Deixar de repetir els mateixos errors.

BLOG


Per què repetim els mateixos errors i conductes? Destí o decisió inconscient?

Per què repetim els mateixos errors i conductes? Teràpia a Sabadell, Terrassa i online. Psicoteràpia actes compulsius, TOC i obsessions.

 

Deixar de cometre els mateixos errors.

Actuar d'una manera diferent posant consciència en la nostra actitud i conducta.

Probablement hagis vist la pel·lícula, traduïda a Espanya com a "atrapat en el temps”. Tot i que sigui una pel·lícula en clau de comèdia és una excel·lent metàfora descriptiva i, alhora, resolutiva. Descriu i ofereix una alternativa a la pregunta: ..Per què repetim els mateixos errors i conductes? I també al com deixar de repetir els mateixos errors.

L'argument és senzill i s'ha clonat en altres films. Bàsicament el protagonista es troba atrapat en un bucle de temps. Cada dia finalitza a una hora determinada i torna a despertar les 6 del matí. Passi el que passi, queda esborrat per tornar a començar l'endemà... i es repeteix el mateix dia.

Adornat amb una història d'amor, l'argument gira al voltant de la presa de consciència del protagonista. Aquesta conscienciació és bàsica, també, en qualsevol procés de psicoteràpia i coaching.

I va més enllà dels "canvis remediatius" dirigint-se a un procés de responsabilitat i autoconsciència. Veurem en aquest i successius articles com la consciència és bàsica per respondre a les dues preguntes bàsiques:


Per què repetim els mateixos errors i conductes?
Com deixar de repetir els mateixos errors?

I tornant a la pel·lícula, com una metàfora que recomano veure, podem descobrir també la clau: Quan el protagonista, malgrat visitar sempre el mateix dia, percep que la solució a l' enigma està en ell. Com diria Gandhi: "Sigues el canvi que vols veure al món". Això suposa un canvi profund de creences que afecten el nivell de la identitat. Un canvi de paradigma de victima impotent a protagonista conscient.

Una excel·lent crítica basada en la psicoanàlisi la pots

Promoure transformacions profundes teràpia Sabadell

Amb la transformació alliberem el millor de nosaltres mateixos.

trobar en el següent enllaç: Ètica i cinema, "El dia de la marmota

En aquest post i els següents exposaré les principals línies que, dins de la psicoteràpia, ofereixen explicacions a la pregunta: Per què repetim els mateixos errors i conductes?. Una forma metafòrica d'entendre-ho seria preguntar-nos:

Qui sóc jo que visc i construeixo aquesta experiència en la meva vida?

 

Els actes compulsius, la compulsió a la repetició.

Els actes compulsius són una manera de respondre a l' ansietat. Tot comença quan un pensament ansiògen, no desitjat, comença a emergir des del fons de la consciència. Aquesta primera fase rep el nom d' obsessió i és estrictament mental.

La següent obeeix a la compulsió. Es caracteritza per la necessitat imperiosa de materialitzar el pensament que genera ansietat. Per exemple, tornar una i altra vegada a revisar si es va tancar bé la porta.

Parlem, generalment, de rituals obsessius que es repeteixen una i altra vegada. Les primeres intervencions en teràpia aniran dirigides a diferenciar els dos plans:

– L' mental (obsessió – pensament)
– L' conductual (compulsiu – acció)

Així doncs, mitjançant pràctiques terapèutiques, aprofundim, en primer lloc, en la percepció de les dues fases. Seguidament, convidem a establir una "falca" de consciència per diferenciar i promoure alternatives.

Els dos nivells dels actes compulsius, el mental (obsessió) el conductual (compulsió)

El primer intent per part de la psicoteràpia per explicar aquest fenomen va venir de la mà de Freud. Ell el va anomenar compulsió de repetició: Va nomenar així la tendència, a algunes persones, a repetir conductes, actituds, pensaments o fins i tot somnis. El més curiós d'això és que, en la majoria dels casos es tractava de patrons de conducta o creences no desitjats.

Conductes repetitives i quietud.

Actitud i conducta reiteratives ens porten, simbòlica o literalment, a la inèrcia i l'immobilisme.

En aquesta breu explicació trobem una primera aproximació a per què repetim els mateixos errors i conductes. No obstant això, la hipòtesi Freudiana era preocupant. En la resposta a la pregunta per què repetim els mateixos errors?, i des de la seva visió, apareixia una conclusió preocupant:

Per a Freud, compulsió de repetició és a la base de l' impuls de mort. Va denominar Tanatos a aquesta pulsió. Segons la seva teoria, comporta un intent de regressió a estats primitius de quietud, en altres paraules al regne mineral. La petrificació i congelació de la vida humana.

 

Per què repetim els mateixos errors i conductes? La psicoteràpia Gestalt

Entrem en un terreny menys determinista, el del corrent fenomenològic i humanista de la psicoteràpia Gestalt. La conducta no va orientada a una fatalitat, sinó que té significat i sentit. A més, aquest significat és únic en cada persona (fenomenologia).

Una pressuposició bàsica de la teràpia Gestalt és la confiança en la saviesa organísmica. És a dir la nostra experiència vital ens dirigeix a situacions en què puguem completar la nostra autenticitat. Així doncs "apareixen" escenaris que ens enfronten a necessitats no cobertes. Dit d'una altra manera "Reptes que ens incomoden". Però en aquesta incomoditat hi ha el germen del nostre creixement personal.

Aquests contextos no estan orientats a respondre a la pregunta:

Per què repetim els mateixos errors? Gestalts inconcluses

Satisfer les pròpies necessitats en qualsevol etapa de la nostra vida.

Per què repetim els mateixos errors i conductes? Més aviat ens posen en la tessitura de Com deixar de repetir els mateixos errors?
Contràriament a una opinió molt estesa, la teràpia Gestalt no menysprea el passat. Més aviat atenem a com el (això que anomenem) passat està present en el present.

Vegem un exemple que simplificaré molt per il·lustrar-lo d'una manera directa. Evidentment, en la realitat terapèutica no tot és tan senzill com exposaré ara.

Trastorns alimentaris i nen interior

Imaginem un mandat parental adreçat al nen o nena molt típic: "Si no menges la mama (o el papa) no t'estimaran". Crec que darrerament pares i mares no recorren tant a aquesta espècie de xantatge emocional. No obstant això, no fa gaire era prou habitual.

Hi ha una necessitat universal, ser volgut, estimat, acceptat. Això genera un sentiment de satisfacció, alegria, tranquil·litat etc....

El nen, des de la seva necessitat de ser estimat, rep un missatge que interpreta literalment. Aquest missatge genera una gran confusió entre dues coses que vol. L'amor dels seus pares i, en aquell moment, no menjar. El conflicte intern està servit.

El mandat parental tendeix a instal·lar una relació de significat que funciona sota el format: “Això vol dir allò”. És a dir, si no menges vol dir que el pare i la mare no t'estimaran. El nen a més pot inferir altres conseqüències: "Sóc dolent", "no sóc digne de ser estimat", “no sóc mereixedor”, “sóc incapaç de…”, "el que vull no està bé" etc.

Qualsevol intervenció en psicoteràpia, més enllà de l'aspecte superficial/remediatiu haurà d'atendre aquestes introjeccions per ser completa.

Aquí podem trobar el nucli d'alguns patrons del trastorn alimentari compulsiu. La resposta a la pregunta per què repetim els mateixos errors?, en aquest cas menjar compulsivament, és òbvia. Es deu a una creença instal·lada des de la infància originada en un assumpte inconclús.

Vull aclarir alguna cosa al respecte. Si l'observem sota el prisma adult, és obvi que l'estratègia dels pares, en aquest cas, és benintencionada. Però no adequada per a la mentalitat infantil. Fins i tot, l' eventual adult afectat pel trastorn alimentari el pot comprendre.

Però tots tenim un nen interior amb els registres d' experiències no assimilades. I la seva dinàmica segueix molt viva, amb els introjectes "engolits" literalment.

Per què repetim els mateixos errors?. Introjectes en teràpia Gestalt

De petits “empassem” literalment el que ens diuen el pare i la mare .

En cercles gestàltics es recorre a una metàfora per il·lustrar aquest tipus de mandats. Menjar una poma sense mastegar. Òbviament, si la empassem sense triturar-la abans, els sucs gàstrics hauran de fer un sobre esforç. La conseqüència, males digestions, possibles úlceres gàstriques etc....

