Jo et veig. La presència en comunicació i teràpia, consulta a Sabadell, Terrassa i online. Josep Guasch, psicoterapeuta, coach , consulta de coaching i psicoteràpia (PNL, Hipnosi, Teràpia Gestalt, Anàlisi Transaccional, Nen interior)
Saludar el passat i el futur en el present.
Recordo el que em va portar a la teràpia gestalt, fa més de 20 anys. Per aquella època els llibres de teràpia gestalt apareixien a les llibreries alternatives tipus New Age, espiritualitat, Càbala, bruixeria...
I va ser en una d'aquestes llibreries de Barcelona, a finals dels 90, quan va succeir. És una llibreria jo diria que acollidora, hospitalària, entranyable. M'agradava ensumar entre els llibres. Un dia, el propietari em va dir "t'agraden aquests temes veritat?” “Per descomptat”, li vaig respondre. “Bé, -em va dir- , pots venir aquí sempre que vulguis, per explorar, indagar entre els llibres, no cal que compris res”.
Amb les paraules del llibreter em vaig sentir rebut. Vaig intuir en la seva actitud aquestes paraules que més tard faria servir en alguna pràctica, "jo et veig". Només que en aquella època jo encara no ho sabia. Un espai replet de possibilitats s'obria davant meu.
La via del buit fèrtil replet de possibilitats.
Un dia, tafanejant entre els llibres en vaig veure un que em va cridar l'atenció. “Teràpia Gestalt, la via del buit fèrtil” de Francisco Peñarrubia. Així que, com tenia permís, vaig agafar el llibre el vaig obrir i vaig començar a explorar. Només començar el llibre, a la secció de notes i agraïments apareix una cita de Martin Buber:
"Miro de vegades el fons dels ulls d'un gat.
L'animal domesticat ha adquirit al preu de la seva ingenuïtat elemental la facultat de dirigir-nos aquesta mirada, a nosaltres que no som ja animals.
La mirada d'aquest gat il·luminada al contacte amb la màgia em pregunta:
- És veritat que t'interesses en mi?
- És que existo per a tu?
- Potser existeixo?
La mirada del gat de Buber semblava inquirir-lo, realment existeixo per a tu?
Aquestes paraules van ser suficientes per mi per comprar el llibre i, abans d'una setmana ja estava començant una formació en psicoteràpia Gestalt. Així, tal qual, tot d'una .
Crec que soc un dels primers a llegir aquest llibre. Jo coneixia el buit estèril i fred, però m'intrigava això del buit fèrtil. I sobretot, el que segons Buber existia en el fons de la mirada del gat, "jo et veig però... tu em veus a mi?
Cultivar la presència la consciència interpersonal "Jo et veig"
Jo et veig, podria ser la traducció de la salutació "Sawabona”. La resposta és "Shikoba”, estic aquí o existeixo per a tu. Aquest és més que un protocol de salutació entre algunes tribus del sud d'Àfrica. Implica una salutació de presència a presència.
I dic que va més enllà d'un simple protocol. No és un simple "jo et veig" com a constatació de percebre una presència física. És, més aviat, l'equivalent al "Namasté" sànscrit, una cosa així com “la meva divinitat saluda la teva espurna divina”.
Per als acostumats al concepte "escolta activa”, és familiar el concepte "escoltar amb tot el cos”. De la mateixa manera, en aquest "jo et veig" existeix aquesta totalitat que rep la totalitat de qui és vist.
En clau musical, rebre la persona estimada íntegrament, a la cançó de Katie James, "Tot o res".
Quan una mirada diu el que les paraules no poden.
He inclòs tres exemples a tall de metàfora ja que aprehendre el que existeix després d'aquest "Jo et veig" no és una cosa que es pugui entendre només des del concepte. És més aviat actitud. Actitud que convida a l' obertura i la curiositat. Ara bé... cultivar aquesta presència, requereix connectar amb una part nostra que no jutgi, que no etiqueti, ni valori....
Implica estar amb l'altre des del propi ésser doncs no puc escoltar si m'oblido de mi. “La distància que em separa de mi és la mateixa que em separa de tu”.
