Superar els errorrs de sempre.

BLOG


Per què repetim patrons de conducta?. Guió de vida i teràpies transgeneracionals

Per què repetim patrons de conducta? Psicoteràpia Sabadell, Terrassa i online. teràpia de guió de vida i patrons compulsius. Josep Guasch, psicoterapeuta, coach .

Superar la compulsió als rituals repetitius

La compulsió ens engoleix en un sense sentit.

Vam veure a l'article anterior la influència de dos elements, sovint inconscients, que dirigeixen la nostra conducta. Els actes compulsius i les necessitats no resoltes. Els primers una conseqüència del que Freud anomenava Neurosi obsessiva i la seva hipòtesi sobre la causa original. Posteriorment, a principis de 1970, el terme es va modificar per l'avui conegut com a Trastorn Obsessiu Compulsiu (T.O.C). Aquesta va ser la primera resposta a la pregunta “Per què repetim patrons de conducta?”

La teràpia Gestalt, amb el seu particular distanciament dels diagnòstics tipificats, aporta una cosa nova. Una aproximació sobre l'etiologia del "trastorn" obsessiu-compulsiu que li atorga direcció i sentit. Seguim amb la sèrie d'articles dirigits a respondre la pregunta: Per què repetim patrons de conducta?

Veurem en aquest article, especialment, les hipòtesis formulades pel Guió de Vida i les teràpies transgeneracionals. El guió de vida és una proposta que va popularitzar l' Anàlisi Transaccional. Pel que fa a les segones veurem les tres grans modalitats d'intervenció terapèutica.


Per què repetim patrons de conducta? El guió de vida

En termes generals totes (o gairebé totes) les persones vivim en el que es coneix com un guió de vida. El guió de vida ens col·loca com unes ulleres de colors que fa que interpretem la realitat d'una manera personal. I això és així en funció del que anomenem mandats del guió.

Per suposat aquests mandats són inconscients. I es van configurant en el nostre interior sobre l'estructura del que vivim durant dos períodes de vida:

En primer lloc, i molt especialment, durant la primera infància.
– A continuació durant l' adolescència.

Per què repetim patrons de conducta? El guió de vida.

De petits prenem “decisions” que construeixen el guió de vida.

Es tracta de moments vitals delicats, per diferents motius, però que ens fan molt influenciables. En aquests moments s' estableix l' estructura que emmotlla la posterior repetició de patrons de conducta.

El nostre guió orienta la nostra atenció cap a aspectes de la realitat, òbvia altres i fins i tot distorsiona altres fets. Com a conseqüència final construïm generalitzacions sobre "el que ens passa". Així doncs es tracta d' un argument vital que dirigeix la manera com percebem la realitat.

Conseqüentment, aquesta percepció esbiaixada de la realitat origina una actitud i unes creences. Finalment aquesta actitud i creences configuren unes eleccions i un determinat comportament.

He resumit succintament el procés que respon a la pregunta: Per què repetim patrons de conducta? segons la teoria del guió de vida.

El Guió en acció. Els patrons es van aferrant.

Tot aquests passos obeeixen a dinàmiques inconscients que s'instal·len al nostre interior, com ja he assenyalat abans, des de ben petits. I és precisament per aquesta dinàmica inconscient que ocorren dues coses:

– Sense adonar-nos-en fem eleccions i repetim actituds i conductes.
– Aquestes eleccions, com estan influenciades pel guió, generen situacions d' acord amb els mandats del mateix. Així doncs es referma una espècie de bucle que es repeteix amb diferents personatges però amb una mateixa essència. D'aquesta manera apareix això que alguns anomenen "profecies auto complertes”.

El nostre guió de vida busca les circumstàncies que ho justifiquin.

Les profecies autocomplertes s'estructuren sobre l'argument del guió de vida.

Són processos inconscients que repetim per una necessitat bàsica de coherència impulsada pel subconscient personal. Hi ha fins i tot frases populars que ens remeten a això: “Més val dolent conegut que bo per conèixer", "el que s'ha fet de sempre (tota la vida)" etc...


Veure i sortir d'aquests rols no és una cosa fàcil, precisa, gairebé sempre, un treball terapèutic. Aquesta és una resposta generalitzada a la pregunta: Per què repetim patrons de conducta? segons la teoria del guió de vida.


Les teràpies transgeneracionals, psicogenealogia, meta-genealogia i constel·lacions familiars

Les teràpies transgeneracionals ofereixen un altre tipus de resposta a la pregunta per què repetim patrons de conducta? En l'actualitat tres són les grans modalitats: Psicogenealogia, meta genealogia i constel·lacions familiars. Amb algunes diferències les tres busquen la resposta en les ferides familiars. Cap d'aquestes propostes terapèutiques no són incompatibles amb la hipòtesi del guió de vida ni la que ofereix la teràpia Gestalt.


La resposta de la psicogenealogia

Ann Anceline Schützenberger va ser la precursora d'aquesta modalitat de teràpia, la psicogenealogia. Psicòloga de formació psicoanalítica inclou la visió transgeneracional en la seva praxi terapèutica. Va idear el mètode del genosociograma. Bàsicament es tracta d' un arbre genealògic en el qual assenyalar les dates especialment rellevants. Tant per a "bé" com per a "mal".

Aquestes dates rellevants solen ser indicadors de successos que transcorren paral·lelament en el temps. Així, una de les seves primeres clientes va desenvolupar un càncer a l'edat de 35 anys, a la mateixa edat que la seva mare. És el que ella va anomenar el síndrome de l' aniversari inclou les lleialtats familiars. Processos tots d' origen inconscient.

Per què repetim patrons de conducta?. La resposta de la psicogenealogia.

Segons la psicogenealogia, les lleialtats familiars les transmet la mare embarassada al fetus.

Així la resposta a Per què repetim patrons de conducta? es fonamenta en l' existència d' una memòria transgeneracional. Segons Schützenberger el fetus, a l'úter matern, somnia el mateix que la mare. És a través del món oníric que rep les influències de l'inconscient familiar.

A efectes pràctics convé assenyalar que Schützenberger delimita aquesta feina a trobar la resposta a la pregunta ja assenyalada: Per què repetim patrons de conducta? És a dir, es tracta d'una investigació preliminar que assenyala per on ha d'anar el posterior procés terapèutic.

En puritat, la psicogenealogia és més una metodologia d'investigació que una praxi terapèutica. La teràpia, per dir-ho així, ve després. Tanmateix molt orientada ja pel descobert en el procés previ.


Jodorowsky la Meta genealogia

Autor controvertit i debatut en la comunitat psicoterapèutica. Jodorowsky ve del món del teatre. També utilitza l'arbre genealògic com la base de la seva investigació. Per a Jodorowsky portem inscrit l'arbre al cos tant com en allò mental i emocional.

El fonament de la seva praxi es reflecteix en la frase "Jo soc tota la meva família”. Això comporta conseqüències sistèmiques de gran calat (sempre segons Jodorowsky). Sosté que quan una persona del sistema familiar adquireix i resol un conflicte, tot el sistema familiar es beneficia.

Segons la seva hipòtesi, el saber Per què repetim patrons de conducta? ja és de per si mateix resolutiu. En això es diferencia de la psicogenealogia. No obstant això, reforça el procés terapèutic amb lectures de tarot i rituals simbòlics. És el que ell anomena "psicomagia", pràctica intrínsecament lligada a la seva Meta genealogia.


Bert Hellinger i les Constel·lacions Familiars.

Bert Hellinger, va ser el creador de les constel·lacions familiars. De formació teòleg i filòsof va exercir de missioner fins que va abandonar el clergat. Es va formar en psicoanàlisi, dinàmiques de grup i teràpia familiar sistèmica d'on es va inspirar per formar la seva proposta terapèutica.

Per què repetim patrons de conducta? L'amor cec a les constel·lacions familiars de Bert Hellinger.

L'amor cec és a la base de la repetició de conductes i històries familiars.

La seva formació i vocació espiritual apareix en l'essència del seu mètode quan atorga un paper predominant a l'ànima. I tot i que la vincula a la persona, també la reconeix com a ens independent i amb dinàmica pròpia. En el seu llibre "Ordres de l' amor" indica explícitament:


"Aquesta ànima conscient que sobrepassa i dirigeix l'individu, cerca i troba solucions que superen, amb molt, allò que nosaltres podem imaginar..."

Així assenyala aquesta com l'agent terapèutic que aporta la solució i també la resposta a la pregunta Per què repetim patrons de conducta?.

El reconeixement de l' ànima i la seva intencionalitat, és al centre de la teràpia de constel·lacions familiars.

La clau està en el que Hellinger va anomenar "amor cec". La seva dinàmica és, idèntica a les "lleialtats invisibles" de la psicogenealogia. Es diferencia en la seva etiologia.

El nadó, en néixer, estima incondicionalment el seu pare i mare. Podem entendre-ho com una predisposició de l'ànima. I també com una estricta funció de supervivència. Aquest amor senta les bases de la lleialtat incondicional al sistema familiar. Lleialtat que va més enllà de les vicissituds relacionals.

Aquesta lleialtat va ser anomenada per Hellinger "amor cec". Així, ja de petits, ansiem secretament la felicitat de la mare i el pare. I per aconseguir això, el fill pot arribar a carregar inconscientment amb els problemes paterns. Això comporta sacrificis, identificacions i lleialtats invisibles.

Aquesta dinàmica respon a la pregunta: Per què repetim patrons de conducta? assenyalant a problemes del sistema familiar no resolts. Però el nen no tria conscientment aquestes conductes, venen condicionades per l'amor cec. I es reiteren en l'edat adulta.


És possible modificar els nostres patrons de conducta?

Cada escola terapèutica formula la seva modalitat d' intervenció. Algunes fan més èmfasi a respondre a Per què repetim patrons de conducta? Altres, senzillament, plantegen modificar aquests guions vitals. Cada persona és diferent, i en funció de les seves inquietuds internes úniques, pot prevaler una o altra orientació.

Abraçar el tresor de l'ombra.

Conèixer la nostra biografia emocional i familiar per reconciliar-nos amb ella i nosaltres.

No obstant això hi ha una cosa que ha de prevaler. No hi ha un guió de vida o patró de conducta que, en la seva essència, sigui millor o pitjor. Tots tenen immensos potencials i perills vertiginosos. La pràctica terapèutica anirà orientada a prendre consciència dels aspectes constructius en la vida del consultant. En cada cas podem verificar l'aforisme "en el símptoma podem trobar la solució".

En el pròxim post tractaré l'anomenat "procés de la quadrinitat". Una de les propostes terapèutiques més versàtils i pragmàtiques. Respon a la pregunta Per què repetim patrons de conducta?. I proposa com deixar de cometre els mateixos errors.


Fins llavors rep una cordial salutació,

Anterior article relacionat: Per què repetim els mateixos errors i conductes? Destí o decisió inconscient?

Següents articles relacionats: Guió de vida i amor negatiu. La lleialtat inconscient als pares. ; Per què repetim els mateixos errors i conductes?

www.josepguasch.com

 

Sortir del bucle d'equivocacions.

Per què repetim patrons de conducta? Psicoteràpia Sabadell, Terrassa i online. Teràpia de guió de vida i patrons compulsius. Josep Guasch, psicoterapeuta, coach .

Autoconeixement i superació personal.

BLOG


Coaching per al despertar, sentit propòsit i direcció de vida.

Coaching per al despertar Sabadell, Terrassa i online. Josep Guasch, psicoterapeuta i coach, consulta de coaching i psicoteràpia (Hipnosi, PNL, , Teràpia Gestalt, Nen interior, Anàlisi Transaccional,) a Sabadell

 

Sortir de la zona de comoditat per divisar nous horitzons

“Sortir de la caixa”, divisar nous horitzons

He definit en el títol el coaching per al despertar com una manera de connectar amb el sentit de vida. Un cop fem això podem trobar una direcció coherent amb nosaltres mateixos. Per a Viktor Frankl trobar aquest propòsit ens confereix una sensació de coherència. I també una especial motivació per superar dificultats o aconseguir objectius.

També sabem que el objectiu ha de ser una expressió dels nostres valors... I connectar amb ells és tocar els fonaments de la nostra identitat. El coaching per al despertar promou aquesta actitud i conducta.

 

El coaching per al despertar i la identitat.

La identitat és el nostre nucli essencial, la nostra essència. Sovint la identifiquem (de identi-dad) amb el nostre caràcter. Oblidem que el caràcter és una estructura defensiva. Altres vegades ens "identi-fiquem" amb el que vivim com els nostres defectes i/o virtuts. És propi de la nostra identitat el identifi-carse amb això o allò, però aquesta és només la capa externa. I cap d'aquestes ens connecta amb la nostra essència. Només en la nostra essència podem trobar allò que atorgui sentit a la nostra activitat. Perquè, llavors, el que fem és una expressió del nostre ésser essencial. Aquest és l'objectiu del coaching per al despertar.

Algunes escoles utilitzen el concepte de subpersonalitat per definir aquestes capes externes. D'aquesta manera proposen una actitud relacional amb aquestes parts que fa més operativa la teràpia. L' coaching generatiu (el major exponent del coaching per al despertar), ho proposa d'una manera semblant.

coaching per al despertar, trobar la identitat

Rols i sub-personalitats, manifestacions externes de la identitat.

Aquesta operativa contempla incloure els nostres bloquejos o dificultats en el procés terapèutic. D'aquesta manera incloem tot el que, de moment, és viu en nosaltres. Acceptar i no rebutjar és una actitud necessària per despertar la nostra realitat més profunda. Acceptar fins i tot l'ombrívol. I per suposat això no vol dir resignació.

 

I, com definir o trobar el sentit de la vida?

Vegem dues formes, aparentment diferents d'entendre el sentit de la vida. Ambdues conflueixen en el coaching per al despertar.

"El sentit de la vida no és més que l'acte de viure en un mateix".

Aquesta frase d'Erich Fromm és de senzilla formulació i sembla apuntar a viatjar cap a dins.

