Teràpia per a la Violència activa i passiva. Violència en la parella, Sabadell, Terrassa i online. Josep Guasch, coaching i psicoteràpia (Teràpia Gestalt, PNL, Hipnosi, Anàlisi Transaccional coaching per a fatiga pandèmica), a Sabadell i Terrassa
On acaba l'agressivitat i comença la violència?
Violència i agressivitat sovint es confonen. D'altra banda la violència pot ser activa i passiva. Solem reconèixer la primera fàcilment, però no tant la passiva. En qualsevol cas sempre denota falta d' empatia i assertivitat.
Examinarem les diferències, entre violència activa i passiva, així com la manera d'expressar-se en la violència de gènere i altres formes més subtils com els micromasclismes. També les examinarem en el xantatge emocional i les relacions tòxiques.
Agressivitat i violència les diferències.
L'agressivitat és un instint al servei de la supervivència i l'adaptació a l'entorn. És comú en tots els animals. Els depredadors necessiten la seva agressivitat per caçar i sobreviure. No obstant això no la utilitzen quan no tenen fam..
Per contra, la violència és un comportament après. És l'agressivitat al servei dels propis interessos o per fer mal a algú o alguna cosa intencionadament. És una actitud i conducta pròpiament humana.
En ocasions violència activa i passiva, són utilitzades per reivindicar, erròniament, els nostres drets. En aquest sentit, podem educar la nostra assertivitat per evitar mostrar-nos davant del món d'una manera violenta i / o manipulador.
Violència activa i passiva, i violència en la parella poden ser treballades en teràpia.
El respecte i la solidaritat, l'empatia i cooperació enfront de la rivalitat. La igualtat i la llibertat de totes les persones, són valors nuclears per fer front a la violència activa i passiva. Aquests valors, així com les capacitats per manifestar-los es poden treballar en teràpia.
Violència activa i passiva les diferències
Si bé poden existir mandats culturals implícits, la violència activa i passiva és exercida per persones immadures. Persones que no saben sostenir les diferències ni reclamar els seus drets d'una manera assertiva. Així doncs, la teràpia anirà dirigida en aquest sentit: maduresa, saber sostenir la frustració i la diferència.
L'activa és fàcilment reconeixible ja que utilitza la coacció física majoritàriament, així com l'amenaça.
Violència passiva, el llop amb pell de xai
No obstant això la passiva no ho és tant doncs s'exerceix a través de la manipulació i el xantatge emocional“. Si bé la coacció física és més habitual entre homes, la passiva l'exerceixen tant dones com homes. Això és degut al fet que l'agressivitat, al servei de l'emoció bàsica de la ràbia, és tolerada en homes (i fins i tot ben vista) i no tant en les dones.
No hem d'oblidar que en la passiva, el manipulador pot oferir una imatge submisa, encantadora, fins i tot seductora. Sin embargo subyace una gran reserva de agresividad. En aquest cas sol tractar-se de persones que no s'atreveixen a aparèixer davant el món o que han rebut una educació emocionalment castradora. Encara que també hi ha persones amb unes grans habilitats que l'exerceixen subtil i sibil·linament al servei dels seus interessos.
Tot i que la violència activa i passiva s'exerceix molt clarament en la relació de parella, no hem d'oblidar la seva presència a les relacions humanes en general i / o, el món laboral així com amb els fills. Per descomptat que en la majoria dels casos, la violència amb els fills no és intencionada i gran part de les vegades és passiva. No ha de ser però justificació, doncs hi ha el perill que en rebre aquest tipus d'educació, el nen la repliqui de gran. El paper de l'educació és fonamental en la prevenció de la violència en general.
Violència seqüencial
Hi ha una altra estratègia mixta, la violència seqüencial. L'actor aparenta, en primer lloc, renunciar als seus drets (manipular), però no dubta a agredir física o verbalment quan considera que l'estratègia no li funciona, o bé passa a un altre moment més decisiu.
En els episodis de violència en parella és força habitual. Quan l'agressor adopta el paper de víctima (aparent renúncia als seus drets) per fer sentir mal a l'altra part. Pot, fins i tot, adoptar el paper de persona callada, que no diu res. “Castigar” amb el seu silenci a la parella (violència passiva). Si l' altra part cau en el joc manipulador, arribarà a sentir-se culpable. Llavors el manipulador adoptarà el paper de perseguidor, per fer sentir encara més culpable l'altra part. Aquest és un típic guió neuròtic manipulador de violència activa i passiva.
Violència activa i passiva, sentiment de culpa, relacions tòxiques i xantatge emocional
És evident el paper de l'agressivitat en les anomenades ara relacions tòxiques. Alertar però que quan el xantatge emocional apareix d'una manera subtil, una relació tòxica pot passar inadvertida.
Hi ha diferents formes de xantatge emocional. Un és el que ja he exposat anteriorment amb l'assumpció del paper de víctima i la tàctica del silenci. I posteriorment la persecució per fer sentir encara més culpable.