En el pla emocional, això comporta conductes irracionals i inadaptades. Però la raó d'aquestes no podem trobar-la en la raó habitual. Més aviat en els assumptes inconclusos, també anomenats Gestalts obertes.

Per ampliar més sobre per què repetim els mateixos errors? sota una perspectiva gestàltica suggereixo el següent article:

Gestalt, tancar assumptes inconclusos

En el proper article examinarem altres propostes terapèutiques que responen a la pregunta: Per què repetim els mateixos errors i conductes?

Fins llavors rep una cordial salutació,

 

www.josepguasch.com

 

Anterior article relacionat: Què és el guió de vida? La vida que ens viu sense saber-ho.

Següent article relacionat: Per què repetim patrons de conducta? El guió de vida i teràpies transgeneracionals

Canviar els patrons de conducta repetitius per no cometre sempre els mateixos errors.

Per què repetim els mateixos errors i conductes?, teràpia a Sabadell, Terrassa i online. Psicoteràpia actes compulsius, TOC i obsessions.

Meditació del somriure interior a Sabadell

BLOG


El somriure interior, una meditació terapèutica,

El somriure interior, meditació terapèutica a Sabadell, Terrassa i online. Josep Guasch, psicoterapeuta, coach , consulta de coaching i psicoteràpia (PNL, Hipnosi, Teràpia Gestalt, Anàlisi Transaccional, Nen interior)

 

Meditació del somriure interior a Sabadell

Osho va ser un defensor de l'alegria i la rialla en la pràctica meditativa.

En aquest post inclouré una meditació que incloc a la teràpia del Nen interior. De tota manera és un treball meditatiu que es pot incloure en qualsevol procés de psicoteràpia i coaching. Si la utilitzo en la teràpia del nen interior és bàsicament perquè és el que més demana nen interior lliure a l' adult. Alegria, rialles, entusiasme... Es tracta de la meditació terapèutica del somriure interior.

Fa un temps que psicoteràpia i coaching, estan posant la mirada en la meditació.

No és nou que la mirada terapèutica es torni cap a la meditació. Una de les aportacions més significatives va ser la de Claudio Naranjo. En el seu llibre "Entre meditació i psicoteràpia" ofereix una guia per aplicar la meditació a la pràctica de la psicoteràpia.

Si volem canviar el món exterior, abans hem de començar per l'interior. I la meditació, ben practicada, té la virtut terapèutica de connectar-nos amb el més nuclear en nosaltres.

 

Què és la meditació del somriure interior?

Es tracta d' una pràctica de meditació terapèutica oriental basada en el sistema del Tao curatiu. Considera el somriure interior com una pràctica sanadora de les emocions i energia interna. Per als mestres taoistes, es tracta d'una pràctica per recuperar el poder associat al femení. Que, alhora, dissol tensions i bloquejos a nivell emocional somàtic i energètic.

Un dels secrets dels mestres taoistes resideix en no prendre's la vida massa en serio. Jo afegiria que això de no prendre's la vida massa de debò, és un assumpte seriós que mereix ser considerat amb un seriós sentit de l'humor. Així, doncs i com veurem més endavant, contribueix a reduir els nivells d' estrès i ansietat.

El somriure és una expressió de alegria i felicitat. En la meditació terapèutica del somriure interior hi afegim elements com l' amor, afecte i gratitud. Adreçats al nostre cos i òrgans específicament. Sentiments tots molt propers també a aquesta expressió facial. Té, en general un efecte harmonitzant la font del qual beu de dos elements clau:

  • Acceptació i
  • Amor

Sota el punt de vista de la PNL podem entendre el somriure interior com un ancoratge. L'àncora és un senyal (paraula, imatge o gest) que dispara un estat emocional o una sèrie de recursos.

Una orientació per dirigir el teu somriure interior

Meditació per a coaching i psicoteràpia a Sabadell

Conèixer els òrgans del cos, important en la teràpia del somriure interior.

Per practicar la meditació terapèutica del somriure interior és important conèixer la ubicació dels teus òrgans vitals. I no només això, és important també conèixer les seves funcions i la manera de cuidar-los. I això és així perquè la meditació terapèutica del somriure interior no es focalitza exclusivament en la "tècnica". És també una actitud de respecte i escolta al teu cos.

Per tant serà bo que amb la teva atenció centrada, puguis fer que la teva consciència es dirigeixi, pas a pas, i d'una manera centrada i precisa a cada òrgan del teu cos.

En un primer pas és només necessari conèixer la ubicació de cada òrgan. Després ja aniràs estudiant les seves funcions, la manera de cuidar-los i depurar-los etc.. Pots, doncs, començar la pràctica de la teràpia meditativa només coneixent el lloc que ocupa cada òrgan. Mentrestant, vas recollint la informació addicional. Així doncs caldrà que ubiquis la zona de:

  • Cervell
  • Cap, ulls, boca, oïda, nas,
  • Pulmons
  • Cor
  • Fetge,
  • Estómac,
  • Pàncrees (just darrere de l'estómac)
  • Melsa (la melsa s'allotja a la part superior esquerra de l'abdomen, darrere de l'estómac i sota el diafragma)
  • Vesícula biliar (sota el fetge)
  • Glàndules suprarenals (per darrere i una mica per sobre dels ronyons)
  • Ronyons
  • Bufeta urinària
  • Budell prim (zona superior del budell , a continuació de l' estómac)
  • Budell gruixut (tram final del budell )

Independentment d' aquestes indicacions inicials, et suggereixo que continuïs investigant. D'igual manera pots seguir incloent zones del teu cos. Per exemple el timo, glàndula pineal, o conductes com a uretra, venes, artèries etc.

 

Beneficis de la pràctica del somriure interior.

He assenyalat al principi que la psicoteràpia i el coaching fa un temps que estan tornant la mirada a les pràctiques meditatives. Tanmateix no cal que estiguis en un d'aquests processos per practicar la meditació del somriure interior.

Els nostres estats subjectius interns determinen el nostre benestar emocional. I també modelen la nostra actitud. Bé sigui cap a nosaltres, cap als altres o cap a la vida en general. De la mateixa manera, quan orientem la nostra atenció cap a certes qualitats o cap al silenci. És llavors quan els valors de la nostra part més noble es fan més presents. Podem anomenar-lo ànima, esperit o "la millor versió de tu mateix”. Aquesta és l'essència de la meditació aplicada a la teràpia, la paraula o expressió, per descomptat, és el de menys.

La pràctica de la teràpia del somriure anterior es basa en aquest principi. Així, quan la nostra actitud canvia, també ho fan els nostres estats d' ànim. Conseqüentment les nostres conductes semblen alinear-se amb aquest benestar.

 

Què és i que reflexa per a tu un somriure? Una cosa que em va succeir.

Teràpia del nen interior a Sabadell

L'alegria d'un nen és contagiosa.

Això em va passar fa uns anys. Anava caminant pel carrer, preocupat per un tema de treball. Imagino que amb cara molt seriosa i mirant cap a terra. I així, gairebé sense adonar-me'n, vaig alçar la vista, no gaire. Just perquè la meva mirada "trontollara" amb la d'un nadó que anava amb la seua mare en el seu cotxet. I el més sorprenent, m'estava dedicant un somriure d'orella a orella que em va reconfortar automàticament. Em va transmetre una lleugeresa i alegria per viure que, d'una altra manera, no hagués estat possible.

A aquest nadó no li calia practicar la meditació del somriure interior. Ell transmetia aquesta qualitat!.

Llavors, Què encén per a tu un somriure?

Concretant els beneficis d'aquesta meditació i teràpia

Ja has vist que, a grans trets, transforma un estat emocional a un altre de més positiu. I per suposat enforteix l' ànim. I, és clar, el seu reflex en una conducta més inspirada i creativa.

A més, s' ha demostrat que qualsevol pràctica de meditació és útil en teràpia per a:

  • Disminuir els nivells de cortisol (hormona de l' estrès)
  • Generar endorfines (l' hormona de la felicitat)

Alguns diuen que per somriure calen 7 músculs i 34 per enfadar-se. Altres que la proporció és de 13 i 47. En qualsevol cas, és obvi que la pràctica del somriure interior relaxarà els músculs de la teva cara... i del teu estat d'ànim.