D'altra banda, Ken Wilber a "Breu història de tot" va escriure:

"Un àtom és part d'una molècula i la molècula és part de la cèl·lula. La cèl·lula sencera és part d'un teixit que conforma òrgans i sistemes. Tot conjuntat en un organisme, i així segueix. ... Si es miren de prop les coses i els processos podem veure que no són només tots, sinó també part d'una altra cosa. Són/Som tots/parts que podem anomenar holones”.

El terme holó ens remet al concepte d'un tot que al seu torn és part de... Com a persones som un holó que formem part d'una família, comunitat... i en darrer terme de l'univers sencer.

Aquests dos, aparentment, diferents senders convergeixen en el coaching per al despertar. Vegem com:

Jo i Alma, aprovació i reconeixement enfront de missió i aportació

Robert Dilts va adaptar el model dels nivells d'aprenentatge de Gregory Bateson als processos de canvi. Així va sorgir en PNL el model conegut com els nivells neurològics.

Ego i ànima

El concepte de l' ànima definit per qualitats, amb orientació transcendent.

Posteriorment va evolucionar aquest model en contemplar dues categories des de les quals es podia examinar. El nivell del jo i el de l' ànima. El primer experimenta l'existència com a una cosa individual, separat de la resta. L'ànima viu l' existència com un tot integrat en una cosa més gran. Cal destacar que ambdós nivells han de coexistir.

Una excessiva "connexió" amb l'ànima en detriment del jo pot conduir a l' evasió. No aprofundiré aquí sobre això, però per poc que observem podem trobar molts exemples de grups i sectes que "abdueixen" de la realitat als seus seguidors.

D' altra banda la identificació excessiva amb el jo ens porta a l' individualisme. Fins i tot a l' egocentrisme.

En el coaching per al despertar contemplem ambdues categories necessàries per viure aquí i ara.

En el nivell del jo predomina la recerca de la seguretat a través del control. Sortejar perills mitjançant la re-acció. Supervivència, ambició i reconeixement personal són valors implicats en aquest nivell. En el nivell de la identitat busca el d' assoliment per aconseguir l' aprovació i el reconeixement mitjançant el rol. Això s'articula en objectius concrets i temporitzats.

En el nivell de l' ànima el conductual s' orienta a la pro-activitat més que a la reacció. En comptes d' evitar el perill busca la motivació en els valors profunds. Aquests valors estan connectats amb l' aportació, el servei i l' connexió. La identitat es vincula amb la missió, al servei del bé comú, volem aportar i veure reflectit en el món (visió).

Quan Rol i Objectius (Jo) estan alineats amb Missió i Visió (Ànima) ambdós nivells s' integren. Aquí les diferències ja no s'enfronten, es complementen i enriqueixen mútuament.

Com funciona el coaching per al despertar?

Basant-nos en el model dels nivells neurològics sabem que hi ha alguns processos generalment conscients. Sovint la conducta i entorn. No obstant això els altres nivells solen discórrer a un nivell inconscient. Fer conscient com fem el que fem és un primer pas.

Coaching per al despertar Sabadell

La necessària col·laboració conscient i inconscient.

A poc a poc aquesta consciència ens anirà portant al nivell de la identitat. Aquest és la fi última del coaching per al despertar. Des d'aquí adquirim consciència de les sub-personalitats. Altrament dit allò amb el que, artificialment, ens identifiquem. Aquesta consciència ens anirà aproximant a poc a poc a la nostra veritable essència.

Per suposat no es tracta d' un camí ràpid ni amb resultats permanentment estables. El coaching per al despertar és un sender de vida. Cada dia anem aprenent alguna cosa més. D'aquesta manera els moments de lucidesa, a poc a poc, van ocupant més espai en les nostres vides.

La PNL de tercera generació juntament amb el coaching generatiu són les eines bàsiques per a aquest treball. No obstant això, atenent l' específic de cada persona es poden incloure altres modalitats terapèutiques. Són especialment complementàries les teràpies de Guió de vida, Nen Interior i Teràpia Gestalt.

El coaching per al despertar s'orienta a la trobada del sentit de vida

Fins aquí un succint esbós d' aquesta modalitat terapèutica, el coaching per al despertar. Evidentment, hi ha altres implicacions que, per qüestió d' espai i temps, aniré desgranant en successius articles.

Si estàs interessat en el coaching per al despertar pots demanar en el següent enllaç. Informació sense compromís.

Sí, vull saber més.

També pots demanar informació sobre la:

Formació professional de coaching integratiu a Sabadell

 

Una cordial salutació.

Josep Guasch

www.josepguasch.com

Anterior article relacionat amb el coaching per al despertar: Com saber qui sóc jo? El nivell de la identitat segons la PNL

Següent article relacionat: Despertar i evolució en temps de crisi

Consciència i autoconeixement Sabadell

Coaching per al despertar a Sabadell, Terrassa i online. Josep Guasch, coach , psicoterapeuta, consulta de coaching i psicoteràpia (Ansietat, acompanyament i estratègies per aprimar, parlar en públic, deixar de fumar, autoestima, addiccions, etc ...)

 

El guió de vida sense alegria i les addiccions

BLOG


Guió de vida sense alegria, addiccions i desconnexió de la saviesa corporal.

Guió de vida sense alegria, centrament i consciència corporal, a Sabadell, Terrassa i online. Josep Guasch, psicoterapeuta i coach. Psicoteràpia de guió de vida i anàlisi transaccional.

 

Psicoteràpia addiccions a Sabadell

La tristesa té a veure amb la desconnexió del cos, segons l'anàlisi transaccional.

"Dale a tu cuerpo alegría macarena"
(Los del Río)

Començar un article del guió de vida sense alegria amb l'estrofa a dalt ressenyada pot semblar una frivolitat. I en cert sentit ho és. De fet, en teràpia, sabem que el sentit de l'humor és un recurs terapèutic excel·lent. Però vaig anar una mica més enllà. Pot ser realment valuós el que considerem poc important? Fins al punt que l'inclogui en la teràpia del guió de vida que pot conduir a les addiccions?

No respondré directament. Ho faré amb un fragment del llibre “He” de Robert Johnson:

"El mite ens informa que la nostra redempció provindrà del lloc menys probable.... Trobar la nostra redempció... serà una experiència molt humil. L'origen de la paraula "humil" es remunta a "humus", significa alguna cosa de la terra, femení, res sofisticat. La qual cosa ens recorda el mandat bíblic. "Tret que et converteixis en un nen petit, no podràs entrar al Regne dels Cels".

Pensem en les addiccions, i no cal pensar en “drogues il·legals”. L'alcoholisme, el tabaquisme o, fins i tot el menjar compulsiu. Existeix, en la majoria d'elles, una alteració de les sensacions corporals que semblen portar certa intensitat al cos.

Reprendre la consciència corporal, clau de la teràpia del guió de vida sense alegria.

A més, de l' evasió típica de les conductes addictives, hi ha un intent de portar certa “alegria” al cos. Gran part de la teràpia de guió de vida sense alegria va orientada a reprendre aquesta alegria. Evidentment, de formes més creatives.

Les comunitats de recuperació de l'alcoholisme com a alcohòlics anònims parlen de dos temps en la rehabilitació. En primer lloc, la sobrietat necessària, és a dir deixar de consumir. I en segon lloc, el que ells anomenen, sobrietat emocional. És a dir, una tornada al contacte amb l'emoció real. Tots sabem que, en el cas de l'alcoholisme, l'eufòria és passatgera, no és real.

La teràpia del guió de vida sense alegria, respon a les necessitats de la segona etapa de recuperació en les addiccions.

Els símptomes del guió de vida sense alegria

Com reconeixem en la teràpia del guió de vida aquest argument vital? Existeix en aquesta experiència una manca de consciència corporal. Aquesta desconnexió vital pot conduir a dos, aparents, extrems. La persona “cap sense cos”. Una persona que viu als bucles del seu cap. “Pensament va, pensament ve”. Tot passa pel tamís dels circuits cerebrals. Aquesta extrema activitat pot conduir a la “paràlisi per anàlisi, 🙄 ”.

Però els símptomes del guió de vida sense alegria ens poden conduir a un altre lloc terrible (aparentment). El lloc de les addiccions. A tots dos extrems ens trobem amb una manca de consciència corporal.

Guió de vida sense alegria teràpia a Sabadell

La dependència de substàncies i conductes, una manera errònia de superar la tristesa

A les addiccions, la persona busca una trobada amb la sensació. Evidentment per un camí erroni, però l'intent hi és. Recordo, en teràpia, un client malalt d' alcoholisme. Em relatava com el beure li proporcionava una mena de sensació càlida al plexe solar.

El seu relat em va estremir. Hi havia una peremptòria recerca de la connexió corporal. I mitjançant aquesta calidesa, el contacte metafòric amb l'amor. Sovint a la teràpia de les addiccions, també trobem el guió de vida sense amor. Tot i això el guió de vida sense alegria és el nuclear. Això és molt evident, com he assenyalat abans, en aquesta l'alegria postissa present a l'alcoholisme.

La pèrdua de la consciència corporal, com veurem a continuació, és al nucli d'aquest mal.

 

La saviesa del cos, creativitat i energia repudiats.

Hi ha un refrany força popular: "Tot el que m'agrada, engreixa, fa mal o és pecat". I generalment tot, o gairebé tot això es refereix al cos. Des de petits se'ns adoctrina en la desvalorització de la consciència corporal, quan no el rebuig. I és aquí on neix el guió de vida sense alegria.

A la nostra cultura, és habitual reprimir en els nens la seva sensualitat. El tocar, olorar, mirar, abraçar, besar... També reprimim en els nens la seva honradesa a expressar mitjançant la seva energia corporal. Saltar, riure, jugar, botar, cridar, plorar…

Si reprimim la consciència corporal, el cos busca noves formes de “ser sentit”. I ho fa d'una manera intensa, com a mecanisme de compensació. Recordes el consultant afectat d'alcoholisme que he citat abans? Aquesta sensació de calidesa en el plexe solar…

També el descobriment de la sexualitat, està envoltada de misteris i tabús. I és, precisament, una expressió de la consciència corporal plena de sensacions plaents.

Reprimir tota aquesta vitalitat i energia en expressió condueix a una vida en blanc i negre. A la tristesa d'atenallar una part nostra.

Probablement haurem avançat alguna cosa en això però crec que encara no és suficient.

Teràpia de guió de vida i autoestima Sabadell

Consciència corporal i autoconeixement.

Seguim considerant el cos com un instrument secundari. I això, quan no, com a objecte de pecat, una cosa molt corrent en la nostra cultura judeocristiana. Aquesta pèrdua de connexió amb la saviesa del cos és el germen del guió de vida sense alegria.

I per què aquesta atenció a la consciència corporal?

Si atenem la nostra experiència vital podem advertir tres àrees bàsiques, a saber:

Cos.
Emocions.
Pensament.

En la nostra evolució com a espècie, tenim en primer lloc, el cos i la seva saviesa auto reguladora. Allotjat en l'anomenat cervell reptilià. En segon lloc, les emocions neixen amb els mamífers. Ocupa la part intermèdia del cervell, l' espai límbic. En tercer lloc, i com a última adquisició en la nostra evolució el racional, funció activa en el neocòrtex cerebral.

En el guió de vida sense alegria, és precisament la consciència corporal l'oblidada. Per aquest motiu, en les addiccions, s'intenta equivocadament, el contacte amb la sensació. L'objectiu de la teràpia és reconnectar amb la saviesa del cos per tornar a l'alegria original.

I encara hi ha més, el flux d'informació entre el cervell reptilià i el límbic és molt més fàcil i eficient que entre el neocòrtex i el límbic. I això és així per una simple qüestió d'antiguitat.

Les conseqüències pràctiques a efectes de teràpia: La consciència corporal és molt més útil per regular les emocions que els pensaments. Per aquest motiu la importància del cos i la seva saviesa en el guió de vida sense alegria.

Consciència corporal i focusing

Eugene Gendlin va ser el creador d'una teràpia anomenada Focusing . És una excel·lent modalitat que ens serveix per connectar amb la consciència corporal mitjançant la sensació sentida

Reprendre la saviesa corporal Sabadell

Atenció i consciència corporal. Reconnectar amb l'alegria de viure.

A la seva biografia relata com va entrar en contacte amb la saviesa del cos. Gendlin va néixer a Àustria, la seva família era d'ascendència jueva i la seva joventut va transcórrer durant la persecució nazi. El seu pare va haver de triar en qui confiar i en qui no per salvar-se dels camps de concentració. I els va anar bé doncs van aconseguir eludir la persecució.

El jove Gendlin li va preguntar al seu pare com va saber en qui confiar i en qui no. El seu pare li va respondre que ho sabia per una sensació al seu pit. I era evident, pels resultats, que aquesta informació va funcionar.

Aquest ensenyament sobre la saviesa del cos va inspirar Gendlin en els seus anys futurs. Fins al punt que el va inspirar a idear una teràpia que es basa en la consciència corporal, el focusing.

 

Claude Steiner, guió de vida sense alegria perdre el sentit de vida.

Steiner al seu llibre "Els guions que vivim" desplega una sorprenent afirmació:

"Els guions dicten el nostre comportament, a més inutilitzen la nostra brúixola interior, el nostre Centre, la saviesa del nostre cos." I continua dient referint-se al cos: "el qual està en condicions d'informar-nos del que és bo o dolent".

Trobar l'ikigai, sentit de vida Sabadell

Recuperar la il·lusió i sentit de vida.

I aquesta afirmació la fa en el capítol dedicat al guió de vida sense alegria. En ell ja apunta a la necessitat de rescatar la consciència corporal en teràpia. I suggereix algunes possibilitats en la respiració i el centrament. No obstant això, quan ell va escriure el llibre (1974) aquestes tècniques encara no s'havien incorporat a la praxi terapèutica.

La connexió amb el cos, clau de la teràpia en el guió de vida sense alegria

Avui en dia, per sort, hem avançat una mica. Gràcies a modalitats de teràpia com el coaching generatiu i el mindfulness aquesta distància s'ha salvat. Així la consciència corporal mitjançant tècniques de respiració és un recurs de primer ordre. Adjunt enllaç a dos dels meus anteriors articles sobre la teràpia de l'ansietat:

Respiració i ansietat generalitzada
Respiració i trastorn d' ansietat

Si bé tots dos estan orientats a l'ansietat, les tècniques són útils per a qualsevol situació. Com a simples pràctiques meditatives per tornar a connectar amb el cos. O fins i tot com una forma de començar a superar el guió de vida sense alegria.

