Coaching i psicoteràpia transpersonal a Sabadell, Terrassa i online. Josep Guasch, coach , psicoterapeuta

Coaching i psicoteràpia transpersonal, a SabadellPer transpersonal entenem allò que està més enllà del personal. Dit d'una altra manera, més enllà de la consciència egoica i fregant el límit de la identitat. Per identitat (des de l'òptica de la PNL sistèmica) entenem un doble moviment de la consciència :

  • La essència impertorbable de la persona. Allò que s'amaga rere les, metafòricament famoses, capes de ceba que se suposa (jo crec que sí) ens emmascaren.
  • El que creiem que som. Creences en ocasions conscients, altres vegades inconscients.

En aquesta frontera entre el conscient i l'inconscient treu el cap, de vegades, un adonar-nos més ampli. Aquesta presa de consciència és bàsicament vivencial i toca molt directament el sentiment de participació. Formar part d'alguna cosa que ens transcendeix i, de vegades, se'ns presenta com experiència que desborda.

La Transpersonalitat , espiritualitat i somnis.

 

Crec que aquest caràcter vivencial és fonamental en l'experiència transpersonal. En allò espiritual és una experiència anímica no subjecta a dogmes, creences, o (pitjor encara) jerarquies. Com experiència és (o ha de ser segons crec) una rendició del ego. L'ego ha d'estar al servei de l'experiència transpersonal, no a l'inrevés, doncs llavors apareix la impostora arrogància. Carl Gustav Jung va parlar de la inflació de l'ego.

Per a mi hi ha un exemple molt senzill sobre com estar amb l'experiència transpersonal. El món dels somnis. N'hi ha que pretenen (des d'òptiques diferents) fitar el significat d'un somni, “interpretar” amb el llenguatge.

Sent, en principi, el llenguatge un instrument necessari però limitat per expressar fins i tot el sensorial, com pretendre interpretar el que està no solament més enllà del sensorial, sinó fins i tot de l'experiència de l'ego? És com la coneguda pretensió d'contenir aigua a les mans.

Tota pretensió de "interpretar" un somni passa per no voler interpretar-lo. Passa per re-viure-ho en el present deixant que les seves ressonàncies ens visitin. En algun moment, potser, apareixerà una certesa, però llavors serà un regal de l'altre costat, no una victòria des d'aquest.

Si vols saber més sobre l'apassionant món transpersonal (tant des del coaching com de la psicoteràpia), clica en el següent enllaç:

Si, vull més informació sense compromís.

Psicoterapia y coaching transpersonal a Sabadell, Terrassa i online. Josep Guasch, psicoterapeuta, coach

Treballar amb l'inconscient personal, imaginació activa a Sabadell

BLOG


L'ombra del teu inconscient, autoconeixement i superació personal

L'ombra del teu inconscient. Acceptar l'ombra, consulta a Sabadell, Terrassa i online. Josep Guasch, psicoterapeuta, coach , coaching i psicoteràpia (PNL, Hipnosi, Teràpia Gestalt, Anàlisi Transaccional, Nen interior) a Sabadell i Terrassa

Robert Johnson en el seu llibre "Acceptar l'ombra del teu inconscient"ens parla de l'Arquetip de l'ombra. I ens explica una trista història:

La nostra ombra personal conté una gran font d'energia si sabem alquimizarla, consulta a Sabadell

L'aigua. Arquetip de vida, sanació i purificació

L'Aigua de la Vida brollava lliure i alegre a través d'un pou. Aquesta Aigua tenia virtuts guaridores i revitalitzants de les que es beneficiava tot aquell que bevia d'ella. I ella, en la seva generositat, s'oferia a tot aquell que s'acostés per conèixer-la.

Però uns usurers van pretendre aprofitar-la.
Van aixecar tanques al voltant del pou i la van comercialitzar.

L'aigua enfadada, decidir brollar a través d'un altre pou. I així, la qual rajava del pou inicial, va perdre totes les seves màgiques propietats.

No obstant això, va passar el mateix amb altres usurers. I així va seguir succeint. D'aquesta manera, el Aigua de la Vida segueix apareixent, cada vegada, en llocs insospitats on ningú pugui enriquir-se amb usura d'ella.

I els pous que va deixant, al seu pas, només ofereixen aigua tèrbola.
No obstant això, el Aigua segueix rajant en algun lloc i està llesta, sempre per ser rebuda.

Què té a veure aquesta metàfora amb la nostra psicologia?

Aquesta història ens parla dels interessos egocèntrics per apoderar-se d'un bé que pertany a la Vida. El nostre ego actua d'una manera semblant. Ignora algunes zones de la nostra psique. Tot allò que no obeeixi als interessos egocèntrics és reprimit, negat, enterrat. De tal manera que, allò que era al principi una cosa natural, es torna tèrbol. Tal com succeeix en els pous dels que ja no raja el Aigua de la Vida. Així neix en nosaltres l'arquetip de l'ombra.

D'aquesta manera construïm un guió de vida en el qual el reprimit segueix influint-nos. Però ho fa d'una manera inconscient i, generalment, poc constructiva. Acceptar l'ombra és el primer pas per a la seva integració d'una manera constructiva.

L'ombra del teu inconscient i el lloc en el qual brolla l'Aigua de la Vida

Aquest lloc on podem trobar el Aigua no està molt lluny.

Curar les nostres ferides emocionals, consulta a Sabadell

En el nostre inconscient l'arquetip de l'ombra espera a ser descobert

Està més a prop del que sospitem, només que ... una mica amagat. És, efectivament, nostre inconscient. I en ell, Jung va postular l'existència d'alguna cosa que va cridar l'arquetip de l' ombra. Més específicament va deixar escrit:

"La figura de l'ombra personifica tot el que el subjecte no reconeix i que, però, li força una i altra vegada, directament o indirectament. "

 

Com pots trobar indicis de l'arquetip de l'ombra del teu inconscient?

Imagina que algú, amb la seva conducta o actitud et exaspera molt. Tot i que pugui semblar una persona molesta, si la teva resposta emocional és exagerada, aquesta és una pista.
L'ombra del teu inconscient reacciona com una ferida al contacte amb aigua salada. Cou!!. Aquesta conducta, aquesta actitud està llavors en tu, en la teva ombra. Aquesta resposta emocional és coneguda com Projecció de l'ombra

Pot semblar una cosa contradictòria acceptar l'ombra del teu inconscient. No obstant això, és important aclarir que reconèixer no vol dir actuar segons el seu dictat.

 

La llum de l'ombra del teu inconscient.

D'altra banda, encara que d'això parlaré en un altre article, també podem “reconèixer” en altres parts meravelloses que ens neguem. És important aquí destacar que, en si, el que rebutgem en nosaltres no té per què ser una cosa negativa.

Les emocions reprimides en l'home i el patriarcat, consulta a Sabadell

Les qualitats negades a la masculinitat pel patriarcat jeuen en una ombra lluminosa.

Per exemple, un home que (pels dictats del patriarcat) rebutgi en si la seva sensibilitat, tendresa, delicadesa ... és fàcil que s'enamori d'una dona que manifesti aquestes qualitats. De fet l' enamorament, segons la psicologia analítica, és vist com una projecció del que és lluminós en una altra persona.

Reconèixer i acceptar l' ombra, "el tio del gimnàs", un exemple.

Vaig a relatar un diàleg amb un client en consulta (per descomptat és un resum. Conte amb el seu permís i mantinc el més estricte anonimat).

El consultante va a un gimnàs regularment. Un dia va aparèixer en aquestes instal·lacions un home que li va exasperar d'una manera exagerada. Així que, vaig indagar una mica.

Aquest va ser més o menys el diàleg que vam sostenir.

Client: Llavors va aparèixer aquell "tío". Caminant com un paó.
Josep: Com creus que camina una paó?
C: Doncs cridant l'atenció, movent-se, en pla xulo.
J: I això et molesta
C: Sí, molt.
J: I com és aquest molt en una escala de l' 1 al 10?
C: Doncs .... (Aquí es va aturar una mica ...) Jo diria que un 9!
J: Un nou per algú que ni tan sols es va ficar amb tu. Només per la seva forma de caminar
C: Sí, però és que (i aquí va emfatitzar el que passava) Anava cridant l'atenció!!

 

L'arquetip de l'ombra filtra i distorsiona la nostra percepció de la realitat

És curiós com el "cridar l'atenció" pugui molestar tant a

L'ombra del teu inconscient. Reconèixer l'ombra del nostre subconscient per aprendre a reconèixer la realitat.

Aprendre a reconèixer l'ombra per prendre consciència de com distorsiona la realitat.

algú. Però hi ha alguna cosa més. "Caminar movent-se com un paó" pot ser una descripció de fets. No obstant això, inferir d'això que volia cridar l'atenció és una interpretació, cosa que va deduir el client a partir dels seus filtres personals.

D'altra banda, el seu radical rebuig apuntava a una mica més. Conec al client i sé que és un home extremadament discret, cautelós i reservat, així que li vaig llançar el repte.

 

Acceptar l'ombra del teu inconscient, "Cridar l'atenció"

J: Tu no has volgut mai cridar l'atenció?
C: Bé ... sí però no d'aquesta manera ....
J: I quan ho has volgut ... ho has fet?
C: Doncs no, crec que cadascú ha de arreglar els seus propis problemes.

"Cadascú ha de arreglar els seus propis problemes”.

Això, per descomptat, és una creença, i en un home, encara que jove, "clàssic", sol ser un indici que no vol mostrar la seva vulnerabilitat.

És aquí on va aparèixer la seva ombra. "Cridar l'atenció", per el meu client, equival a "necessitar l'ajuda dels altres". A això en PNL se l'anomena una equivalència complexa . Ell només vol cridar l'atenció quan té algun problema entre mans, però, per descomptat no ho permet. No obstant això, el seu desig de compartir, de ser alleujat , existeix... en el seu arquetip de l'ombra.

Ocupar "tot l'espai disponible"

C: Doncs sí, va arribar va col·locar la seva tovallola en un aparell de musculació i es va anar a fer bici.
J: Et va molestar això?
C: Doncs és evident! (compte amb les afirmacions vehements, solen amagar alguna cosa "ombrívola”). Quin dret té a ocupar tot l'espai? (Ara una generalització)
J: Tot l'espai?
C: Bé ... ja m'entens, si està en la bici per què ha d'ocupar amb la seva tovallola altre aparell que podria utilitzar una altra persona?
J: Bé ... si arriba una altra persona li pot dir que retiri la tovallola, no et sembla?
C: Sí clar, A mi també m'agradaria! tenir-ho tot a la meva disposició, però no s'ha de fer això.

Important aquest paràgraf. El client no deixa de tenir raó, però…

Aquí no interessa la raó, interessa el que sorgeix!.

En primer lloc indica: "a mi també m'agradaria ..."! i és obvi i raonable que en un lloc amb recursos compartits, a tots ens agradaria tenir-los a la nostra disposició en tot moment. Recordem que acceptar l'ombra no vol dir seguir el seu dictat, només reconèixer-la.

Segueix amb un "però". La paraula però en una frase, a efectes psicològics, desvirtua l'afirmat prèviament (1). El'"a mi també m'agradaria” (la reivindicació de l'ombra) queda com menyspreat l'efecte de ser reconeguda.

"No s'ha de". Ens trobem amb el que en teràpia Gestalt anomenem un "introjecte”. Mandats generalitzats i imposats sobre què fer i no fer. Fritz Perls, el pare de la teràpia Gestalt els va anomenar com els "hauria de...".

Però hi ha més .... (Per això vaig triar aquest exemple). Va seguir queixant-se d'alguna cosa de la que en el fons tenia raó, però ....

Acceptar l'ombra del teu inconscient per reconèixer el tresor que amaga.

Acceptar l'ombra del teu inconscient. El tresor amagat a l'ombra. Consulta a Sabadell

El tresor amagat a l'ombra.

Veurem a continuació la sinuositat amb la qual es mou l'ombra. Recordem que només posem l'atenció en reconèixer i acceptar l'ombra, no en si té o no raó. El següent fragment descobreix alguna cosa interessant encara que no evident.

C: El "tio" estava, mirant a tothom i a tot. Ho estava controlant tot! (De nou una interpretació. Que "miri tot" no vol dir necessàriament que "controli tot")
J: ¿I què hi ha de dolent en que miri a tothom? Això vol dir, necessàriament que "ho controli tot?”.
C: Bé .... Ho sembla!
J: Ho sembla o t'ho sembla a tu? (El repto a que traslladi la generalització a l'assumpció de la seva responsabilitat per la seva interpretació)
C: Bé ... m'ho sembla a mi, però això és de mala educació! (De nou un introjecte).

 

L'arquetip de l'ombra i les nostres potencialitats no desenvolupades.

No seguiré amb tota la transcripció. En aquest punt destacar que és típic en una persona extravertida estar mirant el seu entorn. El extravertit dirigeix ​​la seva atenció cap a l'exterior. El introvertit, al contrari, dirigeix ​​la seva atenció cap al seu interior. El client, un típic introvertit veu un extrovertit, són la cara i la creu d'una mateixa moneda.

I aquest és un aspecte molt interessant de l'ombra. La possibilitat que ens ofereix de completar-nos. Així, un introvertit farà bé en intentar aprendre de l'actitud extravertida i viceversa. Però mentre no reconegui aquesta possibilitat i segueixi veient a "els de l'altre extrem" com a enemics, perdrà una ocasió d'or.

Acceptar l'arquetip de l'ombra. ¿Per què fer conscient l'inconscient?

Fer conscient l'inconscient allibera l'energia que utilitzem per reprimir-lo. De la mateixa manera, en acceptar l'ombra del teu inconscient et tornes una persona més completa. Com va dir Jung:

"Prefereixo ser un home complet a un home bo".

Reconèixer la nostra totalitat ens dóna l'oportunitat de triar

Acceptar l'ombra i reconciliar-se amb ella, consulta a Sabadell

Reconciliar-se amb l'ombra interior

conscientment. A l'altre extrem, les actituds maniqueistes i moralitzants condueixen, sovint, a conductes depravades. No cal aprofundir massa en els foscos episodis que viu actualment l'església catòlica. Només com un exemple entre d'altres, per descomptat.

També és cert que amb aquest reconeixement no acaba tot el treball interior. És, no obstant això, un primer pas i, de vegades el més difícil.

Dedicaré un altre article a les conseqüències de no reconèixer i acceptar l'ombra. No obstant això et convido, mentrestant, a llegir el meu anterior post: Jo construeixo la meva pròpia realitat… però…qui sóc jo?

Fins al proper post, rep una cordial salutació,

 

www.josepguasch.com

(1) Examinem en quina manera diferent impacta : "Avui plou, però demà farà sol "a dir" Demà farà sol, però avui plou "

 

Treballar l'ombra del subconscient

Et convido a participar al meu blog ampliant idees. Per exemple, aportant suggeriments o compartint els teus dubtes a l'apartat al peu del mateix.

Següents articles relacionats: L'ombra de l'ànima. Quan la vida no té sentit, depressió noógena L'arribada de la primavera i el coronavirus; L' ombra del subconscient i l' escriptura automàtica

Ah!!, i si t'ha agradat i et ve de gust, et convido a compartir l'article. També comentar i / o puntuar amb les estrelles en el resum que trobaràs més avall.

 

Estàs interessat en un programa personalitzat de coaching i/o psicoteràpia? Contacta amb mi sense compromís!:

– Telèfon: 615.56.45.37 – Mail: jspguasch@gmail.com
– Web: Formulari de contacte

Si vols, pots rebre còmodament la meva News Letter amb tots els articles del bloc. També, activitats, promocions i informació interessant i pràctica:

– Sí vull rebre la News Letter

Si coneixes algú que pogués estar interessat, en aquesta informació, no dubtis a compartir-la

Josep Guasch, coaching i psicoteràpia a Sabadell i Terrassa

 

 

L'ombra del teu inconscient, acceptar l'arquetip de l'ombra, a Sabadell, Terrassa i online. Josep Guasch, coach , psicoterapeuta coaching i psicoteràpia (Ansietat, acompanyament i estratègies per aprimar, deixar de fumar, autoestima, addiccions, etc…)

Superar els errorrs de sempre.

BLOG


Per què repetim patrons de conducta?. Guió de vida i teràpies transgeneracionals

Per què repetim patrons de conducta? Psicoteràpia Sabadell, Terrassa i online. teràpia de guió de vida i patrons compulsius. Josep Guasch, psicoterapeuta, coach .

Superar la compulsió als rituals repetitius

La compulsió ens engoleix en un sense sentit.

Vam veure a l'article anterior la influència de dos elements, sovint inconscients, que dirigeixen la nostra conducta. Els actes compulsius i les necessitats no resoltes. Els primers una conseqüència del que Freud anomenava Neurosi obsessiva i la seva hipòtesi sobre la causa original. Posteriorment, a principis de 1970, el terme es va modificar per l'avui conegut com a Trastorn Obsessiu Compulsiu (T.O.C). Aquesta va ser la primera resposta a la pregunta “Per què repetim patrons de conducta?”

La teràpia Gestalt, amb el seu particular distanciament dels diagnòstics tipificats, aporta una cosa nova. Una aproximació sobre l'etiologia del "trastorn" obsessiu-compulsiu que li atorga direcció i sentit. Seguim amb la sèrie d'articles dirigits a respondre la pregunta: Per què repetim patrons de conducta?

Veurem en aquest article, especialment, les hipòtesis formulades pel Guió de Vida i les teràpies transgeneracionals. El guió de vida és una proposta que va popularitzar l' Anàlisi Transaccional. Pel que fa a les segones veurem les tres grans modalitats d'intervenció terapèutica.


Per què repetim patrons de conducta? El guió de vida

En termes generals totes (o gairebé totes) les persones vivim en el que es coneix com un guió de vida. El guió de vida ens col·loca com unes ulleres de colors que fa que interpretem la realitat d'una manera personal. I això és així en funció del que anomenem mandats del guió.

Per suposat aquests mandats són inconscients. I es van configurant en el nostre interior sobre l'estructura del que vivim durant dos períodes de vida:

– En primer lloc, i molt especialment, durant la primera infància.
– A continuació durant l' adolescència.

Per què repetim patrons de conducta? El guió de vida.

De petits prenem “decisions” que construeixen el guió de vida.

Es tracta de moments vitals delicats, per diferents motius, però que ens fan molt influenciables. En aquests moments s' estableix l' estructura que emmotlla la posterior repetició de patrons de conducta.

El nostre guió orienta la nostra atenció cap a aspectes de la realitat, òbvia altres i fins i tot distorsiona altres fets. Com a conseqüència final construïm generalitzacions sobre "el que ens passa". Així doncs es tracta d' un argument vital que dirigeix la manera com percebem la realitat.

Conseqüentment, aquesta percepció esbiaixada de la realitat origina una actitud i unes creences. Finalment aquesta actitud i creences configuren unes eleccions i un determinat comportament.

He resumit succintament el procés que respon a la pregunta: Per què repetim patrons de conducta? segons la teoria del guió de vida.

El Guió en acció. Els patrons es van aferrant.

Tot aquests passos obeeixen a dinàmiques inconscients que s'instal·len al nostre interior, com ja he assenyalat abans, des de ben petits. I és precisament per aquesta dinàmica inconscient que ocorren dues coses:

– Sense adonar-nos-en fem eleccions i repetim actituds i conductes.
– Aquestes eleccions, com estan influenciades pel guió, generen situacions d' acord amb els mandats del mateix. Així doncs es referma una espècie de bucle que es repeteix amb diferents personatges però amb una mateixa essència. D'aquesta manera apareix això que alguns anomenen "profecies auto complertes”.

El nostre guió de vida busca les circumstàncies que ho justifiquin.

Les profecies autocomplertes s'estructuren sobre l'argument del guió de vida.

Són processos inconscients que repetim per una necessitat bàsica de coherència impulsada pel subconscient personal. Hi ha fins i tot frases populars que ens remeten a això: “Més val dolent conegut que bo per conèixer", "el que s'ha fet de sempre (tota la vida)" etc...


Veure i sortir d'aquests rols no és una cosa fàcil, precisa, gairebé sempre, un treball terapèutic. Aquesta és una resposta generalitzada a la pregunta: Per què repetim patrons de conducta? segons la teoria del guió de vida.


Les teràpies transgeneracionals, psicogenealogia, meta-genealogia i constel·lacions familiars

Les teràpies transgeneracionals ofereixen un altre tipus de resposta a la pregunta per què repetim patrons de conducta? En l'actualitat tres són les grans modalitats: Psicogenealogia, meta genealogia i constel·lacions familiars. Amb algunes diferències les tres busquen la resposta en les ferides familiars. Cap d'aquestes propostes terapèutiques no són incompatibles amb la hipòtesi del guió de vida ni la que ofereix la teràpia Gestalt.


La resposta de la psicogenealogia

Ann Anceline Schützenberger va ser la precursora d'aquesta modalitat de teràpia, la psicogenealogia. Psicòloga de formació psicoanalítica inclou la visió transgeneracional en la seva praxi terapèutica. Va idear el mètode del genosociograma. Bàsicament es tracta d' un arbre genealògic en el qual assenyalar les dates especialment rellevants. Tant per a "bé" com per a "mal".

Aquestes dates rellevants solen ser indicadors de successos que transcorren paral·lelament en el temps. Així, una de les seves primeres clientes va desenvolupar un càncer a l'edat de 35 anys, a la mateixa edat que la seva mare. És el que ella va anomenar el síndrome de l' aniversari inclou les lleialtats familiars. Processos tots d' origen inconscient.

Per què repetim patrons de conducta?. La resposta de la psicogenealogia.

Segons la psicogenealogia, les lleialtats familiars les transmet la mare embarassada al fetus.

Així la resposta a Per què repetim patrons de conducta? es fonamenta en l' existència d' una memòria transgeneracional. Segons Schützenberger el fetus, a l'úter matern, somnia el mateix que la mare. És a través del món oníric que rep les influències de l'inconscient familiar.

A efectes pràctics convé assenyalar que Schützenberger delimita aquesta feina a trobar la resposta a la pregunta ja assenyalada: Per què repetim patrons de conducta? És a dir, es tracta d'una investigació preliminar que assenyala per on ha d'anar el posterior procés terapèutic.

En puritat, la psicogenealogia és més una metodologia d'investigació que una praxi terapèutica. La teràpia, per dir-ho així, ve després. Tanmateix molt orientada ja pel descobert en el procés previ.


Jodorowsky la Meta genealogia

Autor controvertit i debatut en la comunitat psicoterapèutica. Jodorowsky ve del món del teatre. També utilitza l'arbre genealògic com la base de la seva investigació. Per a Jodorowsky portem inscrit l'arbre al cos tant com en allò mental i emocional.

El fonament de la seva praxi es reflecteix en la frase "Jo soc tota la meva família”. Això comporta conseqüències sistèmiques de gran calat (sempre segons Jodorowsky). Sosté que quan una persona del sistema familiar adquireix i resol un conflicte, tot el sistema familiar es beneficia.

Segons la seva hipòtesi, el saber Per què repetim patrons de conducta? ja és de per si mateix resolutiu. En això es diferencia de la psicogenealogia. No obstant això, reforça el procés terapèutic amb lectures de tarot i rituals simbòlics. És el que ell anomena "psicomagia", pràctica intrínsecament lligada a la seva Meta genealogia.


Bert Hellinger i les Constel·lacions Familiars.

Bert Hellinger, va ser el creador de les constel·lacions familiars. De formació teòleg i filòsof va exercir de missioner fins que va abandonar el clergat. Es va formar en psicoanàlisi, dinàmiques de grup i teràpia familiar sistèmica d'on es va inspirar per formar la seva proposta terapèutica.

Per què repetim patrons de conducta? L'amor cec a les constel·lacions familiars de Bert Hellinger.

L'amor cec és a la base de la repetició de conductes i històries familiars.

La seva formació i vocació espiritual apareix en l'essència del seu mètode quan atorga un paper predominant a l'ànima. I tot i que la vincula a la persona, també la reconeix com a ens independent i amb dinàmica pròpia. En el seu llibre "Ordres de l' amor" indica explícitament:


"Aquesta ànima conscient que sobrepassa i dirigeix l'individu, cerca i troba solucions que superen, amb molt, allò que nosaltres podem imaginar..."

Així assenyala aquesta com l'agent terapèutic que aporta la solució i també la resposta a la pregunta Per què repetim patrons de conducta?.

El reconeixement de l' ànima i la seva intencionalitat, és al centre de la teràpia de constel·lacions familiars.

La clau està en el que Hellinger va anomenar "amor cec". La seva dinàmica és, idèntica a les "lleialtats invisibles" de la psicogenealogia. Es diferencia en la seva etiologia.

El nadó, en néixer, estima incondicionalment el seu pare i mare. Podem entendre-ho com una predisposició de l'ànima. I també com una estricta funció de supervivència. Aquest amor senta les bases de la lleialtat incondicional al sistema familiar. Lleialtat que va més enllà de les vicissituds relacionals.

Aquesta lleialtat va ser anomenada per Hellinger "amor cec". Així, ja de petits, ansiem secretament la felicitat de la mare i el pare. I per aconseguir això, el fill pot arribar a carregar inconscientment amb els problemes paterns. Això comporta sacrificis, identificacions i lleialtats invisibles.

Aquesta dinàmica respon a la pregunta: Per què repetim patrons de conducta? assenyalant a problemes del sistema familiar no resolts. Però el nen no tria conscientment aquestes conductes, venen condicionades per l'amor cec. I es reiteren en l'edat adulta.


És possible modificar els nostres patrons de conducta?

Cada escola terapèutica formula la seva modalitat d' intervenció. Algunes fan més èmfasi a respondre a Per què repetim patrons de conducta? Altres, senzillament, plantegen modificar aquests guions vitals. Cada persona és diferent, i en funció de les seves inquietuds internes úniques, pot prevaler una o altra orientació.

Abraçar el tresor de l'ombra.

Conèixer la nostra biografia emocional i familiar per reconciliar-nos amb ella i nosaltres.

No obstant això hi ha una cosa que ha de prevaler. No hi ha un guió de vida o patró de conducta que, en la seva essència, sigui millor o pitjor. Tots tenen immensos potencials i perills vertiginosos. La pràctica terapèutica anirà orientada a prendre consciència dels aspectes constructius en la vida del consultant. En cada cas podem verificar l'aforisme "en el símptoma podem trobar la solució".

En el pròxim post tractaré l'anomenat "procés de la quadrinitat". Una de les propostes terapèutiques més versàtils i pragmàtiques. Respon a la pregunta Per què repetim patrons de conducta?. I proposa com deixar de cometre els mateixos errors.


Fins llavors rep una cordial salutació,

Anterior article relacionat: Per què repetim els mateixos errors i conductes? Destí o decisió inconscient?

Següents articles relacionats: Guió de vida i amor negatiu. La lleialtat inconscient als pares. ; Per què repetim els mateixos errors i conductes?

www.josepguasch.com

 

Sortir del bucle d'equivocacions.

Per què repetim patrons de conducta? Psicoteràpia Sabadell, Terrassa i online. Teràpia de guió de vida i patrons compulsius. Josep Guasch, psicoterapeuta, coach .

Interpretació de la realitat en blanc i negre o en colors.

BLOG


Interpretació de la realitat, consciència i despertar amb PNL

Interpretació de la realitat en psicoteràpia i coaching, consulta a Sabadell, Terrassa i online. Josep Guasch, psicoterapeuta i coach. PNL (Programació Neurolingüística) i teràpia de virus mentals

Teràpia de virus mentals Sabadell

Permetre'ns l'obertura a noves possibilitats.

La interpretació de la realitat condiciona la nostra qualitat de vida. De tal manera que posar consciència en com ho fem ens garanteix una existència més plena.

La PNL distingeix tres maneres d'avaluar la nostra experiència. Aquestes valoracions estan en la base de qualsevol procés de psicoteràpia i coaching. Però molt especialment en la teràpia de virus mentals. I això és així per dos motius:

– Les nostres creences són la base de la nostra interpretació de la realitat. Però al seu torn:
– Els factors que incideixen en la interpretació de la realitat generen les nostres creences.

Vegem aquestes tres distincions des de l'òptica de la Programació Neurolingüística.

 

La interpretació de la realitat segons la PNL.

Simplificant força dues són les actituds que dirigeixen el comportament humà:

– Acostar-nos al que ens fa sentir bé.
– Allunyar-nos del que ens fa sentir malament.

D'altra banda, Com avaluem dolor i plaer depèn de la nostra interpretació de la realitat. I per fer-ho utilitzem bàsicament tres criteris:

– La nostra fisiologia.
– Els nostres models de la realitat basats en les nostres experiències de referència.
– La forma en què aquests encaixen o no amb les nostres expectatives, criteris i valors.

Aquests són els tres principals filtres que modelen la nostra percepció i interpretació de la realitat. Evidentment, la majoria de les persones no utilitza aquests tres criteris d' una manera conscient. Adquirir-ne consciència és el primer pas per assolir les nostres fites.


La interpretació de la realitat segons la nostra fisiologia

Benestar emocional i salut Sabadell

Salut i coherència vital per al benestar emocional

La fisiologia estudia les funcions físiques i químiques dels sistemes vius. Com aquestes duen a terme les seves funcions i els resultats de les mateixes.

Així, no és el mateix estudiar estant descansats que adormits. De la mateixa manera no estem de tan bon humor quan ens fan mal els queixals com quan ens sentim bé. Factors com descans, dieta, relaxació, exercici, consum d' estupefaents etc., poden alterar la nostra interpretació de la realitat.

Altres variables no són tan òbvies però igual o més determinants per al nostre estat d'ànim. Gestos, respiració, postura corporal.

Hi ha diferents corrents terapèutics que fan un especial èmfasi en aquesta intervenció des de la fisiologia. Algunes són la risoteràpia, tècniques de respiració, relaxació, somriure interior, alba emoting, role playing i modelat en PNL.

La fisiologia pot tenir un profund valor psicoterapèutic si la sabem utilitzar al nostre favor. S'han fet famosos alguns vídeos d'algú que irromp a riure en un transport públic. Adjunt un exemple, el resultat és espectacular.

En programació neurolingüística hi ha una pràctica que és l'anomenada "com si”. Es tracta ni més ni menys que d'actuar, moure's, gesticular, etc.... com si estiguéssim... contents per exemple. Un dels recursos més socorreguts en depressions lleus és suggerir a l'afectat caminar amb el cap alt.


Els nostres mapes interns

En els tallers que imparteixo sovint suggereixo als assistents pensar en el següent: "Un gat salta per una finestra". Tot seguit compartim algunes percepcions:

Com és el gat que has visualitzat? Gran, petit, intermedi? D'alguna raça en concret, de carrer? És un gat qualsevol o un que coneixes o has conegut?

Com és la finestra? És un primer, segon, tercer pis o una planta baixa? Des d'on cau el gat en saltar per la finestra?

I així successivament fins a comprovar que l' experiència de cada assistent és diferent. La interpretació de la realitat suggerida per la frase en cada persona és diferent.

Els nostres mapes de la realitat no són la realitat.

Les nostres representacions del món no són el món.

I això és així doncs tots tenim mapes diferents de la realitat. Però, "el mapa no és la realitat". Aquest és un dels aforismes bàsics de la PNL. I hi ha tants mapes com persones.

Els nostres sentits físics creen una imatge de la realitat diferent en cada espècie. Així, per exemple, no tenim la mateixa visió que una mosca, un gat un ocell o un rèptil.

Però a més hi ha altres filtres que repercuteixen en la nostra interpretació de la realitat. En aquests es veuen implicats l' orientació de la nostra atenció així com creences, valors i expectatives.

