.

Hi ha una equivalència perillosa i equivocada entre poder i agressivitat.

És habitual encara en molts països que la dona perdi el seu cognom al casar-se. Fins i tot els fills, per defecte, adopten el cognom patern com el primer. Aquest no és més que un exemple d'aquest mandat patriarcal.

Així doncs, sent el cap de família l'home, difícilment expressarà emocions vinculades a la vulnerabilitat: Tristesa i por principalment. L'home adoptarà rols que poden anar de l'amorosament protector al violentament controlador. Tant en un cas com en l'altre, aquestes dues emocions bàsiques són incompatibles amb l'exercici d'aquest rol.

Les emocions bàsiques -i els seus derivats- més vinculats a l'expansió (alegria i ràbia) seran les predominants en aquest estereotip masculí. Per suposat en detriment d' aquelles que suposin una contracció: Tristesa i por principalment.

Així doncs, els homes, en termes d'intel·ligència emocional estem “educastrats”.

Tristesa i por entre homes... Què tal?

Entre homes, encara ens atrevim menys a expressar emocions associades a la tristesa i la por. És un mandat que tenim profundament internalitzat. A més, si tenim l'obligació de ser els més.... (el que sigui), l'introjecte profund és que hem de competir amb els altres homes.

Podem, si anem molt "apurats" reconèixer la nostra vulnerabilitat davant una dona en la qual confiem molt. Però davant d'un home... és com exposar la jugular a la mirada del comte Dràcula.

I és aquí, on la inèrcia de l'educació, ens mobilitza en sentit invers al de la intel·ligència emocional. Ens retenim, bloquegem i evitem reconèixer i expressar les nostres emocions i sentiments.

És precisament per aquest motiu pel qual la majoria dels grups d'homes són no mixtos. Es tracta de superar aquesta barrera invisible, aquest sostre de vidre. Ser capaços d'"entre nosaltres" reconèixer-nos com a vulnerables, amb la tristesa i la por com a principals causes. I vèncer aquesta inèrcia a competir entre nosaltres sota el criteri d'aparentar no vulnerabilitat.

Les gelosia la por i la tristesa.

Ens tornem gelosos si percebem una amenaça cap a una cosa que considerem el nostre. Hi ha dos conceptes aquí interessants: temor i el nostre. Sabem que, en termes d'intel·ligència emocional, el temor és una por fantasiejada. I el concepte “el nostre” beu dels mandats del patriarcat i l'amor romàntic. La parella és algú “el nostre”…, 😯

Si a això hi afegim el mite de l'amor romàntic "la gelosia és una mostra d'amor”, tenim la fórmula “perfecta”.

L'home no sol expressar la gelosia… fins que l'expressa.

Pot ser gelosia a perdre l'ésser estimat (temor que algú sedueixi la parella). També gelosia professional (temor a perdre un estatus o rol social). El temor sempre implica una por a perdre. I la por a perdre anticipa una tristesa per una pèrdua anticipada. Aquest és el vincle entre por i tristesa en els gelos.

En la gelosia hi ha por (temor) i tristesa anticipats.

Mentre que la dona és més procliu, si té gelosia, a expressar-ho, l'home sol callar. Hi ha estudis que, fins i tot evidencien que els homes som més gelosos que les dones. Tanmateix la percepció social és contrària a causa de, precisament, que la dona sol expressar-ho més obertament.

Per a la mentalitat masculina/patriarcal, expressar gelosia és una mostra de “debilitat”. I, per suposat que en la majoria dels casos existeix una autoestima danyada. Però el primer pas (al tanto, no l'únic!) per sanar-los és reconèixer-los. I tornem al precepte bàsic de la intel·ligència emocional, prendre consciència.

L' home, quan no expressa la gelosia, és com una "olla a pressió" exposada al foc sense vàlvula de seguretat. "Això pot generar una explosió de ràbia en el moment menys pensat. Aquesta ràbia solem justificar-la mitjançant una projecció de la culpa en la dona. Per exemple "sóc gelós perquè ella provoca els homes”. Qualsevol cosa menys reconèixer l'emoció de la vulnerabilitat implicada en el temor a perdre-la.

Fins i tot, afavorit pel sistema patriarcal, existeix el concepte que la "parella és meva”. Amb aquest mandat social fermament instal·lat, l' home s' exonera d' acceptar la por i la tristesa anticipada de la gelosia. Això fa, que l' expressió de la gelosia en l' home, sigui molt més violenta que en la dona.

La gelosia és més habitual en homes que en dones…
però l' “expressen” d' una manera diferent

I si por i tristesa (emocions bàsiques) no estan disponibles… apareix la ràbia. La ràbia, juntament amb l'alegria, és la que completa el cicle de les quatre emocions bàsiques. Sovint aquesta ràbia s' expressa mitjançant la violència masclista.

Aquesta forma d'expressió contaminada dels sentiments és semblant a la gestió de la frustració en l'home. Per a més informació el meu article anterior: Emocions i homes ... ¿Què ens passa amb el món emocional?

Intel·ligència emocional i homes un repte per avançar cap a una societat igualitària.

Fins aquí un petit intent per assenyalar les reticències de l'ànima masculina davant els sentiments i emocions que impliquin vulnerabilitat. Crec que hem de continuar treballant per avançar en la nostra intel·ligència emocional. D'aquesta manera, gran part dels problemes existents en la nostra cultura patriarcal, crec, podran, almenys, suavitzar-se. Els grups d'homes pro-feministes treballem en aquesta línia.

Una de les modalitats terapèutiques més efectiva per al reconeixement i expressió del món emocional és la Teràpia Gestalt.

Fins el proper article, rep una cordial salutació,

www.josepguasch.com

Anterior article relacionat: Homes i emocions Què ens passa amb el món emocional?

Tristesa i por entre els homes. Intel·ligència emocional i noves masculinitats. Josep Guasch, psicoterapeuta humanista, consulta a Sabadell.

BLOG

L'ombra del teu inconscient, autoconeixement i superació personal

L'ombra del teu inconscient. Acceptar l'ombra, consulta a Sabadell, Terrassa i online. Josep Guasch, psicoterapeuta, coach , coaching i psicoteràpia (PNL, Hipnosi, Teràpia Gestalt, Anàlisi Transaccional, Nen interior) a Sabadell i Terrassa

Robert Johnson en el seu llibre "Acceptar l'ombra del teu inconscient"ens parla de l'Arquetip de l'ombra. I ens explica una trista història:

La nostra ombra personal conté una gran font d'energia si sabem alquimizarla, consulta a Sabadell

L'aigua. Arquetip de vida, sanació i purificació

L'Aigua de la Vida brollava lliure i alegre a través d'un pou. Aquesta Aigua tenia virtuts guaridores i revitalitzants de les que es beneficiava tot aquell que bevia d'ella. I ella, en la seva generositat, s'oferia a tot aquell que s'acostés per conèixer-la.

Però uns usurers van pretendre aprofitar-la.
Van aixecar tanques al voltant del pou i la van comercialitzar.

L'aigua enfadada, decidir brollar a través d'un altre pou. I així, la qual rajava del pou inicial, va perdre totes les seves màgiques propietats.

No obstant això, va passar el mateix amb altres usurers. I així va seguir succeint. D'aquesta manera, el Aigua de la Vida segueix apareixent, cada vegada, en llocs insospitats on ningú pugui enriquir-se amb usura d'ella.

I els pous que va deixant, al seu pas, només ofereixen aigua tèrbola.
No obstant això, el Aigua segueix rajant en algun lloc i està llesta, sempre per ser rebuda.

Què té a veure aquesta metàfora amb la nostra psicologia?

Aquesta història ens parla dels interessos egocèntrics per apoderar-se d'un bé que pertany a la Vida. El nostre ego actua d'una manera semblant. Ignora algunes zones de la nostra psique. Tot allò que no obeeixi als interessos egocèntrics és reprimit, negat, enterrat. De tal manera que, allò que era al principi una cosa natural, es torna tèrbol. Tal com succeeix en els pous dels que ja no raja el Aigua de la Vida. Així neix en nosaltres l'arquetip de l'ombra.

D'aquesta manera construïm un guió de vida en el qual el reprimit segueix influint-nos. Però ho fa d'una manera inconscient i, generalment, poc constructiva. Acceptar l'ombra és el primer pas per a la seva integració d'una manera constructiva.

L'ombra del teu inconscient i el lloc en el qual brolla l'Aigua de la Vida

Aquest lloc on podem trobar el Aigua no està molt lluny.

Curar les nostres ferides emocionals, consulta a Sabadell

En el nostre inconscient l'arquetip de l'ombra espera a ser descobert

Està més a prop del que sospitem, només que ... una mica amagat. És, efectivament, nostre inconscient. I en ell, Jung va postular l'existència d'alguna cosa que va cridar l'arquetip de l' ombra. Més específicament va deixar escrit:

"La figura de l'ombra personifica tot el que el subjecte no reconeix i que, però, li força una i altra vegada, directament o indirectament. "

Com pots trobar indicis de l'arquetip de l'ombra del teu inconscient?

Imagina que algú, amb la seva conducta o actitud et exaspera molt. Tot i que pugui semblar una persona molesta, si la teva resposta emocional és exagerada, aquesta és una pista.
L'ombra del teu inconscient reacciona com una ferida al contacte amb aigua salada. Cou!!. Aquesta conducta, aquesta actitud està llavors en tu, en la teva ombra. Aquesta resposta emocional és coneguda com Projecció de l'ombra

Pot semblar una cosa contradictòria acceptar l'ombra del teu inconscient. No obstant això, és important aclarir que reconèixer no vol dir actuar segons el seu dictat.

La llum de l'ombra del teu inconscient.

D'altra banda, encara que d'això parlaré en un altre article, també podem “reconèixer” en altres parts meravelloses que ens neguem. És important aquí destacar que, en si, el que rebutgem en nosaltres no té per què ser una cosa negativa.

Les emocions reprimides en l'home i el patriarcat, consulta a Sabadell

Les qualitats negades a la masculinitat pel patriarcat jeuen en una ombra lluminosa.

Per exemple, un home que (pels dictats del patriarcat) rebutgi en si la seva sensibilitat, tendresa, delicadesa ... és fàcil que s'enamori d'una dona que manifesti aquestes qualitats. De fet l' enamorament, segons la psicologia analítica, és vist com una projecció del que és lluminós en una altra persona.

Reconèixer i acceptar l' ombra, "el tio del gimnàs", un exemple.

Vaig a relatar un diàleg amb un client en consulta (per descomptat és un resum. Conte amb el seu permís i mantinc el més estricte anonimat).

El consultante va a un gimnàs regularment. Un dia va aparèixer en aquestes instal·lacions un home que li va exasperar d'una manera exagerada. Així que, vaig indagar una mica.

Aquest va ser més o menys el diàleg que vam sostenir.

Client: Llavors va aparèixer aquell "tío". Caminant com un paó.
Josep: Com creus que camina una paó?
C: Doncs cridant l'atenció, movent-se, en pla xulo.
J: I això et molesta
C: Sí, molt.
J: I com és aquest molt en una escala de l' 1 al 10?
C: Doncs .... (Aquí es va aturar una mica ...) Jo diria que un 9!
J: Un nou per algú que ni tan sols es va ficar amb tu. Només per la seva forma de caminar
C: Sí, però és que (i aquí va emfatitzar el que passava) Anava cridant l'atenció!!

L'arquetip de l'ombra filtra i distorsiona la nostra percepció de la realitat

És curiós com el "cridar l'atenció" pugui molestar tant a

L'ombra del teu inconscient. Reconèixer l'ombra del nostre subconscient per aprendre a reconèixer la realitat.

Aprendre a reconèixer l'ombra per prendre consciència de com distorsiona la realitat.

algú. Però hi ha alguna cosa més. "Caminar movent-se com un paó" pot ser una descripció de fets. No obstant això, inferir d'això que volia cridar l'atenció és una interpretació, cosa que va deduir el client a partir dels seus filtres personals.

D'altra banda, el seu radical rebuig apuntava a una mica més. Conec al client i sé que és un home extremadament discret, cautelós i reservat, així que li vaig llançar el repte.

Acceptar l'ombra del teu inconscient, "Cridar l'atenció"

J: Tu no has volgut mai cridar l'atenció?
C: Bé ... sí però no d'aquesta manera ....
J: I quan ho has volgut ... ho has fet?
C: Doncs no, crec que cadascú ha de arreglar els seus propis problemes.

"Cadascú ha de arreglar els seus propis problemes”.

Això, per descomptat, és una creença, i en un home, encara que jove, "clàssic", sol ser un indici que no vol mostrar la seva vulnerabilitat.

És aquí on va aparèixer la seva ombra. "Cridar l'atenció", per el meu client, equival a "necessitar l'ajuda dels altres". A això en PNL se l'anomena una equivalència complexa . Ell només vol cridar l'atenció quan té algun problema entre mans, però, per descomptat no ho permet. No obstant això, el seu desig de compartir, de ser alleujat , existeix... en el seu arquetip de l'ombra.

Ocupar "tot l'espai disponible"

C: Doncs sí, va arribar va col·locar la seva tovallola en un aparell de musculació i es va anar a fer bici.
J: Et va molestar això?
C: Doncs és evident! (compte amb les afirmacions vehements, solen amagar alguna cosa "ombrívola”). Quin dret té a ocupar tot l'espai? (Ara una generalització)
J: Tot l'espai?
C: Bé ... ja m'entens, si està en la bici per què ha d'ocupar amb la seva tovallola altre aparell que podria utilitzar una altra persona?
J: Bé ... si arriba una altra persona li pot dir que retiri la tovallola, no et sembla?
C: Sí clar, A mi també m'agradaria! tenir-ho tot a la meva disposició, però no s'ha de fer això.

Important aquest paràgraf. El client no deixa de tenir raó, però…

Aquí no interessa la raó, interessa el que sorgeix!.

En primer lloc indica: "a mi també m'agradaria ..."! i és obvi i raonable que en un lloc amb recursos compartits, a tots ens agradaria tenir-los a la nostra disposició en tot moment. Recordem que acceptar l'ombra no vol dir seguir el seu dictat, només reconèixer-la.

Segueix amb un "però". La paraula però en una frase, a efectes psicològics, desvirtua l'afirmat prèviament (1). El'"a mi també m'agradaria” (la reivindicació de l'ombra) queda com menyspreat l'efecte de ser reconeguda.

"No s'ha de". Ens trobem amb el que en teràpia Gestalt anomenem un "introjecte”. Mandats generalitzats i imposats sobre què fer i no fer. Fritz Perls, el pare de la teràpia Gestalt els va anomenar com els "hauria de...".

Però hi ha més .... (Per això vaig triar aquest exemple). Va seguir queixant-se d'alguna cosa de la que en el fons tenia raó, però ....

Acceptar l'ombra del teu inconscient per reconèixer el tresor que amaga.

El tresor amagat a l'ombra.

Veurem a continuació la sinuositat amb la qual es mou l'ombra. Recordem que només posem l'atenció en reconèixer i acceptar l'ombra, no en si té o no raó. El següent fragment descobreix alguna cosa interessant encara que no evident.