El mateix podem dir del centrament. Hi ha diferents formes de centrament. A l' article:

Relaxació i centrament en coaching i teràpia.

En el mateix una explicació i àudio introductori.

Per tirar endavant aquesta pràctica en la vida diària suggereixo altres dos articles complementaris de l'anterior.

Com viure una emoció amb equanimitat. La teràpia dissociadora.
Equilibri emocional i centrament en acció.

És clar, no són el remei final, però sí una introducció necessària. I, per descomptat, són ideals en el context d'un procés de teràpia assistida per un professional.

 

El guió de vida sense alegria i les addiccions.

Torno a Claude Steiner, el descobridor d'aquest guió de vida amb una cita seva:

"Les indústries alimentàries i els fabricants de drogues ens inciten a fumar, beure, menjar i abusar de les drogues. Som agressius, competitius i individualistes perquè, d' aquesta manera, som més explotables. ... El mecanisme causant de l'abús de les drogues és el mateix que causa un altre tipus d'addicció, el consumisme. Un se sent bé comprant coses: com en el cas de la droga, comprar és plaent".

Teràpia del guió de vida sense alegria, a Sabadell

Allò reprimit i ocultat, sovint conté un cabal enorme de saviesa.

I no és l'únic que abunda en aquesta tesi. Entre molts altres Anne Wilson Schaef, ja va assenyalar aquest vincle entre consumisme, drogoaddicció i oblit de nosaltres mateixos. I en aquest oblit de nosaltres mateixos l'oblit de la nostra saviesa més prístina. La consciència corporal.

En la teràpia de les addiccions hi ha diferents passos. Per suposat el primer és el deixar de consumir. Sense aquest pas inicial el següent és només pràctica inútil. És com embadalit de colònia sense haver-se dutxat.

Les addiccions quotidianes com tabaquisme, televisió, alcoholisme, menjar compulsivament, certs medicaments ens tornen manipulables.

El següent pas, una vegada aconseguida una sobrietat mínimament necessària, un viatge d'autodescobriment. Reconèixer i aprendre a reescriure el guió de vida sense alegria és la següent etapa necessària per completar l'estat d'equilibri.

Un client que vaig tenir en teràpia ho va expressar de manera admirable. El primer pas és la sobrietat en el consum. El segon la sobrietat emocional.

 

Consumisme i addiccions l'engany del sotmetiment.

Però quan parlem d'addiccions, no només parlo de drogues. Tampoc d'addiccions conductuals òbvies com la ludopatia. La societat de consum ens condueix a multitud de dependències. Televisió, compres, mòbils, xarxes socials, programes de televisió, sexe, treball, emocions fortes, exercici físic (vigorèxia). Són només uns exemples. Algunes fins i tot tenen cert prestigi social. Addictes a la feina, culte al cos etc.

Otras parecen inducidas incluso por la industria cinematográfica. Aparece en las películas que, cuando una pareja se enfada, ell s'emborratxa i ella s'atipa de menjar. I ho he vist en consulta, persones amb problemes d' alcoholisme o menjar compulsiu… Que van desencadenar l'addicció com a “resposta” a un desengany amorós

En el fons no són més que una manera artificial d'apartar-nos de la consciència corporal. És el cos qui sent, no l'intel·lecte. I fins que les emocions no troben una via saludable de ser sentides i expressades, ho faran en mode neuròtic. Com a conseqüència la desconnexió ens encadena al guió de vida sense alegria. Un trist succedani, però útil per al consumisme.

El consumisme, un tipus d'addicció que ens evadeix de nosaltres mateixos.

El consumisme sembla alleujar el descontentament intern però l'agreuja encara més afegint culpa i vergonya.

Torno a Anne Wilson Schaef qui va assenyalar com a Steiner, Reich i molts altres el mateix. L'addicció és al nucli de la nostra societat. I les addiccions condueixen a la resignació, l'oblit (de nosaltres mateixos) i el conformisme. Aquest és el caldo ideal de cultiu perquè els que pensen pensin per nosaltres.

I també ens faciliten els mitjans perquè ens queixem. Xarxes socials com Facebook estan repletes de soflames contra, per exemple, la pujada de la llum. Mentrestant, ens sentim cabrejats, ens queixem.... i seguim quiets. L' acció congelada, el cos paralitzat. I com va dir algú amb un àcid sentit de l'humor: "Així segueixo jo, gordo, cabrejat i addicte a la xocolata". És a dir presos del guió de vida sense alegria.

Ah!!!, se m'oblidava. Evidentment, Facebook i altres prenent nota dels que ens queixem, de què ho fem etc..... I dels nostres gustos per, a través del "big data" servir-nos en safata més i més del que "ens agrada".

 

La tornada del "fill pròdig"

Torno al principi de l'article. Robert Johnson ens recorda el mite central del cicle artúric. La recerca del Grial. Allò que tornarà a portar l' alegria al rei ferit. I aquesta trobada de "el meravellós" només és possible per la intervenció d'algú humil. Viscut, fins i tot pels cavallers de la taula rodona, com ximple i mesquí. I aquest és Parsifal. Va començar sent l'escuder de Lancelot, encara a contracor d'aquest últim. I les diferents versions del mite l'assenyalen com l'assistent necessari del rei en la seva recerca.

El mite del rei Artur i el rei ferit segueix viu en la nostra societat. És el rei trist i desvitalitzat. És el nostre ésser adormit.

Jo crec que el guió de vida sense alegria no tenalla només uns quants. Ens tenalla a tots i totes, a tota la societat. Més enllà del mite, en teràpia, tornar a aquesta vitalitat només és possible mitjançant la intervenció d'allò més humil en nosaltres. La consciència corporal és la que ens pot rescatar de la tristesa. És el nostre Parsifal.

Naixem sent cos i morim sent cos. En ell comencem i finalitzem.

I al temple del cos, la nostra consciència. La saviesa oriental diu el mateix amb altres paraules:

Reprendre la saviesa corporal oblidada, Sabadell

Quan la muntanya és muntanya i el riu, riu

"Quan era nen i lliure, les muntanyes eren muntanyes,
el cel era cel, el riu era riu.
Llavors vaig perdre la meva saviesa en el camí,
les muntanyes van deixar de ser muntanyes, el riu ja no era riu,
el cel va deixar de ser el cel.

Un dia vaig assolir la il·luminació….
i les muntanyes van tornar a ser muntanyes,
els rius van tornar a ser rius...
i el cel va ser de nou el cel"

 

Així que, feliç retorn, feliç retrobament.

Fins llavors, rep una cordial salutació.

 

www.josepguasch.com

Anterior article relacionat: Guió de vida “sense consciència”. Perdre el control de la pròpia vida.

Autoconeixement a través del guió de vida - Sabadell

 

Guió de vida sense alegria, centrament i consciència corporal, a Sabadell, Terrassa i online. Josep Guasch, psicoterapeuta i coach. Psicoteràpia de guió de vida i anàlisi transaccional.

Consulta de psicoterapia especializada en el guión de vida, a Sabadell

BLOG


Guió de vida sense consciència, perdre el control de la pròpia vida

Guió de vida sense consciència, autoconeixement per prendre el control de la pròpia vida. Josep Guasch, psicoterapeuta i coach. Psicoteràpia de guió de vida a Sabadell, Terrassa i online.

Guió de vida sense consciència.

La consciència de si mateix, un element clau en el creixement personal.

Una de les finalitats de la psicoteràpia és l'autoconeixement. Sense aquest, la possibilitat de creixement personal queda seriosament danyada. Però no només ens costa conèixer-nos a nosaltres mateixos i als altres. En realitat hi ha una oposició (conscient o no) a aquest autoconeixement.

Claudio Naranjo ja va denunciar les mancances de l'educació. Una educació que es proposa "embotir" dades als alumnes. Però els priva de la capacitat de conèixer-se a si mateixos.

I tenim dret a comprendre'ns des de totes les dimensions de la nostra experiència vital. Una psicoteràpia holística tendeix a unir aquestes diferents àrees que formen part del nostre creixement personal. Allò corporal, emocional, cognitiu i, si escau, allò espiritual.

Però hi ha més. La capacitat de percebre el món i les seves circumstàncies queden afectades pel guió de vida sense consciència.

Veurem, des de la perspectiva de la psicoteràpia del guió de vida aquest patró molt recurrent. El guió de vida sense consciència.

Què és el guió de vida sense consciència?

La passivitat alimenta el nucli del guió de vida sense consciència. Però no és una passivitat triada o conscient. És més aviat el ignorar les dades necessàries per solucionar un problema o avançar en alguna cosa. I és completament inconscient. És una forma d'escapar-se a la totalitat de la realitat, i així obviar els recursos existents. Bé siguin recursos propis o externs al nostre abast.

La psicoteràpia del guió de vida sense consciència s'orienta a recuperar i potenciar autoconeixement i autoconsciència.

La vocació d'autoconeixement és una dels indicadors més confiables d'autoestima. Implícit en això el concepte que “si alguna cosa ens interessa, ens interessarà conèixer-la”. I, per tant, invertirem temps, energia i recursos a comprendre l' objecte del nostre interès. Quan aquest “objecte” d'interès és un mateix, aquesta autoestima és l'impulsor de l'autoconeixement. I, per tant, de l'autoconsciència.

La psicoteràpia humanista i el coaching no són només disciplines “remediatives”. En la seva base, la vocació d'autoconeixement és irreemplaçable. Fins al punt que Abraham Maslow, un dels pares de la psicologia humanista, va incloure aquesta orientació en la seva famosa piràmide de les necessitats.

Estar atrapat en el guió de vida sense consciència és com estar en una roda de hàmster. Donant voltes sense sortir del mateix lloc. Sense sortir d'aquest guió l'autoconeixement i creixement personal és impossible. Per tant, l'objectiu de la psicoteràpia està en fer visibles nous recursos

 

Símptomes que el delaten en psicoteràpia

En un extrem, el guió de vida sense consciència pot conduir a la bogeria. Tanmateix pot aparèixer de formes molt més sibil·lines. Una forma molt semblant d'entendre el nucli d'aquest guió és el de indefensió apresa. És a dir, sentir-se incapaç de modificar alguna situació que ens afecta. Com és obvi aquest estat psicològic és un bloqueig determinant per al creixement personal.

El guió de vida sense consciència pot adoptar diferents formes per exemple:

Passivitat de la persona per prendre decisions. La creença nuclear és "sóc incapaç de pensar adequadament
– Sensació de incapacitat per entendre el món i, especialment la pròpia vida.
Por a tornar-se boig.
– En general contamina la capacitat de percebre, comprendre, raonar, decidir, actuar, crear

La passivitat i el bloqueig per a l' acció.

Passivitat i bloqueig per a l' acció

En el guió de vida sense consciència el nucli de la creença està en "sóc incapaç". La intervenció en psicoteràpia anirà encaminada a restituir aquesta confiança. Per això moltes vegades caldrà superar això que s'anomena ara la zona de confort. Evidentment travessar aquestes zones difícils genera ansietat. Una bona manera de fer-ho la resumeixo en tres dels meus articles anteriors:

Relaxació i centrament. Per què en psicoteràpia i coaching.
Com viure una emoció amb equanimitat. La teràpia dissociadora.
Equilibri emocional i creixement personal. El centrament en acció

Superar l' guió de vida sense consciència suposa travessar zones en les quals no ens sentim segurs. A tots això ens arriba en alguna manera. Realitzar, per ordre, els exercicis citats anteriorment ens ajudarà a sortir de la famosa zona de confort. I d'aquesta manera refermar noves capacitats que serveixin al nostre autoconeixement i creixement personal.

Guió de vida sense consciència i el descompte en Anàlisi transaccional.

A anàlisi transaccional es parla del descompte com el nucli d'aquest argument vital. El descompte és un filtre cognitiu intern amb el qual ignorem la informació necessària per realitzar una tasca. Òbviament, també, ens impedeix solucionar un problema.

I, com va començar tot això? Un exemple d'un client en una sessió de psicoteràpia. Tinc el seu permís i, evidentment, no citaré el seu nom veritable:

Recuperar l' autoestima mitjançant l' autoconeixement

El concepte del descompte, segons l'anàlisi transaccional, genera perplexitat i desconfiança davant la vida.

Joan era un nen curiós, com tots. El seu pare, el senyor perfecte capgros, era un home seriós, metòdic i molt "manetes". Al senyor perfecte capgros li agradaven molt les tasques de bricolatge a casa. en Joan, que com tots els nens era inquiet volia aprendre a fer coses a casa. Com el seu pare. Quan el veia fent bricolatge a casa, ansiós li preguntava: “Pare en què t'ajudo?”. El pare, mig en seriós, mig en broma li responia: “A què m'ajudaràs, a caure”? Aquesta escena es va repetir durant un temps. Finalment, en Joan va decidir no preguntar més al seu pare.

Aquest és l'inici d'un guió de vida sense consciència. Per suposat no va tenir conseqüències greus. No obstant això, durant les sessions de psicoteràpia, el client va reconèixer que era un autèntic negat per a les reparacions més bàsiques de la llar. Fins i tot canviar una bombeta li costava un món.

 

El descompte en un guió de vida sense consciència banal.

El Joan adult, cada vegada que havia de fer una reparació a casa, es "descomptava" la seva capacitat de fer-ho. Donava per fet (inconscientment) que era incapaç. Fins i tot deia que s'avorria sobiranament quan "tenia" que fer-ho.

Aquest és un exemple de com neix i es desenvolupa un guió de vida sense consciència banal. És a dir, que no condueix a situacions dràstiques com la bogeria. Una simple incapacitat que coarta a aquesta persona la seva possibilitat d' autoconeixement i creixement personal.

