Hipnosi i PNL per a l'autoconeixement.

BLOG


Teràpia de virus mentals i PNL (Programació neurolingüística)

Teràpia de virus mentals a Sabadell, Terrassa i online. Josep Guasch psicoterapeuta, coach . Psicoteràpia humanista amb PNL, teràpia Gestalt i coaching generatiu.

Teràpia de virus mentals Sabadell

Trobar la coherència interna.

La biologia defineix un virus com un microorganisme que necessita infectar una cèl·lula per replicar-se. Així, la funció inicial de la cèl·lula queda contaminada podent danyar-la i fins a destruir-la.

Portat al terreny de la psicoteràpia i / o el coaching podem establir un paral·lelisme. Una cosa així com "vull fer X i, però, faig Y". És a dir, una falta de coherència entre el que faig i el que vull fer.

Aquesta falta impossibilita o dificulta la consecució dels nostres objectius. O fins i tot genera conductes del tot inapropiades. La teràpia de virus mentals facilita aquesta coherència o dilueix la falta de la mateixa. D'aquesta manera podem aconseguir més amb menys esforç. I fins i tot en altres casos, podem alliberar-nos d'actituds i/o conductes tòxiques.

Vegem un conte sobre la falta de coherència.


Un relat taoista sobre la congruència.

Diuen que un home de negocis va visitar un pescador. El va trobar tombat a la platja, prenent el sol i fumant tranquil·lament.

El primer va increpar el segon: Com és que estàs tombat podent sortir a pescar?

El pescador el va mirar tranquil·lament. Podríem dir que era un intuïtiu expert en teràpia de virus mentals. Va preguntar a l'home de ciutat:

Trobar el benestar al nostre interior. .

Coherència interior i benestar.

– Per a què sortir a pescar si ja he pescat el que necessito per menjar avui? – L'home de negocis li va respondre.
– Així acumularies més peixos per vendre i comprar-te un vaixell. D'aquesta manera aconseguiries una flota sencera i pescadors treballant per a tu.
– I per a què anava a voler això? – Va preguntar el pescador.
– Doncs per viure més tranquil treballant menys.

El pescador va respondre llavors…

Just el que tinc ara.

És important en aquesta història la pregunta ¿per a què?. En termes generals al coaching amb PNL aquesta pregunta ens remet als valors. La raó primordial per la qual una conducta és mantinguda.

Sovint veiem en la teràpia de virus mentals que hi ha una oposició entre els valors.


La teràpia de virus mentals, a la recerca de la coherència perduda.


Per suposat aquesta és una metàfora. Tanmateix és molt propera a l'orientació de la teràpia de virus mentals. Dit en un llenguatge més directe és fer més amb menys. Diluir aquests bloquejos que ens impedeixen aconseguir el que volem. I podem trobar molts exemples d'això:

La teràpia de virus mentals neix amb una clara vocació de trobar la nostra coherència. La RAE defineix coherència com la connexió i relació lògica i conseqüent entre coses, principis etc.

Teràpia de virus mentals Sabadell

La conducta incoherent genera una sensació de perplexitat i malestar.

El motiu pel qual vivim vides inconnexes té molt a veure amb la nostra educació primerenca. De la mateixa manera amb tota mena de mandats socials i culturals que rebem des de petits. Tots aquests mandats van dirigits a crear un "jo social" acceptable. Però ho fa a càrrec de la nostra veritable essència. D'aquesta manera anem construint un Guió de vida que ens sembla coherent però....

La teràpia de virus mentals busca doncs trobar aquestes incoherències per transformar-les. És important aquest concepte de transformació de la incongruència en comptes de "eliminació”. Si treballem per desterrar aquests virus mentals estem treballant en contra de nosaltres mateixos.

Els diferents corrents terapèutics, tant de psicoteràpia com de coaching fan un especial èmfasi en això. Acceptar no és resignar-se a.... però tampoc maleir el que no ens agrada en nosaltres.

Evidentment, el corol·lari d'aquest treball és la col·laboració dels processos conscients amb l'inconscient.


Teràpia de virus mentals i PNL

La PNL (programació neurolingüística) és la disciplina que ha proposat el terme teràpia de virus mentals. De la mà de Robert Dilts i al seu llibre "El poder de la paraula" ja apareix aquest concepte. Tanmateix va ser Donald Lofland qui va escriure un llibre dedicat exclusivament a la teràpia de virus mentals amb PNL.

Teràpia de virus mentals Sabadell

Trobar-se a i amb un mateix.

