Tristesa i por entre els homes. Intel·ligència emocional i noves masculinitats. Josep Guasch, psicoterapeuta humanista, consulta a Sabadell

Per què alguns homes riuen o veuen amb una condescendència desdenyosa la tristesa i por en una dona? Fàcil, perquè les penalitzem en nosaltres. En no reconèixer-les al nostre interior, quan l'advertim en elles, projectem les nostres pors i els trivialitzem. A Gestalt l'anomenem un mecanisme de projecció. Si volem construir una nova forma de ser home, haurem de revisar la nostra intel·ligència emocional.

A aquest mecanisme es pot unir (o actuar independentment) el de la deflexió. Bàsicament desconnectar de la tristesa i la por quan els advertim, en nosaltres o en altres persones. Se sol fer amb bromes i rialles fàcils, xerrades trivials, intel·lectualitzant (en comptes d'experimentar i expressar...).

Tristesa i por són dues de les quatre emocions bàsiques vinculades a la vulnerabilitat. A més són dues emocions mal vistes en l'home fidel als mandats del patriarcat. Tanmateix són dues emocions bàsiques, que expressem de petits. Què passa llavors i "on van" quan no s'expressen?. És important, per entendre-ho, diferenciar vulnerabilitat i debilitat. No podrem millorar la nostra intel·ligència emocional negant-les ni amagant-les.

 

Tristesa i por, vulnerabilitat i no debilitat

He vinculat tristesa i por a la vulnerabilitat i les desvinculo de la debilitat. És important, i especialment per a l'ànima masculina, establir aquesta diferència. Tot i que crec que deficient, podria considerar un consens suficient recórrer a les descripcions de la RAE.

Així veiem que defineix vulnerabilitat com:

– "Que pot ser ferit o rebre lesió, físicament o moralment" "Alguna cosa susceptible de ser danyat, perjudicat o deteriorat".

Defineix debilitat com:

– “Falta de vigor o força física". “Carència d' energia o vigor en les qualitats o resolucions de l' ànim"

Jo detecto en ambdues descripcions una important diferenciació que subjau a la descripció. Així parteix de la definició de vulnerabilitat com una cosa "susceptible de ser" o "que pot ser”. He assenyalat expressament el terme ser que apunta a una qualitat inherent a aquest alguna cosa/algú. La vulnerabilitat és quelcom inherent a la condició humana. En el terreny emocional compartim amb els mamífers el por i la tristesa.

Ara bé quan descriu debilitat utilitza els termes "falta"I"mancança”. I afegeix les qualitats de les quals manca aquest alguna cosa o algú feble: Vigor, força física, resolucions de l'ànim...

És a dir, podem ser vulnerables i alhora forts (no febles). I això implica acceptar tristesa i por com les dues emocions bàsiques que ens defineixen com a éssers humans. És vital entendre, en termes d'intel·ligència emocional, aquests matisos: Acceptar la nostra vulnerabilitat, ens fa forts, encara que sembli el contrari.

Ara bé, sempre és així?. Vegem una distinció important.

 

intel·ligència emocional, emocions i sentiments, temor i melancolia

Existeixen, els que podríem considerar, "subproductes" de la por i la tristesa: el temor i la melancolia. En l'anterior article: Emocions i homes, Què ens passa amb el món emocional? vaig destacar el consensuat com a definició d'emoció: “Conjunt de reaccions orgàniques que experimenta un individu quan respon a certs estímuls externs que li permeten adaptar-se a una situació respecte a una persona, objecte, lloc, entre d' altres".

Pel que fa a aquest post concerneix destaco de la descripció el fragment: “respon a certs estímuls externs”. Tristesa i por, com emocions bàsiques, responen a l'aquí i ara d'estímuls externs. Per exemple podem sentir por davant d'un animal salvatge que ens amenaça. Podem sentir tristesa davant la mort d'un ésser estimat. Però... què passa quan tristesa i por es dilaten en el temps més enllà de l'esdeveniment present? ... Apareixen els sentiments. Avançar en la nostra intel·ligència emocional requereix, també, tenir clara aquesta diferenciació.