C: El "tio" estava, mirant a tothom i a tot. Ho estava controlant tot! (De nou una interpretació. Que "miri tot" no vol dir necessàriament que "controli tot")
J: ¿I què hi ha de dolent en que miri a tothom? Això vol dir, necessàriament que "ho controli tot?”.
C: Bé .... Ho sembla!
J: Ho sembla o t'ho sembla a tu? (El repto a que traslladi la generalització a l'assumpció de la seva responsabilitat per la seva interpretació)
C: Bé ... m'ho sembla a mi, però això és de mala educació! (De nou un introjecte).

L'arquetip de l'ombra i les nostres potencialitats no desenvolupades.

I aquest és un aspecte molt interessant de l'ombra. La possibilitat que ens ofereix de completar-nos. Així, un introvertit farà bé en intentar aprendre de l'actitud extravertida i viceversa. Però mentre no reconegui aquesta possibilitat i segueixi veient a "els de l'altre extrem" com a enemics, perdrà una ocasió d'or.

Acceptar l'arquetip de l'ombra. ¿Per què fer conscient l'inconscient?

Fer conscient l'inconscient allibera l'energia que utilitzem per reprimir-lo. De la mateixa manera, en acceptar l'ombra del teu inconscient et tornes una persona més completa. Com va dir Jung:

"Prefereixo ser un home complet a un home bo".

Reconèixer la nostra totalitat ens dóna l'oportunitat de triar

Acceptar l'ombra i reconciliar-se amb ella, consulta a Sabadell

Reconciliar-se amb l'ombra interior

conscientment. A l'altre extrem, les actituds maniqueistes i moralitzants condueixen, sovint, a conductes depravades. No cal aprofundir massa en els foscos episodis que viu actualment l'església catòlica. Només com un exemple entre d'altres, per descomptat.

També és cert que amb aquest reconeixement no acaba tot el treball interior. És, no obstant això, un primer pas i, de vegades el més difícil.

Dedicaré un altre article a les conseqüències de no reconèixer i acceptar l'ombra. No obstant això et convido, mentrestant, a llegir el meu anterior post: Jo construeixo la meva pròpia realitat… però…qui sóc jo?

Fins al proper post, rep una cordial salutació,

www.josepguasch.com

(1) Examinem en quina manera diferent impacta : "Avui plou, però demà farà sol "a dir" Demà farà sol, però avui plou "

Et convido a participar al meu blog ampliant idees. Per exemple, aportant suggeriments o compartint els teus dubtes a l'apartat al peu del mateix.

Següents articles relacionats: L'ombra de l'ànima. Quan la vida no té sentit, depressió noógena L'arribada de la primavera i el coronavirus; L' ombra del subconscient i l' escriptura automàtica

Ah!!, i si t'ha agradat i et ve de gust, et convido a compartir l'article. També comentar i / o puntuar amb les estrelles en el resum que trobaràs més avall.

Estàs interessat en un programa personalitzat de coaching i/o psicoteràpia? Contacta amb mi sense compromís!:

– Telèfon: 615.56.45.37 – Mail: jspguasch@gmail.com
– Web: Formulari de contacte

Si vols, pots rebre còmodament la meva News Letter amb tots els articles del bloc. També, activitats, promocions i informació interessant i pràctica:

– Sí vull rebre la News Letter

Si coneixes algú que pogués estar interessat, en aquesta informació, no dubtis a compartir-la

L'ombra del teu inconscient, acceptar l'arquetip de l'ombra, a Sabadell, Terrassa i online. Josep Guasch, coach , psicoterapeuta coaching i psicoteràpia (Ansietat, acompanyament i estratègies per aprimar, deixar de fumar, autoestima, addiccions, etc…)

BLOG

Per què repetim patrons de conducta?. Guió de vida i teràpies transgeneracionals

Per què repetim patrons de conducta? Psicoteràpia Sabadell, Terrassa i online. teràpia de guió de vida i patrons compulsius. Josep Guasch, psicoterapeuta, coach .

Superar la compulsió als rituals repetitius

La compulsió ens engoleix en un sense sentit.

Vam veure a l'article anterior la influència de dos elements, sovint inconscients, que dirigeixen la nostra conducta. Els actes compulsius i les necessitats no resoltes. Els primers una conseqüència del que Freud anomenava Neurosi obsessiva i la seva hipòtesi sobre la causa original. Posteriorment, a principis de 1970, el terme es va modificar per l'avui conegut com a Trastorn Obsessiu Compulsiu (T.O.C). Aquesta va ser la primera resposta a la pregunta “Per què repetim patrons de conducta?”

La teràpia Gestalt, amb el seu particular distanciament dels diagnòstics tipificats, aporta una cosa nova. Una aproximació sobre l'etiologia del "trastorn" obsessiu-compulsiu que li atorga direcció i sentit. Seguim amb la sèrie d'articles dirigits a respondre la pregunta: Per què repetim patrons de conducta?

Veurem en aquest article, especialment, les hipòtesis formulades pel Guió de Vida i les teràpies transgeneracionals. El guió de vida és una proposta que va popularitzar l' Anàlisi Transaccional. Pel que fa a les segones veurem les tres grans modalitats d'intervenció terapèutica.

Per què repetim patrons de conducta? El guió de vida

En termes generals totes (o gairebé totes) les persones vivim en el que es coneix com un guió de vida. El guió de vida ens col·loca com unes ulleres de colors que fa que interpretem la realitat d'una manera personal. I això és així en funció del que anomenem mandats del guió.

Per suposat aquests mandats són inconscients. I es van configurant en el nostre interior sobre l'estructura del que vivim durant dos períodes de vida:

– En primer lloc, i molt especialment, durant la primera infància.
– A continuació durant l' adolescència.

Per què repetim patrons de conducta? El guió de vida.

De petits prenem “decisions” que construeixen el guió de vida.

Es tracta de moments vitals delicats, per diferents motius, però que ens fan molt influenciables. En aquests moments s' estableix l' estructura que emmotlla la posterior repetició de patrons de conducta.

El nostre guió orienta la nostra atenció cap a aspectes de la realitat, òbvia altres i fins i tot distorsiona altres fets. Com a conseqüència final construïm generalitzacions sobre "el que ens passa". Així doncs es tracta d' un argument vital que dirigeix la manera com percebem la realitat.

Conseqüentment, aquesta percepció esbiaixada de la realitat origina una actitud i unes creences. Finalment aquesta actitud i creences configuren unes eleccions i un determinat comportament.

He resumit succintament el procés que respon a la pregunta: Per què repetim patrons de conducta? segons la teoria del guió de vida.

El Guió en acció. Els patrons es van aferrant.

Tot aquests passos obeeixen a dinàmiques inconscients que s'instal·len al nostre interior, com ja he assenyalat abans, des de ben petits. I és precisament per aquesta dinàmica inconscient que ocorren dues coses:

– Sense adonar-nos-en fem eleccions i repetim actituds i conductes.
– Aquestes eleccions, com estan influenciades pel guió, generen situacions d' acord amb els mandats del mateix. Així doncs es referma una espècie de bucle que es repeteix amb diferents personatges però amb una mateixa essència. D'aquesta manera apareix això que alguns anomenen "profecies auto complertes”.

El nostre guió de vida busca les circumstàncies que ho justifiquin.

Les profecies autocomplertes s'estructuren sobre l'argument del guió de vida.

Són processos inconscients que repetim per una necessitat bàsica de coherència impulsada pel subconscient personal. Hi ha fins i tot frases populars que ens remeten a això: “Més val dolent conegut que bo per conèixer", "el que s'ha fet de sempre (tota la vida)" etc...

Veure i sortir d'aquests rols no és una cosa fàcil, precisa, gairebé sempre, un treball terapèutic. Aquesta és una resposta generalitzada a la pregunta: Per què repetim patrons de conducta? segons la teoria del guió de vida.

Les teràpies transgeneracionals, psicogenealogia, meta-genealogia i constel·lacions familiars

Les teràpies transgeneracionals ofereixen un altre tipus de resposta a la pregunta per què repetim patrons de conducta? En l'actualitat tres són les grans modalitats: Psicogenealogia, meta genealogia i constel·lacions familiars. Amb algunes diferències les tres busquen la resposta en les ferides familiars. Cap d'aquestes propostes terapèutiques no són incompatibles amb la hipòtesi del guió de vida ni la que ofereix la teràpia Gestalt.

La resposta de la psicogenealogia

Ann Anceline Schützenberger va ser la precursora d'aquesta modalitat de teràpia, la psicogenealogia. Psicòloga de formació psicoanalítica inclou la visió transgeneracional en la seva praxi terapèutica. Va idear el mètode del genosociograma. Bàsicament es tracta d' un arbre genealògic en el qual assenyalar les dates especialment rellevants. Tant per a "bé" com per a "mal".

Aquestes dates rellevants solen ser indicadors de successos que transcorren paral·lelament en el temps. Així, una de les seves primeres clientes va desenvolupar un càncer a l'edat de 35 anys, a la mateixa edat que la seva mare. És el que ella va anomenar el síndrome de l' aniversari inclou les lleialtats familiars. Processos tots d' origen inconscient.

Per què repetim patrons de conducta?. La resposta de la psicogenealogia.

Segons la psicogenealogia, les lleialtats familiars les transmet la mare embarassada al fetus.

Així la resposta a Per què repetim patrons de conducta? es fonamenta en l' existència d' una memòria transgeneracional. Segons Schützenberger el fetus, a l'úter matern, somnia el mateix que la mare. És a través del món oníric que rep les influències de l'inconscient familiar.

A efectes pràctics convé assenyalar que Schützenberger delimita aquesta feina a trobar la resposta a la pregunta ja assenyalada: Per què repetim patrons de conducta? És a dir, es tracta d'una investigació preliminar que assenyala per on ha d'anar el posterior procés terapèutic.

En puritat, la psicogenealogia és més una metodologia d'investigació que una praxi terapèutica. La teràpia, per dir-ho així, ve després. Tanmateix molt orientada ja pel descobert en el procés previ.

Jodorowsky la Meta genealogia

Autor controvertit i debatut en la comunitat psicoterapèutica. Jodorowsky ve del món del teatre. També utilitza l'arbre genealògic com la base de la seva investigació. Per a Jodorowsky portem inscrit l'arbre al cos tant com en allò mental i emocional.

El fonament de la seva praxi es reflecteix en la frase "Jo soc tota la meva família”. Això comporta conseqüències sistèmiques de gran calat (sempre segons Jodorowsky). Sosté que quan una persona del sistema familiar adquireix i resol un conflicte, tot el sistema familiar es beneficia.

Segons la seva hipòtesi, el saber Per què repetim patrons de conducta? ja és de per si mateix resolutiu. En això es diferencia de la psicogenealogia. No obstant això, reforça el procés terapèutic amb lectures de tarot i rituals simbòlics. És el que ell anomena "psicomagia", pràctica intrínsecament lligada a la seva Meta genealogia.

Bert Hellinger i les Constel·lacions Familiars.

Bert Hellinger, va ser el creador de les constel·lacions familiars. De formació teòleg i filòsof va exercir de missioner fins que va abandonar el clergat. Es va formar en psicoanàlisi, dinàmiques de grup i teràpia familiar sistèmica d'on es va inspirar per formar la seva proposta terapèutica.

Per què repetim patrons de conducta? L'amor cec a les constel·lacions familiars de Bert Hellinger.

L'amor cec és a la base de la repetició de conductes i històries familiars.

La seva formació i vocació espiritual apareix en l'essència del seu mètode quan atorga un paper predominant a l'ànima. I tot i que la vincula a la persona, també la reconeix com a ens independent i amb dinàmica pròpia. En el seu llibre "Ordres de l' amor" indica explícitament:

"Aquesta ànima conscient que sobrepassa i dirigeix l'individu, cerca i troba solucions que superen, amb molt, allò que nosaltres podem imaginar..."

Així assenyala aquesta com l'agent terapèutic que aporta la solució i també la resposta a la pregunta Per què repetim patrons de conducta?.

El reconeixement de l' ànima i la seva intencionalitat, és al centre de la teràpia de constel·lacions familiars.

La clau està en el que Hellinger va anomenar "amor cec". La seva dinàmica és, idèntica a les "lleialtats invisibles" de la psicogenealogia. Es diferencia en la seva etiologia.

El nadó, en néixer, estima incondicionalment el seu pare i mare. Podem entendre-ho com una predisposició de l'ànima. I també com una estricta funció de supervivència. Aquest amor senta les bases de la lleialtat incondicional al sistema familiar. Lleialtat que va més enllà de les vicissituds relacionals.

Aquesta lleialtat va ser anomenada per Hellinger "amor cec". Així, ja de petits, ansiem secretament la felicitat de la mare i el pare. I per aconseguir això, el fill pot arribar a carregar inconscientment amb els problemes paterns. Això comporta sacrificis, identificacions i lleialtats invisibles.

Aquesta dinàmica respon a la pregunta: Per què repetim patrons de conducta? assenyalant a problemes del sistema familiar no resolts. Però el nen no tria conscientment aquestes conductes, venen condicionades per l'amor cec. I es reiteren en l'edat adulta.

És possible modificar els nostres patrons de conducta?

Cada escola terapèutica formula la seva modalitat d' intervenció. Algunes fan més èmfasi a respondre a Per què repetim patrons de conducta? Altres, senzillament, plantegen modificar aquests guions vitals. Cada persona és diferent, i en funció de les seves inquietuds internes úniques, pot prevaler una o altra orientació.

Conèixer la nostra biografia emocional i familiar per reconciliar-nos amb ella i nosaltres.

No obstant això hi ha una cosa que ha de prevaler. No hi ha un guió de vida o patró de conducta que, en la seva essència, sigui millor o pitjor. Tots tenen immensos potencials i perills vertiginosos. La pràctica terapèutica anirà orientada a prendre consciència dels aspectes constructius en la vida del consultant. En cada cas podem verificar l'aforisme "en el símptoma podem trobar la solució".

En el pròxim post tractaré l'anomenat "procés de la quadrinitat". Una de les propostes terapèutiques més versàtils i pragmàtiques. Respon a la pregunta Per què repetim patrons de conducta?. I proposa com deixar de cometre els mateixos errors.

Fins llavors rep una cordial salutació,

Anterior article relacionat: Per què repetim els mateixos errors i conductes? Destí o decisió inconscient?

Següents articles relacionats: Guió de vida i amor negatiu. La lleialtat inconscient als pares. ; Per què repetim els mateixos errors i conductes?

www.josepguasch.com

Per què repetim patrons de conducta? Psicoteràpia Sabadell, Terrassa i online. Teràpia de guió de vida i patrons compulsius. Josep Guasch, psicoterapeuta, coach .

BLOG

Interpretació de la realitat, consciència i despertar amb PNL

Interpretació de la realitat en psicoteràpia i coaching, consulta a Sabadell, Terrassa i online. Josep Guasch, psicoterapeuta i coach. PNL (Programació Neurolingüística) i teràpia de virus mentals

Permetre'ns l'obertura a noves possibilitats.

La interpretació de la realitat condiciona la nostra qualitat de vida. De tal manera que posar consciència en com ho fem ens garanteix una existència més plena.

