Teràpia per al dol a Sabadell, Terrassa i online. Josep Guasch, coach , psicoterapeuta, consulta de coaching i psicoteràpia (Hipnosi, PNL, , Teràpia Gestalt, Nen interior, Anàlisi Transaccional,)
Tot procés de dol profund suposa un canvi d'identitat.
Quan penso en la teràpia per al dol recordo una metàfora. La de l'eruga que enfronta la seva transformació. Un procés llarg, difícil i dolorós. I just quan l'eruga sent que morirà, descobreix que s'ha convertit en papallona.
Una pèrdua, quan és significativa (mort d'un ésser estimat, separació dolorosa etc....), suposa un canvi d' identitat. Una redefinició de nosaltres mateixos davant el món i la vida. Atorgar un significat a aquesta pèrdua és la finalitat de la teràpia per al dol.
Recordo, en el meu cas particular, la mort dels meus pares. Va succeir en dos anys, primer la meva mare i després el meu pare. Quan finalment tots dos van partir, em va quedar una sensació profunda d'orfandat. Era com si ja no fos “fill de”…. Malgrat ser major d'edat i independent des de fa molts anys. Fins i tot recordo haver reivindicat des de ben jove la meva independència d'ells, però…
En la meva particular teràpia per al dol vaig descobrir el meu canvi d' identitat. Després de la seva partida va sorgir una nova sensació sobre mi mateix. Segueixo fent el mateix de sempre, amb les mateixes ganes.
No obstant això, sí que reconec una subtil i profunda transformació en el meu interior. La necessitat de deixar un llegat, de, després d'haver reconegut el que ells em van ensenyar, sentir-me jo en el deure (elegit i acceptat) de deixar també un rastre al meu pas per aquí. I això confereix un segell diferent i especial a tot quan faig, psicoteràpia i coaching inclosos. Segueixo fent el mateix, amb la mateixa intensitat i vocació però qui ho fa és algú una mica diferent.
Què és el dol? Acceptar la nostra naturalesa emocional i vincular
És un procés d'adaptació emocional a una pèrdua. Aquest procés pot precisar o no d' una teràpia per al dol. En funció de l'inesperat de la pèrdua, la seva magnitud i impacte la nostra naturalesa emocional pot necessitar un ritual. El dol, un enterrament, la vetlla són exemples per adaptar la nostra naturalesa emocional a aquesta pèrdua.
Una de les funcions de les emocions és la relacional.
És important entendre que, per elaborar adequadament aquesta falta, hem de transitar per un procés emocional. Solen ser emocions incòmodes, encara que necessàries. Així, algunes d'elles són la confusió amb la negació. La ràbia i/o la culpa juntament amb la tristesa. En qualsevol cas, procés final que ha de perseguir la teràpia per al dol és la integració. Aquesta acceptació no implica l' oblit. Implica més aviat reconèixer els ensenyaments que, al seu pas, vam aprendre durant aquest vincle, ara absent.
I remarco de nou la necessitat de transitar per aquestes emocions que poden ser incòmodes. I la necessitat d'emfatitzar que no existeixen emocions "negatives" i "positives". El nostre món emocional està per complir una funció adaptativa. Una altra cosa diferent és que no sàpigues transitar les emocions i sentiments. I això només s'aconsegueix vivint-les i no etiquetant-les o negant-les.
No obstant això, si bé el nucli d'aquest procés és emocional, afecta tota l' experiència de la persona. És a dir que en la teràpia per al dol hem de contemplar també la dimensió corporal i mental. I, si escau, l'espiritual.
Veurem en un altre article com a diferents modalitats de teràpia per al dol defineixen aquests diferents moments.
Els dols no ritualitzats durant la pandèmia del coronavirus
La incidència de la pandèmia de coronavirus ha impossibilitat, en molts casos, l' elaboració d' aquests rituals de comiat. Fins i tot, el risc de contagi ha impedit el necessari acompanyament al malalt terminal. Això ha generat una situació d' estrès traumàtic que, al costat del confinament, han creat un clima social de fatiga pandèmica.
Teràpia per al dol, la necessitat d' acceptar la pèrdua
En el moment de la pèrdua vivim un moment molt difícil. Acceptar la falta o el brusc canvi no desitjat requereix una actitud no sempre fàcil, la acceptació. Per tractar-se d'un procés emocional que implica emocions incòmodes, acceptar només des del racional no sol ser suficient.
Deixar anar per transformar.
I és que sovint irrompen creences del tipus: "No puc viure sense...." "No puc ser feliç si em falta..." I una altra creença encara pitjor: "No resistiré la tristesa de perdre....". Aquest diàleg intern, conscient o no, és el primer que hem d'abordar. És cert, "serà difícil i dolorós viure sense... però seguiré vivint”. Veritat que és difícil i llarg travessar la tristesa, però algun dia es transformarà.
A la teràpia per al dol, algunes pautes tenen a veure amb l'activitat expressiva en l'artístic. Una forma d'entendre aquesta activitat la podem trobar en metàfores, contes i mites. Aquests tenen un profund impacte sobre l'ànima. Especialment els mites clàssics que presenten històries universals que són compreses des del nostre subconscient. Un dels mites clàssics és el d'Orfeu i Eurídice.
El mite d'Eurídice i Orfeu, una metàfora terapèutica
Orfeu, fill d' Apolo i Calíope, és representant de la música, el cant i la lira. La seva amada Eurídice va ser mossegar per una serp, raó per la qual va morir. Orfeu va decidir anar en la seva cerca obrint-se pas a través de l'Hades. Va utilitzar per a això la seva música amb la qual va aconseguir sortejar els perills dels condemnats de l'inframón. Finalment, va enlluernar els mateixos Hades i Persèfone (en aquell moment companya de Hades). Aquests últims li van concedir permís per tornar a Eurídice al món dels vius. Però, hi havia una condició: I aquesta era que, durant el trajecte de tornada no podia tornar-se a mirar-la.