Psicoteràpia i meditació a Sabadell

La rialla i el somriure genera endorfines

Influenciem al nostre voltant, d' una manera o altra, si somriem estarà clar com sí que influenciarem i com no. Recordes la història del nadó que em va somriure?

És, per tant, també, una eina que facilita la comunicació.

En un nivell més espiritual, la pràctica del somriure interior ens posa en contacte amb valors més subtils. L' amor, agraïment, bondat, alegria, compartir la vida. Harmonia, calidesa i equilibri, espontaneïtat, confiança i serenitat. I quantes coses més se t'acudeixin. Al centre d'elles una paraula màgica: Acceptació.

Actualment es reconeix la por com el contrari de l'amor. I, en mode invers a la por, el somriure tendeix a unir en comptes de separar.

 

Pràctica de la meditació terapèutica del somriure interior

Seu còmodament en una cadira o coixí. Afluixa la roba, cinturons, rellotge, botons.... Si et fa sentir incòmode o tens. Instal·la't i deixa anar els peus còmodament separats, ben arrelats a terra.

Relaxa especialment les espatlles. Enfonsa lleugerament la barbeta cap al pit. De tal manera que la columna a l' alçada de les cervicals, quedi el més recta possible. També pots imaginar un fil que estira la teva coroneta cap amunt.

Si necessites fer qualsevol moviment per deixar-te anar i destensar… fes-ho. Tanca els ulls.

Deixa que la teva atenció realitzi un petit escàner pel teu cos. Des dels peus fins al cap. Detectant, si n'hi ha, cap zona de tensió. I tot seguit destensaaaannnnttt per entrar en la meditació.

Ara, si tens un gest per centrar-te fes-ho. Algunes persones ajunten les mans, d'altres es toquen el cor. Pots, si ho desitges, consulta l'exercici de centrament. Imagina així que et poses en contacte amb el teu centre, la teva identitat més profunda o la teva saviesa interior. El nom és igual, com tu ho sentis. Comença per donar-li les gràcies a aquesta essència teva i somriu-li.

 

Teràpia i focus al teu cervell, cara i gola.

Dirigeix el teu somriure interior al teu cervell, imagina que amb la teva actitud el submergeixes en una llum càlida i relaxant. Ambdós hemisferis suavitzant-se.... Permet que el somriure es dibuixi als teus llavis i respira a través d'ell. Envia, amb la teva respiració, el somriure al cervell.

Permet que el somriure es vessi als teus ulls, boca, orelles, nas… i cara en general.... Com es reflecteix aquest somriure interior especialment en els teus ulls i llavis?. I sí, permet que les comissures dels teus llavis s'aixequin i que els teus ulls brillin

Com es relaxen el teu front, mandíbula, cara...?. Respira, somriu, sana amb aquesta meditació i teràpia.

 

Meditació adreçada al pit, pulmons, cor...

Teràpia del somriure interior a Sabadell

Somriu-li al teu cor

Baixa l'atenció al teu tòrax, el teixit muscular, esternó, clavícules i especialment.... Pulmons....
Somriu als teus pulmons i permet que la llum sani tots els teixits. I si hi nien molèsties, emocions còmodes o incòmodes… Dóna la benvinguda a tot quant existeix als teus pulmons. I ofereix la companyia de la llum del teu somriure interior. Respira i inspira diverses vegades… sanant… somrient…

Torna la teva meditació terapèutica al teu cor. Repeteix com amb els teus pulmons... Sent el teu cor com el centre de amor, alegria... brillant i compartint la seva llum somrient. Cap a tu i cap a l'univers. Imagina el pols amorós del cor bombejant el teu somriure interior cap a tot el teu ésser i cap a l'univers.

Amb l'ondulació del teu somriure interior replet de suavitat, felicitat, apreciació, consciència , perdó

Pots reforçar la teràpia meditativa al teu cor portant ambdues mans al centre del teu pit. I sentint el contacte de les teves mans com amb una cosa molt estimada. Inhalant i exhalant... suaument i amablement...

 

Teràpia del somriure interior al teu abdomen superior i inferior.

Dirígeix-te ara amb la mateixa actitud meditativa cap al fetge, estómac, pàncrees, melsa, vesícula biliar.

Un per un, cadascun d' aquests òrgans, dirigeix-los el teu agraïment, generositat, bondat, reconeixement…

Envia'ls el teu somriure interior amb amabilitat, acceptant fins i tot si reconeixes alguna molèstia. Tant si és molèstia física com emocional, dóna les gràcies per comunicar-se amb tu, per avisar-te. I, com abans, pots dirigir les teves mans i acariciar cadascuna d'aquestes parts del teu ésser.

Transmutant i equilibrant amb la llum de la teva meditació. Amb l'escalf de la teràpia.

Deixa, ara, caure la teva atenció al teu abdomen inferior. budell prim i gruixut, glàndules suprarenals, ronyons, bufeta urinària.

Un per un, juntament amb el teu somriure interior els envies calma, pau, serenitat. Deixant anar, si hi ha alguna incomoditat, amb l'exhalació i el somriure interior. Lentament i profundament, agraint, sanant, equilibrant....

Imagina un sol de llum càlida i amorosa banyant plàcidament tota aquesta zona i, un per un, aquests òrgans. Quietud, pau, serenitat profunda....

Dirigeix també la teva atenció al melic. Dirigeix el teu somriure interior a aquest primer punt de connexió amb la Vida. Amb la teva mare i, a través d'ella, amb l'Univers.

 

Portant la teràpia a les tres ments. Neurogastroenterologia i Neurocardiologia

Harmonitzar la ment cognitiva amb l'emocional i la corporal

Harmonitzar les “tres ments” amb el somriure interior.

Fins fa poc identificàvem el cervell amb l'orgue per sota de la volta cranial. No obstant això, recents descobriments han posat en evidència importants xarxes neuronals en ventre i cor. L' sistema nerviós entèric (budell) alberga una complexitat semblant a la del “cervell d'un gat”.

D'altra banda, el cervell del cor no només gaudeix de certa autonomia pel que fa al cervell cranial. També influeix en aquest mitjançant informació que envia en impulsos neurològics i hormones.

Així doncs arribem al corol·lari de la teràpia del somriure interior. Finalitzar la meditació focalitzant-nos en aquestes tres grans zones de saviesa del nostre ésser. Cap, consciència cognitiva: cor consciència emocional; abdomen, saviesa somàtica. I així pots romandre uns instants deixant-te portar.

I des d'aquestes tres savieses pots expandir un gran somriure exterior cap al teu entorn més pròxim. Expandir-lo cap al teu veïnat, ciutat, nació, resta de la humanitat... I des d'aquí cap al cosmos.

I per activar en el teu dia a dia aquest estat intern pensar en tres claus que t'ho recordin.

  • Una paraula (com a màxim dos o tres).
  • Una imatge.
  • Un gest.

En obrir els ulls, continua mantenint la connexió amb el teu estat intern....i amb el teu somriure.

 

Com i quan practicar la meditació del somriure interior.

En instal·lar en tu aquest estat intern, les teves savieses connectaran entre si. Et relacionaràs millor amb tu mateix i… amb el món de “allà fora”. I per aconseguir-ho, res millor que la pràctica constant.

Meditació i coaching a Sabadell

És una bona idea despertar-se amb el somriure interior.

Com tota meditació, com més es practiqui millor. Ara bé, un punt intermedi i mínim és d' una vegada al dia. Bé sigui en aixecar-te, bé al ficar-te al llit. Ideal, per descomptat, practicar la teràpia dues vegades millor que una.

Una versió abreujada també es pot posar en pràctica al llarg del dia. Recordant, per exemple, les tres zones dels tres cervells.

I, per descomptat, acompanyant-te de les tres àncores que hem activat al final. És a dir, paraula/s (no més de tres, una, ideal); imatge i gest.

És especialment recomanable activar-la, juntament amb l' estat de centrament, abans d' enfrontar qualsevol dificultat o desafiament important. En qualsevol àmbit, professional, relacional, afectiu. La pràctica de l'espiritualitat mai deu ser aliena al dia a dia.

Espero que t'hagi agradat i estat d'utilitat aquest post. I, per descomptat, si desitges consultar, opinar, ampliar… pots fer-ho en el requadre més avall.

Fins a la propera, rep una cordial salutació.