La PNL distingeix tres maneres d'avaluar la nostra experiència. Aquestes valoracions estan en la base de qualsevol procés de psicoteràpia i coaching. Però molt especialment en la teràpia de virus mentals. I això és així per dos motius:

– Les nostres creences són la base de la nostra interpretació de la realitat. Però al seu torn:
– Els factors que incideixen en la interpretació de la realitat generen les nostres creences.

Vegem aquestes tres distincions des de l'òptica de la Programació Neurolingüística.

La interpretació de la realitat segons la PNL.

Simplificant força dues són les actituds que dirigeixen el comportament humà:

– Acostar-nos al que ens fa sentir bé.
– Allunyar-nos del que ens fa sentir malament.

D'altra banda, Com avaluem dolor i plaer depèn de la nostra interpretació de la realitat. I per fer-ho utilitzem bàsicament tres criteris:

– La nostra fisiologia.
– Els nostres models de la realitat basats en les nostres experiències de referència.
– La forma en què aquests encaixen o no amb les nostres expectatives, criteris i valors.

Aquests són els tres principals filtres que modelen la nostra percepció i interpretació de la realitat. Evidentment, la majoria de les persones no utilitza aquests tres criteris d' una manera conscient. Adquirir-ne consciència és el primer pas per assolir les nostres fites.

La interpretació de la realitat segons la nostra fisiologia

Salut i coherència vital per al benestar emocional

La fisiologia estudia les funcions físiques i químiques dels sistemes vius. Com aquestes duen a terme les seves funcions i els resultats de les mateixes.

Així, no és el mateix estudiar estant descansats que adormits. De la mateixa manera no estem de tan bon humor quan ens fan mal els queixals com quan ens sentim bé. Factors com descans, dieta, relaxació, exercici, consum d' estupefaents etc., poden alterar la nostra interpretació de la realitat.

Altres variables no són tan òbvies però igual o més determinants per al nostre estat d'ànim. Gestos, respiració, postura corporal.

Hi ha diferents corrents terapèutics que fan un especial èmfasi en aquesta intervenció des de la fisiologia. Algunes són la risoteràpia, tècniques de respiració, relaxació, somriure interior, alba emoting, role playing i modelat en PNL.

La fisiologia pot tenir un profund valor psicoterapèutic si la sabem utilitzar al nostre favor. S'han fet famosos alguns vídeos d'algú que irromp a riure en un transport públic. Adjunt un exemple, el resultat és espectacular.

En programació neurolingüística hi ha una pràctica que és l'anomenada "com si”. Es tracta ni més ni menys que d'actuar, moure's, gesticular, etc.... com si estiguéssim... contents per exemple. Un dels recursos més socorreguts en depressions lleus és suggerir a l'afectat caminar amb el cap alt.

Els nostres mapes interns

En els tallers que imparteixo sovint suggereixo als assistents pensar en el següent: "Un gat salta per una finestra". Tot seguit compartim algunes percepcions:

Com és el gat que has visualitzat? Gran, petit, intermedi? D'alguna raça en concret, de carrer? És un gat qualsevol o un que coneixes o has conegut?

Com és la finestra? És un primer, segon, tercer pis o una planta baixa? Des d'on cau el gat en saltar per la finestra?

I així successivament fins a comprovar que l' experiència de cada assistent és diferent. La interpretació de la realitat suggerida per la frase en cada persona és diferent.

Els nostres mapes de la realitat no són la realitat.

Les nostres representacions del món no són el món.

I això és així doncs tots tenim mapes diferents de la realitat. Però, "el mapa no és la realitat". Aquest és un dels aforismes bàsics de la PNL. I hi ha tants mapes com persones.

Els nostres sentits físics creen una imatge de la realitat diferent en cada espècie. Així, per exemple, no tenim la mateixa visió que una mosca, un gat un ocell o un rèptil.

Però a més hi ha altres filtres que repercuteixen en la nostra interpretació de la realitat. En aquests es veuen implicats l' orientació de la nostra atenció així com creences, valors i expectatives.

Per defecte, tots creiem que els altres comparteixen els nostres mateixos filtres d'interpretació de la realitat. Això és causa de molts mals entesos i ho veig sovint en teràpia de parella.

El que percebem apareix com un procés actiu en funció de tres mecanismes.

Tres mecanismes que influeixen en la percepció i interpretació de la realitat.

– Generalització
Elements vivencials aïllats o puntuals els categoritzem com a extrapolables a qualsevol situació. Per exemple, un gos em va mossegar així doncs, tots els gossos són dolents.

– Omissió.
Prestem atenció selectiva a certs elements de la nostra experiència i ometem altres. Per exemple donem importància a quan ens critiquen i obviem quan ens elogien.

– Distorsió.
En aquest mecanisme influeixen molt directament les expectatives i creences sobre com han de ser les coses. Bàsicament utilitzem l'experiència sensorial per etiquetar-la i atorgar-li un significat. Per exemple, una mateixa persona pot semblar simpàtica, frívola o propera a persones diferents.

Aquest mecanisme és molt present en les metàfores i l' creació artística. En aquest últim cas la distorsió és molt òbvia, però, ambdós són formes d' interpretació de la realitat.

El paper de les creences, valors i expectatives.

Treballar amb expectatives i creences Sabadell

Expectatives i creences sobre la realitat.

Comparem els nostres particulars mapes de la realitat amb les nostres creences, valors, i expectatives. Les expectatives, creences i valors s'instal·len al nostre interior per mecanismes d'associació amb experiències del passat. I formen part no solament d' una manera d' interpretació de la realitat. També d'una manera d'aprendre el que té sentit, el que ens convé o el que no.

Això ens permet avaluar el que anem experimentant d'una manera automàtica. Però no només el que ens passa a nosaltres, també avaluem els altres.

L'aprenentatge té un aspecte positiu. Aprendre de l'experiència ens permet evitar errors o experiències doloroses. Tanmateix té una cara oculta. Aquests aprenentatges (no sempre conscients) poden ser autèntiques gàbies que limiten la nostra percepció de la realitat. Fins i tot pot portar-nos a mals entesos en la comunicació amb altres persones.

Un exemple

Podem creure que si algú ens té en consideració respondrà sempre a les nostres preguntes. Aquesta és la nostra expectativa. No obstant això, es pot donar el cas que un dia algú no respongui a una consulta que li fem.

Escoltar adequadament per a una interpretació de la realitat correcta.

¿Escoltem o escoltem?

Automàticament podem arribar a pensar "si no em respon és que no em considera". Això a PNL ho coneixem com una equivalència complexa, un significat atribuït a una conducta determinada. És l' estructura que assumeix un tipus de creença. No vol dir que sigui correcta o no, simplement és una creença.

No obstant això, és probable que no contemplem un aspecte possible (eliminació). I és el que l'altra persona pogués estar ensimismada en una cosa que la preocupi especialment. En la nostra interpretació de la realitat hem assumit que no ens ha prestat atenció.

Com més automàtiques siguin aquestes respostes, més restringida tindrem la nostra interpretació de la realitat.

La nostra interpretació de la realitat i la teràpia de virus mentals.

Vam veure en l'anterior article sobre la teràpia de virus mentals el paper de la coherència en un comportament eficient. En aquest article hem examinat el caldo de cultiu dels virus mentals, a saber:

Quan la nostra fisiologia no està en coherència amb el que sentim, volem o volem sentir o aconseguir.

Si els nostres mapes interns estan encapsulats en generalitzacions, distorsions i eliminacions.

Quan les nostres creences valors i expectatives no estan alineades amb els nostres objectius. També pot ocórrer que hi hagi un conflicte entre creences, valors i expectatives oposades.

Així mateix les nostres creences poden ser restrictives o discapacitadores. Fins i tot en els nostres processos d'aprenentatge es poden haver instal·lat associacions errònies.

Els virus mentals distorsionen la nostra percepció del que és real.

Virus mentals i percepció distorsionada

Aquests mecanismes són necessaris, però és diferent que treballin per a nosaltres a esclavitzar-nos-en. La PNL (Programació Neurolingüística) ens ajuda a prendre consciència i optimitzar aquesta tasca. D'aquesta manera la nostra interpretació de la realitat ens capacitarà en comptes de limitar-nos.

Així tornem, amb una mica més de consciència a l'enunciat del principi d'aquest article:

Les nostres creences condicionen la nostra interpretació de la realitat, en part. Doncs també és cert que les primeres es fraguen en la nostra interpretació de la realitat que no depèn només d'elles.

Fins el proper article rep una cordial salutació.

www.josepguasch.com

Anterior article relacionat: Teràpia de virus mentals amb PNL.

Interpretació de la realitat en coaching i psicoteràpia, consulta a Sabadell, Terrassa i online. Josep Guasch, coach i psicoterapeuta. Programació Neurolingüística (PNL) i teràpia de virus mentals.

BLOG

Formació de coaching integratiu. Títol reconegut per la ICF

Formació de coaching integratiu a Sabadell. Josep Guasch, coach , psicoterapeuta, coach . Consulta de coaching i psicoteràpia (Hipnosi, Anàlisi Transaccional, Programació neurolingüística, , Gestalt ,Teràpia del Nen interior), Sabadell, Terrassa i online.

Pensant en un camí de creixement personal a triar.

Per primera vegada a Sabadell una formació acreditada per la ICF

Per primera vegada a Sabadell, Formació de coaching integratiu. Formació certificada per la ICF (Federació Internacional de coaching). Aquesta formació ocupa un espai fins ara inexistent de formació de teràpies complementàries a Sabadell. És a dir, ja no ens caldrà anar a Barcelona per formar-nos com a coach. A més, en finalitzar el procés, si ho desitges, seguiràs comptant amb supervisió i assessorament d'Institut Integratiu a Sabadell.

A qui va dirigida la formació en coaching integratiu?

Evidentment, i en primer lloc, a totes aquelles persones que vulguin exercir professionalment. Bé sigui com una dedicació integra, o com a complement a alguna teràpia. Encaixa especialment bé amb la teràpia Gestalt, PNL, Hipnosi, Constel·lacions familiars i teràpia Transpersonal.

La formació de coaching integratiu millora també les habilitats dels docents. Bé sigui en l' àmbit de l' ensenyament reglat com en altres espais. Per exemple formadors de Ioga, Tai-Chí, Reiki etc.

També és d' aplicació a aquelles persones que treballen en l' àmbit organitzacional. Bé sigui que dirigeixin equips, treballin en recursos humans o, simplement, vulguin millorar les seves competències i habilitats.

També a aquelles persones que vulguin desenvolupar les seves capacitats de lideratge. Això pot incloure equips professionals, esportius, culturals, polítics o activistes.

I, en general, qualsevol persona interessada en el creixement personal pot millorar el seu procés amb la formació de coaching integratiu. Sigui que vulgui exercir o no com a coach. En aquest sentit cal destacar que es tracta d' una formació teoricopràctica de caràcter vivencial. És a dir, que el procés inclou treballar amb experiències personals.

Què fa diferent a aquesta modalitat de creixement personal d'altres tantes?

Amb la formació certificada de coaching aprens a aprofitar sinergies.

Aprofitar les sinergies nascudes de la coherència interior.

La formació de coaching integratiu inclou el millor de diferents modalitats terapèutiques en un tot coherent. Així inclou els principis bàsics del coaching i el cultiu de les competències bàsiques del coach segons la ICF.

És important diferenciar el treball del coach del mentoring, consultoria i teràpia. Així, la formació de coaching integratiu està orientada al que la persona visibilitzi i faci operatives les seves capacitats. És un procés de creixement personal que es pot aplicar a diferents àmbits.

El cultiu de les diferents intel·ligències que formen part de la nostra experiència vital. Així la intel·ligència emocional, somàtica, cognitiva i d' camp. També, la relacional per reforçar el vincle amb el client i amb altres persones del nostre entorn.

És molt important també l'atenció del personal en el professional. Així, el desenvolupament de consciència , capacitat d' escolta i presència afavoreixen el clima de confiança en el procés.

I, per suposat la formació de coaching integratiu inclou els diferents tipus de modalitats. Tant atenent el focus d' atenció (conductes, habilitats, creences, identitat…) com a les àrees d' aplicació (personal, professional, executiu…). Un cop finalitzada la formació es pot optar per diferents especialitats.

Pel que fa a les diferents modalitats terapèutiques incloses en la formació de coaching integratiu destaquen:

– Teràpia Gestalt
– Programació Neurolingüística (PNL) i Coaching Generatiu
– Constel·lacions Familiars i Organitzacionals.
– Enfocament de Claudio Naranjo.

Examinarem a continuació l' aportació de cada escola en la formació de coaching integratiu.

Les bases de la Teràpia Gestalt.

Gestalt i autoconeixement per exercir de coach

Autoconeixement i congruència interior.

La Gestalt es defineix sovint tant com una teràpia com un sistema d' autoconeixement i superació personal. Assenta unes bases molt sòlides en qualsevol procés de creixement personal.

Atén per igual els aspectes corporal, emocional i cognitiu de l' experiència vital. Això últim ho comprenem en l' àmbit de la intel·ligència intrapersonal. És a dir, la capacitat d' autoconeixement i autoconsciència de la persona. A aquest enfocament afegeix, a més, l' enfocament relacional cultivant, amb aquest, les habilitats interpersonals o socials.

La Programació Neurolingüística (PNL) i Coaching Generatiu.

En la formació de coaching integratiu incloem les més actuals evolucions de la PNL i el trànsit generatiu. Robert Dilts i Stephen Gilligan han cristal·litzat aquestes aportacions en el coaching generatiu.

Formació de coaching integratiu a Sabadell

Ment de camp i percepció subtil en coaching generatiu.

L' enfocament d' aquesta modalitat està molt orientat a la identitat. És a dir a la definició que cada persona té de si mateixa. Aquesta autoimatge conté alguns elements conscients i altres molts inconscients.

Es tracta d'un treball molt profund en el qual connectes amb les identificacions de l'ego. De la mateixa manera descobriràs el que està més enllà d'aquestes identificacions i pertany al nucli essencial de tu mateix. Inclou la consciència en les tres distincions bàsiques:

1.- Ment somàtica. És la saviesa del propi cos.
2.- Consciència cognitiva. El lingüístic i mental.
3.- Ment de camp. Un tipus de consciència intuïtiva i subtil
Aquestes tres orientacions de la ment poden ser de diferent qualitat. Així

1.- Primitiu. Manca d'autoconsciència i fusió inconscient amb el camp.
2.- Ego. Individualisme i separació de la totalitat.
3.- Generativa. La diferenciació conscient submergida en la totalitat.

La formació de coaching integratiu fa un especial èmfasi en la col·laboració de les tres ments. En el context del treball generatiu.

Les constel·lacions familiars i organitzacionals.

Les Constel·lacions Familiars i Organitzacionals desvetllaven l' ordre en el profund tant del nostre sistema familiar com organitzacional. La mirada sistèmica atén la importància de la relació que mantenen els elements que formen un sistema. Quan l'extrapolem a la família d'origen, adquirim consciència d'on venim. Això inclou els possibles conflictes i dificultats de les quals no tenim consciència o no entenem el seu origen.

Importància de la família d' origen com les primeres formes d' actitud i conducta davant la vida.

Família d' origen i patrons de conducta i actitud.

El treball amb la família d'origen és una pedra angular en la formació de coaching integratiu. Comprendre d'on venim per adquirir consciència d'on anem i per què.