Es tracta d'un llibre que aporta una orientació molt adequada. Tanmateix cal advertir que, com la majoria de llibres d'autoajuda és bastant simplista. En general es continua venent la programació neurolingüística com a una disciplina de "receptes màgiques" per a l'excel·lència.

Per desgràcia es continua obviant la vocació bàsica d'aquesta disciplina. Explorar en l' estructura de l' experiència subjectiva abans que aquesta es reflecteixi en conducta. És a dir, un treball de indagació, introspecció i autoconsciència. Sense aquest element fonamental, tant la pnl com la teràpia de virus mentals acaben sent meres "receptes". Aplicar d'una manera simplista aquestes fórmules acaba per buidar-les de contingut i eficàcia.

Dos dels llibres que, al meu entendre, aporten una visió més propera a la realitat de la PNL són:


– “El camí cap a un mateix" d' Allan Santos i Marta Salvat.
– “Pnl Donar-se Compte – Desenvolupament de la consciència i la percepció" de Peter Wrycza.

Evidentment, l'ideal és seguir el recorregut complet de formació en Programació Neurolingüística.

Quins són els casos típics a treballar amb aquesta modalitat terapèutica?

Com ja he assenyalat, la teràpia de virus mentals apunta a les conductes incoherents. Per exemple vull fer dieta però com a xocolata cada nit. Vull tenir una relació estable però no hi ha forma.

Vegem a continuació alguns exemples:

– Quan ajornem contínuament una cosa que cal fer. Procrastinar.
– Temor exagerat al fracàs que provoca bloquejos.
– Aquest és una cosa més inconscient però el temor a l'èxit també paralitza.
Depressions (no depressió major o amb components fisiològics associats)
Dols no conclosos.
– Compulsions i addiccions. Tabaquisme, alcoholisme, ludopatia, cànnabis, haixix....
Trastorns alimentaris. La teràpia de virus mentals funciona en aquest cas i en les addiccions si la persona és conscient de tenir un problema.
– Quan ens comportem d'una manera diferent a com som.
– Vacil·lació contínua en prendre decisions.
– Comportaments autodestructius en general, encara que no siguem conscients del motiu del nostre auto boicot.
Ansietat i/o temor inespecífic sense causa aparent.
– Preocupació, culpa i/o bloquejos sense causa aparent.
– Explosions d'ira i/o estat intern d'enuig persistent.

Veure el que ens impedeix veure

El que no veiem ens impedeix veure el que volem.

La teràpia de virus mentals també pot intervenir en les somatitzacions, al·lèrgies. Fins i tot en malalties degeneratives i/o sense causa aparent.

Poden ser la causa o catalitzadors (disparadors) de la somatització. No obstant això en aquests casos cal ser molt prudents ja que poden preexistir causes físiques no detectades.

Seguiré escrivint sobre aquest apassionant tema.

Fins el proper article rep una cordial salutació,

 

 

www.josepguasch.com

Següents entrades relacionades: Interpretació de la realitat, consciència i despertar amb pnl, Virus mentals, què són i com ens afecten

Transformar els bloquejos en recursos.

 

Teràpia de virus mentals a Sabadell, Terrassa i online. Josep Guasch psicoterapeuta, coach . Psicoteràpia humanista amb teràpia Gestalt PNL i coaching generatiu.

Tractament addiccions Sabadell. Josep Guasch, coaching i psicoteràpia a Sabadell.

BLOG


Hàbit i addicció, en què s'assemblen, en què es diferencien.

Hàbit i addicció. Costum o addicció?, consulta Sabadell, Terrassa i online. Josep Guasch, psicoterapeuta, coach , sessions de psicoteràpia online i presencial (PNL, Hipnosi, Teràpia Gestalt, Anàlisi Transaccional, Nen interior, Teràpia fatiga pandèmica) a Sabadell i Terrassa

 

Teràpia i tractament addiccions, tabac, alcohol, ludopatia, a Sabadell. Diferència hàbit i addicció

Hàbit i addicció. Una addicció és un mal hàbit.

A vegades, quan pregunto, Quin és el teu problema?, Alguns clients diuen… “el tabac”, “el menjar”, “l'alcohol”. Llavors em permeto qüestionar-los, respectuosa i irreverentment: – el tabac, l'alcohol, el menjar…no són un problema. Evidentment, no ho són si no els consumeixes en excés, menjar i alcohol, per exemple. O fins i tot alguns millor no consumir-los en absolut (tabac, cocaïna, cànnabis…).