Per defecte, tots creiem que els altres comparteixen els nostres mateixos filtres d'interpretació de la realitat. Això és causa de molts mals entesos i ho veig sovint en teràpia de parella.

El que percebem apareix com un procés actiu en funció de tres mecanismes.

 

Tres mecanismes que influeixen en la percepció i interpretació de la realitat.

– Generalització
Elements vivencials aïllats o puntuals els categoritzem com a extrapolables a qualsevol situació. Per exemple, un gos em va mossegar així doncs, tots els gossos són dolents.

– Omissió.
Prestem atenció selectiva a certs elements de la nostra experiència i ometem altres. Per exemple donem importància a quan ens critiquen i obviem quan ens elogien.

– Distorsió.
En aquest mecanisme influeixen molt directament les expectatives i creences sobre com han de ser les coses. Bàsicament utilitzem l'experiència sensorial per etiquetar-la i atorgar-li un significat. Per exemple, una mateixa persona pot semblar simpàtica, frívola o propera a persones diferents.

Aquest mecanisme és molt present en les metàfores i l' creació artística. En aquest últim cas la distorsió és molt òbvia, però, ambdós són formes d' interpretació de la realitat.



El paper de les creences, valors i expectatives.

Treballar amb expectatives i creences Sabadell

Expectatives i creences sobre la realitat.

Comparem els nostres particulars mapes de la realitat amb les nostres creences, valors, i expectatives. Les expectatives, creences i valors s'instal·len al nostre interior per mecanismes d'associació amb experiències del passat. I formen part no solament d' una manera d' interpretació de la realitat. També d'una manera d'aprendre el que té sentit, el que ens convé o el que no.

Això ens permet avaluar el que anem experimentant d'una manera automàtica. Però no només el que ens passa a nosaltres, també avaluem els altres.

L'aprenentatge té un aspecte positiu. Aprendre de l'experiència ens permet evitar errors o experiències doloroses. Tanmateix té una cara oculta. Aquests aprenentatges (no sempre conscients) poden ser autèntiques gàbies que limiten la nostra percepció de la realitat. Fins i tot pot portar-nos a mals entesos en la comunicació amb altres persones.

Un exemple

Podem creure que si algú ens té en consideració respondrà sempre a les nostres preguntes. Aquesta és la nostra expectativa. No obstant això, es pot donar el cas que un dia algú no respongui a una consulta que li fem.

Escoltar adequadament per a una interpretació de la realitat correcta.

¿Escoltem o escoltem?

Automàticament podem arribar a pensar "si no em respon és que no em considera". Això a PNL ho coneixem com una equivalència complexa, un significat atribuït a una conducta determinada. És l' estructura que assumeix un tipus de creença. No vol dir que sigui correcta o no, simplement és una creença.

No obstant això, és probable que no contemplem un aspecte possible (eliminació). I és el que l'altra persona pogués estar ensimismada en una cosa que la preocupi especialment. En la nostra interpretació de la realitat hem assumit que no ens ha prestat atenció.

Com més automàtiques siguin aquestes respostes, més restringida tindrem la nostra interpretació de la realitat.

 

La nostra interpretació de la realitat i la teràpia de virus mentals.

Vam veure en l'anterior article sobre la teràpia de virus mentals el paper de la coherència en un comportament eficient. En aquest article hem examinat el caldo de cultiu dels virus mentals, a saber:

Quan la nostra fisiologia no està en coherència amb el que sentim, volem o volem sentir o aconseguir.

Si els nostres mapes interns estan encapsulats en generalitzacions, distorsions i eliminacions.

Quan les nostres creences valors i expectatives no estan alineades amb els nostres objectius. També pot ocórrer que hi hagi un conflicte entre creences, valors i expectatives oposades.

Així mateix les nostres creences poden ser restrictives o discapacitadores. Fins i tot en els nostres processos d'aprenentatge es poden haver instal·lat associacions errònies.

Els virus mentals distorsionen la nostra percepció del que és real.

Virus mentals i percepció distorsionada

Aquests mecanismes són necessaris, però és diferent que treballin per a nosaltres a esclavitzar-nos-en. La PNL (Programació Neurolingüística) ens ajuda a prendre consciència i optimitzar aquesta tasca. D'aquesta manera la nostra interpretació de la realitat ens capacitarà en comptes de limitar-nos.

Així tornem, amb una mica més de consciència a l'enunciat del principi d'aquest article:

Les nostres creences condicionen la nostra interpretació de la realitat, en part. Doncs també és cert que les primeres es fraguen en la nostra interpretació de la realitat que no depèn només d'elles.

Fins el proper article rep una cordial salutació.

 

www.josepguasch.com

Anterior article relacionat: Teràpia de virus mentals amb PNL.

Interpretació de la realitat i virus mentals.

 


Interpretació de la realitat en coaching i psicoteràpia, consulta a Sabadell, Terrassa i online. Josep Guasch, coach i psicoterapeuta. Programació Neurolingüística (PNL) i teràpia de virus mentals.

 

Formació coaching integratiu Sabadell

BLOG


Formació de coaching integratiu. Títol reconegut per la ICF

Formació de coaching integratiu a Sabadell. Josep Guasch, coach , psicoterapeuta, coach . Consulta de coaching i psicoteràpia (Hipnosi, Anàlisi Transaccional, Programació neurolingüística, , Gestalt ,Teràpia del Nen interior), Sabadell, Terrassa i online.

 

Pensant en un camí de creixement personal a triar.

Per primera vegada a Sabadell una formació acreditada per la ICF

Per primera vegada a Sabadell, Formació de coaching integratiu. Formació certificada per la ICF (Federació Internacional de coaching). Aquesta formació ocupa un espai fins ara inexistent de formació de teràpies complementàries a Sabadell. És a dir, ja no ens caldrà anar a Barcelona per formar-nos com a coach. A més, en finalitzar el procés, si ho desitges, seguiràs comptant amb supervisió i assessorament d'Institut Integratiu a Sabadell.


A qui va dirigida la formació en coaching integratiu?

Evidentment, i en primer lloc, a totes aquelles persones que vulguin exercir professionalment. Bé sigui com una dedicació integra, o com a complement a alguna teràpia. Encaixa especialment bé amb la teràpia Gestalt, PNL, Hipnosi, Constel·lacions familiars i teràpia Transpersonal.

La formació de coaching integratiu millora també les habilitats dels docents. Bé sigui en l' àmbit de l' ensenyament reglat com en altres espais. Per exemple formadors de Ioga, Tai-Chí, Reiki etc.

També és d' aplicació a aquelles persones que treballen en l' àmbit organitzacional. Bé sigui que dirigeixin equips, treballin en recursos humans o, simplement, vulguin millorar les seves competències i habilitats.

També a aquelles persones que vulguin desenvolupar les seves capacitats de lideratge. Això pot incloure equips professionals, esportius, culturals, polítics o activistes.

I, en general, qualsevol persona interessada en el creixement personal pot millorar el seu procés amb la formació de coaching integratiu. Sigui que vulgui exercir o no com a coach. En aquest sentit cal destacar que es tracta d' una formació teoricopràctica de caràcter vivencial. És a dir, que el procés inclou treballar amb experiències personals.


Què fa diferent a aquesta modalitat de creixement personal d'altres tantes?

Amb la formació certificada de coaching aprens a aprofitar sinergies.

Aprofitar les sinergies nascudes de la coherència interior.

La formació de coaching integratiu inclou el millor de diferents modalitats terapèutiques en un tot coherent. Així inclou els principis bàsics del coaching i el cultiu de les competències bàsiques del coach segons la ICF.

És important diferenciar el treball del coach del mentoring, consultoria i teràpia. Així, la formació de coaching integratiu està orientada al que la persona visibilitzi i faci operatives les seves capacitats. És un procés de creixement personal que es pot aplicar a diferents àmbits.

El cultiu de les diferents intel·ligències que formen part de la nostra experiència vital. Així la intel·ligència emocional, somàtica, cognitiva i d' camp. També, la relacional per reforçar el vincle amb el client i amb altres persones del nostre entorn.

És molt important també l'atenció del personal en el professional. Així, el desenvolupament de consciència , capacitat d' escolta i presència afavoreixen el clima de confiança en el procés.

I, per suposat la formació de coaching integratiu inclou els diferents tipus de modalitats. Tant atenent el focus d' atenció (conductes, habilitats, creences, identitat…) com a les àrees d' aplicació (personal, professional, executiu…). Un cop finalitzada la formació es pot optar per diferents especialitats.

Pel que fa a les diferents modalitats terapèutiques incloses en la formació de coaching integratiu destaquen:

– Teràpia Gestalt
– Programació Neurolingüística (PNL) i Coaching Generatiu
– Constel·lacions Familiars i Organitzacionals.
– Enfocament de Claudio Naranjo.

Examinarem a continuació l' aportació de cada escola en la formació de coaching integratiu.


Les bases de la Teràpia Gestalt.

Gestalt i autoconeixement per exercir de coach

Autoconeixement i congruència interior.

La Gestalt es defineix sovint tant com una teràpia com un sistema d' autoconeixement i superació personal. Assenta unes bases molt sòlides en qualsevol procés de creixement personal.

Atén per igual els aspectes corporal, emocional i cognitiu de l' experiència vital. Això últim ho comprenem en l' àmbit de la intel·ligència intrapersonal. És a dir, la capacitat d' autoconeixement i autoconsciència de la persona. A aquest enfocament afegeix, a més, l' enfocament relacional cultivant, amb aquest, les habilitats interpersonals o socials.


La Programació Neurolingüística (PNL) i Coaching Generatiu.

En la formació de coaching integratiu incloem les més actuals evolucions de la PNL i el trànsit generatiu. Robert Dilts i Stephen Gilligan han cristal·litzat aquestes aportacions en el coaching generatiu.

Formació de coaching integratiu a Sabadell

Ment de camp i percepció subtil en coaching generatiu.

L' enfocament d' aquesta modalitat està molt orientat a la identitat. És a dir a la definició que cada persona té de si mateixa. Aquesta autoimatge conté alguns elements conscients i altres molts inconscients.

Es tracta d'un treball molt profund en el qual connectes amb les identificacions de l'ego. De la mateixa manera descobriràs el que està més enllà d'aquestes identificacions i pertany al nucli essencial de tu mateix. Inclou la consciència en les tres distincions bàsiques:

1.- Ment somàtica. És la saviesa del propi cos.
2.- Consciència cognitiva. El lingüístic i mental.
3.- Ment de camp. Un tipus de consciència intuïtiva i subtil
Aquestes tres orientacions de la ment poden ser de diferent qualitat. Així

1.- Primitiu. Manca d'autoconsciència i fusió inconscient amb el camp.
2.- Ego. Individualisme i separació de la totalitat.
3.- Generativa. La diferenciació conscient submergida en la totalitat.

La formació de coaching integratiu fa un especial èmfasi en la col·laboració de les tres ments. En el context del treball generatiu.

Les constel·lacions familiars i organitzacionals.

Les Constel·lacions Familiars i Organitzacionals desvetllaven l' ordre en el profund tant del nostre sistema familiar com organitzacional. La mirada sistèmica atén la importància de la relació que mantenen els elements que formen un sistema. Quan l'extrapolem a la família d'origen, adquirim consciència d'on venim. Això inclou els possibles conflictes i dificultats de les quals no tenim consciència o no entenem el seu origen.

Importància de la família d' origen com les primeres formes d' actitud i conducta davant la vida.

Família d' origen i patrons de conducta i actitud.

El treball amb la família d'origen és una pedra angular en la formació de coaching integratiu. Comprendre d'on venim per adquirir consciència d'on anem i per què.

Estudiem les lleis sistèmiques així com els ordres de l'amor de Bert Hellinger. D'aquesta manera podem començar el nostre treball d'individuació dins del nostre sistema familiar. És important en aquest procés el reconeixement als nostres avantpassats.

La visió sistèmica es pot extrapolar, també, al treball amb la parella.

Formació de coaching integratiu i l' enfocament de Claudio Naranjo.

Claudio Naranjo va aportar a la teràpia Gestalt una visió psicoespiritual. És a dir, la recerca de sentit, propòsit i direcció de vida. Aquesta visió la va articular mitjançant el treball amb la meditació.

En el seu llibre "Entre meditació i psicoteràpia”, tendeix un pont entre les dues disciplines. I ho fa d'una manera pragmàtica i no dogmàtica.

La meditació afavoreix el treball d' introspecció i facilita el terapèutic.

Sinergia entre psicoteràpia i meditació.

En la formació de coaching integratiu, aquesta aportació la utilitzem per cultivar estats de consciència profunds i lúcids. D'una manera semblant, el coaching generatiu ho expressa com l' estat COACH.

Els diferents tipus de meditació que proposa Claudio Naranjo aporten profunditat a estats de connexió amb la Sabiduria Interna.


Formació de coaching integratiu, quan i on.

La formació s' impartirà a 7 trobades de cap de setmana. Finalitzarem el procés en un Stage residèncial al mes de juny.

Les trobades en cap de setmana les farem a Sabadell a Espai Obert. Adreça C/ les Valls 28; 4º-6ª. Les dates són les següents:

– 12 i 13 novembre

– 10 i 11 desembre

– 14 – 15 gener/2023

– 18 – 19 febrer

– 18- 19 març

– 22 – 23 abril

– 20 – 21 maig

Horaris: dissabtes de 10 a 14h i 16 a 20; diumenges de 10 a 14h.

Tanquem la formació de coaching integratiu amb un Stage residencial:

Dates: 2-3-4 de juny.

La inversió de la formació de coaching integratiu és de 1.300.-€ repartits entre inscripció i mensualitats.

Si desitges pre inscriure't o informació addicional pots fer-ho mitjançant:

E-mail: info@institut-integratiu.com
Telèfon: 93.305.74.94

I, per suposat a Espai Obert de Sabadell, o bé escrivint-me a mi.

Vull informació addicional i sense compromís sobre la formació de coaching integratiu a Sabadell.

 

Formació de coaching integratiu Sabadell

El treball en grup facilita un adonar-se més profund.



Una cordial salutació
www.josepguasch.com

Formació coaching integratiu Sabadell

Formació de coaching integratiu a Sabadell. Josep Guasch, coach , psicoterapeuta, coach . Consulta de coaching i psicoteràpia (Ansietat, acompanyament i estratègies per aprimar, parlar en públic, tabaquisme, millorar autoestima, superar addiccions) Sabadell, Terrassa i online.

 

Coaching generatiu Sabadell

BLOG


Evolució i despertar en temps de crisi, coaching generatiu i PNL

Evolució i despertar en temps de crisi, Coaching generatiu i PNL a Sabadell, Terrassa i online. Josep Guasch, psicoterapeuta, coach . Formació de coaching a Sabadell

Evolució i despertar en temps de crisi

Perill i oportunitat. Els caràcters que defineixen les crisis.

No fa gaire es va popularitzar el concepte crisi com a oportunitat. De fet la paraula en xinès es compon dos caràcters: “perill"I"oportunitat”. Fins aquí la teoria que, com sempre, és molt bonica. Però, com materialitzar això en èpoques d'autèntiques crisis?

És possible evolucionar i despertar en temps de crisi?

En aquest post presento les bases d' aquest monogràfic de coaching generatiu: Evolucionar i despertar en temps de crisi. Durant el taller aprofundirem, amb eines específiques, en aquesta possibilitat.

Evolució i despertar en temps de crisi. L'oportunitat del coaching generatiu.

El coaching, inicialment, es va dirigir al canvi dels comportaments. Per això era necessari (de vegades encara que no sempre) revisar el nivell de les capacitats i habilitats.

Més tard es va descobrir la importància de les creences. Per exemple, si crec que soc incapaç de parlar en públic, no ho faré. I això encara que tingui les capacitats i habilitats necessàries.

No obstant això, i especialment gràcies a Robert Dilts i Stephen Gilligan, aquesta modalitat de teràpia va assolir nivells més profunds. L' anomenat nivell de la identitat. El qui sóc jo?. O més aviat dit qui CREC que sóc?

En el monogràfic evolució i despertar en temps de crisi aprofundirem en les diferents implicacions d'aquest nivell.

 

El no valc, no mereixo, no sóc benvingut, no tinc res especial que aportar....

Missatges de patrocini negatiu

L' “no sóc suficient, mereixedor” etc… missatges que limiten la identitat.

Al subtítol alguns dels missatges que més atempten a la nostra identitat. Aquest tipus de missatges solen estar profundament arrelats en el subconscient. És per això que la formulació en paraules és només això, paraules. Tanmateix són presents d'una manera subtil.

En el monogràfic "evolució i despertar en temps de crisi" treballem des d'aquest nivell. Veurem a continuació les expressions externes d'una identitat parcialment limitada. Però abans et convido a explorar dos dels meus anteriors articles:

“Coaching per al despertar” i "Com saber qui sóc jo?”

En aquests vaig aprofundir en el concepte de subpersonalitat. La subpersonalitat és una constel·lació de creences mitjançant les quals ens identifiquem amb una característica nostra. Per exemple: “sóc mandrós”, “sóc impacient”, “sóc poc constant”, “sóc fumador”. N'hi ha d'altres crences encara més nocives com: “sóc culpable de”, “sóc una càrrega”, “sóc invisible”, “sóc incapaç de ser feliç"... Aquestes juntament amb les expressades en el títol són creences que afecten el nivell més profund de la nostra identitat.

Si jo m'identifico amb una característica, per exemple, sóc desconfiat, em nego l'altra possibilitat. És a dir no puc confiar doncs jo SÓC desconfiat. Aquest tipus de missatges té efecte a un nivell inconscient molt profund. És tant com dir:

A/ Sóc home.
B/ Els homes no volen.
C/Doncs jo no puc volar.

És el tipus de "raonament" que discorre en el nivell de la identitat. És per això que en evolució i despertar en temps de crisi utilitzem el concepte "sortir de la caixa”.

 

Sortir de la caixa, necessari i difícil en temps de crisi.

Un client, una vegada em va preguntar: Per què fer aquest esforç extra per "sortir de la caixa" en temps de dificultat? La resposta és senzilla. Perquè estem programats per a, en situacions d' estrès, tornar a conductes i actituds conegudes, encara que no funcionin. Fins i tot encara que mai hagin funcionat. És on posem la consciència al taller evolució i despertar en temps de crisi.

Evolució i despertar en temps de crisi

Sortir de la caixa o de la zona de comoditat.

Freud va anomenar a aquesta tornada a conductes conegudes com a "compulsió de repetició" En el pensament Freudià aquest concepte té implicacions que van més enllà. No obstant això, en el seu nucli essencial de conseqüències immediates ens porta a repetir conductes i actituds improductives. I més encara en situacions d' estrès. I l'estrès és la primera reacció que sorgeix en temps de dificultat.

Cada vegada que ens sentim en perill tornem al conegut. És com "tornar a casa”. I sé que això pot semblar una resposta irracional, jo diria que més que irracional és a/racional. És a dir, obeeix a un impuls diferent al del "raonament". En castellà hi ha un refrany que l'il·lustra a la perfecció: “Més val dolent conegut que bo per conèixer".

I aquests programes segueixen ancorats i són tan poderosos perquè estan incrustats en la nostra identitat. En la definició secreta que tenim de nosaltres mateixos.

Emergir de la nostra pròpia identitat, implica sortir de la caixa en la qual estem instal·lats. Com si fos una presó d'or perquè ens facilita una falsa seguretat. En el monogràfic evolució i despertar en temps de crisi facilitem aquest procés d'una manera segura. Amb pràctiques específiques i comprovades.

 

Per què evolució i despertar en temps de crisi?

Per a Darwin l'evolució de les espècies es devia a un mecanisme d'adaptació que va anomenar la selecció natural. És a dir, que, quan

Evolució i despertar en temps de crisi Sabadell

Sobreviu qui té més capacitat d'adaptar-se, no el més fort.

les variables de l' entorn són amenaçadores, sobreviuen els organismes amb major capacitat d' adaptació. Per suposat que Darwin el va contemplar des del punt de vista de la supervivència física. Però també és extrapolable als factors de benestar i avenç en altres aspectes de l'existència.

L' evolució, en última instància, tendeix a un avenç continu en el qual està implicada la identitat. I és en temps de dificultat quan més acuciant aquesta necessitat d'adaptació.

A PNL hi ha un aforisme que diu: “Si fas sempre les mateixes coses, obtindràs els mateixos resultats”. En el programa d' evolució i despertar en temps de crisi estudiarem i practicarem quines coses noves podem fer. I com a resultat de l' anterior, generar noves transformacions.

 

Programa evolució i despertar en temps de crisi. Dates i dades pràctiques.

Quan i on?

Dates: Divendres, dissabte i diumenge 17, 18 i 19 de juny.

Horaris: Divendres començarem a la tarda a les 18h i acabarem a les 21h
Dissabte farem al matí de 10 a 14 i reprendrem a la tarda de 16 a 20h.
El diumenge l' horari serà de 10 a 14h.

On: Instal·lacions d'Espai Obert, C / Les Valls 28, 4º-6ª 08201 Sabadell

Imparteix: Equip de coaching d' Institut Integratiu

Inversió: 150.- €

Si necessites de més informació pots contactar amb mi o bé al mail d'Institut Integratiu: info@institut-integratiu.com

També pots accedir a més informació a la pàgina de Institut Integratiu

Una cordial salutació,

Un col·lectiu per avançar units.

El treball en equip facilita processos d' aprenentatge més enriquidors.

www.josepguasch.com

 

I si t'interessés també pots accedir a la formació de coaching integratiu certificada per la I.C.F.

 

Formació i tallers de coaching a Sabadell

Evolució i despertar en temps de crisi, PNL i coaching generatiu a Sabadell, Terrassa i online. Josep Guasch, psicoterapeuta, coach . Formació de coaching a Sabadell.

 

Autoconeixement i superació personal.

BLOG


Coaching per al despertar, sentit propòsit i direcció de vida.

Coaching per al despertar Sabadell, Terrassa i online. Josep Guasch, psicoterapeuta i coach, consulta de coaching i psicoteràpia (Hipnosi, PNL, , Teràpia Gestalt, Nen interior, Anàlisi Transaccional,) a Sabadell

 

Sortir de la zona de comoditat per divisar nous horitzons

“Sortir de la caixa”, divisar nous horitzons

He definit en el títol el coaching per al despertar com una manera de connectar amb el sentit de vida. Un cop fem això podem trobar una direcció coherent amb nosaltres mateixos. Per a Viktor Frankl trobar aquest propòsit ens confereix una sensació de coherència. I també una especial motivació per superar dificultats o aconseguir objectius.

També sabem que el objectiu ha de ser una expressió dels nostres valors... I connectar amb ells és tocar els fonaments de la nostra identitat. El coaching per al despertar promou aquesta actitud i conducta.

 

El coaching per al despertar i la identitat.

La identitat és el nostre nucli essencial, la nostra essència. Sovint la identifiquem (de identi-dad) amb el nostre caràcter. Oblidem que el caràcter és una estructura defensiva. Altres vegades ens "identi-fiquem" amb el que vivim com els nostres defectes i/o virtuts. És propi de la nostra identitat el identifi-carse amb això o allò, però aquesta és només la capa externa. I cap d'aquestes ens connecta amb la nostra essència. Només en la nostra essència podem trobar allò que atorgui sentit a la nostra activitat. Perquè, llavors, el que fem és una expressió del nostre ésser essencial. Aquest és l'objectiu del coaching per al despertar.

Algunes escoles utilitzen el concepte de subpersonalitat per definir aquestes capes externes. D'aquesta manera proposen una actitud relacional amb aquestes parts que fa més operativa la teràpia. L' coaching generatiu (el major exponent del coaching per al despertar), ho proposa d'una manera semblant.

coaching per al despertar, trobar la identitat

Rols i sub-personalitats, manifestacions externes de la identitat.

Aquesta operativa contempla incloure els nostres bloquejos o dificultats en el procés terapèutic. D'aquesta manera incloem tot el que, de moment, és viu en nosaltres. Acceptar i no rebutjar és una actitud necessària per despertar la nostra realitat més profunda. Acceptar fins i tot l'ombrívol. I per suposat això no vol dir resignació.

 

I, com definir o trobar el sentit de la vida?

Vegem dues formes, aparentment diferents d'entendre el sentit de la vida. Ambdues conflueixen en el coaching per al despertar.

"El sentit de la vida no és més que l'acte de viure en un mateix".

Aquesta frase d'Erich Fromm és de senzilla formulació i sembla apuntar a viatjar cap a dins.

D'altra banda, Ken Wilber a "Breu història de tot" va escriure:

"Un àtom és part d'una molècula i la molècula és part de la cèl·lula. La cèl·lula sencera és part d'un teixit que conforma òrgans i sistemes. Tot conjuntat en un organisme, i així segueix. ... Si es miren de prop les coses i els processos podem veure que no són només tots, sinó també part d'una altra cosa. Són/Som tots/parts que podem anomenar holones”.

El terme holó ens remet al concepte d'un tot que al seu torn és part de... Com a persones som un holó que formem part d'una família, comunitat... i en darrer terme de l'univers sencer.

Aquests dos, aparentment, diferents senders convergeixen en el coaching per al despertar. Vegem com:

Jo i Alma, aprovació i reconeixement enfront de missió i aportació

Robert Dilts va adaptar el model dels nivells d'aprenentatge de Gregory Bateson als processos de canvi. Així va sorgir en PNL el model conegut com els nivells neurològics.

Ego i ànima

El concepte de l' ànima definit per qualitats, amb orientació transcendent.

Posteriorment va evolucionar aquest model en contemplar dues categories des de les quals es podia examinar. El nivell del jo i el de l' ànima. El primer experimenta l'existència com a una cosa individual, separat de la resta. L'ànima viu l' existència com un tot integrat en una cosa més gran. Cal destacar que ambdós nivells han de coexistir.

Una excessiva "connexió" amb l'ànima en detriment del jo pot conduir a l' evasió. No aprofundiré aquí sobre això, però per poc que observem podem trobar molts exemples de grups i sectes que "abdueixen" de la realitat als seus seguidors.

D' altra banda la identificació excessiva amb el jo ens porta a l' individualisme. Fins i tot a l' egocentrisme.

En el coaching per al despertar contemplem ambdues categories necessàries per viure aquí i ara.

En el nivell del jo predomina la recerca de la seguretat a través del control. Sortejar perills mitjançant la re-acció. Supervivència, ambició i reconeixement personal són valors implicats en aquest nivell. En el nivell de la identitat busca el d' assoliment per aconseguir l' aprovació i el reconeixement mitjançant el rol. Això s'articula en objectius concrets i temporitzats.

En el nivell de l' ànima el conductual s' orienta a la pro-activitat més que a la reacció. En comptes d' evitar el perill busca la motivació en els valors profunds. Aquests valors estan connectats amb l' aportació, el servei i l' connexió. La identitat es vincula amb la missió, al servei del bé comú, volem aportar i veure reflectit en el món (visió).

Quan Rol i Objectius (Jo) estan alineats amb Missió i Visió (Ànima) ambdós nivells s' integren. Aquí les diferències ja no s'enfronten, es complementen i enriqueixen mútuament.

Com funciona el coaching per al despertar?

Basant-nos en el model dels nivells neurològics sabem que hi ha alguns processos generalment conscients. Sovint la conducta i entorn. No obstant això els altres nivells solen discórrer a un nivell inconscient. Fer conscient com fem el que fem és un primer pas.

Coaching per al despertar Sabadell

La necessària col·laboració conscient i inconscient.

A poc a poc aquesta consciència ens anirà portant al nivell de la identitat. Aquest és la fi última del coaching per al despertar. Des d'aquí adquirim consciència de les sub-personalitats. Altrament dit allò amb el que, artificialment, ens identifiquem. Aquesta consciència ens anirà aproximant a poc a poc a la nostra veritable essència.

Per suposat no es tracta d' un camí ràpid ni amb resultats permanentment estables. El coaching per al despertar és un sender de vida. Cada dia anem aprenent alguna cosa més. D'aquesta manera els moments de lucidesa, a poc a poc, van ocupant més espai en les nostres vides.

La PNL de tercera generació juntament amb el coaching generatiu són les eines bàsiques per a aquest treball. No obstant això, atenent l' específic de cada persona es poden incloure altres modalitats terapèutiques. Són especialment complementàries les teràpies de Guió de vida, Nen Interior i Teràpia Gestalt.

El coaching per al despertar s'orienta a la trobada del sentit de vida

Fins aquí un succint esbós d' aquesta modalitat terapèutica, el coaching per al despertar. Evidentment, hi ha altres implicacions que, per qüestió d' espai i temps, aniré desgranant en successius articles.

Si estàs interessat en el coaching per al despertar pots demanar en el següent enllaç. Informació sense compromís.

Sí, vull saber més.

També pots demanar informació sobre la:

Formació professional de coaching integratiu a Sabadell

 

Una cordial salutació.

Josep Guasch

www.josepguasch.com

Anterior article relacionat amb el coaching per al despertar: Com saber qui sóc jo? El nivell de la identitat segons la PNL

Següent article relacionat: Despertar i evolució en temps de crisi

Consciència i autoconeixement Sabadell

Coaching per al despertar a Sabadell, Terrassa i online. Josep Guasch, coach , psicoterapeuta, consulta de coaching i psicoteràpia (Ansietat, acompanyament i estratègies per aprimar, parlar en públic, deixar de fumar, autoestima, addiccions, etc ...)

 

Autoconeixement amb PNL Sabadell

BLOG


Com saber qui sóc jo? El nivell de la identitat segons la PNL.

Com saber qui sóc? Coaching i PNL de tercera generació a Sabadell, Terrassa i Online. Josep Guasch, psicoterapeuta, coach , consulta de psicoteràpia i coaching.

Com saber qui sóc Sabadell

Per conèixer-nos millor necessitem, també, moments de soledat.

Amb qui més estem des que ens coneixem és amb nosaltres mateixos. Ningú ha compartit més amb nosaltres que nosaltres. No obstant això la gran pregunta segueix aquí. Com saber qui sóc jo? És una pregunta presente a qualsevol procés bé sigui de psicoteràpia com de coaching.

A l' article Ser i fer en PNL vaig exposar una aproximació als nivells neurològics de la programació neurolingüística. Des d' aquesta perspectiva la identitat aglutina conductes, capacitats, creences i valors en el ser. Així doncs, la resposta a Com saber qui sóc jo? tindria resposta explorant aquests diferents nivells. No obstant això tant en la pràctica de psicoteràpia com de coaching sorgeix quelcom (aparentment) desconcertant:


Una part meva vol (per exemple) menjar més i una altra vol menjar sa i fer exercici. Llavors sorgeix l'interrogant Com saber qui sóc jo? Hi ha una divertida metàfora que sovint s'utilitza en gestalt i pnl.

Diuen que Nasrudín (*) va anar a descansar a un alberg en una etapa del seu viatge. Com que aquí dormien centenars de persones a la mateixa habitació es va preguntar: "En despertar Com sabré qui soc jo?”. Així que va decidir lligar-se un globus al dit gros del peu.

Però aquest lloc estava replet de bromistes. Així que un d'ells va decidir desfer el globus del peu de Nasrudín i se'l va lligar al seu. En despertar i veure el globus lligat al peu d'un altre, Nasrudín es va preguntar: "si aquest sóc jo.... Qui sóc jo?”

Els dos nivells de la identitat segons la Programació neurolingüística (PNL).

Qui sóc jo i per a què he vingut?

El paper de la identitat és definir la pròpia missió de vida.

Robert Dilts va actualitzar el model dels nivells en l' aprenentatge de Bateson El nivell identitat, segons la PNL, expressa els nivells de conducta, capacitats, creences i valors. Així, per respondre a la pregunta Com saber qui sóc jo? farem bé de revisar aquests altres nivells.