Estudiem les lleis sistèmiques així com els ordres de l'amor de Bert Hellinger. D'aquesta manera podem començar el nostre treball d'individuació dins del nostre sistema familiar. És important en aquest procés el reconeixement als nostres avantpassats.

La visió sistèmica es pot extrapolar, també, al treball amb la parella.

Formació de coaching integratiu i l' enfocament de Claudio Naranjo.

Claudio Naranjo va aportar a la teràpia Gestalt una visió psicoespiritual. És a dir, la recerca de sentit, propòsit i direcció de vida. Aquesta visió la va articular mitjançant el treball amb la meditació.

En el seu llibre "Entre meditació i psicoteràpia”, tendeix un pont entre les dues disciplines. I ho fa d'una manera pragmàtica i no dogmàtica.

La meditació afavoreix el treball d' introspecció i facilita el terapèutic.

Sinergia entre psicoteràpia i meditació.

En la formació de coaching integratiu, aquesta aportació la utilitzem per cultivar estats de consciència profunds i lúcids. D'una manera semblant, el coaching generatiu ho expressa com l' estat COACH.

Els diferents tipus de meditació que proposa Claudio Naranjo aporten profunditat a estats de connexió amb la Sabiduria Interna.

Formació de coaching integratiu, quan i on.

La formació s' impartirà a 7 trobades de cap de setmana. Finalitzarem el procés en un Stage residèncial al mes de juny.

Les trobades en cap de setmana les farem a Sabadell a Espai Obert. Adreça C/ les Valls 28; 4º-6ª. Les dates són les següents:

– 12 i 13 novembre

– 10 i 11 desembre

– 14 – 15 gener/2023

– 18 – 19 febrer

– 18- 19 març

– 22 – 23 abril

– 20 – 21 maig

Horaris: dissabtes de 10 a 14h i 16 a 20; diumenges de 10 a 14h.

Tanquem la formació de coaching integratiu amb un Stage residencial:

Dates: 2-3-4 de juny.

La inversió de la formació de coaching integratiu és de 1.300.-€ repartits entre inscripció i mensualitats.

Si desitges pre inscriure't o informació addicional pots fer-ho mitjançant:

E-mail: info@institut-integratiu.com
Telèfon: 93.305.74.94

I, per suposat a Espai Obert de Sabadell, o bé escrivint-me a mi.

Vull informació addicional i sense compromís sobre la formació de coaching integratiu a Sabadell.

El treball en grup facilita un adonar-se més profund.

Una cordial salutació
www.josepguasch.com

Formació de coaching integratiu a Sabadell. Josep Guasch, coach , psicoterapeuta, coach . Consulta de coaching i psicoteràpia (Ansietat, acompanyament i estratègies per aprimar, parlar en públic, tabaquisme, millorar autoestima, superar addiccions) Sabadell, Terrassa i online.

BLOG

Creixement personal amb teràpia Gestalt. Activitats a Sabadell

Creixement personal amb teràpia Gestalt Sabadell, Terrassa i online. Josep Guasch, coach , psicoterapeuta, consulta de coaching i psicoteràpia (Hipnosi, PNL, , Teràpia Gestalt, Nen interior, Anàlisi Transaccional)

Acostar-nos a la nostra essència en qualsevol moment de la vida.

Es tracta d'una sèrie de trobades de creixement personal amb teràpia Gestalt destinats a conèixer aquesta modalitat terapèutica. Després d'aquests pots optar per la formació per a terapeuta amb orientació gestàltica. També pots triar la formació de coaching. Ambdues degudament certificades per la AETG i l' ICF.

Així mateix, l'aspecte bàsicament pràctic i vivencial. Així que tant si decideixes seguir endavant amb la formació com si no, T'enduràs eines pràctiques i útils per al teu dia a dia.

Tant durant els tallers com a l'stage posarem en pràctica els principis bàsics de la teràpia Gestalt.

Creixement personal amb teràpia Gestalt. L'enfocament de Claudio Naranjo.

Fritz Perls va posar un especial èmfasi en l'autenticitat de l'experiència humana. Claudio Naranjo el va reflectir en paraules: "L' actitud bàsica de valorar el present i la presència, l' atenció i la responsabilitat".

En afegir aquests elements a la nostra experiència podem optar per una transformació basada en la elecció. No en els automatismes.

Hi ha una especial diferència entre reaccionar i respondre. La primera obeeix a un automatisme. En la resposta hi ha una consciència . Això és el que fa especial tot procés de creixement personal amb teràpia Gestalt.

Alliberar el nostre nucli essencial

A més d' aquest especial èmfasi en la consciència, Naranjo va evolucionar el moviment gestàltic en afegir nous elements. Per a ell, l'esperit de recerca és una cosa intrínsec a la naturalesa humana. És un concepte també familiar en la psicoteràpia humanista.

A més, afegeix a aquest esperit de recerca la visió psicoespiritual. Una visió aterrada que dota de sentit i significat a les nostres vides.

Respon a preguntes com per a què vivim, quin és el sentit i/o el meu propòsit de vida etc ...

En les nostres trobades de creixement personal amb teràpia Gestalt incloem la visió de Claudio Naranjo. Les dinàmiques són purament vivencials i hi incloem els tres aspectes de la nostra experiència, cos, emocions i ment.

Trobades de pre-formació de terapeutes. Aspectes pràctics.

Els tallers de creixement personal amb teràpia Gestalt estan pensats per a persones orientades a formar-se com a terapeutes. Bé sigui a l'àrea del coaching com de la psicoteràpia. De totes maneres, també estan oberts a qualsevol persona que desitge aprofundir en el seu autoconeixement.

Aquesta formació consta de dos tipus de trobada interrelacionades. Els tallers i el stage residencial.

Les dates i llocs són els següents:

Tallers de creixement personal amb teràpia Gestalt

1.- S' impartiran en dos dissabtes, catorze de maig i onze de juny de 2022.

Horari: De 10 a 14h i de 16 a 20h, amb dues hores per al menjar. Durant aquests podem consensuar escurçar el període de menjar per sortir abans.

2.- El següent taller de pre formació gestalt l'impartirem en dates 17 i 18 de setembre.

Horari: dissabte 17 de 10 a 14 i d' 16 a 20h i diumenge 18 de 10 a 14h

Ambdues pre formacions són independents. Pots venir a una o altra independentment que hagis assistit a l'anterior o puguis o no anar a la següent.

Impartirem a Espai Obert de Sabadell. Adreça C/ les Valls 28, 4º-6ª. 08201 Sabadell.

Nova convocatòria de portes obertes a Sabadell

Gestalt i creixement personal a Sabadell

Portes obertes, activitat gratuïta i sense compromís.

Tal com venim fent periòdicament, nova convocatòria de portes obertes.

Vols saber què és i com funciona el creixement personal amb teràpia Gestalt?

T'informem sense cap compromís en aquesta sessió de portes obertes. Només has d'apuntar-te i reservar plaça.

També, amb el mateix horari i lloc, una altra sessió de portes obertes en data 16 de setembre.

Stage Residencial

Aquesta és una oportunitat de convivència en un ambient protegit i en plena natura. Es fa un especial èmfasi en l' aspecte relacional amb dinàmiques de grup.

Creixement personal amb teràpia Gestalt Sabadell

Alliberar-nos en plena naturalesa.

Durant aquesta convivència culminem el procés de creixement personal amb teràpia Gestalt. A partir d'aquí pots optar per seguir amb la formació en coaching o bé la de terapeuta. I, per descomptat, pots posar un parèntesi i donar per finalitzat el teu procés.

En qualsevol cas, la participació convalida 20 hores de les 80 necessàries de teràpia individual per certificar-se com a terapeuta.

Ens trobarem els dies 1, 2 i 3 de juliol. El lloc està encara per determinar.

el dia 1 (divendres) començarem a les 18h i acabem el dia 3 (diumenge) a les 14h

La Inversió per tot el procés, creixement personal i psicoteràpia Gestalt és de 360.- €.

També pots optar per una part o una altra:

– Només trobades 120.- €
– Només Stage Residencial 240.- € (inclou despeses d' allotjament i menjar)

Organitza Institut Integratiu.

Reservar plaça (o ampliació d' informació) mitjançant: Telèfon: (933 057 494). També per E-mail: (info@institut-integratiu.com).

Stage pre formació gestalt Sabadell

Evidentment, també pots reservar plaça a Espai Obert de Sabadell o escrivint-me directament a mi.

Sí que vull més informació sobre les formacions de gestalt i coaching a Sabadell.

Rep una cordial salutació,

Josep Guasch

www.josepguasch.com

Creixement personal i teràpia Gestalt Sabadell, Terrassa i online. Josep Guasch, coach , psicoterapeuta, consulta de coaching i psicoteràpia (Assertivitat, lideratge, teràpia de parella, gelos, ludopatia, teràpia per al dol, depressió, etc ...)

BLOG

Preceptes bàsics de la Gestalt teràpia. Com viure gestàlticament

Preceptes bàsics de la Gestalt teràpia. Com viure gestàlticament, consulta a Sabadell, Terrassa i online. Josep Guasch, coach , psicoterapeuta, consulta de coaching i psicoteràpia (Hipnosi, PNL, , Teràpia Gestalt, Nen interior, Anàlisi Transaccional)

Fritz Perls el pare de la teràpia Gestalt.

Fritz Perls, el creador de la psicoteràpia Gestalt va insistir que aquesta és més que una teràpia. És, efectivament, un model de vida. Perls era un excel·lent terapeuta, però no era precisament bo donant una forma concreta al que feia. Crec que li passava com a Milton Erickson sabia el que feia però no sabia ben bé com ho feia. O potser li feia mandra posar-ho per escrit, una de dues. El cas és que, en els seus principis, Claudio Naranjo va ser un dels que va començar a oferir testimoni d'aquesta incipient modalitat terapèutica.
I així va ser com Claudio Naranjo va enunciar els anomenats preceptes bàsics de la Gestalt teràpia. Al respecte d'aquests va dir:

“Si prenem aquests principis pel que són: declaracions d'una veritat i no declaracions d'un deure, podem entendre que la filosofia gestàltica és una filosofia de l'obvi. Com diria Fritz; en efecte, el present, l'experiència i la responsabilitat són realitats òbvies."

Vegem en un recorregut ràpid aquests preceptes bàsics de la Gestalt.

Preceptes bàsics de la Gestalt Relacionats amb l' aquí i ara

Claudio Naranjo, va definir els preceptes bàsics de la Gestalt teràpia.

Claudio Naranjo va afegir la visió espiritual i va assentar els principis bàsics de la Gestalt teràpia.

1/- “Viu ara. Preocúpat del present abans que del passat o del futur."

Jo afegiria: “ocúpat” del present abans que preocupar-te del futur, lamentar el passat i anticipar el futur”.

2/- "Viu aquí. Ocúpat del que és present abans que del que està absent."

Claudio Naranjo va ser qui va definir els preceptes bàsics de la teràpia Gestalt.

L'anterior precepte bàsic de la Gestalt es refereix al temps "ARA". De forma diferent aquest es refereix més al lloc "AQUÍ"

Aquí i ara és el criteri bàsic. De fet és fàcil conceptualitzar però difícil posar en pràctica. D'altra banda, si aprofundim en el concepte filosòfic del moment present és bàsicament inaprensible. Quan m'adono d'aquest moment, ja ha passat. D'aquesta manera, la tradició oriental ha encunyat el concepte de l'"etern present". Vivim en una successió de presents dels que, quan m'adono, ja transcendeix al fugaç i efímer.

És també famosa la frase d'Heràclit: “No podem banyar-nos dues vegades al mateix riu”. Segons Gaston Bachelard, “no podem fer-ho perquè en la nostra íntima profunditat compartim el destí de l'aigua que flueix”. És a dir som canvi en procés continu. Borges ho va expressar genialment: “El temps és un riu; però jo sóc aquest riu”.

Preceptes bàsics de Gestalt relacionats amb l' activitat mental

3/- "Deixa d'imaginar coses. Experimenta el real.”

4/- "Deixa de pensar en coses innecessàries. En lloc d' això gaudeix i mira.”
"Abandona els pensaments innecessaris; més aviat sent i observa.”

Experimentar el sensorial per sobre del mental és un dels preceptes bàsics de la Gestalt.

Experiència sensorial

Aquests dos preceptes bàsics de la Gestalt ens posen en contacte amb el real i sensorial. Al llibre "El darse cuenta", John Stevens ens introdueix a les tres zones de la nostra experiència vital:

– El món exterior.
– El món interior en el seu aspecte sensorial. Sensacions físiques.
– La fantasia.

Aquesta zona de la fantasia abasta tota la nostra experiència mental, més enllà del que passa aquí i ara. És útil en ocasions per planificar, analitzar, establir plans d' acció. No obstant això, i sovint, utilitzem aquesta capacitat per donar voltes a coses innecessàries. Preocupar-nos pel passat. Avançar el futur (fantasies catastròfiques). Fantasiejar amb possibilitats remotes.

Preceptes bàsics de Gestalt en relació a l' autenticitat de l' experiència

5/- “Expressa en comptes de manipular, explicar, justificar o jutjar."
"Prefereix expressar abans que manipular, explicar, justificar o jutjar."

6/- “Lliura't a la desraó i al dolor de la mateixa manera en què t'entregues al plaer. No limitis la teva consciència.” “Entrega't al desagrat tal com al plaer; no restringeixis el teu adonar-te.”

Jung va dir una cosa semblant en certa ocasió. “Prefereixo ser un home complet a un home bo". El coneixement d'un mateix pressuposa la consciència de tota la nostra experiència vital. No només unes parts sí i altres no.

Em sorprèn escoltar algunes persones parlar d' “emocions positives i negatives”. Fins i tot algun psicòleg amb formació clínica. No hi ha emocions bones o dolentes, només poden incomodar-nos o agradar-nos. L'emoció, com l'experiència, compleix una funció. Una emoció ens informa i ens serveix per adaptar-nos. Les experiències ens ensenyen. I a partir d'aquí la nostra intenció de triar, honestament el que volem i expressem.

Un precepte bàsic de Gestalt és el d'expandir la consciència de qui som. I això no podem aconseguir-ho si no ens lliurem a l'experiència. I tampoc si no ens permetem expressar-la tal i quina és.

Assumir plena responsabilitat sobre un mateix

Accepto ser qui i com sóc, aquest és un altre dels preceptes bàsics de la gestalt teràpia.

Acceptar-se no és resignar-se, és més aviat abandonar les cuirassas.

7/- “No acceptis altres “has de” ni “hauries” més que els que tu t'imposes. No adoris cap ídol.” “No acceptis cap altre “hauria de” o “tindria" més que el teu propi”.

8/- "Assumeix plena responsabilitat per les teves accions, sentiments i pensaments."

9/- “Accepta ser com ets."

Aquests preceptes bàsics de teràpia Gestalt ens posen directament en contacte amb el concepte de responsabilitat. La responsabilitat no és equivalent a la culpa. La responsabilitat és un simple fet, aliè a la moralització i categorització. És el més semblant al que deia la saviesa clàssica com a llei de causa i efecte. La culpa sempre comporta aquesta càrrega moralitzant, no així la responsabilitat.

