El viatge de l'heroi, autoconeixement i creixement personal. Josep Guasch, coaching i psicoteràpia a SabadellCoaching i viatge de l'heroi consulta i formació a Sabadell

El viatge de l'heroi és una metàfora del camí que porta a l'autodescobriment. De fet cada vida, de cada persona, és, potencialment, un viatge de l'heroi. Realitzar conscientment aquest camí d'autodescobriment aporta profunditat i sentit a la vida. Donar-li l'esquena, patiment, desil·lusió i desànim generalitzat.

Robert Dilts i Stephen Gilligan van popularitzar, amb el seu llibre, i seminaris una manera de viure el viatge de l'heroi especialment pràctica. Mitjançant exercicis basats en la pnl (programació neurolingüística) i el coaching generatiu.

Segons aquests autors, venim al món amb un do i una ferida (emocional). La nostra missió és oferir al món el nostre do i curar la ferida.

El viatge de l'heroi i les seves etapes.

 

Basat en el llibre “L'heroi de les mil cares” de Joseph Campbell, diferents autors han ressenyat diferents moments durant el trajecte. Al meu entendre poden assenyarlar-se quatre moments bàsics.

1.– La Crida . La vida ens presenta situacions, reptes, oportunitats o fins i tot crisi que ens posen a prova. Podem atendre aquesta crida o desviar la mirada cap a “el de sempre”.

2.- Iniciar el Trajecte. Un cop decidim enfrontar aquest repte, anomenada, crisi o bé oportunitat, posem consciència. Parem atenció als missatges vitals que hi van apareixent. També és un bon moment per buscar companys, tutors, mentors que ens acompanyin o ajudin.

3.- Enfrontar la nostra Ombra. El protagonista no venç cap dimoni intern, més aviat es reconcilia amb els seus aspectes dolorosos. En aquesta reconciliació neix el Self, jo superior, si mateix o com se li vulgui dir. Aporta una reconciliació interna amb els aspectes abans viscuts com a antagònics.

4.- Tornar a casa. Finalment, el viatger torna a casa. A la tornada, directament o indirectament comparteix els seus aprenentatges. Sovint passa que la transformació operada durant el trajecte, és rebuda amb estranyesa o fins i tot desgrat pels seus. Superar aquestes resistències i compartir l'après és el repte final.

El Viatge de l'heroi pot contemplar-se, en primer lloc, sota l'òptica d'una vida des del naixement fins a la mort. En segon lloc, també sota la perspectiva de "viatges" concrets amb una durada limitada en el temps. Ambdues possibilitats poden, per descomptat, conviure.

Generalment, en un procés terapèutic personal, pren la forma d'un treball de coaching. No obstant això, sovint poden implicar-se modalitats de psicoteràpia. Les dues orientacions encaminades, majoritàriament, a que el consultant s'acosti a la seva autenticitat més profunda. Des de la qual es poden formular els veritables objectius de vida.

Si estàs interessat en el teu viatge de l'heroi. És a dir, en un treball de creixement personal d'aquestes característiques, pots consultar-me sense compromís. Clica a l'enllaç següent:

Sí, estic interessat a rebre informació addicional.

El viatge de l'heroi, autoconeixement i creixement personal. Josep Guasch, coaching i psicoteràpia, consulta a Sabadell

Formació coaching integratiu Sabadell

BLOG


Formació de coaching integratiu. Títol reconegut per la ICF

Formació de coaching integratiu a Sabadell. Josep Guasch, coach , psicoterapeuta, coach . Consulta de coaching i psicoteràpia (Hipnosi, Anàlisi Transaccional, Programació neurolingüística, , Gestalt ,Teràpia del Nen interior), Sabadell, Terrassa i online.

 

Pensant en un camí de creixement personal a triar.

Per primera vegada a Sabadell una formació acreditada per la ICF

Per primera vegada a Sabadell, Formació de coaching integratiu. Formació certificada per la ICF (Federació Internacional de coaching). Aquesta formació ocupa un espai fins ara inexistent de formació de teràpies complementàries a Sabadell. És a dir, ja no ens caldrà anar a Barcelona per formar-nos com a coach. A més, en finalitzar el procés, si ho desitges, seguiràs comptant amb supervisió i assessorament d'Institut Integratiu a Sabadell.


A qui va dirigida la formació en coaching integratiu?

Evidentment, i en primer lloc, a totes aquelles persones que vulguin exercir professionalment. Bé sigui com una dedicació integra, o com a complement a alguna teràpia. Encaixa especialment bé amb la teràpia Gestalt, PNL, Hipnosi, Constel·lacions familiars i teràpia Transpersonal.

La formació de coaching integratiu millora també les habilitats dels docents. Bé sigui en l' àmbit de l' ensenyament reglat com en altres espais. Per exemple formadors de Ioga, Tai-Chí, Reiki etc.

També és d' aplicació a aquelles persones que treballen en l' àmbit organitzacional. Bé sigui que dirigeixin equips, treballin en recursos humans o, simplement, vulguin millorar les seves competències i habilitats.

També a aquelles persones que vulguin desenvolupar les seves capacitats de lideratge. Això pot incloure equips professionals, esportius, culturals, polítics o activistes.

I, en general, qualsevol persona interessada en el creixement personal pot millorar el seu procés amb la formació de coaching integratiu. Sigui que vulgui exercir o no com a coach. En aquest sentit cal destacar que es tracta d' una formació teoricopràctica de caràcter vivencial. És a dir, que el procés inclou treballar amb experiències personals.


Què fa diferent a aquesta modalitat de creixement personal d'altres tantes?

Amb la formació certificada de coaching aprens a aprofitar sinergies.

Aprofitar les sinergies nascudes de la coherència interior.

La formació de coaching integratiu inclou el millor de diferents modalitats terapèutiques en un tot coherent. Així inclou els principis bàsics del coaching i el cultiu de les competències bàsiques del coach segons la ICF.

És important diferenciar el treball del coach del mentoring, consultoria i teràpia. Així, la formació de coaching integratiu està orientada al que la persona visibilitzi i faci operatives les seves capacitats. És un procés de creixement personal que es pot aplicar a diferents àmbits.

El cultiu de les diferents intel·ligències que formen part de la nostra experiència vital. Així la intel·ligència emocional, somàtica, cognitiva i d' camp. També, la relacional per reforçar el vincle amb el client i amb altres persones del nostre entorn.

És molt important també l'atenció del personal en el professional. Així, el desenvolupament de consciència , capacitat d' escolta i presència afavoreixen el clima de confiança en el procés.

I, per suposat la formació de coaching integratiu inclou els diferents tipus de modalitats. Tant atenent el focus d' atenció (conductes, habilitats, creences, identitat…) com a les àrees d' aplicació (personal, professional, executiu…). Un cop finalitzada la formació es pot optar per diferents especialitats.

Pel que fa a les diferents modalitats terapèutiques incloses en la formació de coaching integratiu destaquen:

– Teràpia Gestalt
– Programació Neurolingüística (PNL) i Coaching Generatiu
– Constel·lacions Familiars i Organitzacionals.
– Enfocament de Claudio Naranjo.

Examinarem a continuació l' aportació de cada escola en la formació de coaching integratiu.


Les bases de la Teràpia Gestalt.

Gestalt i autoconeixement per exercir de coach

Autoconeixement i congruència interior.

La Gestalt es defineix sovint tant com una teràpia com un sistema d' autoconeixement i superació personal. Assenta unes bases molt sòlides en qualsevol procés de creixement personal.

Atén per igual els aspectes corporal, emocional i cognitiu de l' experiència vital. Això últim ho comprenem en l' àmbit de la intel·ligència intrapersonal. És a dir, la capacitat d' autoconeixement i autoconsciència de la persona. A aquest enfocament afegeix, a més, l' enfocament relacional cultivant, amb aquest, les habilitats interpersonals o socials.


La Programació Neurolingüística (PNL) i Coaching Generatiu.

En la formació de coaching integratiu incloem les més actuals evolucions de la PNL i el trànsit generatiu. Robert Dilts i Stephen Gilligan han cristal·litzat aquestes aportacions en el coaching generatiu.

Formació de coaching integratiu a Sabadell

Ment de camp i percepció subtil en coaching generatiu.

L' enfocament d' aquesta modalitat està molt orientat a la identitat. És a dir a la definició que cada persona té de si mateixa. Aquesta autoimatge conté alguns elements conscients i altres molts inconscients.

Es tracta d'un treball molt profund en el qual connectes amb les identificacions de l'ego. De la mateixa manera descobriràs el que està més enllà d'aquestes identificacions i pertany al nucli essencial de tu mateix. Inclou la consciència en les tres distincions bàsiques:

1.- Ment somàtica. És la saviesa del propi cos.
2.- Consciència cognitiva. El lingüístic i mental.
3.- Ment de camp. Un tipus de consciència intuïtiva i subtil
Aquestes tres orientacions de la ment poden ser de diferent qualitat. Així

1.- Primitiu. Manca d'autoconsciència i fusió inconscient amb el camp.
2.- Ego. Individualisme i separació de la totalitat.
3.- Generativa. La diferenciació conscient submergida en la totalitat.

La formació de coaching integratiu fa un especial èmfasi en la col·laboració de les tres ments. En el context del treball generatiu.

Les constel·lacions familiars i organitzacionals.

Les Constel·lacions Familiars i Organitzacionals desvetllaven l' ordre en el profund tant del nostre sistema familiar com organitzacional. La mirada sistèmica atén la importància de la relació que mantenen els elements que formen un sistema. Quan l'extrapolem a la família d'origen, adquirim consciència d'on venim. Això inclou els possibles conflictes i dificultats de les quals no tenim consciència o no entenem el seu origen.

Importància de la família d' origen com les primeres formes d' actitud i conducta davant la vida.

Família d' origen i patrons de conducta i actitud.

El treball amb la família d'origen és una pedra angular en la formació de coaching integratiu. Comprendre d'on venim per adquirir consciència d'on anem i per què.

Estudiem les lleis sistèmiques així com els ordres de l'amor de Bert Hellinger. D'aquesta manera podem començar el nostre treball d'individuació dins del nostre sistema familiar. És important en aquest procés el reconeixement als nostres avantpassats.

La visió sistèmica es pot extrapolar, també, al treball amb la parella.

Formació de coaching integratiu i l' enfocament de Claudio Naranjo.

Claudio Naranjo va aportar a la teràpia Gestalt una visió psicoespiritual. És a dir, la recerca de sentit, propòsit i direcció de vida. Aquesta visió la va articular mitjançant el treball amb la meditació.

En el seu llibre "Entre meditació i psicoteràpia”, tendeix un pont entre les dues disciplines. I ho fa d'una manera pragmàtica i no dogmàtica.

La meditació afavoreix el treball d' introspecció i facilita el terapèutic.

Sinergia entre psicoteràpia i meditació.

En la formació de coaching integratiu, aquesta aportació la utilitzem per cultivar estats de consciència profunds i lúcids. D'una manera semblant, el coaching generatiu ho expressa com l' estat COACH.

Els diferents tipus de meditació que proposa Claudio Naranjo aporten profunditat a estats de connexió amb la Sabiduria Interna.


Formació de coaching integratiu, quan i on.

La formació s' impartirà a 7 trobades de cap de setmana. Finalitzarem el procés en un Stage residèncial al mes de juny.

Les trobades en cap de setmana les farem a Sabadell a Espai Obert. Adreça C/ les Valls 28; 4º-6ª. Les dates són les següents:

– 12 i 13 novembre

– 10 i 11 desembre

– 14 – 15 gener/2023

– 18 – 19 febrer

– 18- 19 març

– 22 – 23 abril

– 20 – 21 maig

Horaris: dissabtes de 10 a 14h i 16 a 20; diumenges de 10 a 14h.

Tanquem la formació de coaching integratiu amb un Stage residencial:

Dates: 2-3-4 de juny.

La inversió de la formació de coaching integratiu és de 1.300.-€ repartits entre inscripció i mensualitats.

Si desitges pre inscriure't o informació addicional pots fer-ho mitjançant:

E-mail: info@institut-integratiu.com
Telèfon: 93.305.74.94

I, per suposat a Espai Obert de Sabadell, o bé escrivint-me a mi.

Vull informació addicional i sense compromís sobre la formació de coaching integratiu a Sabadell.

 

Formació de coaching integratiu Sabadell

El treball en grup facilita un adonar-se més profund.



Una cordial salutació
www.josepguasch.com

Formació coaching integratiu Sabadell

Formació de coaching integratiu a Sabadell. Josep Guasch, coach , psicoterapeuta, coach . Consulta de coaching i psicoteràpia (Ansietat, acompanyament i estratègies per aprimar, parlar en públic, tabaquisme, millorar autoestima, superar addiccions) Sabadell, Terrassa i online.

 

Coaching generatiu Sabadell

BLOG


Evolució i despertar en temps de crisi, coaching generatiu i PNL

Evolució i despertar en temps de crisi, Coaching generatiu i PNL a Sabadell, Terrassa i online. Josep Guasch, psicoterapeuta, coach . Formació de coaching a Sabadell

Evolució i despertar en temps de crisi

Perill i oportunitat. Els caràcters que defineixen les crisis.

No fa gaire es va popularitzar el concepte crisi com a oportunitat. De fet la paraula en xinès es compon dos caràcters: “perill"I"oportunitat”. Fins aquí la teoria que, com sempre, és molt bonica. Però, com materialitzar això en èpoques d'autèntiques crisis?

És possible evolucionar i despertar en temps de crisi?

En aquest post presento les bases d' aquest monogràfic de coaching generatiu: Evolucionar i despertar en temps de crisi. Durant el taller aprofundirem, amb eines específiques, en aquesta possibilitat.

Evolució i despertar en temps de crisi. L'oportunitat del coaching generatiu.

El coaching, inicialment, es va dirigir al canvi dels comportaments. Per això era necessari (de vegades encara que no sempre) revisar el nivell de les capacitats i habilitats.

Més tard es va descobrir la importància de les creences. Per exemple, si crec que soc incapaç de parlar en públic, no ho faré. I això encara que tingui les capacitats i habilitats necessàries.

No obstant això, i especialment gràcies a Robert Dilts i Stephen Gilligan, aquesta modalitat de teràpia va assolir nivells més profunds. L' anomenat nivell de la identitat. El qui sóc jo?. O més aviat dit qui CREC que sóc?

En el monogràfic evolució i despertar en temps de crisi aprofundirem en les diferents implicacions d'aquest nivell.

 

El no valc, no mereixo, no sóc benvingut, no tinc res especial que aportar....

Missatges de patrocini negatiu

L' “no sóc suficient, mereixedor” etc… missatges que limiten la identitat.

Al subtítol alguns dels missatges que més atempten a la nostra identitat. Aquest tipus de missatges solen estar profundament arrelats en el subconscient. És per això que la formulació en paraules és només això, paraules. Tanmateix són presents d'una manera subtil.

En el monogràfic "evolució i despertar en temps de crisi" treballem des d'aquest nivell. Veurem a continuació les expressions externes d'una identitat parcialment limitada. Però abans et convido a explorar dos dels meus anteriors articles:

“Coaching per al despertar” i "Com saber qui sóc jo?”

En aquests vaig aprofundir en el concepte de subpersonalitat. La subpersonalitat és una constel·lació de creences mitjançant les quals ens identifiquem amb una característica nostra. Per exemple: “sóc mandrós”, “sóc impacient”, “sóc poc constant”, “sóc fumador”. N'hi ha d'altres crences encara més nocives com: “sóc culpable de”, “sóc una càrrega”, “sóc invisible”, “sóc incapaç de ser feliç"... Aquestes juntament amb les expressades en el títol són creences que afecten el nivell més profund de la nostra identitat.

Si jo m'identifico amb una característica, per exemple, sóc desconfiat, em nego l'altra possibilitat. És a dir no puc confiar doncs jo SÓC desconfiat. Aquest tipus de missatges té efecte a un nivell inconscient molt profund. És tant com dir:

A/ Sóc home.
B/ Els homes no volen.
C/Doncs jo no puc volar.

És el tipus de "raonament" que discorre en el nivell de la identitat. És per això que en evolució i despertar en temps de crisi utilitzem el concepte "sortir de la caixa”.

 

Sortir de la caixa, necessari i difícil en temps de crisi.

Un client, una vegada em va preguntar: Per què fer aquest esforç extra per "sortir de la caixa" en temps de dificultat? La resposta és senzilla. Perquè estem programats per a, en situacions d' estrès, tornar a conductes i actituds conegudes, encara que no funcionin. Fins i tot encara que mai hagin funcionat. És on posem la consciència al taller evolució i despertar en temps de crisi.

Evolució i despertar en temps de crisi

Sortir de la caixa o de la zona de comoditat.

Freud va anomenar a aquesta tornada a conductes conegudes com a "compulsió de repetició" En el pensament Freudià aquest concepte té implicacions que van més enllà. No obstant això, en el seu nucli essencial de conseqüències immediates ens porta a repetir conductes i actituds improductives. I més encara en situacions d' estrès. I l'estrès és la primera reacció que sorgeix en temps de dificultat.

Cada vegada que ens sentim en perill tornem al conegut. És com "tornar a casa”. I sé que això pot semblar una resposta irracional, jo diria que més que irracional és a/racional. És a dir, obeeix a un impuls diferent al del "raonament". En castellà hi ha un refrany que l'il·lustra a la perfecció: “Més val dolent conegut que bo per conèixer".

I aquests programes segueixen ancorats i són tan poderosos perquè estan incrustats en la nostra identitat. En la definició secreta que tenim de nosaltres mateixos.

Emergir de la nostra pròpia identitat, implica sortir de la caixa en la qual estem instal·lats. Com si fos una presó d'or perquè ens facilita una falsa seguretat. En el monogràfic evolució i despertar en temps de crisi facilitem aquest procés d'una manera segura. Amb pràctiques específiques i comprovades.

 

Per què evolució i despertar en temps de crisi?

Per a Darwin l'evolució de les espècies es devia a un mecanisme d'adaptació que va anomenar la selecció natural. És a dir, que, quan

Evolució i despertar en temps de crisi Sabadell

Sobreviu qui té més capacitat d'adaptar-se, no el més fort.

les variables de l' entorn són amenaçadores, sobreviuen els organismes amb major capacitat d' adaptació. Per suposat que Darwin el va contemplar des del punt de vista de la supervivència física. Però també és extrapolable als factors de benestar i avenç en altres aspectes de l'existència.

L' evolució, en última instància, tendeix a un avenç continu en el qual està implicada la identitat. I és en temps de dificultat quan més acuciant aquesta necessitat d'adaptació.

A PNL hi ha un aforisme que diu: “Si fas sempre les mateixes coses, obtindràs els mateixos resultats”. En el programa d' evolució i despertar en temps de crisi estudiarem i practicarem quines coses noves podem fer. I com a resultat de l' anterior, generar noves transformacions.