 

www.josepguasch.com

Si t'ha agradat aquest article, pots consultar altres en aquesta línia. Teràpia del nen interior lliure; El cercle d'excel·lència personal; Teràpia de centrament i relaxació; Meditació per deixar de fumar; Oració centrant meditació i teràpia transpersonal

Si has experimentat el poder sanador del somriure interior….
Probablement vulguis saber més sobre meditació, coaching i psicoteràpia o…
Emprendre un procés personal, online o presencial.

Sigues lliure per contactar amb mi gratuïtament i sense compromís!
Clica a les imatges següents.

Meditació, coaching i psicoteràpia a Sabadell Coaching, meditació i psicoteràpia online

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Facebook Josep Guasch, coaching i psicoteràpia

 

 

 

 

 

El somriure interior, meditació terapèutica a Sabadell, Terrassa i online. Josep Guasch, coach , psicoterapeuta, consulta de coaching i psicoteràpia (teràpia del dol, Assertivitat, lideratge, teràpia de parella, gelos, ludopatia, depressió, etc ...)

 

La finalitat de la teràpia del nen interior és integrar el nen amb l'adult.

BLOG


El nen interior lliure, la vitalitat i les ganes d'aprendre

El nen interior lliure. Josep Guasch, psicoterapeuta, coach , a Sabadell, Terrassa i online. Consulta de coaching i psicoteràpia (PNL, Hipnosi, Teràpia Gestalt, Anàlisi Transaccional, Nen interior)

Teràpia del nen interior lliure, a Sabadell

El nen interior lliure, un arquetip de vitalitat, entusiasme i ganes de viure.

En qualsevol procés terapèutic, de coaching o de psicoteràpia té cabuda una figura terapèutica, el nen interior lliure. Basada en l' anàlisi transaccional però també utilitzada, per exemple en teràpia Gestalt i PNL. Emergint de la teràpia del nen interior, aquesta figura terapèutica té cabuda en qualsevol modalitat de psicoteràpia i coaching. La seva versatilitat és tal que és útil per a diversitat de dificultats. Ansietat, millora de l' autoestima, addiccions, co dependències. I també per estimular la il·lusió, la gratitud, les ganes de viure i la inspiració.

Per a què la teràpia del nen interior lliure?

No t'ha passat, conèixer persones que, sense perjudici de l' edat, estan repletes d'alegria, vitalitat, entusiasme? Persones a qui les dificultats no els fan enrere. Sinó més aviat les enfronten amb creativitat i una espontània confiança. I això té una explicació:

En el model dels estats del jo, Eric Berne va assenyalar dos aspectes del nen intern. El nen interior lliure i el nen intern adaptat. Aquest últim, alhora, es subdivideix en tres aspectes, submís, rebel i demorador . Pots ampliar, si ho desitges en el meu article: El nen interior i l'anàlisi transaccional.

Però el nen interior lliure és portador dels dons exclusius amb què apareixem al món. No obstant això, els mandats socials de tota mena van minant aquesta genuinitat que ens hagués fet brillar. Perdem, llavors, l'alineament entre les nostres capacitats, (de les quals el nen interior lliure és portador), i el nostre adult. Això genera un malestar intern que es pot traduir de múltiples formes.

John Bradshaw en el seu llibre "Tornar a casa" fa un recull de tot tipus de símptomes. Des de codependència, depressió, gelos i problemes d' autoestima i falta d' assertivitat fins a dificultats amb addiccions.

Reivindicar i recuperar el nostre nen interior lliure

La bona notícia és que el nen interior lliure segueix viu al nostre interior. Evidentment, el redescobriment de la seva vitalitat passa també per la sanació del nen adaptat. Aquest nen ferit és qui dibuixa, juntament amb l' adult, el nostre guió de vida. Patrons de conducta que ens semblen irremeiablement repetitius, encara que poguéssim reconèixer-los com a malsans.

El treball amb el nen vital (o lliure) és fonamental perquè és l' objectiu final. Però al seu torn, no es pot plantejar en termes d' objectiu (delimitat, específica, temporalitzat...), doncs apunta a un descobriment. No obstant això, és bo mantenir un nord, el que en PNL, anomenem un estat desitjat.

Tornar a casa, la teràpia del nen interior

Tornar a casa després d'un llarg viatge amb tot l'après en el camí.

Com en la metàfora del viatge de l'heroi, l'últim tram és tornar a casa.

Així doncs, es planteja més en termes de direcció i visió, un descobriment que s'intueix. Aquest estat desitjat el podem cultivar mitjançant la pràctica del centrament i l' teràpia del nen interior. Jung, va arribar a assenyalar el nen interior lliure com "l'ésser del principi i del final". És a dir, "l'essència preconscient i postconscient de l'home", entesa com l' essència de l' ànima. Veure "L' arquetip del nen"

 

Com plantejar doncs el treball amb el nen interior lliure?

Deixar-se portar per la imaginació, alliberar l'hemisferi cerebral dret.

Deixa't portar per la teva imaginació, és part del procés.

El plantejament és fàcil per a algunes persones, i pot resultar difícil per a altres. El concepte nuclear és el "deixar-se portar" per la imaginació (i això és fonamental, el "deixar-nos portar"). En consonància amb això, deixa't portar pel que sorgeixi quan penses en alguns aspectes del teu nen interior vital. I encara que et resulti difícil sentir-ho o imaginar-ho, deixa que el teu ésser interior t'informi "com si" fos fàcil. Sense jutjar, sense valorar, sense etiquetar... només "com si…”

El treball amb la teràpia del nen interior, les seves virtuts

Rosetta Forner, especialista en coaching amb PNL, identifica cinc característiques d' aquest nen interior vital. A saber

  • MÀGIC, SAVI, CREATIU, JUGANER, EMOTIU

Suggereixo tres formes d'imaginar i modelar aquestes característiques.

  • Com eres tu, de petit, amb cadascun d' aquests registres en l' infant interior lliure?
  • El'"com si”. Tot i que no tinguis records o et costi imaginar-ho, fes com si fos possible, utilitza la teva imaginació.
  • Recorre a models de nens i nenes que coneguis. Si tens fills, nebots, Com actuen en cadascun d'aquests rols? Incorpora al nen interior lliure teu cadascuna d'aquestes característiques.

Imagina llavors aquestes característiques que “classifiquem” al nen interior lliure. Com seria, per a tu, (si, per a tu) cadascuna daquestes característiques del nen interior vital?.

Dibuixant els cinc rostres de la Màgia

Algunes qüestions que et poden ajudar:

  • Màgic: Quins paisatges màgics apareixen? Castells encantats, llacs brumosos? Imagina personatges… Bruixes, mags, bruixots…? Imagina éssers màgics… Unicorns, fades, gnoms, elfs, sirenes, salamandres? O fins i tot amb conjurs i pòcimes.

 

  • Savi: Hi ha nens i nenes que per estar molt en contacte amb éssers adults semblen tenir certa “saviesa adulta”. Aquesta pot ser una de les parts en el nen interior lliure savi. Però és més aviat aquesta intel·ligència intuïtiva, emocional, en contacte amb el cos. La ment dels nens no està tan condicionada com la nostra, no té tantes pressuposicions. Per això de vegades formulen aquestes preguntes que fan i que no sabem respondre. Aquest és també un aspecte de la saviesa del nen interior vital.

 

  • Creatiu: En el nen interior lliure està/n present/s el/s nostre/s do/ns original/s. Li agrada pintar, cantar, inventar històries. Modelar amb plastilina, inventar monstres o construir castells. De vegades fer veure que és una altra persona o, fins i tot, imita algú.

 

  • Juganer: Jugar és la forma més divertida de aprendre. El joc li posa en contacte amb el seriós de la diversió i el divertit que és posar-se seriós. Cantar, ballar, jugar a fet i amagar. Aparentar ser una altra persona, fer teatre. Fer pessigolles, riure, saltar.

  • Emotiu: En el nen interior lliure l' expressió de les emocions i sentiments és una cosa completament natural. Si vol demostrar amor ho fa abraçant, acariciant. Si vol demanar carícies ho fa. També si alguna cosa li disgusta o posa trist, llora.

Però… aquesta és la clau. No et cenyeixis només a aquestes preguntes! Deixa't anar!

Teràpia del nen interior a Sabadell

El nen màgic ens connecta amb el món de la fantasia

Aquesta són només algunes referències. No et preocupis per la perfecció, aquest és el repte. De vegades una de les característiques del nen es pot confondre amb altres. Per exemple el creatiu amb el juganer o el màgic. Només imagina "com si" poguéssim connectar amb cada aspecte, permet-te jugar, gaudir, reviure o plorar. Encara que sigui diferent del que esperaves, "deixa que sorgeixi".