He assenyalat ja una de les diferències entre sentiments i emocions. Mentre les segones estan més vinculades al present i poden tenir una ressonància en el temps, en els primers aquest ressò en el temps es difereix més. Per què? Passem del regne dels mamífers a l'humà.

En el sentiment intervé, a més de la reacció fisiològica, un element cognitiu. Podríem resumir amb una fórmula:

Sentiment = Emoció + pensament.

Resumint molt, si a la por (emoció) li afegim una etiqueta cognitiva tenim el temor (sentiment). Si a la tristesa li afegim un pensament de perdurabilitat tenim la malenconia.

El sentiment és la presa de consciència de l'emoció. És una qualitat bàsicament humana i no és "positiva" ni "negativa". Com sempre depèn de l'ús que fem.

El biòleg Humberto Maturana (un dels referents del coaching ontològic) va escriure molt al respecte. Si estàs interessat/da afegeixo un enllaç a un extracte de dues xerrades dictades: EMOCIONS I LLENGUATGE EN EDUCACIÓ I POLÍTICA

Definició de melancolia segons la RAE:

1. f. Tristesa vaga, profunda, assossegada i permanent, nascuda de causes físiques o morals, que fa que qui la pateix no trobi gust ni diversió en res.
   2. f. Med. Monomania en què dominen les afeccions morals tristes.

Una monomania és una obsessió per una idea recurrent, és a dir, el pensament reiterat i auto-referent. Tenim, doncs, una etiqueta cognitiva (pot ser una creença, pensament automàtic, judici etc.....) vinculada a l'emoció de tristesa.

Definició de temor segons la RAE:

1. m. Passió de l'ànim, que fa fugir o refusar allò que es considera danyós, arriscat o perillós.
2. m. Presumpció o sospita.
3. m. Recel d'un dany futur.

Termes com "allò que es considera..." o “recel” ens remeten, de nou, a etiquetes cognitives o judicis.

Podem veure, doncs, com temor i melancolia són sentiments derivats de dues emocions bàsiques: Por i Tristesa respectivament. Si tenim prou intel·ligència emocional sabrem establir la diferència. I a partir d'aquí gestionar adequadament, bé sigui emoció o sentiment.

Tot i que sembla una digressió he cregut oportú fer aquesta diferenciació entre les emocions i els sentiments. Tornem ara al tema de Por i Tristesa en l' home.

 

El lloc de poder d'un home és casa seva.

El patriarcat sosté una dinàmica en què el valor fonamental és la dominació. El més intel·ligent, llest, ric, millor posicionat etc. No obstant , en la realitat pocs homes poden aspirar a aquestes cotes de màxim poder. Per això es va establir el "títol honorífic" de "cap de família" a l'home.

És habitual encara en molts països que la dona perdi el seu cognom al casar-se. Fins i tot els fills, per defecte, adopten el cognom patern com el primer. Aquest no és més que un exemple d'aquest mandat patriarcal.

Així doncs, sent el cap de família l'home, difícilment expressarà emocions vinculades a la vulnerabilitat: Tristesa i por principalment. L'home adoptarà rols que poden anar de l'amorosament protector al violentament controlador. Tant en un cas com en l'altre, aquestes dues emocions bàsiques són incompatibles amb l'exercici d'aquest rol.

Les emocions bàsiques -i els seus derivats- més vinculats a l'expansió (alegria i ràbia) seran les predominants en aquest estereotip masculí. Per suposat en detriment d' aquelles que suposin una contracció: Tristesa i por principalment.

Així doncs, els homes, en termes d'intel·ligència emocional estem “educastrats”.

 

Tristesa i por entre homes... Què tal?

Entre homes, encara ens atrevim menys a expressar emocions associades a la tristesa i la por. És un mandat que tenim profundament internalitzat. A més, si tenim l'obligació de ser els més.... (el que sigui), l'introjecte profund és que hem de competir amb els altres homes.

Podem, si anem molt "apurats" reconèixer la nostra vulnerabilitat davant una dona en la qual confiem molt. Però davant d'un home... és com exposar la jugular a la mirada del comte Dràcula.

I és aquí, on la inèrcia de l'educació, ens mobilitza en sentit invers al de la intel·ligència emocional. Ens retenim, bloquegem i evitem reconèixer i expressar les nostres emocions i sentiments.