 

Programa evolució i despertar en temps de crisi. Dates i dades pràctiques.

Quan i on?

Dates: Divendres, dissabte i diumenge 17, 18 i 19 de juny.

Horaris: Divendres començarem a la tarda a les 18h i acabarem a les 21h
Dissabte farem al matí de 10 a 14 i reprendrem a la tarda de 16 a 20h.
El diumenge l' horari serà de 10 a 14h.

On: Instal·lacions d'Espai Obert, C / Les Valls 28, 4º-6ª 08201 Sabadell

Imparteix: Equip de coaching d' Institut Integratiu

Inversió: 150.- €

Si necessites de més informació pots contactar amb mi o bé al mail d'Institut Integratiu: info@institut-integratiu.com

També pots accedir a més informació a la pàgina de Institut Integratiu

Una cordial salutació,

Un col·lectiu per avançar units.

El treball en equip facilita processos d' aprenentatge més enriquidors.

www.josepguasch.com

 

I si t'interessés també pots accedir a la formació de coaching integratiu certificada per la I.C.F.

 

Formació i tallers de coaching a Sabadell

Evolució i despertar en temps de crisi, PNL i coaching generatiu a Sabadell, Terrassa i online. Josep Guasch, psicoterapeuta, coach . Formació de coaching a Sabadell.

 

Autoconeixement i superació personal.

BLOG


Coaching per al despertar, sentit propòsit i direcció de vida.

Coaching per al despertar Sabadell, Terrassa i online. Josep Guasch, psicoterapeuta i coach, consulta de coaching i psicoteràpia (Hipnosi, PNL, , Teràpia Gestalt, Nen interior, Anàlisi Transaccional,) a Sabadell

 

Sortir de la zona de comoditat per divisar nous horitzons

“Sortir de la caixa”, divisar nous horitzons

He definit en el títol el coaching per al despertar com una manera de connectar amb el sentit de vida. Un cop fem això podem trobar una direcció coherent amb nosaltres mateixos. Per a Viktor Frankl trobar aquest propòsit ens confereix una sensació de coherència. I també una especial motivació per superar dificultats o aconseguir objectius.

També sabem que el objectiu ha de ser una expressió dels nostres valors... I connectar amb ells és tocar els fonaments de la nostra identitat. El coaching per al despertar promou aquesta actitud i conducta.

 

El coaching per al despertar i la identitat.

La identitat és el nostre nucli essencial, la nostra essència. Sovint la identifiquem (de identi-dad) amb el nostre caràcter. Oblidem que el caràcter és una estructura defensiva. Altres vegades ens "identi-fiquem" amb el que vivim com els nostres defectes i/o virtuts. És propi de la nostra identitat el identifi-carse amb això o allò, però aquesta és només la capa externa. I cap d'aquestes ens connecta amb la nostra essència. Només en la nostra essència podem trobar allò que atorgui sentit a la nostra activitat. Perquè, llavors, el que fem és una expressió del nostre ésser essencial. Aquest és l'objectiu del coaching per al despertar.

Algunes escoles utilitzen el concepte de subpersonalitat per definir aquestes capes externes. D'aquesta manera proposen una actitud relacional amb aquestes parts que fa més operativa la teràpia. L' coaching generatiu (el major exponent del coaching per al despertar), ho proposa d'una manera semblant.

coaching per al despertar, trobar la identitat

Rols i sub-personalitats, manifestacions externes de la identitat.

Aquesta operativa contempla incloure els nostres bloquejos o dificultats en el procés terapèutic. D'aquesta manera incloem tot el que, de moment, és viu en nosaltres. Acceptar i no rebutjar és una actitud necessària per despertar la nostra realitat més profunda. Acceptar fins i tot l'ombrívol. I per suposat això no vol dir resignació.

 

I, com definir o trobar el sentit de la vida?

Vegem dues formes, aparentment diferents d'entendre el sentit de la vida. Ambdues conflueixen en el coaching per al despertar.

"El sentit de la vida no és més que l'acte de viure en un mateix".

Aquesta frase d'Erich Fromm és de senzilla formulació i sembla apuntar a viatjar cap a dins.

D'altra banda, Ken Wilber a "Breu història de tot" va escriure:

"Un àtom és part d'una molècula i la molècula és part de la cèl·lula. La cèl·lula sencera és part d'un teixit que conforma òrgans i sistemes. Tot conjuntat en un organisme, i així segueix. ... Si es miren de prop les coses i els processos podem veure que no són només tots, sinó també part d'una altra cosa. Són/Som tots/parts que podem anomenar holones”.

El terme holó ens remet al concepte d'un tot que al seu torn és part de... Com a persones som un holó que formem part d'una família, comunitat... i en darrer terme de l'univers sencer.

Aquests dos, aparentment, diferents senders convergeixen en el coaching per al despertar. Vegem com:

Jo i Alma, aprovació i reconeixement enfront de missió i aportació

Robert Dilts va adaptar el model dels nivells d'aprenentatge de Gregory Bateson als processos de canvi. Així va sorgir en PNL el model conegut com els nivells neurològics.

Ego i ànima

El concepte de l' ànima definit per qualitats, amb orientació transcendent.

Posteriorment va evolucionar aquest model en contemplar dues categories des de les quals es podia examinar. El nivell del jo i el de l' ànima. El primer experimenta l'existència com a una cosa individual, separat de la resta. L'ànima viu l' existència com un tot integrat en una cosa més gran. Cal destacar que ambdós nivells han de coexistir.

Una excessiva "connexió" amb l'ànima en detriment del jo pot conduir a l' evasió. No aprofundiré aquí sobre això, però per poc que observem podem trobar molts exemples de grups i sectes que "abdueixen" de la realitat als seus seguidors.

D' altra banda la identificació excessiva amb el jo ens porta a l' individualisme. Fins i tot a l' egocentrisme.

En el coaching per al despertar contemplem ambdues categories necessàries per viure aquí i ara.

En el nivell del jo predomina la recerca de la seguretat a través del control. Sortejar perills mitjançant la re-acció. Supervivència, ambició i reconeixement personal són valors implicats en aquest nivell. En el nivell de la identitat busca el d' assoliment per aconseguir l' aprovació i el reconeixement mitjançant el rol. Això s'articula en objectius concrets i temporitzats.

En el nivell de l' ànima el conductual s' orienta a la pro-activitat més que a la reacció. En comptes d' evitar el perill busca la motivació en els valors profunds. Aquests valors estan connectats amb l' aportació, el servei i l' connexió. La identitat es vincula amb la missió, al servei del bé comú, volem aportar i veure reflectit en el món (visió).

Quan Rol i Objectius (Jo) estan alineats amb Missió i Visió (Ànima) ambdós nivells s' integren. Aquí les diferències ja no s'enfronten, es complementen i enriqueixen mútuament.

Com funciona el coaching per al despertar?

Basant-nos en el model dels nivells neurològics sabem que hi ha alguns processos generalment conscients. Sovint la conducta i entorn. No obstant això els altres nivells solen discórrer a un nivell inconscient. Fer conscient com fem el que fem és un primer pas.

Coaching per al despertar Sabadell

La necessària col·laboració conscient i inconscient.

A poc a poc aquesta consciència ens anirà portant al nivell de la identitat. Aquest és la fi última del coaching per al despertar. Des d'aquí adquirim consciència de les sub-personalitats. Altrament dit allò amb el que, artificialment, ens identifiquem. Aquesta consciència ens anirà aproximant a poc a poc a la nostra veritable essència.

Per suposat no es tracta d' un camí ràpid ni amb resultats permanentment estables. El coaching per al despertar és un sender de vida. Cada dia anem aprenent alguna cosa més. D'aquesta manera els moments de lucidesa, a poc a poc, van ocupant més espai en les nostres vides.

La PNL de tercera generació juntament amb el coaching generatiu són les eines bàsiques per a aquest treball. No obstant això, atenent l' específic de cada persona es poden incloure altres modalitats terapèutiques. Són especialment complementàries les teràpies de Guió de vida, Nen Interior i Teràpia Gestalt.

El coaching per al despertar s'orienta a la trobada del sentit de vida

Fins aquí un succint esbós d' aquesta modalitat terapèutica, el coaching per al despertar. Evidentment, hi ha altres implicacions que, per qüestió d' espai i temps, aniré desgranant en successius articles.

Si estàs interessat en el coaching per al despertar pots demanar en el següent enllaç. Informació sense compromís.

Sí, vull saber més.

També pots demanar informació sobre la:

Formació professional de coaching integratiu a Sabadell

 

Una cordial salutació.

Josep Guasch

www.josepguasch.com

Anterior article relacionat amb el coaching per al despertar: Com saber qui sóc jo? El nivell de la identitat segons la PNL

Següent article relacionat: Despertar i evolució en temps de crisi

Consciència i autoconeixement Sabadell

Coaching per al despertar a Sabadell, Terrassa i online. Josep Guasch, coach , psicoterapeuta, consulta de coaching i psicoteràpia (Ansietat, acompanyament i estratègies per aprimar, parlar en públic, deixar de fumar, autoestima, addiccions, etc ...)

 

Autoconeixement amb PNL Sabadell

BLOG


Com saber qui sóc jo? El nivell de la identitat segons la PNL.

Com saber qui sóc? Coaching i PNL de tercera generació a Sabadell, Terrassa i Online. Josep Guasch, psicoterapeuta, coach , consulta de psicoteràpia i coaching.

Com saber qui sóc Sabadell

Per conèixer-nos millor necessitem, també, moments de soledat.

Amb qui més estem des que ens coneixem és amb nosaltres mateixos. Ningú ha compartit més amb nosaltres que nosaltres. No obstant això la gran pregunta segueix aquí. Com saber qui sóc jo? És una pregunta presente a qualsevol procés bé sigui de psicoteràpia com de coaching.

A l' article Ser i fer en PNL vaig exposar una aproximació als nivells neurològics de la programació neurolingüística. Des d' aquesta perspectiva la identitat aglutina conductes, capacitats, creences i valors en el ser. Així doncs, la resposta a Com saber qui sóc jo? tindria resposta explorant aquests diferents nivells. No obstant això tant en la pràctica de psicoteràpia com de coaching sorgeix quelcom (aparentment) desconcertant:


Una part meva vol (per exemple) menjar més i una altra vol menjar sa i fer exercici. Llavors sorgeix l'interrogant Com saber qui sóc jo? Hi ha una divertida metàfora que sovint s'utilitza en gestalt i pnl.

Diuen que Nasrudín (*) va anar a descansar a un alberg en una etapa del seu viatge. Com que aquí dormien centenars de persones a la mateixa habitació es va preguntar: "En despertar Com sabré qui soc jo?”. Així que va decidir lligar-se un globus al dit gros del peu.

Però aquest lloc estava replet de bromistes. Així que un d'ells va decidir desfer el globus del peu de Nasrudín i se'l va lligar al seu. En despertar i veure el globus lligat al peu d'un altre, Nasrudín es va preguntar: "si aquest sóc jo.... Qui sóc jo?”

Els dos nivells de la identitat segons la Programació neurolingüística (PNL).

Qui sóc jo i per a què he vingut?

El paper de la identitat és definir la pròpia missió de vida.

Robert Dilts va actualitzar el model dels nivells en l' aprenentatge de Bateson El nivell identitat, segons la PNL, expressa els nivells de conducta, capacitats, creences i valors. Així, per respondre a la pregunta Com saber qui sóc jo? farem bé de revisar aquests altres nivells.

El nivell de la identitat es correspon amb la missió. La missió és el paper o el servei que prestem en un sistema major. És la resposta a preguntes del tipus: Què heu vingut a fer aquí? , Quin paper jugo a la vida? etc. Això està vinculat als nostres valors i capacitats. Els valors defineixen els nostres interessos més profunds i que més ens motiven. Les capacitats, allò en què som especialment competents. Quan despleguem els nostres valors i les nostres habilitats en entorns específics mitjançant conductes coherents, la nostra identitat es manifesta lliurement i competentment.

I això està vinculat a qui som. Així doncs saber quina és la meva missió va precedit per la pregunta Com saber qui sóc?
Ara bé, passa de vegades que semblen existir en nosaltres diferents "jos", diferents interessos i fins i tot capacitats. Realment som un o molts? La resposta que ens dona la PNL és essencialment pragmàtica:

Existeixen dos nivells en la identitat. Un és l' ego i un altre que podem anomenar ànima, essència, jo profund etc. L'ego obeeix als diferents rols que manifestem en la vida. El nivell de l'essència al nostre JO profund.


Com saber qui sóc jo? La tendència de l'ego/identitat a identificar-se.

Com saber qui sóc jo? Sabadell

L'ego tendeix a identificar-se amb rols, filiacions, defectes, virtuts etc.….

Una primera aproximació a la pregunta Com saber qui sóc? és Qui estic sent? És a dir, en aquest moment, amb aquestes persones, en aquest indret. Una percepció poc clara de la identitat comporta una inèrcia, la identificació. Identificar-se amb (X) és una fantasia que tots vivim. De la mateixa manera que Nasrudín "va ordir" desatinadament identificar-se amb un globus a nosaltres ens passa una cosa semblant.

El genial humorista Pepe Rubianes el va deixar estampat en un dels seus irreverents gags:

"Dir que hem guanyat quan veiem un partit de futbol
és com veure una peli porno i dir – hem follat-".

La resposta a la pregunta Com saber qui sóc? transcorre en dos nivells diferents.

En el procés d'identificar-nos el nostre ego juga el seu rol concret. Tanmateix ens allunyem del nostre jo profund.

I per respondre a com saber qui sóc jo? cal saber abans amb què m'estic identificant. És posar consciència en la inconsciència. Una cosa inherent a qualsevol procés bé sigui de coaching com de psicoteràpia.

Aquesta característica de l'ego d'identificar-se la podem veure per exemple:


– La persona que s'identifica amb la seva malaltia diu "sóc diabètic"
– Qui s' identifica amb un defecte: "Sóc mentider "o amb una virtut "sóc sincer".
– També qui ho fa amb una filiació: "Sóc del Barça (del Madrid, del Betis etc...)
– Fins i tot qui ho fa amb una professió: "Sóc psicoterapeuta (coach , carter, policia etc...)

A més hi ha altres nivells d' identificació. Per exemple el caràcter, el rol en el treball, el ser pare o mare... Menció a part l'anomenat per alguns el "jo social" que Jung va anomenar "persona”. És a dir, aquesta part de l'ego que s'adequa a les normes socials de tota mena.

En posar consciència podem respondre a la pregunta com saber qui sóc jo?. Bé sigui que es tracti d'una identificació parcial com de la nostra essència.

El treball amb les subpersonalitats o els jos en psicoteràpia i coaching.

Com saber qui sóc des de les subpersonalitats

Subpersonalitats o diferents jos de cadascú.

En si no és perjudicial aquest procés d' identificació, sempre que no ens deixem engolir per ell. Quan això passa, passa com en el conte "El cavaller de l'armadura oxidada". El cavaller que es va identificar tant amb la seva armadura que no sabia treure-se-la. I no només això, gairebé ni sospitava que la portava posada. Ell va acabar sent la seva armadura i quan va voler treure-se-la gairebé li costa la vida.

Conèixer les subpersonalitats no és suficient per respondre a la pregunta com saber qui sóc? Tanmateix identificar-les ens ajuda a una aproximació al nucli profund.

Comencem identificant darrere de cadascun dels patrons d'actitud i conducta moltes vegades inconscients. Podem, per facilitar el treball, posar-los nom. Per exemple: mandrós i crític; golafre i obsés de les dietes i exercici; dependent i independent.

Gairebé sempre apareixen en parells d'oposats (polaritats). Altres vegades apareix només una subpersonalitat però no la seva polaritat. Per exemple l'obsessivament puntual. En aquests casos estarà bé en sospitar que hi ha una subpersonalitat – contrapès, en el més profund del subconscient.

La teràpia amb subpersonalitats es fa servir tant en coaching com en psicoteràpia. En aquest article no podem entrar en profunditat, no obstant això una primera aproximació consisteix a reconèixer-les i nomenar-les. Així començo a respondre'm a la pregunta com saber qui sóc? per eliminació. O més ben dit, sabent que sóc aquesta subpersonalitat (per exemple el golafre) i sóc molt més que ella.


Com saber qui sóc? Les subpersonalitats i la intenció positiva.

Teràpia de les parts Sabadell

En nosaltres no només hi ha un àngel i un dimoni.

Cada subpersonalitat compleix una funció en l'entramat de la nostra existència. Fins i tot, quan aparentment ens fa mal, té una intenció més enllà de l'aparent perjudici. Cadascuna d' elles té una necessitat i, alhora, compleix amb una intenció positiva. Identificar aquestes necessitats i intencions positives és part de la resposta a la pregunta com saber qui sóc?

Cosa diferent és que la manera com cadascuna persegueixi satisfer aquesta necessitat sigui adequada o no. No confondre mai el què? amb el com? Un exemple que ja he descrit alguna vegada però que em va impactar i emocionar:

Es tracta d'un home alcohòlic de llarg recorregut. Volia superar el seu alcoholisme però no trobava la manera malgrat les diferents modalitats de psicoteràpia que va provar.

Vam estar indagant què li passava quan prenia el primer glop. Va descobrir que una sensació càlida apareixia en el seu plexe solar. El vaig convidar a associar-se al seu personatge alcohòlic juntament amb la sensació.

En aquell moment va trencar a plorar. La recerca incessant era amor. Aquesta era la necessitat no resolta que apareixia en forma de calidesa quan bevia. Per suposat no és la millor forma, però en algun moment de la seva vida va aparèixer com un recurs d'emergència. Després es va instal·lar i ancorar d'una manera semi inconscient.

Quan busquem respondre a com saber qui sóc? també hem de buscar les ferides emocionals. Altrament la resposta seria incompleta. És bàsicament la diferència entre psicoteràpia i coaching. La primera s'assenta a solucionar ferides anímiques. El coaching es focalitza més en les capacitats i a fer-les operatives.


Relacionar-nos amb les nostres subpersonalitats des del nostre centre.

Com saber qui sóc jo? La resposta està en el centrament.

El centre és una altra manera de parlar de la nostra identitat profunda.

Darrere de cada subpersonalitat hi ha necessitats no resoltes. I, en el fons, la intenció positiva que tenen és satisfer-les. Això ens ajuda a relacionar-nos amb les nostres parts difícils d'una manera més amable i compassiva. En identificar aquestes necessitats ens acostem a la resposta a com saber qui sóc jo?

Un exercici preliminar suggerit és el de reconciliar-nos amb les nostres parts des del nostre centre. Pots veure una proposta d'exercici de centrament en el meu article: El centrament en psicoteràpia i coaching. I un enllaç a l'àudio que l'acompanya.... Pràctica de centrament estàndard. Llavors, des del teu centre, acollir i acceptar aquesta subpersonalitat ferida, amb la seva necessitat i intenció positiva. És com rebre un nen que, amb bona intenció, ha après conductes equivocades.