El nivell de la identitat es correspon amb la missió. La missió és el paper o el servei que prestem en un sistema major. És la resposta a preguntes del tipus: Què heu vingut a fer aquí? , Quin paper jugo a la vida? etc. Això està vinculat als nostres valors i capacitats. Els valors defineixen els nostres interessos més profunds i que més ens motiven. Les capacitats, allò en què som especialment competents. Quan despleguem els nostres valors i les nostres habilitats en entorns específics mitjançant conductes coherents, la nostra identitat es manifesta lliurement i competentment.

I això està vinculat a qui som. Així doncs saber quina és la meva missió va precedit per la pregunta Com saber qui sóc?
Ara bé, passa de vegades que semblen existir en nosaltres diferents "jos", diferents interessos i fins i tot capacitats. Realment som un o molts? La resposta que ens dona la PNL és essencialment pragmàtica:

Existeixen dos nivells en la identitat. Un és l' ego i un altre que podem anomenar ànima, essència, jo profund etc. L'ego obeeix als diferents rols que manifestem en la vida. El nivell de l'essència al nostre JO profund.


Com saber qui sóc jo? La tendència de l'ego/identitat a identificar-se.

Com saber qui sóc jo? Sabadell

L'ego tendeix a identificar-se amb rols, filiacions, defectes, virtuts etc.….

Una primera aproximació a la pregunta Com saber qui sóc? és Qui estic sent? És a dir, en aquest moment, amb aquestes persones, en aquest indret. Una percepció poc clara de la identitat comporta una inèrcia, la identificació. Identificar-se amb (X) és una fantasia que tots vivim. De la mateixa manera que Nasrudín "va ordir" desatinadament identificar-se amb un globus a nosaltres ens passa una cosa semblant.

El genial humorista Pepe Rubianes el va deixar estampat en un dels seus irreverents gags:

"Dir que hem guanyat quan veiem un partit de futbol
és com veure una peli porno i dir – hem follat-".

La resposta a la pregunta Com saber qui sóc? transcorre en dos nivells diferents.

En el procés d'identificar-nos el nostre ego juga el seu rol concret. Tanmateix ens allunyem del nostre jo profund.

I per respondre a com saber qui sóc jo? cal saber abans amb què m'estic identificant. És posar consciència en la inconsciència. Una cosa inherent a qualsevol procés bé sigui de coaching com de psicoteràpia.

Aquesta característica de l'ego d'identificar-se la podem veure per exemple:


– La persona que s'identifica amb la seva malaltia diu "sóc diabètic"
– Qui s' identifica amb un defecte: "Sóc mentider "o amb una virtut "sóc sincer".
– També qui ho fa amb una filiació: "Sóc del Barça (del Madrid, del Betis etc...)
– Fins i tot qui ho fa amb una professió: "Sóc psicoterapeuta (coach , carter, policia etc...)

A més hi ha altres nivells d' identificació. Per exemple el caràcter, el rol en el treball, el ser pare o mare... Menció a part l'anomenat per alguns el "jo social" que Jung va anomenar "persona”. És a dir, aquesta part de l'ego que s'adequa a les normes socials de tota mena.

En posar consciència podem respondre a la pregunta com saber qui sóc jo?. Bé sigui que es tracti d'una identificació parcial com de la nostra essència.

El treball amb les subpersonalitats o els jos en psicoteràpia i coaching.

Com saber qui sóc des de les subpersonalitats

Subpersonalitats o diferents jos de cadascú.

En si no és perjudicial aquest procés d' identificació, sempre que no ens deixem engolir per ell. Quan això passa, passa com en el conte "El cavaller de l'armadura oxidada". El cavaller que es va identificar tant amb la seva armadura que no sabia treure-se-la. I no només això, gairebé ni sospitava que la portava posada. Ell va acabar sent la seva armadura i quan va voler treure-se-la gairebé li costa la vida.

Conèixer les subpersonalitats no és suficient per respondre a la pregunta com saber qui sóc? Tanmateix identificar-les ens ajuda a una aproximació al nucli profund.

Comencem identificant darrere de cadascun dels patrons d'actitud i conducta moltes vegades inconscients. Podem, per facilitar el treball, posar-los nom. Per exemple: mandrós i crític; golafre i obsés de les dietes i exercici; dependent i independent.

Gairebé sempre apareixen en parells d'oposats (polaritats). Altres vegades apareix només una subpersonalitat però no la seva polaritat. Per exemple l'obsessivament puntual. En aquests casos estarà bé en sospitar que hi ha una subpersonalitat – contrapès, en el més profund del subconscient.

La teràpia amb subpersonalitats es fa servir tant en coaching com en psicoteràpia. En aquest article no podem entrar en profunditat, no obstant això una primera aproximació consisteix a reconèixer-les i nomenar-les. Així començo a respondre'm a la pregunta com saber qui sóc? per eliminació. O més ben dit, sabent que sóc aquesta subpersonalitat (per exemple el golafre) i sóc molt més que ella.


Com saber qui sóc? Les subpersonalitats i la intenció positiva.

Teràpia de les parts Sabadell

En nosaltres no només hi ha un àngel i un dimoni.

Cada subpersonalitat compleix una funció en l'entramat de la nostra existència. Fins i tot, quan aparentment ens fa mal, té una intenció més enllà de l'aparent perjudici. Cadascuna d' elles té una necessitat i, alhora, compleix amb una intenció positiva. Identificar aquestes necessitats i intencions positives és part de la resposta a la pregunta com saber qui sóc?

Cosa diferent és que la manera com cadascuna persegueixi satisfer aquesta necessitat sigui adequada o no. No confondre mai el què? amb el com? Un exemple que ja he descrit alguna vegada però que em va impactar i emocionar:

Es tracta d'un home alcohòlic de llarg recorregut. Volia superar el seu alcoholisme però no trobava la manera malgrat les diferents modalitats de psicoteràpia que va provar.

Vam estar indagant què li passava quan prenia el primer glop. Va descobrir que una sensació càlida apareixia en el seu plexe solar. El vaig convidar a associar-se al seu personatge alcohòlic juntament amb la sensació.

En aquell moment va trencar a plorar. La recerca incessant era amor. Aquesta era la necessitat no resolta que apareixia en forma de calidesa quan bevia. Per suposat no és la millor forma, però en algun moment de la seva vida va aparèixer com un recurs d'emergència. Després es va instal·lar i ancorar d'una manera semi inconscient.

Quan busquem respondre a com saber qui sóc? també hem de buscar les ferides emocionals. Altrament la resposta seria incompleta. És bàsicament la diferència entre psicoteràpia i coaching. La primera s'assenta a solucionar ferides anímiques. El coaching es focalitza més en les capacitats i a fer-les operatives.


Relacionar-nos amb les nostres subpersonalitats des del nostre centre.

Com saber qui sóc jo? La resposta està en el centrament.

El centre és una altra manera de parlar de la nostra identitat profunda.

Darrere de cada subpersonalitat hi ha necessitats no resoltes. I, en el fons, la intenció positiva que tenen és satisfer-les. Això ens ajuda a relacionar-nos amb les nostres parts difícils d'una manera més amable i compassiva. En identificar aquestes necessitats ens acostem a la resposta a com saber qui sóc jo?

Un exercici preliminar suggerit és el de reconciliar-nos amb les nostres parts des del nostre centre. Pots veure una proposta d'exercici de centrament en el meu article: El centrament en psicoteràpia i coaching. I un enllaç a l'àudio que l'acompanya.... Pràctica de centrament estàndard. Llavors, des del teu centre, acollir i acceptar aquesta subpersonalitat ferida, amb la seva necessitat i intenció positiva. És com rebre un nen que, amb bona intenció, ha après conductes equivocades.

El segon pas consisteix a reconèixer la necessitat no resolta, la intenció positiva.

Seguidament trobar formes creatives i diferents de satisfer aquesta necessitat no resolta. I finalment reconèixer que tu ets aquesta subpersonalitat... i ets molt més que ella. Sense aquesta acceptació, la resposta a com saber qui sóc? quedaria incompleta.

En el proper article aprendrem com desidentificar-nos de les identificacions per…

Fins llavors, rep una cordial salutació,

www.josepguasch.com

Metàfores a Gestalt i PNL Sabadell

Els ensenyaments de Nasrudín, meitat savi meitat bufó.

(*) Nasrudín és un personatge fictici que apareix en relats de la tradició sufí. Sovint, les seves anècdotes s'utilitzen com a metàfora que reflecteixen diferents moments en processos de psicoteràpia i coaching. Especialment en les modalitats de teràpia transpersonal, pnl i Gestalt.

 

Anterior article relacionat: Ser i fer el sender dels nivells neurològics en PNL, Coaching per al despertar

Següent article relacionat: Interpretació de la realitat. Consciència i despertar amb PNL

Teràpia de subpersonalitats a Sabadell


Com saber qui sóc? Coaching i PNL de tercera generació a Sabadell, Terrassa i online. Josep Guasch, psicoterapeuta, coach , consulta de coaching i psicoteràpia.

Abraçar l'ombra

BLOG


Abraçar l'ombra. Fer dels defectes una virtut.

Abraçar l'ombra, fer dels defectes una virtut amb la saviesa del cos. Teràpia de trànsit generatiu a Sabadell, Terrassa i online.

 

Curiositat amable per reconciliar-nos amb el reprimit.

Una actitud d'amable curiositat és imprescindible per emprendre aquest treball.

Vam veure a l'anterior article, reconciliar-me amb la meva ombra, com el símptoma pot amagar una necessitat no resolta. A aquesta mancança se l'anomena benefici secundari en psicoanàlisi o intenció positiva a PNL. El símptoma és la manifestació exterior de l´ombra personal. Però també és el missatger del que roman al fons del reprimit.

També vam veure la necessitat d'una actitud empàtica, compassiva i un ànim impulsat per una curiositat amable. Aquesta actitud és imprescindible abans d'abraçar l'ombra personal. Examinarem aquí una forma pràctica de reconciliar-nos amb allò reprimit.

Stephen Gilligan és el principal impulsor d'una modalitat terapèutica anomenada trànsit generatiu . En aquesta modalitat de teràpia transpersonal, el treball amb la saviesa del cos ocupa un lloc primordial. Des d'aquesta visió compartiré un exercici per abraçar l'ombra i reconèixer allò reprimit.

Per què abraçar l'ombra? Quins beneficis té?

En primer lloc, quan reprimim una pulsió aquesta no desapareix. Queda en el fons del nostre psiquisme. En mantenir amagada en el fons aquesta energia succeeixen dues coses:

1.- El reprimit apareix a formes distorsionades. És el principi de la neurosi. Un exemple senzill que veurem és el d'una persona que menteix per manca d' autoestima.
2.- Mantenir silenciat allò reprimit requereix una energia. Aquesta energia s'allibera quan permetem que s'expressi.

Alliberar allò reprimit d'una manera creativa, és l'orientació de la teràpia amb l'ombra.

Abraçar l'ombra permet doncs:

Abraçar l'ombra permet alliberar una gran reserva d'energia reprimida per a la creativitat.

Abraçar l'ombra permet més creativitat.

1.- Comprendre el fons de la nostra neurosi
2.– Coneixent això, formes més creatives de satisfer la necessitat no resolta.
3.- Una major vitalitat en alliberar l'energia que es destinava a silenciar allò que s'ha reprimit.
4.- Ocasionalment una creativitat més gran.

 

La saviesa corporal en el trànsit generatiu

Cos i ombra pertanyen a l'àmbit del reprimit en la nostra cultura. En el meu article sobre el guió de vida sense alegria tracto amb una mica més d'extensió aquest tema. I això és així perquè ambdues expressions de la nostra experiència vital estan íntimament connectades.

Quan una situació ens impacta, agradable o desagradablement, hi ha un reflex corporal. Atendre aquest impacte de allò reprimit al cos és abraçar l'ombra.

En aquest cas s'anomena a aquesta sensació, una sensació sentida. Sovint passem de reüll, quan no rebutgem, aquestes sensacions que etiquetem com a desagradables.

La teràpia amb el trànsit generatiu permet obrir un espai SENSE ETIQUETES al reprimit. Mitjançant la pràctica del centrament podem abraçar l'ombra perquè aquesta s'expressi. Això no vol dir deixar-nos portar pels seus impulsos primaris. Però sí acceptar-los sense reprimir-los.

 

Abraçar l'ombra, primer, el contacte amb la sensació sentida

Connectar amb la saviesa corporal

Una bona forma per connectar amb l'ombra és mitjançant la saviesa del cos.

Pensa per un moment en una experiència que desperti en tu "la bèstia" que portes dins. Una vegada la tinguis deixa de parar atenció al que va succeir i cèntra't en la sensació corporal. És en aquesta sensació sentida on comença el procés d'abraçar l'ombra. Unes consideracions necessàries:

La sensació sentida és més que una sensació muscular. És més interna. Té contingut psicològic però emergeix abans de la reactivitat muscular. Puc, per exemple, tensar les espatlles com a resposta d' estrès. Aquesta és la reacció secundària. No obstant això, un segon abans, hi ha una sensació sentida. És la resposta experiencial primària. Generalment apareix a la boca de l'estómac, pit, ventre... A la línia mitjana del cos.

És el més semblant a la sensació de papallones a l'estómac. El que passa que no sempre és un suau aleteig de papallones. Quan aquesta sensació sentida apareix com a resposta de quelcom que desperta “la nostra bèstia” solem tenir dues respostes.

1.- Em deixo portar per la sensació sentida i em desboco.
2.- La nego i separo.

Hi ha una tercera resposta que és la que anomeno en aquest post “abraçar l'ombra”.

A la resposta 1. M'introdueixo EN la resposta primària i m'hi perdo. Segons el que es tracti puc perdre fins i tot la dignitat. 😆

A la resposta 2 CREC que em desentenc. 🙄 . Per simplement nego, inverteixo una energia a bloquejar la resposta.

A la resposta 3 estic AMB el que sento en la meva sensació corporal. És important aquí aquesta distinció. Em centre, com en una meditació, en la sensació sentida. Aquest és el primer pas d' abraçar l'ombra.

 

Compte amb la ment. Atendre només la saviesa del cos.

A la teràpia de trànsit generatiu es treballa també amb allò cognitiu. Però només per donar una adreça a l'energia o bé per analitzar, reflexionar, planificar etc.… Però no per alimentar el símptoma! Escoltem el símptoma però no li donem menjar. Tampoc ho etiquetem (dolent, bo, desagradable etc…)D'aquí la importància de centrar-nos en la sensació sentida.

Consciència corporal per aturar el parloteig mental.

El pensament automàtic dona moltes voltes improductives.

Durant l'exercici no torno a reviure una i altra vegada l'experiència. Això seria disparar el pensament automàtic en bucle. Només em centro en la sensació sentida que ha despertat en mi el record!. D'aquesta manera, allò reprimit es manifesta a través de la saviesa del cos. I així ni ho descuido ni em deixo portar per ell.

Tal com diu la saviesa cherokee en la seva metàfora dels dos llops que nien al nostre interior. Aquests dos llops lluiten entre si. Guanyarà aquell al qual alimentem. No obstant això, la majoria dels relats sobre aquesta llegenda omet un detall:

En realitat la llegenda diu que hem d'atendre els dos. I portar-los a l'equilibri. Atendre el llop negre és escoltar-lo, estar AMB ell no EN ell. Tampoc l'hem de matar de fam ja que així matem una part nostra. Això és abraçar l'ombra.

Donar voltes, rumiar, culpar-se, victimitzar-se, queixar-se... Totes són formes en què la ment treballa improductivament. Engrandeix la sensació d'impotència davant del llop negre. El trànsit generatiu proposa escoltar la saviesa del cos. Aquesta és la primera fase. En fer-ho a poc a poc anirà minvant el seu impuls. Com un nen petit quan se sap escoltat.

Abraçar l'ombra atenent la saviesa del cos. Crear el context.

"Cada ésser humà és una posada,
que a diari rep la inesperada visita
d' un nou hoste.

I cada nouvingut porta amb si
alegries, tristeses, mesquineses
i un despertar insospitat.

Dóna'ls a tots la benvinguda i agaxa'ls,
encara que portin amb si un vendaval de patiment
que arrossegui violentament casa teva,
i la despulli de tots els seus estris.

Acull amablement tot hoste
perquè ignores qui serà el missatger
de les noves alegries.

Obre els braços
a tot pensament fosc, a la vergonya
i a la malícia, i convida'ls a entrar.

I no oblidis donar les gràcies a qui cridi a la teva porta
perquètots porten amb si un missatge de l'infinit."

 

Abraçar l'ombra és donar la benvinguda a l'inesperat, però no deixar-se portar necessàriament per això.

Donar la benvinguda al símptoma com un missatger del que roman reprimit.

Aquest meravellós escrit del místic sufí Rumi ens assenyala el camí. Crear un context per abraçar l'ombra passa per fer-ho des d'un estat de centrament. He inclòs un enllaç a l'article que inclou un exercici d'aquestes característiques. Per suposat no és l' únic. Podem fer-ho també amb una pràctica de relaxació, mindfulness etc.... És a dir rebre l'"hoste" preparant la benvinguda. De la mateixa manera que ho fem quan preparem un sopar per a algú especial.

La pràctica del centrament com a pas previ.

Els passos són els següents:

1.- Centrament o exercici de relaxació. Especialment adreçat a la consciència corporal.
2.- Recordar un moment concret en el qual "va despertar la bèstia"
3.- Sentir el reflex corporal, la sensació sentida i centrar-me en ella.
4.- Si estic centrat rebo la sensació i puc abraçar l'ombra des d' un estat de acceptació no reactiva.
5.- Segueixo sentint amb curiositat, calma, compassió, només centrat en la sensació, no ja en el record.
6.- Porto una o ambdues mans a la zona en què sento la sensació. Deixo que es vagi transformant o diluint.

Un cop hem practicat suficientment vegades aquest exercici podem portar-lo a la quotidianitat. En aquell moment que ens assalta l'inesperat. Per fer-ho amb destresa cal practicar-lo diverses vegades a casa amb records reals. Així aconseguirem abraçar l'ombra quan ens assalti inesperadament en el dia a dia.

Centrar-se per rebre l'ombra.

El centrament ens permet estar AMB l'ombra i no EN ella.

El procés en el quotidià és bàsicament el mateix. La diferència quan passa en el dia a dia és que no ens dona temps a preparar el context. És per això que ho hem de practicar abans. Amb la pràctica el centrament es torna una cosa disponible immediatament. I la curiositat amable el fil conductor des del qual ens relacionem amb el reprimit.

 

Abraçar l'ombra en la teràpia de les addiccions.

Aquest exercici és important per a, per exemple, la teràpia de les addiccions. Anomenem “craving” a l' impuls de consumir, per exemple un cigarret. Sostenir l'impuls durant uns segons, i des de l'estat de centrament en la sensació corporal, té resultats sorprenents. Als pocs segons, el craving es va afluixant fins a desaparèixer. Això és estar AMB l'ombra en comptes de deixar-se portar per ella.

Fins aquí el que és recomanable practicar en solitari. Quan aprenem a abraçar l'ombra des d'aquest estat d'acceptació centrada podem avançar alguna cosa més. És recomanable estar atents a imatges, records, pensaments que puguin sorgir espontàniament. És quan el símptoma comença a posar-nos en contacte amb la necessitat reprimida que comença a sentir-se escoltada. No obstant això, això ja requereix la intervenció d' un terapeuta especialitzat.

L' àmbit relacional en el contacte amb el reprimit.

Ja vaig assenyalar a l'anterior article que el símptoma és el missatger d'una necessitat interna no satisfeta. D'una manera semblant, la PNL proposa el terme intenció positiva. Però no és fàcil abraçar aquesta obertura existencial ja que no sempre aquesta intenció positiva és accessible. Tanmateix partir de la confiança en aquesta pressuposició és bàsic.

Per això Gilligan proposa el que ell anomena mantres relacionals. És a dir, quatre frases curtes que ens recorden la importància d'una relació amable i compassiva amb el símptoma. Aquests mantres relacionals obren el camí per abraçar l'ombra:

1.- “Què interessant”!
2.- "Estic segur que té sentit"
3.- “Alguna cosa intenta despertar (o curar)”
4.- "Benvingut"
(Del llibre Trànsit generatiu de Stephen Gilligan)

El símptoma protegeix la nostra part ferida i vulnerable

El símptoma, a més de missatger, pot ser un protector de les nostres parts vulnerables.

El trànsit generatiu comparteix amb la teràpia sistèmica la importància del relacional. Aquests mantres resumeixen l'actitud en enfrontar el símptoma. No són, per descomptat, fórmules exactes a repetir tal qual. Són més aviat maneres d'orientar l'actitud en la relació amb el reprimit en el nostre interior.

 

L'home que deia ser mentider.

Per il·lustrar-ho transcric un fragment central d'una sessió de teràpia. Com sempre compto amb el consentiment del consultant i oculto el nom.

Es tracta d'un home de mitjana edat. S' identifica com un mentider. Això li ocasiona vergonya. La vergonya és una manera encoberta de repudiar el reprimit. Però abraçar l'ombra, també implica reconèixer la funció positiva de la vergonya. Responc a la seva intervenció inicial:

– “Sí, com algú que no diu la veritat sents vergonya, és bo saber-ho. ¿Però...Qui més ets a més de algú que no diu la veritat?…. (1)…. Pots, per un moment, obrir un espai per entrar en contacte amb aquesta sensació? (... pausa... centrament...) Des d'aquest algú més que ets On sents aquesta sensació?…algú que no diu la veritat...

(Porta les mans a la boca de l'estómac)

Després d'unes paraules de reenquadrament i acompanyament diu una cosa molt interessant...

– “M'oculto al mentider (2)” – Responc:

– “Sí, ja veig que t'amagues en el mentider i et dono les gràcies per aparèixer (4º mantra). Estic segur que té sentit que romanguessis ocult durant tant de temps (2º mantra). I segur que tens molt a dir (3er. Mantra). ..Qui més ets a més d'algú que ha estat ocult fins ara? (2).

– “Em ve...” (Aquí el client trenca a plorar)

Resumeixo el que va seguir a continuació. Van emergir records de la seva infància en què va creure ser menyspreat pels seus pares. Dic expressament va creure ser menyspreat. Quan som nens no tenim prou capacitats per comprendre les conductes del pare i la mare. Fins i tot quan aquestes conductes poguessin amagar una bona intenció... però una pèssima forma d'expressar-ho.

 

Notes i comentaris a la sessió de teràpia amb l'ombra.

(1) És important aquesta primera diferenciació entre conducta (dir mentides) i l' identificació amb la conducta (sóc mentider). En el reenquadrament no és el mateix algú que no diu la veritat que un mentirós. El segon terme té un matís punitiu i moralista. El primer, és una conducta, no una etiqueta moralista. En aquest "és bo saber-ho" hi ha una acceptació de la vergonya. Comença el treball d' abraçar l'ombra com un reconeixement. El client sap que necessita un canvi però portem aquesta necessitat al canvi de conducta. No al canvi de qui és.

La teràpia dels sistemes de família interna (IFS)

Teràpia del self i reconciliar-se amb l'ombra a Sabadell

Podem imaginar els nostres diferents desitjos com a subpersonalitats.

(2) En la teràpia dels sistemes de família interna (IFS) es treballa amb la metàfora de les subpersonalitats o "parts". És a dir, nuclis interns que semblen tenir una idiosincràsia pròpia. Per exemple el golafre en la persona que reconeix tenir un problema amb la xocolata. En identificar i posar nom a una part comencem a reconèixer implícitament que "Jo sóc alguna cosa més que aquesta part" (Això està també implícit en la pregunta "Qui ets a més d'algú que no diu la veritat?”) És un treball de desidentificació (encara que sigui parcial) d' aquesta part. Aquesta desidentificació és una manera d' estar amb i no a. I és en aquesta manera d'estar que comencem a abraçar l'ombra. Però hi ha més.

A l' IFS es reconeixen dues categories de subpersonalitats. Els protectors i els exiliats. Els exiliats són parts del sistema intern que romanen amagades sostenint un dolor profund i no resolt. Habitualment referides a moments de la infància especialment difícils, que el nen no va saber entendre i/o resoldre. És el que treballem en la Teràpia del Nen Interior . Els protectors representen parts que protegeixen l'exiliat de viure un dolor intens. Amb millor o pitjor capacitat intenten preservar l'exiliat d'una exposició que pogués resultar aclaparadora. No obstant això, en fer-ho, li sostreuen la capacitat d'aparèixer, ser reconegut i començar el camí de la sanació.

Generalment, el protector és el símptoma. En aquest cas el mentider. L'exiliat és aquest ésser vulnerable que roman amagat a allò reprimit.

 

Abraçar l'ombra i la funció positiva del símptoma

Hem vist en l'exemple com va sorgir el nen ferit, abraçar l'ombra és abraçar aquest nen ferit. Com a estratègia adaptativa va aprendre, en aquest cas, a mentir. Per creure's no valorat pels seus pares va construir una corassa. Però aquesta corassa no era ell, era una manera de protegir-se... i estava feta de mentides.

A poc a poc aquesta estratègia va anar refermant-se i arrelant en el seu caràcter. El personatge “mentider” el protegia de la seva por de sentir-se abandonat, ferit, menyspreat. És el símptoma que perdura en la biografia emocional de la persona com una manera de protegir-lo. Abraçar l'ombra és també abraçar aquest personatge amb la seva intenció positiva... encara que no constructiva.

Vull finalitzar amb un poema de Derek Walcott

Abraçar l'ombra és tornar a unir el que estava separat.

L'ombra com la part complementària de la nostra consciència.

"Arribarà el dia en què, jubilosament,
et saludaràs a tu mateixa arribant a la teva pròpia porta, en el teu propi mirall.

I cadascuna de vosaltres somriurà amb la benvinguda de l'altra.
I us direu: asseu-te aquí, menja.
Tornareu a estimar-vos, a les estranyes que éreu vosaltres mateixes.

Li regalaràs el teu vi, li regalaràs el teu pa. Li tornaràs el teu cor…
A tu mateixa, aquesta estranya que sempre et va estimar.

Tota la teva vida has ignorat, prenent-la per una altra,
a qui et coneix de cor.

Baixa les cartes d'amor de la prestatgeria,
les fotografies, les notes desesperades;
treu la teva pròpia imatge del mirall.

Seu-te, celebra la festa de la teva vida! ”

Fins que arribi aquell dia, rep una cordial salutació,

www.josepguasch.com

Anterior article relacionat: Reconciliar-me amb la meva ombra. Acceptar el meu costat fosc creativament.

 

Teràpia per reconciliar-me amb els meus defectes.

Abraçar l'ombra, fer dels defectes una virtut amb la saviesa del cos. Teràpia de trànsit generatiu a Sabadell, Terrassa i online.

 

Escoltar el missatge del reprimit.

BLOG


Reconciliar-me amb la meva ombra. Acceptar el meu costat fosc creativament. Actitud

Reconciliar-me amb la meva ombra. Recursos de coaching generatiu i teràpia transpersonal a Sabadell, Terrassa i online. Josep Guasch, coach , psicoterapeuta humanista i transpersonal.

 

Reconciliar-me amb la meva ombra. La llum representa la nostra consciència. L'ombra l'ocult a la mateixa.

Foscor, llum i ombra.

El títol sembla prometre: “Reconciliar-me amb la meva ombra”, però gairebé sempre s'escriu sobre això des d'un pla teòric. Jung va ser el primer que va parlar sobre la saviesa de allò reprimit, oblidat, el que jeu a la foscor. Els actuals corrents de teràpia transpersonal emfatitzen el necessari d'aquest treball. Avui examinarem com em puc reconciliar amb la meva ombra des de l'òptica del coaching generatiu.

L'ombra (allò reprimit) és, també, font de saviesa, inspiració i recursos.

Entrem abans en allò físic/metafòric. Llum i foscor són dos estats naturals oposats. L'ombra implica l'existència de tots dos per l'aparició d'un tercer. Així doncs, no hi ha ombra si no hi ha res que s'interposi en la llum que provoqui foscor. Aleshores si existeix “allò lluminós” i aquesta llum es projecta sobre mi, existirà, necessàriament, una ombra.

Només sembla existir una excepció en el pla humà físic i terrenal. Si la llum incideix verticalment sobre el meu cap. És a dir sense inclinació en el pla vertical i sobre la meva part més elevada. Evidentment, una cosa poc habitual pel que farem bé de pensar en el més quotidià. Si (gairebé) sempre m'interposo en el camí de la llum, faré bé de reconciliar-me amb la meva ombra. Sense ella no existiria la llum que m'il·lumina… I tampoc existiria jo. 😕

Abans d'emprendre aquest camí amb pràctiques concretes convé cultivar una actitud cap a allò reprimit. És del que parlaré en aquest article. Al següent compartiré una pràctica inspirada en el coaching generatiu. Aquesta modalitat de teràpia transpersonal fa un especial èmfasi a la saviesa corporal. I a mi, personalment m'ha obert un nou camí per reconciliar-me amb la meva ombra. Un camí intermedi que no és ni lluitar-hi en contra, ni deixar-se emportar.

 

Reconciliar-me amb la meva ombra. Dolor i patiment.

Jo faig un èmfasi especial en la diferència entre dolor i patiment. L' dolor (emocional o físic) és una resposta a una lesió física o emocional. La mort d'un ésser estimat, una separació, la pèrdua d'una amistat.

L' patiment pot ser el resultat daquest dolor. Però també pot ser un patiment auto creat o, fins i tot, una prolongació innecessària d'un dolor legítim.

El dolor és inevitable, el sofriment optatiu.

El dolor és el que és inevitable, el patiment és optatiu.

Sovint aquest patiment artificial ve d'un continu pensar "sobre" (a Teràpia Gestalt parlem de l' “acercadeísmo” ) . De vegades referit al passat. Cosa que va passar, em va doldre i em recordo i esbarjo constantment al meu interior. O a un futur desitjat que visc com necessitat frustrada. És a dir, un temor.

Ni passat ni futur són un bon camí per reconciliar-me amb la meva ombra.

En ocasions el patiment amaga una victimització. En creure'm víctima d'alguna cosa m'exonero (artificialment per descomptat) de la meva responsabilitat per fer alguna cosa. La culpa funciona d'una manera semblant. Ens paralitza i ens eximeix de l'acció, el càstig ens serveix de “reparació”.

De vegades amaga també un guió de "Salvador”. Per exemple m'agradaria que dos amics meus no estiguessin enfrontats. I oblido que ja són grandets per fer amb les seves vides allò que els plagui (o no).

A mindfulness es parla de patiment primari (dolor) i patiment secundari (patiment en si).

El primer ve amb la condició humana, els fets consubstancials en existir. Per exemple una malaltia.

El segon ens el provoquem rumiant sobre el patiment primari. Per exemple tinc una malaltia i em passo el dia lamentant-me i queixant-me: Per què jo? Què he fet per merèixer això?. 🙁 etc.…

Evidentment, no és una bona idea per reconciliar-nos amb això que anomenem ombra.

Dolor patiment i la pregària de la serenitat.

El mindfulness comparteix una visió ja existent a occident però no gaire popularitzada. Al teòleg i filòsof, d'origen alemany, Reinhold Niebuhr s'atribueix l'anomenada pregària de la serenitat.

"Senyor, concedeix-me serenitat per acceptar tot allò que no puc canviar,
valor per a canviar el que sóc capaç de canviar
i saviesa per entendre la diferència".

La paraula clau: acceptar. Reconciliar-me amb la meva ombra és el camí de l'acceptació del que visc com els meus defectes. No és negar-ho, i tampoc rendir-me a això. Si ho nego, nego una part consubstancial meva. Si em rendeixo a això sucumbeixo a alguna cosa no desitjable.