Molts missatges dels pares als seus fills poden minvar en ells la seva autoconfiança. Fins i tot missatges benintencionats. Vegem per exemple:

el Nen: Pare, tinc por"
Pare: "No has de tenir por"

Aquesta resposta del pare, des del punt de vista de la teràpia gestalt és un introjecte. però a més, la resposta del pare, en aquests termes, genera confusió en el nen. La conclusió d' aquest pot ser fàcilment la de: "no haig de tenir por, però en tinc”… “Llavors alguna cosa hi ha malament, equivocada, no correcte etc… en mi”

Teràpia de guió de vida sense consciència Sabadell

Sentir-se sense recursos per afrontar els reptes de la vida, conseqüència del guió de vida sense consciència. .

Aquest nen confós segueix viu en l'adult. Així, quan l'adult enfronti una situació difícil en què aparegui la por la resposta serà inadaptada. Probablement es paralitzi, fugi, s' evadeixi, quedi bloquejat, una actitud passiva etc...

Així veiem com el guió de vida sense consciència, minva les oportunitats d' autoconeixement i creixement personal. I ho fa "descomptant" en la persona els seus recursos per enfrontar els desafiaments més quotidians de la vida. La direcció en psicoteràpia és la de rescatar les capacitats adormides. En els casos de guions de vida sense consciència extrems, cal combinar amb la psicoteràpia del nen interior.

Fins al següent article, rep una cordial salutació.

 

www.josepguasch.com

 

Anterior article relacionat: Guió de vida sense amor. De la recerca de l'amor a la depressió.
Següent article relacionat: Guió de vida sense alegria. Addiccions i desconnexió de la saviesa corporal

 

Psicoteràpia del guió de vida a Sabadell

 

 

Guió de vida sense consciència, autoconeixement per assumir la pròpia vida. Josep Guasch, psicoterapeuta i coach. Psicoteràpia de guió de vida a Sabadell, Terrassa i online.

 

Terap8ia guió de vida Sabadell

BLOG


Guió de vida sense amor. De la recerca infructuosa de l'amor a la depressió

Teràpia del Guió de vida sense amor, a Sabadell, Terrassa i online. Josep Guasch, psicoterapeuta, coach , consulta de coaching i psicoteràpia.

La presó del guió de vida sense amor.

La presó del guió de vida sense amor.

Vam veure a l'anterior article: "Com descobrir el teu guió de vida. Les creences que et bloquegen" una introducció als tres principals arguments vitals proposats per Steiner. En aquest article examinarem un dels tres models: L' guió de vida sense amor. Torno a reiterar que aquests models, des del punt de vista de la teràpia, són orientatius. No excloents entre ells i admeten matisos diferents en cada persona.


La importància de l'amor en teràpia.

“Sense amor caiem malalts”.
"Tot el que es dona és demanar, i tot el que es demana és amor".


Ambdues frases són de Freud. També va deixar clar que per a ell "amor i treball són els dos pilars fonamentals de la salut mental". I és, per descomptat, un element susceptible de ser revisat en teràpia.

L'amor és la força cabdal que ens mou cap a la vida.

La recerca de l'amor, un tema recurrent en teràpia.

L'amor, com a sentiment, és l'afecte, acompanyat de l' entrega cap a algú o alguna cosa. Com a capacitat, la tendència o vocació d' establir vincles afectius. Generalment entenem aquests vincles cap a les persones. No obstant això jo crec que l'amor pot dirigir-se cap a l'exterior en general.

Crec que és una manera de dirigir la nostra energia vital cap al món. Si no és així, ens tornaríem éssers profundament ensimismats. I les conseqüències d'això últim poden ser nefastes. Per suposat és només la meva opinió.

Des d'aquesta perspectiva l'amor pot ser entès com una manera de donar sortida a l' impuls primari de viure. Així doncs, no és estrany que el guió de vida sense amor pugui conduir a la depressió. Fins i tot al suïcidi.

No obstant això, segons Steiner, la psiquiatria i la psicologia acadèmica han defugit el poder de l'amor. Ho consideren una cosa pròpia de poetes i artistes, però nocompetència de científics. Va ser ell qui va proposar el guió de vida sense amor com un dels arguments vitals més perillosos. I, per descomptat, susceptible de ser revisat en teràpia.


I tot i que la psicologia clàssica no contempla l'amor en teràpia...

... No només Steiner i Freud van parlar de la importància de l'amor en teràpia. Altres autors com Erich Fromm, també ho van fer. I ho va fer des de la visió de l'amor com a una cosa inherent a la humanitat. I tanmateix, com potencial, ha de ser cuidat. Una cosa susceptible de ser madurada i cura. En definitiva com a un art que es pot aprendre.

Carl Gustav Jung va proposar una base gairebé revolucionària. Però amb un antecedent històric, el Jesús del cristianisme. Així ens va animar a abraçar tot el que som, sense condicions. I això ho va fer extensiu a la nostra ombra que anima a descobrir en teràpia.

L'enemic de l'amor no és l'odi, és la por. De tal manera que un guió de vida sense amor ens separa dels altres....i de nosaltres mateixos. Tal com fa la por.

La teràpia del guió de vida ens anima a obrir un espai i abraçar la nostra ombra.

Guió de vida sense amor

La set d'amor fa mal i ens pot conduir a conductes desadaptades.

Fins i tot el mestre més actual i mort recentment Claudio Naranjo en parla. Una de les seves frases més significatives en aquest vídeo que comparteixo: La set d'amor és una de les grans causes de patiment al món.

I aquí un enllaç a aquest vídeo: Entrevista a Claudio Naranjo

Com doncs no podem contemplar el guió de vida sense amor en teràpia? Evidentment seria una incongruència i fins i tot una mala pràctica.

 

El guió de vida sense amor, característiques principals

Aquest tipus de guió de vida pot conduir en el seu extrem a depressió, catatonia i fins i tot el suïcidi. Però són per suposat, manifestacions extremes del guió de vida sense amor. En teràpia, podem veure altres formes menys contundents, en tres missatges bàsics:

– "No mereixo amor"
– "Sóc incapaç d'estimar"
– "Ni mereixo ni sóc capaç d'estimar"

Teràpia de guió de vida sense amor, Sabadell

Aquest argument vital es caracteritza per no creure's mereixedor de ser estimat, incapaç d'estimar o ambdues creences.

En teràpia, el guió de vida sense amor es manifesta en diferents formes. Però sempre amb aquest nucli de creences de fons. Per exemple, recerca infructuosa d'amor i/o parella. Ser incapaç d'acceptar elogis i/o compliments. No poder expressar admiració o afecte per algú encara que se senti. El guió de vida sense amor també pot aparèixer en persones que viuen en una soledat no triada. Fins i tot en teràpia, és possible veure persones àvides de mostres de carinyo com una compensació a la seva mancança.

Una forma més actual en què el guió de vida sense amor es manifesta és a les xarxes socials. En concret en l'avidesa dels famosos "m'agrada" i en l'afany de popularitat.

Com neix el guió de vida sense amor, carícies i teràpia d' anàlisi transaccional.


Eric Berne, fundador de l' anàlisi transaccional , va donar un significat especial al terme carícia. El va definir com la unitat bàsica de reconeixement. Més enllà del concepte clàssic, la carícia no s'entén només com el frec de la pell. En anàlisi transaccional conté aquest darrer concepte però va més enllà. A saber:

Un contacte físic amb afecte o reprovació. Una abraçada, bessar, encaixada de mans. Però també una bufetada, cop de puny, empenta.
– Una carícia verbal: Salutació, afalac, agraïment. I també un insult, crítica mordaç...
– Carícia simbòlica: Dedicar temps (o negar-ho) a algú, escoltar o ignorar. Oferir un regal.

Carícies i autoestima, consulta de psicoterapia a Sabadell

La carícia, en anàlisi transaccional, no és només física, pot ser també verbal i simbòlica.

El guió de vida sense amor neix en la vida d'un nen mancat de carícies. I més habitualment de les positives. Tanmateix és important en teràpia no confondre carícies positives i negatives amb agradables i desagradables.

Carícies positives: Les que col·laboren al creixement de la persona. Això inclou el reconeixement, però també la crítica constructiva i realitzada amb ànim d' ajudar.
Carícies negatives: Les que, al contrari de les anteriors, perjudiquen el creixement de la persona. En aquest sentit, una crítica corrosiva pot ser tan nefasta com un afalac continuat i incondicional. El primer afectarà l' autoestima de la persona. El segon contribueix a construir persones narcisistes i egòlatres.

A més les carícies poden ser:

Condicionals: Les supeditades a algun tipus de conducta.
Incondicionals: Les que s'ofereixen a la persona simplement per ser qui és.

El reconeixement, en teràpia, de les virtuts del consultant és un tipus de carícia. Per suposat segons el concepte de l' anàlisi transaccional.

El guió de vida sense amor, i l'economia de carícies

Fa anys que sabem de la importància de les carícies en el desenvolupament del nadó. Però també en la vida de l'adult. En teràpia és fàcilment identificable la persona que ha viscut amb aquesta absència. És previsible que en la seva vida adulta es manifesti el guió de vida sense amor. Però hi ha alguna cosa més.

Claude Steiner va elaborar el concepte de economia de carícies. Amb ell va reflectir els mandats amb què les persones, especialment els adults, "administren" les carícies. Aquests mandats es poden resumir de la manera següent.:

La restricció de carícies als altres i a un mateix.

L'economia de carícies regula d'una manera artificial les carícies.

1.- “No donis carícies”.
2.- “Tampoc les demanis quan les necessitis”.
3.- “No les acceptis encara que les vulguis”.
4.- “Tampoc les rebutgis quan no les vulguis”
5.- “No t'acariciïs a tu mateix”.

En teràpia del guió de vida sense amor aquests mandats es poden manifestar de diferents modes. Algunes observacions addicionals:

1.- Persona que no demostra el seu afecte, tot i que ho senti.
2.- Se sol objectar que quan rebem una abraçada, per demanar-ho, aquest no té valor. Aquest és un mite fals. La importància està en si l' altra persona és o no sincera en abraçar. És possible, fins i tot, que aquesta persona estigui subjecta al mandat de no donar carícies. Amb la qual cosa en demanar-ho es prescriu una doble teràpia.
3.- Pot ser per falsa modèstia. O també per no creure'm mereixedor.
4.- Puc, per exemple, estar fart que em diguin el responsable que sóc. Quan el que vull és que em diguin si sóc (o no) sensible.
5.- No està ben vist que reconegui una qualitat meva i ho faci públic. Evidentment, sempre sense caure en una adulació narcisista.

Fins el proper article, rep una cordial salutació,

www.josepguasch.com

 

Anterior article relacionat. Com descobrir el teu guió de vida. Les creences que et bloquegen.
Següent article relacionat: Guió de vida sense consciència. Perdre el control de la pròpia vida.

 

Autoconeixement i despertar de la consciència

 

 

Teràpia del guió de vida sense amor, consulta a Sabadell, Terrassa i online. Josep Guasch, psicoteràpia i coaching. Anàlisi transaccional i guió de vida.

 

Escriu el teu destí, consulta a Sabadell

BLOG


Com descobrir el teu guió de vida. Les creences que et bloquegen

Com descobrir el teu guió de vida i les creences que et bloquegen. Josep Guasch, psicoterapeuta i coach. Teràpia de guió de vida a Sabadell, Terrassa i online.

 

Com descobrir el teu guió de vida Sabadell

Tota vida és lleugerament o molt diferent de la dels altres.

Evidentment, tota vida és única i diferent. I la teva també. Per això el com descobrir el teu guió de vida comença per una cerca personal. Ara bé, hi ha certs paràmetres que estudiarem en aquest article i els següents. Tenen a veure amb els missatges que vam creure rebre a la infància.

I dic literalment VAM CREURE. M'explico. El nadó, i en el seu desenvolupament el nen, rep els missatges via sensorial i emocional. És a dir, el que “raona” ho és sobre el que rep i des de la seva peculiar manera de raonar. Eric Berne va dir a la manera de raonar el nadó “pensament marcià”. Un tipus de conclusions molt literals, no basades prèviament en judicis ni interpretacions apreses.

A més, poden ser missatges subtils, ambigus, imprecisos de difícil interpretació per al nadó. Per simplificar molt, en teràpia solem dir que el nadó sent en comptes de pensar.


Com descobrir el teu guió de vida. Les decisions del nadó

Un exemple, imagina el següent: Una mare, especialment apassionada abraça el seu nadó amb una gran intensitat i una exclamació d'alegria. Tot seguit li propina un fort i escandalós petó. El nadó rep sensorialment estímuls forts (corporals i auditius especialment).

És molt probable que el nen quedi amb cara de sorpresa. La sorpresa és una emoció transitòria, d' avaluació del que passa, en aquest cas al món exterior. Atenció al que passa a l'interior del nadó abans que comenci a reviure o trenqui a plorar.

El nadó també té el seu univers interpretatiu i decideix en funció del mateix.

Com descobrir el teu guió de vida.

El guió de vida comença a conformar-se des del naixement.

La seva resposta serà coherent amb la "conclusió" a la qual hagi arribat. Una conclusió que té a veure amb estímuls forts. En aquell moment, està DECIDINT. I decideix si aquell petó i encaixada van ser una mostra d'afecte o d'animadversió. A partir d' aquesta decisió, comença el seu argument vital que després repercutirà en la vida d'adult.

Aquest és només un de tants exemples, amb ell només pretenc transmetre una idea. Que en com descobrir el teu guió de vida no té gaire pes allò racional. És a dir, els teus pares et poden haver procurat totes les circumstàncies desitjables. Pot haver estat fins i tot una infància feliç. Però les decisions que pren el nadó tenen tant pes com l'entorn en què viu. Per això, en teràpia, incideixo bastant a escodrinyar una mica més enllà del que és aparent.

Evidentment, un nen concebut en el context d'una família tòxica és més vulnerable a mandats destructius. Però no sempre és així.



Com descobrir el teu guió de vida – L'escola de Steiner

Claude Steiner va ser un dels continuadors de l'obra d'Eric Berne. També és cert que a partir de la mort del segon, l'anàlisi transaccional va adoptar diferents línies de treball. D'això també va ser un reflex la manera de treballar amb l'argument vital.