El segon pas consisteix a reconèixer la necessitat no resolta, la intenció positiva.

Seguidament trobar formes creatives i diferents de satisfer aquesta necessitat no resolta. I finalment reconèixer que tu ets aquesta subpersonalitat... i ets molt més que ella. Sense aquesta acceptació, la resposta a com saber qui sóc? quedaria incompleta.

En el proper article aprendrem com desidentificar-nos de les identificacions per…

Fins llavors, rep una cordial salutació,

www.josepguasch.com

Metàfores a Gestalt i PNL Sabadell

Els ensenyaments de Nasrudín, meitat savi meitat bufó.

(*) Nasrudín és un personatge fictici que apareix en relats de la tradició sufí. Sovint, les seves anècdotes s'utilitzen com a metàfora que reflecteixen diferents moments en processos de psicoteràpia i coaching. Especialment en les modalitats de teràpia transpersonal, pnl i Gestalt.

 

Anterior article relacionat: Ser i fer el sender dels nivells neurològics en PNL, Coaching per al despertar

Següent article relacionat: Interpretació de la realitat. Consciència i despertar amb PNL

Teràpia de subpersonalitats a Sabadell


Com saber qui sóc? Coaching i PNL de tercera generació a Sabadell, Terrassa i online. Josep Guasch, psicoterapeuta, coach , consulta de coaching i psicoteràpia.

Escoltar el missatge del reprimit.

BLOG


Reconciliar-me amb la meva ombra. Acceptar el meu costat fosc creativament. Actitud

Reconciliar-me amb la meva ombra. Recursos de coaching generatiu i teràpia transpersonal a Sabadell, Terrassa i online. Josep Guasch, coach , psicoterapeuta humanista i transpersonal.

 

Reconciliar-me amb la meva ombra. La llum representa la nostra consciència. L'ombra l'ocult a la mateixa.

Foscor, llum i ombra.

El títol sembla prometre: “Reconciliar-me amb la meva ombra”, però gairebé sempre s'escriu sobre això des d'un pla teòric. Jung va ser el primer que va parlar sobre la saviesa de allò reprimit, oblidat, el que jeu a la foscor. Els actuals corrents de teràpia transpersonal emfatitzen el necessari d'aquest treball. Avui examinarem com em puc reconciliar amb la meva ombra des de l'òptica del coaching generatiu.

L'ombra (allò reprimit) és, també, font de saviesa, inspiració i recursos.

Entrem abans en allò físic/metafòric. Llum i foscor són dos estats naturals oposats. L'ombra implica l'existència de tots dos per l'aparició d'un tercer. Així doncs, no hi ha ombra si no hi ha res que s'interposi en la llum que provoqui foscor. Aleshores si existeix “allò lluminós” i aquesta llum es projecta sobre mi, existirà, necessàriament, una ombra.

Només sembla existir una excepció en el pla humà físic i terrenal. Si la llum incideix verticalment sobre el meu cap. És a dir sense inclinació en el pla vertical i sobre la meva part més elevada. Evidentment, una cosa poc habitual pel que farem bé de pensar en el més quotidià. Si (gairebé) sempre m'interposo en el camí de la llum, faré bé de reconciliar-me amb la meva ombra. Sense ella no existiria la llum que m'il·lumina… I tampoc existiria jo. 😕

Abans d'emprendre aquest camí amb pràctiques concretes convé cultivar una actitud cap a allò reprimit. És del que parlaré en aquest article. Al següent compartiré una pràctica inspirada en el coaching generatiu. Aquesta modalitat de teràpia transpersonal fa un especial èmfasi a la saviesa corporal. I a mi, personalment m'ha obert un nou camí per reconciliar-me amb la meva ombra. Un camí intermedi que no és ni lluitar-hi en contra, ni deixar-se emportar.

 

Reconciliar-me amb la meva ombra. Dolor i patiment.

Jo faig un èmfasi especial en la diferència entre dolor i patiment. L' dolor (emocional o físic) és una resposta a una lesió física o emocional. La mort d'un ésser estimat, una separació, la pèrdua d'una amistat.

L' patiment pot ser el resultat daquest dolor. Però també pot ser un patiment auto creat o, fins i tot, una prolongació innecessària d'un dolor legítim.

El dolor és inevitable, el sofriment optatiu.

El dolor és el que és inevitable, el patiment és optatiu.

Sovint aquest patiment artificial ve d'un continu pensar "sobre" (a Teràpia Gestalt parlem de l' “acercadeísmo” ) . De vegades referit al passat. Cosa que va passar, em va doldre i em recordo i esbarjo constantment al meu interior. O a un futur desitjat que visc com necessitat frustrada. És a dir, un temor.

Ni passat ni futur són un bon camí per reconciliar-me amb la meva ombra.

En ocasions el patiment amaga una victimització. En creure'm víctima d'alguna cosa m'exonero (artificialment per descomptat) de la meva responsabilitat per fer alguna cosa. La culpa funciona d'una manera semblant. Ens paralitza i ens eximeix de l'acció, el càstig ens serveix de “reparació”.

De vegades amaga també un guió de "Salvador”. Per exemple m'agradaria que dos amics meus no estiguessin enfrontats. I oblido que ja són grandets per fer amb les seves vides allò que els plagui (o no).

A mindfulness es parla de patiment primari (dolor) i patiment secundari (patiment en si).

El primer ve amb la condició humana, els fets consubstancials en existir. Per exemple una malaltia.

El segon ens el provoquem rumiant sobre el patiment primari. Per exemple tinc una malaltia i em passo el dia lamentant-me i queixant-me: Per què jo? Què he fet per merèixer això?. 🙁 etc.…

Evidentment, no és una bona idea per reconciliar-nos amb això que anomenem ombra.

Dolor patiment i la pregària de la serenitat.

El mindfulness comparteix una visió ja existent a occident però no gaire popularitzada. Al teòleg i filòsof, d'origen alemany, Reinhold Niebuhr s'atribueix l'anomenada pregària de la serenitat.

"Senyor, concedeix-me serenitat per acceptar tot allò que no puc canviar,
valor per a canviar el que sóc capaç de canviar
i saviesa per entendre la diferència".

La paraula clau: acceptar. Reconciliar-me amb la meva ombra és el camí de l'acceptació del que visc com els meus defectes. No és negar-ho, i tampoc rendir-me a això. Si ho nego, nego una part consubstancial meva. Si em rendeixo a això sucumbeixo a alguna cosa no desitjable.

Per a mi, un exemple d'aquesta acceptació és Claudio Naranjo en els darrers anys. Tot i l'evident tremolor de les mans, ni va reprimir el tremolor ni va deixar d'impartir-ne el coneixement. Fins i tot amb humor. Aquí deixo un enllaç a un vídeo seu.

Última roda de premsa de Claudio Naranjo.

 

El símptoma com a mestre i pont cap a l'ombra personal

El símptoma en coaching generatiu s'accepta com una manifestació del reprimit. I es convida des de la saviesa corporal que aparegui i s'integri amb el centre. Per reconciliar-me amb la meva ombra he d'oferir una presència humana al símptoma. Això vol dir, estar disponible per atendre'l, acceptar-ho.

El símptoma pot ser entès com un aliat que ens informa que alguna cosa va malament. És primordial entendre això si vull reonciliar-me amb la meva ombra.

El símptoma és un mestre, ens informa de quelcom que no va bé.

Ser-hi AMB el símptoma no és estar EN el símptoma. Tampoc és REBUTJAR el símptoma, 🙄 . Quan l'escolto i li ofereixo un espai per atendre'l començo a reconciliar-me amb la meva ombra. D'aquesta manera allò reprimit s'allibera i se sent reconegut. Veurem en el proper article com des de la saviesa corporal li oferim aquest espai d'acceptació.

Sóc conscient que aquesta perspectiva del coaching generatiu pot semblar paradoxal. Però en realitat és alliberadora. Si nego alguna cosa meva, em nego a mi mateix. Si el rebutjo em rebutjo.

Podem dir des d'aquesta òptica: “Jo sóc (per exemple) mandrós i sóc molt més que la meva mandra”. És probable que, fins i tot aquesta mandra tingui una intenció positiva. De vegades aquesta intenció positiva no està del tot clara. És interessant aleshores plantejar-se un treball terapèutic per descobrir-la.

Quan estic amb i no a (i tampoc en contra)començo a reconciliar-me amb la meva ombra. Això implica cultivar una actitud amable, compassiva i empàtica cap a ella i, alhora, centrada. Fins i tot faig a allò reprimit partícip de la consecució del meu objectiu. Això és completament nou, fins i tot entre les diferents modalitats de teràpia transpersonal. Per descomptat ja és una modalitat avançada de treball al coaching generatiu.

 

Reconciliar-me amb la meva ombra, alguns exemples de la saviesa del símptoma.

Allan Santos al seu llibre “El camí cap a un mateix” posa dos exemples de la saviesa del cos:

– La febre com a símptoma. Accelera les reaccions químiques del cos per activar el sistema immunològic.
– La ressaca com a símptoma d'excés de beguda. El fetge rep l'impacte de l'alcohol per evitar que aquest faci malbé el teixit nerviós. El resultat d'aquesta “depuració forçada” és la ressaca.

Són dos exemples de la saviesa corporal. Vegem ara com allò reprimit emocional també compleix una funció.

Al llibre "Generative Trance" Stephen Gilligan posa l?exemple d?una dona que volia deixar l'alcohol. Després d'un treball terapèutic, va descobrir que l'alcohol li proveïa d'un estat intern sorprenent. Cito textualment:

“…Es va sorprendre en notar que quan l'alcohol arribava a la gola, s'obria un profund camp càlid al seu interior, connectat amb unes poderoses (i agradables) ganes de rendir-se…”

Partint de la descripció d'aquest agradable estat començo a reconciliar-me amb la meva ombra. La qüestió de fons és…

Com mantenir aquest agradable estat d'una manera més creativa?

Gilligan segueix explicant com l'inconscient creatiu de la pacient va trobar maneres més saludables d'aconseguir aquest estat intern. La necessitat subjacent, el que amagava el símptoma, era la necessitat d'una pràctica espiritual. El treball espiritual proveïa a aquesta persona la sensació de trobar-se davant quelcom més gran al qual rendir-se. Una sensació de pertinença a alguna cosa més gran i, per descomptat, més creativa que la beguda.

 

El que és reprimit és com l'aigua estancada. Es podreix.

Reconciliar-me amb la meva ombra Sabadell

Si permetem a l'aigua fluir, és font de vida i creativitat. En cas contrari, es podreix.

A la capçalera una metàfora. El símptoma apareix com una resposta a una necessitat no resolta. Si sóc capaç d'escoltar el missatge de fons, puc reconciliar-me amb la meva ombra. Aquesta última la provoco jo en no permetre que flueixi la necessitat i se satisfaci. Com diu la capçalera, l'aigua estancada es podreix. Si permeto que flueixi, s'allibera i purifica.

No obstant això, és cert que el mateix procés d'educació comporta una gran quantitat de repressió. D'aquesta manera, allò reprimit va conformant un estany d'aigua retinguda. A més, el consumisme dirigit i manipulatiu no ajuda a crear persones sanes, connectades amb les seves necessitats reals.

Llavors, com diu Bandler al seu llibre “"Trance-Formations"”, apareixen símptomes amb propòsit però sense significat. Puc, per exemple, fumar-me una caixeta diària de tabac per calmar el meu estrès. L' propòsit és obvi, però la conducta no té un significat creatiu.

Per reconciliar-me amb la meva ombra començo a reconèixer al símptoma una veu que m'alerta d'alguna cosa. Un avís sobre una carència important.

L' símptoma és fumar. Té un propòsit com tots els símptomes. Tot i això és un propòsit sense un significat adaptatiu.

Allò reprimit és la meva necessitat de calma, serenitat. El símptoma sempre ens avisa duna necessitat subjacent. I és així tant en l'aspecte físic com emocional.

Aleshores allò que apareix, inicialment com a molest, ho puc veure amb nous ulls. Acceptar i abraçar el símptoma és el primer pas. Entendre de què m'està alertant és el segon. El tercer cercar formes alternatives de satisfer la necessitat no satisfeta.

..Com reconciliar-me amb la meva ombra? Conclusió i pas següent.

Reconciliar-me amb la meva ombra em porta a entendre en profunditat que tot el que passa a la meva vida és per alguna cosa. Que estarà bé que accepti el símptoma (dolor emocional en aquest cas) com un avís. Com un aliat. Si el símptoma no té remei, entendre que pensar sobre ell no portarà més que dolor innecessari.

Però gairebé sempre el símptoma és la veu d' allò reprimit. Llavors, aprendre a escoltar el que hi subjau. Gairebé sempre una necessitat no satisfeta. El següent pas, descobrir noves maneres de satisfer aquesta insuficiència d'una manera més creativa.

Consulta de teràpia transpersonal a Sabadell

Abraçar la pròpia ombra és acceptar el cabal d'energia i creativitat.

Acceptar llavors, el molest, és atendre el missatger, amb la seva peculiar manera d'alertar-nos. El següent pas per reconciliar-me amb la meva ombra té a veure amb l' autoconeixement. L' coaching generatiu, en l'àmbit del creixement personal, i el trànsit generatiu al psicoterapèutic són noves eines. Pertanyen al camp de la teràpia transpersonal. Podem entendre-ho com allò que aporta sentit, profunditat i consciència a la vida. Gairebé sempre més enllà del que experimenta l'ego.

En el següent article proposo un exercici pràctic i senzill. Fins llavors, rep una cordial salutació,

 

www.josepguasch.com

Anterior article relacionat: L' ombra del subconscient i l' escriptura automàtica

Següent article relacionat: Abraçar l'ombra. Fer dels defectes una virtut.

Reconciliar-se amb el reprimit

 

Reconciliar-me amb la meva ombra. Recursos de teràpia transpersonal i coaching generatiu a Sabadell, Terrassa i online. Josep Guasch, psicoterapeuta i coach humanista i transpersonal.

 

L'ombra del subonscient, teràpia sabadell

BLOG


L' ombra del subconscient i l' escriptura automàtica

L'ombra del subconscient, consulta a Sabadell, Terrassa i online. Josep Guasch, psicoterapeuta, coach , Coaching i psicoteràpia ( Hipnosi, Teràpia Gestalt, Anàlisi Transaccional, Nen interior, PNL ).

L'ombra del subconscient consulta sabadell

La necessitat del treball amb l'ombra

Alliberar la ombra del subconscient d'una manera creativa és cada vegada més necessari . I això és especialment urgent en aquest moment de fatiga pandèmica per la crisi del coronavirus. No fer-ho pot agreujar situacions d' estrès, ansietat, depressió i agreujament o recaigudes en addiccions.

Abans d'exposar una manera de fer-ho crec necessari aclarir alguns conceptes.

 

Què és l'ombra del subconscient?

Amb el nom de ombra, Carl Gustav Jung va definir un arquetip que, a nivell individual, defineix allò que rebutgem de nosaltres mateixos. Aquests continguts rebutjats solen romandre en un nivell inconscient, del qual no ens adonem. Tanmateix això no vol dir que no influeixin en nosaltres. És, precisament per romandre inconscients, que la seva influència és més gran de la que pensem.

A destacar que no necessàriament l'ombra del subconscient es una cosa “negatiu" per si mateixa. És, simplement, una cosa rebutjada. Imaginem, per exemple, que una nena es va mostrar assertivament enèrgica en algun moment. Els seus pares podrien reprendre-la en el sentit que una “nena no es pot mostrar així de contundent“. Aquest no és més que un introjecte d'uns pares influenciats pels mandats del masclisme i el patriarcat.

És probable que aquesta nena, una vegada dona, rebutja aquest aspecte enèrgic i assertiu de la seva personalitat. La repressió d' aquest element pot provocar, en algun moment, explosions d' ira descontrolada. Això pot ser viscut fins i tot amb certa perplexitat. Però és precisament no permetre que s'expressi d'una manera adequada el que provoca aquestes explosions d'ira.

Podríem pensar en una olla exprés posada al foc sense vàlvula de seguretat. Si no es permet que la pressió interna s'alliberi, l'olla acabarà explotant. Una cosa semblant passa quan no podem expressar o manifestar-nos d'una manera creativa. Això és més patent encara, quan el que es reprimeix són trets inherents de la personalitat.

La psicoteràpia s'orienta a alliberar l'ombra del subconscient

Així doncs, cal trobar una manera d'alleujar aquesta tensió interna . Especialment en una societat cada vegada més complexa, estressada i esquitxada de crisis contínues i de diferents tipus.

 

Com repercuteix en la nostra actitud i conducta no manifestar el reprimit?

Escriptura automàtica i subconscient

Fer conscient l'inconscient per alliberar-nos de conductes no desitjades.

Responem a les dificultats externes en funció de les nostres experiències de referència. Aquestes construeixen la nostra manera de veure el món, com si fossin un filtre. Aquest filtre es constel·la en un arquetip anomenat genèricament l'ombra del subconscient. Aquest nucli profund de la nostra psique configura les nostres creences, algunes potenciadores, altres limitants. Aquestes últimes apareixen especialment en moments de dificultat. I en aquesta època de fatiga pandèmica especialment.

Quan les nostres respostes són exagerades, desproporcionades o sospitosament vehements és quan més present està aquest tipus de pensament catastrofista. Evidentment, això condiciona formes d'ajustar-nos a la realitat molt poc creatives. És per això que cal descobrir l'ombra del subconscient.

L'ombra del subconscient és un filtre amb el qual interpretem la realitat.

Carl Gustav Jung va inspirar una modalitat de psicoteràpia anomenada psicologia analítica. Va ser ell qui va incorporar el nom d'ombra per referir-se al reprimit en el subconscient.

Un dels inconvenients per fer conscient aquesta figura és el nostre crític intern. Paradoxalment, aquest crític intern forma part de l'ombra del subconscient. Quan aconseguim silenciar-ho sembla fluir la consciència amb més facilitat. Com aconseguir-ho? En aquest article examinem una tècnica. Però abans explorem l'actitud necessària per emprendre aquesta feina.

 

L'ombra i el viatge de l'heroi.

Treball amb l'ombra del subconscient a Sabadell

Emprendre un viatge vital en el qual enfrontar les ombres.