Si jo assumeixo el compromís amb mi mateix, no acceptaré els "hauria" o "hauria de...." Impostos per altres persones. A això a Gestalt el coneixem com a introjectes.

I fins aquí aquests preceptes bàsics de la gestalt teràpia. Fins el proper article rep una cordial salutació.

Atreveix-te a ser tu mateix!.

www.josepguasch.com

Com viure gestàlticament. Preceptes bàsics de la Gestalt teràpia, consulta a Sabadell, Terrassa i online. Josep Guasch, coach , psicoterapeuta, consulta de coaching i psicoteràpia (Ansietat, acompanyament i estratègies per aprimar, parlar en públic, deixar de fumar, autoestima, addiccions, etc ...).

BLOG

L' ombra del subconscient i l' escriptura automàtica

L'ombra del subconscient, consulta a Sabadell, Terrassa i online. Josep Guasch, psicoterapeuta, coach , Coaching i psicoteràpia ( Hipnosi, Teràpia Gestalt, Anàlisi Transaccional, Nen interior, PNL ).

L'ombra del subconscient consulta sabadell

La necessitat del treball amb l'ombra

Alliberar la ombra del subconscient d'una manera creativa és cada vegada més necessari . I això és especialment urgent en aquest moment de fatiga pandèmica per la crisi del coronavirus. No fer-ho pot agreujar situacions d' estrès, ansietat, depressió i agreujament o recaigudes en addiccions.

Abans d'exposar una manera de fer-ho crec necessari aclarir alguns conceptes.

Què és l'ombra del subconscient?

Amb el nom de ombra, Carl Gustav Jung va definir un arquetip que, a nivell individual, defineix allò que rebutgem de nosaltres mateixos. Aquests continguts rebutjats solen romandre en un nivell inconscient, del qual no ens adonem. Tanmateix això no vol dir que no influeixin en nosaltres. És, precisament per romandre inconscients, que la seva influència és més gran de la que pensem.

A destacar que no necessàriament l'ombra del subconscient es una cosa “negatiu" per si mateixa. És, simplement, una cosa rebutjada. Imaginem, per exemple, que una nena es va mostrar assertivament enèrgica en algun moment. Els seus pares podrien reprendre-la en el sentit que una “nena no es pot mostrar així de contundent“. Aquest no és més que un introjecte d'uns pares influenciats pels mandats del masclisme i el patriarcat.

És probable que aquesta nena, una vegada dona, rebutja aquest aspecte enèrgic i assertiu de la seva personalitat. La repressió d' aquest element pot provocar, en algun moment, explosions d' ira descontrolada. Això pot ser viscut fins i tot amb certa perplexitat. Però és precisament no permetre que s'expressi d'una manera adequada el que provoca aquestes explosions d'ira.

Podríem pensar en una olla exprés posada al foc sense vàlvula de seguretat. Si no es permet que la pressió interna s'alliberi, l'olla acabarà explotant. Una cosa semblant passa quan no podem expressar o manifestar-nos d'una manera creativa. Això és més patent encara, quan el que es reprimeix són trets inherents de la personalitat.

La psicoteràpia s'orienta a alliberar l'ombra del subconscient

Així doncs, cal trobar una manera d'alleujar aquesta tensió interna . Especialment en una societat cada vegada més complexa, estressada i esquitxada de crisis contínues i de diferents tipus.

Com repercuteix en la nostra actitud i conducta no manifestar el reprimit?

Fer conscient l'inconscient per alliberar-nos de conductes no desitjades.

Responem a les dificultats externes en funció de les nostres experiències de referència. Aquestes construeixen la nostra manera de veure el món, com si fossin un filtre. Aquest filtre es constel·la en un arquetip anomenat genèricament l'ombra del subconscient. Aquest nucli profund de la nostra psique configura les nostres creences, algunes potenciadores, altres limitants. Aquestes últimes apareixen especialment en moments de dificultat. I en aquesta època de fatiga pandèmica especialment.

Quan les nostres respostes són exagerades, desproporcionades o sospitosament vehements és quan més present està aquest tipus de pensament catastrofista. Evidentment, això condiciona formes d'ajustar-nos a la realitat molt poc creatives. És per això que cal descobrir l'ombra del subconscient.

L'ombra del subconscient és un filtre amb el qual interpretem la realitat.

Carl Gustav Jung va inspirar una modalitat de psicoteràpia anomenada psicologia analítica. Va ser ell qui va incorporar el nom d'ombra per referir-se al reprimit en el subconscient.

Un dels inconvenients per fer conscient aquesta figura és el nostre crític intern. Paradoxalment, aquest crític intern forma part de l'ombra del subconscient. Quan aconseguim silenciar-ho sembla fluir la consciència amb més facilitat. Com aconseguir-ho? En aquest article examinem una tècnica. Però abans explorem l'actitud necessària per emprendre aquesta feina.

L'ombra i el viatge de l'heroi.

Treball amb l'ombra del subconscient a Sabadell

Emprendre un viatge vital en el qual enfrontar les ombres.

Dilts i Gilligan al llibre "El viatge de l'heroi" assenyalen la necessària integració de l' ombra del subconscient. Per això es basen en els ensenyaments de Joseph Campbell al llibre "L'heroi de les mil cares". Integrar les nostres parts dolgudes no és oblidar-les ni "vèncer-les". Per això estableixen la diferència entre dos personatges arquetípics: campió i heroi:

L' campió es mou en el regne maniqueu de la dualitat enfrontada. Des d'aquesta òptica el que s'entén com a "mal" ha de ser vençut.
L' heroi orienta la seva actitud i acció envers la integració. Entén l'ombra del subconscient com una ferida emocional que no ha estat escoltada. Per tant no se li ha atorgat un espai per ser integrada. Això no vol dir fer allò cap al que ens impulsa. Simplement vol dir atendre-la i escoltar-la. En aquesta integració, hi ha un pas més enllà. Entendre la necessitat no satisfeta que hi ha darrere de tot el que anomenem "defecte". I trobar formes adaptatives de satisfer aquesta necessitat. Pots trobar més informació sobre això en el meu anterior article: El principi d'intenció positiva en PNL.

En el viatge de l'heroi, la ombra del subconscient és representada per un drac o dimoni. És curiós veure com aquest sol aparèixer en molts relats d'inspiració mitològica com qui guarda un tresor. Aquest tresor no és més que el self (si mateix, jo superior etc....) al qual s' accedeix en reconciliar les parts internes. I és bo saber que aquest Jo amb majúscules també conté l' ombra del subconscient.

La psicoteràpia moderna i especialment la transpersonal, fa anys que treballa amb aquest material reprimit. És l'únic camí per reconciliar-nos amb nosaltres mateixos. Fins i tot pot representar una font de recursos valuosa.

L'escriptura automàtica porta oberta a l'ombra del subconscient.

Escriptura automàtica i l' ombra del subconscient

Escriptura automàtica i creativitat.

La escriptura automàtica, també coneguda com el fluir de la consciència va ser impulsada especialment per André Breton. Breton va ser el principal exponent del surrealisme i va impulsar un tipus d'escriptura espontània, sense la censura del conscient. Aquesta forma d'escriure permet que aflori a la consciència qualsevol contingut conscient, inconscient o a mig camí. Té dos grans avantatges. En primer lloc destapa tot el que roman reprimit, amb el consegüent alliberament. En segon lloc, obre un canal a la creativitat. Sota aquest segon punt de vista podem comparar-ho al famós “brainstorming” en els processos de creativitat.

L'aspecte que a nosaltres ens interessa és el d'obrir la porta a l'ombra del subconscient. Això permet dos grans avenços: En primer lloc, alliberar tensions internes. En segon lloc en fer conscient l'inconscient podem trobar formes més creatives de satisfer les necessitats no satisfetes.

Recentment diferents autors s'han fet ressò d'aquesta pràctica amb diferents intencions. Així, per exemple, per alliberar la creativitat ha estat citada per Julia Cameron. Als seus dos llibres: “El camí de l'artista"I"El camí de l'escriptor" recomana aquesta pràctica com a introductòria.

Joseph O' Connor i Andrea Lages també esmenten aquesta tècnica en el seu llibre "Coaching amb PNL”. Ho recomanen per clarificar la ment i per trobar una font de inspiració. Això és així doncs en aquesta pràctica poden aparèixer des dels pensaments més ruïns a les inspiracions més elevades.

Finalment, Israel Regardie, amb una orientació més mística recomana una variant. En comptes d'escriure, suggereix recitar en veu alta el que sorgeixi i registrar-lo en una gravadora. Aquesta variant la inclou en el seu llibre "Dotze passos a la il·luminació”, tot un referent a l'hermetisme occidental.

Com començar amb l'escriptura automàtica?

Consulta de psicoteràpia transpersonal i imaginació activa a Sabadell

L'escriptura automàtica no està renyida amb la creativitat

Les pautes són tan senzilles que necessiten una explicació, 🙄 . L'escriptura automàtica és el resultat de “el flux de la consciència”. Es tracta simplement d'escriure sense aturar-se, aquesta és una manera d'alliberar l'ombra del subconscient. No cal que escriguis coses connexes, coherents o "correctes", només deixa anar, solta i solta. Fins i tot pots escriure començant pel final del full, donar-li la volta i seguir per un marge.

Simplement, mou el llapis, bolígraf o el que tinguis escrivint. No facis cas a les veus internes que demanen quelcom lògic, coherent, estètic…. Si no saps què escriure, senzillament posa “No sé què escriure” o bé una altra cosa. Només està prohibit aturar-se.

Al principi et pot resultar estrany, però a mesura que ho practiquis veuràs com flueixes amb més facilitat. Fa anys que a pràctiques semblants en psicoteràpia se les anomena catarsi.

És recomanable fer-ho cada dia a una hora determinada. Però si no pots cada dia a la mateixa hora, practica en diferents moments. Julia Cameron proposa escriure als matins, només despertar. És una bona idea ja que el nostre pensament conscient encara està adormit i els continguts del subconscient afloren amb més facilitat.

No obstant això, sota el meu punt de vista, hi ha una excepció. Si treballes amb els somnis i dediques el moment de despertar el teu diari de somnis. En aquest cas, prioritza el teu diari de somnis. És una altra manera d'atendre l'ombra del subconscient, fins i tot jo diria que d'una manera més integradora.

També pots gravar, recitar, ballar, gesticular, moure't amb el que escrius. O, fins i tot, després utilitzar el cos per expressar-ho. El cos és una altra meravellosa forma de contactar amb allò subconscient.

El Crític interior, el gran obstacle per a l'alliberament

L'ombra del subconscient i el crític interior

Quan el nostre crític interior no ens permet ocupar el nostre lloc al món.

Estic observant a consulta moltes persones que tenen una part cruelment crítica. I dic, amb intenció, cruelment crítica doncs aquest aspecte crític de nosaltres també té un aspecte creatiu.

Trabajar con la escritura automática te ayudará no solo a liberar la sombra del subconsciente. También te servirá para passar per alt la veu del teu crític corrosiu.

Nuestra creatividad es esencialmente libre y, cuando la retenemos, es pot tornar boja, 😈 . Para ello nada mejor que liberarla para que se exprese, poco a poco su mensaje irá volviéndose más inspirador.

Recordes el que he escrit abans? L' tresor està custodiat per un drac o dimoni. Doncs bé, aquí hi ha el drac o dimoni. No només en el que pugui aparèixer com a inapropiat, sinó més aviat en el crític corrosiu. Però quan la ferida se sap escoltada, a poc a poc desprèn el seu tresor. És com l'aigua quan roman estancada, per purificar-se necessita fluir, transcórrer, deixar-se ser.

Aquest és un altre dels avantatges d'alliberar l'ombra del subconscient. Ens alliberem del nostre crític interior corrosiu. D' aquesta manera aquesta subpersonalitat pot transformar-se en un crític constructiu. Simplement escriu "passant" de les teves veus internes crítiques.

Alliberant l'ombra del subconscient. A manera de conclusió

Recorda, per més boig, inapropiat, obscè, irreverent o fins i tot criminal que sigui el que escrius, expressa-ho!. Recorda que només estàs escrivint, no donant regna solta a conductes inapropiades. Això sí, després guarda'l de tal manera que només tu ho puguis veure. I si et dona molta "cosa" no el tornis a llegir.

Pots fins i tot repetir-te a tu mateix “Jo sóc això I també molt més que això…” I l'interessant és que això, quan és rebut, esdevé una cosa molt més que "això”.

Permetre que el silenciat torni a ser vist i rebut.

Fins a la propera, rep una cordial salutació,

www.josepguasch.com

Vols emprendre un treball amb el teu “costat fosc”?
Per estrany que pugui semblar, és un dels treballs més satisfactoris.
Fes-te amic de l'ombra del teu subconscient!
Contacta amb mi telefònicament o clicant a la imatge.

Estàs interessat en un programa personalitzat de coaching i/o psicoteràpia? Contacta amb mi sense compromís!:

– Telèfon: 615.56.45.37 – Mail: jspguasch@gmail.com
Web: Formulari de contacte

Anteriors articles relacionats: L'ombra del teu inconscient, L'ombra de l'ànima, quan la vida no té sentit. Depressió noógena.
Següent article relacionat: Reconciliar-me amb la meva ombra. Acceptar el meu costat fosc creativament. Actitud

L'ombra del subconscient, consulta a Sabadell, Terrassa i online. Josep Guasch, coach , psicoterapeuta; coaching i psicoteràpia (Assertivitat, lideratge, teràpia de parella, gelos, ludopatia, depressió, crisi per fatiga pandèmica, etc…)

BLOG

L'ombra de l'ànima, quan la vida no té sentit. Depressió noógena.

L'ombra de l'ànima, quan la vida no té sentit. Depressió noógena, consulta a Sabadell, Terrassa i online. Josep Guasch, psicoterapeuta, coach , coaching i psicoteràpia (PNL, Hipnosi, Teràpia Gestalt, Anàlisi Transaccional, Nen interior, Psicoteràpia per coronavirus)

L'ombra de l'ànima, tractament de la depressió noógena a Sabadell

L'apatia pot ser un símptoma de depressió

Ja fa temps que a la meva consulta acudeix un tipus de persones amb unes característiques especials. D'una banda semblen estar ancorats en un estat depressiu, però no han patit cap desgràcia externa. En general, sota un punt de vista convencional, les coses "els funcionen”.

Molts d'ells han anat al metge i no han trobat carència o desequilibri hormonal o en neurotransmissors que justifiqui aquest estat d'ànim.

I no és que els símptomes siguin alarmants, com en alguna depressió que no es poden aixecar del llit. Són més aviat persones que viuen desangeladamente, gairebé m'atreviria a dir com zombies.

“La manca d'un sentit vital té un paper crucial en el desenvolupament de les neurosis. En última instància, cal entendre la neurosi com un patiment de l'ànima que no ha descobert el seu significat. Aproximadament una tercera part dels meus pacients no pateixen de cap neurosi clínicament definible, sinó de la manca de sentit i de propòsit…“.
(Carl Gustav Jung)

Amb aquestes paraules, Jung augurava un dels mals del nostre

Crisi de mitjana edat, depressió a la recerca de sentit.