La teràpia del nen interior lliure ens posa en contacte amb la nostra capacitat de “permetre ser”

Ara, agafa papers i llapis de colors. Preferentment assegut a terra (on solen jugar els nens), connecta amb un d' ells. Per exemple el màgic. I connectant amb les indicacions donades i d'altres més que puguin aparèixer al teu interior....

Com seria ser aquest nen? Imagina que el veus seure, caminar, mirar? Quina postura corporal i gestos tindria? Com parlaria i respiraria? En quines coses pensaria? ... Fes com si "veiéssis ja el teu" nen lliure màgic. Pots fins i tot reviure o ballar tal com ell ho fa. Deixa que se t'acudeixin tantes formes d'expressió de la màgia del teu nen com vinguin.

I quan el tinguis.... Agafa un paper (només un paper per cada nen) i dibuixa el primer que aparegui. Dibuixa des de la sensació sentida d'haver connectat amb aquest nen màgic.

Quan acabis, desconnecta, respira i torna a la realitat quotidiana.

El dibuix lliure ens connecta amb la nostra creativitat

Dibuixa lliurement i creativament els aspectes del teu nen interior lliure

Repeteix el mateix amb cadascun d'ells. Amb el savi, creatiu, juganer i emotiu. No treballis el mateix dia amb dos nens o més, i si ho fas deixa un espai de temps. Preferiblement més de dues hores, tot i que l'ideal és fer-ho en dies diferents. Un dia diferent per a cada nen.

Un cop tinguis confeccionats els cinc dibuixos,
tria un dia per a la següent pràctica:

Disposa en un espai, preferentment a terra 6 coixins (també poden ser 6 cadires). Amb cinc d'aquests coixins fes un cercle i un altre coixí al mig. En cadascun dels cinc coixins que conformen el cercle deixa un dibuix de cada aspecte del nen. Un per coixí.

Durant uns moments asseu-te i sent-te al centre del cercle. Acompanyat per cada aspecte que reflecteix el nen interior lliure. Sent el que està davant teu, el que està darrere, el que està a un costat o un altre.... Simplement amb els ulls tancats sent-te acompanyat per cadascun dels aspectes del teu nen interior. Des del lloc en què hi ha els dibuixos de cadascun d' ells.

Seguidament, dirigeix la teva mirada (hauràs de, per descomptat, acomodar la teva posició al centre del cercle terapèutic) cap a un d' ells. Imagina, Com recordes, imagines, sents que pot ser aquest nen? Torna a imaginar… La seva respiració i forma de caminar Quines postures i gestos el caracteritzen? Recordes com parla o balbuceja? Pots imaginar com és el seu món? I, en general… Com t'imagines que és ell i la seva vida?

A continuació dóna-li la benvinguda i les gràcies per assistir-te en el teu procés de psicoteràpia o de coaching. Suggereixo una cosa així com:

Benvingut, gràcies per ser aquí, t'acolleixo al meu cor”.

 

Assòcia't a la figura del teu nen interior lliure

A PNL coneixem com a associar-se el viure en primera persona una situació com si passés aquí i ara. Durant la pràctica terapèutica, passes a ocupar la cadira del nen màgic (per exemple) com si fossis ell. Hi ha en teràpia Gestalt una pràctica semblant la cadira calenta i la cadira buida. A PNL, ocupar la segona posició perceptiva. Ara ets el nen màgic que dirigeix ​​la seva mirada a la cadira buida en què representa que està el teu jo adult.

Submergeix-te plenament en el teu paper de nen (màgic en aquest cas). Recorda les distincions anteriors que hi ha en posició dissociat (és a dir, com a observador). Ara et toca encarnar-les. No et preocupis en la perfecció, només fes com si realment ho fessis.

Ara dirigeix la teva mirada a la "cadira buida". En aquesta cadira

Teràpia del nen interior lliure a Sabadell

Sent-te i sent-te al centre del mandala, arrapat pels aspectes del teu nen interior.

està el teu jo adult. Mira'l amb atenció, com si fos "un altre jo" que et visita (com a nen) des del futur (com a adult).

Una forma de contemplar-ho és com si, des del nen, observes el teu jo del futur. Llavors, des d'aquesta perspectiva del teu nen interior lliure: ..Com veus aquest adult del futur? Què creus que té i li falta? Com veus la seva vida? Aquestes són només algunes possibilitats de preguntes que et pots fer. Deixa que la teva imaginació de nen interior lliure es faci una composició de lloc sobre aquest adult.

Estableix el diàleg

Recupera el teu jo interior, consulta a Sabadell

Recupera el teu jo més autèntic enterrat entre multitud de mandats parentals i socials de tota mena.

Llavors quan et sentis preparat, i en un màxim de 5 paraules....

  • Què li dius?

En aquest dir-li pot anar un consell, (riu més, gaudeix més, deixa't anar més…). També és possible que una demanda (visita'm més sovint). És important que en aquest dir del nen interior lliure a l'adult hi hagi un acte o actitud afirmativa. Per exemple: si el veus trist, digues-li: "gaudeix o riu més". Si et queixes que no ve a veure't.... “Vine a veure'm més sovint”.

L' afirmació ha de ser directa, no una “consideració o opinió, observació etc.....". No és vàlid alguna cosa així com "doncs penso que li dona massa voltes a les coses". Dirígeix-te a ell en primera persona "Fes més cas al teu cor i actua des d'ell".

Un cop formulada la petició, des del teu nen interior lliure (màgic en aquest cas), ocupa la cadira de l'adult. Rep al cor, des del centre del cercle i des de l' adult el missatge del nen interior lliure. És important no raonar, justificar, explicar... (Funcions de l' adult), simplement rep al cor, sigui el que sigui. Deixa que es dibuixi a l'interior aquesta petició. És probable que, al principi, no tingui gaire sentit, però no oblidis que aquesta és la visió de l'adult. Simplement, deixa que germini al teu interior.

Passa a continuació al següent aspecte del nen interior lliure (per exemple el nen savi). Procedeix de la mateixa manera amb cada aspecte de la teva vitalitat interior.

 

Finalitzar l'exercici amb el teu nen interior lliure

En finalitzar asseu-te al centre del cercle, interioritzar els missatges dels cinc aspectes del nen interior lliure. Pots realitzar una petita meditació deixant que es reorganitzin al teu interior els diferents suggeriments.

Un cop integrades pots realitzar, el que a PNL anomenem un "pont al futur”. És a dir imaginar com canviaria la teva vida, en cadascun dels seus aspectes, en tenir en compte aquests missatges.

Un suggeriment per afinar més en les distincions és el de tenir en compte els aspectes específics. Per exemple, Com canviaria la teva vida en...?

  • La teva professió i relacions laborals.
  • Relació amb amistats.
  • Relació amb éssers estimats, parella, pares, fills ...
  • Modificacions a la teva llar?
  • Com afectaria els teus hobbies?
  • Auto-cura
  • Gestió de la teva economia...

Però no donis cap canvi per assentat. Has marcat amb aquest treball, simplement una direcció. Deixa ara que el teu subconscient integri. Confia i deixa't portar.

Teràpia del nen interior online i presencial a Sabadell

Has recuperat ja la saviesa del teu nen interior?

Fins aquí una descripció de la dinàmica del nen interior lliure màgic. Per suposat, amb un terapeuta entrenat pots aprofundir molt més. No obstant això, no deixaràs de tenir algun benefici si desitges provar pel teu compte.

Practica-ho i, recorda, tens un espai més avall per, si desitges, escriure els teus comentaris, dubtes o suggeriments.

Una cordial salutació,

Creus que mereixes visitar el teu nen interior lliure?
O més aviat creus que ell mereix la teva visita?
En qualsevol cas, tots dos en sortireu beneficiats.
No dubtis a contactar amb una primera consulta gratuïta i sense compromís.
Visites presencials i online.
Clica a la imatge!.

Teràpia del nen interior a Sabadell

Teràpia del nen interior a Sabadell.

Teràpia nen interior online

Teràpia online amb el nen interior

www.josepguasch.com

Anterior article relacionat: El nen interior de l'adult ;
Següent article relacionat: Meditació del somriure interior.