Dilts i Gilligan al llibre "El viatge de l'heroi" assenyalen la necessària integració de l' ombra del subconscient. Per això es basen en els ensenyaments de Joseph Campbell al llibre "L'heroi de les mil cares". Integrar les nostres parts dolgudes no és oblidar-les ni "vèncer-les". Per això estableixen la diferència entre dos personatges arquetípics: campió i heroi:

  • L' campió es mou en el regne maniqueu de la dualitat enfrontada. Des d'aquesta òptica el que s'entén com a "mal" ha de ser vençut.
  • L' heroi orienta la seva actitud i acció envers la integració. Entén l'ombra del subconscient com una ferida emocional que no ha estat escoltada. Per tant no se li ha atorgat un espai per ser integrada. Això no vol dir fer allò cap al que ens impulsa. Simplement vol dir atendre-la i escoltar-la. En aquesta integració, hi ha un pas més enllà. Entendre la necessitat no satisfeta que hi ha darrere de tot el que anomenem "defecte". I trobar formes adaptatives de satisfer aquesta necessitat. Pots trobar més informació sobre això en el meu anterior article: El principi d'intenció positiva en PNL.

En el viatge de l'heroi, la ombra del subconscient és representada per un drac o dimoni. És curiós veure com aquest sol aparèixer en molts relats d'inspiració mitològica com qui guarda un tresor. Aquest tresor no és més que el self (si mateix, jo superior etc....) al qual s' accedeix en reconciliar les parts internes. I és bo saber que aquest Jo amb majúscules també conté l' ombra del subconscient.

La psicoteràpia moderna i especialment la transpersonal, fa anys que treballa amb aquest material reprimit. És l'únic camí per reconciliar-nos amb nosaltres mateixos. Fins i tot pot representar una font de recursos valuosa.

 

L'escriptura automàtica porta oberta a l'ombra del subconscient.

Escriptura automàtica i l' ombra del subconscient

Escriptura automàtica i creativitat.

La escriptura automàtica, també coneguda com el fluir de la consciència va ser impulsada especialment per André Breton. Breton va ser el principal exponent del surrealisme i va impulsar un tipus d'escriptura espontània, sense la censura del conscient. Aquesta forma d'escriure permet que aflori a la consciència qualsevol contingut conscient, inconscient o a mig camí. Té dos grans avantatges. En primer lloc destapa tot el que roman reprimit, amb el consegüent alliberament. En segon lloc, obre un canal a la creativitat. Sota aquest segon punt de vista podem comparar-ho al famós “brainstorming” en els processos de creativitat.

L'aspecte que a nosaltres ens interessa és el d'obrir la porta a l'ombra del subconscient. Això permet dos grans avenços: En primer lloc, alliberar tensions internes. En segon lloc en fer conscient l'inconscient podem trobar formes més creatives de satisfer les necessitats no satisfetes.

Recentment diferents autors s'han fet ressò d'aquesta pràctica amb diferents intencions. Així, per exemple, per alliberar la creativitat ha estat citada per Julia Cameron. Als seus dos llibres: “El camí de l'artista"I"El camí de l'escriptor" recomana aquesta pràctica com a introductòria.

Joseph O' Connor i Andrea Lages també esmenten aquesta tècnica en el seu llibre "Coaching amb PNL”. Ho recomanen per clarificar la ment i per trobar una font de inspiració. Això és així doncs en aquesta pràctica poden aparèixer des dels pensaments més ruïns a les inspiracions més elevades.

Finalment, Israel Regardie, amb una orientació més mística recomana una variant. En comptes d'escriure, suggereix recitar en veu alta el que sorgeixi i registrar-lo en una gravadora. Aquesta variant la inclou en el seu llibre "Dotze passos a la il·luminació”, tot un referent a l'hermetisme occidental.

 

Com començar amb l'escriptura automàtica?

Consulta de psicoteràpia transpersonal i imaginació activa a Sabadell

L'escriptura automàtica no està renyida amb la creativitat

Les pautes són tan senzilles que necessiten una explicació, 🙄 . L'escriptura automàtica és el resultat de “el flux de la consciència”. Es tracta simplement d'escriure sense aturar-se, aquesta és una manera d'alliberar l'ombra del subconscient. No cal que escriguis coses connexes, coherents o "correctes", només deixa anar, solta i solta. Fins i tot pots escriure començant pel final del full, donar-li la volta i seguir per un marge.

Simplement, mou el llapis, bolígraf o el que tinguis escrivint. No facis cas a les veus internes que demanen quelcom lògic, coherent, estètic…. Si no saps què escriure, senzillament posa “No sé què escriure” o bé una altra cosa. Només està prohibit aturar-se.

Al principi et pot resultar estrany, però a mesura que ho practiquis veuràs com flueixes amb més facilitat. Fa anys que a pràctiques semblants en psicoteràpia se les anomena catarsi.

És recomanable fer-ho cada dia a una hora determinada. Però si no pots cada dia a la mateixa hora, practica en diferents moments. Julia Cameron proposa escriure als matins, només despertar. És una bona idea ja que el nostre pensament conscient encara està adormit i els continguts del subconscient afloren amb més facilitat.

No obstant això, sota el meu punt de vista, hi ha una excepció. Si treballes amb els somnis i dediques el moment de despertar el teu diari de somnis. En aquest cas, prioritza el teu diari de somnis. És una altra manera d'atendre l'ombra del subconscient, fins i tot jo diria que d'una manera més integradora.

També pots gravar, recitar, ballar, gesticular, moure't amb el que escrius. O, fins i tot, després utilitzar el cos per expressar-ho. El cos és una altra meravellosa forma de contactar amb allò subconscient.

 

El Crític interior, el gran obstacle per a l'alliberament

L'ombra del subconscient i el crític interior

Quan el nostre crític interior no ens permet ocupar el nostre lloc al món.

Estic observant a consulta moltes persones que tenen una part cruelment crítica. I dic, amb intenció, cruelment crítica doncs aquest aspecte crític de nosaltres també té un aspecte creatiu.

Trabajar con la escritura automática te ayudará no solo a liberar la sombra del subconsciente. También te servirá para passar per alt la veu del teu crític corrosiu.

Nuestra creatividad es esencialmente libre y, cuando la retenemos, es pot tornar boja, 😈 . Para ello nada mejor que liberarla para que se exprese, poco a poco su mensaje irá volviéndose más inspirador.

Recordes el que he escrit abans? L' tresor està custodiat per un drac o dimoni. Doncs bé, aquí hi ha el drac o dimoni. No només en el que pugui aparèixer com a inapropiat, sinó més aviat en el crític corrosiu. Però quan la ferida se sap escoltada, a poc a poc desprèn el seu tresor. És com l'aigua quan roman estancada, per purificar-se necessita fluir, transcórrer, deixar-se ser.

Aquest és un altre dels avantatges d'alliberar l'ombra del subconscient. Ens alliberem del nostre crític interior corrosiu. D' aquesta manera aquesta subpersonalitat pot transformar-se en un crític constructiu. Simplement escriu "passant" de les teves veus internes crítiques.

Alliberant l'ombra del subconscient. A manera de conclusió

Recorda, per més boig, inapropiat, obscè, irreverent o fins i tot criminal que sigui el que escrius, expressa-ho!. Recorda que només estàs escrivint, no donant regna solta a conductes inapropiades. Això sí, després guarda'l de tal manera que només tu ho puguis veure. I si et dona molta "cosa" no el tornis a llegir.

Pots fins i tot repetir-te a tu mateix “Jo sóc això I també molt més que això…” I l'interessant és que això, quan és rebut, esdevé una cosa molt més que "això”.

Psicoteràpia transpersonal a Sabadell

Permetre que el silenciat torni a ser vist i rebut.

Fins a la propera, rep una cordial salutació,

www.josepguasch.com

Vols emprendre un treball amb el teu “costat fosc”?
Per estrany que pugui semblar, és un dels treballs més satisfactoris.
Fes-te amic de l'ombra del teu subconscient!
Contacta amb mi telefònicament o clicant a la imatge.

Treballar amb l'ombra del subconscient, Sabadell

Estàs interessat en un programa personalitzat de coaching i/o psicoteràpia? Contacta amb mi sense compromís!:

– Telèfon: 615.56.45.37 – Mail: jspguasch@gmail.com
Web: Formulari de contacte

Anteriors articles relacionats: L'ombra del teu inconscient, L'ombra de l'ànima, quan la vida no té sentit. Depressió noógena.
Següent article relacionat: Reconciliar-me amb la meva ombra. Acceptar el meu costat fosc creativament. Actitud

 

coaching i psicoteràpia a Facebook

L'ombra del subconscient, consulta a Sabadell, Terrassa i online. Josep Guasch, coach , psicoterapeuta; coaching i psicoteràpia (Assertivitat, lideratge, teràpia de parella, gelos, ludopatia, depressió, crisi per fatiga pandèmica, etc…)

Consulta online de coaching

BLOG


Coaching online, creixement personal per internet

Coaching online, creixement personal per internet. Josep Guasch, psicoterapeuta, coach , consulta de coaching i psicoteràpia (PNL, Teràpia Gestalt, Anàlisi Transaccional, Nen interior, Hipnosi online ). Consulta presencial a Sabadell i Terrassa

 

Què és el coaching online?

Coaching generatiu online

El coaching promou la transformació interior.

Per a això començarem per definir què és el coaching. segons la ICF (Federació Internacional de coaching) es tracta d': “Una aliança amb els clients en un procés d'acompanyament reflexiu i creatiu que els inspira per maximitzar el seu potencial personal i professional. "

La formulació clàssica és la de la trobada del coach amb el coachee (client) en la consulta d'el primer. Durant aquesta entrevista es formula l'objectiu de la mateixa i es treballa per avançar en la seva consecució.

L' coaching online trasllada l'entorn d'aquesta visita a la trobada a internet. Poder fer-ho des de la comoditat de casa teva, sense desplaçaments innecessaris és un gran avantatge. Una d'elles és l'estalvi de temps. Una altra és l'optimització de despeses.

També s'ha constatat que l'abandonament de processos, així com les faltes en les visites descendeix notablement. Probablement això sigui degut al fet que a l'assistir des del propi domicili, és més conciliable amb la vida diària. I, per descomptat, el coaching online evita desplaçaments, embussos i problemes d'aparcament en cotxe.

És per això que aquesta creixent modalitat de creixement personal per internet està en plena expansió.

Per a què serveix aquesta modalitat de creixement personal per internet?

L' coaching online pot utilitzar-se per a tots els propòsits d'un procés de coaching presencial. Té, a més, un avantatge addicional. La sessió pot gravar-se mitjançant eines en les plataformes clàssiques (Skype, Zoom...). Pot servir també per compartir documents (lectures, proves, exercicis ...).

Aquesta és una gran avantatge respecte a processos presencials. En primer lloc, permet guardar un registre de qualsevol sessió. En segon lloc facilita, tal com he assenyalat abans, compartir arxius i unificar-los en un lloc de referència.

Aquesta modalitat de creixement personal per internet pot aplicar-se tant a la teva vida professional com personal. A l'efecte de no repetir-me, annex el meu article per a ampliar conceptes si ho desitges. Coaching

En qualsevol cas, qualsevol procés de coaching online o tradicional, serveix per emprendre un camí cap a un objectiu. La consecució de la meta és important.

Però més important encara és en qui et converteixes en el trajecte.

Creixement personal per internet i presencial a Sabadell i Terrassa

Creixement personal i coaching

Tal com he deixat escrit en anteriors articles el coaching es nodreix de acció i consciència .

L'acció, exercida amb consciència , claredat i enfocament, millora el propi concepte i, per tant, la autoestima. És per això que la motivació està tant en el camí recorregut com en la consecució de l'assoliment. Una de les preguntes de coaching habituals després d'haver aconseguit un objectiu és :

Com et redefineix més creativament això que has aconseguit?

 

Individuación i metamorfosi interior en el coaching online

Som éssers únics, irrepetibles. No hi ha una altra persona com cada un de nosaltres. Assolir aquesta realitat és el que pot fer-nos feliços. I fer-ho suposa deixar una empremta en el món. És a dir, en primer lloc, des del nostre Ser, fer. Però també és cert que el fer construeix el nostre ésser. I això passa quan estem en contacte amb els nostres valors. Aquesta, crec, hauria de ser l'essència de tot procés de creixement interior. I, per descomptat, és un dels aspectes que prioritzo en els processos de coaching online.

«Fins que no facis conscient al teu inconscient, va dirigir la teva vida i ho diràs destí. » (Jung)

I aquesta frase ens parla de "la diferència que fa la diferència”. Jung va parlar de el procés de Individuació. El va definir com: «aquell procés que engendra un individu psicològic, és a dir, una unitat a part, indivisible, un Tot». I això abasta tant el conscient com l'inconscient.

Dit d'una altra manera, en fer conscient l'inconscient apareix la nostra essència. Evidentment, és un camí llarg i ple de trampes, com els dracs dels contes. Hi ha paisatges psicològics ombrívols, llocs que amaguen experiències reprimides. De vegades el reprimit ho és per dolorós, per rebutjat i altres per, simplement, incomprès.

I en aquest camí d'individuació també podem desprendre'ns dels mandats socials de tota mena. El que ens diuen que hem de ser, pensar i fer. Tot el que sepulta el nostre veritable ésser. El camí per arribar a aquesta unió és la consciència.

"El que som mai canvia, és qui som el que no deixa de canviar”.

Coaching online

La conversa durant un procés de coaching

Hi ha qui atribueix aquesta frase a la sèrie CSI. Altres ho fan a la pel·lícula Star Trek. Jo, en realitat, no ho sé. Sí que sé que apunta a aquesta essència que forma part del nucli de la nostra identitat. A aquest lloc a què qualsevol procés de coaching en línia o presencial s'ha d'enviar en última instància.

Si tenim sort anem canviant apropant-nos a això. Llavors, curiosament, comencem a albirar resplendors canviants del mateix.

El'"qui som”, però apunta el fenomen de la identificació. La identificació és l'aspecte superficial de la nostra identitat profunda. Podem entendre-ho fàcilment si pensem en els adolescents. Quan s'identifiquen amb modes i estereotips innovadors i trencadors.

En realitat el que som mai canvia.

Però també ho veiem en l'edat adulta. I molt especialment en la identificació amb equips de futbol, partits polítics o religions. Veiem expressions com SÓC (identificació) de tal o qual partit, equip etc.....

No obstant això, aquest tipus d'identificacions, tot i que siguin

Consulta de psicoteràpia a Sabadell, descobrir qui som

Fora màscares

irrespirablemente actives són les més evidents. Existeixen, no obstant això, altres menys evidents. Moltes tenen a veure amb el que s'espera de nosaltres, bé sigui en diferents etapes o en general.

Altres identificacions, les més perverses, tenen a veure amb definicions auto limitants. Per exemple, no sóc capaç de viure del que m'agrada, no sóc mereixedor de ser estimat, etc.

Totes aquestes identificacions sorgeixen, en gran part, com introjectes parentals, educacionals i culturals de tota mena. Un mecanisme pel qual fem nostres les idees, expectatives, creences alienes a nosaltres. D'aquesta manera l'ésser que arriba a aquest món, a mesura que avança en les seves capacitats, minva en l'expressió de si mateix.

Aquest mètode de creixement personal per internet t'estalvia temps i energia.

Dit d'una altra manera, arribem a aquest món purs però incompetents. Sospito que la nostra obra consisteix a partir realitzant la nostra individualitat en la totalitat (Individuació). I, al nostre pas, deixar un món una mica millor de què trobem. La PNL parla de el trànsit de la incompetència inconscient a la competència inconscient.

En aquest procés el canvi succeeix a l'permetre'ns ser qui som. Barry Stevens ho descriu genialment en el seu llibre "No empentes el riu" (perquè flueix només). Seguint amb la confiança gestàltica en el procés organísmico ens transmet el respecte profund al nostre ésser i sentir. Així com a la Natura.

Passa, no obstant això, que des de petits ens empresonen amb els "hauries" (ser, fer, pensar ...). I també, per descomptat, l'altra cara de la moneda "no hauries" (ser, fer, pensar ...).

Arnold R. Beiser ho va deixar clar en la seva frase:

"El canvi es produeix quan un es converteix en el que és, no quan tracta de convertir-se en el que no és "

Aquesta frase de la seva obra "La teoria paradoxal del canvi"Apunta l'aparent contradicció: La transformació ens condueix de tornada a nosaltres mateixos. I això és cert en la mesura que, pensem, sentim i actuem en manera diferent a qui som. Sigui que ens adonem o no.

En certa manera podem fer certes distincions. Per exemple entre el meu jo privat i el meu jo social ; . Puc donar-me permís per manifestar en societat o no alguns aspectes que reconec en mi. No obstant això, difícilment expressaré socialment tot el que penso, sento i crec.

Existeix, no obstant això, un altre àmbit del qual no ens adonem. Aquell que ens ha conformat com a persones amb certes tendències, idees, creences, objectius ... Totes aquestes predisposicions no són, majoritàriament, expressions del nostre ésser intern, essència, autenticitat o com vulguem nomenar-ho.

És per això que la consecució d'alguns objectius no produeix la sensació de plenitud esperada. No són més que miratges amb els que intentem connectar amb un buit intern. El buit de no saber qui i com som. I, el pitjor, gran part d'aquests objectius no responen al nostre sentir intern. Responen a el que ens han dit que hem de buscar en la vida.

Aquest és l'aspecte poc visible del coaching. Aspecte que, per descomptat, també pot explorar-se en un procés de coaching online. .

Quins pensaments, sentiments i accions obeeixen al teu veritable sentiment i quins a mandats subtil o explícita impostos…?

Què estàs disposat a fer i què no per aproximar-te a la reivindicació i expressió de tu mateix ?

Coaching per objectius amb valors, consulta a Sabadell

Transformar-nos en qui som en realitat.

Creixement personal per internet. Modalitats de coaching

Fins aquí he fet una petita aproximació al que entenc que és l'essència del coaching. Hi ha qui el presenta com un camí de "fer" (coses, èxit i aquestes històries). Jo crec que és més aviat un camí de ser en el fer. De totes maneres hi ha molts matisos i punts de vista, així com modalitats de coaching online, hereus del presencial. Per no allargar-me innecessàriament et remeto a l'anterior enllaç ja esmentat una mica més amunt.

Si has seguit l'enllaç anterior hauràs vist els diferents camps que el coaching pot abastar. Todas estas modalidades son extrapolables al coaching online.

Existeixen diferents escoles, a continuació ressenyo breument amb les que treballo.

 

El coaching transformacional

El coaching transformacional basa la seva operativa en la transformació. La transformació té a veure amb alguna cosa més que el canvi. Una conducta pot modificar-se, però això no implica una transformació profunda de la persona.

Per exemple, puc decidir dedicar unes hores a el dia a estudiar per aprovar un examen. No obstant això, això és només una conducta regida per hàbits i costums, no fa de mi un bon estudiant. Per a això necessito desenvolupar habilitats, connectar amb els valors de l'estudi (i de la matèria en concret). Necessito també creure en allò per al que estudi. En definitiva, una transformació de la persona total.

En la seva praxi el coaching transformacional atén el triple aspecte de la persona. A saber corporal, emocional i cognitiu.