La crisi de la mitjana edat.

temps, la manca de sentit i propòsit. Sovint s'ha relacionat amb l'anomenada "crisi de la mitjana edat ", però la seva ombra té un major abast. Podem trobar persones més joves que s'adhereixen a la creença que la vida no té sentit.

Aquesta ombra de l'ànima va ser identificada primerament per Jung. No obstant això, va ser Viktor E. Frankl, psiquiatre austríac, qui la va associar a la depressió. Si desitges ampliar pots consultar el meu anterior article “l'ombra del teu inconscient“.

Així doncs, és com aquesta nova forma de neurosi abocava en l'horitzó de la psicoteràpia.

L'ombra de l'ànima, quan la vida no té sentit

"La mancança d' un sentit vital exerceix un paper crucial
en el desenvolupament de la neurosi. En última instància cal entendre la neurosi com un patiment de l'ànima que no ha trobat el seu significat " (Viktor E. Frankl a "Teoria i teràpia de la neurosi")

Quan es perd la il·lusió, Josep Guasch, psicoteràpia a Sabadell

Depressió noógena. Quan la vida no té sentit, tota il·lusió desapareix.

Si no trobem sentit i propòsit, no tenim una direcció a la qual dirigir-nos. És com caminar a cegues sense arribar a cap lloc. Això genera una manca de confiança en el futur i, com a conseqüència bloqueja la nostra capacitat d'actuar. A aquesta ombra de l'ànima, Vicktor E. Frankl la va denominar depressió noógena. El seu nucli essencial és la sensació de manca de sentit.

La depressió noógena, també anomenada neurosi existencial, es caracteritza per una falta d'il·lusió, que abasta tot. Quan algú creu que la vida no té sentit, perd els somnis i, conseqüentment, la motivació per fer plans. El següent pas és el bloqueig de l'acció, no hi ha on anar, llavors no hi ha res a fer ....

Depressió noógena, quan la vida no té sentit i no se sap què fer

Quan tot a la vida es veu negre, consulta a Sabadell

Depressió noógena, tot a la vida es veu negre

Etimològicament la paraula noógena ve del terme grec NOOS o nous que fa referència a l'esperit. Quan la vida no té sentit, perdem la connexió amb l' esperit. I entenc aquí esperit en un sentit molt ampli i com cadascú vulgui creure-ho. Sota un punt de vida més academicista d'això en podríem dir la manca d' un projecte vital. Aquest projecte, per viure plenament, hauria d'incloure valors solidaris. Mancar d'això obre les portes a aquest tipus de depressió.

La depressió noògena neix de la sensació que la vida no té sentit.

Igualment important és la capacitat de suportar la frustració. Ni la frustració ni el conflicte intern s'han de considerar com patològics sinó més aviat vies d'aprenentatge. I en aquest procés adonar-nos de la nostra dimensió humana i aprendre dels errors. El problema ve quan els errors fan que perdem la il·lusió.

Frankl diferència la depressió noógena dels altres dos tipus principals de depressió, a saber:

Depressió endògena

L'origen biològic d'alguns estats depressius.

La depressió endògena té un origen fisiològic.

Aquest tipus de depressió té a veure amb canvis fisiològics en el cervell, sense influència de factors externs. Es deu a desequilibris en els neurotransmissors i baixos nivells de serotonina (l'hormona de la felicitat). Psicoteràpia i medicació és el que es prescriu en aquesta malaltia. Existeixen, però, uns hàbits de vida i alimentació que ajuden a mantenir alts els nivells de serotonina. Recomano aquest article de la revista Cos Ment: De mal humor? 8 hàbits per guanyar serotonina i superar la depressió.

Depressió reactiva (exògena)

D'origen psicosocial, la depressió reactiva és deguda a la mala adaptació a canvis externs viscuts com adversitats. Està generalment associada a una pèrdua (mort d'un ésser estimat, pèrdua d'ocupació, de la llar ...).

Depressió noógena: "La vida no té sentit"

La depressió noógena no està associada a factors biològics. Tampoc hi ha pèrdua o experiència traumàtica. Existeix, això sí, una sensació de buit sense associar-se a canvi extern i / o intern. La sensació que la vida no té sentit o, la pèrdua d'il·lusió, actuen com una ombra de l'ànima.

En alguns casos una depressió reactiva pot ser l'avantsala de la depressió noógena.

Per exemple la mort d'un ésser estimat cap al qual, la persona depressiva, havia projectat la seva única il·lusió. Aquí hi ha, no solament pèrdua d'un ésser estimat, hi ha també una pèrdua del sentit de vida. O una persona per a la que la seva professió de músic és la seva vida i, per un accident, perd les seves mans perdent, amb això, la possibilitat de tocar el seu instrument. I en aquests casos és molt més recomanable confiar en la psicoteràpia que en la medicació.

Depressió noógena, l'ombra de l'ànima. Recuperar la il·lusió per la vida, Viktor E. Frankl.

L'ombra de l'ànima, tractament depressió noógena a Sabadell

L'ombra de l'ànima ens ofereix una imatge especular del que creiem “aspectes negatius de les persones”.

Pocs professionals de la salut mental poden aportar un testimoni de vida tan contundent com Frankl. Va ser supervivent dels camps d'extermini nazi. La seva convicció per anteposar la llibertat i dignitat humana a la brutalitat el va mantenir viu en condicions extremes.

Posteriorment, i arran d'aquesta traumàtica experiència escriuria el llibre "L'home a la recerca de sentit". Aquesta obra va ser la base sobre la qual edificaria la seva escola psicoterapèutica, la logoteràpia

La logoteràpia és una modalitat de psicoteràpia, postula la voluntat de sentit com la principal motivació humana. Com trobar aquest significat és, per suposat un camí personal.

El viatge de l'heroi. Superar la depressió noógena

El viatge de l'heroi és una metàfora del nostre recorregut vital a la recerca de sentit.

Tota persona recorre el seu viatge de l'heroi. I en aquest viatge hi ha un doble compromís. En primer lloc amb un mateix. En segon lloc amb la societat, o alguna cosa més gran de la que sentim formar part. És la visió transpersonal

La PNL defineix dos conceptes, molt de moda últimament, atenent a aquesta visió transpersonal. Es tracta de les nocions Missió i Visió. Ajustant-nos a aquesta visió es delimiten aquests conceptes amb dues indagacions:

Visió: En quin (tipus de) món t'agradaria viure?
Missió: Quin seria el teu compromís / participació en la creació d'aquest món?

I seguint amb la metàfora del Viatge de l'Heroi, Robert Dilts i Stephen Gilligan fan una apreciació interessant:

Venim (tots i totes) a aquest món amb una ferida i un do.
La nostra missió és curar la ferida i compartir el nostre do.

La ferida conté registres personals, però també transgeneracionals per la qual cosa curar la nostra ferida té un fort contingut transpersonal. Un efecte solidari amb la humanitat. No sanem solament la nostra ferida, sinó també la dels que ens van precedir i, d'aquesta manera, impedim la seva eventual "transmissió" en generacions futures. Aquesta ombra de l'ànima és el que metafòricament, Campbell anomenaba el drac.

Quant al do, és contemplat com l'últim pas en el viatge de l'heroi. Compartir el / els dons apresos o innats per millorar la societat. D'això parlo en el meu article Què és la consciència?

Així podríem entendre un projecte viscut amb sentit. Sobre aquest concepte va escriure per primera vegada Joseph Campbell en el seu llibre "L'heroi de les mil cares”

Conclusió

Per descomptat que el descrit anteriorment, és només una proposta. El sentit vital és una cosa personal i intransferibli. Però quan sembla que la vida no té sentit, pot servir inspirar-nos en aquestes metàfores universals.

Resumeixo algunes de les conclusions a què he arribat gràcies als meus consultants:

El sentit és únic i individual, diferent per a cada persona.
Implica una profunda connexió entre un mateix i el viscut. Dit d'una altra manera, quan tu i la teva quotidianitat sou el mateix.
El concepte MISSIÓ ens remet a una manera concreta de encarnar i de deixar la nostra empremta en aquest món.
Implica estar receptius al que passa. No tenim dret a exigir a ningú. És la Vida qui ens busca, i és a Ella a qui hem d'escoltar.
Arrelar en la societat i el temps que ens ha tocat viure. Treballar i projectar-nos, amb ells, cap a un futur millor.
L'anterior implica viure amb plena responsabilitat. Com va dir Gilligan una vegada:

“La Vida és bella encara que de vegades faci mal com mil dimonis”

Retrobament amb el propi ésser, il·lusió i sentit de vida, consulta a Sabadell

Malgrat tot, la vida és bella.

Hi ha una bella i antiga metàfora, les "noces alquímiques”. Els alquimistes entenien l' esperit com la nostra essència inviolable. D'altra banda, el ànima és aquesta part essencial que conté la nostra història personal i també col·lectiva. Quan Ànima i Esperit (el col·lectiu i l'individual) s'uneixen apareix l' "Elixir de la Immortalitat”.

El que és aquest misteriós "elixir" és una cosa que cadascú pot descobrir en el seu trajecte personal. Enfrontar i superar la depressió noógena pot ser entès com el primer pas, la Crida. Una veu que posa llum a l'ombra de l'ànima. És dur, però és així.

Fins el proper article, rep una cordial salutació.

www.josepguasch.com

A més d'en les icones que apareixen més avall, pots llegir els següents articles relacionats: L'ombra del teu inconscient; Tractament per a la depressió

L'ombra de l'ànima, quan la vida no té sentit. Depressió noógena, consulta a Sabadell, Terrassa i online. Josep Guasch, coach , psicoterapeuta coaching i psicoteràpia (Assertivitat, lideratge, teràpia de parella, gelos, ludopatia, psicoteràpia per coronavirus)

BLOG

L'ombra del teu inconscient, autoconeixement i superació personal

Robert Johnson en el seu llibre "Acceptar l'ombra del teu inconscient"ens parla de l'Arquetip de l'ombra. I ens explica una trista història:

L'aigua. Arquetip de vida, sanació i purificació

L'Aigua de la Vida brollava lliure i alegre a través d'un pou. Tenia virtuts sanadores de les quals es beneficiava tot aquell que bevia d'ella. I ella, en la seva generositat, s'oferia a tot aquell que s'acostés per conèixer-la.

Però uns usurers van pretendre aprofitar-la.
Van aixecar tanques al voltant del pou i la van comercialitzar.

L'aigua enfadada, decidir brollar a través d'un altre pou. I així, la qual rajava del pou inicial, va perdre totes les seves màgiques propietats.

No obstant això, va passar el mateix amb altres usurers. I així va continuar succeint. D'aquesta manera, el Aigua de la Vida segueix apareixent, cada vegada, en llocs insospitats on ningú pugui enriquir-se amb usura d'ella. I els pous que va deixant, al seu pas, només ofereixen aigua tèrbola.

No obstant això, el Aigua segueix rajant en algun lloc i està llesta, sempre per ser rebuda. Sovint, en psicoteràpia i coaching utilitzem aquest tipus de metàfores. Què vol dir? De què ens parla?

Què té a veure aquesta metàfora amb la nostra psicologia?

Aquesta història ens parla dels interessos egocèntrics per apoderar-se d'un bé que pertany a la Vida. El nostre ego actua d'una manera semblant. Ignora algunes zones de la nostra psique. Tot allò que no obeeixi als interessos egocèntrics és reprimit, negat, enterrat. De tal manera, allò que era al principi una cosa natural, es torna tèrbol. Tal com succeeix en els pous dels que ja no raja el Aigua de la Vida. Així neix en nosaltres l'arquetip de l'ombra.

Tot allò que està més enllà dels interessos de l'ego, és camp d' estudi de la psicoteràpia transpersonal.

Llavors creem un guió de vida en el qual el reprimit continua influenciant-nos, però d'una manera inconscient i, generalment, poc constructiva.

Acceptar l'ombra és el primer pas per a la seva integració d'una manera constructiva.

El segon és construir modes creatius perquè es manifesti.

L'ombra del teu inconscient i el lloc del qual brolla l'Aigua de la Vida

Aquest lloc on podem trobar el Aigua no està molt lluny.

En el nostre inconscient l'arquetip de l'ombra espera a ser descobert

"La figura de l'ombra personifica tot el que el subjecte no reconeix i que, però, li força una i altra vegada, directament o indirectament. "

Com pots trobar indicis de l'arquetip de l'ombra del teu inconscient?

Pot semblar una cosa contradictòria acceptar l'ombra del teu inconscient. No obstant això, és important aclarir que reconèixer no vol dir actuar segons el seu dictat.

La llum de l'ombra del teu inconscient.

D'altra banda, encara que d'això parlaré en un altre article, també podem "reconèixer" en altres persones parts que ens neguem. És important aquí destacar que, en si, el que rebutgem en nosaltres no té per què ser una cosa negativa.

Les qualitats negades a la masculinitat pel patriarcat jeuen en una ombra lluminosa.

Reconèixer i acceptar l' ombra, "el tio del gimnàs", un exemple.

Resumeixo un diàleg amb un client en procés de psicoteràpia. Evidentment, tinc el seu permís i mantinc el més estricte anonimat.

El consultante va a un gimnàs regularment. Un dia va aparèixer en aquestes instal·lacions un home que li va exasperar d'una manera exagerada. Així que, vaig indagar una mica.

Aquest va ser més o menys el diàleg que vam sostenir.

L'arquetip de l'ombra filtra i distorsiona la nostra percepció de la realitat

És curiós com el "cridar l'atenció" pugui molestar tant a

Aprendre a reconèixer l'ombra per prendre consciència de com distorsiona la realitat.

D'altra banda, el seu radical rebuig apuntava a una mica més. Conec al client i sé que és un home extremadament discret, cautelós i reservat, així que li vaig llançar el repte.

Acceptar l'ombra del teu inconscient, "Cridar l'atenció"

"Cadascú ha de arreglar els seus propis problemes”.

Això, per descomptat, és una creença, i en un home, encara que jove, "clàssic", sol ser un indici que no vol mostrar la seva vulnerabilitat.

És aquí on va aparèixer la seva ombra. “Cridar l'atenció”, per el meu client, equival a "necessitar l'ajuda dels altres". A això en PNL se l'anomena una equivalència complexa . Ell només vol cridar l'atenció quan té algun problema entre mans, però, per descomptat no ho permet. No obstant això, el seu desig de compartir, de ser alleujat , existeix... en el seu arquetip de l'ombra.

Ocupar "tot l'espai disponible"

Important aquest paràgraf. El client no deixa de tenir raó, però…

Aquí no interessa la raó, interessa el que sorgeix!.

En primer lloc indica: “A mi també m'agradaria…”! i és obvi i raonable que en un lloc amb recursos compartits a tots ens agradaria tenir-los a la nostra disposició en tot moment. Recordem que acceptar l'ombra no vol dir seguir el seu dictat, només reconèixer-la.

Segueix amb un "però". La paraula però en una frase, a efectes psicològics, desvirtua l'afirmat prèviament (1). L' "a mi també m'agradaria" (la reivindicació de l'ombra) queda com menyspreat l'efecte de ser reconeguda.

"No s'ha de". Ens trobem amb el que en teràpia Gestalt anomenem un "introjecte”. Mandats generalitzats i imposats sobre què fer i no fer. Fritz Perls, el pare de la teràpia Gestalt els va anomenar com els "hauria de...".