Et convido a participar al meu blog ampliant idees. Per exemple, aportant suggeriments o compartint els teus dubtes a l'apartat al peu del mateix.

Ah!!, i si t'ha agradat i et ve de gust, et convido a compartir l'article. També comentar i / o puntuar amb les estrelles en el resum que trobaràs més avall.

Estàs interessat en un programa personalitzat de coaching i/o psicoteràpia? Contacta amb mi sense compromís!:

Telèfon: 615.56.45.37 – Mail: jspguasch@gmail.com Web: Formulari de contacte

Si vols, pots rebre còmodament la meva News Letter amb tots els articles del bloc. També, activitats, promocions i informació interessant i pràctica: Sí vull rebre la News Letter

Si coneixes algú que pogués estar interessat, en aquesta informació, no dubtis a compartir-la

 

Facebook Josep Guasch, coaching i psicoteràpia

El nen interior lliure. Josep Guasch, coach , psicoterapeuta, a Sabadell, Terrassa i online. Consulta de coaching i psicoteràpia (Ansietat, acompanyament i estratègies per aprimar, deixar de fumar, autoestima, addiccions, etc…).

 

Psicoteràpia divina i Psicoteràpia transpersonal, addicció i nen interior; consulta a Sabadell

BLOG


Psicoteràpia divina i psicoteràpia tradicional a l'addicció.

Psicoteràpia divina i Psicoteràpia tradicional, addicció i nen interior, teràpia Sabadell, Terrassa i online. Josep Guasch, coach , psicoterapeuta. Consulta a Sabadell i Terrassa

 

Addicció i nen interior, psicoterapia transpersonal Sabadell.

Teràpia divina i addicció

Al seu llibre: “Teràpia divina i addicció“, el monjo cistercenc Thomas Keating, escriu el següent:

"El propòsit de la psicoteràpia ordinària, tal com jo ho entenc, és ajudar a la persona a portar una vida normal quan es veu obstaculitzada per problemes psicològics. El de la teràpia divina és la sanació de les arrels de tots els nostres problemes i la transformació de les nostres actituds, i de tota la nostra naturalesa humana, segons la ment i el cor de Crist. Una part important d'aquests problemes prenen la forma de l'addicció. I aquest vincle gairebé sempre present entre addicció i nen interior. I és en aquest llibre en què, més meridianament explora la relació entre psicoteràpia divina i psicoteràpia tradicional.

En altres paraules, introduir-nos a través de la gràcia en la vida interior de Déu. Un sender que transcorre paral·lel al de la psicoteràpia tot i que amb algunes diferències.

Això implica una transformació de les nostres actituds, facultats i cos de manera que puguem rebre la màxima quantitat de transmissió de vida divina que sigui possible donats els límits de la naturalesa humana.

Els Pares de l'Església que van escriure sobre aquest tema van anomenar <<deïficació>> a aquest procés. En altres paraules, la meta d'aquest itinerari… no és convertir-se en una persona millor…. La meta és canviar-nos segons la manera divina de ser humans. Aquest és un projecte molt més gran i més comprensiu, i ens obre a la plena extensió de les possibilitats i capacitats humanes. La teva aspiració màxima és arribar a ser Déu per participació”.

Aquesta és la “petita gran diferència” entre psicoteràpia divina i psicoteràpia tradicional”.

Si aprehenem l'abast d'aquestes paraules són d'una dimensió colpidora. Més enllà de les creences de cadascú. D'alguna manera ens suggereix PARTICIPAR de LA DIVINITAT. Subratllo a més que, si bé en aquesta cita no queda clar, en posteriors escrits l'autor matisa LA DIVINITAT com el que sigui que cadascú entengui per això. No es cenyeix doncs al dogma catòlic, si bé utilitza el seu llenguatge ja que forma part del seu sistema de creences.

De fet, el mateix concepte de participar del diví, més enllà d'una simple submissió o devoció és quelcom, almenys, estrany a l'església catòlica.

I, per estrany que sembli, veurem més endavant aquest nexe amb “les arrels de tots els nostres problemes” . Aquesta és la relació entre addicció i nen interior.

Psicoteràpia divina i Psicoteràpia tradicional, més enllà de l'ego.

Pel que fa al fons, és tant com posar el centre dels nostres interessos (per raonables que puguin semblar) més enllà del nostre ego. I no només això, sinó, a més confiar en alguna cosa o algú que al principi només intuïm o en el qual creiem i al que anirem coneixent, en la mesura que SEU PLA EN NOSALTRES es vagi obrint camí EN NOSALTRES. En altres paraules, és el mateix que l'antic "Que es faci la Teva Voluntat".

La diferència entre psicoteràpia divina i psicoteràpia tradicional està doncs en el centre que comanda les nostres decisions. Bé sigui que ho situem en l'ego (psicoteràpia tradicional) o en el diví (psicoteràpia divina). Paradoxalment aquest procés "ens obre a la plena extensió de les possibilitats i capacitats humanes".

Però quina és l'arrel de tots els nostres mals segons diu l'autor?. Què és el que ens limita?. Viatgem a la ferida infantil que, en alguns casos, estableix el vincle addicció i infant interior.

Psicologia transpersonal, més enllà de l'ego.

Terapia transpersonal més enllà de l'ego.

Per entendre-ho l', anomenada teràpia divina que proposa l'autor contempla dues mirades. La primera és la vessant psicològica i la segona la contemplativa. En aquest article tractarem la primera i deixem per al següent la dimensió contemplativa amb la descripció de la pràctica meditativa. En primer lloc ens ajuda a comprendre la relació entre addicció i nen interior. I, en segon lloc, proposa una pràctica amb vocació terapèutica. La oració centrant.

Psicoteràpia divina i Psicoteràpia tradicional. Les tres necessitats bàsiques no resoltes

Tal com si fos una cristal·lització del "pecat original" arribem al món amb tres necessitats bàsiques que mai seran resoltes del tot. Seran doncs tres centres en què inconscientment fixarem la nostra atenció. Tres insatisfaccions vitals al voltant de les quals gravitaran les nostres conductes, actituds i decisions. Però també els que ens van precedir i (presumiblement) els que ens seguiran estan subjectes a aquesta insatisfacció vital.

Segons l'autor aquestes tres necessitats bàsiques són:

  • SEGURETAT
  • AMOR, ACCEPTACIÓ I RECONEIXEMENT.
  • PODER I CONTROL

Com vaig dir abans aquesta insatisfacció ja se sent només néixer. Però els nadons no poden articular, o gestionar una cosa amb la qual cosa "ja vénen", un dolor implícit. A més, no teníem la capacitat de processar i entendre aquest dolor per la qual cosa vam començar ja de petits a manejar aquesta insatisfacció amb estratègies "primitives" o, directament amb la repressió del dolor. Així, d'una banda el reprimíem i de l'altra intentàvem atreure al cost que fos amor, control i seguretat. Generalment, en la vida d' adult, l'addicció genera un alleujament momentani tot i que, per descomptat, passatger i, probablement, comporta més dolor. Així doncs, el vincle entre addicció i nen interior, viu a cada adult, arrela en la més tendra infància.

El plor és una de les primeres estratègies per aconseguir atenció, amor i control. El nadó ràpidament veu que quan plora algú li abraça (amor), el protegeix i dóna de menjar (seguretat). Així que integra aquesta estratègia per a quan la necessita (el poder).

El plor (conducta) satisfà una necessitat (qualsevol de les tres o una combinació d'elles). És, senzillament, l'estratègia d'un nadó que no sap (ni pot) satisfer les seves necessitats per si mateix. Aquí comencen a edificar-se els fonaments d'aquest vincle entre addicció i nen interior.

La “falta” viscuda pel nadó. El vincle en l' adult: addicció i nen interior

Psicoteràpia divina i Psicoteràpia tradicional. Tractament de les addiccions a Sabadell

La manca viscuda pel nen

però a més, qualsevol insatisfacció era percebuda com una absència d'amor per part de l'adult (pare o mare). D'aquesta manera, un moment de fam, fred o dolor, és interpretat pel nadó com un abandonament. Per suposat un nadó és incapaç de raonar, però no de sentir. Així doncs, la insatisfacció era reprimida, o reclamada maldestrament o malinterpretats els intents per satisfer-la per part dels pares.