 

Coaching amb PNL

El coaching aporta claredat d'idees i objectius, connexió amb valors, mètode per elaborar un pla d'acció. Motivació per a l'acció, entre altres coses. La PNL aporta el com aconseguir aquest canvi.

Així doncs, el coaching online amb PNL aporta la doble mirada del Què i el com. És a dir què vull (objectiu) i com mobilitzo els recursos per aconseguir-ho.

Coaching Humanista

El coaching humanista fa un especial èmfasi en la persona, sense descuidar l'objectiu és clar. És un corrent especialment no directiu i que diposita una gran confiança en els recursos naturals del 'coachee.

No obstant això, tal com d'una manera diferent ja he esmentat anteriorment, no sabem fer operatius aquests recursos. Fins i tot és possible que ni sapiguem que els tenim. Descobrir-los durant el procés de coaching online (o presencial) és la veritable meta. L'objectiu, és el mitjà.

Per tant, l'apoderament de la persona tal com ella és, és de vital importància. Atén, per descomptat molt especialment, a com la persona creix mentre aconsegueix (o fins i tot no) el seu objectiu.

 

Coaching generatiu

De la mà de Robert Dilts i Stephen Gilligan neix aquesta fascinant modalitat de coaching. En ella el contacte amb l' inconscient creatiu és de vital importància. De tal manera que les "solucions" que emergeixen als desafiaments plantejats poden resultar del tot inesperades.

No està, malgrat tot el que pugui semblar, desproveït d'una estructura. De fet el fluir disciplinat d'aquesta metodologia contempla un model de sis passos per al canvi generatiu. Exposar-los, en aquest article introductori al coaching online, excedeix el marc d'aquest post.

Valgui no obstant indicar, que la cura dels estats interns és de vital importància en aquesta modalitat. De tal manera que una pràctica nuclear és la del centrament. Un estat d'alerta relaxada i de connexió amb els propis recursos que es fa operatiu en la quotidianitat.

L'esquelet conceptual d'aquesta modalitat se centra en tres paràmetres:

Hipnosi Ericksoniana online

Amb el coaching generatiu accedim a estats alterats de consciència

Com puc contractar una sessió de coaching online?

El procés és senzill. Pots contactar amb mi per telèfon, Whatsapp o mail indicant-me la teva disponibilitat horària i, si ets de fora d'Espanya, en quin país vius. Un cop reviso la teva disponibilitat de temps, et proposo un dia i hora.

Per facilitar el procés, et prego m'indiquis nom complet, usuari de Skype i correu electrònic. El dia i hora indicada rebràs meva trucada per Skype.

Un cop acabada la visita pots fer el pagament de la mateixa.

Per descomptat si tens dubtes o necessites d'ampliació de dades, no dubtis en contactar amb mi mitjançant el següent enllaç: Contacte:

 

I si vols saber alguna cosa més sobre coaching pots consultar l'article de la meva web: Coaching

 

Vols emprendre una nova i exclusiva forma de creixement personal per internet?

Aprèn a formular clarament el teu objectiu. Connecta amb els teus recursos i decideix iniciar el teu procés de coaching online. Clica a la imatge si vols més informació

Processos de creixement personal per internet

Tot comença amb una acció decidida

Fins el proper article, rep una cordial salutació.

www.josepguasch.com

Article relacionat: Coaching a Sabadell

 

Et convido a participar al meu blog ampliant idees. Per exemple, aportant suggeriments o compartint els teus dubtes a l'apartat al peu del mateix.

Ah!!, i si t'ha agradat i et ve de gust, et convido a compartir l'article.

Estàs interessat en un programa personalitzat de coaching i/o psicoteràpia? Contacta amb mi sense compromís!:

– Telèfon: 615.56.45.37 – Mail: jspguasch@gmail.com – Web: Formulari de contacte

Si vols, pots rebre còmodament la meva News Letter amb tots els articles del bloc. També, activitats, promocions i informació interessant i pràctica: – Sí vull rebre la News Letter

Si coneixes algú que pogués estar interessat, en aquesta informació, no dubtis a compartir-la

Icona de facebook, Josep Guasch, coaching i psicoteràpia, consulta a Sabadell

 

 

 

 

Coaching online, creixement personal per internet. Josep Guasch, coach , psicoterapeuta, consulta de coaching i psicoteràpia (Ansietat, acompanyament i estratègies per aprimar, deixar de fumar, autoestima, addiccions online, etc ...). Consulta presencial a Sabadell i Terrassa.

 

El sentit del corona virus i l'arribada de la primavera, consulta de psicoteràpia i coaching a Sabadell

BLOG


El sentit del corona virus i l'arribada de la primavera

El sentit del corona virus i l'arribada de la primavera. Josep Guasch, psicoterapeuta, coach , consulta de coaching i psicoteràpia a Sabadell, Terrassa i online. (PNL, Hipnosi, Teràpia Gestalt, Anàlisi Transaccional, Nen interior).

 

El sentit del corona virus, consulta de coaching a Sabadell

El sentit no està tant en la meta com en el camí.

Té sentit aquesta pandèmia del corona virus?
Ens porta alguna lliçó amb l'arribada de la primavera?

Atorgar un sentit a la nostra vida és una elecció purament humana. Per exemple, podem triar viure en harmonia amb la Natura ... o no fer-ho. I, per poca consciència que tinguem, podem adonar-nos del preu a pagar per la desconnexió amb el nostre medi ambient.

D'altra banda, la crisi del COVID-19 ha disparat la incidència de conegudes dolències. Alguns exemples: Ansietat, Estrès, Depressió, dols traumàtics per comiats no consumats, i en general un ambient de trauma.

Per això sé que la pregunta si té sentit aquesta pandèmia del corona virus o, fins i tot, si porta alguna lliçó amb l'arribada de la primavera pot semblar absurda ... a primer cop d'ull. No obstant això, quan penso en això del significat de vida, o fins i tot de "el que ens passa", ve a la meva memòria Viktor E. Frankl.

La recerca de sentit en el coronavirus, font de resiliència

Frankl va ser un psiquiatre i neuròleg austríac. Però el més

L'arribada de la primavera, construir des de l'adversitat, coaching a Sabadell

Sentit de vida i resiliència

important, supervivent de l'holocaust nazi. La seva obra "L'home a la recerca de sentit" és el corol·lari de la seva filosofia i modalitat terapèutica, la logoteràpia. També un exemple de resiliència.

Sovint les seves frases i reflexions em serveixen com una forma de mantenir el meu nord. I això ho dic tant a títol personal en frases com:

D'alguna manera, el sofriment deixa d'estar patint
en el moment en que troba un significat.

I aquí és interessant aquesta disgregació implícita de la paraula patiment. Per a mi, una cosa és experimentar un dolor o incomoditat, una altra cosa patir. El patir, per a mi i molts altres, implica el recordar que ho estic passant malament. Aquesta és la trampa del "patiment". I per sortir d'aquest parany res millor que trobar un significat, aprenentatge o lliçó de vida.

Però també, com a psicoterapeuta i coach, m'ajuda a veure la voluntat de superació en els meus consultants quan diu:

Diria que els nostres pacients mai es desesperen realment pel sofriment en si mateix!
En canvi, la seva desesperació sorgeix en cada instància d'un dubte,
pel que fa a si el sofriment és significatiu.
L'home està llest i disposat a suportar qualsevol sofriment
tan aviat com pugui veure un significat en ell.

Portem ja un parell de setmanes amb mesures dràstiques i ara s'han intensificat. Més o menys ja sabem què fer i què no però ... Queden, almenys, dues setmanes més, després de les dues primeres. Ja no és la “novetat” tot i que vagi acompanyada de por. I sabem que la por és l'avantsala de l'ansietat.

Ara comença el llarg recorregut. I és precisament ara quan poden aparèixer les nostres ferides més profundes. Pors, impaciències… Com suportar-ho al llarg del temps?.

És ara quan, crec, més rellevància pren el pensament de Viktor E. Frankl. Com diu el títol de la seva obra més significativa “L'home a la recerca de sentit“. Els ensenyaments de la logoteràpia, de la recerca de sentit, és molt més evident en períodes de dificultat. I és ara, en aquesta crisi del Covid-19, en plena arribada de la primavera, quan podem llegir-lo en clau d'oportunitat.

La crisi del Covid-19 i la revolució interna

I, per descomptat, això no implica resignació ni, probablement, obeir mansament. Significa, precisament, una oportunitat d'aprenentatge. durant la qual, fins i tot, puguem qüestionar activament el maneig de la informació i mesures adoptades pel govern.

Però cura amb les rebel·lianes sense causes (o amb causes no justificades). No es tracta de qüestionar per qüestionar com sembla que estan fent alguns grups. Tampoc de fer-ho per raons polítiques. Es tracta d'un qüestionament que ha de néixer de les nostres conviccions més profundes.

Aquesta és la clau. Fins i tot si decidim assentir, que ho sigui des de les conviccions més profundes. Jo crec que tota revolució externa ha d'anar precedida d'una revolució interna, i això exigeix coherència i valor.

La crisi del Covid-19 ens afecta tod@s. I en això hem de posar el millor de nosaltres.

L'arribada del corona virus té algun sentit?

L'arribada de la primavera, consulta de psicoteràpia i coaching transpersonal a Sabadell

Sembla que la interrupció de l'activitat humana revitalitza el planeta.

Com trobar sentit en el dolor és una cosa molt personal. No obstant això, aprofitant aquesta crisi amb l'arribada de la primavera (un nou començament) vaig a llançar alguna idea. Almenys compartir, que ja en alguna cosa ajuda.

Què està passant amb la natura en aquesta difícil arribada de la primavera?

L'altre dia vaig llegir aquest article: Capa de ozono se recupera y redirige vientos a todo el mundo

L'article comença amb les següents paraules: "La capa de ozono se está recuperando del daño que la contaminación y el sobrecalentamiento del planeta provocaba. Y ahora esparce sus vientos alrededor del mundo. "

A la llum d'aquesta notícia podem tornar a la pregunta: L'arribada del corona virus té algun sentit?. Els "vientos que se redirigen a todo el mundo" amb l'arribada de la primavera, ens diuen alguna cosa?

Evidentment, és una pregunta a la qual cadascú trobarà la seva resposta. No obstant això són òbvies les conseqüències d'haver detingut, només dues setmanes, la nostra frenètica activitat. L'ecologia de la terra ho agraeix. I no crec que sigui una cosa banal.

Un altre curiós efecte secundari que acompanya aquesta pandèmia

Una italiana, usuària de Twitter, ha compartit unes imatges de l'aigua dels canals de Venècia. En el seu comentari deixa escrit:

"Un efecte inesperat de la pandèmia – l'aigua que flueix pels canals de Venècia està neta per primera vegada en molt de temps. Els peixos són visibles, els cignes han tornat "

Pots veure l'article que comenta aquesta notícia: El agua de los canales de Venecia por el corona virus, transparente y con peces.

 

El sentit del corona virus i els valors

Conèixer els nostres valors, coaching a Sabadell

Conèixer i posar en pràctica els nostres valors, atorga sentit a la vida.

En mode semblant algunes persones famoses semblen trobar sentit a l'epidèmia del corona virus. Així, la que va ser capitana de la selecció espanyola de natació sincronitzada, Ona Carbonell, declara en una entrevista a el diari Sport:

"Tots hem de reflexionar sobre el que està passant i treure alguna cosa d'aquesta situació. Encara que estigui sent difícil per a tothom hem de veure que hem de canviar coses com a societat. Ser més sostenibles, pensar menys en nosaltres, ser més solidaris i pensar en global deixant els egos. I sobretot gaudir del que tenim, de les coses bàsiques. D'una abraçada, una mirada, un somriure, un gest ... el dia a dia tan frenètic que portem ens fa menys autèntics i això ens està ensenyant una mica a tots. "

També he llegit sobre la "feresa democràtica" del corona virus. Així, altres pandèmies (sida, ebola, o fins i tot la crisi del 2008) no aixecaven la mateixa solidaritat que aquesta actual. Aquestes últimes afectaven a col·lectius desfavorits o fins i tot marginals.

Però aquesta pandèmia del corona virus sembla tenir algun sentit quan, de cop i volta, tots ens tornem solidaris. La resposta, òbvia, per primera vegada un virus sembla ser anàrquicament democràtic. Pot afectar els poderosos i els no tant, rics i pobres, blancs i negres, hetero i no “normosexuals”. .Bon senyal! 😆

L'arribada de la primavera, el nou i el sentit del transpersonal.

El sentit del corona virus i la sanació d'planeta

¿Porta el coronavirus una possibilitat de sanació humana i planetària?

Per trobar algun sentit en l'epidèmia del corona virus podem remuntar-nos a una visió esotèrica. Des de l'antiguitat els pobles europeus, i d'altres cultures, rendien honor a les forces de la Vida. Entre elles els cicles estacionals. I així és com, fa poc, transitem l' equinocci de primavera. El moment en què hores de llum i de foscor s'equilibren.

A partir de l' arribada de la primavera les hores de llum van guanyant terreny a les de foscor. I és just en aquest moment quan emergeix amb més força aquesta epidèmia. Un estudi astrològic d'aquesta llunació de primavera sembla establir una curiosa correlació arquetípica amb Quirón, el sanador ferit.

Carl Gustav Jung estava convençut que “només la persona ferida cura“. Una significativa afirmació per a una societat malalta. Ara bé, només el fet d'estar malalt no sana. Cura el recórrer a partir de la malaltia la sanació.

Annex un enllaç a un vídeo que il·lustra aquesta interessant visió i recerca de sentit en l'epidèmia del corona virus. En la mateixa una explicació de la mà de Núria Picola, una bona amiga i excel·lent astròloga. Així com una suggerent meditació guiada per Débora.

 

El sentit del corona virus en les hipòtesis de la conspiració

Altres mirades més inquietants ens porten a la hipòtesi de la conspiració. Annex article amb vídeo dels deu minuts finals de la intervenció del Dr. Thomas Cowan. A la Cimera de Salut i Drets Humans a Tucson, el 12 de març de 2020.

En aquesta intervenció ens parla de la correlació entre la electrificació de la terra i les pandèmies de grip:

Existeix un ordre mundial que conspira en contra de la majoria de la humanitat?

La teoria de la conspiració mereix ser tinguda en compte…

Intencionadament o no, ens condueix a un escenari en el qual, les negades declaracions de Christine Lagarde sobre la longevitat dels ancians, no desmenteix l'informe de l'FMI de 2012 en el qual sí es deia:

"Les implicacions financeres que la gent visqui més del que s'esperava ("risc de longevitat") són molt grans ".

I sabem que quan els interessos són financers, pocs són els criteris ètics posats en joc. Deixo l'article que defensa a Lagarde, Però no precisament a l'F.M.I.! 🙄

És fals que Lagarde digués que la gent gran viu massa… però no és fals que ho digués l'FMI.

 

Per finalitzar, recordar que “quan alguna cosa es mou fora, alguna cosa es mou dins”

El tema del sentit o no d'el corona virus dóna per a molt. Segur que m'he deixat moltes altres consideracions. No obstant això, sí que és veritat que amb l'arribada de la primavera, alguna cosa nova sembla re/néixer en l'ambient. Tot i els pesars, alguna cosa haurem de deixar enrere i, en ocasions, cal tornar al nostre és necessari.

M'agrada, no obstant això, recordar un poema que circula fa poc per internet.

El sentit de la introversió, consulta de coaching a Sabadell

El tresor de la introversió.

"La gent es va quedar a casa. Va llegir llibres, va escoltar, va descansar i va fer exercici i art,
i va jugar i va aprendre noves formes de ser, i es va estar quieta.

I va escoltar més profundament. alguns meditaven, alguns resaven, alguns ballaven.
D'altres es van trobar amb les seves ombres, van començar a pensar de manera diferent. Van sanar.

Llavors, en absència de persones que vivien en la ignorància, perilloses, sense sentit i sense cor,
la terra va començar a curar.

I quan va passar el perill, i la gent es va unir de nou, van plorar les seves pèrdues,
van prendre noves decisions, van somiar amb noves imatges i van crear noves formes de viure
i sanar la terra per complet, ja que havien estat curades "

(Kitty o'Meara)

Annex enllaç a una revista que ens parla de la història d'aquest poema que s'ha fet viral.

Segons l'article l'autora és una mestra nord-americana. Però sense dubtar-ho, pel cognom i la musicalitat del poema, d'ascendència irlandesa.

Doncs creia que acabava però pel que es veu, no

Estava ja “tunejant” l'article per publicar-lo. El contingut clar, quatre detalls… i apareix aquesta notícia:

“APROVADA LA NOSTRA GEOLOCALITZACIÓ AL BOE”

Annex enllaç a l'ordre ministerial apareguda al sacrosant B.O.E.

I ara sí, vaig a respirar uns minuts (probablement hores). No crec que pugui evitar proferir paraules com INDIGNACIÓ, VERGONYA, DICTADURA.., i d'altres de pitjor escoltar però mateix contingut. Aprofitant la conjuntura crítica ens fiquen (si, ens fiquen) el que la “casta” política / econòmica estava desitjant.

Ara sí, crec, val la pena donar una direcció molt concreta i amb molt sentit als nostres esforços.

Fins el proper article, rep una cordial salutació

www.josepguasch.com

 

Et convido a participar al meu blog ampliant idees. Per exemple, aportant suggeriments o compartint els teus dubtes a l'apartat al peu del mateix.

Ah!!, i si t'ha agradat i et ve de gust, et convido a compartir l'article. També comentar i / o puntuar amb les estrelles en el resum que trobaràs més avall.

Estàs interessat en un programa personalitzat de coaching i/o psicoteràpia? Contacta amb mi sense compromís!: – Telèfon: 615.56.45.37 – Mail: jspguasch@gmail.com – Web: Formulari de contacte

Si vols, pots rebre còmodament la meva News Letter amb tots els articles del bloc. També, activitats, promocions i informació interessant i pràctica: – Sí vull rebre la News Letter

Si coneixes algú que pogués estar interessat, en aquesta informació, no dubtis a compartir-la.

 

Icona de facebook, Josep Guasch, coaching i psicoteràpia, consulta a Sabadell

 

 

 

 

 

 

El sentit del corona virus i l'arribada de la primavera. Josep Guasch, coach , psicoterapeuta, consulta de coaching i psicoteràpia a Sabadell, Terrassa i online. (Assertivitat, lideratge, teràpia de parella, gelos, ludopatia, etc…).

 

L'ombra de l'ànima, tractament depressió noógena a Sabadell

BLOG


L'ombra de l'ànima, quan la vida no té sentit. Depressió noógena.