Per a mi, un exemple d'aquesta acceptació és Claudio Naranjo en els darrers anys. Tot i l'evident tremolor de les mans, ni va reprimir el tremolor ni va deixar d'impartir-ne el coneixement. Fins i tot amb humor. Aquí deixo un enllaç a un vídeo seu.

Última roda de premsa de Claudio Naranjo.

 

El símptoma com a mestre i pont cap a l'ombra personal

El símptoma en coaching generatiu s'accepta com una manifestació del reprimit. I es convida des de la saviesa corporal que aparegui i s'integri amb el centre. Per reconciliar-me amb la meva ombra he d'oferir una presència humana al símptoma. Això vol dir, estar disponible per atendre'l, acceptar-ho.

El símptoma pot ser entès com un aliat que ens informa que alguna cosa va malament. És primordial entendre això si vull reonciliar-me amb la meva ombra.

El símptoma és un mestre, ens informa de quelcom que no va bé.

Ser-hi AMB el símptoma no és estar EN el símptoma. Tampoc és REBUTJAR el símptoma, 🙄 . Quan l'escolto i li ofereixo un espai per atendre'l començo a reconciliar-me amb la meva ombra. D'aquesta manera allò reprimit s'allibera i se sent reconegut. Veurem en el proper article com des de la saviesa corporal li oferim aquest espai d'acceptació.

Sóc conscient que aquesta perspectiva del coaching generatiu pot semblar paradoxal. Però en realitat és alliberadora. Si nego alguna cosa meva, em nego a mi mateix. Si el rebutjo em rebutjo.

Podem dir des d'aquesta òptica: “Jo sóc (per exemple) mandrós i sóc molt més que la meva mandra”. És probable que, fins i tot aquesta mandra tingui una intenció positiva. De vegades aquesta intenció positiva no està del tot clara. És interessant aleshores plantejar-se un treball terapèutic per descobrir-la.

Quan estic amb i no a (i tampoc en contra)començo a reconciliar-me amb la meva ombra. Això implica cultivar una actitud amable, compassiva i empàtica cap a ella i, alhora, centrada. Fins i tot faig a allò reprimit partícip de la consecució del meu objectiu. Això és completament nou, fins i tot entre les diferents modalitats de teràpia transpersonal. Per descomptat ja és una modalitat avançada de treball al coaching generatiu.

 

Reconciliar-me amb la meva ombra, alguns exemples de la saviesa del símptoma.

Allan Santos al seu llibre “El camí cap a un mateix” posa dos exemples de la saviesa del cos:

– La febre com a símptoma. Accelera les reaccions químiques del cos per activar el sistema immunològic.
– La ressaca com a símptoma d'excés de beguda. El fetge rep l'impacte de l'alcohol per evitar que aquest faci malbé el teixit nerviós. El resultat d'aquesta “depuració forçada” és la ressaca.

Són dos exemples de la saviesa corporal. Vegem ara com allò reprimit emocional també compleix una funció.

Al llibre "Generative Trance" Stephen Gilligan posa l?exemple d?una dona que volia deixar l'alcohol. Després d'un treball terapèutic, va descobrir que l'alcohol li proveïa d'un estat intern sorprenent. Cito textualment:

“…Es va sorprendre en notar que quan l'alcohol arribava a la gola, s'obria un profund camp càlid al seu interior, connectat amb unes poderoses (i agradables) ganes de rendir-se…”

Partint de la descripció d'aquest agradable estat començo a reconciliar-me amb la meva ombra. La qüestió de fons és…

Com mantenir aquest agradable estat d'una manera més creativa?

Gilligan segueix explicant com l'inconscient creatiu de la pacient va trobar maneres més saludables d'aconseguir aquest estat intern. La necessitat subjacent, el que amagava el símptoma, era la necessitat d'una pràctica espiritual. El treball espiritual proveïa a aquesta persona la sensació de trobar-se davant quelcom més gran al qual rendir-se. Una sensació de pertinença a alguna cosa més gran i, per descomptat, més creativa que la beguda.

 

El que és reprimit és com l'aigua estancada. Es podreix.

Reconciliar-me amb la meva ombra Sabadell

Si permetem a l'aigua fluir, és font de vida i creativitat. En cas contrari, es podreix.

A la capçalera una metàfora. El símptoma apareix com una resposta a una necessitat no resolta. Si sóc capaç d'escoltar el missatge de fons, puc reconciliar-me amb la meva ombra. Aquesta última la provoco jo en no permetre que flueixi la necessitat i se satisfaci. Com diu la capçalera, l'aigua estancada es podreix. Si permeto que flueixi, s'allibera i purifica.

No obstant això, és cert que el mateix procés d'educació comporta una gran quantitat de repressió. D'aquesta manera, allò reprimit va conformant un estany d'aigua retinguda. A més, el consumisme dirigit i manipulatiu no ajuda a crear persones sanes, connectades amb les seves necessitats reals.

Llavors, com diu Bandler al seu llibre “"Trance-Formations"”, apareixen símptomes amb propòsit però sense significat. Puc, per exemple, fumar-me una caixeta diària de tabac per calmar el meu estrès. L' propòsit és obvi, però la conducta no té un significat creatiu.

Per reconciliar-me amb la meva ombra començo a reconèixer al símptoma una veu que m'alerta d'alguna cosa. Un avís sobre una carència important.

L' símptoma és fumar. Té un propòsit com tots els símptomes. Tot i això és un propòsit sense un significat adaptatiu.

Allò reprimit és la meva necessitat de calma, serenitat. El símptoma sempre ens avisa duna necessitat subjacent. I és així tant en l'aspecte físic com emocional.

Aleshores allò que apareix, inicialment com a molest, ho puc veure amb nous ulls. Acceptar i abraçar el símptoma és el primer pas. Entendre de què m'està alertant és el segon. El tercer cercar formes alternatives de satisfer la necessitat no satisfeta.

..Com reconciliar-me amb la meva ombra? Conclusió i pas següent.

Reconciliar-me amb la meva ombra em porta a entendre en profunditat que tot el que passa a la meva vida és per alguna cosa. Que estarà bé que accepti el símptoma (dolor emocional en aquest cas) com un avís. Com un aliat. Si el símptoma no té remei, entendre que pensar sobre ell no portarà més que dolor innecessari.

Però gairebé sempre el símptoma és la veu d' allò reprimit. Llavors, aprendre a escoltar el que hi subjau. Gairebé sempre una necessitat no satisfeta. El següent pas, descobrir noves maneres de satisfer aquesta insuficiència d'una manera més creativa.

Consulta de teràpia transpersonal a Sabadell

Abraçar la pròpia ombra és acceptar el cabal d'energia i creativitat.

Acceptar llavors, el molest, és atendre el missatger, amb la seva peculiar manera d'alertar-nos. El següent pas per reconciliar-me amb la meva ombra té a veure amb l' autoconeixement. L' coaching generatiu, en l'àmbit del creixement personal, i el trànsit generatiu al psicoterapèutic són noves eines. Pertanyen al camp de la teràpia transpersonal. Podem entendre-ho com allò que aporta sentit, profunditat i consciència a la vida. Gairebé sempre més enllà del que experimenta l'ego.

En el següent article proposo un exercici pràctic i senzill. Fins llavors, rep una cordial salutació,

 

www.josepguasch.com

Anterior article relacionat: L' ombra del subconscient i l' escriptura automàtica

Següent article relacionat: Abraçar l'ombra. Fer dels defectes una virtut.

Reconciliar-se amb el reprimit

 

Reconciliar-me amb la meva ombra. Recursos de teràpia transpersonal i coaching generatiu a Sabadell, Terrassa i online. Josep Guasch, psicoterapeuta i coach humanista i transpersonal.

 

En complir els seixanta

BLOG


En complir els seixanta. Un sender de vida.

En complir els seixanta, un sender de vida. Josep Guasch, psicoterapeuta, coach , consulta de coaching i psicoteràpia, Sabadell, Un sender de vida.i. (PNL, Hipnosi, psicoteràpia Gestalt, Anàlisi Transaccional, Teràpia del nen interior, Teràpia per fatiga pandèmica covid19)

"Perquè existeixi la falta hi ha d'haver espera, un temps obert,
alguna cosa per complir-se, conjectures.
O millor: exigències, un nivell de dret.
La falta sorgeix en la cruïlla del nivell de fet.
És a partir del “hi ha d' haver” que alguna cosa pot faltar."
(Oscar Massota)

En complir els seixanta.

En complir els seixanta anys sembla obrir-se una altra dimensió de l'experiència vital.

Què se sent en complir els seixanta?. Aquesta és la pregunta que, a tall de felicitació, em va demanar un conegut. Doncs sí, fa poc els vaig complir. I de vegades, quan volem compartir el que sentim, caiem en el parany d'explicacions, justificacions i altres. Però si he de parlar del que sento és de nostàlgia.

La nostàlgia, per a mi, és una tristesa referida a una cosa preexistent. De vegades pot ser una cosa concreta (una persona, una casa, una ciutat...). Altres vegades aquesta nostàlgia es remet a una cosa impalpable, potser intuït. I és a aquest segon aspecte de la nostàlgia al qual em refereixo ara.


¿Nostàlgia de què? i a què es refereix aquesta nostàlgia en complir els seixanta?

No crec en les definicions precisament matemàtiques en parlar del món emocional, per això m'estendré una mica... O això crec.

En complir els seixanta... Nostàlgia... ¿de què?

Descric el concepte pulsió, tal com el descriu Oscar Massota. Llibre "El resguard de la falta”, “Lliçons d' introducció a la psicoanàlisi”:

"Aquesta força (la pulsió) que ens impulsa a realitzar una acció per satisfer una tensió interna, no té objecte. A diferència de l'instint que sí que té una cosa o algú cap al qual fer-ho per diluir la tensió..

I em sembla especialment metafòrica el terme "falta" triat per Massota.

La participació mística, la fusió del jo amb el "no-jo"

Hi ha un anhel intern per formar part d'una cosa més gran. Sigui el que sigui que entenguem per aquest “una mica més gran”

Aquest sentiment de trobar-se en falta jo el relaciono amb el "sentiment oceànic" descrit per Freud. Aquest anhel per tornar a l'estat intern viscut al si de la mare, abans de néixer. També conegut com a estat de "participació mística" per Jung:


"El subjecte no encerta a diferenciar-se diferentment de l' objecte, vinculant-s'hi en virtut d'una relació directa que podríem anomenar identitat parcial. Aquesta entitat es basa en una unitat a priori d' objecte i subjecte”.


No obstant això en complir els seixanta, Quin és el vincle amb aquest estat de beatitud interna?

De la inconsciència inconscient a la inconsciència conscient, el trànsit a la maduresa.

Abans d'aparèixer en aquest món érem inconscientment incompetents. No sabíem que no sabíem. Allà a la panxeta de la mare vivíem i ens formàvem feliços, sense preocupacions. Probablement algun sobresalt hormonal si vam tenir una mare especialment estressada, però era amb el que ens formàvem.... Aquest estat de inconsciència inconscient, el sentiment oceànic, la participació mística. Hi ha qui el relaciona amb l'Edèn bíblic d'abans de la "caiguda".

I va ser precisament la caiguda, els primers remolins al coll uterí els que ens van apartar d'aquest estat. I apareguem aquí. Va ser quan abordem l'adonar-nos que no sabíem res, comencem a ser conscientment incompetents. I crec que mai hauríem d'apartar-nos d'aquesta innocència en el saber que no sabem.

Els primers moments de maduresa, incorporant la consciència.

Però passa que aprenem coses i, d' algunes, en alguns moments, ens fem conscients conscients. Per exemple: quan aprenc a conduir, m'esforço conscientment a coordinar l'embragatge, canvi de marxes, fre i accelerador. A poc a poc això es converteix en un automatisme i aprenem a utilitzar-lo. Llavors la meva competència en conduir es fa inconscient. O més ben dit inconscientment competent. No sé que sé.

Coaching generatiu a Sabadell

De la incompetència inconscient a la competència inconscient.

Aquest joc en l' aprenentatge de conductes i habilitats el podem contemplar des d' un altre nivell. El joc de la vida. Potser les regles no siguin exactament les mateixes però sempre m'ha ressonat.

Mai deixem d'aprendre i, en el millor dels casos, anem contínuament en aquest cicle d'aprenentatge conscient. Tot això fins, crec, en l'últim tram de la vida.


En complir els seixanta, el trànsit de la por a l'amor.


Crec fermament que el següent pas en l'evolució de l'espècie és el trànsit cap a l' amor. I crec que això es fa més evident amb el pas dels anys.

En complir els seixanta s'obre una nova dimensió a la vida.

L'aparent foscor ho és pel contrast amb la llum.

Com he assenyalat abans, el naixement no va ser precisament una cosa plàcid. En néixer deixem un estat de fluïdesa serena, indiferenciada, a un altre ambient fred, aspre. Comença l'adonar-nos del que és "jo" i "no jo". El procés de la diferenciació. Però només és el començament.

I en aquest començament apareix la por. Jo crec fermament que és la primera emoció que coneixem, el por. La supervivència està implicada durant el trauma del naixement.


A partir d' aquest moment l' ego es va formant i, amb ell, l' aprenentatge conscient. També anem aprenent a estimar. I és l'amor, al principi per la mare i el pare, el que ens va apartant de la por. No en va, diuen que l'oposat de la por és l'amor. L'amor uneix, la por separa.

 

El centre de la consciència és l'ego.

Aquesta frase és de Jung. I aquest ego incipient té la funció d' atorgar sentit, continuïtat i identitat personal a través de la vida. Però no és la totalitat de la psique. Jung va denominar "sí-mateix" a aquest centre que equilibra els aspectes conscients i inconscients de la psique. Traslladar el centre de gravetat, de l'ego al si mateix és un moment necessari en el procés d'individuació.

Però significa destronar l'ego i la seva necessitat de control

La por torna a aparèixer en aquest moment. Ja no hi ha control, i el temps s'acaba. La percepció de finitud és cada vegada més certa.

No obstant això, a la segona meitat de la vida, la consciència ens urgeix a tornar la mirada a un altre lloc per seguir trobant sentit. L'ego, en el millor dels casos, s'ha de rendir a una cosa d'ordre superior. Anomenem-li consciència , sí-mateix, self, jo superior etc.

I segueixo citant Jung:

"La primera meitat de la vida es dedica a formar un ego saludable, la segona meitat se'n va cap endins i el deixa anar."

Deixar anar a l'ego en complir els seixanta....

Deixar anar el que ja no és a l'ordre principal de prioritats.

Deixar anar a l'ego (que tant va costar construir), el nostre "centre de control i el poder" és una tasca difícil. Significa una rendició conscient a la Vida, a la segona meitat de la vida doncs segons Jung:

"La segona meitat de la vida, el vespre, no ha d'estar governada pels mateixos principis que van regir l'alba, doncs no tindran el mateix sentit que van tenir abans”.

I, com vaig dir abans, desprendre's de la por en deixar anar l'ego només és possible, crec, mitjançant l'amor. I segueixo citant Jung:

"On regna l'amor, no hi ha voluntat de poder, i on predomina el poder, falta l'amor. L'un és l'ombra de l'altre." – Carl Jung

En aquest moment de la vida recomano, per a qui no ho hagi fet encara, un treball de recapitulació. Una espècie de biografia emocional amb ànim sanador. Hi ha moltes formes de fer-ho, per fer-ho individualment (no sempre recomanable) adjunt un enllaç a un text inspirador. El camí tolteca de la recapitulació.

Psicoteràpia transpersonal Sabadell

Recapitular i resignificar el sender recorregut


En complir els seixanta, “el pes del món és amor”.

En complir els seixanta, un poema d'Allen Ginsberg torna una i altra vegada a la meva memòria: “Cançó”. És un poema a l'amor, però no aquest amor edulcorat i simpló. Diu així:

“El pes d'aquest món
és l'amor.
A sota de la càrrega de la soledat,
sota la càrrega
de la insatisfacció
el pes,
el pes que carreguem
és amor.
Qui podria negar-ho?
Toca al cos en els somnis,
crea mil·lennis en el pensament,
en la imaginació pateix
fins que aconsegueix concretar-se en un altre cos
–i mira des del cor
ardent en la seva puresa–
perquè la càrrega de la vida
és l'amor;
però portem la càrrega amb fatiga,
per això és que hem de descansar finalment
en braços de l'amor,
descansar als braços de l'amor.
Sense amor no hi ha descans,
no es dorm sense somnis
d'amor– I encara que estiguis, obsessionat
amb àngels o màquines,
el desig final és l'amor.


–Mai és amarg,
i no sap negar-se,
no sap contenir-se encara que ho neguin
és massa el pes.
–I dona sense esperar a canvi res,
així com la idea ens és donada en soledat
en tota l'excel·lència del seu excés.
Els cossos tebis brillen junts en el fosc,
la mà busca el centre de la carn,
la pell tremola feliç
i l'ànima arriba alegre a l'ull
Sí, si, això és el que volia,
és el que sempre vaig voler,
tornar
al cos
que vaig néixer.”

Coaching generatiu Sabadell

La bellesa física té data de caducitat, passa el mateix amb l'essència?

És una bella manera d'unir allò que finalitza amb allò que comença.

Recordo aquest poema de la meva època d'estudiant. A mi sempre em va agradar el marginal, el repudiat, i més encara en la meva joventut. I Allen Ginsberg va formar part d'aquesta generació contestatària dels anys 50, la generació Beat.


La psicoteràpia de les interaccions del Jo i la Valentia d'estimar.

La meva ànima d'adolescent que llegia tardanament aquests versos (l'Espanya tardona de llavors), se sentia atreta per un no sé què. Ara, en complir els seixanta anys, adverteixo des de quin lloc es va escriure i a quin tipus d'amor es referia.

Una percepció semblant va sorgir en mi en llegir el llibre de Gilligan "La Valentia d'estimar". En la seva forma és la presentació de la "psicoteràpia de les interaccions del jo". A la seva estructura profunda traspua aquesta “valentia d'estimar” del títol.

Sento d'una manera cada cop més intensa aquesta crida de l'últim tram del trajecte. Desprendre's de l'ego (la font de la consciència) per servir a això que anomenem Vida que inclou, a títol personal el conscient i l'inconscient. I també la rendició conscient al col·lectiu.

En una formació que vaig rebre, fa ja temps, se'ns convidava a visitar els últims moments de la nostra vida. En aquests instants, i mirant cap enrere se'ns convidava a ressonar la pregunta:

Ha estat una vida ben viscuda?.

En complir els seixanta.... psicoteràpia transpersonal a Sabadell

L'amor, perdurable més enllà de la transitorietat del vincle.

Ara, en complir els seixanta, percebo la proximitat d'aquesta pregunta cada vegada més a prop. I aquest és el pes que sento de l'amor, aquest saber-ho i acceptar-ho. I reconsiderant la resposta sentida, m'ajuda a ser, cada vegada més conscient. Crec que sí, que fins ara ha estat ben viscuda, amb les meves bogeries i les meves rareses, amb la meva rebel·lia i la meva dolçor. Amb les meves faltes i les meves virtuts. Sé que no agrado a tothom, tampoc ho pretenc. I sé que em dol més no agradar a algunes persones que a altres. Però aquest és el preu de la diferència. I tornen unes paraules de Jung a la meva consciència, ara, en aquest moment:

“L'amor veritable estableix sempre vincles duradors, responsables. Necessita llibertat només per a l'elecció, no per a la realització.”

L'amor, apareix abans de la possibilitat o no de realització. El poder realitzar-lo és la satisfacció de l'ego, però això ve (si és que ve) després. L' “pes” del qual va parlar Ginsberg és la irremeiable insatisfacció, sempre o en algun moment. No obstant això, el primer perdura.


El gran místic i poeta sufí Rumi va afirmar:

«Hi ha una gran espelma al teu cor,
llesta per ser encesa.
Hi ha un buit a la teva ànima,
llest per ser omplert.
Ho sents, veritat?
Sents la separació
de l'Estimat.
Convida'l a que t'ompli,
abraça el foc.
I recorda'l a aquells que et diuen el contrari».

En complir els seixanta, sentit i significat de vida.

La flama es defineix per la seva forma i per la foscor que la delimita.

Fins el proper article, rep una cordial salutació.

www.josepguasch.com

Et convido a participar al meu blog ampliant idees. Per exemple, aportant suggeriments o compartint els teus dubtes a l'apartat al peu del mateix.

Ah!!, i si t'ha agradat i et ve de gust, et convido a compartir l'article. També comentar i / o puntuar amb les estrelles en el resum que trobaràs més avall.

Estàs interessat en un programa personalitzat de coaching i/o psicoteràpia? Contacta amb mi sense compromís!:

– Telèfon: 615.56.45.37 – Mail: jspguasch@gmail.com – Web: Formulari de contacte

Si vols, pots rebre còmodament la meva News Letter amb tots els articles del bloc. També, activitats, promocions i informació interessant i pràctica: – Sí vull rebre la News Letter

Si coneixes algú que pogués estar interessat, en aquesta informació, no dubtis a compartir-la

 

coaching i psicoteràpia a Facebook

En complir els seixanta. Josep Guasch, coach , psicoterapeuta, consulta a Sabadell, Terrassa i online. Coaching i psicoteràpia (Ansietat, acompanyament i estratègies per aprimar, deixar de fumar, autoestima, addiccions, Teràpia per fatiga pandèmica (covid19) etc ...).

 

L'ombra del subonscient, teràpia sabadell

BLOG


L' ombra del subconscient i l' escriptura automàtica

L'ombra del subconscient, consulta a Sabadell, Terrassa i online. Josep Guasch, psicoterapeuta, coach , Coaching i psicoteràpia ( Hipnosi, Teràpia Gestalt, Anàlisi Transaccional, Nen interior, PNL ).

L'ombra del subconscient consulta sabadell

La necessitat del treball amb l'ombra

Alliberar la ombra del subconscient d'una manera creativa és cada vegada més necessari . I això és especialment urgent en aquest moment de fatiga pandèmica per la crisi del coronavirus. No fer-ho pot agreujar situacions d' estrès, ansietat, depressió i agreujament o recaigudes en addiccions.

Abans d'exposar una manera de fer-ho crec necessari aclarir alguns conceptes.

 

Què és l'ombra del subconscient?

Amb el nom de ombra, Carl Gustav Jung va definir un arquetip que, a nivell individual, defineix allò que rebutgem de nosaltres mateixos. Aquests continguts rebutjats solen romandre en un nivell inconscient, del qual no ens adonem. Tanmateix això no vol dir que no influeixin en nosaltres. És, precisament per romandre inconscients, que la seva influència és més gran de la que pensem.

A destacar que no necessàriament l'ombra del subconscient es una cosa “negatiu" per si mateixa. És, simplement, una cosa rebutjada. Imaginem, per exemple, que una nena es va mostrar assertivament enèrgica en algun moment. Els seus pares podrien reprendre-la en el sentit que una “nena no es pot mostrar així de contundent“. Aquest no és més que un introjecte d'uns pares influenciats pels mandats del masclisme i el patriarcat.

És probable que aquesta nena, una vegada dona, rebutja aquest aspecte enèrgic i assertiu de la seva personalitat. La repressió d' aquest element pot provocar, en algun moment, explosions d' ira descontrolada. Això pot ser viscut fins i tot amb certa perplexitat. Però és precisament no permetre que s'expressi d'una manera adequada el que provoca aquestes explosions d'ira.

Podríem pensar en una olla exprés posada al foc sense vàlvula de seguretat. Si no es permet que la pressió interna s'alliberi, l'olla acabarà explotant. Una cosa semblant passa quan no podem expressar o manifestar-nos d'una manera creativa. Això és més patent encara, quan el que es reprimeix són trets inherents de la personalitat.

La psicoteràpia s'orienta a alliberar l'ombra del subconscient

Així doncs, cal trobar una manera d'alleujar aquesta tensió interna . Especialment en una societat cada vegada més complexa, estressada i esquitxada de crisis contínues i de diferents tipus.

 

Com repercuteix en la nostra actitud i conducta no manifestar el reprimit?

Escriptura automàtica i subconscient

Fer conscient l'inconscient per alliberar-nos de conductes no desitjades.

Responem a les dificultats externes en funció de les nostres experiències de referència. Aquestes construeixen la nostra manera de veure el món, com si fossin un filtre. Aquest filtre es constel·la en un arquetip anomenat genèricament l'ombra del subconscient. Aquest nucli profund de la nostra psique configura les nostres creences, algunes potenciadores, altres limitants. Aquestes últimes apareixen especialment en moments de dificultat. I en aquesta època de fatiga pandèmica especialment.

Quan les nostres respostes són exagerades, desproporcionades o sospitosament vehements és quan més present està aquest tipus de pensament catastrofista. Evidentment, això condiciona formes d'ajustar-nos a la realitat molt poc creatives. És per això que cal descobrir l'ombra del subconscient.

L'ombra del subconscient és un filtre amb el qual interpretem la realitat.

Carl Gustav Jung va inspirar una modalitat de psicoteràpia anomenada psicologia analítica. Va ser ell qui va incorporar el nom d'ombra per referir-se al reprimit en el subconscient.

Un dels inconvenients per fer conscient aquesta figura és el nostre crític intern. Paradoxalment, aquest crític intern forma part de l'ombra del subconscient. Quan aconseguim silenciar-ho sembla fluir la consciència amb més facilitat. Com aconseguir-ho? En aquest article examinem una tècnica. Però abans explorem l'actitud necessària per emprendre aquesta feina.

 

L'ombra i el viatge de l'heroi.

Treball amb l'ombra del subconscient a Sabadell

Emprendre un viatge vital en el qual enfrontar les ombres.

Dilts i Gilligan al llibre "El viatge de l'heroi" assenyalen la necessària integració de l' ombra del subconscient. Per això es basen en els ensenyaments de Joseph Campbell al llibre "L'heroi de les mil cares". Integrar les nostres parts dolgudes no és oblidar-les ni "vèncer-les". Per això estableixen la diferència entre dos personatges arquetípics: campió i heroi:

  • L' campió es mou en el regne maniqueu de la dualitat enfrontada. Des d'aquesta òptica el que s'entén com a "mal" ha de ser vençut.
  • L' heroi orienta la seva actitud i acció envers la integració. Entén l'ombra del subconscient com una ferida emocional que no ha estat escoltada. Per tant no se li ha atorgat un espai per ser integrada. Això no vol dir fer allò cap al que ens impulsa. Simplement vol dir atendre-la i escoltar-la. En aquesta integració, hi ha un pas més enllà. Entendre la necessitat no satisfeta que hi ha darrere de tot el que anomenem "defecte". I trobar formes adaptatives de satisfer aquesta necessitat. Pots trobar més informació sobre això en el meu anterior article: El principi d'intenció positiva en PNL.

En el viatge de l'heroi, la ombra del subconscient és representada per un drac o dimoni. És curiós veure com aquest sol aparèixer en molts relats d'inspiració mitològica com qui guarda un tresor. Aquest tresor no és més que el self (si mateix, jo superior etc....) al qual s' accedeix en reconciliar les parts internes. I és bo saber que aquest Jo amb majúscules també conté l' ombra del subconscient.

La psicoteràpia moderna i especialment la transpersonal, fa anys que treballa amb aquest material reprimit. És l'únic camí per reconciliar-nos amb nosaltres mateixos. Fins i tot pot representar una font de recursos valuosa.

 

L'escriptura automàtica porta oberta a l'ombra del subconscient.

Escriptura automàtica i l' ombra del subconscient

Escriptura automàtica i creativitat.

La escriptura automàtica, també coneguda com el fluir de la consciència va ser impulsada especialment per André Breton. Breton va ser el principal exponent del surrealisme i va impulsar un tipus d'escriptura espontània, sense la censura del conscient. Aquesta forma d'escriure permet que aflori a la consciència qualsevol contingut conscient, inconscient o a mig camí. Té dos grans avantatges. En primer lloc destapa tot el que roman reprimit, amb el consegüent alliberament. En segon lloc, obre un canal a la creativitat. Sota aquest segon punt de vista podem comparar-ho al famós “brainstorming” en els processos de creativitat.

L'aspecte que a nosaltres ens interessa és el d'obrir la porta a l'ombra del subconscient. Això permet dos grans avenços: En primer lloc, alliberar tensions internes. En segon lloc en fer conscient l'inconscient podem trobar formes més creatives de satisfer les necessitats no satisfetes.

Recentment diferents autors s'han fet ressò d'aquesta pràctica amb diferents intencions. Així, per exemple, per alliberar la creativitat ha estat citada per Julia Cameron. Als seus dos llibres: “El camí de l'artista"I"El camí de l'escriptor" recomana aquesta pràctica com a introductòria.

Joseph O' Connor i Andrea Lages també esmenten aquesta tècnica en el seu llibre "Coaching amb PNL”. Ho recomanen per clarificar la ment i per trobar una font de inspiració. Això és així doncs en aquesta pràctica poden aparèixer des dels pensaments més ruïns a les inspiracions més elevades.

Finalment, Israel Regardie, amb una orientació més mística recomana una variant. En comptes d'escriure, suggereix recitar en veu alta el que sorgeixi i registrar-lo en una gravadora. Aquesta variant la inclou en el seu llibre "Dotze passos a la il·luminació”, tot un referent a l'hermetisme occidental.

 

Com començar amb l'escriptura automàtica?

Consulta de psicoteràpia transpersonal i imaginació activa a Sabadell

L'escriptura automàtica no està renyida amb la creativitat

Les pautes són tan senzilles que necessiten una explicació, 🙄 . L'escriptura automàtica és el resultat de “el flux de la consciència”. Es tracta simplement d'escriure sense aturar-se, aquesta és una manera d'alliberar l'ombra del subconscient. No cal que escriguis coses connexes, coherents o "correctes", només deixa anar, solta i solta. Fins i tot pots escriure començant pel final del full, donar-li la volta i seguir per un marge.

Simplement, mou el llapis, bolígraf o el que tinguis escrivint. No facis cas a les veus internes que demanen quelcom lògic, coherent, estètic…. Si no saps què escriure, senzillament posa “No sé què escriure” o bé una altra cosa. Només està prohibit aturar-se.

Al principi et pot resultar estrany, però a mesura que ho practiquis veuràs com flueixes amb més facilitat. Fa anys que a pràctiques semblants en psicoteràpia se les anomena catarsi.

És recomanable fer-ho cada dia a una hora determinada. Però si no pots cada dia a la mateixa hora, practica en diferents moments. Julia Cameron proposa escriure als matins, només despertar. És una bona idea ja que el nostre pensament conscient encara està adormit i els continguts del subconscient afloren amb més facilitat.

No obstant això, sota el meu punt de vista, hi ha una excepció. Si treballes amb els somnis i dediques el moment de despertar el teu diari de somnis. En aquest cas, prioritza el teu diari de somnis. És una altra manera d'atendre l'ombra del subconscient, fins i tot jo diria que d'una manera més integradora.

També pots gravar, recitar, ballar, gesticular, moure't amb el que escrius. O, fins i tot, després utilitzar el cos per expressar-ho. El cos és una altra meravellosa forma de contactar amb allò subconscient.

 

El Crític interior, el gran obstacle per a l'alliberament

L'ombra del subconscient i el crític interior

Quan el nostre crític interior no ens permet ocupar el nostre lloc al món.

Estic observant a consulta moltes persones que tenen una part cruelment crítica. I dic, amb intenció, cruelment crítica doncs aquest aspecte crític de nosaltres també té un aspecte creatiu.

Trabajar con la escritura automática te ayudará no solo a liberar la sombra del subconsciente. También te servirá para passar per alt la veu del teu crític corrosiu.

Nuestra creatividad es esencialmente libre y, cuando la retenemos, es pot tornar boja, 😈 . Para ello nada mejor que liberarla para que se exprese, poco a poco su mensaje irá volviéndose más inspirador.