Claude Steiner va ser el propulsor de la línia anomenada Anàlisi transaccional del Guió de Vida. L'altre corrent terapèutic va ser el de l'anàlisi estructural. Vegem les diferències pràctiques d'ambdós corrents a l'hora de com descobrir el teu guió de vida.

Steiner impulsa una línia més terapèutica. Per a ell descobrir el guió és el primer pas per començar a transcendir-lo mitjançant la teràpia. En aquest segon pas, transcendir-lo mitjançant la teràpia, és on posa l'èmfasi.

L'anàlisi estructural és més afí a la psicoanàlisi. És a dir, aprofundeix més en l'origen de l'argument vital. Té més a veure amb els tipus de mandats i atribucions. I si aquests s'originen al pare o la mare i des de quin estat del jo de cadascú. És a dir, aprofundeix més en l'origen i abunda més en l'aspecte tècnic i el detall.

Com descobrir el teu guió de vida. Els tres potencials del nen lliure.

Steiner proposa tres guions matriu basats en els estils bàsics de vida. Per això es basa en Berne que assenyalava que en néixer venim amb tres potencials bàsics.

– El potencial d'estimar, donar i rebre. Berne el va anomenar Intimitat.
– El potencial de comprendre el món i les persones. Consciència.
– El potencial de l' infant Natural i lliure. Espontaneïtat, alegria i llibertat.

L' educació pot reprimir a l' infant l' expressió d' aquests potencials. Aquesta repressió pot conduir l'adult a tres actituds/conductes extremes: Depressió/suïcidi; bogeria; drogoaddicció. Per suposat són conductes extremes, hi ha manifestacions una mica menys excessives.

Com descobrir si el nostre guió de vida està marcada per una d'aquestes faltes? Veiem a continuació una introducció.

Els tres tipus de guió de vida segons Steiner:

1.- Sense amor o la depressió.
2.- Sense consciència o bogeria.
3.- Sense alegria o addicció a les drogues.

Escrivim el nostre guió de vida i destí sense adonar-nos.

Conscientment o inconscientment construïm el nostre viatge.

Realitzaré una explicació succinta de cadascun d'ells. Posteriorment, aprofundiré més, un per un. Amb això ja tindràs una primera pista sobre com descobrir el teu guió de vida. És a dir la manera com t'identifiques més o menys amb cadascú.

El procés de teràpia es basa sempre en l' especificitat de la persona. Per això és important destacar que tots tenim una part d'aquests guions. Només hem de buscar predominances, no necessàriament estar identificat amb un i exclosos els altres dos.

Un altre element important a tenir en compte. En aquesta presentació preliminar faré una descripció de cadascú en la seva essència. Després, pot tenir molts matisos i gradacions a la vida diària. En el com descobrir el teu guió de vida has de tenir present les teves peculiaritats personals.

No hi ha un guió estàndard igual per a tothom. Per exemple, l' anomenat “sense alegria” o d'addicció a les drogues: En el seu grau màxim pot conduir a la mort per sobredosi o drogodependència. No obstant això, en el seu nivell més banal pot significar estar enganxat a coses més senzilles. Per exemple tabac, somnífers, dues o tres copes després de la feina per "relaxar-me", certs programes de la televisió etc. Fins i tot altres conductes com veurem més endavant.


El guió de la depressió o manca d'amor.

La necessitat d' estímuls és una cosa característica dels organismes superiors. En anàlisi transaccional s' anomena carícia a un tipus especial d' estímul que una persona dóna a una altra. Aquestes carícies poden ser físiques i també d'afalac o agraïment.

Les primeres són indispensables per al desenvolupament del nadó. També són les més òptimes per a l'adult. No obstant això, poden ser reemplaçades per l'afalac o l'agraïment mitjançant diferents protocols socials.

Soledat i guió de vida

El guió sense amor pot conduir, entre altres, a la solitud no desitjada.

La manca de carícies a la infància pot propiciar diferents conductes i actituds a l'adult. Pots saber com descobrir al teu guió de vida si van faltar carícies. Per exemple, si tens la sensació de no ser digne d'amor. O dificultat a donar o rebre carícies de tota mena. Fins i tot tendència a la depressió en menor o major grau.

Veurem en el següent article, amb més profunditat, com descobrir si el teu guió de vida carrega amb aquesta falta. Evidentment, no són més que indicacions que no poden substituir una teràpia personal.


Sin consciència o bogeria

Com descobrir si el teu guió de vida s'identifica amb l'escassetat de consciència. No cal estar “tècnicament boig” per estar afectat per aquest guió. Algunes pistes poden ser: Sensació d'incapacitat per enfrontar-te a les dificultats quotidianes. També una excessiva o inoportuna mandra per emprendre accions productives. O fins i tot el no saber què voler.

En aquest guió té una especial rellevància el descompte. És un mecanisme inconscient en virtut del qual ignorem informació necessària per resoldre una situació. Veurem a l'article posterior al següent aquest mecanisme en profunditat.


Sense alegria o addicció a les drogues.

Com descobrir el teu guió de vida si està mancat d'alegria. Les persones que de nens van ser alliçonades per ignorar les sensacions corporals són propenses a aquest guió. I no cal que aquest descuit pel cos fos un alliçonament explícit.

Sense energia ni ganes de viure

Guió de vida sense alegria ni energia per desconnexió del cos.

Moltes vegades és un simple i evident descuit del cos per part dels progenitors. Altres vegades ve d'una prohibició explícita per experimentar amb el propi cos.

Les drogues, d'una banda, procuren sensacions corporals agradables. I de l'altra, encobreixen les desagradables. L' ús de drogues, en major o menor mesura, ens aparta del cos i les seves sensacions reals.

De nou destacar que no cal ser un heroïnòman per estar contaminat per aquest guió. Una o dues copes “per relaxar-se” és una frase molt habitual… i simptomàtica després del que s'ha dit.

Com descobrir EL TEU guió de vida, aprofundirem… i n'hi ha més…

Com he emfatitzat al principi de l'article tots som éssers únics i irrepetibles. A l'aventura del com descobrir el teu guió de vida, apareixeran matisos i diferents direccions. Aquestes tres matrius no són úniques, en els tres propers articles aprofundiré en cadascuna d'elles. En altres seguiré amb altres estàndards de guió. No obstant això, insisteixo, són només pautes, rastres. No tenim per què estar subjectes només a un. Poden existir variants, solapaments, matisos…. Tot això ho anirem veient en successius articles.

Fins llavors rep una cordial salutació,

Com descobrir el teu guió de vida Sabadell

T'atreveixes a escriure el teu propi guió de vida?

www.josepguasch.com

Anterior article relacionat: Què és el guió de vida. La vida que et viu sense saber-ho.
Següent article relacionat: El guió de vida sense amor. De la recerca infructuosa a la depressió.

Et convido a participar al meu blog ampliant idees. Per exemple, aportant suggeriments o compartint els teus dubtes a l'apartat al peu del mateix.

Ah!!, i si t'ha agradat i et ve de gust, et convido a compartir l'article. També comentar i / o puntuar amb les estrelles en el resum que trobaràs més avall.

Estàs interessat en un programa personalitzat de coaching i/o psicoteràpia? Contacta amb mi sense compromís!:

Telèfon: 615.56.45.37 – Mail: jspguasch@gmail.com Web: Formulari de contacte

Si vols, pots rebre còmodament la meva News Letter amb tots els articles del bloc. També, activitats, promocions i informació interessant i pràctica: Sí vull rebre la News Letter

Si coneixes algú que pogués estar interessat, en aquesta informació, no dubtis a compartir-la

 

´Com descobrir el teu guió de vida Sabadell

 

Com descobrir el teu guió de vida, les creences que et bloquegen. Josep Guasch Psicoteràpia i coaching. Teràpia de guió de vida a Sabadell, Terrassa i online.

Què és el guió de vida, consulta a Sabadell

BLOG


Què és el guió de vida. La vida que ens viu sense saber-ho.

Què és el guió de vida? Josep Guasch, psicoterapeuta, consulta de psicoteràpia i coaching. Psicoteràpia de guió de vida a Sabadell, Terrassa i online.

 

És possible que estiguem vivint una vida aliena a nosaltres mateixos? I quan dic “a nosaltres mateixos” a quina part de nosaltres mateixos m'estic referint?

Són les primeres preguntes que em vaig formular quan em vaig preguntar Què és el guió de vida?

Què és el guió de vida. Origen i situació actual

Eric Berne (1910-1970) va ser el creador d'una modalitat terapèutica anomenada Anàlisi Transaccional. La seva formació inicial en psiquiatria el va portar a especialitzar-se com a psicoanalista. Va destacar entre els seus col·legues per la facilitat en expressar, d'una manera senzilla, els abstrusos conceptes de la psicoanàlisi. No obstant això, a 1956 va ser rebutjat formalment de la Societat Psicoanalítica de San Francisco.

Autoconeixement amb anàlisi transaccional i guió de vida.

En el seu afany per elaborar una metodologia de psicoteràpia més eficaç i pràctica va dissenyar l'avui anomenada Anàlisi Transaccional. I en aquesta modalitat terapèutica una teoria el guió de vida. Què és el guió de vida? El seu creador el va definir de la manera següent:

“És un pla de vida format a la primera infància sota la pressió parental i que després continua en vigor. És la força psicològica que impulsa la persona cap al seu destí. Tant si la persona la combat com si diu que és la seva lliure voluntat.”

Aquesta teoria del guió vital elaborada per Eric Berne és secundada per modalitats afins de teràpia. Així, Jung va descobrir en els mites un reflex de dinàmiques internes que dirigeixen secretament les nostres vides. Les modernes escoles de pensament sistèmic emfatitzen (igual que l'anàlisi transaccional) les lleialtats familiars inconscients. Les defineixen com programes inconscients que regeixen les nostres vides. La psicogenealogia emfatitza l'impacte de la herencia transgeneracional en la nostra actitud vital i conducta. Altres, com el procés Hoffman de la Quadrinitat, apunten la necessitat d'integrar la comprensió profunda dels nostres pares.

És clar que són modalitats afins, que apunten a un mateix fi, però no estrictament iguals. Aleshores Què és el guió de vida, segons l'anàlisi transaccional?

Què és el guió de vida, és guió, no només argument

Què és el guió de vida? Com va començar? En algunes traduccions s'indica “argument” de vida i els teòrics més estrictes ho desmenteixen. L'argument, per exemple en una pel·lícula, marca una direcció, una línia. El guió és molt més literal. I Eric Berne i els actuals corrents de l'Anàlisi Transaccional ho segueixen defensant com guió de vida.

Què és el guió de vida?

Un guió va més enllà d'un argument, és més detallat i descriptiu.

És a dir, hi ha un argument, uns personatges, una trama i, sobretot molt especialment, un desenllaç. Stewart i Joines al seu llibre “Anàlisi transaccional avui” destaquen una història que explicava Berne. Dos bessons (presumiblement molt revoltosos) escoltaven constantment dir a la seva mare que “acabarien en un hospital mental”. I així va ser, un va acabar com a pacient, l'altre com a metge resident.

En aquest relat és clar el final del guió. En altres no tant. Però sobretot l'important paper dels pares en la construcció del guió de vida esmentat.

És a dir, el paper dels pares és important. No obstant això, per entendre què és el guió de vida segons l'anàlisi transaccional, falta una cosa primordial: la decisió. El guió és sempre una decisió del nen. Ara bé, és important aclarir que la decisió no ho és en els termes que els adults ho fem.

 

Com va començar tot això?

Segueixo sempre a la línia de l'anàlisi transaccional. El guió el comencem a decidir des del naixement. Als quatre anys ja hi ha la trama gairebé elaborada. I als set anys els detalls principals ja estan assentats. A l'adolescència existeix una “actualització”, però amb el guió ja complet fins al desenllaç. Esquemàticament aquesta és la resposta a com va començar.

Però entenc que ara sorgeixi una pregunta… Com un nadó pot començar tot aquest "tinglado"? Per entendre bé això cal comprendre com sent i pensa un nadó a mesura que va creixent.

Comencem destacant una realitat òbvia però que no sabem entendre des de l'univers infantil. Quan naixem ens trobem, generalment, amb uns éssers que vivim com a gegants i dels que sabem que depenem. Si falten ells, o ells (creiem que) s'enfaden… corre perill la nostra supervivència. Aquesta és l'angoixa vital del nadó. Per descomptat no pensada ni analitzada com a adult, però compresa com a sensació sentida i viscuda.

De nadons ens anem adaptant a la realitat
com una estratègia de supervivència

És tan senzill com comprendre que si tinc gana i ploro, algú m'”endolla alguna cosa” (biberó o teta) de manera que se sacia aquest malestar que d'adults anomenem gana. Si plorem perquè tenim gasos, un d'aquests gegantons ens “sacsesgen” una mica i eructem. Si tenim fred ens col·loquen una cosa que sembla calmar aquesta sensació. D'adults a això en diem fred però el nadó viu simplement com una gran molèstia.

No és estrany que sentim una sensació d'indefensió i dependència. I a més dependència extrema per a la supervivència. Entendre, què és el guió de vida suposa entendre que és una resposta del nadó per la seva supervivència.

I un segon element. Des d'aquesta angoixa de supervivència i radical dependència, el nen elabora les seves “conclusions”. Però les seves conclusions ho són des de la seva peculiar manera de registrar la realitat. I des d'aquesta peculiar manera de percebre, sent les seves emocions i elabora les conclusions.

Guió de vida i nen interior.

Els nadons i els nens tenen una peculiar manera de percebre i entendre la realitat.

La manera de confrontar i elaborar la realitat del nen la veurem en un altre article. Aquest article és només una aproximació inicial. Però per entendre què és el guió de vida caldrà aquesta aproximació. Entendre com és el món sensorial emocional i cognitiu del nen… Que ens segueix acompanyant a l'edat adulta!

A partir d'aquí crec que la resposta a què és el guió de vida és clara. És una forma d' adaptar-se del nen a la realitat. Des de la seva peculiar manera de percebre i processar la realitat treu unes conclusions. I per procurar-se l'acceptació i l'amor dels cuidadors, fantasieja un guió de vida.

Com és de suposar, aquest programa implementat inconscientment continua viu durant l'edat adulta. Amb els seus matisos i adaptacions, és clar. Tot i això amb el mateix fons.