La impaciència d'Orfeu va ser superior i, durant el trajecte de tornada, es va girar per mirar la seva estimada. El resultat va ser que aquesta es va esvair per sempre.
Quin reflex té el mite en la teràpia per al dol
Orfeu no va saber superar l'encantament de Hades i Persèfone. Era difícil, no impossible.
Estar "acompanyat" d'una quimera, una il·lusió, és tant com no estar acompanyat. És el que li passa a Orfeu quan "rescata" Eurídice, condemnat a no mirar-la. Quan ens atrevim a mirar realment a la fantasia, ens adonem que no existeix. Orfeu, quan va mirar amb els seus ulls terrenals a, Eurídice va veure com la fantasia desapareixia.
Aquesta és la finalitat de la teràpia per al dol. Acceptar la pèrdua, i per això cal un procés emocional. I aquest procés terapèutic té diferents moments que veurem en un altre article. Tanmateix hem de tenir present que sempre va encaminat a l' acceptació de la pèrdua.
Però acceptar no és només entendre racionalment que aquella persona o situació ja no estan amb nosaltres. L'acceptació condueix a un estat de concòrdia amb la realitat. És a dir, que les emocions que apareixen durant la teràpia per al dol es van transformant a poc a poc. Això no vol dir oblidar. És més un estar en pau amb el succeït, lògicament per a això cal temps.
I si Orfeu hagués esperat a mirar Eurídice fins a arribar al regne de la terra?
És obvi que el regne del material té les seves lleis, diferents al món del subtil. El que per al regne de Hades hagués suposat que Eurídice tornés a la vida, bé podria ser vist d'una manera diferent al regne de la terra. Però... ¿hi ha un punt de trobada?
A la teràpia per al dol existeix un referent que assenyala la fi del camí. No del record, doncs aquest ja no se'n va. Però sí una etapa en què el record esdevé una cosa fèrtil. Generalment se l'anomena acceptació. A mi aquesta paraula em sembla semànticament perillosa. He vist moltes persones confondre acceptació amb resignació.
La realitat de la il·lusió i la material es poden trobar.
A teràpia gestalt parlem de l' ajust creatiu. Resumint molt podem definir-ho com la satisfacció d' una necessitat d' una manera creativa. Però Com fer-ho? quan l' entorn (o la realitat física) pogués semblar estar en contra. Podem encarnar, portar a la terra aquell/la que ja no està amb nosaltres? O fins i tot una experiència o lloc que ja no tornarem a visitar?. Etimològicament, la paraula encarnar ve del llatí "incarnare", és a dir, prendre forma corporal. I com és això possible quan el perdut ja no és al regne del material? I això bé pot ser tant per distància com per mort. Hi ha realment aquest punt intermedi en la teràpia per al dol? Vegem....
La teràpia per al dol i el viatge de l'heroi.
Hi ha un mite que sembla subjaure en totes les cultures. Joseph Campbell ho va descriure com “El viatge de l'heroi al seu llibre”L'heroi de les mil cares”. Bàsicament ens parla del trajecte d'algú amb un propòsit de vida. En aquest trajecte hi ha diferents trams. No obstant això, un a qui crec que no se li dóna la rellevància que té és el darrer. Li diu “tornar a casa".
Tornar a casa després d'una aventura no és només tornar per descansar. Perquè tingui un sentit (més enllà del descans) implica compartir allò après durant el trajecte. Tot viatge suposa sortir d'una zona de comoditat per enfrontar el que és nou. I això és el que s'obre davant d'una pèrdua, el que és nou sense….
Acceptar la pèrdua suposa quedar en pau amb nosaltres mateixos i la vida.
I és possible endinsar-nos en allò nou amb part del deixat enrere. De la mateixa manera que Orfeu hagués pogut recuperar Eurídice, potser altrament, de l'única manera possible. A la teràpia per al dol hi ha un final fructífer. Quan aprenem a integrar en nosaltres l'après amb aquesta persona, aquesta situació, aquest lloc… Agraïm el seu pas per la nostra vida. I a l'agrair, compartir com se'ns acudeixi el regal que vam tenir la sort de viure. El que ens van regalar, podrem transformar-lo en el nostre llegat present. A l'essència d'això, està trobar el significat aquí i ara. I així, al mite, allí i llavors, redimirem a Orfeu i reviurem a Eurídice.
Fins el proper article, rep una cordial salutació,
www.josepguasch.com
Següent article relacionat: Les fases del dol, les primeres etapes.
Et convido a participar al meu blog ampliant idees. Per exemple, aportant suggeriments o compartint els teus dubtes a l'apartat al peu del mateix.
Ah!!, i si t'ha agradat i et ve de gust, et convido a compartir l'article. També comentar i / o puntuar amb les estrelles en el resum que trobaràs més avall.
Estàs interessat en un programa personalitzat de coaching i/o psicoteràpia? Contacta amb mi sense compromís!:
– Telèfon: 615.56.45.37 – Mail: jspguasch@gmail.com – Web: Formulari de contacte
Si vols, pots rebre còmodament la meva News Letter amb tots els articles del bloc. També, activitats, promocions i informació interessant i pràctica: – Sí vull rebre la News Letter
Si coneixes algú que pogués estar interessat, en aquesta informació, no dubtis a compartir-la.
Teràpia per al dol a Sabadell, Terrassa i online. Josep Guasch, coach , psicoterapeuta, consulta de coaching i psicoteràpia (Assertivitat, lideratge, teràpia de parella, gelos, ludopatia, depressió, etc ...) a Sabadell i Terrassa.
Telèfon No.615564537