Recordes el que he escrit abans? L' tresor està custodiat per un drac o dimoni. Doncs bé, aquí hi ha el drac o dimoni. No només en el que pugui aparèixer com a inapropiat, sinó més aviat en el crític corrosiu. Però quan la ferida se sap escoltada, a poc a poc desprèn el seu tresor. És com l'aigua quan roman estancada, per purificar-se necessita fluir, transcórrer, deixar-se ser.

Aquest és un altre dels avantatges d'alliberar l'ombra del subconscient. Ens alliberem del nostre crític interior corrosiu. D' aquesta manera aquesta subpersonalitat pot transformar-se en un crític constructiu. Simplement escriu "passant" de les teves veus internes crítiques.

Alliberant l'ombra del subconscient. A manera de conclusió

Recorda, per més boig, inapropiat, obscè, irreverent o fins i tot criminal que sigui el que escrius, expressa-ho!. Recorda que només estàs escrivint, no donant regna solta a conductes inapropiades. Això sí, després guarda'l de tal manera que només tu ho puguis veure. I si et dona molta "cosa" no el tornis a llegir.

Pots fins i tot repetir-te a tu mateix “Jo sóc això I també molt més que això…” I l'interessant és que això, quan és rebut, esdevé una cosa molt més que "això”.

Psicoteràpia transpersonal a Sabadell

Permetre que el silenciat torni a ser vist i rebut.

Fins a la propera, rep una cordial salutació,

www.josepguasch.com

Vols emprendre un treball amb el teu “costat fosc”?
Per estrany que pugui semblar, és un dels treballs més satisfactoris.
Fes-te amic de l'ombra del teu subconscient!
Contacta amb mi telefònicament o clicant a la imatge.

Treballar amb l'ombra del subconscient, Sabadell

Estàs interessat en un programa personalitzat de coaching i/o psicoteràpia? Contacta amb mi sense compromís!:

– Telèfon: 615.56.45.37 – Mail: jspguasch@gmail.com
Web: Formulari de contacte

Anteriors articles relacionats: L'ombra del teu inconscient, L'ombra de l'ànima, quan la vida no té sentit. Depressió noógena.
Següent article relacionat: Reconciliar-me amb la meva ombra. Acceptar el meu costat fosc creativament. Actitud

 

coaching i psicoteràpia a Facebook

L'ombra del subconscient, consulta a Sabadell, Terrassa i online. Josep Guasch, coach , psicoterapeuta; coaching i psicoteràpia (Assertivitat, lideratge, teràpia de parella, gelos, ludopatia, depressió, crisi per fatiga pandèmica, etc…)

Respiració i control d' ansietat. Després del control dels símptomes de l'ansietat, apareix la serenitat i la relaxació.

BLOG


Respiració i trastorn d' ansietat, respiració abdominal i relaxació

Respiració i trastorn d' ansietat; respiració abdominal i relaxació, consulta a Sabadell, Terrassa i online. Josep Guasch, psicoterapeuta, coach . Coaching i psicoteràpia (PNL, Hipnosi, Teràpia Gestalt, Anàlisi Transaccional, Nen interior)

Respiració i trastorn ansietat, teràpia a Sabadell

Relaxació per superar l'ansietat.

Les tècniques de relaxació i/o meditació són bàsiques per a qualsevol teràpia d'ansietat generalitzada. Fins i tot redueix la freqüència i gravetat dels atacs de pànic. I, per descomptat, també en moltes altres modalitats de teràpia com un recurs de primer ordre.

Una de les primeres modalitats terapèutiques a adoptar la meditació va ser la teràpia Gestalt. Amb el temps alguns científics es van interessar en els beneficis d'aquesta. El pioner va ser el neuròleg John Kabat Zinn. Practicant de disciplines de meditació va adoptar aquestes pràctiques a la teràpia contra l' estrès. Amb el temps la meditació es va incorporar al món terapèutic a través del mindfulness. Una de les pràctiques més esteses són les tècniques de respiració per al trastorn d'ansietat.

En l'anterior article vam veure com la respiració per a l' ansietat generalitzada s'utilitza sota el paraigua del mindfulness. En aquest cas l'agent curatiu era l' atenció plena. Tanmateix en aquest article practicarem amb certes instruccions, també orientades a la meditació. Doncs aquesta disciplina s'ha incorporat amb èxit al món de la teràpia.

I veurem com orientar l'alè d'una manera determinada també ofereix pautes sanadores del trastorn d'ansietat.

Per què aprendre tècniques de respiració per al trastorn d'ansietat?

Quan les tècniques de meditació s' orienten cap a la relaxació succeeixen una sèrie de canvis importants:

Beneficis fisiològics de la meditació i relaxació

  • Augmenta la producció d' ones alfa al cervell. Les
    Respiració i trastorn d' ansietat, consulta a Sabadell

    Respiració i relaxació

    ones alfa són generades pel cervell en estats de relaxació.
  • Els músculs esquelètics es relaxen.
  • Disminueix la pressió arterial.
  • La freqüència cardíaca (el pols) disminueix.
  • L' ritme respiratori (la quantitat de respiracions en un temps determinat) baixa.
  • Millora la vitalitat i resistència de la pell
  • Disminueix la despesa energètica del cos (taxa metabòlica)

Aquests beneficis han induït diversos investigadors a incloure la meditació a la teràpia.

Beneficis psicosomàtics de la respiració per al trastorn d' ansietat

La pràctica constant de la respiració per al trastorn d'ansietat genera també beneficis psicosomàtics importants.

  • Millora la consciència emocional. La relaxació afavoreix els processos d' introspecció.
  • Millora l' autoconfiança en disminuir el pensament analític (en bucle) i, sovint, l'autocrítica.
  • Redueix i preveu migranyes, insomni, fatiga, hipertensió i trastorns psicosomàtics associats com l'asma. Fins i tot és un excel·lent preventiu per a malalties cardiològiques.
  • En disminuir l' activitat cerebral innecessària, millora la capacitat de concentració. Això comporta millores a la memòria, l' estat energètic i la productivitat.
  • Disminueix els nivells de Distrès (l'estrès dolent) i d' ansietat. La pràctica perllongada pot disminuir la freqüència i intensitat dels atacs de pànic.

A més, les tècniques de respiració per al trastorn d' ansietat, fan efecte en un temps inferior al d' altres tècniques de relaxació. I fins i tot a altres modalitats de teràpia.

 

La Síndrome d'hiperventilació. El gran enemic de l'ansietat i atacs de pànic.

Els exercicis de meditació que veurem corregeixen el síndrome d' hiperventilació. Aquesta forma de respirar és molt freqüent en persones sotmeses a estrès, nervis o ansietat. De totes maneres, també poden existir causes físiques que convé consultar amb el metge.

Controlar la hiperventilació amb respiració abdominal, consulta a Sabadell

La hiperventilació produeix símptomes que disparen els pensaments catastrofistes.

La hiperventilació és una respiració superficial, ràpida, intensa, a tall de sospir i gairebé esbufegant. També se l'anomena hiperrespiració. Els qui respiren així prenen més oxigen del que consumeixen. Així baixen els nivells de diòxid de carboni que, en petites reserves el cos necessita.

La disminució dels nivells de diòxid de carboni provoca efectes fisiològics concrets, a saber:

  • Augmenta l' alcalinitat a les cèl·lules nervioses, el que provoca una major sensibilitat de les mateixes. Conseqüentment, s'instal·la un estat de nerviosisme i inquietud a la persona.
  • La circulació cerebral es veu entorpida en existir un encongiment dels vasos sanguinis del cervell. Alguns efectes associats són sensacions de mareig, desorientació, irrealitat i fins i tot de separació del cos.
  • El cor bomba més fort i ràpid en disminuir la presència d' anhídrid carbònic. Aquesta acceleració de l' activitat provoca alteracions en la percepció. Així els llums semblen més brillants i els sons més forts. A més, la percepció daquest augment en la freqüència cardíaca pot disparar pensaments alarmistes.

Altres efectes associats són, formigueig, taquicàrdies, confusió, sequedat a la boca, dolor toràcic….

Com a efecte d'això, i especialment en persones sotmeses a estrès o ansietat, els pensaments catastrofistes es disparen. Si afegim que aquests símptomes són similars als atacs de pànic, l'efecte crida està servit. Les tècniques de respiració per al trastorn d'ansietat corregeixen aquest efecte. I no només com a teràpia per al temut atac de pànic. També com a pràctica per al trastorn d' ansietat generalitzada.

 

Respirar amb l'abdomen, avantsala de la relaxació i serenitat.

T'has fixat en com respira un nadó? Sí, inflant una mica la panxa en inspirar i afluixant en exhalar. La bona notícia és que quan dormim també respirem així. Podem reaprendre aquesta modalitat amb una mica de perseverança.

En això, precisament, es basen les tècniques de respiració per al trastorn d'ansietat.

A aquest efecte reserva al principi uns quinze minuts. Primer recomano començar tombat. A continuació, i passats uns dies de pràctica, fes-ho assegut. I quan ja dominis l'exercici ho pots fer de peu.

Respiració per al trastorn d' ansietat.

Tres fases de la respiració abdominal. Inspirar, retenir i exhalar suaument.

Així doncs, en primer lloc tomba't còmodament. Col·loca les dues mans amb els palmells sobre la panxa. Una mà davant l'altra de tal manera que els dits mitjans es toquin per les puntes.

A continuació imagina que un tub connecta les teves fosses nasals amb el teu baix ventre. De tal manera que en inspirar pel nas la teva panxa es bomba una mica. Inspira una mica més profundament. Juga amb la imaginació com si l'aire baixés fins al teu ventre i, amb això, s'inflés la panxa. No cal forçar, el moviment és més aviat relaxat.

En inspirar així el múscul diafragmàtic es distén i baixa. Com a efecte d'això, els pulmons tenen més espai a la part inferior per agafar aire. Notaràs, si ho fas bé, que els dits mig se separen en inhalar.

A continuació, deixa anar l'aire, de tal manera que la teva panxa es va afluixant i “desinflant”. Procura deixar anar tot l'aire sense forçar. Notaràs com els rovells dels dits mig, tornaran a tocar-se. Com a efecte secundari, en aquest moviment ondulant de la panxa, el diafragma va rebent un suau massatge. És com un moviment ondulatori. Com les onades del mar.

En inspirar fes-ho pel nas, en deixar anar l'aire per la boca o el nas.

 

Avançant en la teràpia de respiració per al trastorn d'ansietat.

Al principi pots practicar portant només una mica més de profunditat al teu alè. De mica en mica ves modificant afegint un cert ritme. Per exemple, comptant fins a tres per inspirar i deixar anar l'aire comptant fins a tres o una mica més. La freqüència de la inspiració i l'exhalació han de fer-te sentir còmode.

Posteriorment podràs anar acomodant-te a ritmes diferents. I afegir períodes de retenció de l'aire. Per exemple:

  • Inspira comptant fins a quatre.
  • Mantenint l' aire comptant fins a quatre, amb la panxa inflada.
  • Tot seguit deixa anar l' aire, comptant fins a quatre.
  • Mantenen una suau retenció comptant fins a quatre i torna a inspirar.

Aquesta és l'anomenada respiració "quadrada". És una tècnica especial de respiració per al trastorn d'ansietat en situacions de molta tensió i estrès. Si notes un lleu mareig, descansa i reprèn la pràctica quan et trobis millor. Amb la pràctica, les molèsties desapareixeran.

 

Pranayamas de ioga com a teràpia.

Pranayames de ioga per a l'ansietat.

Els pranayames del ioga són tècniques específiques de respiració. Algunes són útils per a ansietat i estrès.

És coneguda també com a respiració oceànica. Aviat entendràs perquè. Aquesta modalitat de meditació ha estat estudiada per diferents universitats. Entre elles les de Pavia (Itàlia), universitat de El Caire i a la ciutat de Bhopal (Índia). En general els estudis conclouen que és una pràctica excel·lent per millorar els símptomes de l'asma bronquial lleu. Disminueix així mateix els nivells d' estrès i la pressió arterial. En general, s'ha revelat com una excel·lent tècnica de respiració per al trastorn d'ansietat.

El cicle de respiració Ujjayi es caracteritza per una inhalació profunda i una exhalació lenta. Pot anar acompanyada o no de Kumbhaka (retenció de l' aire) però ha de ser abdominal.

Una altra de les característiques d'Ujjayi és el so que provoca l'exhalació. Aquest so es produeix en apretar suaument la part posterior de la gola. Amb això s'ofereix una suau resistència a la sortida de l'aire. El so resultant pot recordar les onades de l'oceà. Hi ha qui també en diu la “respiració de Darth Vader”, evidentment més suau i per motius diferents, 😆

Practica-ho còmodament, combinada amb l'abdominal. Juntament amb el so, la característica principal és allargar l'exhalació. Per exemple inspires comptant fins a quatre i deixes anar l'aire comptant fins a vuit…

Recorda que qualsevol modalitat de teràpia orientada a la respiració ha de ser practicada amb comoditat.

Alguns practicants, a més de concentrar-se en els temps ho fan al so sord de l'exhalació.

 

Tècniques de respiració per a l'ansietat. Aturar un atac de pànic.

L'atac de pànic dura entre 10 i 15 minuts. Controlant la

Atac de pànic i pensaments catastrofistes.

A l'atac de pànic solen disparar-se pensaments catastrofistes que empitjoren els símptomes.

respiració podem superar-ho des de l'inici. En advertir els primers símptomes, abans d'un atac de pànic, sol ser suficient la respiració abdominal. No obstant això, hi ha una altra tècnica de respiració per al trastorn d'ansietat. També adaptada del ioga i que pot ser útil. Es basa també en l'abdominal però amb els temps següents:

1.- Inhala lentament, pel nas, comptant fins a cinc.

2.- Retenció de l'aire comptant, també, fins cinc.

3.- Exhala lentament per la boca, compte fins cinc o més si fos necessari. Aquí el que és important és deixar anar tot l'aire a poc a poc.

4.- Ara fes dos cicles al teu ritme normal

5.- Torna als passos 1 a 3, i després el pas 4.

6.- Repeteix durant uns cinc minuts.

7.- En exhalar aire pots optar per repetir-te frases o paraules del tipus, “deixo anar tensions”, “em calmo”, “relaxat”…etc.…

Tècniques de relaxació i respiració per al trastorn d' ansietat.

Restituir el benestar, l'objectiu final de la teràpia per a l'ansietat.

I fins aquí, aquest article dedicat a les tècniques de respiració per al trastorn d'ansietat. Seguiré amb altres posts dedicats a l'ansietat i atacs de pànic des de diferents teràpies.

Per suposat si pateixes d'un trastorn d'ansietat m'alegrarà que et serveixin d'ajuda. No obstant la millor i més efectiva ajuda és la d'un terapeuta que adapti aquestes tècniques a la teva individualitat.

Fins el proper article, rep una cordial salutació,

www.josepguasch.com

Pateixes d'ansietat i vols sentir-te alliberat/da?
Necessites un tractament personalitzat o més informació?
Demana ara informació gratuïtament i sense compromís!

Clic per a visites presencials! I també visites online a SkypeTeràpia ansietat a Sabadell

 

coaching i psicoteràpia a Facebook

 

Respiració i trastorn d' ansietat, respiració abdominal i relaxació, consulta a Sabadell, Terrassa i online. Josep Guasch, coach , psicoterapeuta, coaching i psicoteràpia (Ansietat, acompanyament i estratègies per aprimar, deixar de fumar, autoestima, addiccions, hipnosi per parlar en públic, teràpia fatiga pandèmica, etc ...)

 

Nivells d' experiència i pnl

BLOG


Ser i fer. El sender dels nivells neurològics a PNL

Ser i fer, els senders neurològics a PNL, Sabadell, Terrassa i online. Josep Guasch, psicoterapeuta, coach . Coaching i psicoteràpia (PNL, Hipnosi, Teràpia Gestalt, Anàlisi Transaccional, Nen interior)

 

PNL i la trobada entre l'ésser i el fer., consulta a Sabadell

La trobada entre cultures ofereix inesperades experiències vitals.

Orient i Occident s'han caracteritzat per una orientació cultural diferent en la dicotomia ser i fer. Així, la mentalitat oriental està més encarrilada en ser i l'occidental en fer. Almenys així ha estat històricament parlant. Actualment sembla que ambdues cultures tendeixen a convergir en una síntesi de tots dos senders. Una coherència interna cap a una major consciència.

Qui sóc jo? És una pregunta que, en algun moment de la vida, gairebé tots ens fem.

Un camí d'acció amb consciència per redescobrir el nostre ésser en el fer. I en el ser trobar la nostra expressió més autèntica. Diferents camins dins de la teràpia humanista convergeixen en aquesta recapitulació entre ser i fer. Així la teràpia Gestalt amb el seu èmfasi en l'aquí i ara, el contacte i les necessitats no resoltes. A la recerca de l' autenticitat encoberta pels mandats socials i culturals de tota mena. Molts d'ells, per descomptat, continguts en els mandats parentals. L' focusing amb el seu èmfasi en el contacte amb el cos (el cos no enganya). La hipnosi amb la seva insistència en la coherència i harmonització del conscient amb l'inconscient. O la teràpia del nen interior que ens porta a les primeres experiències que van enrocar el nostre ésser.

Totes aquestes modalitats tenen cabuda en un model que vincula ser i fer. Es tracta del model dels nivells neurològics de la PNL . Aquest model ens remet als diferents nivells d'aprenentatge o de canvi en la nostra conducta i/o actitud vital. Quan els aprenentatges (per incorporar o ja incorporats) transcorren i s' assenten coherentment en els diferents nivells, ser i fer connecten fluidament. Aquest model es pot aplicar a qualsevol modalitat de teràpia, coaching i psicoteràpia.

Enumero a continuació aquests nivells per comentar-los després.

Entorn –> Conductes –> Capacitats –> Creences –> Valors –> Identitat –> Transpersonal.

L' arbre, una metàfora dels nivells neurològics. Connexió entre ser i fer.

L' arbre, símbol i metàfora de la unió de dalt i a baix.

En mode semblant, l' estructura del cos de l' ésser viu s' articula en diferents esglaons. Així, per exemple, els àtoms s' organitzen en molècules. Les molècules creen cèl·lules i teixits. Els teixits s'aglutinen per conformar òrgans. Finalment, els òrgans s' organitzen en els sistemes (circulatori, respiratori...). El conjunt de sistemes s' organitzen en la persona.

 

Principis sistèmics en la connexió entre ser i fer.

La salut depèn de la vitalitat de cada element i, molt especialment, en la coordinació entre nivells. Això últim és la base del pensament sistèmic amb dos dels seus principis bàsics:

  • El principi d' interconnexió. És a dir tot el que succeeix en un nivell afecta els següents. Per suposat la coherència entre els esglaons definirà la congruència entre ser i fer.
  • El principi de l'esglaó més feble. La fortalesa d'un sistema està supeditada al més feble dels seus esglaons.

És recomanable que qualsevol procés terapèutic tingui en compte els diferents nivells. Bé sigui per obtenir el màxim avanç amb el mínim esforç (atenent el nivell més feble). O per aconseguir un avenç fluid (coherència de nivells). Això proporciona una sensació de coherència entre ésser i fer que ens aporta la convicció de completesa i sentit. Veurem això més endavant amb exemples concrets.

Una transformació en els nivells superiors (en el sentit transpersonalitat cap a entorn) garanteix canvis en els nivells inferiors.

Així, per exemple, un canvi important en la identitat sol generar canvis en els nivells de creences, capacitats i conductes. De tal manera que ser i fer queden alineats d' una manera diferent. Imaginem una dona i un home que passen a ser pares (i assumeixen la maternitat i paternitat responsablement). Aquest és un canvi important en la identitat, especialment amb el primer fill. Evidentment això genera canvis importants en l'orientació de vida de tots dos.

Tanmateix els canvis en la identitat també poden esdevenir per vivències internes profundes. Per exemple, processos profunds i extensos de psicoteràpia, experiències excepcionals o, fins i tot, de tipus espiritual.

Les transformacions en nivells inferiors poden generar transformacions en els nivells superiors, però no necessàriament. Per això cal un treball conscient en un procés guiat, bé de coaching bé de psicoteràpia.

Ser (per) fer (per) tenir

Per exemple, si augmento la meva capacitat de concentració en funció d' un pla d' exercicis (nivell capacitats). Això pot millorar diferents nivells de la meva conducta (en el treball, tasques de la llar, lectura etc....). No obstant això, no sempre millora el de les creences. Així, per exemple, la persona pot o no millorar la seva autoestima (nivell a mig camí entre creences i identitat).

Unir l'espiritual amb el material pnl sabadell

L' experiència com a font d' unió entre l' antic i el nou. El dens i el subtil.

D'altra banda, a mesura que ascendim de nivell, el concret va deixant pas a nivells més abstractes. De la mateixa manera la distància entre ser i fer es va escurçant.

Els Nivells lògics i neurològics en PNL

  • L' entorn és el nivell que ens informa d'ambients, llocs i moments específics.
  • Les conductes formen part de l' observable en les persones, no obstant això ja és una cosa més canviant.
  • Les capacitats tenen a veure amb com la persona gestiona el seu món intern per fer alguna cosa.
  • Les creences i valors, generalment sobre un mateix, les persones i el món, gairebé sempre es manifesten en nivells implícits i no sempre són conscients.
  • La identitat té a veure amb l'autoconcepte de la persona, i generalment escapa a la definició lingüística. De tal manera que, gairebé sempre es treballa a nivell de metàfores.
  • Finalment, el nivell transpersonal que és el sentiment de sentir-se formar part d'una cosa més gran. Bé sigui en un àmbit espiritual, psicològic, o de col·lectiu social o familiar.

De la mateixa manera, cada nivell precisa intervencions diferents per propiciar canvis, així com atendre les particularitats personals. Si bé els diferents nivells estan interrelacionats, generalment és en un d' ells on donar el "cop de gràcia". D'aquesta manera garantim processos més ràpids i nets.

He vist, per exemple, persones genials per fer exposicions (un excel·lent nivell de capacitats i conducta). I tanmateix no acaben de creure-s'ho (nivell creences/identitat). És en el nivell de creences on intervenir en aquests casos, o fins i tot en el d'identitat.

També a la inversa. Persones que es creuen amb dret a opinar i fins i tot anatemitzar sobre tot… Amb una pobríssima preparació en allò del que parlen. Nivell de capacitats deficient, amb unes creences inflades sobre un mateix (inflació de l'ego)

 

Ser i fer a l' entorn

L' entorn té a veure amb el quan, on i amb qui d' una conducta concreta. Per exemple estudi (conducta) en una habitació sorollosa pels matins (entorn). És el nivell més concret ja que, com veurem, a mesura que avancem cada nivell és més abstracte. També elements de l' ambient i el que incorporem del mateix. Per exemple el tipus d'aire que respirem (contaminat o no), el tipus de menjar. Tot el que pugui millorar un ambient, tant en un sentit material (higiene, ordre, disponibilitat de material...), com en un sentit subtil (feng-shui, colors harmònics...) té un impacte en la nostra conducta (següent nivell)

 

Ser i fer en la conducta

Intervenir en la conducta amb pnl.

la conducta, la dimensió visible de la nostra experiència.

La conducta és el que fa la persona en entorns concrets i específics. També podem anomenar-lo comportament. Els matisos de diferència no afecten aquesta visió dels nivells lògics i neurològics. És el Què del que fem. La intervenció terapèutica per excel·lència és la del conductisme clàssic. No obstant això, a PNL també existeixen modalitats d' intervenció pròpies per a aquest nivell. Quan aquestes conductes són reaccions repetitives parlem d'hàbit o, fins i tot, reflex condicionat a un estímul.

 

Capacitats.

En aquest viatge entre ser i fer ens movem cap a un nivell més abstracte. Les capacitats tenen a veure amb la estratègia i mapes mentals que utilitzem per materialitzar una conducta. És el com, organitzo la meva activitat interna per, per exemple, motivar-me per fregar els plats. Motivar-me és una capacitat que puc utilitzar per a diferents conductes. En aquest cas, per exemple fregar els plats (conducta). Tanmateix puc utilitzar la mateixa estratègia interna (capacitat) per anar al gimnàs, aixecar-me d'hora, estudiar etc.

Podem utilitzar la capacitat de motivar-nos per, per exemple, vèncer la procrastinació.

En aquest nivell utilitzem intensivament elements de el cognitiu. Percepció, atenció (focus i direcció), memòria (experiències i qualitat), diàleg intern, imatges internes (qualitat d' aquestes) entre altres.

És el com ens organitzem internament per aconseguir certes habilitats. Per exemple, creativitat, adaptació, estabilitat, determinació, sociabilitat, organització, gestió del temps, optimisme, persistència, capacitat d' aprenentatge, de treball, etc ...

Totes aquestes capacitats es poden adaptar a diferents conductes en diferents entorns. Així, per exemple, puc ser organitzat a la feina, en les tasques domèstiques, o en una activitat d' estudi.

 

Les Creences

Aquest és el nivell nuclear en el sender que uneix ser i fer. Les creences es dirigeixen cap a tres focus:

  • Creences sobre un mateix. Nucli de l' autoestima.
  • Sobre els altres. Capacitat relacional.
  • Creences sobre la vida en general. Abarquen un ampli espectre de conseqüències.

Creences i pnl sabadell. El nucli de la connexió entre ser i fer.

Les creences el centre de l' experiència vital.

Generalment contenen judicis i avaluacions sobre les tres àrees relacionades. Per exemple puc creure que soc incapaç d'aprendre a jugar bé a escacs. En aquest exemple observem, a més de la creença limitant (en cert nivell TOTA creença és limitant, fins i tot les "positives") que s' adreça a l' àrea de les capacitats. I això és indiferent a si sóc o no capaç. Puc ser un fantàstic estratega i creure que no ho sóc.

Això apunta a una de les característiques principals d'aquest nivell. Les creences poden referir-se a qualsevol nivell lògic. Per exemple, puc creure que la meva consulta (entorn) es lúgubre, que la meva activitat com a terapeuta és torpe (conducta). També puc creure que no soc capaç d' empatitzar (capacitats) o fins i tot creure que sóc un pèssim terapeuta (identitat). I totes aquestes creences poden o no estar alineades amb el que, com a consens general, pogués considerar-se òptim o no.

Les creences solen estar vinculades als límits que ens imposen per fer alguna cosa.

 

Els Valors, essencials en la trobada en ser i fer.

Generalment, a PNL, s' ubiquen en un mateix nivell creences i valors. Jo prefereixo examinar-los diferenciadament. Una definició clàssica de PNL sobre els valors és la de "generalitzacions i nominalitzacions sobre allò a què aspirem o amb el que volem relacionar-nos o aconseguir”. No obstant això, Jo prefereixo examinar-los diferenciadament, és més senzill dir allò que és important per a nosaltres.

Valors i motivació interna

Els valors, el nucli del nostre ésser i motivació interna.

Els valors i la jerarquia d' aquests és diferent en cada persona. D'altra banda, valors i creences solen estar vinculats pel com les segones defineixen els primers. Així, la paraula professionalitat pot ser diferent per a dues persones diferents. Per a una pot representar definir i complir objectius en una organització. Mentre que, per a una altra, pot ser arribar el primer i anar-se'n l'últim de l'oficina. Més enllà d'ideologies polítiques el que vull remarcar aquí és que tots dos parlen de “progrés” (professionalitat), però la semàntica diferent per a cadascú.

Així veiem com, per exemple en política, diferents líders es refereixen als mateixos valors. Per a algú d'esquerres la llibertat pot estar vinculada a la igualtat i justícia social real entre les persones. Per a algú de dretes, però, aquest concepte de llibertat és una mica més abstracte i menys vinculat a la justícia social. Així, el valor que ambdós comparteixen és definit de manera diferent per diferents creences.

 

Valors, motivació i objectius.

Els valors, per altra banda, són font de motivació interna. Així, una persona que pugui materialitzar els seus valors en la seva vida privada i/o laboral tendirà a ser més feliç. Cal diferenciar la motivació interna de l' externa. La primera té a veure amb el que és important intrínsecament per a la persona (valors). La motivació externa amb factors externs. Per exemple un sou important en una feina.

Los objetivos vinculados con valores personales son mucho más motivadores que aquellos que lo están con las fantasías del ego. Com per exemple, prestigio social, imatge, jerarquia, posició econòmica etc.... D' aquesta manera els valors que es plasmen en objectius estableixen importants ponts entre ser i fer.

En el meu blog vaig publicar fa poc una llista de valors. Annex enllaç a la mateixa que et pot ser d'utilitat per reconèixer-los en el teu dia a dia:

Llista de valors.

 

La identitat

Identitat, autoimatge i autoestima amb PNL, a Sabadell. El nucli de l' ésser i fer.

Els valors ens aproximen a la nostra identitat profunda.

És el autoconcepte, la definició que explícita i implícitament tenim de nosaltres mateixos.. Tots els nivells anteriors, tot i que diferents solen confluir en aquest estrat de l'experiència vital. Si bé de vegades hi ha importants distorsions. Per exemple no és el mateix fer (comportament) el tonto que ser (identitat) tonto.

La autoimatge i autoestima es reflecteixen en aquest nivell. Per la seva escala superior es vincula amb el transpersonal. En aquest vincle la identitat dibuixa tres aspectes, a saber:

  • Missió: té a veure amb la nostra aportació única a la humanitat, societat, col·lectiu etc.
  • Rol: El tipus de persona que hem de ser per crear la vida que volem. El paper a desenvolupar perquè es materialitzi la nostra aportació a la humanitat.
  • Propòsit: Per a qui o per a què de la nostra aportació i rol a la humanitat?

Per exemple, una persona pot sentir la missió de fer feliços als altres mitjançant el riure. Per a això es prepara per adoptar el rol professional de pallasso. I, si bé pot adreçar la seva activitat a tota la societat, decideix enfocar-se als malalts hospitalitzats.

En el seu nivell més primitiu, la identitat tendeix a la identificació, per exemple amb altres grups. Això no té en si res de dolent si, amb això, no perdem la nostra individualitat que és el que sol succeir amb els fanatismes. I això és una cosa que, sovint veiem amb massa facilitat. Tendim a identificar-nos amb un equip de futbol, una opció política, una idea o posicionament determinats etc.

 

La identitat durant la crisi del coronavirus.

Actualment (gener de 2021) hi ha una polarització en la societat amb motiu de la pandèmia del coronavirus. Així, d'una banda els negacionistes a ultrança, mentre que a l'altre els que col·laboren sense dir ni piu. Això genera una identificació amb actituds i conductes extremes. Per exemple, els que sempre i en tot moment porten la mascareta i els que desobeeixen contínuament els consells i normes imposades. De nou el vincle entre ser i fer reflecteix les diferències. En aquest cas, la identificació (si hi ha fanatisme) dilueix la identitat originària.

El nivell del transpersonal

Teràpia transpersonal a Sabadell

El transpersonal ens porta a un nivell d'experiència diferent a l'acostumat per l'ego.

Quan parlava sobre la identitat apuntava al propòsit. L' per a què o per a qui de la nostra aportació? Aquest és doncs el nivell del transpersonal. L'estrat en què transcendim el purament egoic per estar al servei d'un propòsit més gran.

Aquest nivell pot tenir a veure amb:

  • Causes vinculades a col·lectius socials o professionals; familiars (pares, fills, germans, parelles); o la societat en general.
  • Solidaritat amb els éssers vius en general, la naturalesa etc…Per exemple militàncies ecologistes o animalistes.
  • Propòsits vinculats al transpersonal psíquic. Nen interior, consciència ampliada, experiències més enllà de l'ego.
  • El purament espiritual, vinculat o no amb credos religiosos.