 

Els tipus d'arguments vitals segons l'anàlisi transaccional

Eric Berne va definir tres tipus de guions de vida, a saber, triomfador, no triomfador, fracassat. És fàcil, pels noms posats, endevinar el criteri pel qual es categoritzen. Per descomptat, són tres generalitzacions, entre les quals hi ha tantes peculiaritats com persones.

Què és el guió de vida d?un triomfador. És la trama de vida de la persona que aconsegueix el que es proposa. A més, el cost per aconseguir-ho no li suposa un perjudici evident. Per exemple: Dos homes decideixen triomfar en política. Tots dos ho aconsegueixen. El primer, aconsegueix el seu objectiu i, malgrat costar-li tot un treball, li va permetre tenir una vida feliç. Al segon, no obstant això, li va suposar problemes de salut i fracassos sentimentals continuats. El primer és un autèntic triomfador. No així el segon.

Què és el guió de vida d'un no triomfador. La vida d'una persona que no s'arrisca ni aspira a res més que una vida convencional. Són els, també anomenats, guions banals.

De vegades guanya més qui aparentment guanya menys.

Triomfar i perdre és relatiu.

Què és el guió de vida d'un fracassat. Evidentment són els guions de persones insatisfetes per no aconseguir el que es proposen. Sovint són persones amb grans objectius de vida però amb un mal final.

A diferència dels triomfadors, els fracassats no tenen alternatives als seus plans si fallen en els seus objectius. Dit d'una altra manera: Un triomfador sol tenir un pla B o fins i tot C per aconseguir el que es proposa. No així el fracassat.

 

Fracàs i tragèdia

En aquesta categoria tenen cabuda els anomenats guions hamàrtics. Són guions abocats a un final tràgic (mort, suïcidi, empresonament, bogeria, indigència…). Un especial capítol, per la seva incidència real qualitativa i quantitativa és el de les dependències a substàncies. Fins i tot de vegades a conductes, com la ludopatia, alcoholisme el sexe compulsiu.

En aquests casos no juga només un paper important l'addicció a la substància. També és l'addicció al personatge. O, fins i tot, a l'entorn de consum. Pots veure, si ho desitges, el meu anterior article: Dol i rehabilitació d'addiccions en psicoteràpia

Menció a part mereix el llibre de Claude Steiner: “Games alcoholics play” (He sentit a parlar d'una traducció en català però no l'he localitzada). Crec que és la primera obra en què podem apreciar què és el guió de vida a l'alcoholisme.

 

Conclusions inicials i paper de la teràpia de guió de vida.

Vist el vist fins ara pogués fer la sensació que les nostres vides estan determinades. Que estem “condemnats” a repetir uns patrons d'actitud i de conducta. És obvi que aquests patrons “semi-adquirits” i “semi-decidits” tenen un pes específic a les nostres vides. La bona notícia és que qualsevol guió de vida es pot modificar. A això ens dediquem en un procés de teràpia de guió de vida.

Què és el guió de vida?

És possible re escriure el guió de la teva vida.

És important destacar que el model de l'anàlisi transaccional, amb ser important, no és l'únic en aquesta direcció. A més, el mateix model no és absolut. Podem tenir, per exemple, un guió de fracàs en l'àmbit professional i un altre triomfador en l'aspecte afectiu.

La resposta a la pregunta què és el guió de vida la podem trobar de manera relativament fàcil. Si detectem a les nostres vides patrons repetitius que no sabem com provoquem, podem sospitar i molt. Tot i que és molt habitual que, en estar posseïts per aquests patrons ni ens adonem. Com sempre, el primer pas per avançar és adquirir consciència.

La llibertat s'ha de conquerir.

Per aprofundir més en què és el guió de vida adjunt bibliografia. Són alguns llibres d'anàlisi transaccional (no genèrics) que abunden en el tema. També apareix el tema als llibres d'introducció a l'anàlisi transaccional.

Bibliografia:

Què diu vostè després de dir hola?” Eric Berne
"Els guions que vivim" Claude Steiner
“El hombre guionado” de Mario Vázquez y Patricia Fráncica
“El guión de vida” José Luis Martorell
“Games alcoholics play” Claude Steiner.

Fins el proper article, rep una cordial salutació,

www.josepguasch.com

Anterior article relacionat: El nen interior, el pare i l'adult al guió de vida.
Següent article relacionat: Com descobrir el teu guió de vida. Les creences que et bloquegen. Un altre article relacionat: Per què repetim sempre els mateixos errors i conductes?

Et convido a participar al meu blog ampliant idees. Per exemple, aportant suggeriments o compartint els teus dubtes a l'apartat al peu del mateix.

Ah!!, i si t'ha agradat i et ve de gust, et convido a compartir l'article. També comentar i / o puntuar amb les estrelles en el resum que trobaràs més avall.

Estàs interessat en un programa personalitzat de coaching i/o psicoteràpia? Contacta amb mi sense compromís!:

Telèfon: 615.56.45.37 – Mail: jspguasch@gmail.com Web: Formulari de contacte

Si vols, pots rebre còmodament la meva News Letter amb tots els articles del bloc. També, activitats, promocions i informació interessant i pràctica: – Sí vull rebre la News Letter

Si coneixes algú que pogués estar interessat, en aquesta informació, no dubtis a compartir-la

 

Teràpia per reescriure el nostre guió de vida, a Sabadell

Què és el guió de vida?. Josep Guasch, consulta de coaching i psicoteràpia. Psicoteràpia de guió de vida a Sabadell, Terrassa i online.

El centrament en acció en el coaching generatiu

BLOG


Equilibri emocional, centrament en acció i coaching generatiu

Equilibri emocional, centrament en acció, coaching generatiu Sabadell, Terrassa i online. Josep Guasch, psicoterapeuta, coach , consulta de coaching i psicoteràpia (PNL, Hipnosi, Teràpia Gestalt, Anàlisi Transaccional, Nen interior)

 

Centrament en acció i equilibri emocional, alerta i relaxat

Estat de relaxació alerta

Vam veure en l'article "com viure una emoció amb equanimitat" om accedir a l' equilibri emocional mitjançant la teràpia dissociadora. Inspirada aquesta en la PNL (Programació neurolingüística)

Vam estudiar el procés de dissociació com un element que ens ajuda a prendre distància de les emocions difícils. Així podem actuar amb major desafecció sense deixar d'estar en contacte amb (no a) l'emoció. No obstant això, en aquestes situacions accedim a una vivència una mica desarrelada. Com si l'experiència "no fos amb nosaltres". Existeix, doncs, una segona possibilitat per avançar en aquest equilibri emocional mitjançant el centrament en acció.

En aquest article posarem en joc dues habilitats. La de la teràpia dissociadora (l'enllaç a l'article està una mica més amunt). I, d'altra banda, el centrament actiu, una pràctica bàsica del coaching generatiu. Per a això et suggereixo repassar l'article Relaxació i centrament i posar en pràctica l'àudio centrament estàndard.

La teràpia dissociadora és només el pas intermedi. El centrament en acció permet l'experiència de viure un estat emocional amb equanimitat.

 

Buscant una experiència que t'allunyi de l'equilibri emocional

coaching generatiu, sortir de la zona de comoditat

Qualsevol experiència que et "tregui de polleguera" és vàlida. Al principi, i als efectes de començar la pràctica, és convenient que no sigui molt intensa. A mida que domines la técnica, podràs fer-ho amb experiències més feridores. Aquest és un principi vàlid per al coaching i qualsevol teràpia.

Escric aquest article en el mes de juny del 2020, en plena crisi del Covid19. Tenim al nostre abast, experiències que ens acosten a la por, la incertesa, el estrès, ansietat, etc. Així que, tal com treballem en PNL i coaching, et demano que triïs una experiència concreta. Tingui a veure o no amb l'actual situació.

Sovint em pregunten: I si no recordo una experiència dolorosa concreta? La resposta és senzilla, inverteix el temps necessari per a recordar-la. Estic convençut que qualsevol treball de psicoteràpia o coaching que no contempli experiències de referència concretes, està condemnat al fracàs.

Per assolir l'equilibri emocional mitjançant la pràctica del centrament en acció has de treballar amb experiències concretes.

Pensar, especular, raonar, parlar sobre .... és cosa de la ment. No obstant això, treballar amb experiències registrades en el nostre cervell és el que permet transformar-les. I això és així perquè són les connexions neuronals les que registren les nostres experiències. I aquestes formen part del nostre cervell i teixit nerviós.

Per treballar amb el centrament en acció i l' teràpia dissociadora, necessitem, doncs, experiències específiques. Si saps el que és la por és perquè en algun moment la vas viure. Si coneixes la tristesa és perquè has tingut alguna experiència d'aflicció. No pots conèixer l'enamorament si no t'has enamorat. I tots aquests registres estan gravats en el nostre sistema nerviós i cervell. El coaching i la PNL formen part d'un tipus de teràpia bàsicament pràctica.

Abans de practicar el centrament en acció. Reviu l' experiència en mode associat i dissociat

Així que, troba una experiència incòmoda concreta. Un dia, en un lloc i amb una/es persona/es identificad/a/es. Quan la tinguis accedeix a aquest record, imagina que el projectes davant teu, en manera dissociat. Si tens dubtes pots llegir aquest article "Com viure una emoció amb equanimitat. La teràpia dissociadora. En mode dissociat et veus com un espectador.

Equilibri emocional amb PNL i teràpia dissociadora a Sabadell

La teràpia dissociadora fa veure la realitat des de certa distància.

A continuació fes un pas endavant i submergeix-te en l'experiència. Uneix-te a ella, viu en primera persona. Fes-ho amb una plena experiència subjectiva interna. Això és, mira el que veus, escolta el que recordes sentir, evoca les sensacions i sentiments. En primera persona, com si estiguessis aquí en temps present.

Ara fa un pas cap enrere. Nota en quin dels dos modes vius l'experiència amb més equilibri emocional. La vivència no és la mateixa, no ha canviat. No obstant això, en termes generals, la manera associat ens facilita el reviure l'experiència amb més intensitat. No canvia el què, canvia el com i, d'aquesta manera, canvia com vivim aquest moment.

Veurem a continuació com incorporar el centrament actiu doncs viure una experiència en mode dissociat provoca el que jo anomeno la "manera passota". És a dir, un allunyament que pot ser proper a un desentendre's. I això està bé per, per exemple, escoltar alguns polítics, però no sempre és l'ideal. Per això incorporarem el centrament en acció.

 

El centrament en acció, la base del coaching generatiu

Una de les pràctiques bàsiques del coaching generatiu implica el

Centrament en acció, consulta online i a Sabadell

El centrament en acció no implica passivitat.

treball amb els estats interns. Saber invocar i mantenir estats de qualitat és essencial per respondre amb equanimitat als reptes quotidians. De poc serveix una pràctica de meditació, mindfulness, relaxació etc ... si en situacions estressants es "ens porten els dimonis".

El centrament en acció és la base que ens serveix per a consolidar aquesta habilitat. I per seguir amb la pràctica és imprescindible haver llegit l'article Relaxació i centrament. En el mateix trobaràs un enllaç a un àudio que enllaça a un exercici de trànsit generatiu.

El centrament en acció és la base per a l'equilibri emocional.

Per seguir dono per fet que has realitzat aquesta pràctica i l'assenyalada anteriorment: La teràpia dissociadora.

Llavors tornem al moment en que et dissocies de l'experiència. Des d'aquí fes un pas enrere, respira una mica més profundament, estimula l'àncora del centrament. Roman en aquest estat de centrament actiu durant uns segons.

Amb l'àncora activa fes un pas endavant i situa't en la posició d'observador. Examina, en manera dissociat la situació. Un cop preparat/da, amb l'àncora i centrament actius, dónes un altre pas endavant i t' associes a l'experiència. Observa què canvia en la manera de viure aquesta situació.

Generalment veuràs que no t'afectarà tant, tot i que l'experiència sigui la mateixa.

 

Assolir l'equilibri emocional amb la pràctica del centrament en acció. El secret

Repeteix aquest cicle, amb aquesta experiència unes tres o quatre vegades. D'aquesta manera quedarà ancorat en el teu interior. Aquesta és la base del trenall amb les submodalitats.

El centrament en acció cal practicar-ho

Amb el centrament ens permetem brillar amb la nostra pròpia llum

Practica una i altra vegada amb diferents experiències, sempre específiques. És una bona idea fer-ho a l'acabar el dia amb algun moment que t'hagi incomodat. El cervell té una gran capacitat per generalitzar de tal manera que, un cop l'hagis reelaborat un nombre determinat de vegades, podràs fer-ho sense pensar. L'exercici llavors ja serà un record.

És com aprendre a conduir. Primer has de pensar en trepitjar embragatge abans d'encaixar la marxa. Després deixar anar embragatge i trepitjar accelerador etc.… Amb el temps, ja no has de pensar en aquests passos i ho fas automàticament. L'equilibri emocional amb l'exercici del centrament actiu funciona de la mateixa manera. L'exercici no és més que una forma de reestructurar l'experiència interna. Un cop ancorada en el teu interior podràs reelaborar qualsevol experiència sobre la marxa. I ho faràs sense necessitat de tota la parafernàlia de l'exercici o, com a molt, amb només una elaboració mental.

 

Quantes vegades hauré practicar el centrament en acció per aconseguir l'equilibri emocional?

Com en tot el que té a veure amb el creixement interior, cadascú té el seu ritme. No puc donar, doncs, uns temps exactes. sí puc, no obstant això, oferir unes pautes que serviran per aprofitar millor i més ràpid els exercicis.

1.- Consolidar les pràctiques inicials.

Com en tots els coneixements acumulatius cal cuidar els principis. Per no ser repetitiu em remeto als dos enllaços ressenyats anteriorment. Un és l'article de la teràpia dissociadora, un altre el de la relaxació i centrament. De fet la pràctica del centrament actiu per a l'equilibri emocional és la suma dels dos exercicis.

2.- Aconseguir l'equilibri emocional començant amb experiències desagradables, però poc.