D'aquesta manera vam anar creixent, mal gestionant la pressió de cadascuna d'aquestes tres necessitats. Evidentment, com més ens vam sentir estimats, protegits i en control en els nostres primers anys, millor ho va ser per al nostre desenvolupament, però, tal com hem vist, la satisfacció en un grau òptim a aquesta edat és gairebé una utopia.

Una addicció és una manera de satisfer ràpidament (i il·lusòriament) una mancança interna, una falta. I aquesta necessitat, viscuda amb urgència peremptòria, neix de la sensació d'impotència del bebè. Depèn de “alguna cosa / algú allà fora”, i així cristal·litza el vincle addicció i nen interior. És a dir, continuar buscant fora una cosa que “calmi” la mancança interna.

Psicoteràpia divina i Psicoteràpia tradicional. Què fer en l'edat adulta.

Així doncs, venim marcats des de la nostra més tendra infància. Què fer per sanar, en la mesura del possible aquest dolor? Consciència és, gairebé sempre, la paraula màgica. I, salvant les diferències, el sender de la consciència és el que vincula a la psicoteràpia divina i psicoteràpia tradicional.

En primer lloc connectar en tot moment amb la sensació que ens provoca algun tipus de dolor. Com que tot sentiment d'insatisfacció té el seu origen en alguna necessitat no satisfeta, identificar aquesta connexió.

Per exemple, puc sentir ràbia (sentiment) perquè algú no em fa cas. Llavors adonar-me si aquest enuig té el seu origen en una necessitat de poder i control o de reconeixement no satisfeta.

Puc sentir por per haver-me quedat a l'atur i connectar amb la sensació d'absència de seguretat material. Puc sentir tristesa perquè la meva parella m'ha abandonat i connectar amb la meva necessitat d'amor i ser reconegut.

És important que aquesta connexió sigui viscuda com una cosa genuïna i mai jutjada. No caben aquí interpretacions del tipus "si és o no raonable" aquesta insatisfacció o sentiment. Això ja formaria part d'un altre tipus d'intervenció. Així doncs, escoltar-nos sense jutjar, valorar ni criticar és el primer pas.

El segon identificar sentiment i necessitat.

Com he escrit abans, el nadó sent que la seva necessitat no resolta és satisfeta per algú / alguna cosa allà fora. Amb la immediatesa que necessita el seu sentiment d'indefensió. Es reforça el vincle entre addicció i nen interior com la satisfacció d'una necessitat. Per alguna cosa / algú de fora, i d'una manera immediata.

És obvi el paral·lelisme en l'edat adulta. L'objecte de l'addicció canvia de focus, però continua estant “aquí fora”.

La responsabilitat sobre el que sentim i fem

La següent etapa ens porta a la certesa que tot el que ens causa insatisfacció no està "allà fora" sinó més bé aquí, ara i dins nostre. És a dir, som responsables del nostre dolor perquè és fruit de les demandes dels nostres centres. És evident, per tant, que hem de deixar anar la imperiosa necessitat infantil que algú satisfaci les nostres necessitats. Aquest és el pas de la necessària dependència del nen a l'autonomia de l'adult.

la responsabilitat, sobre els propis sentiments, en teràpia Gestalt és sempre pròpia, no dels altres. Gestalt a Sabadell

la responsabilitat

Així doncs, som nosaltres els responsables del nostre dolor per tal com és resultat de les demandes dels nostres centres (el contrari a reprimir) i donar-li la benvinguda compassivament.

Ja no és satisfer d'una manera urgent una necessitat. És reconèixer-la com una cosa nostre. Sostenir-la amb hospitalitat, compassivament i amb responsabilitat. L'addicció ens despista, la responsabilitat ens apropa a nosaltres mateixos . És el primer pas per trencar aquest vincle entre addicció i nen interior. A la teràpia del nen interior, a aquest pas el nomenem la reparentalització.

I és aquí on els camins de la psicoteràpia divina i la psicoteràpia tradicional es bifurquen.

El següent, en la modalitat de psicoteràpia divina, ja és, com és d'esperar, d'inspiració devocional. Per Keating el diví (sigui com sigui que ho entenguem) És l'única font capaç de satisfer aquestes necessitats. I connectar amb la divinitat és un pas essencial en aquesta teràpia, per això va idear el sistema meditatiu de l'oració centrant. Veurem en el proper article aquesta pràctica.

Psicoteràpia divina i Psicoteràpia tradicional. Lliurar-nos al poder superior

D'una manera semblant a com postulen els grups de recuperació basats en els 12 passos, lliurar-nos a un poder superior és un pilar actitudinal bàsic. Si tots estem ferits per aquesta falta, no hi ha ningú capaç d'assistir a una altra persona en profunditat i totalment. I Què fem entretant amb les necessitats?

  • Escoltar-les compassivament
  • Donar-les la benvinguda
  • Deixar-les anar i lliurar-nos a la divinitat.

Unes senzilles paraules ideades per l'autor i que poden repetir-se a manera de mantra són:

BENVINGUT, BENVINGUT, BENVINGUT” (el sentiment) i tot seguit repetir senzillament "DEIXO ANAR LA MEVA NECESSITAT DE SEGURETAT, DEIXO ANAR LA MEVA NECESSITAT D'AMOR, ACCEPTACIÓ I RECONEIXEMENT, DEIXO ANAR LA MEVA NECESSITAT DE PODER I CONTROL..."

Com he dit, en el proper article veurem la pràctica meditativa de la oració centrant. Fins llavors, rep una cordial salutació.

www.josepguasch.com

Següents articles relacionats: Oració centrant, psicoteràpia i meditació Acceptació i teràpia divina, oració centrant i rendició de l'ego.

 

Et convido a participar al meu blog ampliant idees. Per exemple, aportant suggeriments o compartint els teus dubtes a l'apartat al peu del mateix.

 

Ah!!, i si t'ha agradat i et ve de gust, et convido a compartir l'article. També comentar i / o puntuar amb les estrelles en el resum que trobaràs més avall.

 

Estàs interessat en un programa personalitzat de coaching i/o psicoteràpia? Contacta amb mi sense compromís!: Telèfon: 615.56.45.37 Mail: jspguasch@gmail.com Web: Formulari de contacte

Si vols, pots rebre còmodament la meva News Letter amb tots els articles del bloc. També, activitats, promocions i informació interessant i pràctica: Sí vull rebre la News Letter

Si coneixes algú que pogués estar interessat, en aquesta informació, no dubtis a compartir-la

 

Josep Guasch, coaching i psicoteràpia a Sabadell i Terrassa

 

Psicoteràpia divina i Psicoteràpia tradicional. Addicció i nen interior, teràpia addiccions a Sabadell. Terrassa i online. Josep Guasch, coaching i psicoteràpia a Sabadell i Terrassa.

 

Teràpia ludopatia a Sabadell

BLOG


Tractament ludopatia. Amb PNL, teràpia Gestalt i Hipnosi.

Tractament ludopatia Sabadell, Terrassa i online. Teràpia per a l' addicció al joc. Josep Guasch, coaching i psicoteràpia,

Teràpia per addicció al joc a Sabadell

Ludopatia i ruïna econòmica, emocional i relacional.

“Com deixar de ser ludòpata”. Sovint escolto aquesta frase que amaga una clau que comentarem en aquest article.

En el tractament de la ludopatia, cal començar per reconèixer els símptomes, no cal anar molt més enllà del que és evident. L' addicte al joc, quan comença, no pot parar; les conseqüències són òbvies.

D'altra banda el sentiment de marginació i solitud, sol comportar la benintencionada fantasia d'intentar superar la ludopatia en solitud, amb alguns consells. Però poques vegades les solucions a la ludopatia, passen per la solitud. I l'obsessió pel joc no és una excepció. La ajuda de la família, és moltes vegades necessària en el context de la teràpia de l'addicció a el joc.

El tractament de la ludopatia és efectiu tot i que complex. Contempla diversos temps en què la teràpia es focalitza en aspectes diferents segons la persona i el moment.

En el meu article “Com superar la ludopatia, addicció a màquines escurabutxaques” exposo una visió general dels primers objectius en començar la teràpia.

La teràpia per superar l'addicció al joc és complexa però efectiva.

En aquest segon article em referiré, més aviat, a les qüestions de fons. Elements que no s' han d' obviar en el tractament de la ludopatia. En cas contrari, la possibilitat de recaiguda, després d' un període d' abstinència, és més amenaçant.