Sawabona, Jo et veig
Al “jo et veig” d' aquestes tribus (entre elles la potent societat zulú) hi ha diversos conceptes associats. “Ets important per a mi", "Et valoro". "Veig qui ets en el més profund de tu”. Existeix també la voluntat de rebre l' altra persona en la seva totalitat. Reconèixer les seves necessitats, pors i aprenentatges pendents. Així com la de veure-ho com algú que aporta valor a la societat. Des de la pròpia individualitat. De fet tots som éssers individuals i únics i, des d' aquesta diversitat, tenim una cosa important per aportar. Només hem de recordar "qui som”. I saber que algú diposita la seva confiança amb presència i ens reserva un espai.
La salutació, “Sawabona”
Tot això és possible per la ferma convicció d'un llaç que l'uneix a tot. “Jo sóc part de tu i tu ho ets de mi”. Però per això cal veure l'altra persona de forma conscient i relaxada. Veure amb "ment de principiant”. És a dir amb entusiasme, curiositat i sense per ni pre judicis.
Abraçar l'ànima de l'altra persona amb la pròpia per atorgar-li un espai. I és a l'espai social on el "jo et veig" adquireix una dimensió sanadora com veurem més endavant.
Shikoba, sóc aquí
"Quan els homes se saben escoltats, es tornen febles.
Aquests moments de debilitat són l'única escletxa a través de la qual es pot desprendre una gota de generositat del granit humà.”
(Josep Pla, "El quadern gris")
La resposta a “Sawabona” (Jo et veig) és "Shikoba" (Sóc aquí). De nou la traducció literal ofereix una pobra perspectiva. Literalment és "jo sóc aquí" o amb un altre matís "llavors jo existeixo per a tu”. En la resposta hi ha un matís de consol i alè: “em sento alleujat en saber que existeixo per a tu”. És la resposta que conté l'alè profund de saber-se vist i acceptat.
Saber-se acceptat és una necessitat humana. Crec, però, convenient afegir un matís que de vegades no es té en compte. No és el mateix la necessitat de ser acceptat que la necessitat d'aprovació.
L' ser acceptat és al nucli de l'expressió "jo et veig".
Shikoba. Sóc aquí.
És a dir: “t'accepto tal com ets. Amb les teves lluites i pors. Amb les teves contradiccions i veritats". "I això és independent dels meus criteris i valors que poden no coincidir amb els teus". "T'accepto per tant com ser únic i valuós diferent a mi i honro la teva existència”. Aquestes frases entrecomillades són el nucli de l' acceptació. Quan algú se sap vist i acceptat, se sent rebut tal com és. I se sent lliure per manifestar la seva autenticitat.
A la necessitat d'aprovació el nucli de l' actitud i conducta és un altre. La persona les emmotlla en funció del que creu que aprovarà o no l'altre o la societat. És a dir, s'allunya de ser qui és per agradar i, si escau, pidolar amor.
En no saber-se acceptat pot existir l' impuls de caure en la necessitat d' aprovació. És una temptació difícil de solucionar, especialment si s'hi involucra un ésser estimat o admirat. No obstant això, el procés d' individuació exigeix no caure en aquesta trampa.
Jo et veig, sóc aquí. Recordar qui som.
Ouspenski (l'alumne més avantatjat de Gurdjieff) va escriure sobre el record de si mateix. Descriu el record de si mateix en termes més de sensació que de pensament. El pensament sol ser una de les trampes de l'ego. Mentre que la sensació de si mateix (de mi mateix) té a veure més amb la pròpia autenticitat. L'essència, el nostre centre, si mateix, self, jo superior o com se li vulgui anomenar.
La mirada de l'altre (“jo et veig”) ens recorda qui som.
En mode semblant a Rousseau, que creia que entre els homes, en estat natural, regnen l'amistat i l'harmonia, els zulús creuen que som en essència bons. L'origen dels actes nocius està en l'oblit de qui som. En mode semblant, en la nostra cultura, fem una diferenciació entre "qui sóc" i "què faig".
Aquesta convicció és la que subjau en l'acceptació incondicional de l'altre i, per tant, de la diversitat. Habita també al nucli de l'expressió "jo et veig".