L'ombra de l'ànima, quan la vida no té sentit. Depressió noógena, consulta a Sabadell, Terrassa i online. Josep Guasch, psicoterapeuta, coach , coaching i psicoteràpia (PNL, Hipnosi, Teràpia Gestalt, Anàlisi Transaccional, Nen interior, Psicoteràpia per coronavirus)

 

L'ombra de l'ànima, tractament de la depressió noógena a Sabadell

L'apatia pot ser un símptoma de depressió

Ja fa temps que a la meva consulta acudeix un tipus de persones amb unes característiques especials. D'una banda semblen estar ancorats en un estat depressiu, però no han patit cap desgràcia externa. En general, sota un punt de vista convencional, les coses "els funcionen”.

Molts d'ells han anat al metge i no han trobat carència o desequilibri hormonal o en neurotransmissors que justifiqui aquest estat d'ànim.

I no és que els símptomes siguin alarmants, com en alguna depressió que no es poden aixecar del llit. Són més aviat persones que viuen desangeladamente, gairebé m'atreviria a dir com zombies.

“La manca d'un sentit vital té un paper crucial en el desenvolupament de les neurosis. En última instància, cal entendre la neurosi com un patiment de l'ànima que no ha descobert el seu significat. Aproximadament una tercera part dels meus pacients no pateixen de cap neurosi clínicament definible, sinó de la manca de sentit i de propòsit…“.
(Carl Gustav Jung)

 

Amb aquestes paraules, Jung augurava un dels mals del nostre

Crisi de mitjana edat, depressió a la recerca de sentit.

La crisi de la mitjana edat.

temps, la manca de sentit i propòsit. Sovint s'ha relacionat amb l'anomenada "crisi de la mitjana edat ", però la seva ombra té un major abast. Podem trobar persones més joves que s'adhereixen a la creença que la vida no té sentit.

Aquesta ombra de l'ànima va ser identificada primerament per Jung. No obstant això, va ser Viktor E. Frankl, psiquiatre austríac, qui la va associar a la depressió. Si desitges ampliar pots consultar el meu anterior article “l'ombra del teu inconscient“.

Així doncs, és com aquesta nova forma de neurosi abocava en l'horitzó de la psicoteràpia.

 

L'ombra de l'ànima, quan la vida no té sentit

"La mancança d' un sentit vital exerceix un paper crucial
en el desenvolupament de la neurosi. En última instància cal entendre la neurosi com un patiment de l'ànima que no ha trobat el seu significat " (Viktor E. Frankl a "Teoria i teràpia de la neurosi")

Quan es perd la il·lusió, Josep Guasch, psicoteràpia a Sabadell

Depressió noógena. Quan la vida no té sentit, tota il·lusió desapareix.

Si no trobem sentit i propòsit, no tenim una direcció a la qual dirigir-nos. És com caminar a cegues sense arribar a cap lloc. Això genera una manca de confiança en el futur i, com a conseqüència bloqueja la nostra capacitat d'actuar. A aquesta ombra de l'ànima, Vicktor E. Frankl la va denominar depressió noógena. El seu nucli essencial és la sensació de manca de sentit.

La depressió noógena, també anomenada neurosi existencial, es caracteritza per una falta d'il·lusió, que abasta tot. Quan algú creu que la vida no té sentit, perd els somnis i, conseqüentment, la motivació per fer plans. El següent pas és el bloqueig de l'acció, no hi ha on anar, llavors no hi ha res a fer ....

 

Depressió noógena, quan la vida no té sentit i no se sap què fer

Quan tot a la vida es veu negre, consulta a Sabadell

Depressió noógena, tot a la vida es veu negre

Etimològicament la paraula noógena ve del terme grec NOOS o nous que fa referència a l'esperit. Quan la vida no té sentit, perdem la connexió amb l' esperit. I entenc aquí esperit en un sentit molt ampli i com cadascú vulgui creure-ho. Sota un punt de vida més academicista d'això en podríem dir la manca d' un projecte vital. Aquest projecte, per viure plenament, hauria d'incloure valors solidaris. Mancar d'això obre les portes a aquest tipus de depressió.

La depressió noògena neix de la sensació que la vida no té sentit.

Igualment important és la capacitat de suportar la frustració. Ni la frustració ni el conflicte intern s'han de considerar com patològics sinó més aviat vies d'aprenentatge. I en aquest procés adonar-nos de la nostra dimensió humana i aprendre dels errors. El problema ve quan els errors fan que perdem la il·lusió.

Frankl diferència la depressió noógena dels altres dos tipus principals de depressió, a saber:

Depressió endògena

L'origen biològic d'alguns estats depressius.

La depressió endògena té un origen fisiològic.

Aquest tipus de depressió té a veure amb canvis fisiològics en el cervell, sense influència de factors externs. Es deu a desequilibris en els neurotransmissors i baixos nivells de serotonina (l'hormona de la felicitat). Psicoteràpia i medicació és el que es prescriu en aquesta malaltia. Existeixen, però, uns hàbits de vida i alimentació que ajuden a mantenir alts els nivells de serotonina. Recomano aquest article de la revista Cos Ment: De mal humor? 8 hàbits per guanyar serotonina i superar la depressió.

 

Depressió reactiva (exògena)

D'origen psicosocial, la depressió reactiva és deguda a la mala adaptació a canvis externs viscuts com adversitats. Està generalment associada a una pèrdua (mort d'un ésser estimat, pèrdua d'ocupació, de la llar ...).

 

Depressió noógena: "La vida no té sentit"

La depressió noógena no està associada a factors biològics. Tampoc hi ha pèrdua o experiència traumàtica. Existeix, això sí, una sensació de buit sense associar-se a canvi extern i / o intern. La sensació que la vida no té sentit o, la pèrdua d'il·lusió, actuen com una ombra de l'ànima.

En alguns casos una depressió reactiva pot ser l'avantsala de la depressió noógena.

Per exemple la mort d'un ésser estimat cap al qual, la persona depressiva, havia projectat la seva única il·lusió. Aquí hi ha, no solament pèrdua d'un ésser estimat, hi ha també una pèrdua del sentit de vida. O una persona per a la que la seva professió de músic és la seva vida i, per un accident, perd les seves mans perdent, amb això, la possibilitat de tocar el seu instrument. I en aquests casos és molt més recomanable confiar en la psicoteràpia que en la medicació.

 

Depressió noógena, l'ombra de l'ànima. Recuperar la il·lusió per la vida, Viktor E. Frankl.

L'ombra de l'ànima, tractament depressió noógena a Sabadell

L'ombra de l'ànima ens ofereix una imatge especular del que creiem “aspectes negatius de les persones”.

Pocs professionals de la salut mental poden aportar un testimoni de vida tan contundent com Frankl. Va ser supervivent dels camps d'extermini nazi. La seva convicció per anteposar la llibertat i dignitat humana a la brutalitat el va mantenir viu en condicions extremes.

Posteriorment, i arran d'aquesta traumàtica experiència escriuria el llibre "L'home a la recerca de sentit". Aquesta obra va ser la base sobre la qual edificaria la seva escola psicoterapèutica, la logoteràpia

La logoteràpia és una modalitat de psicoteràpia, postula la voluntat de sentit com la principal motivació humana. Com trobar aquest significat és, per suposat un camí personal.

 

El viatge de l'heroi. Superar la depressió noógena

Viatge de l'heroi i sentit de vida.

El viatge de l'heroi és una metàfora del nostre recorregut vital a la recerca de sentit.

Tota persona recorre el seu viatge de l'heroi. I en aquest viatge hi ha un doble compromís. En primer lloc amb un mateix. En segon lloc amb la societat, o alguna cosa més gran de la que sentim formar part. És la visió transpersonal

La PNL defineix dos conceptes, molt de moda últimament, atenent a aquesta visió transpersonal. Es tracta de les nocions Missió i Visió. Ajustant-nos a aquesta visió es delimiten aquests conceptes amb dues indagacions:

 

  • Visió: En quin (tipus de) món t'agradaria viure?
  • Missió: Quin seria el teu compromís / participació en la creació d'aquest món?

I seguint amb la metàfora del Viatge de l'Heroi, Robert Dilts i Stephen Gilligan fan una apreciació interessant:

Venim (tots i totes) a aquest món amb una ferida i un do.
La nostra missió és curar la ferida i compartir el nostre do.

La ferida conté registres personals, però també transgeneracionals per la qual cosa curar la nostra ferida té un fort contingut transpersonal. Un efecte solidari amb la humanitat. No sanem solament la nostra ferida, sinó també la dels que ens van precedir i, d'aquesta manera, impedim la seva eventual "transmissió" en generacions futures. Aquesta ombra de l'ànima és el que metafòricament, Campbell anomenaba el drac.

Quant al do, és contemplat com l'últim pas en el viatge de l'heroi. Compartir el / els dons apresos o innats per millorar la societat. D'això parlo en el meu article Què és la consciència?

Així podríem entendre un projecte viscut amb sentit. Sobre aquest concepte va escriure per primera vegada Joseph Campbell en el seu llibre "L'heroi de les mil cares”

 

Conclusió

Per descomptat que el descrit anteriorment, és només una proposta. El sentit vital és una cosa personal i intransferibli. Però quan sembla que la vida no té sentit, pot servir inspirar-nos en aquestes metàfores universals.

Resumeixo algunes de les conclusions a què he arribat gràcies als meus consultants:

  • El sentit és únic i individual, diferent per a cada persona.
  • Implica una profunda connexió entre un mateix i el viscut. Dit d'una altra manera, quan tu i la teva quotidianitat sou el mateix.
  • El concepte MISSIÓ ens remet a una manera concreta de encarnar i de deixar la nostra empremta en aquest món.
  • Implica estar receptius al que passa. No tenim dret a exigir a ningú. És la Vida qui ens busca, i és a Ella a qui hem d'escoltar.
  • Arrelar en la societat i el temps que ens ha tocat viure. Treballar i projectar-nos, amb ells, cap a un futur millor.
  • L'anterior implica viure amb plena responsabilitat. Com va dir Gilligan una vegada:
“La Vida és bella encara que de vegades faci mal com mil dimonis”

Retrobament amb el propi ésser, il·lusió i sentit de vida, consulta a Sabadell

Malgrat tot, la vida és bella.

Hi ha una bella i antiga metàfora, les "noces alquímiques”. Els alquimistes entenien l' esperit com la nostra essència inviolable. D'altra banda, el ànima és aquesta part essencial que conté la nostra història personal i també col·lectiva. Quan Ànima i Esperit (el col·lectiu i l'individual) s'uneixen apareix l' "Elixir de la Immortalitat”.

El que és aquest misteriós "elixir" és una cosa que cadascú pot descobrir en el seu trajecte personal. Enfrontar i superar la depressió noógena pot ser entès com el primer pas, la Crida. Una veu que posa llum a l'ombra de l'ànima. És dur, però és així.

Fins el proper article, rep una cordial salutació.

www.josepguasch.com

A més d'en les icones que apareixen més avall, pots llegir els següents articles relacionats: L'ombra del teu inconscient; Tractament per a la depressió

 

Josep Guasch, coaching i psicoteràpia a Sabadell i Terrassa

L'ombra de l'ànima, quan la vida no té sentit. Depressió noógena, consulta a Sabadell, Terrassa i online. Josep Guasch, coach , psicoterapeuta coaching i psicoteràpia (Assertivitat, lideratge, teràpia de parella, gelos, ludopatia, psicoteràpia per coronavirus)

El centre i el centrament, la base del coaching generatiu i la PNL de tercera generació. Consulta de coaching i psicoteràpia a Sabadell i Terrassa

BLOG


Relaxació i Centrament, per què en psicoteràpia i coaching?

Relaxació i centrament, pràctica a Sabadell, Terrassa i online. La millor versió de tu mateix. Josep Guasch, psicoterapeuta, coach , sessions de coaching online i presencial (PNL, Hipnosi, Teràpia Gestalt, Anàlisi Transaccional, Nen interior, coaching fatiga pandèmica) Sabadell i Terrassa

Relaxació i centrament ens faciliten accedir als nostres recursos i fer-los operatius. Josep Guasch, coaching i psicoteràpia a Sabadell i Terrassa

Alineació de recursos en el centrament

Crec que tota sessió terapèutica ha de començar amb una alineació de recursos per a un fi. I aquest alineament ha de ser conscient i relaxada. Relaxació i centrament són dues pràctiques que faig servir sovint per a gairebé tot tipus de teràpies. I, precisament, per alinear recursos i capacitats. Tant si parlem de addiccions com el tabaquisme, ludopatia, trastorns d'alimentació… com per a la ansietat i / o el estrès o fins i tot per millorar l' autoestima. En totes aquestes situacions, i moltes altres, la pràctica de relaxació i centrament és un excel·lent suport. Però, sobretot, és un punt de partida que dota de solidesa i consciència al procés. I això és vàlid en qualsevol procés de coaching o de psicoteràpia. Els motius els vaig exposar en l'anterior article:

El centrament, estat de relaxació alerta i font de recursos:

Actualment s' utilitza en les més recents modalitats terapèutiques. En aquest post incloc, al final, una relaxació i meditació guiada per cultivar l'estat de relaxació alerta propi del centrament. Aquesta pràctica està basada en els principis del coaching i trànsit generatiu. Una pràctica que t'ajudarà a visibilitzar la millor versió de tu mateix.

Quina és la diferència entre meditació, relaxació i centrament?

De la mà del mindfulness es van actualitzar certes tècniques de meditació, especialment inspirades en el budisme tibetà. Posteriorment, es van adaptar a intervencions terapèutiques.

La relaxació és l'estat previ necessari per a la meditació. La primera es refereix al cos mentre que la segona se centra més en la ment. Un cos relaxat és aquell que no manté més que les tensions necessàries per expressar conductes. Una ment meditativa és una ment atenta, però no necessàriament al xerroteig mental.

La meditació afavoreix una concentració relaxada, per exemple en la respiració. També pot concentrar-se en sensacions corporals, sentiments o pensaments com a objecte d'observació. Sempre observant, sense jutjar ni pretendre canviar.

Relaxació i centrament, ambdues pràctiques s'adapten a qualsevol procés de coaching i psicoteràpia. De fet és una pràctica rescatada pel coaching generatiu, la més actualitzada evolució en el món del coaching i la PNL. I la pràctica de base que et permet aconseguir la millor versió de tu mateix.

Relaxació i centrament i altres pràctiques de meditació i psicoteràpia

La pràctica de relaxació i centrament ens posa en contacte amb l'inconscient col·lectiu i la Saviesa dels Arquetips. Josep Guasch, coaching generatiu i psicoteràpia transpersonal a Sabadell i Terrassa

El centre ens ajuda a connectar amb la Saviesa Universal

Relaxació i meditació són pràctiques que solen realitzar-se en entorns especials. L' centrament, si bé és una pràctica que pot reforçar-se amb disciplina, és per naturalesa una pràctica que s'estén al dia a dia.

I aquesta és la important aportació del coaching generatiu. Aconseguir que la pràctica de relaxació i centrament sigui operativa en el dia a dia.

Una pràctica meditativa molt terapèutica és la meditació del somriure interior. Encaixa i complementa a la perfecció les tècniques de relaxació i centrament.

Des de fa uns anys, s'ha popularitzat en l'àmbit del coaching una frase: “la millor versió de tu mateix”. És una frase que “sona molt bé” però que hem de contemplar com el que és. Dit d'una altra manera, una visió, un nord, no és una cosa a la qual puguem aspirar immediatament. És més aviat un anar aconseguint-ho i construint dia a dia. Per anar acostant-nos a aquest nord les pràctiques de relaxació i centrament ens van donant referències; senyals en el camí. Però sobretot…

La millor versió de tu mateix s'ha de reflectir en el quotidià.

T'ha passat alguna vegada, que després d'una pràctica de relaxació, ioga, meditació… surts com nou? ¿I no t'ha passat que al poc d'acabar, una ximpleria et treu de polleguera? Doncs bé, el centrament el que pretén és precisament ser una pràctica operativa en la quotidianitat. No solament una pràctica restringida a espais i moments allunyats del dia a dia. També un estat meditatiu, alerta i serè que desplega intel·ligència emocional en la quotidianitat. I, per descomptat, connecta amb això que anomenem la millor versió de tu mateix.

Això no suposa assolir un suposat estat de beatitud interna que ens alleugi de la realitat. Les pràctiques de relaxació i centrament han de permetre'ns conviure amb les emocions i sentiments. Sense negar-los ni reprimir-los, però tampoc deixant-nos engullir per ells. La Crida “millor versió de tu mateix” ha de conviure amb la millor expressió del món emocional.

Com s'aconsegueix aquesta serenitat alineada amb els recursos interns en les tasques diàries

Per a això recorrem a diferents elements heretats de la PNL i l' hipnosi ericksoniana. Els citaré però desplegar una explicació de cada un excedeix la intenció d'aquest article. De totes maneres els podràs intuir en la pràctica annexa al final del post.

  • En primer lloc, les experiències de serenitat i relaxació alerta són específiques, concretes. No es tracta de suggestions vagues i difuses. Són moments que l'explorador ha viscut en el seu dia a dia.
  • Les experiències de relaxació i centrament són evocades a través dels records sensorials, no mitjançant conceptes.
  • Són viscudes en posició dissociat i associat. La primera facilita l'observació, la segona l'exposició.
  • L'experiència és ancorada, preferentment amb àncores tàctils. Això és així per poder portar-la a moments de dificultat.
  • Durant la pràctica es configura un "pont al futur”. Mitjançant aquest imaginari pont, s'associa el viscut amb moments específics de la vida quotidiana. Aquesta és una visió específica del coaching generatiu. Associar estats interns d'excel·lència personal amb situacions concretes del dia a dia.

La triple consciència i la recerca de l'excel·lència personal

Seguint el treball de Robert Dilts i Stephen Gilligan, dos dels actuals "gurus" de la PNL, i promotors del coaching generatiu, la consciència pot diferenciar-se en tres aspectes:

  • Consciència somàtica.
  • ” ” cognitiva.
  • Ment de camp.

Cadascuna d'aquestes distincions de la consciència pot desenvolupar-se en tres graus:

  • El nivell primitiu: totalitat sense autoconsciència. És l'estat típic d'un nadó.
  • La percepció de l' ego: autoconsciència però havent perdut el sentit de totalitat. Nivell de l'home mitjà.
  • El nivell generatiu: autoconsciència diferenciada a la totalitat. Precisament del nivell generatiu pren el nom el coaching generatiu.

I, per descomptat, tot això encaixa amb la proposta de definició que, en el seu moment, vaig fer del coaching. “Acció amb consciència”.

Relaxació i centrament, l'aproximació a la nostra autenticitat

el self és l'observador que ens transfereix informació objectiva sobre nosaltres. Josep Guasch, psicoterapeuta, coach , consulta de coaching generatiu, psicoteràpia transpersonal i pnl de tercera generació a Sabadell i Terrassa

El reflex que, de nosaltres mateixos, ens ofereix el nostre centre

Un primer pas és reconèixer en les nostres vides aquests moments de consciència generativa ... .El segon pas és aprendre a evocar-los per portar-los a la realitat terrenal. El tercer pas… practicar sovint. La pràctica que al final incloc ens ajuda a connectar amb el nostre centre. Hi ha qui l'anomena essència, la millor versió de tu mateix, self, si mateix… el nom és igual, si bé , sota el meu punt de vista, l'últim terme és el que més s'aproxima . L'important és la teva perícia per connectar amb ell en el teu dia a dia. I per això la pràctica és imprescindible.