En general, els més perillosos són els que inciten el sentiment de culpa en la parella. Així missatges del tipus “No em vols si”:
- No respons als meus missatges (en un període curt de temps).
- Si no em truques cada X temps.
- No vols fer l'amor.
Poden arribar a ser, fins i tot, “arguments” que pretenen justificar l' ús de la violència en la parella.
L'ús de la violència en la parella pot ser tractat amb teràpia.
D'altres són tragicòmics però existeixen, i molts en les cançons d'èxit:
- “Sense tu no sóc res”
- “Si tu no em vols, si tu no m'estimes, llavors per què visc”
- “Si te'n vas, amor meu si tu te'n vas, em tornaré a enterrar en vida i no sortiré”
Els tres missatges formen part de tres cançons d'èxit molt concretes. En els tres es responsabilitza a la parella de la felicitat o fins i tot de la vida del (cantant…) 🙄
O fins i tot en les relacions entre pares i fills:
- “El pare i la mare no testimaran si no menges”. O bé un altre perversament subtil
- “Aprèn del teu germà o cosí….” , alguns cruels…
- “Estic fart/a de tu…” etc… Altres invaliden subtilment la sensació de capacitat del nen
- “¿Per què m'has a ajudar?… ja ho faig jo”
Violència activa i passiva. Violència en la parella, masclisme i Micromasclisme.
La violència de gènere és una altra forma en què la violència activa i passiva es manifesta. La permissivitat, invisibilització i normalització d'aquest tipus de maltractament ha fet que, almenys fins fa poc, es consentís.
Entre las causas:
- La incapacitat masculina de fer front als i gestionar les seves pròpies emocions.
- Per descomptat causa d'una deficient i esbiaixada educació emocional. Els estereotips de gènere fan que l'home pugui expressar emocions “fortes” (alegria, ràbia, indignació, frustració…). Però no les catalogades com febles, por, tristesa, malenconia… i derivats.
- Una cultura patriarcal que atorga privilegis al masculí en detriment del femení.
Micromasclisme, el masclisme encobert.
Una de les formes més invisibilitzades de violència de gènere, són els micromasclismes. Es tracta de comportaments de violència passiva o de baixa intensitat en la relació de parella. Sovint és un tipus de violència exercida inconscientment per l'home, si bé això no és excusa.
Solucionar la violència de gènere, requereix teràpia i educació.
Un exemple d'Micromasclisme “benintencionat” és el de l'home que, en arribar a casa, es presta a ajudar a la seva parella. Implícit en el terme “ajudar”, està que la dona és la responsable, almenys, de la logística de la llar. Després, quan l'home “disposa de temps” es presta a col·laborar.
Sobre el Micromasclisme podrien escriure diversos articles. De moment valgui assenyalar-ho com a exemple, en alguns casos, de violència passiva o de baixa intensitat.
Violència activa i passiva. Un antídot
La violència activa i passiva és un subproducte de la civilització del qual hem de responsabilitzar-nos individual i col·lectivament. La dinàmica de la violència apareix molt especialment en la comunicació. Devem a Marshall Rosenberg una de les propostes més útils per eradicar aquesta xacra de la societat.
La per ell batejada comunicació no violenta , és un disseny de comunicació basada en profunds valors de respecte, pacifisme, connexió, responsabilitat i elecció.
Treballar amb aquest model de comunicació no és només “filosofar” sobre la conveniència d'això o allò. És fer operativa una qualitat que es troba molt a faltar en la nostra societat actual. L'autoconsciència.
Fins el proper article, rep una cordial salutació.
www.josepguasch.com
Vols millorar la teva qualitat de vida i benestar?
Vols fer-ho comptant amb la col·laboració del teu subconscient?
Demana ara informació gratuïtament i sense compromís!
¡Clic per a visites presencials i també online!
Et convido a participar al meu blog ampliant idees. Per exemple, aportant suggeriments o compartint els teus dubtes a l'apartat al peu del mateix.
Ah!!, i si t'ha agradat i et ve de gust, et convido a compartir l'article. També comentar i / o puntuar amb les estrelles en el resum que trobaràs més avall.
Estàs interessat/da en un programa personalitzat de coaching i/o psicoteràpia?Contacta amb mi sense compromís!: – Telèfon: 615.56.45.37 – Mail: jspguasch@gmail.com – Web: Formulari de contacte
Si vols, també pots rebre còmodament la meva News Letter amb tots els articles del bloc. També notícies, activitats, promocions i informació interessant i pràctica:- Sí vull rebre la News Letter
Teràpia per a la Violència activa i passiva. Violència en la parella, Sabadell, Terrassa i online. Josep Guasch, coach , psicoterapeuta, consulta de coaching i psicoteràpia (Ansietat, acompanyament i estratègies per aprimar, deixar de fumar, autoestima, addiccions, Coaching per a fatiga pandèmica)