Gregory Bateson va parlar de "el patró que connecta totes les coses en un tot major”. Conceptes similars poden ser el "camp relacional", "consciència col·lectiva", "esperit de grup" etc. Aquests conceptes, formulats d' aquesta darrera manera, comencen a introduir-se en entorns organitzacionals.

Hasta aquí esta exploración en la conciencia hacia una coherencia interna.

Veurem en un altre article implicacions pràctiques d'aquests nivells. Fins llavors, rep una cordial salutació.

 

www.josepguasch.com

T'ha agradat aquest article?
Vols explorar aspectes de la teva vida amb aquesta perspectiva?
T'agradaria vivenciar aquest nivell de coherència interna?

Si és així, contacta amb mi sense compromís.
.Fes clic a la imatge per ampliar informació o sol·licitar hora per a una visita!
. Coaching i psicoteràpia presencial i online.

coaching i psicoteràpia amb pnl a Sabadell

I, per descomptat, pots trucar per telèfon al 615.56.45.37 (També WhatsApp)

Següent article relacionat: Com saber qui sóc jo?. El nivell de la identitat segons la PNL

Josep Guasch, coaching i psicoteràpia a Sabadell. Pàgina de facebook

 

 

 

 

 

 

 

Ser i fer, els nivells neurològics a PNL, Josep Guasch, coach , psicoterapeuta, consulta a Sabadell, Terrassa i online. Coaching i psicoteràpia (Ansietat, acompanyament i estratègies per aprimar, deixar de fumar, parlar en públic, autoestima, addiccions, etc…).

Jo et veig, la mirada de l'ànima.

BLOG


Jo et veig. El poder de la presència en la comunicació i teràpia

Jo et veig. La presència en comunicació i teràpia, consulta a Sabadell, Terrassa i online. Josep Guasch, psicoterapeuta, coach , consulta de coaching i psicoteràpia (PNL, Hipnosi, Teràpia Gestalt, Anàlisi Transaccional, Nen interior)

Indagar en allò nou i desconegut, deixar-se sorprendre per la vida i viure en el present. Consulta de teràpia gestalt a Sabadell

Saludar el passat i el futur en el present.

Recordo el que em va portar a la teràpia gestalt, fa més de 20 anys. Per aquella època els llibres de teràpia gestalt apareixien a les llibreries alternatives tipus New Age, espiritualitat, Càbala, bruixeria...

I va ser en una d'aquestes llibreries de Barcelona, a finals dels 90, quan va succeir. És una llibreria jo diria que acollidora, hospitalària, entranyable. M'agradava ensumar entre els llibres. Un dia, el propietari em va dir "t'agraden aquests temes veritat?” “Per descomptat”, li vaig respondre. “Bé, -em va dir- , pots venir aquí sempre que vulguis, per explorar, indagar entre els llibres, no cal que compris res”.

Amb les paraules del llibreter em vaig sentir rebut. Vaig intuir en la seva actitud aquestes paraules que més tard faria servir en alguna pràctica, "jo et veig". Només que en aquella època jo encara no ho sabia. Un espai replet de possibilitats s'obria davant meu.

La via del buit fèrtil replet de possibilitats.

Un dia, tafanejant entre els llibres en vaig veure un que em va cridar l'atenció. “Teràpia Gestalt, la via del buit fèrtil” de Francisco Peñarrubia. Així que, com tenia permís, vaig agafar el llibre el vaig obrir i vaig començar a explorar. Només començar el llibre, a la secció de notes i agraïments apareix una cita de Martin Buber:

"Miro de vegades el fons dels ulls d'un gat.
L'animal domesticat ha adquirit al preu de la seva ingenuïtat elemental la facultat de dirigir-nos aquesta mirada, a nosaltres que no som ja animals.
La mirada d'aquest gat il·luminada al contacte amb la màgia em pregunta:

  • És veritat que t'interesses en mi?
  • És que existo per a tu?
  • Potser existeixo?

Jo et veig. La mirada del gat Buberià

La mirada del gat de Buber semblava inquirir-lo, realment existeixo per a tu?

Aquestes paraules van ser suficientes per mi per comprar el llibre i, abans d'una setmana ja estava començant una formació en psicoteràpia Gestalt. Així, tal qual, tot d'una .

Crec que soc un dels primers a llegir aquest llibre. Jo coneixia el buit estèril i fred, però m'intrigava això del buit fèrtil. I sobretot, el que segons Buber existia en el fons de la mirada del gat, "jo et veig però... tu em veus a mi?

 

Cultivar la presència la consciència interpersonal "Jo et veig"

Jo et veig, podria ser la traducció de la salutació "Sawabona”. La resposta és "Shikoba”, estic aquí o existeixo per a tu. Aquest és més que un protocol de salutació entre algunes tribus del sud d'Àfrica. Implica una salutació de presència a presència.

I dic que va més enllà d'un simple protocol. No és un simple "jo et veig" com a constatació de percebre una presència física. És, més aviat, l'equivalent al "Namasté" sànscrit, una cosa així com “la meva divinitat saluda la teva espurna divina”.

Per als acostumats al concepte "escolta activa”, és familiar el concepte "escoltar amb tot el cos”. De la mateixa manera, en aquest "jo et veig" existeix aquesta totalitat que rep la totalitat de qui és vist.

En clau musical, rebre la persona estimada íntegrament, a la cançó de Katie James, "Tot o res".

Jo et veig, consulta de teràpia gestalt a Sabadell

Quan una mirada diu el que les paraules no poden.

He inclòs tres exemples a tall de metàfora ja que aprehendre el que existeix després d'aquest "Jo et veig" no és una cosa que es pugui entendre només des del concepte. És més aviat actitud. Actitud que convida a l' obertura i la curiositat. Ara bé... cultivar aquesta presència, requereix connectar amb una part nostra que no jutgi, que no etiqueti, ni valori....

Implica estar amb l'altre des del propi ésser doncs no puc escoltar si m'oblido de mi. “La distància que em separa de mi és la mateixa que em separa de tu”.

Sawabona, Jo et veig

Al “jo et veig” d' aquestes tribus (entre elles la potent societat zulú) hi ha diversos conceptes associats. “Ets important per a mi", "Et valoro". "Veig qui ets en el més profund de tu”. Existeix també la voluntat de rebre l' altra persona en la seva totalitat. Reconèixer les seves necessitats, pors i aprenentatges pendents. Així com la de veure-ho com algú que aporta valor a la societat. Des de la pròpia individualitat. De fet tots som éssers individuals i únics i, des d' aquesta diversitat, tenim una cosa important per aportar. Només hem de recordar "qui som”. I saber que algú diposita la seva confiança amb presència i ens reserva un espai.

Teràpia transpersonal a Sabadell

La salutació, “Sawabona”

Tot això és possible per la ferma convicció d'un llaç que l'uneix a tot. “Jo sóc part de tu i tu ho ets de mi”. Però per això cal veure l'altra persona de forma conscient i relaxada. Veure amb "ment de principiant”. És a dir amb entusiasme, curiositat i sense per ni pre judicis.

Abraçar l'ànima de l'altra persona amb la pròpia per atorgar-li un espai. I és a l'espai social on el "jo et veig" adquireix una dimensió sanadora com veurem més endavant.

 

Shikoba, sóc aquí

 

"Quan els homes se saben escoltats, es tornen febles.
Aquests moments de debilitat són l'única escletxa a través de la qual es pot desprendre una gota de generositat del granit humà.”
(Josep Pla, "El quadern gris")

La resposta a “Sawabona” (Jo et veig) és "Shikoba" (Sóc aquí). De nou la traducció literal ofereix una pobra perspectiva. Literalment és "jo sóc aquí" o amb un altre matís "llavors jo existeixo per a tu”. En la resposta hi ha un matís de consol i alè: “em sento alleujat en saber que existeixo per a tu”. És la resposta que conté l'alè profund de saber-se vist i acceptat.

Saber-se acceptat és una necessitat humana. Crec, però, convenient afegir un matís que de vegades no es té en compte. No és el mateix la necessitat de ser acceptat que la necessitat d'aprovació.

L' ser acceptat és al nucli de l'expressió "jo et veig".

Shikona. Sóc aquí.

Shikoba. Sóc aquí.

És a dir: “t'accepto tal com ets. Amb les teves lluites i pors. Amb les teves contradiccions i veritats". "I això és independent dels meus criteris i valors que poden no coincidir amb els teus". "T'accepto per tant com ser únic i valuós diferent a mi i honro la teva existència”. Aquestes frases entrecomillades són el nucli de l' acceptació. Quan algú se sap vist i acceptat, se sent rebut tal com és. I se sent lliure per manifestar la seva autenticitat.

A la necessitat d'aprovació el nucli de l' actitud i conducta és un altre. La persona les emmotlla en funció del que creu que aprovarà o no l'altre o la societat. És a dir, s'allunya de ser qui és per agradar i, si escau, pidolar amor.

En no saber-se acceptat pot existir l' impuls de caure en la necessitat d' aprovació. És una temptació difícil de solucionar, especialment si s'hi involucra un ésser estimat o admirat. No obstant això, el procés d' individuació exigeix no caure en aquesta trampa.

 

Jo et veig, sóc aquí. Recordar qui som.

Ouspenski (l'alumne més avantatjat de Gurdjieff) va escriure sobre el record de si mateix. Descriu el record de si mateix en termes més de sensació que de pensament. El pensament sol ser una de les trampes de l'ego. Mentre que la sensació de si mateix (de mi mateix) té a veure més amb la pròpia autenticitat. L'essència, el nostre centre, si mateix, self, jo superior o com se li vulgui anomenar.

Recordar qui som, teràpia gestalt i transpersonal a Sabadell

La mirada de l'altre (“jo et veig”) ens recorda qui som.

En mode semblant a Rousseau, que creia que entre els homes, en estat natural, regnen l'amistat i l'harmonia, els zulús creuen que som en essència bons. L'origen dels actes nocius està en l'oblit de qui som. En mode semblant, en la nostra cultura, fem una diferenciació entre "qui sóc" i "què faig".

Aquesta convicció és la que subjau en l'acceptació incondicional de l'altre i, per tant, de la diversitat. Habita també al nucli de l'expressió "jo et veig".

La Programació Neurolingüística (PNL) ho expressa d'una manera una mica més elaborada a través dels anomenats Nivells Neurològics. Aquest model expressa els diferents nivells que subjauen a tota conducta humana. Es tabulen mitjançant aquesta seqüència:

Transpersonal – Identitat – Valors/creences – Capacitats – Conductes – Entorn.

El nivell transpersonal en els nivells neurològics

Té a veure amb la realitat (generalment subtil) amb la qual ens sentim partícips. Té a veure amb el sentiment de pertinença i pot obeir a inclinacions de tipus espiritual com altres més pragmàtiques. En el segon cas exemples poden ser la família, col·lectius professionals, sentiment patriòtic, social etc..

La Identitat

És el nucli essencial, aquesta part que els zulus reconeixen com l'ésser bo. No és tant qui crec que sóc, ni molt menys el "jo social". Aquest jo profund que, per dalt, manté un vincle amb el transpersonal és contaminat per les creences i valors. Les creences beuen de les experiències de referència que van ocultant el nostre jo real. A Gestalt parlem dels introjectes. Conformats per mandats socials, parentals i educacionals de tota mena ens diuen "el que es deu i no fer".

A aquesta identitat profunda, abans de la contaminació de les creences, es dirigeix el "jo et veig". I també des d'aquest lloc es pot respondre “Estic aquí”.

 

Jo et veig. El poder de la presència en la relació humana

No sé si t'ha passat alguna vegada, parlar amb algú i semblar-te que no està amb tu. Que està pensant altres coses o “en un altre lloc”.

Es tracta de la presència humana (o no presència). Aquesta es caracteritza per una atenció conscient a l' aquí i ara. L'aquí és el lloc i la persona, l'ara és el temps present. Només des d'aquest aquí i ara algú pot dir, “jo et veig”. Només des d'aquesta presència puc dir “em sento vist, sóc aquí”.

Evidentment, això que expresso en paraules va més enllà del llenguatge. Aquest és només una forma de compartir.

Quan oblidem qui som. El poder de la comunitat.

Jo et veig, el poder de la comunitat.

El ser en comunitat

I tornant al “jo et veig” de la comunitat sud-africana. Els errors que pot cometre un membre són vistos com un crit de socors. Una petició d'ajuda de la identitat nuclear de la persona que ha "comès" la irregularitat. L'actitud de fons és "t'has portat malament però en el fons ets bo". De nou la diferenciació dels nivells comportament (“portat”), identitat ("eres").

Aleshores la comunitat s'uneix al voltant de la persona per recordar-li qui és. El col·loquen al centre d'un cercle i accionen un ritual. Algunes comunitats li canten una cançó especial, tal com vaig exposar al meu anterior article: Cultivar la presència. Teràpia Gestalt i autoconsciència. I li recorden tot el que va fer de bo.

Els rituals obeeixen a la peculiar idiosincràsia de cada cultura. Tanmateix són una manera simbòlica de reconnectar el terrenal amb el subtil. La persona en societat amb el seu nucli essencial perquè pugui aportar a la comunitat el seu do.

 

Fins el proper article, rep una cordial salutació,

 

www.josepguasch.com

Anterior article relacionat: Cultivar la presència. Teràpia Gestalt i auto consciència

Ah!!, i si t'ha agradat i et ve de gust, et convido a compartir l'article. També comentar i / o puntuar amb les estrelles en el resum que trobaràs més avall.

Estàs interessat en un programa personalitzat de coaching i/o psicoteràpia? Contacta amb mi sense compromís!:

– Telèfon: 615.56.45.37 – Mail: jspguasch@gmail.com – Web: Formulari de contacte

Si vols, pots rebre còmodament la meva News Letter amb tots els articles del bloc. També, activitats, promocions i informació interessant i pràctica: – Sí vull rebre la News Letter

Si coneixes algú que pogués estar interessat, en aquesta informació, no dubtis a compartir-la

 

Gestalt, hipnosi i pnl a Sabadell

 

 

 

 

 

 

Jo et veig. La presència en comunicació i teràpia, a Sabadell, Terrassa i online. Josep Guasch, coach , psicoterapeuta, consulta de coaching i psicoteràpia (Ansietat, acompanyament i estratègies per aprimar, parlar en públic, deixar de fumar, autoestima, addiccions, etc ...).

 

BLOG


Maleït 2020. Fantasies gestàltiques en temps de pandèmia

Maleït 2020. Fantasies gestàltiques amb el Covid-19, psicoterapeuta i coach a Sabadell, Terrassa i online. Josep Guasch, consulta de coaching i psicoteràpia (PNL, Hipnosi, Teràpia Gestalt, Anàlisi Transaccional, Nen interior)

No és l'any qui ha de canviar, som nosaltres

No és l'any qui ha de canviar, som nosaltres.

La frase convencional és que “el 2020 no ha estat un any fàcil”; el covid-19 va emergir amb una presència inusitada. Potser esperem molt del 2021, si bé la pandèmia del coronavirus seguirà viva.

El present article tracta sobre això, sobre aquest aparentment "maleït 2020". I al final proposo un treball basat en les fantasies gestàltiques . Comencem per establir unes bases.

Jo subscric la creença que no existeix tal cosa anomenada temps. Existeix, això sí, el transcórrer dels fets i coses en un ordre determinat. Hi ha l'envelliment cel·lular i diferents configuracions als cossos. Hi ha els nadons, nen i nenes, adolescents, joves, adults, madurs, senils i la fi del cicle. I tot i així, només són noms que posem. No és correcte confondre, tot i que ho fem, el nom amb allò nomenat. Allò que es nomena, gairebé sempre està subjecte a un procés. El nom, és una etiqueta estàtica.

El temps, com a concepte, és una eina que utilitzem per posar ordre i referenciar els fets.

La ficció del temps, viure aquí i ara, el present en teràpia gestalt.

Si hagués estat possible viatjar en el temps, probablement hauríem evitat escoltar fins a la sacietat “resistiré”

I dins d'aquesta ficció anomenada temps, el calendari. Una eina útil per fraccionar lʼesdevenir dels fets i lʼexperiència. També per administrar-nos i posar-nos d'acord. Però una eina que no és més que una fantasia útil.

I dic això perquè una de les frases més escoltades abans de les darreres dotze campanades van ser “maleït 2020”. O una cosa semblant. Quan diem “maleït 2020” estem maleint l'eina de l'eina que hem creat… Bonica forma de creure'ns, sense saber-ho, que així la responsabilitat del que succeeix és d'una entelèquia! Però som la humanitat els que hem creat aquesta quimera...I la nostra realitat!

I ara hi haurà qui em digui.... però si és broma!. I està bé riure'ns del que és la nostra peculiar manera de funcionar. Però compte, no sigui que de tant anar el càntir al riu…. Es trenqui. O el que és el mateix, no hàgim de creure'ns les nostres pròpies mentides de tant repetir-les.

Aquesta és una al·lucinant forma de projectar la nostra responsabilitat, la de la humanitat, sobre un desvari…. "Maldit 2020".

La responsabilitat no és d' un any en concret, no és de l'invent sinó de l' inventor. Sigui com sigui que ens posicionem davant, per exemple, el covid-19, atenguem el que podem fer, reivindicar i reflexionar en profunditat. Després podem riure'ns de la nostra bogeria. Però no fem de l'humor una manera de suavitzar la nostra responsabilitat. De posar “perfumeria barata” al que fa olor com fa olor.

Fantasies gestàltiques davant el “maleït 2020”. Una manera creativa d'inspirar-nos.

Ara

És només això.
Cap esborrany ni manuscrit
sobreviuen per poder especular,
perquè els he cremat.

Cap edició té data,
no distingeixo les impressions
no numero ni signo les còpies
de manera que el que sostens, col·leccionista,
no ho apreciaràs.

No posis això a la teva anaquel, crític,
perquè el paper especial s'esvaeix a l'aire.

Llegeix, això és tot; ara és lúnic moment
de prendre l'hòstia del nostre sagrament
abans que desaparegui.

Això és tot el que hi ha.

(Peter Goblen)

Aprofitar les oportunitats que ens ofereixen les fantasies guiades en gestalt.

Qualsevol moment és bo per fer realitat alguns desitjos…

L' ara i l' responsabilitat sobre la nostra experiència, són dos temes nuclears a teràpia gestalt. El nostre continuum de consciència només té sentit ara i des de la nostra responsabilitat. És, d'alguna manera, el que aquest poema transmet. A més d'entendre el temps com una construcció, una fantasia. Ens convida a no ser “col·leccionistes” del temps simplement a viure'l. I viure'l amb responsabilitat, sense projectar-la sobre un “maleït 2020”, per exemple.

Abans d'entrar a la pràctica vull compartir una mica de teoria per saber quin terreny trepitgem. Poca, molt poca.

John O. Stevens, va escriure una obra nuclear en teràpia gestalt “L'adonar-se”. Ens parla de les tres zones de la nostra experiència.

1.- L'adonar-nos del món exterior.

Bàsicament tot el que percebem del món exterior a través dels sentits físics. El que veiem, olorem, sentim, assaborim, i toquem.

2.- L'adonar-nos del món interior.

Aquí ens remet al món de les sensacions que sentim en el moment present. Poden ser tensions i sensació de relaxació. Tremolor o fins i tot el correlat físic d'una emoció (nus a la panxa, "papallones a l'estómac", pressió al pit). Important destacar que en aquest adonar-nos del món interior ens remet a les sensacions corporals, únicament. Bé sigui en el contacte amb l'exterior (sensació punyent del palmell de la meva mà sobre un raspall). Bé amb el món interior (un sobtat dolor d'estómac)

3.- L'adonar-nos de la fantasia.

Un bon amic meu parla de “fer maionesa” quan es refereix a aquest món. També hi ha qui parla de la "centrifugadora". Bàsicament és l' activitat mental més enllà del que passa aquí i ara. Justificacions, somnis, imaginar, planificar, intentar endivinar, fantasiejar, projectar en el futur...

És una cosa que no és certa ara, si bé pogués tenir la seva utilitat si l'utilitzéssim correctament.... Està bé elaborar un pla d'acció projectat al futur per tenir una guia. O bé preveure un escenari davant d'uns fets que s'acosten difícils de gestionar.

Però no sempre és així, no sempre “batem adequadament la maionesa”. Crec que el mínim sentit comú ens adverteix quan la centrifugadora es passa de revolucions... Però de vegades, encara donant-nos compte, ens costa desembassar-nos de la maionesa. Què fer llavors? Em remeto a les paraules de Stevens.

“I tanmateix dins d'aquesta fantasia hi ha una realitat encoberta. Puc descobrir més d'aquesta realitat si em concentro en la meva fantasia i alhora prenc consciència de les meves sensacions físiques, percepcions i altres activitats mentre faig això“

La bogeria del paper higiènic durant el confinament del coronavirus

La imaginació desbocada ens pot portar a autèntiques bogeries, aquest exemple crec que ens sona a tots i totes

I d'això tracta la feina que proposo. Aprofundir, mitjançant una de les fantasies gestàltiques en el "maleït 2020". I si em preguntes per a què? 🙄 , simplement et diré, prova-ho i rebràs alguna resposta

 

Començant amb la fantasia gestàltica i el maleït 2020.

Aquesta modalitat d' intervenció es tradueix bàsicament a atendre les nostres fantasies personificant-les. És a dir, fer com si fóssim cada element important en la fantasia. Bé sigui que es tracti d' un objecte, animal, persona, paisatge… El que sigui que acapari una representativitat important. Des d'aquest lloc, parlem, ens movem, som aquesta fantasia gestàltica. Ens la mostrem a nosaltres mateixos. Als nens se'ls dona molt bé fer-ho.

Farem com si el maleït 2020 ens parlés a nosaltres directament. Una manera de fer-ho és reservar un espai per ocupar aquesta personificació. Per exemple una cadira, un coixí, o fins i tot un paper o marca a terra. I un altre espai per representar-nos a nosaltres.

Començant amb la fantasia gestàltica dirigida

Ocupa el seu “lloc”, sigues el “maleït 2020” tal com tu ho entenguis.

  • Quins corporalitat tens? Gestos, postura, moviment… Com respires? Adopta aquesta corporalitat, com si fossis (ets) el maleït 2020.
  • Quins emocions i sentiments t'habiten a la teva fantasia gestàltica?
  • Quins penses i com ho penses? En què focalitzes la teva atenció?

Aquestes són només algunes consignes. Sent-te lliure per incorporar les que consideris oportú. Pots recórrer a el teu nen interior lliure per jugar a ser. I quan el tinguis plenament incorporat….

  • Què li dius (com “maleït 2020”) a aquest altre lloc on està (tu)? És a dir a aquesta altra cadira, coixí, senyal en el sòl etc.… que et representa a tu.Quin missatge o aprenentatge transmets?
    Aprendre a veure amb perspectiva. Teràpia Gestalt Sabadell

    Veure les situacions amb perspectiva….

Integrant el missatge del maleït 2020

Quan finalitzis, vés al lloc del teu jo. Rep en silenci el seu missatge, sigui el que sigui. Pren-te el temps necessari per sentir i integrar!. És possible, encara que no aconsellable, posteriorment, entaular un diàleg. Però compte, en la teva fantasia gestàltica amb el maleït 2020, no justifiquis, no raonis, sense arguments. No entris a la “maionesa”.

Estarà bé, per exemple, demanar-li aclariments sobre alguna cosa que poguessis no entendre. Però res d'argumentar, debatre, etc… Tot això és enrenou en aquest treball de teràpia gestalt. Quan el o els missatge/s que t'enviï els tinguis clars, només rep-los. I si no hi estàs d'acord, reserva un espai al teu interior per mantenir-lo a observació no crítica. Només observa i, si de cas, sent.

Sigues doncs el maleït 2020 parla per ell i (des del teu jo)escolta el que et diu. Reapropa't del que s'ha projectat i probablement aprenguis alguna cosa.

Segur que si el que et diu en la teva fantasia ressona estarà bé. I si és una cosa que no esperaves, no ho rebutgis d'entrada. Deixa que descansi el missatge doncs probablement sigui millor encara.

Evidentment, aquest exercici és millor fer-ho amb un terapeuta gestalt. De tota manera no passa res si ho fas sol. El pitjor que pot passar és que et doni la sensació d'haver perdut el temps. O potser un fart de riure.

Ah!! I dona igual si ets "conspiranoide”, “negacionista”, obedient fins a la medul·la de la submissió. És igual si et creus una part de la història i l' altra no. O bé et creus l' altra però no la una. Res dolent et passarà si ho fas sol @. No quedaràs posseït per l'esperit del maleït 2020. Perquè aquest ja està en nosaltres que som els qui ho hem construït. Rep, doncs, a el teu “amic invisible”.

L'humor és un recurs terapèutic de primer ordre.

L'humor és un recurs terapèutic de primer ordre.

 

Fins a la propera, rep una cordial salutació,

www.josepguasch.com

Articles complementaris: Fantasies dirigides, i psicoteràpia Gestalt , Continuum de consciència i Teràpia Gestalt, El Continuum de consciència i l'adonar-se'n , Terme mitjà i adonar-se'n a Gestalt Teràpia, Cultivar la presència, teràpia i auto consciència

 

Estàs interessat en la gestalt teràpia?
Creus que et pot ajudar?
T'invito a llegir aquest article Què és la teràpia gestalt?
O bé contacta amb mi sense compromís. Consulta presencial a Sabadell i Terrassa, i online

Consulta de psicoterapia gestalt a Sabadell

Consulta de teràpia gestalt online per skype

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Facebook Josep Guasch, coaching i psicoteràpia

 

 

Maleït 2020. Fantasies Gestàltiques amb el Covid-19. Josep Guasch, coach , psicoterapeuta, a Sabadell, Terrassa i online. Consulta de coaching i psicoteràpia (Assertivitat, lideratge, teràpia de parella, gelos, ludopatia, depressió, etc…)

Cultivar la presència, con Gestalt transpersonal Sabadell

BLOG


Cultivar la presència. Teràpia Gestalt i auto consciència

Cultivar la presència. Teràpia Gestalt i consciència, consulta a Sabadell i Terrassa. Josep Guasch, psicoterapeuta, coach , consulta de coaching i psicoteràpia online i presencial (PNL, Hipnosi, Teràpia Gestalt, Anàlisi Transaccional, Nen interior)

 

Cultivar la presència amb teràpia gestalt, consulta a Sabadell

La consciència ens ofereix un reflex de l'exterior a l'interior.

Un aspecte important de qualsevol transició terapèutica és prendre consciència de les nostres necessitats, mancances i virtuts... Per a això tot procés comporta implícita una finalitat que pot semblar una cosa difusa, jo l'anomeno cultivar la presència. Evidentment, la intenció pot estar posada en un altre objectiu, però sense cultivar la presència és virtualment impossible assolir-lo. Això és especialment important en teràpia Gestalt.

Es tracta d'una forma conscient d'habitar la nostra autenticitat, l'ésser que realment som. Tanmateix aquest cultivar la presència té dues cares, dos aspectes. La consciència de nosaltres mateixos i el saber de l' altre. En tota societat ambdós aspectes estan interrelacionats. Ser conscient de mi és també tenir consciència del i dels altres amb els que convisc. De la mateixa manera saber-nos presents (o coneguts, respectats, valorats) en els altres alimenta la nostra consciència. No som illes.

I hi ha unes qualitats implícites en l'ésser que està en aquest món, des d' aquest indret. Obertura, consciència , habitar en el present, aquí i ara, acceptació (no resignació), no judici ni crítica... entre d' altres. Curiositat (sense xafarderies ), compassió (no (auto) commiseració...) són altres qualitats importants.

 

Cultivar la presència, comencem sabent com l'anem perdent.

Res hi ha més pur i innocent que un nadó. No obstant això, aquesta puresa necessita un aprenentatge per adaptar-se a la societat i créixer.

Alhora, aquest aprenentatge va construint un jo social amb el qual emmascarem aspectes nostres. Algunes vegades tractem d'encobrir trets necessaris per viure en societat. Altres vegades tenen a veure amb costums socials, familiars etc. És un tema sobre el qual hi ha molt a debatre. No obstant això, sota una perspectiva terapèutica el que sabem és que la nostra autenticitat, el nostre ésser profund, va quedant sepultat. I, el que és pitjor, moltes vegades ni tan sols en tenim consciència.

Els mandats socials ens tanquen en una presó, la de l' ideal del jo. I la nostra presència va sent sepultada. Creem un personatge social amb què recorrem el camí invers a cultivar la presència. I amb això perdem auto consciència.

Des de la teràpia gestalt parlem dels mecanismes de defensa. I si bé aquest article no va en aquesta adreça farem una breu ullada només com a exemple:

Introjecció.

Des de ben petits anem “empassant” els mandats socials, educacionals i especialment els parentals. "Això no es toca", "això no es fa", això no es diu". Parlem dels introjectes com aquests mandats que rebem i que, donada la nostra vulnerabilitat, ni tan sols qüestionem. Solen aparèixer en forma de “Deuria” “hauria de…” “No he de…”, "No puc..."

Totes aquestes normes introjectades ens parlen de què podem fer i què no. Evidentment, moltes d'elles són necessaris per viure en societat. Algunes són vàlides en algunes cultures i no en altres. Altres són costums que bé poguessin estar de més. O fins i tot que van quedant desfasades.

Però amb raó o sense, tenim un primer mur que ens aparta de la nostra autenticitat. Ens manté, d'alguna manera, lligats al passat. I recordem que cultivar la presència significa ser present a l'ara.

Projecció

El que no em permeto expressar o fer en virtut del material introjectat, ho veig en els altres. I com sol ser un material inconscient genera en mi una animadversió desproporcionada cap a l'altra persona. Per exemple, de petit em diuen que no es pot badallar en públic. De gran faig amistat amb algú que badalla sense complexos. Llavors li començo a tenir una mania que fins jo mateix puc (conscientment) entendre com a desproporcionada. Això és una cosa que sento molt en consulta: "Li tinc a X una mania brutal i no entenc per què". Aquest mecanisme d'evitació ja va ser formulat per la psicoanàlisi, no obstant això la teràpia gestalt l' assumeix també com a propi

Retroflexió

Mecanismes de defensa en teràpia gestalt, consulta a Sabadell

La història familiar en els mecanismes de defensa.

Alimentar aquesta animadversió desproporcionada desconcerta. I apareix el nostre "santurró" intern. (“Ai quines coses dic, penso”, etc…! “Això no es diu, no es pensa...” ).

Aquesta mala consciència que desperta el "santurró" intern (un altre introjecte) estimula sentiments de culpa. De tal manera que el que no m'atreveixo a fer-li (renyar-lo, insultar-lo, ..., etc ...) m'ho faig a mi. Llavors em maltracto, somatitzo, em deixo, no dormo, fumo, em drogo.... Etc.....

Arribats a aquest punt la nostra essència s'ha vist sacsejada per tres mecanismes. La projecció: el símptoma del qual és l'animadversió desproporcionada cap a qui fa el que jo no m'atreveixo a fer. L' introjecte, el que no es diu, el que no es pensa. I com a resultat, no dic el que penso i m'ho “empasso”, la retroflexió. Prendre consciència en el present d' aquests tres mecanismes significa cultivar la presència.

Confluència

Un altre mecanisme que es revisa en teràpia gestalt és el de la confluència. Bàsicament visc la vida d'una altra persona, oblidant les meves necessitats. Conflueixo quan, visc al: ..Què et cal, què vols, que necessites...?. Vols alguna cosa més d'això, d' allò, vols que faci alguna cosa per tu, et puc ajudar en alguna cosa...? Faig un especial èmfasi en el visc al (un altre)… i, com a resultat, m'oblido de mi.... Per suposat és saludable ajudar, ser col·laboratiu, solidari etc.... Tanmateix, el confluent s'oblida de si mateix, dels seus propis límits. És sempre present en els altres… i mai en ell.