Llavors, Quin és el problema?. El problema real és la conducta addictiva. I Què és, doncs, una conducta addictiva i en què es diferencia de l'hàbit? Es tracta de costum o addicció?

 

Què és un hàbit, Què és una addicció?

Un hàbit pot ser beneficiós, per exemple recórrer sempre el mateix camí a la feina ja que és el més ràpid. Encara que , de vegades, pot suposar una rutina que ens aparta d'altres possibilitats. Per exemple, no assabentar-nos que han obert una altra via de comunicació més ràpida o agradable.

El diccionari de la R.A.E. estableix les següents definicions:

  • Hàbit: Pràctica habitual d'una persona, animal o col·lectivitat.
  • Addicció: Hàbit de conductes perilloses o de consum de determinats productes, especialment drogues, dels quals no es pot prescindir o resulta molt difícil fer-ho per raons de dependència psicològica o fisiològica.

Així doncs, una conducta addictiva és un hàbit amb certes característiques. Entre d' altres, la necessitat d' un tractament. Ampliarem més endavant aquestes distincions.

Així doncs, una de les fronteres entre hàbit i addicció és el perill o perjudici que suposa.

 

Hàbit i addicció, la transició de l'un a l'altre

Qualsevol hàbit comença sent una conducta esporàdica. Així, per exemple, els ocasionals primers cigars d'un adolescent, o prendre cafè, de tant en tant, en determinat bar, o menjar-se una bossa de crispetes veient una pel·lícula, o una cervesa durant un partit de futbol…

Hàbit i addicció. Teràpia per addiccions a Sabadell i Terrassa

Les addiccions i la seva força. Tractament de les addiccions a Sabadell

Aquesta conducta es torna un hàbit per la repetició constant associada (o no) a moments, llocs o persones. Seguint els exemples anteriors, l'adolescent que fuma sempre que està amb un amic determinat, el cafè que pren Joan al mateix bar els dimarts i dijous a les 10 del matí. Cada diumenge anem al cinema o al futbol, per la qual cosa cada diumenge consumim crispetes o cerveses.

Costum o addicció?. La diferència que marca la diferència

Si aquests hàbits es mantenen dins d'un “consum moderat”, no parlaríem encara de conducta addictiva. Però és difícil en alguns d'ells, com el tabac i, ocasionalment, l'alcohol no alimentar una espiral creixent de consum. I amb això la necessitat d'un tractament.

D'altra banda, estem parlant de substàncies potencialment addictives (cafè, tabac i alcohol). Se suposa que els aliments no ho són, encara que hi hauria molt a discutir sobre la manera en què es processen alguns i les respostes que generen en l'organisme.

En aquest cas, la frontera entre costum o addicció és el control del consum.

Sabem també que algunes persones tenen una major predisposició genètica que altres a quedar “enganxades” a les drogues, fins i tot legals, com l'alcohol. Això, i el nivell de tolerància, explica com dues persones que han consumit el mateix (generalment en la joventut) poden, una, desplegar una conducta addictiva (i la necessitat de tractament), i l'altra no. En el proper article tractaré aquest tema.

Hàbit i addicció. La diferència en la pràctica.

Costum o addicció? Vegem alguns paràmetres pràctics.

Una addicció és sempre un hàbit; un hàbit no té per què ser una conducta addictiva. Quina és la frontera entre tots dos? Hi ha tres variables que delimiten clarament la diferència:

1.- Quan suposa algun perjudici evident. Per exemple, prendre més de cinc cafès al dia. Mèdicament està comprovat que superar aquesta quantitat és especialment perjudicial.

2.- Quan la persona és incapaç, o d'aplicar un sobreesforç, per moderar el consum. Imaginem, per exemple, que per relaxar algú necessita cinc cerveses en dues hores. Si no ho fa, no es relaxa.

3.- La persona addicta mai podrà tornar a un consum moderat, especialment en l'addicció a substàncies. Tot i que s'hagi aconseguit mantenir un període de sobrietat. L' <<somni daurat>> de molts addictes és el de tornar a un “consum moderat”. Però aquest “de tant en tant” ja no és possible sense el risc de tornar a la conducta addictiva. Qualsevol tractament ha de tenir això en compte.

Deixar de fumar i superar el tabaquisme a Terrassa i Sabadell. Hàbit i addicció

El tabaquisme, una addicció que, com totes, té solució.

Imaginem algú que, en un dia d'estiu, té molta set. Davant té una gerra d'aigua freda, en quantitat suficient per pal·liar la seva set, i al costat, un got de beguda alcohòlica. Només pot escollir una d'aquestes dues alternatives. Imagines quina serà la diferent elecció entre un addicte a l'alcohol i un altre que no ho és?