Invocar el teu centre, la millor versió de tu mateix. La pràctica

Avui incloc una primera pràctica per trobar-nos a nosaltres mateixos en aquest estat de relaxació i centrament. L'enregistrament és casolà doncs un enregistrament així en un estudi professional suposa una inversió prohibitiva. Ah!! I abans de començar amb la pràctica un parell d'instruccions. Primer identifica tres o més moments de la teva vida en què et vas sentir especialment relaxat i empoderat. Han de ser tres o més moments específics, concrets dels que recordis lloc, entorn, persones. En un moment de la pràctica de relaxació i centrament et demanaré que els recordis. En segon lloc, en un moment de la inducció et demanaré que portis les dues mans al centre del teu pit. Serà una mena de senyal que després podràs portar al teu dia a dia. De tal manera que puguis associar aquesta millor versió de tu mateix durant la pràctica a la teva quotidianitat.

 

Nota per a les persones molt mentals i / o crítiques

Aquesta inducció està dissenyada segons els paràmetres del llenguatge (diguem-ne) “que utilitzava Milton Erickson”. Es tracta d'uns girs i expressions gramaticals per facilitar la relaxació. Per això, és probable que alguns temps verbals, predicats o construccions et cridin l'atenció… o no. No busco en aquest cas la correcció gramatical, només l'eficàcia. Senzillament deixa't portar. Aquesta pràctica et portarà tan lluny fins on tu et deixis. Per connectar amb la millor versió de tu mateix, comença amb la pràctica. Per a això, clica en el següent enllaç.

Exercici de relaxació i centrament
(durada 37 minuts)

T'agradaria provar aquesta exclusiva modalitat de coaching?
Demana ara informació gratuïtament i sense compromís!
Fes clic a la imatge!

Enllaç a pàgina de contacte Josep Guasch, coaching i psicoteràpia a Sabadell

 

Avís legal: L'anterior àudio forma part d'un treball més ampli degudament registrat i emparat per drets d'autor. Queda autoritzada la seva divulgació i / o ús terapèutic sempre que s'esmenti explícitament o implícitament el seu origen. No queda autoritzat el seu ús amb finalitats lucratives o de promoció d'altres productes, llevat consulta prèvia.

Fins el proper article, rep una cordial salutació.

www.josepguasch.com

Coaching i psicoteràpia a Sabadell

 

Anterior article relacionat: El centrament, estat de relaxació alerta i font de recursos

Següents articles relacionats: Com viure una emoció amb equanimitat, la teràpia dissociadora , Equilibri emocional, centrament en acció i coaching generatiu, Meditació del somriure interior

 

Et convido a participar al meu blog ampliant idees. Per exemple, aportant suggeriments o compartint els teus dubtes a l'apartat al peu del mateix.

Ah!!, i si t'ha agradat i et ve de gust, et convido a compartir l'article. També comentar i / o puntuar amb les estrelles en el resum que trobaràs més avall.

Estàs interessat en un programa personalitzat de coaching i/o psicoteràpia? Contacta amb mi sense compromís!: – Telèfon: 615.56.45.37 – Mail: jspguasch@gmail.com – Web: Formulari de contacte

Si vols, també pots rebre còmodament la meva News Letter amb tots els articles del bloc. També notícies, activitats, promocions i informació interessant i pràctica: – Sí vull rebre la News Letter

 

Relaxació i centrament, pràctica a Sabadell, Terrassa i online. La millor versió de tu mateix. Josep Guasch, coach , psicoterapeuta, consulta de coaching online i presencial (Assertivitat, lideratge, teràpia de parella, gelos, ludopatia, coaching fatiga pandèmica) Sabadell i Terrassa.

Despertar a la consciència amb transpersonal PNL i coaching. Consulta a Sabadell

BLOG


Què és la consciència? El lideratge de l'ànima. Coaching generatiu

La consciència i el lideratge de l'ànima, en contraposició a l' ideal del jo, consulta a Sabadell, Terrassa i online. Josep Guasch, psicoterapeuta, coach , consulta de coaching i psicoteràpia (PNL, Hipnosi, Teràpia Gestalt, Anàlisi Transaccional, Nen interior).

L' Lideratge de l'ànima és "un camí d'acció amb consciència ”. Aquesta és la meva definició de coaching, i així m'agrada definir les empremtes d'una vida ben viscuda. Comprendre el viatge de la nostra vida (un viatge d'anada i tornada al mateix lloc) implica una transformació de la consciència , i aquesta saviesa profunda és la font secreta de la plenitud.

La consciència, fins al seu ple despertar, segueix una sèrie d'etapes.

Aquestes etapes del despertar de la consciència és el que examinarem en aquest article. Ho farem mitjançant una metàfora. Però abans examinem una diferenciació important que no sempre apareix d'una manera clara en el nostre idioma. La diferència entre la conciència i la consciència.

El lideratge de l'ànima - La "consciència" i la consciència

El adonar-nos facilita la presència de la consciència. Teràpia Gestalt a Sabadell

L'Adonar-se és la funció primordial de la consciència. El seu centre és al jo.

Per començar assenyalaré una diferenciació que no sempre està clara en català, si bé en llengua castellana una mica més clara. Distingir les dues accepcions de la paraula consciència "la conciencia" en castellà i la consciència, doncs discriminar aquest dos significats pot donar-nos claus importants per comprendre conceptual i vitalment (és a dir encarnar el coneixement) el viatge de la nostra vida.

Les diferents accepcions de la paraula consciencia

  • El terme consciència pot referir-se al fet de viure desperts (en un sentit profund i ampli) a la vida. En anglès el terme "awareness”, que si fa no fa pot traduir-se com <<adonar-se>>, apunta aquesta qualitat de "despert", aquest és un concepte nuclear a la teràpia Gestalt.
  • El terme consciència, també pot implicar un estar alerta relacionat amb una activitat suficient dels sentits i del raciocini associat a una activitat cognitiva, més o menys voluntària, de la ment. És una cosa així com estar "desperts" en el sentit més pla de la paraula.
  • La consciència també port significar una participació total de la nostra capacitat d'alerta (els dos hemisferis cerebrals). És un donar-nos-compte-de-que-ens-donem-compte o, en clau oriental, una consciència-de-la-consciència, de "allò mitjançant la qual cosa coneixem"; participant plenament en l'acte de conèixer objectes "externs", "Interns" i d'estar vius.
  • La consciència en un sentit més senzill, implica un simple predomini de les ones cerebrals beta que ens indiquen, a efectes neurològics, que la persona està conscient. En termes molt bàsics aquest estat es caracteritza per una resposta suficient i coherent a estímuls de tipus verbal, ocular i motor.

“Estar conscient” i la plenitud de la consciència

És obvi llavors que "estar conscient" no és el mateix que estar en la plenitud de la consciència, o almenys en una operativitat total de la mateixa. Llavors com podem seguir avançant en aquest tema?

Proposo, per raons que explicaré posteriorment, avançar mitjançant una metàfora. La metàfora del poble ideal i l'erm que donen cos al curs El lideratge de l'Ànima.

Poble Ideal - Ideal del jo - La consciència adormida

Imaginem una ciutat o poble, diguem-ne, "Poble Ideal". Aquest poble ideal està regit per unes lleis i normes de convivència. Tots els habitants d'aquesta comunitat viuen conformes i "feliços" en la mesura que respecten les normes.

Fins i tot els criteris del que significa avançar i gaudir estan explícitament o implícitament marcats. Així el assoliment material o el lloc que s'ocupa en l' escala social o laboral són bons indicadors en aquest poble ideal.

La diversió ja ve en el mateix "pack": televisió, futbol, reality shows, xarxes socials .... Probablement alguns espectacles culturals per "els més refinats", però sempre dins d'un ordre.

L'ideal del jo i el emergir de la consciència, consulta a Sabadell, Josep Guasch, psicoterapeuta, coach

La veu interior es revela i es rebel·la

I és clar, els bons costums de tota mena, i tot i que sembla que en alguna cosa aquests bons costums es van relaxant... no deixen d'estar encara en l'ànima d'aquesta perfecta societat que fins i tot permet unes certes llicències. .

Certes relliscades permeses sobretot als més perfectes (perquè és molt difícil ser perfecte). Els "predicadors” de l' “associació nacional del rifle” (n'hi ha de diferents especialitats per cert).

L' “ideal del jo” i l'adormiment de la consciència

Des del macro, viatgem al micro. Tot això dibuixa en l'ànima (jo diria imprimeix més que dibuixa) del ciutadà d'aquest poble ideal un "ideal del jo”, al qual assenyalen les preguntes:

  • Qui he de ser?
  • Quins són els indicadors que sóc bon/a noi i noia?…
  • I altres preguntes per l'estil…i, és clar, totes aquestes preguntes tenen unes respostes clares, concretes i .... inamovibles que dicten els evangelitzadors que abans hem assenyalat.

Si (jo ciutadà) aconsegueixo uns (ELS) estàndards d'èxit, seré bon/a noi/a, en cas contrari, sóc un/a fracassat/da. I així, en aquest poble ideal es mouen uns ciutadans, uns quants (molt pocs i cada vegada menys) els d'èxit i molts altres (cada vegada més) els i les fracassats/des.

Faig un petit incís per traslladar-nos d'el món de la metàfora al més acadèmic. El concepte “ideal del jo” es deu en principi a Freud qui el va definir com:

«Instància de la personalitat que resulta de la convergència del narcisisme (idealització del jo) i de les identificacions amb els pares, amb els seus substituts i amb els ideals col·lectius. Com instància diferenciada, l'ideal de l'jo constitueix un model a què el subjecte intenta adequar-se. »

En aquest context ens val amb assenyalar a aquest “jo obedient” a “el que ha de ser i s'espera”. Tot això segons els mandats socials que tendeixen a uniformar les persones (una altra forma de dir “aborregament”)

La consciència adormida i l'adormiment induït de la consciència

Aquests/es pobres fracassats/des són, per descomptat, un exemple a no seguir,però com que són tants, caldrà acontentar-los de tant en tant amb alguna cosa que els mantingui distrets (més tele, més futbol, més porno, més cerveses ...).

I perquè tinguin la sensació que són realment lliures, els donen a triar diferents marques (de cervesa, de detergents, de medicaments, de postures sexuals, d'equips de futbol ...)

Però és clar, els senyors de "l'associació nacional del rifle" (molt preocupats ells per aquests/es pobres ciutadans/es) s'ocupen de alliçonar-los com cal. Perquè aprenguin millor les lliçons, apliquen una pedagogia realista.

Bàsicament els donen a entendre com de malament ho poden passar si no són obedients, (una mica de por, o bé molta...) en cas contrari caurien preses de les terribles conseqüències d'anar al "país erm”

Per això, la norma, la repetició, allò escrit, el que “ha de ser” i sempre ha estat, és el que ensenyen els senyors del rifle.

El País Erm - L'ombra. L'inici del despertar de la consciència

En algun lloc, fora de les fronteres d'aquest "Món Feliç” (¿et sona el títol ...?) hi ha un país erm, habitat per uns individus estrafolaris que es qüestionen les normes, que no volen pertànyer a aquest poble ideal.

Aquests éssers es rebel·len contínuament i per tot, des del vestir fins a la manera de caminar o de comportar-se; fins i tot transgredeixen normes que val més no esmentar ....

El treball amb l'ombra enfront de l'ideal del jo, consulta a Sabadell

La consciència ens facilita la transició d'éssers indiferenciats, a persones úniques i connectades.

Diuen que van pertànyer, temps enrere, al poble ideal, però en algun moment van sentir una estranya (i irreverent, per descomptat) sensació de desconnexió, sensación de mancança, buit, incomoditat... O termes així de estrambòtics.

Però el més curiós és que si els preguntes sobre això que diuen trobar a faltar, tampoc saben definir-ho.

Les zones ombrívoles del país erm – Deixar-se seduir per l'ombra

El dolent, és que en aquest país erm, hi ha zones molt perilloses. Llocs habitats per éssers depressius, marginats, drogoaddictes, obsessos, alcohòlics, proxenetes ....

La veritat és que vist des de fora, aquest país erm sembla un lloc gens tranquil·litzador, per molt que s'auto proclamin revolucionaris, llibertaris o coses semblants ...

Als éssers del país erm els esglaia una maledicció eterna. Mai podran tornar al Poble Ideal, i si ho fan (algun ho va aconseguir), misteriosament desapareixen, i ni ells mateixos tornen a saber d'ells mateixos, cosa molt estranya ... (o, no…!?)

El despertar l'Ésser Interior – Escoltar la crida i emprendre el camí

Alguns dels quals estaven al país erm van tenir la sobtada percepció que transitar aquest ombrívol lloc era un pas, necessari, però com passa amb els ponts llevadissos dels castells medievals ... no és bon lloc per quedar-se .

Així que van decidir fer alguna cosa, no podien anar cap enrere i quedar-se no semblava aconsellable, llavors ....

Aquests alguns, tot escoltant una veu sense veu, van assentir que al país erm, es feien les coses d'una manera diferent, nova, trencadora ... però amb el temps, cada acció seguia tenint la seva reacció, era com si .... la repetició (norma fonamental en el poble ideal) comencés també a ser una norma, amb qüestions diferents, però la mateixa estructura ...

…I van decidir travessar el país erm, cap al Nord, un desert ombrívol i rigorós. Se'ls pot veure allunyar-se, de tant en tant, gairebé com un lent degoteig ...

Diuen les males llengües, que gairebé mai tornen, però hi ha (sembla ser) una petita representació que sí que ho fa ...

L'última etapa del viatge de la consciència - Integrar l'Ésser interior

Travessar l'ombra, qüestionar l'ideal del jo, per retrobar-nos. Josep Guasch, psicoterapeuta i coach, consulta a Sabadell

Creuar el llindar del conegut cap al desconegut

I com aquests pocs, que viatgen cap al Nord (el lloc del fred), en tornar no passen pel poble de les ombres (el país erm) i en el "poble ideal", si algú els veu, faran com si no els veiessin ... no hi ha manera de saber si existeixen o no.

No se sap molt bé, quina "anomenada"van seguir. Hi ha qui diu que viuen la realitat des d'un lloc més profund (encara que no se sap molt bé què és això ..).

Unes i uns altres, diuen, que van deixar de creure en el temps per endinsar-se, encara més, en ell (encara que sembla igual o més estrany). Unes i uns altres, pel que sembla, en escoltar tant comentari .... Van decidir provar, experimentar, començar a caminar…

Diuen les males llengües que van tornar reforçats/des al poble ideal. Asseguren que alguns/es estan enredant als ciutadans i ciutadanes.

La tornada a casa

Hi ha qui els reconeix en personatges extravagants, delinqüents, estafadors, gent de mal viure (segons un barbut i caspós senyor de l'associació del rifle, que quan parla sembla pronunciar unes “s” pastoses i de vegades s'embolica amb les paraules…) que van a "carregar-se" l'ordre establert que tant ha costat.

Unes i uns altres sospiten, que actuen més en silenci…. Diuen que repartint algun estrany i irreverent (per descomptat) coneixement ....

Sembla ser que algú els escolta, però és clar, els que escolten a aquests estranys éssers, passen automàticament a la maledicció del país erm ... i un cop allà, hauran de re / descobrir la seva veu interna per travessar els freds del Nord, arribar a la terra dels verds prats i tornar (això diuen), de bell nou al poble ideal, però llavors ja no els coneixen, doncs en el viatge, tant els seus rostres com els seus cossos són altres, tot i que són els mateixos.

I tu ... Has vist algun d'aquests éssers alguna vegada?

La pregunta del miracle... adreçada a la teva consciència…

Si aquesta nit, quan vagis a dormir, després de llegir aquest relat, algun canvi s'ocasionés en tu ... imagina que ja has despertat…

  • Què ha canviat en tu?

  • En el silenci apareix la consciència, pnl generativa en Sabadell

    Silenci necessari per despertar la consciència.

    Com et sents corporal i emocionalment?

  • Quins nous pensaments et visiten?
  • Qui s'adona, el/la primer/a, d'aquesta transformació teva?
  • Qui més?
  • Què creus que ha canviat en el teu entorn?
  • T'adones d'alguna cosa nova en tu que et ocasiona aquesta transformació?
  • Quantes i quines coses noves et permet fer aquest canvi ?

Seguirà ...

www.josepguasch.com

Et convido a participar al meu blog ampliant idees, aportant suggeriments o compartint els teus dubtes a l'apartat al peu del mateix.

 

Estàs interessat/da en un programa personalitzat de coaching o psicoteràpia?Contacta amb mi sense compromís!:
– Telèfon: 615.56.45.37 – Mail: jspguasch@gmail.com
– Web: Formulari de contacte

 

Si vols, pots rebre còmodament la meva News Letter amb tots els articles del bloc, així com notícies, activitats, promocions i informació interessant i pràctica: – Sí vull rebre la News Letter

Anterior article relacionat: El Lideratge de l'Ànima
Següent article relacionat: Cultivar la presència. Teràpia Gestalt i auto consciència

 

Ah!!, i si t'ha agradat i et ve de gust, et convido a compartir l'article. També comentar i/o puntuar amb les estrelles al següent resum.

 

Josep Guasch, coaching i psicoteràpia a Sabadell i Terrassa

La consciència i l'ideal del jo, consulta a Sabadell, Terrassa i online. Josep Guasch, coach , psicoterapeuta, consulta de coaching i psicoteràpia (Ansietat, acompanyament i estratègies per aprimar, deixar de fumar, autoestima, addiccions, etc…).

Lideratge de l'ànima - essència. Nen Interior Lliure

BLOG


El Lideratge de l'Ànima i el Viatge de l'Heroi

El Lideratge de l'ànima i el Viatge de l'heroi, Sabadell, Terrassa i online. Procés de lideratge holística, grupal i personal. Josep Guasch, psicoterapeuta, coach , consulta de coaching i psicoteràpia (PNL, Hipnosi, Teràpia Gestalt, Anàlisi Transaccional, Nen interior)

El lideratge de l'ànima. El Retrobament de l'Esperit amb la Matèria.

Què és el lideratge de l'ànima?

Quan naixem, la nostra essència, es manifesta d'una manera espontània, però no té les eines adequades per expressar-se creativament i aparèixer davant del món desplegant tota la seva presència.

Lideratge de l'ànima, l'essència

L'arquetip del nen interior lliure, l'essència.