Però hi ha més .... (Per això vaig triar aquest exemple). Va seguir queixant-se d'alguna cosa de la que en el fons tenia raó, però ....

Acceptar l'ombra del teu inconscient per reconèixer el tresor que amaga.

El tresor amagat a l'ombra.

L'arquetip de l'ombra i les nostres potencialitats no desenvolupades.

No seguiré amb tota la transcripció. En aquest punt destacar que és típic en una persona extravertida estar mirant el seu entorn. El extravertit dirigeix la seva atenció cap a l'exterior. El introvertit, al contrari, dirigeix la seva atenció cap al seu interior. El client, un típic introvertit veu un típic extravertit, són la cara i la creu d'una mateixa moneda.
I aquest és un aspecte molt interessant de l'ombra. La possibilitat que ens ofereix de completar-nos. Així, un introvertit farà bé en intentar aprendre de l'actitud extravertida i viceversa. Però mentre no reconegui aquesta possibilitat i segueixi veient a "els de l'altre extrem" com a enemics, perdrà una ocasió d'or.

Acceptar l'arquetip de l'ombra. ¿Per què fer conscient l'inconscient?

Fer conscient l'inconscient allibera l'energia que utilitzem per reprimir-lo. De la mateixa manera, en acceptar l'ombra del teu inconscient et tornes una persona més completa. Com va dir Jung:

"Prefereixo ser un home complet a un home bo".

Reconèixer la nostra totalitat ens dóna l'oportunitat de triar

Reconciliar-se amb l'ombra interior

També és cert que amb aquest reconeixement no acaba tot el treball interior. És, no obstant això, un primer pas i, de vegades el més difícil.

Fins el proper article, rep una cordial salutació,

www.josepguasch.com

(1) Examinem en quina manera diferent impacta : "Avui plou, però demà farà sol "a dir" Demà farà sol, però avui plou "

Et convido a participar al meu blog ampliant idees. Per exemple, aportant suggeriments o compartint els teus dubtes a l'apartat al peu del mateix.

Ah!!, i si t'ha agradat i et ve de gust, et convido a compartir l'article. També comentar i / o puntuar amb les estrelles en el resum que trobaràs més avall.

Estàs interessat en un programa personalitzat de coaching i/o psicoteràpia? Contacta amb mi sense compromís!:

– Telèfon: 615.56.45.37 – Mail: jspguasch@gmail.com
– Web: Formulari de contacte

Si vols, pots rebre còmodament la meva News Letter amb tots els articles del bloc. També, activitats, promocions i informació interessant i pràctica:

– Sí vull rebre la News Letter

Si coneixes algú que pogués estar interessat, en aquesta informació, no dubtis a compartir-la

L'ombra del teu inconscient, acceptar l'arquetip de l'ombra, consulta a Sabadell, Terrassa i online. Josep Guasch, coach , psicoterapeuta coaching i psicoteràpia (Ansietat, acompanyament i estratègies per aprimar, deixar de fumar, autoestima, addiccions, etc ...)

BLOG

Jo construeixo la meva pròpia realitat .... Però ... qui sóc jo?

Jo construeixo la meva pròpia realitat. Integrar l'ombra, consulta Sabadell, Terrassa i online. Josep Guasch, psicoterapeuta, coach , coaching i psicoteràpia (PNL, Hipnosi, Teràpia Gestalt, Anàlisi Transaccional, Nen interior) a Sabadell i Terrassa

Consciència i coaching. Josep Guasch, coach , psicoterapèuta a Sabadell

La nostra consciència és tot just un raig de llum

He sentit i llegit moltes vegades: "vostè crea la seva pròpia realitat". I aquesta frase ens convida a interpel·lar-nos: "Jo construeixo la meva pròpia realitat". És una frase molt típica en ambients de creixement personal i / o espiritual. I sí que crec que és cert. No obstant això crec també que és una frase perillosa si no es pronuncia amb consciència . I hi ha persones que conviden a que ens mengem frases. Però no ens ajuden a digerir-les, no ens expliquen detalls molt importants. Potser ni elles els coneixen. Perquè en aquest “jo construeixo la meva pròpia realitat” també hi ha d'haver un espai per integrar l'ombra.

Vegem, quan dic "jo"A qui em refereixo? Generalment ens referim a aquesta part de la nostra consciència que ens posa en contacte amb el món exterior. Que també ens fa conscients del que pensem, sentim .... Aquesta part nostra que s'il·lusiona amb objectius (objectius que gairebé sempre són il·lusions de l'ego). La nostra capacitat reflexiva, d'anàlisi i planificació. Com deia Jung, l'ego que és el centre de la nostra consciència.

Integrar l'ombra. Aquesta altra part que també “sóc jo”

Però també hi ha una part nostra que opera a la foscor, i també és "jo", encara que l'anomenem d'un altre manera. Aquesta part nostra que guarda registres d'experiències de referència. Algunes alegres i plenes d'amor. D'altres no tant...

Aquesta part nostra que ens porta, per exemple, a amors bojos, desenfrenats (vegem sinó els mites de l' amor romàntic). També a situacions absurdes o llocs foscos del nostre sentir. Tota llum desprèn una ombra. Hem après a integrar l'ombra dels nostres objectius?.

Existeix en l'actualitat una tirania de la felicitat. Fins i tot propiciada per alguns professionals del coaching i la psicoteràpia. Evidentment, no dic que devem “caminar tot el dia de morros”. Però sí reconèixer les nostres parts ferides. I en aquest reconeixement i donar-los espai podem integrar l'ombra.

Recordo dues frases de Jung que toquen la realitat, tal com és, no de color rosa:

“El coneixement de la teva pròpia foscor és el millor mètode per fer front a les tenebres d'altres persones..

"Un no s'il·lumina imaginant figures de llum,
sinó fent conscient la foscor"

En el treball de psicoteràpia, integrar l'ombra aporta una major consciència. I aquesta consciència es pot integrar en el treball de coaching per formular objectius assentats en valors. No com una compensació de mancances vislumbrades (i moltes vegades ni això) per l' ego.

Quan treballem des d'aquesta completud sí que podem dir: Jo construeixo la meva pròpia realitat. Des d'un lloc real i no fantasiejat.

Jo construeixo la meva pròpia realitat. El meu jo conscient i el meu jo inconscient.

Recordo que algú va dir: “Romeu i Julieta va ser una història entre dos adolescents de 13 i 17 anys. Que va durar tres dies i va deixar al seu pas 6 morts”. I és així, si posem una mica de consciència veurem que aplaudim històries absurdes. Però aquest que aplaudeix aquestes històries també és "jo".

I "jo" sóc també això. Aquesta part que apareix en els malsons

Treball amb l'ombra i nen interior a Sabadell. Jo construeixo la meva pròpia realitat.

Estem segurs de saber el que, realment, volem?

a la nit. O en els somnis més inversemblants.

I aquesta part nostra que opera a la foscor, si no és reconeguda sabotejarà tots els nostres intents. I una de les formes més curioses que utilitza és la de il·lusionar-nos amb objectius que no són més que un símptoma del dolor que tanquem a les masmorres del nostre "no-donar-nos-compte". Integrar l'ombra que nia en aquestes masmorres pot fer-nos persones més completes.

Et sona?…. “Vull fer dieta però no puc parar de menjar encara que ja no tinc gana”. “Bé ... el dilluns començo” Vull anar a dormir d'hora però .... no hi ha manera. O fins i tot .... Sé que desatenc la meva família per (culpa de) la meva feina… però no puc deixar de fer hores i més hores (aquesta última gaudeix de cert "prestigi social" per cert).

Aquesta formulació d'objectius que ens condueixen a la il·lusió "jo construeixo la meva pròpia realitat". I sí, és cert “jo construeixo la meva pròpia realitat”, però… en quin “jo” estem pensant?. Aquesta és una frontera delicada entre psicoteràpia i coaching. La primera ens ajuda a integrar l'ombra, la segona a formular objectius correctament.

El Dr. Jekyll i Mr.. Hyde, el conscient i el desterrat

Segur que coneixes l'obra "L'estrany cas del Dr. Jekyll i Mr.. Hyde”. Per descomptat que és un cas extrem de trastorn dissociatiu d'identitat. Però en un grau menor aquesta polaritat existeix al nostre interior. Et convido a fer una ullada al DSMV (El adjunt és només una "petita guia", no el DSMV en si, però ja val per fer-nos una idea). ¿Segur que no et reconeixes, en ocasions, en algun dels símptomes que descriu? (jo sí). Em resulta, no sé si còmic, extravagant o de bojos, que fins i tot la por a les injeccions estigui catalogada.

Però al que anava, Mr.. Hyde finalment es suïcida i, amb el seu suïcidi acaba amb la vida del Dr. Jekyll. Curiosament, el Dr.. Jekyll va idear el seu experiment per "separar el bé del mal".

Si matem o rebutgem la nostra ombra,
ens matem o rebutgem a nosaltres mateixos.

Oblidar que tenim una part ferida és pretendre dissociar el bé del mal. I quan això passa caiem en aquest estrany maniqueisme de "jo bo" i "jo dolent", el que ens porta a pretendre desterrar la nostra part fosca. Però si la nostra part fosca desapareix .... La nostra part "lluminosa" (ehhemmmm ....) també ho farà, tal com li va passar al pobre Dr. Jekyll.

Jo construeixo la meva pròpia realitat, o sigui .... "Tu pots"

Certes obres i autors de "empoderament personal" fan un èmfasi extrem en el "tu pots” (corol·lari necessari del "jo construeixo la meva pròpia realitat"). Llavors, és clar, com "jo construeixo la meva pròpia realitat" i "jo puc", i no sé quin jo és el que està "creant" (ni tan sols sé que no sé), el meu jo petit (el que conec) se sent frustrat, es desmotiva i, el que és pitjor, es desvaloritza a si mateix. .

I això és realment perillós ja que en aquest "no arribar" a aquests objectius, apareix la frustració. I el que és pitjor un sentiment d'inadequació de no ser capaç d'aconseguir aquest mandat "tu pots".

Jo construeixo la meva pròpia realitat. Qui ho diu?

Tu pots amb tot! Segur?

Llavors, Què fem? Sabem que tenim una consciència limitada. També sospitem que alguna cosa va malament en el nostre interior, a les masmorres de la nostra psique.

Qui realment està habilitat a dir “Jo construeixo la meva pròpia realitat”

No obstant això, també ens habita una Saviesa Interna, en algun lloc, també, del nostre subconscient.

Des Jung fins a la més moderna psicologia transpersonal es parla d'una instància psicològica que unifica la nostra psique. Jung el va anomenar Si mateix, Assagioli JO o Sí Superior, i més recentment Richard C. Schwartz creador de l'IFS (Sistemes de la Família Interna) , desenvolupat posteriorment per Jay Earley com la teràpia del Self.

Aquest lloc de psique que uneix els oposats no és unilateral. No entén de "bons i dolents". Evidentment, no és una llicència per a "fer el que ens vingui de gust". Tampoc per permetre'ns actituds i conductes a mig camí de l'ètica.

És posar el centre de gravetat de les nostres expectatives en un lloc més enllà de l'ego. I, sobretot, més enllà del que alguns pretenen fer-nos empassar.

Aquest és el veritable Jo que pot dir: “Jo construeixo la meva pròpia realitat”. Assolir aquest jo exigeix un treball previ de reconèixer i integrar l'ombra.

Acceptar les nostres parts exiliades. Aprendre a integrar l'ombra

Jo construeixo la meva pròpia realitat, per això, Com em relaciono amb la meva ombra? Consulta a Sabadell

Podem fer-nos amics de la nostra ombra

Donar cabuda en la nostra consciència a aquests repudiats impulsos farà que la seva secreta influència es relaxi. El budisme parla de la necessària compassió envers nosaltres mateixos, això és reconèixer la nostra humanitat. Tot i que està bé que apuntem alt, no oblidem a aquest personatge que ens acompanya, i que també és "jo".

Hi ha en el mercat diversos llibres sobre "l'ombra". la majoria, abstractes i teòrics. Existeix, però, un llibre de Jean Monbourquette "Reconciliar-se amb la pròpia ombra"Que ofereix alguns exercicis pràctics i, sobretot, ens informa sobre aquesta visió compassiva i equilibradora del Si Mateix

El Si mateix en la seva essència és amor. Un amor inclusiu que entén que aquesta ombra que ens desequilibra conté les ferides emocionals des de la nostra més tendra infància. El nostre nen interior. Vist des d'aquesta perspectiva, potser sigui més suportable entendre que també tenim un Mr. Hyde en el nostre interior. Un Mr. Hyde que en el seu moment va ser un nen, i ara és el nen interior del nostre adult.

He donat algunes claus per aprendre a integrar l'ombra. Aportaré alguna més en propers articles. I, per descomptat, si has arribat fins aquí, inclouré enllaços a títol informatiu.

Una visió unilateral de l'Amor, la versió "tu pots"

I parlant de l'amor .... Em fan gràcia aquests que van deixant anar amb veu de suficiència "El veritable amor és desinteressat". Llavors vaig jo (el meu "jo petitet"), em miro .... I és clar, Ja entenc per què em va així! Per més que ho intento no aconsegueixo ser desinteressat! De tal manera que "jo construeixo la meva pròpia realitat", em culpo, em desmerezco, em critico etc., etc ...

Per cert, un secret, molts i moltes dels i les que creuen ser desinteressats en realitat van de Salvadors. I això és diferent i també satisfà desitjos interessats.

Integrar l'ombra. Josep Guasch, coach , psicoterapeuta, consulta de coaching i psicoteràpia a Sabadell

El veritable amor és desinteressat i si no no és amor?

I sí, crec que és així, contemplar veritats absolutes com d'obligat compliment pot motivar al principi, però enfonsar a mig / llarg termini. Vivim temps en què sembla que ser feliç és una cosa obligat, si no ho ets "alguna cosa va malament".

Temps en què hem d'estimar "desinteressadament" perquè si no ... Total, objectius impossibles d'assolir i que no condueixen més que a la frustració. Crec que és molt millor comprendre que som això ... humans.

Entenc que hi ha veritats que cal observar amb molta cura. Realitats que s'han de contemplar des del pla humà que és el que som (bo, almenys jo). I fins que no aconsegueixi ser un gurú, el meu Mr. Hyde seguirà estimant interessadament. I no ho justifico, ho accepto i des d'aquí procuro millorar-lo però sense falses pretensions.

Crear la relació de parella des de la humanitat

Però sí que puc creure des de la meva humanitat (i ara vaig a l'amor de parella) en la reciprocitat. Si en una relació algú dóna, sempre, més del que rep, en aquest desequilibri ha un perill.

I en aquest observar i tenir cura de l'altre, a mi i a (aquesta entelèquia) la parella, si puc construir un amor humà. Aquí sí que em veig capaç de dir "Jo construeixo la meva pròpia realitat", aquí i ara, amb les meves llums i ombres. Realment, l'escola de l'amor és la millor escola per aprendre a integrar l'ombra.

Fins que aconsegueixi aquesta il·luminació, et desitjo un feliç dia (i feliç nit).

www.josepguasch.com

Et convido a participar al meu blog ampliant idees. Per exemple, aportant suggeriments o compartint els teus dubtes a l'apartat al peu del mateix.