És semblant a quan vam aprendre a anar en bici. Generalment no ho vam fer directament, sobre una bicicleta gran de només dues rodes. És possible que comencéssim amb un tricicle o amb una bicicleta amb dues rodes auxiliars. Alguns nens van començar sent assistits pels seus pares. En qualsevol cas, fins que no es consolida l' equilibri, a poc a poc, no comencem a circular en bici per qualsevol terreny. L' centrament en acció necessita entrenar-se en situacions cada vegada més intenses, però començar gradualment.

3.- La pràctica regular del centrament en acció

Com he exposat anteriorment, practicar regularment i amb

Equilibri emocional en el centre de la tempesta, consulta a Sabadell

Amb el centrament actiu pots romandre en el centre de l'huracà

situacions reals. El nostre cervell té registrades les experiències que considera significatives. Aquestes experiències són com una base de dades que acoloreixen el nostre present. La manera en què les recodifiquem asseurà la base de el com experimentem les següents vivències. Per això la pràctica és fonamental per anar apropant-nos a la serenitat emocional.

4.- Deixar la pràctica escalonadament.

En algun moment ja no serà necessari practicar l'exercici, però no és aconsellable tallar de cop. Les pautes de conducta i actitud apreses durant anys poden tornar a poc que se'ls doni una oportunitat.

Per això és millor no "obrir comportes" abruptament i sí fer-ho d'una manera escalonada. D'aquesta manera el centrament actiu s'anirà enfortint i obrint pas d'una manera segura.

5.- Si cal, reforçar amb un procés de coaching generatiu online o presencial

Totes les pràctiques que proposo al blog poden ser beneficioses. No obstant això no poden substituir la pràctica amb un coach o psicoterapeuta certificat i entrenat. Això també és vàlid per aconseguir l'equilibri emocional amb el centrament en acció. El terapeuta ajuda a adaptar les pràctiques a la teva situació real i, si escau, optimitza els resultats.

Avui en dia, i gràcies a la tecnologia, aquest tipus d'exercicis es pot realitzar mitjançant processos online. Encara que , per descomptat, la modalitat presencial segueix vigent.

Fins el proper article, rep una cordial salutació,

www.josepguasch.com

 

Coneixes el coaching generatiu?
T'agradaria provar aquesta exclusiva modalitat de creixement personal?

Visites online i presencials
Demana ara informació gratuïtament i sense compromís!
Clica a la imatge!Coaching generatiu online i presencial a Sabadell

Anteriors articles relacionats: El centrament, estat de relaxació alerta i font de recursos, Relaxació i centrament. Per què en psicoteràpia i coaching?, Com viure una emoció amb equanimitat, la teràpia dissociadora

Següent article relacionat: Jo et veig. El poder de la presència.

 

Et convido a participar al meu blog ampliant idees. Per exemple, aportant suggeriments o compartint els teus dubtes a l'apartat al peu del mateix.

Ah!!, i si t'ha agradat i et ve de gust, et convido a compartir l'article.

 

T'ha resultat interessant aquest article sobre el centrament en acció per aconseguir l'equilibri emocional?
Estàs interessat en un programa personalitzat de
coaching i/o psicoteràpia? Contacta amb mi sense compromís!:

Telèfon: 615.56.45.37 – Mail: jspguasch@gmail.com Web: Formulari de contacte

Si vols, pots rebre còmodament la meva News Letter amb tots els articles del bloc. També, activitats, promocions i informació interessant i pràctica: – Sí vull rebre la News Letter

Si coneixes algú que pogués estar interessat, en aquesta informació, no dubtis a compartir-la

 

Icona de facebook, Josep Guasch, coaching i psicoteràpia, consulta a Sabadell

 

 

 

 

 

 

Equilibri emocional, centrament en acció, coaching generatiu a Sabadell, Terrassa i online. Josep Guasch, coach , psicoterapeuta, coaching i psicoteràpia (Assertivitat, lideratge, teràpia de parella, gelos, ludopatia, depressió, etc ...) a Sabadell i Terrassa

Teràpia nen interior

BLOG


El nen interior, el pare i l'adult. L'anàlisi transaccional (II). Guió de Vida.

El nen interior, estudi del guió de vida, Sabadell, Terrassa i online. Josep Guasch, psicoterapeuta, coach , consulta de coaching i psicoteràpia transpersonal (PNL, Hipnosi, Teràpia Gestalt, Anàlisi Transaccional, Nen vital o ferit, Teràpia per fatiga pandèmica per covid-19)

El Guió de Vida

Eric Berne va ser un dels pioners en l'estudi de el Nen Interior. Per a aquest autor, les influències que rebem durant la nostra infància, organitzen la nostra actitud d'adults en el que va anomenar "Guió de Vida”. Aquest és el suport o nucli de la nostra personalitat profunda i, a més del nostre "destí" o "sort".

El guió de vida s'escriu a la infància

Guió de vida i anàlisi transaccional

D'aquesta manera, la psicoteràpia transpersonal ens explica com el guió de vida dóna una certa coherència a la nostra actitud i conducta. I fins i tot, ens serveix per argumentar (en manera neuròtica) els nostres errors, "mala sort", incompetències etc.. Prendre consciència d'aquesta “història que ens posseeix”, ens ajudarà a assumir la nostra pròpia responsabilitat amb major coneixement de causa, alliberar-nos, i optar per actituds i conductes més enllà de les que ens permetem.

Annex un enllaç per a una pràctica sobre el Guió o Argument Vital.

Guió de Vida i els estats del jo en psicoteràpia transpersonal

Els tres estats del jo (que ja vam revisar en l'anterior article) es troben presents en cada adult, d'un o altre manera, tot i que algun d'ells pogués ser el dominant. D'altra banda, la peculiar configuració d'aquests dibuixen la història secreta de les nostres vides, el nen interior és el contenidor d'aquests guions.

Recentment s'ha dividit el funcionament d'aquests tres estats del jo, com a positiu i negatiu. En el primer cas manifestacions de l'estat del jo adaptat al moment present, flexible i útil per canviar positivament. En el segon cas, l'estat negatiu es manifesta com a models repetitius i ancorats en el passat.

El nen interior i el guió de vida, consulta a Sabadell

Els diferents nivells que conformen el guió de vida.

Per a un major aprofitament, el procés de Anàlisi Transaccional s'ha de seguir sota la supervisió d'un psicoterapeuta entrenat en aquesta tècnica, més tenint en compte que dins d'aquesta escola, existeixen diferents enfocaments a l'hora de reestructurar aquests diàlegs interns. De totes maneres, és possible un treball introductori d'introspecció. A títol orientatiu facilito un quadre que ajuda en la identificació d'aquests estats en nosaltres, però que s'ha de tenir en compte només com això, pautes orientatives.

 

El nostre guió de vida el va redactar el nostre nen interior.

No hem d'oblidar que, com a observadors de nosaltres mateixos, ens és gairebé impossible escapar a la nostra subjectivitat. Vegem ara les diferents reaccions dels estats del jo davant la possibilitat d'un canvi de treball. Ho examinarem des de les tres òptiques, el pare, l'adult i el nen interior.

Anàlisi transaccional. El pare

La figura de l' Pare es preocuparà per la conveniència del nou treball, emparat en la tradició i la que "fins ara ha funcionat" veurà amb reserves qualsevol canvi. Es preguntarà, per exemple, si la nova ocupació suposa un major prestigi social, seguretat, estabilitat, millora en la jerarquia laboral, economia, etc. Algunes qüestions sobre com encaixaràn els actuals caps la seva "deserció" li preocuparà en gran manera (també a el nen interior, submís, si bé aquest últim ho viurà des de la culpabilitat i la figura del pare es preguntarà si el canvi no suposa una traició o infidelitat als principis de l'empresa.)

Anàlisi transaccional i psicoteràpia transpersonal. El nen interior

Guió de vida i personatges interns en psicoteràpia i coaching, consulta a Sabadell

Reconciliar els diferents aspectes d'un mateix, un treball necessari en psicoteràpia transpersonal.

L' nen interior s'entusiasmarà amb la idea, li farà por , es rebel·larà o se sotmetrà al que diguin els altres, tot d'una , segons sigui la modalitat. La seva reacció serà immediata, bàsicament emocional i sense cap anàlisi; expressions del tipus “Ay, no m'agrada la idea!””¡Yupi, m'encanta aquesta possibilitat!”…

Anàlisi transaccional. L'adult

L' adult tindrà en compte tant els elements de seguretat i estabilitat laboral, com la seva afinitat en relació al nou treball, si encaixa amb els seus valors, les seves habilitats i capacitats, si suposa o no un nou repte… L'ambient del treball també serà important, si bé en aquest cas deixarà pas al nen perquè avaluï. analitzarà totes les oportunitats de la manera més objectiu possible i escoltarà constructivament a les "opinions" del seu nen i pare, per prendre la decisió.

Tant per al coaching com per a la psicoteràpia, aquestes distincions poden servir com un referent que permet generar noves dinàmiques d'actitud i comportament com a àrbitre del diàleg intern.

El Nen interior, pare i adult, vocabulario y lenguaje corporal.

Vegem ara algunes de les característiques diferenciadores en el comportament de cadascuna d'aquestes instàncies, sempre tenint present que es tracta de distincions orientatives. El major predomini d'una figura o una altra, en primer lloc. I en segon lloc com es relacionen serà el que defineixi el nostre guió de vida.

Estat del jo PARE:

El nen interior respon als mandats del pare internalitzat, Josep Guasch, coaching i psicoteràpia

També veient-lo com a entrenador, un pare pot entrenar de maneres diferents al seu fill

Paraules i frases model: has de, no has de, has de, sempre, mai, ara què, si jo fos tu, Deixa'm ajudar-te , perquè ho vaig dir jo, no preguntis, no molestis, sigues bo, què diran els veïns, anem, estimat, carinyet, angelet.

Ets: dolent, bo, estúpid, lleig, bonica, intel·ligent, ridícul, desobedient, malèvol, talentós, graciós, un desastre, horrible, una creu, una benedicció, un malcriat, un àngel, absurd, un ruc inaguantable. Tracta, no tinguis por; vinga, anima't; Veus? , no fa mal; no et preocupis; jo et cuidaré, això farà que et sentis millor.

Gestos i posicions: Assenyalar amb el dit amenaçador; una carícia a l'esquena; un toc consolador; colpejar a la taula; pujar la vista en senyal de disgust; colpejar a terra amb els peus o fregar-se les mans impacientment; moure el cap per dir: "no, no "o" està bé "; creuar els braços sobre el pit i arrufar les celles; alçar el cap i posar cara seriosa; abraçar i / o bressolar a algú.

To de veu: Burleta, punitiu, condescendent, animador, encoratjador, comprensiu.

Expressions facials: Celles arrufades; assentiment amb el cap; cara de preocupació o d'enuig; mandíbula tensa; mirada comprensiva o orgullosa; somriure; mirada amorosa, hostil, de desaprovació.

Estat del jo ADULT:

El nen interior pot trobar suport en l'adult, consulta a Sabadell

L'adult analitza la situació i se centra en les solucions

Paraules i frases model: Com, quan; qui, on, per què, probabilitat, alternativa, resultat, si, no , quins són els fets, no és un fet provat, sinó una opinió; comprovar; fins aquí, tot ha estat fet correctament; són les 4.30 p.m.; quines són les raons; Has assajat això?, barreja dues parts d'una amb una de l'altra; així és com funciona; desarmem-ho i mirem-ho; busquem les causes; d'acord amb les estadístiques ...: un canvi és convenient ; la reunió serà el divendres a les 2:00 p.m.

Gestos i Posicions: postura alçada (sense cerimònies); contacte visual mantingut en parlar amb altres; assenyalar alguna cosa (p.ex. la direcció) amb el dit; escoltar donant retroinformació verificant la seva comprensió; interès.

To de veu: Clar, sense emoció indeguda; directe; confiat; inquisitiva i informatiu.

Expressions facials: Pensativa; atentament observadora; curiosa; viva i responsiva a l'aquí ara; ulls atents, confiats.

El NEN INTERIOR:

Paraules i frases model: Caram; upa; cargols; no puc;

El nen interior és espontani, creatiu, divertit, amb ganes d'aprendre, consulta a Sabadell

El nen i el contacte amb la Natura

no vull; dóna'm; no sé si vull; desig; (qualsevol classe de parla infantil); meu; quina por!; oi que sóc graciós?; mireu-me ara; ho vaig fer bé?; tinc por; ajudeu-me; fes-ho per mi; ningú m'estima; em fas plorar; tu tens la culpa; jo no ho vaig fer; no és de fiar; el meu és millor que el teu; s'ho explicaré a la teva mare; et penediràs; vull anar-me'n a casa; anem a jugar; caram amb aquesta feineta; més caramels; espero que tots m'estimin.

Gestos i Posicions: Desmanegat, abatiment; arrencades de còlera; parpellejar; postura d'alegria o exuberància; arraulit; caminar a salts; retorçar-se; gestos menyspreadors (o obscens) menjar-se les ungles; aixecar la mà abans de parlar.

To de Veu: Riure tontament: xerrotejar; ploriquejar; to manipulador; afalagar; demanar permís; maleir; rancorós; bromista; silenci pesat; fer mofa; primmirat; riallades; entusiasme; parlar ràpidament i en veu alta; juganer.

Expressions Facials: Ploraner; fer el petarrell; mirar cap amunt a altres; desànim; alegria; entusiasme; curiositat; estudiar les coses; cap tirat cap a un costat; coqueteig; aparença d'innocència amb els ulls ben oberts; amb cara llarga; impotència; admiració. "

Per finalitzar, assenyalar que en aquest treball hi ha d'haver una compensació dels tres papers. Tan dolent és oblidar el treball amb el nen interior, com sobre visibilitzar-lo, de tal manera que infantilitzem a l'adult.

Fins el proper article, rep una cordial salutació.

www.josepguasch.com

Josep Guasch, coaching i psicoteràpia a Sabadell i Terrassa

Et convido a participar al meu blog ampliant idees, aportant suggeriments o compartint els teus dubtes a l'apartat al peu del bloc.