Tractament Ludopatia. Com superar les causes i trobar les solucions.

La visió clàssica de la ludopatia la defineix com un trastorn del control dels impulsos . Una cosa semblant a les addiccions al consum de substàncies. I és el que vam veure a l'anterior article Com superar la ludopatia. Addicció a màquines escurabutxaques.

En general la visió clínica reconeix al ludòpata dificultats per manejar sentiments de desesperança, estrès, culpa, ansietat o depressió. No obstant això altres escoles, com la Gestalt o l' PNL, van més enllà. No es tracta simplement d'una falta de capacitat per gestionar estats d'ànim difícils.

Subjau en el fons de qualsevol addicció, una distorsió profunda de la percepció de la pròpia identitat. La identitat es núcleo de l' autoimatge i autoestima, conté la nostra definició secreta que, des de petits, hem anat construint. Evidentment, tenir en compte aquest element és vital en la teràpia d'addicció a el joc.

Ha d' existir, doncs, en el tractament de la ludopatia, un procés terapèutic de fons. En general la teràpia d'addicció al joc serà ineficaç si no contempla aquesta segona fase.

La perplexitat existencial que assetja qualsevol addicte és extrema, i solen afegir-se sentiments de culpa, vergonya i auto-desvaloració. Trobo sovint desqualificacions cap a ells mateixos per tal que les seves bones intencions són sovint boicotejades per ells mateixos. I, evidentment, això genera un gran desconcert existencial.

Això no fa més que medrar en una autoestima o descontentament vital que subjau en les causes que van portar al joc. Aquesta és la segona fase del tractament de la ludopatia, una teràpia de fons sense la qual és incompleta.

Teràpia d'addicció a el joc. Les nostres diferents parts.

És convenient recordar aquí que tots tenim en el nostre interior una mena de "diferents parts" amb interessos contraposats. Per exemple el anàlisi transaccional, dibuixa un Pare, un adult i un el Nen interns. I cadascuna d'aquestes parts amaga diferents interessos, valors, creences i visions del món.

Reconciliar aquestes parts és tasca de tota una vida, i en l'addicte ha un enfrontament radical entre l' "adult"I el"nen interior"ferit. Segons siguin les circumstàncies de cadascú, aquest conflicte es resol amb una addicció al joc, a les drogues, al treball , a les compres, a la televisió .... I així podríem seguir. En el tractament de la ludopatia ensenyo el ludòpata a gestionar per si mateix aquest enfrontament intern.

Tractament ludopatia a Sabadell

Addicció al joc i nen interior ferit.

D'altra banda, vivim en una societat addicta. Hi ha qui té pitjor sort i cau en addiccions mal vistes socialment, però som víctimes d'infinitat d'addiccions de les que ni tan sols tenim consciència. Remeto el lector a l'obra de Anne Wilson Schaef, psicòloga nord-americana especialista en addiccions i codependència. El seu llibre "Més enllà de la teràpia"És realment estremidor.

Així doncs, superar la primera fase en el tractament de la ludopatia (com en la d'un alcohòlic o un addicte al menjar ràpid), no és una garantia fins que no s'afronta la segona fase de la recuperació. La reapropiació del jo autèntic que s'ha negat amb l'addicció. I aquest és, per descomptat, el treball de tota una vida.

I, sense aquesta visió, tot procés de teràpia d'addicció a el joc està orfe.

Autoconeixement i Autosuport, la finalitat última del tractament de la ludopatia.

Ara bé, això no implica que el client depengui, per sempre del terapeuta. En aquest cas estaríem canviant una addicció per una altra. El pas del suport extern al autorecolzament és la finalitat de la teràpia Gestalt i de qualsevol teràpia d'addicció al joc. Aprendre a bregar amb els propis processos existencials d'una manera autònoma.

Aquesta és la finalitat última del tractament de la ludopatia. Com a resultat, la persona aprèn a conèixer-se molt millor i a gestionar els seus estats interns, mancances i frustracions.

Teràpia d' addicció al joc i el problema dels nivells complexos.

En el meu article El menjar compulsiu i els "nivells del problema complex"
faig un esbós  del model de Paolo Baiocchi sobre el component ocult en tota addicció. 
Aquest model és vàlid també en el tractament de la ludopatia.

Teràpia rehabilitació addicció al joc a Sabadell

Autoconeixement i rehabilitació ludopatia.

La acceptació i l' reconciliació amb les nostres parts en conflicte són imprescindibles en aquesta fase. A aquest efecte, pràctiques com la reempremta, el diàleg amb el símptoma o el reenquadrament en 6 passos són molt enriquidores. Formen part de les escoles gestàltica i l' programació neurolingüística. I també d'una modalitat de tractament de la ludopatia que aspira a més que el simple “control d'estímuls”.

En la mesura que el conflicte intern no es resolgui, no es resoldrà la causa. I si no es resol la causa el tractament de la ludopatia queda coix doncs, en el millor dels casos, la persona haurà d' estar sempre controlant la compulsió a jugar. Això, a més de generar una sensació d'inseguretat continuada pot conduir, abans o després a un moment de debilitat i la recaiguda.

En el tractament de la ludopatia cal resoldre el conflicte intern, a més del canvi de conducta.

Sense oblidar que per aconseguir resultats òptims en el tractament de la ludopatia, cal deixar-se guiar per un terapeuta acreditat.

Així doncs, la teràpia d'addicció al joc va dirigida a la necessària reconciliació de l'addicte amb ell mateix.

Però no ens enganyem pensant que hi ha "addictes" allà fora. Per poc que interioritzem ens adonarem que tots tenim, en el millor dels casos, tics i compulsions addictives.

Tractament de la ludopatia, teràpia transpersonal i el buit existencial

En alguns casos, apareix (un cop superada la primera fase de la rehabilitació) una mena de buit existencial. Una sensació difusa de manca de sentit, profunditat i dimensió a la vida. És com si l'addicció fos una forma equivocada de trobar una connexió més profunda.

Alguns autors, com Luigi Zoja, analista d'inspiració Junguiana han escrit sobre l'addicció com un procés seudoiniciàtic al qual nosaltres, els occidentals, recorrerem davant la pèrdua de contacte amb un sentit de vida, més profund.

Les escoles modernes d'inspiració transpersonal garanteixen processos que satisfan amb garanties aquest anhel interior. D'entre totes jo destacaria la Teràpia del nen interior, una modalitat que ofereix alhora, una revisió biogràfica, una reconciliació interna i un sentit de connexió amb l'essència profunda.

Per finalitzar: Tota teràpia d'addicció a el joc, com el tractament de qualsevol dependència, va més enllà del que és aparent. Va a el nucli més profund de la personalitat. Doncs tal com diuen a alcohòlics anònims: El primer pas és l'abstinència. Però no n'hi ha prou amb aquest primer pas. La veritable rehabilitació no s'aconsegueix fins a aconseguir la sobrietat emocional. Aquest és l'objectiu final del tractament de la ludopatia.

Fins el proper article, rep una cordial salutació.

Creus que estàs enganxat al joc i et planteges la necessitat d'un tractament per a la ludopatia?

Pots sentir-te alliberat definitivament!
Si necessites més informació, sense compromís i de manera gratuïta:
Fes clic a la imatge i contacta amb mi!

Josep Guasch, coaching i psicoteràpia a Sabadell. Enllaç a pàgina de contacte.

www.josepguasch.com

Et convido a participar al meu blog ampliant idees. Per exemple, aportant suggeriments o compartint els teus dubtes a l'apartat al peu del mateix.

Anterior article relacionat: Com superar la ludopatia. Addicció a màquines escurabutxaques.

 

Ah!!, i si t'ha agradat i et ve de gust, et convido a compartir l'article. També comentar i / o puntuar amb les estrelles en el resum que trobaràs més avall.

 

Estàs interessat/da en un programa personalitzat de coaching i/o psicoteràpia?Contacta amb mi sense compromís!: Telèfon: 615.56.45.37 – Mail: jspguasch@gmail.com

Si vols, també pots rebre còmodament la meva News Letter amb tots els articles del bloc. També notícies, activitats, promocions i informació interessant i pràctica: – Sí vull rebre la News Letter

Josep Guasch, coaching i psicoteràpia a Sabadell

Tractament ludopatia, Sabadell, Terrassa i online; teràpia addicció al joc. Josep Guasch, psicoteràpia i coaching,