Ah!!, i si t'ha agradat i et ve de gust, et convido a compartir l'article. També comentar i / o puntuar amb les estrelles en el resum que trobaràs més avall.

Estàs interessat en un programa personalitzat de coaching i/o psicoteràpia? Contacta amb mi sense compromís!:

– Telèfon: 615.56.45.37
– Mail: jspguasch@gmail.com
– Web: Formulari de contacte

Si vols, també pots rebre còmodament la meva News Letter amb tots els articles del bloc. També notícies, activitats, promocions i informació interessant i pràctica: – Sí vull rebre la News Letter

Jo construeixo la meva pròpia realitat. Integrar l'ombra, consulta a Sabadell, Terrassa i online. Josep Guasch, coach , psicoterapeuta, consulta de coaching i psicoteràpia (Ansietat, acompanyament i estratègies per aprimar, deixar de fumar, autoestima, addiccions, etc…). A Sabadell i Terrassa

BLOG

La Transpersonalitat , espiritualitat i expansió de consciència.

La Transpersonalitat expansió de consciència i espiritualitat, Sabadell, Terrassa i online. Josep Guasch, psicoterapeuta, coach . Psicoteràpia i coaching online i presencial (PNL, Hipnosi, Teràpia Gestalt, Anàlisi Transaccional, Nen interior)

<<És un llibre que parla del que parlen gairebé tots els llibres. De la incapacitat que les persones han de triar el seu propi destí>>. (L'alquimista)

El transpersonal vincula la percepció limitada de l'ego amb sistemes majors

La psicologia transpersonal s'ha obert pas recentment com una de les modalitats terapèutiques més completes. No només té la capacitat d'atendre els temes clàssics de la psicoteràpia. També dóna resposta a moltes de les preguntes de l'home modern sobre el sentit de la nostra experiència vital. Una cosa que amalgama consciència i espiritualitat. Però… Què és l'experiència transpersonal?.

La psicologia transpersonal, despertar de la consciència i l'espiritualitat.

Robert Dilts associa l'experiència transpersonal a un “despertar“. Aquest despertar és un aspecte renovat de la consciència que permet percebre la realitat amb una visió i sentit enriquits. Com a experiència de vida té dos components bàsics.

El sentir-se formar part, des de la pròpia individualitat, d'un sistema major.
Un sentiment de missió, sentit i propòsit de vida més enllà dels interessos de l'ego .

Generalment la nostra consciència està “enganxada” a l' ego. L'orientació bàsica del transpersonal és la d'unir consciència i espiritualitat.

Consciència i espiritualitat, la “poció màgica”.

Permet, doncs, experimentar-nos a nosaltres mateixos (identitat) d'una manera més possibilitadora. Dilts utilitza la metàfora de "sortir de la caixa" des de la qual fins ara percebíem la realitat. Així doncs, el sentiment de pertinença a una cosa més gran apropa la consciència a l'espiritualitat. D'aquesta manera, aquesta aproximació al transpersonal permet a l'ego alliberar-se de les dreceres als mandats socials de tota mena. Aquesta, podríem dir metafòricament parlant és la poció secreta, consciència i espiritualitat.

Consciència i espiritualitat. Els tres nivells de l' experiència.

El sentiment de transpersonalitat el podem viure de tres maneres diferents. . En aquest article, i només a efectes de distingir els nivells, els he diferenciat amb un nom encara que no sempre coincideix amb la manera en què diferents autors els identifiquen. De la mateixa manera, cal indicar que, de vegades, els tres nivells es barregen i es confonen l'un amb l'altre, pel que la diferenciació és merament teòrica.

La transpersonalitat en la quotidianitat i vida social.

El sentiment de pertinença a un sistema major. La família d'origen és el primer sistema més gran que ens acull en arribar a la vida. Posteriorment pot ser l'escola, un grup de companys, el barri, la ciutat en la qual vam néixer.

Pot ser també sentir-se formar part d'un col·lectiu professional, sovint articulat per col·legis professionals i/o gremis. En el món laboral, la qualitat del vincle amb l'empresa o organització en la qual es treballa.

Altres exemples són les ONG que inclouen en el seu programa valors d'altruisme i solidaritat. En altres àmbits, el sentiment de patriotisme; pel que tinc entès, els serveis d'intel·ligència de cada país procuren reclutar col·laboradors amb un fort sentiment de patriotisme. Evidentment, això garanteix una major fidelitat en l'exercici de funcions delicades.

Aquest és el primer nivell, el més “aterrat” de la transpersonalitat.

Convé, però mantenir juntament amb aquest sentiment de pertinença, també un sentit de singularitat en el camp. Enriquir el col·lectiu amb l'individual. Tot això a l'efecte de no caure en un evasiu escapisme. D'això parlo en el meu altre post: Com és endins és fora, però també com és fora és a dins.

La transpersonalitat en allò psicològic i anímic.

Importància del treball amb somnis en el transpersonal

Totes les activitats que inclouen el treball amb el subconscient personal. Alguns exemples en l'àmbit de la teràpia la hipnosi clàssica, la hipnosi ericksoniana, les dinàmiques mentals, el treball amb el nen interior, el treball amb els somnis, entre d'altres.

Com he indicat al principi, algunes d'aquestes vivències poden transcendir el nivell anímic per fondre's amb l'anterior, o fins i tot en el superior. Un exemple molt típic és el del treball amb el nen interior que se sustenta en el nucli familiar, però també pot transcendir l'individual per passar al següent nivell, el arquetípic.

La Transpersonalitat , inconscient col·lectiu i arquetips.

Carl Gustav Jung va definir els arquetips com “sistemes d'aptitud per a l'acció i, al mateix temps, imatges i emocions."Es tracta de possibilitats comuns a tota la humanitat. En tractar-se de continguts inconscients, les seves manifestacions no es presenten d'una manera directa ja que no són accessibles en el seu nucli intern a la consciència. Per descomptat això no ens eximeix de la seva influència, abans bé, pot fins i tot fer-nos esclaus d'ella si no sabem reconèixer-la i, en la mesura del possible, Destil·lar-la.

La idea de fons és que tot allò que pertany a aquest imaginari col·lectiu dels arquetips, tingui una manifestació creativa en el pla de l'autenticitat i individualitat de cada persona.

En no ser accessible d'una manera directa per a la consciència, es manifesten veladament a través de les imatges arquetípiques. Les imatges arquetípiques formen part de cada cultura i moment històric. Així, per exemple, l'arquetip de l'heroi no és el mateix en la Grècia Clàssica (Ulisses), que per a la cultura actual (Superman, Spiderman, o segons sigui el cas, Martin Luther King, Gandhi ...).

Aquestes representacions aparreixen en els contes, mites, llegendes i diferents cosmogonies i religions. És aquí on trobem aquest nexe entre psicologia i religió. I és en aquest nivell on el nexe consciència i espiritualitat apareix amb més força.

La consciència ens uneix a l'ànima personal i aquesta a l'esperit.

Els tres nivells, doncs, unifiquen una cosa que les antigues religions, en el seu aspecte exotèric, haurien guardat bé. Unir consciència i espiritualitat. Espiritualitat sense consciència és obediència cega o, fins i tot, fanatisme. La consciència és el que ens uneix a l'ànima, i l'ànima, el pont a l'esperit.

Unir consciència i espiritualitat és imprescindible en una experiència transpersonal saludable.

Deixarem per a un altre article el treball amb aquests dos arquetips tan poderosos en el transpersonal, Esperit i Ànima. Mentrestant et convido a visitar aquest relat que ofereix resplendors (sempre, només indicis) de la transpersonalitat.

La Transpersonalitat ; quan el Fer també fa al Ser. Un relat.

Sanació amb l' arquetip de l' aigua.

Diuen...que una vegada, dos amants, van decidir satisfer un dels seus somnis. Nedar cap a l'horitzó fins que aparegués una país que imaginaven màgic. Un dia, tot d'una , van iniciar la travessia. Submergits, mar endins, van notar els seus cossos cansats, però no podien tornar, ... i van decidir seguir.

Passat un temps es van adonar de les múltiples formes en què podien economitzar esforços. També van aprendre diferents ritmes per avançar i altres per descansar. Va ser llavors quan van començar a gaudir de les aigües, dels seus habitants, i, per descomptat, també a alimentar-se.

I a mesura que dansaven amb els corrents marins, seus sentits s'anaven fent cada vegada més sensibles i precisos, mentre es fonien amb els capvespres i les transformacions del temps. I així, mentre avançaven a la recerca del seu anhel, també van descobrir, altres formes d'estimar-se.

Un dia, a la llunyania, van veure el perfil difuminat de la terra a la qual es dirigien. van redoblar els seus esforços contents d'arribar a la seva meta. Per fi, després de dies incomptables, els seus peus es van enfonsar a la sorra d'aquesta costa anhelada, i quan els seus cossos ja estaven acomiadant-se de les aigües, els va visitar l' Instant. Un silenci dens els habitava i amb ell la Certesa.

Es van mirar i llavors ho van saber:

Van tornar la seva mirada a la mar, es van donar la mà i es van endinsar en les aigües per seguir nedant, mar endins…

Aquest és, per a mi un relat amb un fort contingut transpersonal, encara que una mica vetllat. En ell, per a mi, s'uneixen consciència i espiritualitat juntament amb una especial dimensió de sentit.

Fins el proper article, rep una cordial salutació.

www.josepguasch.com

Et convido a participar al meu blog ampliant idees. Per exemple, aportant suggeriments o compartint els teus dubtes a l'apartat al peu del mateix.

Anterior article relacionat: Què és la consciència? El lideratge de l'ànima.

Següents articles relacionats: Els 4 elements. Arquetips i Transpersonalitat , Cultivar la presència. Teràpia Gestalt i auto consciència

Sovint els contes i relats ens posen en contacte amb l'univers transpersonal Has llegit aquest?: On conflueixen els rius.

Ah!!, i si t'ha agradat i et ve de gust, et convido a compartir l'article. També comentar i / o puntuar amb les estrelles en el resum que trobaràs més avall.

Estàs interessat/da en un programa personalitzat de coaching i/o psicoteràpia? Contacta amb mi sense compromís!: – Telèfon: 615.56.45.37 – Mail: jspguasch@gmail.com – Web: Formulari de contacte

La Transpersonalitat . Expansió de consciència i espiritualitat, Sabadell, Terrassa i online. Josep Guasch, coach , psicoterapeuta.. Psicoteràpia i coaching online (Ansietat, acompanyament i estratègies per aprimar, deixar de fumar, autoestima, addiccions, etc…)

Tristesa i por, vulnerabilitat i no debilitat

intel·ligència emocional, emocions i sentiments, temor i melancolia

Sentiment = Emoció + pensament.

Definició de melancolia segons la RAE:

Definició de temor segons la RAE:

El lloc de poder d'un home és casa seva.

Tristesa i por entre homes... Què tal?

Les gelosia la por i la tristesa.

En la gelosia hi ha por (temor) i tristesa anticipats.

La gelosia és més habitual en homes que en dones… però l' “expressen” d' una manera diferent

Intel·ligència emocional i homes un repte per avançar cap a una societat igualitària.

Share this:

M'agrada això:

Però uns usurers van pretendre aprofitar-la. Van aixecar tanques al voltant del pou i la van comercialitzar.

Què té a veure aquesta metàfora amb la nostra psicologia?

L'ombra del teu inconscient i el lloc en el qual brolla l'Aigua de la Vida

Com pots trobar indicis de l'arquetip de l'ombra del teu inconscient?

La llum de l'ombra del teu inconscient.

Reconèixer i acceptar l' ombra, "el tio del gimnàs", un exemple.

Aquest va ser més o menys el diàleg que vam sostenir.

L'arquetip de l'ombra filtra i distorsiona la nostra percepció de la realitat

Acceptar l'ombra del teu inconscient, "Cridar l'atenció"

"Cadascú ha de arreglar els seus propis problemes”.

Ocupar "tot l'espai disponible"

Aquí no interessa la raó, interessa el que sorgeix!.

Acceptar l'ombra del teu inconscient per reconèixer el tresor que amaga.

L'arquetip de l'ombra i les nostres potencialitats no desenvolupades.

Acceptar l'arquetip de l'ombra. ¿Per què fer conscient l'inconscient?

"Prefereixo ser un home complet a un home bo".

Share this:

M'agrada això:

Per què repetim patrons de conducta? El guió de vida

El Guió en acció. Els patrons es van aferrant.

Les teràpies transgeneracionals, psicogenealogia, meta-genealogia i constel·lacions familiars

La resposta de la psicogenealogia

Jodorowsky la Meta genealogia

Bert Hellinger i les Constel·lacions Familiars.

El reconeixement de l' ànima i la seva intencionalitat, és al centre de la teràpia de constel·lacions familiars.

És possible modificar els nostres patrons de conducta?

Share this:

M'agrada això:

La interpretació de la realitat segons la PNL.

La interpretació de la realitat segons la nostra fisiologia

Els nostres mapes interns

Tres mecanismes que influeixen en la percepció i interpretació de la realitat.

El paper de les creences, valors i expectatives.

Un exemple

La nostra interpretació de la realitat i la teràpia de virus mentals.

Share this:

M'agrada això:

A qui va dirigida la formació en coaching integratiu?

Què fa diferent a aquesta modalitat de creixement personal d'altres tantes?

Les bases de la Teràpia Gestalt.

La Programació Neurolingüística (PNL) i Coaching Generatiu.

Les constel·lacions familiars i organitzacionals.

Formació de coaching integratiu i l' enfocament de Claudio Naranjo.

Formació de coaching integratiu, quan i on.

Una cordial salutaciówww.josepguasch.com

Share this:

M'agrada això:

Creixement personal amb teràpia Gestalt. L'enfocament de Claudio Naranjo.

Trobades de pre-formació de terapeutes. Aspectes pràctics.

Tallers de creixement personal amb teràpia Gestalt

Nova convocatòria de portes obertes a Sabadell

Stage Residencial

Share this:

M'agrada això:

Preceptes bàsics de la Gestalt Relacionats amb l' aquí i ara

Claudio Naranjo va ser qui va definir els preceptes bàsics de la teràpia Gestalt.

Preceptes bàsics de Gestalt relacionats amb l' activitat mental

Preceptes bàsics de Gestalt en relació a l' autenticitat de l' experiència

Assumir plena responsabilitat sobre un mateix

Share this:

M'agrada això:

Què és l'ombra del subconscient?

La psicoteràpia s'orienta a alliberar l'ombra del subconscient

Com repercuteix en la nostra actitud i conducta no manifestar el reprimit?

L'ombra i el viatge de l'heroi.

L'escriptura automàtica porta oberta a l'ombra del subconscient.

Com començar amb l'escriptura automàtica?

La gelosia és més habitual en homes que en dones…
però l' “expressen” d' una manera diferent

Però uns usurers van pretendre aprofitar-la.
Van aixecar tanques al voltant del pou i la van comercialitzar.

Una cordial salutació
www.josepguasch.com

Venim (tots i totes) a aquest món amb una ferida i un do.
La nostra missió és curar la ferida i compartir el nostre do.

Però uns usurers van pretendre aprofitar-la.
Van aixecar tanques al voltant del pou i la van comercialitzar.