La Programació Neurolingüística (PNL) ho expressa d'una manera una mica més elaborada a través dels anomenats Nivells Neurològics. Aquest model expressa els diferents nivells que subjauen a tota conducta humana. Es tabulen mitjançant aquesta seqüència:
Transpersonal – Identitat – Valors/creences – Capacitats – Conductes – Entorn.
El nivell transpersonal en els nivells neurològics
Té a veure amb la realitat (generalment subtil) amb la qual ens sentim partícips. Té a veure amb el sentiment de pertinença i pot obeir a inclinacions de tipus espiritual com altres més pragmàtiques. En el segon cas exemples poden ser la família, col·lectius professionals, sentiment patriòtic, social etc..
La Identitat
És el nucli essencial, aquesta part que els zulus reconeixen com l'ésser bo. No és tant qui crec que sóc, ni molt menys el "jo social". Aquest jo profund que, per dalt, manté un vincle amb el transpersonal és contaminat per les creences i valors. Les creences beuen de les experiències de referència que van ocultant el nostre jo real. A Gestalt parlem dels introjectes. Conformats per mandats socials, parentals i educacionals de tota mena ens diuen "el que es deu i no fer".
A aquesta identitat profunda, abans de la contaminació de les creences, es dirigeix el "jo et veig". I també des d'aquest lloc es pot respondre “Estic aquí”.
Jo et veig. El poder de la presència en la relació humana
No sé si t'ha passat alguna vegada, parlar amb algú i semblar-te que no està amb tu. Que està pensant altres coses o “en un altre lloc”.
Es tracta de la presència humana (o no presència). Aquesta es caracteritza per una atenció conscient a l' aquí i ara. L'aquí és el lloc i la persona, l'ara és el temps present. Només des d'aquest aquí i ara algú pot dir, “jo et veig”. Només des d'aquesta presència puc dir “em sento vist, sóc aquí”.
Evidentment, això que expresso en paraules va més enllà del llenguatge. Aquest és només una forma de compartir.
Quan oblidem qui som. El poder de la comunitat.
El ser en comunitat
I tornant al “jo et veig” de la comunitat sud-africana. Els errors que pot cometre un membre són vistos com un crit de socors. Una petició d'ajuda de la identitat nuclear de la persona que ha "comès" la irregularitat. L'actitud de fons és "t'has portat malament però en el fons ets bo". De nou la diferenciació dels nivells comportament (“portat”), identitat ("eres").
Aleshores la comunitat s'uneix al voltant de la persona per recordar-li qui és. El col·loquen al centre d'un cercle i accionen un ritual. Algunes comunitats li canten una cançó especial, tal com vaig exposar al meu anterior article: Cultivar la presència. Teràpia Gestalt i autoconsciència. I li recorden tot el que va fer de bo.
Els rituals obeeixen a la peculiar idiosincràsia de cada cultura. Tanmateix són una manera simbòlica de reconnectar el terrenal amb el subtil. La persona en societat amb el seu nucli essencial perquè pugui aportar a la comunitat el seu do.
Fins el proper article, rep una cordial salutació,
www.josepguasch.com
Anterior article relacionat: Cultivar la presència. Teràpia Gestalt i auto consciència
Ah!!, i si t'ha agradat i et ve de gust, et convido a compartir l'article. També comentar i / o puntuar amb les estrelles en el resum que trobaràs més avall.
Estàs interessat en un programa personalitzat de coaching i/o psicoteràpia? Contacta amb mi sense compromís!:
– Telèfon: 615.56.45.37 – Mail: jspguasch@gmail.com – Web: Formulari de contacte
Si vols, pots rebre còmodament la meva News Letter amb tots els articles del bloc. També, activitats, promocions i informació interessant i pràctica: – Sí vull rebre la News Letter
Si coneixes algú que pogués estar interessat, en aquesta informació, no dubtis a compartir-la
Jo et veig. La presència en comunicació i teràpia, a Sabadell, Terrassa i online. Josep Guasch, coach , psicoterapeuta, consulta de coaching i psicoteràpia (Ansietat, acompanyament i estratègies per aprimar, parlar en públic, deixar de fumar, autoestima, addiccions, etc ...).
Telèfon No.615564537