A mesura que anem creixent, la trobada de la pròpia essència (que també podem entendre com a esperit) amb la realitat de la matèria, l'educació i la història familiar, condicionen la nostra actitud i conducta, de tal manera que anem creant un jo social (per aparèixer en societat) i un jo privat, una mica més íntim però que també s'allunya gradualment de la pròpia essència.

Arribem a l'edat adulta amb el que avui anomenem un "ego"amb dues capes (la social i la privada), però desconnectats ja del nostre origen. Durant aquest trajecte, normalment, assumim un o diversos rols, modalitats d'actitud i conducta amb què ens movem en diferents entorns.

En un nivell profund del nostre psiquisme, aquests rols s'alimenten d'energies arquetípiques, de tal manera que avancem en la nostra vida amb l'ajuda, al principi, d'aquests arquetips, ajuda que, finalment, esdevé una limitació. En paraules de C.G. Jung, "l'arquetip ens posseeix".

D'altra banda, podem entendre l'ànima com la trobada de la nostra essència amb aquest jo socialitzat i "domesticat". Just com un substrat profund de la nostra psique que anhela el retrobament amb l'esperit. I, de la mateixa manera, també participa del món material.

Durant la vida d'una persona, diferents situacions, malestars emocionals i dificultats diverses, apareixen com el símptoma de "alguna cosa" que encara segueix a l'interior protestant i tractant d'alliberar-se d'aquests límits, necessaris al principi, però que constrenyen l'evolució en una següent etapa.

El Viatge de l'heroi i el Lideratge de l'Ànima

L'ànima és, doncs, qui contínuament crida a les nostres portes per dur a terme aquesta missió. Assumir el Lideratge de l'Ànima significa cedir a aquesta part profunda de psique, la direcció de la nostra vida. Com intermediària que és, no desconeix que ens movem en un món material i espiritual alhora pel que cap de les dues realitats estan desateses.

El viatge de l'heroi en una roda xamànica, consulta de Coaching Generatiu a Sabadell

Els diferents moments del despertar

L' Viatge de l'Heroi, és el mite que més freqüentment i de maneres molt diferents, informa simbòlicament en el món occidental sobre aquesta trobada en cada vida. Just com una trucada des del més profund del inconscient col·lectiu de la nostra societat a cada persona particular.

L' Viatge de l'Heroi consta de diferents etapes que, en funció també dels autors, es tabulen de diferents maneres, però en qualsevol cas plenament reconeixibles com:

  • “la Crida”, en primer lloc.
  • “La trobada amb l'ombra”, en segon lloc.
  • “La transformació”, a continuació.
  • “La Tornada a Casa"per a finalitzar.

Aquests quatre “moments” formen part de la transformació de l'heroi durant el seu viatge. Aquest viatge que és, simultàniament, la “tornada a casa”, el retorn a la Llar Original.

Aquesta estructura té la seva "versió macro"en la manifestació de la totalitat de vida viscuda, i, alhora, com en un holograma, es duplica a si mateixa en cada procés anímic, sigui breu o prolongat.

El Lideratge de l'Ànima i els Arquetips de Poder

I com hem viscut durant tant de temps presoners de l' arquetip (o arquetips) que ens posseeixen, necessitem d'imatges externes que ens informin d'altres models (altres modalitats d'actitud i conducta) que ens ajudin a ampliar la nostra mirada i mapa del món, per viure d'una manera menys contaminada, amb més inspiració i llibertat les nostres etapes en el nostre "Viatge de l'Heroi”.

El viatge de l'heroi. Consulla de Coaching a Sabadell

El despertar de l'ànima al viatge de l'heroi travessa per diferents etapes.

A Occident, i des de fa ja diversos segles, tenim una de les obres més inspiradores d'imatges arquetípiques que poden ajudar-nos a desadherirnos de les nostres actituds apreses.

Es tracta de les imatges del Tarot, enteses com una expressió de nuclis estructurals i primordials de la psique, dels que emergeixen actituds, conductes, emocions i fins a situacions. El Tarot, vist així, no és un mitjà per "fer fora la bonaventura" sinó un veritable camí iniciàtic que, alhora, Conté en la seva estructura interna, les etapes del "Viatge de l'Heroi".

Evidentment, no entrem a discutir la conveniència o no del Tarot com a mitjà endevinatori, si no que, senzillament, durant aquest curs el seu ús serà estrictament el descrit, models d'actitud, conducta i vida per inspirar-nos.

Lideratge de l'ànima, estructura del curs.

El lideratge de l'Ànima és un curs dissenyat en quatre tallers, sobre el cicle evolutiu de l'ànima, en el curs d'una vida o bé en les etapes d'assoliment d'objectius. Si per algun motiu no pots assistir als cursos per les dates, i t'interessa, consulta'ns sense compromís doncs existeix la possibilitat d'un programa individualitzat.

“El Viatge de l'Heroi"És un dels fils conductors que galvanitza les experiències durant el procés i, per descomptat, l'altre són les imatges arquetípiques del Tarot.

Unificarem totes les dinàmiques amb pràctiques basades en el Coaching Generatiu, Psicoteràpia Gestalt, Hipnosi Ericksoniana i PNL (Programació neurolingüística)

Si vols saber més, pots consultar el meu post sobre El lideratge i l' Auto-lideratge

 

Quan reconeixem el que en nosaltres té ànima, i el deixem liderar la nostra vida, emprenem el nostre viatge de l'heroi.

 

Dates i breu descripció de temaris:

En l'actualitat estem treballant per convocar una nova

El despertar del jo profund, Consulta de coaching generatiu a Sabadell

Despertar el nostre Jo profund.

edició, si estàs interessat contacta amb mi al telèfon o mail baix indicats per reservar la teva plaça.

Pots seguir llegint per conèixer el temari i l'organització de les jornades que no variarà en el fons.

També, si no vols esperar, t'oferim la possibilitat d'un procés personal adaptat a les teves necessitats.

Presentació: Xerrada i Dinàmica introductòria

Assistència lliure i gratuïta.
Durant la presentació farem:

– Una breu introducció als continguts del taller.
– Relacions del viatge de l'heroi amb els arcans del tarot i vincles amb el lideratge de l'ànima
– Experiència vivencial introductòria.

  • A Barcelona: Pendent de pròxima convocatòria.
  • A Sabadell: Pendent de pròxima convocatòria.

La Crida . Primer taller.

El moment en què sentim la necessitat d'expressar al món la nostra essència mitjançant una tasca puntual, una vocació o una missió de vida.

En primer lloc, reconèixer la crida i els perills de negar-nos a escoltar-la.

  • Barcelona:
  • Sabadell:

Preparar i començar el viatge. Segon taller.

Definir concretament les tasques que són reflex de la missió, els recursos necessaris, comunitat, mentors externs i interns per emprendre el viatge.

Enfortir la connexió interna amb la font de motivació.

Emprendre acció.

  • A Barcelona:
  • A Sabadell:

Enfrontar l'ombra. Tercer taller.

Reconèixer els obstacles com un reflex dels “dimonis interns”.

Reconciliació amb les ferides de l'ànima i presència progressiva de l'ésser interior per manifestar-nos més creativament en la <<realitat exterior>>

  • A Barcelona:
  • A Sabadell:

La transformació i <<tornar a casa>>. Quart taller

Distinció, redefinició i reforç de la pròpia identitat més enriquidora que ha sorgit durant el procés.

La tasca i el repte en aquest moment és compartir els aprenentatges. Fer front a les dificultats quan les persones més properes ens “troben diferents”.

  • A Barcelona:
  • A Sabadell:

Les dinàmiques són vivencials i pràctiques.

El viatge de l'heroi i la tornada a casa. Coaching i lideratge, consulta a Sabadell

Tornar a casa després del viatge de l'heroi i compartir l'après.

Els objectius a aconseguir amb El Lideratge de l'Ànima

– Adquirir consciència del moment vital pel qual transitem i les diferents etapes.
– Descobrir la nostra missió de vida, com a expressió del nostre ésser intern.
– Adquirir nous recursos per manifestar-nos creativament.
– Reconciliar-nos amb les ferides de l'ànima.
– Redescobrir el nostre ésser interior.

Impartim el taller

–Núria Picola, astròloga, taròloga, especialista en tarot evolutiu.

–Josep Guasch, coach i psicoterapeuta, especialitzat en teràpia Gestalt, Trànsit generatiu i PNL

Lloc i horaris:

– Espai Obert, C / Les Valls 26-28; 4º- 5on., 08201 Sabadell.

– Horari: A determinar en propera convocatòria.

Inversió:

A determinar en propera convocatòria

Contacte:

Si coneixes algú que pogués estar interessat en aquesta informació, sent-te lliure per compartir-la!

Si per algun motiu no pots assistir a el curs i t'interessa, consulta sense compromís la possibilitat d'un procés individualitzat a la teva mida.

www.josepguasch.com

Si vols saber més sobre aquest curs, mira el següent enllaç: Què és la consciència?

Ah!!, i si t'ha agradat no oblidis compartir-lo i puntuar amb les estrelles en el resum que trobaràs més avall.

Josep Guasch, coaching i psicoteràpia a Sabadell i Terrassa

 

El Lideratge de l'ànima i el viatge de l'heroi, Sabadell, Terrassa i online. Processos de lideratge holística, personal i grupal. Josep Guasch, coach , psicoterapeuta, consulta de coaching i psicoteràpia (Ansietat, acompanyament i estratègies per aprimar, deixar de fumar, autoestima, addiccions, etc…).

Coaching i actitud mental positiva, consulta a Sabadell

BLOG


Actitud Mental Positiva, el que crec i el que no. I tu, què en penses?

Actitud Mental Positiva, pensament positiu consulta a Sabadell i online. Josep Guasch, psicoterapeuta, coach , consulta de coaching i psicoteràpia (PNL, Hipnosi, Teràpia Gestalt, Nen interior) Formació certificada de coaching a Sabadell

Actitud mental positiva, consulta de coaching a Sabadell

“Happy Flower” és l'apel·latiu que alguns utilitzen per parlar de persones amb una actitud mental tan positiva que és irreal

La actitud mental positiva és un dels temes més debatuts en coaching i psicoteràpia, i en qualsevol escola de superació i creixement personal. A PNL se li assigna una distinció coneguda com a metaprograma. Alguns la venen com la resposta a qualsevol pregunta, o el millor consell per facilitar la comprensió i l'anàlisi cap a una solució. Realment, l'anomenada actitud mental positiva és el “producte top”? per dir-ho així.

Aquesta actitud té els seus orígens en la psicologia positiva, molt difosa als Estats Units. I si bé es tracta d'una sana actitud davant la vida, sovint, no respon a la tan habitual pregunta…

“Com faig per pensar en positiu si tot al meu voltant sembla esfondrar-se?…”

És una pregunta que he sentit en multitud d'ocasions ... Abans de res, val a dir que, per a mi, l'actitud mental positiva, es como un músculo que se desarrolla a medida que lo ejercitamos, així de senzill i ... complicat veritat?. Però un múscul que s'ha d'inspirar del realisme.

Un refrany tibetà diu: “no podem evitar que els ocells volin al voltant del nostre cap, però sí que podem evitar que facin un niu”, a poc a poc, aniran apartant-se fins a desaparèixer. Per tant acceptació, (no resignació), sobre la realitat dels pensaments negatius (els ocells). Vegem la seva importància en processos de coaching i psicoteràpia

Actitud Mental Positiva i acceptació.

Acceptació és, per a mi, la paraula màgica inicial. L'actitud no pot beure de l'escapisme d'ignorar el conflicte interior; i és aquí on discrepo d'alguns seguidors de la AMP i afins. Jo no puc exercitar la ment dient-me "sóc hàbil en això o allò" quan la meva realitat em diu una altra cosa; estic creant un conflicte intern entre el meu present imaginat i el meu present real.

Hi ha una diferència fonamental entre el que creiem i el que volem creure.

Des de la psicoteràpia entenem de vital importància atendre, també a les nostres “parts ferides”. En general, i aquesta és una pressuposició bàsica de la PNL, qualsevol conducta té una intenció positiva.

Acceptem la realitat tal com és (estat actual) i la realitat que volem (estat desitjat), distincions típiques de la PNL. Organitzem un pla estratègic primer i d'acció després, per apropar-nos a l'estat desitjat i emprenguem el camí.

Només llavors podem pensar que "estic en el camí". En coherència el que faig amb l'estratègia interior, i és quan puc afirmar o visualitzar des de l'acció.

La importància de les creences en l' actitud mental positiva

Qualsevol adquisició d'una competència, o creença possibilitadora, suposa un procés d'aprenentatge, que ha de ser creïble per a mi mateix; si jo sóc una persona amb un fort component ansiogen, i em repeteixo, “estic perfectament tranquil i serè”, el més probable és que no em cregui a mi mateix!!; hi ha qui diu que el secret és repetir-un milió de vegades i més ..., jo crec en un camí que permet veure els petits canvis, cada dia; des de l' acció, aquesta és una distinció essencial del coaching.

Pensament positiu, consulta de coaching a Sabadell

No obstant això no hem d'oblidar tota la gamma de sentiments de la nostra experiència vital

Una de les disciplines més efectives que conec per aconseguir aquesta transformació interna en les creences és la PNL (Programació Neurolingüística). Doncs és precisament un model que dirigeix la seva mirada a l'experiència interna (subjectiva per naturalesa) que, de la realitat, construïm tots i cada un de nosaltres. Permet, al seu torn una gran versatilitat per a qualsevol procés de creixement personal, coaching o psicoteràpia.

 

Pensament positiu i actitud mental positiva. Diferències.

La actitud en general és una predisposició permanent en la persona. Podríem dir que és un conglomerat de sentiments, pensaments i creences que predisposen a l'acció.

L' sentiment és el resultat d'una emoció més un pensament. L'etiqueta cognitiva que assignem a una emoció. Imaginem, per exemple, que tinc por (emoció) a les altures (en psicoteràpia es coneix aquesta fòbia com a acrofòbia). Si jo crec (creença) que, com home no he de tenir aquesta por (creença d'origen patriarcal), és possible que pensi que alguna cosa en mi va malament (pensament). Això genera un sentiment (vergonya, enuig etc…).

Aquest conglomerat és el que conforma l'actitud. Una predisposició que em portarà a evitar, en manera permanent els entorns en què l'altura sigui present. No oblidem que una fòbia és una forma d'evitar un tipus d' ansietat.

L'actitud mental positiva realista alimenta una intel·ligència emocional saludable.

El pensament és el que em dic, l'actitud el conté i acull, alhora, més elements.

Així doncs, l'actitud mental positiva conté a el pensament positiu. I alhora, creences i sentiments. Sovint, associats a experiències que van marcar la nostra biografia emocional.

Posant en pràctica el Pensament Positiu

Consulta de coaching a Sabadell

Passar a l'acció és imprescindible per concretar els objectius.

Coneixent en quina manera construïm la realitat i quin mapa intern hem edificat de la mateixa, podem intervenir per realitzar les transformacions en la forma (no en el fons ni el contingut) en què la interpretem. Aquesta interpretació és la que configura tota la gamma de sentiments de la nostra experiència vital. Una pressuposició bàsica de la PNL és la que el mapa no és la realitat.

Una vegada anava conduint, maleint els meus ossos ja que em feia mal l'esquena; a parar-me davant d'un semàfor vaig observar com molt a poc a poc, un home d'una edat aproximada a la meva, travessava la calçada. Anava completament doblat, la seva esquena tenia una deformitat crònica evident i molt acusada que amb prou feines li permetia caminar, però ell caminava en la mesura que podia. Vaig quedar impactat! Jo! queixant-me per una lumbàlgia passatgera que no m'impedia ni conduir, i davant meu algú de la meva edat; amb una malaltia molt més greu seguia el seu camí.

Si aprenem a mirar, la vida ens regala casualitats (causalitats?), perles de saviesa de les que podem aprendre.

Tingui molt o poc ... Què faig amb el que tinc? Com ho cuido o ho oblido? ?, aquestes distincions són bàsiques en coaching.

Actitud Positiva, el que tinc i el que faig amb el que tinc.

Vaig aprendre molt aquell dia. Vaig aprendre que era lliure d'acceptar o no les petites molèsties, però que en mi hi havia alguna cosa molt més valuosa, que no sabia apreciar. M'acompanya la vitalitat, uns ulls que em permeten veure; un camí per recórrer i orelles per escoltar el que esculli. Tinc boca per parlar i amics amb qui fer-ho, un llit on dormir i un escriptori on plasmar per escrit els meus pensaments.

Cada matí el Sol m'il·lumina (a mi, si a mi com a tots!) i de nit, la Lluna plena m'inspira i la Nova m'acosta al Misteri.

Tinc mans per fer coses, per menjar i rentar-me i, si fos necessari, ajudar a altres que no les tenen. El pensament positiu afermat en la realitat és realista, coherent i beu de l' actitud mental positiva:

  • M'acompanya la capacitat de pensar. Com la utilitzo?
  • Tinc el poder de sentir, cap a on dirigeixo els meus sentiments?
  • Sento l'energia per viure, l'aprofito?…
  • Tinc inventiva i capacitat per pensar en solucions als meus problemes i ... bé, si,També tinc la possibilitat de desesperar-me! Fins i tot, això tinc, la possibilitat de triar!

I hi ha una cosa meravellosa que segueixo tenint, l'única cosa que no vaig triar i que de vegades oblido, que és el regal més preuat ... Sobretot Tinc Vida! Què faig amb Ella?

L'agraïment en l'actitud mental positiva, un exercici típic de coaching

Com a exercici pràctic per desenvolupar aquesta Actitud Mental Positiva, proposo que de tant en tant ens aturem a veure què podem agrair a la Vida, quins regals acceptem o quins rebutgem (o més aviat obviem), i sí! Encara que faci mandra posar-ho per escrit no fos cas que tornem a oblidar-ho!. Així anem afermant una actitud mental positiva realista.

www.josepguasch.com

Et convido a participar al meu blog ampliant idees, aportant suggeriments o compartint els teus dubtes a l'apartat al peu del bloc.

Estàs interessat/da en un programa personalitzat de coaching i/o psicoteràpia? Contacta amb mi sense compromís!:

– Telèfon: 615.56.45.37 – Mail: jspguasch@gmail.com
– Web: Formulari de contacte:

 

Si vols, pots rebre còmodament la meva News Letter amb tots els articles del bloc, així com notícies, activitats, promocions i informació interessant i pràctica: Sí vull rebre la News Letter

 

Ah!!, i si t'ha agradat i et ve de gust, et convido a compartir l'article. També comentar i / o puntuar amb les estrelles en el resum que trobaràs més avall.

 

Següent article relacionat: Veure el got mig ple. Pensament positiu realista.

 

Actitud mental positiva i superació personal Sabadell

Actitud Mental Positiva, pensament positiu consulta a Sabadell i online. Josep Guasch, coaching i psicoteràpia. (Ansietat, acompanyament i estratègies per aprimar, deixar de fumar, autoestima, addiccions, etc ...).