En definitiva, la persona addicta ha perdut la seva capacitat d'escollir i, per tant, la seva llibertat.

 

La dificultat d'establir límits

Evidentment, les fronteres entre hàbit i addicció estan, en allò teòric, delimitades, però no sempre en la pràctica. Vegem l'exemple d'un professional que acostuma a prendre un cervesa, sempre, Després de treballar, per relaxar-se. Si es veu forçat a no fer-ho, se sent malament, però durant tot el dia, només beu aquesta copa. El component de dependència de AQUESTA cervesa és obvi, però el seu consum no suposa un perjudici evident. És més una dependència psicològica que física. Aquest és un exemple extrem, però hi ha moltes gradacions i matisos entre hàbit i addicció.

També és cert que el “craving” (desig de consumir, especialment durant un període d'abstinència), depèn en moltes ocasions de diferents contextos (persones, situacions, llocs…). És per això que una de les primeres mesures en el tractament d'addiccions és allunyar-los dels entorns en què van consumir. L'eventual craving és, doncs, un paràmetre important per delimitar si és costum o addicció.

 

“Jo controlo” “Jo ho deixo quan vulgui”. La paradoxa de l'addicció.

Una vegada, a la barra d'un bar, un home amb signes evidents d'embriaguesa etzibava “tot cridant” a un amic seu: “això jo ho controlo”, “això jo ho deixo quan em doni la gana”. És obvi que no “controlava” i que deixar-ho quan li donés la gana era qüestionable.

No sempre la persona addicta és aliena a la seva dependència. Però si quan diu “puc controlar” o “ho deixo quan vulgui”. Aquesta necessitat de justificar-se és, la major part de les vegades, un indici més que raonable de dependència. Un comportament addictiu mai és controlat mentre continuï mantenint-se, és ell qui controla. D'altra banda, si pogués ser controlat seria, com a molt, un hàbit que encara no ha generat dependència.

Aquestes frases solen ser la vàlvula d'escapament de l'addicte quan se sent qüestionat. O, fins i tot, quan la conducta addictiva ja ha ocasionat algun trencadissa evident en la seva vida.

Les addiccions necessiten un tractament especialitzat, adjunt unes recomanacions del Govern Basc. Entre elles inclou un programa de prevenció de l'alcoholisme en menors, i un altre per a deixar de fumar.

En el proper article tractarem el concepte “nivell de tolerància”, especialment en el consum de substàncies addictives.

Fins llavors, rep una cordial salutació.

www.josepguasch.com

Creus que necessites tractament per superar alguna addicció?
Vols alliberar-te definitivament?
Necessites més informació, gratuïta i sense compromís?
Fes clic a la imatge!!

Enllaç a pàgina de contacte Josep Guasch, coaching i psicoteràpia a Sabadell

Anterior post sobre hàbit i addicció relacionat: Tractament ludopatia

Un altre relacionat: Com ens sedueix una addicció?. La granota i el cassó d'aigua al foc

Següent article sobre hàbits i addiccions: El nivell de tolerància a l'alcohol i com influeix en l'alcoholisme

 

Et convido a participar al meu blog ampliant idees. Per exemple, aportant suggeriments o compartint els teus dubtes a l'apartat al peu del mateix.

Ah!!, i si t'ha agradat i et ve de gust, et convido a compartir l'article. També comentar i / o puntuar amb les estrelles en el resum que trobaràs més avall.

 

Estàs interessat en un programa personalitzat de coaching i/o psicoteràpia? Contacta amb mi sense compromís!:

Telèfon: 615.56.45.37 Mail: jspguasch@gmail.com
Web: Formulari de contacte

Si vols, pots rebre còmodament la meva News Letter amb tots els articles del bloc. També, activitats, promocions i informació interessant i pràctica:

– Sí vull rebre la News Letter

Si coneixes algú que pogués estar interessat, en aquesta informació, no dubtis a compartir-la

Josep Guasch, coaching i psicoteràpia a Sabadell i Terrassa

 

Hàbit i addicció. Costum o addicció?, consulta a Sabadell, Terrassa i online. Josep Guasch, coach , psicoterapeuta, consulta de psicoteràpia (Ansietat, acompanyament i estratègies per aprimar, deixar de fumar, autoestima, addiccions,Teràpia fatiga pandèmica etc.…) a Terrassa, Sabadell i online.