És precisament per aquest motiu pel qual la majoria dels grups d'homes són no mixtos. Es tracta de superar aquesta barrera invisible, aquest sostre de vidre. Ser capaços d'"entre nosaltres" reconèixer-nos com a vulnerables, amb la tristesa i la por com a principals causes. I vèncer aquesta inèrcia a competir entre nosaltres sota el criteri d'aparentar no vulnerabilitat.

 

Les gelosia la por i la tristesa.

Ens tornem gelosos si percebem una amenaça cap a una cosa que considerem nostre. Hi ha dos conceptes aquí interessants: temor i nostre. Sabem que, en termes d'intel·ligència emocional, el temor és una por fantasiejada. I el concepte “nostre” beu dels mandats del patriarcat i l'amor romàntic. La parella és algú “nostre”…, 😯

Si a això hi afegim el mite de l'amor romàntic "la gelosia és una mostra d'amor”, tenim la fórmula “perfecta”.

Pot ser gelosia a perdre l'ésser estimat (temor que algú sedueixi la parella). També gelosia professional (temor a perdre un estatus o rol social). El temor sempre implica una por a perdre. I la por a perdre anticipa una tristesa per una pèrdua anticipada. Aquest és el vincle entre por i tristesa en els gelos.

En la gelosia hi ha por (temor) i tristesa anticipats.

Mentre que la dona és més procliu, si té gelosia, a expressar-ho, l'home sol callar. Hi ha estudis que, fins i tot evidencien que els homes som més gelosos que les dones. Tanmateix la percepció social és contrària a causa de, precisament, que la dona sol expressar-ho més obertament.

Per a la mentalitat masculina/patriarcal, expressar gelosia és una mostra de “debilitat”. I, per suposat que en la majoria dels casos existeix una autoestima danyada. Però el primer pas (al tanto, no l'únic!) per sanar-los és reconèixer-los. I tornem al precepte bàsic de la intel·ligència emocional, prendre consciència.

L' home, quan no expressa la gelosia, és com una "olla a pressió" exposada al foc sense vàlvula de seguretat. "Això pot generar una explosió de ràbia en el moment menys pensat. Aquesta ràbia solem justificar-la mitjançant una projecció de la culpa en la dona. Per exemple "sóc gelós perquè ella provoca els homes”. Qualsevol cosa menys reconèixer l'emoció de la vulnerabilitat implicada en el temor a perdre-la.

Fins i tot, afavorit pel sistema patriarcal, existeix el concepte que la "parella és meva”. Amb aquest mandat social fermament instal·lat, l' home s' exonera d' acceptar la por i la tristesa anticipada de la gelosia. Això fa, que l' expressió de la gelosia en l' home, sigui molt més violenta que en la dona.

La gelosia és més habitual en homes que en dones…
però l' “expressen” d' una manera diferent

I si por i tristesa (emocions bàsiques) no estan disponibles… apareix la ràbia. La ràbia, juntament amb l'alegria, és la que completa el cicle de les quatre emocions bàsiques. Sovint aquesta ràbia s' expressa mitjançant la violència masclista.

Aquesta forma d'expressió contaminada dels sentiments és semblant a la gestió de la frustració en l'home. Per a més informació el meu article anterior: Emocions i homes ... ¿Què ens passa amb el món emocional?

 

Intel·ligència emocional i homes un repte per avançar cap a una societat igualitària.

Fins aquí un petit intent per assenyalar les reticències de l'ànima masculina davant els sentiments i emocions que impliquin vulnerabilitat. Crec que hem de continuar treballant per avançar en la nostra intel·ligència emocional. D'aquesta manera, gran part dels problemes existents en la nostra cultura patriarcal, crec, podran, almenys, suavitzar-se. Els grups d'homes pro-feministes treballem en aquesta línia.

Una de les modalitats terapèutiques més efectiva per al reconeixement i expressió del món emocional és la Teràpia Gestalt.

Fins el proper article, rep una cordial salutació,

www.josepguasch.com

Anterior article relacionat: Homes i emocions Què ens passa amb el món emocional?

Tristesa i por entre els homes. Intel·ligència emocional i noves masculinitats. Josep Guasch, psicoterapeuta humanista, consulta a Sabadell.