Estàs interessat/da en un programa personalitzat de coaching i/o psicoteràpia? Contacta amb mi sense compromís!:

Telèfon: 615.56.45.37 Mail: jspguasch@gmail.com

Si vols, pots rebre còmodament la meva News Letter amb tots els articles del bloc, així com notícies, activitats, promocions i informació interessant i pràctica:

– Sí vull rebre la News Letter

 

Entrada anterior relacionada: Sanar la infància i anàlisi transaccional
Següents entrades relacionades
: Imaginació activa i nen interior en psicoteràpia transpersonal. La infància redimida; Què és l'argument vital? La vida que ens viu sense saber-ho.

Ah!!, i si t'ha agradat i et ve de gust, et convido a compartir l'article. També comentar i/o puntuar amb les estrelles al següent resum.

El nen interior i l'estudi del guió de vida, Sabadell, Terrassa i online. Josep Guasch, coach , psicoterapeuta, consulta de coaching i psicoteràpia transpersonal (Assertivitat, lideratge, teràpia de parella, gelos, ludopatia, Teràpia per fatiga pandèmica covid-19)

Ganes de jugar en el nen interior vital i lliure.

BLOG


El nen interior i l'anàlisi transaccional. Els tres estats del jo.

L' Nen Interior i l'Anàlisi transaccional Sabadell i online. Josep Guasch, psicoterapeuta, coach , consulta de coaching i psicoteràpia transpersonal (PNL, Hipnosi, Teràpia Gestalt, A.T. , Teràpia nen interior, Teràpia fatiga pandèmica per covid-19 ) a Sabadell i Terrassa

Consulta d'anàlisi transaccional i nen interior a Sabadell

L'ombra del nen interior present en la conducta i actitud de l'adult

La teràpia del Nen Interior, és un dels models terapèutics més eficaços i de més abast. Sota el punt de vista de la psicoteràpia humanista, un model no pretén ser tant una explicació teòrica i científicament vàlida sobre el que passa al nostre psiquisme, com una manera pragmàtica d'explicar el com funciona el nostre comportament, més que el per què. És doncs, més una metàfora pràctica, que una hipòtesi o teoria.

Un dels models més utilitzats és el de Anàlisi transaccional (A.T.). Batejat per alguns com el "germà petit del psicoanàlisi freudià" , no pretén la profunditat d'aquell, però sí una major operativitat pel que fa al canvi que busca el client. La seva universalitat es fa patent en les seves múltiples aplicacions, tant en l'àmbit de la psicoteràpia transpersonal, com en el món organitzacional i el coaching.

Aquest model postula l'existència de tres formes internes de funcionar que es reparteixen el “pastís” del nostre psiquisme, coneguts com "estats del jo”.

Estat del NEN INTERIOR

” ADULT

” del PARE

Si bé aquests estats tenen el seu origen en moments evolutius diferents de la persona, es troben presents en major o menor mesura en la persona adulta. Les equivalències amb les instàncies psíquiques del model freudià són:

NEN INTERIOR: Id o .;

ADULT: Ego/Jo;

PARE: Súper Jo.

L' anàlisi transaccional és una teràpia pràctica, amb poques complicacions teòriques. No hi ha transcendències implícites però sí possibilitats ... i en aquestes possibilitats, aquests personatges que habiten en el nostre interior ...

ESTAT DEL NEN (Teràpia del Nen interior)

Corresponent-li en el model Freudià amb l'Id i el principi del plaer, predomina el SENTIR. L'anàlisi transaccional diferencia 5 submodalitats:

El nen interior natural

Es correspon amb els sis primers mesos de vida, conductes i manifestació de sentiments poc elaborats. En l'Adult es manifesta com espontaneïtat (en el seu vessant "positiu") o bé immaduresa. És la vivència del nen interior lliure que també pot aparèixer com a tal a l'adult. Convé alertar, no obstant això, en el perill de l'adult infantilitzat. Això és quan la figura del nen interior contamina l'estat adult.

El petit professor

fins als 24 mesos de vida, el nadó comença a desenvolupar la seva creativitat i una conducta més elaborada. Aprèn a subjectar el xumet, s' arrossega per agafar un objecte. Reconeix que és el moment de menjar quan veu el biberó o bé el pitet. I també aprèn a manipular, com quan plora per cridar l'atenció i que estiguin per ell. És intuïtiu i imaginatiu.

Teràpia del nen interior, l'infant adaptat.

Treball amb el nen interior des de l'anàlisi transaccional

La manera en què ens relacionem amb el nostre nen interior enriqueix la nostra autoestima

Segons la psicoteràpia transpersonal, aquests estats neixen a cada moment evolutiu. I tenen un reflex a la vida adulta. No obstant això, fins als sis anys, un fet marcarà d'una manera més forta la vida infantil. La manera en què el nen adapta la seva conducta com a resposta als requeriments dels altres. Per exemple: si se li dóna el menjar i no el vol, pot menjar-se'l sotmetent-se a la persona que l'hi dóna generalment per por (SUBMISSIÓ). També pot rebutjar el menjar i enfrontar-se a qui l'hi dóna (REBEL·LIÓ). I, finalment, pot fer el ronso i intentar retardar el menjar, distraient a qui l'hi dóna (DEMORADOR).

Aquests tres estats nous es coneixen com l'Estat del nen interior ADAPTAT, (submís, rebel mo demorador) i marcaran molt la manera en què l'adult enfronta els seus problemes a la vida quotidiana.

Nen interior adaptat, submís

Accepta i sotmet la seva conducta als mandats de les figures parentals, sense discussió (o molt poca) aparent. Segons l'anàlisi transaccional, el nen introjecta els mandats parentals en figures internes normatives i crítiques. És el germen de l'estat del jo “pare”.

Adaptat rebel

Consulta d'anàlisi transaccional a Sabadell

Nena adaptada rebel.

Discuteix contínuament els mandats parentals, porta la contrària. Es nega a col·laborar en allò que li diuen els pares.

En l'adult podem trobar aquest tipus de comportament en els anomenats “rebels sense causa”. Persones que amb poc, o nul, criteri es rebel·len contra les normes socials i les vulneren. És important en la teràpia del nen interior, atendre també els estats de l'adult. Sovint, la figura del nen interior adaptat (en un dels molts sentits) contamina la suposada maduresa.

Nen interior adaptat, demorador

Aquí trobem l'origen de la procrastinació adulta. El nen no gosa discutir ni acceptar del tot les ordres i instruccions dels grans.

Posposa contínuament el conflicte esperant que "alguna cosa passi" (una cosa aliena a ell). Demora assumir la responsabilitat de les seves pròpies decisions quedant-se a mig camí entre la submissió (que si bé és una claudicació, no deixa de ser una decisió) i la rebel·lió.

A l'acte del menjar, es reflecteix especialment en el nadó que no acaba d'empassar-se el menjar. Mastega fins a l'extenuació o, sense ni tan sols mastegar, segueix mantenint indefinidament la papilla a la boca.

La teràpia del nen interior forma part d'una gamma molt interessant d'intervencions en el terreny de la psicoteràpia transpersonal. A l' efecte del treball de coaching, convé prendre consciència de:

A / El nostre posicionament en la nostra actitud i conducta. Un treball de consciència, especialment les contaminacions de l'estat del pare o del nen interior a l'adult.

B / Prendre consciència de les possibilitats al nostre abast mitjançant el qüestionament ... Com em manifestaria en aquesta situació des de l'òptica del Pare, Nen i Adult? Quina seria la més adequada?. Cal tenir present que, tots els estats del jo poden tenir el seu aspecte positiu i negatiu pel que fa a la necessitat d'adaptar-se a situacions noves o conegudes.

Rebel·lió i ganes de jugar.

Moltes vegades, la rebel·lia no és més que ganes de jugar.

C / I com sempre en el procés de coaching, centrar-nos en els aspectes "lluminosos" que condueixen a la conducta efectiva, deixant el treball amb l'aspecte bloquejat o ferit per a la psicoteràpia.

El referent, en els processos de coaching, és sempre l'estat adult. No oblidem que, sovint, s'ha definit el coaching com a aprenentatge d'adulto.

 

(Recorda) La teràpia del nen interior s'inspira en el model de l'anàlisi transaccional.

 

Convé no obstant recordar que en ocasions, el treball terapèutic s'imposa com a pas previ al procés de coaching transpersonal. I molt especialment quan se sospita d'elements irracionals que boicotegen el curs normal del procés.

Cal destacar que l'anàlisi transaccional és un model molt versàtil. La seva aplicació té cabuda tant en un procés terapèutic com de coaching d' inspiració transpersonal. De la mateixa manera, pot aplicar-se tant a teràpia personal com en el treball d'equips en empreses.

L'ESTAT DEL PARE

Allò Normatiu , opina en base als judicis de valor. Es correspon amb la figura del Súper Ego al model Freudià (bàsicament introjeccions dels mandats de la societat, culturals, educacionals i religiosos)

També marcaran aquest estat del jo les primeres experiències que el nen hagi rebut dels seus pares (pare, mare i figures parentals en general) com a models que integrarà per al seu comportament o rols futurs. Aquestes primeres vivències marcaran la influència del nen interior en l'adult.

El nen per al seu desenvolupament necessita que algú s'ocupi d'ell, protegint-lo. Aquesta protecció pot rebre-la de dues maneres:

Bé sigui donant-li cures, menjar, neteja, carícies, curació ...
O mitjançant les ordres, posar límits, prohibicions i normatives.

El primer estat es coneix com Pare Nodridor i CRÍTIC el segon.

Pare crític

Pare crític corrosiu en anàlisi transaccional

El pare, de vegades pot adoptar una actitud d'intransigència poc pedagògica.

En l'adult es manifesta en les normes i actituds rígides, punitives, culpabilitzadores, tant pel que fa als altres com a un mateix. Allò que HA o HA DE fer-se. No existeix, si més no un qüestionament del per què. La figura del Pare Crític està vinculat als mandats socials, culturals, educatius de tota mena. Prima el normatiu enfront del pedagògic. El nen interior, al principi, pot atemorir-o rebel·lar-se. Però, segons l'anàlisi transaccional, és molt probable que acabi introjectant i fent seva aquesta actitud en l'edat adulta. I aquesta actitud crítica es bolcarà a altres persones i contra si mateix.

El pare nodridor

La figura paterna nutritiva en coaching i psicoteràpia, consulta d'anàlisi transaccional a Sabadell

El pare pot complir una funció d'exemple, pedagògica i propera.

Es manifesta d'una manera més relaxada, les normes també són importants però la comprensió, la flexibilitat i l'afany pedagògic acompanyen la seva intervenció.

Aquestes maneres de relacionar-se impliquen superioritat i autoritat i són típiques, no solament dels pares respecte als seus fills, sinó també dels superiors jeràrquics en el món de l'empresa, relacional, familiar, social o cultural.

El fill aprèn aquestes actituds dels seus pares i les va incorporant bé sigui per imitació, bé per un procés d'interiorització, començant a fer-les seves sobretot entre els 6 i 12 anys.

L'ESTAT ADULT

Corresponent al Jo o Ego del model Freudià i el "principi de realitat”, sustenta la seva activitat en el pensar, analitzar, comparar, per prendre decisions.

L'estat de l'adult emergeix amb motiu d'un doble moviment:

L'estat del jo adult en psicoteapia i coaching, consulta a Sabadell

El jo adult inclou l'objectivitat i el resolutiu davant els problemes.

D'una banda, la necessitat d'un “àrbitre” que tempera el conflicte entre els dos estats del jo descrits. En segon lloc, és el moment en què el nen ja comença a fer-se preguntes Què és això? Per què? Amb quina finalitat??…

És ja un tipus de pensament que indaga i demana informació. S'enfoca molt directament sobre la realitat exterior del món i dels altres i va dirigida a obtenir un coneixement realista i objectiu de les coses. En el nen, aquest estat es pot veure contaminat per les aportacions del “Petit Professor”.

Si a la infància, va predominar la influència del pare crític nutritiu, en l'adult predominarà la figura de l'infant interior lliure. Per contra, si va predominar la figura de el pare crític l'adult estarà supeditat a el nen interior ferit.

A grans trets, aquestes són les tres instàncies postulades pel model del Anàlisi transaccional (A.T.). Segons com interactuïn entre elles condicionaran l'actitud i la conducta de cada persona i atorguen referents clars per facilitar la tasca terapèutica o de coaching. També s'ha utilitzat en l'àmbit de l'empresa com tècniques de negociació, vendes, liderazgo de grupos…

Seguiré en el proper article desgranant aquests aspectes que dibuixen la nostra dinàmica interna i condicionen el nostre projecte vital.

Entretant, et convido a participar al meu blog ampliant idees, aportant suggeriments o compartint els teus dubtes a l'apartat al peu del bloc.

Fins el proper article, rep una cordial salutació.

www.josepguasch.com

T'animes a l'aventura de conèixer el teu nen/a interior?
¡Clica a la imatge i contactaràs amb mi!

Psicoteràpia amb el nen interior, consulta a Sabadell

Contacta amb mi per iniciar el teu procés personal!

 

Estàs interessat/da en un programa personalitzat de coaching i/o psicoteràpia? Contacta amb mi sense compromís!:

Telèfon: 615.56.45.37
Mail: jspguasch@gmail.com

Si vols, pots rebre còmodament la meva News Letter amb tots els articles del bloc. També rebràs notícies, activitats, promocions i informació interessant i pràctica:

– Sí vull rebre la News Letter

Ah!!, i si t'ha agradat i et ve de gust, et convido a compartir l'article. També comentar i / o puntuar amb les estrelles en el resum que trobaràs més avall.

Següent entrada relacionada: L'anàlisi transaccional (II). Guió de Vida. el Nen, pare i adult.
Anterior entrada relacionada:
El nen que portem dins. Psicoteràpia a Sabadell

Josep Guasch, coaching i psicoteràpia a Sabadell

Teràpia del Nen Interior i Anàlisi transaccional Sabadell i online. Josep Guasch, coach , psicoterapeuta, consulta de coaching i psicoteràpia transpersonal (Ansietat, acompanyament i estratègies per aprimar, deixar de fumar, autoestima, addiccions, teràpia fatiga pandèmica per covid-19) a Sabadell i Terrassa.