Aquests són només alguns exemples del que en Teràpia Gestalt, coneixem com a mecanismes d'evitació. Eviten el contacte amb el que és real de nosaltres mateixos, emocions, necessitats, dolor, el que ens aclapara… Cultivar la presència ens ajuda a establir aquest contacte necessari amb allò que és real en nosaltres. I de pas ens serveix per posar més consciència intrapersonal per una part i interpersonal per l'altra. Dit d'una altra manera, consciència de mi i dels altres.

 

Cultivar la presència, l'auto consciència.

Per cultivar la presència amb obertura i curiositat, abans hem de connectar amb una part nostra que no jutgi, que no etiqueti, que no valori... en definitiva, les qualitats descrites en el primer paràgraf d' aquest article. Per arribar a aquest nucli més profund de la pròpia consciència hi ha diverses formes de treball. Jo utilitzo una combinació que inclou Teràpia gestalt, PNL, coaching transpersonal i trànsit generatiu .

Seguiré en un altre article amb aquest aspecte del treball de la consciència des de la teràpia gestalt, PNL i trànsit generatiu. Ara et proposo treballar amb l'hemisferi dret. Cultivar la presència des del narratiu.

Al llibre "El Viatge de l'heroi" Dilts i Gilligan recorden les paraules de Marta Graham:

"Hi ha una vitalitat, una força de vida, una acceleració que es tradueix en acció a través teu, i com sempre i en tot moment només hi ha un tu, aquesta expressió és única. Si la bloqueges, mai es manifestarà per cap altre mitjà i es perdrà. El món no la tindrà. No depèn de tu determinar com és de bona, ni si és millor o pitjor que altres expressions. La teva tasca és mantenir el canal obert." (Marta Graham)

 

Malidoma Somé, en el seu llibre: "D' Aigua i Esperit" descriu com en la seva cultura creuen fermament que venim a aquest món amb un do. Alguna cosa a compartir amb la societat. Alguna cosa per a la qual hem de “mantenir el canal obert”

 

Quina és la cançó de la teva consciència?

Cançó de l'ànima i identitat profunda; una altra manera de cultivar la presència.

Cançó de l'ànima i la missió personal

En mode semblant, la poeta africana Tolba Phanen, ens parla d'una pràctica iniciàtica realment sorprenent per a la nostra cultura occidental.

A la seva tribu, quan una mare donarà a llum, les dones s'hi reuneixen en un lloc apartat del bosc. Juntes resen i mediten per donar la benvinguda a aquest nou esperit. Quan, finalment, aquesta nova consciència encarna, alguna de les dones presents comença, només, a murmurar un so. A aquesta música incipient se li van unint les dones del cercle. Tot sentint aquest nou esperit que acaba d'encarnar. El Ritual culmina quan finalment es dibuixa una cançó. Una cançó única per a aquest nadó. Una manera de cultivar la presència d'aquest nounat. Et convido a veure aquest curt vídeo explicatiu:

Aquesta cançó és el regal que el nounat escoltarà una i altra vegada. Al llarg dels diferents moments de la seva vida, en els diferents trànsits. Als seus aniversaris, en la iniciació a la joventut, maduresa, paternitat. I finalment a la seva mort. En aquell moment, la seva cançó és cantada per última vegada, portant-se amb el seu esperit aquesta melodia.

Cultivar la presència, recordar qui som.

No obstant això hi ha alguna cosa encara més bonica en aquesta cerimònia. I és que quan aquesta persona, ja en la seva edat adulta, comet algun acte en contra de la comunitat no el castiguen, ni tan sols el reprenen. El col·loquen al centre d'un cercle, l'envolten i li canten la seva cançó.

És una forma de cultivar la presència del seu esperit. De recordar-li qui és fins i tot quan no encerta a ser-ho. Li recorden que és un fill de la terra i que la seva ànima és única i té una missió.

Per finalitzar, indicar-te que seguiré en un altre article amb aquest tema. Mentrestant et convido a deixar que aparegui….

I tu, Quina és la teva cançó?

www.josepguasch.com

Articles relacionats: El continuum de consciència i l'adonar-se, Continuum de consciència i Teràpia Gestalt, Què és la consciència? El lideratge de l'ànima. Coaching generatiu , Teràpia gestalt a Sabadell, La Transpersonalitat , Maleït 2020. Fantasies gestàltiques en temps de pandèmia.

Següent article relacionat molt especialment: Jo et veig. El poder de la presència en la comunicació i en teràpia I també… En complir els seixanta. Un sender de vida

 

T'ha interessat l'article i t'agradaria a emprendre un procés personal?
Consulta presencial a Sabadell i Terrassa i online
Fes clic a la imatge i rebràs informació gratuïta i sense compromís.
Teràpia gestalt transpersonal a SabadellTeràpia transpersonal online

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Facebook Josep Guasch, coaching i psicoteràpia

 

 

 

 

 

Cultivar la presència. Teràpia Gestalt i consciència, consulta a Sabadell i Terrassa. Josep Guasch, coach , psicoterapeuta, consulta de coaching i psicoteràpia online i presencial. (Ansietat, parlar en públic, acompanyament i estratègies per aprimar, deixar de fumar, autoestima, addiccions, etc…)

Meditació del somriure interior a Sabadell

BLOG


El somriure interior, una meditació terapèutica,

El somriure interior, meditació terapèutica a Sabadell, Terrassa i online. Josep Guasch, psicoterapeuta, coach , consulta de coaching i psicoteràpia (PNL, Hipnosi, Teràpia Gestalt, Anàlisi Transaccional, Nen interior)

 

Meditació del somriure interior a Sabadell

Osho va ser un defensor de l'alegria i la rialla en la pràctica meditativa.

En aquest post inclouré una meditació que incloc a la teràpia del Nen interior. De tota manera és un treball meditatiu que es pot incloure en qualsevol procés de psicoteràpia i coaching. Si la utilitzo en la teràpia del nen interior és bàsicament perquè és el que més demana nen interior lliure a l' adult. Alegria, rialles, entusiasme... Es tracta de la meditació terapèutica del somriure interior.

Fa un temps que psicoteràpia i coaching, estan posant la mirada en la meditació.

No és nou que la mirada terapèutica es torni cap a la meditació. Una de les aportacions més significatives va ser la de Claudio Naranjo. En el seu llibre "Entre meditació i psicoteràpia" ofereix una guia per aplicar la meditació a la pràctica de la psicoteràpia.

Si volem canviar el món exterior, abans hem de començar per l'interior. I la meditació, ben practicada, té la virtut terapèutica de connectar-nos amb el més nuclear en nosaltres.

 

Què és la meditació del somriure interior?

Es tracta d' una pràctica de meditació terapèutica oriental basada en el sistema del Tao curatiu. Considera el somriure interior com una pràctica sanadora de les emocions i energia interna. Per als mestres taoistes, es tracta d'una pràctica per recuperar el poder associat al femení. Que, alhora, dissol tensions i bloquejos a nivell emocional somàtic i energètic.

Un dels secrets dels mestres taoistes resideix en no prendre's la vida massa en serio. Jo afegiria que això de no prendre's la vida massa de debò, és un assumpte seriós que mereix ser considerat amb un seriós sentit de l'humor. Així, doncs i com veurem més endavant, contribueix a reduir els nivells d' estrès i ansietat.

El somriure és una expressió de alegria i felicitat. En la meditació terapèutica del somriure interior hi afegim elements com l' amor, afecte i gratitud. Adreçats al nostre cos i òrgans específicament. Sentiments tots molt propers també a aquesta expressió facial. Té, en general un efecte harmonitzant la font del qual beu de dos elements clau:

  • Acceptació i
  • Amor

Sota el punt de vista de la PNL podem entendre el somriure interior com un ancoratge. L'àncora és un senyal (paraula, imatge o gest) que dispara un estat emocional o una sèrie de recursos.

Una orientació per dirigir el teu somriure interior

Meditació per a coaching i psicoteràpia a Sabadell

Conèixer els òrgans del cos, important en la teràpia del somriure interior.

Per practicar la meditació terapèutica del somriure interior és important conèixer la ubicació dels teus òrgans vitals. I no només això, és important també conèixer les seves funcions i la manera de cuidar-los. I això és així perquè la meditació terapèutica del somriure interior no es focalitza exclusivament en la "tècnica". És també una actitud de respecte i escolta al teu cos.

Per tant serà bo que amb la teva atenció centrada, puguis fer que la teva consciència es dirigeixi, pas a pas, i d'una manera centrada i precisa a cada òrgan del teu cos.

En un primer pas és només necessari conèixer la ubicació de cada òrgan. Després ja aniràs estudiant les seves funcions, la manera de cuidar-los i depurar-los etc.. Pots, doncs, començar la pràctica de la teràpia meditativa només coneixent el lloc que ocupa cada òrgan. Mentrestant, vas recollint la informació addicional. Així doncs caldrà que ubiquis la zona de:

  • Cervell
  • Cap, ulls, boca, oïda, nas,
  • Pulmons
  • Cor
  • Fetge,
  • Estómac,
  • Pàncrees (just darrere de l'estómac)
  • Melsa (la melsa s'allotja a la part superior esquerra de l'abdomen, darrere de l'estómac i sota el diafragma)
  • Vesícula biliar (sota el fetge)
  • Glàndules suprarenals (per darrere i una mica per sobre dels ronyons)
  • Ronyons
  • Bufeta urinària
  • Budell prim (zona superior del budell , a continuació de l' estómac)
  • Budell gruixut (tram final del budell )

Independentment d' aquestes indicacions inicials, et suggereixo que continuïs investigant. D'igual manera pots seguir incloent zones del teu cos. Per exemple el timo, glàndula pineal, o conductes com a uretra, venes, artèries etc.

 

Beneficis de la pràctica del somriure interior.

He assenyalat al principi que la psicoteràpia i el coaching fa un temps que estan tornant la mirada a les pràctiques meditatives. Tanmateix no cal que estiguis en un d'aquests processos per practicar la meditació del somriure interior.

Els nostres estats subjectius interns determinen el nostre benestar emocional. I també modelen la nostra actitud. Bé sigui cap a nosaltres, cap als altres o cap a la vida en general. De la mateixa manera, quan orientem la nostra atenció cap a certes qualitats o cap al silenci. És llavors quan els valors de la nostra part més noble es fan més presents. Podem anomenar-lo ànima, esperit o "la millor versió de tu mateix”. Aquesta és l'essència de la meditació aplicada a la teràpia, la paraula o expressió, per descomptat, és el de menys.

La pràctica de la teràpia del somriure anterior es basa en aquest principi. Així, quan la nostra actitud canvia, també ho fan els nostres estats d' ànim. Conseqüentment les nostres conductes semblen alinear-se amb aquest benestar.

 

Què és i que reflexa per a tu un somriure? Una cosa que em va succeir.

Teràpia del nen interior a Sabadell

L'alegria d'un nen és contagiosa.

Això em va passar fa uns anys. Anava caminant pel carrer, preocupat per un tema de treball. Imagino que amb cara molt seriosa i mirant cap a terra. I així, gairebé sense adonar-me'n, vaig alçar la vista, no gaire. Just perquè la meva mirada "trontollara" amb la d'un nadó que anava amb la seua mare en el seu cotxet. I el més sorprenent, m'estava dedicant un somriure d'orella a orella que em va reconfortar automàticament. Em va transmetre una lleugeresa i alegria per viure que, d'una altra manera, no hagués estat possible.

A aquest nadó no li calia practicar la meditació del somriure interior. Ell transmetia aquesta qualitat!.

Llavors, Què encén per a tu un somriure?

Concretant els beneficis d'aquesta meditació i teràpia

Ja has vist que, a grans trets, transforma un estat emocional a un altre de més positiu. I per suposat enforteix l' ànim. I, és clar, el seu reflex en una conducta més inspirada i creativa.

A més, s' ha demostrat que qualsevol pràctica de meditació és útil en teràpia per a:

  • Disminuir els nivells de cortisol (hormona de l' estrès)
  • Generar endorfines (l' hormona de la felicitat)

Alguns diuen que per somriure calen 7 músculs i 34 per enfadar-se. Altres que la proporció és de 13 i 47. En qualsevol cas, és obvi que la pràctica del somriure interior relaxarà els músculs de la teva cara... i del teu estat d'ànim.

Psicoteràpia i meditació a Sabadell

La rialla i el somriure genera endorfines

Influenciem al nostre voltant, d' una manera o altra, si somriem estarà clar com sí que influenciarem i com no. Recordes la història del nadó que em va somriure?

És, per tant, també, una eina que facilita la comunicació.

En un nivell més espiritual, la pràctica del somriure interior ens posa en contacte amb valors més subtils. L' amor, agraïment, bondat, alegria, compartir la vida. Harmonia, calidesa i equilibri, espontaneïtat, confiança i serenitat. I quantes coses més se t'acudeixin. Al centre d'elles una paraula màgica: Acceptació.

Actualment es reconeix la por com el contrari de l'amor. I, en mode invers a la por, el somriure tendeix a unir en comptes de separar.

 

Pràctica de la meditació terapèutica del somriure interior

Seu còmodament en una cadira o coixí. Afluixa la roba, cinturons, rellotge, botons.... Si et fa sentir incòmode o tens. Instal·la't i deixa anar els peus còmodament separats, ben arrelats a terra.

Relaxa especialment les espatlles. Enfonsa lleugerament la barbeta cap al pit. De tal manera que la columna a l' alçada de les cervicals, quedi el més recta possible. També pots imaginar un fil que estira la teva coroneta cap amunt.

Si necessites fer qualsevol moviment per deixar-te anar i destensar… fes-ho. Tanca els ulls.

Deixa que la teva atenció realitzi un petit escàner pel teu cos. Des dels peus fins al cap. Detectant, si n'hi ha, cap zona de tensió. I tot seguit destensaaaannnnttt per entrar en la meditació.

Ara, si tens un gest per centrar-te fes-ho. Algunes persones ajunten les mans, d'altres es toquen el cor. Pots, si ho desitges, consulta l'exercici de centrament. Imagina així que et poses en contacte amb el teu centre, la teva identitat més profunda o la teva saviesa interior. El nom és igual, com tu ho sentis. Comença per donar-li les gràcies a aquesta essència teva i somriu-li.

 

Teràpia i focus al teu cervell, cara i gola.

Dirigeix el teu somriure interior al teu cervell, imagina que amb la teva actitud el submergeixes en una llum càlida i relaxant. Ambdós hemisferis suavitzant-se.... Permet que el somriure es dibuixi als teus llavis i respira a través d'ell. Envia, amb la teva respiració, el somriure al cervell.

Permet que el somriure es vessi als teus ulls, boca, orelles, nas… i cara en general.... Com es reflecteix aquest somriure interior especialment en els teus ulls i llavis?. I sí, permet que les comissures dels teus llavis s'aixequin i que els teus ulls brillin

Com es relaxen el teu front, mandíbula, cara...?. Respira, somriu, sana amb aquesta meditació i teràpia.

 

Meditació adreçada al pit, pulmons, cor...

Teràpia del somriure interior a Sabadell

Somriu-li al teu cor

Baixa l'atenció al teu tòrax, el teixit muscular, esternó, clavícules i especialment.... Pulmons....
Somriu als teus pulmons i permet que la llum sani tots els teixits. I si hi nien molèsties, emocions còmodes o incòmodes… Dóna la benvinguda a tot quant existeix als teus pulmons. I ofereix la companyia de la llum del teu somriure interior. Respira i inspira diverses vegades… sanant… somrient…

Torna la teva meditació terapèutica al teu cor. Repeteix com amb els teus pulmons... Sent el teu cor com el centre de amor, alegria... brillant i compartint la seva llum somrient. Cap a tu i cap a l'univers. Imagina el pols amorós del cor bombejant el teu somriure interior cap a tot el teu ésser i cap a l'univers.

Amb l'ondulació del teu somriure interior replet de suavitat, felicitat, apreciació, consciència , perdó…

Pots reforçar la teràpia meditativa al teu cor portant ambdues mans al centre del teu pit. I sentint el contacte de les teves mans com amb una cosa molt estimada. Inhalant i exhalant... suaument i amablement...

 

Teràpia del somriure interior al teu abdomen superior i inferior.

Dirígeix-te ara amb la mateixa actitud meditativa cap al fetge, estómac, pàncrees, melsa, vesícula biliar.

Un per un, cadascun d' aquests òrgans, dirigeix-los el teu agraïment, generositat, bondat, reconeixement…

Envia'ls el teu somriure interior amb amabilitat, acceptant fins i tot si reconeixes alguna molèstia. Tant si és molèstia física com emocional, dóna les gràcies per comunicar-se amb tu, per avisar-te. I, com abans, pots dirigir les teves mans i acariciar cadascuna d'aquestes parts del teu ésser.

Transmutant i equilibrant amb la llum de la teva meditació. Amb l'escalf de la teràpia.

Deixa, ara, caure la teva atenció al teu abdomen inferior. budell prim i gruixut, glàndules suprarenals, ronyons, bufeta urinària.

Un per un, juntament amb el teu somriure interior els envies calma, pau, serenitat. Deixant anar, si hi ha alguna incomoditat, amb l'exhalació i el somriure interior. Lentament i profundament, agraint, sanant, equilibrant....

Imagina un sol de llum càlida i amorosa banyant plàcidament tota aquesta zona i, un per un, aquests òrgans. Quietud, pau, serenitat profunda....

Dirigeix també la teva atenció al melic. Dirigeix el teu somriure interior a aquest primer punt de connexió amb la Vida. Amb la teva mare i, a través d'ella, amb l'Univers.

 

Portant la teràpia a les tres ments. Neurogastroenterologia i Neurocardiologia

Harmonitzar la ment cognitiva amb l'emocional i la corporal

Harmonitzar les “tres ments” amb el somriure interior.

Fins fa poc identificàvem el cervell amb l'orgue per sota de la volta cranial. No obstant això, recents descobriments han posat en evidència importants xarxes neuronals en ventre i cor. L' sistema nerviós entèric (budell) alberga una complexitat semblant a la del “cervell d'un gat”.

D'altra banda, el cervell del cor no només gaudeix de certa autonomia pel que fa al cervell cranial. També influeix en aquest mitjançant informació que envia en impulsos neurològics i hormones.

Així doncs arribem al corol·lari de la teràpia del somriure interior. Finalitzar la meditació focalitzant-nos en aquestes tres grans zones de saviesa del nostre ésser. Cap, consciència cognitiva: cor consciència emocional; abdomen, saviesa somàtica. I així pots romandre uns instants deixant-te portar.

I des d'aquestes tres savieses pots expandir un gran somriure exterior cap al teu entorn més pròxim. Expandir-lo cap al teu veïnat, ciutat, nació, resta de la humanitat... I des d'aquí cap al cosmos.

I per activar en el teu dia a dia aquest estat intern pensar en tres claus que t'ho recordin.

  • Una paraula (com a màxim dos o tres).
  • Una imatge.
  • Un gest.

En obrir els ulls, continua mantenint la connexió amb el teu estat intern....i amb el teu somriure.

 

Com i quan practicar la meditació del somriure interior.

En instal·lar en tu aquest estat intern, les teves savieses connectaran entre si. Et relacionaràs millor amb tu mateix i… amb el món de “allà fora”. I per aconseguir-ho, res millor que la pràctica constant.

Meditació i coaching a Sabadell

És una bona idea despertar-se amb el somriure interior.

Com tota meditació, com més es practiqui millor. Ara bé, un punt intermedi i mínim és d' una vegada al dia. Bé sigui en aixecar-te, bé al ficar-te al llit. Ideal, per descomptat, practicar la teràpia dues vegades millor que una.

Una versió abreujada també es pot posar en pràctica al llarg del dia. Recordant, per exemple, les tres zones dels tres cervells.

I, per descomptat, acompanyant-te de les tres àncores que hem activat al final. És a dir, paraula/s (no més de tres, una, ideal); imatge i gest.

És especialment recomanable activar-la, juntament amb l' estat de centrament, abans d' enfrontar qualsevol dificultat o desafiament important. En qualsevol àmbit, professional, relacional, afectiu. La pràctica de l'espiritualitat mai deu ser aliena al dia a dia.

Espero que t'hagi agradat i estat d'utilitat aquest post. I, per descomptat, si desitges consultar, opinar, ampliar… pots fer-ho en el requadre més avall.

Fins a la propera, rep una cordial salutació.

 

www.josepguasch.com

Si t'ha agradat aquest article, pots consultar altres en aquesta línia. Teràpia del nen interior lliure; El cercle d'excel·lència personal; Teràpia de centrament i relaxació; Meditació per deixar de fumar; Oració centrant meditació i teràpia transpersonal

Si has experimentat el poder sanador del somriure interior….
Probablement vulguis saber més sobre meditació, coaching i psicoteràpia o…
Emprendre un procés personal, online o presencial.

Sigues lliure per contactar amb mi gratuïtament i sense compromís!
Clica a les imatges següents.

Meditació, coaching i psicoteràpia a Sabadell Coaching, meditació i psicoteràpia online

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Facebook Josep Guasch, coaching i psicoteràpia

 

 

 

 

 

El somriure interior, meditació terapèutica a Sabadell, Terrassa i online. Josep Guasch, coach , psicoterapeuta, consulta de coaching i psicoteràpia (teràpia del dol, Assertivitat, lideratge, teràpia de parella, gelos, ludopatia, depressió, etc ...)

 

La finalitat de la teràpia del nen interior és integrar el nen amb l'adult.

BLOG


El nen interior lliure, la vitalitat i les ganes d'aprendre

El nen interior lliure. Josep Guasch, psicoterapeuta, coach , a Sabadell, Terrassa i online. Consulta de coaching i psicoteràpia (PNL, Hipnosi, Teràpia Gestalt, Anàlisi Transaccional, Nen interior)

Teràpia del nen interior lliure, a Sabadell

El nen interior lliure, un arquetip de vitalitat, entusiasme i ganes de viure.

En qualsevol procés terapèutic, de coaching o de psicoteràpia té cabuda una figura terapèutica, el nen interior lliure. Basada en l' anàlisi transaccional però també utilitzada, per exemple en teràpia Gestalt i PNL. Emergint de la teràpia del nen interior, aquesta figura terapèutica té cabuda en qualsevol modalitat de psicoteràpia i coaching. La seva versatilitat és tal que és útil per a diversitat de dificultats. Ansietat, millora de l' autoestima, addiccions, co dependències. I també per estimular la il·lusió, la gratitud, les ganes de viure i la inspiració.

Per a què la teràpia del nen interior lliure?

No t'ha passat, conèixer persones que, sense perjudici de l' edat, estan repletes d'alegria, vitalitat, entusiasme? Persones a qui les dificultats no els fan enrere. Sinó més aviat les enfronten amb creativitat i una espontània confiança. I això té una explicació:

En el model dels estats del jo, Eric Berne va assenyalar dos aspectes del nen intern. El nen interior lliure i el nen intern adaptat. Aquest últim, alhora, es subdivideix en tres aspectes, submís, rebel i demorador . Pots ampliar, si ho desitges en el meu article: El nen interior i l'anàlisi transaccional.

Però el nen interior lliure és portador dels dons exclusius amb què apareixem al món. No obstant això, els mandats socials de tota mena van minant aquesta genuinitat que ens hagués fet brillar. Perdem, llavors, l'alineament entre les nostres capacitats, (de les quals el nen interior lliure és portador), i el nostre adult. Això genera un malestar intern que es pot traduir de múltiples formes.

John Bradshaw en el seu llibre "Tornar a casa" fa un recull de tot tipus de símptomes. Des de codependència, depressió, gelos i problemes d' autoestima i falta d' assertivitat fins a dificultats amb addiccions.

Reivindicar i recuperar el nostre nen interior lliure

La bona notícia és que el nen interior lliure segueix viu al nostre interior. Evidentment, el redescobriment de la seva vitalitat passa també per la sanació del nen adaptat. Aquest nen ferit és qui dibuixa, juntament amb l' adult, el nostre guió de vida. Patrons de conducta que ens semblen irremeiablement repetitius, encara que poguéssim reconèixer-los com a malsans.

El treball amb el nen vital (o lliure) és fonamental perquè és l' objectiu final. Però al seu torn, no es pot plantejar en termes d' objectiu (delimitat, específica, temporalitzat...), doncs apunta a un descobriment. No obstant això, és bo mantenir un nord, el que en PNL, anomenem un estat desitjat.

Tornar a casa, la teràpia del nen interior

Tornar a casa després d'un llarg viatge amb tot l'après en el camí.

Com en la metàfora del viatge de l'heroi, l'últim tram és tornar a casa.

Així doncs, es planteja més en termes de direcció i visió, un descobriment que s'intueix. Aquest estat desitjat el podem cultivar mitjançant la pràctica del centrament i l' teràpia del nen interior. Jung, va arribar a assenyalar el nen interior lliure com "l'ésser del principi i del final". És a dir, "l'essència preconscient i postconscient de l'home", entesa com l' essència de l' ànima. Veure "L' arquetip del nen"

 

Com plantejar doncs el treball amb el nen interior lliure?

Deixar-se portar per la imaginació, alliberar l'hemisferi cerebral dret.

Deixa't portar per la teva imaginació, és part del procés.

El plantejament és fàcil per a algunes persones, i pot resultar difícil per a altres. El concepte nuclear és el "deixar-se portar" per la imaginació (i això és fonamental, el "deixar-nos portar"). En consonància amb això, deixa't portar pel que sorgeixi quan penses en alguns aspectes del teu nen interior vital. I encara que et resulti difícil sentir-ho o imaginar-ho, deixa que el teu ésser interior t'informi "com si" fos fàcil. Sense jutjar, sense valorar, sense etiquetar... només "com si…”

El treball amb la teràpia del nen interior, les seves virtuts

Rosetta Forner, especialista en coaching amb PNL, identifica cinc característiques d' aquest nen interior vital. A saber

  • MÀGIC, SAVI, CREATIU, JUGANER, EMOTIU

Suggereixo tres formes d'imaginar i modelar aquestes característiques.

  • Com eres tu, de petit, amb cadascun d' aquests registres en l' infant interior lliure?
  • El'"com si”. Tot i que no tinguis records o et costi imaginar-ho, fes com si fos possible, utilitza la teva imaginació.
  • Recorre a models de nens i nenes que coneguis. Si tens fills, nebots, Com actuen en cadascun d'aquests rols? Incorpora al nen interior lliure teu cadascuna d'aquestes característiques.

Imagina llavors aquestes característiques que “classifiquem” al nen interior lliure. Com seria, per a tu, (si, per a tu) cadascuna daquestes característiques del nen interior vital?.

Dibuixant els cinc rostres de la Màgia

Algunes qüestions que et poden ajudar:

  • Màgic: Quins paisatges màgics apareixen? Castells encantats, llacs brumosos? Imagina personatges… Bruixes, mags, bruixots…? Imagina éssers màgics… Unicorns, fades, gnoms, elfs, sirenes, salamandres? O fins i tot amb conjurs i pòcimes.

 

  • Savi: Hi ha nens i nenes que per estar molt en contacte amb éssers adults semblen tenir certa “saviesa adulta”. Aquesta pot ser una de les parts en el nen interior lliure savi. Però és més aviat aquesta intel·ligència intuïtiva, emocional, en contacte amb el cos. La ment dels nens no està tan condicionada com la nostra, no té tantes pressuposicions. Per això de vegades formulen aquestes preguntes que fan i que no sabem respondre. Aquest és també un aspecte de la saviesa del nen interior vital.

 

  • Creatiu: En el nen interior lliure està/n present/s el/s nostre/s do/ns original/s. Li agrada pintar, cantar, inventar històries. Modelar amb plastilina, inventar monstres o construir castells. De vegades fer veure que és una altra persona o, fins i tot, imita algú.

 

  • Juganer: Jugar és la forma més divertida de aprendre. El joc li posa en contacte amb el seriós de la diversió i el divertit que és posar-se seriós. Cantar, ballar, jugar a fet i amagar. Aparentar ser una altra persona, fer teatre. Fer pessigolles, riure, saltar.

  • Emotiu: En el nen interior lliure l' expressió de les emocions i sentiments és una cosa completament natural. Si vol demostrar amor ho fa abraçant, acariciant. Si vol demanar carícies ho fa. També si alguna cosa li disgusta o posa trist, llora.

Però… aquesta és la clau. No et cenyeixis només a aquestes preguntes! Deixa't anar!

Teràpia del nen interior a Sabadell

El nen màgic ens connecta amb el món de la fantasia

Aquesta són només algunes referències. No et preocupis per la perfecció, aquest és el repte. De vegades una de les característiques del nen es pot confondre amb altres. Per exemple el creatiu amb el juganer o el màgic. Només imagina "com si" poguéssim connectar amb cada aspecte, permet-te jugar, gaudir, reviure o plorar. Encara que sigui diferent del que esperaves, "deixa que sorgeixi".

La teràpia del nen interior lliure ens posa en contacte amb la nostra capacitat de “permetre ser”

Ara, agafa papers i llapis de colors. Preferentment assegut a terra (on solen jugar els nens), connecta amb un d' ells. Per exemple el màgic. I connectant amb les indicacions donades i d'altres més que puguin aparèixer al teu interior....

Com seria ser aquest nen? Imagina que el veus seure, caminar, mirar? Quina postura corporal i gestos tindria? Com parlaria i respiraria? En quines coses pensaria? ... Fes com si "veiéssis ja el teu" nen lliure màgic. Pots fins i tot reviure o ballar tal com ell ho fa. Deixa que se t'acudeixin tantes formes d'expressió de la màgia del teu nen com vinguin.

I quan el tinguis.... Agafa un paper (només un paper per cada nen) i dibuixa el primer que aparegui. Dibuixa des de la sensació sentida d'haver connectat amb aquest nen màgic.

Quan acabis, desconnecta, respira i torna a la realitat quotidiana.

El dibuix lliure ens connecta amb la nostra creativitat

Dibuixa lliurement i creativament els aspectes del teu nen interior lliure

Repeteix el mateix amb cadascun d'ells. Amb el savi, creatiu, juganer i emotiu. No treballis el mateix dia amb dos nens o més, i si ho fas deixa un espai de temps. Preferiblement més de dues hores, tot i que l'ideal és fer-ho en dies diferents. Un dia diferent per a cada nen.

Un cop tinguis confeccionats els cinc dibuixos,
tria un dia per a la següent pràctica:

Disposa en un espai, preferentment a terra 6 coixins (també poden ser 6 cadires). Amb cinc d'aquests coixins fes un cercle i un altre coixí al mig. En cadascun dels cinc coixins que conformen el cercle deixa un dibuix de cada aspecte del nen. Un per coixí.

Durant uns moments asseu-te i sent-te al centre del cercle. Acompanyat per cada aspecte que reflecteix el nen interior lliure. Sent el que està davant teu, el que està darrere, el que està a un costat o un altre.... Simplement amb els ulls tancats sent-te acompanyat per cadascun dels aspectes del teu nen interior. Des del lloc en què hi ha els dibuixos de cadascun d' ells.

Seguidament, dirigeix la teva mirada (hauràs de, per descomptat, acomodar la teva posició al centre del cercle terapèutic) cap a un d' ells. Imagina, Com recordes, imagines, sents que pot ser aquest nen? Torna a imaginar… La seva respiració i forma de caminar Quines postures i gestos el caracteritzen? Recordes com parla o balbuceja? Pots imaginar com és el seu món? I, en general… Com t'imagines que és ell i la seva vida?

A continuació dóna-li la benvinguda i les gràcies per assistir-te en el teu procés de psicoteràpia o de coaching. Suggereixo una cosa així com:

“Benvingut, gràcies per ser aquí, t'acolleixo al meu cor”.

 

Assòcia't a la figura del teu nen interior lliure

A PNL coneixem com a associar-se el viure en primera persona una situació com si passés aquí i ara. Durant la pràctica terapèutica, passes a ocupar la cadira del nen màgic (per exemple) com si fossis ell. Hi ha en teràpia Gestalt una pràctica semblant la cadira calenta i la cadira buida. A PNL, ocupar la segona posició perceptiva. Ara ets el nen màgic que dirigeix ​​la seva mirada a la cadira buida en què representa que està el teu jo adult.

Submergeix-te plenament en el teu paper de nen (màgic en aquest cas). Recorda les distincions anteriors que hi ha en posició dissociat (és a dir, com a observador). Ara et toca encarnar-les. No et preocupis en la perfecció, només fes com si realment ho fessis.

Ara dirigeix la teva mirada a la "cadira buida". En aquesta cadira

Teràpia del nen interior lliure a Sabadell

Sent-te i sent-te al centre del mandala, arrapat pels aspectes del teu nen interior.

està el teu jo adult. Mira'l amb atenció, com si fos "un altre jo" que et visita (com a nen) des del futur (com a adult).

Una forma de contemplar-ho és com si, des del nen, observes el teu jo del futur. Llavors, des d'aquesta perspectiva del teu nen interior lliure: ..Com veus aquest adult del futur? Què creus que té i li falta? Com veus la seva vida? Aquestes són només algunes possibilitats de preguntes que et pots fer. Deixa que la teva imaginació de nen interior lliure es faci una composició de lloc sobre aquest adult.

Estableix el diàleg

Recupera el teu jo interior, consulta a Sabadell

Recupera el teu jo més autèntic enterrat entre multitud de mandats parentals i socials de tota mena.

Llavors quan et sentis preparat, i en un màxim de 5 paraules....

  • Què li dius?

En aquest dir-li pot anar un consell, (riu més, gaudeix més, deixa't anar més…). També és possible que una demanda (visita'm més sovint). És important que en aquest dir del nen interior lliure a l'adult hi hagi un acte o actitud afirmativa. Per exemple: si el veus trist, digues-li: "gaudeix o riu més". Si et queixes que no ve a veure't.... “Vine a veure'm més sovint”.

L' afirmació ha de ser directa, no una “consideració o opinió, observació etc.....". No és vàlid alguna cosa així com "doncs penso que li dona massa voltes a les coses". Dirígeix-te a ell en primera persona "Fes més cas al teu cor i actua des d'ell".

Un cop formulada la petició, des del teu nen interior lliure (màgic en aquest cas), ocupa la cadira de l'adult. Rep al cor, des del centre del cercle i des de l' adult el missatge del nen interior lliure. És important no raonar, justificar, explicar... (Funcions de l' adult), simplement rep al cor, sigui el que sigui. Deixa que es dibuixi a l'interior aquesta petició. És probable que, al principi, no tingui gaire sentit, però no oblidis que aquesta és la visió de l'adult. Simplement, deixa que germini al teu interior.

Passa a continuació al següent aspecte del nen interior lliure (per exemple el nen savi). Procedeix de la mateixa manera amb cada aspecte de la teva vitalitat interior.

 

Finalitzar l'exercici amb el teu nen interior lliure

En finalitzar asseu-te al centre del cercle, interioritzar els missatges dels cinc aspectes del nen interior lliure. Pots realitzar una petita meditació deixant que es reorganitzin al teu interior els diferents suggeriments.

Un cop integrades pots realitzar, el que a PNL anomenem un "pont al futur”. És a dir imaginar com canviaria la teva vida, en cadascun dels seus aspectes, en tenir en compte aquests missatges.

Un suggeriment per afinar més en les distincions és el de tenir en compte els aspectes específics. Per exemple, Com canviaria la teva vida en...?

  • La teva professió i relacions laborals.
  • Relació amb amistats.
  • Relació amb éssers estimats, parella, pares, fills ...
  • Modificacions a la teva llar?
  • Com afectaria els teus hobbies?
  • Auto-cura
  • Gestió de la teva economia...

Però no donis cap canvi per assentat. Has marcat amb aquest treball, simplement una direcció. Deixa ara que el teu subconscient integri. Confia i deixa't portar.

Teràpia del nen interior online i presencial a Sabadell

Has recuperat ja la saviesa del teu nen interior?

Fins aquí una descripció de la dinàmica del nen interior lliure màgic. Per suposat, amb un terapeuta entrenat pots aprofundir molt més. No obstant això, no deixaràs de tenir algun benefici si desitges provar pel teu compte.

Practica-ho i, recorda, tens un espai més avall per, si desitges, escriure els teus comentaris, dubtes o suggeriments.

Una cordial salutació,

Creus que mereixes visitar el teu nen interior lliure?
O més aviat creus que ell mereix la teva visita?
En qualsevol cas, tots dos en sortireu beneficiats.
No dubtis a contactar amb una primera consulta gratuïta i sense compromís.
Visites presencials i online.
Clica a la imatge!.

Teràpia del nen interior a Sabadell

Teràpia del nen interior a Sabadell.

Teràpia nen interior online

Teràpia online amb el nen interior

www.josepguasch.com

Anterior article relacionat: El nen interior de l'adult ;
Següent article relacionat: Meditació del somriure interior.

Et convido a participar al meu blog ampliant idees. Per exemple, aportant suggeriments o compartint els teus dubtes a l'apartat al peu del mateix.

Ah!!, i si t'ha agradat i et ve de gust, et convido a compartir l'article. També comentar i / o puntuar amb les estrelles en el resum que trobaràs més avall.

Estàs interessat en un programa personalitzat de coaching i/o psicoteràpia? Contacta amb mi sense compromís!:

– Telèfon: 615.56.45.37 – Mail: jspguasch@gmail.com – Web: Formulari de contacte

Si vols, pots rebre còmodament la meva News Letter amb tots els articles del bloc. També, activitats, promocions i informació interessant i pràctica: – Sí vull rebre la News Letter

Si coneixes algú que pogués estar interessat, en aquesta informació, no dubtis a compartir-la

 

Facebook Josep Guasch, coaching i psicoteràpia

El nen interior lliure. Josep Guasch, coach , psicoterapeuta, a Sabadell, Terrassa i online. Consulta de coaching i psicoteràpia (Ansietat, acompanyament i estratègies per aprimar, deixar de fumar, autoestima, addiccions, etc…).

 

El sentit del corona virus i l'arribada de la primavera, consulta de psicoteràpia i coaching a Sabadell

BLOG


El sentit del corona virus i l'arribada de la primavera

El sentit del corona virus i l'arribada de la primavera. Josep Guasch, psicoterapeuta, coach , consulta de coaching i psicoteràpia a Sabadell, Terrassa i online. (PNL, Hipnosi, Teràpia Gestalt, Anàlisi Transaccional, Nen interior).

 

El sentit del corona virus, consulta de coaching a Sabadell

El sentit no està tant en la meta com en el camí.

Té sentit aquesta pandèmia del corona virus?
Ens porta alguna lliçó amb l'arribada de la primavera?

Atorgar un sentit a la nostra vida és una elecció purament humana. Per exemple, podem triar viure en harmonia amb la Natura ... o no fer-ho. I, per poca consciència que tinguem, podem adonar-nos del preu a pagar per la desconnexió amb el nostre medi ambient.

D'altra banda, la crisi del COVID-19 ha disparat la incidència de conegudes dolències. Alguns exemples: Ansietat, Estrès, Depressió, dols traumàtics per comiats no consumats, i en general un ambient de trauma.

Per això sé que la pregunta si té sentit aquesta pandèmia del corona virus o, fins i tot, si porta alguna lliçó amb l'arribada de la primavera pot semblar absurda ... a primer cop d'ull. No obstant això, quan penso en això del significat de vida, o fins i tot de "el que ens passa", ve a la meva memòria Viktor E. Frankl.

La recerca de sentit en el coronavirus, font de resiliència

Frankl va ser un psiquiatre i neuròleg austríac. Però el més

L'arribada de la primavera, construir des de l'adversitat, coaching a Sabadell

Sentit de vida i resiliència

important, supervivent de l'holocaust nazi. La seva obra "L'home a la recerca de sentit" és el corol·lari de la seva filosofia i modalitat terapèutica, la logoteràpia. També un exemple de resiliència.

Sovint les seves frases i reflexions em serveixen com una forma de mantenir el meu nord. I això ho dic tant a títol personal en frases com:

D'alguna manera, el sofriment deixa d'estar patint
en el moment en que troba un significat.

I aquí és interessant aquesta disgregació implícita de la paraula patiment. Per a mi, una cosa és experimentar un dolor o incomoditat, una altra cosa patir. El patir, per a mi i molts altres, implica el recordar que ho estic passant malament. Aquesta és la trampa del "patiment". I per sortir d'aquest parany res millor que trobar un significat, aprenentatge o lliçó de vida.

Però també, com a psicoterapeuta i coach, m'ajuda a veure la voluntat de superació en els meus consultants quan diu:

Diria que els nostres pacients mai es desesperen realment pel sofriment en si mateix!
En canvi, la seva desesperació sorgeix en cada instància d'un dubte,
pel que fa a si el sofriment és significatiu.
L'home està llest i disposat a suportar qualsevol sofriment
tan aviat com pugui veure un significat en ell.

Portem ja un parell de setmanes amb mesures dràstiques i ara s'han intensificat. Més o menys ja sabem què fer i què no però ... Queden, almenys, dues setmanes més, després de les dues primeres. Ja no és la “novetat” tot i que vagi acompanyada de por. I sabem que la por és l'avantsala de l'ansietat.

Ara comença el llarg recorregut. I és precisament ara quan poden aparèixer les nostres ferides més profundes. Pors, impaciències… Com suportar-ho al llarg del temps?.

És ara quan, crec, més rellevància pren el pensament de Viktor E. Frankl. Com diu el títol de la seva obra més significativa “L'home a la recerca de sentit“. Els ensenyaments de la logoteràpia, de la recerca de sentit, és molt més evident en períodes de dificultat. I és ara, en aquesta crisi del Covid-19, en plena arribada de la primavera, quan podem llegir-lo en clau d'oportunitat.

La crisi del Covid-19 i la revolució interna

I, per descomptat, això no implica resignació ni, probablement, obeir mansament. Significa, precisament, una oportunitat d'aprenentatge. durant la qual, fins i tot, puguem qüestionar activament el maneig de la informació i mesures adoptades pel govern.

Però cura amb les rebel·lianes sense causes (o amb causes no justificades). No es tracta de qüestionar per qüestionar com sembla que estan fent alguns grups. Tampoc de fer-ho per raons polítiques. Es tracta d'un qüestionament que ha de néixer de les nostres conviccions més profundes.

Aquesta és la clau. Fins i tot si decidim assentir, que ho sigui des de les conviccions més profundes. Jo crec que tota revolució externa ha d'anar precedida d'una revolució interna, i això exigeix coherència i valor.

La crisi del Covid-19 ens afecta tod@s. I en això hem de posar el millor de nosaltres.

L'arribada del corona virus té algun sentit?

L'arribada de la primavera, consulta de psicoteràpia i coaching transpersonal a Sabadell

Sembla que la interrupció de l'activitat humana revitalitza el planeta.

Com trobar sentit en el dolor és una cosa molt personal. No obstant això, aprofitant aquesta crisi amb l'arribada de la primavera (un nou començament) vaig a llançar alguna idea. Almenys compartir, que ja en alguna cosa ajuda.

Què està passant amb la natura en aquesta difícil arribada de la primavera?

L'altre dia vaig llegir aquest article: Capa de ozono se recupera y redirige vientos a todo el mundo

L'article comença amb les següents paraules: "La capa de ozono se está recuperando del daño que la contaminación y el sobrecalentamiento del planeta provocaba. Y ahora esparce sus vientos alrededor del mundo. "

A la llum d'aquesta notícia podem tornar a la pregunta: L'arribada del corona virus té algun sentit?. Els "vientos que se redirigen a todo el mundo" amb l'arribada de la primavera, ens diuen alguna cosa?

Evidentment, és una pregunta a la qual cadascú trobarà la seva resposta. No obstant això són òbvies les conseqüències d'haver detingut, només dues setmanes, la nostra frenètica activitat. L'ecologia de la terra ho agraeix. I no crec que sigui una cosa banal.

Un altre curiós efecte secundari que acompanya aquesta pandèmia

Una italiana, usuària de Twitter, ha compartit unes imatges de l'aigua dels canals de Venècia. En el seu comentari deixa escrit:

"Un efecte inesperat de la pandèmia – l'aigua que flueix pels canals de Venècia està neta per primera vegada en molt de temps. Els peixos són visibles, els cignes han tornat "

Pots veure l'article que comenta aquesta notícia: El agua de los canales de Venecia por el corona virus, transparente y con peces.

 

El sentit del corona virus i els valors

Conèixer els nostres valors, coaching a Sabadell

Conèixer i posar en pràctica els nostres valors, atorga sentit a la vida.

En mode semblant algunes persones famoses semblen trobar sentit a l'epidèmia del corona virus. Així, la que va ser capitana de la selecció espanyola de natació sincronitzada, Ona Carbonell, declara en una entrevista a el diari Sport:

"Tots hem de reflexionar sobre el que està passant i treure alguna cosa d'aquesta situació. Encara que estigui sent difícil per a tothom hem de veure que hem de canviar coses com a societat. Ser més sostenibles, pensar menys en nosaltres, ser més solidaris i pensar en global deixant els egos. I sobretot gaudir del que tenim, de les coses bàsiques. D'una abraçada, una mirada, un somriure, un gest ... el dia a dia tan frenètic que portem ens fa menys autèntics i això ens està ensenyant una mica a tots. "

També he llegit sobre la "feresa democràtica" del corona virus. Així, altres pandèmies (sida, ebola, o fins i tot la crisi del 2008) no aixecaven la mateixa solidaritat que aquesta actual. Aquestes últimes afectaven a col·lectius desfavorits o fins i tot marginals.

Però aquesta pandèmia del corona virus sembla tenir algun sentit quan, de cop i volta, tots ens tornem solidaris. La resposta, òbvia, per primera vegada un virus sembla ser anàrquicament democràtic. Pot afectar els poderosos i els no tant, rics i pobres, blancs i negres, hetero i no “normosexuals”. .Bon senyal! 😆

L'arribada de la primavera, el nou i el sentit del transpersonal.

El sentit del corona virus i la sanació d'planeta

¿Porta el coronavirus una possibilitat de sanació humana i planetària?

Per trobar algun sentit en l'epidèmia del corona virus podem remuntar-nos a una visió esotèrica. Des de l'antiguitat els pobles europeus, i d'altres cultures, rendien honor a les forces de la Vida. Entre elles els cicles estacionals. I així és com, fa poc, transitem l' equinocci de primavera. El moment en què hores de llum i de foscor s'equilibren.

A partir de l' arribada de la primavera les hores de llum van guanyant terreny a les de foscor. I és just en aquest moment quan emergeix amb més força aquesta epidèmia. Un estudi astrològic d'aquesta llunació de primavera sembla establir una curiosa correlació arquetípica amb Quirón, el sanador ferit.

Carl Gustav Jung estava convençut que “només la persona ferida cura“. Una significativa afirmació per a una societat malalta. Ara bé, només el fet d'estar malalt no sana. Cura el recórrer a partir de la malaltia la sanació.

Annex un enllaç a un vídeo que il·lustra aquesta interessant visió i recerca de sentit en l'epidèmia del corona virus. En la mateixa una explicació de la mà de Núria Picola, una bona amiga i excel·lent astròloga. Així com una suggerent meditació guiada per Débora.

 

El sentit del corona virus en les hipòtesis de la conspiració

Altres mirades més inquietants ens porten a la hipòtesi de la conspiració. Annex article amb vídeo dels deu minuts finals de la intervenció del Dr. Thomas Cowan. A la Cimera de Salut i Drets Humans a Tucson, el 12 de març de 2020.

En aquesta intervenció ens parla de la correlació entre la electrificació de la terra i les pandèmies de grip:

Existeix un ordre mundial que conspira en contra de la majoria de la humanitat?

La teoria de la conspiració mereix ser tinguda en compte…

Intencionadament o no, ens condueix a un escenari en el qual, les negades declaracions de Christine Lagarde sobre la longevitat dels ancians, no desmenteix l'informe de l'FMI de 2012 en el qual sí es deia:

"Les implicacions financeres que la gent visqui més del que s'esperava ("risc de longevitat") són molt grans ".

I sabem que quan els interessos són financers, pocs són els criteris ètics posats en joc. Deixo l'article que defensa a Lagarde, Però no precisament a l'F.M.I.! 🙄

És fals que Lagarde digués que la gent gran viu massa… però no és fals que ho digués l'FMI.

 

Per finalitzar, recordar que “quan alguna cosa es mou fora, alguna cosa es mou dins”

El tema del sentit o no d'el corona virus dóna per a molt. Segur que m'he deixat moltes altres consideracions. No obstant això, sí que és veritat que amb l'arribada de la primavera, alguna cosa nova sembla re/néixer en l'ambient. Tot i els pesars, alguna cosa haurem de deixar enrere i, en ocasions, cal tornar al nostre és necessari.

M'agrada, no obstant això, recordar un poema que circula fa poc per internet.

El sentit de la introversió, consulta de coaching a Sabadell

El tresor de la introversió.

"La gent es va quedar a casa. Va llegir llibres, va escoltar, va descansar i va fer exercici i art,
i va jugar i va aprendre noves formes de ser, i es va estar quieta.

I va escoltar més profundament. alguns meditaven, alguns resaven, alguns ballaven.
D'altres es van trobar amb les seves ombres, van començar a pensar de manera diferent. Van sanar.

Llavors, en absència de persones que vivien en la ignorància, perilloses, sense sentit i sense cor,
la terra va començar a curar.

I quan va passar el perill, i la gent es va unir de nou, van plorar les seves pèrdues,
van prendre noves decisions, van somiar amb noves imatges i van crear noves formes de viure
i sanar la terra per complet, ja que havien estat curades "

(Kitty o'Meara)

Annex enllaç a una revista que ens parla de la història d'aquest poema que s'ha fet viral.

Segons l'article l'autora és una mestra nord-americana. Però sense dubtar-ho, pel cognom i la musicalitat del poema, d'ascendència irlandesa.

Doncs creia que acabava però pel que es veu, no

Estava ja “tunejant” l'article per publicar-lo. El contingut clar, quatre detalls… i apareix aquesta notícia:

“APROVADA LA NOSTRA GEOLOCALITZACIÓ AL BOE”

Annex enllaç a l'ordre ministerial apareguda al sacrosant B.O.E.

I ara sí, vaig a respirar uns minuts (probablement hores). No crec que pugui evitar proferir paraules com INDIGNACIÓ, VERGONYA, DICTADURA.., i d'altres de pitjor escoltar però mateix contingut. Aprofitant la conjuntura crítica ens fiquen (si, ens fiquen) el que la “casta” política / econòmica estava desitjant.

Ara sí, crec, val la pena donar una direcció molt concreta i amb molt sentit als nostres esforços.

Fins el proper article, rep una cordial salutació

www.josepguasch.com

 

Et convido a participar al meu blog ampliant idees. Per exemple, aportant suggeriments o compartint els teus dubtes a l'apartat al peu del mateix.

Ah!!, i si t'ha agradat i et ve de gust, et convido a compartir l'article. També comentar i / o puntuar amb les estrelles en el resum que trobaràs més avall.

Estàs interessat en un programa personalitzat de coaching i/o psicoteràpia? Contacta amb mi sense compromís!: – Telèfon: 615.56.45.37 – Mail: jspguasch@gmail.com – Web: Formulari de contacte

Si vols, pots rebre còmodament la meva News Letter amb tots els articles del bloc. També, activitats, promocions i informació interessant i pràctica: – Sí vull rebre la News Letter

Si coneixes algú que pogués estar interessat, en aquesta informació, no dubtis a compartir-la.

 

Icona de facebook, Josep Guasch, coaching i psicoteràpia, consulta a Sabadell

 

 

 

 

 

 

El sentit del corona virus i l'arribada de la primavera. Josep Guasch, coach , psicoterapeuta, consulta de coaching i psicoteràpia a Sabadell, Terrassa i online. (Assertivitat, lideratge, teràpia de parella, gelos, ludopatia, etc…).

 

L'ombra de l'ànima, tractament depressió noógena a Sabadell

BLOG


L'ombra de l'ànima, quan la vida no té sentit. Depressió noógena.

L'ombra de l'ànima, quan la vida no té sentit. Depressió noógena, consulta a Sabadell, Terrassa i online. Josep Guasch, psicoterapeuta, coach , coaching i psicoteràpia (PNL, Hipnosi, Teràpia Gestalt, Anàlisi Transaccional, Nen interior, Psicoteràpia per coronavirus)

 

L'ombra de l'ànima, tractament de la depressió noógena a Sabadell

L'apatia pot ser un símptoma de depressió

Ja fa temps que a la meva consulta acudeix un tipus de persones amb unes característiques especials. D'una banda semblen estar ancorats en un estat depressiu, però no han patit cap desgràcia externa. En general, sota un punt de vista convencional, les coses "els funcionen”.

Molts d'ells han anat al metge i no han trobat carència o desequilibri hormonal o en neurotransmissors que justifiqui aquest estat d'ànim.

I no és que els símptomes siguin alarmants, com en alguna depressió que no es poden aixecar del llit. Són més aviat persones que viuen desangeladamente, gairebé m'atreviria a dir com zombies.

“La manca d'un sentit vital té un paper crucial en el desenvolupament de les neurosis. En última instància, cal entendre la neurosi com un patiment de l'ànima que no ha descobert el seu significat. Aproximadament una tercera part dels meus pacients no pateixen de cap neurosi clínicament definible, sinó de la manca de sentit i de propòsit…“.
(Carl Gustav Jung)

 

Amb aquestes paraules, Jung augurava un dels mals del nostre

Crisi de mitjana edat, depressió a la recerca de sentit.

La crisi de la mitjana edat.

temps, la manca de sentit i propòsit. Sovint s'ha relacionat amb l'anomenada "crisi de la mitjana edat ", però la seva ombra té un major abast. Podem trobar persones més joves que s'adhereixen a la creença que la vida no té sentit.

Aquesta ombra de l'ànima va ser identificada primerament per Jung. No obstant això, va ser Viktor E. Frankl, psiquiatre austríac, qui la va associar a la depressió. Si desitges ampliar pots consultar el meu anterior article “l'ombra del teu inconscient“.

Així doncs, és com aquesta nova forma de neurosi abocava en l'horitzó de la psicoteràpia.

 

L'ombra de l'ànima, quan la vida no té sentit

"La mancança d' un sentit vital exerceix un paper crucial
en el desenvolupament de la neurosi. En última instància cal entendre la neurosi com un patiment de l'ànima que no ha trobat el seu significat " (Viktor E. Frankl a "Teoria i teràpia de la neurosi")

Quan es perd la il·lusió, Josep Guasch, psicoteràpia a Sabadell

Depressió noógena. Quan la vida no té sentit, tota il·lusió desapareix.

Si no trobem sentit i propòsit, no tenim una direcció a la qual dirigir-nos. És com caminar a cegues sense arribar a cap lloc. Això genera una manca de confiança en el futur i, com a conseqüència bloqueja la nostra capacitat d'actuar. A aquesta ombra de l'ànima, Vicktor E. Frankl la va denominar depressió noógena. El seu nucli essencial és la sensació de manca de sentit.

La depressió noógena, també anomenada neurosi existencial, es caracteritza per una falta d'il·lusió, que abasta tot. Quan algú creu que la vida no té sentit, perd els somnis i, conseqüentment, la motivació per fer plans. El següent pas és el bloqueig de l'acció, no hi ha on anar, llavors no hi ha res a fer ....

 

Depressió noógena, quan la vida no té sentit i no se sap què fer

Quan tot a la vida es veu negre, consulta a Sabadell

Depressió noógena, tot a la vida es veu negre

Etimològicament la paraula noógena ve del terme grec NOOS o nous que fa referència a l'esperit. Quan la vida no té sentit, perdem la connexió amb l' esperit. I entenc aquí esperit en un sentit molt ampli i com cadascú vulgui creure-ho. Sota un punt de vida més academicista d'això en podríem dir la manca d' un projecte vital. Aquest projecte, per viure plenament, hauria d'incloure valors solidaris. Mancar d'això obre les portes a aquest tipus de depressió.

La depressió noògena neix de la sensació que la vida no té sentit.

Igualment important és la capacitat de suportar la frustració. Ni la frustració ni el conflicte intern s'han de considerar com patològics sinó més aviat vies d'aprenentatge. I en aquest procés adonar-nos de la nostra dimensió humana i aprendre dels errors. El problema ve quan els errors fan que perdem la il·lusió.

Frankl diferència la depressió noógena dels altres dos tipus principals de depressió, a saber:

Depressió endògena

L'origen biològic d'alguns estats depressius.

La depressió endògena té un origen fisiològic.

Aquest tipus de depressió té a veure amb canvis fisiològics en el cervell, sense influència de factors externs. Es deu a desequilibris en els neurotransmissors i baixos nivells de serotonina (l'hormona de la felicitat). Psicoteràpia i medicació és el que es prescriu en aquesta malaltia. Existeixen, però, uns hàbits de vida i alimentació que ajuden a mantenir alts els nivells de serotonina. Recomano aquest article de la revista Cos Ment: De mal humor? 8 hàbits per guanyar serotonina i superar la depressió.

 

Depressió reactiva (exògena)

D'origen psicosocial, la depressió reactiva és deguda a la mala adaptació a canvis externs viscuts com adversitats. Està generalment associada a una pèrdua (mort d'un ésser estimat, pèrdua d'ocupació, de la llar ...).

 

Depressió noógena: "La vida no té sentit"

La depressió noógena no està associada a factors biològics. Tampoc hi ha pèrdua o experiència traumàtica. Existeix, això sí, una sensació de buit sense associar-se a canvi extern i / o intern. La sensació que la vida no té sentit o, la pèrdua d'il·lusió, actuen com una ombra de l'ànima.

En alguns casos una depressió reactiva pot ser l'avantsala de la depressió noógena.

Per exemple la mort d'un ésser estimat cap al qual, la persona depressiva, havia projectat la seva única il·lusió. Aquí hi ha, no solament pèrdua d'un ésser estimat, hi ha també una pèrdua del sentit de vida. O una persona per a la que la seva professió de músic és la seva vida i, per un accident, perd les seves mans perdent, amb això, la possibilitat de tocar el seu instrument. I en aquests casos és molt més recomanable confiar en la psicoteràpia que en la medicació.

 

Depressió noógena, l'ombra de l'ànima. Recuperar la il·lusió per la vida, Viktor E. Frankl.

L'ombra de l'ànima, tractament depressió noógena a Sabadell

L'ombra de l'ànima ens ofereix una imatge especular del que creiem “aspectes negatius de les persones”.

Pocs professionals de la salut mental poden aportar un testimoni de vida tan contundent com Frankl. Va ser supervivent dels camps d'extermini nazi. La seva convicció per anteposar la llibertat i dignitat humana a la brutalitat el va mantenir viu en condicions extremes.

Posteriorment, i arran d'aquesta traumàtica experiència escriuria el llibre "L'home a la recerca de sentit". Aquesta obra va ser la base sobre la qual edificaria la seva escola psicoterapèutica, la logoteràpia

La logoteràpia és una modalitat de psicoteràpia, postula la voluntat de sentit com la principal motivació humana. Com trobar aquest significat és, per suposat un camí personal.

 

El viatge de l'heroi. Superar la depressió noógena

Viatge de l'heroi i sentit de vida.

El viatge de l'heroi és una metàfora del nostre recorregut vital a la recerca de sentit.

Tota persona recorre el seu viatge de l'heroi. I en aquest viatge hi ha un doble compromís. En primer lloc amb un mateix. En segon lloc amb la societat, o alguna cosa més gran de la que sentim formar part. És la visió transpersonal

La PNL defineix dos conceptes, molt de moda últimament, atenent a aquesta visió transpersonal. Es tracta de les nocions Missió i Visió. Ajustant-nos a aquesta visió es delimiten aquests conceptes amb dues indagacions:

 

  • Visió: En quin (tipus de) món t'agradaria viure?
  • Missió: Quin seria el teu compromís / participació en la creació d'aquest món?

I seguint amb la metàfora del Viatge de l'Heroi, Robert Dilts i Stephen Gilligan fan una apreciació interessant:

Venim (tots i totes) a aquest món amb una ferida i un do.
La nostra missió és curar la ferida i compartir el nostre do.

La ferida conté registres personals, però també transgeneracionals per la qual cosa curar la nostra ferida té un fort contingut transpersonal. Un efecte solidari amb la humanitat. No sanem solament la nostra ferida, sinó també la dels que ens van precedir i, d'aquesta manera, impedim la seva eventual "transmissió" en generacions futures. Aquesta ombra de l'ànima és el que metafòricament, Campbell anomenaba el drac.

Quant al do, és contemplat com l'últim pas en el viatge de l'heroi. Compartir el / els dons apresos o innats per millorar la societat. D'això parlo en el meu article Què és la consciència?

Així podríem entendre un projecte viscut amb sentit. Sobre aquest concepte va escriure per primera vegada Joseph Campbell en el seu llibre "L'heroi de les mil cares”

 

Conclusió

Per descomptat que el descrit anteriorment, és només una proposta. El sentit vital és una cosa personal i intransferibli. Però quan sembla que la vida no té sentit, pot servir inspirar-nos en aquestes metàfores universals.

Resumeixo algunes de les conclusions a què he arribat gràcies als meus consultants:

  • El sentit és únic i individual, diferent per a cada persona.
  • Implica una profunda connexió entre un mateix i el viscut. Dit d'una altra manera, quan tu i la teva quotidianitat sou el mateix.
  • El concepte MISSIÓ ens remet a una manera concreta de encarnar i de deixar la nostra empremta en aquest món.
  • Implica estar receptius al que passa. No tenim dret a exigir a ningú. És la Vida qui ens busca, i és a Ella a qui hem d'escoltar.
  • Arrelar en la societat i el temps que ens ha tocat viure. Treballar i projectar-nos, amb ells, cap a un futur millor.
  • L'anterior implica viure amb plena responsabilitat. Com va dir Gilligan una vegada:
“La Vida és bella encara que de vegades faci mal com mil dimonis”

Retrobament amb el propi ésser, il·lusió i sentit de vida, consulta a Sabadell

Malgrat tot, la vida és bella.

Hi ha una bella i antiga metàfora, les "noces alquímiques”. Els alquimistes entenien l' esperit com la nostra essència inviolable. D'altra banda, el ànima és aquesta part essencial que conté la nostra història personal i també col·lectiva. Quan Ànima i Esperit (el col·lectiu i l'individual) s'uneixen apareix l' "Elixir de la Immortalitat”.

El que és aquest misteriós "elixir" és una cosa que cadascú pot descobrir en el seu trajecte personal. Enfrontar i superar la depressió noógena pot ser entès com el primer pas, la Crida. Una veu que posa llum a l'ombra de l'ànima. És dur, però és així.

Fins el proper article, rep una cordial salutació.

www.josepguasch.com

A més d'en les icones que apareixen més avall, pots llegir els següents articles relacionats: L'ombra del teu inconscient; Tractament per a la depressió

 

Josep Guasch, coaching i psicoteràpia a Sabadell i Terrassa

L'ombra de l'ànima, quan la vida no té sentit. Depressió noógena, consulta a Sabadell, Terrassa i online. Josep Guasch, coach , psicoterapeuta coaching i psicoteràpia (Assertivitat, lideratge, teràpia de parella, gelos, ludopatia, psicoteràpia per coronavirus)